Categories Gramaticals. TEORIA I EXERCICIS

7/24/2019 Categories Gramaticals. TEORIA I EXERCICIS

1/16

Les categories

gramaticals

Tipus de paraules


2/16

PRONOM

ADJECTIU

VERB

DETERMINANT

NOMexpressa accions

o estatsADVERBI

indica circumstncies

complementa i nindica

definici

indefinici

quantitat

localitzaci

possedor

modifica i nindica

caracterstiques

o

qualitats

entre paraules

mots denlla

preposicions conjuncions

entre oracions

tempsquan?

llocon?

maneracom?

quantitatquant?

mots variables

mots invariables

substitueix

TIPUS DE PARAULES LES CATEGORIESGRAMATICALS


3/16

Totes les paraules que utilitzem pertanyen a una o altra categoria gramatical. La classe de paraula -la categoria gramatical- depn

de lessncia substancial (s a dir, all que designa la paraula). Per, a ms a ms, les paraules depenen daquelles relacions quemantenen amb daltres, i amb les quals formar un tot.

Tradicionalment els mots duna llengua sagrupen en CATEGORIES GRAMATICALS(o PARTS DE LORACI), segons algunescaracterstiques formals que tenen i segons la funci expressiva que sn capaos dexercir en el discurs. Ho podrem comparar auna classificaci provisional dels materials que han de servir per a una construcci: les pedres, els rajols, les teules, el ciment, elguix, la cal... en aquest tema, doncs, tamb fem una primera classificaci del material lingstic que haurem de manejar inobservem les principals caracterstiques semntiques, morfolgiques i sintctiques.

SEMNTICAMENT(s a dir, quan al significat o contingut) hi ha dues menes de mots: els LEXICALS o PLENS (que expressen perells mateixos persones, coses, conceptes, qualitats, accions, etc. com forner, casa, repblica, blanc, crrer, terriblement, silenci!)iel GRAMATICALS o BUITS (que no expressen res de concret per ells mateixos, sin que llur significat depn del context on estroben com ell, aquest, un, aqu, de, i, all!).

MORFOLGICAMENT (s a dir, quan a la forma) hi ha mots VARIABLES (solen tenir formes diferents segons el gnere, elnombre, la persona, el temps, etc com blanc, blanca, blancs, blanques; corro, corres, corre... corria, correr, etc) i motsINVARIABLES (perqu no solen variar de forma, com aqu, contra, doncs, ui!).

SINTCTICAMENT (s a dir, quan a llur posici i actuaci dins lestructura del llenguatge) els mots es caracteritzen per algun

OFICI que fan o poden fer: designar, complementar, representar, modificar, relacionar, etc i per les FUNCIONS bsiques quepoden exercir dins loraci: subjecte, complement directe, etc.

Vegem un exemple amb el segent parallelisme: aix com nosaltres som persones individuals (paraules), que unides formem unafamlia (sintagmes) i ocupem un lloc (element) i realitzem diversos papers (a voltes de pares, a voltes de fills, a voltes cosins,etc...) s a dir, canviem de paper (funci semntica) respecte dels altres elements de la famlia. Aix com cada famlia realitza unafunci o tasca determinada (funci sintctica) segons la relaci que mant amb la resta de les famlies. De la uni dun conjunt defamliessintagmes- formem un poble (oracions).


4/16

CategoriaSemnti-cament

Morfolgi-cament

Ofici que fa Funcions sintctiques

(1) NOM SUBSTANTIU Lexical Variable Designa ssers Subjecte, predicat nominal, complements directe,indirecte, preposicional

(2) ADJECTIU Lexical VariableComplementa el substantiu dient-ne algunacaracterstica

Complement del substantiu, predicat nominal,complement predicatiu

(3) DETERMINANT Gramatical VariableAcompanya el substantiu per presentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo

Complement del substantiu

4 PRONOM Gramatical VariableRepresenta un sser sense dir-ne el nom; representauna altra categoria

Tota funci que puguin fer un substantiu, un adjectiu oun adverbi

(5) VERB Lexical VariableDesigna accions, estats, passions, identitat,pertinena, atribuci

Predicat, cpula

(6) ADVERBILexicalGramatical

Invariable Modifica el verb, ladjectiu o un altre adverbi Complement circumstancial, modificador

(7) PREPOSICI Gramatical Invariable Relaciona altres categories subordinant Nexe

(8) CONJUNCI Gramatical Invariable Relaciona altres categories coordinant i oracionscoordinant o subordinant

Nexe

(9) INTERJECCILexicalGramatical

Variable Expressa una exclamaciOraci independent tota sola o intercalada dins unaaltra oraci


5/16

(1) Designa persones, animals o coses com a independents: home, gat, casa

(2) Sn comparables al vestit que posem a una persona. Daqu que adoptin el gnere i nombre del substantiu que acompanyen(fenomen anomenat concordana): home alt, dona alta, homes alts, dones altes.

