-
343
URTXETITES CIUTATS A L’ENTORN
DE LLEIDA: NOUS PAPERS
PER A NOVES SITUACIONS?
Jordi Domingo i Coll
P
-
344
Aquestes transformacions són les que hanportat a unes dinàmiques
que han generatdesequilibris territorials que no sempre
resultafàcil de recompondre. Catalunya, com qualse-vol altra
realitat político-territorial, ha dʼadaptarla confluència
dʼinteressos propis, generatsper la mateixa societat catalana, amb
interes-sos que responen a necessitats generadesdes de lʼexterior,
moltes vegades des de lʼEs-tat espanyol i també, cada vegada més i
ambmajor intensitat, des de la resta dʼEuropa i desdʼuna realitzat
globalitzadora. En aquest pro-cés constant dʼadaptació, la societat
local hade tenir ben assentades les seves bases perevitar veureʼs
submergida en la virulència dedinàmiques foranes que poden ser
nocivesper a la societat i el territori que ocupa.
Les dinàmiques de transformació afecten demanera diferent cada
part del territori. Esdeixen sentir en cada comarca i en cada
lo-calitat. En les pàgines que segueixen es pre-
En els darrers anys sʼha iniciat un procés depresa de
consciència sobre unes dinàmiquesque ja fa temps que es van covant
en el si dela societat mundial. Els processos dʼintegra-ció
econòmica, acompanyats per la millora enles comunicacions i per la
presència cada ve-gada més important en la major part dels
fetsquotidians de les noves tecnologies, es dei-xen notar en àmbits
locals propers que afec-ten de ple la vida de les persones.
Catalunya no es troba al marge dʼunes trans-formacions que van
més enllà dels aspecteseconòmics i socials per afectar al territori
i atotes les dinàmiques que sʼhi produeixen i queel tenen com a
marc de relacions. De fet, ja fadecennis que les transformacions
econòmi-ques, socials, polítiques i culturals es tra-dueixen en una
manera diferent dʼentendre,organitzar i utilitzar el territori
català, trencantamb una concepció que responia més a lesnecessitats
dʼuna economia de base agrícola.
PETITES CIUTATS A L’ENTORN DE LLEIDA:
NOUS PAPERS PER A NOVES SITUACIONS?
JordiDomingo i CollProfessor de Geografiade la Universitatde
Lleida
Abstract
La evolución de los procesos económicos ha ocasionado cambios en
el poblamiento. La evolu-ción de la población en los municipios de
la provincia de Lleida, las tasas de envejecimiento yla llegada de
las nuevas migraciones conforman un nuevo escenario en el que las
pequeñasciudades han de desarrollar un papel en el proceso de
adaptación del territorio a las nuevas cir-cunstancias, intentando
superar los desequilibrios ocasionados a lo largo del siglo XX.
The evolution of the economic processes has caused changes in
the population. The evolutionof the population in the
municipalities of the province of Lleida, the rates of ageing and
the arri-val of new migrations together make up a new scenario, in
which the small towns have to playa role in the process of adapting
the territory to the new circumstances by attempting to over-come
the imbalances that were produced during the 20th century.
Paraules clau
Petites ciutats, poblament, segle XX, província de Lleida.
-
cel·lar les finques perquè tinguessin un majorrendiment i es van
consolidar dinàmiqueseconòmiques que pocs anys abans hagues-sin
estat impensables. La producció agrícolasʼintegrà, lentament però
progressiva, en unmercat més gran, i el territori i la seva
societatentraren a formar part dʼun seguit de “noves”tendències que
van afectar de manera diferentel conjunt de Catalunya. Els
municipis, però,seguiren essent petits; les comunicacions,amb el
ferrocarril, milloraren, però encara noeren suficients per a la
transformació globaldel territori i de la mentalitat dels seus
habi-tants. De tota manera, des de mitjan segleXIX, sʼassentaren
els inicis dʼun procés que vaacabar per transformar el territori,
els nuclisurbans i les seves funcions, així com el con-junt de la
societat. I aquest procés va portar aaltres accions en el
territori, com la introducciódʼempreses fabrils que dʼuna o altra
maneravan ajudar a la consolidació dels principals nu-clis urbans i
dʼalguns de menors. En un sentitsemblant, i en un temps més recent,
els can-vis que de manera progressiva han anat afec-tant la
producció agrícola, amb la incorporacióde la maquinària, els canvis
en els cultius i enla introducció dʼuna ramaderia intensiva,
hanajudat a consolidar uns paràmetres socials di-ferents i a
acceptar més fàcilment les innova-cions que sʼhan anat succeint en
el temps.
Una població que augmenta però que…
Els canvis i les transformacions en el territorihan afectat la
seva població. Si es pren coma referència el marc provincial, és
fàcil com-provar que, malgrat que la població de Lleidava augmentar
durant el segle XX, no ho va feramb la mateixa velocitat que a la
resta del te-rritori català.
Lʼany 2005, Catalunya havia multiplicat per3,5 la seva població
de lʼany 1900, passantdʼ1.966.382 habitants a 6.995.206.2 En el
ma-teix període, la població de Lleida noméssʼhavia multiplicat per
1,45, passant dels274.590 habitants de lʼany 1900 als 399.439del
2005. Si sʼobserva lʼevolució de la pobla-ció, la província de
Lleida és la que ha tingutun creixement més petit en el conjunt de
Ca-talunya. Mentre que el Principat va incremen-tar la població en
un 255,74% entre els anys1900 i 2005, la província de Lleida ho va
feren un 45,47%. Lʼaportació de cadascuna deles províncies al total
català és una mostramés del petit pes específic de les terres
deponent. Mentre que Barcelona acollia el53,63% de la població
catalana de lʼany 1900,
sentarà una reflexió, parcial, sobre la manera enquè aquestes
dinàmiques han afectat les petitesciutats de la plana de Lleida,
principalment enles localitats que tenen una funció de
capitalitatcomarcal. Els canvis que sʼhan mencionat mésamunt sʼhan
deixat sentir en el paper queaquestes petites ciutats tenen en
lʼorganització iestructuració del territori. També sʼhan
deixatsentir, de manera evident, en la transformaciódel mateix
espai urbà dʼaquests nuclis. En re-sum, en aquestes pàgines es vol
observar dequina manera la confluència dʼunes dinàmiquesque es
generen i afecten amb intensitat variablediferents escales afecten
una petita part del te-rritori i de la societat que lʼocupa.1
Municipis com Balaguer, Tàrrega, Mollerussa,la Seu dʼUrgell,
Cervera o les Borges Blan-ques han experimentat canvis importants
quevan més enllà de la construcció dʼun espaiurbà. Les
transformacions no es limiten no-més a lʼespai construït: es
transporten a as-pectes tan diversos que abasten des del modede
vida dels seus habitants fins al paper queel municipi juga en
relació amb altres munici-pis i dins del territori de ponent,
passant pelsfluxos que es generen i que els tenen com apetits nodes
de redistribució territorial.
En els inicis…
La societat de les terres de ponent va veurenéixer unes petites
aglomeracions urbanes apartir dʼunes bases agrícoles. Alguns
dʼa-quests municipis es van anar conformant coma nuclis de serveis
per als habitants dʼuna ro-dalia més o menys ampla. Però, a partir
deprocessos i projectes que arriben des de fora,moltes vegades del
capital mercantil de Bar-celona, es van començar a produir canvis
queafectaren el conjunt del territori i que van afa-vorir el
desenvolupament social i econòmicdʼalguns dʼaquests nuclis.
Lʼarribada del ferro-carril i del canal dʼUrgell suposà un inici,
im-portant, de transformació en alguns casos.Aquestes dues
innovacions suposaren elprincipi real dʼintegració del territori en
un totmés gran. Aquests canvis van permetre queel paper de centre
de serveis, que ja existiaen alguna de les localitats, es
consolidés iaugmentés en la seva presència territorial.També van
ser causa de la transformació dela societat, de la seva economia i
de lʼaparicióde noves centralitats i de nous fluxos.
Sobretot en les terres regades pel canal dʼUr-gell augmentà la
població, en molts casos arri-bats de localitats i àrees veïnes, es
van par-
345
1 Hi ha dos articles utilitzats com a marc de referència:
CASSASAS (1990) i GANAU (2001). Així mateix, es potconsultar també
GINER (1997) i CARRERAS (1993).2 Les xifres de població que
sʼanalitzen en aquestes pàgines es poden consultar a lʼInstituto
Nacional de Esta-dística (www.ine.es) i a lʼInstitut dʼEstadística
de Catalunya (www.idescat.net).
-
segle XVIII. Dʼaltra banda, les terres regadespel canal
dʼUrgell, la capital de la província i al-tres indrets acullen una
part dʼaquesta migra-ció com a resposta a les necessitats de
màdʼobra generada per les noves dinàmiques.3
Els efectes dels canvis en les dinàmiques so-cioeconòmiques es
deixen notar, també, en elcreixement diferenciat de les comarques.
Així,la comarca del Segrià és la que experimentaun major increment
de població, principal-ment a causa del paper de la seva capital,
se-guida de les comarques de la Val dʼAran, lʼAltUrgell i lʼAlta
Ribagorça, que són les úniquesque doblen la població entre els anys
1900 i2005. Aquestes comarques, juntament amb elPla dʼUrgell, són
les úniques que guanyenpes relatiu sobre el total de la
província.
Només a les Garrigues hi ha un descens delnúmero dʼhabitants:
perd 8.108 habitants, elque representa quasi el 29% de la
poblacióque tenia lʼany 1900. La resta de les comar-ques guanyen
població, i encara que les xi-fres indiquen que a banda del Segrià
les quecreixen més són comarques de muntanya,no es pot menystenir
el paper de comarquescom lʼUrgell, el Solsonès o el Pallars
Jussà,que tenen increments de població notables.Òbviament, les
dinàmiques territorials sónmolt diferents, i cada comarca es veu
afec-tada per les opcions que ha tingut en els pro-cessos seguits
per fer front a la modernitza-ció de les seves activitats. En
aquest sentit,el paper del turisme dʼhivern a comarquescom la Val
dʼAran o els efectes de la fronte-ra andorrana sobre lʼAlt Urgell,
i de maneraespecial sobre la seva capital, no deixen deser
significatius.
Lleida tenia el 13,96%. Aquesta proporció ha-via canviat
considerablement cent cinc anysdesprés, quan Lleida només reunia el
5,71%de la població catalana, mentre que Barcelo-na ja reunia el
74,71%. Si bé és cert que lesdues altres províncies també han
perdut pesrelatiu, encara superen de llarg el de Lleida.
Dʼentrada, aquesta dada pot associar-se al fetque la major part
de les terres de Lleida que-den fora dels principals fluxos
territorials quees generen des de la segona meitat del segleXIX.
Els territoris de secà i de muntanya veuenemigrar una part dels
seus efectius, seguintuna tendència que ja es venia produint des
del
346
2005
1900
Gràfic 1.La població catalanaper províncies.Font: Idescat
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
160000
180000
200000
AltaRiba
gorça
Alt Urgel
l
Garrigu
es
Pallars Ju
ssàNog
uera
Pla d’Urg
ell
Pallars S
obirà
Segrià Urge
ll
Font. INE1900 2005
Segarra
Solsonè
sVal
d’Aran
Gràfic 2.La població de lescomarqueslleidatanes.
3 DOMINGO (2005).
-
a receptor important de la migració comarcales deixa sentir a
pràcticament totes aquesteslocalitats. Amb lʼexcepció de les Borges
Blan-ques que creix per sota de la mitjana de laprovíncia, Cervera,
que és la segona quecreix menys, dobla la seva població.
Però el creixement de la ciutat que exerceixde capital pot ser
dʼinterès per al territori, perajudar a orquestrar una xarxa de
municipisque concentrin un conjunt de serveis quecobreixin la
pràctica totalitat de la població idel territori. Si la capital
creix molt per damuntde la resta dels municipis de la comarca,
espot crear una “macrocefàlia” urbana a nivellcomarcal que pot no
afavorir un creixement
A banda de lʼevolució demogràfica de ca-dascuna dʼaquestes
comarques, cal tenir encompte el paper de la capital. La ciutat
capda-vantera del teixit comarcal ha estat la que hatingut un
increment demogràfic més importantentre els municipis de la seva
comarca. Una al-tra vegada, només les Borges Blanques ha tin-gut un
creixement molt petit al llarg del segleXX. El gràfic mostra el
percentatge dʼincrementde població de la capital de la comarca,
desta-cant Mollerussa, amb un increment del 672,5%entre el 1900 i
el 2005, seguida de Lleida, ambun 581,9% en el mateix període.
El paper de la capital com a nucli que agluti-na les principals
activitats econòmiques i com
347
0255075
100125150175200225250275300325
Font: INEAlta
Ribagorç
aAlt U
rgell
Garrigu
es
Pallars Ju
ssàNog
uera
Pla d’Urg
ell
Pallars S
obirà
Segrià Urge
llSeg
arraSols
onès
Vald’Ar
an(%)
0
100
200
300
400
500
600
700
Font: INEBala
guer
Borges B
lanques
Cervera
Pont de
Suert
Mollerus
saSols
ona
Seud’Ur
gellTàrr
ega
Lleida ciu
tatSort Tremp
Lleida (P
)(%)
Gràfic 3.Increment de població
a les comarqueslleidatanes entreel 1900 i el 2005.
Gràfic 3.Increment de població
a les capitalscomarcals entreel 1900 i el 2005
(1900=100).
-
ció a la comarca. Es pot considerar que es se-gueix una certa
lògica territorial en entendreque la capital comarcal, pel fet de
ser la ciutatprincipal que forneix de serveis a un conjunt
delocalitats més petites, atreu més població, siguide la comarca,
sigui dʼaltres indrets. Però detota manera, cal vigilar que aquest
predominide la capitalitat no malmeti les opcions de
des-envolupament del conjunt del territori comar-cal. Resulta
evident que les facilitats en eltransport, generalment privat,
afavoreixenaquesta concentració, i que el desplaçamentpel territori
ha deixat de ser un problema, amblʼexcepció feta dels efectes de
lʼhivern a les co-marques de muntanya. Però la concentracióde la
població comarcal en un únic municipi faque sigui difícil
instal·lar serveis que podenser necessaris per reequilibrar el
binomi po-blació-territori en un entorn comarcal.
ordenat del conjunt comarcal. Així, es pot te-nir una comarca
amb una concentració de po-blació important a la capital mentre la
restadel territori està en procés de desertització.
I aquest fet passa, actualment, a massa co-marques de lʼentorn
de ponent. Cinc de lesdotze capitals comarcals concentren més dela
meitat de la població de la comarca. I dʼa-questes, només Lleida,
pels efectes especialsde la capitalitat de província, es troba en
unazona baixa. La resta corresponen a comar-ques de muntanya, tal
com es pot apreciar algràfic. Quatre capitals més concentren mésdel
40% de la població comarcal, i només lesBorges Blanques no arriba
al 30%.
Cal destacar, també, el fet que totes les capi-tals incrementen
el seu pes específic en rela-
348
0
10
20
30
40
50
60
701900 2005
Balague
r
Borges B
lanques
Cervera
Mollerus
saLleida
Seud’Ur
gell
Pont de
Suert Sort Trem
pSols
onaTàrr
ega
Vielha e
Mijaran
(%)
Font: INE
050
100150200250300350400450500550600
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1991 1996 2001
2005
Font: INEmenys de 1000 1001 a 2000 2001 a 50005001 a 10000 de
10000 a 25000 lleida
(%)
Gràfic 5.Població de la capitalen relació al conjuntde la
comarca.
Gràfic 6.Evolució de lapoblació per trams demunicipis
(1900=100).
-
questa ciutat és molt important fins lʼany 1981,distanciant-se
clarament de la resta de muni-cipis. En la dècada dels 80 la ciutat
es quedaamb uns creixements intercensals que nosuperen el 10%, una
mica per davall de lʼas-solit per les localitats dʼentre 5.000 i
25.000habitants. En certa mesura, sʼapleguen dosfactors en aquest
fenomen: dʼuna banda, coin-cideix en un moment en què a la ciutat
de Llei-da comença un procés dʼemigració residenciala altres
localitats properes, mentre que de lʼal-tra és un moment en el qual
es frena el flux mi-gratori des de lʼEstat espanyol. I aquest
pro-cés es produirà també en dʼaltres municipis dela plana, com
Mollerussa o Tàrrega, encaraque en una escala lògicament menor. El
preude lʼhabitatge ha estat un factor bàsic que esva acompanyar
dʼun canvi de tendència en latipologia dels habitatges: és quan
comença afer-se notar en el territori la idea de la “casaadossada”.
Així mateix, resulta evident que lamillora de les comunicacions, i
principalmentde les infraestructures viàries i del transportprivat,
acompanya aquest procés que es vacomençar a produir en moltes de
les localitatsgrans de Catalunya. Dʼaquesta manera, men-
Potser no està prou ben repartida…
Lʼevolució de la concentració dels habitantsde la província en
municipis cada vegadamés grans és un fet que es pot observar en
elgràfic 6.4 Lleida és el municipi que ha incre-mentat més la
població al llarg dʼaquests centcinc anys de referència, seguida
pels munici-pis que lʼany 2005 tenien més de 10.000 ha-bitants. Es
pot considerar que va ser en ladècada dels anys 60 i 70 que
sʼincrementa ladiferència entre Lleida, les ciutats petites i
laresta de municipis. Malgrat tot, hi ha un incre-ment de totes les
tipologies de municipi amblʼexcepció dels que tenen menys de 1.000
ha-bitants, que perden població en relació al1900, i aquesta pèrdua
és significativa a par-tir de les mateixes dècades en què els
mésgrans comencen a distanciar-se.
Hi ha un altre element que convé destacar.Mentre que la ciutat
de Lleida té un creixementque ja és molt més important que el de la
res-ta de les categories entre el 1910 i el 1920, elseu creixement
queda frenat fins lʼany 1940. Apartir dʼaquest moment, el
creixement dʼa-
349
4 En aquest gràfic sʼha pres com a base el número dʼhabitants
que les localitats tenien lʼany 2005 per fer els tramsdels
municipis, i sʼha analitzat lʼevolució posant com a base 100 el
total dels habitants de cada tram en lʼany 1900.
Vista aèria de Tàrrega.Fotografia:
Jaume Calafell.
-
la dinàmica que permet recuperar demogrà-ficament algunes
localitats petites. Lʼaug-ment general de la qualitat de vida ha
portata acceptar noves tendències en les accionsresidencials a
banda de les que sʼestan pro-duint en els darrers anys a causa de
lʼenca-riment del mercat de lʼhabitatge. Localitats alʼentorn de
Lleida i de Mollerussa són, prin-cipalment, les que experimenten
aquest fe-nomen de manera més impactant. La crea-ció de petits
polígons industrials i de novesàrees de residència en terrenys
guanyats alʼagricultura, amb una millora de les comuni-cacions que
impulsen un ús generalitzat deltransport privat, han obert un nou
marc depossibilitats que accelera la transformacióterritorial cap a
nous horitzons. En aquestsentit, en lʼelaboració dels plans
territorialsimpulsats des de la Generalitat de Catalun-ya sʼaposta
per una redefinició de les fun-cions dels territoris de lʼàmbit de
ponent,preveient increments demogràfics que, enaquests moments,
poden semblar fins i totmassa elevats.
Com a resultat de desequilibris…
En general, el repartiment desigual de la po-blació en el
territori té moltes causes que escombinen entre elles: des de la
possibilitatdʼobtenir aprofitament de recursos naturals,encara que
siguin escènics, com el paisatge,fins al desenvolupament de les
infraestructu-res per possibilitar la connexió a llocs més omenys
apartats o de difícil accés, passant perles polítiques que es
desenvolupen en tots elscamps socials o en la tradició i lʼevolució
cul-tural de les comunitats o aspectes que farien
tre que la ciutat comença a “expulsar” pobla-ció cap a municipis
més petits, des dʼaquestsmunicipis es deixa de sentir la temptació
dʼa-nar a viure a la “capital”.
Tal com sʼobserva en el gràfic 7, que detallaaquest procés des
de lʼany 1986, és sobretota partir de lʼany 1996 que aquest procés
per-met refer-se una mica als municipis de menysdʼun miler
dʼhabitants.
Dʼaltra banda, el creixement que es produeixa totes les
tipologies de municipis es trobaestretament relacionat amb
lʼaugment de laimmigració, fet que es pot observar a tot
Ca-talunya.5 I lʼarribada dʼimmigrants es pot rela-cionar amb dos
factors clau. El primer, no perordre dʼimportància, és la falta de
mà dʼobra acausa de lʼenvelliment de la població i els ele-ments
associats, com la baixa natalitat, lʼaug-ment de lʼesperança de
vida, etc., mentre queel segon és lʼefecte de participar en una
eco-nomia cada vegada més integrada. En aquestmoment hi ha empreses
que tenen lʼoportuni-tat de créixer dʼuna manera que anys abansno
podien imaginar i no troben la mà dʼobranecessària en el mercat
laboral local. El re-sultat és lʼactivació dʼuna immigració que
enalguns municipis arriba a uns percentatgesforça considerables. En
aquest sentit, el feno-men migratori que es produeix en
lʼactualitates troba estretament relacionat amb transfor-macions
socials i econòmiques que superenel marc territorial de la
província de Lleida ique sʼintegren en un context
globalitzador.
De tota manera cal tenir en compte, també,que hi ha altres
elements que participen en
350
90
95
100
105
110
115
120
125
1986 1991 1996 2001 2005
Font. INE
menys de 1000 de 1001 a 2000 de 2001 a 5000de 5001 a 10000 de
10001 a 250000 Lleida
(%)
5 Sobre els processos migratoris recents es pot consultar SAMPER
(2002) i RIBAS (1997).
Gràfic 7.Evolució de lapoblació per tramsde
municipis(1986=100).
-
La província de Lleida tenia una població de399.439 habitants
lʼany 2005, segons les xi-fres que ofereix lʼINE. Dʼaquests, un
44,8%viu en un dels cinc municipis de més de10.000 habitants.
Tenint en compte que lacapital provincial ja acull un 31,2% de la
po-blació de la província, no es difícil parlar de“macrocefàlia
urbana” provincial. A banda dela capital, a la província hi ha
quatre munici-pis –Balaguer, Tàrrega, la Seu dʼUrgell i
Mo-llerussa– que passen dels 10.000 habitants ique mereixen el
títol de ciutat.6 Cal tenir encompte que, fins lʼany 1970, no nʼhi
haviacap dʼelles que assolís aquesta xifra. Lʼany2005 hi havia vuit
municipis que tenien entrecinc i deu mil habitants –Cervera,
Solsona, Al-macelles, les Borges Blanques, Agramunt,Tremp, Alcarràs
i Vielha i Mijaran– dels qualsnomés cinc són capital de comarca.
Fins lʼany1970, només assolien la xifra de 5.000 habi-tants Cervera
i Solsona.
Lʼincrement dels nuclis de població que hanassolit el nivell de
ciutat, situat en 10.000 ha-bitants, resulta interessant, ja que,
en teoria,pot ajudar a contrarestar els efectes dʼunaúnica ciutat
en el territori. Dʼaquesta manerahi ha tot un conjunt de serveis
que queda re-partit pel territori, i la influència dels serveis
referència als elements físics del territori. Arabé, el
repartiment desigual de la població ila concentració en determinats
municipis,així com lʼevolució que aquesta distribucióde la població
presenta, és deguda a cau-ses socioeconòmiques i a les
polítiquesdesenvolupades des dels diferents nivellsde
lʼadministració pública que, en gran me-sura, representen els
interessos dels grupssocials que dominen la societat i, per tant,
elterritori que ocupa.
Els canvis econòmics i tecnològics que sʼhanproduït al llarg del
segle XX es troben al da-rrere dels canvis socials que han promogut
unprocés de transformació i una modificació, oaccentuació, de les
tendències que afectenels assentaments humans en lʼespai. La
cre-ació dʼuna xarxa de ciutats que cobreixi, coma llocs de petita
centralitat, les necessitats,moltes vegades noves i massa vegades
de ti-pus burocràtic, de la població, és una conse-qüència
dʼaquestes transformacions en la so-cietat. Però les conseqüències
per a unterritori on una gran part de la població esconcentri en
poques ciutats de dimensions re-duïdes, com en el cas de la
província de Llei-da, poden ser els símptomes dʼuns processosde
desequilibris més profunds.
351
6 Sobre el sistema urbà de Lleida es pot consultar GANAU
(1998).
Vista aèria de Cervera.Fotografia: Jordi Prat.
-
El Segrià és la comarca que té un majornombre de municipis I, al
mateix temps, laque en té més que passin del miler dʼhabi-tants. A
més de la capital, hi ha vint-i-unmunicipis que superen aquesta
xifra, ha-vent-nʼhi dos, Almacelles i Alcarràs, quesuperen els
5.000 habitants, i nou més quesuperen els 2.000 habitants. Resulta
evidentque lʼany 1900 molts dʼaquests vint-i-un mu-nicipis no
assolien el miler dʼhabitants, però,així i tot, la població que
lʼany 2005 vivia enmunicipis de menys dʼun miler dʼhabitants
ésinferior a la que vivia en els mateixos muni-cipis lʼany
1900.
La segona comarca que té un major nombrede municipis de més dʼun
miler dʼhabitants ésel Pla dʼUrgell. Aquesta comarca, amb
setzemunicipis, en té deu que superen la xifra delmiler
dʼhabitants, i la població resident en laresta dels municipis és
superior a la de lʼany1900. És el cas contrari de la comarca de
lʼUr-gell, on la concentració ha augmentat al llargdel segle XX,
tot i tenir set municipis quesuperen el miler dʼhabitants. En
aquesta co-marca hi ha un fet observable. Mentre que al-guns
municipis, com Bellpuig o Agramunt,quasi doblen la població,
altres, com Verdú,Castellserà o Anglesola, nʼha perdut al
llargdʼaquest període, tot i superar, encara, el mi-ler
dʼhabitants.
que aplega la ciutat afecta una major part delterritori i de la
població que hi viu dissemina-da. Però les tendències del
creixement, comsʼha vist en gràfics anteriors, mostren unamajor
concentració de la ciutat gran. Lleidamultiplica la seva població
per 5,9 entre elsanys 1900 i 2005; la resta de les poblacionsque
lʼany 2005 tenien consideració de ciutatho fan, en el mateix
període, per 3,8.
En conjunt, al llarg dʼaquests cent cinc anys,cada comarca ha
vist incrementar el nombrede localitats que assoleixen el miler
dʼhabi-tants, amb lʼexcepció del Solsonès. Aquestfet respon a la
tendència a la concentracióde la població dins de cada comarca, a
mésdels efectes dels fluxos migratoris que sʼha-gin produït. De
tota manera, és una tendèn-cia que no es pot considerar absoluta.
Si esprenen com a referència les localitats decada comarca que
lʼany 2005 tenien mésdʼun miler dʼhabitants, sʼobserva com hi hauna
concentració de la població en vuit deles dotze comarques
lleidatanes. Davant lʼin-crement de població a totes les
comarques,amb lʼexcepció comentada anteriorment deles Garrigues,
només les comarques del PladʼUrgell, lʼAlt Urgell, lʼAlta Ribagorça
i el Pa-llars Sobirà veuen augmentar la poblacióque no viu en
aquests municipis de més dʼunmiler dʼhabitants.
352
Vista aèriade Balaguer.Fotografia:Marcel Bergué.
-
i que el percentatge menor de població de latercera edat està al
voltant del 20%. Una decada cinc persones té més de 65 anys,
xifracomparable a la de Catalunya i sensiblementmés elevada que la
dʼEspanya.
També és significatiu que la meitat de les co-marques tinguin un
envelliment superior al25% de la població, que en el cas del
PallarsJussà arriba a una de cada tres persones. Engeneral, són les
comarques que han experi-mentat un increment més baix de la
poblaciódurant aquest segle les que tenen la poblaciómés envellida,
fet que afecta de manera es-pecial a lʼUrgell, la Segarra, les
Garrigues i laNoguera. En canvi, lʼAlt Urgell, que és la ter-cera
comarca en increment de població du-rant el segle XX, també mostra
un envellimentsuperior al 25%.
La meitat de les comarques de Lleida tenenen la seva capital el
percentatge inferior depoblació envellida. Aquest fet presenta
unacerta lògica si es té en compte que són les ca-pitals les que
exerceixen, en manta ocasions,de primer nucli receptor de les
migracions co-marcals. Tàrrega, les Borges Blanques, Bala-guer, la
Seu dʼUrgell, Vielha i Mijaran i Molle-russa fan aquest paper, al
que cal sumar-hi elfet que són els nuclis, dins de les seves
res-pectives comarques, que atreuen migracionsde fora de la comarca
per tenir un mercat im-mobiliari més desenvolupat i pel fet que,
enmoltes ocasions, són els municipis que con-centren la major part
de les ofertes de treball.
La resta de capitals també tenen aquest paper,però per raons
diferents en cada cas tenen unpercentatge de població envellida
superior al
Cada comarca ha anat construint una dinàmi-ca diferenciada al
llarg del període observat.Durant la major part del segle XX no hi
ha ha-gut la possibilitat de realitzar una política en-carada a la
potenciació dels municipis que laformen. Han estat polítiques
seguides desdels propis municipis i els interessos dʼunapolítica
general de lʼEstat les que han marcatlʼevolució demogràfica i
econòmica. Sónaquestes polítiques les responsables de lesdinàmiques
seguides, però cal no oblidar queels consells comarcals ja fa uns
quants anysque es troben en funcionament i que les polí-tiques
aplicades en aquest període no semblaque sʼhagin encaminat a un
reequilibri territo-rial a lʼinterior de cada comarca.
Segueixensent els aspectes socioeconòmics els que di-rigeixen les
tendències dʼassentament de lapoblació. Però la diferència és que
en lʼactua-litat el pes dels efectes directes i indirectes dela
globalització poden ser més potents queunes dècades enrere.
Demogràfics…
Com a resultat de les dinàmiques seguides,els efectes dʼuna
situació que afecta a tot elmón desenvolupat sʼhan deixat sentir de
ma-nera especial en les localitats petites. La po-blació
sʼenvelleix de manera ràpida, i aquestfet afecta de manera especial
a les localitatsmés petites.
A nivell comarcal, lʼenvelliment és un fet in-contestable. El
gràfic mostra el percentatgede població envellida en cada comarca
de lesterres de Lleida. Destaquen dos fets: que lesdues comarques
menys envellides són demuntanya i que la més envellida també ho
és;
353
0 5 10 15 20 25 30
Alta Ribagorça
Val d'Aran
Pla d'Urgell
Segrià
Pallars Sobirà
Solsonès
Alt Urgell
Urgell
Noguera
Segarra
Garrigues
Pallars Jussà
(%)
Font: INE
Gràfic 8.Percentatge comarcal
de la població majorde 65 anys (2005).
-
tites poden canviar els paràmetres dʼuna si-tuació demogràfica
com la de lʼenvelliment.
De tota manera, dels cinquanta-vuit municipisque tenen una taxa
dʼenvelliment superior al30% només un supera el miler
dʼhabitants,Isona i Conca Dellà, mentre que vint-i-sisdʼells no
arriben als 200 habitants. Només hiha dues comarques que no tenien
cap muni-cipi que tingués un 30% de població envelli-da: lʼAlta
Ribagorça i el Pla dʼUrgell. A lʼaltrabanda es pot trobar com el
Pallars Jussà téun 64,3% de les localitats on la població demés de
65 anys supera el 30% del total, o laSegarra, amb el 42,9% de les
localitats en lamateixa situació, seguides per les Garrigues,amb un
37,5% de les localitats; la Noguera,amb un 36,7%, i lʼAlt Urgell,
amb un 31,6%.Destaca, també, lʼUrgell, on un de cada qua-tre
municipis supera aquest 30% de poblacióenvellida. Si se suma aquest
fet al procés deconcentració de la població en les capitals,com
sʼha vist anteriorment, sembla lògic pre-guntar-se cap on van les
nostres comarques.
En aquest sentit, la immigració ha ajudat afrenar lʼenvelliment
i a rejovenir algunes loca-litats, tal com mostra el gràfic. De
fet, la majorpart dels municipis amb una taxa dʼenvelli-ment
inferior al 20% tenen entre un 5% i un15% de població immigrada.
Això no treu,però, que molts municipis que tenen una
taxadʼenvelliment entre el 25% i el 30% també tin-guin els mateixos
percentatges de poblacióimmigrada. Resulta evident que, sense
lʼa-portació de la immigració, lʼestructura dʼe-dats reflectiria un
major envelliment. Els tresmunicipis que se situen per damunt del
20%dʼimmigrants són Guissona, Cervera i la Por-
dʼalguns dels seus municipis. El cas de Lleidaés el més clar:
les parelles joves, amb fills oamb expectatives de tenir-ne, marxen
cap ales localitats del seu entorn més immediat, onen les darreres
dècades sʼha desenvolupat unmercat immobiliari que competeix amb la
ca-pital, o el complementa. Així, localitats comBenavent de Segrià,
Alpicat, Torrefarrera i Al-coletge tenen uns percentatges
dʼenvellimentsensiblement inferiors als de la capital. I molt aprop
se situen municipis com Albatàrrec i Ro-selló. En canvi, en el cas
de la Segarra, és elmunicipi de Guissona el que resulta menys
en-vellit per efecte del desenvolupament industrialdel Grup
Alimentari Guissona, que cada anyatreu un major contingent de mà
dʼobra immi-grant en edat laboral.
El gràfic, que mostra la relació entre el núme-ro dʼhabitants de
cada municipi i el percentat-ge de població major de 65 anys,
permet con-siderar que hi ha una relació que indica que,a major
número dʼhabitants, menys envellidaestà la població. Evidentment hi
ha algunesexcepcions, com les que sʼacaben de ressen-yar més amunt.
De fet, setze de les quaranta-una poblacions que tenen menys dʼun
20%de població major de 65 anys no arriben al mi-ler dʼhabitants.
Les dinàmiques seguides encada municipi podrien explicar aquestes
ex-cepcions, però cal veure tres elements bà-sics. El primer és el
canvi de residència deparelles joves en edat de procrear. El
segonés lʼexistència dʼalguna activitat empresarialque atregui
treballadors joves, com poden seralguns dels casos de les zones de
muntanya,i més concretament a la Val dʼAran. La terce-ra és
lʼarribada de noves migracions que, perpocs efectius que
signifiquin, en localitats pe-
354
Gràfic 9.Relació entre elnúmero dʼhabitantsi el percentatge
depoblació majorde 65 anys(sense Lleida) 2005.
-
que sʼapropen parcialment a la realitat, ja queno és difícil
suposar que encara hi ha immi-gració contractada il·legalment i que
aquestsistema es perpetuarà mentre hi hagi un marclegal restrictiu
en els permisos de residència.
També cal tenir presents les característiquesgenerals dʼaquesta
onada migratòria i les ca-suístiques de la societat que la rep.7 Un
delstrets fonamentals de lʼonada migratòria actualés que es
produeix per dues raons. La pri-mera és que aquí es necessita mà
dʼobra percobrir llocs de treball que, generalment, re-quereixen
poca qualificació. La segona rau enles condicions de vida de les
comunitats dʼo-rigen. Per causa dʼun origen molt divers, iamb una
certa diferència de lʼonada migratò-ria dels decennis centrals del
segle XX, origi-nària de la resta de lʼEstat espanyol, es pro-dueix
un contrast cultural molt significatiu.
Com a conseqüència dʼaquests fet podenservir dʼexemple les dades
reunides per lʼA-PLOELL,8 que indiquen que el 14% dels im-migrants
contractats a la demarcació provin-cial de Lleida lʼany 2004 no
tenen estudis, i un81% només tenen estudis bàsics. En el ma-teix
informe sʼexplicita que només el 6% te-nen un contracte indefinit,
mentre que un 52%el tenen indeterminat, que assenyala un con-tracte
en un sector dʼactivitat que té pics deproducció i que necessiten
contractes delsanomenats “per obra o servei”, com la cons-trucció o
feines relacionades amb lʼagricultu-ra. És evident que aquestes
dades aniran
tella, una localitat de lʼentorn de Lleida que enaquells moments
tenia 815 habitants.
I econòmics i socials…
Evidentment, la migració té unes considera-cions econòmiques
bàsiques i uns contingutssocials importants. I a Catalunya, i en
espe-cial a les terres de Lleida, les migracions in-ternes i
foranes han estat una constant, demanera especial en el darrer
segle, en la his-tòria del seu desenvolupament. En lʼactualitathi
ha una nova onada migratòria que encaraestà arribant i sʼestà
assentant al territori. I elsefectes dʼaquesta onada es deixen
sentir enmolts aspectes de la vida quotidiana: des deles empreses,
que necessiten mà dʼobra, finsa la fesomia dels espais públics dels
diferentsmunicipis de la nostra geografia, passant perla necessitat
de noves infraestructures.
En observar les dades referents a la immigra-ció, cal tenir
present que són poc fiables, engeneral. La base que es pren,
generalment,és la de lʼempadronament que, en principi, noté en
compte la legalitat de la situació dʼesta-da a lʼEstat espanyol o a
la Unió Europea.Però una part dʼaquest col·lectiu no es
trobaassentat definitivament en el territori i això faque hi pugui
haver un ball de xifres. Dʼaltrabanda, hi ha persones que, en
considerar laseva situació irregular, no sʼempadronen finsal cap
dʼun temps dʼarribar a un municipi.També es pot tenir en compte
lʼafiliació a laSeguretat Social, que reflecteix uns números
355
7 Sobre les noves migracions es pot consultar SAMPER (2005)
RIBAS (1997).8 APLOELL. La contractació dʼestrangers. Resum
comarcal 2004. Pàgina 13.
Gràfic 10.Relació entre elspercentatges de
majors de 65 anys iimmigrants (2005).
-
cabuda a un increment ràpid, o sobtat, de lapoblació. Hi ha
municipis petits amb habitat-ges suficients per donar cabuda als
nouvin-guts, però és en municipis amb un cert volumde població que
aquest mercat pot cobrir mésràpidament les necessitats que es
generen. Elsegon és lʼexistència dʼuna o més empresesque tinguin
capacitat i necessitat per contrac-tar un cert volum de mà dʼobra.
El treball és unelement bàsic a lʼhora dʼanalitzar la ubicacióde la
immigració i en alguns casos, aquestesempreses es troben ubicades
en municipis depocs habitants. És el cas de Guissona, unapoblació
de poc més de 3.000 habitants que,en pocs anys, pot superar els
5.000 a causade la immigració. Aquest fet provoca que setde les
capitals comarcals no siguin el principalnucli del seu territori en
percentatge de resi-dents estrangers, encara que són els que
entenen un major nombre absolut.
En el mapa que mostra el percentatge dʼim-migrants als municipis
de Lleida es pot obser-var que la distribució dels residents
estran-gers afecta pràcticament tota la província,però amb una
concentració major a Guissonai Cervera, dins de la Segarra, i a la
Portella, alSegrià. A banda dʼaquests tres municipis, espoden
establir tres gran àrees a partir delnombre de residents
estrangers. Dʼuna bandala zona de muntanya, on sʼalternen les
locali-tat amb un percentatge significatiu de resi-dents estrangers
amb dʼaltres on aquest fe-nomen té poca incidència. De lʼaltra, la
zonaplana de Lleida, centrada en les comarquesdel Segrià, el Pla
dʼUrgell, lʼUrgell i la Segarra,que són les que concentren un major
nombrede municipis amb una presència dʼimmigrantssignificativa. En
aquest grup sʼhi pot incloure,
canviant amb el pas del temps, però de mo-ment reflecteixen una
situació tant pel que faals col·lectius que arriben com a les
necessi-tats productives de la comunitat dʼacollida. Enaquest
sentit, es pot tenir en compte el fetque, pel mateix any 2004, el
71% dels estran-gers contractats ho eren com a treballadorsno
qualificats, mentre que un 27% ho erencom a treballadors de
qualificació mitjana. Enrelació a aquestes dades, i tenint en
compteque lʼeconomia de les comarques de Lleidapresenta cada vegada
més una consolidacióen el sector serveis en detriment de
lʼagricul-tura, es pot observar com lʼany 2004 el 25%dels
treballadors estrangers contractats hoeren al sector agrari, mentre
que un 46% hoera al sector terciari i un 20% en el sector dela
construcció.
El repartiment de la població en el territoripresenta una
dispersió considerable. Hi hatretze municipis de menys de 300
habitantsque no tenen registrat cap resident estranger,però nʼhi
havia sis amb la mateixa franjadʼhabitants que en tenien més del
10% del to-tal de la seva població. De les capitals de co-marca,
només les Borges Blanques i Tremptenen un percentatge, per lʼany
2005, inferioral 10% de la seva població. De fet, entre elsquatre
municipis que tenen un major percen-tatge de població immigrant
nʼhi ha dos, laPortella i Vilaller, que no arriben al miler
dʼha-bitants, i entre els deu primers hi ha tres capi-tals de
comarca: Cervera, Mollerussa i Tàrre-ga.
En aquest repartiment hi ha dos factors a teniren consideració.
El primer és lʼexistència dʼunmercat de lʼhabitatge que sigui capaç
de donar
356
Gràfic 11.Relació entre elnúmero dʼhabitantsi el
númerodʼimmigrants alsmunicipis de Lleida(2005).
-
també, cinc municipis de les Garrigues quetenen un percentatge
de població estrangerasuperior al 10% i que sobrepassen la
capitalde la comarca en més de quatre punts.
La tercera àrea inclouria totes aquelles zoneson la presència de
residents estrangers és pocsignificativa, amb una presència
ocasional enalgun municipi. Entrarien a formar part dʼa-questa zona
gran part de la Noguera, el Solso-nès, el Pallars Jussà i gran part
de la Segarraque contrasta amb els municipis de Guissona ide
Cervera, com sʼha dit anteriorment.
Malgrat que la coincidència no és absoluta,es pot comparar
aquest mapa amb el que in-dica lʼíndex dʼenvelliment, de manera que
espot observar una certa complementarietatque ajuda a completar el
gràfic que relacionalʼenvelliment i la població immigrant en
elsmunicipis de la província.
En conjunt, lʼactual onada migratòria afectatot el territori i
al conjunt de la societat lleida-tana, provocant canvis socials
encaminats amantenir un sistema econòmic que és hereude les
transformacions produïdes des de mit-jan segle XIX. Lʼincrement de
població i lesmodificacions que sʼhan produït en el seu
re-partiment territorial, lʼenvelliment i la immigra-ció són
efectes dʼuns processos que, sovint,es generen fora del territori
que els viu.Aquests fets comporten, entre altres, un aug-ment de
lʼespai construït, un increment de lesinfraestructures necessàries
per al funciona-ment de la nova economia i, també, per satis-fer
les necessitats dʼuna societat que ha can-viat hàbits de
comportament territorial.
I tenen com a conclusió…
Lʼanàlisi dels canvis que sʼhan produït al llargdel segle XX pot
afectar a molts altres aspec-tes dels que sʼhan tractat en aquestes
pàgi-nes. De tota manera, dels que sʼha observatfins ara, seʼn pot
extreure una idea general:les transformacions en lʼeconomia i en
lestecnologies de la comunicació ha generat unaaltra manera
dʼocupar i usar el territori.Lʼaugment de la població, que es
produeixen quasi totes les comarques de la demarca-ció de Lleida,
ha acompanyat un procés deconcentració de la població en un
conjuntde localitats que sʼhan convertit en ciutats pe-tites. Més
enllà de la ciutat de Lleida, que haexperimentat un increment
demogràfic impor-tant que acompanya les seves funcions
decapitalitat, hi ha diversos nuclis de poblacióque han anat
consolidant un paper territorialde petita centralitat que donen
servei a altreslocalitats del seu entorn més immediat.
Lʼestructuració del territori en comarques ha de
357
Residents estrangers als municipis de Lleida. 2005
Població major de 65 anys als municipis de Lleida. 2005
-
és negativa. Lʼincrement de la ciutat de Llei-da al llarg del
segle XX i les dinàmiques quegenera al seu voltant no deixen de ser
positi-ves per al territori. La capital fa un paper decentre per a
tota lʼàmplia zona de ponent, toti mantenir unes dimensions que no
estanrenyides amb la qualitat de vida. Lleida aple-ga tot un
conjunt de serveis que són útils pera la població de la província i
per a les zonesde la Franja. Un paper semblant, amb una lò-gica
diferència dʼescala, el tenen les petitesciutats que exerceixen de
capitals comarcals.Potser seria positiu que algunes
dʼaquestesfuncions es poguessin potenciar i, al mateixtemps,
fer-les compatibles amb polítiquesque permetessin un reequilibri
territorial. Lapotenciació de les comunicacions per carre-tera i
ferrocarril, i un impuls al transport pú-blic, podrien ser una de
les eines a desenvo-lupar amb aquesta finalitat.
En aquest sentit, el paper de localitats comTàrrega, Balaguer,
Cervera i Mollerussa espoden considerar els primers
elements,després de la capital, en lʼorganització deles noves
tendències dʼocupació del territo-ri. Dʼaltra banda, la Seu
dʼUrgell, a més deser una ciutat de frontera, ha de donar ser-vei a
tot un conjunt de territoris situats a lapart de muntanya de la
província, per la qualcosa és interessant lʼadaptació constant
deles comunicacions.
En aquesta reestructuració territorial quedenen un segon nivell
localitats com Tremp, les
servir, si més no en teoria, per descentralitzarfuncions urbanes
i apropar lʼadministració alʼadministrat. Pot servir, també, per
organitzarun equilibri territorial, ja sigui a lʼinterior de la
co-marca, ja sigui en el conjunt del territori provin-cial. I, en
aquest equilibri, ciutats com Balaguer,Cervera, Mollerussa, Tàrrega
i la Seu dʼUrgellhan desenvolupat nous papers dʼacord amb lesnoves
funcions territorials que han anat concre-tant. Altres nuclis de
població han iniciat uncamí semblant, però de moment encara
sʼhandʼacabar dʼadaptar a les noves tendències quesorgeixen com a
fruit de les transformacionssocials i econòmiques.
El resultat és un conjunt de desequilibris territo-rials que cal
tenir en compte a lʼhora de pensarel territori i dʼorientar les
dinàmiques que es vanproduint. Avui destaca el fet de la
concentracióde la població en un conjunt de petites ciutats ide
Lleida, que assoleix la tipologia de ciutat mit-jana, que va en
detriment dʼantics nuclis de po-blament més petits. Malgrat
lʼincrement delnombre dʼhabitants en totes les comarquesamb
lʼexcepció de les Garrigues, avui es potparlar de la creació de
petits deserts, principal-ment en les de muntanya. Si bé les
transforma-cions econòmiques i el desenvolupament delsmitjans de
comunicació aporten noves possibi-litats a aquestes comarques, la
realitat és quese segueix produint una concentració humanaque
despobla altres indrets de la mateixa co-marca, sobretot els de més
difícil accés.
De tota manera, la concentració no sempre
358
Vista aèria de lesBorges Blanques.Fotografia:Institut
Cartogràficde Catalunya.
-
BibliografiaCARRERAS, C. (dir) (1993): Geografia General
delsPaïsos Catalans. Ed. Enciclopèdia Catalana.
Barcelo-na.CASSASAS, Ll. (1990): “La urbanització del món rurala
Catalunya”, dins de LʼAvenç, núm. 134. Febrer de1990. Pàgs. 10 a
15.DOMINGO, J. (2005): “Les migracions”, dins de SO-LER, J.:
Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popu-lar de Catalunya.
DIGEC SA. Barcelona. Vol. 1. Pàgs.262 a 280.GANAU, J. (1998): “El
sistema urbà de Lleida: defini-ció, estructura i dinàmiques
recents”, dins de Docu-
359
ments dʼAnàlisi Geogràfica. Núm. 33. Pàgs. 91 a 106.GANAU, J.
(2001): “El canvi urbà a Catalunya. Anàlisidels fluxos residencials
i laborals a lʼàrea de Lleida(1986-1996)”, dins de Revista Catalana
de Sociologia,núm. 14. Pàgs. 57 a 75.GINER, S. (coord.)(1997): La
societat catalana. Gene-ralitat de Catalunya. Barcelona.RIBAS, N.
(1997): “Immigració a Catalunya als anysnoranta. Quelcom de nou?”,
dins de Revista Catalanade Sociologia. Pàgs. 33 a 48.SAMPER, Ll
(coord.) (2002): Integració social dels im-migrants a Lleida: noves
i velles migracions. PagèsEditors. Lleida.
Webs dʼinterèswww.aploell.com Web de lʼAssociació per a
lʼOrienta-ció Empresarial i Laboral de Lleida, que duu a
termeestudis, projectes i planificacions sobre lʼimpacte
delʼocupació en els diferents sectors econòmics de lescomarques
lleidatanes.
www.idescat.es Web de lʼInstitut Català dʼEstadística,on es
poden consultar dades referents a Catalunya.www.ine.es Web de
lʼInstituto Nacional de Estadística,on es poden consultar les
sèries temporals de pobla-ció, entre moltes altres dades
dʼinterès.
Borges Blanques, Solsona, Vielha i Mijaran,que en ser capitals
de comarca ja desenvolu-pen un paper territorial que, en alguns
casos,seria positiu consolidar. A un nivell similarqueden
localitats com Almacelles, Agramunt,Alcarràs o, fins i tot, la
Pobla de Segur. Pernombre dʼhabitants i les funcions que
podenrealitzar, poden servir com a petits centres deserveis
territorials que descarreguin les sevescapitalitats comarcals i la
provincial. Per es-tructurar i adequar el territori a les noves
fun-cions que han generat les dinàmiques socioe-conòmiques del
darrer segle, podria serinteressant una política dʼinfraestructures
quepermetés una major redistribució funcional enlʼespai provincial.
Aquesta política sʼhauriadʼacompanyar dʼuna voluntat de
descentralit-zació eficaç en les funcions burocràtiques i
enaquelles que suposessin costos menys ele-vats i que necessitin un
menor llindar de po-blació per ser efectives i viables. En
atansarlʼadministració i lʼadministrat, es generen di-nàmiques que
poden encaminar-se a evitarun augment dels desequilibris
territorials que
sʼestan produint.En aquest sentit, lʼaugment de capacitat
dedecisió en els ens territorials menors, que sónels que tenen
lʼhabilitat i la facilitat per conèi-xer de manera més ràpida les
necessitats quees generen, permetria una articulació mésàgil del
territori. Evidentment, cal tenir presentque a una major
descentralització corresponuna major coordinació entre els
diferents ni-vells de lʼadministració. Però aquest podriaser un
camí per intentar aturar el sobreen-velliment de moltes parts del
territori o pergenerar noves activitats econòmiques quefessin
compatibles la modernitat i el territori.Només des dʼuna òptica que
tingui encompte tot el territori i les necessitats quesʼhi generen
es pot evitar un increment delsdesequilibris i al mateix temps
corregir lesdisfuncions que sʼhan generat en un llarg pro-cés de
transformació econòmica. Potser calobservar les diferents parts del
territori com acomplement i no com a competència. Potsercal buscar
nous papers locals per a noves si-tuacions on els criteris que
abans regien lavida dels municipis han quedat obsolets.
