AHIR

Menta[1], farigola,Plantejamentruda[2]i roman.Una vella, vellacom un pergam[Compara les plantes herbcies i remeieres (menta, farigola, ruda i roman) amb la vella; i comparaci daquesta anciana que est tan arrugada que sembla un pergam]........................................................................................................... d'hora a la finestravolreconfegir(tornar a confegir, a confirmar)la casa que hom veiadarrera el jard.[Record del passat]Desenvolupament D'all la cridavaunminy[3]ve.Anaven a escolapel mateix cam.[Record de la seva infantesa quan la cridava un jovenet ve seu i anaven plegats a lescola].

Que en fa d'anys, sospira,que ell se li mor!Tants d'anys fan un dia,un de sol:ahir.(mot clau) [Personifica lamor frustrat, el jovenet que mor prematurament]................................................................................................. I, si s'estimaren,mai no s'ho van dir.DesenllaMenta, farigola,ruda i roman.(Torna al present). [Estructura del poema tancat: a mode de tornada que comena i acaba igual; la incomunicaci: conscincia dhaver malbaratat la vida;carpe diem, doncs].

DelLlibre dels poetes, (1904).

Es tracta dun poema de Josep Carner duna de les seves primeres obres:Llibre de poetes, de 1904.

El poema est format per 5 estrofes. Sn cinc quartetes, ja que els versos que el componen sn dart menor. Efectivament, es tracta de versos pentasllabs isosillbics, o sigui que guarden aquesta regularitat durant la totalitat del poema. La regularitat del poema recorden a la perfecci clssica, inspiradora per als poetes noucentistes.Trobem rima assonant en la majoria de versos, noms hi ha algun vers blanc (17), i cal destacar que a la segona i la quarta estrofa, s a dir, les estrofes parells, trobem rima encadenada i mentre que la rima masculina predomina als versos parells, la femenina es reserva sempre per als imparells.

Els versos dart menor juntament amb una rima aparentment senzilla i uns versos que funcionen a mode de tornada (Menta farigola/ ruda i roman) i que obren i tanquen la composici, donen al poema un aspecte dinnocncia que a la vegada s all que ens transmet Josep Carner amb lacreaci del personatge protagonista: una vella que evoca la seva infantesa mirant per la finestra. Aquest personatge t uns records tendres, que es poden interpretar des de la malenconia, des de la ingenutat duna noia que no sap que el temps sen va fins que s una anciana que recorda. Per tant, el tema daquest poema es pot englobar dins del tpic literari Tempus fugit, el temps fuig, i sen va irremeiablement. s una qesti que tindr un valor primordial en la primera etapa potica de Josep Carner, que arribar fins al 1912. La infantesa sassocia amb la innocncia mentre que la vellesa sassocia a la resignaci.

El poema es pot dividir en tres parts: el plantejament, a la primera estrofa, ens posa en situaci sobre el personatge principal; el desenvolupament, que abraaria les tres estrofes centrals, aquest personatge evoca el seu passat, i el desenlla, lltima estrofa, en el que hi observem un dubte sobre el seu passat.

Eltempus fugit, linstant breu, la necessitat potica de captar-lo i retenir-lo i, oposant-se a all que es efmer (dura un dia), la fe en la renovaci cclica del mn, letern retorn de tot plegat. Fugen volant les hores: just la reflexi central dAhir, deLlibre dels poetes.LA POMA ESCOLLIDA

Alid s'ha fetvellai Lamon svellet,12 A (6+6)(repetici del femen i el diminutiu de mascul)i, ms menuts i blancs, s'estan sempre a la vora. 12 BAra que sn al llit,els besa el solellet. 12 A(personificaci)PloraAlid; Lamon vol consolar-la iplora. 12 B(repetici)-Oh petita Alid, com s que plores tant? 12 Canfora-Oh Lamon, perqu em stanvella itancorbada 13 Di sempre sec, i envejo les nores treballant, 13 CRepetici de tani quan els nts em vnen em trobentangelada.13 Dpolisndeton (donar sensaci de lentitud)Ino et sabria pixer[1]com en el temps florit13 E(comparaci del present amb el passat)ni fondre't l'enyorana dels dies que s'escolen[2], 13 F(comparaci del present amb el passat)i tu vols que t'abrigui i els braos em tremolen13 Fi em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit. 13 ELamon fa un gran sospir i li diu:-Oh ma vida, 13 G(apstrof)mospeus sn balbs[3]i sento quese me'n va la llum, 13 H(metonmia) (metfora)i et tinc a vora meu com la poma escollida12 GComparaci entreque es torna groga i vella i encara fa perfum.13 Hla poma i AlidAl nostre volt[4]ning no s dol amb la vellesa: 12 I(metfora)el fred ens fa temena, lanegra nit horror, 13 J(metfora)criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa. 13 IQu hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?12 J(interrogaci retrica)AnlisiDoble pretext de lobraEls fruits saborosos: fruit que dna ttol a cada poema (n'hi ha 18) i hipottica reflexi sobre el pas del temps. Caracteritzaci dels personatges segons l'estadi vital: infantesa (innocncia), maduresa (serenor),vellesa (resignaci).Manipulaci de l l'idilli clssic.

El tema principal daquest poema s la vellesa.El poema est construt per cinc quartets alexandrins. La rima s encadenada en totes les estrofes menys en la tercera estrofa, que s creuada. La rima s consonant en tots els versos, i en els parells. Sn versos dart major.

El poema es divideix en tres parts. La introducci, el primer quartet, lautor ens presenta la situaci dels dos personatges, Alid i Lamon (noms grecs), un matrimoni vell que sestimen. En el nus, els personatges recorden com eren abans, en la seva joventut. I el desenlla, els dos vells saben que han viscut moltes coses i que semportaran el seu amor ms enll de la vida. La mort s prxima, per el seu amor ser etern.

Josep Carner, com a mxim exponent del Noucentisme, ens mostra els trets daquesta poca: lorde, la rigidesa i el perfeccionisme (Lartifici)La comparaci entre la joventut i la vellesa s constant. Per a representar la vellesa escull una fruita, la poma, que simbolitza la vellesa de la vida humana.Entre els tpics noucentistes que shi troben, destacarem el seny i la mesura imposats per ell, la referncia a la vida tranquilla, molt tpica tamb de la burgesia, en el vers Ara que sn al llit, els besa el solellet, o els elements clssics, com els noms dels personatges.Homer, quan a laIladanarra el judici de Paris, posa com a causa la poma dor que Eris (deessa de la discrdia) deixa per a la ms bonica. Trobem la poma com smbol del coneixement, de la passi, de la temptaci, de la seducci sexual, per tamb de la bona salut i de la immortalitat.Va repetir fins a cinc vegades aquesta composici amb l'nim de millorar-la.La rima s perfecta i el fons ens mostra que no s el ms important en la seva poesia, aix s, mai la descuida. La repetici de lanfora s una constant i la comparaci entre la joventut i la vellesa tamb. Per a representar la vellesa escull un fruit que s'escau molt b amb lltima etapa de la vida, com fa al llarg de la obra amb tots els fruits i edats.COM LES MEDUIXES

En el poemari d'Els fruits saborosos(1906) utilitza una arma de doble fil: un fruit intitula cada poema i a travs dell el poeta medita sobre el pas del temps. Tamb shi pot observar una caracteritzaci vital dels personatges segons el moment que estan vivint, aix doncs, fitarem la innocncia de ladolescent, la maduresa, la serenor, i la vellesa, admesa.

Josep Carner manipular all clssic, i que havien usat els modernistes. Daquesta manera aconseguir fixar uns valors morals: la previsi, el domini, la natura, el seny, lasserenament, el domini de les situacions, la famlia, el plaer dobservar les coses senzilles o saber aprofitar-se de les circumstncies.

Anlisi

Com les maduixes s el primer poema del llibreEls fruits saborosos. Es tracta dun llibre que cont divuit poemes, tots referits a un fruit com a smbol duna poca de la vida de lsser hum.

Formalment, es tracta dun poema de vint-i-cinc versos alexandrins (amb una cesura perfecta a la sisena sllaba) en una sola estrofa que alternen amb dos versos decasllabs seguits (el nov i el des) i un sol vers hexasllab (el dotz). La rima s molt variada: en dos casos hi ha versos apariats, per la majoria funciona com als quartets, i la rima s creuada o encadenada, excepte els cinc ltims versos, que formen un quintet.

Les maduixes, la primavera i la infantesa: Pandara.Carner ja posa a prova el lector noms comenar: un hiprbaton desordena la sintaxi del primer vers, i lalliteraci del so nasal [m] ens trasllada de seguida al sentit del gust: Menja maduixes lvia. Per ens adonem de seguida que no s pas lvia la protagonista del poema, sin que, com si es tracts del cicle de la vida, les maduixes les hi cull la nta ms petita.