(3) Funciona com a partcula anteposada a un nom per indicar-ne el grau de determinaci.

(4) Fa de representant, s a dir, ocupa el lloc que podria ocupar un nom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma: Ell corre (ell =en Joan). La paret ho s (ho = blanca). Ara hi vaig (hi = all). La majoria dels pronoms sn variables, per tamb nhi hadinvariables (per exemple, els interrogatius: qui, qu).

(5) El verb, nima del llenguatge, s la categoria ms variable de totes: adopta formes diferents segons la persona (fenomenanomenat concordana: jo corro, tu corres, ell corre...), el temps (corro, corria, correr...), el mode (corro, corr...)

(6) s un modificador o determinador de la idea expressada pel verb (treballem b), per ladjectiu (ben blanc) o per un altreadverbi (trobar-se ben malament). Semnticament cal distingir els adverbis de manera, generalment de carcter lexical (b,malament, terriblement) dels altres, generalment de carcter gramatical (aqu, aviat, no, potser). La majoria dels adverbissn invariables, per tamb nhi ha de variables (tot sol, tota sola).

(7) La preposici enllaa dos mots o sintagmes tot subordinant el segon al primer, s a dir, convertint el segon en complementdel primer (medalla dor). Al mateix temps indica quin s el tipus de relaci que shi dna: de possessi, de dependncia, decompanyia, de causa, de matria, etc.

(8) Quan enllaa mots coordina, s a dir, cada un roman dins la mateixa categoria sintctica: Ell i ella corren (ell = subjecte; ella= subjecte). Quan enllaa oracions pot limitar-se a coordinar, per tamb pot subordinar.

Equival a un frase o oraci exclamatives. Aix la interjecci oh!Pot equivaler a l'oraciAix s mol bonic, i Apa!Pot significarAfanyat! Les interjeccions imprpies i els vocatius sn mots originriament pertanyents a una altra categoria, per dits en toexclamatiu: bufa! (verb); escolta, Joan (substantiu), el que et dic.


6/16

Transposici de categoria

Aix com els rajols poden servir tant per a fer un paviment com per a pujar un env, posem per cas, aix tamb molt sovint es dnael cas de mots que poden pertnyer simultniament a ms d'una categoria gramatical, que poden canviar de categoria segons

lofici que facin i que, finalment, poden formar part dun grup de mots, anomenat SINTAGMA, que exerceix globalment unadeterminada funci. Aix tenim:

a) Substantiu que fan dadjectius (color rosa), dinterjeccions (silenci!).

b) Adjectius que fan de substantius (un jove), dadverbis (parla clar), dinterjeccions (fort!). A notar els ADJECTIUSPRONOMINALS, adjectius que sovint fan de pronom o sia, que substitueixen el substantiu que haurien dacompanyar(Quedat el teu llibre i dnam el meu), i els ADJECTIUS ADVERBIALS, adjectius que fan dadverbis (Hi ha molt moviment s mou molt).

c) Pronoms que fan dinterjeccions (Tu!).A notar els PRONOMS RELATIUS, que fan simultniament de pronom i de conjunci(Aquell noi, que tu coneixes prou b, mha fet una mala passada, on queequival a aquell noi i a la conjunci i:Aquell noiitu coniexes prou b aquell noi,mha fet una mala passada).

d) Verbs que fan dinterjeccions (cuit!), Hi ha una forma verbal, lINFINITIU, que sassembla molt a un substantiu (Menjarmassa perjudica la salut, comparable a Lalimentaci excessivaperjudica la salut). Una altra forma, el PARTICIPI, participa,com diu el seu mateix nom, de les caracterstiques de ladjectiu (La porta s oberta, comprable a La porta s blanca). Unatercera forma verbal, el GERUNDI, sacosta molt al carcter de ladverbi (Hi an corrent, comparable a Hi an rpidament).

e) Adverbis que fan dadjectius (Aix s aix), de pronoms (all era molt fresc), de preposicions (Deixa aix damunt la taula)deconjuncions (Plou; tanmateix sortirem), dinterjeccions (b). A notar els ADVERBIS PRONOMINALS, que fansimultniament dadverbi i de pronom (quan, com, etc.)

f) Sintagmes que fan de substantius, dadjectius (home sense diners, on sense diners pot equivaler a pobre)

Text fonamentat a El Catal/2 morfologia i sintaxi de Josep Ruaix i Vinyet i la Gramtica valenciana de Carles Salvador


7/16

El nom (o substantiu)

Un nom s una paraula que serveix per designarun sser, animat o inanimat, o una idea.Exemples: nen, llop, gerani, taula, amor,

bellesa, El nom s una paraula variable: segons el gnere

(el nen, la nena) i segons el nombre (el llop, elsllops).

