Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Bòsnia i Hercegovina
L’assignatura pendent d’Europa
Font de la imatge: Viabalkans.com
Catalina Mir Jaume
Geografia d’Europa (grup 1)
Professors: Antoni Luna i Mireia Boya
Grau en Humanitats. Curs 2015-2016
2
Índex
1) Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.3
2) Importància del país en relació a la regió treballada en el projecte de grup. pàg. 4
3) Història política del país i organització territorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.6
4) Relació amb la Unió Europea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 12
5) Demografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 14
6) Principals sectors o regions econòmiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 17
7) Transport, infraestructures i comunicacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 20
8) Conclusions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 23
9) Bibliografia citada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 24
3
1) Introducció
Dins la regió treballada en equip al llarg del curs, l’Europa musulmana, el país que
estudiaré amb detall és Bòsnia i Hercegovina ─Босна и Херцеговина, en serbi
ciríl·lic─, al qual, al llarg del treball, em referiré senzillament com a “Bòsnia”. Bòsnia,
un país balcànic del sud-est d’Europa, independitzat el 1991 per referèndum, formava
part fins llavors de l’antiga Iugoslàvia, juntament a Sèrbia, Eslovènia, Croàcia,
Montenegro i Macedònia; més les regions de Kosovo i Vojvodina. Un any més tard de
la seva constitució com estat independent, esclatava la guerra, que s’allargaria tres anys
i mig.
Font: luventicus.org
Els Balcans conformen un territori que, al llarg de la història, ha delimitat l’Europa
occidental de l’oriental, i que des de fa diverses dècades s’associa a la tensió i el
conflicte. Dins d’aquest grup, Bòsnia, més que l’excepció, ha sigut l’exemple
paradigmàtic, fins a tal punt que alguns estudiosos, com Mark Pinson, han criticat el fet
que “most of the current media coverage of Bosnia has focused on political and military
aspects and the human tragedy of the war”1.
Tanmateix, més enllà d’aquesta percepció dels Balcans com a zona inestable, la regió ha
experimentat en els últims temps un ràpid creixement que ha inclòs la democratització
política i la transformació econòmica i social. És aquesta naturalesa ambigua, a cavall
entre la complexitat territorial i la gradual normalització, precisament, la que fa de
Bòsnia un dels països més difícils de definir i d’integrar dins la realitat europea.
1 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle
Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 9.
4
2) Importància del país en relació a la regió treballada en
el projecte de grup
A la Bòsnia i Hercegovina actual, els musulmans no constitueixen una majoria clara.
Representen un 40% del conjunt, al costat d’un 31% de població ortodoxa, un 15% de
catòlics i un 4% de protestants (el 10% restant practica altres religions o es declara no
creient), segons les dades de la CIA World Factbook de 2015. És, doncs, dels tres països
estudiats a la regió de l’Europa musulmana –Bòsnia i Hercegovina, Albània i
Azerbaidjan─, el que presenta un percentatge inferior de població musulmana.
No obstant això, si fem la vista enrere i prestem atenció a la distribució estadística de la
religió dels habitants de l’antiga Iugoslàvia, les xifres de musulmans bosnians eren molt
més significatives: un 88% dels catòlics romans es concentraven a l’actual Croàcia, un
99% dels cristians ortodoxos, a Sèrbia, i un 90% dels musulmans de tot el territori, a
Bòsnia. Bòsnia i Hercegovina és, per tant, dels països que integraven l’antiga
Iugoslàvia, aquell que presenta la xifra més alta de població musulmana, encara avui.
De fet, el gentilici que s’empra per fer referència als individus musulmans del poble
eslau no és altre que ‘bosníac’ (diferent de bosnià, que s’aplica a l’individu el país
d’origen del qual és Bòsnia, i que no té perquè ser musulmà). El següent mapa il·lustra
quines regions del territori bosnià concentren una majoria bosníaca:
Font: BosniaksToday.svg.
5
Quan ens remetem a la història del país, com farem en el següent apartat, veurem amb
més claredat fins quin punt la religió islàmica ha estat crucial a l’hora de configurar la
realitat actual de Bòsnia. I és que, com explica Mark Pinson, “the overwhelming
majority of the Muslims in Bosnia-Herzegovina are South Slavs who have lived in this
area as long as the other Slavic peoples of the Balkans”2. No obstant això, és curiós
com, a nivell europeu, encara són percebuts com “spiritual and “ethnic” outsiders”3.
Fins i tot entre els islamòlegs, es dóna el fet que “Islam in the Balkans has been a small,
largely overlooked area of study that barely surfaces in courses on Islamic history”4.