Hauria estat estrany que fos un personatge de la vellesa perqu les maduixes dabans de Sant Joan es cullen a la primavera, i la primaveras lestaci que simbolitza la primera edat de la vida, o sigui, la infantesa.

La protagonista s Pandara, amb un nom de ressons clssics (Pandora s, segons la mitologia grega, la primera dona), i des del tercer vers fins al vuit el poeta sentret a descriure com s aquesta criatureta amb un sabeu que, malgrat que el poeta no simplica en cap moment, aqu busca la complicitat del lector: sencanta, sadmira de les coses, encara no sap parlar... I al nov vers es recupera lacci present del poema i trobem Pandara collint maduixes amb un vers en qu Carner uneix forma i contingut en una imatge visual perfecta, perqu ens fa veure els ditets de Pandara: tintat de rosa el capcir dels dits.

Un mn protegit, innocent, perfecte: el cel sacaba darrere del jard.Lacci continua, i Carner passa a descriurens com viu la petita enmig del mn que lenvolta: protegida (a reds del vent, / al ja de maduixeres), noms li deixen veure lairet que belluga ombres lleugeres, que no li fan ni por (amb una metonmia molt ben aconseguida, perqu lairet no belluga les ombres, sin les fulles que fan ombra), i aquest sentit de protecci se sintetitza en un vers meravells que es converteix en el vers clau de tot el poema: i creu que el cel sacaba darrere del jard. Per no solament s el vers clau del poema, sin que resumeix tota una filosofia: Pandara viu en un mn innocent, pur, ordenat, tranquil. El mn de Pandara, per tant, s com larcdia noucentista, la perfecci; en definitiva, la felicitat.Un final cclic: petit i vermell i fresc com les maduixes. Per sobretot la felicitat de Pandara s plena perqu sempre ha vist el cel asserenat.

Ens vol dir Carner que la felicitat s la ignorncia i que quan comencem a conixer la gropada i el xiscle de les bruixes (metfora del mn dels adults) ja no podem ser felios?

I, finalment, Carner clou el poema amb dos versos que reprenen el pretext de les maduixes (les tres ltimes paraules sn les mateixes paraules del ttol del poema) en una estructura cclica, perqu, desprs de descriure Pandara, ens ha descrit el mn de Pandara, que en el fons era el nucli del poema, i ara ens el sintetitza: tot aquest mn innocent, tranquil, lluny de pors i de problemes, s petit i vermell i fresc com les maduixes.

LES LLIMONES CASSOLANES

El text pertany al llibre d'Els fruits saborosos (1906), compost per poemes de Josep Carner que, a partir de diferents fruits i diferents escenes quotidianes, aconseguiex aprofundir en el significat del noucentisme aix com reivindicar el moviment del noucentisme aplicat a la poesia.

El poema ens parla d'una dona casada, que es diu Metimna, que es troba a la cuina fent el dinar quan de cop apareix el seu marit a la cantonada. La segona estrofa explica com els seus dos fills, Licenci i Nas, desprs d'haver fet de les seves (Licenci ha trencat un vidre), la mare (Metimna) torna a restablir la pau. Desprs, Carner explica com Metimna agafa una copa amb aigua a la qual li afegeix un raig mesurat de llimona i que, a continuaci, se la beu. El poema conclou amb la imatge de Metimna observant per a finestra, clocant els ulls desprs d'estar sotmesa a un cansanci continu.

El text, com s habitual en la poesia de Carner, mostra una escena quotidiana (aquest en seria el pretext utilitzat). D'aquesta manera (amb el pretext d'una escena de la vida quotidiana) s'evita l'abstracci i es defensa la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa, ja que les llimones no tenen valor potic fins que sn sotmeses a un procs literari artificis. Aquest procs provoca que la vida quotidiana quedi desrealitzada i que el poeta pugui crear una quotidianitat ideal i, gestant a la vegada un mn harmnic en el qual tothom hi t cabuda.

El poema s una composici formada per quatre quartets de versos alexandrins amb cesura. Els versos sn encadenats i de rima consonant. Alterna la rima masculina i femenina.

En aquest poema cal destacar la figura de la llimona, que s comparada per la seva qualitat (aspror i acidesa), amb l'actitud aparentment rgida de Metimna envers els seus, fills, restablint la pau, expresant-ho amb la mel, que realitza un contrast amb la llimona, en qu s'expressa l'amor pel simple fet que la mare estima els seus fills. L'actitud de la mare, relacionada directament amb el fruit de la llimona, mostra una srie de valors morals caracterstics del noucentisme i de la poesia de Carner: previsi, domini de la naturalesa, serenor, control de les situacions, la familia, harmonia...

CAN DUN DOBLE AMOR

"Can d'un doble amor" s un poema de la primera etapa de Josep Carner del llibreVerger de les galanies(1911).

Josep Carner era noucentista i de moral conservadora, per aqu es permet jugar a ser hedonista (l'hedonisme busca el plaer i evitar el dolor) i simula que est entre dues dones. Per no s l'amor romntic, sin aquell joc de l'atzar que ens permet trobar persones i gaudir d'elles i amb elles.

Aquest s un missatge per expressar que es pot estar enamorat de dues persones alhora.

En la 1a estrofa parla que est enamorat de l'amiga blanca i tamb de l'amiga bruna.En la 2a estrofa: s'estima a les dues a la vegada.En la 4a estrofa: est envoltat de les noies que ell vol i aix el fa sentir b.En la 6a estrofa: quan est a prop d'elles i les toca sent una alta atracci sexual.Les estrofes 3a, 5a i 7a sn tornades ja que es van repetint al llarg del poema

Aquest poema s lric, amb una rima encadenada, consta de set estrofes de quatre versos cadascuna. Els versos sn octosllabs.I altres tetrasllabs.Alterna una rima masculina al 1r vers i 3r vers, i femenina al 2n vers i al 4t vers, i aix en tot el poema.Hi ha elisi a les estrofes 2a i 5a i sinalefes a la 1a, 2a, 5a, i 6a estrofes.

Els tpics literaris d'aquest poema sEL JOC DE L'AMOR,que pot referir-se al gaudi sensual o a l'amor com a llibertinatge, com a pura diversi i cerca del plaer.

Conclusi:Per acabar, el ttol d'aquesta composici potica est relacionat amb un doble amor cap a cadascuna de les parelles. Que havent amor o no s bo divertir-se i passar-s'ho be i viure. L'autor ha escrit aquest poema avisant que tot s un joc superficial de simple enamorament.

CAMPEROLA LLATINA

s un poema format per dos quartets i dos tercets-, per tant, s un sonet. La rima s consonant i t una rima femenina als versos senars (v.1,3,5...) dels quartets i dels primers versos de cada tercet; la resta t una rima masculina (v.2,4,6...). Tots els versos del poema sn decasllabs (dart major):10A, 10B, 10A, 10B... Rima encadenada.El tema del poema s simbolitzar, mitjanant la camperola, la Catalunya noucentista naixent. s un poeta tpic noucentista ja que Carner est idealitzant la imatge de la pagesia catalana, ordenant-la, refinant-la, civilitzant-la,etc. s per aix que sens presentar una camperola que provoca admiraci per la seva bellesa, en tots els sentits.

El poema est compost, com s'ha comentat anteriorment, per quatre estrofes, les quals cadascuna correspon a una part especfica del poema.

En la primera part sens presenta el temps en qu ocorren els fets (v.4 tardor), la descripci de la percepci que t el poeta sobre la senyora, etc. Hi ha una anttesi al vers tres mig augusta, mig espellifada, la qual ens mostra el contrast entre la realitat ("espellifada") de la camperola i la idealitzaci que en fa lautor daquesta ("augusta"). Sens hi exposa tamb una camperola que s com la tardor; tot i que comena a envellir, continua sent majestuosa, bonica.

Durant la primera estrofa, tamb, el poeta ens fa saber que tots els moviments i accions de la camperola sn perfectes, mesurats, etc.; v.1 Alada, ella no camina, no toca de peus a terra sin que ella vola, est alada.

s en la segona estrofa quan lautor fa una petita descripci de la camperola. No la descriu tota, sin que se centra en la seva cintura que s fina i abrivada i en la seva boca fent una acurada descripci incendiada i, mitjanant una comparaci que fa entre la seva boca i la rosa de lAnacre (poeta grec, que va cantar a lamor), que representa la passi, ja que est incendiada de vida, de plaers, etc. Per tant, sens mostra un camperola amb ganes de viure, apassionada.

En la tercera estrofa presenta el tema del poema: la germinaci de la llavor noucentista. Per tant, existeix un parallelisme entre les llavors que est sembrant la camperola que dna vida al camp i els poetes noucentistes que, mitjanant els seus poemes donen vida a Catalunya, sembren els ideals noucentistes.

