Embed Size (px)
Citation preview
Pintura a l’oli
Paul Cézanne
El pigment i l ’El pigment i l ’ aglutinanaglutinan
Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinantQualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant
El El pigmentpigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic,inorgànic o sintètic.natural, orgànic,inorgànic o sintètic.
L’L’aglutinantaglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniquesconsistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniques
pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc... L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el temps L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el temps
d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.
El El dissolventdissolvent és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)
tècnicatècnica Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-seAglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-se Suport: tela, fusta, cartró...Suport: tela, fusta, cartró... Dissolvent: aiguarràs o essència de trementina Dissolvent: aiguarràs o essència de trementina
La pintura a l’oli permet insistir-hi molt a sobre, quan ja s’ha assecat.
Es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura més matèrica o molt diluïda proporcionant una textura llisa.
Es pot aplicar amb pinzell llarg i generalment pla o amb espàtula.
cavallet
paleta
Espàtules
Cavallet amb paleta i tubs
Pinzells plans i l largs
Pinzellada prima i textura llisa
Pinzellada gruixuda o amb espàtula, textura matèrica
Es una tècnica molt antiga, però no va ser fins al s.XV que els
pintors f lamencs el van començar a utilitzar de manera sistemàtica i en van afavorir la seva difusió.
La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina. Al principi es pintava sobre fusta.
Taller de Rembrand (Amsterdam)
Van Eyck(1390-1441)
El matrimoni Arnolfini 1434
Renaixement
Pintura f lamenca
Perspectiva empírica
• Les mans juntes indiquen la unió de dues persones.
• El marit aixeca la mà dreta senyal de jurament sagrat.
• La dona es posa la ma al ventre, suggerint fertilitat.
• La dona porta un vestit verd símbol de la fertilitat en aquella època.
• La parella va descalça, símbol de que s’està produint un acte religiós.
• Els germans Eyck representats en el mirall fan de testimonis de la cerimònia.
• La signatura en el mateix mirall, simbolitza el testimoni del pintor.
• El llit és símbol de matrimoni i el vermell és el color de la passió.
• El gosset és el símbol de la fidelitat.
• El rosari de vidre era un regal que feia el nuvi a la núvia. El vidre simbolitza puresa i el rosari la obligació de ser devota.
• Les fruites simbolitzen fertilitat.
• Santa Margarita (en la cadira del fons), patrona de les dones embarassades.
• La escombreta Santa Marta, patrona de la llar.
• Els esclops del nuvi són prop de la porta indicant la seva activitat fora de casa, quan els de la núvia són sota la cadira, indicant que la seva feina serà dins de casa.
• Hi ha una espelma de la làmpada encesa, símbol de Crist que santifica la cerimònia
detalls i la seva simbologia
Renaixement s.XIV , s.XV i s.XVI• El centre d’ interès de l’art del Renaixement és l’home. Torna el pensament humanista del món clàssic de Grècia i Roma que situa l’home en el centre de tot. L’home és la mesura de totes les coses.
• Retorna també la recerca per l’ideal de bellesa.
•La pintura vol representar al món tal com és a la realitat:
- recerca de la representació de la profunditat:
- aplicació de la perspectiva cònica
- incorporació del paisatge i elements arquitectònics.
- perfeccionament del clarobscur (dibuix de les ombres)
- més realisme en la representació de la figura humana.• El tema principal és religiós.
• Altres temes: mitologia, al·legories i retrats.
• La pintura flamenca era plena de detalls i més costumista. Els seus avenços en
la representació de la realitat eren intuïtius i concrets( perspectiva empírica). En el
Renaixement italià eren fruit d’estudis més teòrics i científics ( perspectiva cònica).
El Bosco El jardí de les delícies
El Bosco(1450-1516)
El jardí de les delícies
http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/el-jardin-de-las-delicias-o-la-pintura-del-madrono/oimg/0/
Renaixement italià
Leonardo Da Vinci
Dona amb ermini Madonna de l’Encarnació
La Gioconda
(1452-1519)
Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama)
La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que en italià significa «alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressió del rostre que caracteritza el retrat.
Leonardo da Vinci
Renaixement espanyolEl Greco (1541-1614)
El hombre de la mano en el pecho
El entierro del Conde OrgazL’últim sopar
Barroc s.XVI i s.XVIILa pintura a l’oli de l’art barroc serà menys religiós.
Els temes principals seran les escenes costumistes, pintura històrica, retrats i apareix un nou tema , el bodegó o vanitas.
Pretén evocar la emoció, la passió i el dramatisme del que representa.
Per això les seves principals característiques són:• Importància del color (volum) sobre el dibuix ( línia)
• Importància de la l lum. Els contrastos de llum aconsegueixen representar la profunditat amb el clarobscur. La llum defineix l’ambientació i l’atmosfera del quadre.
• El moviment. Es vol transmetre sensació de moviment.
• Les composicions es compliquen, són composicions més obliqües, s’adopten perspectives insòlites (escorços), es trenca la simetria.
