agost-setembre 2001 núm. 225

200 PTA 41

LLUCMAJOR.c=1_

FEIM 20 ANYS

Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7/5497 - Elaborado en EspañaN.R.S.I. 30.3182/PM

Elaborado por Destilerias F. Vidal Catany. S.L. - C. San Francisco, s/n.

LLUCMAJOR121.13WELEMIIIIESCENUOCIIITIELIOUI

Revista Mensual -Dep. Leg. PM-350-1981 Any XIX

afitfr•

EDITAObra Cultural Balear de Llucmajor

•INFORMACIO I PUBLICITAT

C/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)•

DIRIGEIXCatalina Font

•COL.LABOREN

Sebastia Alzamora

Miguel Barceló

Antònia M. Bonet

Celso Calvifio

Miguel Cardell

Joan Clar

Bartomeu Font

Catalina Garau

Miguel Janer

Joan Jaume

Aina M. Llompart

Jaume Manresa

Antoni Monserrat

Joan Monserrat

Guillem Oliver

Margalida Palou

Nanda Ramon

Sebastià Rubí

Miguel Sbert

Catalina Serra

Gabriel Thomas

Jeroni Tomas

M. del Mar Vanrell

Francesc Verdera

Ignasi Barceló

Miguel Bezares

Llucia Caldés

Francina Capella

Sebastià Carde Il

Antònia Font

Joana Font

Maties Garcias

Franc Jaume

Coloma Julia

Antoni Llompart

Llorenç Mascaró

A. M. Monserrat

Francisca Mut

Jaume Oliver

Bartomeu Prohens

Damia Roig

Josep Sacarès

Tomeu Sbert

Joan Socies

Arnau Tomas

Antoni Vadell

Barbara Verdera

Biel Vich

•IMPRIMEIX

LI

TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n° 2MANACOR

• •El pensament de la Revista s'expresa

només a través de l'Editorial

A-AvivEditorialVint anys ben vitencs

Avui feim vint anys. En sortir a la llum aquest número 225 de

la revista, farà dues dècades que compareguérem, it.lusionats

però temerosos, davant l'opinió pública llucmajorera.

Era el setembre del 81 i el país i el poble vivien temps d'in-

certesa: la democràcia era tendra, l'autonomia no passava de pro-

jecte, l'ajuntament feia dos anys que l'havien elegit a les urnes,

l'economia passava males temporades, i moltes infraestructures i

serveis que després s'han desenvolupat encara mancaven.

Així i tot, no hi faltaven il.lusions. Per exemple la nostra: vo-

líem una revista local, desitjàvem un espai de debat per a les

qiiestions locals, anhelàvem un fòrum de diàleg democràtic, i

treballàvem per fer conèixer la Ilengua.

Quina eina ens podia servir per aconseguir aquests objectius?

Sens dubte, una revista com les que, al caliu de la llibertat, ja es

feien en altres pobles i com els setmanaris que, temps enrere i en

altres circumstàncies, havia tengut Llucmajor mateix.

Han passat un bon grapat d'anys i els canvis socials i personals

han estat grans, pea) la revista ha sortit puntualment i la gent que

l' ha feta possible s'ha mantingut ferma en els compromisos

traçats l'any 1981. Com dèiem en ocasió del número 200, "l'es-

forç, la il.lusió, el coratge, la sensibilitat, l'estimació i la

intel.ligència que hi han posat tots i cadascun dels qui hi han

col.laborat valia bé la pena".

I qui diu col.laborar, en el cas d'una revista local com agues-

ta, es refereix necessàriament a tothom: escrivents, il.lustradors,

impressors, distribuïdors, venedors, anunciants, benefactors di-

versos i, part damunt tot, lectors i subscriptors, que no han faltat

mai.

A tots, ara que plegats tenim vint anys i encara tenim força i no

tenim l'ànima morta, moltes gràcies i molts d'anys! La tasca

continua. •

LLUCMAJOR

SERVEIS

INFORMATICS S.L.

C/. Major, 107 - 07620 - Llucmajor

Tel/Fax 12.07.97 - Móvil 609.78.42.20 ,)

LOCAL

Espectacular ploguda a Llucmajor Toni Catany, distingit amb el Premid'Arts Plàstiques de Catalunya

Dia 7 de setembre a moltes cases llucmajorees haguerende treure aigua de cellers, portasses i qualque cuina, cosagens estranya si tenim en compte que en una hora va plourela quantitat de 150 Its./m2.

La magnitud d'aquesta quantitat es veu facilment si tenimen vompte que de 1'1 de Gener fins dia 29 d'Agost de 2001a Llucmajor varen plorue 138 litres. Si als 153.7 de dia 7 desetembre li sumam els 41.5 del 29 d'agost ens fa un total de200 litres, és a dir, la mateixa quantitat que en tot l'any i lamitat més¡ que ja és dir molt. •

Festa del PSM pels dos anysde legislatura

El PSM-Entesa Nacionalista ha triat Llucmajor per cele-brar un acte públic de balanç dels dos anys de legislatura i degovern del Pacte de Progrés. Aquest acte, que se celebrara eldivendres 14 de setembre, a les 20'30 hores, en el passeig deJaume III, es la cloenda d'una série de trobades que ha man-tingut el partit nacionalista per explicar la tasca feta durant laprimera meitat de legislatura. A l'acte de Llucmajor hi inter-vendran Mateu Morro, secretari general del PSM i consellerd'Agricultura, i Pere Sampol, vicepresident del Govern de lesIlles Balears. A més, hi actuaran els grups de ball Espirafoc,Pla Forana i Caliu. •

La remodelació de "Les Escoles"entra a la fase final

El passat mes d'agost s'han acabat les obres de la segonafase de la remodelació i restauració del Col.legi Públic ReiJaume III. Per aquest motiu el curs 2001-02 l'alumnat d'In-fantil de l'escola ja podrà usar les noves aules.

Per part de la Conselleria ha estat aprovada una partida de361 milions de pessetes per a la realització de la tercera i da-rrera fase de la reforma, que es realitzarà de manera escalo-nada per no dificultar la bona marxa de la tasca escolar.

Una vegada que l'ajuntament de Llucmajor hagi avalataquesta inversió sortirà a subhasta pública la realització deles obres, començant per l'ampliació de menjador i cuina itraslladant la zona de gestic') (direcció, secretaria, sala de pro-fessorat, sala per a l'AMPA...). Acte seguit es renovaran lesaules de l'ala nord, i s'adequaran a les necessitats tècniquesper tal que estiguin en condicions per poder instal.lar-hi ca-lefacció central. •

La Generalitat de Catalunya ha guardonat la trajectòriaartística del fotògraf Toni Catany amb el Premi Nacionald'Arts Plastiques de Catalunya. Aquesta prestigiosa distincióés la primera vegada que s'atorga a una persona que artísti-cament s'expressa a través de la fotografia, amb la qual cosaes reconeix el gran valor de l'obra fotogràfica del nostrepaisà. El lliurament d'aquesta distinció s'ha fet públic durantaquest estiu, per() encara no s'ha produït. Per un altre costat,hi ha rumors que també podria rebre una important distincióhonorífica d'àmbit local, pen) sembla que encara no hi ha resconfirmat.

Durant les seves vacances d'estiu a Llucmajor, Toni Ca-tany ha estat entrevistat pel Diario de Mallorca (24-08-01) iha parlat tant de la seva concepció de la fotografia com d'al-guns aspectes de la Mallorca actual. En el decurs de la con-versa amb Lourdes Duran defineix la seva fotografia coml' intent de congelar el moviment i declara que, per retrataruna persona, s'hi ha d'identificar prèviament. Per altra ban-da, afirma que no li agrada retratar coses espantoses. ("ele-gesc la bellesa") i es dol dels canvis que han empitjorat ilia:"Mallorca no necessita autopistes, té camins preciosos. Emfan mal aquestes urbanitzacions d'adossats devora Palma(...) S'Arenal de la meva infantesa s'ha convertit en un mos-tre". •

Quatre negocis nous a Llucmajor

Electro Sur Balear és una empresa privada que s'enca-rrega de l'oficina de GESA (ara ENDESA) a Llucmajor, Al-gaida i Pina. Fa un mes que ha obert les portes al C. Sa Fira,5 i tramet tot tipus de papers i informació relacionats ambGESA.

Com a empresa privada posa instal.lacions elèctriques detot tipus, aires condicionats, calefaccions de baix consum, vi-deoporters... També té servei de Telefonia mail, ja que EN-DESA és l'accionista majoritària d' AUNA (telefonia mailAmena, telefonia fixa Retevisión, televisió per cable Quieroi internet Eres más.

Box foto és un nou local dedicat a la fotografia, situat alC. Bisbe Taixequet, 70. Es fan reportatges de noces, comu-nions i bateigs, es revelen fotos en 30 minuts, es fan carnetsdigitals en 1 minut i es reprodueixen i restauren fotografiesantigues.

El mes de setembre tenen l'oferta 2x1 en revelat de fotos.

Can Curios és un noulocal situat.al C. Melia, 3;l'han obert recentment enMick i na Susan i es dedi-caran a la venda d'objec-tes de segona ma, des dellibres, quadres, cerami-

ques, objectes de regal i de decoració.

El mes d'agost s'ha inaugurat S'Aquarel.la al C. Gracia,64. Aquest nou local, a càrrec d'en Guillem Barceló, té ser-vei de restaurant, pizzeria i cafè i esta obert de 8 a 16 h. i de19 a 24 h. tots els dies, exceptuant els dijous.

Esta previst un servei de menjars a domicili. •

Recepció d'obres d'urbanitzacióa Maioris Decima i Cala Pi

Arnau Tomàs

Entre els assumptes importants aprovats al plenari ordi-nari de l'Ajuntament de Llucmajor, foguren els relatius a larecepció de les obres d'urbanització a Maioris Decima i lesdel sector IV, de Cala Pi.

El regidor i tinent de batle d'urbanisme, Sr. Joan J. Jau-

me, en proposar l'aprovació de recepció d'aquestes urbanit-zacions, va dir que aquestes, tot i que portin alguns defectesassenyalats per l'informe dels tècnics municipals, aquestsdefectes no sa importants, perquè només representen un1%, perfectament coberts en la legalitat per l'aval de més de9 milions de pessetes, que abonaran els respectius urbanitza-

. dors.L'oposició va votar en contra d'aquestes recepcions. El

regidor del PSOE, Sr. Gregori Estarelles va dir que aquestadecisió és precipitada, que les diferències són moites per laqual cosa l'Aval és a favor del promotor, tot subratllant queno esta en contra de la urbanització sinó dels defectesd'aquesta i de la poca quantia dels avals.

Un altre tema aprovat amb el vot en contra del grup so-cialista i l'abstenció del PSM i UM fou una proposta a laConselleria d'Urbanisme del CIM, per adaptar-se a la dispo-sició setena de les DOT.

I, per unanimitat, s'aprova concedir una subvenció a laparròquia Nostra Senyora de la Lactancia de s'Arenal per ales despeses de la nova imatge de Sant Cristòfol, patród'aquesta Parròquia.

S'aprova també la modificació del projecte de l'obra deconstrucció d'un centre d'Ensenyament secundari a s'Arenal.

Entre els precs i qiiestions, el batle va Ilegir una carta deJosep M. Mòjer Julia, el qual renuncia com a regidor del PPa l'equip de govern, per motius de salut. •

nCu-vi ctV

la C77 aixaRONDA MIGJORN

C/. Nicolau Taberner - C/. Ripoll, s/nTels.: 971 12 12 12 - 971 12 09 89

Fax. 971 12 10 25

Plaça d'Espanya, 45-46Tels.: 971 66 00 57 - 971 66 21 48

Fax. 971 12 05 14

DOBLÓ

SERVEI OFICIAL:

TALLERS CAÑELLAS - ROTGERC/. Hispanitat, 19 - Tel.: 971 66 06 47 - Llucmajor

1_, T IJ IN4 A .1 CO R

Horn, 2001pigment damunt ilenç

54 x 65

C/. Doctor Fleming, 10Tel. 971 66 21 14 - Fax 971 66 28 16

07620 LLUCMAJOR (Mallorca)

Exposició de pintures de Pere EmiliEl 29 de setembre a les 21 h.

s'inaugurarà rexposició "Ambits" d'enPere Emili al centre cultural "Sensenom" de la Ronda Migjorn, 40 i espodrà visitar de dimarts a divendres de10'30a 14 i de 17 a 21'30 i els dissab-tes i diumenges de 11 a 15 h.

Francesca ClarLlicenciada en Belles Arts

Chang Shi, referint-se a l'antigapintura xinesa deia:

"El Buit no és Res. El Buit es qua-dre".

Segons la seva cultura, el traç, elgest de l'artista sobre el paper, s'iden-tificava amb el gest suprem, actiu id'evolució del tot universal. Aixf, comtambé ara ho entén la física, el cosmosera un camp d'energies, on enmig delseu fluir incessant, la condensacióenergètica en certs punts esdevenia"ésser", per després espargir-se de nouen el "no-ésser".

Aquesta emanació energètica queho omple tot i anima els cossos, semblaser el referent intuïtiu dels "Ambits"traçats per Pere Emili. Els xinesosl'anomenaven "Ch'i", els hermètics imístics occidentals reverenciaven lallum, expresió d'aquesta força. I no hosón fets de llum, els Ambits de PereEmili?

Llum que ens arriba dels blancs re-fulgents filtrada pels infinits matisosd'una gamma cromàtica, intencionada-ment austera.

Se'ns presenta, doncs, una obra co-herent, on els aspectes formals es tro-ben en funció d'aquest contingut, re-presentació de l'essencial, de la llum itambé de résser humà. Una figuracióentreteixida dins d'un espai "infor-mal", de subtil sensualitat matèrica. Fi-guració que ens remet a l'home, pet-6no a l'home particular, sinó al seu fonsuniversal i sacre. A l'imperatiu de larecerca, mitjançant la relació amb el toti amb els altres, i la seva paradoxa d'Af-'lament i introspecció.

Fins i tot, el seu procés de treball éscoherent: d'exercici hàbil, rítmic, elgest transforma, continu, la superfíciedel quadre. I dintre d'ell, temporalmentneixen i moren efímers quadres; així,de la superació dinàmica de l'"espai-temps" en sorgeix la serena atempora-litat transmesa per l'obra.

Pere Emili, em sembla, fa de la pra-xis de l'art disciplina d'instropecció iautoconeixement. Instintiu, allibera unriu d'imatges "quasi materials-quasi

energètiques", assimilables després, noper mitjà del discurs, sinó sensualment,en algun centre atàvic de la conscien-cia.

Aquesta obra és av.ui, resultat d'unllarg aprenentatge. La trajectòria defi-neix una depuració. La seva pinturaprimerenca, de figuració abassegada,complexe i fosca, anirà evolucionantde cap a la trobada amb la llum, lacomposició precisa i el llenguatge des-pullat.

Pere Emili ha sabut assimilar unbagatge molt divers: des del realismeclassicista de tradició mediterrània,arrelat en un modernisme sere, al trac-tament gestual i matèric de l'informa-lisme o de l'expressionisme abstracte.Aquests interessos apropen la seva ex-perimentació a la d'artistes mallorquinscom Miguel Barceló, Menéndez Rojaso Joan BennAssar.

Lluny de caure en la banalitat decontinguts d'una gran part de les pro-postes plàstiques actuals, la pintura dePere Emili retroba el simbolisme del'home i el cosmos amb "1' alè" dels

mestres xinesos; i sempre, amb el di-fícil Art de mantenir obert el propi ca-mí. •

DOS ANYS AL SEU SERVE!

El CD Espanya guanyador del "XXVIII Trofeu Ciutat de Llucmajor"(Foto Toni Romo)

LOCAL

S' Arenal

Temporada turística d'estiuTomeu SbertFoto: Toni Romo

La temporada turística d'aquest es-tiu encara ha estat marcada per una cer-ta irregularitat, però és acceptable i téuna patent comparació amb la dels da-rrers anys, a la nostra zona. Va co-mençar malament, amb moltes queixesperquè els mesos de maig i juny es pro-duïren baixades de visitants. Quasi im-mediatament després hi hagué dues va-gues, una de pilots d'aviació i una detransportistes, és a dir, els autocars du-rant uns dies no traslladaren passatgersdes de l'aeroport als respectius destinsper carretera.

Aquestes dues dificultats no han es-tat suficients, pea), per desestabilitzaruna indústria que de moment continuaessent la més important de Balears, so-bretot quan parlam d'aportacionseconòmiques. Cosa diferent és, i serà,si es creen altres alternatives al turismei, en conseqüència, es podrà elegir el

turisme que volem. Mentrestants'haurà d'aguantar el que ve, encaraque no agradi gaire.

La crisi turística de què es parlamoltes vegades és causada pel turismede baixa qualitat, és a dir, duen pocs

Of30Tecnofonía•s •1

• Movistar EmpresasI Servicios Centrex▪ Linea RDSI▪ Linea Duplo y BásicaId Centralitas▪ Via Digital

f.istainOS elhldir C aáté

/ 9Movi Line

(f) MoviStar VIA

NM 61),

.t

aler / 1 • I0 0 00 ,..i. o0 4 o....I"—...,--_--,-. - _ I 0 c• e

LAS POSIBILIDADES EXISTEN Y SON INFINITAS

TELYCO LLUCMAJORPlazo España, 54Tel: 971 12 10 83Fax: 971 66 40 4607620 Llucmajor

TEL YCO ARENALTrosimó, 16Tel: 971 26 93 10Fax: 971 26 93 1007610 El Arena!

IELYCO CA 'N PASTILLACicerón,

Tel: 971 26 62 32Fax: 971 26 62 3207610 Col Postal°

TECNOFONIAServicio Tecnico Post-venta

TELYCOReyes Católicos, 33Tel: 971 27 34 06Fax: 971 25 02 7107007 Palma

TECNOFONL4C/ Luca de Teno, 12 lsjos.Tel: 971 24 03 41Fox: 971 24 03 4107500 Palma

LL OPTICA

LLUCMAJOR

ESPECIAL ESTUDIANTES

• CECOPCRISTALES MONOFOCALES BLANCOS !

HASTA 4 ESF. Y TORICOS 2 A 4. H.45 r)e SOO OP1h2,45 A Stl SEMe10

Plaça Espanya, 24 - Tel. i Fax: 971 66 17 17 - LLUCMAJOR

doblers per gastar. Omplen els hotels,però fora gasten molt poc. De totes for-mes en el sector hoteler hi ha preocu-pació i estat d'alerta en vistes als pro-pers anys. L'ecotaxa no és la majorpreocupació, ni de molt. Preocupa lamanera de gestionar el turisme en al-guns sectors o ficials. I ja és sabut queno és bo jugar amb les coses de menjar.Cerquem i duguem endavant, repetim,alternatives vàfides al món del turisme.Perquè, aleshores, ja podrem triar allòque ens convengui més.

Miss Balears

Si l'any 2000 Miss Balears fou unajove de s' Arenal, descendent de Lluc-major, Sabina Andreu Muntaner, en-guany és una altra al.lota arenalera, laguanyadora. Vanessa Pieras, de 22anys, fou elegida Miss Balears 2001 enun concurs celebrat a Palma. V. Pieras,que resideix devora ses Cadenes, re-presentarà Balears al concurs de MissEspanya.

Arenaler de l'any i finalistes

Un altre any es procedeix a l'elec-ció dels personatges més populars o es-timats de s'Arenal, mitjançant votacióque es fa emplenant unes butlletes in-sertades a la revista "S'Unió de s' Are-nal", al llarg de l'any. El dia 1 de se-tembre el més votat és Miguel Contes-tí. El segueix Sabina Andreu, GuillemBoscana, Joan Ferré, Antònia Salvà,Bartomeu Xamena, Francesc Mulet,Vicenç Mateiu i Nofre Llinàs, fins a 80persones.

Pregó de Festes

El pregó de les festes de SantCristòfol d'enguany va ser dit perAntònia Salvà Sastre, que va parlar del'evolució de comerços i botigues as'Arenal de Llucmajor, on els seus pa-res foren capdavanters en fundar "Teji-dos Sastre", al carrer de Sant Cristòfol,devers els anys quaranta del segle pas-sat.

Més actes festius

Tots els actes de les festes d'en-guany varen ser ben Iluïts i congrega-ren molta gent. Hem de fer esment dela nit mallorquina, ball de bot, nit es-panyola i flamenca, esports, comédiaamb el grup "Picadís", actuació de "ElsValldemossa", festival de jazz amb elgrup "Storyville", gimnàstica rítmica,ball de saló, actuació de José Mercè,gimcana, futbolet, tir al plat, concursde dibuix i pintada sobre l'asfalt, reve-

tla, actes religiosos amb la benedicciód'una nova imatge de Sant Cristòfol...

Arnau Tomas Oliver

El nostre amic i company de tas-ques informatives, Arnau Tomàs Oli-ver, va complir 80 anys. Amb tal mo-tiu, la seva esposa i els seus fills li pre-pararen una festa sorpresa al "TennisArenal", amb sopar inclòs. Hi assisti-ren els familiars i amics i va ser unacelebració molt agradable i emotiva.Enhorabona!

Breus

- El grup "Es Pistó" continua fentexcursions, dinars i berenades. Les da-rreres sortides han estat a Llucmajor,s'Aranjassa i a Galdent. I ja es prepa-

ren eleccions per a la presidència pis-tonera.

- Es col.locarà una escultura, sím-bol de cortesia i amabilitat, a la rotondade devora la Porciúncula, obra de l'es-cultor Jaume Mir, per iniciativa de lafamília Riu i l'ajuntament de Palma,amb l'associació d'hotelers.

- La possible construcció d'un polí-gon turístic, anunciada per l'ajunta-ment de Llucmajor, ha estat molt benrebuda pel sector hoteler.

- El primer equip de la UD Arenaljuga una altra vegada a III Divisió.

- El CD Espanya va guanyar el tro-feu Ciutat de Llucmajor, jugat al campmunicipal d'esports de s'Arenal.

- El CN Arenal celebrà el seu anualDia de la Vela, que constituí un èxittant de participació com d'emotivitatesportiva. •

Els nins saharians, amb les families acollidores, el tinent baile Joan Jaume i el regidorde Benestar Social Guillem Salva, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament, el dia 13 de juliol

LOCAL

Llucmajor va acollir nins refugiats sahariansQuatre infants del desert han passat les vacances en pau al terme de Llucmajor

Coloma Julia

Enguany ha estat més necessari quemai acollir infants refugiats descen-dents de l'antic Sahara Occidental,perquè el passat hivern les ajudes in-ternacionals en forma d'aliments es ve-ren reduides a causa del bloqueig de lanegociació del conflicte saharià i elsnins i nines han passat més fam que decostum.

