7/29/2019 51 -marc- 2011

1/35

1

nm. 51 -mar- 2011

EditorialPels Drets Lingstics collectius

El Govern de Catalunya es veu forat constantment a defensar el seu dret a establirmitjans per garantir el futur de la nostra llengua prpia, enfront de les embestides deles institucions de lEstat, com el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, elMinisteri de Cultura, i molts dirigents dels partits poltics dmbit estatal. Aquesta

defensa dels nostres drets lingstics collectius t fonaments jurdics internacionals

7/29/2019 51 -marc- 2011

2/35

2

molt clars, per de vegades nosaltres mateixos ignorem fins on arriben, quan sovintels enemics de la nostra llengua reclamen els seus drets individuals. Per aix,considerem til de fer memria aqu a EMPORION de la multitud de textos jurdicsque avalen lactuaci de les nostres institucions de govern.

Lany 1948 les Nacions Unides varen formular la Declaraci Universal dels DretsHumans. Ms endavant, lany 1966, el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics i elPacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals, postulaven que l'sserhum no pot ser lliure si no es creen les condicions que li permetin gaudir tant delsseus drets civils i poltics, com dels seus drets econmics, socials i culturals. El 1992l'Assemblea General de l'Organitzaci de les Nacions Unides adoptava la Declaracisobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o tniques,religioses i lingstiques. Lany 1994 la Comissi de Drets Humans del ConsellEconmic i Social de les Nacions Unides emetia una Declaraci en qu els dretsindividuals es valoren a la llum dels drets collectius.

A Europa en concret, lany 1950 el Consell d'Europa va establir el Conveni Europeuper a la Protecci dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Lany 1992 laConvenci del Consell de Ministres del Consell d'Europa va aprovar la Carta Europeasobre les llenges regionals o minoritries. Els anys 1993 i 1994 la Cimera del Conselld'Europa va fer la Declaraci i una Convenci-marc per a la protecci de les minoriesnacionals.

Apart daquestes actuacions de lmbit poltic, lany 1996 diverses institucions iorganitzacions no governamentals varen signar a Barcelona la Declaraci Universal deDrets Lingstics, que si b no tenia carcter normatiu, plantejava les bases dactuacide les Nacions Unides en el camp del dret lingstic. Com deien els autors una vegadaenllestit: Aquell text, redactat, esmenat, aprovat i proclamat a nivell nogovernamental, vol tanmateix contribuir al treball de les Nacions Unides. Vol ser unesper, una crida als estats perqu, en la dinmica oberta per la Declaraci dels DretsHumans de 1948, reconeguin els drets lingstics de les persones i de les seves

comunitats. Lassociaci de la UNESCO al nostre procs des del primer moment, i eltreball que ha seguit fent en aquesta lnia, ens dna lesperana que algun dia seraprovat un instrument normatiu de les Nacions Unides que regular arreu la defensadels drets lingstics.

7/29/2019 51 -marc- 2011

3/35

3

Al Palau Solterra - Fundaci Vila CasasEl Palau Solterra s, des de lany 2008,centre de referncia de la fotografiacontempornia a lEstat espanyol iproposa un nou itinerari expositiu amb

prop de 300 imatges.Shi poden contemplar obres dAlbert

Watson, ManelVilario, MontseCampins, RafaelNavarro, JanetteLynch, Mayte

Vieta i Oleg Dou.

La collecci de fotografia shareestructurat i exposa obres de novaadquisici, i ofereix al visitant una novamirada a litinerari expositiu.Fins al mes de maig continuar obertalexposici del fotgraf angls MichaelBanks.

Nova imatge del riu Ter

Els alcaldes de Torroella de Montgr, Ulli Gualta, Josep M. Ruf, Josep Lpez iAlbert Bosch, varen inaugurar les obresde restauraci de lespai fluvial del BaixTer, que consistien en la retirada de laflora invasora i la recuperaci del seuestat natural, amb la finalitat de facilitar-ne ls pblic i de lleure, de les motes, ide collocar bancs, taules i panells per

reforar latractiu dun espai de granbellesa.Lobra sha portat a terme dins delconveni de collaboraci entre laDiputaci de Girona i lobra social de La

Caixa. Les actuacions les han portat aterme 18 persones de la FundaciAstres, que vetlla per la integracilaboral de persones en risc dexclusisocial.

Festa anyal del RecerEl Recer ha celebrat la seva festa anyal:

- Concert de cant coral i playback, al

Cine Petit, dissabte a la tarda- Missa cantada a la parrquia de Sant

Gens- Sardanes amb la cobla Foment del

Montgr, i- Dinar de germanor al restaurant Lo

Mirador.

Reparaci urgent del passeig dels Griells En el ple de lAjuntament de Torroella deMontgr es va aprovar la sollicitudformal a la Direcci General deSostenibilitat de la Costa i del Mar, delMinisteri del Medi Ambient i Medi Rurali Mar, perqu realitzi amb la mximaurgncia la reparaci del mur de rocalla iel passeig daquesta urbanitzaci.

El tram afectat, situat just al davant de laurbanitzaci, es troba totalment exposata limpacte de lonatge i de les recentsllevantades, amb levidncia deperillositat per a usuaris i bns.La comunitat de propietaris ha fet cesside part de la zona verda que separa elshabitatges del passeig, ja que la nova

http://localhost/emporionou/images/num51/01-Palau%20Solterra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num51/01-Palau%20Solterra.jpg

7/29/2019 51 -marc- 2011

4/35

4

estructura haur de recular respecte altraat actual.

Mascort, el paisatge retrobatLAjuntament de Torroella de Montgr va

rebre en donaci testamentria dAlfonsMercader Galibern 32 de les millorspintures de Josep Maria MascortGalibern germ per part de mare, queconstitueixen un del conjunts msnotables de lobra daquest pintor sobreel paisatge de la costa del Montgr i elscarrers de Torroella.Avui, en una iniciativa conjunta de

lAjuntament i la Fundaci Mascort, shiexposen aquestes obres amb una novavisi en qu es comparen la pintura i unafotografia actual del paisatge.Lexposici permetr descobrir ireivindicar Mascort com el pintor delMontgr i el Baix Ter.

Concert a crrec del violoncellista PauCodinaNascut a Barcelona lany 1988, des delany 1998 fins al 2004 ha estat membrede les orquestres de la Fundaci JoveOrquestra, de lOEMUC i de laJONC. Actualment forma duo estableamb el pianista J. Enrique Bagaria i deMartucci Ensemble.

Va interpretar de J. S. Bach la Suite nm.3 en do major i la Suite nm. 5 en domenor, de G. Cassad, la Suite per avioloncel sol, i de G. Crumb la Sonata forsolo violoncelo. Actuaci molt aplaudidaa la qual va correspondre amb El cantdels ocells.

Taula rodona sobre la feina de msic.Jornades de memria oralLes terceres jornades de memria oralque es van portar a terme al Museu de laMediterrnia varen integrar dues

activitats: la primera, una taula rodonasobre la feina de msic presentada perLlus Puig, director del Centre dePromoci de la Cultura Popular iTradicional, moderada per Jordi Lara,msic i periodista, i va contar amb lesintervencions de Mart Cams(Montgrins), Antoni Mas (msic ipresident del Sindicat de Msics de

Girona), Francesc Cass (Principal de laBisbal), Jordi Molina (Montgrins-Maravella), i Anna Custals(msic imusicloga), que anaren desgranant elsseus records, experincies i ancdotes,que com a msics sn espectadors

privilegiats.En la segona de les jornades, JordiMolina i Eva Rami van presentar untreball audiovisual, coordinat per JordiMolina, de recuperaci de la memriaoral que ens va apropar a les vivnciesde vuit personatgesMartiri Font, JordiCompte, Eduard Font, Antoni Giner,

http://localhost/emporionou/images/num51/06-Personatges%20cobla%20Montgrins.jpg

7/29/2019 51 -marc- 2011

5/35

5

Florenci Trulls, Joan Calsina, Josep Bou iRicard Pars- representatius de lescobles orquestres torroellenques.

Voluntariat per la Llengua

A Can Quintana-Museu de laMediterrnia, dins del programaVoluntariat per la Llengua que organitzalOficina de Catal de Torroella deMontgr (Consorci per a la NormalitzaciLingstica), es va portar a terme una

visita guiada per atotes les parelleslingstiques de l

edici del 2011, acrrec dElena Pedr,

de lexposici de les 32 teles propietatde lAjuntament i que conformen lobrapaisatgstica de Josep Maria Mascort.Es tracta duna obra lligada al Montgr,els seus pobles, les masies fortificades, lacosta i les seves platges, Torroella i

lEstartit.En la visita van destacar-se les diversesetapes seguides pel pintor, quant a laseva factura, que va des duna pinturadetallista inicial a una de puntillista, ifinalitza amb pinzellades msestiregassades, que requereixen la visidel quadre des de certa distncia.Lobjectiu, la divulgaci de la nostra

cultura i del nostre patrimoni entre elsparticipants del Voluntariat per laLlengua.

