18
XIII FESTIVAL INTERNACIONAL JAZZ PEÑÍSCOLA PALAU DE CONGRESSOS 21-28 JULIOL Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos 964 48 00 26 · www.instanticket.es 902 444 300 · www.culturalcas.com PATROCINA COL·LABORA ORGANITZA

XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

  • Upload
    tranque

  • View
    215

  • Download
    1

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola PalaU De conGressos 21-28 JUlIol

Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos 964 48 00 26 · www.instanticket.es 902 444 300 · www.culturalcas.com Pa

TroC

ina

Col·l

abor

a

orga

niTz

a

Page 2: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola JUlIol 2016PalaU De conGressos 23h · 15€22/7 CéCile MClORiN SAlVANT24/7 KeNNY BARRON TRiO 27/7 JOHN ABeRCROMBie QUARTeT

Jazz a la serena · accÉs llIUre · 23h Umbracle Palau21/7 THe PROTOTYPe featuring Grant Stewart 23/7 Yei Yi & CO Presentació Cd “Mull”Plaça sta. Maria 25/7 ARANTXA DOMÍNGUeZ - RiCARDO BelDA 26/7 KiKO BeReNGUeR 28/7 TAT!

23/7 Jazz per a xiquets · Umbracle Palau 20:00hHistória del Blues per J. Gallardo

exposició PHocUzz per A. Porcar Cano · Palau

Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos 964 48 00 26 · www.instanticket.es 902 444 300 · www.culturalcas.com Pa

TroC

ina

Col·l

abor

a

orga

niTz

a

Page 3: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Cècile McLorin Salvant, que obtuvo el Premio Internacional de Jazz Thelonious Monk en el 2010, ha logrado en pocos años lo que otros tardan una vida en conseguir. Su disco “Woman Child” ha recibido numerosos reconocimientos incluyendo una nominación al Grammy y el aplauso de los críticos internacionales de la revista DownBeat, que consideraron que era el mejor álbum de jazz del año. La publicación también la premió como Mejor Cantante Femenina de Jazz. Posteriormente “For One to Love”, un proyecto más íntimo que revela las nuevas dimensiones de esta joven vocalista, obtuvo el Grammy en la categoría del Mejor Disco Vocal de Jazz. McLorin Salvant creció en un hogar bilingüe en Miami. Hija de madre francesa y padre haitiano empezó a estudiar piano a los 5 años y a los ocho comenzó a cantar con la Sociedad Coral de Miami. Siguió sus estudios musicales en Francia donde inició su carrera como intérprete de jazz al mismo tiempo que estudiaba leyes y canto clásico y barroco. Tres años después regresó a Estados Unidos para participar como semifinalista del prestigioso concurso Thelonious Monk donde un jurado compuesto por personalidades como Dee Dee Bridgewater, Dianne Reeves, Kurt Elling, Patti Austin y Al Jarreau reconoció la belleza de su voz y su habilidad para llenar el espacio emocional de cada tema. Así fue como, sorpresivamente, esta concursante alcanzó el más alto escaño de la competición de jazz más exigente del mundo. Su voz puede escucharse en un anuncio televisivo para el perfume Chance de Chanel y en la película “Bessie” de HBO, basada en la vida de Bessie Smith. Sin embargo esta diversificación no ha comprometido su pasión por el jazz.

Cécile McLorin Salvant que va obtenir el Premi Internacional de Jazz Thelonious Monk al 2010, ha aconseguit en pocs anys el que a altres els pren tota una vida aconseguir. El seu disc “Woman Child” ha rebut nombrosos reconeixements incloent una

nominació al Grammy i l’aplaudiment dels crítics internacionals de la revista DownBeat, que van considerar que el seu disc era el millor àlbum de jazz de l’any. La publicació també la va premiar com a Millor Cantant Femenina de Jazz. I “For One to Love”, un projecte més íntim que revela les noves dimensions d’aquesta jove vocalista, va obtenir el Grammy en la categoria del Millor Disc Vocal de Jazz.McLorin Salvant va créixer en una llar bilingüe a Miami. Filla de mare francesa i pare haitià va començar a estudiar piano als 5 anys i als vuit va començar a cantar amb la Societat Coral de Miami. Va seguir els seus estudis musicals a França on va iniciar la seva carrera com a intèrpret de jazz al mateix temps que estudiava lleis i cant clàssic i barroc. Tres anys després McLorin va tornar a Estats Units per participar com a semifinalista del prestigiós concurs Thelonious Monk on un jurat compost per personalitats com Dee Dee Bridgewater, Dianne Reeves, Kurt Elling, Patti Austin i Al Jarreau va reconèixer la bellesa de la seva veu i la seva habilitat per omplir l’espai emocional de cada tema. Així va ser com, sorprenentment, aquesta concursant va arribar al més alt escó de la competició de jazz més demandant del món.La seva veu pot escoltar-se en el comercial de la fragància “Chance” de Chanel i en la cinta “Bessie” d’HBO, basada en la vida de Bessie Smith. No obstant això aquesta diversificació no ha compromès la seva passió pel jazz.

cÉcIle MclorIn salvant

Palau de Congressos

23 h · 22 juliol 15 €

Cécile McLorin Salvant, veuRenee Rosnes, pianoRodney Whittaker, baixLewis Nash, bateria

