power point expe

Embed Size (px)

Citation preview

LA LLUM

LA LLUM

Cristina Valle, Carlos Murciano i Mar Pomar

refraccion.JPG"La llum del sol s una barreja de llums dels colors de l'espectre."Isaac Newton (1642- 1727)

ndex

1.Moviment ondulatori

1.2 On trobem les ones?

1.3 Classificaci d'ones

1.4 Ones transversals i longitudonals

1.5 Ones electromagntiques i mecniques

1.6 Propietats de les ones

2.Propagaci

3.Reflexi

4.Refracci

5.Dispersi

6.Polaritzaci

7.La llum i els cossos

7.1 La llum i els cossos

8.Naturalesa i propagaci de la llum

9.La vista

9.1 La vista

10.L'ull

11.Camp visual i procs

12.El color

12.1 El color

1. MOVIMENT ONDULATORI

Una ona propaga energia per no matria.Qu s una ona?Una ona s una perturbaci que es propaga.

Com es propaguen? Amb una agitaci a la primera partcula del medi en que impacta i en aquella partcula sinicia lona

Agitaci a la primera particula.

1.2 ON TROBEM LES ONES?

Les ones no les podem veure, per sempre estan:

Image

Image

1.3 CLASSIFICACI D'ONES

ondatrans.gifSegons la direcci de propagaci de l'ona en relaci amb el moviment de les partcules del medi: Transversals

Longitudonals

Segons la direcci de propagaci:

Transversals

Longitudonals

Segons el medi pel que es propaga:

Ones mecniques

Ones elecrtomagntiques.

1.4 Ones transversals i longitudonals

Transversals.

Si agitem la corda constantment es produeix una ona continua que es propaga per la corda:

La direcci de la perturbaci i la de la propagaci de la ona sn perpendiculars.

La direcci de la perturbaci i la del desplaament es la mateixa.

Ones Longitudonals:

Ones Transvensals:

1.4 Ones transversals i longitudonals

Ones Longitudonals:

La direcci de la perturbaci i la del desplaament es la mateixa.

Longitudonals.

http://www.educaplus.org/play-127-Ondas-longitudinales-y-transversales.html

1.5 Ones electromagnetiques i mecniques

Ones mecniques: Necessiten un medi material (aigua, aire, corda, molla...) per tal de poder-se propagar. Ex: so, ones en una molla, les onades...

Ones electromagntiques: Es poden propagar a travs del buit. Ex: la llum, raig x, raig ultravioleta, ones de radio...

aigua.jpg500PX-~1.PNGWWW

WWW

WWW

1.6 Propietats de les ones

- Definici:

Distncia mnima entre dos punts que oscillen en fase.

- Com trobar-la?

Mesurar la distncia entre dues crestes consecutives.

Longitud d'ones:

Longitud d'ones:

Longitud ona

en las ondas mecnicas se mide en metros, en las acsticas en pascales o en decibelios, en las electromagnticas en voltios/metro.

La unitat del S.I per la longitud d'ona es el m.

. La unidad del Sistema Internacional para la longitud de onda es el metro.

1.6 Propietats de les ones

- Definici:

Valor mxim que adquereix la perturbaci. (Alada de la cresta)

Amplitud:

- Com trobar-la?

Mesurar l'altura de la cresta

Amplitud:

Cresta

Amplitud

Amplitud

en las ondas mecnicas se mide en metros, en las acsticas en pascales o en decibelios, en las electromagnticas en voltios/metro.

Si la ona s mecnica es mesurar en m.Si la ona es electromagntica en v/m

1.6 Propietats de les ones

- Definici:

Rapidesa amb la que es desplacen les ones

- Com trobar-la?

Mitjanant la segent formula: v= fI si la llum es propaga en el buit llavors, c = f

Velocitat:

Velocitat:

Web velocitat

La unitat del S.I per la longitud d'ona es el m. = Longitud ones f = Frecuncia

www

Velocitat

1.6 Propietats de les ones

- Definici:

Nmero d'oscillacions que un punt medi fa en un segon.