VI Mostra de Teatre Un intrs a lafamlia al Cine PetitEl grup Caf, Copa i Puro de Sarri deDalt va posar en escena aquesta obra deLlus Coquart.

Segons el programa, s alegre,desenfrenada i per riure molt.Per la reacci del pblic al finalitzar larepresentaci, expressada per unsaplaudiments ms aviat justets, va ser

clara indicaci que lobra no el va arribara convncer.

Concert a crrec de Laia Puig, violoncel,i Saori Tomidokoro, pianoEn el concert al Cine Petit, organitzat perJoventuts Musicals, Laia Puig i SaoriTomidokoro varen interpretar la Sonataper a violoncel i piano nm. 1 en La

Majorde Luigi Boccherini, Tres peces pera violoncel i piano de Nadia Boulanger ila Sonata en La Major de Csar Franck.Lactuaci fou mol aplaudida, i varencorrespondre amb la interpretaci dunapea fora de programa.

Club de lectura Llegim

Organitzada per la Biblioteca Pere Blasi ilEscola de Msica, tingu lloc la lecturadel que sha considerat el millor llibre deQuim Monz, Mil Cretins, premi denarrativa Maria ngels Anglada 2008..Lobra est estructurada en dues parts;en la primera, set relats que han rebutles millors crtiques, i en la segona part,dotze precontes que excelleixen.

Les mlies del passeig Vicens BouDesprs dunes gestions prop del nostreAjuntament, per part de membres delConsell de Redacci dEmporion, que java publicar-hi una foto de l'estat en quevan quedar les mlies del final delpasseig de Vicen Bou, per ladesgraciada tala per part del personal

http://localhost/emporionou/images/num51/07-Voluntariat%20llemgua-Visita%20guiada.JPG

7/29/2019 51 -marc- 2011

6/35

6

dEnher, els jardiners municipals s'hanencarregat de adecentar aquests arbresper encarrec expres del nostre senyorAlcalde. Esperem que revisquin.

Estartit

Cessi de terrenys per a la construcciel nou CAP, a lEstartitLAjuntament ha cedit al Servei Catal dela Salut part de la finca municipal situadaal carrer Eivissa, 34, per a la construccidel nou centre sanitari.La finca fou adquirida el maig del 2008 a

lHospital de Pobres iMalalts de Torroella,amb lobjectiudampliar la dotacide sl per a

equipaments pblics, per un importd1,3 milions deuros. Cal destacar-ne lamolt bona ubicaci, al centre de la

poblaci, que permetr al nou CAPatendre les necessitats de la poblaciestable aix com lalta ocupaci que esprodueix a lestiu

Exposici fotogrfica Sol dhivern.Ombra destiuEl Departament de Cultura de laGeneralitat va instituir lAny Maragall

2010-2011, que commemora els 150anys del seu naixement i els 100 de laseva mort.Amb aquest motiu i organitzada pelsAmics de la Fotografia i el ConsellMunicipal de lEstartit, es va inauguraraquesta exposici fotogrfica.En cada imatge, es combinen unfragment del text dun poema del gran

poeta i una fotografia que amb aquestaha conjugat el fotgraf.

Creaci de la Llista de lEstartitPer a les properes eleccions municipals,

34 vens de lEstartit han deciditconstituir la plataforma per tirarendavant la candidatura unitria. Arahan de decidir-ne el nom, el programa iels integrants de la candidatura, de caraa crear una sola fora poltica per mirarde tirar endavant lentitat municipaldescentralitzada de lEstartit.El director general dAdministraci local,

Joan Caada, va visitar lEstartit perinformar-se sobre la situaci de latramitaci de lexpedient de lentitatmunicipal descentralitzada.

Catalunya

Lanticicl retarda la posada en marxa

de la supressi dels 80 km ilestabliment de la velocitat variableUn fort anticicl va afectar ms dunasetmana tot Catalunya, amb laconsegent discussi entre els partits deloposici i el govern de la Generalitatsobre els lmits de velocitat de 80 km perhora.Disposem a Torroella, grcies a la tasca

de Josep Pascual, observador de lestacimeteorolgica de lEstartit, de dades desdel 1990, les quals han confirmat quesn les anomenades minves de gener,encara que aquest any han arribat ambretard, i que sovint van acompanyadesamb un perode de tranquillitat queconeixen i agraeixen els pescadors.

http://localhost/emporionou/images/num51/13-Passeig%20Bou.jpg

7/29/2019 51 -marc- 2011

7/35

7

Retard en el nou Hospital TruetaEl conseller Boi Ruiz va confirmar unesinformacions sobre lajornament de lesobres del nou hospital de referncia a laregi sanitria de Girona, el Josep

Trueta, que no es derruir: Aparcaremaquestes inversions en el calendari [...]en funci de les disponibilitatseconmiques [...] A partir del 2013revisarem un altra vegada aquestcalendari.Es collocaran els mduls ja contractats,per a consultes externes, a laparcamentde Mifas, annex al centre.

Retrs inexcusable a lAIICom va fer fa un any, la Diputacitornar a reclamar a lEstat espanyol quesexecutin les obres aturades de lN-II, ique el Ministeri de Foment reprengui demanera immediata les obres.Els alcaldesde les poblacions afectades disposats a

organitzar mobilitzacions per desencallarles obres de lAII, a fi de trobar unasortida a la situaci.

Mor Santi Santamaria i homenatge alauditori de Girona

El xef de Can Faves, amb tresestrelles Michelin, ha mortde forma sobtada als 53

anys, quan estava de visita alnou restaurant SANTI,regentat per la seva filla, aSingapur.

En lentrevista que va realitzar iemetre TV3, Santi Santamaria definia lacuina com el cor que, amb el seubategar, s centre de tot lentramat queconforma els seus restaurants. Paraules

que poc desprs eren referides al seupropi cor.Girona, en el Frum Gastronmic 2011, liva retre el millor homenatge.

El Parlament catal debatr laindependncia de CatalunyaEl govern de Jos Lus RodrguezZapatero ha barrat el concert econmic.Solidaritat ha demanat que el debatsobre la seva proposici sobre laindependncia es faci un cap desetmana. Jos Montilla assenyala queest fora de la Constituci i de lEstatut.

Fa 30 anys del cop destat del 23F.

RyanairHa anunciat que redueix a la meitat elnombre de vols a laeroport de GironaCosta Brava i que es traslladen al delPrat. Possiblement alguns vols, a Madridper exemple, els podria agafar Spanair.

Espanya

TV3 deixa de veures al Pas ValenciDesprs de 25 anys, lapagada de TV3 alPas Valenci ha generat una generalonada de protestes. Francisco Campssescuda en la legalitat.Artur Mas demanar una reuni amb

Camps per cercar una lnea de dileg.

Fa 30 anys del cop destat del 23 FTota una generaci ha nascut desprsdaquesta data.Molts dells tenen del cop destat unconeixement fonamentat en lafotografia de Tejero, en les imatgesemeses per la televisi i en les classes a

http://localhost/emporionou/images/num51/12-Santi%20Santamaria.JPG

7/29/2019 51 -marc- 2011

8/35

8

linstitut. Pocs relacionaran aquellsfets amb la possible perdua de la nostraincipient democrcia.

Mn

El poder dinformaci dInternet Unaonada de joves demanen ms llibertatEls rgims autocrtics no shavien hagutdenfrontar mai anteriorment a Internet,al Twiter o al Facebook.Des del mes de desembre, Algria,Tunsia, Lbia, Egipte, Jordnia, Iran,Bahrein, Iemen, Oman i darrerament

Marroc han vist com milers de personeses manifestaven contra rgimsdictatorials, a travs dInternet i de

telfons mbils.Protestes que han causat ja la fugida deTunsia de Zine El Abdine Ben Ali, exiliata Arbia, i que Hosni Mubarak entregus

el poder a lexrcit egipci. I a Lbia, no stan sols la policia qui reprimeix lesmanifestacions, avions de lexrcitdisparen contra els manifestants i deixendesenes de morts.

Qui no sap escriure encatal? (8)

Recordem dels mesos anteriorsdEMPORION

Regla 1 - Paraules acabades amb a, elplural s amb es (casa, cases)..................(Agost 2010)Regla 2 - s de les consonants s, ss, c, ,z (casa, passa, caa, cirera, calze)..(Setembre2010)

Regla 3 - Articles i apstrof(lhome,lnica, la uni, les hores)..........(Octubre 2010)

Regla 4 - Apstrof amb de(dhumor,dngel).............(Novembre2010)

Regla 5 - Contraccions: al barri, del pare,pel carrer,can Sidro.......(Desembre2010)Miscellnia basada en faltesfreqents.......................(Gener 2011)

Regla 6 Verbs auxiliars Haver, Anar,Ser, o amb perfrasi: Caldre,Poder....(Febrer 2011)

http://localhost/emporionou/images/num51/14-23F.jpghttp://localhost/emporionou/images/num51/14-23F.jpghttp://localhost/emporionou/images/num51/14-23F.jpg

7/29/2019 51 -marc- 2011

9/35

9

Recordem que ens proposem que elsque parlen b el catal el puguin escriurecorrectament.

No pretenem pas ensenyar gramtica.