Com hem dit en varies ocasionsaquests nins sofreixen els errors que lahistória ha marcat al seu territori, so-freixen les conseqüències d'un exiliobligat a la hamada de Tindouf (Argè-lia), envoltats d'un desert i d'un climahostil, i esperen el referèndum per al'autodeterminació del seu poble, queel Marroc impedeix i bloqueja.

Es per això que institucions i bonapart de la societat es lliura a ells i elsmanté fora del conflicte i fora dels 50graus al sol del migdia.

En aquesta ocasió arribaren a Pal-ma 91 oins i nines la matinada del dia13 de juliol, i després d'identificar-los inetejar-los varen ser entregats a les res-pectives families de cada municipi aco-Ilidor: Alaró, Alcúdia, Andratx, Binis-salem, Caivià, Llucmajor, Manacor,Palma, Pollença i Santa Margalida, amés d'altres municipis de Menorca.

A Llucmajor varen ser rebuts al'Ajuntament pel tinent batle Joan Jau-me i pel regidor de Benestar Social,Guillem Salva, i després d'unes parau-les de benvinguda varen ser obsequiatsamb un refrigeri i llavors partiren ambles seves respectives famílies: na Nuei-tu Sid, amb n'Antoni Artigues i na

Francisca Barceló; n'Omar Lehibib,amb en Lluc Carbonell i n'EsperançaTomas; en Mohamed-Salem Hamma,amb en Julià Mascaró i na Maria Colo-ma Barceló; i na Coria Zein, amb enMique! Torrens i na Maria Soriano.

El dia 14 de juliol es va celebrariafesta de benvinguda a "Ses Voltes" dePalma, amb jocs infantils tradicionals,ball de bot, actuació del grup musicalCaliu, castell d'aire...

El mateix dia s'havia realitzat unamarxa reivindicativa, presidida pelsnins i nines i les famílies acollidores,fins a la delegació del Govern amb ellema "Sahara, per un referèndum Iliure

i democratic" perquè aquests nins i lesseves familles refugiades a Tindouf vo-len la celebració d'un referèndum perl'autodeterminació del Sahara i no la"tercera" via, l'autonomia que els ofe-reix Marroc.

I el dia 17 es posaren en marxa lesrevisions mediques. Una vegada mésMetges del món, l'ONCE, la fundacióLluís Salva, els dentistes i òptics soli-daris prestaren els seus serveis a totsaquests nins i nines.

Als nins acollits a Llucmajor varentenir la primera revisió al PAC delCamp Rodó i no sels va detectar capmalaltia important. Les altres interven-

CENTRE RECONEIXEMENT METGE OCULISTA

MEDIC - PSICOLÒGIC Dra. Núria Busquets

Antoni Isern Oliverd6

(EQUIP CLINICA JUANEDA)

CERTIFICATS MEDICS

OBERT ELS DILLUNS

CITA PREVIA

PER AL PERMÍS DE

de 17'30 a 20 lis. Tel. 66 22 82 - 28 94 58

CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Garcias 1-A

Tel. 66 22 82 (Llucmajor)

AQUACITY("RAMS POR SU I./WA THANK-YOU FOR YOUR VISIT

Na Coria, n'Omar i en Mohamed-Salem a les instal.lacions d'Aquacity, amb el Sr. JoséAndrés Cano, supervisor de relacions públiques; el Sr. Ernesto Erkoreka, director

d'Aquacity; en Guillem Salva, regidor de Benestar Social de l'Ajuntament i na ColomaJulia, coordinadora dels nins acollits a Llucmajor, el dia 17 d'agost

cions es realitzaren a Llucmajor, alPAC o al CEM i com en altres oca-sions hauríem de destacar els serveisdesinteressats dels dentistes Dr. Fran-cesc Mir i de la Dra. Maria José Ver-duras i de l'òptica Maria MagdalenaMulet.

Per altra banda s'haurien de desta-car també els serveis dels monitors denatació de la piscina municipal: en To-ni, en Xavi i na Mercè, la socorrista.Tots ells, juntament amb una bona partde la societat llucmajorera s'han soli-daritzat amb aquests nins, amb tot l'en-cant i les dificultats que això implica.

Enguany no s'han detectat malal-ties d'importància com era el cas de naSafia Fadli, acollida per l'Ajuntamentde Llucmajor l'any passat. Na Safia vahaver de quedar perquè feia sis anysque s'havia romput la mandíbula i comque no havia rebut tractament els ossoss'havien soldat de tal maneta que laboca s'havia tancat progressivament iper això tenia moltes dificultats permenjar i beure.

La complicada operació realitzadaa Son Dureta i coordinada pel Dr. Cau-bet va ser un èxit, gràcies al treball

_crequip, a les moltes hores de dedica-ció altruista i a la generositat de l'hos-pital de Son Dureta per oferir les seves

SYP CONSUMBateria de cuina óptica

La bateria de la millorqualitat que podrà ser

seva comprant a srprA CONSUM

CI. Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97 - 12 06 98

Na Nueitu, n'Omar, en Mohame-Salem i na Safia Fad acollida per l'Ajuntament deLlucmajor al programa Vacances en pau de l'any passat i operada de la mandibula

RENAULT

LOCALinstal.lacions i el material quirúrgic.

Ara na Safia se'n tornarà amb la se-va família, encara que més envanthaura de tornar perquè li hauran de feralguna altra intervenció.

El 27 de juliol els nins i nines visi-taren el Parlament Balear i foren rebutsper Maximilià Morales i FranciscaBennasser, president i vicepresidentadel Parlament. M. Morales va dir alsnins que s'havien de sentir orgullososde ser saharians i que havien de lluitarper mantenir la seva cultura, i Francis-ca Bennasser va fer referència a la sevanina acollida i a l'enriquiment d'aques-ta experiència.

L' il i el 12 d'agost assistiren a lesfestes patronals de Santa Candida.

El 17 d'agost la direcció d'Aqua-city, a través de l'Ajuntament, va con-vidar els nins i nines acollits a Lluc-major a visitar el parc aquatic i a viurela magia que els produeix l'aigua alsinfants del desert.

El 18 d'agost tots els nins i ninesreberen un passaport simbòlic en unacte lúdic i reivindicatiu organitzat perl'Associació d'amics del poble saha-raui a la plaça de S'Escorxador. El pas-saport els acredita la seva identitat coma saharià/na i assegura que els seusdescendents no tornaran a ser apatridesI que en un futur proper tots viuran enun petit país que es diu Sahara Occi-dental.

El 27 d'agost foren rebuts al Go-vern Balear pel president Francesc An-

tich, qui va encomanar-los la tascad'ajudar els seus pares per enfrontaramb valentia i en pau el procés d' inde-pendência.

L'1 de setembre es va celebrar lafesta de comiat a Santa Ponça i totss'integraren a la festa de la Trobada deGeganters i Castellers, i posteriormentla consellera de Benestar Social, Fer-nanda Caro, els regidors de BenestarSocial de Calvià i Andratx, la delegadadel poble saharaui, Fatma Mohamed iIa presidenta de l'Associació, VictòriaCatalà, coincidiren en expressar mos-tres de gratitud a les families mallor-quines i sobretot als fills d'aquestes fa-mílies per haver acollit aquests infants

i haver hagut de compartir amb ellstantes coses.

Els nins i nines saharians ens ferenexhibicions de patinatge i ballaren alritme de les cançons de l'estiu i al rit-me del desert, i tots poguérem observaruna altra vegada que eren feliços, perhaver conegut i estimat unes famíliesamb les quals existiran uns lligams pera sempre i també eren feliços perquè eldia 6 es reunirien amb les seves pròpiesfamílies al camp de refugiats, envoltatsd'un desert hostil, a l'espera del re-ferèndum que els possibilitaria anar aveure el seu país i les seves platges quemai no han conegut. •

Muévete con Renault Tres pilares muy importantespara que tu vida no se pare:

• Vehículo de Sustitución.

• Menú Amarillo sin cita previa.

• Servicio de Asistencia 24 horas.

Y muchos más servicios a tu disposición:

• Exposición: Vehículos Nuevos y Vehículos Ocasión.

• Servicio Post-Venta: con mecánica, electricidad y carrocería.

• Vehículos de demostración.

• Boutique Renault.

SERVICIOS RENAULT. Nos movemos para que no pares.

Grup Joves Bona Ventura

Tots a Menorca:a la recerca de noves cultures i grans aventures!

Catalina Ma Cerdà (Coordinadora)

Com ja es costum, i més quan arri-ba la calor, el grup Joves Bona Ventu-ra, organitza un campament d'estiu perposar punt i final a totes les activitatsque des de principi de curs realitzamtots els dissabtes amb gran acceptació.Com que el grup ja es una realitat con-solidada i amb l'experiència de tresanys d'esplai, enguany decidírem sortirde l'illa.

El dia 30 de juliol sortirem de CalaRajada, un grup format per 50 nins i10 monitors destinació Menorca. Dinsel vaixell tots estàvem molt nerviosos.Una setmana de campament! sense elspares, sense escola, ningú no sabia comprendria aquella aventura.

A Menorca ens instal.làrem al cam-pament de Biniparratx. Allà, a part depatir molta de calor, realitzarem tallersde pintar camisetes (que per cert, que-daren una xulada), férem polseres, elsmés petits s'engrescaren a fer estels...També realitzarem ginkames (quasitots passat per aigua degut a la calor),jocs esportius, pregaries, cantaremmoltes cançons, anarem a dormir a laplatja una nit de lluna plena (va serfantastic!) Ah, també anàrem d'excur-sió a Binibeca, a Cala Galdana. Al puigde Monte Toro, a nedar a Cala For-nells, a visitar la Naveta dels Tudons...tot això dins un ambient on predomi-naven les rialles i la diversió. Un cam-pament, és una d'aquestes experiències

que et fan sentir viu i que no es podenexplicar amb paraules, cal viure-les in-tensament.

El 5 d'agost, tots preparàvem lamotxilla per tornar cap a Mallorca: elcampament havia acabat. Ben segurque durant aquesta setmana, tots om-plírem de bons records la nostra motxi-lla, i la guardarem bé, perquè així, quanIa destapem, ens sentirem vius i ence-tarem noves il.lusions que ens manten-dran l'anim per esperar impacients

inici del curs que vé!Tot aim') i molt més, ha estat possi-

ble gracies al suport econòmic del'Ajuntament de Llucmajor, al col.legiSant Bonaventura per cedir-nos l'espaifísic per realitzar les activitats durant

tot l'any, als Pares Franciscans, al su-port dels pares i mares, a l'eficàcia itasca constant de l'equip de monitors, isobretot, a la il.lusió que ens transme-ten els nins i nines que són els protago-nistes de la festa. A tots ells, moltesgracies!

Ja per finalitzar, només em falta dirque en aquest campament s'ha produituna transformació en la qual tots hemestat gent dedicada a passar-nos-ho béen companyia dels altres, i per tot allaon hem passat, tothom ens ha vist comuna colla de bons amics amb un objec-tiu comú de seguir-ho essent durantmolt de temps.

Ànim i endavant. Esperam veure'nsles cares ben aviat! •

ESPORTS

Col- lecció:Tardor - Hivern 2001

Pl. Espanya, 39- Telf. 12 10 00 - 07620 LLUCMAJOR (Mallorca) -

TIE1,I1'N IF 807814650 Instal.ladora Autoritzada núm. 375

Instal-lacions sanitàries - CalefaccióPiscines - Aire condicionat

Amb calefacció i aiguacalenta sanitaria

Si teniu qualque problemacridau-nos.

Estam al vostre servei

C/. Ciutat, 14 - Tels.: 66 00 53 - 659/17 05 70Llucmajor

LOCAL

a--.4 Quatre motsXisco Llompart

deixa l'"Espai Mallorca"Catalina FontFoto: C.

- Quin temps has estat director de l'Espai Mallorca?- Vaig accedir-hi el mes de juny del 2000 i he ostentat

aquest càrrec fins aquest mes de setembre. Vaig ser el conti-nuador, durant un any i un poc més, de la tasca que va co-menor en Sebastiù Alzamora.

- Quines activitats destacaries d'aquesta estada a l'Es-pai Mallorca?

- Vaig procurar seguir la línia que havia iniciat n'Alza-mora, tot i posant-hi allò que considerava propi meu. Hem fetpresentacions, cicles de conferencies, concerts mensuals perfomentar la presencia de la música i hem dedicat un mes altema de l'ecologia a les IIles. També hem obert relacionsamb altres espais culturals i hem fet exposicions organitzadesper nosaltres i d'altres en col.laboració amb altres organismesde les Illes.

- Per què has deixat la direcció de l'Espai Mallorca?- S'han juntat una serie de circumstàncies que han fet

que em decidís a deixar-ho, tot i que quan vaig començar adirigir aquesta entitat ja ho vaig fer pensant que era una co-sa provisional, només per uns anys. Un dels motius princi-pals ha estat que he decidit tornar a Mallorca, després de setanys de viure a Barcelona (cinc estudiant i altres dos treba-l lan t) ja estava una mica cansat i a més tenc la intenció de de-dicar-me a allò que sempre m'ha entusiasmat que es la pin-tura (a Barcelona hi vaig anar a estudiar Belles Arts). Pertant, tornar a ca mewl i recuperar la meva tasca personal i ar-tísitica són els dos motius principals que m'han impulsat a feraquesta passa.

- Estàs content de la feina que hi has fet?- En general, sí. He procurat, com he dit abans, seguir la

línia de l'anterior director i la persona que em seguirà tambého farà així, però a més a més, es bo que aquest càrrec can-vil de mans perquè cadascú hi aporta allò de més personal i

sempre sorgeixen projectes nous i més creatius. No obstantaixò, estic una mica descontent perquè no he pogut veure re-alitzats tots els projectes que m'havia proposat dur a terme,en molts casos per manca de suport tant institucional com delsector privat. L'Espai Mallorca necessita fomentar tots elsvalors culturals del nostre poble, inclosos alguns que s'handivulgat poc o gens, com l'artesania o la gastronomia.

Golden Gate Quartet

expert y'9 ELÈCTRICAdr. 'r'#

pSens dubte te convencerei

OPINIÓ

2001, una odissea revetleraBiel VichFotos: C. Julià

Dimarts d'espiritual(arrencada de cavall)

Les actuacions musicals programa-des per a la celebració de les festes deSanta Candida d'enguany es van ini-ciar el passat dimarts 7 d'agost, ambuns convidats d'excepció. Ens referimal Golden Gate Quartet, un dels con-junts més importants del panorama del'espiritual contemporani, que va atreu-re una generació d'amants de la músicanegra de tota Els quatre de SanFrancisco, van triar Llucmajor en laseva única actuació a Mallorca, presti-giant amb la seva arrivada l'escenaride plaça i donant-li un nivell interna-cional absolutament inèdit.

Aquests quatre excepcionals voca-listes ens van passejar pels viaranys delmillor espiritual interpretant amb mes-tria alguns dels estàndards més cone-guts del gènere. A més i amb la inten-ció d'augmentar el feeling amb el pú-blic el Golden Gate Quartet, es va atre-vir a fer versions espiritual d'algunsclassics d'altres gèneres de la músicanegra: jazz vocal, blues, soul... com perexemple el conegudfssim sitting on thedog of the bay d'Otis. I si això no bas-tava per encalentir l'auditori, en capmoment van cessar de demanar als pre-sents que acompanyessin a base demambelletes els temps més moguts decada un dels seus temes. En general espot dir que el públic llucmajorer va res-pondre satisfactòriament, si bé no ambl'entusiasme que semblaven exigir elscantants des de l'escenari. I és que, hohem de reconèixer, animar un concertd'aquestes característiques davant d'un

públic no entès és un repte a l'abast demolts pocs artistes. Evidentment laPlaça Espanya no semblava un templeevangelista en plena funció religiosa,pet-6 la gent s'ho va passar bé i va sen-tir la força i el ritme de la música afro-americana. Tot un encert per part delsprogramadors culturals de l'ajunta-ment.

Dijous entre pop i melòdic(això s'atura)

El programa d'enguany de les fes-tes de Santa Candida va sorprendre elsamants de la música en situar el con-cert de cartell més potent en bon dijousi no pas el divendres p el dissabte, comla tradició i la lògica més elementalsemblaven dictar. Aquesta, en principiinexplicable, decisió va generar unamala fi de comentaris, rumors i xafar-daries, que a partir d'aquell moment jano abandonarien les berbenes patro-nals. La rumorologia popular justifica-va el canvi de data per la por que tenial'organització que el concert d'Alejan-

dro Sanz de dissabte a Palma deixés laplaça absolutament buida. Davantd'aquesta alternativa i vist que ambdósconcerts es dirigien cap a un mateix ti-pus de públic, els responsables munici-pals, incapaços d'oferir quelcom capaçd'eclipsar el tal Sanz, haurien optatirremeiablement per canviar de data.Suposam que les festes es programenamb molta antelació i que aquest ru-mor no té cap fonament.

Amb Sergio Dalma i Tam TamGo!, el carteli no podia ser més comer-cial, i val a dir que en els primers anysde la darrera dècada del segle passathauria arrossegat una multitud cap a lavila. Per() el pas del temps passa factu-ra a tothom, i res ja no és el que era, talcom van tenir l'oportunitat de compro-var els qui seguirem aquestes actua-cions.

Josep Capdevila, artísticament co-negut com Sergio Dalma, representa ladarrera (i probablement l'última) for-nada de cantans melòdics, dins la tra-dició de l'anomenada cançó espanyola(forjats, la major part d'ells, a partir de

INSTAL-LACIONS - SERVE! TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

fUQO - IDIOMAS

Witt/TO/T/01e4p4eiiett diconeA. am4 g444124

peiits appd 124e/miva afrn4 eAreitie,ncia

Academia d'IdiomesCarrer Rei Jaume II, 48 • Llucmajor • Tel. 66 11 33

OPINIÓla seva participació en els concursosd'Eurovisió). Hereu de Raphael, Fran-cisco o Julio Iglesias, Sergio Dalmapodria ser definit com "el darrer delsmelòdics", darrer graó en l'evoluciód'un gènere condemnat a l'extinció perl'auge imparable de la cançó llatina(Ricky Martin, Enrique Iglesias, Pauli-na Rubio, etc). Si ens hi fixem bé l'artde Sergio Dalma encaixa perfectamentdins els paràmetres estandarditzats delsanomenats cantants melòdics: atractiufísic, simpatia, melodies aferradisses,romanticisme d'anar per casa, lletresque rondinen entorn a una visió estere-otipada i tópica de l'amor, capacitat perrepetir-nos cent vegades el mateix encent cançons diferents,... Fórmules al-tre temps efectives, però que avui fanaigües per totes bandes.

A l'hora prevista Dalma no apareixa l'escenari. Ni a l'hora prevista ni comés costum mitja hora més tard. El con-cert sembla retardar-se indefinidamenti de nou es disparen els rumors. Radiocalle propaga de pinte en ample tot ti-pus d'històries entre la realitat i la fic-ció, que es completen i s'omplend'anècdotes i details morbosos aixícom es difonen. Hom sent com un pú-blic impacient comenta que Dalma haarribat a Llucmajor en un estat lamen-table i es nega a cantar (els capricis deles estrelles). No són pocs els que asse-guren que pateix una depressió de ca-vall que arrossega des que la seva donael va abandonar. Altres versions par-len d'un sobtat atac de migranya, elqual fa impossible l'actuació. Tambéhi ha qui assegura que Dalma esta ab-solutament afònic. Es xerra de tensesnegociacions entre bastidors, amb par-ticipació de regidors, managers i el

propi Dalma a fi de salvar el concert;tampoc és dificil trobar testimonis ocu-lars que afirmen haver vist com un em-pleat municipal entrava a la farmaciade guardia per comprar aspirines o ge-locatils (tantes boques, tantes ver-sions); tothom parla, però res es con-firma.

Finalment el presumpte depres-siu/afònic, surt a l'escenari amb el seuposat de sempre, aixó sí, un poc mésapagat que de costum i amb gairebédues hores de retard. La Ilarga esperaes deixa sentir i el públic es mostra ab-solutament fred. Els rumors no s'aca-ben: certs "entesos" asseguren queDalma esta executant un play-back entota regla (hipòtesi més que dubtosa).La cosa no esta molt clara i genera tottipus de discussions. Dalma, convertiten nàufrag musical, apela al suposatfervor i animació del públic de GranCanaria (comparació més odiosa quemai) per encalentir la cosa. Finalmentsona el bailar pegados i les fans des-perten. El concert acaba amb un soro-II& esclat d'entusiasme i tothom sem-bla quedar satisfet. Dalma ha salvat lesnaus.

Són molts els qui no concedeixen aTam Tam Go! ni el bene fici del dubte.La plaça queda mig buida per escoltarel concert d'aquesta veterana formacióextremenya. Formats en l'escola delpop espanyol dels 80, el grup dels ger-mans Campillo arribava a Llucmajorper presentar el seu sisè disc: Miscela-nia, que recull noves versions dels seustemes més emblemàtics. Així doncs, icom era d'esperar el conjunt va fer unconcert de repas a la seva Ilarga i erra-tica trajectòria musical. Començantamb una línia molt propera a la de

Duncan Dhu, Los Secretos o Danza In-visible, els Campillo evolucionaren aprincipis dels 90, i a remolc de 1'6)(4dels Celtas Cortos, cap a un intent depop-rock adult, amb lletres més pro-fundes i cert compromís social (el temaespaldas mojadas n'és la mostra méssignificativa). Després de cinc anys desilenci van reaparèixer el 1999 amb unnou album que els va situar altra vega-da en el camí de la popularitat. El re-torn d'aquesta banda va ser una passaenrera cap al pop juvenil, millor dit, in-fantil, amb una obra petada de rimesfàcils i gracietes carrinclones que es-devé el súmmum de la cursileria (talcom exemplifica el seu gran èxit atra-pados en la red). Quant al concertaquest cronista no va poder deixar desentir vergonya aliena veient com elsCampillo, superada la quarentena(d'anys) i amb una alopècia galopantsegueixen interpretant cançons absur-des destinades a un públic infantil.Patètic.

Dissabte sense rock(arribada d'ase).