De cara a l’estudi dels musulmans de la regió, un aspecte que Pinson considera
imprescindible és la consciència que no constitueixen, de cap manera, una massa
homogènia5. I, tanmateix, es pregunta (i, amb ell, nosaltres): “What is the cuttof point
for legitimacy? How many years of residence does one need to be considered
indigenous? The Bosnian Muslims are Slavs for whom Turkey (or any other Muslim
country) is not home. Any cry of “let the Muslims go home” is meaningless; the
Bosnian Muslims are home where they are”6.
En últim lloc, crec important fer referència, encara que sigui de passada, al fet que
Bòsnia és l’únic dels tres països de l’Europa musulmana que té un sistema federal i una
presidència coral, en els quals ens detindrem en el proper apartat. D’altra banda, a nivell
històric, enlloc com a Bòsnia s’ha viscut un conflicte ètnic i religiós amb conseqüències
tan catastròfiques. El país és encara avui, com diuen Ashdown i Holbrooke, un “barril
de pólvora”7, i això el fa un cas especial no només a l’Europa musulmana, sinó també a
Europa en tot el seu conjunt.
2 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 7. 3 Ibid., pàg. 8. 4 Ibid., pàg. 9. 5 Ibid., pàg. 10. 6 Ibid. 7 ASHDOWN, Paddy; HOLBROOKE, Richard. “A Bosnian powder keg”, a The Guardian, 22 d’octubre de
2008. Consultable a: http://www.theguardian.com/commentisfree/2008/oct/22/ashdown-holbrooke-bosnia-balkan-dayton
6
3) Història política del país i organització territorial
La història política de Bòsnia fins avui
Al llarg de la seva història, malgrat l’enorme interacció amb els veïns serbis i croats i el
fet que quasi sempre ha estat sota el domini d’algun altre estat, Bòsnia ha preservat una
cultura i entitat pròpies, lligades, això sí, a la coexistència de diferents religions i grups
socials –en els darrers temps anomenats “ètnies”– en el mateix territori.
Els eslaus es van instal·lar a Bòsnia (i a Croàcia, Sèrbia i Montenegro) entre finals del
segle sisè i principis del segle setè. Cap al segle X, Bòsnia va passar a formar part de
l’estat serbi de Caslav, la major part del qual va ser incorporat a l’estat croata de
Kresimir II cap el 960, quan Caslav morí. És en aquesta època, de fet, on podem
identificar el germen de la situació de la Bòsnia actual, habitada per tres grups ètnics o
nacionalitats que, tanmateix, parlen el mateix idioma i comparteixen un mateix passat
històric. L’única diferència, adverteix Pinson, és la cultura religiosa de la que
provenen8, però que, a través de la secularització de l’estat de Iugoslàvia, en molts casos
ni tan sols es practica.
Tornant, però, a la història bosniana, cal dir que des del segle IX els missioners cristians
es van endinsar en els Balcans. Roma féu seva Croàcia i la major part de Dalmàcia, els
ortodoxos triomfaren a Bulgària, Macedònia i bona part de Sèrbia. I Bòsnia, enmig de
tot aquest panorama, es començà a considerar el lloc de trobada (o de separació) entre
est i oest, una província de frontera. Degut al seu terreny muntanyós i a les males
comunicacions era, més que res, una terra de ningú enmig de dos mons, una línia
divisòria entre croats i serbis. Aquesta característica geofísica té molt a veure,
precisament, amb la configuració de la vida política i econòmica de Bòsnia, en tant que
propicia el localisme i la divisió regional, que va de la mà de la divisió religiosa.
En aquella Bòsnia medieval, diferents religions dominaren diferents àrees –els catòlics
el nord-oest, els ortodoxos el sud-est i els bosnians el centre– fins la conquesta de
l’Imperi Otomà el 1463. Aquesta conquesta va comportar canvis religiosos, essent el
més important, naturalment, el gran nombre de conversos a l’islam. Alhora, la
8 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 2.
7
islamització va anar lligada d’un significant creixement urbà. A mes, és amb la
conquesta otomana que es consolida l’associació serbi-ortodox, croata-catòlic i bosnià-
musulmana que ha perviscut fins avui, tot i les poques diferències, assenyala Mark
Pinson, que això suposava en els costums domèstics i el dia a dia dels creients9.
Mesquita a la ciutat de Trebinje, Bòsnia, setembre de 2014. Fotografia pròpia.