El nom s el nucli del SN (Sintagma nominal):

Ex:Una donarossaDet nucli C.N(Complement del nom)


8/16

Ladjectiu

Un adjectiu s una paraula que serveix perdesignar les caracterstiques dels ssers o lescoses (nina rossa, fruita verda, cam llarg).

Ladjectius una paraula variable: sol tenir duesformes per al singular i dues ms per al plural(madur, madura, madurs, madures).

Concorda amb el nom en gnere i nombre.

Dins el Sintagma Nominal fa la funci decomplement del nom.Ex: El cam llarg.


9/16

El determinant Un determinant s una paraula que va davant del

nom per tal de presentar-lo (un elefant),identificar-lo(aquella alzina)o quantificar-lo(tresavions).

Es classifiquen en vuit grups:Articles (el, la)Demostratius (aquest, aquell,)Possessius (el meu, meva)

Numerals (un, dos)Quantitatius (molt, poc)Indefinits (algun, qualsevol)Interrogatius (quin, quina?)

Exclamatius (quin, quina!...)


10/16

Pronoms

Un pronom s una paraula de significat variableque ens permet referir-nos a una persona, unanimal o un objecte sense haver de dir-ne el

nom.Ell canta. Es classifiquen en sis grups:

Personals forts (jo, tu)Personals febles (em, et,)

Demostratius (aix, all)Indefinits (alg, ning)Interrogatius (qui, qu)Relatius (que, el qual)


11/16

Els verbs

Un verb s una paraula que expressa unaacci (jugar),un esdeveniment (ploure)oun estat (estar).

s la paraula ms variable, ja que esconjuga en funci de la persona (1,2,), el nombre (canta, cantem) i eltemps (canto, cantava, cantar)

s el nucli del SV (sintagma verbal) Mengenconill amb ceba.


12/16

Els adverbis

Un adverbi s una paraula que expressauna circumstncia de temps (avui, dem,sempre), de lloc (aqu, all, enlloc), demanera (b, malament) o de quantitat(ms, menys)

s una paraula invariable.

Fan de complement del verb.Ex: Treballen molt.V C.C.M


13/16

Les conjuncions

Una conjunci s una paraula que serveix per unir orelacionar una oraci amb una altra. Per exemple:

Anirem a la platja fa bon temps.

Anirem a la platja sifa bon temps

Sn invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements dunamateixa

categoria (de coordinaci) i conjuncions que subordinen

un element a un altre (de subordinaci)

Exemples:oliisal CoordinaciNo ha vingut perqu est malalt. Subordinaci


14/16

Les preposicions

Una preposici s una paraula que serveixper unir o relacionar altres paraules.

Per exemple:Ex: pa tomquet pa ambtomquet

Sn paraules invariables, s a dir, tenenuna sola forma.


15/16

Les interjeccions

Una interjecci s una paraula que serveix

per fer una exclamaci.

Ex: Ei, vigila!

Poden expressar dolor o oblit, incredulitat,

avorriment, repugnncia(ai!, bah!, uf!, ecs!)

Sn invariables, i sovint introdueixen lesoracions de modalitat exclamativa.


16/16

Exercicisprctics per reconixer

les categories gramaticalsA la segent pgina web podreu trobar exercicis on line per repassar les categories gramaticals:http://eso2n.blogspot.com.es/2010/10/les-categories-gramaticals.html

En concret, accediu als segents apartats:

1. Sobre verbs, noms i adjectius del Collegi Pius XII

2. Exercicis QV Categories gramaticals elaborats per M. Ibaez

a. Reconeix les categories gramaticals: nom, adjectiu i verbb. Reconeix les categories gramaticals: adverbi, preposici i conjunci.c. Reconeix totes les categories gramaticals

Tamb us recomanem la web dItinerari dAprenentatge, tant per reforar la teoria, com per poder realitzar

exercicis prctics de cadascuna de les categories gramaticals. Ladrea de lenlla directe a la part dels

exercicis s la segent: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htm
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htmhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htmhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htmhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htmhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htmhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htm

Documents

Categories Gramaticals. TEORIA I EXERCICIS