IX revetla alternativa al Passeig

Si ens hem d'atendre exclusiva-ment el text del programa oficial defestes, dissabte, revetlla de Santa Can-dida, va ser una nit sense rock. I és quel'única banda de rock contractada (ianunciada al programa) per l'ajunta-ment amb la finalitat d'amenitzaraquesta nit tan especial, Antònia Fontfinalment no va tocar. Continua doncsla maledicció de l'anomenat rock ca-tala a Llucmajor. I és que fa anys queper santa Candida no es sent ni una so-la formació de pop-rock que s'expressien la nostra llengua. Deu ser cosa delsdimonis boiets o de les animes dels xa-mans gonelles que vaguen per aquestescontrades sense poder descansar en paudes del 1349.

L'actuació d'Antònia Font haviadespertat una gran expectació per di-verses raons. En primer lloc la gent te-nia ganes d'escoltar en directe els te-mes del seu nou treball A Rússia. Ensegon Hoc, els seus concerts són delsmés animats i entretinguts que puguemtrobar a Mallorca actualment. I a més,com dèiem abans, des dels llunyanstemps de Tomeu Penya que no es sen-tia cantar en la nostra llengua a la ber-bena de plaça. Per tant la decepció pro-vocada per la seva volatilització va sermajúscula. El rumor de la no-actuacióes començava a difondre devers les deudel vespre i damunt la mitjanit una deles cantants dels grups berbeners, cri-

Tam Tarn Go!

FunerariaMare de Deu de Oue,A. SASTRE C/ Revolta , 11. - Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

Amb la finalitat de poder prestar els serveis funerarissense necessitat que la família s'hagui de molestar

per ser ben atesa, tant a Palma com a Llucmajor,posam a la vostra disposició el telèfon de serveipermanent: 971 62 01 46, i a Llucmajor vosinformaran al C/. Ciutat, 127-1r, Tel.: 971 66 18 62

gida en improvisada portaveu munici-pal confirmava la notícia. La cantantrecordava . al respectable que raonsalienes a la voluntat de l'organitzaciófeien impossible l'actuació d'AntòniaFont. La sorprenent portaveu atribulala espanta a problemes interns de labanda, i en un seguit de frases confu-ses, de difícil interpretació semblavatambé suggerir una mena d'incompati-bilitat entre el grup i els tècnics de so.Tal era el misteri que un cop mésl'imaginari popular va començar a di-buixar diverses línies argumentais perexplicar els fets. Reproduïm doncs elsprincipals rumors, donat que ni grup niorganització sortiren en cap momentdel seu sepulcral silenci:

1. L'equip de so aportat per Trui noestà a l'alçada dels Antònia Font. Novolen tocar perquè la manca de potèn-cia i la baixa qualitat del so els des-prestigiaria (es diu que l'equip de sode La Abeja... és més potent).

2. Les condicions tècniques per arealitzar el concert pactades ambl'ajuntament no s'han acomplert i aixògenera les protestes del grup. Tot ple-gat genera una forta discussió entre elgrup i els responsables de l'àrea de cul-tura. Després de la batalla els AntòniaFont agafen els atapins i no se'ls tornaa veure.

3. Les condicions tècniques per arealitzar el concert pactades amb Trui(recordem que Antònia Font és una deles bandes estrella de Mallorca So elcompetidor natural de Trui) no s'hanacomplert i aims) genera les protestesdel grup. Els Antònia Font, vist el malrotllo, acusen als tècnics de Trui de pu-tejar-los premeditadament i de volerboicotejar el seu concert. Vista la faltade confiança els tècnics es neguen adesenvolupar la seva tasca.

4. El concert és inviable perquè al'equip de so li falta una entrada i no espoden connectar tots els instruments.No hi ha temps per introduir les modi-ficacions necessàries i Antònia Font noveu possible eliminar un instrument ifer un concert decent.

La qüestió és que no hi va haver nitde rock i que aquest torna a ser un nouepisodi en la llarga série de desafortu-nats incidents que eclipsen en els da-rrers temps les propostes musicals del'ajuntament, davant dels quals, un jano sap francament que dir (només re-cordar els accidentats dos darrers Iluc-marocks). Com dèiem en aquesta ma-teixa revista fa uns mesos tots ens hau-l-fern de demanar que passaria a un pa-ts civilitzat si succeís una cosa així.Ens sembla que si no es pren aviat al-guna mesura al respecte s'ase s'hauràmort de rialles. Llucmajor no es pot

permetre seguir fent el ridícul d'aques-ta manera.

Així doncs i pel que fa a dissabte,l'autèntic concert de santa Càndida esva celebrar dins el marc de la revetllaalternativa organtizada pels compo-nents del conjunt La abeja Maya... ique enguany arribava a la seva novenaedició. Nascuda com un toc d'atenció al'absència d'una oferta musical per alsjoves per part de la institució munici-pal, recuperà enguany el seu caràctermés genuí a causa dels esperpèntics es-deveniments de plaça. La abeja Ma-ya... acompanyats pel grup convidat,enguany Menage, van actuar al Pas-seig. Un cop més els quatre arreplegatsde sempre, sense cap tipus de finança-ment i amb uns mitjans paupèrrims de-mostraren que posant un mínim d'en-tusiasme en el que fan són capaçosd'organitzar un event que deixa enevidència a institucions públiques igrans empreses del món de l'especta-cle.

Menage s'estrenava al cantó i ho va

fer actuant davant un reduït nombred'espectadors. Tot i aquest handicap hovan posar tot sobre l'escenari arrabas-sant els aplaudiments dels seus fans.Un grup com aquest es mereixia mésatenció (res a veure amb alguns delsconcerts apoteòsics d'aquest grup queaquest cronista ha presenciat). A poc apoc i a mesura que els rumors sobrel'affaire Antònia Font es divulgava lapresència de públic al cantó s'incre-mentava. L'humorista Annibal Smithva sortir a presentar La Abeja... pro-nunciant un monòleg força divertit onironitzava sobre les peculiars berbenesde Llucmajor i aprofitava per recordarles instruccions bàsiques per sobreviu-re a un concert d'aquesta formació. LaAbeja... va seguir amb la seva línia ha-bitual, aprofitant l'avinentesa per pre-sentar el seu CD-demo maxi single pera la discogràfica Q,?) Golden Rain Pro-ductions. Els fans van poder adquiriraquest CD-single pel mòdic preu de300 pessetes. Certament el millor deles festes. No era difícil! •

Avda. Caries V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)

OPINIÓ

,,,,Quaderns deFum Major

L'affaire Antònia (i altres retalls d'estiu)Miguel Cardell

Ara fa dos mesos justs, aquesta sec-ció posava punt demanant-se si en-guany l'Ajuntament continuaria discri-minant al programa de revetles estivalsles bandes de roc d'expressió catalana.

Després es va fer públic el progra-ma de Santa Candida i vaig començar aredactar mentalment una felicitació oreconeixement per la inclusió delsAntònia Font al menú de la revetla deldissabte. Havia de fer esment a la res-posta, finalment, positiva a les peti-cions que un sector del jovent local haadreçat a la Sala, al fet de tractar-sed'una banda que va per amunt, que elscritics reconeixen i el públic segueix,que ocupa portades a les revistes espe-cialitzades, i que té diferents llaços quela relacionen de ben aprop amb la vila,i encara als aspectes de normalitat queaquesta presencia hauria aportat a la re-vetla.

Per allò de no cercar sempre els as-pectes criticables, estava disposat a noaturar-me a un significatiu repas esta-dístic de la presencia del català al pro-grama de les hipertròfiques festes d'en-guany: ben residual i poc bilingüe si lacomparam a les hores d'actuació decantants i grups quarantaprincipals, cu-tres funcions revisteres i els inevitablesconjunts de repertori que semblen nopoder faltar a la cosa revetlera. (Peròsegur que el gran biliguator arenaler nofarà sentir les seves protestes).

Fins que va arribar l'hora de la ve-ritat i va passar el que va passar. Queva ser, si hem de fer cas al comunicatmés o menys oficial que, amb la digni-tat i la vergonya torera que els caracte-ritza, els responsables de l'esdeveni-ment varen fer Ilegir a l'assalariadacantant enlloc de donar la cara, que AFno actuara per problemes interns delgrup i totalment ajens (sic) als organit-zadors.

Clar que la versió de la banda esuna altra ben diferent, tal com me l'ex-plicaren aquell mateix vespre: No to-cam perquè a l'hora de provar el so, haresultat que l'equip no té la potencia, laqualitat ni les especificacions que ne-cessitam per fer la nostra feina, i elnostre tècnic ha dit que no hi ha res afer.

***

Aquests es pot dir que són els fetsessencials de la batalleta.

Aquests i la decepció, per dir-hodolçament, dels molts seguidors queels AF tenen a la vila (això només pas-sa a wiliest poble de merda! em deiendues quinzanyeres indignades, i lahistória sembla donar-los massa raó), iIa bona (o tremendament gràfica i rea-lista) imatge del poble que tot plegatprojecta.

Després de més de quinze anys defer feina en temes d'aquests, la mevaexperiencia em diu que el normal es

que en la seva promoció, i als contrac-tes, els grups musicals, com les com-panyies de teatre, hi incloguin un capi-tol de requeriments tècnics minims. Siaquests no es donen, qui incompleix elcontracte no són precisament els mú-sics.

No se si això es el que va passar. Sino ho és, i el comunicat oficial no men-tia, es de suposar que ara per ara ja hideu haver la corresponent denúnciacontra la banda per incompliment decontracte i el jutge parlara. Si ho es, noels haurem escoltat, però els haurem depagar. En tot cas, el que sí que va que-dar ben clar aquell vespre és quel'equip d'amplificació era una cafeterade pèssima categoria, absolutament im-presentable, que no podia anar ni ambrodes. Sonava a pestes esquerdades.Allò no era música, era renou indistin-gible que ni les remenades de cul deles mutates i els mulats dissimulaven. Iem sembla ben normal que uns músicsque al cap i a la fi són uns professionalsi uns artistes defensin les sevescançons, la seva imatge i la seva obra ies neguin a actuar en unes condicionsimpossibles. De la mateixa manera queem consta que els AF no van de capri-ciosos Rolling Stones ni exigeixen to-valloles de seda i res més que unescondicions dignes i suficients que aLlucmajor (i només a Llucmajor du-rant un estiu en el qual deuen haver fetuna vintena Ilarga de bolos a Mallorcai altres tans per terres catalanes) no tro-

It SUMV.W".........."•~•■••••••■••••~0.0.4

Industries Semar, s.a

C/. Tomas Moseproi, 6 - 8Tel. 66 01 57- Fax: 66 29 01 (LLUCMAJOR)

DO

FRUITS SECS • CONGELATSPOLLASTRES A L'AST

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

bare n .Anotem després el contrast entre

l'equip amplificador dels trons i el que,a la mateixa plaça, s'havia posat dosdies abans al servei d'artistes amb proumenys categoria, però amb tot el su-port de la promoció del més cutre ne-goci de la música i la cosa rosa espan-yoles. I encara demanem-nos perquè esfa una vetlada quarantaprincipalera decap a peus i el roc català es mescla,com ous i caragols, amb resignats de larevetla i tristos tòpics tropicalistes dig-nes d'un programa de Jose Luis More-no.

Bé, aquests es el gènere que des-patxen, des de la casa de la vila els quiens governen, amb el permís de molts isegons un pacte misteriós. Llavors,pels bars de la plaça, corrien històriescom aquella d'un regidor que, davantel perill que no sé quina vaga de con-ductors d'avió no deixàs arribar un fla-menco a les revetles de S'Arenal, vapujar a l'escenari per assegurar quel'ajuntament es plantejava si dur-lo enavió privat. Una história improbable,caricaturesca i mala de creure, sí... Pere)perquè tots els presents la donaren perbona?

***

En fi, això ha passat l'agost de lamultiplicació de les Festes de SantaCàndida, que segurament s'hauria derecordar com l'estiu que va cantar a lavila el que queda d'un dels més histò-rics grups de gospel.

Sembla que el boom festiu ha ten-gut bona acollida, i es mal de fer criti-car que es facin coses per animar lesfestes i la vida del poble, però voleudir que, amb l'enorme deficit d' infra-estructures i polítiques culturals que te-nim, aquestes són les veritables priori-tats...o, al manco, que no hi ha mesuresi politiques molt més urgents?

M'ho deia un amic que acabavad'ésser al nou teatre municipal arta-

nenc (i només els hem pogut copiar elscavallets?): Cada vegada que vaig a unpoble o altre sent una gran enveja deles infraestructures que tenen i com lesusen... i una certa vergonya com a lluc-majorer.

***

Parlant de vergonyes, el fotògrafilucmajorer Antoni Catany ha estat en-guany guardonat amb el Premi Nacio-nal d'Arts Piàstiques de Ia Generalitatde Catalunya. Un important premi quereconeix tota la seva trajectória artísti-ca en base a l'exposició antológica quefa poc va mostrar-se al Museu Nacio-nal de Catalunya. De moment, per aquíni ase ni bestia. Cosa que també reco-neix tot un concepte, una manera de feri una sensibilitat, la dels nostres muní-cips.

Certament, aquest començament desetembre m'han arribat remors de que,ara, millor tard que mai, el podrien pro-posar per una espigolera. Només esperque, si es així, no el tractin, a ell i la se-va feina, com si fos un membre d' AF.

***

Amb aquestes, l'agost vacacional,feixuc i paralitzador ha donat la ben-vinguda a setembre amb una d'aques-tes tempestes breus però escandalosesque ens ha alleujat les basques i ha tor-nat a negar carrers (inclòs el ques'inaugurava aquest estiu) i cases, i de-mostrant els perills d'asfaltar damuntl'asfaltat i no tenir un sistema de plu-vials així com toca. Algun dia s'hauràd'escriure un resum de les tècniquesd'autodefensa que ap4iquen els escali-vats vilatans... com a aquell súper deles Rondes, que, quan va d'aigua, apar-quen davant les portes de l'establimenttota la seva flota de vehicles ocupantun carril, perquè aix1 fan desviar elscotxes i s'estalvien les esquitxades queels xopen i neguen fins a l'aiguavés de

darrera...

***

Deixant de banda aquests habitualsglops fecals, l'inici de setembre marcael retorn a la vila des de la distànciavacacional, que ens dona una altraperspectiva de l'actualitat local, quepassa per seguir-la segons la mostrenels diaris.

Així hem sabut que la Sala Conten-ciosa del Tribunal Superior de Justíciaha adreçat durs retrets a l'Ajuntamentper incomplir i no fer res per adequar-se a les exigencies de la legislació deprevenció de riscs laborals, en una sen-tencia per la qual haurà d'indemnitzaramb tres milions de pessetes un jardi-ner municipal que va caure de nou me-tres d'altura quan esmotxava arbres aS' Arenal sense les corresponents sub-jeccions. Uns fets que varen. succeirl'any olímpic de 1992. Treis els comp-tes de qui comandava i sabreu a qui po-deu anar a demanar responsabilitats.

Clar que això no vol dir que els em-pleats públics Ilucmajorers s'hagin dequeixar de tots els aspectes de la sevasituació laboral, ja que un informe del'tribunal de Comptes treu el nostreAjuntament entre els qui, als conveniscorresponents, estableixen períodes va-cacionals superiors als 30 dies naturalsper any que fixa la normativa corres-ponent. Cosa que deu estar socialmentmolt be, si té com a contrapartida i re-sultat una dedicació exemplar als seusdeures dels nostres ben descansats fun-cionaris. 0 ni l'hi té?

Clar que, enguany, sembla que al-gun funcionari no ho ha tengut be al'hora de partir de vacances, ja que es-tava superat per la feina de tramitar lapluja de demandes de Ilicencia perconstruir que han arribat a la Sala fentcarreres per tal d'esquivar la famosamoratória. Cosa que, en versió dels quitrobam que tant de ciment fa més queoi, passa per la paraula boicot.

CLASSICS • NOVETATS • IMPORTACIÓ

Teixits LlevantAtenció Especial als Llucmajorers

Plaça Barcelona, 2 (zona Es Forti)

Tel.: 45 70 78 • PALMA

Passeie Jaume III, 2 A (delante estatua Jaume III)971 12 03 18 - 24 h.: 649 03 19 27

Horario:miércoles, jueves y domingo de 17 a 21 h.

Vielnes sabado de 10.30 a 13.30 h. y de 17 a 21 h.Martes cerrado

VIDEOCLUB 24 HORAS VHS - DVD - VideojuegosAlquiler interior

Los mejores estrenos a los mejores precios

VIDEO JUEGOS Accesorios • Alquiler consolas • Venta juegos y consolas

Illay1.010

SERVICIOS elefonia tija • Internet TV • Banca electrónica • Seguros coches

ELECTRODOMÉSTICOS Especialistas en "Cine en casa"HI-Fl - TV - DVD - VHSAccesorios

OPINIÓ

I, ja que parlam de diaris, mirau a lasecció d'anuncis immobiliaris i tendreuuna imatge de Maioris, Bahia Soul i laresta de la megapolis transarenaleracom una mica esgarrifadora. Llavorsmirau quina empresa domina a aquestsanuncis i la cosa prendra colors mig decinema negre mig de Blade Runner.(Llucmajor-Plató podria ser el temad'una futura exposició als "quadros"de Cas Coix, que enguany ens hanmostrat -Mallorca plató- cartells pro-mociona de pel.lícules filmades a unaMallorca que en bona, o mala, mesuraja no existeix... Com ens recorden al-gunes fotografies que acompanyen elpregó de Festes de San Cristóbal aS' Arenal, mostrant a les dares la mag-nitud de la tragédia que no arribam aaturar.

Tanta construcció no sembla re-dundar en millors serveis. Ho dic perdues notícies: la de la brutorada quemembres del GOB i veins han retiratde vorera de mar a Badia, i lade! retardque Guardia civil i empresa d'am-bulàncies s'atribueixen mútuament ique pot haver costat la vida a un homeque va morir després de trobar-se ma-lament mentre nedava prop del ClubNàutic Vell de S' Arenal.

* * *

Són informacions significatives,per() no sé si tant com les que mostraun estudi del Consell sobre finança-ment municipal. Així sabem quel'Ajuntament de Llucmajor va fer l'anypassat una inversió real de 39.963 pes-setes per habitant, cosa que el posa capa la meitat de la classificació entre totsels municipis mallorquins, i per davallIa mitjana que és de 43.000. Pere, si eninversió no passam de la grisa mitjania,en deutes ocupam plaça de championsleague, la cinquena de l'illa, ja que re-sulta que el deute municipal ens toca a18.108 pessetes per persona, inclososvenerables jubilats i indefenses criatu-res (i supós que després de deu anys dedretota ja no deuen gosar donar la cul-pa als rojos).

També estam classificats en placesde dubtós honor al hit parade de sali-nització dels aquifers: certament, és unmal estès a quasi tota la costa mallor-quina, i per endins per endins queavança. El fet és que l'aqiiffer ques'anomena Llucmajor-Campos ha arri-bat als 5.000 milligrams de clorurs perlitre, que vol dir vint vegades el limitmaxim de potabilitat. Diuen els infor-mes que bona part de la causa d'aquestcas l'hem d'anar a cercar a les ex lota-

cions agràries de Campos... pen) si se-guim xuclant de les mateixes venes, jasia per golf, urbanitzacions o exportaraigua beneïda, no farem més que afegiraLsalat... i sien quines sien les causesprimeres, el mal ens arribarà a afectar atots. I és una malura de mal arreglar,aquesta, per molt que l'empresa que varedactar les modificacions del PGOUactualment vigents ni es molestas (omolestàs anau a saber qui, al capdavallqui paga i contracta mana) a tenir-hoen compte.

* * *

Acabant l'estiu ens han arribat duesnotícies que podem mirar des d'un cai-re relativament positiu. Una és la pos-sible conversió del fort d'Enderrocaten un hotel rural de luxe de 25 habita-cions, mentre la bateria Alfonso X111seria. la seu d'una fundació cultural.S'ha de dir que la cadena que se'n fariacàrrec, Relais&Chateaux és una em-presa seriosa, que sap usar en beneficipropi el respecte al patrimoni històric inatural -una Iliçó que per aquí encarano semblam tenir per ma- i que dirigi-ria les obres el president balear del clubd'amics dells Castells. El batle ha fetrepicar campanes davant el projecte, ila veritat és que no és una mala alter-nativa a la tristíssima situació actuald'unes instal.lacions que formen partde la história i l'anecdotari de la vila,des dels molts compatriotes que hi va-

ren fer el servici a aquells històrics sa-baters que, en temps de crisi podienguanyar un jornalet picant a Enderro-cat... Pert) haver-se de conformar ambaixò parla també d'un realisme escali-vat que no deixa de somiar en unes ins-titucions amb la capacitat i la voluntatde salvar fort i bateria fent-ne un centrepúblic.

Pública sera l'explotació de SoN'Alberti com a cacera controlada icentre d'educació de futurs caçadors.Vist el panorama escopeter de l'illa,em sembla també un mal menor... Per-què em costa entendre que matar sia unesport, i em deman si enlloc de criarfuturs caçadors ben educats no convin-dria més educar futurs aimadors de lanaturalesa sense trons i sang.

* * *

Coses d'un estiu que s'acaba. Tam-bé aquest estiu el Conseller d'Educaciói Cultura Damia Pons, després de reu-nir-se amb el batle de Palma per esta-blir consensos relatius a la normalitza-ció lingüística ha dit que el futur delcatalà a Mallorca es juga sobretot aPalma, Calvià i Llucmajor, tot fent es-ment al disparat creixement demogra-fic del nostre municipi. No és un temaper resoldre en quatre línies, i segurque en tornarem a parlar, però vos pro-met que el primer que em va venir alcap en Ilegir-ho va ser: idõ si que estamben arreglats. •

FRANCOMÕJERINSTAL.LACIONS ELCTRIQUES

I Instal.lador autoritzat per la D.G.I.

Instal.lacions i reparacions Elèctriques

O 11•Iuminació

0 Aire condicionat

0 Energia Solar

0 Porters automatics

O Reformes

• Antenes

• Megafonia

O Telefonia

• Unies B.T.

• Manteniment

C/. Ramon Llull n2 33 - Llucmajor 07620Tel.: 971 660 918 - Fax: 971 660 281

Mòbil: 629 270 307

URGENCIES ATESES EN 24 H.