Com trobar-la?

- Contar el temps que un punt triga en donar X oscillacions.

Freqncia:

Freqncia:

en las ondas mecnicas se mide en metros, en las acsticas en pascales o en decibelios, en las electromagnticas en voltios/metro.

Es mesura en s^

As we have seen, frequency is defined as the number of cycles per ...

VdeoWWW

http://educacion.practicopedia.lainformacion.com/fisica-y-quimica/como-se-produce-la-reflexion-y-la-refraccion-10596

WWW

1. Velocitat

- Roemer va descobrir la velocitat de la llum.

- Experiment de Roemer: Quan el mirall rotatiu fa una vuitena part de volta, durant el temps que la llum va al mirall fixe i torna, la segent cara del mirall rotatiu est en la posici adecuada per reflexar la lllum cap al telescopi dobservaci.

- Valor de la velocitat 300.000 Km/h


2.Propagaci

eclipse-lunar.jpgCaracterstiques:La llum es propaga en lnea recta. La llum es deixa de veure quan un cos s'interposa entre el recorregut de la llum i la font lluminosa.

La llum es propaga en totes les direccions. Aquesta s la ra per la cual el Sol illumina tots els planetes del sistema solar.

La llum es propaga a gran velocitat.

En un segon recorre trecents mil (300.000) kilmetres

3.Reflexi

mirroring-771431_640.jpg300px-Wire-grid-polarizer_svg.pngGrcies a aquest fenmen els cossos que no sn lluminosos s'illuminen i els podem veure, ja que la llum rebota i ens envia la imatge del seu cos.

- Definici:s el canvi de la direcci de propagaci d'un front d'ona en una interfcie entre dos medis diferents. - Exemples:Alguns exemples tpics sn la reflexi de la llum, del so i de les ones d'aigua.

La reflexi:reflexio.png

4.Refracci

refraccion_de_la_luz.pngEl fenomen de la refracci es regeix per l'anomenada llei de la refracci.

- Definici:Quan la llum passa d'un medi transparent a un altre es produeix un canvi en la seva direcci a causa de la diferent velocitat de propagaci que t la llum en els diferents mitjans materials.

La refracci

5.Dispersi

P1010659bis.JPG - Definici:Quan observem l'arc de Sant Mart podem veure els colors que componen la llum blanca. Aquest fenomen, conegut com dispersi, es produeix quan un raig de llum composta es refracta en algun mitj quedant separats els seus colors constituents.

En el cas de l'arc de Sant Mart, la llum es dispersa en travessar les gotes d'aigua.

Arc de Sant Martcaracteristiques notables.PNG

6.Polaritzaci

polarizacion3.PNG - Definici:La poloritzaci s un feix de llum que els atravessa, i que un d'ells pot girar respecte de l'altre.

Sabem que si sobre una superfcie reflectora incideix llum natural part de la llum es reflecteix i part es refracta.

La polaritzaciLa polaritzaci s quan loscillaci de les ones vibra amb cert ordre . La polaritzaci es classifica en lineal, circular i elptica.

7.La llum i els cossos

La llum no es propaga amb igual facilitat en tots els medis materials, els quals els classifiquem com:

Cossos transparents: Deixen passar la llum, i la visi a travs d'ells s ntida.

Cossos opacs: No permeten el pas de la llum.

Cossos translcids:Deixen passar la llum, per la visi a travs d'ells no s ntida.

,dm ,n.jpgCaptura.PNG

7.1 La llum i els cossos

COSSOS TANSPARENTS:

Ampolla d'aigua

Vidre

COSSOS OPACS:

Mur

Casc de moto

COSSOS TRANSLCIDS:

Vitrall de colors

Panell

h5995_m.jpgpared.jpgBOTELLA%20AGUA%20FONT%20VELLA%200_33L[1].jpgCRISTAL_TRANSPARENTE.jpgvinilo-fundido-negro-opaco-avery-fc800-nea-insumos-graficos-13521-MLA3214430478_102012-O.jpgmmm.jpg

8.Naturalesa i propagaci de la llum

- Definici:Les radiacions electromagntiques les consideran com diminuts paquets d'energia.

