papersdel Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

Setembre 2001 · segona èpocawww.epcat.net/papers42

2 Escola Pia. Ramon Francolí 3 Política 1. Ramon Francolí - Xavier Gilabert 4 Política 2. Toni Pérez

5 Política 3. Eulàlia París 6 Un nou Projecte, MOU-TE. Pere Vilaseca - Josep Castillo 7 Actualitat

8 L’Assemblea: de la realitat a la utopia. Zum-zum

Comencem aquest número amb un holai un benvinguts de nou a la tasca, la decada dia, la nostra. Hem tingutl’oportunitat d’una pausa més o menysllarga? Depèn! Més o menys seriosa o es-bojarrada? Depèn! Més intensa o agita-da? Depèn! Més il·lustre o més light?Depèn! I tant que depèn! Sempre hi haun depèn que es recolza en les il·lusions iexpectatives creades, en les possibilitats irecursos; també en les realitats, les prò-pies i les compartides.Tot i que podem jugar una estona mésamb el mot i anar-lo descabdellant amb

metàfores, podem assegurar que retornem a l’escola engrescats,frescos, regenerats i amb noves energies per treballar en un diaa dia incert i també feixuc però que tenim la voluntat de veure’li d’analitzar-lo des de noves perspectives, amb nous reptes i desde nous plantejaments. No podríem començar d’una altra ma-nera, bé… sí que podríem però potser està bé de dir que no hovolem. Reconeguem que cada vegada tenim més eines i mésinstruments que ens ajuden i donen suport perquè la nostraintervenció pedagògica sigui cada vegada més real i pràctica.El present número pretén de donar-nos el tret de sortida d’unnou curs, amb deu números per endavant per compartir lesnostres experiències, des d’un tema monogràfic que ens con-vidi a la reflexió de la pròpia pràctica i que ens permeti deprendre decisions de millora en els nostres equips. Partim detota una important feina feta com a col·lectiu que anem expli-cant a través de la concreció de les polítiques de l’Assemblea.Convençuts que construïm a sobre del que ja tenim i que maino ho fem ni en el buit ni des del no-res.

Projectes, il·lusions, reptes...Tot plegat, depèn!Les accions i intervencions són d’una o altramanera segons el «depèn» que establim

2

ES

CO

LA

PIA

Tornem a l’escola després d’un descansben merescut! Un període de vacances queno ha estat exempt de polèmica i que,acostuma a passar molt sovint quan par-lem d’educació, s’ha quedat en les «for-mes» i, com gairebé mai, no s’ha arribatal fons de la qüestió acabant amb la frasefàcil «els mestres fem massa vacances!».Una feina, la del mestre o professor, la del’educador, massa qüestionada i sobre laqual tothom gosa de dir-hi la seva,d’opinar, de fer-ne valoracions…Compte! està molt lluny de la meva vo-luntat tallar la possibilitat d’opinió a nin-gú però, goso demanar que quan s’opini

sigui amb coneixe-ment de causa i plan-tejant correctament el«problema» –si és quen’hi ha, de problema,és clar!– analitzant-loi, si no és demanar

massa, apuntant-hi solucions. Potser haarribat el moment de demanar a totsaquells qui tenen responsabilitats des dela gestió, des d’institucions, des de par-tits polítics que s’asseguin, parlin i con-cretin quin model educatiu vol i necessitael país i deixin que els professionals pu-guem treballar amb tranquil·litat per ferbé la nostra feina.I nosaltres els mestres i àdhuc la Institu-ció també hem de prendre posició. Nopodem restar passius enmig d’un debaton, docents i escoles, som l’objecte prin-cipal al voltant del qual s’articulen moltsdiscursos. Claredat en la definició delsobjectius, professionalitat en la nostra ac-tuació, informació i formació precisa, fer-mesa en els plantejaments.No podem ni volem fer tots els papers del’auca. Hem de saber concretar molt bé, iexplicar millor, quin tipus d’actuació hemde fer a l’escola.

