• 1 41,41111"1" 111=ZIL I=Iri EMIR

TORRINT DE SON ROIG 24(-94 -,151110»,

«,41.-44~11~-.

^ ér

*4n11›-

Llum Octubre 1994- Any XIV - Preu 2501Pts • Númd

Oh i

SUMARI

Fixar-vos en 5

Estatua de Sant Senén 5El pou de Son Pau 6

Grup d'esplai 10Atenea protectora 11Campament d'estiu 11Sabeu que 11Interesant per els estudiants 12Noces 12Cinc fotos 13La fábrica de gas 14Sortir a sembrar 14Què és losteopatia? 15L'Arxiduc 16Reunió informativa 18Esports 19

I encara. 7Pluges 8Escola d'estiu 9

-2-

EDITORIAL L1jfid' Oh F=> 4=i> 11=1: F E0=c

It2

Octubre 1994- Núm. 44Dipòsit Legal PM 76/1979

L'EDITA:Agrupació Cultural de Porreres

REDACCIO I ADMINISTRACIOCarrer Almoina 67 - Ir.

07260 Porreres

COORDINACIÓ:Joana Mora i Cerdà

CONSELL DE REDACCIÓ:Gori Barceló i Llaneres

Bernat BauláJaume CeraVicenç MariFerran Ribas

ASSESSORAMENT:Maria Barceló i Crespí

COL.LABORADORS-ES:Margalida Barceló Barceló,

Joan BarcelóGori Barceló Márquez,

Miguel Bennásar Obrador,Margalida Cortés Segura,

Rafel Ferrà Martorell,Bartomeu Ferrando,

Andreu Genovart Orell,Grup d'Esplai,

Rafel Picornell Manresa,Mateu Servera,

Bartomeu Servera Sitjar,Sebastià Vidal,

FOTOGRAFIA PORTADA:Rafel Picomell Manresa

Torrent de Son Roig (2-X-94)

Imprimeix:

ESO, ESA "y la otra", la veritat és que és molt mal de fer sa-

ber per on podem partir per millorar les coses.

El nostre poble ja va massa anys enrera, en tots els aspectes,

perquè el continuïn marginant d'aquesta manera. Aquesta vega-

da és la intenció d'aconseguir un institut de secundària el que de

veritat ens cou; idó, resulta que ni amb això no ens sabem "gra-

tar"; és trist que davant la convocatòria desesperada feta per la

comissió de l'ESO, l'Auditori Municipal sols no estigués mig.

Si resulta que l'Estat espanyol está marginat dins les decisions

d'Europa, que les Balears estan totalment marginades dins les

decisions espanyoles del Govern de Felipe González i que la

Mancomunitat del Pla és la més pobre de les Illes Balears, resul-

ta que Porreres está marginada per totes les administracions

(central, autonòmica i, fins i tot, mancomunal). Mentre els altres

es reparteixen tots els serveis i el nostre batle no és capaç ni

d'aconseguir-ne un per Porreres, el que no podem fer és quedar

asseguts tranquilament a ca nostra quan ens convoquen.

Des de les planes de Llum d'Oli, no volem encendre focs, ni

crear ambients estranys, però creiem que ja és hora de deixar de

fer de bons al.lots i de començar a mobilitzar-nos, i si el nostre

Ajuntament no és capaç de dur endavant la concessió dels ser-

veis necessaris, hem de donar el nostre suport a les comissions i

a la gent que de manera voluntària vol ajudar perquè aquest po-

ble no es mori.

No oblideu que sense la lluita no s'aconsegueixen les coses, i

que el nostre poble necessita gent amb ganes de lluitar, sinó aviat

pareixerem un poble aïllat i condemnat a l'oblit.

TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n°2MANACOR

Els articles publicatsreflecteixen únicament l'opinió

dels seus autors.

Interior confeccionatamb paper reciclat

—3—

Escacs

Des del passat dia 9 de se-tembre es ve disputant en el lo-cal social de l'agrupació culturalel XVI torneig social d'escacs,amb la participació de 18 juga-dors que militen en els equipsde l'agrupació, a més de prome-ses locals.

Després d'haver-se dispu-tat cinc rondes i a falta de l'últi-ma encapçala la classificació enSalvador Estelrich amb 4,5punts, el segueixen amb 3,5punts Aurelio Mauro, JaumeCerdà i Jeroni Palerm i amb 3punts Pau Sorell i Jordi Oliver.

El proper dia 29 d'octubrecomençarà el campionat de Ma-llorca individual que es dispu-tará a Magalluf, i que comptaràamb la participació de cinc juga-dors locals.

ACTIVITATS DE L'AGRUPACIÓ

Divendres, 11 de novembre

A les 21'30 h. al local social de l'Agrupació.Petit cicle de cinema: "Educando a Rita". Patrocina Obra Social de

Sa Nostra (Segons la resposta del públic s'emetran dues pel.lícules més enel mes de desembre.

Dissabte, 12 de novembre

Diada boletaireConcentració a les 10 a plaça. Dinar a les 14'00 hores a la tanca de Can

Marí. Classificació dels bolets a les 17'00 hores a la Sala Polivalent. Aques-ta exposició estará oberta al públic el diumenge 13 d'11'00 a 13'00 hores ide 18'30 a 21'30 hores a la sala Polivalent. El dilluns 14 será visitada perles escoles. Inscripcions: Gregori Barceló.

Organitza conjuntament Associació de la Tercera Edat de Porreres.

Divendres, 18 de novembre

Sopar de Germanor dels col.laboradors de la revista Llum d'Oli.Inscripcions: Joana Mora.

Dissabte 26 de novembre

A les 20'00 h. al pati de l'Escola Parroquial.Festa de Santa Catalina. Festa del Beaujaulais.Torrada i presentació a Porreres de la nova anyada del Beaujaulais Nou-

veau. Actuació de Poney Express.Per qüestions d'organització será imprescindible l'adquisició d'un ticket

de venda anticipada. Preu del ticket membre de les directives de la Confra-ria d'Amics del Vi o de l'Agrupació fins al dimecres 23 de novembre.

Organitza conjuntament Confraria d'Amics del Vi de Porreres.

Dies 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de desembre:

Viatge gastronòmic -cultural de l'Agrupació.

Dissabte 11 de desembre.

Sopar de Germanor del GEP. Inscripcions Miguel Mora i Vicenç Ma-rí.

Pe i . les festes d Santant

cía a cá}:ustcr i amh el títol: EL PLAERDE LLEGIR. La veniat

s 1111'a ser un plaer escoltar-lo.Després de Jeroni

11.11:101tomophiwk;y11:explicació molt clara ¡'le sobre les difercnts

tcrnàtiqueš que es po-ir per poder pasar unah.

-4—

FIXAR -VOS EN ...