REGLA 7 - Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur

Com que no pretenem ensenyargramtica, avui ens limitarem a explicarcom sescriuen alguns temps de verbsacabats enar (que sn molt freqents).

Ens referirem a tres formes molt usualsde passat, present i futur.

Passat (per exemple, ahir jo parlava)

Passat (per exemple, ahir jo parlava)

Altres exemples: jo marxava, tusaltaves, ell enraonava, nosaltresfabricaven.

Present (per exemple, ara jo parlo)

Altres exemples: jo marxo, tu saltes,ell enraona,

nosaltres estalviem, vosaltres xerreu, ellsfabriquen.

(observeu el canvi: de fabricar afabriquen)

Futur (per exemple, dem jo parlar)

Altres exemples: jo marxar, tu

saltars, ell enraonar, nosaltresestalviarem, vosaltres xerrareu, ellsfabricaran.

Observacions:

1. Als que vrem anar a lescola encastell ens ve de nou que en catal el

passat sescriu amb v baixa (exemplescastell: yo cantaba, tu cantabas,...;catal: jo cantava, tu cantaves, ...)

2. No hem de patir pels accents, sfcil. Saccentuen els segents:

Passat.- Els acabats en vem, -veu (exemples: marxvem, cantveu)

Futur - Els acabats en ar, -ars, -ar (exemples: estalviar, fabricars,xerrar)

Consells:

No ens cansarem dinsistir-hi:

7/29/2019 51 -marc- 2011

10/35

10

1. Perdre la por - Per escriure en catal,els que el parleu normalment,principalment heu de fer una cosa:perdre la por.

2. Aprendren de mica en mica - Anaraprenent les regles principals. Repasseules regles que hem anat presentant aEMPORION. Aneu a classes dadults.Compreu algun llibre senzill que usrecomanin els que hi entenen (mestres,llibreters).

3. Llegir en catal I llegir sovint. Diarisara no en falten: El Punt, el Diari de

Girona, lAVUI, lARA, El Peridico encatal, etc. I llibres molt bons en catal,tants com vulgueu.

4. Practicar Sempre que hgiudescriure una carta, una nota, feu-ho encatal. Les faltes ja les anireu corregint amesura que nanireu sabent ms.

5. Corrector - Els que escriviu ambordinador, sapigueu que us hi podeuinstallar un corrector de catal que, sib no us estalviar de revisar el text (lamquina no sap quan s correcte NETo NT per posar un exemple), usfacilitar molt la feina.

Recomanaci: Caldre

Hi ha paraules genunament catalanesque conv usar si no volem caure en elparany de copiar sempre formesforasteres. Exemples daquesta classe deparaules sn els diferents temps del verbcaldre, que no t equivalent en castell.Per aix, conv que no calquem

expressions com: es necesario tener

nimo. No diguem s necessari tenirnim, s molt millor cal tenirempenta per exemple.

Les pedres que caminen

Amb aquest reclam, el dissabte 15 de

gener de 2011 el grup socioecologista

GENT DEL TER va organitzar una visita,

un recorregut popular i collectiu pels

carrers de Torroella de Montgr. El nucliantic de la vila destaca, per sobre de

molts altres de lEmpord, per la

quantitat, i tamb per la qualitat, de les

pedres antigues que han canviat de lloc,

que avui no es troben en el seu

emplaament original; uns elements

arquitectnics portalades, finestres,

relleus, etc.- que algun dia vancaminar, que van sser desplaats del

seu lloc dorigen amb ms o menys

encert, i que avui encara podem

observar pels carrers i places de la

poblaci.

Per visualitzar i divulgar aquest conjunt,

litinerari programat tenia set punts amb

7/29/2019 51 -marc- 2011

11/35

11

peces cabdals i ms importants, per

tamb alguns altres que van merixer

una aturada. Es va comenar al Palau del

Mirador, amb el portal adovellat, una

porta interior i la finestra collocada a la

capella del Passeig de lEsglsia. s un

conjunt renaixentista delevadssim

inters que prov de la Casa Camps o

Can Mach del carrer de lHospital,

traslladat amb les reformes del palau per

larquitecte Rafael Mas (anys 1929-

1934).

A la cantonada del carrer dels Dolors

amb el carrer Farigola vam poder

contemplar la coneguda i atractiva

grgola gtica, de procedncia

desconeguda.

La finestra gtico-renaixentista

decorada, avui a la Casa Comas o Pla

faana de la plaa Pintor Mascort- hi va

ser portada des de Can Gou, antic Mas

Pou, del poble dUllastret. El relleu dun

home pouant amb una gerra, sota

lampit, s un emblema parlant del nom

del casal don procedeix.

A la capella de Sant Antoni, la porta de la

faana lateral que dna al carrer Costa i

Hugas, va ser-hi oberta pels anys 1980

aprofitant algunes de les pedres dun

portal de lenderrocada casa Segarra, del

carrer Vermell o Pintor Gimeno.

A la faana de la Biblioteca Pblica Pere

Blasi, al carrer de la Porta Nova, lany

2006 shi va collocar una finestra datada

lany 1548, amb relleus dun inters

iconogrfic excepcional. Abans es

trobava en una casa del carrer Figueres,

per en origen devia pertnyer a algun

edifici del nucli medieval de la vila.

A linterior de la botiga de la cantonada

entre el carrers Major i de la Porta Nova,

hi podem veure des de fa alguns mesos

una pea molt singular, que ha significatun enriquiment notable del barri antic

de la vila. Es tracta dun larari rom tallat

en pedra calcria del Montgr, una

capelleta per collocar-hi petites figures

dels dus lars, protectors de la casa i la

famlia a lpoca romana. Identificat pel

nostre grup, la seva propietria a qui

hem felicitat efusivament per la

recuperaci- ens ha informat que es

trobava dins duna altra casa, a Torroella

mateix. Segurament havia estat trobat,

fa fora temps, en una de les villes

romanes del terme municipal.

El recorregut es va acabar a la CasaPastors, on es guarden, entre daltres,

relleus barrocs i renaixentistes de

lesglsia destruda i del claustre del

convent de Sant Agust i la pica daigua

beneita de la capella de Sant Antoni.

Com ja hem dit, tamb es van anar

contemplant o es van donar explicacions

7/29/2019 51 -marc- 2011

12/35

12

daltres pedres redescobertes, mogudes

o desplaades dins dels propis edificis,

dalgunes que shan perdut, potser sense

remei, i daltres que sn dipositades en

magatzems o a laire lliure, totes les

quals cal reivindicar com a peces del

nostre patrimoni cultural.

Aquesta experincia divulgativa, que ha

valgut molt la pena per la participaci

nombrosa, ens permetr adrear un

complet informe a lajuntament, amb el

suggeriment que lorigen de les pedresque caminen sigui convenientment

indicat amb cartells explicatius, amb

textos idonis, apropiats a cada cas, que

ja estem elaborant. Tamb caldr

aconseguir que algunes peces disperses i

oblidades retornin, si s possible, als

llocs que els pertoca.

Lart i larquitectura, tant o ms que

alguns documents escrits o la recerca

oral, ens donen informacions precioses

sobre els nostres avantpassats, sobre la

vida en tota la seva complexa diversitat.

Les pedres sempre sn vives, cal tenir

prou sensibilitat i cultura per saber-lesescoltar.

GENT DEL TER

San Juan del Sur

Lany 1979 va triomfar la revoluci

nicaragenca i va expulsar el dictador

Somoza, Tachito, fill del tamb dictadorTacho, el personatge sobre el qual el

president Roosevelt, quan alg li retreia

que donava suport a un fill de puta, es

limitava a contestar: Un fill de puta, s,

per s el nostre fill de puta. Els

sandinistes, nom dels lders

revolucionaris, despertaren una enorme

simpatia tant en el seu pas com arreudel mn. Havien aconseguit canviar un

rgim sense entranyes i corrupte fins a

linimaginable per un govern que va

prioritzar aliment per a tothom, les

campanyes dalfabetitzaci i

lorganitzaci dun sistema sanitari

modlic. Limperi no podia tolerar untriomf aix de contundent per evitar que

altres patis del darrere de la seva finca

aconseguissin el mateix. Assassins de

guant blanc feren totes les martingales

hagudes i per haver per fer inviable el

projecte nicaragenc.

7/29/2019 51 -marc- 2011

13/35

13

Tal com explicava leditorial dEMPORION

del mes de setembre de 2009, Torroella

va respondre solidriament per mantenir

la dignitat dun poble i lany 1986 es va

entrar en contacte amb la poblaci

costanera de San Juan del Sur a fi

diniciar els trmits per agermanar-nos-

hi. Lany 1988 es va concretar en un acte

presidit pel mateix cnsol de Nicaragua a

Barcelona, Moiss Arana, i lalcalde

Albert Bou. En lentretant es va

constituir la Comissi Nord-Sud, que

havia de donar al a diferents actes per aconscienciar i, a la vegada, ajudar

materialment San Juan del Sur en aquells

moments difcils. Hi hagu molts

voluntaris per organitzar el suport.