Es veu aqu la importncia que dna Carner al poble rural, a la vida de camp, ja que s el fonament bsic per a la cultura dun pas. En lltim vers daquest tercet, cita et rius del pobre Glata ferest. (Els glates eren celtes). Per aix, la camperola ho fa tot amb sensaci de seny, majestuositat, destresa, harmonia, etc. sen riu del moviment brusc de la tasca brbara.

Per ltim, a lestrofa final, el poeta exposa la fora de la terra, de les tradicions. La intenci de crear una identitat nacional marcada per lascendent antic. Carner mostra els ideals de mediterranetat i classicisme, arrel de la Catalunya ideal, serena i elegant (compassant-te el gest). La deessa que arrossega el seu llegat antic que perviu en lsser hum (v.13, deessa antiga).

El tpic literari de"Camperola Llatina"s laDonna Angelicata, una dona de la naturalesa, anglica, un sser superior, gaireb div. s aix com, mitjanant la idealitzaci de la camperola, ens lexposa Josep Carner. El llenguatge utilitzat s treballat, i s difcil per a la gent que no conviu o no t certs coneixements del camp, ja que el camp semntic s la terra i el camp rural.

s important la tasca que fa Carner en aquesta composici, i en la majoria dels seus poemes, que agafa un objecte/persona, en aquest cas una dona camperola, de la realitat quotidiana que li provoca admiraci i la idealitza en el seu poema. Carner exposa el fet que una pagesa pot tenir un nivell de civilitat igual a la gent dels urbs o ms. EL poeta educa el rural, el fa ser civilitzat, ordenat, polit, etc. Tot el contrari del que pensa la gent. A ms, representa el mn rural amb una dama fina, majestuosa, polida,etc. que no sassembla gens a lestereotip que tenim sobre aquesta figura.

LA BELLA DAMA DEL TRANVIA

El que ens diu lautor en aquest poema s que si veus una cosa que tagrada, si la veus de lluny, no tarrisquis a acostar-thi perqu descobrirs que no s tan perfecte com et pot semblar vista des de la distncia.

"La bella dama del tramvia" s un poema satric, es riu de la dama i dels poetes que pensen que s perfecte. A la que laprofundeixes una mica ja no s el mateix.

La primera estrofa ens diu que hi ha gent de tota mena: rics, peixaters, i la protagonista s una dona sola i elegant. La segona estrofa alludeix a el seu ermini, s a dir una pell que li cobreix el coll sinuosament. Tamb simagina don pot ser (s de Paris o Guatemala). En la tercera estrofa la dona sallunya dins el xivarri en un tramvia. La quarta fa referncia al fet que no la coneixem gaire; per tant, val ms que sallunyi perqu si la coneixem ja no ser el mateix. La cinquena diu que cal que marxi perqu si no deixar de ser bella i ens dir un pues i pot ser una dama no tan fina. La sisena aconsella als poetes anar a peu, que no tinguin pressa per conixer la bellesa duradora perqu no existeix. I a lltima adverteix al jovent que de vegades les esperances dhaver trobat alguna cosa bella sn com la bella dama del tramvia.

s un poema de 7 estrofes de 4 versos cada un, els tres primers de 12 versos alexandrins i, lltim, de 8 versos. s dart major i t rima consonant i encadenada (ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN) i alterna versos masculins i femenins.

Aquesta composici est inclosa dinsAuques i ventalls, i la seva primera edici va ser lany 1914. Lelement que dna ambient al poema s el tramvia, creant un aspecte urb i modern de la Barcelona de principis del segle XX i la fascinat dona que hi viatja. Recursos literaris:La nua el seu ermini, gels com un serpent(v.5 comparaci)Deur parlar quan parli, melodiosament. (v.7 repetici)Tot duna que lheu vista, sallunya a linfinit(v.9 metfora)Car ella cal que baixi quan arribem o s, qu aquella maniobra subtil resultar vana-v.17

SMBOLS

Aquestpoema forma part de lobraAuques i ventallspublicat a lany 1914, i revisat per ell mateix el 1957.Auques i ventallss un llibre dambientaci ciutadana, sobre Barcelona, i ho fa des de la lrica ms convencional que el caracteritza. s una oda a Barcelona, idealitzant-la. s lltim gran llibre de to noucentista.

El poema est format per quatre estrofes, dos quartets i dos tercets. Per tant. El poema s un sonet. Els versos sn alexandrins(6+6), versos dart major. La rima s consonant, 12A,12B,12B,12A (...)12D,12E,12E. Alterna la rima masculina amb la femenina.

El tema del poema s descriure la dona grassa que puja al tramvia. Una dona grassa, basta, etc. La senyora est molt lluny de tota la perfecci noucentista. s per aix, que Carner, mitjanant la ironia, que li serveix per distanciar-se, ja que a ell no li afecta, sen riu duna manera ms juganera de la senyora grassa.

La primera estrofa comena amb un to ms antic en qu compara, des de la visi antiga, la Lluna amb una noia casta, ja que les dues coses sn pures, boniques. Just desprs compara els poetes amb el Sol perqu els dos sn resplendents, els dos illuminen el cam. (Duna manera metafrica, els noucentistes feien avanar Catalunya, lilluminaven). Posteriorment, ens presenta lestaci, un estiu molt calors, que fins i tot la samarreta se li enganxa a la pell. En aquesta estrofa hi trobem comparacions i una aposici.A la segona estrofa ens descriu com s aquesta dona que est esperant impacientment el seu tramvia. s una dona grassa, boteruda, etc. Per tant, s la tpica dona rural, que Carner idealitzaria, lletja i grassa.A la tercera estrofa, ens presenta que el tramvia satura a la parada i explica el simple fet de pujar al tramvia, per es veur posteriorment, que aquesta acci li costar molt a la senyora grassa. Hi ha un encavalcament als versos 9-10.I, per ltim, la quarta estrofa s la tragdia ja que la senyora intenta pujar al tramvia per a causa del seu sobreps no pot. Carner descriu amb un to irnic aquesta situaci, que fins i tot dues persones lhan dajudar a pujar.

Per tant, ens trobem en un dels molts poemes humorstics i irnics escrits a letapa primerenca noucentista de Carner. Utilitza un llenguatge senzill, fcil de comprendre. Podrem dir que es ridiculitza clarament la senyora que intenta pujar al tramvia.

VORA EL MAR S NADA

Durant el 1914, lany culminant del noucentisme, es publicLa paraula en el venta principis del segle XX. Aquest poemari fou escrit desprs dun desengany amors que va sofrir lautor i per aix hi trobem un refor literari autobiogrfic.Hi ha una preocupaci noucentista per trobar elements que identifiquin la catalanitat, com, per exemple, el model femen de la dona de la costa, senzilla.

Com ja hem dit, el tema s amors. Es tracta dun amor ntim. Mitjanant una metfora (el mar) compara i defineix la seva estimada. Aquesta dona era Anna Domnech i Ballester. Anna havia nascut a Canet (Barcelona), a la costa. El joc literari poetitza un mar irreal, tranquil i controlat, element que correspon tamb al noucentisme.

Es tracta dun sonet format per versos decasllabs dart major. Els tercets sn encadenats i la rima es la segent: ABAB-ABAB-CCD-EED.

A la primera estrofa ens explica com la seva estimada va nixer vora la mar, que t la mirada profunda i que amb aquesta transmet emocions.A la segona estrofa narra les coses que veu que fa (p.ex.: "compta les veles") i diu que el seu amor no s correspost.A la tercera demana una nova veu ms senzilla, ntima i serena. No vol un amor exaltat.A la quarta i ltima estrofa recorda quan estaven junts al costat duna barca escoltant el so del mara travs duna curculla.

Les figures retriques que empra sn les segents:Derivaci de mar i mar. Metfora en es gronxa per un blau cam. Anttesi de matinada i tarda. Hiprbaton un so de mar a la nit bressada. Metfora i apstrofe una veu novella. Imatge no pas la cantarella de laigua al vent o damnejant esculls. A lltima estrofa hi ha una alliteraci del so [k].

Quant al camp semntic, queda fora clar que el principal s el del mar. En ser un poema descriptiu hi ha molts adjectius i verbs.

EL DIA REVOLT

Josep Carner, a partir de 1914, el context cultural i literari comena a variar sensiblement. A Catalunya es crear la mancomunitat que coincideix amb lesclat de la primera guerra mundial. Aquesta crisi del noucentisme sexplica pels canvis en la conjuntura econmica i social que provoca a Catalunya la gran guerra. El llibre deBella terra bella gent, remet a un model didealitzaci tpic. I es basa en petits detalls, en la idealitzaci de la figura femenina, en la poetitzaci dun instant efmer o en la fixaci objectivada dalgun element del paisatge per el que ms destaca dels seus poemes s la petita tragdia de la vida quotidiana.