Amb aquesta capçalera començam una no-va secció dins l'habitual apartat del LLUMD'OLI: El Nostre Patrimoni Cultural.

A partir d'aquest número tendrem l'oportu-nitat de conèixer o ampliar els nostres coneixe-ments sobre el patrimoni artístic-cultural delnostre poble.

Gràcies a la informació recopilada per AR-CA (1992) en concret per MAGDALENA RA-MIS CAPELLÀ i JORGE MARTÍ LÓPEZamb el suport de la Conselleria de Cultura,Educació i Esports, tenim la possibilitat de do-nar a conèixer una sèrie d'interessants detallsarquitectònics que romanen a prop nostre i quea molts ens han passat desapercebuts.

En aquest número ens fixarem en la casadel CARRER MAJOR n° 11:

-SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ I MA-TERIAL: 'rápida, pedra i fusta.

-INFORMACIÓ HISTÓRICA. CRONO-LOGIA: Segle XVIII

-ÚS I REGIM JURÍDIC: Vivenda deshabi-tada de propietat privada.

-ESTAT DE CONSERVACIÓ: Completen el seu estat original.

-DESCRIPCIÓ: Casa de dues plantes ambfaçana de marès en mal estat. A la primeraplanta, portal de mig punt amb dovelles demarès. A la seva dreta, portal format per un arcCARPANELL amb les seves corresponentsdovelles. A la segona planta, damunt el portalde mig punt, una finestra adintellada amb cor-nisa inferior de moldures de marès i cornisa superior esculturada. Completen el marc de la finestra, dues pilas-tres primes coronades per petits capitells rectangulars. Damunt el portal d'arc CARPANELL una finestra rectan-

gular.

Sobre l'estàtua de Sant Senén

de la ParróquiaBartomeu Servera Sitjar

Tal vegada, una de les coses que un investigadordel passat agraeix més és, després d'hores de buidatgegens profitós, apareixi una notícia, de major o menorimportancia histórica, que ens desvii un poc de lamecánica i moltcs vegades monótona tasca de Pcstudide les fonts. Aquest és el cas de la troballa del con-tracte per fer l'escultura de Sant Senén de la parró-quia de Porreres, atta a terme pels jurats de la Uní ver-sitat de la nostra Vila, datat l'onze de gener de 1712 i

inclòs a un protocol notarial del notari Esteve Mes-quída (ARM, M-2043)

Aquesta obra, segons el document, la realitzariaFrancesc Obrador, escultor, natural i habitant de Po-rreres, en llenya de poll i posteriorment daurada, amb

una palma a la ma esquerra i a la deta unwsermentamh el seu fruit. Pel referit treball se li:.pagarien, de

béns comuns, 50 lliures. A l'església es situarla devo-ra, com és lógic, la de Sant Abdon (ja realitzada) i a lacapella de Sant Sehastiá, dedicada ara a Sant VicençFerrer.

—5—

EL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL

El pou de Son Pau

Rafel Picornell Manresa

Continuant amb la tasca de referi donar-los a conèixer, avui pertocaparlar del pou de Son Pau.

La gent major coneix molt bé ellloc on es troba aquest pou. Els mésjoves possiblement només coneixenl'indret que ocupa aquest topònim.

Es troba dins Son Pau, una zonasi es vol no gaire coneguda per lagent. A xaloc del puig de Monti-sioni dins el comellar que separa els tu-rons des Monjos i sa Mola de SonDrago, per una part, i el puig de SonPorquer, i Monti-sion, per l'altra. Enaquesta planura, Son Jeroni, Son Ra-mona, Son Pau, Son Pinya, es CampRoig, Son Porquer, Son Amat, SonDrago, Son Cota, etc. etc. ofereixen

una visió nova i interessant per aqualsevol visitant.

Per anar-hi, hem de prendre perla carretera de Campos, passat SonGardana, la Duzaia i dins les erres jade Son Porquer, (1) a Tira esquerra,es troba el camí de Son Pau, anticcamí de Marina, camí prou llarg quepassa per Son Ramona, atravessaSon Rosseó i s'endinsa dins el termede Campos (2).

Doncs, dins aquest camí i passa-da la carnada que du a la vinya vellade Son Pinya de can Xic, uns dos-cents metres després, a mà dreta, hiha un camí que atravessa uns pome-rals, on a l'enfront veureu el nostrepou.

És un buc ben revengut amb pe-ces de pedra marccenca i dios amh

Pou de Son Pau abans de la sevarestauració

parts de paret verda, té dues colum-nes que encara que siguin velles nosemblen originals; aquestes colum-nes són d'una sola pega i al damuntsuporten un tronc d'ullastre, d'onpenja la corriola.

A aquest coll hi ha encimentadesdues piques velles que fan d'abeura-dors.

El coll minva la vertadera dimen-sió de les parets interiors del pou, laboca fa uns set pams per quatre i unstres d'altária.

La construccio de les parets inte-riors del pou és de pedra grossa imanté les mesures i formes de les sí-nies i dels pous més primitius.

Aquestes construccions solien te-nir coves i cavitats interiors, excava-des dins les parets laterals dels pro-pis pous, més amb la intenció de sal-var-se de qualsevol cosa que caiguésdel damunt en temps d'obres que dela idea de cercar vertaderes yenesd'aigua, ja que els musulmans erenvertaders mestres a l'hora de trobarles capes freátiques.

En el cas d'avui no hem pogutcomprovar-ho, pero, tot fa pensarque té aquesta mena d'amagatalls.

EL REFET

No el podem pas anomenar així,ja que no hi ha tal refet. Sols hem

Domiciliar es seus . •

pagaments a srip,„

BANCO DETé premi! CREDITO BALEAR

GRUPO BANCO POPULAR

-6-

I encara una altra malifetaal patrimoni cultural

Joan Barceió OntiláMaria IiarcelaCrespl„ :„,,.Bartomeu Servera Sitját

Una de freda i una de calenta. Així resa el dit popular el qual po-

dem aplicar al nostre patrimoni cultural. Si per una banda el 1990 esmrecuperava un llibre d'Actes Mucipals de principis del segle XVIII

salvat de les llames que cremaren l'Arxiu Municipal el 1868, per altra

banda avui hem de lamentar la pèrdua d'un llibre del segle XVII pro-cedent de l'Arxiu Parroquial. Es traca del Llibre Mer de Defuncionsde la parròquia de Porreres que el 1992 encara fou vist. És un llibred'interès sobretot pel que fa als estudis de demografia histórica, an-troponímia, genealogia, etc. Amb aquesta desaparició queda interrom-puda una sèrie documental que sorgí per imperatiu d'una de les cláu-sules del Concili de Trento a la segona meitat del segle XVI i quecontinua fins a l'actualitat. És l'únic llibre que manca i per això lapèrdua és més greu.

Voldríem que atnb aquestes paraules si qualcú es dóna per al.lu-dit el torni allá on Ii correspon, és a dir, a l'Arxiu Parroquia]. Ja n'hiha prou de fer malbé al patrimoni cultural, en aquest cas patrimonidocumental.

Els sotasignants volem denunciar tots i cadascun dels atropellsperpetrats al nostre patrimoni cultural, el qual constitueix, sens dubte,un dels més importants llegats deis nostres avantpassats.

EL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL

netejat l'entorn, hem compost pelvoltants i, després d'encimentar unsclivells del coll, hem cosit un emba-rrat d'ullastre a sobre per donar-limés seguretat.

Hem posat la pega que suporta lacorriola i hem clavat unes rajolesque diuen:

POU DE SON PAUPATRIMONI CULTURAL.AJUNTAMENT DE PORRERES

FITXA DEL POU:

POU: de coll baix amb una bocad'1'45 x 0'75 cm. i altária del sed0'60 cm.FONDÀRIA DEL POU: 10'20 me-tres (sense escurar).NIVELL DE L'AIGUA: pendent detractament, ara no potable.(1) Recordau que aquesta possessióarribava a la síquia de Son Garda-nais'Hort Vell, encara les rengleresdels ametllers vells en donen fe.(2) Aquest camí té llarga històriadins el percgrinatge medieval ma-llorquí, perquè hi venien a entroncardins el nostre terme gran nombre decaminants que, des de les contradesdel migjorn, es dirigien moguts perla seva devoció mariana al monestirde Lluc.

Joan Feliu a Noticias Históricasde Porreres assenyalava també coma destinació el santuari de Castellitx

Estat actual del pou

camins depenien uns dels altres iformaven un tot, de manera que ca-lia, per garantir el bon ús d'una via,aguarnir-la de pous.

Entroncava aquesta carnada pas-sat els sons paus i el camp roig perbaix del puig de Monti-sion, la creud'en Janer (s. XV) i passat el pouNou enfilava cap a la creu d'en Net,Son Bergues i Banyeres seguint capa terres de Montuïri, Biniali, etc...

Fixau-vos amb dues referènciesben puntuals, la primera que a la vo-ra d'aquest camí dins el nostre termehi trobam tres pous ben esglaonats -Son Pau, Pou Nou i Banyeres-, l'al-tra, és la rigorosa verticalidad que eltraçat d'aquest camí, que procedeixde Santanyí, va bé de cap a l'indreton es dirigeix Lluc.

d'Algaida.Perdonau lectors que dins una

secció de pous avui venguem a par-lar de camins, pensem, penó, que noés fora de lloc, ja que els pous i els

—7—

INFORMACIÓ LOCAL

PlugesLes precipitacions a Porreres durant els darrers 25 anys

Joan BarcelóJoana Mora

PORRERES presenta unes pre-cipitacions de pluja anuals que essituen entorn als 500 litres per me-tre quadrat de mitjana. Pertany aun clima, per tant, característic deles regions mediterrànies.

Les pluges són en general es-casses i la major quantitat d'aiguarecollida s'enregistra principal-ment durant les mesos de la tardorseguit de l'hivern i a l'entrada dela primavera. A l'estiu plou poc.Valgui com exemple les precipita-cions del mes de juliol dels se-güents anys:

1990 2'7 litres1991 0'7 litres1992 1'81itres1993 8'5 litres1994 5'1 litres

A Porreres, des de l'any 1958,es ve observant les precipitacionsque cauen dia a dia, mes a mes i

any a any. JULIÀ BARCELÓAULÍ, "Peixet" és l'encarregat derealitzar aquesta tasca, a la seva es-tació pluviomètrica urbana. Lesdades són enviades cada mes alCentre Meteorològic Regional deles Balears.

Això ens permet comprovarque els anys 1959 i 1976 són elsdarrers que han superat els 700 li-tres/m2. En concret es va arribarals 727'8 i 711'6 respectivament.per altra costat les sequeres mésfortes es produïren als anys 1983(181 litres), 1965 (328) i 1961(332).

Les dades que us oferim enaquest número completen les reco-llides durant els primers 25 anys,des de 1958 a 1982, i que es trobenpublicades al "LLUM D'OLI" nú-mero 24 de Juliol de 1983. La seriequeda ampliada, per tant, en deuanys més. I s'obri, precisament,amb el curiós any de 1983 que pas-sará a la història per un dels méssecs del segle.

Es pot apreciar una lleugera

tendència a anar minvant, quant alitres caiguts, en el decurs dels da-rrers deu anys respecte als ante-riors altres deu.

No obstant això continua ha-vent cicles de precipitacions mésabundants i anys de poca aigua. Untemps se deia, per això, que sem-pre hi havia "un any bo i dos dedolents".

Els científics per la seva banda,han constatat que les pluges impor-tants de cada vegada cauen mésconcentrades durant els mesos desetembre i octubre i per altra costatels hiverns no tenen un índex tanelevat de precipitacions. Per això,els albellons ragen tan poc ara.

Fins i tot avui s'aventura uncanvi climàtic tan important qued'aquí a cinquanta anys l'efecte del'augment de les temperatures a laterra pot provocar la pronosticadadesertització de les Balears. En totcas, les pluges de la tardor en po-dien ser una primera conseqüència.

RESUM ANUAL800

400

200

600

o 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 828384 8586 8788 89 90 91 92 93 ANYS

151111 11111 iii LITRES PER METRE QUADRAT

—8—

BAR PUBES FAROLETL'Almoina, 58 - PORRERES

INFORMACIÓ LOCAL

Escola d'estiu a Porreresper primera vegada!

Mateu ServeraMargalida Cortés

Aquest estiu, per primera vegada, el poble de Porreresha pogut gaudir d'una escola D'ESTIU organitzada per laCOOPERATIVA DE SERVEIS DE FORMACIÓ i duitaa terme a l'Escola Nova, de dia 4 a dia 29 de juliol.

L'acollida d'aquest primer any no ha estat gaire nom-brosa, pero:), així i tot van matricular-se 26 nins d'edatscompreses entre 3 i 11 anys.

Els monitors, juntament amb la col.laboració d'alum-nes i pares van intentar assolir els objectius proposats enun principi: tenir una nova visió de l'escola, fomentar les

relacions entre nosaltres, motivar lacreativitat, respectar el medi, tot junt,formant una gran família.

Cada dia començàvem a les9'30 amb una posada en comú alum-nes/monitors. Seguidament agafàvemllapis i plagueta i iniciàvem els "tresquartets" de repàs escolar. Just des-prés, seguia la mitja hora del berenar iens dividíem en grups, mentre unsanaven a amollar els coloms missat-gers del mestre Gil, els altres, donavenmenjar i aigua a en Pinki i Pixín (lesnostres recordades gallines), la restadel grup, jugava a futbol, mocador i aljoc de l'oca.

