View
2.734
Download
6
Tags:
Embed Size (px)
DESCRIPTION
33a sessió web. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 d'octubre de 2013
Citation preview
33a sessió web
Governs oberts, Governs més eficients
Alberto Ortiz de Zárate @alorzaBarcelona, 16 d’octubre de 2013
Captura de pantalla 2013-10-15 a la(s) 08.41.09
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Alberto Ortiz de Zárate). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1. Introducció al concepte de govern obert
Cap una societat participativa
Societat participativa mutualista
Fins on volem arribar per mantenir un substrat mínim de solidaritat i redistribució que eviti la generalització del conflicte social?Coordenades vitals bàsiques: feina, subsistència, atencions, vincles, espaiMenys ritus i delegació. Més proximitat i acció. És evident que la gent ha d'aprendre a dependre menys d'uns poders públics que no tornaran a ser capaços de mantenir les seves promeses. Més modèstia institucional, no implica forçosament una sortida individualista a l'holandesa o a la britànica. Permet generar espais per a un protagonisme social i mutualista més gran.
Les institucions no ens rescaten
Govern obert: compromís de tots
Transparència radical?
Transparència radical?
2. L’enterrament de l’e-Administració
Què fa aquesta persona?
http://thewebsitemanagers.com/wp-content/uploads/2011/04/laptop-beach.jpg
Llei 11/2007: Dóna als ciutadans el dret
de relacionar‐se amb
l’Administració
per mitjans electrònics.
Primer reconeixement d’un dret des de la Constitució!
No hi havia altres drets més interessants por on començar?
P. e., el dret a l’accés a la informació
pública(i això sense parlar del dret a l’habitatge, al treball, a una mort
digna)
G2C
Quants desenes de milions en €hem gastat en e‐Govern?
Ciutadà, ciutadana, si t’haguessin deixat escollir, en què
els hauries gastat?
És un cas d’Administració
electrònicaper sobre de les nostres possibilitats?
Això és el que volia la ciutadania?
Ja sóc capaç
d'operar amb la banca des de la meva tauleta,
comprar llibres des del meu llibre electrònic, facturar en línia un vol
des de qualsevol dispositiu…
Relacions amb interacció
Però, per tramitar una ajuda potser
necessiti:• un escàner• un lector de targetes• un ordinador! (no és seriós tramitar amb la PlayStation)• un sistema operatiu determinat • un navegador determinat• instal∙lar‐hi controladors• instal∙lar‐hi programari intermediari (middleware)• coneixements jurídics• fer‐ho tot bé
a la primera
• confiar en llocs potencialment perillosos…• …
Relacions amb interacció
Relacions amb interacció
http://www.eventoclick.com/eventos/empresa/humor-amarillo-tu-evento-r.html
Resoldre un tràmit en línia és una gimcana
La taxa de conversió és la clau
http://www.territoriocreativo.es/etc/2009/01/tasa-de-conversion-medida-estrategica-de-nuestro-rendimiento.html
Taxa de conversió =
Objectius assolits
nre. de visites
Digitalitzar una Administració obsoleta no produeix una Administració moderna
No es tracta d’e-inventar, sinó de re-inventar (A.Cornella)
Diagnòstic
La ciutadania adora els serveis públics.
La ciutadania odia:• la paperassa, • el tràmit, • el llenguatge abstrús, • les cues, • els retards, • les llistes d’espera…
Què vol la ciutadania?
Millor que el dret de relacionar‐se amb l’Administració
per mitjans electrònics…
…l’alleujament de NO haver de relacionar‐seamb l’Administracióper exercir els drets i les obligacions del ciutadà
(visca l’Agència Tributària!)
Què vol la ciutadania?
Serveis electrònics sectorials
L’Administració
electrònica genèrica no és TAN
interessant per a la ciutadania.
La sanitat
i l’educació
tenen una lògica a banda:
• aquí
sí
que ens interessa relacionar‐nos amb l’Administració
• la relació
és freqüent• convé
conèixer les circumstàncies de l’usuari
(CRM)• …i fins i tot així, els serveis electrònics són un
afegit en la majoria dels casos
Innovació pública
Com es diu això?
administració
govern
e-
electrònica
digital
en xarxa
a la xarxao-governança
i-
mod
3. Fer el que cal fer
4. Serveis oberts ciutadacèntrics
i-Pública: creació de valor públic
Corporació Societat
recursosinputs processos activitats
outputs beneficiaris impacteoutcomes
objectiuproductiu
objectiusocial
Font: Albert Serra
Administració Govern
La promesa del Govern obert, reformulada
serveis ciutadacèntricsserveis codissenyats amb/per a la ciutadania
transparència i accountability(co-)responsabilitat entre ciutadania i Govern
impuls de la innovacióràpida implantació de propostes
basat en idealgovernment.com (http://www.idealgovernment.com/index.php/blog/original_idealgov_presentation_restored/)
Administració ciutadacèntrica
Una Administració
orientada al ciutadà
implica:
el dret a NO participar‐hi
i que no em molestin
Un cop més, visca l’Agència Tributària!
El millor tràmit és el tràmit mort.Quan tot va bé, la participació
decreix
Administració ciutadacèntrica
Una administració
orientada al ciutadà
implica:
el dret a participar‐hi:
ciutadania que delibera sobre l’agendaciutadania que codissenya les polítiques i els serveisciutadania que col∙labora en l’execucióciutadania que exerceix l’auditoria social
MODEL LUDO:EL PARXÍS DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Es pot començar a qualsevol quadrant
Es juga amb les regles del Govern obert –
sempre en companyia
Participació i col·laboració
Ortiz de Zárate, A. (2012):Aplicación de los principios de Open Government a las políticas públicas (modelo LUDO)
Taula periòdica d’elements del govern obert
Administració ciutadacèntrica
Una Administració
orientada al ciutadà
implica
redisseny radical
de procediments amb lògica de client
Un servei electrònic costa tantcom la seva baula més dèbil.
S’ha d’estudiar la taxa de conversiócom a mesura de la usabilitati de l’èxit d’un servei
Serveis oberts basats en dades
Transparència i bon govern
e-Govern col·laboratiu: els serveis públics que milloren com més gent els fa servir
CC BY David Osimo: http://egov20.wordpress.com/2011/11/03/collaborative-e-government-public-services-that-get-better-the-more-people-use-them/
Quina diferència representa una oIniciatives d’e-Govern Iniciatives d’o-Govern
Control Emergència
Planificació ex ante Execució flexible
Projectes a llarg termini (>1 any) Projectes curts (<6 mesos)
Gran inversió en tecnologia (>100K €) Inversió en tecnologia petita o nul·la (<10K €)
Centrat en la tecnologia Centrat en les necessitats
Desenvolupament externalitzat Desenvolupament propi
Resultats ocults Discussió pública dels resultats
G2C C2G i P2P
Prevenció dels errors Errors com a part d’una orientació experimental
Cerca d’eficiència Cerca de transparència
Implicació de l’usuari en finalitzar el projecte
Implicació de l’usuari des de l’inici del projecte
A partir de David Osimo (http://egov20.wordpress.com/2009/05/19/list-of-differences-between-government-and-web2-initiatives/)
5. Fer és més productiu que controlar
6. Innovar per obtenir un impacte més gran
Innovar = transformar coneixement en valor
http://www.slideshare.net/justicia/com-incorporar-la-innovaci-a-ladministraci-jordi-graells-presentation
La innovació és un disseny que encerta
tota innovació ha estat dissenyada i fabricada
fins i tot encara que el seu ús sigui diferent a la concepció original
l’usuari és qui diu què és valor
http://www.macronukes.com/javiergarrido.nom.es/weblog/wp-content/uploads/2006/04/dell%20beer.jpg
CC-BY-NC serafini: http://www.flickr.com/photos/serafa/2590342868/
Xarxes amb ciutadania de dins i de fora
La innovació és sempre innovació social
La innovació és un producte socialque depèn de persones
– que tenen idees, – que les apliquen, – que les fan disponibles – i que les fan servir
La tribu del disseny: nascuts per tenir idees
La tribu de la fabricació: el servei públic
CC-BY: Item 24092, City Light Photographic Negatives (Record Series 1204-01), Seattle Municipal Archives.
La tribu del consum: la ciutadania
CC: http://www.luispita.com/maniasmias/2008_03_01_archivo.html
CC-BY-NC: ablaruralparty: http://www.flickr.com/photos/ablaruralparty/2641213277 /
Administració intraemprenedora
La solució
és a l’interior: que els funcionaris deixin de controlari es dediquin a FER
http://www.innapinnova.org/portfolio/intraempr endizaje-publico/
Funcionari/ària: agent problemàtic
Quin canvi vol el funcionariat? (I)
Democràcia interna– Participació en la presa de decisions– Transparència– Comunicació interna
Qualitat de vida laboral– Teletreball i altres fórmules de flexibilitat laboral– Autoorganització de la feina– Reducció de càrrega de feina
Gestió del coneixement– Accés a tota la informació rellevant– Aprenentatge continu– Comunitat de pràctica amb professionals de tot el món
Imatge social– De treballador a la finestreta a facilitador– Atenció més personalitzada en els assumptes que ho requereixin– Proactivitat
Millora de l’eficàcia i eficiència– Reducció de tasques rutinàries– Regulació de la demanda– Processos de treball més àgils i més segurs– Deixar de duplicar dades i tasques– Oficina sense papers
Salvaguarda de valors institucionals– Equitat: administració multicanal, reducció de la bretxa digital,
universalització i extensió de serveis– Legalitat: seguretat de les dades, confidencialitat de la informació,
iguals o més garanties que abans de la digitalització
Quin canvi vol el funcionariat? (II)
Quin canvi vol el funcionariat? (III)
Col·laboració interadministrativa – Integració de dades entre administracions– Processos que travessen barreres institucionals– Conèixer i col·laborar amb persones d’altres institucions
Millora tecnològica– Equipació TIC que permeti una comunicació constant– Passar de funcionaris Office a funcionaris web– Font pública: que el programari creat per a l’Administració estigui a
disposició de la comunitat
Canvi cultural– Introduir nous valors: transparència, innovació, participació,
intensitat– Reactivar l’orgull de ser funcionari
En resum
• Que em tinguin en compte
• Viure millor
• Formar una xarxa al voltant de la meva professió
• Ser apreciat en la meva societat
• Aportar més valor a la societat
• Garantir els valors institucionals
• Trencar barreres institucionals
• La meva pròpia alfabetització digital
• Orgull de ser un servidor públic
Canvis en l’interior
Democratització de l’organització: la participació com a codi genètic de les administracions.
Administració en xarxa: col·laboració entre institucions i amb agents externs.
Funkziona web!: una nova gamma d’habilitats pròpies de la societat de la conversa.
Open knowledge: obertura i posada en comú del coneixement.
El que no ha de canviar: preservar els valors institucionals (equitat, legalitat…)
Compromís de l’innovador/a públic/a:
Com innovador a les administracions públiques , em comprometo:
• A creure que una administració millor és possible i a no rendir-me mai en la demanda de millores i canvis• A fomentar la transferència de coneixement, la cultura de canvi i la innovació oberta• A promoure l’eficiència i els principis ètics• A mantenir una actitud d’aprenentatge continu, beta permanent, disposat al canvi i no tancar-me a noves• A col·laborar i interoperar, a forjar connexions amb tots aprofitant les seves potencialitats i buscar i donar suport a aquells que comparteixin aquests compromisos
http://www.clubdeinnovacion.es/index.php?view=article&catid=15%3Anoticias&id=2422%3Ael-compromiso-del-innovador-publico&option=com_content
Signa’l!!
El paper del directiu públic
Un organigrama no jeràrquic
Contra la hipergestió!
L’acció davant de la planificació
la llibertat davant de l’organització
la confiança davant del control
la xarxa davant de la jerarquia
On queda l’emoció?
7. Alguns casos d’aplicació de govern obert
Administració emergent
Estratègia: èmfasi en la visió compartida
Lideratge dispers: you can be heroes
Emergència: creativitat com a rutina organitzativa
Comunitat: individus en comunitat de pràctica
Cooperació: procés interadministratiu
Persones: ètica hacker de la feina
Coneixement: intensiva en K
Aprenentatge: organització que aprèn
Sostenibilitat: legitimada per la societat
Connexió: node d’una xarxa de relacions
Processos de servei de qualitatTramitació interna electrònicaDissenyar processos de cap a peus amb tot el govern
Projectes àgils obertsIntroduir innovació oberta Sistema àgil de producció de projectes
Xarxes i aliancesDinamitzar equips i dinamitzar tot el governCrear xarxes d’interès i comunitats de pràctica
Organització i lògiques de treballNoves funcions i nous perfilsTeletreball i treball en mobilitat
La cultura i els ritusGenerar pertinença i entusiasmeCultura del que és públicCultura de la confiança entre adults
Xarxa núm. 1: la xarxa interna
Serveis multicanalModel Zuzenean d’atenció ciutadana multicanalSeu electrònica i serveis electrònics
TransparènciaEuskadi.net orientada a la transparència Portal de transparènciaProjectes sectorials: contractació, pressupostos…
ParticipacióIrekia com a plataformaXarxes socials i escolta activaIniciatives sectorials: sanitat, habitatge, ecoEuskadi…
Col·laboracióOpen Data EuskadiAltres iniciatives: kulturklik, cronicitat…
Xarxa núm. 2: la xarxa amb la ciutadania
InteroperabilitatConvenis amb diferents nivells de l’AdministracióNode basc d’interoperabilitat
ReutilitzacióMòduls de PLATEA orientats a la reutilitzacióForja de programari públic lliureIniciatives de col·laboració entre administracions (p.ex. guia xarxes socials)
Xarxa de dades obertesInfraestructura de dades espacialsObertura de dades – harmonització entre administracions
Coneixement compartitFòrum interadministratiu…
Xarxa núm. 3: Administracions en xarxa
La utopia és una realitat en la mesura en què la seva encarnació en els somnis i projectes de les persones actua sobre la realitat, tot i que no es tradueixi en programes de govern. En definitiva, les utopies arriben al poder per ser traïdes. El pòsit de la història és el que queda de canvi i progrés al final d’aquesta traïció.
Manuel Castells
moltes gràcies | mila esker