© Vicent Puig i Gascó HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2012

1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

1. CONCEPTE.

2. ECONOMIA AGRÀRIA.

3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.

4. COMERÇ ESCÀS.

5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.

6. SOCIETAT ESTAMENTAL .

7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME

Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme

medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).

Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).

TRETS:

a)Predomini d’una economia rural.

b)Majoria de la població viu en les zones rurals.

c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)

d)Relacions de dependència personal

e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.

f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.

CONCEPTE

•

Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII

Desenvolupament de noves activitats econòmiques

Ascens de nous grups socials: Burgesia

Moviment ideològic: La Il·lustració

Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell

sistema feudal i el nou sistema liberal

Revolució Anglesa

Revolució Americana

Revolució Francesa

Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848

Pieter Pauwel RUBENS Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). EstiuEstiu, 1620. Royal Collection, Windsor

ECONOMIA AGRÀRIA ECONOMIA AGRÀRIA

Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés

industrial des de mitjans del segle XVIII.

La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80%

L’agricultura aporta més del 75% la riquesa

Agricultura interior orientada al consum intern

Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el

necessari pel consum

Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament

tecnològic.

1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència

mercat interior / demanda interna.

Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés

industrial des de mitjans del segle XVIII.

La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80%

L’agricultura aporta més del 75% la riquesa

Agricultura interior orientada al consum intern

Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el

necessari pel consum

Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament

tecnològic.

1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència

mercat interior / demanda interna.

Agricultura interior Agricultura interior orientada al consum intern

2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i

el canvi.

3. Relacions senyorials

• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).

• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van

en més rendes)

• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,

relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)

• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi

ha inversions

Agricultura colonial de plantacióAgricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixa

productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).

Agricultura interior Agricultura interior orientada al consum intern

2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i

el canvi.

3. Relacions senyorials

• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).

• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van

en més rendes)

• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,

relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)

• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi

ha inversions

Agricultura colonial de plantacióAgricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixa

productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).

PREDOMINI MÓN RURAL PREDOMINI MÓN RURAL

1.1. El llogarret o aldea El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència

a. Organització de las tasques agràries.

b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.

c. Sistema de solidaritat i control social.

d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)

2.2. La família La família unitat de producció bàsica:

1. Mà d’obra necessària

2. Nombre de boques que pot alimentar

3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells

3.3. Un mundo dividitUn mundo dividit:

1. La aldea como hàbitat

2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que

hom no pot produir)

1.1. El llogarret o aldea El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència

a. Organització de las tasques agràries.

b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.

c. Sistema de solidaritat i control social.

d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)

2.2. La família La família unitat de producció bàsica:

1. Mà d’obra necessària

2. Nombre de boques que pot alimentar

3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells

3.3. Un mundo dividitUn mundo dividit:

1. La aldea como hàbitat

2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que

hom no pot produir)

ESCASSETAT DE FEM

GUARET

MANCA DE PRADERIES

BAIXA PRODUCTIVITAT

CEREALS

POCA RAMADERIA

Contracte Durada Forma de pagament Altres condicions

EMFITEUSI (Domini directe) - - Fadiga. Lluïsme.

Capbrevació.

EMFITEUSI (Domini útil) Indefinida Cens anual Herència. Venda.

Subestabliment.

PARCERIA O MASOVERIA Temporal Parts de fruits Clàusules diverses

RABASSA MORTA Temporal Parts de fruits -

"Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna

INDÚSTRIA TRADICIONALINDÚSTRIA TRADICIONALINDÚSTRIA TRADICIONALINDÚSTRIA TRADICIONAL

• GREMISGREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la

competència, sense innovació tècnica) competència, sense innovació tècnica)

• TREBALL DOMÈSTIC TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels

voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)

• Superen les limitacions gremialsSuperen les limitacions gremials

• Augmenten la producció i els guanysAugmenten la producció i els guanys

• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials Distribució del productes per mercats comarcals o colonials