Es més que un número

Cl. MARINA, 104- TEL. 66 05 21

EXPOSICIÓ I VENDA: Cl. MARINA S/N. - LLUCMAJOR

AGENT OFICIAL PEUGEOT

Ho diuel diari

EnderrocatMaties Garcias

Les calors agostenques s'han refrescat amb la notícia queel fort d'Enderrocat es convertira en hotel de luxe. Periodis-tes de fama (Matias Val lés) i comentaristes de prestigi (CelaConde) s'hi han referit a les planes del DM del divendres deSanta Candida. Tots els que n'han parlat s'han referit a l'es-tat ruïnós i a l'espoli que ha patit l'antiga bateria de costa desdel moment que l'abandonaren els soldats. La solució de pri-vatitzar-lo i convertir-lo en un establiment hoteler d'alta ca-tegoria ha estat saludat per tots els mitjans de comunicació i=be pel batle de la vila. Tothom destaca la qualitat delprojecte de restauració de l'edifici, que inclou la conversiód'un dels dos forts en hotel de cinc estrelles amb vint-i-cinchabitacions i la transformació del segon fort en un espai cul-tural. També s'ha elogiat la ubicació d'un restaurant de luxei el compromís de reinstaurar flora i fauna autóctones a lestrenta hectàrees de costa d'Enderrocat. "¿Demasiado bonitopara ser verdad?", es demana Cela Conde.

Un altre espai que ha de canviar d'usos és la possessió deSon Alberti, que per obra i gracia de M. A. Munar i la sevapolítica de caça es convertirà en un gran vedat per a caçadorssense floc on fer tronar l'escopeta. També tota la premsa ciu-tadana n'ha parlat, però, a més, l'UH de l' I de setembre diuque un grup de caçadors ja tenien la finca llogada fins al fe-brer de l'any que ve per dos milions de pessetes. El problemaes que el contracte era de paraula i ara no poden reclamaramb documents. L'oferta de Munar devia dur més papers i demés pes.

Sense deixar de parlar de patrimoni, pen) ara des d'unvessant més artistic, ens hem de referir a una notícia del 2 dejuliol, quan Baltasar Coll anunciava al Diari de Balears queenllesteix el primer volum de les seves investigacions sobrel'estada de Gaudí a Mallorca i de l'obra que hi va fer: "Gau-dí no va fer d'arquitecte a la Seu, no hi posa ni una pedra niciment, simplement en fou un decorador". La investigaciódel canonge llucmajorer fa setze anys que es en marxa, tot ique la malaltia i les operacions l'han tenguda aturada duranttres anys.

Qui conta la seva experiencia amb la desgracia quecanvia la vida es Margarita Picornell, la jove que fa 12 anyspatí un accident de cotxe que en uns segons li =via la vida:"mi piel -diu a la carta publicada a El Semanal el 15 de juliol-pasó de suave a cartón; en unos meses de agonía, mi cuerpose llenó de injertos y queloides. Pero doy gracias por estar vi-va". I a partir d'aquesta dura experiencia, proclama la ne-cessitat de valorar les persones no pel físic, sinó per les qua-litats humanes. Elles seran qui m'ajudin a sortir de casa ambun gran somriure, conclou la jove de 27 anys que ha refet lavida i que jo record dins l'aula amb gran força de voluntat depart seva per continuar com si res no hagués passat. •

TOPONÍMIA

De noms i de Hoes (LXXXVII) Es Pas de Vallgornera

Les cases d'Es Pas de Vallgornera

F. JaumeJ. MonserratA.M. MonserratF. MutFotos: C.

Per fer la recerca toponímica de EsPas de Vallgornera hem tengut el gustde poder parlar amb la seva propietaria,Antònia Salva i Ginard, i els seus dosfills: Miguel Munar i Salva i JerónimaMunar i Salva, els quals, molt amable-ment, ens han donat tota la informació.

En l'entrevista hem posat dos ma-pes, el primer fan referència a abans defer la urbanització i el segon correspona la finca actual.

Què ens podríeu dir de la finca?Es Pas de Vallgornera pertanyia

al meu sogre, Miguel Munar, que l'he-retà d'un conco capella. Posteriormentla finca va passar al meu home, Anto-ni Munar i Salva (en Toni des Pas), queva morir fa 10 anys.

Encara que tothom la coneix comEs Pas, la finca es denomina Es Pas deVallgornera ja que per arribar-hi espassa per dins Vallgornera.

Antigament tenia la forma de ferra-dura, arribava a la mar. El meu sogreen va vendre un tros per fer la urbanit-zació, precisament va vendre un trosde la banda dreta i el que pegava a lamar. Quan en Toni i jo ens casaremanàrem a viure-hi. Teniém porcs, ove-lles, fèiem formatge... Hi estarem pocsanys perquè foravila ja no anava gairebé, aleshores en Toni va comprar unabarca i es va posar a fer de pescador as'Estanyol. Quan el meu sogre es varetirar posarem un pagès, era el mateixque duia Vallgornera, que hi va estarfins que es va retirar. Hi ha sembratsametlers, garrovers i figueres. A la ga-rriga trobam: mates, ullastres, romaní,estepes, aladern i alguna sivina.

Quins topònims trobam a Es Pasde Vallgornera?

Hi trobam: Es Serrai d'en Gustósde Prop. Es Serrai d'en Gustós d'En-mig o Sa Garriga des Pas. Es Serraid'en Gustós de Baix. Sa Cova . Quanferen l' hotel de la urbanització trobarenuna cova de grans dimensions dins elllit der torrent. Pe l poble es deia que,fins i tot, era més grossa que les coves

de Manacor. Sa Creta. Sa Tanca de sesOliveres. Sa Marina. Hi teníem muls iegües de cria. Sa Tanca o Es Comellard'en Serra. Ses Rotes. Ses Rotes deBaix. Es Pas d'Enfora. Es Pas d'En-mig. Es Pas de Prop. Actualment lafinca compren la banda de l'esquerrade la ferradura i podem distinguir dinsEs Pas d'Enfora: Es Garrigó des Re-vellar i Es Garrigó des Cocó Tapat. EnEs Pas d'Enmig hi ha: Sa Casa iS'Hortet. En Es Pas de Prop trobam:Es Pinaró, Ses Cases, Es Garrigó deses Cases, S'Hortal des Llorer, SaQuintana, Es Figueral de Moro (ambalzines), Sa Caseta Vella i S'Hortet.

Quina és l'activitat actual de lafinca?

Continuam l'explotació de la fincai intentam recuperar les races autócto-nes.

Miguel, sabem que ets un apas-sionat de tot allò que faci referènciaa la recuperació de races. Ens po-dries explicar un poc què fas?

Bé, a mi, juntament amb altres per-sones, ens agrada recuperar les racesautóctones i conservar les seves parti-

cularitats. Per recuperar les races es vacrear el PRAM (Patronat de RacesAutòctones de Mallorca), però poste-riorment es va crear el PRAIB (Patro-nat de Races Autòctones de les IllesBalears), perquè consideràvem que eramillor que hi hagués, no només les ra-ces autòctones de Mallorca, sinó totesles de la Comunitat.

Començarem la nostra feina a Ma-llorca però, ja l'any passat férem moltafeina a Menorca, fent-hi presentacionsals interessats en preservar el cavall, lavaca i l'ovella menorquina. Es a dir, apoc a poc ens donam a conèixer. Unabona manera de fer-ho és anant a les fi-res dels pobles.

Quines són les races que s'inten-ten recuperar?

A Mallorca: el cavall mallorquí,l'ovella blanca, l'ovella roja, el ca mè,el ca de bou, el ca de bestiar, el ca rateri aviram. A Menorca: el cavall, la vacai l'ovella menorquina. A Eivissa: el co-nill, l'ovella, la cabra i el ca eivissenc.

Pel que fa al cavall mallorquí caldir que hi ha una associació que fun-ciona molt bé i ja fa un bon grapatd'anys que s'intenta la seva recupera-ció. El cavall mallorquí estava molt albaix. L'any passat, gracies a l'ajunta-ment llucmajorer, poguérem fer el deumorfològic del cavall mallorquí. Tam-bé ens va fer boxos (estables per tenir-hi els animals), ja que els animals sen-cers no poden estar de qualsevol mane-ra.

Quines diferències hi ha entrel'ovella blanca i la roja?

Les ovelles mallorquines són blan-ques o roges. Es va veure que l'ovellablanca patia tota una série d'alteracions(orella, llana...), aleshores es crea l'As-sociació de Ramaders d'Ovella Ma-llorquina. L'ovella blanca és petita,molt vividora, molt forta. Aprofita moltl'ullastre, el fanas, necessita molt pocper viure. Es molt bona mare, molt ge-losa del xotet. El xotet petit en dos me-sos i mig ja està fet.

L'ovella roja (que està en perilld'extinció) és més grossa, molt lletera imolt poc botadora, és sofrida però sem-pre ha de tenir per espipellar. Segonshe sentit contar, la història d'aquestaovella és que un vaixell va naufragar ales costes de Llucmajor, entre el seucarregament duia ovelles que varenquedar a lloure per la marina i que esmesclaren amb la mallorquina donantl'ovella roja, característica del termede Llucmajor. Actualment n'hi ha perPollença i a altres bandes. A Llucmajorhi ha les guardes d'en Servera, la d'enFerreret, la guarda de Son Fosquet,Son Taixaquet, Albenyeta i Es Pasde Vallgornera.

Antònia Salva Ginard i els seus fill Miguel i Jerônia Munar Salva

rr"

• ?

TOPONÍMIA

AN

Llevant. Es fundà el dia 15 d'octubrede 1998. Em proposaren ser-ne el pre-sident i jo ho vaig acceptar. La sevamissió era divulgar i escampar la raçael més aviat millor, recuperar-la ambIa seva puresa. Actualment intentamfer el 'fibre geneolõgic on es fa el re-gistre de les diferents races.

Des d'aquí vull agrair les subven-cions que ens ha donat el Govern deles Illes Balears a través de la Conse-lleria d'Agricultura, així com =1)6 lesdels ajuntaments on hem anat de fires.Es una associació molt petita, però,anam fent. •

1. Sa Quintana2. s'Hortal des Llorer

3. es Figueral de Moro

4. sa Caseta Vella5. s'Hortet

Quines On les passes que es fanper recuperar una raça?

Es fa una roda, un cercle, perquèels animals de Mallorca: els de la Serrade Tramuntana, de Pollença, de Fela-nitx, de sa Marina de Llucmajor, deCampos, d'allà on sigui, arribin a sertots semblants i tenir les mateixes par-ticularitats.

Tenim una roda de mardans, en-guany jo n'he passat un a Mossa (Es-corca) i n'he baixat un de Son Colom(Escorca). Actualment podem distin-guir les ovelles de quina finca són perles seves característiques. El que espretèn és que d'aquí a un parell d'anys,gracies a la roda, tots els animals ten-guin els mateixos trets. Com ja he ditabans, l'ovella roja està en peril d'ex-tinció; si em permeteu voldria dir alsIlucmajorers, ja que és una raça ques'origina en el nostre terme, que hotenguessin en compte i que contribuïs-sin a fer possible la seva recuperació,posant-ne a les seves guardes.

Que ens podries dir de la recupe•-rack') de races de cans?

A Llucmajor hi ha una sèrie de per-sones interessades en la recuperació delca mè, del rateret, del ca de bestiar idel ca de bou, que és el darrer que s'harecuperat. Fan bona feina i les recupe-ren.

o

e.

o SO

Miguel, pel que sembla dediquesmoltes hores a la recuperació de ra-ces autòctones, quina es la teva fei-na?

Bé, jo he de dir que som un delspocs pescadors joves de s'Estanyol,pesc amb la barca que,era de mon pare.La recuperació de les races és una acti-vitat a la qual hi dedic molt de temps.

Qué és l'Associació de Raniadersde Cabra de Raça Mallorquina?

Aquesta associació esta formadaper un grup de gent de la Serra de Tra-muntana i un altre grup de la Serra de

200 so 44

11'

•i7 0 .p`P

VC)

Tempspassat

Ignasi BarcelóToni Monserrat

La foto d'aquestmes és de l'any 30 o31 i esta feta a la plat-ja de S'Arenal. La ba-rraca de pi, els para-sols, els barnussos iels banyadors de lesdones ens evoquen untemps no molt llunyaperò sí molt diferent.

1.- Francesca Ta-berner Oliver (a. Ca-rrasqueta, a. Seu, ger-mana del pintor MateuTaberner Oliver, a.Carrasquet)

2.- Aina Ginard. De Ca's fuster Ginard (a. Carro) tia deFrancesca i Jaumeta Contestí (a. de ca's rellotger Peixet).

3.- Joana Maria Calafat (a. Fosqueta) es casà amb en Llo-renç de Son Verí, tia d'Antoni Tomas que treballa a la Ban-ca March i de Francesca Vidal Puig (a. Pieres).

4.- Pereta Catany Taberner (a. Jaquetona) tia de Frances-ca, Antoni, Ignasi i Catalina Catany Ponsetí (a. Jaquet6).

5.- Magdalena Oliver (a. Seu, a. de Ca's Senyorito).

6.- Antònia JaumeOliver. Filla de naMagdalena (5).

7.- Josep JaumeOliver. Fill de na Mag-dalena (5).

8.- Na Myrka. Sacussa de don Mateu"Carrasquet".

9.- Antoni Catany(a. Espirut). Pare de naMagdalena i

casades amb enPau Tomas (a. Bunyo-lí) i en Miguel Ros.

NOTA: Volemdonar el nostre agrai-ment a totes aquellespersones que ens han

ajudat aportant informació referent a la foto i de manera es-pecial a Magdalena Andreu (a. Saupeta), Catalina Sastre (a.Bovera), Pereta Catany (a. Jaquetona) i Bartomeu Verdera (a.Es Sastre Pou).

FE D'ERRADES: Segons ens han informat a la foto delpassat mes de juliol on diu.... Cerda (a. es Porrerenc) hauriade dir Bartomeu Cirer. •

•El que crida l'atenció d'una manera més dolorosa es de quina

manera continuen dramàticament vigents les idees o línies editorialsque es proposaven ja fa vint anys com a fundacionals d'aquesta re-vista. De quina manera el territori i el patrimoni natural del termecontinuen sotmesos a la voracitat que permet i fomenta una políti-ca urbanística que sembla servir més als interessos egoistes i cecs,de guany immediat, d'uns pocs que a la sostenibilitat que l'interèsgeneral i el seny reclamen. De quina manera s'ometen les mesuresde foment de la Ilengua catalana, fins i tot els minims que plantejauna legislació aprovada en bona mesura pel propi Partit Popular(això quan no s'usa sistematicament la institució municipal i elsseus recursos com altaveu d'ideologies de la por, la intolerància i lacrispació social). De quina manera els principis democràtics sem-blen pels qui detenten (o hauria d'escriure posseeixen?) el podermunicipal mes un tràmit a solventar superficialment que un camí deconvivencia a aprofundir donant exemple (Hem de recordar un epi-sodi d'aquests vint anys, quan el batle Gaspar Oliver va enviar elsmunicipals a tancar la parada d'aquesta revista a la Mostra firal enun cas flagrant de censura ideològica ben ancien regime).

Amb tot, crec que formam part d'una energia social que ha in-fluït en molts dels avenços de la nostra societat d'aquest vint anys.Dos mil lectors en català ara sell normals, per() fa vint anys eren unmiracle de normalització.

I tot, aquests vint anys que hem madurat i envellit, i la revistaamb nosaltres, a partir de l'esforç d'un ample col.lectiu 14ue va delsmotors que empenyen i telefonen i corren fins als col.laboradors,anunciants i subscriptors. Enhorabona a tots i endavant les atxes.

Miguel Cardell, periodista

•

•No ho oblid

No oblid que Llucmajor de pinte en ample, fa ja més de quinzeanys, fou l'espai on es publicaren els meus primers textos. La sec-ció que anomenàrem Cap el suieidi dels atavies havia de ser l'em-brió de les Edicions Ataviques, experiencia que aplegà alguns in-quiets joves de Llucmajor en la publicació dc Ilibres de poesia plàs-

ticament ambiciosos.No oblid que la nostra revista ha estat sempre oberta i

compromesa amb el país i amb la cultura; generosa amb aquell quis'hi hagi acostat per participar-hi...

No oblid que Llucmajor de pinte en ample parla d'un pobleque persisteix a existir, a tenir veu i a fer-se sentir.

No oblid que es difícil saber que es Llucmajor, i que la revistaens en mostra els senyals vitals, així com les intolerables carències,Ia insuficiencia crònica.

No oblid que fa vint anys que hi ha dones i hi ha homes que es-criuen o treballen de manera desinteressada per un projecte comeque es diu Llucmajor de pinte en anzjile.

No oblid que un poble, ara per ara, tan pobre com Llucmajor encultura institucional, ha gaudit, durant els darrers vint anys, d'unarevista viva i crítica.

No oblid que la millor vacuna contra l'amnèsia i l'anestèsia ésla informació, i agraesc que Llucmajor de pinte en ample ens pro-veeixi cada mes.

Miguel Bezares, escriptor•

e Llucmajor de Pinte en Ample?

•Destacaria que generalment són els mateixos els que compren la

revista, gent que viu a Llucmajor i també la compren alguns Hue-majorers que viuen a fora poble; vénen i te demanen si ja ha sortitla revista nova.

Més o manco sempre se ven la mateixa quantitat de revistes. Lagent se fixa en la portada i si els crida l'atenció la compren.

De vegades es fan comentaris; no tothom està content amb totsels escrits.

Llorenç Coll, Cafè Colon

•

Només fa 2 anys i escacs que brufàvem el número 200 de lavostra publicació j, enguany, ho feim per festejar els 20 anys de vi-da. Ara, si fa no fa 1 any, l'Associació de Premsa Forana celebravael II Congrés de Premsa Forana en el.que, entre altres actes, es Mu-raren diplomes a les publicacions que havien complit 20 anys de co-municació. Per poc, Llucmajor de pinte en ample no havia complitaquesta dat I, amb confiança, s'ho mereixia, i a més, si la vida dela vostra publicació havia anat lligada des del seu naixement a la vi-da de l'Associació, encara més.

Un camí que, ja ho recordava en aquell escrit del 1999, ha estatmolt similar al de moltes publicacions associades. 20 anys són, almeu parer, més que suficients perquè el poble que l'ha vista nèixeres senti orgullós de la vertebració social que ha aconseguit; en segonlloc, perquè s'ha donat a conèixer Llucmajor, llucmajorers/eres a laresta de l'illa i perquè els altres mallorquins hagin conegut mésLlucmajor, els llucmajorers/eres i, finalment, perquè ha mantinguti ha elevat l'hàbit de llegir informació en la nostra Ilengua.

Enhorabona als qui feis aquesta tasca tan vàlida i altruista. Quesigui per molts anys!

Miguel Company Florit,president de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca

•

•Girant l'ullada cap enrere, vint anys no són poca cosa. No dirá

que guaitin les obres de l'avior, però sí el pas de la joventut a unacerta maduresa. Això, si más no, ás el que ha aconseguit la revistadurant la seva existència, que no hem de donar per acabada.

Haver estat implicat des del primer moment, i en èpoques ambmás intensitat i d'altres más en segon o tercer plànol, fa veure lescoses de manera diferent. Per mi, la revista és una part important dela meva vida, en el sentit que hi he fet amistats i que també m'haservit per conèixer la gent i el poble. Per altra part, per dir-ho dequalque manera, ha estat una certa escola de redacció, i això, enca-ra que nomás sigui com a dèria particular, m'entretén i m' interessa.

No crec que ningú hagi de tenir la pretensió d'utilitzar la revis-ta com a eina capaç de produir efectes miraculosos: canviar lesmentalitats de la gent, fer caure batles i governs municipals, canviarel rumb de la história, etc, etc. En tot cas, serveix per contar cosesque passen (no m'atrevesc ni a dir les coses que passel') i per dei-xar constància d'uns parers i unes opinions. També per estimular lacreativitat d'un grapat de persones i per mantenir la ii.lusió dels quel'esperen cada mes per espipellar-la o per llegir-la de cap a peus. Novos penseu que tot plegat sigui poca cosa.

Maties Gardas, col.laborador

•

•

No m'hauria pensat mai que explicar la trajectória de la revistase'm pogués arribar a fer dificultós, pens) després de pensar-hi id'intentar respondre'm com han estat aquests vint anys de Llucma-jor de pinte en ample, he arribat a la conclusió que si em trob davantaquesta indecisió a l'hora de parlar d'un aspecte o un altre, és per-què em veig incapaç de separar la revista de la meva pròpia vida ique el fet d'haver-la viscuda d'una manera tan propera, i des de benpetita (perquè només tenia set anys quan es publicó el primer nú-mero) fa que el tema se'm faci completament personal. Per a mi larevista és l'escola de mallorquí, un record llunyà d'una aula de CanMataró; un record entranyable del piset del carrer de l'Esperançaamb el rebost pie de caramulls de revistes; és tot un conjunt de per-sones que han seguit una trajectória ben definida que, sens dubte, hadeterminat la línia que jo també havia de seguir i que m'havia deportar amb una naturalitat familiar a col.laborar-hi d'una maneramás o menys habitual; i tanmateix, si hagués de resumir-ho tot endues paraules, aquestes serien: Coloma Julià. Sense voler deixar debanda amics i personatges decisius, per damunt de totes les altres, laimatge més recurrent és la de les corregudes de na Coloma per ferles darreres fotos, recollir els articles de darrera hora, els viatges aManacor perquè la revista surti al carrer el dia que toca... I el balançha de ser, inevitablement, positiu. Llucmajor de pinte en ample és lacrónica dels darrers vint anys del nostre poble; ha omplert sempreun espai cabdal tant si parlam d'informació política com si ens in-teressam más pel patrimoni humà, cultural o artístic de Llucmajor,i ás que la revista té un Hoc i un paper inqüestionables entre els Iluc-majorers que volen i necessiten saber com i per on anam.

Molts d'anys.

Antònia Font, col.laboradora•

• *44, *

4 • P` I.' 4. V • Is • I • V.

"4-; .01 * 44• 0,4. • „Ng.*:* RA* "At la !i 011°

rk . * • 0 04 o it, al 41* ` qr. r 4.0 •

Nt 010tio • o ,,'r

• .. taAft. • r Val )1.