Arribada l'hora dels tallers,preparàvem el material corresponent iens disposàvem a sembrar meloners,mongeteres... a fer capells, pots ambsal de colors i a tenyir camisetes.

I... a la piscina!!!. L'entradaper nosaltres era de franc i durant el mes de durada, elstaurons (nosaltres) vam agafar quasi tots els "peixets".

Algun dia regàvem el jardí i tots els dimecres anàvemd'excursió, entre altres, vam visitar Ca'n Montes, Sa Rá-pita, Els Calderers, S'Amarador, la "ruta artesana" a Po-rreres i vam aprendre a fer pa a "Son Mercadal".

El darrer dia es va celebrar la festa d'acomiadamentamb un gran refresc a càrrec dels pares i una solemne ce-rimònia d'entrega de "diplomes" i "orles" a cada un delscomponents de l'escola d'estiu 94.

No ho oblidarem mai...

Els monitors

PUB RESQU1LLSES TRUI DE PORRERESC/ Pou Florit, 14 PORRERES

—9—

Dins el programa de la Comunitat EconómicaEuropea i el Ministeri d'Afers Socials "Joves ambEuropa II", la nostra entitat va dur a terme un in-tercanvi de joves d'Alemanya, concretament de lapart est de Berlín. L'experiència va esser molt en-riquidora per a les dues parts.

Primerament, 17 joves de Porreres anaren aKopenick, durant 14 dies, on varen poder conèixerla ciutat i la gent i els costums d'aquelles terres.Hem de dir que es va crear un ambient molt agra-dable i que, entre d'altres activitats, cal destacar larealització d'un camp de treball.

Després, dia 6 d'agost, l'arribada a la nostrailla dels joves alemanys, va conformar la segonapart d'aquest intercanvi. Aquest grup alemany vapassar la primera setmana a la Colònia de sant Jor-di on va realitzar excursions al Trenc, Cabrera,Formentor, Lluc, Parc Natural de Mondragó, imolts d'altres indrets. La veritat és que els seuscomentaris sobre aquests llocs visitants eren deltot entusiastes.

La segona setmana varen habitar a Porreres, onarribaren justament el dia que començaven les fes-tes de Sant Roc. Així doncs, varen poder viurel'ambient festiu del poble i compartir aquests diesamb els monitors i amb els joves del Grup d'Es-plai. Cal dir que quedaren gratament sorpresos dela bulla que visqueren al llarg d'aquests dies. Fi-nalment, acabaren l'estada amb la mítica excursióal torrent de Pareis, on varen romandre una nit.

Creim que ha estat una experiència inoblidablepel Grup d'Esplai i del tot enriquidora.

Els monitors

Carrer Pou FloritTelèfon 64 71 09 • PORRERES

Foto LUDRI_Porreres

FOTOGRÁFIES D'ESTOREPORTATGES DE NOCES, BIEJOS, COMUNIONS

PLIACIONS I REPRODUCCIONS

INFORMACIÓ LOCAL

Membres del grup d'Esplai de Porreresviatgen a Alemanya

Sabeu qué...?

...L1 persongge principal de la no-vel.la "PAyinguda dala Fosca" d'Arao-ni Serra satura kla plaça de Porreres afer un "%llantina".

L'Ajuntament de Porreres hacomprat a les rehaixes de Marratxí lestapadores de la xarxa d'aigua potable.No será que anaven ineloses amh la "ba-rrina" dels semàfors?

...fa 75 anys aparegueren dink:W-rreres..els primers automOhils.

...A l'Ajuntament de Porreres hi hamembres que a la nova ronda li volenposar Ronda Comte de Barcelona, cornsi no hi llagues aquí topònims i perso-natges que han fet més per Porreres?

...tant la junta directiva del futbolcorn la del bàsquet tenen nous mem-bres?

...L'Ajuntament en propers diessuhhastará la pina de Toros instal.ladaal futur pare de N'Hereveta?

Campament d'estiudel Grup d'Esplai

Un any més, el Grup d'Esplai dePon-eres va realitzar, la primera setmanadel mes d'agost, el campament d'estiu,amb un nou récord de participació, mésde 180 nins i joves del nostre poble.

Enguany, el campament va esser aLluc, on tots plegats vàrem poder com-partir un ambient molt agradable al llargd'un VIATGE PER LA MEDI-TERRÀNIA, tema que emmarcava lamajoria de les activitats que es duguerena terme.

Jocs, vetllades, excursions, treballsmanuals, cançons, esports, teatre, i mol-tes coses més, varen omplir una setmanaque per a molts será inoblidable. No po-dem deixar d'esmentar la ja clàssicavetllada que el grup de joves passà alTorrent de Pareis.

INFORMACIÓ LOCAL

'ACIHNA IIPO—MAXOEAtenea Protectora. Segle XI a.C.

A les passades festes de Sant Roc, es va fer la presentació dela réplica realitzada per Remigia Caubet de la figura de ATHENAPROMACHOS, L'Athenea Promachos (s. VI a.C.), que va éssertrobada a Pon -eres l'any 1851, i que actualment (després de moltesvoltes) es troba en lloc desconegut. En queden la seva descripció iunes fotografies.

Per aquest motiu, la Regiduria de Cultura va trobar interessantla realització d'una réplica d'aquesta figura, el treball es va enea-rregar a l'escultora Remigia Caubet, la qual la realitzà, partint defotografies, a tamany natural (14 cm), i una figura idealitzada demajor tamany (61 cm)

Sembla ser que aquesta estatueta estará destinada a substituirels típics plats i plagues de recordança, que fins ara entregal'Ajuntament a les distintes personalitats que col.laboren amb elsdiferents actes que organitza.

Així mateix, l'Ajuntament ha editat un follet, obra del DoctorCristòfol Veny i Meliá, dedicat a aquesta figura, on hi apareixenles fotografies i descripcions, com també la bibliografia d'aquestadeessa grega.

Interessant per als estudiants

Llum d'Oli ha rebut del Gobern Balear a41.4es-v a

, .

ta carta que pot esser- os e gran utihtat per

al curs 94/95

Benvolguts estudiants:Com tots elálpstudiants que viven a la

part forma de Mallorca, a Mg.pqrca .„..„,a Eivissao Formentera, vos trohau amb . ti mateix pro -bleiiia cada any: com accedir

os,

centres de F.P. 2 i 3, estudis universitaris, tantdiplornatures com llieetly1490á o curs depost grau sense cap tipus xotolo*?

s uneixOn al transportIt'Illotj sam(e) notpicorn

.co aprofitar el ternpsllitire... Per que n .tar per una Residencia?