• MANUFACTURESMANUFACTURES

a)a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesaEmpreses impulsades per la monarquia o la noblesa

b)b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de produccióFabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció

c)c) Productes de luxe= consum minoritariProductes de luxe= consum minoritari

d)d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna

• GREMISGREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la

competència, sense innovació tècnica) competència, sense innovació tècnica)

• TREBALL DOMÈSTIC TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels

voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)

• Superen les limitacions gremialsSuperen les limitacions gremials

• Augmenten la producció i els guanysAugmenten la producció i els guanys

• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials Distribució del productes per mercats comarcals o colonials

• MANUFACTURESMANUFACTURES

a)a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesaEmpreses impulsades per la monarquia o la noblesa

b)b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de produccióFabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció

c)c) Productes de luxe= consum minoritariProductes de luxe= consum minoritari

d)d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna

COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcalsCOMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals Escassos excedentsEscassos excedents

Baix nivell d’especialització agràriaBaix nivell d’especialització agrària

Sistema de transports insuficientSistema de transports insuficient

Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reialsLentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials

Vehicles usats: carro i diligència: cavallsVehicles usats: carro i diligència: cavalls

Navegació marítima i fluvialNavegació marítima i fluvial

o Empra la força del ventEmpra la força del vent

o Transport fàcil i baratTransport fàcil i barat

o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de

canals d’interconnexió de la xarxa fluvialcanals d’interconnexió de la xarxa fluvial

COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcalsCOMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals Escassos excedentsEscassos excedents

Baix nivell d’especialització agràriaBaix nivell d’especialització agrària

Sistema de transports insuficientSistema de transports insuficient

Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reialsLentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials

Vehicles usats: carro i diligència: cavallsVehicles usats: carro i diligència: cavalls

Navegació marítima i fluvialNavegació marítima i fluvial

o Empra la força del ventEmpra la força del vent

o Transport fàcil i baratTransport fàcil i barat

o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de

canals d’interconnexió de la xarxa fluvialcanals d’interconnexió de la xarxa fluvial

COMERÇ ESCÀSCOMERÇ ESCÀS

Las activitats no agràries: artesania i comerç

1.Vinculades al comerç exterior:

2.Comerç interior molt escàs:

Las activitats no agràries: artesania i comerç

1.Vinculades al comerç exterior:

2.Comerç interior molt escàs:

1. Transport més eficient: el marítim.2. Demanda colonial.3. Colons progressivament més rics.4. Exèrcit colonial.5. Administració colonial.6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)7. Intercanvi amb altres civilitzacions.8. Intercanvi amb alres potències. 9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,

cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)

1. Transport més eficient: el marítim.2. Demanda colonial.3. Colons progressivament més rics.4. Exèrcit colonial.5. Administració colonial.6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)7. Intercanvi amb altres civilitzacions.8. Intercanvi amb alres potències. 9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,

cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)

Mercantilisme: 1.Gremis 2.Monopolis comercials

Quan la demanda fou major que l’oferta:

1.Protoindustria.2.Intents d’industrialització3.Lluita contra els gremis i els monopolis.

Mercantilisme: 1.Gremis 2.Monopolis comercials

Quan la demanda fou major que l’oferta:

1.Protoindustria.2.Intents d’industrialització3.Lluita contra els gremis i els monopolis.

Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions.

JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN, MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,

2. Comerç interior molt escàs:

• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda• Autoproducció en la llar i autoconsum• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un

augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa

2. Pervivència de les relacions de dependència1. Feudalisme

a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància: perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.

b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productors agraris i els propietaris de la terra.

c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es manté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional

d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells de dependència personal.

2. Comerç interior molt escàs:

• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda• Autoproducció en la llar i autoconsum• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un

augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa

2. Pervivència de les relacions de dependència1. Feudalisme

a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància: perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.

b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productors agraris i els propietaris de la terra.

c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es manté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional

d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells de dependència personal.

1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir: metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.

2. Productes de luxe per les classes amb diners.3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)

1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir: metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.

2. Productes de luxe per les classes amb diners.3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)

COMERÇ COLONIALCOMERÇ COLONIAL Noves rutesNoves rutes= segle XVI= segle XVI

Estimula l’economia europeaEstimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats

Comerç TriangularComerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de : Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de

manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta

mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals

(or i plata)(or i plata)

Capitals= ampliació dels mecanismes de crèditCapitals= ampliació dels mecanismes de crèdit

Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de

monopoli monopoli

Institucions financer (bancs)Institucions financer (bancs)

Desenvolupament del Desenvolupament del Capitalisme ComercialCapitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que = moviment i acumulació de capital que

hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIALREVOLUCIÓ INDUSTRIAL

COMERÇ COLONIALCOMERÇ COLONIAL Noves rutesNoves rutes= segle XVI= segle XVI

Estimula l’economia europeaEstimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats

Comerç TriangularComerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de : Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de

manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta

mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals

(or i plata)(or i plata)

Capitals= ampliació dels mecanismes de crèditCapitals= ampliació dels mecanismes de crèdit

Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de

monopoli monopoli

Institucions financer (bancs)Institucions financer (bancs)

Desenvolupament del Desenvolupament del Capitalisme ComercialCapitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que = moviment i acumulació de capital que

hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIALREVOLUCIÓ INDUSTRIAL

BANCAPRESTA A LA MONARQUIA, COMERCIANTS I INDÚSTRIA

BANCAPRESTA A LA MONARQUIA, COMERCIANTS I INDÚSTRIA

INDÚSTRIAMINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL INDÚSTRIAMINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL CORONA

COMPANYIA COMERCIAL

INDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES

INDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES

COMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, PRODUCTES SEMIELABORATS

COMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, PRODUCTES SEMIELABORATS

DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI

DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI

• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes

• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes

• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)

• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)

• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyies comercials•Desenvolupament de la burgesia comercial i financera

• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyies comercials•Desenvolupament de la burgesia comercial i financera

CAPITALISME COMERCIAL CAPITALISME COMERCIAL

MERCANTILISMEMERCANTILISME

DEMOGRAFIA DEMOGRAFIA

CICLE ANTIC CICLE ANTIC

TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

MALES COLLITES MALES COLLITES

MANCA FORMENT FAM

GRAN MORTANDAT SAQUEIG DE COLLITES

AFEBLIMENT DE LA POBLACIÓ

EPIDÈMIES EPIDÈMIES

GUERRA

LA PESTA NEGRALA PESTA NEGRA

SOCIETAT ESTAMENTALSOCIETAT ESTAMENTAL

SOCIETAT ESTAMENTALSOCIETAT ESTAMENTAL

Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membresOrganització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres

Societat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferents Funcions diferents

Societat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferents Funcions diferents

NOBLESANOBLESA

PRIVILEGISPRIVILEGIS

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seues rendes. •JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes•JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius. •POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars. •SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seues rendes. •JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes•JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius. •POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars. •SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església

TIPOLOGIATIPOLOGIA MENTALITATMENTALITAT

•ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei. • NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort. •BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.

•ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei. • NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort. •BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.

• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.•El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.•Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.

• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.•El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.•Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.

CLERGATCLERGAT

PRIVILEGISPRIVILEGIS TIPOLOGIATIPOLOGIA MENTALITATMENTALITAT•ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-. •JURÍDICS: tribunals especials eclesiàstics, no pateixen presó per deutes.•Ideològics: tenen gran influència en la societat gràcies al control sobre l’educació, a la Inquisició i a les trones de les esglésies. Exerceixen un control sobre la moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-. •JURÍDICS: tribunals especials eclesiàstics, no pateixen presó per deutes.•Ideològics: tenen gran influència en la societat gràcies al control sobre l’educació, a la Inquisició i a les trones de les esglésies. Exerceixen un control sobre la moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.

•ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals. •CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).• BAIX CLERGAT: d'origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble. •També cal distingir entre clergat regular: monjos i monges que viuen en monestirs i convents, sotmesos a una “regla”.•Clergat secular: corresponent al clergat diocesà.

•ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals. •CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).• BAIX CLERGAT: d'origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble. •També cal distingir entre clergat regular: monjos i monges que viuen en monestirs i convents, sotmesos a una “regla”.•Clergat secular: corresponent al clergat diocesà.

Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i i altres donatius per serveis i llegats. Qualsevol membre del tercer Estat tenia possibilitat d’incorporar-se a les capes inferiors del clergat, amb possibilitat de promoció social, sense cap recolzament d’una fortuna familiar o influència social.

Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i i altres donatius per serveis i llegats. Qualsevol membre del tercer Estat tenia possibilitat d’incorporar-se a les capes inferiors del clergat, amb possibilitat de promoció social, sense cap recolzament d’una fortuna familiar o influència social.

TERCER ESTATTERCER ESTAT

•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.

•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.

BURGESIA BURGESIA CAMPEROLATCAMPEROLATCLASSES POPULARS URBANES

CLASSES POPULARS URBANES

•Constitueix el grup més dinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa havia augmentat notòriament.•Entre els components d’aquest grups hi havia: la burgesia rendista, vivia de les rendes de les seues propietats, comprades amb el capital acumulat en el comerç triangular; la financera, integrada per banquers i cobradors d’impostos; la manufacturera o industrial, i la petita burgesia, formada per artesans, comerciants i professions liberals.

•Constitueix el grup més dinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa havia augmentat notòriament.•Entre els components d’aquest grups hi havia: la burgesia rendista, vivia de les rendes de les seues propietats, comprades amb el capital acumulat en el comerç triangular; la financera, integrada per banquers i cobradors d’impostos; la manufacturera o industrial, i la petita burgesia, formada per artesans, comerciants i professions liberals.

• Formades pels treballadors manuals de les ciutats, tan els artesans (oficials i aprenents) com els obrers de les manufactures, el personal domèstic i tots els petits oficis urbans.

• Formades pels treballadors manuals de les ciutats, tan els artesans (oficials i aprenents) com els obrers de les manufactures, el personal domèstic i tots els petits oficis urbans.

•Constituïa la majoria de la població •Propietaris de terres: des del gran propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior a molts “hidalgos”), fins a l petit propietari o arrendatari, en condicions molt difícils a causa de la gran quantitat d’impostos que havia de satisfer a la corona, la noblesa i al clergat (més del 50% dels ingressos). •Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per a alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental i Extremadura, on hi predomina la gran propietat nobiliària –el latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractats només en temporada de collita (sis mesos a l’any).

•Constituïa la majoria de la població •Propietaris de terres: des del gran propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior a molts “hidalgos”), fins a l petit propietari o arrendatari, en condicions molt difícils a causa de la gran quantitat d’impostos que havia de satisfer a la corona, la noblesa i al clergat (més del 50% dels ingressos). •Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per a alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental i Extremadura, on hi predomina la gran propietat nobiliària –el latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractats només en temporada de collita (sis mesos a l’any).

El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove

LA BURGESIA

una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs privilegis:

• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la

ciutat• Tenien un codi de justícia propi i més benigne• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el

clergat)• Mantenien persones dependents de ellos (tanto en el

mundo rural, como a través de los gremios, etc.

“El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley.Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”.Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum, año 998.

MONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTAa) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.

b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres

c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles

d) Sotmetiment dels tres estaments

e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni

f) Concentra tots els poders de l’estat

• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos

• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos

• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia

• Controla i dirigeix la política exterior

g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial

h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat

a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.

b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres

c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles

d) Sotmetiment dels tres estaments

e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni

f) Concentra tots els poders de l’estat

• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos

• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos

• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia

• Controla i dirigeix la política exterior

g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial

h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat

El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que

l'assessoren:l'assessoren:

a)a)Administració centralAdministració central

o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, GovernConsell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern

o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etcSecretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc

o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etcSistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc

b)b)Administració provincial= Governadors, VirreisAdministració provincial= Governadors, Virreis Amèrica= Virrei = alter egoAmèrica= Virrei = alter ego

Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i AudiènciaTerritoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència

Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatalIntendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal

c)c)Administració local: Model Castellà i Províncies ExemptesAdministració local: Model Castellà i Províncies Exemptes Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, InsaculacióControl reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació

Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors PerpetuNomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu

Controla els representants a CortsControla els representants a Corts

El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que

l'assessoren:l'assessoren:

a)a)Administració centralAdministració central

o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, GovernConsell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern

o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etcSecretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc

o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etcSistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc

b)b)Administració provincial= Governadors, VirreisAdministració provincial= Governadors, Virreis Amèrica= Virrei = alter egoAmèrica= Virrei = alter ego

Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i AudiènciaTerritoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència

Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatalIntendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal

c)c)Administració local: Model Castellà i Províncies ExemptesAdministració local: Model Castellà i Províncies Exemptes Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, InsaculacióControl reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació

Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors PerpetuNomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu

Controla els representants a CortsControla els representants a Corts

Límits:Límits:

1.1.Llei DivinaLlei Divina

2.2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la TradicióDret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició

3.3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial,

matrimonis reials, etc. matrimonis reials, etc.

4.4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptesFurs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes

5.5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les

lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereulleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu

Límits:Límits:

1.1.Llei DivinaLlei Divina

2.2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la TradicióDret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició

3.3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial,

matrimonis reials, etc. matrimonis reials, etc.

4.4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptesFurs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes

5.5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les

lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereulleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu

IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEIDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME

a)a) THOMAS HOBBES (1588-1679)THOMAS HOBBES (1588-1679)

• Polític i filòsof anglès del s. XVIIPolític i filòsof anglès del s. XVII

• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ =

Absolutista- racionalistaAbsolutista- racionalista

• Autor de “Autor de “El LeviatàEl Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home””=“ l’home és un llop per a l’home”

• L’home sempre està en lluita L’home sempre està en lluita

• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat

funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta

b)b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)

a)a) Bisbe í escriptor francès del XVIIBisbe í escriptor francès del XVII

b)b) AbsolutistaAbsolutista

c)c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament políticEs fonamenta en la Bíblica= pensament polític

d)d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolableSegons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable

IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEIDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME

a)a) THOMAS HOBBES (1588-1679)THOMAS HOBBES (1588-1679)

• Polític i filòsof anglès del s. XVIIPolític i filòsof anglès del s. XVII

• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ =

Absolutista- racionalistaAbsolutista- racionalista

• Autor de “Autor de “El LeviatàEl Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home””=“ l’home és un llop per a l’home”

• L’home sempre està en lluita L’home sempre està en lluita

• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat

funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta

b)b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)

a)a) Bisbe í escriptor francès del XVIIBisbe í escriptor francès del XVII

b)b) AbsolutistaAbsolutista

c)c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament políticEs fonamenta en la Bíblica= pensament polític

d)d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolableSegons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable

JACQUES BENIGNE BOUSSET JACQUES BENIGNE BOUSSET THOMAS HOBBES THOMAS HOBBES

a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut

comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL

2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves lleis al Parlament

Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària

1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris

rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legal

a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut

comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL

2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves lleis al Parlament

Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària

1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris

rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legal

INICIS DEL PARLAMENTARISME INICIS DEL PARLAMENTARISME

Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa

del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa

2. Antecedents: Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior

comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)

John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder Revolució Anglesa de 1640 i 1688

3. Trets Generals Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el

món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància Natura font de justícia i bondat Ésser humà naix per a ser feliç Importància de la ciència i la tecnologia Creuen el progrés lineal i continuat Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política

i social nova, llibertat i igualtat Propugnen el LIBERALISME

LIBERALISME Divisió de Poders (Montesquieu)Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassatsFISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic

La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciososS’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual

Rebutgen l’Autoritat basada en la Revelació i la Tradició

Rebutgen l’Autoritat basada en la Revelació i la Tradició

PRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homesPRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homes

Observació de la Natura= LLEISMillorar el MónElaborar l'Enciclopèdica

Observació de la Natura= LLEISMillorar el MónElaborar l'Enciclopèdica

Dret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, Deure SocialUtilitarisme

Dret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, Deure SocialUtilitarisme

IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIAIMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIA

HOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIUREHOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIURE

LA IL·LUSTRACIÓ LA IL·LUSTRACIÓ

CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL

CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL

LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA

LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA

PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET)PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET)

DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)

DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)

MONTESQUIEU: MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT

MONTESQUIEU: MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT

OPINIÓPÚBLICA: la PREMSA

OPINIÓPÚBLICA: la PREMSA

ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES

ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES

SALONS ARISTOCRÀTICS SALONS ARISTOCRÀTICS

VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS

VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS

SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS

SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS

L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ

PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓPENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ

L’ENCICLOPEDIA: L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERTCOMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES

L’ENCICLOPEDIA: L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERTCOMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES

VOLTAIREVOLTAIRESISTEMA POLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LA TORTURA

VOLTAIREVOLTAIRESISTEMA POLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LA TORTURA

ROUSSEAUROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA

ROUSSEAUROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA

DESPOTISME IL·LUSTRAT

a) Experiència reformista= modernització de l’estat

b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)

c) Trets generals

Absolutisme centralitzador

Racionalització de l’administració

Foment de l’educació i la cultura tècnica

Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament

de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc

Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits

d) Experiències limitades:

Reformes econòmiques

Repartiment de la propietat

Lliure circulació comercial

Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta

John Locke (1632-1704) Mostesquieu (1689-1755) Jean Jacques Rousseau (1712-1778)

François Quesnay (1694-1774) Denis Diderot (1713-1784)

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

John Locke (1632-1704)

• Filòsof empíric = el coneixement que no puga derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar•Concepte de Societat civil •Monarquia absoluta incompatible •Separació del poder executiu- legislatiu• Societat civil = contracte social entre governats i governants , els Primers abandonen l’estat natural amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida, llibertat, propietat) •L’estat garantia de les llibertats individuals

Dos tractats sobre el govern civil (1690) Carta sobre la tolerància (1765)

Charles Louis de Secondat, Baró de Mostesquieu (1689-1755)

• Rebutja la monarquia absoluta• Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió de poders i contrapès

L'esperit de les lleis (1748)

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

• Problema social • Critica la propietat i defensa la igualtat• Sobirania popular •Contracte social entre els ciutadans

Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1754)

Contracte Social (1762)

François Quesnay (1694-1774)

• Principal font de riquesa l’agricultura• principal grup social propietaris de la terra

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

Adam Smith (1722-1790)

• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica•Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic • Llei natural oferta i demanda• Lliurecanvi

Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions (1748)

François Diderot (1713-1784

L'Enciclopèdia (1751-1784)

Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)

L'Enciclopèdia (1751-1784)

François Marie Arouet “Voltaire” (1694-1778)

• Difusor del pensament de Locke• Reivindica la llibertat de consciència• Defensa la tolerància religiosa

Cartes angleses (1734) Diccionari filosòfic (1764)Càndid o L'optimisme (1759)

Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)

François Marie Auret “Voltaire” (1694-1778)

David Hume (1711-1776)