Vicent Andrés

Estellés: un poeta

compromés

26 d'abril

Trobada de secundària de l'Alacantí

Universitat d'Alacant

Per a tu, qui és Estellés?

2

.

1

.

4

.

5. 6.

3.

Vicent Andrés Estellés

Poesia amorosa: Testament mural

(1971)

Poesia amorosa: L'amant XII

"Anem al llit", et propose, besant-te,

bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.

"Anem al llit", et mussite, i t'agafe

en un grapat, tendral, amorosíssima,

els teus cabells, el mugró de l'orella,

amb gran amor i por de soledat.

I amb tarannà de qui ja no pot més,

ni resistir ni resistir-se més,

ets ja dempeus, dintre del meu abraç,

tot assentint, amant: "Anem al llit."

Poesia amorosa, els aliments:

Horacianes I

Poesia de mort: Cançó de bressol

(1953)

Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,

ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita

que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort

i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita,

i és, d’allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,

amb mi va i amb mi se’n ve.

És la meua ama, i és l’ama

del corral i del carrer

de la llimera i la parra

i la flor del taronger.

Poesia realista

• Llibre de meravelles destaca pel protagonisme de la ciutat de València,

així com Burjassot, i l'activitat i la rutina dels personatges que vagaregen

pels seus carrers.

• Estellés planteja una mena de passeig pels barris amb una poesia

popular, capaç de ser entesa per tothom.

• “Pinta la vida i la ciutat tal i com són. És la capacitat de fer poesia de qualsevol

cosa: la tendresa i la humanitat que traspuen els seus personatges, els seus

objectes, els seus versos tots, en l'atmosfera mediocre i frustrant d'una etapa

funesta” (Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, de Jaume Pérez Montaner i

Vicent Salvador)

• Uns versos carregats de vivacitat i amb implicació de ritme.

Poesia realista

Poesia realista: Postal (1971)

Arbres de l'Albereda, aquella font

amable

que sona entre les fulles, el carrer de

Colom,

el carrer de Russafa, i enllà el carrer de

Xàtiva.

Caminàvem els dos aquell dia d'agost.

Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.

Duies un vestit blanc que cenyia el teu

cos.

No gosava tocar-te. Et mirava, només,

un amor cast i humil, un amor religiós,

amb unes ganes de plorar d'agraïment

perquè t'havia dit que et volia i m'havies

contestat que em volies. Irromperen de

sobte

les trompetes del jazz, el carrer de

Russafa

tan divers dels neons en els

establiments,

alegre de teatres, de cafés i de vida.

Tu duies un gesmil en una mà; recorde

com el vares tallar mentre et parlava jo.

En arribar a casa, el duies a la boca.

Estellés: compromés amb el seu país

Poesia cívica: Propietats de la pena

(1971)

Poesia cívica: Cançó de la rosa de

paper

Cloenda...

Després d’aquest recorregut...

Per a tu, qui és Vicent Andrés

Estellés?

Vicent Andrés

Estellés: un poeta

compromés

26 d'abril

Trobada de secundària de l'Alacantí

Universitat d'Alacant