Certament, hem d’educar per a l’exercicid’una ciutadania responsable, comprome-sa i alliberadora.Tot un repte? Sí! Però, si en educació nohi ha reptes, quin sentit té educar?Ara i avui, el nostre paper, com a educa-dors, és molt diferent. I aquí hi ha un al-tre repte, el de la formació dels docents.Acompanyar el procés de descoberta id’aprenentatge; orientar i fer de media-dor de les relacions esdevé cabdal i indis-pensable avui per avui.I això serem capaços de fer-ho i de conti-nuar-ho fent, si aprofitem el bagatge il’experiència dels companys, si fem de lesnostres reunions un veritable espaid’intercanvi, de traspàs de coneixements,de definició d’objectius. L’ajuda i el re-colzament, el suport dels altres i amb elsaltres i només un veritable treball en equipi d’equip ens ho facilitarà i ens ajudarà aviure-ho, tot plegat, sense angúnia o pa-timents innecessaris.Cal, també, mirar fora de l’espai escolar,en cap cas no el podem oblidar. Hem desaber aprofitar totes les oportunitats i pos-sibilitats que tinguem per donar aconèixer el que fem i com ho fem; hem detrobar vies de participació en el teixit so-cial i associatiu del nostre entorn més pro-per amb presència, opinant i creant espaisperquè l’escola sigui al barri i a la ciutat.Si així ho anem fent i amb la confiançaprou demostrada d’una feina ben feta,d’una col·laboració plena per part de tots,docents i no docents, ben segur que seremmés fidels a la nostra missió i potser,deixeu-me ser un xic agosarat, podrem aju-dar «l’escola» a trobar el seu lloc en el sol.Gràcies a tots per la il·lusió que hi poseucada dia i el meu desig d’un bon curs.

Ramon FrancolíSecretari General

Claredat en la definició delsobjectius, professionalitat en lanostra actuació, informació iformació precisa, fermesa en elsplantejaments.

Primers de setembre i lesaules encara són buidesObrim les portes amb novesexpectatives i esperances

3

PO

LÍT

ICA

1

EL PROCÉS I ACCIONS REALITZADESL’escola és un espai viu d’interrelacionsentre diferents agents, on es generen mul-titud d’informacions i que no sempre hemsabut encertar-ne el camí de transmissiómés adequat. Ens hem mogut entre unmunt d’informacions i uns febles canalsde comunicació. El nostre objectiu és queel model comunicatiu no sols ha de pre-tendre informar sinó que ha de poder ge-nerar implicació de tots i de cadascú. Pertant el repte i la dificultat encara és mésgran.Així doncs, a més de manifestar la inten-ció, havíem de poder dissenyar la formaque permetés de fer-ho possible, amb unaaplicació pràctica i real.I ara, a mig camí de la propera Assem-blea, la del 2003, bo és aturar-se un mo-ment i fer una mica de repàs a les accionsi actuacions realitzades a diferents ni-vells, en clau d’anar endreçant la infor-mació i canalitzar-ne la difusió.Una comissió de treball amb responsablesde les escoles i l’Equip de Gestió ha dis-senyat un instrument per gestionar i pla-nificar les accions comunicatives ambl’objectiu de conèixer tant la informacióque es genera a les escoles, com els dife-rents àmbits informatius (institucionals,pedagògics, organitzatius, …) i analitzara qui, com i quan calia fer-la arribar al-hora que permetés, també, detectar elspossibles buits o «sorolls» en la comuni-cació. Aquest mòdul comunicatiu, el da-rrer curs, ha estat experimentat peralgunes escoles i així s’ha pogut anar mo-dificant amb més precisió i encert.Cal valorar l’esforç i les aportacions fetesper la majoria de les escoles en el dissenyde transmissió i de gestió de la informa-ció a les famílies.Un altre element en aquesta línia ha estatel nou disseny de pàgines electròniques que

cada escola ha fet i que s’han posat a dis-posició de tothom.Navegar-hi és unabona oportunitatper conèixer lesmoltes i variades in-formacions i activi-tats que posem al’abast de pares ialumnes. La web ésuna cartellera per-manent, un apara-dor públic del centre posat a disposicióde tothom.A partir d’aquest curs i amb les opcionsque ens permetrà l’ampliació de l’àrea res-tringida de la web (intranet) a tots els tre-balladors de l’escola, esperem que esconsolidi com un canal d’informació,comunicació i participació útil i pràctic.