Rembrandt (1606-1669)
Autoretrat
Classe d’anatomia
BarrocPinturaflamenca
Ronda de nit
Importància de la llum:•Ombres pronunciades amb clarobscur•Defineix l’ambientació
Les línies obliqües ens donen moviment a la composició
escorç
Vermeer (1632-1675)
La noia de la perla 1665
Al·legoria a la pintura
La lletera
barroc
El triomf de Baco 1628-29
El príncipe Baltasar Carlos a caballo 1635
Velázquez(1599-1660)
La Venus del mirall
Barrocespanyol
Las hilanderas
http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/la-familia-de-felipe-iv-o-las-meninas/oimg/0/
Las Meninas o la família de Felip IV
1656
Les menines La infanta Margarita Els reis pares Velazquez,el pintor
Nana i nan, criats encarregats de les nenes
Aposentador real
Zurbaran
Natures mortes o bodegons
Francisco de Goya (1746-1828)
La família de Carlos IV, 1800
Autoretrat
Goya és el precursor de l’art modern tan en el què pinta com en com ho pinta.
La maja vestida
La maja desnuda
Viejos comiendo sopa
Saturno
Goya comença a pintar una visió més subjectiva de la realitat, els sentiments , les emocions...
D’altra banda, per la seva pinzellada solta i ràpida anuncia formalment aspectes propis del Impressionisme.
El 3 de mayo
de 1808Vol representar el dolor dels que pateixen: el poble madrileny que va defensar-se dels francesos.
Els que afusellen humanitzats pel sofriment. Els francesos sense rostre maten com una màquina.
Pinzellada solta
Expressivitat dels sentiments
Claude Monet
Renoir pintant
Claude Monet pintant
La fabricació industrial de tubs de pintura va
permetre, al s XIX , que els
pintors impressionistes sortissin dels seus estudis i poguessin pintar a l’aire lliure.
Impressionisme (f inals XIX i començaments s.XX)
avenços científics - La fotografia
- Fabricació de tubs de pintura a l’oli
- Teoria del color
• Amb l’arribada de la fotografia el seu objectiu ja no és representar la realitat en exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres.
• Gràcies als tubs de pintura ja preparada van poden sortir a pintar a l’aire l l iure.
• PLASMACIÓ DE LA LLUM Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses.
• TEORIA DEL COLOR: la fusió dels colors es fa en la retina de l’espectador. Diverses pinzellades de colors fan el color que es veu de lluny. •COLORACIÓ DE LES OMBRES Desapareix el clarobscur i el dibuix de la línia queda diluït pel color. Les ombres sovint són amb tonalitats complementaries.
• PINZELLADA SOLTA: Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
• Ruptura de l’art modern amb l’academicisme .
• Temes: paisatges, paisatges urbans i escenes de la vida quotidiana burgesa.
Claude Monet(1840-1926)
. Impressions a la posta 1872
Roselles a Argenteuil 1873 nenúfars
L’important és la impressió no la fidelitat de representar la realitat.
Pinzellada soltaOmbres amb el complementari: groc i lila
La fusió dels colors es fa a la retina
nenúfars
La catedral de Rouen
Busca la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses.
Auguste Renoir(1841-1919)
El molí de la Galette 1876
El gronxador
Paul Cézanne (1839-1906)
La muntanya Sta. Victòria 1900
Els jugadors de cartes
Post impressionistes
Vincent Van Gogh (1853-1890)
L’habitació d’Arlès
Nit esteladaCamp de blat amb corbs
Els girasolsLa cadira
Paul Gauguin (1848-1903)
Dones a la platja, 1891
Visió després del sermó,1888
Areares , 1892
Pablo Picasso(1881-1973)
Les senyoretes d’Avinyó
Cubisme, expressionisme...
segle XX
Guernica, 1937
Jaqueline
Edvard Munch(1863-1944)
Angoixa 1893
Capvespre a Karl Johan 1892
El dia després
expressionisme
““Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”
El crit
Henry Matisse(1869-1954)
La música
La dansa
Harmonia en vermell
Fauvisme
André Derain (1880-19549)
Pont de Wensminster
El dic de Londres
Muntanyes de Colliure
Tensió en vermell
Composició IV, 1911Vassily Kandinsky(1866-1935)
Composició IV
abstracció
Kasimir Malevich (1878-1935)
Suprematisme, 1916Composició suprematista
Suprematisme
autoretrat en dues dimensions
René Magritte (1898-1954)
Surrealisme
calcomania
amantsVoler l’impossible
El seductor 1953
La memòria
Salvador Dalí (1904- 1989)
Les temptacions de sant Antoni 1946
Girafes en flames
Blau 2, 1961
Joan Miró(1893-1983)
La sortida del sol, 1946
La terra treballada, 1923
Edward Hopper (1882-1967) Hammershoi (1864- 1916)
hiperrealisme
Habitació al costat del mar 1951
Raigs de sol
Pintura d’accióAction painting
Jackson Pollock (1912-1956)