Potser el ms reeixit va ser lenviament

peridic dun contenidor ple de material

de roba per a confeccionar. A San Juan

es constitu una cooperativa de

producci amb la matria prima enviada

des de Torroella i aix va donar vida a

moltes famlies que podien rebre, no una

simple caritat, sin un cop de m perqu

ells, amb el seu treball, tinguessin ms

marge de benefici al comercialitzar els

productes elaborats.

Enguany complim el vint-i-cinqu

aniversari daquell primer contacte i ara

el mn no s el mateix sense el mur de

Berln; la comprensi de la solidaritat ha

millorat; els agermanaments solidaris

estan tots en crisi; ha desaparegut la

xarxa social de San Juan i la situaci a

Nicaragua s ben diferent perqu el

sandinisme sha dividit grcies a

lestratgia dels diferents governs

imperials. Noms cal veure, i lamentar,

que Daniel Ortega, el vell dirigent

sandinista, ara va de bracet amb

linefable cardenal Obando (el mateix

que comparava Ortega amb les serps en

lpoca que leclesistic donava suport a

la contra desestabilitzadora) i amb el seu

abans oponent i sempre corrupte

expresident Alemn.

La Comissi Nord-Sud, nascuda grcies a

lagermanament, no va voler en cap

moment confondres i els seus objectius

no es van limitar a relacionar-se amb San

Juan. Ha estat oberta a promoure la

solidaritat on fes falta. Per els canvis

que comentava han incidit sobre la

mateixa Comissi en no comptaramb el

gruix mnim de persones interessades.

Ens trobem en un moment en qu, fent

la distinci del bisbe brasiler Hlder

Cmara, ens atrau ms fer caritat estil

mare de Calcuta que preguntar-nos per

qu hi ha pobres. La Comissi Nord-Sudva nixer perqu es feia aquesta

pregunta i intentava donar-hi respostes.

Aix ha passat de moda i els nivells per

indignar-se estan sota mnims. Toca

tancar la botiga? Cal cercar noves

frmules?

7/29/2019 51 -marc- 2011

14/35

14

LAVI

Poques vegades vaig a Ull, el poble on

vaig nixer, per quan hi vaig magrada

passar per davant de la que va serdurant molts anys la casa dels meus avis,

a can Peret Bosch. De fet, el meu avi,

que us puc assegurar que va ser tot un

personatge, es deia Pere Payet i

Aiguaviva, i el motiu de Bosch mai no he

sabut don li venia. Ara, la casa que em

va veure nixer fa vuitanta anys ha estat

venuda i restaurada, com una bona collams de la vila, per jo la tinc en el meu

record tal com lhavia coneguda. s gran

i molt ben situada. La porta de davant

dna sortida a un cntric carrer del

poble, i el pati de darrere et permet

accedir directament als afores dUll. Al

pati, fa gaireb un centenar danys ungran portal donava la benvinguda a

carros carregats duserda, palla, capses

de blat de moro, sacs de gra en temps de

batre, semals plenes de ram en temps

de verema... Ben encarada cap a migdia i

amb un terrat amb badius alts, a cals avis

el sol hi entrava amb generositat gaireb

tot el dia. Quants records em porta

aquesta casa! Records bons, de les hores

felices, i records tristos revestits de la

por en temps de guerra.

En Pere Payet, en Peret Bosch, va ser un

home molt treballador, honrat, decidit,

intelligent, responsable, coherent...Va

quedar orfe de pare a ledat de 12 anys.

No recordo res de la seva mare. El seu

pare va morir en un dia de forta

tempesta en ser atrapat per un llamp a

lentrada de Torroella. Des daquellmoment, ell va assumir el paper de cap

de famlia, responsable dels seus dos

germans ms petits. Continu, com els

seus predecessors, treballant de pags

en les petites propietats (camps de

cultiu) que conreaven i de les quals

vivien.

Per difcil que se li presents la situaci,

lavi Pere va tirar la famlia endavant i els

seus germans van poder crixer b, anar

a lescola i casar-se quan va ser lhora.

No els va faltar la seva dot. Aix s,

tamb els va ensenyar a treballar i

estalviar. No recordo que planys maining per la feina, perqu tothom havia

de ser un bon treballador. Noms

faltaria!

Tamb tenia els seus defectes, tant se

val, i no eren petits. Era molt

autoexigent, i aquesta exigncia lestenia

7/29/2019 51 -marc- 2011

15/35

15

als que lenvoltaven, la qual cosa el feia

un home difcil. Era estalviador fins a

lexageraci, estimava massa els diners, i

pesseta que anava parar a les seves

mans, pesseta que no veia ms la claror!

Aix s, no tenia deutes i pagava sempre

el que li era dobligaci. De les

ancdotes que recordo, sen podria

escriure un llibre!

Es va casar molt jove amb la meva via,

la Merc Gou i Danaculleta, i van tenir

tres filles: la Maria, la Pietat -la mevamare- i la Lola, la petita. A elles tampoc

les va plnyer mai en el treball, ni en el

de pags ni en les feines de la casa. La

meva via se les arreglava perqu

tinguessin el que els fes falta, anar a

escola, aprendre labors o un ofici la que

ho va voler. De ms grans, li agradava

que les seves filles anessin ben vestides.

Els feia goig veure-les sortir de casa,

contentes i ben arreglades. En aix,

segons mexplicava la meva mare, ell no

va dir-hi mai res...

A lavi li agradava fer la seva festa, i els

diumenges, dilluns i dies festius, desprsde dinar, es posava la roba de mudar i

anava cap a Torroella, al caf de can

Maral, a prendre el seu caf i a fer la

partida amb els amics de sempre. Tenia

fama de bon jugador de cartes i en

aquestes partides crec que shi jugaven

diners.

Recordo que ens ensenyava a fer les

feines del camp quan es tractava de

ajudar-lo, i tots junts, per exemple,

esbrossvem les capses de blat de moro.

Al vespre, desprs de sopar, ens reunem

tots els de casa i els vens del carrer amb

la seva mainada. Encara veig aquella

entrada tan gran que tenem plena de

capses de blat de moro i cinc o sis

persones grans assegudes en cadires

baixes fent aquesta feina, que resultava

prou tranquilla. Tothom tenia coses per

explicar, ancdotes, histries del poble oforanes, a vegades misterioses, i mai no

hi faltaven els contes per a la mainada.

Ens ho passvem ms que b, i no ens

feien anar a dormir tan aviat com els

altres dies. Acabada la temporada

desbrossar, que se solia allargar tot el

mes doctubre, les capses de blat de

moro ja estaven lligades en manats i

penjades a dalt al terrat o enfilades als

pals disposats perqu shi assequessin

per, mes endavant, engrunar-les, posar

el gra als sacs i vendrel o portar-lo al

mol per fer-ne farinada.

Quan shavia acabat aquesta feina, lameva via organitzava una castanyada i

convidava a tots els que hi havem

ajudat. Lvia torrava les castanyes a la

llar de foc de la cuina i ens feia una cuita

de moniatos que feien les delcies de

petits i grans. Aquests, ho

acompanyaven amb un bon vi o

7/29/2019 51 -marc- 2011

16/35

16

garnatxa. Tots plegats rem una bona

colla, i ens agradaven aquestes vetllades

de llargues xerrades i bona companyia.

La guerra civil va marcar lavi Pere. El van

empresonar durant tres anys per haver

estat alcalde dUll. Va ser un bon

alcalde, en tinc constncia. Mai no havia

negat un favor o un consell a qui li ho

demanava. Per, com sn les coses! Per

sortir de la pres noms li calia la firma

de dues persones influents del poble. No

fou possible aconseguir-les! Finalment,tamb va haver de veure la seva famlia

desfeta per qestions poltiques.

Quants records perviuen al llarg dels

anys! Encara que magrada viure el

present i mengresca el dia a dia, tamb

sento una profunda emoci recordant

enyorats temps passats. Jo lestimava, al

meu avi, i magrada submergir-me en

aquests records dinfantesa.

Estudis del Baix Empord

PRESENTACI DESTUDIS DEL BAIX

EMPORD, VOLUM DE 2010

LInstitut dEstudis del Baix Empord

(IEBE) va ser fundat ara fa trenta anys i

enguany ha presentat el volum n. 29 dels

Estudis del Baix Empord, el seu anuari

de recerques. LIEBE s un centre

dmbit comarcal adscrit al Patronat

Francesc Eiximenis, de la Diputaci de

Girona. La seva aportaci anual, pel seu

contingut heterogeni sobre diversitat de

temes de la comarca, ha aconseguit unprestigi ben consolidat.

A lacte de presentaci, que va tenir lloc

al monestir de Sant Feliu de Guxols,

amb nombrosa concurrncia, qui signa,

com a president de lentitat, va informar

sobre la situaci actual del centre

destudis i els projectes de futur. El

vicepresident, Xavier Rocas, va glossar

de forma detallada els catorze articles

(indits i dinvestigaci) que cont el nou

volum. A continuaci, lhistoriador i

arxiver guixolenc ngel Jimnez va fer

una completa exposici del seu treball

sobre Ramon Sais, el darrer alcalderepublic de Sant Feliu de Guxols.