Anlisi

Josep Carner en aquest poema ens vol descriure un dia revolt en la seva poca, ja que hi havia guerra i una certa crisi cultural. El poema en parla sobre com dintre dun dia revolt i dolent sempre podem trobar alguna cosa que sigui bona. Aquest poema tamb fa allusi a la ptria catalana que porta molts anys existint per no encara com lhan somiada, s a dir, lliure.

El dia revolt es tracta dun poema donze estrofes tot ell quartets, excepte lltim que s de cinc versos. El poema alterna la rima masculina i femenina, s consonant i encadenada. Aquest poema no busca la mtrica, sin la musicalitat en els seus versos.

Camp semntic de les coses que poden passar en un dia i enyorana de la Ptria.

CANONETA INCERTA

El poema tracta sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant els problemes de la vida, els dubtes sobre quin cam escollir (per exemple, el lliri blau li diu passa per aquell cam, mentre la teranyina li diu que no) i es pregunta quin cam ser el correcte. El poema acaba dient que cada mat hem d'escollir un cam, s a dir, prendre una decisi.

El poema est compost per tres estrofes de vuit versos. Els versos imparells sn octosllabs, i els versos parells sn pentasllabs; per tant, hi ha versos d'art major i versos d'art menor. La rima s consonant.

Les figures retriques d'aquest poema sn una repetici (tan fi, tan fi), una anfora (s a la vila o s al pi), un epitet (blau, color del cel), una repetici (vine, vine), un apstrof (en els versos set i vuit), una personificaci (un lliri blau, diu), una personificaci (-No passis!-diu un vel de teranyina) i una anttesi (trist, somrient). Tot el poema s una pregunta retrica.

Hi ha el camp semntic de la naturalesa (cam, pi, lliri, cel, teranyina...) i el camp semntic dels arbres (pi, brosta, mata).Finalment trobem molts d'adjectius i verbs.

Aquest cam tan fi, tan fi, 8a mascul assonantqui sap on mena! 4b femen consonants a la vila o s al pi 8a mascul assonantde la carena? 4b femen consonantUn lliri blau, color de cel, 8c mascul assonantdiu: -Vine, vine!- 4d femen consonantper: -No passis!- diu un vel 8c mascul assonantde teranyina. 4d femen consonant

Ser drecera del gosat, 8E mascul consonantrossola ingrata, 4f femen consonanto b un cam denamorat, 8E mascul consonantcolgat de mata? 4f femen consonants un recer per adormir 8A mascul assonantqui passi pena? 4b femen consonantAquest cam tan fi, tan fi, 8A mascul assonantqui sap on mena? 4b femen consonant

Qui sap si trist o somrient 8G mascul consonantacull son hoste? 4h femen consonantQui sap si mor sobtadament 8G femen consonantsota la brosta? 4h femen consonantQui sabr mai aquest cam 8A mascul assonanta qu convida! 4i femen consonantI s cam incert cada mat, 8A mascul assonantns cada vida! 4i femen consonant

BEAT SUPERVIVENT

La meva pipa jau, i no perilla,10A(personificaci de pipa)a un rac de la boca. Mitjanit.10 BEnll dorm el meu fill, en ma filla10 Ai dola alena missenyora al llit.10 BQu fa tot sol? Dotze hores sn tocades10 Cdiuen,veient la ratlla de claror10 Dsota la porta, negres,ensonyades10 Cles cambresal costat del menjador.10 D(personificaci de cambres)Qu faig? Em plau eixa sobiraniaduna clapade llum entre foscors;(contradicci)encara visc, mentre ma gent somia,com unsuperviventmisteris.(hiprbole)Em distreu aquell pom de violetes,o b el rellotge o el meu foc encs;ja del llibre lestmides lletretes,(personificaci i metfora)desentrenat com s,no em diuen res.(metfora)Fuig tot afany davui, tota cabria,com seguint de ma pipa eltorterol;[espiral de vent, de fum]i del meufadrinatgela memria[persona jove, solter]de puntetes, suau, torna a mon volt.

Oh fadrinatge! Espera dun viatge,entre un brogit que es mou i que relluu,abocament dels ulls a cada imatgei tremolor davant un colze nu;anar tot sol arespirar les rosesdabril, quan plou, per un carrer oblidat;debatre amb els amics destranyes cosesen un lloc tot encs, tot entelat,i, no volent cap llei, tenir lesflaquesque sn comborda, miserable llei:(enumeraci) [cabana per guardar palla, fems,bestiar de nit]aquell ficar les mans a les butxaquesiarronsar-se despatlles com un rei,(comparaci)tancar-se amb una porta que no tanca,(metfora)mesclar msica i pols, taques i flors,i no poder trobar la roba blancasin quan dun calaix ne penja un tros.Sentir pel maig que elcel sens encomana,(personificaci i metfora)parar-nos tot sovint a mig cam,i anar a jeure tan sols, de mala gana,quan el fanal s roig de tan servir;llevar-se tard, jamig marcit el dia,(metfora)dinar quiet al menjador tot buiti veure amb no s quina melangiaque elsol, tot de biaix, us besa un fruit.(personificaci i metfora)Joventut, fadrinatge! Us allunyeu,no pas massa remots de ma diada,com gent que ja ha tombat per la collada(comparaci)per que encar sen sent alguna veu.No em deixreu, talment, sense riquesa,(metfora)sense desigs i companyons gentils!,ara que creix ma cella desatesai els primerscabells blancs lluen subtils.(personificaci)Oh cambres de mos fills, plenes de fades,oh seny de la muller, ple de dest,i, a mon voltant,mirades confiades(personificaci)que en mi reposen com si fos div!Qui un temps va sserlindolent donzellara en unailla de nocturna calma,(metfora)es sentempallegatpel seu reialme(metfora) [amb obstacles, traves]i somriu ell mateix de son mantell.DEl cor quiet(1925)

El poema tracta sobre la joventut perduda de lautor iest constitut per tres estrofes de versos decasllabs, en rima consonant encadenada de versos femenins i masculins. Sn versos dart major.

Josep Carner ha dividit el poema en tres parts:

-En la primera part, lautor est observant com els seus fills i la seva dona estan dormint, mentre llegeix un llibre, que quasi no veu les lletres, ja que sest adormint. Parla amb ell mateix sobre el pas del temps, i recorda quan era jove;

-A la segona part lautor recorda la seva joventut, quan semocionava davant el cos nuu duna dona, coses que feia amb els seus amics, quan no tenia preocupacions ni responsabilitats... no seguia cap norma, saixecava tard, dinava al menjador i veia com es feia tard;

-En la tercera part, diu que la joventut sallunya com la gent que ja s gran per que t esperit jove, mai sha sentit sol, ja que sempre ha tingut amics que li han donat bones experincies, per ara es fa tard, t dos fills i una dona, qui confien amb ell, i recorda que va ser jove per que ja no ho s.

Com a camps semntics podem observar objectes domstics: com la pipa, el llit, la porta, el menjador, les cambres, el pom, el rellotge, el llibre, el mantell, el calaix... Els parents: com els fills, la dona, el fill, la filla, els companyons, la muller, el donzell.... Les parts del cos: com els ulls, les mans, la boca, les espatlles, la cella, els cabells... El llocs: com illa, reialme, lloc, cambres, menjador, cam, carrer, viatge, volt...

El tpic literari que sescau en aquest poema s el Tempus fugit, ja que parla sobre el pas del temps i la joventut perduda.La maduresa atorga a Josep Carner un lirisme allunyat de la ironia de la seva joventut, en aquest poema t 45 anys, per sobretot dels excessos que hauria patit si en la seva poesia primerenca shagus deixat portar pel romanticisme que empara els jovencells i que ell va poder evitar amb el distanciament irnic. s un poema neoclssic, ja que tot s perfecte.

LA VIDA INCERTA

El riu s'emporta en fulles fatigades 10Abotflairsque broda sonset.10B[olor][Teixit de seda, cot, lli o fibres qumiques...]Ve el solroent, desprs lesmaltempsades; A 10[Extremadament calent, que bull, que crema][Desfet de mal temps; cas advers]desprs, es fargebreelseren. B[gelada] [Serena, rellent][la tardor: les fulles cauen i el riu se les emporta]

L'abril encara tornar a macleda[la meva llar]Cguarint de xiscles? I, en florint elssots,[clot]Ddeixar pel cucut en laverneda[bosc de verns]C[la primavera]el caliu d'argelaguesicapots? [Arbust fortament espins] [Panotxa de blat de moro desgranada] D

O b en l'hivern, quan, l'alta nit vinguda,Eelcremallot, per son esglai batut, [Tros de ble incandescent en deixar de fer flama]Fmori enespeternec, i, mai planguda,[Cadascun dels moviments violents que hom fa amb les cames espeternegant]Exiuli per un forat la solitud;F[lhivern]

quan buits camins arribin a crulla Gsense petjades a bescanviar, Hi a lloc gras, vermens, corri laguilla[guineu]Gi deserti les serres el senglar, H

me n'anir tot sol, no vist rodaire, Iclosos els ulls com per al dol dormir, Jsense plany de la terra ni de l'aire, Ivers una primavera sense fi? J

Carner escrigu dos llibres de poesia que quedaren indits,El veire encantat(1935) iLa primavera al poblet(1935) on sobserva clarament que escriu sobre les imatges que el captiven del mn forani, all que percep i realment li interessa s sobre el que escriur.