41 yi lc" 441 Ir ••44 41 a

O r 4* •.„4,,,1g4 IV. 411° tot . • a

• fi or'ell e* 2,* *440 al

oa

, gi • IA,14"1

I Va. ib *44—W

En primer lloc, i em fa una mica de vergonya confessar-ho per-què és molt personal, he de destacar que 20 anys són moltíssims permí, que sempre m'ha entusiasmat començar coses noves i no em so-len durar gaire; per això em sent molt orgullosa d'haver estat tant detemps al capdavant d'una publicació com és "Llucmajor de pinte enample". El mèrit, pea), no és meu en absolut perquè ja us he dit dequin peu cosseig. Mantenir una publicació local, cada mes, durantvint anys sense aturar i pensar decididament de continuar aquestatasca sense cap vacil.lació només es deu al suport i a la iniciativa dedues persones que amb molt de gust vull destacar: na Coloma Juliài n'Ignasi Barceló. Per mi això no és donar-los cap ditada de mel nires que s'hi assembli sinó que tot simplement he d'anomenar quèdestacaria d'aquests 20 anys com a directora de la revista, des de lameva óptica (i només des de la meva) i per aquesta raó en parl.

Quan començàrem aquesta aventura informativa érem molt jo-ves i crèiem que tot era molt senzill i que no hi hauria problemes decap tipus. Id() heu de saber que sí que n'hi ha de problemes, i de totsels tipus. Uns són només anecdòtics, tot i que de vegades fan mal,com algun subscriptor que deixa de ser-ho perquè ha vist publicatun article que no és del seu gust, o perquè hem oblidat de posar unnom determinat... 0 que un col.laborador decideixi de deixar-ho de-finitivament sense més ni menys. I aquestes són les petites.

Durant aquests 20 anys n'hem vistes de tot color per() la veritatés que la il.lusió, la bona amistat que hi ha entre els col.laboradorsi la confiança que ens han depositat els lectors, subscriptors i anun-ciants s'ho paguen per, un mes darrera un altre, tornar tenir el mal-decap de "què posam a la portada?"

Catalina Font, directora de Llucmajor de Pinte en Ample

••

Destacaria dues coses: la. Ha donat a conèixer les idees delspartits polítics, associacions, particulars... etc. sobre els temes demés actualitat política, económica, social i cultural en el nostre mu-nicipi. Així ha pogut crear debats d'opinió i fomentar una partici-pació més activa de la gent. 2. Ha emprat com a Ilengua vehicularIa catalana.

Quant a la nostra col.laboració a la secció de toponímia "Denoms i de noes", vull dir-vos que ens sentim molt satisfets perquèja els hem recollit en un tant per cent important del nostre terme mu-nicipal. Cal remarcar que ens ha costat un bon nombre d'hores jaque la seva extensió és la més gran de les illes. També hem tingut lasort de conèixer i parlar amb molta gent de la pagesia que ha con-testat les nostres preguntes generosament i ha demostrat no sols elconeixement del redol habitat, sinó també humilitat, capacitat detreball i estimació a la nostra terra. A totes i a tots, moltes gràcies.Finalment, aprofitam l'avinentesa per dir-vos que hem pensat con-tinuar la secció esmentada fins el mes de gener del 2002. Alesho-res, farà nou anys que la comenOrem i donam, una vegada niés, lesgràcies a totes les persones que desinteressadament hi han col.la-borat. Havíem pensat de fer-ho així per poder dedicar el nostretemps lliure a acabar el recull i en la preparació d'un 'fibre de to-ponímia rural llucmajorera.

Franc Jaume, col.laborador

•

•

Fa exactament 20 anys que un grupet de gent ens plantejarem lapossibilitat de difondre la nostra Ilengua i cultura a un sector de gentmés ampli que el que acudia a les conferències que com a delegacióde l'OCB a Llucmajor organitzàvem feia un parell d'anys. Crecque ho aconseguírem i aim) ens va encoratgar a seguir tots aquestsanys.

Destacaria l'esforç i el voluntarisme (de vegades la il.lusió) ne-cessaris per dur endavant l'edició de la revista, tenint en compte queal marge d'algunes excepcions no som professionals de la informa-ció; i destacaria també la preocupació que produeix cavil.lar una iuna altra vegada quina podria ser la notícia de la portada, i les re-petides corregudes cap a la impremta, perquè sempre hi ha articleso anuncis publicitaris que no han arribat d'hora.

Es un alliberament tenir-ho tot enllestit i a punt d'editar, enca-ra que quan surt l'edició de vegades comprovam que no hem sabutexpressar bé allò que volíem dir, i no sempre ens satisfà la confec-ció de la revista.

I ara que han passat 20 anys voldria que fos possible la sevacontinuïtat, amb la mateixa il.lusió que es va iniciar; i que es man-tingues com ara la fidelitat dels seus lectors.

Colonia ‚Julià, col.laboradora

•

•

Vivim un temps on les coses canvien molt aviat i la revista enspermet repassar aquests darrers vint anys, fer memória. Destacariael sector femení de l'OCB, qui la dirigeix i retrata, tot i que el sec-tor masculí ha estat un bon cavall de batalla. Són estrets els lligamsentre els mitjans d'informació i la conservació de la natura, la cul-tura, el patrimoni arquitectònic o les infraestructures socials.

La revista és l'estandard de mil aventures, de tant en tant els re-dactors són un element clau per capgirar el destí d'algunes ques-tions, gràcies al suport de la gent que els Ilegeix i comparteix el seusentit comú. Són in finites les curolles del nostre entorn que hannodrit aquesta revista, un mirall que ens fa sentir més rics dins unmón de mitjans informatius de cada dia més rosa.

Aina Maria Llompart, col.laboradora

•

Com "Llucmajor de pinte en ample" jo també vaig néixer l'any1981. La revista se'm va avançar una vintena de dies i això em vadonar l'oportunitat de poder tenir aferrat en el meu primer Album defotos el retall de la secció "Entre noltros" on consta el meu nom, eldels meus pares i la data del meu naixement.

A casa meva la revista forma part del meu entorn, estic acostu-mada a veure-la sempre damunt la taula de la sala d'estar, damuntels sofas, a la taula de la cuina... perquè no guardam cap exemplarfins que no arriba el del mes següent.

Els primers records de la revista On anècdotes que m'han con-tat, diuen que m'entretenia a pintar les Iletres i les fotos i que a carneva procuraven posar-la en un hoc más segur. Ara, passats vintanys, veig en la revista un mitjà de comunicació molt nostre, de totsels Ilucmajorers i Ilucmajoreres, que ha sabut informar al poble so-bre diversos temes que el preocupen, esdeveniments culturals i ambla secció d'entrevistes ha donat a conèixer gent important del nos-tre poble o gent que ha tengut o que té alguna relació amb Llucma-jor. També, quan ha fet falta, ha sabut fer la crítica necessària delsproblemes que afecten els nins, joves i adults; amb la secció d'es-ports ha obtingut la suficient informació per poder estar al correntde l'esport Iluctriajorer: equips, resultats de confrontacions, segui-ment de noves promeses...

No puc dir que totes les seccions de la revista m'interessin perigual, per?) les que no són gaire atractives per a mi, segur que ho sónper a d'altra gent, per això pens que tot el poble té alguna cosa peragrair a aquesta revista, i li desitjo molta sort per als propers vintanys, i más.

Immaculada Monserrat, estudiant de Psicologia

•

El setembre del 81, ara no record el dia exacte, jo em trobava aIa plaça d'Espanya de Llucmajor quan se'm va acostar n'IgnasiBarceló carregat d'il.lusió i em va parlar d'un projecte ja fet reali-tat amb la sortida a la limn pública del primer número d'aquesta me-va revista, "Llucmajor de pinte en ample".

Tot d'una em vaig enganxar a aquest grup de col.laboradorsque, tot i que fos reduït, tenien unes enormes ganes de treballar. Amás, m'anava a la perfecció en un idioma amb el qual pari, hi pensi hi somiï, cosa que no havia pogut fer durant molts anys.

Així, al següent número, del mes d'octubre, sortien els primersescrits meus sempre a les planes esportives: "Juvenils, Infantils iAlevins del CD Espanya", "Els joves també compten", "Dues victò-ries i una derrota", dedicat al ja desaparescut CF Llucinajor quealeshores militava a I Regional, "Finalitza la campanya de promo-ció físico-esportiva" organitzada per l'Ajuntament que presidia Mi-guel Clar i delegava esportivament Joan Puigserver, i per acabar"En Miguel Martí, una institució del bàsquet local", una entrevistaa aquest personatge que era i és un mite del bàsquet local.

He posat el mític M. Martí per assenyalar una de les primerescròniques meves, no per donar un nom especial ja que la meva in-tenció no és ressaltar ningú en especial sinó tot el contrari. Quan ladirectora, Catalina Font, em va demanar què destacaria d'aquests 20anys, no ho vaig dubtar ni un moment: la manca d'espai que semprehan patit aquestes planes esportives. La manca d'espai per tal quemás homes i dones que han elegit l'esport com a vida sana s'hiveiessin reflectits.

Així ho ressalt i així ho escric, i l'admiració d'aquest modestcol.laborador serà sempre dins la meva ment: A jugadors que ves-tiren i defensaren qualsevol camiseta d'un club local, a aquells"quarts", "tercers" i reserves de qualsevol època, als filials, alicio-nats juvenils, infantils, alevins, benjamins dels temps actuals i a. totesportista en general i que per diverses circumstàncies (falta d'espai,etc) el seu nom no es troba inscrit en aquests 20 anys. Per a tots ellsaquesta dedicatòria.

Joan Quintana, col.laborador esportiu

•En primer lloc la perseverencia i la fermesa en aconseguir que

Ia revista sortís cada mesada al carrer donant als lectors notíciesd'interès relacionades amb Llucmajor ciutat i el seu ample terme.

Per la meva part vull agrair l'avinentesa o privilegi de poderanar donant, també mensualment, les notícies i succeïts mes d'ac-tualitat de la zona turística arenalcra. Un món, el de S'Arenal, tanprop, però tan diferent del quotidià llucmajorer.

S'ha de seguir endavant. Per ventura de cada dia els lectorsaniran exigint tries neutralitat, Ines independencia i més fiabilitat.Per tant tries difícil, per?) mes meritori sera donar informació.

Si Llucmajor de Pinte en Ample segueix tenint en el futur unscol.laboradors amb el mateix alt esperit dels d'ara, segur que cm-plira vint anys moltes vegades. Encara que jo ja no ho pugui veure,m'alegraria que així fos.

Enhorabona.

Torneu Sbert, director de S'Unió de S'Arenal

•No se guartlancoleccionab

•Jo diria que a nivell de venda la revista s'ha duplicat. La porta-

da és el que fa vendre la revista, si la portada agrada la revista se venriles, ha de ser atractiva.

La tenim damunt el taulell, no la tenim exposada, iola gent la vea cercar igualment. Molts quan l'agafen miren alguna secció con-creta, si hi ha hagut molts de naixements...

Normalment es ven als mateixos, i per cert el mes d'agost ensl'han demanada. Cada vegada hi ha más estrangers que volen in-tentar entendre-la.

Trob que la portada hauria de ser en color, com la de S'Arenal.

Margalida Soler, Estanc Can Paco

•

•

Al llarg d'aquests vint anys d'aparició continuada, diferentspersones han treballat de franc recollint la informació gràfica i es-crita per oferir aquest Llucmajor, fet paper, eina i arxiu, necessariper a la supervivència, diari i autèntica Història de Llucmajor, eneconòmic blanc i negre, color molt adequat per a aquest poble, tan-tes vegades gris.

Llucmajor de pinte en ample, entra a les cases, a les nostresvides, les reflexa i amplifica. Els textos, les fotos i els anuncis de larevista ens ajuden a fer la radiografia de la societat.

Mes a mes, vint anys, sempre el mateix, sempre nou, de lesmans als ulls i al cor, sempre una habitualitat insubstituible.

Biel Thomàs, dissenyador

•

•

A la primera quinzena del mes de setembre de 1981 va sortir alcarrer el primer número de la revista de la vila. Democràcia, llenguai ecologia foren els tres principis fonamentals que marcaren la ini-ciativa informativa, i han marcat els seus 20 anys de vida i també to-tes i cada una de les cites mensuals amb els lectors, aportant des deles seves planes els testimonis escrits i gràfics de tots els batecs dela vida de Llucmajor.

Per a un professional de la informació integrant del conjuntd'un diari palmesa, aportar una mensual col.laboració a la revista(informació, editorial, comentan o un simple text per a un peu defoto) ha representat una tasca engrescadora que m'ha obligat a es-tar sempre a prop de la realitat i del dia a dia de Llucmajor.

Cada mes, alguna vegada en el darrer moment amb la majoriadels originals ja a la impremta, he escrit la meva col.laboració, pro-curant no decebre a la directora Catalina Font ni a na Coloma Juliaque, com un rellotge despertador, els primers dies de la segonaquinzena de cada mes em recorden i comenten les propostes per alsegüent número.

Vint anys de contacte mensual amb els lectors s'acaben de com-plir. Només queda desitjar que, com Joan Manuel Serrat a la cançó,la revista pugui dir també "fa vint anys que tenc vint anys".

Francesc Vendera, periodista

•

1

Els frares, com els militars,els destinen, els traslladen

Sebastià Rosselló T.O.R.

Ara ha fet un any, del meu camí cap a Roma:"Ja arribant i pel cam'ens donen blava motxillaamb llibres del pelegríi una "llumeta" senzilla"...Aquest estiu he necessitat treure de la motxilla aquella

petita "Hanna", còpia d'una antiga, fabricada segons modeloriginal, trobat a les Catacumbes de Roma, per no perdre elcamí i tot desitjant seguir-lo il.luminat, i recolzat amb les pa-raules, que vaig sentir del mateix Papa Joan Pau II, en la XV"Jornada Mundial de la Juventut a TOR VERGA TA, Roma, enel Jubileu del 2000, ens convidà a "rebre la llum de Crist".Per aim) jo ara he encès la meva "llàntia" per treure forcesde flaquesa. Convinçut que, encara que el meu esperit estiguiprompte, la meva cam sia feble, i tengui 78 anys, el meuDéu, que duc, no dins la motxilla, sine) dins el meu cor, sem-pre el tindré al costat meu per donar-me força, protegir-me iemparar-me.

Els mi litars i la Guardia Civil, sobretot, amb motiu d'unascens, experimenten un canvi, un trasllat. Recordem el pa-re de sor Maria dels Angels que vingué a Llucmajor quanposaren les dues estrelles de tinent. I, al cap de vuit anys,quan va ascendir a capita, fou destinat a Canaries. Els mili-tars quan puguen de graduació sofreixen un canvi, son tras-lladats d'un Hoc a un altre millor.

Aquesta semblança no vol dir que els frares siguem mili-tars, ni molt manco, o que es facin els canvis, com a premi odemèrit.

Si he treta la comparació dels frares amb els militars, ésper donar una explicació i teniu present que "tota compa-rança és coixa". Malgrat els militars sien homes d'autoritati tenguin soldats a les seves ordres... (Mat 8,9...) Aquestsfan les coses per temor a l'autoritat. Els frares fan les cosesconvençuts, per l'obediència.

Obeir ("ob-audire") en la fe, es sotmetre's lliurement a laparaula de Déu, la Veritat mateixa. (Catecisme, n° 144). Elqui obeeix mai s'equivoca. Recordem Abraham, nostre pareen la fe (Hb 11,8; cf Gn 12, 1-4); la Verge Maria que fou larealització més perfecta d'aquesta mateixa fe, "creient queres és imposible per a Déu" (Lc I,37)... Per aquesta fe totesles generacions la proclamaran benaventurada (Lc 1,48).

Els mallorquins tenim una dita: "Mai moren bailes".Cert, perquè no solen durar gaire i tot d'una n'elegeixen unaltre. Al Convent, altres frares més joves ocuparan el meulloc i em supliran en els meus treballs. I estic segur que ho fa-ran minor que jo que ja som yell.

Tot i que me'n vaig, no deixaré la causa de Sor Mariadels Angels Ginard Martí perquè he dialogat amb el P. Su-perior del convent de Sant Bonaventura i també amb el Rec-tor de la parròquia de Sant Miguel de Llucmajor i ambdósopinen que no he de deixar aquesta obra començada.

La meva opinió es que l'Associació "Amics de la Causade sor Maria dels Angels Zeladora del Culte Eucarístic, deLlucmajor" essent grup de seglars, d'ells ha de ser la res-ponsabilitat amb totes les activitats annexes. També es im-portant que no els manqui l'assistent religiós, que tindrà cu-ra de la formació espiritual de dita Associació assessorant perdur a terme allò ordenat en els estatuts (cfr. Estat., art. 13) Ellaicat ha de col.laborar amb l'Església i aquesta ha de tetrir

cura de la seva formació. Una ma renta l'altra.Per tant, de comú acord amb el nou ministre local, del

convent de Sant Francesc de Palma, pens visitar-vos men-sualment atiant el foc de la devoció de sor Maria dels AngelsGinard Martí.

Vos record que Sor Maria va néixer a Llucmajor, al carrerMonestir n° 51. Fou batejada a la Font Baptismal de la Parrò-quia de Sant Miguel de Llucmajor. Fou confirmada, al ma-teix Hoc, per Monsr. Jacint M° Cervera, bisbe de Mallorca.Així consta.

Per tant es vostra.També és ver que descansen les seves despulles en senzill

enterrament amb la inscripció: "SOR MARIA DELS AN-GELS GINARD MARTÍ *3-IV- I 894 +26-VIII-1936".

Estudiau-la... Invocau-la... Estiman -la...Donau-la a conèixer...

Quan pugueu... en anar a Madrid... arribau-hi a Blan-ca de Navarra n"9, trobareu les seves Germanes, les Ze-ladores del Culte Eucarístic, que guarden el seu enterra-ment.

Visitan-la... i pregau-li:

"En ser on tothom esperaque ben prest vós arribeu,us prec que vos recordeuque fóreu Ilucmajorera" •

SOCIETAT

C artesIMMINI■EN

El grup Antònia Font s'explica

,Xerradesc1 tf

El grup Antònia Font voldria aprofitar Llucmajor de Pin-te en Ample per demanar disculpes a tota la gent Ilucmajo-rera que esperava la seva actuació el dissabte de Santa Can-dida (1 1 d'agost), a plaça. El motiu de la seva absència no esd'altre que un incompliment de contracte per part de l'em-presa que l'Ajuntament havia elegit enguany per coordinar larevetla. En defensa de la nostra dignitat professional i de ladignitat de tots els ciutadans de Llucmajor que havien pagat-amb els seus impostos- una qualitat d'espectacle que no escorresponia amb els mitjans facilitats, vàrem decidir no tocar,tot i la gran il.lusió que en teníem (per més d'un és conegu-da la forta relació del grup amb aquest poble). Per tant, no-més ens queda excusar-nos davant el públic assistent quesense tenir res .a veure directament amb el problema, varenhaver d'assumir-ne les seves conseqüències.

A títol personal i com a llucmajorer que som, no puc dei-xar de lamentar la patètica actuació de l'Ajuntament que im-plica terceres persones -la cantant d'un dels grups d'aquellvespre- per difondre mentides. No es cert en absolut que elgrup no actuas per "problemes interns que res tenien a veureamb l'Ajuntament". El grup no va actuar perquè hi va haverun incompliment de contracte per part de l'empresa elegidaper l'Ajuntament per coordinar la revetla. El que podia seruna qüestió d'aptitud -de saber fer o no saber fer- es conver-teix, així, en una qüestió tèrbola, de dubtosa dignitat per partde l'Ajuntament. I si no, que m'expliquin la necessitat de dirmentides. •

Jaume Manresa Quetglas

Llucmajor

Una torxa amb ardents flames,aguantades amb tot amor,i a sota les quatre barreses l'escut de Llucmajor.

Ciutat lleial i molt fidelon es respira l'amistati el seu patró venerates l'Arcàngel Sant Miguel.

Ell ens protegeix i estima,som dins el patronatge seu,de S'Aranjassa al Masdeui de s'Aresta a Sa Marina.

I vigilada la planurades de la cova falconeriaIa Verge de Gracia, pura,guarda a qui la venera.

Lloem-la amb agraïment,a Ella, que és de tots estimadai sigui sempre adoradaara i sempre. Eternament! •

Baltasar Noguera

Parlant de la moratòria urbanística

Un que escoltava.-

- Com acabara això de la moratòria urbanística?- Tot acabara be, ja ho veuràs.- Home...! Pareix que estas molt convençut...- D'allò que estic convençut és que, al final, qui voldrà

construir construira, perquè es trobaran tots els forats legalsper fer habitatges, tant als pobles com a foravila.

- De moment, el que s'ha aconseguit es que es disparinels permisos per fer cases, alla on sigui, a la ciutat o'a fora.

- I això deis acabar be? Perquè aquesta llei que esta fetaper aturar el creixement de la població illenca, no haura ser-vit per res.

- Sí, haura servit per augmentar els preus dels habitatges,i que a Mallorca no vengui més gent perquè no podran pagar,tant el lloguer d'una casa com la compra de pisos buits.

- A Llucmajor, per-exemple, on hi ha tantes cases buides,que encara que necessiten reformar completament, només hipoden accedir les persones o matrimonis que cobren un bonsou, i no els emigrants que vénen més pelats que un jonc.

- Aim') vol dir que només podran comprar cases a Lluc-major els alemanys.

- Els alemanys i els altres que tenen possibilitats; allòque no es pot fer es augmentar la població i els problemes,amb immigrants pobres, que són aprofitats pels empresarisper donar-los un sou miserable, que repercuteix a baixar elnivell de vida dels residents.

- D'altra banda trob que el que hauria de fer l'Ajuntamentés no deixar que els alemanys construeixin les seves cases aLlucmajor al seu estil d'Alemanya, sinó que les construeixinrespectant les fames a l'estil mallorquí.

- Això és somiar truites, perquè si tenim els carrers il.lu-minats com si fossin autopistes, en Hoc de fanals, poden dei-xar que tothom faci les fames així com vulgui.

- Jo crec que aquesta !lei moratória va ben encaminadaperquè del que es tracta es que no puguin venir a Mallorcatants d'estrangers, tant rics com pobres, perquè si anam aixíaviat no hi cabrem tots.

- Això es impensable, perquè les lleis no ho permeten, imés pertanyent a la Comunitat Europea, on no hi ha fronte-res.

- Aquí hi ha el mal, perquè ara ja tenim gent de tota cas-ta i fins i tot prostitutes i delinquents a balquena.

- Sí, encara que n'hi ha que diuen que a aquests sel's hade proporcionar una vivenda social.

- Idõ així! Jo no crec que tots aquests que reclamenaquestes vivendes socials els en llogassin cap de seva...

- Per tant, allò que deu ser convenient es que no vénguimés gent que la necessària.

- En això estam tots d'acord, però la dificultat és la ma-nera d'aconseguir-ho.