Page 4: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Kenneth Barron nació en Filadelfia en 1943. Estudió piano con la hermana de Ray Bryant, y progresó tan rápidamente que, hacia 1957, ya colaboraba profesionalmente con la orquesta de Mel Melvin. En 1959 Kenny formó parte del grupo de Philly Joe Jones, y en 1960 se unió a la banda de Yusef Lateef. Este mismo año se trasladó a New York, donde empezó a trabajar con James Moody, tras una memorable Jam Session en el Five Spot Café. En 1963 entró en la banda de Dizzy Gillespie, hasta 1966. Durante el resto de la década de los sesenta trabajó como musico freelance junto a Stanley Turrentine, Freddie Hubbard y Jimmy Owens. Durante los años setenta trabajó de nuevo con Yusef Lateef, brevemente con Milt Jackson, Jimmy Heath y Buddy Rich. En 1973 grabó por primera vez como solista (“Sunset to Dawn”, Muse Records), y entró a formar parte del profesorado de la Rutgers University para enseñar piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981, y junto a Charlie Rouse, Ben Riley y Buster Williams formó el grupo SPHERE en tributo a Thelonious Monk, uno de los grandes ídolos musicales de Kenny. El grupo publicó varios discos excepcionales, como “Four for All” y “Bird Songs”, para Verve Records. En 1986 Kenny grabó junto a Stan Getz el famoso disco “Voyage”, y efectuó varias giras formando parte del cuarteto de Getz, que incluía a Victor Lewis y Rufus Reid. La musica creada por este grupo está recogida en dos discos reconocidos como entre los mejores jamás grabados por Getz: “Anniversary” y “Serenity”, para EmArcy Records. En 1991 Getz y Barron actuaron en duo durante cuatro noches

KennY Barron trIo

Palau de Congressos

23 h · 24 juliol 15 €

Kenneth Barron va néixer a Filadèlfia el 1943. Va estudiar piano amb la germana de Ray Bryant, i va progressar tan ràpidament que, cap 1957, ja col·laborava professionalment amb l’orquestra de Mel Melvin. El 1959 Kenny va formar part del grup de Philly Joe

Jones, i el 1960 es va unir a la banda de Yusef Lateef. Aquest mateix any es va traslladar a New York, on va començar a treballar amb James Moody, després d’una memorable Jam Session al Five Spot Café.El 1963 va entrar a la banda de Dizzy Gillespie, fins a 1966. Durant la resta de la dècada dels seixanta va treballar com a music freelance al costat de Stanley Turrentine, Freddie Hubbard i Jimmy Owens. Durant els anys setanta Kenny va treballar de nou amb Yusef Lateef, breument amb Milt Jackson, Jimmy Heath i Buddy Rich.En 1973 va gravar per primera vegada com a solista (“Sunset to Dawn”, Muse Records), i va entrar a formar part del professorat de la Rutgers University per ensenyar piano, harmonia i teoria musical. Entre 1976 i 1980 va col·laborar amb Ron Carter. El 1981, i al costat de Charlie Rouse, Ben Riley i Buster Williams va formar el grup SPHERE en tribut a Thelonious Monk, un dels grans ídols musicals de Kenny. El grup va publicar diversos discos excepcionals, com Four for All i “Bird Songs”, per Verve Records.El 1986 Kenny va gravar al costat de Stan Getz el famós disc “Voyage”, i va efectuar diverses gires formant part del quartet de Getz, que incloïa a Victor Lewis i Rufus Reid. La musica creada per aquest grup va ser preservada en dos discs reconeguts com entre els millors mai gravats per Getz: “Anniversary” i “Serenity”, per EmArcy Records. El 1991 Getz i Barron van treballar durant quatre nits consecutives

Kenny Barron, pianoKiyoshi Kitagawa, contrabaixJohnathan Blake, bateria

Page 5: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

consecutivas en el Café Montmartre de Copenhague: la musica fue grabada y editada algun tiempo después por EmArcy bajo el título “People time”, y representa el punto álgido de la complicidad musical entre estos dos gigantes. Durante los años noventa, Kenny estaba ya universalmente considerado como uno de los principales exponentes del piano de jazz contemporáneo. La mayoría de los “jóvenes leones” del piano, como Danilo Pérez, Benny Green, Cyrus Chestnut ó Eric Reed reconocen a Barron como una influencia predominante en sus carreras. En Junio de 2015 Kenny reunió en un estudio a sus ya habituales cómplices Kiyoshi Kitagawa y Johnathan Blake para grabar su ultimo disco, “The Book of intuition”.

al Cafè Montmartre de Copenhaguen: la musica va ser gravada i editada algun temps després per EmArcy sota el títol “People time”, i representa el punt àlgid de la complicitat musical entre aquests dos gegants.Durant els anys noranta, Kenny estava ja universalment considerat com un dels principals exponents del piano-jazz contemporani. La majoria dels “joves lleons” del piano, com Danilo Pérez, Benny Green, Cyrus Chestnut o Eric Reed, reconeixen a Barron com una influència predominant en les seves carreres.Al juny de 2015 Kenny va reunir en un estudi als seus ja habituals còmplices Kiyoshi Kitagawa i Johnathan Blake per gravar “The Book of intuition”.

Page 6: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Nacido el 16 de diciembre de 1944 en Port Chester, Nueva York, Abercrombie creció en Greenwich, Connecticut, donde comenzó a tocar la guitarra a los 14 años. Como muchos adolescentes de la época, comenzó imitando a Chuck Berry, pero fue la musica de Barney Kessel la que lo atrajo al jazz. En 1962 se matriculó en el Berklee College of Music de Boston. Estudió allí hasta 1966, bajo la dirección de Jack Peterson, e inició así una afortunada carrera como sideman y como solista. Durante su periodo de estudiante se unió a los Brecker Brothers y pasó a formar parte del sueño de ese grupo, quienes se convirtieron en una de las bandas más destacadas de Jazz-Rock de finales de los años 60 y principios de los años 70.En Nueva York, grabó con artistas de la talla de Gil Evans, el saxofonista Gato Barbieri o Barry Miles. Pero comenzó a destacar con la banda de Billy Cobham, quien también contó con los Brecker Brothers. Abercrombie apareció en varios de los álbumes de Cobham, como “Crosswinds”, “Total Eclipse” y “Shabazz”, y apostó por un nuevo camino en el Jazz Fusion. Pero se dio cuenta de que esa no era la carrera que él quería continuar y poco a poco ha ido derivando hacia un lenguaje y planteamientos más clásicos.Abercrombie había estado, durante mucho tiempo, enamorado del sonido del órgano de jazz, por lo que se asoció con el organista Dan Wall y el baterista Adam Nussbaum en el álbum “While We Were Young” y “Speak of the Devil”, ambos en el año 1993. Recientemente ha colaborado con multitud de destacadas figuras, entre ellas los saxofonistas Joe Lovano y Charles Lloyd o el pianista Michel Petrucciani.Desde 2015 Marc Copland, pianista, forma parte del

Nascut el 16 de desembre de 1944 a Port Chester, Nova York, va créixer a Greenwich, Connecticut, on va començar a tocar la guitarra als 14 anys. Com molts adolescents de l’època, va començar imitant Chuck Berry, però va ser la musica de blues de

Barney Kessel la que el va atreure al jazz. El 1962 es va matricular al “Berklee College of Music” de Boston. Va estudiar allà fins a 1966, sota la direcció de Jack Peterson iniciant així una afortunada carrera com a sideman i com a solista. Durant el seu període d’estudiant, també es va unir amb els “Brecker Brothers” i va passar a formar part del somni d’eixe grup, els qui es van convertir en una de les bandes més destacades de Jazz-Rock de finals dels anys 60 i principis dels anys 70.A Nova York, va gravar amb artistes de la talla de Gil Evans, el saxofonista Gato Barbieri o Barry Miles. Però va ser amb la banda de Billy Cobham, qui també va comptar amb els “Brecker Brothers”, quan va començar a destacar. Abercrombie va aparèixer en diversos dels àlbums de Cobham, incloent “Crosswinds”, “Total Eclipse” “Shabazz”, i ha apostat per un nou camí en el JazzFusion. Però es va adonar que aquesta no era la carrera que ell volia continuar.Abercrombie havia estat, durant molt de temps, enamorat del so de l’òrgan de jazz, pel que es va associar amb l’organista Dan Wall i el bateria Adam Nussbaum en l’àlbum “While We Were Young” i “Speak of the Devil “, tots dos a l’any 1993. I l’any 1997 es va editar “Tactics” i “Open Land” al costat del violinista Mark Feldman i el saxofonista Joe Lovano i Charles Lloyd o el pianista Michel Petrucciani.Des 2015 Marc Copland, pianista, col·labora en el quartet de John. Tots dos són ja vells amics i aliats, les

Palau de Congressos

23 h · 27 juliol 15 €

tHe JoHn aBercroMBIe

QUartet

John Abercrombie, guitarraMarc Copland, pianoDrew Gress, contrabaixJoey Baron, percussió

Page 7: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

nuevo cuarteto de John. Ambos son ya viejos amigos y aliados, cuyas colaboraciones se remontan cuarenta años atrás. Ambos fueron miembros del cuarteto de Chico Hamilton y en los albores de la fusión fueron miembros de la banda de Jazz-Rock Dreams. Por aquel entonces, Marc tocaba el saxofón alto, y fue con este instrumento con el que alcanzó una buenísima reputación. Fue alrededor de 1970 cuando se pasó al piano, destilando poco a poco diversas influencias en un estilo de jazz muy personal. Durante gran parte de la ultima década Abercrombie y Copland han colaborado con el bajista Drew Gress como miembro regular de sus respectivas bandas y así lo han hecho también en su ultimo trabajo, “39 Steps”.

col·laboracions es remunten quaranta anys enrere. Tots dos van ser membres del quartet de Chico Hamilton i en les albors de la fusió tots dos van ser també pioners de la banda de Jazz-Rock “Dreams”. En aquell temps, Marc tocava el saxofon alt, i va ser amb aquest instrument amb el qual va aconseguir una boníssima reputació. Va ser al voltant de 1970 quan es va passar al piano, destil·lant poc a poc diverses influències en un estil de jazz molt personal. Durant gran part de l’ultima dècada Abercrombie i Copland han col·laborat amb el baixista Drew Gress com a membre regular de les seves respectives bandes i així ho han fet també en el seu ultim treball “39 Steps”.

Page 8: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

The PrototypeInspirados en la tradición de trío de órgano Hammond de Jazz de los 50, 60 y 70, recogen influencias desde Jimmy Smith o Lonnie Smith, Jimmy McGriff, o Jack McDuff, hasta las más contemporáneas como las de Joey de Francesco o Larry Goldings. Prestan especial atención a la herencia musical de Lou Bennett, cuya influencia conocen de primera mano. El repertorio del trío está basado principalmente en la obra de Lou Bennett, concretamente en uno de sus grupos formado con el pionero de la batería bebop, Kenny Clarke, y los guitarristas míticos René Thomas o Jimmy Gourley. También lo constituyen temas clásicos de la tradición Hard-bop que Bennett solía incluir en sus actuaciones.El trío de órgano estilísticamente es muy abierto y recoge toda la tradición de la musica negra, desde el Jazz, en un punto equidistante se acerca tanto al Blues, Espiritual como al Soul, o el Funk.

Grant StewartNacido en Toronto, Canadá, en 1971, Grant Stewart se inició en la musica de Charlie Parker, Wardell Gray y Coleman Hawkins gracias a su padre, profesor de inglés en un instituto, y guitarrista semiprofesional. Su primer instrumento fue el saxo alto, hasta que, a los 17 años, Grant cambió el alto por el tenor y, al poco tiempo, estaba ya trabajando junto a maestros de la talla de Pat LaBarbera o Bob Mover. Stewart considera a Bob Mover como uno de sus mentores más importantes, y uno de los que más ha influido, junto a Sonny Rollins, Don Byas y Lester Young, en su estilo.Cuando se trasladó a Nueva York a la edad de 19 años, Grant tuvo ocasión de estudiar con Donald Byrd, Barry Harris, y Joe Lovano, y trabajó junto a Curtis Fuller, John Hendricks, Clark Terry, Etta Jones,

The PrototypeInspirats en la tradició de trio d’òrgan Hammond de Jazz dels 50, 60 i 70, recullen influències des de Jimmy Smith o Lonnie Smith, Jimmy McGriff, o Jack McDuff, fins a les més contemporànies com les de Joey de Francesco o Larry Goldings, prestant especial èmfasi en l’herència musical de Lou Bennett, la influència del qual coneixen de primera mà.El repertori del trio està basat principalment en l’obra de Lou Bennett, concretament en un dels seus grups format amb el bateria de Miles Davis, Kenny Clarke, i els guitarristes mítics René Thomas o Jimmy Gourley. També el constitueixen temes clàssics de la tradició Hard-bop que Bennett solia incloure en les seves actuacions.El trio d’òrgan estilísticament és molt obert i recull tota la tradició de la musica negra, des del Jazz, en un punt equidistant s’acosta tant al Blues, Espiritual com a Soul, o el Funk.

Grant StewartNascut a Toronto, Canadà, el 1971, Grant Stewart es va iniciar en la musica de Charlie Parker, Wardell Gray i Coleman Hawkins gràcies al seu pare, professor d’anglès en un institut, i guitarrista semi-professional. El seu primer instrument va ser el saxo alt, fins que, als 17 anys, Grant va canviar l’alt pel tenor i, al poc temps, estava ja treballant al costat de mestres de la talla de Pat LaBarbara o Bob Mover. De fet, Stewart considera a Bob Mover com un dels seus mentors més importants, i un dels que més ha influït, al costat de Sonny Rollins, Don Byas i Lester Young, en el seu estil.Des que es va traslladar a New York a l’edat de 19 anys, Grant va tenir ocasió d’estudiar amb Donald Byrd, Barry Harris, i Joe Lovano, i va treballar al costat de Curtis Fuller, John Hendricks, Clark Terry,

Jazz a la serena

21/7 · 23:00 h Umbráculo Palau / Acceso gratuito

tHe PrototYPe featuring Grant stewart

Page 9: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Bill Charlap, Frank Gant, Bob Mover, Brad Mehldau, Russell Malone, Larry Goldings, Peter Bernstein, Jimmy Cobb, Mickey Roker, Arthur Harper, Jimmy Lovelace, y Cecil Payne. Fue miembro del ultimo sexteto dirigido por el trombonista Al Grey antes de su desaparición.Grant Stewart ha trabajado regularmente en los mejores Clubs de New York, además de efectuar giras por Europa, Japón, Brasil y Taiwan y fue uno de los primeros musicos de Jazz en dar conciertos en los museos L’Hermitage de San Petesburgo y Guggenheim de New York.Entre sus grabaciones podemos destacar “Downtown Sounds” (1992), seleccionado por Geoff Chapman, del Toronto Star, como uno de los cinco mejores discos del año; “Buen Rollo”, grabado en 1999 para Fresh Sound Records con Fabio Miano al piano; “More Urban Tones”, “The Awakening” (junto a Ryan Kisor), “Wailin’” (2005) y “Reeds and Deeds”, (2006) (junto a Eric Alexander), “Grant Stewart + 4” (2005), para la productora holandesa Criss Cross, “The Shadow of Your Smile” (Birds Records, Japon), “In the Still of the Night” y “Young at Heart” (2008), ambos para Sharp Nine Records.

Sergio Albentosa, órganoMiquel Casany, guitarraFelipe Cucciardi, bateríaInvitado especial: Grant Stewart, saxo tenor

Etta Jones, Bill Charlap, Frank Gant, Bob Moure, Brad Mehldau, Russell Malone, Larry Goldings, Peter Bernstein, Jimmy Cobb, Mickey Roker, Arthur Harper, Jimmy Lovelace, i Cecil Payne, i va ser membre de l’ultim sextet dirigit pel trombonista Al Grey abans de la seva desaparició.Grant Stewart ha treballat regularment en els millors Clubs de New York, efectuat gires per Europa, Japó, Brasil i Taiwan i va ser un dels primers musics de Jazz a donar concerts als museus L’Hermitage de Sant Petersburg i Guggenheim de Nova York.Entre els seus enregistraments podem destacar “Downtown Sounds” (1992), seleccionat per Geoff Chapman, del Toronto Star, com un dels cinc millors de l’any; “Buen Rollo”, gravat en 1999 per Fresh Sound Records, “More Urban Tones”, The Awakening (al costat de Ryan Kisor), “Wailin” (2005) i Reeds and Deeds, (2006) (al costat de Eric Alexander), “Grant Stewart + 4” (2005 ), per a la productora holandesa Criss Cross, i, recentment, “The Shadow of Your Smile” (Birds Records, Japó), “In the Still of the Night” i “Young at Heart” (2008), tots dos per Sharp Nine Records.

Sergio Albentosa, òrganMiquel Casany, guitarraFelipe Cucciardi, bateriaConvidat especial:Grant Stewart, saxo tenor

Page 10: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Yei Yi & Co ofrece al publico la posibilidad de viajar a través de paisajes sonoros eclécticos, fruto de la improvisación y de las formas tradicionales del Jazz. Composiciones originales que aportan cada uno de sus miembros y que han sido reflejadas ya en tres trabajos discográficos.Ahora nos presentan su cuarto disco, “Mull”, editado por Lemon Songs.

José Muñoz, saxo tenorJoan de Ribera, tecladosJesús Gallardo, batería

Yei Yi & Co ofereix al public la possibilitat de viatjar a través de paisatges sonors eclèctics, fruit de la improvisació i de les formes tradicionals del Jazz. Composicions originals que aporten cadascun dels seus membres i que han estat reflectides ja en tres treballs discogràfics. Ara ens presenten el seu quart disc “Mull” editat per Lemon Songs.

José Muñoz, saxo tenorJoan de Ribera, teclatsJesús Gallardo, bateria

Jazz a la serena

23/7 · 23:00 h Umbráculo Palau / Acceso gratuito

YeI YI & co Presentación cD “Mull”

Page 11: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

SólidosA lo largo del tiempo, Arantxa y Ricardo han compartido proyectos muy diversos en multiples escenarios, lo cual les ha proporcionado una comunicación musical natural, nutrida y llena de emoción. El proyecto surge con la intención de poder experimentar desde el mano a mano. Así, incorporan arreglos, algunas adaptaciones de letras en castellano, juegan con la improvisación… Añadiendo su toque personal.El enfoque es sencillo y sincero, haciendo lo que mejor saben hacer Ricardo y Arantxa: musica. En esta ocasión se presentan en cuarteto.

Arantxa DomínguezEstudia canto, solfeo, armonía y se inicia en el piano con Ricardo Belda y Joan Monné. También ha estudiado diferentes planteamientos técnicos actuales: voicecraft, speech level singing…Con una dilatada experiencia, introduce en sus repertorios temas de estilos diferentes dentro de la tradición del jazz, así como de otras tradiciones musicales o temas originales. El scat le proporciona un espacio de expresión y de comunicación en el que trata de trasmitir su sensibilidad musical. Pasa por formaciones de pop (Revolver, Miguel Ríos...), o por grupos con una larga trayectoria en el jazz (Ximo Tébar), además de participar en diferentes proyectos musicales y crear en 1997 Arantxa +3, que continua liderando. Desde hace algunos años desarrolla su faceta como docente.Ha tenido el honor de haber compartido escenario con musicos como Louis Belson, Anthony Jackson, Rosa Passos, Jorge Pardo, Dennis Roland, David Partor, Lluís Llario, Felipe Cucciardi, Fabio Miano, Deborah Carter, Perico Sambeat, Ricardo Belda, Ximo Tébar,…

SólidosAl llarg del temps, Arantxa i Ricardo han compartit projectes molt diversos en multiples escenaris, la qual cosa els ha proporcionat una comunicació musical natural, nodrida i plena d’emoció. El projecte sorgeix amb la intenció de poder experimentar des del mà a mà. Així, incorporen arranjaments, algunes adaptacions de lletres en castellà, juguen amb la improvisació ... Afegint el seu toc personal.L’enfocament és senzill i sincer, fent el que millor saben fer Ricardo i Arantxa: musica. En aquesta ocasió es presenten en quartet.

Arantxa DomínguezEstudia cant, solfeig, harmonia i s’inicia al piano amb Ricardo Belda i Joan Monné. També ha estudiat diferents plantejaments tècnics actuals: voicecraft, speech level singing ...Amb una dilatada experiència, introdueix en els seus repertoris temes d’estils diferents dins de la tradició del jazz, així com d’altres tradicions musicals o temes originals. L’scat li proporciona un espai d’expressió i de comunicació en el qual tracta de transmetre la seva sensibilitat musical. Passa per formacions de pop (Revolver, Miguel Ríos ...), o per grups amb una llarga trajectòria en el jazz (Ximo Tébar), a més de participar en diferents projectes musicals i crear en 1997 Arantxa +3, que continua liderant. Des de fa alguns anys desenvolupa la seva faceta com a docent.Ha tingut l’honor d’haver compartit escenari amb musics com Louis Belson, Anthony Jackson, Rosa Passos, Jorge Pardo, Dennis Roland, David Partor, Lluís Llario, Felipe Cucciardi, Fabio Miano, Deborah Carter, Perico Sambeat, Ricardo Belda, Ximo Tébar, ...

Jazz a la serena

25/7 · 23:00 h Plaza Sta. María / Acceso gratuito

arantXa DoMÍnGUez Y rIcarDo BelDa QUartet: sÓlIDos

Page 12: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Ricardo BeldaEn 1973 comenzó sus estudios de piano en el conservatorio. En 1983 se interesó por la musica de jazz, estudiándola de forma autodidacta, en seminarios y con clases particulares. Ya en 1987 consiguió el primer premio del III Concurso de Jazz de la Diputación de Valencia. A partir de ese momento participó con su trío en diversos festivales, entre los que cabe destacar el IX Festival de Jazz de Madrid (1988).Seguidor de Herbie Hancock, Mc Coy Tyner y Bill Evans, ha evolucionado creando un estilo propio y, desde hace algunos años, es uno de los pianistas más apreciados del panorama jazzístico nacional.Belda ha sido colaborador habitual del grupo de Ximo Tébar, con el que ha actuado en España, Europa, URSS y América Central. Asimismo, ha realizado giras con Johnny Griffin, Sonny Fortune, Junior Cook, Wallace Roney, Jimmy Owens, Billy Brooks, etc.Desde 1992 hasta 1996 colabora con el grupo de musica pop Presuntos Implicados, con ellos ha realizado giras por España, Alemania, Inglaterra, México, Chile, Colombia y Portugal. A partir de 2000 realizó como musico y actor unas 90 funciones de El Pianista del Océano. Por ellas recibe una nominación a la mejor composición musical para teatro en los Premios de las Artes Escénicas de la Comunidad Valenciana.En diciembre de 2001 recibe el premio al mejor pianista de jazz de la Comunidad Valenciana en el certamen de Promusics. Actualmente compagina sus conciertos de jazz con la docencia en las escuelas de musica Alameda en Valencia y Taller 3 de Castellón.

Arantxa Domínguez, voz Ricardo Belda, pianoLluís Llario, contrabajoFelipe Cucciardi, batería

Ricardo BeldaEl 1973 va començar els seus estudis de piano al conservatori. El 1983 es va interessar per la musica de jazz, estudiant-la de forma autodidacta, en seminaris i amb classes particulars. Ja en 1987 va aconseguir el primer premi del III Concurs de Jazz de la Diputació de València. A partir d’aquest moment va participar amb el seu trio en diversos festivals, entre els quals cal destacar el IX Festival de Jazz de Madrid (1988).Seguidor de Herbie Hancock, Mc Coy Tyner i Bill Evans, ha evolucionat creant un estil propi i, des de fa alguns anys, és un dels pianistes més apreciats del panorama jazzístic nacional.Belda ha estat col·laborador habitual del grup de Ximo Tébar, amb el qual ha actuat a Espanya, Europa, URSS i Amèrica Central. Així mateix, ha realitzat gires amb Johnny Griffin, Sonny Fortune, Junior Cook, Wallace Roney, Jimmy Owens, Billy Brooks, etc.Des 1992 fins a 1996 col·labora amb el grup de música pop Presuntos Implicados, amb ells ha realitzat gires per Espanya, Alemanya, Anglaterra, Mèxic, Xile, Colòmbia i Portugal. A partir de 2000 va realitzar com a music i actor unes 90 funcions de El Pianista de l’Oceà. Per elles rep una nominació a la millor composició musical per a teatre en els Premis de les Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana.Al desembre de 2001 rep el premi al millor pianista de jazz de la Comunitat Valenciana en el certamen de Promusics. Actualment compagina els seus concerts de jazz amb la docència a les escoles de musica Albereda a València i Taller 3 de Castelló.

Arantxa Domínguez, veuRicardo Belda, pianoLluís Llario, contrabaixFelipe Cucciardi, bateria

Page 13: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Nacido en Xàbia (Alicante), comienza sus primeros pasos en el mundo de la musica en la banda de su localidad, y al poco tiempo se traslada a estudiar al conservatorio de Valencia donde obtiene el título de profesor. Amplia estudios en el Liceo de Barcelona, además de recibir lecciones de algunos de los mas prestigiosos saxofonistas como Daniel Deffayet y Jean Marie Londeix (Paris), Ralph Moore y Chris Cheek (Nueva York). Una inagotable inquietud musical y humana han llevado a Kiko Berenguer a profundizar en sus propias raíces y asimilar la musica de otras culturas como son el jazz y el flamenco, todo ello dentro de un lenguaje muy personal en el que se dan la mano la fuerza rítmica y emocional de estos estilos, con la expresividad que con los años ha conseguido en la interpretación, como refleja en su último trabajo discográfico “Aire”, en el que colaboran artistas internacionales como el contrabajista israelí Omer Avital, el acordeonista portugués Joao Frade y el oudista de Tel Aviv Amos Hoffman.Ha participado en numerosas grabaciones como sideman y en la actualidad tiene tres discos a su nombre: “Papi toca el saxo” (Xàbia Jazz), “Mi camino” y “Aire” (KB). Ha trabajado con musicos de prestigio internacional como Richie Cole, Dennis Rowland, Madeline Bell, Pat Metheny, MP Mossman, Skip Hadden, Michel Camilo, Claudio Roditi, Terell Stafford, etc. Ha tocado en algunos de los festivales mas importantes como los de San Sebastián, Alicante, San Javier, Murcia, Valencia, Madrid, etc, e internacionales en países como Francia, Suiza, Alemania, Portugal, Italia, EEUU, destacando los festivales de Montreux y Montreal. …” Berenguer nos deja muestras de un espíritu sensible a través de un fraseo que materializa con una sonoridad poderosa adornada con una gran variedad de matices”… Vicente Ménsua, Cuadernos de Jazz.

Nascut a Xàbia (Alacant), comença els seus primers passos en el món de la musica a la banda de la seva localitat, i al poc temps es trasllada a estudiar al Conservatori de València on obté el títol de professor. Àmplia estudis al Liceu de Barcelona, a més de rebre lliçons d’alguns dels més prestigiosos professors com Daniel Deffayet i Jean Marie Londeix (Paris), Ralph Moore i Chriss Cheek (N.Y.).Una inesgotable inquietud musical i humana han portat a Kiko Berenguer a aprofundir en les seves pròpies arrels i assimilar la musica d’altres cultures com són el jazz i el flamenc, tot això dins d’un llenguatge molt personal en el qual es donen la mà la força rítmica i emocional d’aquests estils, amb l’expressivitat que amb els anys ha aconseguit en la interpretació, com reflecteix en el seu últim treball discogràfic “Aire”, en el qual col·laboren artistes internacionals com el contrabaixista israelià establert a N.Y. Omer Avital, l’acordionista portuguès Joao Frade i l’oudista de Tel Aviv Amos Hoffman. Ha participat en nombrosos enregistraments com “sideman” i en l’actualitat té tres discos com “leader” “Papi toca el saxo” (Xàbia Jazz), “Mi camino” y “Aire” (KB). Ha treballat amb musics de prestigi internacional com Richie Cole, Dennis Rowland, Madeline Bell, Pat Metheny, MP Mossman, Skip Hadden, Michel Camilo, Claudio Roditi, Terell Stafford, etc. Ha realitzat concerts en alguns dels festivals més importants com són els de Sant Sebastià, Alacant, San Javier, Murcia, València, Madrid, etc, i internacionals en països com França, Suïssa, Alemanya, Portugal, Itàlia, EUA , destacant els festivals de Montreux i Mont-real.... “Berenguer ens deixa mostres d’un esperit sensible a través d’un fraseig que materialitza amb una sonoritat poderosa adornada amb una gran varietat de matisos” ... Vicente Ménsua, Quaderns de Jazz.

Jazz a la serena

26/7 · 23:00 h Plaza Sta. María / Acceso gratuito

KIKo BerenGUer

Page 14: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Kiko Berenguer, saxo tenor y sopranoJuan de Pilar, guitarra flamencaCésar Giner, bajoMiquel Asensio, percusión

Kiko Berenguer, saxo tenor i sopranoJuan de Pilar, guitarra flamencaCésar Giner, baixMiquel Asensio, percussió

Page 15: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

TAT! Nace en Valencia a finales de 2013 en el entorno del Conservatorio Superior de Musica de Valencia de mano de los alcorinos Víctor Colomer i Carlos Medina, principales compositores del grupo. Completan la formación el castellonense Tico Porcar y losvalencianos Ramón Cardo i Jaume Guerra. Después de un año de inactividad el grupo vuelve con nuevas composiciones y con la revisión de algunos temas de su repertorio.Proyecto y sonido en evolución. ¡Bienvenidos!

Víctor Colomer, trombónCarlos Medina, guitarraTico Porcar, bateríaJaume Guerra, contrabajoRamón Cardo, saxo tenor

TAT! Naix a València a finals de 2013 en l’entorn del Conservatori Superior de Musica de València de mans dels alcorins Víctor Colomer i Carlos Medina, principals compositors del grup. Completen la formació el castellonenc Tico Porcar i els valencians Ramon Cardo i Jaume Guerra. Després d’un any d’inactivitat el grup torna amb noves composicions i amb la revisió d’alguns dels temes del seu primer repertori. Projecte i so en construcció. Sigau benvinguts!

Víctor Colomer, trombóCarlos Medina, guitarraTico Porcar, bateriaJaume Guerra, contrabaixRamon Cardo, saxo tenor

Jazz a la serena

28/7 · 23:00 h Plaza Sta. María / Acceso gratuito

tat!

Page 16: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Tres musicos, una cantante y una actriz, juntos en un escenario y dispuestos a contar la historia de una musica norteamericana hecha con elementos importados de África. Nada más y nada menos que la Historia de BluesDiez temas insustituibles, una cantante y su poderosa voz; una actriz, que nos enamora de los personajes; un pianista, que nos recuerda la viveza de esta musica; un “Bluesman” con su armónica y sus guitarras artesanales, un batería, que nos traslada con sus ritmos… y una historia que merece ser contada de esta forma. Un espectáculo que nos recuerda y nos enseña que todo tiene una historia, un principio y un final o mejor dicho, un origen y una razón de ser.Robert Johnson, Bessie Smith, Muddy Waters, Big Mama Thornton. Estas son algunas de las estrellas más influyentes del blues sobre las que vamos a hablar en este espectáculo. A través de una cuidada selección de temas y con una narración repleta de leyendas, anécdotas, sentimientos y vida de los grandes maestros y cantantes de blues iniciaremos un viaje hacia el universo sonoro de esta musica. Esto es “La Historia del Blues”, un pequeño homenaje a este género musical imprescindible, tan contundente y lleno de fuerza que por su evolución y por todo lo que ha aportado y aporta a generaciones de musicos es, para nosotros, mucho más importante que cualquier otro estilo.