El Govern Balear 4,„,,I.ay des e l'InstitutBalear de Serveis a la Joyne tiut ens presental'oferta de la Resioncia d'Estudiants Platja dePalma, amb un plpts des _de 36 000 pessetesnrensuáls i unes característiques

Despte's de calcular el transport, eltemps etc... resulta mo1iM11..ecóriómic quealtres 'solucions 9qm.• a p11,111;,!".,..,ini ti taxfibno tants011p11..r114.1 fa a la part œonimca

trayégnsajelas ordinadó. i la .emt-.centració la qual no trobam . d, ins un altre ,lloc«

Si vols rrOs informació e rt )ts.:adre .çar ail'Institut Balear de Serveis a la Joventut ca-rretleroni Antich, 5 ler pis de Palma.

Mallorca Tels. 72 02 01Menorca Tels. 36 45 34

Eivissa-Formentera l ie1s. 30 70 19

Especialitats:"Callos", frit i llengua

C I d'en Veiet, 1PORRERES

Tel. 64 70 57

CASAR

UDA

INFORMACIÓ LOCAL

El Consell de Govern de l'Agrupació Cultural i el Con-sell de Redacció de LLUM D'OLI donen l'enhorabona aJOAN ANTONI ROIG DALMAU, company i col.labora-dor nostre, per les seves noces celebrades el dia 20 d'agosta Porreres amb ANNA JOLANTA ORCZYKOWSKA.

MOLTS D'ANYS I BONS!

Bartomeu Ferrando i BallesterGuillem Soler i Vanrell

ECONOMISTESAssessoria FiscalComptabilitatsAssegurances

C/ Nuño Sanp núm. 11 1er ATel.-Fax 16 81 56 PORRERES

-12-

INFORMACIÓ LOCAL

Arbre enmig del carrer. Noves zones ajardinades?

Els fils de GESA i de la TELEFONICA acabaranper ofegar aquesta finestra del S. XVIII?

És una lástima que per protestar s'hagi d'embrutar!

El carrer més llarg de Porreres no arribaráa la Ronda?. ROTONDA: una com aquesta en el POU NOU, JA!

—13—

OPINIÓ

La fábrica de gas acetilè de Porreres,l'estafador i el policía Memento

Joan Barceló

El començament de l'actual segleva menar moltes innovacions a Porre-res. Els canvis han estat la nota predo-minant d'un segle XX marcat pel pro-grés. A la vila, no obstant això, hi hahagut molts de moments de penúries ifoscor. Es produïen avanços, però almateix temps bastants de treballadorss'havien d'embarcar cap a Amèrica, ala recerca d'una major fortuna.

Dins aquest context, i seguramentper posar un poc de llum dins la foscord'aquells dies de l'any 1906, a la secre-taria de l'Ajuntament de Porreres estrobava exposat al públic l'expedientinstruït amb motiu de la sol.licitudd'instal.lació d'una fábrica de gas ace-tilè. La instància l'havia presentada a lacorporació municipal un individu ano-menat Carlos Saujol (o Soujol) Pons.Segons el diari "La Almudaina" es de-manava permís per muntar "una fábri-

ca de gas acetileno para el alumbrado

público y particular, así como también

para calefacción y fuerza motriz".El que sembla cert i segur de l'afer

de l'hidrocarbur que en resulta de la re-acció entre el carbur de calci i l'aiguaés que no va acabar bé. El tal CarlosSoujol va resultar ser un oportunistaafaitapagesos, segons se dedueix de lasegüent informació de la "Gaceta de

Mallorca" del 27 d'agost de 1907:"Carlos Soujol, detenido en Porreres

como presunto autor de una estafa de20.000 duros, y puesto en libertad enBarcelona, ha llegado hoy a Palma. Es-

ta tarde embarcará nuevamente para la

Ciudad Condal y volverá a Mallorca en

la próxima semana".La nota és desconcertant. Vint mil

duros d'aquell temps eren molts dedobbers, no hi ha duhte. No sabem sil'estafa l'havia feta o no a Porreres. Amés, tant hon punt anava com venia deBarcelona a Palma. 1 si aixa fos poc, laseva frenética activitat encara era notí-cia.

El diari aquest mateix dia publicavauna informació telegráfica on s'explica-va que Soujol havia estat detingut pelpolicia "Memento" por el supuesto de-

lito de estafa. Curiosament, i per més

entressenyes, el jutge no havia encon-

trado ningún cargo contra él.

Cal explicar -de passada- que "Me-

mento" era el renom d'Antonio Ramí-rez, un inspector de policia de Barcelo-na que se suposava havia vengut algunavegada a Mallorca per a realitzar averi-guacions relacionades amb una cam-panya que es feia a Barcelona contra elterroristes.

Per acabar d'embullar la troca, ve-gin el que inseria "El Liberal", un diaride Barcelona, d'aquest darrer personat-ge: "En el vapor correo Bellver se em-barcó ayer tarde para Palma de Mallor-ca el inspector de policía Señor Ramí-rez. En el muelle, al preguntarle a quéobedecía su viaje, nos manifestó queiba de veraneo a la dorada isla, comohubiera podido ir a cualquier otra par-te; pero que le agradaba el clima deMallorca, y, además tenía prometido unabrazo a un compañero suyo, el inspec-tor Aparici, a quien quería mucho.

Y como rehuyendo a nuestra curio-sidad sacóse del bolsillo un magníficoreloj de oro, diciéndonos:

-Miren, miren ustedes ese regalitode don José Monegal. Eso representa lacaptura de un ratero...

Nosotros insistimos acerca de losmotivos de su viaje.

-He dicho que voy de veraneo -aña-dió - , y pa que se convenzan ustedes,allí va el pasaje: veinticinco del ala,

voy por cuenta propia: por lo del abra-

zo, vamos. Y nos alargó un papelito,cosa que en nada se parecía a los bille-tes de pasaje.

Según nuestras noticias, Memento

marchó a Palma con objeto de averi-guar algunos datos referentes a la vidaque hacían Hermenegildo Rull y suamante, cuando residían en Santa Cata-lina, como todo lo concerniente al viajeque Juan Rull efectuó a Mallorca con eldinero del duque de Bivona".

Observin que l'inspector "Memen-

to" s'expressava d'una forma ben parti-cular i que, malgrat intentar-ho, no ha-via pogut emblanquinar al cronista. Ésfàcilment comprovable, en resum, que aprincipis de segle ja en passaven de bo-nes.

Sortir a sembrar

Andreu Genovart Orell

Als inicis d'un nou curs somconvidats a sortir a sembrar. Enaquesta ingrata i a la vegada be-lla tasca hi són convidats pares imares de família, meses i cate-quistes, religioses i sacerdots. pa-drins i padrins i totes les perso-nes de bona voluntat que encaracrcuen que sense sembra no hipot haver col lita.

Els temps no són bons; hi hamés cards i'pedres que no terrabona i la sequera ha arrihat al corde molts... fins i tot n'hi ha quepensen que amb el desencant, el

.desencís t el materialisme reg-nant, sortir a sembrar és comanar a "fer retxes dins s'aigo".

Tal vegada ara més que mai,es fa precís agafar el sac ple dellavors d'esperança, degrat tüt al, d ' entrega, de fra tern 1 - •tat, i anar a escampar - les per pla-ces i carrers, per escales i esglé-sies, per comerços i

Sortir a sembrar requereixles virtuts de la fe, l'esperança, lapaciencia, la eonstáncia, Loteselles ben cristianes i poc preua-des a la borsa dels valors de lanostra societat consumista. Enqualsevol cas el que queda benclar és que si no sembram, mai lanaval- no fruitara.

Sortiguem a sembrar Ilavorsd'il.lusió amb el nostre testimoni.

Sortiguem a sembrar Ilavorsde fraternitat amh la nostra entre-ga i el nostre compartir.

Sortiguem a sembrar llavorsd'esperança els qui encara creimen l'home.

Els seguidors de Jesús sorti-guem a sembrar la seva Paraulaalliberadora amb la nostra pobraparaula.

En qualsevol cas, sortiguema sembrar.

-14-

Carrer l'Almoina, 35 - Tel. 647421 PORRERES (Mallorca)

VIAJES COLÓN TRA VEL, S.A.BAL 182

31 Desembre, 3107003 Palma de MallorcaPORRERES Tel. 64 70 00

Tels. 76 15 50 - 75 34 40Telefax 49 29 44

gabatetia- Aaatteria

(VA_

meu P1°Per \fialge

A BANCA MARCH

FINS DEL yAi.ott11 _ .P1~ eiturrATGE:1 ET~mit e.PE

,1112Z10;11:::111

SU PERCRÉDITrAHAB ITATG E

OPINIÓ

Els nous tractaments en medicina i estomatologia

La interrelació entre osteopatia i estomatologia.Qué és l'osteopatia?

Dr. Miguel Bennásar Obrador

La paraula osteopatia prové deles paraules gregues "ostéon" quesignifica "os" i "pathos" que signi-fica "malaltia". Aquest terme s'uti-litza per designar qualsevol malal-tia òssia (que afecta als ossos).

A mitjans del mes de març del'any 1993 alguns estomatólegs ensreunírem a Barcelona amb un con-sultor d'una universiat americana,el Dr. Care, metge estomatóleg i os-teópata.

Ens va parlar durant cinc dies dela interrelació que hi havia entre al-gunes malalties dels ossos i els pro-blemes de l'oclusió de la boca (del

tancament de les dents).Aquest especialista va arribar a

fer un diagnòstic no molt concretde la personalitat del pacient nomésmostrant-li un model de les sevesdents.

La veritat és que no sé si es potarribar a aquestes conclusionsd'una manera científica, però ell hova fer. Una cosa sí que és certa i ésla interrelació que hi ha entre algu-nes malalties de la boca i algunsproblemes que afecten a la columnavertebral. Una persona que té malaoclusió (que tanca malament la bo-ca) pateix alteracions musculars ala banda on fa més força i aquestaalteració dels músculs de la cara o

del coll a la vegada produeix altera-cions a la columna vertebral i pro-blemes de pèrdues dentáries.

Aquest problema de la malaoclusió de la boca també pot pro-duir mal de cap a la zona de la nucao altres molèsties. Tot això es potsolucionar amb tractament sobrepunts concrets de la boca i tambéamb una bona interrelació entre elsespecialistes de les malalties delsossos (traumatòlegs o osteópates) iels dentistes (metges-estomatólegs).

Això ens demostra que el cos ésun tot interrelacionat i que no po-dem tractar algunes de les malaltiesque s'hi produeixen per parts inde-pendents una de l'altra.

-15-

OPINIÓ

L'Axiduc i PorreresNo és la primera vega-

da que aquest any, "any del'Arxiduc", LLUMD'OLI publica un articlesobre aquest noble austrí-ac, per tant les referènciesbiogràfiques sobren(LLUM D'OLI n° 42,"L'Arxiduc també passaper Porreres")

Segurament, l'enci-clopèdia "DIE BALEA-REN IN WORT UNDBILD" (LES BALEARSDESCRITES PER LA PA-RAULA I EL DIBUIX) ésel millor llegat que ens hadeixat l'Arxiduc per conèi-xer les Balears de la sevaépoca. És una llarga, deta-llista, plena de dades i nú-meros, que tracta dels mésvariats temes: Geografia,Història, Etnologia, reli-giositat, música, festes, costums...

D'aquesta obra, el segon volumestá dedicat a una descripció gene-ral de Mallorca atenent-se a les ca-racteristiques físiques de l'Illa, aixícom a la demografia i també alscostums dels mallorquins.

En aquest segon volum aparei-xen les següents referències de Po-rreres:

-A la descripció geográfica dela zona SE de Mallorca parla d'unacadena de turons entre els qualsanomena el de Monti-Sion,d'aquests turons diu els voltantssón uniformes i trists, el que nocontribueix el més mínim en ale-grar un paisatge en sí ombrívol ino descoratjador (pág. 11).

-També apareixen Monti-Sion iPorreres localitzats en el mapa ge-ològic de Mallorca (pág. 32)

Referent a la geografia humanahi ha tota una sèrie de taules esta-dístiques referides a Mallorca idesglosades per pobles, Porreres

surt a les següents:-Població de Mallorca segons

els cens de 1750, 1784, 1840 i1860 (pág. 93)

A Porreres corresponen les se-güents dades respectivament:3.266, 3.258, 3.967 i 4.660.

-Augments percentuals de lapoblació (pág. 94).

-Número de famílies o veïns(pág. 95).

- Matrimonis celebrats (del1.863 al 1867) (pág. 98-114).

Per edats, estat civil i mesos.-Naixements (del 1863 al 1867)

(pág. 116-126)Per classes (batiats i no batiats,

legítims i naturals) i mesos.-Defuncions (del 1863 al 1867)

(pág. 128-129)Segons edat, estat civil i ocupa-

ció, causa i per mesos.-Relació comparada dels naixe-

ments i defuncions succeïts en elperíode de 1862-67 (pág. 161).

La mitja de naixements per ca-

da 1.000 habitants al quinqueni re-ferit és de 28'63 h., per sexes ladels homes és de 31'32 per mil i lade les dones 26'06 per mil.

Referent a les defuncions per1.000 h., són d'un 24'16 per 1.000habitants, per sexes als homes co-rrespon un 23'41 per 1.000 i a lesdones un 24'88 per 1.000.

La diferència anual mitja entrenaixements i defuncions és d'un4'47 per 1.000.

-En el període de 1862 a 1867 aPorreres no mor cap persona majorde 95 anys (pág. 172) i a més en elcens de 1860 no hi apareix cappersona de Porreres que sobrepassil'edat de 95 anys (pág. 173).

-Quant al número de personesobligades a pagar imposts, és a dir,persones fiscals (al cens de 1860),els que corresponen a Porreres són(pág. 174):

*Propietaris d'urbanes, rústi-ques i ramaderia

-Afincats al mateix terme

-16—

JORNADES PISTZONÓMIQUESDE EOIETS

Dies: 11, 12, 13 i 18, 19, 20de Novembre

a 1 RESTAURANT SA PASTERACarrer Pou Florit

Telèfon: 64 71 09 (PORRERES)Col.labora:

Walt731/1"2-77-

Carrer Major, 75 - 2°ATel. Fax 64 79 11

07260 PORRERESMALLORCA _atsr.A

_

OPINIÓ

1.175-Afincats a un altre terme

66-Industrials i comerciants afin-

cats al mateix terme 115Pel que respecta a l'educació

les taules estadístiques fan referèn-cia a:

-Escoles i alumnat a l'any 1852(pág. 319)

A Porreres hi havia dues esco-les públiques, una de nins amb 58alumnes i una de nines amb 97alumnes.

-Número actual (1869) d'esco-les elementals en relació amb elcens poblacional de 1860 (pág.320)

Referent a Porreres, en aquestataula apareixen dues escoles públi-ques, una per nins i l'altra per ni-nes. I dues escoles privades, unaper nines i l'altra per pàrvuls.

Per tant quatre escoles, una percada 1.165 habitants.

-També fa referència (pág. 321)al Cost de l'ensenyament públicaprimària, per ambdos sexes al'any 1869

Aquest cost (donat en Francs) aPorreres és de:

Sous dels mestres 1.447' 30francs

Manteniment 361'82 francsTotal 1.809'12 francs-Nins en edat compresa entre 6

i 10 anys a l'any 1860 (pág. 328)A Porreres constaven 222 nins i

259 nines fent un total de 481.-Número d'escoles elementals i

d'alumnes, i cens de nins d'edatcompresa entre 6 i 10 anys (pág.329)

-La darrera taula d'informaciósobre l'educació és la que titulaNúmero actual de escolars elemen-tals respecta al cens de 1860 (pág.330)

Referent a Porreres trobamdues escoles públiques, una de

nins amb un total de 65 alumnes iuna de fines amb 150 alumnes, su-mant 215 escolars. En quan a lesescoles privades, fa referència auna de nines amb 115 alumnes iuna de pàrvuls amb 50 alumnes su-mant 165 escolars.

Per tant el número de nins i ni-nes escolaritzats a Porreres a l'any1860 és de 380.

-Seguint amb el tema de l'edu-cació, l'Arxiduc ens diu (pág. 334)

A Monti-Sion de Porreres hihavia així mateix una institucióeducativa que es pot contar entreles escoles de gramática més anti-gues de l'Illa, no obstant, no ensha estat possible datar de maneraexacta la seva fundació. L'unicque al respecta ens ha arribat ésque el seu primer professor, el re-cord del qual subsisteix d'una ma-nera vaga, visqué a principis delsegle XVI. Es sap que l'Escola deMonti-Sion comptava l'any 1680

—17—

OPINIÓamb Inés de dos-cents alumnes.Perdurà fins els anys 30 del nostresegle i encara avui es conserval'edifici.

-Referent a les festes populars,l'Axiduc ens diu (pág. 409)

... cada ciutat i poble té per fes-ta solemne l'onomàstica del seupatró... Afageix que les de Porre-res són les de Sant Roc, dia 16d' agost.

-Quan es refereix als costumsdels vestits, concretament de lavestimenta femenina i, en particu-lar, de les diferències entre el vo-lant i el rebosillo diu el següent(pág. 458): el rebosillo en camvi,predomina (...), en l'anomenat Plade Mallorca (...). Per altra bandaen les comarques on aquest (el re-bosillo) és predominant hi ha aixíinateix poblacions en les que abun-den els volants: Campos, Llucma-jor, Porreres...

...Pel que fa als rebosillos elsmés fins són els de Felanitx, San-tanyí, Porreres i Campos, que aca-ben amb una punta inolt pronun-ciada, obrint-se després per lapart superior en forma pronuncia-dament acampanada.

-Número aproximat d'habitantsde cada terme restants els habi-tants de les ciutats, vil/es, llocs illogarets (pág. 474).

A Porreres són 372 habitantsque viven a fora vila.

-Número de cases per terme al'any 1857 (pág. 476)

Porreres té una superfície de8.642 Has. i 40 acres.

Així mateix Porreres té 970 ca-ses habitades i 31 deshabitades, es-sent el total de 1001 cases. Quant apossessions i cases aïllades són 92cases habitades i 413 deshabitades,fent un total de 505 cases.

-Auginent del número de casesen el període 1818-1857 (pág.478).

-Parlant dels jocs, concretamentdel billar, ens diu que a Porreres al'any 1869, hi havia dues taules de

billar (pág. 604).-Quant a les diversions popu-

lars, com per exemple les breguesde galls, curses de braus, breguesde braus amb cans, bregues decans amb cans, comenta A Inca,Binissalem i Porreres encara s'hananat celebrant en aquests darrersanys bregues de bous mallorquinsamb cans(...). No obstant, aquestsesdeveniments esdevenen cada anymés estranys, donat que cada ve-gada es fa més difícil l'obtenciód'animals apropiats per aquesta fi(pág. 615).

-Parlant de les festes de carrer,es refereix a Porreres per dir que:A Campos i Porreres intervenen

sis cossiers, una dama i un bufó(...). Pel que fa a Porreres s'had'assenyalar que quasi totes lesal.lotes que participen en els ballspopulars ballen, al manco una ve-gada, amb un dels cossiers i aque-lles que no ho fan es senten clara-ment oblidades. (pág. 631. Per mésinformació revista Llum d'Olinúm. 10 article Aina Sansó).

Bibliografia: "Las Baleares por lapalabra y el grabado. Mallorca(parte general)" de l'Arxiduc LluisSalvador d'Austria, traducció del"D.B.", editat per "So Nostra".

Reunió informativa:gestions pel futur institut

El dilluns dia 3 «octubre a les 21 hores a l'Auditorila Comissió Gestora va convocorlots els veins de Porreres i a Lotesles entitats a una reunió informativa sobre l'estat de les gestions fetesper aconseguir un institut d'ensenyament secundad en el nostre poble.

Es va informar de les visites fetes a la Delegació del Ministerid'Educació i Ciencia i a la Mancomunitat del Pla amb resultats nogaire encoratjadors i de la petició aprovada en sessió plenaria pel nos-tre ajuntament de demanar la concessió del centre aportant els te-rrenys i volent negociar abres aspectes, que no ha estat contestada pelMinisteri.