UNA ESTRATÈGIA PER A LAIMPLICACIÓLes accions descrites fins ara permeten detenir una informació i uns canals comu-nicatius cada vegada més qualificats. Eldisseny (com) ha estat l’estratègia triadaper la Institució per anar arribant a unaimplicació cada vegada més gran i detothom.Els grups de projectes interescolars, els grupsde millora en algunes escoles il’anomenada formació en «cascada» hanfacilitat la mateixa formació-informaciói el mateix llenguatge als equips directiusi educatius, permetent uns retorns méscoherents a l’escola i un procés de discus-sió i d’aplicació més comú en el si delspropis centres i en tot el col·lectiu. Totplegat, una manera de salvar els embutsinformatius.

Ramon Francolí - Xavier Gilabert

Coresponsabilitati implicacióFacilitem vies de comunicacióentre la comunitat escolar

Política 1

Augmentar la coresponsa-bilitat i la implicació delsdocents, no docents, alum-nat i pares i mares en elprojecte educatiu integral del’escola, millorant-ne el seuconeixement i afavorint-nela seva millora.

4

AVALUAR PER ANALITZAR EL QUEFEM I CONCRETAR-NE LA MILLORALa Política 2 ens compromet a establir unapla d’avaluació que es pugui dur a termei ens obliga a treballar els objectius queens hem proposat.

Avaluació externaUna avaluació externa per conèixer els re-sultats d’aprenentage i l’assoliment delsobjectius educatius.

El departament d’ensenyament ha elabo-rat un pla d’avaluació externa per assolirles competències bàsiques en acabar el ci-cle mitjà de primària i el primer cicled’ESO. El nucli sobre el qual el departa-ment defineix les competències és el do-mini del llenguatge i del càlcul; elconeixement físic i social del món.

L’institut d’avaluació i assessorament edu-catiu (IDEA) ens ofereix la possibilitat dedisposar d’un element comú d’avaluacióexterna a les nostres escoles en acabar laprimària i al final de l’ESO. Està previstd’aplicar les proves l’octubre de 2001 a1r d’ESO i els mesos d’abril o maig a 4td’ESO.Uns indicadors d’avaluació se centren enl’àmbit dels resultats d’aprenentatge a lesllengües, matemàtiques, socials i naturalsa 1r i 4t d’ESO i de tecnologia només a4t. D’altres indicadors ens doneninformació sobre alguns processosd’aprenentatge a 1r, 2n i 4t d’ESO comsón les actituds (salut, ecologia, toleràn-

cia...); estratègies d’aprenentatge (tracta-ment de la informació, reflexió sobre elpropi treball, tècniques d’estudi ...); ha-bilitats metacognitives (consciènciad’aprenentatge, reflexió sobre la informa-ció, verificació dels resultats...).

L’avaluació de la qualitat calassància és unainiciativa d’avaluació externa de la Con-gregació General de l’Escola Pia i ens ser-veix d’avaluació dels objectiusd’Assemblea, ara que estem a mig camídel procés. La previsió és de passar, entreabril i maig de 2002, a totes les escolesdos instruments d’avaluació:

· un qüestionari individual de consultainstitucional que ens oferirà informa-ció de diferents estaments: alumnes apartir de 6è de primària, professorat,pares, exalumnes, directius i personald’administració i serveis.

· una reflexió col·legiada dels equips di-rectius i educatius sobre fortaleses i fe-bleses de l’escola.

Avaluació internaLa millora dels processos d’aprenentage ide l’organització dels recursos ha de serla fita de l’autoavaluació del centre i laguia per promoure la formació dels do-cents.

El pla d’avaluació interna ha de tenir encompte i integrar els aspectes d’aquestesavaluacions externes que ofereixen les ga-ranties de fiabilitat i validació necessàries.

Ens caldrà dosificar les intervencions, demanera que ens permetin processar bé lesinformacions i disposar d’unes poquesconclusions per encertar en les accionsimmediates de millora.

Toni Pérez

PO

LÍT

ICA

2Avaluació iautoavaluacióAssolir els objectius i millorar els processosd’ensenyament-aprenentage

La Política 2

Avançar en l’avaluació del centre, demanera que abasti tota l’acció educa-tiva i que permeti una millor qualitat ieficàcia del treball de les persones, del’organització escolar i del currículum.

5

APLICAR ÉS REALITZAR I FERALLÒ QUE DIEM QUE VOLEM!La Política 3 de l’última Assemblea ensdemana ser capaços de dir «què hem fet»i que oblidem el «jo faria si…».L’Equip de Gestió, afavorint i provocantun procés de formació, de participació id’implicació real dels equips directius ieducatius dels nostres centres, només hafet una feina que ha estat la de detectar,escoltar i donar resposta, amb diferents for-mats i propostes, a les necessitats i deman-des explicitades en diferents moments. Iés així com, ara, podem oferir l’opció me-todològica (un referent comú d’estil) detota l’Escola Pia de Catalunya fent que elCaràcter Propi sigui present a l’aula i enel fer pedagògic de cada dia.

Tres consignes InstitucionalsQualitat vs Quantitat.

Saber seleccionar és una tasca indis-pensable a l’escola d’avui per anartriant i decidint què és allò realmentimportant.

La seqüència didàctica o formativa.Volem que sigui l’eix que had’organitzar qualsevol intervencióeducativa a l’aula i a tots els nivells, enel desenvolupament d’un procésd’ensenyament-aprenentatge.

Treball en equip.La riquesa està en la diversitat i en lacapacitat de posar en comú la pròpiavisió dels fets des de diferents perspec-tives, amb l’esforç d’arribar a acords.

Fase de formació o la sacsejadade l’evidènciaDiferents agents (interns i externs) enshan interrogat, qüestionat i provocat fent-nos obrir els ulls a l’evidència i ser capaços,tots, de mirar l’interior de l’escola,l’interior de l’aula, la realitat de la pròpia

pràctica ajudant-nos a detectar encerts icontradiccions. Hem hagut de decidirque volem ser coherents entre allò quediem (documents institucionals, discur-sos orals…) i la realitatdel dia a dia (la rutinade cada classe, el sentitde l’estudi, la manca devalors…) entre tantes itantes altres coses.

Fase de desenvolu-pament o la intervenció directaLa Institució i cadascú des del seu àmbitde responsabilitat i d’actuació, s’ha obli-gat a reaccionar a les evidències i entraren el disseny de vies de construcció queens conduïssin, com a col·lectiu, a unesaccions i intervencions (voldríem imme-diates) i que ens ajudessin a fer realitat,en la nostra pràctica educativa diària, lavoluntat expressada en l’Assemblea.

Fase de síntesi o els acordsDesprés de dos cursos d’una intensa fei-na de formació, d’interpretació i de tra-ducció, podem dir que hem arribat a unafita important: establir que la qualitat, laseqüència formativa i el treball en equipdefineixen l’estil del nostre col·lectiu es-colapi.

CUIDEM ELS PROCESSOSCal dir que hem pogut arribar a una pro-posta prescriptiva d’Estil Institucionalperquè s’ha fet des de la construccióviscuda del conjunt i no des del’individualisme; des de la cooperació i nodes del protagonisme; des del sumar es-forços i no des de l’aïllament. Una im-portant experiència per creure’ns que elque volem és possible.

Eulàlia París

PO

LÍT

ICA

3

Un estilmetodològic comúDel discurs a l’accióo del «faria» a «l’he fet»!