Cal destacar que el volum presentat

cont alguns treballs sobre la rodalia de

Torroella i el Baix Ter. Aix, hi trobem un

estudi del geleg Jordi Montaner i un

equip de collaboradors sobre Canvis en

7/29/2019 51 -marc- 2011

17/35

7/29/2019 51 -marc- 2011

18/35

18

obligar Europa, tamb els Estats Units i

Austrlia, a eliminar els ajuts als

productes. Es va considerar necessari

reorientar el suport cap a aquelles

explotacions que fessin alguna cosa ms

que produir; s a dir, recolzar noms

aquells pagesos que duguessin a terme

una activitat respectuosa amb el medi

ambient que, en darrera instncia, era

positiva per al conjunt de la societat.

Malgrat que aquesta soluci no satisfeia

plenament les forces ms

liberalitzadores (que volen un mercat

agrari on el pags no rebi cap tipus de

suport, sigui d'on sigui) el sistema ha

anat prosperant a Europa. En l'actualitat

s'estima que un 30% de la renda agrria

prov del suport que reben els

agricultors per aquestes vies, mentreque el 70% restant s el que ingressen

dels mercats per la venda de la seva

producci. Les variacions entre sectors

sn marcades, per aquestes xifres

donen una bona idea de fins a quin punt

l'activitat agrria als pasos

desenvolupats s suportada pel conjunt

de la societat i no noms pels que hi

treballen directament.

L'exemple ms proper d'aquesta situaci

el tenim a Pals, on, a canvi de complir

bones prctiques ambientals, els

productors d'arrs perceben anualment

ajuts agroambientals pels beneficis que

mantenir els camps inundats suposen

per a les aus i els amfibis. Sense aquest

ajut, l'arrs de Pals hauria de competir

en preu directament amb el produt a

Tailndia, per exemple, on els costos deproducci sn molt menors i, per tant, es

ven la tona a un preu inferior. Veient

aquesta situaci, sobta enormement que

alguns pagesos i poltics considerin que

la protecci del medi ambient perjudica

la seva activitat. Alguns diuen que en els

darrers anys la protecci dels ocells ha

passat per davant de la protecci dels

pagesos. Vist el marc que ha construt

Europa, la realitat s que la protecci

dels pagesos passa precisament per

protegir el medi ambient. Renunciar a

aquest principi obligaria a retirar els

ajuts que percep el sector primari, i

llavors cercar o b alguna altra ra per laqual seguir subvencionant la pagesia o

b abandonar-la a la seva sort en la lluita

en un mercat autnticament lliure.

Simplificant, el pags ha de continuar

fent de pags, i tant que s, per no es

pot pretendre que el ciutad pagui els

seus aliments a un preu ms alt que el

7/29/2019 51 -marc- 2011

19/35

19

que ofereixen els pagesos d'altres pasos

si no aporta algun valor afegit al seu

producte. En el nostre cas, aquest valor

afegit pot ser la qualitat dels aliments

produts vora de casa, la cura pel medi

ambient, la biodiversitat i el paisatge que

compartim.

Europa ha ents aquest model, l'ha

adoptat sense reticncies i el defensa en

un moment en qu algunes forces

l'ataquen emparant-se en la crisi

econmica. A Catalunya tenim una visiparticular. Per exemple, insistim a

impulsar projectes com el canal Segarra-

Garrigues, que pretenia convertir 70.000

hectrees de sec en regadiu a les terres

de Lleida amb uns costos enormes. La

inversi ja s'ha fet, per per causa d'una

mala planificaci dels responsables

poltics dels darrers 15 anys, la Uni

Europea ha obligat la Generalitat a

reduir l'rea irrigada a poc ms de la

meitat per ajustar-la a la legalitat. El

projecte s exemple d'una mentalitat

que considera l'agricultura una activitat

industrial ms, per la qual les zones de

sec i estepes convertides no tenien capvalor productiu, i molt menys ambiental.

Quelcom similar ha passat amb

l'endegament dels recs del Baix Ter,

tema del qual escriur en propers

nmeros de l'Emporion. Aquests

projectes illustren una lnia d'actuaci

contrria a la de la resta de pasos

desenvolupats europeus, on es valora

molt ms el valor social que t el medi

ambient per al benestar de la seva

ciutadania. Amb aquests antecedents

era inevitable que, primer en lmbit

espanyol i ara en lmbit catal, les

competncies de medi ambient s'hagin

sotms a les preferncies marcades per

agricultura o obres pbliques.

A escala ms propera, sembla ser que hi

ha una voluntat ferma per part del nou

govern autonmic d'excloure les zonesagrcoles del nostre Parc Natural del

Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter. No

em sembla pas malament; si els pagesos

del territori s'hi senten incmodes i

consideren que la normativa del parc els

impedeix de desenvolupar la seva

activitat, cal recolzar la seva ambici

d'abandonar el parc. Cap parc natural

hauria de ser una crrega addicional,

real o percebuda, per a la pagesia. Ara

b, cal ser conseqent. Si la pagesia no

vol suportar les restriccions que suposa

el parc natural, tampoc pot pretendre

seguir-se beneficiant dels privilegis que

comporta, com per exemple cobrar unsajuts agroambientals que en principi sn

exclusius de zones catalogades al

Conveni de Ramsar, de protecci de

zones humides, sense formar-ne part. Si

la ciutadania no pot tenir res a dir en

l'activitat agrria, llavors aquesta no pot

seguir percebent irregularment ajuts

7/29/2019 51 -marc- 2011

20/35

20

agroambientals que paguem entre tots,

per al benefici de tots.

En definitiva tot es redueix a una qesti

de model. Si els nostres pagesos pensen

que competint en el mercat global

liberalitzat, sense ajuts ni subvencions,

sen poden sortir, doncs endavant, molta

sort! Si, per contra, volen aprofitar

l'ajuda que els brinda la Uni Europea,

fantstic, penso que els ajudar i a tots

ens donar garanties en relaci a la

qualitat ambiental i dels aliments.L'nica combinaci que resulta

inacceptable s la de sortir del parc

natural, embutxacar-se els diners

destinats a la millora ambiental i no

estar subjectes a cap obligaci ni control.

Alemanya lidera Europa

Tots coneixem les dificultats de la crisi

des de fa temps i tamb sabem que no

ens afecta noms a nosaltres, sin que,

com tot avui en dia, s una crisi global.

La realitat, per, s que uns estats varen

posar-se mans a lobra en el primer

moment de linici de la crisi, com s el

cas dAlemanya, i daltres la varen

ignorar fins a lmits escandalosos, com s

el cas de lEstat espanyol. I si a aix hi

afegim la solidesa econmica duns

estats i daltres, entendrem la realitat

actual, quan es manifesta la recuperaci

dAlemanya, mentre hi ha altres estats,

com lespanyol, el portugus, Irlanda o

Grcia, que a contracorrent procuren

tapar els forats com poden amb lafinalitat daconseguir la cohesi social i

econmica interna i el reconeixement

financer internacional. I s en aquest

escenari que el govern espanyol sha

posat les piles i ha fet una srie de

reformes estructurals, com el pacte per

la jubilaci, mesures sobre la solvncia

de la banca i caixes, la reducci del salari

de funcionaris i altres reduccions de

costos, que tot apunta que milloren la

percepci positiva i el reconeixement

dels inversors internacionals i ajuden a

apaivagar la crisi del deute sobir. I ms,

desprs que recentment passs per

Madrid, tot i que noms durant sishores, Angela Merkel, i manifests la

bona lnia de les reformes que ha fet el

govern Zapatero, aix s, invitant-lo a

fer-ne ms i a no baixar la gurdia. En un

smil universitari, seria com si el

professor, Angela Merkel, dons un

aprovat just al mal estudiant, Zapatero, i

7/29/2019 51 -marc- 2011

21/35

21

linvita a presentar-se el setembre amb

la finalitat dobtenir-ne millor nota. De

fet, ha quedat ben clar que la poltica

econmica ja no es fa a Madrid, sin que

la lideren i beneeixen des de Brusselles i

sovint tamb des de Berln. Davant la

realitat de la situaci econmica, la

veritat s que s una bona notcia que

Alemanya prengui el toro per les banyes

i impulsi leconomia europea. Noms un

retret, i s que aquesta aposta estatal

dAlemanya convindria que es fes des de

Brusselles, naturalment, amb Alemanyacom a capdavantera, per que fos una

veritable poltica econmica.

La fe dels nostres avis

Vivim uns moments postmoderns en els

quals sobserva una poltica de

trivialitzaci del fet religis que es

disfressa dun fals progressisme. La vella

esquerra es proclama laica i censura les

canons de Nadal a les escoles o fer-hi el

pessebre, o escoltar el Messies de

Hndel, no fos cas que es poss en perill

el principi de lacitat de lespai pblic,

oblidant que formen part de la cultura

popular i es poden deslligar de les

creences religioses a partir de les quals

varen nixer i que els nostres fonaments

com a civilitzaci vnen de la cultura

grecollatina i judeocristiana.