- Diuen que amb aquesta moratória.- Jo, fins que no vegi els resultats, no ho creuré. •

una part no es pot considerar que l'es-tudi que acompanya el primer projectesigui tal, ja que es tracta de dos fullsmal garbats que no contemplen les va-riables d'un estudi seriós i, per altrapart, els dos mateixos fulls són el su-posat estudi del segon projecte, el quees feia endins envers d'envair l'ANE1de S'Estalella i es menjava el Mollet.Es a dir, que encara que el primer estu-di fos mínimament seriós i ètic, no n'hiha cap sobre el que realment es voliaconstruir, substancialment diferem alprimer projecte, que fou refusat pelpropi Ajuntament de Llucmajor.

- Hi ha molts altres aspectes tècnicsrecorreguts, pen) els dos esmentats sónmés que suficients. Els promotors hanintentat reiteradament desacreditar elsrecurrents, però el Tribunal Suprem hadictat també reiteradament que, si beles dues Associacions estan perfecta-mente inscrites i en regla, encara quenomés un veí hagués presentat recurs,sempre té dret a la tutela judicial. Vaja,que es el TSJB qui ha trobat motius perparalitzar les obres i aims) deu voler dirque n'hi ha.

- Així, clones, les coses romanenigual: esta suspesa la Concessió Admi-nistrativa dels terrenys marítimo-te-rrestres que havien de ser ocupats perl'ampliació i també ésta suspesa l'exe-

cutivitat de les obres. Davant els in-tents per part del Club Nàutic de plorarperquè s'està causant un suposat mal,el propi Tribunal Suprem ha ratificatque els problemes econòmics que lademora pugui causar als promotors sónde caracter privat i el que manté suspèsel projecte es la salvaguarda de malsirreparables de caire públic.

Així era la cosa fa dos anys i així esara. Si voleu més details, val més querellegiu articles publicats a aquesta re-vista des de l'any 1994 (ja en fa 7d'anys... Déu Meu!)

Les potadetes

També recordareu que la Junta Di-rectiva del Club, de la qual ara ja tinetotalment corroborada l'analogia ambuna aula d'educació infantil, es va en-fadar molt quan va veure que no podiaconstruir la seva enorme joguina de1000 vaixells i les luxoses terrasses delclassista local social dels seus somnis. 1va començar a pegar potadetes de ninpetit que, no obstant, han fet molt demal a persones innocents:

- Primer, em varen "expulsar" a josense més contemplacions. Tothom sapque la causa real es que som el presi-dent i portaveu de l'Associació deVeins "Son Reynés", que ha interpo-

OPINIÓ

Estopeig 2001Josep Buades Matamalas. DNI 78.200.169-P. Persona Iliure, pacifica i senzilla. President de PAssociació de Veins

"Son Reynés", de S'Estanyol i sod de número del Club Millie de S'Estanyol.

L'ampliació

Benvolguts i benvolgudes lectors ilectores, durant uns anys us vaig marti-ritzar amb escrits quilomètrics sobrel'assunipte de l'ampliació de S'Estan-yol i les seves conseqüències. Fa unsquatre anys escrivia cada any una crò-nica al respecte per aquesta revista,compromís que l' any passat no vaigcomplir, per un motiu molt senzill: laqüestió de l'ampliació no ha sofert capcanvi juridic ni administratiu. Esperamamb impaciencia algun moviment del'actual Govern de les 111es pel que fa ala regulació d'un Pla de Ports que es-pecifiqui i legisli què es pot fer i què

t44 diambientals. Ens consta que des de la

no, per tal de solidi ficar les línies me-

Conselleria de Medi Ambient s'hi fafeina, però els resultats d'aquesta es faprecis que es coneguin durant el trans-curs d'aquests propers dos anys de le-gislatura, per tal que tot quedi fermat iben fermat, no només perquè mai noes poden preveure els resultats de lesproperes eleccions autonòmiques, sinósobretot perquè el tema depèn ara desentencies judiciais que duen anys a tí-tol cauteiar. En qualsevol cas, estamrelativament tranquils, perquè estamsegurs que les questions que mantenenel projecte paralitzat són ben de pes.Pot ser no sera ociós recordar-les breu-ment:

- Hi ha una sentencia definitiva delTribunal Superior de Justícia de lesflies Balears, segons la qual farà sem-pre falta la Llicència Municipal, la ma-teixa que el Sr. Gaspar Oliver va inten-tar donar per decret quan era Baffle ique fou anul.lada pels Tribunals. Aixímateix mantenim que no existeix aramateix Llicencia d'Activitats, per laqual cosa també li hauria fet falta aI ' ampliació.

- Les Associacions recurrents man-tenim que no es tracta de tal amplia-ció, sinó d' un projecte nou sobre elqual no hi ha estudi d'impacte ambien-tal. Això es un fet, en dos sentits: per

sat uns dels recursos que han paralitzatl'ampliació. El Sr. Ginard, el Sr. Rigo,el Sr. Martorell i un altre que no vaigconèixer em varen increpar de maneramolt virulenta un vespre que engron-xava el meu fill al parc del Club, pro-vocant-li una crisi asmàtica. Són aixíde valents, és l'única vegada quem'han dirigit la paraula en cosa de 5 o6 anys... de vespre, d'amagat, ambamenaces davant el meu fill de 5anys... mai de dia, davant gent. Els tes-timonis que tenc són el meu fill i elsmateixos quatre valents que, amb la se-va inconsciència, em denunciaren eldia següent a mi! Sobre el caràcteramenaçant de les seves paraules, el"parte" mèdic de la crisi asmàtica delmeu fill n'és la prova.

- Quan els jutges digueren que noes pot "expulsar" a la gent així com ai-xi i els van renyar severament, vareniniciar un expedient formal a ColomaRamon, Damià Verger, Macià Buades ia jo, amb les acusacions de "insumi-sión y desobediencia", "injurias y ame-nazas", "atentar contra los intereses delClub y en especial a los de la amplia-ción del puerto"... i, malgrat mai s'ha-gi concretat on, com i quan hem inju-fiat algú, ens "expulsaren".

- Durant quatre anys hi ha hagut ala porta un guarda jurat, impedint-nosl'entrada a un recinte que mantenimque és públic i impedint-nos arribar ales nostres propietats, desobeint autos iordres judicials i administratives, ambtotal impunitat, la qual cosa fa pensarsobre la flebesa dels poders judicials iadministratius, els quals, a la fi, emete-ren una sentència clara i diidana l'agostdel 2000. Tenint com a partida la deri-vació del cas per part del jutjat civil a laFederació de Vela, el seu òrgan com-petent, el Comitè Balear de DisciplinaEsportiva, anul.là les "expulsions" i vainhabilitar la Junta Directiva del Clubper desobediència. Els membres de laJunta recorreguern a la Sala de "lo"Contenciós i aquesta suspengué tot. LaConsellera de Benestar Social va, do-nats els precedents, sol.licitar el com-pliment de la sentència mitjançant lesforces d'ordre públic i, finalment,l'agost passat es va més o menys nor-malitzar la situació. Jo personalment,vaig poder treure la meva barca (la bar-ca del meu pare, vull dir), amb moltsdanys per haver estat quatre anys allàaturada, danys que he arreglat i delsquals passaré factura judicialment totd'una en tenir una sentència ferma.

- Per altra banda, hem guanyat el

recurs que férem al Tribunal Constitu-cional, el qual diu que, efectivament,la cosa l'havia d'haver arreglada el Jut-jat Civil des d'un principi, així que aracorre el mateix cas via civil i via con-tenciosa... un bon embull, que haurande desfer els qui ho han embullat.

- Així mateix, el Sr. Ginard foucondemnat per via penal per la falta decoaccions, consistent en impedir-mearribar al que és meu... d'això tambéen parlarem en passar factura.

- He dit que les coses ara estan no-més més o menys en calma. No ens vo-len cobrar les quotes de soci, no ensvolen donar el comanament a distàn-cia per entrar al recinte, no ens convo-quen a les Assemblees... o sigui, se-gueixen incomplint les resolucions ju-dicials. Només obeeixen en allò mésflagrant, "deixar-nos" anar al que ésnostre, beure al bar, utilitzar la barca,etc. Pere) no ens volen servir combusti-ble... com a nins petits, per() tot això famolt de mal, com ja he dit.

- I els expedients continuen. A lafamília Ramon, com que tota ella s'hasignificat contra l'ampliació, ara "ex-pulsen" a Joan, Pep i Baltasar Ramon.Els "deixen" anar pel Club ja que hanvist que sempre perden i ara no podentenir guarda jurat, per() el Vicepresi-dent, Sr. Amer, va amenaçar durantmés d'una hora de rellotge a Joan Ra-mon.

- En una paraula, cometen totesaquelles coses de què ens acusen, per?)el pecat més greu és la vulneració delsdrets fonamentals de les persones. Esincreíble que hagi fet falta que la Dele-gada de Govern ordenàs a les forcesd'ordre públic que ens protegissin, em-parats per una sentència judicial. Comés possible que no els caigui la cara devergonya? Les sentències toquen sersuficients per sí mateixes. Un es quedaamb els cabells drets quan veu que hiha recaptació executiva per cobrar unamulta i en canvi els jutges es torbenanys en fer complir les seves pròpiesresolucions.

Jo veurem com acaba tot això, pea>el que jo, personalment, tenc clar, ésque ningú mai més m'impedirà anaramb la meva barca. M'he carregat deraó durant quatre anys, consentint pas-sar pel tub i seguint mil.limètricamentla justícia, mentre la vulneraven sis-temàticament aquests senyors. Ara s'haacabat. Si algú em torna intentar impe-dir exercir els meus més elementalsdrets ciutadans, ii passaré per damunt.Mentrestant, segueixo donant les mos-

tres del civisme que desconeix la JuntaDirectiva del Club. El Sr. Piña, direc-tiu, m'insultava l'altra dia, gat com unasopa. No vaig contestar, un de per allàem feia senya que me n'anàs, comdient "va gat"... però fins aquí hauríemarribat, se'n varen haver de dur ellsl'incivilitzat. La resistència passiva se-gueix essent la millor arma que es potesgrimir, els covards es posen enevidència per sí mateixos per a qualse-vol ull civilitzat.

Ah! Pel que fa a no voler-me servircombustible, també en parlarem als tri-bunals quan toqui, mentrestant hi heguanyat en temps. Vaig omplint unagarrafa de gas-oil al Club de La Ràpita,que té bon servei i civisme. En 10 mi-nuts he omplert el dipòsit, en canvi es-perant al Club de S'Estanyol, t'hi potstirar una hora i crec que la culpa no ésdels mariners, sinó de la mala adminis-tració de la Junta Directiva.

Les noves "corrents"

Jo crec que aquestes potadetes in-fantils són simple impotència davant larealitat: han perdut tots, absolutamenttots els plets (el nostre advocat, AntoniMarroig, s'ha guanyat el cel) i veuenque aniran perdent els que queden,mentre que l'ampliació simplement jocrec que no es fat-A, perquè han passatmassa anys i la societat cada dia és mésconscient de les coses. Tothom que ne-da a la vorera de la mar estanyoleradespotrica contra el ferns que arriba,llançat per les centenes de barques. Faset anys que intentàrem negociar unapetita ampliació, per tal de poder ama-rrar 70 o 80 barques més, de poc calat.Mai no ens hem tancat de banda a això.Ens agradaria que el Govern ho ges-tionàs, de la manera més pública i gra-tuïta que es pogués.

Pere, el que crec que ja ningú no vola S'Estanyol són 800 barques de grancalat. Simplement no caben a la badia.A més, s'està produint un fenomen ho-rrorosament curiós. Ara hi ha una novaraça de barquers, que provoquen unescorrents marines que abans no existien.Tu te'n vas a pescar el roquer o a flui-xejar, al matf, quan la mar és plana.Som tantes barques fluixejant, que enshem d'anar esquivant una a l'altre,per() 5 0 6 vegades cada hora veus ve-nir una bèstia marina, de gran eslora, elpilot de la qual, quan va comprar labarca (posem entre 30 i 80 milions deptes.) crec que pensa que també vacomprar la mar i... va a pinyó fix, ni fa

OPINIÓ

una volta per no passar per enmig ni esretura, no... et veus venir l'enormemonstre, et fas, amb la poca potènciadel teu motor de 28 cavalls, un poc en-fora, i l'animal passa per alla, amb laqual cosa et ve a sobre l'estela del bar-.cot... un enfilail de veritables "tsuna-mis" vénen de cap a tu... t'aferres benaferrat... i comença el temporal. Peramunt i per avail durant 2 o 3 inacaba-bles minuts. Després torna la calma,però abans d'un quart d'hora veus unaaltra barcota i ja hi tornam a ser. Ara nonomés has de manare! timó per no mo-lestar els altres pescadors, sinó que hasd'estar alerta vigilant les amenaçantsIlanxotes que naveguen soles, els im-porta un rave si hi ha més gent per

segons la distancia a que passen,ja he après a calcular quan arribara elpetit temporal. El problema és quan enpassa una per darrera mentre fas el peixnet i no l'has vista...

Tots i totes sabeu que, des de tempsimmemorials, els pescadors es trans-metren les pesqueres oralment ambsenyes. Necessites tres punts, perexemple, dos puigs i enmig el campa-nar d'un poble, o un arbre carismàtic,una torre i un cap. Ara, a mesura quet'atraques a Vallgornera, o Es Pas, ettrobes un immens bloc d'apartamentsque és una senya vergonyosament ine-quívoca: "aquí, quan veus l'escaletaque han construR il.legalment els pro-pietaris o llogaters d'aquests xaletsil.legals que estan just damunt el pen-ya-segat, entre el bloc d'apartamentsque és damunt la Cova dels Coloms i latorre repetidora que hi ha abans de latorre de Cala Pi... hi havia peix l'altredia...". Són les noves senyes. Repetei-xo "il.legalment" i no ho sé, però jo nopuc creure que construir coses a menysde 2 metres de la mar sigui legal i, si hoés, si jo fos el baffle, no ho permetria,al menys el bloc d'apartaments. Segu-rament ja tenien el permís des de faanys ital... pen), tal com han demostratles sentències del Tribunal Suprem, elGovern Municipal sempre té una pa-raula important a dir sobre aquestes co-ses, però el nostre consistori, esta benclar, li agraden les urbanitzacions, lesautopistes, els macroports esporti us,etc. tal com es demostra amb la sevasempiterna presència als esdeveni-ments socials del Club Nàutic. Mai noii han preocupat ni a Gaspar Oliver ni aLiuc Tomas els abusos comesos des dela pretesa privacitat del Club. A l'hora

d'imprimir els programes de festes deSant Jaume, també han impresos, ambdiners públics, els pregons de festesdels darrers anys del Club Nàutic, cosaque estaria molt bé si no sabessin queels qui el gestionen aboguen per la pri-vacitat i no pels espais públics. Mésgic li seria a un consistori haver-se de-cantat per preocupar-se pels avatars delMollet, que és públic, i per tant i perdefinició, municipal.

Apropiació indeguda?

També haureu sentit i llegit aquestsdarrers mesos que el president del ClubNáutic, Sr. Ginard, ha estat jutjat per lapressumpta apropiació indeguda de5.100.000 ptes. d'aquesta entitat. Con-tra el que pensa molta gent, els quatresocis expedientats esmentats abans nosom l'acusació en aquest cas. De fet,no en sabíem res cap dels quatre. Vanser els socis que presentaren la deman-da qui ho feren arribar al nostre advo-cat, el qual, com a part molt afectadapels "affaires" de la Junta Directiva,ens va aconsellar personar-nos a la de-manda. Per això, hem estat informatsde tot i, per això, us podem informardel que sabem:

- Pareix ésser que durant un períodedeterminat de temps, el president delClub va signar quatre talons amb la se-va única signatura, a la qual només untemps després hi va afegir la seva elVicepresident, Sr. Amer, talons que,sumats, arribaven a la xifra de5.100.000 ptes. Cada un dels talonscoincideix amb una xifra idèntica queel Sr. Ginard ingressava a un compteseu particular al Banc Atlantic.

- Quan es va descobrir tal "casual i-tat", va resultar que el valor dels talonshavia estat comptabilitzat com a "pa-gos a R. Collado", que era l'enginyerque supervisaria l'ampliació del portd'haver estat això possible. Aquestspagaments varen ser justificats pel Sr.Collado dos anys després dels diferentsingressos del Sr. Ginard al seu compte.Ens hem de creure que, efectivament,el Sr. Collado va cobrar aquests diners,perquè n'ha presentat justificants, peròla gran pregunta és: on eren els dinersmentrestant?

- La resposta que sosté l'acusat Sr.Ginard és que eren en metàl.lic a la cai-xa forta del Club. El Sr. Ginard mantéque ingressar diners del Club al seucompte és "una practica empresarialhabitual", consistent en proveir fonspel pagament, en aquest cas, a l'engin-yer. A la pregunta de la fiscalia sobreper què s'havien de proveir fons a l'en-ginyer abans que comencessin lesobres, diners que, per sentit comú, es-tarien més segurs i rendirien més inte-ressos al banc, seguí contestant que"són practiques habituals del món em-presarial".

- Però la fiscalia seguia intranquil.lasobre aquestes explicacions, perquè en-cara li pareixia més estrany que durantdos anys, els cinc quilos romanguessinen metàl.lic a la caixa forata. Cinc qui-los que ningú li requeria al Club eren"proveïts" a un compte particular delpresident i, després, dipositats suposa-dament en bitllets dins la caixa. I aixídurant dos anys. La "practica empre-sarial habitual" contemplava que els di-ners estaven segurs dins la caixa, quemolt poca gent hi tenia accés, però

quan el judici acabava, la Fiscal haviacomptabilitzat set claus. Sense anarmés enfora, els mariners cada diaobrien la caixa a darrera hora per guar-dar-hi els diners ingressats durant eldia.

- I el més curiós de tot és que laFiscalia ha presentat càrrecs per falstestimoni contra quatre dels que vaportar la defensa del Sr. Ginard, lierquèd'uns vuit o nou que desfilaren, de laJunta Directiva actual o de la que hihavia aleshores, la meitat estaven in-formats de tot i l'altre meitat no en sa-bien res. A veure com es menja això.

- Hi ha hagut apropiació indeguda ono? La Jutgessa del cas ho dira, per() elque us he exposat són fets demostrats ien virtut dels quals la Fiscalia va pre-sentar càrrecs. Jo, com a part persona-da només en som espectador; és a dir,som un soci de número del Club Nauticcansat de què la seva Junta Directivadigui que atempto contra els seus inte-ressos. Jo mai atemptaria contra elsmeus interessos, som tan part integrantdel Club com qualsevol altre soci, iaixò que aquesta condició comença aser-me merament necessària a nivell le-gal. No és cap honra ser part d'una en-titat que es separa per voluntat pròpiadel poble que habito des de fa quaran-ta anys i formada per socis que, o béhan ratificat els abusos de la Junta Di-rectiva, o bé s'han fet els sords.

- 0 sigui que, perquè el Sr. Ginardsigui declarat innocent hem d'acceptarcom a "normal" que:

1- Signi talons de motu propi i in-gressi el seu valor a un compte particu-lar seu.

2- Després vagi dipositant els di-ners en metàl.lic a la caixa forta delClub durant un període d'uns dos anys.Això demostra seguretat.

3- Que tot això sigui per anar pro-veint diners per pagar el Sr. Collado,enginyer del projecte d'ampliació, di-ners que no hi havia cap motiu peravançar si no hi havia vises de co-mençar les obres, encara que, no obs-tant, l'enginyer, a posteriori, n'hagipresentat factura. Jo, com a soci, empregunto per què hem d'avançar5.100.000 ptes. a aquest senyor, em pa-reixen diners tan tudats com els delguarda jurat que es va pagar dels di-ners del Club durant quatre anys per aquè quatre persones no entréssim al re-cinte i accedíssim a les nostres propie-tats.

Si tot això és "una practica empre-sarial habitual", Déu ens agafi confes-

sats, però, com ja he dit, jo només ex-poso fets demostrats, si aquests consti-tueixen o no delicte, ho ha de dir la Jut-gessa. En qualsevol cas, apel.lo a la in-tel.ligència dels aproximadament 350socis de número legals (no a la delsaproximadament 150 il.legals, que hanentrat a l'Assemblea per tenir una me-ra expectativa d'amarrament) perquèjutgin per sí mateixos, així com els lec-tors i les lectores en general, si, malgratno hi hagi delicte d'apropiació indegu-da, això és manera de manejar els di-ners d'una entitat.

El Mollet

Les dues Associacions recurrents alprojecte d'ampliació del port i a la prò-pia concessió administrativa dels te-rrenys són la de Vens de "Son Rey-nes" (S'Estanyol i part de Son Bieló) ila d'Usuaris del Varadero, Es Mollet.Tothom deu recordar que el Mollet haestat una encruia grossa pel Club i laComunitat Autónoma regentada pelPP. Els del PP no anaven de bromes:com que aquests "ens" fan la punyeta(no oblidem que el Govern Balear defins fa dos anys està amb el Club -és"part coadjuvant"- en els recursos), elstancam amb una reixa i els amenaçamque, si no se'n van, els fotem una mul-ta de 10.000.000 de ptes. Com quel'actual Govern de les Illes no trobacap indici de base legal per a tal ame-naça, tot d' una que agafa el poder,torna obrir el Mollet.

I així estam, ara . les complicacionssón per adjudicar els amarramentsd'aquest Hoc públic i esperam que laConselleria de Medi Ambient estiguifent feina de debò no només en aquestsentit, sinó també en el d'elaborar, comja hem dit, un Pla de Ports que doniuna solució definitiva tan a la demandad'amarraments (a nivell públic, espe-ram), com a la possible paliaciód'aquesta mitjançant solucions raona-bles que aconsegueixin accés gratuR (oquasi) a la mar a tothom, sense atemp-tar més contra el medi ambient.

Jo som usuari d'un Ilatit de 6 me-tres i el seu amarrament al port espor-tiu, que em ve d'herència. No tinc in-convenient en què em facin canviar delloc per tal que hi capin més barques.Ni jo ni cap altre idiota renunciaria a lameva herència, pet-6, amb el cor en lama, si fos necessari, juro que accediriaa tirar i treure la barca cada dia que sur-to amb ella per tal que moltes embar-cacions de poc calat ho poguessin fer.

El que esta clar és que no necessitamles llanxes luxoses que, segons hem re-latat abans, l'únic que fan és provocarestranyes corrents al mar, constituintun símbol del més despietat capitalis-me, de destrucció mediambiental i d'untarannà prepotent que pocs beneficispot reportar al poble mallorquí. De lacontraposició a això, el Mollet n'ésl'emblema.

L'Associació de Veïns"Son Reynés", de S'Estanyol

No ens dedicam en exclusiva a laIluita contra l'ampliació, contra lesacusacions al respecte que s'han vertit.Anualment es celebra la preceptiva As-semblea i les nostres activitats són mol-tes i variades:

- Tenim comissions formades per adiferents finalitats i, fruit d'aquestes,s'han fet al.legacions a l'animalada dePGOU que es va presentar a exposiciópública.

- Seguim i cavil.lam tota possibili-tat de canvi de direccions del transit de

-cotxes.- Ens preocupam i sol.licitam equi-

paments esportius a l'Ajuntament, ambmillor o pitjor sort, segons.

- Organitzam jocs infantils cadaany a les festes de Sant Jaume i com-peticions esportives, com ara el tradi-cional partit de "fadrins contra casats".

- Juntament amb l'Associaciód'Usuaris del "Varadero", organitzamcada any la festa de "la Cocada", per ala qual, això sí, aquests darrers anys,tenim tot el suport de l'Ajuntament deLlucmajor. No obstant, l'augment delsuport és proporcional a la menor ca-rrega reivindicativa de la festa. Tant debo la proporció inversa segueixi, peròno oblidi el Consistori que, quan cal-gui, ens mourem i, si hi ha pancartescontra l'ampliació o contra les aberra-cions urbanístiques que es veuen versCala Pi, esperam el mateix suport.

- A tot això, d'aquella altra Asso-ciació de Veins, els socis de la qualeren d'àmbit autonòmic (així poden sermolts -com seríem nosaltres si hagués-sim inscrit els 2000 assistents al con-cert de desembre del 1994-), anomena-da "de S'Estanyol de Migjorn" o unacosa així, seguim sense tenir-ne capsenyal de vida.

I aims) es tot per enguany. Esperohaver-vos refrescat la memória i contatalguna cosa interessant. Fins a la pro-pera ocasió. •

(20 d'agost)

L'Almoina, 30 • Tlf. 971 16 84 56 11/ Porreres

DIESEL bee Avirex

MANts

ltA

CULTURA

Sebastia Cardell i TomasBartomeu Font i Obrador

La qüestió dels pasturatges tinguésempre, durant tots els segles de la nos-tra història, una importància remarcablei aim) ho demostra el fet que no passàcap any sense que aquest tema figuráscom un dels més essencials de la nostraagricultura. La Universitat o Ajunta-ment es va desviure per reglamentaraquest assumpte, objecte de les disputesmés aferrissades, sobretot si tenim encompte que molts pagesos tenien elsseus ramats dins la vila. Els més humilsque no eren propietaris necessitavenpasturar els seus animals al camp, i na-turalment en sortir del poble envaïen lessorts en perjui tant dels sembrats comdels arbres, especialment les figuerestan apreciades de sempre.

L'any 1820 el Govern Municipaltractà la qüestió i Antoni Salvá Batleprimer féu proposició d'uns estatuts di-vidits en 10 articles que foren sotmesosa votació entre els Regidors Constitu-cionals i els Síndics Procuradors.

En la villa de Llummayor de la Pro-vincia de Mallorca, á los once días delmes de Mayo de mil ochocientos veinte;Congregados y unidos en la Sala Cocis-torial de la presente villa los SeñoresAntonio Salvá Alcalde primero, DonPedro Portell 2° Alcalde, Don PedroAntonio Mataró, Don Antonio Catañy,Don Juan Cataily, Don Antoni SalvdRos, Don Juan Vidal, Don Gabriel Sal-vá, Don Sebastián Cirerol RegidoresConstitucionales, Don Gabriel Serra yDon Juan Caldés Síndicos Procurado-res, tomó la palabra el Alcalde primerodiciendo Señores tengo que proponerloslo siguiente:

Artículo 1° ningun abitante de estepueblo se atrevera guardar animales dequalesquiera especie que sean no te-niendo dies y siete años de edad, advir-tiendo que se impone la multa de tres li-bras a los que no observaran este man-dato que es á beneficio del pueblo.

Artículo 2° todo vezino del terminode esta villa de aquí en adelante tendrálibertad de comprar qualesquiera pastospara apacentar toda especie de ganadosen el lugar y sitio que bien le paresca yconvenga comforme contrato del due-ño del parage.

Artículo 3° todo ganado que perju-dique, 6, dañe el dueño, y Sr. de estapagara los daños que ocasione dicho ga-

nado presentando al alcalde documento,y justificativo cierto y evidente del he-cho; y si llamadas las partes verbalmen-te no se consilian, convienen, o, con-cuerdan se trataran, o, consultaran losperjuicios ocasionados por dos hombresperitos, e, imparciales quienes de ante-mano se nombraran por los Alcaldes yAyuntamientos, para que el Alcalde dea cada uno lo que es suyo que es rectajusticia: bien entendido que siempre sesalvaran los derechos con arreglo á lasleyes comforme determinen estas pararecurrir los interesados á justicia supe-rior, si es á lugar.

Artículo 4° pero si se daña á las hi-gueras delicadas vulgo joves la multasera de dies sueldos.

Artículo 5° si se encuentra algunanimal grande vulgo bestiar en tierra deotro dueño sin permiso de este incurriraen la pena de dies sueldos por cada uno.

Artículo 6° con igual pena caerán sise encuentra qualesquier marrano, queasi mismo se pagaran dies sueldos porcada cabesa.

Artículo 7° todo ganado de lana quese hallara en tierra de otro sin permisodel dueño pagara un sueldo por cabesaexceptuado empero en esa y demas, ycalidad especie de animales tendra lasfacultades el dueño de dicha tierra, o,en aquel á quien encargare de dichodueño teniendo letra vulgo de ban, queen este caso pagara la pena impuesta enla referida letra.

Artículo 8° todo animal cabrío vulgocabrum que se encontrara en tierra de

otro sin licencia, o, permiso del dueñopagara la pena de dos sueldos por cadacabeza; no quedando privado el dueñode dicha tierra teniendo letra vulgo bande poder usar de las facultades com-prendidas en la retZrida letra.

Artículo 9° nadie se atrevera ape-centar animal alguno en los caminos ytravesías baxo la pena ya establecida.

Artículo 10° Todo individuo de estavilla que encontrara animales grandesvulgo bestiar presentando testimoniocierto y claro en tierra de otro sin facul-tad, o, permiso del dueño tendra la ter-cera parte de la pena. Y así digna su pa-rescer sobre el particular. El Alcalde Se-gundo es de contaria opinion por sercontrario al Publico. El Regidor DecanoDon Pedro Antonio Mataro es del mis-mo parecer de lo propuesto por el Al-calde primero. El Regidor Don AntoniCatafiy es del mismo parecer. El Regi-dor Don Antoni Salvá no se comforma.El Regidor Don Juan Vidal no se com-forma. El Regidor Don Guillermo Puigno se comforma. El Regidor Don Se-bastián Cirerol, es del mismo parecer delo propuesto por el alcalde primero. ElSíndico Procurador Don Gabriel Serrase comforma en virtud de lo propuestoque va coniforme la Constitucion Polí-tica de la Monarquía Española. El Sín-dico Procurador Don Juan Caldes dixolomismo del Síndico Procurador DonGabriel Serra. Y de esta conformidad loacordaron resolvieron y firmaron de quedoy fe.

P. D. Se nombraron por estimadoresde los perjuicios que acaso se ocurrierená Don Juan Mut del Pont y Don Bernar-do Vidal de Sollerich.

AMLL, LA-15, (VI), 20-21 •

Testimonis documentals de la nostra història (XLI)

Pasturatges, 1820

BANYS, TRESPOLS I REVESTIMENTS,

CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT...

MASSAN ELLA SA

Ctra. de Valldemossa, 44. - Tel 75 03 45 - Palma

Boutique

6—‘

OFICINA PETER SANER • LLUCMAJORC/. CARDENAL ROSSELL 48

TEL 971 120624 FAX 971 121247e-mail: • . 7, • eleline.es

ABIERTO DE LUNES-VIERNES 0900-1300

PARA SUS ANUNCIOS EN

UltimaHora

Mallorca

DailyBulletinIBalears

wir sprechenDEUTSCH

we speakENGLISH

hablamosESPAÑOL

on parleFRANÇAIS

Atenció especial als Ilucmajorers

C/. Impremta, nQ 1 - (Pas d'en Quint)Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

CARNISSERIA ° XARCUTERIA

ZANOGUERA

GARCIAS■I

Plaça Espanya, 62- Tel. 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:

Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)

Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)

Divendres horabaixa (16'30 a 2()h)

Carrer Antoni Maura, 2Tel. 971 66 20 17 - LLUCMAJOR

SOCIETAT

Sa penyades falcó

Aquests mesos, com cada estiu, els contenidors plens ja ales primeres hores, ens han perfumat l'ambient i la platja hacontinuat essent el cagador dels encantadors canets de cer-tes persones que es consideren civilitzades.

X X X

A S'Arenal, a la plaça de davant l'hotel San Diego hi haunes grans comportes metàl.liques que aparentment són del'estació de bombeig de les aigües residuals cap a la depura-dora de Son Verí.

Aquestes comportes, a causa que hi han passat per da-munt cotxes o camions, estan en molt mal estat, tant es aixíque les travelades dels vianants són continues i fins i tot pe-rilloses de passar per ull.

Durant l'estiu a més de festes i coets, també s'haurien decuidar els carrers.

X X X

A principi d'estiu la Policia Local es situava devora con-tenidors de ferns i vigilava la platja, recordant -als qui in-fringien la hei i atemptaven contra el benestar i fins i tot lasalut dels altres ciutadans- la prohibició de tirar fems abansde les 8 del capvespre i de dur els cans a cagar a la platja.

Tan bona decisió fou acollida gratament fins i tot perpersones que foren amonestades per la seva actuació.

Tristement la mesura no fou més que una boira d'estiu,un rentar la cara als soffits estiuejants i habitants de S'Arenal.

Per acabar-ho d'arreglar la bonanova anunciava a "bom-bos i platillos" pel Batle l'estiu passat no va estar acabada niper Nadal, com deia, ni a l'estiu.

La platja de S'Arenal de Llucmajor i part de la de Palmaha seguit essent -aquest any més- la platja de Ca'n Pere An-toni, amb la merdera davant a uns mil metres escassos de lacosta.'

No hem pogut Ilegir als diaris locals el número de colinsque tenen les aigües de la zona pep) es segur que veient la ta-ca de més de 100 metres de diàmetre que constantment hi haa la sortida del tub abocador, la zona es mereix esser catalo-gada corn a contaminada.

Es estrany que ni politics de l'oposició ni els ecologistesdenunciïn un fet que es va fent etern així com no ho és queels .que tenen interessos econòmics a la zona temin més al'ecotaxa -malgrat que hi hagi hagut hotelers que han tingut"overbooking"- que a una infecció que podria provocar grandesprestigi a la imatge turística de Mallorca.

A S'Arenal, l'argument de la pellícula "Tiburón" cadaestiu es repeteix, però corn que la procedència de les infec-cions es més mala de demostrar que les mossegades d'un tau-t-6 no hi ha alarma social i per tant: aquí no passa res.

FABRICA DE JOIERIA GARAU(Ca'n Cajeta)

Fabricant Illes Balears 030Només es fabrica amb or de primera llei (18 K)

med4ta

• - 1CruOlfijo

' 5.99036,00€

Sello

6.99042.02 E

Pulsera

6.9904202€

boas co oropara ese día

tan especial

.7r:;PrimeraComunión

C/. Born, 29 - Tel. 66 04 03 - LLUCMAJOR

XXX

Cada any a més de les festes deSant Cristòfol a les quals hi ha trull irenou a rompre durant una setmana,dels que gaudeixen tots els arenalersque volen, i sofreixen, vulguin o no,els que viuen als voltants de la plaçaMajor, venen les Festes de la Platja Co-ca-Cola.

Segons tenim entès, a aquestes tam-be hi pot anar tothom que vol i són desofriment obligatori per tota la primerai segona línia, la urbanització de SonVerí, usuaris del Club Nàutic i part dela platja de Palma i primera línia deS'Arenal de Palma. Les ones selniquesno entenen de termes municipals.

Les festes duren només dos dies 24i 25 d'agost, i consisteixen en un cam-pionat de futbol-platja al qual hi pot as-sistir el qui vol.

Enguany hi ha hagut un "speaker"que en Hoc de cridar la gent, cridava ala gent, la qual fugia a la desbandada,era com un catxo a la beurada. Quan elcatxo deixava de "cantar" s'hi posavael CD que amb un renou estrident mar-tiritzava tot estiuejant, habitant o tre-ballador de la zona.

Deu esser necessari per fer un cam-pionat de futbol fer aquesta renouada?No hagués agradat més als afeccionatsdisfrutar del joc dels equips amb tan-quil.litat? Es necessari comdemnar alsqui no poden fugir, a aguantar aquestsuplici?

L'actuació dels organitzadors de lafesta -renou, els que van pel carrer ambel motoret sense silenciador, amb elcotxe amb un aparell de radio de granpotència, perquè la gent vegi que exis-teixen, que tenen qualque cosa.

Per a l'any que ve aconsellaml'Ajuntament que seguint el costum dedonar gorres, per protegir-se del sol, eldia de la pujada a Gracia, per a la festafutbol-sala-coca-cola-renou, donin au-riculars als veïnats i vianants per prote-gir-se del soroll.

XXX

Aquest estiu les piscines munici-pals han estat un punt de diversió denins i majors a més d'ajudar-los a re-frescar-se de la calor dels dos mesosdarrers. Pei-6 no tot són flors i violes.

Una família llucmajorera tingué unbon disgust quan el seu fill es va fermal a una de les escales de la piscina.

Segons ens han informat, el mal es-tat de l'escala havia estat denunciat rei-

teradament, però no fou suficient perevitar l'accident. Segons tenim entès lafamília pensava posar una denúnciacontra I ' Ajuntament.

Si guanyen el plet, cosa que es moltpossible a qui donaran la culpa de lamalversació dels doblers dels llucma-jorers?... Ara a l'Ajuntament no hi han'Antoni Garcias.

X XX

"El nou batte de Ses Salines recla-ma més ajudes institucionals"; és elque hem pogut llegir a peu d'una fotode portada a la revista FORAVILA. Ala foto hi ha el batte Joan Burguera

amb calçons i gorra juntament amb laseva dona.

A les planes interiors hi ha una altrafoto diferent per() amb cl mateix temasubtitulada "El batle de Ses Salines i laseva esposa Antònia Vicens enfeinatsamb l'elaboració d'una paella per cele-brar Sant Joan".

En cap moment de l'entrevista par-la de la demanda, per això ens hemquedat amb les ganes de saber a qui re-clama més subvencions i sobretot per aque?

Tanta foto paellera ens fa pensarque vol copiar el nostre Ajuntament...en petit, és clar. •

GIMNÀSA PUNT / 4

GRUP ESCOLAR, 68 - LLUCMAJOR - TEL.: 971 12 10 81

Activitats per a tota la família

Fitness (estar en forma)

AeròbicStep

Body - pump i Body - combat(et convidam a provar-ho)

Taekwon-do (Infantil i adult)

HapkidoDefensa personal

Sauna i raigs uva (preus especials)

Les més modernes maquines i el millorequip huma al teu servei

T'assessoram i t'ajudam a elegir les activitats

més adequades a les teves necessitats

CULTURA

CuinaN-7.-7 Tradicional

Antònia M. Bonet

El Mediterrani aglutina, imprimeix caràcter a tots els po-bles que estan banyats per les seves aigües tan poderosesque subratllen tot quan toquen, impregnen d'un peculiar mo-de de fer i de sentir.

La gastronomia d'aquests països s'hi veu especialmentafectada i si bé els ingredients bàsics seal els mateixos, els pe-tits additius els identifiquen. A Itàlia, pot ser l'alrabrega; aFrança, les herbes provençals o la mantega; a la costa africa-na, el roldó, ajonjoli, canyella, coriandre, comí...

La cuina d'Egipte, que avui ens ocupa, usa i abusa com aMallorca, de l'ametlla i els pinyons, presents en infinitat deplats, dolços o salats.

Tomatin mahshiyaTomiitigues farcides

- 6 tomàtigues rodones, ben madures- 200 grams de vedella i de porc capolats- 25 grams de pinyons- pebreb6 i nou moscada en abundància- sal al gust- aproximadament 1 dl de brou de carn

Quan tenguem les tomàtigues netes de llavors i capolls,les seccionarem per fer un petit capell que reservarem. Ambuna cullereta les buidarem fins a la meitat; la polpa que trau-rem la mesclarem amb la cam capolada, les especies i elspinyons. Amb aquesta barreja omplirem les tomAtigues, hiposarem els capellets i les col.locarem, atapeïdes, dins unarostidora prèviament untada d'oli d'oliva. Abocarem el brou,que haurà d'arribar a una altura de 2 cm. Iles courem al forna 180° durant una hora.

Saniyit samak bi-l-khudarPeix al forn amb verdures

- Un pagre (o peix similar) de dos quilos- 2 cullarades de suc de llimona- 3 pastanagues trossejades- 4 branques d'api trossejades- 3 patates tallades a daus- 3 cebes trinxades a tires fines- la polpa de 5 tornAtigues- 2 tomàtigues tallades a rodanxes- 1 cabeça d'alls pelats i trinxats- 3 cullarades d'oli d'oliva- sal i pebreb6buharat barreja consistent en:- I culleradeta de nou moscada- 1/2 culleradeta de pebrebord dolç- 1/2 culleradeta de canyella

En primer Hoc prepararem el peix dins una rostidora, sen-

cer, amb uns talls en diagonal per facilitar la cocció; el rega-rem amb llimona, sal i pebreb6.

D'altra banda es bullen sis minuts en aigua i sal, les pas-tanagues, l'api i les patates. Al mateix temps, dins una paellaamb oli, es fregeix Ileugerament la ceba i la polpa de lestomAtigues, passats uns minuts s'hi mesclen les verdures bu-llides i escolades, els alls, la sal, les espècies (buharat) i es re-parteix al voltant del peix; aquest es cobreix de rodanxes detomàfiga i es cou al forn uns 40 m.

Firakh mihammaraPollastre fregit

- I pollastre mitjà- 1 ceba- 1 fulla de llorer- 1 cullerada d'oli d'oliva- 2 cullerades de farina- 1/2 culleradeta de nou moscada- 2 ous, sal, pebreb6, pa ratllat- abundant oli d'oliva d'acidesa 0,4 (per fregir)

Es posa a bullir aigua, la ceba i el llorer, introduim el po-lastre i es cou durant 5 m. Després s'escorre, el desproveïm

de pell i d'ossos i el dividim en 8 trossos. Es mescla la fari-na, la sal, la nou moscada i es recobreix el pollastre trossejat,i el deixam reposar una hora. Es baten els ous i la culleradad'oli; s'hi passa el pollastre preparat, s'arrebossa el pa ratllati es fregeix dins l'oli fins que agafi una tonalitat daurada. •

<TI Es orts

Miguel Mas Alba:nou President, noves idees i moltes il.lusions

I. Barceló

Miguel Mas, nou president del CDE deLlucmajor, ja fou presentat als nostreslectors el passat mes de juny, però ésara, a les portes de la nova temporadafutbolística i coneixent l'estat del Club(man ens pot dir el seu parer al res-pecte.

-Quins moth's foren els que des-prés de l'experiència anterior com apresident del CDE, motivaren que estornàs presentar a la presidència delClub?

- Uns dels principals motius va es-ser que en Joan 011er havia dimitit coma president i que s'anava dient que notornaria presentar-se. Un altre motiufou que varen venir a cercar-me unasèrie de socis per veure si els podriaajudar i m'arribaren a convèncer. Si hihagués hagut una altra candidatura o sien J. 011er hagués dit -jo me presentcom a president-jo no m'hi hauria pre-sentat.

- Quines són les teves idees res-pecte al que hauria d'esser el Club?

- El que hem d'intentar potenciarés el futbol base. Crec que al primerequip s'ha de comptar amb la gent deLlucmajor. Es va arribar a que al'equip de 3' només hi jugava un Iluc-majorer. Si només juga un Ilucmajoreren el primer equip, vol dir que al futbolbase s'està fent feina per no res.

La nostra il.lusió és intentar quetots els al.lots o la majoria dels al.lotspuguin arribar a jugar al primer equip.

- Quines metes per enguany i aIlarg termini t'has proposat assolir?

- A curt termini volem aconseguirque els jugadors del poble juguin elmAxim possible. L'any passat sobravenjugadors dels juvenils i n'hi havia queno podien jugar. Enguany, per no ha-ver-ne de deixar cap sense jugar, hem

duit quatre jugadors de fora i hem fetdos equips de juvenils i aixf podran ju-gar tots.

Amb el primer equip, la meta ésaconseguir que segueixi a 3 divisióamb el màxim de jugadors Ilucmajo-rers. També procurarem pujar els ca-detes a primera, recuperant la categoriaque perderen rally passat.

A llarg termini veurem l'encert odesencert del que anam fent i actuaremd'acord amb els resultats obtinguts.

Els equips necessiten entrenadorstitulats; per això el Club ha pagat lamatrícula a tres persones perquè pu-guin estudiar i obtenguin la titulacióper poder entrenar. Aquesta políticapensam seguir-la fins que tinguem re-

soltes les necessitats del Club.- Quina política pensau seguir en

els fitxatges de l'equip gran?- Pensam intentar salvar la catego-

ria amb el rrixim de jugadors del po-ble, sabem que serà difícil, pet-6 s'had'intentar. L'any passat només hi haviaun jugador del poble, en Ramon Jimé-nez, enguany en tenim quinze o setze inomés n'hem fitxat cinc d'externs.

- Jugaran també els nins al campde gespa, o serà només per alsgrans?

- Tots els nins, menys els de futbol7, jugaran al camp de gespa. Aquests,com que s'hauria de marcar un campper curt, no hi podran jugar, però hi po-dran entrenar sempre que estigui dis-ponible.

Creim que per solucionar aquestproblema, l'Ajuntament s'hauria deplantejar posar gespa al campet de fut-bol 7.

- Ens vol dir qualque cosa més re-ferent al Club?

