De l’homo faber a l’homodigitalis

L’esser humà i les èpoques que li ha tocat viure

• Homo FABER es una locució llatina que significa «l’ home que fa o fabrica». Es fa servir principalment en contraposició a Homo sapiens, la denominació biológica de la especie humana, locuciótambé llatina que significa «l’home que sap».

• Homo prensilis, homo habilis, homo faber, homo sapiens, homo ludens. homo economicus, homo comunicans, homo DIGITALIS,...

• L’homo DIGITALIS és l’home de la nostra època, que ésdesenvolupa en un mitjà tecnològic bàsicament digital, conformant(seguint l’esquema de l’evolució de Daniel Bell) la quarta etapa de una sèrie històrica en la que l’han precedit: l’home caçador i recolector, l’home agricultor i l’home industrial. Nicholas Negroponte (Being Digital 1995 i MIT).

L’esser humà i les èpoques que li ha tocat viure

• L’ homo VIDENS és l’home que el seu modus vivendi consisteix a veure. És l’home de la TV. Segons G.Sartori, especialista mundial en anàlisi de sistemes polítics i democràcies contemporànies. Identifica un desenvolupament i extensió de la cultura audiovisual.

• Altra classificació és la de Régis Debray que classifica la història de la humanitat parafrasejant a Auguste Comte, en 3 períodes: la logosfera, la grafosfera i la videoesfera.

• Segons Mc Luhan fueron la galaxia de la aldea primitiva, la galaxia de Gutenberg y la galaxia de Marconi.

Afavoreix l’homo ludens?

• Krasenberg(*): “la tecnología no es buena ni mala, ni tampoco neutral”. Sus efectos sociales dependen de los marcos económicos, culturales, políticos y sociales en los cuales se produce su incorporación.

• La diversió juga un important paper en el procés de construcció social del essers humans però acaba distraienti apartant dels interessos expressament humans quan ésexcessiva i es perllonga en el temps.

• (*)KRANSBERG, M., “la era de la información: evolución y revolución (1985).

Altres noms per l’era de l’homedigitalis

• Alienació Nihilisme• Societat postindustrial• Societat de les TIC• Ultramodernitat• Modernitat líquida• Modernitat reflexiva• Segona edat contemporània• Societat de l’espectacle• Societat del risc• Societat de la ignorància o la incultura

Societat de la informació

Interconnexió interrelació

TICs

Excés d’informació

Canvis en el món del treball : teletreball

Bretxa digital

De la memòria > societat del coneixement

No rivalitat/no exclusivitat

Social-cultural-econòmic

Canvis cuturals:audiovisual i ordinador

NEGROPONTE, Nicholas, Being Digital, Alfred A. Knopf, Nueva York, 1995

• Optimisme

• Apologista de la informatització

• Enfàsi en la informàtica

SARTORI, Giovanni, Homo videns, la sociedad teledirigida, Taurus, 1997• Pesimisme• Analista de la vida política i social• Enfàsi en l’audiovisual

• CASTELLS, Manuel, La era de la información (3 volúmenes), Alianza editorial, Madrid, 1998

• POPPER, Karl, La lección de este siglo, Temas, Buenos Aires, 1998

• BOURDIEU, Pierre, Sur la télévision, Liber Paris, 1996

• HABERMAS, Jürgen, La transformacióestructural de l’esfera pública. 1989

• MC LUHAN, Marshall, The Gutenberg Galaxy, Toronto, 1962

• .La TV, l’ordinador i internet afavoreixen l’autonòmia i l’aillament dels individus

Democràcia i homo digitalis

• Partits-xarxa ?

• Cara-a-cara o nova articulació política?

• En xarxa, relacions excloents o inclusives?

• És possible una democràcia d’individus aillats, sense espais públics?

• Queda algun camp o sector on no hagi penetratallò digital?

Dona i homo digitalis

• Ha afectat a la divisió sexual del treball?

• Ha millorat a la conciliació familia-treball?

• Ha reduït el treball domèstic de les dones?

• Bretxa digital de les dones /doble jornada laboral.

• Hi ha un descens del temps que es dedica a les tasques domèstiques ?

• Teletreball i dones?

Tecnològia digital: divisió humana

• Cendoya, R. (2013) atendiendo al uso de la tecnología digital, divide al humano en tres clases:

• Els prebotónics: Homes adults 80. És la generació que ja era madura quan van irrompre les noves teconologies. Amb molt esforç: enviar un e-mail aos seus nèts.