El segon daquests dos volums,La primavera al pobletmostra un Carner molt dens, ja que s molt precs amb el llenguatge que utilitza, cerca les paraules de manera ms acurada i concreta. Ara el mn que veuen els ulls de Carner ja s un mn idealitzat, tant intellectual o depenent dels estats dnim, sin ms afectat per la moralitat dall que veu. Daquesta manera en Carner poetitza all que t poca perdurabilitat, el que s efmer, en lescriptura duns poemes curts i amb un llenguatge molt precs. Altrament, tamb hi ha lloc per al Carner guiat per les sensacions i la moralitzaci.

s un poema del llibreLa primavera alpobletpublicat el 1935. El poeta s capa de captar, de manera escrupolosa, els matisos ms diversos i oferir aix una visi completa i quasi programada de les impressions extretes duna mateixa realitat.Es mira el mn de forma pausada i assenyada. La primavera dels pobles constitueix un autntic catleg descenes i sensacions copsades durant el perode primaveral i sintetitzades lricament, sempre amb el paisatge com a pretext.

Primer descriu la tardor: les fulles cauen i el riu se les emporta. Amb mal temps i desprs arriba lhivern amb la humitat de les fulles.Desprs descriu el paisatge a la primavera concretament a labril.Torna a parlar de lhivern relacionant-lo amb una espelma i la solitud i la nit.Camins per on no passa la gent,on hi ha menjar, hi ha la guilla i el senglar sen va de les serres per buscar menjar.Es pregunta si sanir ell tot sol, amb els ulls tancats i sense que la terra ni laire el trobin a faltar.

El tema del poema s la incertesa de lexistncia. El poema consta de cinc estrofes amb quatre versos. Versos decasllabs de rima consonant i masculins en els parells i en els imparells rima femenina.

CANT IV

Aquesta composici tracta sobre el mite bblic de Jons. Jons fuig de Jahv, el seu profeta, que va predicar a Nnive, i Jons s'escap en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'l va menjar un animal mar.

Res no li fa nosa, i ara que est en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No desitja res, ja que Du est amb ell.Va des de l'arrel de les muntanyes, fins al punt ms alt.Du est en tot moment i fa que tingui esperana.Diu que no sap qui s Du; l'nica cosa que sap s qu est al mar.En l'abisme, el seu Du, hi posa una llavor perqu reneixi; ell hi confia.Est cansat i es queixa de que li fa mal tot el cos, ja que est en una posici com un nad dins el ventre de la seva mare.Diu que si pensa en coses illusionaries, ser enganyat i potser es pensen que mai ha existit.

Nabs un reflex del carcter de l'autor. Reflecteix la condici d'aquest poeta-profeta d'acord amb la tradici que parallelament desenvolupa el postsimbolisme, especialment pel que fa a la idea del poeta coma sser individualitzat i solitari, triat per una determinada missi, content de ser diferent dels altres id'estar en un pla superior, per alhora, sotms als problemes que tot aix comporta.

Aquest poema est format per vuit quartets. Fent una cesura, els versos parells sn alexandrins i els senars octosllabs, excepte alguns que sn de 7 o 9 sllabes (senars) o de 13 sllabes (parells). La rima s consonant i d'art major; ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN OPOP.

Podem trobar dues comparacions: "I jo hi s refiat com No en la seva Arca i Moss en el cistell"i "Sense l'angoixa ni la crrega dels dies com el nonat sc a reds".

BLGICA

Si fossin el meufatles terres estrangeres, A[fora impersonal]magradaria fer-me vell en un pasBon es filtrs la llum, grisa i groga, en somrs,B1a estrofa:i hi hagus prades amb ulls daigua i amb voreres A[Es refereix al paisatge, els carrers i la gent deguarnides daros, doms i depereres; A[arbustos espinosos][arbre]Blgica]viure quiet, no mai assenyalat,Cen una naci de bones gents plegades,Dcom cor vora de cor ciutat vora ciutat, Ei carrers i fanals avanant per les prades.DI cel i nvol,manyacso cruels,F[dcils]restarien captius en canals daigua trmula, Gtota desig demmirallar els estels.F12 versos

Magradaria fer-me vell dins unaciutat amb uns soldats no gaire de deb,on tothom sentendrs de msica i pintureso del bell arbre japons quan treu la flor,on linfant i lobrer no fessin mai tristesa,2a estrofa:on veissiu uns dintres de casaaquilotats[pres dun color torrat a fora de fumar-hi][Catalunya est afectada per la guerra, cosa quede pipes, de parlades i dhospitalitats,canviaria per la tranquillitat de Blgica. Esmenta queamb flors ardents, magnfica sorpresa,la gent fos hospitalria i sentendrs per la cultura ifins en els dies ms gebrats.per les coses en general i que les coses fossinI tot sovint, vora un portal desglsia,autntiques, de la terra.]hi hauria, acolorit, un mercat de renom,amb bot de la mar, amb presents de la terra,amb molt de tot per a tothom.13 versos

Una ciutat on vagariade veure, per amor de la malenconiao per desig de novetatdringant, [sonant]cases antigues amb un parc on nien ombresi moltes cases noves amb jardinets davant.Hom trobaria savis de moltes de maneres;3a estrofa:i cent paraiges eminents[Segueix parlant del paisatge, perfarien ai, badats oficials renglerestamb comenta alguns sentimentsen la inauguraci dels monuments.que possiblement sentiria i que enmigde tothom, viuria sol, perI tot de sobte, al caire de llargues avingudes,acompanyat.]hi hauria les fagedes, les clapes dels estanysper a lamor, la joia, la solitud i els planys.12 versos

De molt, desert, de molt, dej,viuria enmig dels altres, un poc en cadasc.4a estrofa:[Dna importncia al jard, el qual estarreglat, amb un brollador daigua ambPer ningpeixos i els nens que shi atansarien].no sen podria tmer en fent sa via.Hom, per atzar, un vell jard coneixeria,ben a recer, de brollador ben clar,amb peixos dor que hi fan ms alegria.De mi dirien nens ambmollesa la m:[del pa]s el senyor de cada dia.9 versos

ALlunyania, Carner ens parla de si mateix i all que li passa per la ment. El poemari sedit a Santiago de Xile. Destaca per ser un dels poemaris que presenten ms material indit, ja que, com hem dit abans, compaginava la tasca de revisi i reescriptura dels poemes amb la de creaci, que en alguns casos fins i tot, el porten a canviar el ttol dun poema, com per exemple succeeix a Cor fidel, que en ledici del 1952 lintitul Fe. Aquest fet pot arribar a desorientar en alguns casos als seus lectors fidels.

Blgicaforma part del poemariLlunyaniapublicat el 1952 a Santiago de Xile. s el volum que cont ms poemes indits i el ms representatiu de la poesia que Carner escriu en aquest moment. Hi trobem alguns poemes carnerians ms tpicament de lexili, que illustren la idea com a valor interior.El poema Blgica s lhomenatge al pas que lhavia acollit, alhora que constata la impossibilitat de recuperar el cam perdut en la construcci de Catalunya. Un cop ms, doncs, lideal s amb ell. s a Blgica: en el pas dacollida, per tamb en el poema que rep aquest ttol i que no s altra cosa que una creaci.El poema est format per quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos, respectivament. Utilitza tirades de versos anisosillbics, compostes principalment per versos dodecasllabs, alexandrins (6+6), que aquest afavoreixen una recitaci solemne i pausada; tamb abunden versos decasllabs i alguns octosllabs (art menor).

El tema del poema s lhomenatge que fa a la terra que lacull, Blgica, un pas ordenat, de bones gents, amb sensibilitat social. Idealitza aquest pas com la naci que els noucentistes voldrien haver tingut a Catalunya. Canta a un pas molt diferent a la Catalunya sotmesa a la dictadura feixista. s important remarcar que tot el poema est redactat en condicional, com si fos aix una hiptesi sobre el seu possible futur (Magradaria fer-me vell en un pas).

El text es pot dividir en tres parts: la introducci, que correspon a la primera estrofa; el desenvolupament, que sn la segona i tercera estrofes i, per ltim, la conclusi, que correspon a la quarta estrofa.

A la primera estrofa es fa la presentaci. Ens parla duna Blgica tranquilla, com una ciutat en harmonia amb la natura i amb les seves gents. Per, darrera aquesta admirativa descripci, podrem dir en aquest poema de llunyania lenyorana dun projecte que es va fer per a Catalunya, que noms va quedar en un somni malms i perdut. En aquesta estrofa, hi ha alguns recursos literaris: comparaci al vers 7 (com cor vora de cor...), molts encavallaments, metfora al vers 4 (prades amb ulls daigua), etc.La segona i tercera estrofes sn el desenvolupament del poema. Carner no deixa la seva descripci en positiu de Blgica. En la segona estrofa se centra en aspectes ms quotidians, detallistes i humils, tpica caracterstica dels noucentistes.

A la tercera estrofa intenta transmetre lharmonia en la ciutat. Del vers 30 al vers 36 Carner fa referncia a la graciosa imatge que creen les persones amb els paraiges quan inauguren alguna cosa, protocol poltic, ja que sempre plou als pasos del centre dEuropa.

En aquestes dues estrofes es pot veure com contraposa, explcitament, la realitat de Catalunya sota la dictadura franquista, una Catalunya que per culpa de la guerra sha perdut el cam de la seva recuperaci. Ell diu que li agradaria fer-se vell dins duna ciutat amb soldats no gaire de deb, on tothom sentendrs en veure una vella pintura, per la cultura, on els mercats fossin plens, etc. (Indirectament, voldria una Catalunya culta, sense repressi, amb justcia...).

I, per ltim, la conclusi, que correspon a lltima estrofa, aqu Carner explica que si en el cas hipottic que envells all, estaria immers en la quotidianitat, per sense entrar/ influir la vida dels altres, s a dir, sense molestar, passaria desapercebut en lanonimat, per tothom el coneixeria. s una escena, ms trgica pel fet denvellir en una ciutat que no s seva, que no s la que volia, ja que Carner sempre t la seva ptria al cor sense tenir gaire en compte la llunyania.El tpic literari s elLocus Amoenusno de la natura, sin de la ciutat urbana. Al llarg del poema sutilitzen figures retriques com lanfora (v.14,16,17... On i tamb magradaria fer-me vell, dins v.2...), personificacions i anttesis v.9 (cel i nvol, manyacs o cruels).

Per tant, com en la majoria dels seus poemes, Carner agafa Blgica i la idealitza, s a dir, s la creaci que s fa lautor de Blgica idealitzant-la. Apunta lideal de pas europeu, modern, civilitzat i culte; lloc on viu exiliat per que esdev la transposici del pas ideal imaginat i projectat durant el primer ter del segle XX a Catalunya. Un somni que la guerra civil havia destrut. s, a ms, un poema amb ironies (soldats no gaire de deb) aix vol dir que s un lloc amb pau, sense guerres, tot el contrari que la Catalunya de lpoca.

COR FIDEL

A una dolor que va aldelldel senyA[a laltra banda] 10fa noms lImpossible cara tendra.B10El pur palau esdevingupedreny:A[conjunt de pedres] 10els murs sn aire, elteginats cendra. B[sostre] 10[Sent un gran dolor ja que les coses que abans eren positives ara ja no ho sn].

I, lladre daquest lloc desposset,Cpalpant, caient, a poc a poc alant-se, Deldescoratjamentroda en la nit, C[perdre el coratge]rapisserdel record i lafrisana. D[neguit][Est en un lloc desconegut, no vol morir, li fa por la foscor en qu ell viu per culpa de ser un exiliat].

Jo s don ve linesgotable foc Eque animar la morta polseguera.FVeig lltim monument en lenderroc. E[Ell sap on s i quin s el cam de la mort i sap el dia que sha de morir].

Jo pujar, sense replans despera,Fcap al cam de lalba fugissera Fpel tros descala que nomenaenlloc. E[condueix][Comenta que sap on s el cam de tornada, per aquest cam no porta a cap lloc].El poema Cor Fidel de Josep Carner pertany al llibreLlunyania, publicat lany 1952 a Santiago de Xile, lloc on estava exiliat. Un recull fet tamb de poemes vells i revisats i daltres poemes indits. Pertany a la tercera etapa de lautor, en la qual hi ha un inters per les coses sensibles i una visi filosfica de lexistncia.

El ttol fa referncia a la prpia mort i al cam que implica en aquesta mort. El poema tracta sobre com se sent Josep Carner quan ja s gran, se sent vell i que tot li ha abandonat menys els batecs del cor, ja que el cor s fidel.

La composici s un sonet de quatre estrofes: dues estrofes de quatre versos (quartets), i lesaltres dues, de tres versos (tercets). Els versos sn decasllabs amb cesura, de rima consonant i dart major. La rima s encadenada (ABAB CDCD EFE FFE) i alterna la rima masculina amb la rima femenina.

Bsicament tot el poema s una allegoria (Figura retrica que consisteix a desenvolupar una imatge o una successi d'imatges de manera que expressin simultniament un sentit directe i un altre de figurat, ambds complets).Quant a la sinresi, en trobem vuit: Palau, esdevingu, aire, daquest, caient, polseguera i veig. Hi apareix una diresi: desposset.

El tpic literari adequat seria la mort com a pas a la vida eterna, que implica la fe en Du i en el ms enll.Sobre les figures retriques, hi trobem una anfora a la tercera i quarta estrofes: Jo s, Jo pujar, que a la vegada s la introducci del jo potic en els tercets. Tamb hi trobem metfores a la tercera estrofa: linesgotable foc, alba fugissera ; un eptet a la quarta estrofa: sense replans despera, i una hiprbole a la primera estrofa: a una dolor que va al dell del seny.

En el poema Cor Fidel, Josep Carner ens fa una reflexi sobre el que s la vida i a on ens duu la mort, que per a ell s el pas a la vida eterna, la qual cosa implica la fe en Du i en el ms enll i que, tard o dhora, siguem com siguem, tots ens acabarem morint. El que tamb est clar s que Carner simaginava la seva mort sense haver tornat a Catalunya, que s el cor on du la ptria i la llengua i que sestima el seu pas per sobretot el que ms sestima s el seu ofici, ja que en ell shi troba la ptria i la llengua, per tamb la pattica situaci que est vivint.

LALTRE ENYOR

ALlunyania (s un llibre postsimbolista)

Aquesta composici est formada per quatre sonets de versos decasllabs. Predomina la rima consonant i va alternant la rima masculina amb la femenina. L'esquema de la rima s ABBA ABBA CCD EED en els sonets I i III; per tant, t rima encadenada en els quartets. En els sonets II i IV la rima s ABAB ABAB CCD EED; per tant, s creuada en els quartets.El tema del poema s l'enyor a la ptria des del exili; per tant, el poeta emprar un to nostlgic a travs del jo potic.

Sonet I:Comena fent un contrast de Blgica, el pas on es troba exiliat, amb la seva terra, Catalunya, d'on ha hagut de marxar forosament i a qui s'adrea amb el "tu". El poeta relaciona Catalunya ambun smbol de la mort com sn els corbs. Les tres estrofes segents sn oracions interrogatives en qu el poeta es pregunta si tornar algun dia a la seva terra. Tamb representa elements del paisatge mediterrani: el mar i les espcies vegetals dels pins, les vinyes, les ginestes... Carner es fa una reflexi sobre com ser la nova Catalunya si arribs el dia en que hi pogus tornar. En aquestes interrogacions retriques el poeta fa s dels verbs en futur.

- Sonet II:Segueix amb les preguntes retriques del primer i ens parla de la seva joventut que ja mai ms recuperar. Representa la seva joventut amb una metfora: "tota dringant, bornejadora al born", s a dir, una joventut d'acci i lluita.Tamb expressa un missatge molt pessimista: pensa que Catalunya estar destrossada per la guerra i les tropes franquistes hauran deixat unes conseqncies terribles.En aquest sonet usa verbs en present i futur per expressar dubte i probabilitats.

- Sonet III:Comena comunicant-nos que no es vol recrear en l'enyor i ens diu que t un somni en la seva vellesa, vellesa representada en la metfora "aquest devallant de mes anyades". I no s'enyora de les seves glries del passat, el passat no li preocupa, el que ms li preocupa s no poder complir aquest somni que t ara. A lltima estrofa d'aquest sonet fa un elogi a la ptria dirigint-se a ella com una "Mare" (personificaci de la ptria).En aquest sonet se centra en el moment actual, per tant, el poeta usa verbs en present.

- Sonet IV:Dna un missatge esperanador de la recuperaci de la ptria, a la qual es dirigeix a travs de la repetici del "tu". Ell no deixar de lluitar, per tant, la ptria mai morir per a ell.Catalunya ha sofert molt i ha estat molt danyada, per aix el poeta li diu: "triga, si cal, a fer-te ms augusta".

Finalment, dna un missatge de persistncia i lluita per la recuperaci de la ptria i ens diu que mai perdr la batalla perqu la fidelitat de la gent catalana ens serveix de protecci: "sota plec mai no vist de ton mantell".En aquest ltim sonet el poeta usa adjectius per a magnificar la ptria (pura, serena, alta i justa) i el condicional per manifestar un desig.

ILLA

ALlunyania(1952)

Aquest poema est compost per 6 estrofes de nou versos cadascuna. Sn versos alexandrins donze i dotze sllabes. s de rima consonant.La rima s ABCBCDDCC-BDBDCECDD, i aix successivament.

A la primera estrofa recorda tot all bo que t Catalunya, com una cosa realment bonica. A la segona, parla de Catalunya com la terra que l'ha vist crixer i tamb diu que si no fos per gent com ell, que recorden Catalunya, ning ms ho faria. A la tercera estrofa ens diu l'enamorament que sent per Catalunya, tot all que li fascina de la seva terra i les virtuts que t. A la quarta estrofa veu Catalunya com un pas impossible i de somni, s a dir, utpic, perqu des de l'exili ho veu aix. A la penltima estrofa explica l'enyorana que sent per la seva terra, i el seu record. La veu de lluny i diu que a Catalunya se sent protegit.

A lltima estrofa, la sisena, es lamenta per l'enyorana per a la vegada diu que mant el record i espera tornar-la a veure.

El tema en general s lexili, conserva el seu allament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra, Catalunya, que pren la forma d'illa, una illa bastida en el record i l'impossible, i habitada en somnis.

Trobem abundncia de substantius i verbs conjugats en present i la notable presncia de pronoms (Tu i Jo) referint-se a Catalunya, utilitzant una segona persona, i donant-li vida.

ARBRES

s un poema que pertany al volumPoesia(1957) corresponent a letapa de maduresa.AArbres(1953) incorpora poemes ja coneguts i dun dels seus temes preferits, els arbres que tant sestimava. Li interessa parlar dels arbres perqu sarrelen a la terra, com fa el mateix poeta des de lexili, i aquest tema li va com un anell al dit, se sent fort, amb nostlgia per les seves arrels i que mai perdr. s en aquest volum on es plasma el Carner ms meditatiu.

Arbres est compost per deu estrofes, cadascuna amb quatre versos, excepte la quarta i la vuitena estrofa que em tenen cinc. Combina versos hexasllabs i alexandrins; per tant, trobem versos dart major i dart menor. Lesquema de la rima s abAB-CDCd-EFEF-GghGh-IJIJ-KLKl i aix successivament. s de rima consonant.

Aquest poema t larbre com a referent, ell ja no cerca la identificaci amb larrelament de larbre, sin que s larbre qui lajuda a determinar lesperit de lobservador.

Carner el que vol reflectir a travs daquest poema s que aix com el arbres es troben arrelats al terra i creixen cap amunt fins a arribar a una altura determinada que sembla que tocar el cel, les persones, en canvi, no tenim aquesta virtut normalment quan tenim algun tipus de problema o neguit, no tendim a tirar endavant amb tanta facilitat i aix s el que ell admira de larbre en general. Desprs, de cada tipus darbre admira una cosa diferent que ell desitjaria tenir, per que no t.

A UN AUR

El 1957 s una data important dins la trajectria del poeta, ats que edita el volumPoesia, llibre en el qual revisionar tots els seus poemes i ninclour tamb de nous. Aix far que puguem trobar dues versions diferents dun mateix poema, on ha modificat alguns versos o fins i tot, alguna estrofa sencera. Aix es deu al seu afany pel perfeccionisme i crear lobra ben feta, el poema perfecte, recordem que precisament aquest era un dels principals pilars del noucentisme. Els poemaris que apareixen en aquests anys tamb mostren la doble tasca descriptura i revisi, sn:Paliers(1950),Llunyania(1952),Arbres(1953) iAbsncia(1957) incls dins dePoesia. En tots aquests poemaris podem fitar: elements vinculats a lexili, com per exemple, lenyorament, el record, lelegia, el retorn, per tamb la reflexi moral i existencial de tot all que viu, veu i que al cap i a la fi el preocupa. Moltes vegades ens parla de la terra i aquesta s Catalunya, cosa que no descobrirem fins al final del poema, ja que ens dna poques pistes. Un altre dels temes bandera dins la poesia que escriu en aquest perode de temps s la reflexi sobre el pas del temps, per ho fa parlant de la vellesa, ara Carner se sent vell i se li acosten els dies finals i ell ho sap, la partida cap al ms enll, perqu el poeta no podr eludir aquest dest. Carner, com explana Jaume Aulet, toca aquests temes de manera seriosa per en alguns casos sacosta a la simplicitat, pot sonar a ridiculesa. El tema de la ptria tornar a aparixer, perqu Carner ens parla des de lexili i ell vol fer-ho notar als seus lectors, dna ms importncia als exiliats que als que viuen en aquells moments a la mateixa Catalunya. Es veu legoisme per les prpies vivncies i el que est vivint.Al recullArbres(1953) incorpora poemes ja coneguts i dun dels seus temes preferits, els arbres que tant sestimava. Li interessa parlar dels arbres perqu sarrelen a la terra, com fa el mateix poeta des de lexili, i aquest tema li va com un anell al dit, se sent fort, amb nostlgia per les seves arrels i que mai perdr. s en aquest volum on es plasma el Carner ms meditatiu

Es tracta dun poema de vuit estrofes, de quatre versos decasllabs cada un, exceptuant lltim vers que s hexasllab. Es combina art major amb art menor, i la rima s consonant en el versos parells, i en els versos senars, la rima s lliure. Altre cop enveja la saviesa, el coneixement i la pervivncia dun arbre, en aquest cas un aur, i mostra una reflexi moral i existencial.

Estrofa 1Josep Carner ens parla que porta un any veient un aur des de la finestra i diu que aquest aur s troba al jard i que es ms alt que el teulat.

Estrofa 2Ens parla del fet que ha vist perdre la fulla daquest aur i que ara noms t angles (les branques dels arbres sense fulles) dominant el fregament de les fulles restants.

Estrofa 3Ha vist laur en primavera movent les seves branques quan tenen fulles i que les seves branques entraven per cinc finestres i en tapaven tres.

Estrofa 4En aquest aur hi ha un niu de merles i que la pluja i el vent fan moure les fulles i arrenca les que sn tendres; i aix fa que hi hagi ombres amb la llum del sol.

Estrofa 5Quan ja sest fent fosc, es troben al cim de laur una falciots que fressegen com si fossin a dalt dun campanar.Estrofa 6Parla a laur i diu que sovint el veu entre papers i llibres, i que el mira buscant consol en la fatiga o que solament es troba sorprs.

Estrofa 7Continua parlant a laur que li va dir que a lhivern ha de reviure i que no li envegi aquest do, ja que el jo lric encara floreix.

Estrofa 8Ens parla sobre laur que se situa al jard amb lils i hortnsies i que si alg llegeix en un futur aquest poema, que no es pensin que s una tasca sense sentit, sin que el seu cor ve s el de laur.SI EM VAGA...

Aquest poema el trobem en el volum dAbsncia, un volum escrit lany 1957, durant la seva etapa de maduresa, desprs de realitzar els darrers anys una tasca de revisi i relectura de les seves obres, un procs iniciat ambNab (1941) i culminat ambPoesia(1957). Absnciaes un volum incorporat aPoesia,un recull de 40 poemes sobre la prpia experincia de lexili i dall que sent. Els temes son presents a la situaci personal de Carner i els ttols daquestes poemes retraten aquesta situaci (De lluny estant, Lleialtat, Si em vaga...). Son poemes escrits des del record i la nostlgia i utilitza una srie dimatges recurrents sobre impressions de lexili i la impossibilitat de retorn.

Pel que fa al poemaSi em vaga...,es tracta dun pariat format per quatre estrofes de dos versos cadascuna. Els versos son octosllabs dart menor i amb rima consonant en els versos parells i lliure en els versos senars.

Les dues primeres estrofes sn la introducci a la situaci que viu el poeta, i aix dons, en la primera estrofa sens presenta com un supervivent dun cant remot, es a dir, que ell es sent supervivent daquell passat jois de la seva terra, i que mentre pugui aferrat a aquest passat. En la segona estrofa ens diu que viur de mala manera, sense estar dacord amb all que esta passant i que seguir malgrat les adversitats (contra les ires, contra el llot). En les dos ltimes estrofes lautor ens retrata lactitud que ell ha pres davant aquesta situaci retratada en les dues anteriors. Ell observar, lnica opci que li queda es observar una realitat que no li agrada i es quedar quiet veient-la passar des de la llunyania.

Les figures retriques que cal destacar en aquest poema sn la anfora (Viur, Viur...), on podem comprovar la fidelitat de lautor que, tot i sentir-se rendit per la situaci, mai deixar de viure i lluitar per Catalunya, tot i que les adversitats siguin dures ell viur. Per altre banda trobem la comparaci, en tota la darrera estrofa, comparant aquesta actitud dobservaci amb elements immbils com la paret o la pedra, i per ltim, la metfora que utilitza al referir-se a aquell passat que ell havia viscut, sentint-se supervivent dun cant remot. El ttol fa referncia al primer vers del poema i tamb a aquesta voluntat de lautor de seguir lluitant si encara pot o vol.Per ltim, cal afegir que aquest poema, amb pocs versos esdev una autntica declaraci de principis, shi apunta el contrast entre la fidelitat i la solitud i lautoconvenciment des de la distncia.Lautor critica una situaci inabordable i tot presentat des del patetisme duna vida viscuda en el dolor del supervivent dun mn i un cant ja remots, duna Catalunya que ja no es seva.

LLEIALTAT

Aquest poema el trobem en el volum dAbsncia, un volum escrit lany 1957, durant la seva etapa de maduresa, desprs de realitzar els darrers anys una tasca de revisi i relectura de les seves obres, un procs iniciat ambNab (1941) i culminat ambPoesia(1957). Absnciaes un volum incorporat aPoesia,un recull de 40 poemes sobre la prpia experincia de lexili i dall que sent. Els temes son presents a la situaci personal de Carner i els ttols daquestes poemes retraten aquesta situaci (De lluny estant, Lleialtat, Si em vaga...). Son poemes escrits des del record i la nostlgia i utilitza una srie dimatges recurrents sobre impressions de lexili i la impossibilitat de retorn.

Pel que fa al poemaLleialtat,es tracta dun sonet, format per dos quartets i dos tercets amb versos decasllabs i rima consonant dart major amb el segent esquema mtric: A B B A/ A B B A/ C D C / D D C. Els dos primers quartes ens presenten una realitat dolorosa. En la primera estrofa lautor ens diu que es vol desentendre duna realitat que ja no li ofereix res, el seu seny es redut i la seva perspectiva es desentn de la realitat, una realitat que es un esblaimat dibuix de laparent, es a dir, deformada per aquest passotisme que ens vol fer entendre lautor i tamb una realitat que, ms enll del punt on es troba lautor ara (ma finestra indiferent) en temps passat va ser bona, en la que sarrosseguen les esmes dun diumenge, es a dir, on els coratges i virtuts del passat han quedat deformats. En la segent estrofa ens segueix insistint en aquesta situaci, afegint que no es una situaci que shagi produt env i que no afecti, sin que totes aquelles coses bones que hi havia abans han desaparegut deixant pas all dolent. Pel que fa als dos tercets, ens presenten altre cop lactitud que prendr lautor davant aquesta situaci. En el primer tercet ens mostra una actitud pessimista, de decaiguda davant la realitat, dient que abans de morir deixar dafrontar el dest i donar per perduda la situaci, que de tant dolenta que s ja no li troba sortida. En lltim tercet arriba la conclusi del poema i el posicionament que pren lautor definitivament, desprs de la decaiguda i de pensar que ja no val la pena seguir lluitant, ens diu que la fe torna a venir-li i torna a sentir esperana al pensar en aquell record, en les esmes daquell diumenge i en un passat al que ell no vol donar lesquena. El ttol daquest poema ve donat per la declaraci de principis que lautor torna a transmetre a travs daquest poema. En base a lltima estrofa podem veure lalleialtatque lautor presenta davant duna situaci en la que es presenta fidel a la seva terra i que tot i a vegades sentir-se derrotat sempre aconsegueix aflorar el sentiment de lleialtat cap a Catalunya. En el poema podem distinguir varies figures retriques: personificacions (seny esmussat, ull es desmenja, finestra indiferent..), metfores (les esmes dun diumenge, la nit final), hiprbatons (al fatdic avui tombo la cara un nou esclat de fer manima encara...)...

Aquests dos poemes del volumdAbsnciarecollits a lantologia reflecteixen la vivncia dexili de Carner i el seu malestar per la situaci de Catalunya, i tot i mostrar-nos una visi pessimista i amb un cert patetisme tamb ens mostra lesperana i la fidelitat que sent cap a la seva terra.

EL FNIX

El fnix s un poema format per quatre estrofes de quatre versos heptasllabs.La rima s consonant en els versos parells i lliure en els versos senars.El jo potic s presentat com el fnix. s un jo potic intellectualitzat i de ficci. En lultima estrofa podem veure com Carner parla en tercera persona dell mateix, com el poeta que lesmenta. Ambds aspectes, sn trets caracterstics de lautor.La primera estrofa parla del fnix com un ocell immortal i que ha existit sempre. En lltim vers daquesta estrofa apareix una metfora daquest ocell amb el sol, com all etern, que ha existit sempre.En la segona estrofa parla de la llegenda de lau fnix. Aquesta explkica que locell quan moria podia renixer de les seves prpies cendres.En la segent, la tercera, el Fnix explica que mai ning lhavia pogut veure per com parlaven dell, el tenien present i aix el feien viure.I per finalitzar, a lltima estrofa Josep Carner continua el joc de paraules. Explica des del jo potic de lau fnix que ara que ja no parlen dell, que no mantenen viva la seva essncia, Josep Carner, en la figura del poeta, el recorda i aquest record produeix de nou que lessncia del fnix torn a existir.Carner estableix en el poema una relaci entre la poesia i la realitat. El fnix existeix perqu es creat pel poeta, per tant, el fnic encara t possibilitats daconseguir el seu gran desig, que no s altre que el dexistir, grcies al poeta i a la seva literatura que fa arribar de nou, el record a la gent.Aquest poema es pot interpretar en lmbit hum com el fet que els ssers quan parlem dun fet, el tenim present, per tant el recordem, per a mesura que transcorre el temps, determinats fets o aspectes sobliden i, per tant, es perden, de la mateixa manera que el record que provoca lexistncia de lau fnix.

LES FORMIGUES

El fnix s un poema format per cinc estrofes de quatre versos heptasllabs.La rima s consonant en els versos parells i lliure en els versos senars.

En la primera estrofa el jo potic explica la manera en la que viuen les formigues, les quals viuen en comunitat, com un poble. Respecte els sser humans, podem comprovar que la manera de viure s la mateixa, en civilitzacions.En la segona estrofa parla dels diferents tipus de formigues que hi ha: els mascles, els quals tenen ales, les quals no duren per sempre. La relaci que es pot estimar en lmbit hum daquest aspecte s la possessi i carncia de llibertats, dales, en alguns moments. Tamb fa esment de les formigues reines, les quals en algun moment tamb perden aquestes ales, de la mateixa manera que hi ha homes poderosos, importants que en un determinat moment de la seva vida deixen de ser-ho. Aquesta poca durabilitat de les ales s expressada mitjanant una metfora: prestigis poc duradors.En la tercera estrofa explica com independentment don visquin i si tenen o no ales, s a dir, del tipus que siguin, formen part de la comunitat organitzada, fet que es pot transportar a lmbit de la condici humana, on cada persona s diferent per tots en formen part de la comunitat.En la quarta estrofa torna a fer esment als diferents tipus de formigues, i en la seva interpretaci de persones.Finalment, la cinquena estrofa fa referncia a les actituds que tenen les formigues davant el mal, que resten al cau, i el bon temps que surten a passejar. A nivell dels homes podem interpretar que mostra la forma en la que actuen davant els bons moments, avanant, i vers als mals moments, en els que es queden estancats. Aquesta estrofa finalitza mostrant la necessitat, tan per part de les formigues com per part dels homes, de tenir terra i cel per poder viure.El tema del poema s la vida de les formigues com a metfora de la dels sser humans.

EL MS VELL DEL POBLE,

Aquest poema s un sonet format per quatre estrofes de versos decasllabs dart major. La rima s consonant ja que es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada, s encadena (ABAB ABAB CDC DCD). Rima femenina i alterna en masculines.Lany 1966, Carner va publicar el seu ltim llibre de poemes, El tomb de lany (llibre corresponent a la seva tercera etapa); on insisteix en la visi personal del paisatge que li era ms prxim i en lenyorana del paisatge absent. Lltim poema daquest llibre s El ms vell de poble, un poema emocionant. Aquest poema, en termes generals, s una declaracin de principis, una declaracin damor a la Ptria i a la bandera, s el resum de la seva vida; un autoretrat precs i tamb, lamentablement, un comiat.En la primera estrofa lautor descriu els seus sentiments utilitzants termes com bri, nvol i la nit. En la segona, continua preocupant-se pel seu dest, veu a venir que el momento de la seva mort sapropa. En la tercera estrofa diu que ja fa massa anys que viu i que quan arribi la seva fi no haur canviat res. Quarta estrofa, el poeta menciona que espera morir-se sent fidel a la seva bandera.De cares a les figures retoriques, volia ressaltar la retrica que engloba tot el poema en si, i ls denumeracions (exemples en els vers 1-4 i 12-14). Hiprbaton en el vers 2. El tpic literari present s el segent:cotidie morimur, que significa la mort com a dest ineludible.El camp semntic amb ms rellevncia s el dels sentiments (esperana, febelsa, honor, neguit,etc).