Les radiacionswave_crest.gifradiaciones.gifEls raigs gamma posseeixen la menor longitud d'ona de totes les radiacions electromagntiques, i per tant la major freqncia i energia.

La radiaci ultraviolada comprn fotons la longitud d'ona va dels 380 nanmetres als 10 nanmetres.

9.La vista

Perqu puguem veure, els raigs de llum entren en les pupilles i es registren en les retines , en el fons dels ulls, on es creen imatges invertides . Aquestes es converteixen en impulsos elctrics , portats a travs del nervi ptic de cada ull al cervell , al lbul occipital , on sn interpretats.

La vistaEls cons sn de tres tipus ; cada un cont un pigment que respon a diferents longituds d'ona de la llum -verd , vermell i blau- . La combinaci d'aquestes longituds d'ona permet distingir cada un dels colors .

oj1.gif

9.1 La vista

Conjuntiva: membrana mucosa transparent que cobreix i l'interior de les parpelles.

Glndules lacrimals: produeixen les llgrimes que ajuden a netejar l'ull.

Crnia: membrana dura i transparent situada a la cobertura externa del globus ocular.

Esclertica: membrana opaca y blanca que ayuda a mantenir la forma del ull.

Cristall o lent: estructura transparent i corba que es troba entre l'iris i el cos vitri.

Coroides: membrana intermdia pigmentada que enfosqueix l'ull perqu es destaqui la imatge.

rbita: cavitat on es troba contingut el globus ocular, formada pels ossos del cranii la cara.

Pupilla: obertura circular al centre de l'iris, a travs de la qual penetra la llum a l'ull.

Iris: part de forma circular, situada entre la crnia i el cristall.

10.L'ull

La miopia es produeix quan l'ull s massa llarg i la imatge es forma davant de la retina.

La hipermetropia, al contrari, es produeix quan l'ull s massa curt i la imatge es forma al darrere de la retina.

Les cataractes sn un procs degeneratiu que consisteix en que el cristall es torna opac no permetent el pas de la llum.

Myopia.jpgIpermetropia.jpgdepiction-of-cataracts.jpg

11.Camp visual i procs

Percepci: La llum entra a l'ull travessant rgans transparents (crnia, humor aqus, cristall i humor vitri) on es busca, segueix i enfoca la imatge.

Transformaci: l'energia lluminosa arriba a la retina (a la mcula), on s'activen les cllules sensorials (cons i bastons) que transformen la llum en energia nerviosa.

Transmissi: Els impulsos nerviosos inicien el seu cam a travs del nervi ptic fins a l'escora cerebral.

Interpretaci: En l'escora cerebral s'interpreten els impulsos, es reconeixen i es processen per saber el que veiem.

12.El color

COLORS PRIMARIS:Sn aquells que poden produir la major gama de colors quan els barregem entre ells.Tonalitat: s latribut que ens permet identificar els colors com vermells, grocs, blaus, etc.

Saturaci: Esrefereixl grau de puresa d'un color respecte el gris.

Claridad: Intensitat de color.

ESPECTRE:s la descomposici dels colors, del vermell al lila, que es produeix quan fem passar la llum a travs dun prisma ptic produint lefecte de dispersi Per els elements qumics en estat gass i a temperaturas elevades produeixen espectres discontinus:

espectre.png

12.1 Colors

Hi ha persones que tenen dificultats per diferenciar alguns colors a causa de defectes a la retina o alguna disfunci dels processos nerviosos de l'ull.

La llum blanca produex a descompondre- el que anomenem un espectre continu, que vaig explicar el conjunto de colors que correspon a la gamma de longituds d'ona que la integren

atributos-del-color-3-728.jpg

luz_contraluz-1000x500.jpgESPEREM QUE US HAGI AGRADAT!

Vdeo calidoscopi

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de subttulo del patrn

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

04/06/2015

04/06/2015

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel