-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
1/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 1 -
VdeoProva d Avaluaci
Continuada 01 (PAC01)
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
2/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 2 -
Pregunta 1Durant les setmanes prvies a la data lmit del
lliurament daquesta PAC, shan hagut de treballar els
4 primers tutorials del Programa dAprenentatge de Premiere, on
apareixen continguts com els que
tot seguit es relacionen.
Idea, travelling, profunditat de camp, pla narratiu, escena,
fora de camp, story line
Escriu un article per a una revista de divulgaci, entre 10 i 15
lnes, dirigit a un grup destudiants de
vdeo que sestan iniciant en aquest mn de laudiovisual, on
apareguin tots aquests termes. Els
pots relacionar com vulguis, per de manera coherent i
argumentada, deixant en tot moment clar
que se sap de qu es parla i de manera comprensiva per als
estudiants que tot just sinicien en
aquesta temtica.
Un bon vdeo demana tenir clars els conceptes bsics sobre els
quals treballar, tant a nivell de
gravaci com a nivell d'edici i producci. Per tot aquest treball
pot quedar desllut si aquesta
feina no descansa sobre una bona idea.
Tenir una bona idea per explicar s un bon punt de partida. No
cal que sigui massa complexa
per comenar, prendre com a referncia un concepte simple ens
ajudar a centrar la nostra
feina. Ara b, aquest primer pas ens demanar ja un treball de
concreci. Aquesta idea s'ha de
traspassar a lleguantge audiovisual i aix requereix construir un
storyline, una estructura
dramtica que contingui el plantejament, el nus i el desenlla del
que volem explicar. En aquest
storyline hi quedar reflectida l'estructura bsica, com se
succeir el fil argumental, quines
escenes (unitat de temps i acci) conformaran la histria i quins
tipus de plans ens ajudaran
a expressar de la millor manera el que volem transmetre.
I s que no tots els plans ens aportaran la mateixa crrega
visual. Els plans molt oberts ens
oferiran fora descriptiva, els plans molt propers recolliran
emotivitats i entremig ens quedaran
els plans narratius com el pla sencer, l'americ o el mitj que
ens ajudaran a mostrar
l'acci.
Tamb haurem d'establir si els nostres plans seran esttics o
dinmics. L'acci pot demanar
que la camera resti immbil o b que es desplaci per poder copsar
millor l'acci. En aquest cas,
recursos com la panormica o el travelling (filmaci sobre un
suport en moviment) ens seran
de gran ajuda.
De la mateixa manera, caldr planificar el grau de profunditat de
camp que volem donar a
la nostra producci. El vdeo grava accions i ambients en tres
dimensions per els projecta
sobre dues. Aix obligar, en certa manera, a costruir aquesta
illusi de profunditat. Es pot
jugar amb la proximitat o llunyania dels motius respecte a la
cmera, es poden suggerir les
mides relatives dels objectes o es pot jugar amb la movilitat de
la cmera sobre l'eix Z (eix deprofunditat)
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
3/14
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
4/14
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
5/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 5 -
Entre les diferents escenes d'aquest anunci destaca
l'escena de la carretera, escena que consta de quatre
plans (segons abans ja trobem un pla que ho anticipa). El vector
direccional en aquest cas ve
donat per dos elements: les lnies que descriu la carretera
asfaltada en constrast amb el terreny
que l'envolta i les ratlles grogues o blanques de la prpia
carretera, que encara accentuen ms
la intenci del vector.
Es interessant veure com en la successi dels plans la
direccionalitat dels vectors passa de la
recta amb paisatges planers a mostrar una clara tendencia a la
dreta amb una srie de
paisatges ms muntanyencs i escarpats, tendncia marcada
rotundament amb el senyal de
trfic. s difcil extreure una conclusi objectiva de la seva
intencionalitat. Podrem recolzar-nos
en conceptes poltics que enfronten els moviments de dretes i els
moviment d'esquerres per
raonar que potser s'est venent un producte dirigit a una certa
classe social, menys proressista
i ms ben assentada. Per aix potser s donar massa voltes al
cargol. Jo em decantaria per
una explicaci ms prosaica. En la nostra cultura els vectors que
tendeixen a la dreta sn signe
de progrs i de futur. Potser el plaer de conduir s d'aquells que
no tenen por de gaudir el
"viatge al futur"...