Per altra banda, observem tal com ho

ressalta lescriptor Valent Puig, un

retorn dels bisbes espanyols del

moderantisme de la Transici alintegrisme preconciliar postaznarista;

s a dir, sha passat daquella esglsia

oberta i de perd de Tarancn a

lesglsia tancada i de combat de Rouco.

I tornen les misses de campanya duna

certa ultradreta confessional ms

prpies de lEspanya nacional catlica

que dun estat que proclama el respecte

per a totes les conscincies.

Tamb s cridaner el silenci relativista

dels vells anticlericals en relaci amb uns

nous clericalismes de religions fins ara

estrangeres i que tenim a casa nostra.

Recordem la dona musulmanacondemnada a mort a Valls per un

suposat tribunal dhonor islmic o la

mediadora cultural musulmana de Cun

amenaada i agredida per no dur el vel.

No cal cap mena dislamofbia per estar

inquiets i preocupats per aquests fets.

7/29/2019 51 -marc- 2011

22/35

22

Mentrestant la predicaci de lodi

religis anticristi continua a lestranger

com el recent atemptat contra una

esglsia cristiana de ritus copte a

Alexandria o la violncia continuada a

Indonsia o a Nigria. I la premsa

internacional occidental ho passa de

puntetes i lespanyola quasi no en diu

res. Al Pakistan (o altres pasos islmics

amb disposicions legals equivalents)

continua vigent la Llei 295, que en nom

de la xaria, la llei islmica, preveu fins i

tot la pena de mort per a qualsevol queofengui lAlcor i la figura de Mahoma.

s suficient la paraula dun ciutad

musulm per enviar un cristi a la pres

per suposada ofensa religiosa. s

suficient un rumor inventat perqu una

massa de gent cremi esglsies o cases

cristianes. Com assenyala el periodista

Llus Foix, a partir dun informe recent

publicat a la revista alemanya Der

Spiegel, els cristians sn avui el grup

religis ms perseguit arreu del mn. Un

responsable del Vatic va denunciar la

setmana abans de Nadal que cada any

sn assassinats uns 150.000 cristians.

Corea del Nord s el pas on ladiscriminaci contra els cristians sembla

ms cruel. A la llista hi figuren a

continuaci lIran, lArbia Saudita,

Somlia, les Maldives i lAfganistan. Dels

10 pasos repressors capdavanters, vuit

sn islmics i gaireb tots tenen lislam

com a religi de lestat. Construir-hi una

nova esglsia est prohibit i reparar-hi

les existents s prcticament impossible

ja sigui per falta de recursos o per la

negativa administrativa a concedir

permisos per renovar-les. Aquests estats

han rellevat els estats totalitaris del

segle XX (la Uni Sovitica, la Xina i

lAlemanya nazi) en la sistemtica

persecuci del cristianisme.

I aquest fanatisme i fonamentalisme

contra les prctiques contrries a la

dignitat humana passa, justament ara,en aquests temps que nosaltres

occidentals benestants ens creiem tan

suposadament civils, moderns i

tolerants. Una cosa s la religi i una

altra la violncia sectria. I aqu,

paradoxalment quasi ning (ciutadans,

dirigents poltics, clergues, intellectuals

o periodistes) no sembla escandalitzar-

se gaire; quasi ning protesta; quasi

ning no en diu massa res; quasi ning

sembla preocupar-se que en aquests

pasos saccepti i es compleixi la

Declaraci Universal dels Drets Humans

que garanteix, entre altres drets, la

llibertat religiosa.

Que la nostra tolerncia no ens faci

acrtics i asptics, que el nostre benestar

no ens faci mesells. Ens cal treballar per

recuperar la fe dels nostres avis, aquelles

conviccions i aquells valors que ens fan

veure i afrontar la realitat per crua que

7/29/2019 51 -marc- 2011

23/35

23

sigui, ens projecten com a comunitat i

ens cohesionen com a poble.

Referncies bibliogrfiques

1. FOIX, Ll. Cristians perseguits avui,

Avui, 5 de gener de 2011.

2. PUIG, V. Moderantismo. Una reflexin

para Espaa. Barcelona: ed. Pennsula,

2008.

Una veu de Torroella al mn REFLEXIONS -

Potser un dia dedicar unes reflexions adues paraules mgiques, valors idiscerniment. De moment avui em vull

limitar a explicar, en unes vivnciesprpies, la capacitat de molta gent perdiscernir quins valors cal prioritzar.Escriur all que Josep Maria Folch iTorres en deia pgines viscudes alPatufet dels anys trenta del segle passat,els meus lectors ms grans saben de quparlo. Les que ara explicar no sn, per,pgines viscudes de ficci, sin vivncies

ben autntiques. Mexcuso perquparlar de mi mateix.

Primera vivncia. Em referir aleducaci dels fills, i ms en concret, a

les famlies de Torroella que porten elsfills a formar-se a Montserrat, alEscolania. Recordo ara els casos denSuer de la fleca, de lEduard Font, denPareta de Tor. De parents meus, en PauFerrer de Verges, que va coincidir enestudis amb en Bernat Vivancos, actualdirector de lEscolania, de qui desprsparlar. Del meu coneixement, enaquest moment, dues famlies tenen elsfills formant-se a Montserrat, els Puig-Surroca dos (en Gil i en Gens), i elsTorres-Sogas en Biel. Uns i altres sngent senzilla, treballadora. En SalvadorPuig s pags, t oliveres i comercialitzaun producte de qualitat i ecolgic, i laseva esposa s professora a Girona.

Tenir un fill a lEscolania vol un enormesacrifici, es passaran set anys sensediumenges lliures, cal anar a buscar elsnois el divendres i a les 10 del mat deldiumenge ja hi han de ser, i els parespassen a Montserrat els diumenges, i elvespre fan el viatge de retorn. Els Torres-Sogas van arribar de fora de Catalunya,han treballat, el pare s jardiner, han

estalviat, i viuen amb una austeritatexemplar, fins al punt que a ms delsseus tres fills nhan adoptat daltres quetenen en custdia temporal.

Una altra vivncia. Un meu ve deBarcelona, el ms ve de tots, es diuJosep Maria Vivancos. s un organista

excepcional i sha passat la vida tocant

7/29/2019 51 -marc- 2011

24/35

24

lorgue a moltes esglsies de la CiutatComtal, a casaments, batejos,comunions, funerals, i en tota menadocasions solemnes. La seva esposaAnna Maria Farrs procedeix duna

famlia de Terrassa relacionada de tota lavida amb la msica, i un germ della strompetista fams. El matrimoni t dosfills que he vist crixer, i tamb he vistcom els pares prioritzaven la dedicaci ala famlia i es bolcaven a la formaci delsfills. Hores i hores, dies i dies, posantleducaci dels fills per davant dedistraccions, diversions i festes. Els nois

varen aprofitar b aquesta atenci,varen excellir en els estudis, i varenrebre, primer dels pares (que tenien msdun piano al pis) i desprs de mestresprestigiosos, una slida formacimusical.

El ms jove, en Jordi, va seguir estudis

universitaris i actualment s professorde lEscola Superior de Msica deCatalunya, gerent dels Cors de lOrfeCatal i director del Concurs de pianoMaria Canals de renom internacional. Elgran, que es diu Bernat, va anar alEscolania de Montserrat, on vadestacar com el millor alumne del PareIreneu Sagarra, el monjo que dirig

lEscolania des de lany 1953 fins al 1997i la port als ms alts nivellsinternacionals. Bernat Vivancos vacompletar la seva formaci musical aPars i a Oslo i actualment s uncompositor reconegut. La seva msicaha estat interpretada a ms de vintpasos, Alemanya, Austrlia, Brasil,Canad, Jap, Rssia,....Darrerament,

com a culminaci daquest procsprofessional, s ell qui continua la tascadel Pare Ireneu i des de lany 2007dirigeix lEscolania de Montserrat.

Les dues vivncies que he exposatconflueixen en una altra. El dia 7 denovembre de lany passat un escolanetde Montserrat, sorgit del nostre entorn,entre Torroella i Ull, va alar la sevaveu, com un ngel, el dia que el PapaBenet XVI va consagrar com a Baslicauniversal el temple de la Sagrada Famliade Barcelona. Un petit cant enmig dungran concert, un solo que va poder veurei escoltar per la televisi gent darreu delmn, milions de persones. DirigialEscolania en Bernat Vivancos, el vailetque jo havia vist crixer al costat de casaa Barcelona. El cor cantava un fragmentde lAlleluia de Mozart. I enmig del cant,en Bernat Vivancos havia introdut un

verset escrit i musicat per ell, el solo queva cantar en Gil Puig i Surroca deTorroella.

En Bernat em va comentar: LAlleluiaque va cantar el cor s un fragmentd'una obra molt ms complexa, que espot escoltar, per exemple, a:

http://www.youtube.com/watch?v=tv8RVxOPAe4

s una pgina de Mozart de granvirtuosisme, d'una dificultat extrema, ide concert. El que es fa sempre a lesbodes, baptismes, comunions... s fernoms la tornada, i a vegades en forma

de cnon. s el qu es va fer amb tots els

7/29/2019 51 -marc- 2011

25/35

25

cors el dia del Papa. El meu verset el vaigcompondre inspirant-me en el motiuinicial de Mozart, per anar d'acord entonalitats, i amb una msica msadequada al moment i a les possibilitats

interpretatives, que lligus b amb lamelodia mozartiana (motiu inicial) i que,a ms, fos adient a la veu den Gil Puig

Surroca, doncs conec b les sevespossibilitats i s un molt bon solista.D'aqu va sortir doncs que en Gil cants,en aquest moment tant important, unamelodia meva, de la qual tamb en vaigescriure unes notes harmniques per a

l'acompanyament organstic.