La Política 3

Promoure l’aplicació demetodologies actives iinnovadores que afavo-reixin la iniciativa i lacreativitat de l’alumnat

6

yora, Sabadell, Sarrià i Terrassa) amb noisi noies de 8-9 anys i 14-15 amb l’objectiud’anar-los extenent i ampliant els properscursos.El P. Eduard Pini i el P. Ferran Mateosseran els consiliaris del moviment, fent-se responsables de l’animació pastorald’un conjunt d’escoles.També, des de l’equip d’Acció Pastoral del’Equip de Gestió, continuarem la feinaencetada després de l’Assemblea, ajudanti donant suport als equips de pastoral idirectius en la tasca pastoral. En especial,aquest any volem trobar-nos amb tots elsequips per revisar la feina i mirard’impulsar el projecte a més escoles.

FORMACIÓ CONTINUADAUn altre dels objectius és continuar oferintla formació sobre el fet religiós encetadafa dos cursos, fent una xerrada al trimes-tre oberta a tots els educadors.Per últim i gràcies a la col·laboració delP. Francesc Gutiérrez «Guti», el propercurs es repensarà i es farà una propostaper a les classes de cultura religiosa al’ESO, seqüenciant els continguts d’acordamb les necessitats de l’alumnat, els seusconeixements previs, uns objectius bàsicsi el que ja es va fent amb èxit a les dife-rents escoles. Més endavant pretenemoferir formació als docents que hand’impartir aquesta matèria a les nostresescoles.

Pere Vilaseca - Josep Castillo

DE LA IDEA A LA CONCRECIÓCrear un moviment de grups és la ideasobre la qual hem anat treballant el curspassat per oferir un projecte d’animacióde la fe extracurricular i obert a tots elsnois i noies de les escoles.

És un projecte conjunt per a tota la Insti-tució, un projecte perquè se sumin es-forços i voluntats. Un projecte queaglutini.El nois i noies que participen amb espe-rit de continuïtat en grups de fe i /o decompromís, volem dir grups que no te-nen com a objectiu ser catequètico-sagra-mental (comunió i confirmació) són, engeneral, pocs i poc nombrosos.Entenem que cal potenciar-los però nocom una realitat aïllada a cada escola, sinócom un moviment conjunt de total’Escola Pia de Catalunya.En aquest sentit hem creat una propostaorganitzativa i un material per començara treballar, així com uns espais de trobadai de formació per a monitors i responsa-bles i una trobada anual de tots els grups.

Fase experimentalAquest curs, de manera experimental, co-mencem grups en algunes escoles (Balmes,Granollers, Igualada, Mataró, Nostra Sen-

Un nou projecte,MOU-TE!Una proposta per a tots els nois i noiesque volen aprofundir en la vida i en la fe

PA

STO

TA

L

papers octubre

«El sentit de l’humor»

PER SEMPRE JOVEBob Dylan Adaptació Isidor Marí

Que el bon Déu et protegeixi

i s’acompleixi el teu desig.

Sàpigues ajudar els altres

i deixar-te fer feliç.

Que arribis a les estrelles

per l’escala que et vas fent.

Sigues jove per sempre més.

(fragment)

7

Olímpica. El lliurament es féu a la seu dela Fundació Barcelona Olímpica i con-sisteix en un viatge a Lausanne (Suïssa),per al proper mes d’octubre.

INSTITUCIÓ

SELECTIVITATS’han fet públics els resultats de la selec-tivitat d’enguany. Un grup d’estudiantsha superat aquesta prova amb una notasuperior a nou. Dels 26.974 que es pre-sentaren només 51 assoliren aquesta pun-tuació. I d’aquests 51, tres són alumnesdels nostres col·legis. Cal destacar l’EsterLeal (Terrassa) amb un 9,44; l’Albert Al-bareda (Igualada) amb un 9,37 i en JordiLinares (Calella) amb un 9,08.Des d’aquí els felicitem sincerament i tam-bé la resta d’aquells que han pogut superarla prova en primera instància. Molta sort enel nou camí que tot just acabeu d’emprendre.

CARES NOVES ALS EQUIPSCada inici de curs trobem nous companysi companyes que s’incorporen als nostresequips. Aquest curs, la Sra Alba Balcellsde l’EP Balmes, on ha estat exercint dife-rents responsabilitats, la trobarem a l’EPGranollers on farà de directora de secun-dària, càrrec que fins ara exercia el Sr Jo-sep Masip que es trasllada a l’EP Mataró.D’altra banda, a l’Equip de Gestió s’hiincorpora el P. Francesc Gutiérrez «Guti»per col·laborar en el projecte de grups del’àmbit de pastoral.

ESTADES DE LA FUNDACIÓUn any més, han tingut lloc les EstadesPedagògiques que la Fundació «Joan Pro-fitós» ofereix a l’alumnat de les escoles.La finalitat és premiar l’esforç, l’actitud iel treball realitzat oferint un espaid’aprenentatge diferent del de l’escolapossibilitant la descoberta de la natura.Enguany, amb una participació de 108alumnes, tot i les adaptacions d’últimahora per solucionar els problemes sorgits(vaga d’autocars i tancament d’una de lescases de colònies), les estades han com-plert les expectatives creades.

AC

TU

ALIT

ATIGUALADA

GUANYADORS DEL PREMI NACIONAL«EL GUST PER LA LECTURA»

Un grup de vuit alumnes (2n batxillerat)ha guanyat el VI concurs literari d’àmbitnacional «El gust per la lectura», enl’edició del curs 2000-2001, convocat perla Direcció General d’Ordenació i Inno-vació Educativa, amb un treball sobrel’escriptor Joan Salvat-Papasseit. La Con-sellera d’Ensenyament els féu el lliura-ment del premi. Moltes felicitats!

GUANYADORS DEL CONCURSDE CORREUS

La carta remesa per la Mireia Mas de 4td’ESO ha guanyat el concurs de composi-cions epistolars, convocat per Correus i Te-lègrafs a Catalunya. El Director Generalde Correus i Telègrafs a Catalunya li halliurat el diploma que l’acredita com aguanyadora del primer premi a Catalu-nya i finalista del concurs estatal.

NOSTRA SENYORA

PREMI NACIONAL ARTÍSTICUn grup d’ alumnes del batxillerat artís-tic ha guanyat el premi nacional de la XIIIConvocatòria del Memorial Àlex Ferrer iIsbert, organitzat per la Fundació Miró.Felicitats als alumnes i a l’equip docent.

OLOT

PREMI DE LA UNIVERSITAT DE VICLa Universitat de Vic ha atorgat una men-ció a la Cris Sans (2n batxillerat), pel seutreball «Un passeig per la biotecnologiadels aliments» pel seu rigor, l’oportunitatdel tema i el procés metodològic seguit.L’acte de lliurament dels premis fou presi-dit pel Rector de la Universitat de Vic i elDirector General d’Innovació Educativa.

PREMI AL CONCURS ESCOLARBARCELONA OLIMPICA

Mireia Oliveras (3r d’ESO) ha estat pre-miada al VII concurs escolar Barcelona

8

SETEMBRE 20017 · Inici Comissió projecte «Mou-te» d’11 a 13 h.

19 · Formació coordinadors nous «SeqüènciaFormativa».

26 · Reunió responsables «Plans d’acollida»de 2/4 de 4 a 6.

27 · Inici grups de projecte de 2/4 de 4 a 6.28 · CEP-1 de 2/4 de 4 a 2/4 de 6.29 · Formació de monitors «Mou-te». Tot el dia.

OCTUBRE 20012 · Formació sobre el Caràcter Propi.

(1a tanda) de 10 a 1.3 · Grup millora «SIG acadèmic» de 2/4 de 4 a 6.4 · Formació recerca documental (ESO i

postobligatòria) de 2/4 de 4 a 6.· Formació treball cooperatiu (infantil i primària)de 2/4 de 4 a 6.

5 · CEP-1 de 2/4 de 4 a 2/4 de 6.6 · Trobada d’APA’s a Escola de Balaguer.8 · CEP-2 de 4 a 6.

10 · Reunió coordinadors infantil «Retorn SeqüènciaFormativa» de 10 a 1.

11 · Reunió Directors Pedagògics de Secundàriade 10 a 1.

16 · Com són els joves d’avui? de 10 a 1.17 · Reunió responsables «Projectes multimèdia»

de 2/4 de 4 a 6.

Estem a mig període de desenvolupamentde les polítiques de l’Assemblea. Ara ja co-mencem a veure clarament si tot allò quevam preveure va esdevenint a poc a poc. Pot-ser, en un context de més programació i tec-nificació, allò del «pas de l’Equador» (tanhabitual en els universitaris d’abans) no ensimpressiona tant: avui vivim molt pendentsdel dia a dia -som esclaus de la cultura delzapping !- i ens costa més adonar-nos delmig termini.Però sí: ara ja comencem a veure sil’emoció de l’Assemblea i les moltes ac-cions preparatòries van enfocar correcta-ment la realitat. I és que al grup d’abnegatsassembleistes no els costa gaire, immer-sos en un clima de progrés i millora quasiin extremis, definir polítiques agosarades,assenyalar objectius ambiciosos i exten-sos o votar propostes plenes de futur. I,de fet, per això els hi vam enviar, per es-

CO

NTR

APU

NT I A

GEN

DA

L’Assemblea:de la realitat a la utopiaPerò, després, l’art de fer real la utopia, malgrat tot.

· Reunió Coordinació primària «Retorn SeqüènciaFormativa» de 10 a 1.

19 · Formació programa CLIC (1a part) de 10 a 5.20 · Trobada docents nous (1r any) (matí)22 · CEP-2 de 4 a 6.

· Formació programa CLIC (1a part) de 10 a 5.24 · Responsables EVP i Música (1a sessió)

de 2/4 de 4 a 6.· Coordinació secundària «Retorn SeqüènciaFormativa» de 10 a 1.

25 · Reunió directors pedagògics (infantil i primària)de 10 a 1.

· Reunió responsables de PGS de 4 a 6.· Formació «Caràcter Propi» (1a tanda) de 10 a 1.

26 · CEP-1 de 2/4 de 4 a 2/4 de 6.29 · Reunió coordinadors (pastoral) de 2/4 de 4

a 2/4 de 6.· Reunió delegats alumnes de 4 a 6.

30 · Reunió responsables informàtica de 10 a 2/4 de 231 · Reunió coordinadors (postobligatòria)

«Retorn a la Seqüència Formativa» de 10 a 1· Responsables educació física i tecnologia(1a sessió) de 2/4 de 4 a 6.

· Grup de millora «Gestió de la comunicació»de 2/4 de 4 a 6.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran alslocals de l’Equip de Gestió.(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.

criure la utopia! Tanmateix, no és ara eltemps del possibilisme, de la reconduc-ció o de la reformulació, sense rebaixes,però sense generar aquell neguit d’algunesfeines que no fem ni podrem fer?Diu un amic, expert en assemblees, queen la propera no caldrà votar noves polí-tiques sinó, com a molt, reorientar les ac-tuals (potser vol fer-la més breu!). Ja esveurà. Abans però, per què no recordemallò que el Ramon, aleshores nou Secre-tari General, demanava a tort i dret: asse-gurar bé els retorns. Un repàs a les nostrespropostes, als objectius generals i als rep-tes pendents segur que ens dóna ànim-en constatar la feina feta- i que ens orien-ta, tot evitant pretendre tornar a inven-tar-ho tot. O treballar per objectius noserveix per això?I molt bon curs a totes i tots!Zum-zum

és una publicació del

SECRETARIAT DE LESINSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DECATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04Fax: 93 441 02 87escolapia@epcat.netwww.epcat.net

Consell de redacció:Oriol Blancher, RicardComa, Carme Guàrdia,David Magrí, Eulàlia París.

Col·laboradors:Beatriu Garrido, MiquelMateo, Pere Vilaseca.

Maquetació:Carme Roig.Serafi · industria gràfica

Coordinació:Eulàlia París.

papers@epcat.net

papers

Sera

fi · i

ndus

tria

gràf

ica –

D.L.

B-1

9840

/97