• Esls botónics: Aquells que eren joves o nens quan va arribar la teconologia i han estat els pionersde la digitalització de la vida social. Mentalment analògics.

• Els táctils: nens i joves de finals dels segle XX i inici del XXI. Interactúen amb la xarxa en tot: comunicació, enviar i rebre informació de tot tipus, comprar, pagar, interactua socialment, etc. Molt d’ells prefereixen utilitzar les màquines al tracte directe amb les persones.

• Els prebotónics y botónics els és dificil adaptar-se a aquest món de les sempre nove i novedosestecnologies i seran el “últims homo sapiens sobre el planeta Terra”.

• Per a que l’especie humana arribés al homo sapiens van haver de passar desenes de milers d’anysperò la nova especie que s’està gestant acceledarament en aquest moments bastarà amb unsquantes desenes d’anys per a que l’homo digitalis es consilidi. Els nens i joves actuals són el homesprehistórics d’una nova especie: l’ “homo digitalis”.

Cadavers teconològics i semicadàvers

• En 25 anys:1. Documents enviat per correu convencional2. Disquets en totes les seves modalitats3. Cintes de gravació4. Dicos de vinil 5. Cassette6. Walkman7. buscapersones8. El fax9. El video VHS o Beta Max10. Telèfons celulars11. Les TV analògiques, (no digitals)

Obsolència programada /second live

Epoca de canvi o canvi d’epoca

• Noves prestacions: teléfons biométrics /“dispositivs vestibles”:pulseres ambrellotges intel·ligents (barreja entre smartwatch y un monitor de actividad física) per mesurar medir la presió arterial, el pols, els passos donats en una caminata, les calories cremades.

• Es preveu que en el 2016 s’ utilitzarán sensors pet a totes les activitats de la vida humana (salut, transport, lleure, llar, treball, etc.)

• Desenvolupament d’ una nova manera de viure la vida gràcies a la tecnològiadigital.

• Canvi Imparable i inaplazable• CRISI: canvi abrupte al no donar més de si el sistema inperant. • Conclou una etapa i comença amb dificultats i inseguretats un sistema o

paradigma nou i desconegut.• Davant un futur impredecible en el que l’únic que podem esperar és l’ inesperat.• En aquests moment allò previsible es allò imprevisible…• I tot consequència de la revolució tecnològica digital que ha fet possible la

globalizació i la societat de la informació i el coneixement.

bibliografia

• Bell, Daniel (1976). El advenimiento de la sociedad post-industrial. Madrid: AU.

• Brauner, F.; Bickmann, R. (1995). La sociedad multimedia. Barcelona: Gedisa.

• Bustamante, J.C. (1993). Sociedad informatizada. ¿Sociedad deshumanizada?. Madrid: Gaia.

• Castells, M.; Hall, P. (1994). Las tecnópolis del mundo. La formación de los complejos industriales del siglo XXI.

• Madrid: Alianza.

• Castells, Manuel (1997-1998). La era de la información. Madrid: Alianza Editorial.

• Castells, Manuel (2001). La Galaxia Internet. Madrid: Plaza & Janés.

• Clarke, A.C. (1996). El mundo es uno. Del telégrafo a los satélites. Barcelona: Ediciones B.

• Echeverría, J. (1994). Telépolis. Barcelona: Destino

• Gates, Bill (1999). Los negocios en la era digital. Barcelona: Plaza & Janés.

Bibliografia

• Postman, N. (1994). Tecnópolis. Barcelona: Círculo de lectores• Sartori, G. (1998). Homo videns: la sociedad teledirigida. Madrid:

Taurus.• Stallabras, J. (1998). "Formas de identidad en el ciberespacio".

Revista de Occidente (núm. 206, pág. 77-97).• Toffler, A. (1990). El cambio de poder. Barcelona: Plaza & Janés.• Toffler, A. (1990). La tercera ola. Barcelona: Plaza & Janés.• Touraine, A. (1993). Críticas de la Modernidad. Temas de hoy.

Madrid.• Trukle, S. (1997). La vida en la pantalla. La construcción de la

identidad en la era Internet. Barcelona: Paidós.• Valor; Ricart; Subirana (1997). La sociedad virtual. Barcelona: IESE.

GRÀCIES

josefamoronmanzano@gmail.com