- El que m'agradaria és que cada ues posàs al seu Hoc, sobretot els pares imares. Les decisions de si un al.lot ju-ga més o menys temps, o ha de jugaren una posició o l'altra és cosa dels en-trenadors i els tècnics, no és cosa delsafeccionats, pares o directius, incloent-me a mi.

La tasca directiva és prou compli-cada i difícil. Sabem que no ho farembé per a tothom ja que és imposible queentre més de quatre-centes persones nohi hagi diferents opinions referents a lanostra tasca i el que és millor per al'equip. Malgrat això nosaltres posa-rem de la nostra part el que sigui ne-cessari perquè els jugadors gaudeixinde les mil lors condicions possibles perpracticar l'esport del futbol i aconse-guir els èxits esportius que ens plante-jam. Tasca per a la qual esperam lacol.laboració de tothom. •

majorset perruqueria unisex

antônia i semnc/ major,7 07620 Llucmajor

tel. 971 661 359

Restaurant

Gran ViaNoces - Banquets - Comunions

i Bateigs

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

Evicie7?2,--latimeva

lk ,\ ,.. IPi fr;i14,,-1111 ar\1- Li oferim el

nou servei debuffets a domicili(freds i calents)

C/. Major, 79Gm Tel. 971 66 09 45(Llucmajor)

CENTRE OPTICEXPOLENT

Cl. Sant Cristófol, 30Tel. 44 13 74

S'ARENAL

REPARACIONES EN GENERAL DE AUTOMÓVILES, MOTOCULTORES,MOTOSIERRAS, MOTOBOMBAS, CORTACESPED, ETC...

TALLER AUTORIZADO PEDRO NOGUERA

ENSEÑAT

Calle Ripoll, 30 - Tel. y Fax: 971 66 22 13 - 07620 Llucmajor (Mallorca)

111FRLLERES

ASSEGUrAgència Llucmajor

Ramon Nicolau S.L.

(Peugeot)

ANCES

oZURICH

CZ Marina, 104 • Tel.: 97 66 OS 21 (Llucmajor)

ESPORTS

Homenatge a Gabriel Andreu

El passat dia de Santa Càndida, amb motiu de les festesde la Patrona, es va fer un partit de futbol al Camp Municipald'Esports en el que es va homenatjar l'actual soci núm.1 delCD Espanya, Gabriel Andreu Ferrer, el qual ho es des de lafundació de l'equip. Aleshores era el número 14.

El Batle li donà una placa commemorativa i d'agraïmentpels serveis dedicats al Club i acompanyat dels capitans delsequips i de Nrhitre va fer la treta d'honor. •

cov-es,

jocs e_citAcc41- k4s,

mcd-erAial d'oficifrAct

C/. So Font, 15 • Tel.: 66 26 66 (Llucmajor)

s'•""t .W11

QC/. Saragó, 310 batxoo - ValtnaTat: 007 30 58 45

Campionat de Balearsde Pesca d'Altura

Miguel Ribot

El vaixell "Ullet", de Tomeu Mestres, campió

Els passats dies 13 i 14 de juliol es va celebrar al CN Es-tanyol la segona i darrera mAniga del campionat de Balearsde pesca d'altura en la modalitat de "curricán". La prova vatenir un alt nivell de participació amb 37 embarcacions ins-crites i vengudes de quasi tots els ports de l'illa. Durant lesdues jornades de pesca les captures varen ser importants laqual cosa va fer que la prova resultàs més competitiva,dominant les captures d'exemplars d'albacora, tonyina roja ialgun exemplar d'agulla imperial.

Finalitzada la pesca i efectuada la classificació que in-cola la puntuació obtinguda en la primera fase del Campio-nat disputada la setmana anterior en aigües de Portocolom,va resultar guanyador el vaixell ULLET, de Tomeu Mestres,del CN Estanyol, va quedar en segona posició el vaixell SO-LLERIC, de Miguel A. Borràs, del CN del port de Sóller i entercer Hoc el vaixell PINXO II de Josep M. Ramis, que tam-bé va obtenir el premi pel major nombre de peces.

El campionat va acabar amb l'habituai subhasta del peixcapturat i amb un sopar que es va celebrar a l'esplanada delclub i que va consistir en una torrada del peix aconseguit a laprimera jornada.

El President de la Federació Balear de Pesca, MateuBauçà, el del CN Estanyol, A. Ginard i el de la Secció dePesca, Paco Cardona, varen entregar els trofeus als guanya-dors i clausuraren aquesta

Festes de Sant Cristòfol 2001-09-01Concurs de pesca infantil i juvenil

Organitzat pel club de pesca "Es Cap-Roig" i patrocinatper l'Ajuntament de Llucmajor, diumenge, dia 1 de juliol esva celebrar el tradicional concurs de pesca infantil en la mo-dalitat mar costa. En aquesta prova per als aficionats més jo-ves participaren un bon nombre d'al.lots de s'Arenal ques'agruparen en dues categories, la infantil de 9 a 13 anysamb 28 inscrits i la juvenil, de 14 a 18 anys amb 7 inscrits.

Durant la pescada que es va a dur a terme a l'escullera pe-

tita del CN Arenal, es va serven als participants el berenar derigor. Finalitzada la prova, la classificació en els primersllocs va quedar així:

Infantils

Ir. Miguel Vidal (295 punts)2n. Jaume Bernat (230 punts)3r. Antoni Salvà (185 punts)

Peça major: Aina Maria Pedregosa

Juvenils

Ir. David Gimeno (765 punts)2n. Ricardo González (615 punts)3r. Josep Mezquita (300 punts)

Peça major: Raul Machado

Els trofeus, consistents en material de pesca, varen ser en-tregats als guanyadors en la mateixa platja pel regidor Gui-llem Salvà i pel President d'Es Cap-Roig, Matildo Reda. Pera tots els participants hi hagué la pertinent medalla de record,camisetes i gorres.

Regata del Dia de les Forces Armades

Enguany ha correspots al CN Arenal organitzar l'edició23 de la popular Regata de les Forces Armades. La prova esva realitzar el passat dia 18 horabaixa en aigües de la badiade Palma i va comptar amb la participació d'un centenar develers inclosos els bots de vela Ilatina. Els vaixells del clubarilfitrió "BLACK MONSTER" de Joan Vich i "FRÀGIL"de Francesc Gil varen ocupar amb avantatge la primera po-sició en les categories respectives. El diumenge horabaixa ales instal.lacions del club va tenir Hoc l'acte d'entrega detrofeus. Va clausurar amb un discurs ben emotiu aquesta edi-ció l'Almirall en Cap de la Comissió naval de regates de Ba-lears, don Marcia! SAnchez. •

Servei de begudesi menjars de qualitat

a bon preu

Entre noltrosDades extretes del registre oficial del Jutjat de Pau de Llucmajor

Naixements

- Jose Antonio Hurtado Benítez, fill de Jose Antonio iFrancisca, nasqué el 23-6-01.

- Pedro Puertas Osusa, fill de Pedro Miguel i VanessaMaría, nasqué el 1-7-01.

- Hiscio Joaquin Palmero Jimenez, fill de Joaquín i An-tonia, nasqué el 30-6-01.

- Cristina Antich Vico, filla de Antonio i Rosa Maria,nasqué el 26-6-01.

- Celia Coll Notario, fill de Miguel i Milagros, nasqué el29-6-01.

- Catalina Vidal Julià, filla de Sebastià i Francisca, nas-que el 9-7-01.

- Marta Antònia Tomás Roig, filla de Joan Antoni i Joa-na Maria, nasqué el 11-7-01.

- Sandra Moreno Montes, filla de Miguel i Rafaela, nas-qué el 17-7-01.

- Jaume Ribas Monserrat, fill de Jaume i Francisca, nas-qué el 16-7-01.

- Ainhoa Ruiz Sieminska, filla de Jorge i Ewa, nasqué el23-7-01.

- Guillem Martínez Alzamora, fill de Juan i Maria Colo-ma, nasqué el 22-7-01.

- Nerea Cabot Luna, filla de Gabriel i Maria del Carmen,nasqué el 21-7-01.

- Ana Fernández Fernández, filla de Vicente i Rocío, nas-qué el 12-7-01.

- Ajasha Gayà Lerna, filla de Miguel Francisco i Angela,nasqué el 26-7-01.

- Jose Manuel Ruiz Guijarro, fill de Jose Manuel i Car-men María, nasqué el 27-7-01.

- Juan Jose Sánchez León, fill de Juan i Natividad, nasquéel 9-7-01.

- Juan Arjona Fontirroig, fill de Juan i Antonia, nasqué el31-7-01.

- Juan Carlos Aviles Cerdà, fill de Juan Carlos i MariaFrancisca, nasqué el 31-7-01.

- Lara Marín Hammerstein, filla de Frank Alexander iSimone, nasqué el 25-7-01.

- Paula Marín Ortega, filla de Manuel i Carmen, nasqué

PERRUQUERIA

HOMIERC/. Orient, 8 - Tels. 66 20 08 - 64 05 14 (Llucmajor)

el 31-7-01.- Claudia López Barrero, filla de Jose Eugenio i María

Angeles, nasqué el 22-7-01.- Sofía El Yattoui Ramis, filla de Driss i Margarita, nas-

qué el 3-8-01.- Miguel Antonio Bordoy Pinel, fill de Miguel Antonio i

María Jose, nasqué el 31-7-01.- Mireia Moyà Pou, filla de Ginés i Juana María, nasqué

el 23-7-01.- Salvador Reus Egea, full de Juan Carlos i Isabel, nasqué

el 16-7-01.- Nina Barceló Sastre, filla de Lorenzo i Susana, nasqué

el 11-8-01.- Guillem Alemany Geralt, fill de Maties i María Dolores,

nasqué el 16-8-01.- Juan Francisco Torres Ariza, fill de Joan i Maria Fran-

cisca, nasqué el 11-8-01.- Samuel Cortés Ruiz, fill de Juan Manuel i María Cele-

donia, nasqué el 17-8-01.- Hasna Rahmount, filla de Ab del Kander i Taouas, nas-

qué el 29-8-01.

Matrimonis

- Juan Manuel Fernández Castro i Carmen Saavedra, escasaren el 15-6-01 a la Casa Consistorial.

- Jesús Fernández Aparicio i María del Pilar Robles Mo-reno, es casaren el 19-01-01 al Jutjat de Pau.

- Marcos Santayana Alvarez i Aranzazu de los SantosAusín, es casaren el 22-06-01 a I' església de Ntra. Sra. deGràcia.

- Bernat Tomás Galmés i Antònia Bonet Gelabert, es ca-saren el 19-05-01 a l'església de Ntra. Sra. de Gràcia.

- Kent Arthur May i Maria Jesús Picornell Escalas, es ca-saren el 26-05-01 a 1' església de Ntra. Sra. de Gràcia.

- Jose Luís Cruz Gómez i María Jose Escandell Mulet escasaren el 12-05-01 a If església de Ntra. Sra. de Grkia.

- Heiko Bloméyez i Maria Anna Kunzle, es casaren el 6-07-01 al Jutjat de Pau.

- Jose Mut Campaner i Zoroaida Quintero Betancourt,es casaren el 29-01-01 a la Casa Consistorial.

(44S, disfruta la vicia griWrPIP

- Francisco Manuel Balaguer Cortés i Ivonne Diyk, es ca-saren el 6-07-01 a la Casa Consistorial.

- Bernat Sastre Roig i Aina Maria Miralles Tomàs, escasaren el 1-06-01 al Convent de Sant Bonaventura.

- Guillem Mascaró Oliver i Maria del Mar Tomàs Rotger,es casaren el 1-06-01 a l'església de Ntra. Sra. de Gràcia.

- Bulta Viorel i Miriam Peñalver González, es casaren el13-07-01 al Jutjat de Pau.

- Miguel Villanueva Vázquez i Catalina Alberti Femení-as, es casaren el 13-07-01 al Jutjat de Pau.

- Lorenzo Ortega López i Ana Belén Barranco Rodrí-guez, es casaren el 7-07-01 a la Parròquia de St. Miguel.

- Miguel Barceló Gad i María Carmen Seguí Verdú, escasaren el 23-06-01 a l'església de Ntra. Sra. de la LactOncia(S' Arenal).

- Antonio Servera Díaz i Monika Sotovva, es casaren el27-07-01 al Jutjat de Pau.

- Maximiliano Miguel Moxón Píriz i Ismene ItuarteIriondo, es casaren el 27-07-01 al Jutjat de Pau.

- Francisco Javier Jiménez Costa i Joana Maria NogueraSalvà, es casaren el 30-06-01 a l'església de Ntra. Sra. deGràcia.

- Antoni Vidal Mesquida i Osiris Mariheri Pomar Her-nández, es casaren 1-08-01 al Jutjat de Pau.

- Francisco Manuel Serrano Bauzñ i Francisca GarauMut, es casaren el 7-01-01 a la Casa Consistorial.

- Antonio BennOssar Juan i Ursula López Montero, escasaren el 11-08-01 a l'església de Ntra. Sra. de la Lactància(S 'Arenal).

- Rafael Cortés García i Catalina Aloy Amengual, es ca-saren el 25-08-01 a l'església de Ntra. Sra. de GrOcia.

- Javier Bou Mas i María del Pilar Languil Ripoll, es ca-saren el 21-10-01 a la Parròquia de St. Miguel.

- Joan Pol Cirer i Bárbara Artigues Fullana, es casaren el23-01-01 a la Parròquia de St. Miguel.

Defuncions

- Angela Ferrer Nicolau, morí el 21-06-01 als 88 anys.- Sebastià Fullana Mut, morí el 30-06-01 als 82 anys.- Francisca Tugores Florit, morí el 2-07-01 als 92 anys.- Miguel Salvà Cardell, mod el 3-07-01 als 71 anys.- Alfred August Heinrich Liieder, morí el 5-07-01 als 87anys.- Isabel Pons Serra, morí el 6-07-01 als 90 anys.- Antoni Roca Fullana, morí el 8-07-01 als 22 anys.- Darius Stefansky, mod el 9-07-01 als 37 anys.- Jereinima Sopardo Puigserver, morí el 27-07-01 als 90 anys.- Joan Contestí Coll, morí el 30-07-01 als 79 anys.- Margalida SalvO Salvà, morí cil -08-01 als 74 anys.

- Francisco Castro Romero, morí el 2-08-01 als 56 anys.- Vicenta Ibáñez Cabo, mod el 10-08-01 als 88 anys.- Francisco Sobrino Campos, morí el 10-08-01 als 19 anys.- Francisca Ana Cardell Julià, morí el 15-08-01 als 92 anys.- Ramon Rigo Boyer, mod el 15-08-01 als 78 anys.- Maria Garcias Pastor, morí el 21-08-01 als 82 anys.- Marcos Esteban Ballarín, morí el 24-08-01 als 28 anys.- Manuel García Peña, morí el 30-08-01 als 70 anys.

Dades facilitades per l'encarregat del Cementiri Muni-cipal de Llucmajor, Joan Lascolas, referides als ente-rraments efectuats entre el 30 de juny i el 31 d'agost.

- 30 de juny. Sebastià Fullana Mut, morí als 82 anys.- 1 de juliol. Lian Ribinocci, morí als 2 anys.- 3 de juliol. Francisca Tugores Florit, morí als 92 anys.- 4 de juliol. Rafael Pedregosa Moreno, morí als 83 anys.- 4 de juliol. Miguel Salvà Cardell, morí als 71 anys.- 5 de juliol. Alfred Lucien, morí als 87 anys.-7 de juliol. Isabel Pons Serra, morfals 90 anys.- 8 de juliol. Antoni Roca Fullana, morí als 22 anys.- 9 de juliol. Stefanski-Dariuez, morí als 37 anys.- 10 de juliol. Domingo García Osuna, moríais 66 anys.- 12 de juliol. Antonia Bibiloni Ribas, morí als 82 anys.- 15 de juliol. Elias Sánchez González, moríais 70 anys.- 15 de juliol. Miguel Rosselló Escanellas, morí als 70 anys.- 16 de juliol. Catalina Pastor Noguera, morí als 89 anys.- 18 de juliol. Jaume Calafat Salvà, morí als 61 anys.- 27 de juliol. Jedmima Sopardo Puigserver, morí als 90anys.- 29 de juliol. Andrés Alvárez Carreras, morí als 87 anys.- 30 de juliol. Joan Contestí Coll, mod als 79 anys.- 1 d'agost. Margalida SalvO Salvà, morí als 72 anys.- 2 d'agost. Magi Vidal Miralles, morí als 45 anys.- 2 d'agost. Francisco Castro Romero, morí als 56 anys.- 5 d'agost. María Sánchez Moreno, morí als 73 anys.- 9 d'agost. María Ortega Cano, morí als 90 anys.- 10 d'agost. Pedro Garau Albertí, morí als 78 anys.- 10 d'agost. Vicenta Ibáñez Cabo, morí als 88 anys.- 10 d'agost. Francisco Sobrino Campos, moríais 19 anys.- 15 d'agost. Ramon Rigo Boyer, morí als 78 anys.- 15 d'agost. Francisca Ana Cardell Julia, morí als 92 anys.- 15 d'agost. Antonio Ordoño Navarro, morí als 78 anys.- 17 d'agost. José Simón Vara, morí als 80 anys.- 21 d'agost. Apolonia Rigo Amengual, morí als 67 anys.- 21 d'agost. María Garcias Pastor, morí als 82 anys.- 22 d'agost. Antonia Ana Calafat Sastre, morí als 84 anys.- 30 d'agost. Manuel García Peña, morí als 70 anys.- 31 d'agost. Catalina Tomàs Morlà, morí als 87 anys. •

RED DE CONCESIONARIOS HYUNDAI

Consejos Hyundai para disfrutar la vida

Conducir un Hyundai Coupe, porque ahora te regala el aireacondicionado o el descuento equivalente.

Hyundai Coupe,desde 2.141.000 ptas. / 12.86767 eurosEquipamiento de serie. Doble airbag, spoiler trasero, llantas de aleación, faros antiniebladelanteros, etc, Y opcional: ABS y aire acondicionada'PM? recomendado en Peninsula y Baleares. Incluye IVA, Transporte. Impuesto de Matriculación.Descuento Promocional y Plan Prever Gasolina

SERVE! TALLER MECANIC J. TOMASC/. Antoni Maura, 50 - Tel. i Fax: 971 89 14 72 - Llucmajor

IDEQQUCATEQIA

maC/. d'E6 Vall, 49 Tel. 66 11 58

1Ltaço5s TBoton

&octal,

C/. Major: 101 - Tel. 97112013407620 LLUCAIAJOR

111r ESTANCO EXP. N. 3

I CAN PACO

Margalida Soler Oliver

C/. Bisbe Taixequet, 69 - Tel. 66 07 00 - Llucmajor

r .

-17Ata•PassatempsSopa de lletres

Llorenç Mascaró

10 arts i oficis d'antany. Salut, malaltia, vida i mort.

B UTCAUXG I HRJ ADE

O TNSÇENIMEMAV 1G

AR IGAUKRRHUDEXE

CTELT I VETAJOFEZ

ANLDBOLDOFMADT I

D ÇA INL I LJUAXERN

RMEZUABEÇARRA ID

TAYFHLRMOEYCFLA

AB I AB LAUS I EMI YG

E GLODORSCTAFDIM

E BLSE I OROCEGHUA

G OASNFDPAROGLÇO

RI BETHAJ AOTOLLBARHMIORMANESCAL

SEDASLOFENONIEP

H EEATCLEBTEDAGC

IÇLLARPNAAGLUEA

MALECA I AGJ CENHO

Solucions del mes passat

- Llaüt- Patatxó- Xabec- Gallota- Vaixell- Llondro- Carbó- Bergantí •

Pes forat" es nric•ix

Podríem fer molts de comentaris al respecte però prefe-rim que els faceu vosaltres.

La foto és de la cantonada entre carrers MeliA i Marina. •

SUCCESSOR DE TOM EU BLANCH "PORTASSA"

SERVEI 24 HORESTelèfons: 971 620 129 - 606 946 712

Fax: 971 141 008

SERVEIS:Particulars

Tramitacions trasllats fora del terme de LlucmajorIncineracions (Palma i Bon Sosec)

COMPANYIES:Finisterre • Ocaso-Inca (Ag. 197) • Sta. Lucia

Previsora • Lloret • Nortellispania

Domicili: C. Joan Mesquida, 10 (Santa Maria)

RA .

CENTRE D'ESPECIALITATS MEDIQUESMedicina General (Igualatori)

PediatriaCardiologia i Aparell Respiratori

NeurologiaAparell Digestiu

Anàlisis CliniquesCirurgia General

Nutrició i DietèticaDermatologia

A.T.S. (Infermeria)PsiquiatriaPsicologia

Ginecologia i ObtetriciaAngiologia i Cirugia vascular

Clinica DentalOdontologia

Medicina EstèticaOrtodòncia

Maxilo FacialTraumatologia i Cirurgia Ortopèdica

OrtopèdiaRehabilitació i Fisioterapia

OftalmologiaR.X. Radiologia „.

EcografiesOtorrinolaringologia

PodologiaCentre Auditiu

Urologia

1MEQBACAN PLANAS

ASSEGURANCES: AXA - ADESLAS - AGRUPACIÓ MUTUA - ASISA - IMECO CAJA SALUDMEDIFIATC - GROUPAMA - NOVOMEDIC - ONCE - D.K.V. PREVIASA - SANITAS - VITALICI

[ALIANÇA - WINTERTHUR - LA BOREAL - L'ESTRELLA - ALLIANZ-RAS - MUTUA GENERAL DE CATALUNYAMUTUA D'ACCIDENTS: FIMAC - FREMAP - ASEPEYO - MAZ - MUTUA UNIVERSAL

d'Espanya, 56 - Tel.: 971 12 00 64- Fax: 971 120 426 - C/. Ciutat, 12 - Tel.: 971 12 00 21

LLUCMAJOR

HORARI:les 9'00 h.

a les 2 1 '00 h.

S. L. Ronda Ponent, 27 - Tel. 66 01 70

INJECCIÓ GASOIL i GASOLINA

Audi Rubí AutomóvilesLlucmajor, S.L.IpICIFt I

Ctra. Arenal s/n - Tel. 66 02 34 - 66 16 18

ELECTRÒNICA DE L'AUTOMÒBIL

FRENS i ABS

CENTRE DE DIAGNOSI

DIESEL DISPOSAM D'OPACÍMETRE PER A CONTROL GASOS MOTORS

tr T .iedSignal

Bendix®o

BOSCH BLAUPUNKSERVICE

-w-ALJE - ELECTRIC

anceld