Jesus Gallardo

Tres musics, una cantant i una actriu, junts en un escenari i disposats a explicar la història d’una musica nord-americana feta amb elements importats d’Àfrica. Ni més ni menys que la Història de BluesDeu temes insubstituïbles, una cantant i la seva poderosa veu; una actriu, que ens enamora dels personatges; un pianista, que ens recorda la vivesa d’aquesta musica; un “Bluesman” amb la seva harmònica i les seves guitarres artesanals, un bateria, que ens trasllada amb els seus ritmes ... i una història que mereix ser explicada d’aquesta manera. Un espectacle que ens recorda i ens ensenya que tot té una història, un principi i un final o millor dit, un origen i una raó de ser.Robert Johnson, Bessi Smith, Muddy Waters, Big Mama Thornton. Aquestes són algunes de les estrelles més influents del blues sobre les que parlarem en aquest espectacle. A través d’una acurada i no menys complicada selecció de deu temes i amb una narració entrellaçada plena de llegendes, anècdotes, sentiments i vida dels grans mestres i cantants de blues iniciarem un viatge cap a l’univers sonor d’aquesta musica.Això és “La Història del Blues”, un petit homenatge a aquest gènere musical imprescindible, tan contundent i ple de força que per la seva evolució i per tot el que ha aportat i aporta a generacions de musics és, per a nosaltres, molt més important que qualsevol altre estil.

Jesus Gallardo

Jazz Per a XIQUets

23/7 · 20:00 h Umbráculo Palau / Acceso gratuito

HIstorIa Del BlUes

Page 17: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

Antonio Porcar Cano ha dedicado su vida al jazz. Desde su trabajo al frente del añorado Café del Mar Club de Jazz hasta su inestimable labor como promotor artístico. Su cercanía a los grandes de esta musica a lo largo de los años, ya sea en Castellón, Londres o Nueva York, combinada con su dominio del arte fotográfico, le han convertido en un observador privilegiado del jazz, un retratista de categoría cuyo trabajo nos permite atesorar hoy en esta exposición los momentos íntimos y unicos capturados desde sus mismas entrañas.El observador entrenado apreciará en su obra su maestría en el encuadre y la composición, los meticulosos acabados de su blanco y negro, el perfecto reflejo de la atmósfera jazzística y la intensidad de los sentimientos que han quedado atrapados para siempre en cada instantánea. Pero lo cierto es que detrás de cada toma hay, además de un conocimiento profundo de la técnica, un estudio concienzudo de la ubicación de los musicos en el espacio escénico, una labor paciente, callada y, por encima de todo, respetuosa hacia el musico y el publico, que garantiza preservar intacta la magia unica e irrepetible que se desencadena en cada concierto de jazz.En junio de 2015 recibió el premio a la mejor foto de Jazz que otorga anualmente la Jazz Journalist Association de Nueva York, obra que forma parte de la exposición Phocuzz.La exposición Phocuzz consta de 50 fotografías entre las que hay retratos de importantes artistas de jazz, como Bruce Barth, Scott Hamilton o Benny Golson, así como escenas extraídas del más puro ambiente jazzístico. www. aporcar.com

Antonio Porcar Cano, ha dedicat la seva vida al jazz. Des de la seva feina al capdavant de l’enyorat Cafè del Mar Club de Jazz fins a la seva inestimable tasca com a promotor artístic.La seva proximitat als grans d’aquesta musica al llarg dels anys, ja sigui a Castelló, Londres o Nova York, combinada amb el seu domini de l’art fotogràfic, l’han convertit en un observador privilegiat del jazz, un retratista de categoria del que el seu treball ens permet atresorar avui en aquesta exposició els moments íntims i unics capturats des de les seues mateixes entranyes.L’observador entrenat apreciarà en la seva obra el seu mestratge en l’enquadrament i la composició, els meticulosos acabats del seu blanc i negre, el perfecte reflex de l’atmosfera jazzística i la intensitat dels sentiments que han quedat atrapats per sempre en cada instantània.Però la veritat és que darrere de cada foto hi ha, a més d’un coneixement profund de la tècnica, un estudi conscienciós de la ubicació dels musics a l’espai escènic, una actitud pacient, callada i, per sobre de tot, respectuosa amb el music i el public, que garanteix preservar intacta la màgia unica i irrepetible que es desencadena en cada concert de jazz.Al juny de 2015 va rebre el premi a la millor foto de Jazz que atorga anualment la Jazz Journalist Association de Nova York, obra que forma part de l’exposició Phocuzz.L’exposició Phocuzz consta de 50 fotografies entre les quals hi ha retrats d’importants artistes de jazz, com Bruce Barth, Scott Hamilton o Benny Golson, així com escenes extretes del més pur ambient jazzístic.

www. aporcar.com

eXPosIcIÓn

Desde el 1/7 Palau de Congresos / Acceso gratuito

eXPosIcIÓn PHOCUZZ Fotografías de Antonio Porcar Cano

Page 18: XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola - · PDF filemejor álbum de jazz del año. ... piano, armonía y teoría musical. Entre 1976 y 1980 colaboró con Ron Carter. En 1981,

XIII festIval InternacIonal Jazz PeÑÍscola JUlIol 2016VeNDA D’ABONAMeNTS i eNTRADeS:

ABONAMeNT 3 CONCeRTS 30€els tres concerts inclosos en l’Abonament són:22/7 CéCile MClORiN SAlVANT24/7 KeNNY BARRON TRiO 27/7 JOHN ABeRCROMBie QUARTeT

VeNDA D’ABONAMeNTS A PARTiR De l’1 De JUNY FiNS Al 22 De JUliOl VeNDA D’eNTRADeS SOlTeS A PARTiR De l’1 De JUNY

Palau de Congressos de Peñíscola ·Tel. 964 480 026 Auditori i Palau de Congressos de Castelló ·Tel. 964 727 574 www.instanticket.es · Tel. 902 444 300 ·

www.culturalcas.com

Venda d’entrades: Taquilla Palau de Congressos 964 48 00 26 · www.instanticket.es 902 444 300 · www.culturalcas.com Pa

TroC

ina

Col·l

abor

a

orga

niTz

a