El que s s fcil intuir s que aquests vectors tenen un marcat
sentit direccional i transmeten
sensaci de lliscament i fludesa, donant un punt transcendent i
eteri a la conducci.
Pregunta 4
Visualitza aquestes dues seqncies de The Clockwork Orange (1971)
dStanley Kubrick i compara i
explica com creus sha treballat la profunditat de camp en els
dos casos.
http://www.metacafe.com/watch/4725065/la_naranja_mec_nica/
En aquest cas la profunditat de camp s'ha treballat a partir de
dos factors: la proximitat i
llunyania dels motius respecte a la cmera i el volum dels motius
de l'entorn.
imatge 3
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
6/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 6 -
Per una banda, el primer pla presenta a quatre nois
caminant en direcci a la cmera sobre una gran
avinguda de pedra que acaba desembocant en un edificide grans
dimensions. La diferncia manifesta entre la
proximitat dels protagonistes i la llunyania de l'edifici fa
que la profunditat de camp es faci palesa d'una manera
molt clara.
Per altra banda, la cmera juga clarament amb els
volums. A la dreta de l'enquadrament se situen uns blocs
de totxana fosca, constrastant clarament amb la
vestimenta clara dels personatges i repetint-se al llarg
de tota l'avinguda. La diferncia de volums entre els
blocs ms propers i els ms llunyans, aix com el
contrast de volums entre la figura dels personatges i
l'edifici posterior augmenten aquesta sensaci de
profunditat de camp.
http://vimeo.com/21524381
En aquest segon cas la profunditat s'ha treballat a partir tamb
de dos factors: l's d'una lent
focal curta i els reflexos de les parets de local comercial. Per
una banda, es pot intuir que la perspectiva de la
seqncia est accentuada. Les vores de l'enquadrament
es veuen una mica deformades i fins i tot alguns dels
reflexos es poden percebre aixi. A diferncia de les lents
de focal llarga, les de focal curta sempre tendeixen a
accentuar la perspectiva i per tant expandeixen la
profunditat. Els objectes que estan a prop es veuen ms
aprop i els llunyans tamb s'allunyen ms. Aix es veu
clarament en el pla conjunt frontal on el protagonista es
colloca entre les dues noies. A l'esquerra de
l'enquadrament s'hi pot veure un panell llumins que
destaca notablement per sobre de la resta de motius.
Segons abans es pot veure aquest panell des d'una altra
perspectiva i es pot constatar que no s, ni de bon tros,
tan gran com sembla en aquest pla.
Per altra banda, s interessant obsevar que els parets i el
sostre del local comercial estan farcides de materials
que, a mode de miralls, reflecteixen tots els objectes que
hi ha al seu voltant. Seguint una de les normes bsiques
imatge 4
imatge 5
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
7/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 7 -
de l'interirorisme, si es vol arribar a crear sensacio
d'amplitud i profunditat en un espai
petit ser molt interessant recrrer als miralls. Aquest efecte
s'aconsegueix amb escreix
ja que els reflexes creats per aquests materials fan ms profund
l'escenari per on esmou el protagonista.
Finalment tenim l'escena de l'habitaci, escena que gaudeix tamb
d'un grau important
de profunditat donat per dos factors: el color blanc de les
parets i el panell llumins
situat al final de la cambra. Aquesta element emet una llum
tamisada que allarga l'espai
i li dna la profunditat desitjada.
Pregunta 5
Observa el clip de vdeo, un espot publicitari, que trobars en el
segent enlla i respon lessegents preguntes.
http://www.youtube.com/watch?v=6ljQDJ4EILc
a) Els 7 primers talls de vdeo comparteixen una caracterstica
comuna. Quina?
Els set primers plans de l'anunci sn plans dinmics en qu la
cmera realitza algun tipus de
moviment. En tots els casos es tracta de travellings molt curts
que donen una forta sensaci de
dinamisme i mobilitat. Es vol transmetre la idea que la noia
arriba justa, gaireb tard i que agafa
el tren per ben poc. El travelling/zoomIN que es fa sobre la
cara del cap d'estaci encara
emfatitza ms aquesta intenci.
b) Comenta la temperatura de color dominant, tot relacionant-la
amb la finalitat comunicativa que es
pretn transmetre en lespot publicitari.
La temperatura de color dominant s
baixa, tendint als tons vermellosos. Tots
els motius que apareixen a l'anunci
tenen una vivor accentuada, donant una
gran sensaci de calidesa. Per tamb
t una estreta relaci amb la passi,
amb l'enamorament que no deixa
dormir. Els colors de temperatura baixa
ens remunten a situacions vitals clides
i apassionants, amb un punt de
prohibici. No s casual que en
dues ocasions el semfor vermell de les vies illumini la cara
del
protagonista. Aquest detall li confereix un punt de temptaci, de
passi extrema una mica
incontrolable.
imatge 6
imatge 7
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
8/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 8 -
Pregunta 6
Imagina que reps l'encrrec d'una productora per buscar una idea
indita que desenvolupi una
histria dramtica en 1 pla seqncia de 15 segons. Pensa una idea
original i escriu-la continuaci.
Es rep l'encrrec per fer un anunci per a una empresa de
rebosteria. La seva intenci s
ressaltar la idea que els seus productes sn casolans i arriben a
casa com si estiguessin
acabats de fer. La idea consistiria en presentar una senyora que
paga la compra feta i demana
que se li porti a casa. En aquell moment la dependenta fa una
trucada i acte seguit passa per
davant de l'enquadrament una via muntada sobre uns patins,
sostenint en una m la bossa de
magdalenes que s'ha comprat.
A partir d'aquest moment la cmera segueix el trepidant
recorregut que l'via fa entre el
carregat trnsit del carrer. Durant 10-12 segons es mour gilment
entre els autombils,
sortejant-los per sobre de les aceres i fins i tot increpant
algun conductor per la seva
parsimnia. Tot per arribar a la porta de la casa de la senyora,
que es troba a l'altra punta del
carrer. Just en el mateix moment en qu arriba la senyora, l'via
li entregar amb un dol
somriure les magadalenes encara calentes, acabades de fer. La
senyora far cara mig de
sorpresa, mig de no entendre res, mentre veu com l'via s'allunya
carrer avall muntada sobre
els patins.
Pregunta 7
Realitza dues fotos on sapliqui la llei dels teros de manera
diferent i les colloques en aquest espai
Caldr acompanyar la part visual dun breu comentari escrit (no ms
de 5 lnies) on es justifiqui
laplicaci de la llei del teros.
La llei dels teros s, juntament amb la cerca de simplicitat, una
de les regles d'or de la
composici. Aquesta regla s una guia que ens ajuda a organitzar
els motius dins d'un
enquadrament per evitar la monotonia i donar importncia a uns
elements per sobre dels altres.
Bsicament consisteix en dividir
l'enquadrament en teros imaginaris quecreen nou quadrants i
quatres
interseccions. Aquests encreuaments
generen els centres d'atenci.
imatge 8
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
9/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 9 -
En aquesta imatge el cotxe del tramvia ha
quedat situat sobre una de les rectes dels
teros verticals, fent coincidir el llum ambel centre d'atenci
inferior i l'inici de la
catenria amb el superior. D'aquesta
manera s'aconsegueix una composici
equilibrada on el motiu destaca per sobre
de la resta d'elements urbans.
En aquesta segona imatge s'ha fotografiat el
mateix tramvia des d'una altra perspectiva. En
aquest cas el que volia ressaltar era la pintadafeta durant la
nit. Per aconseguir-ho s'ha centrat
la porta en un dels punts d'atenci, fent que el
grafitti quedi emmarcat en el quadrant dret
inferior. D'aquesta manera s'aconsegueix centrar
l'atenci sobre el tramvia i la pintada per sobre
de la resta de motius.
imatge 9
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
10/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 10 -
Pregunta 8
Observa el clip de vdeo que trobars en el segent enlla i respon
les segents preguntes.
http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
a) Quin nmero de plans observes en el clip?
Al clip s'hi poden observar 11 plans.
b) Quin tipus de pla s el primer? Quina funci comunicativa creus
que acompleix comenar
aquesta escena amb aquest pla?
El primer pla s un travellin ascendent que compleix una
funci
informativa dins de la narraci. El moviment ascendent de la
cmera
genera un pla narratiu i ens posa en situaci donant-nos, en
pocs
segons, una pila d'informaci.
D'entrada ens est parlant d'una persona que fa molta estona
que
no te cap idea brillant. La paperera s plena, la resta de fulls
estan
arrugats i llenats per terra i ell va sense sabates, fet que
denota familiaritat amb l'ambient i un
cert cansament.
La vora de la taula marca l'accs al segon bloc narratiu, on
la
cmera ens descobreix un escriptor jove (George Peppard)
escrivint a mquina en mnigues de camisa i sense la
corbata que descansa davant de la mquina, detall queacompanya i
refora el fet d'haver-lo vist amb les sabates
tretes (interessant el contrast de color entre el blau de
la corbata i el vermell ataronjat de la mquina). La
taula tampoc escapa als fulls arrugats, oferint ms
idees que no han funcionat... i cigarretes. On hi hauria d'haver
pots amb llapis, plomes o bolgrafs
(les eines de l'escriptor) hi ha piles de cigarretes. Vist en el
context del moment en qu es va fer la
pellcula no resulta gens extrany, ja que en aquella poca fumar
era smbol de maduresa i
masculinitat. Els moments ms tensos i els de mxim treball i
concentraci, ja fos individual com
de grup, solien estar emmarcats per una boirina de fum de
tabac.
c) Comenta quina tipologia de pla s el segon. Valoral en funci
de la seva durada.
El segon pla es correspon amb un pla detall (PD)
que enquadra el text que est escrivint el jove.
Resta present a la pantalla duranr 8'', una durada
considerable que denota la importncia narrativa
que t pel director. En aquesta pla s'estan
encreuant de manera intencional dues trames delfilm.
imatge 10
imatge 11
imatge 12
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
11/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 11 -
Per una banda la frases que apareix no deixa de ser una de les
moltes idees que l'escriptor ha
tingut al llarg del dia, la frase amb qu podria comenar la seva
novella. Per alhora es
converteix en la presentaci de la noia que apareix cantant a
continuaci. D'aquesta manera, unsol pla detall elliga dues trames a
priori separades per iniciar una histria.
Per separat no tindrien cap tipus de relaci, per el posterior
encadenament de plans permet a
l'espectador crear un mapa mental de la situaci, construint ell
mateix un missatge audiovisual
coherent. No he vist la pellcula per intueixo que aquest cop el
full de la mquina d'escriure no
acabar rebregat a terra.
d) Quina s el pla ms llarg (en temps) de la escena i per qu s
aquest i no un altre segons el
teu criteri?
El pla ms llarg es correspon amb el primer pla
d'Audrey Hepburn. Igual que passa amb el segon
pla de la seqncia, la seva dura marca una
intencionalitat molt clara. Aquest primer pla (PP)
ofereix una forta crrega expressiva i emocional.
Ens presenta a la protagonista com una criatura
frgil, d'una bellesa gaireb etria, inabastable,
angelical. Aix, acompanyat del joc de
mirades perdudes i la msica (Moon River va ser escrita per
Henry
Mancini expressament perqu la interprets Audrey Hepburn)
transmet un punt de tristesa vaga i de malenconia... potser
perqu s una noia que viuria
completament sola si no fos perqu ho fa amb un gat que no t
nom.
Pregunta 9
Observa el clip de vdeo que trobars en el segent enlla i elabora
la seva sinopsi.
http://www.youtube.com/watch?v=2tEXh_PYj3U&feature=related
Per fer la sinopsi d'aquest clip caldr reordenar
la histria perqu el muntatge final en ofereix
una srie de seqncies que no sn
cronolgicament lineals.
El clip ens mostra com una noia (Natalie
Portman) rep un ram de flors de la persona que
s'estima. Viu amb joia em moment que had'arribar mentre ensuma
l'aroma del ram de
imatge 13
imatge 14
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
12/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 12 -
roses que li acaba d'arribar i decideix canviar-se per l'ocasi.
Malgrat tot, no hi ha res a l'armari
que la convenci i pensa que el que porta, un vestit negre de
Dior casualment, ja l estar b.
Aix doncs, la protagonista acudeix a la cita vestida de Dior,
una cita que es fa en un lloc nomassa concorregut, els jardins d'un
parc pblic que ens fan pensar que potser aquesta relaci
no interessa que es conegui o que aparegui a la llum pblica. A
partir d'aqui s'inicia tot un joc
de festeig que acaba a l'habitaci de l'hotel.
Per incrustats enmig d'aquests plans n'apareixen altres on la
protagonista es troba sola a
l'habitaci de l'hotel, sempre acompanyada del ram de roses o del
flasc de perfum. Aquests
plans insinuen que la noia ens est presentant aquesta historia
com el record d'uns moments
romntics i luxosos que no hauria viscut si no hagus estat per
Dior.
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
13/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 13 -
Recursos
Imatge 1
o MATRIX (fragment) [vdeo en lnia] Youtube [data de consulta:
24/12/2011]
o segons 18'' i 19''
o http://www.youtube.com/watch?v=Yg3PEllMlyw
Imatge 2
o MATRIX (fragment) [vdeo en lnia] Youtube [data de consulta:
24/12/2011]
o segons 30'', 34'' i 36''.
o http://www.youtube.com/watch?v=Yg3PEllMlyw
Imatge 3
o T'AGRADA CONDUIR? (anunci) [vdeo en lnia] Youtube [data de
consulta: 24/12/2011]
o segons 9'', 10'' I 13''
o http://www.youtube.com/watch?v=Kp9knrC10PU
Imatge 4
o LA TARONJA MECNICA (fragment) [vdeo en lnia] Metacafe [data de
consulta: 24/12/2011]
o segons 4'' i 1'31''.
o http://www.metacafe.com/watch/4725065/la_naranja_mec_nica/
Imatge 5
o LA TARONJA MECNICA (fragment) [vdeo en lnia] VIMEO [data de
consulta: 24/12/2011]
o http://vimeo.com/21524381
Imatge 6
o CHANNEL n5 (anunci) [vdeo en lnia] Youtube [data de consulta:
24/12/2011]
o segons 1'36'', 1'38'', 1'52'' i 2'00''
o http://www.youtube.com/watch?v=6ljQDJ4EILc
Imatge 7
o CHANNEL n5 (anunci) [vdeo en lnia] Youtube [data de consulta:
24/12/2011]
o segons 18'' i 47''
o http://www.youtube.com/watch?v=6ljQDJ4EILc
-
7/31/2019 VIDEO PAC1 Villarreal Quintana Jaume
14/14
Estudis d Informtica, Multimdia i Comunicaci. Grau
Multimdia.Vdeo 2011-12 PAC01
- 14 -
Imatge 8
o TRAMVIA DE MATAR - 1 (Pa. Granollers) [fotografia] [data de
realitzaci: 25/12/2011]
o autor: Jaume Villarreal Quintanao Imatge sota llicncia
Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual.
o licencia de Creative Commons
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Imatge 9
o TRAMVIA DE MATAR - 2 (Pa. Granollers) [fotografia] [data de
realitzaci: 25/12/2011]
o autor: Jaume Villarreal Quintana
o Imatge sota llicncia Creative Commons de
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual.
o
licencia de Creative Commons
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Imatge 10
o ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vdeo en lnia] [data de
consulta: 24/12/2011]
o segons: 1''
o http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 11
o ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vdeo en lnia] [data de
consulta: 24/12/2011]
o segons: 6''
o http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 12
o ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vdeo en lnia] [data de
consulta: 24/12/2011]
o segons: 10''
o http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 13
o ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vdeo en lnia] [data de
consulta: 24/12/2011]
o segons: 1'17''
o http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 14
o Miss Dior Chrie (anunci) [vdeo en lnia] [data de consulta:
24/12/2011]
o segons: 14'
o
http://www.youtube.com/watch?v=2tEXh_PYj3U&feature=related