El text del verset s: Diu el Senyor: Heescollit aquest poble i l'he consagratperqu porti per sempre el meu nom".(2Cr 7, 16)

El solo d'en Gil es veu en el DVD que va

regalar La Vanguardia, a partir del minut44 - 45.

Qui vulgui veure el Papa escoltantlEscolania a la Sagrada Famlia pot clicar:

http://www.youtube.com/watch?v=C5kh6saFwhM&feature=relmfu

(En Gil i en Gens Puig Surroca surten enel grup en comenar, situats a la bandaesquerra, amb els sopranos. La televisienfoca, sobretot els de la dreta).

ELS CAUS DEL MONTGRSembla mentida com passejar per un lloc

tan proper com s el masss del Montgr,

ens pugui transportar a un altre mn.

Sobre els mapes sembla un espai petit

per quan thi trobes pel mig, el trobes

immens. Des de molts punts no divises

cap vestigi de civilitzaci, aix si, sempreamb el castell del Montgr vigilant. No en

sabien poc els estrategues daquells

temps, per situar els seus punts de

vigilncia en els llocs ms efectius. Ni pel

Nord, ni pel Sud, ni per lOest i menys

per lEst, s a dir per mar, no sels podia

escapar ning. Per no vull parlar aqu

7/29/2019 51 -marc- 2011

26/35

26

destratgia militar sin de lexperincia

que hem viscut durant uns tres mesos,

una colla damics i collaboradors

recorrent el Montgr, visitant els caus

ms coneguts, altres noms coneguts

per una minoria interessada i daltres

fins i tot desconeguts o per explorar.

Recrrer la muntanya en companyia del

professor Arbus, poder filmar els

diferents llocs amb les seves

explicacions s un autntic goig. Jo mai

mhavia tingut per un expert delMontgr, per mai mhauria pogut

imaginar que desprs daquets

recorreguts amb el professor,

madonaria del que em faltava per saber

Lamic Narcs es coneix el Montgr pam a

pam. Sha passat prop de cinquanta anys

de la seva vida recorrent-lo pas a pas,

amb el seu pare, amb alumnes, amb

membres de grups despeleologia, de

museus i tamb, recollint una

experincia de la qual ell se sent molt

orgulls: la dhaver pogut donar

continutat a la memria de la gent

daqu, dels vells pastors, pagesos,

caadors, que lhan acompanyat i li hantransms els noms amb el quals, a travs

de la memria oral, sha mantingut el

nom de molts llocs. Tot aix en Narcs ho

ha recollit prou b en els seus llibres

sobre el Montgr i aquests noms

perviuran.

Per pura casualitat, hem tingut com a

fidel acompanyant en aquesta odissea

pel mig dels garriguers de les diferents

muntanyes que composen el Montgr,

convertint-se tamb en un protagonista

de la pellcula, en Pere Tuset de

Granollers, que va establir contacte amb

nosaltres perqu, a ms de gran

aficionat a la fotografia i a la natura en

general es dedica a catalogar dlmens.

Malauradament, en Pere no haur

catalogat cap dolmen al Montgr, ja de

bon principi en Narcs li va explicar quelexistncia de molts caus en aquestes

muntanyes feien innecessaris aquests

monuments funeraris primitius. La

majoria dels caus del Montgr havien

servit en algun moment com a recintes

mortuoris i les restes trobades a molts

dells aix ho confirmen.

Per en Pere sha convertit en un amic

entranyable i ha quedat tan enganxat

per aquesta meravellosa muntanya que,

tot i que el rodatge dels Caus del

Montgr shagi donat per acabat, vol que

continuem les nostres visites matutines

per aquests indrets desconeguts imisteriosos de la Muntanya Gran.

En Jess Gou ens va acompanyar

ajudant-nos a baixar als caus ms

difcils, el Cau dels Ossos, el Cau de

lHostench, el Cau Gran de la Carnisseria.

La seva experincia i. tot sha de dir, el

7/29/2019 51 -marc- 2011

27/35

27

seu instrumental, ens van permetre

explorar i agafar imatges indites del

subsl del Montgr.

Pel seu vesant est, el Montgr cau

sobtadament sobre el mar i forma una

abrupta costa de gran bellesa. Des del

Cap de la Barra fins a la Punta del Mil hi

ha moltes perforacions i en Josep

Pasqual amb la seva barca ens hi ha

acompanyat. Tamb ens va portat a

mesurar la temperatura de lagua ms

enll de les Medes.

Encara que no ens hagin acompanyat en

el recorregut actual sobre el Montgr,

hem dagrair laportaci de les imatges

submarines de les Illes Medes filmades

per en Manel Gil i laportaci musical

que ens ha ofert en Jordi Molina i que

ens acompanya quasi tot el llarg del

recorregut.

El proper dissabte 5 de mar, podeu ser

partcips daquesta experincia. La

pellcula sestrenar a les 7,15 de la

tarda, a la pantalla del Cinema Montgr i

plegats podrem gaudir dun sentiment

compartit en una sala fosca, en aquest

cas ens unir la nostra vella, propera i a

voltes tan desconeguda muntanya.

Club de lectura Llegim?

Club de lectura Llegim?, de Torroella

de Montgr i lEstartit, amb lescriptor

Vicen Pags i Jord i la seva novella Elsjugadors de whist

Per sort, cada vegada hi ha ms

escriptors que participen en clubs de

lectura, i aix va succeir dimarts, 25 de

gener, a la Biblioteca Pere Blasi de

Torroella de Montgr. Es va encetar un

dileg amb lescriptor Vicen Pags iamb totes les persones que formen part

i participen en les tertlies que fem cada

mes a Torroella i lEstartit. Tots els

participants havien llegit la novella Els

jugadors de whist. La novella de Pags

est situada a Figueres, en un espai de

temps de 30 anys. Jordi Recasens,protagonista de la novella, s un home

acabat que viu al garatge de casa seva, ja

que la relaci amb la seva dona tamb

est acabada. Lacci de la novella se

situa el dia del casament de la seva filla

Marta, que segons el protagonista, Jordi

Recasens, es casa amb un indesitjable. Al

7/29/2019 51 -marc- 2011

28/35

28

llarg de les hores que dura el casament,

en Jordi va explicant tots els fets del

passat que lhan portat a la seva situaci

actual, i coneixerem els seus companys i

la transcendncia que va tenir el joc de

whista la seva vida. Sha de destacar la

gran quantitat de referncies musicals,

cinematogrfiques i literries, i dilegs

molt vius, una novella que constata un

gran treball i molt dofici al darrere.

Durant la sessi es van intercanviar

opinions, i lescriptor Vicen Pags va

contestar-les amb gran plaer. Desdaquestes quatre lnies, tots els

participants del Club de lectura

Llegim? de Torroella de Montgr i

lEstartit volem agrair-li la seva

presncia.

El riuTer ms a prop, la Resclosarecuperada

Abans Ara

PARMIES IV (Del propi autor). *

Si estimes als teus amics... demostra-ho

tolerant que et retallin.

Si Deu ens va crear imperfectes, es

evident que aix ens volia. Pretendre la

perfecci es esmenar-li la plana; i es,

tamb, un pecat d'orgull.

La clarividenda es un do que Deu atorga

als qui vol martiritzar.

Una persona sensible, es la que veu com

el miren -des del filet que tal plat- uns

7/29/2019 51 -marc- 2011

29/35

29

ulls mot oberts que imploren ajuda, els

ulls capoladors d'una criatura que es

mor de gana.

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica,de caire erudit o popular.

Laparmia popular es feia present en la

poesia i la prosa com a

recurs estilstic grfic i viu: hi

sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent

Ferrer

Els joves escriuen

Alba Oliver

15 dabril de 1982

Estimat Johann,

La meva felicitat sest acabant. No tinc

esperana, motivaci ni valentia per

afrontar el dolor que ocupa gran part de

les meves preocupacions. Estimat amic,

tu saps de qu et parlo, tu em

comprens! Mentens perqu el que estic

patint ara mateix s el que ens ha tret

les ganes de viure a tots dos ms duna

vegada. Ho recordes, veritat? Ai, amic!

Per qu tant de dolor en terres no

correspostes? No ha hagut de ser el

nostre cstig en cap moment, hem sigut

bones persones! Maleda pena mal

rebuda! B, Johann, texplicar la versi

dels fets en el cas indicat que tant em

preocupa. s Zelma, estimat, la nostra

germaneta, sha tornat a escapar. Fa

quasi una setmana que no dna senyals

de vida, no s on sha pogut ficar. Hedonat veus al poble perqu tamb la

busquin, per fins ara res. Em t tan

amonada, que a les nits no puc aclucar

lull noms de pensar qu li pot estar

passant en cada instant que la sento

lluny. Espero de tot cor que torni sola

sense cap mal ni ferida pel b de tots.

