Departament de NeurologiaDepartament de Neurologia

Hospital Roser Capdevila

Dra. Dra. BarragánBarragán

Dr. Dr. LozanoLozano

Dr. Dr. ParraParra

Dr.Dr. SorianoSoriano

Sistema Nerviós

El sistema nerviós és el centre de decisions i comunicacions del nostre cos.

Està format per cervell, cerebel, tronc encefàlic i medul·la espinal.

Parts del cervell

Cervell+

Cerebel

TroncEncèfalic+

=ENCÈFAL

TIPUS DE NEURONES

NEURONES

SENSORIALS

LES NEURONES SENSORIALS S'ENCARREGAN DE CONDUIR ESTÍMULS COM DOLOR, TACTE, TEMPERATURA I PRESSIÓ.

NEURONES

D'ASSOCIACIÓ

LES NEURONES D'ASSOCIACIÓ CONNECTEN UNES NEURONESAMB UNES ALTRES I SÓN LES MÉS ABUNDANTS JA QUEREPRESENTEN EL 99% DE NEURONES

NEURONES MOTORES

LES NEURONES MOTORESS'ENCARREGUEN D'ENVIAR ESTÍMULS CAP ALSMÚSCULS I TRASMETREIMPULSOS IMVOLUNTARIS.

Funcions

El cervell és el centre nerviós més important. Conté en total més de 10.000 milions de neurones i representa el 80% del volum de l'encèfal.

Cèl·lules del cervell

La neurogènesi és un complex procés mitjançant el qual les neurones es generen a partir de les cèl·lulesmare neurals.És més actiu durant el desenvolupament prenatal i és responsable d'omplir el cervell de neurones.

Pes del cervell

El cervell no te un pes exacte. La mitjana es troba, aproximadament, entre 1300-1600 grams.

El cervell

El cervell per funcionar necessita: glucosa i oxigen. Els nutrients cerebrals (oxigen i glucosa) són subministrats al cervell per una àmplia i complexa xarxa de vasos sanguinis contínuament regulats i adaptats a les seves necessitats.

El cervell i la ment

Anatomia

Comparació de diferents cervells d'animals

● Formes molt semblants

nou i cervell

Nervis

Els nervis són fibres llargues del texit nerviós.

Les cèl·lules més llargues que tenim al nostre cos són les cèl·lules nervioses. Algunes fan més d'un metre.

Malalties neurodegeneratives

Es coneix com a malalties neurodegeneratives les malalties següents: Alzheimer i Parkinson. Aquests trastorns cognitius es deuen a un augment en els processos de mort cel·lular, que redueixen el nombre de neurones i generen canvis en la conducta.

Cas Clínic

Pacient de 46 anys que presenta mal de cap molt sovint, seguit de vòmits. El mal de cap es presenta només a un costat, associat a mal d’oïda. Normalment aquesta crisi de migranya la té de 3 a 4 vegades al mes.

Se li han sol·licitat proves per descartar alguna malaltia més seriosa:

● E.E.G (electroencefalograma)

● R.M.(resonància magnètica)

Cas Clínic (Observació i proves realizades basades en un cas real)

Seguidament obtenim els resultats de totes les proves:

● E.E.G. normal ● R.M. normalEs conclou que no presenta cap anomalia sospitosa. Tractament farmacològic:● Depakine 1 cada nit● Sumatriptan 1 quan hi ha una crisi aguda