La Comissió ha elaborat un projecte de viabiltaypel futur centreen l'unció de raons histbriques, cUlturals, económiques i formatives.Aquest document acompanyat de les firmes de supon que es recolli-ren durant les festes de Sant Roc s'entregará simultàniament a Lotesles administracions implicades: Ajuntament de Porreres, Conselleriade Cultura. Esports i EducaciO. Mancomunitat del Pla, i Ministerid•Educació i Ciencia.

Donar el poc ressò de les gestions retes tant per la Comissió comper l'Ajuntament. la ComissiO va demanar a Luis els assistents el seusupon per iniciar mohilitzacions per recolzar el projecte.

Es va decidir que s'entregada el document a les administracionsesmentades, donant-los un marge de temps prudencial per donar res-posta a la nostra petició; en cas que aquesta sigui negativa o inexistentes convocará una nova reunió oberta a tot el poble de Porreres per de-cidir un calendari d'accions mes enérgiques per tal d'influir en les de-cisions d'aquestes administracions públiques.

Jaume Gil

—18—

ESPORTS

Comença una nova etapa per la Unió Esportiva Porreres

Equip Senior que milita a la I° Regional.

Jaume

Després d'acabar el termini de pre-sentació de candidatures per la Presidèn-cia de la U.E. Porreres i sense haver-hicap opció, l'entitat havia de passar amans de l'Ajuntament que havia de cer-car solucions per evitar la desaparició del'entitat.

Un grup de joves, ex-futbolistes, esvaren interessar pel futur de l'entitat, idesprés de diverses promeses d'ajuda,varen decidir fer-se'n càrrec de l'enitat,formant una junta Gestora que dirigirá elclub fins al final de temporada.

Els càrrecs de la Junta Gestora es va-ren distribuir de la següent manera:

President: Guillem BallesterVice-president: Jaume Martorell, AntoniBarceló.Tresoreria: Miguel Servera, Antoni Mu-let.Secretaria: Xim Barceló, Didac Toledo.Vocals: Agustí Mora, Andreu Nicolau, S.Mas Rado, Andreu Barceló, Ángel One-to, Llorenç Cerdà, Xim Sorell, S. MasVeny.

La primera mesura que varen prendreva esser fer una forta campanya de recap-tació de socis, per tal de paliar les nom-broses despeses federatives d'inscrip-cions de jugadors i equips. Fins ara jas'han aconseguit 170 socis i s'esperaarribar als 200 socis, amb uns preus que

van des de les 7.000 pta. per un soci nor-mal, 5.000 pels jubilats, 3.000 pels jovesi més de 7.000 pels socis d'honor.

En el terreny esportiu s'aprecia uncert canvi, entre els jugadors i entrena-dors dels diferents equips.

La part técnica queda conformada dela següent manera:Senior I Regional: Lluís Ramburgo.Juvenils 1* Regional: A. Barceló i J. Mar-torell.Cadets 2 Regional: S. Mas Rado.Infantils 2" Regional: Llorenç Cedá.Benjamins: Torneig Consell Insular: Án-gel Oneto.Benjamins futbol 7: Miguel Servera.

Quant a la plantilla de l'equip Seniores noten bastants canvis referents a lapassada temporada. Moltes auséncies dejugadors porrerencs, pel que s'ha hagutde recórrer a jugadors d'altres pobles.

Si no es produeixen més canvis, laplantilla quedará configurada pels se-güents jugadors:José C. Palou, Juan Sorell, Xisco Trape-ro, Andreu Obrador, Miguel A. Julià, Jo-an Obrador, Jaume Ginard, Pedro Barce-ló, Ángel Jiménez, Mateu Suñer, SantiRoca, Xim Nicolau, Miguel Capellà, Da-vid Gornals, Josep M. Mariano, JavierCrespo, Bernat Mesquida, Bernat M. Ma-riano, Jaume Blanc, Javi Guerrero, J. Fe-de. Alanez, Feo. J. Valdés.

Entre tants de canvis en la plantilla, al'hora de tancar aquesta edició de la re-vista no s'havia aconsegit cap punt en elssis partits disputats. Des d'aquí desitjammillor sort en el que queda de campionat.

Un porrerenc campió d'Espanya de juvenils de SurfPer a qualsevol esportista mallorquí, arribar a l'elit és

molt difícil, per no dir impossible; com que són tan pocsels que hi arriben, des d'aquí volem destacar el fet que unporrerenc, en concret en Baltasar Barceló Monserrat, hagifet campió d'Espanya de juvenils de windsurf en la mo-dalitat de velocitat i que la notícia hagi passat completa-ment desapercebuda a la premsa de ciutat.

Hem d'assenyalar que en Baltasar fa dos anys que viua Tarifa, província de Cádiz, on compagina la práctica il'aprenentatge d'aquest esport amb els seus estudis; lesdificultats i els sacrificis per arribar a aconseguir aquestafita han estat molts, per tant, des de la revista Llum d'Olivolcm donar-li la més sincera enhorabona i volem ani-mar-lo perquè continuï endavant en la práctica d'aquestinteressant esport.

-19-

E I.• 'o .-1 C:1- e cc..> -- c --.c 1: a> o zC:r y Ecs o., c # zi z'a' ' cu z za.)

c .--. •..., cnE o c--- E u

,-, -...:71 1...O

..7.:1:1 '''' ''.> ' O. L) In< <II .1 1> 9 2, ,. ; --9. , •••••1 •—• IZI C.> eu<uu U.. cu <.- — >< Cr)1..U O 75 1S •2 •...; P't 01 Tj CC Z -.Oo o 4--• pj .. 0 1

o<U '

▪

3' C‘ ',S 1 ''''',' CZ'`:/ 11> CLP 5 12" z m7'1 zz ,- o -›- Ln Eor u. o = o .ri Ho c -J 1., cn . 2 ..oc a.. cd 1.> c (3rl- ur E --. = cc , ct75 • 1.1 U • 1 E . zSI 2- 1 < 1", H

1 z - 1:,, • u .z

▪ "C3 E t. .:3 <Z < Vg) E o 1Y rzGo , 1.) — .. LU

Lt. 4> 1) 7.--1 ‘C) —' E .73 . E 1--' 1, L9

eZ <5 L.) 'a-

(z)> z o= z co t> 1.1.1

E 1ZQ.) .-E ,c . (.7) -,

2 E elo -3 — C. Z'a.) a ›'. rz.. ,11-.) a ,,,, —a. - c lzu <.,:i , 1.1..1 1 u . .7- s 1 100 u... 10 ,,, u0. .. -cEo 7.)o 111 E 5ca) >< I). • • ClnCrl <

1...)73 r- : "Ocil LU (..D oCU CZ <1=1. C4 9 ciiE < z E--nU al LT-1

LT..1 z UCZ LT-1

< ci)< .- ci)

.-J rz: <E

Ininapied 9p3ano-3 :oloA