Oh, germ! Odio esperar amb neguit i

tristesa. Per qu a nosaltres, Johann? Si

la mare ho veis, li agafaria un disgust

tan etern que no tornaria a aixecar cap.

s ben b que la Zelma ha sortit de carn

del pare, sempre amb aquell esperit

aventurer que tant costa desenganxar-li.Que no hi est b, aqu, amb mi i les

cosines? Segur que savorreix tant que

vol explorar mn per no haver de passar

tot el dia amb nosaltres. Tinc tantes

ganes destar al teu costat... Ja s que no

s la primera vegada que ens ho fa i hi

posaria la m al foc que tampoc ser

7/29/2019 51 -marc- 2011

30/35

30

lltima, per aquest cop no em sento

acompanyada per ning i em trobo tan

sola, que no s com aguantar el malestar

que tragino dintre meu. Podria ser

perqu mai havia marxat tants de dies,

per la trobo a faltar. Lenyoro moltssim

i em faig dir intil! No s cap a on ms

buscar, fins i tot he caminat quasi dues

milles fins arribar al riu, passant per les

dues masies que hi ha pel cam i per la

caseta de fusta pintada dun color blau

cel gastat, saps de quina et parlo, oi?

Doncs res. No hi era. On es pot haverficat aquesta nena? Oh, Du meu! No

puc aguantar tanta pressi al pit ni el nus

que em rau a la panxa. Perdona si quan

reps la carta hi hagi zones on la tinta s

escampada al paper, sn les meves

llgrimes. No sc capa daguantar-me-

les mentre tescric aquesta carta.

Ara mateix no tinc res ms a dir-te, com

pots comprendre per a mi no hi ha ms

problema ni patiment que el que visc dia

rere dia des de fa ja massa dies. Si us

plau, germ, si us plau, tornam resposta

al ms aviat possible. Promet-me que

quan la rebis, et posars a escriure laque em pertanyer a mi, espero que

daqu poc. Jo far el mateix quan spiga

la ms mnima notcia de la Zelma, la

nostra estimadssima germaneta, que

tanta tristor em recau per la seva causa.

Fes-ho, Johann, i em fars una mica ms

feli.

Un pet de maduixa,

La teva floreta

La cuina de la Catrina

CIGRONS AMB CARXOFES I BACALL

Ingredients per a 4 persones:

300 gr. Cigrons bullits 6 carxofes tallades a quatre

parts

250 gr bacall desfilat i dessalat Alls Julivert Oli

Per la picada:

Alls Farina Pinyons Ametlles

7/29/2019 51 -marc- 2011

31/35

31

Preparaci:

En una cassola amb oli sofregiu-hi lescarxofes i les reserveu. En el mateix olifeu un sofregit dalls i julivert.

Seguidament tireu-hi el bacall i elscigrons, deixeu-ho coure tot junt durant15 minuts a foc lent, afegiu-hi lescarxofes i la picada. Deixeu-ho coure 5minuts, comproveu que la salsa no quedimassa clara.

FIDEU AMB CARXOFES

Ingredients:

500 gr. de fideus del nm.2 Oli i alls per lallioli 2 cebes Farina 2 gots de vi blanc Sal 1 kg i de carxofes petites

Pel Fumet:

2 l. i daigua 1 kg i de peix: peix de roca,

cap de rap.

Ceba, alls i tomatesPreparaci Fumet:

Sofregiu la ceba, els alls i les tomates,afegiu-hi el peix i els 2 l i daigua.Deixeu-ho bullir durant 25 minuts,remeneu-ho i coleu-ho. Ha de quedar

molt concentrat.

Preparaci:

Feu lallioli.

Les carxofes netes i tallades a quatre

trossos les escaldem. Una vegadaescorregudes les enfarinem i lessaltegem. A la paella farem un sofregitde ceba. Abans que agafi color, afegiu-hiel vi i deixeu-lo reduir. A continuaci,rossegeu els fideus, afegiu el fumet. Elsprimers 7 minuts deixeu-lo coure alsfogons i llavors 10 o 12 minuts al forn.

Poseu les carxofes a sobre els fideus ilallioli sobre les carxofes.

Poemes d'arreu del mn

Canto a mi Argentina

Susana Serra

Soy hija de una tierra de annimos

hroes que no supieron nunca de odios

ni ambiciones, que arriesgaron sus vidas

defendiendo lo nuestro con pasin, con

orgullo, con furiasm indomables.

7/29/2019 51 -marc- 2011

32/35

32

Soy hija de una tierra salvaje y soberana

que reg sus simientes doradas en las

pampas con la sangre de indios y el

sudor de sus gauchos.

Tierra de mujeres que jams titubearon

en guiar un arado o enhundir una lanza

que a la par de sus hombres bordaron en

el llano un enjambre de surcos... o

montando un caballo, con furor, con

soberbia, defendieron sus hermanos.

Soy hija de una patria maravillosa y bella

que se extiende orgullosa desde el sol

hasta el hielo con sus Andes soberbios,con su mar impesuoso, con sus rios

profundos, dominantes, viriles y sus

pampas fecundas, y su sol y su cielo.

Tierra en que se yergue majestuoso a lo

lejos un omb milenario, que en su afn

de crecer por dar sombra a su gaucho

olvid hacerse rbol.

Tierra en que millares de seres ignorados

perdidos en el norte, o en su sur tan

agreste en mpequeas escuelas van

dejando sus vidas enseando a escribir,

a leer, a ser alguien.

Tierra de paz en que el hombre, aunque

aprendi a ser soldado no quiere ms

vertida la sangre de sus iguales porintereses ajenos, por ambicin , o por

"algo".

Tierra en que todo aquel que quiera ser

nuestro hermano y trabajar y luchar con

denuedo,

sin cansancio no le pregunta jams que

color tiene su piel, de qu pas viene l,

cul es su Dios , o su ideal.

Tierra en que su bandera, guarda en sus

paos sagrados envuelto en blanco y

celeste, un bagaje de recuerdos en que

se mesclan sin pausa, el oro y rojo

maternos;

pues es tierra con arterias donde con

fuego circula la roja sangre espaola y la

morena araucana; con su pasado de

luchas, de herosmos, de leyendas y un

hoy de trabajo y f que quiere vencermaana.

Es una tierra de paz, de risas que ahogan

llanto, es mi pas, su pas, es mi

Argentina, y le canto!

Recita: Silvia Dezan

Cant a lArgentina

Sc filla d'una terra d'herois annims

que no tenien mai odi ni ambici, que

http://localhost/emporionou/images/num51/SILVIA%20DEZAN.JPG

7/29/2019 51 -marc- 2011

33/35

33

van arriscar la seva vida defensant all

que s nostre amb passi, amb orgull,

amb fria indomable.

Sc filla d'una terra salvatge i sobirana

que va regar les seves llavors daurades a

les pampes amb la sang dels indis i la

suor dels gautxos.

Terra de dones que mai dubtaren a fer

anar una arada o enfonsar una llana,

que al costat dels seus homes van brodar

en el pla un eixam de solcs o... muntant

a cavall, amb furor, amb suprbia,

defensaren els seus germans.Sc filla d'una ptria meravellosa i bella,

que sestn orgullosa des del sol fins al

gel amb la suprbia dels Andes, amb el

seu mar impetus, amb els seus rius

profunds, dominants, virils, i les pampes

fecundes, i el sol i el cel.

Terra en qu s'ala majestuosament en

la llunyania una bella ombra millenria,

que, amb ml'afany de crixer per donar

ombra al gautxos, es va oblidar de fer-se

arbre. Terra en qu milers d'ssers

ignorats, perduts en el nord, o en el

ferstec sud, en escoles petites, van

deixant la vida ensenyant a escriure, a

llegir, a ser alg.Terra de pau en qu l'home, tot i

aprendre a ser soldat, no vol veure ms

la sang vessada

dels seus iguals per interessos aliens, per

ambici o per alguna cosa.

Terra en qu tot aquell qui vol ser el

nostre germ i treballar i lluitar amb

nim, sense descans, no li pregunta mai

de quin color s la seva pell, de quin pas

ve, qui s el seu Du o les seves idees.

Terra en qu la seva bandera guarda, en

les seves teles sagrades de color blanc i

blau cel, mun bagatge de records que es

mesclen sense pausa, l'or i el vermell

materns;

doncs s terra amb artries on circula

amb foc la roja sang espanyola i

l'araucana* morena; amb el seu passat

de lluites, d'herois, de llegendes i un avui

de treball i fe que vol guanyardem.

s una terra de pau i de riures que fan

callar el plor.

s el meu pas, tamb el teu, s

Argentina i per aix canto!

*nom que reben els ltims indgenes

establerts a lArgentina

Cinema i espectacles

7/29/2019 51 -marc- 2011

34/35

34

7/29/2019 51 -marc- 2011

35/35

Pellicula del mes: El discurs del rei