L'energia no renovable és aquella font d'energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a formar. Fa referència a l'escala de vida humana, ja que processos com l'acumulació de carboni han tardat fins 500 milions d'anys.

Les fonts d'energia no renovables convencionals són el carbó, el petroli i el gas natural (també anomenats combustibles fòssils), i les de reaccions químiques entre determinats materials (bateria).

Les no convencionals són les provinents dels combustibles nuclears, com urani i plutoni en reaccions de fissionuclear. L'energia de fusió nuclear, en canvi, entraria dins la categoria d'energia renovable.

L'energia geotèrmica, que aprofita les aigües calentes, també seria no renovable en determinades localitzacións.

L' Urani és un element químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92. És pesant, blanc, tòxic, metàl·lic, i radioactiu de forma natural. És usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'Urani es troba en petites quantitats a les roques, l'aigua, les plantes, i en els animals (inclús en els humans).

És l'element químic més pesat d'origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar així en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781.

OrigenL'urani s'origina de forma natural durant les explosions de les

supernoves. El procés físic determinant en el col·lapse d'una supernova és la gravetat. Els valors tan elevats de gravetat que es donen en les supernoves és el que genera les captures neutròniques que donen lloc als àtoms més pesats, entre ells l'urani.

UsosEl principal ús de l'urani en l'actualitat és l'obtenció de combustible

per als reactors nuclears que produïxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el món. Alguns dels minerals d'urani són; Autunita, Carnotita, Iantinita, Meta-autunita, Uranotil,....

Efectes nocius per a la salutL'urani en qualsevol de les seves formes (natural, enriquit o

empobrit), en ser un metall pesat, posseeix una certa toxicitat, podent afectar el sistema renal, depenent els efectes de la quantitat incorporada a l'organisme.

El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un recurs natural no renovable, i actualment també és la principal font d'energia als països desenvolupats.

Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, gas-oil o dièsel, fueloil, olis lubricants, asfalts, carbó de coc, etc.

Aquesta mescla d'hidrocarburs apareix generalment associada a grans bombolles de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de l'escorça terrestre.

El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de plàncton, que és un conjunt d'organismes microscòpics que viuen en suspensió a les capes superficials del mar. Quan moren, el plàncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de matèria orgànica que queda entre el fang del fons de la conca sedimentària. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons marí sofriran un procés d'oxidació.