Molts segles més tard, a principis del XIX, Bòsnia s’havia convertit en una de les
províncies autònomes menys desenvolupades de l’Imperi Otomà, només comparable a
Albània. Com Albània o Montenegro, Bòsnia era un territori difícil de governar per les
condicions muntanyoses (l’altitud mitjana de les 14 muntanyes del país és de 2000
metres), i gaudia de força autonomia. Els bosnians s’identificaven amb l’estat otomà,
però eren plenament conscients que no eren de l’Anatòlia: “In the Ottoman days
Bosnian Muslims called themselves either Turci, as opposed to Turkuse (Anatolian
Turks), or Bosnjaci (Bosnians) and wrote it both in Arabic script or in Bosancica (the
Bosnian or Croatian recension of Cyrillic script”10, explica Pinson. Hersek
(Hercegovina), originalment una província separada, passà a formar part de Bòsnia el
1833
9 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 3. 10 Ibid., pàg. 133.
8
Finalment, amb l’ocupació austríaca, que va començar el 1878, el nacionalisme va
irrompre amb força en escena, generant la gran contradicció que recalca Mark Pinson:
“Though many Bosnian families have lived in Bosnia for centuries, their development
into Serbs and Croats [degut a l’església de la que formessin part] is a nineteenth-
century phenomenon, an entirely new identity taken on then”11.
Per als bosnians musulmans, la religió dels quals es debilità, sorgí, doncs, la necessitat
d’autodefinir-se d’alguna manera, un problema que no tenien grecs, croats, txecs o
búlgars: tots tenien una història estatal a la que remuntar-se. A diferència dels bosnians,
“the dominant group [de cada un d’aquest països] could look back to a Golden age in
history and had a national language, so that politicians, and others could find a basis
for the creation of a national culture, literature, and church. The Bosnian Muslims had
no such institutional or period in their collective memory”12. A més, tampoc no hi havia
una clara majoria religiosa, com tampoc no hi és avui en dia.
Per tant, per esquematitzar-ho, podem dividir la història política en tres grans períodes:
1463-1800: Bòsnia sota l’imperi otomà
1800-1878: Bòsnia com a província autònoma dins l’imperi otomà
1878-1918: Els musulmans de Bòsnia-Hercegovina sota domini austrohongarès
La secularització dels bosnians musulmans continuaria amb els Habsburg i el període de
Iugoslàvia, establerta l’any 1918, permetent l’augment de la rivalitat serbo-croata pel
territori i l’intent de convèncer els musulmans que no constituïen cap grup nacional
separat, i que per progressar havien de triar entre la identitat sèrbia o la croata. La
majoria de musulmans refusaren fer-ho: no se sentien ni una cosa ni altra. Entre els anys
1940 i 1960, amb el predomini serbi a Bòsnia-Hercegovina, es produí una important
persecució de l’islam.
Cap el 1980, amb la mort de Tito, el pilar que unia la República Federal Socialista de
Iugoslàvia s’esmicolà i afloraren les tensions nacionalistes entre els diferents territoris.
Croàcia i Eslovènia declararen la seva independència el 25 de juny de 1991. A Bòsnia i
11 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle
Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la
Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 20. 12 Ibid., pàg. 90.
9
Hercegovina, que s’independitzava el mateix any, hi tindria lloc un dels episodis més
sagnants i violents de la península balcànica: la Guerra de Bòsnia entre bosnians i
serbis. No finalitzà fins el 1995, amb la intervenció dels Estats Units i l’establiment de
la Pau de Dayton, de la qual deriva l’organització territorial actual.
L’organització territorial
Bòsnia, un país independent des de fa relativament poc –poc més de 20 anys–, compta
avui amb un sistema polític federal, també anomenat “sistema d’entitats”, que no ha
aconseguit apaivagar les perilloses tensions nacionals del territori i que fou, més que
consensuat, imposat amb la Pau de Dayton el 1995. Tot i que la solució ha estat
criticada i, en termes de convivència, sembla inoperant, la comunitat europea es mostra
distreta.
Bòsnia i Hercegovina és una república federal democràtica i parlamentària amb capital a
Sarajevo, i es considera un país políticament descentralitzat. Es compon de dues entitats
de govern diferents, la Federació de Bòsnia i Hercegovina (amb 26.110 km2) i la
República Srpska (que manté el nom en serbi per tal que no es confongui amb la
mateixa Sèrbia i que engloba 24.526 km2). El 2000, a més, es va crear el Districte de
Brčko, amb 493 km2 i territori d’ambdues entitats. Oficialment pertany a les dues, però
en realitat es governa autònomament. La Federació de Bòsnia i Hercegovina reuneix
2.849.306 d’habitants, la República Srpska 1.439.673, i el Districte de Brčko, 78.863.
En tots tres territoris bosnià, croat i serbi són idiomes oficials.
Font de la imatge: ikuska.com
10
Cada entitat està, al seu torn, subdividida territorialment. La República Srpska, amb
majoria sèrbia, es divideix en regions. La Federació de Bòsnia i Hercegovina, en 10
cantons (cinc de majoria bosniana, tres de majoria croata i dos mixtos). Els cantons es
divideixen, al seu torn, en municipalitats. Cada cantó té el seu propi govern amb un
gabinet liderat per un primer ministre, i compta amb diverses agències i serveis oficials.
Cada entitat té un Tribunal Suprem i altres tribunals de nivell inferior. Hi ha 10
tribunals cantonals a la Federació, a més dels municipals. La República Srpska té cinc
tribunals municipals.
Cantons de la Federació de Bòsnia-Hercegovina. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Cantones_de_la_Federaci%C3%B3n_de_Bosnia_y_Herzegovina
11
Municipalitats de Bòsnia i Hercegovina i distribució ètnica de la població. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Cantones_de_la_Federaci%C3%B3n_de_Bosnia_y_Herzegovina
A diferència de la resta de països de la regió balcànica, que han pres la forma de
república parlamentària, Bòsnia-Hercegovina, com Romania, és una república
semipresidencialista. Segons l’article V de la Constitució, la presidència del país es
composa de tres membres: un bosnià i un croata elegits per la Federació i un serbi elegit
per la República Srpska. El mandat conjunt dels tres té una durada de quatre anys. En
les darreres eleccions, que van tenir lloc l’any 2014, els membres elegits van ser el
candidat croata Dragan Čović, el serbi Mladen Ivanić i el bosni Bakir Izetbegović.
Aquest sistema polític, com la divisió territorial, ha estat fortament criticat. El 2006,
Dragoljub Petrovic assenyalava: “(…) throughout its history Bosnia was never divided.
The heterogeneous nature of its population gave no grounds for its division”13. I Soeren
Keil també advertia, uns anys més tard, que “(...) it is important to highlight that Bosnia
did not become a federal state because Bosnian political elites thought this would be the
best political organisation to accommodate the multinational character of the country
whilst still preserving its territorial integrity. In fact, the Bosnian leaders could not
agree on territorial decentralisation after the first free elections in 1990”14. És més:
“even during the Dayton negotiations there was no Bosnian party that particularly
favoured a federal state organisation”15. “It was the international community and, in
13 PETROVIC, Dragoljub (2006). “Bosnia: a single country or an apple of discord?”, Bosnian Institute. Consultable a: http://www.bosnia.org.uk/news/news_body.cfm?newsid=2202 14 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 3. 15 Ibid., pàg. 4.
12
particular, American politicians and civil servants that “imposed” a federal system on
Bosnia and Herzegovina”16, conclou.
Altres autors, com Ashdown i Holbrooke, tot i defensar la divisió territorial imposada
internacionalment el 1995, es mostren conscients de la fragilitat que suposa per al país, i
fan una crida a la intervenció europea: “(...) Bosnia has always been the bigger and
more dangerous challenge [d’Europa]. The country’s decline can still be arrested,
provided the EU wakes up, the new US administration gets engaged, and both renew
their commitment to Bosnia’s survival as a state, by maintaining an effective troop
presence and beginning the process of strengthening the international community
approach long-term, including finding ways to untie Bosnia’s constitutional knot17.
Per als dos experts, el gran repte territorial actual, per molt idíl·lic que pugui semblar, és
restaurar una Bòsnia unida, poblada per gent de diferents ètnies i religions; un repte en
el qual Europa, fins ara, no ha sabut com contribuir, i que fa de Bòsnia la seva
assignatura pendent.
4) Relació amb la Unió Europea
La regió balcànica ha estat, sovint, vista com una perifèria europea, pobra i relativament
intranscendent per al projecte continental. Ostergren i Rice, al primer capítol de The
Europeans. A Geography of People, Culture and Environment, titulat “Europe as a
culture realm”, parlaven dels Balcans, i de l’Europa central-oriental en general, com
“the poorest region”18 del continent.
Efectivament, si ho analitzem en termes de xifres, Bòsnia no destaca en cap sentit. Pel
que fa a la superfície, ocupa la trentena posició dels 40 estats europeus, i en població, la
28. No empra l’euro, sinó el marc, i tampoc no és membre de la UE, tot i que sigui
candidat potencial a formar-ne part. És membre, això sí, del Consell d’Europa des
del 24 d’abril de 2002 i membre fundador de la Unió per la Mediterrània des de la seva
creació el 13 de juliol de 2008. Així mateix, és l’únic país d’Europa membre del G-77.
També ha estat candidat a l’adhesió a l’OTAN des d’abril de 2010, quan va rebre un Pla
16 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 4. 17 ASHDOWN, Paddy; HOLBROOKE, Richard. “A Bosnian powder keg”, a The Guardian, 22 d’octubre de
2008. Consultable a: http://www.theguardian.com/commentisfree/2008/oct/22/ashdown-holbrooke-bosnia-balkan-dayton 18 OSTERGREN, R. C.; RICE, J. G. “Europe as a Cultural Realm”, capítol I de The Europeans. A Geography
of People, Cultura and Environment, New York: The Guilford Press, 2004, pàg 27.
13
d’Acció per a l’Adhesió a la cimera de Tallin. Destaca, per últim, el fet que el 2006 va
introduir i l’IVA i el 2008 va signar l’Acord d’associació de la Unió Europea. També és
membre de l’Acord Centreeuropeu de lliure canvi i de l’Associació per a la Pau, com ho
són Macedònia, Montenegro i Sèrbia.
L’economia l’analitzarem al sisè apartat. El que hem vist fins ara, però, apunta que
Bòsnia s’erigeix com un país amb poc pes dins Europa. Tanmateix, sense ell, la història
d’Europa no s’entendria. Sense necessitar d’anar més lluny, fou a la seva capital,
Sarajevo, que esclatà la Primera Guerra Mundial com a conseqüència de l’assassinat de
Francesc Ferran, hereu del tron d’Àustria-Hongria, i de la seva esposa, per un
nacionalista serbi. A més, des del 2005, Bòsnia ha sigut escenari de canvis importants:
la democràcia i la pau semblen haver-se estabilitzat en tots els ex-membres de
Iugoslàvia, que estan en camí d’integrar-se a la Unió Europea, per molt llarg que aquest
sigui19.
El mateix Soeren Keil adverteix, però, que “whilst Bosnia is in peace, it is far from
being a stable self-sustaining country. The long negotiations to form a government after
the 2010 election, the failed process of political reform and the lack of progress in the
Europeanisation process have also contributed to a sense of Bosnia as an state in
permanent crisis”20. I puntualitza: “Bosnia is considered a successful example of
international intervention by scholars of conflict studies, since we see no large-scale
recurrence of violence after 1995. However, such optimism is no appropriate when it
comes to the assessment of federalisation, state-building, and democratisation. Whilst
there have been major successes, as mentioned above, the latest problems in Bosnia
demonstrate that the country is far from self-sustaining and that its only future is the
eventual integration into European structures”21. “(...) the success of Bosnia will also
be a success for the EU”22, conclou contundent.
19 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 13. 20 Ibid., pàg. 2. 21 Ibid. 22 Ibid., pàg 3.
14
5) Demografia
Distribució de població
El territori de Bòsnia i Hercegovina, de 51.197 km² i amb capital a Sarajevo, és molt
muntanyós, i per la superfície de què disposa, acull poca població –de fet, es considera
un dels països menys poblats del món– . Segons dades del Banc Mundial, el 2014
Bòsnia tenia 3,8 milions d’habitants. Aquesta xifra, que situa al país en la posició 128
del rànquing mundial de països per població, suposa un decreixement d’unes 7000
persones respecte 2013, una tendència a la baixa que, com veiem en el següent gràfic,
s’ha accentuat des de l’any 2011.
Font: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?c=bk&v=21&l=es
El 2014, la taxa de creixement era de -0,11%, essent en el rànquing mundial de
creixement per països el número 208, i l’únic de la regió musulmana que presentava una
xifra negativa.
Per la seva banda, la densitat de població, el mateix any, era de 76 habitants per km2,
una xifra molt moderada. La densitat de població ha anat augmentant des del 1997, quan
es situava en 69 habitants per km2, la xifra més baixa de la dècada dels 90 (i és cal tenir
present que, entre el 1990 i el 1997, el país no va parar de perdre població degut al
conflicte bèl·lic). El fet que cada vegada hi hagi menys gent però més densitat de
població fa pensar que aquesta s’ha anat concentrant, cada vegada més, a les zones
urbanes. De fet, segons el Banc Mundial de dades, el 2007 s’estimava que quasi un 50%
de la població bosniana vivia a les ciutats.
15
Quant a ètnies o comunitats religioses, s’estima que un 14% de la població és
bosniocroata. Aquest percentatge es troba concentrat a l’oest, Hercegovina, en alguns
punts de Bòsnia central i al cantó de Posavina. Un 37% és població serbobosniana, de
localització més dispersa, però essent majoritària a l’est i al nord del país. Per últim, els
bosnians musulmans predominen a la Bòsnia central. Aquesta distribució, no ho
oblidem, està completament connectada a l’organització territorial del país, que, com
hem explicat anteriorment, està dividida en tres entitats federals diferenciades. El mapa
de la pàgina 10 il·lustra a la perfecció aquesta distribució.
Dinàmiques demogràfiques
Un 46,7% de la població bosniana té entre 25 i 54 anys, de manera que ens trobem
davant una població relativament. Els altres grups d’edat presenten les següents
estadístiques:
0-14 anys: 13,7% (272.812 homes i 256.152 dones)
15-24 anys: 12,7% (255.074 homes i 238.428 dones)
55-64 anys: 13,7% (253.045 homes i 276.769 dones)
65 anys o més: 13,3% (199.515 homes i 313.713 dones)
Tot seguit, es recullen algunes altres dades interessants sobre la població bosniana,
indicant l’any de la publicació d’aquestes:
Esperança de vida en néixer: 75,8 anys (2012)
Mitjana d’anys d’escolaritat: 8,3 (2011)
Anys esperats d’escolaritat: 13,4 (2010)
Taxa de natalitat: 7,6% (2014)
Índex de fecunditat: 1,27% (2013).
Taxa de mortalitat: 9,10% (2014)
Segons les dades del Banc Mundial relatives al 2014, l’IDH (Índex de
Desenvolupament Humà) de Bòsnia i Hercegovina era de 0,71. Al rànquing mundial, el
2012, ocupava la posició 81, emmarcant-se dins el grup de països amb un
desenvolupament humà alt. L’IDH del país, entre 2005 i 2012, poc a poc ha anat
augmentant: 0,724; 0,729; 0,733; 0,734; 0,735. Alhora, la taxa d’incidència de la
pobresa també ha reculat (el 2007 s’estimava en 18,2%, i el 2011 en un 17,9%).
16
Migracions
Històricament, Bòsnia ha sigut una regió amb alt flux migratori, en tant que era la
connexió entre Occident i Orient, però sens dubte l’episodi més important de la història
recent és la diàspora que es va produir durant la guerra, a la dècada dels 90. Com
assenyala
Soeren Keil, “a three and a half year long war massively changed the population
distribution”23. Actualment, segons les dades del ministeri de seguretat de Bòsnia,
s’estima que uns dos milions de bosnians viuen fora del país. Molts dels refugiats
bosnians trobaren asil a Oceania i Europa occidental. També a Catalunya, com recull un
preciós reportatge del 2012 titulat “Els nens de Bòsnia, 20 anys després”, publicat en el
suplement “Cetrencada” del diari El Punt Avui. El text recull el testimoni de sis joves
que, de nens, van fugir de la guerra amb les seves famílies a través de l’ACNUR (Alt
Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats). Ells són Minya Musanovic,
Srecko Pirnat, Nevena Novakovic, Mak Dzinovic, Sara Babic i Sasa Salihbegovic. La
peça es pot llegir en línia a través de l’enllaç que especifico a l’apartat de bibliografia.
Tornant, però, a les migracions, segons l’estadística del 2014 la taxa de migració neta de
Bòsnia era de -0,38 immigrants per cada 1000 habitants. Aquesta taxa, que al país ha
viscut una tendència a la baixa des de l’any 2000 (amb l’excepció del període 2005-
2006), s’ha estabilitzat els darrers anys. Així, el país se situa en la posició 131 del
rànquing mundial de països segons la seva taxa de migració, molt per sota
d’Azerbaidjan (que ocupa la posició 90) però per sobre d’Albània (que ocupa el lloc
183).
23 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 4.
17
Font de la imatge: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?c=bk&v=27&l=es
Segons dades del Banc Mundial del 2015, els pocs immigrants que rep Bòsnia i
Hercegovina provenen, sobretot, dels següents 10 països: Sèrbia, Montenegro, Croàcia,
Albània, Ucraïna, Eslovènia, l’antiga república iugoslava de Macedònia, Hongria, Itàlia,
la República Txeca i Polònia. Per tant, són emigrants europeus, procedents de països
relativament propers, fins i tot veïns.
Quant als bosnians emigrants, cal dir que les xifres són molt més elevades que en el cas
dels immigrants. El 2005, segons la mateixa font, foren 1.471.594 bosnians (un 37,7%
del total de la població) els que emigraren, i els 10 principals països de destinació foren
Croàcia, Alemanya, Àustria, Estats Units, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Canadà, França i
Austràlia. La taxa d’emigració de persones qualificades (amb educació terciària), l’any
2000, era lleugerament inferior, d’un 28,6%. D’entre aquests, hi havia un volum
important de metges formats el país (un 12,7% que es tradueix en 821 metges).
6) Principals sectors o regions econòmiques
Des del final de la guerra, l’economia de Bòsnia ha estat una de les més dèbils del
continent europeu. I en aquest sentit, al país, que es reconstruí amb 5 bilions de dòlars
americans, la implantació d’una economia de mercat no l’ha ajudat en res. A nivell
mundial, Bòsnia i Hercegovina és l'economia nombre 111 per volum de PIB. El seu
deute públic, el 2014, va ser de 6.119.000 d'euros, un 44,77% del PIB, i el seu deute per
càpita de 1.591€ euros per habitant. Quant al PIB per càpita, el 2014 va ser de 3.554€,
18
de manera que el país ocupa el lloc 108 de la taula mundial de països. Els ciutadans
bosnians tenen, segons aquest paràmetre, un nivell de vida molt baix en relació a la resta
dels 196 països.
Els principals sectors són, per ordre d’importància, els sector de serveis, la indústria i
l’agricultura. Pel que fa a l’agricultura, el clima temperat permet la producció de fruites,
olives, tabac, cereals i patates, entre d’altres. Els principals productes agrícoles són el
tabac i la fruita; la cria de bestiar també és força important, en tant que la meitat de
terrenys agrícoles es troben ocupats per pastures i prades. El bestiar boví, porcí, de llana
i aus de corral són importants fonts d’ingressos i s’estenen per tot el país.
El país disposa d'un milió d’hectàrees de terra agrícola, de la qual el 52,2% està
cultivada (527.00 hectàrees, el 2011). D’aquestes, un 57% correspon a cereals (303.000
ha), 26% de cultius farratgers (138.000 ha), 15% de vegetals (78.000 ha) i un 2% de
cultius industrials. Segons un informe de l’ambaixada espanyola sobre l’estructura
econòmica del país, l’agricultura ha reduït la seva participació en aquests anys per la
falta de millores en el sector.
Quant a la indústria, bona part és de naturalesa extractiva. El sector de la mineria ha
estat sempre un sector important dins el sector industrial. Bòsnia i Hercegovina és rica
en carbó, acer, zinc, bauxita d’alta qualitat, plom, sal i argila. Les reserves de carbó
s’estimen en 3,8 mil milions de tones, de les quals un 60% són lignit. Amb la guerra, la
producció va caure a 3,9 milions de tones, en destruir la major part dels equips i en
haver-se abandonat moltes mines. L’ocupació en el sector està caient, com passa en
l’agricultura. Al desembre de 2009, la mineria ocupava a 19.566 persones o un 2,78%
de l’ocupació total, mentre que el gener de 2011, treballaven en la mineria 19.397
persones o un 2,75% de l’ocupació total. El mateix està passant amb la producció, que
es va reduir un 3,8% el 2010.
19
Quant al sector de serveis, que també ha reduït la seva participació en el PIB, segons les
últimes dades disponibles del Banc Mundial el subsector més important és el comerç,
especialment el comerç exterior. Bòsnia és un dels països balcànics que més exporta,
especialment a Itàlia, Alemanya, Croàcia, Eslovènia i Estats Units. D’altra banda,
importa de Croàcia, Eslovènia, Rússia, Alemanya i Itàlia.
Com mostra la taula, la balança comercial entre 2011 i 2014 fou negativa, ja que les
importacions foren molt més elevades que les exportacions.
Les taules de la següent pàgina mostren els principals productes amb què Bòsnia
comercia:
20
El turisme, per la seva banda, és poc important, degut a la manca de costa, i es
concentra fonamentalment a les ciutats de Mostar-Medjugorje i Sarajevo.
A grans trets, els dos principals desajustos econòmics de Bòsnia segueixen sent l’alt
nivell d'atur (44,6% el 2014) i l’elevat i creixent servei del deute.
7) Transport, infraestructures i comunicacions
La xarxa de transports de Bòsnia i Hercegovina va patir danys seriosos amb la guerra i
la conseqüent divisió del país. Des d’aleshores, segons dades del Banc Central, s’han
realitzat importants esforços en la reparació de 2.400 km de carreteres i 70 ponts,
21
incloent els de la frontera amb Croàcia i el famós pont de Mostar. Posteriorment, i en el
marc del Pacte d'Estabilitat es va aprovar un nou programa d'infraestructures, “Quick
Start”, per millorar la xarxa de carreteres.
Nombre de cotxes per cada 1000 persones (el 2011, 217). Font: Banc Mundial.
Per a la xarxa ferroviària, està en marxa un procés de renovació dels trens per poder
integrar-se al tràfic internacional. La nova Corporació de Ferrocarrils, que inclou a les
dues empreses de ferrocarril de les entitats, està facilitant el treball conjunt per dur a
terme la modernització prevista. Quant al trànsit aeri, la ciutat de Sarajevo, connectada
amb les principals capitals europees, és la que acull més moviment. Hi ha tres aeroports
internacionals més, Mostar, Banja Luka i Tuzla, tot i que reben sobretot vols nacionals.
Pel que fa al transport marítim, el principal accés al mar de Bòsnia i Hercegovina és el
corredor de Neum (que divideix el sud de la costa de Croàcia en dos), però hi ha la
possibilitat d’utilitzar el port croat de Ploce per al trànsit de mercaderies. D’acord amb
l’esperit dels Acords de Washington, el 1999 es va signar un acord per a la utilització
d'aquest port, que fins a la data no ha estat ratificat per Croàcia. Hi ha un altre port
fluvial important a Brcko, en el riu Sava, que permet l'accés a la xarxa fluvial del
Danubi.
El sector de les telecomunicacions, que també va resultar molt danyat durant la guerra
en un 65%, es troba operatiu gràcies a la col·laboració del Banc Europeu de
Reconstrucció i Desenvolupament i a la OHR (Alta Oficina de Representació de la UE)
22
que, al setembre de 1998, va imposar l’aprovació d’una llei sobre el sector de les
telecomunicacions que regulava les comunicacions internacionals i entre les entitats. Al
novembre del 2000, el govern va aprovar una nova política per a la liberalització del
sector de les telecomunicacions, en el qual s’incloïen plans per a la futura privatització
de les tres empreses del sector i es creava un únic regulador del sector, l’Agència
Reguladora de les Comunicacions.
En aquests moments no hi ha cap tipus de problema amb les comunicacions, tant amb
mòbils com amb fixos. El 2007, es va privatitzar l'empresa de telecomunicacions de
l’RS: Telekom Srpske (Banja Luka) adquirida per Telekom Srbije. Queden per
privatitzar les dues empreses de telefonia de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, BH
Telekom i HT Mostar (el 50% del capital d'aquesta empresa és propietat de la
Federació).
23
8) Conclusions
Probablement no hi hagi cap país europeu que no pugui presumir d’una peculiaritat. La
de Bòsnia i Hercegovina, sens dubte, és el caràcter de regió-pont, de país amb una
enorme pluralitat ètnica, religiosa, cultural o nacional, com se li vulgui dir.
L’heterogeneïtat, però, li ha sortit cara: és, de lluny, la regió més afectada pel conflicte
bèl·lic que va seguir la desintegració de l’antiga Iugoslàvia.
Més de dues dècades després del final de la guerra, Bòsnia i Hercegovina segueix en
una situació ambigua, a mig camí entre la pervivència de les tensions nacionals i la
modernització. La pau de Dayton va congelar la guerra més cruenta que es va lliurar al
continent europeu la dècada dels 90, però a la llarga s’ha posat de manifest que
únicament va servir com a mesura d’emergència, i que no ha aportat solucions
satisfactòries als problemes de Bòsnia i Hercegovina. Cal més treball a tots els nivells.
És per això que, sense cap mena de dubte, el paper de Bòsnia serà clau en el futur
europeu. Europa ha de demostrar la seva efectivitat com a unió política de pau i
integració.
24
9) Bibliografia citada
KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham:
Ashgate, 2013.
OSTERGREN, R. C.; RICE, J. G. “Europe as a Cultural Realm”, capítol I de
The Europeans. A Geography of People, Cultura and Environment, New York:
The Guilford Press, 2004, pàgs. 1-32.
PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic
development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge,
Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard,
Harvard University Press, 1993.
Recursos web
AJANOVIC, Allosa; BUJ, Anna. “Els nens de Bòsnia. 20 anys després”
Consultable a: https://issuu.com/cetrencada/docs/cetrencada_10
ASHDOWN, Paddy; HOLBROOKE, Richard. “A Bosnian powder keg”, a The
Guardian, 22 d’octubre de 2008. Consultable a:
http://www.theguardian.com/commentisfree/2008/oct/22/ashdown-holbrooke-
bosnia-balkan-dayton
Banc Mundial de Dades. Bòsnia i Hercegovina. Consultable a:
http://datos.bancomundial.org/pais/bosnia-y-herzegovina
Bosnian Institute. News & Analisis. Consultable a:
http://www.bosnia.org.uk/news/news_list.cfm
Web del Ministeri d’Exteriors del Govern d’Espanya, “Bòsnia i Hercegovina”.
Consultable a:
http://www.exteriores.gob.es/Documents/FichasPais/BOSNIAYHERZEGOVIN
A_FICHA%20PAIS.pdf
PETROVIC, Dragoljub (2006). “Bosnia: a single country or an apple of
discord?”, Bosnian Institute. Consultable a:
http://www.bosnia.org.uk/news/news_body.cfm?newsid=2202
Portal Actualitix. Consultable a: http://es.actualitix.com/pais/bih/estadisticas-
presentacion-bosnia-y-herzegovina.php