Somiant joguines - The child who dreamed the toys

crespí i alemanys o m i a n t j o g u i n e s

7

C O L E C C I Ó N

Concepció, 6 · 07012 PalmaTel. 971 227 807

[email protected]

so

mi

an

t

jo

gu

in

es

cr

espí

i al

eman

y

a mon pare

Edita Galeria Fran Reus Centre d’Art

Text Camilo José Cela Conde

Disseny i Maquetació Aníbal Guirado / Ramon Giner

Fotografies Joan Planas

Impresión Bahía Industria Gráfica D.L.

Concepció, 6 · 07012 PalmaTel. 971 227 [email protected]

crespí i alemanys o m I A n t J o G u I n e s

D E C E M B R E 2 0 0 4 G E N E R 2 0 0 5

el nin que somiava joguinesun conte a l’abric de les teles i els papers del pintor Crespí i Alemany.

Camilo José Cela Conde

el nin, quan encara era un nin, sovint somiava que posseïa la joguina més bonica de totes les que és possible imaginar. De vegades, es tractava d’un tren de fusta tenyit per les llantiasses del temps, altiu, veloç, poderós; d’altres, per ventura, d’una bicicleta a la qual els anys no aconseguien arrabassar la promesa d’equilibri, la temptació del risc, el batiment del vent que pega al rostre en llançar-se costa per avall.

el nin es despertava perplex. Quan mirava cap als seus trens i el seu tricicle veia en aquests el que els somnis li xiuxiuejaven però en versió diluïda, trista, apagada, sense els colors que el mig son afegia per transformar la locomotora en arc de sant martí i les rodes en confeti d’aquell que té gust de fraula, i de llimona i d’anís i de menta. tal volta per això, el nin esperava a dormir-se per jugar com juguen els nins quan encara són nins i no saben que els somnis manquen de sabors capaços de durar una eternitat.

Així el nin, nit rere nit, aconseguí el seu miracle sense ni tan sols desitjar-lo, perquè els nins que encara són nins no saben distingir els miracles de la vida real. Poc a poc quan es despertava, descobria aquí i allà, una taca nova de color a les seves joguines abans callades; obscures, melancòliques, tristes, enyorants dels espurneigs que, en somnis, no deixaven de lluir. La xemeneia del seu tren vomitava, fins i tot de dia, espires de blaus i cremes, i ràfegues de violetes i verds, i fumerols de tots aquests colors que sap inventar-se el fum quan no recorda que l’estan somiant. un matí, el nin comprovà meravellat que la mudada d’estrena de les seves joguines no desapareixia entrada de fosca, ni en arribar l’alba següent; que els colors, ben al contrari, s’havien duplicat, què dic, multiplicat per deu, per cent per ventura fins a guanyar, sobre llum, cos: matèria, espessor, rugositat, textura.

5

el n

in q

ue s

omia

va jo

guin

es

els colors amb volum són ja una altra substància. els somnis permanents esdevenen categoria diferent, aurora de presència, cosa que lluu, que fa olor, que es pot tocar.

un desafiament per a l’ordre de l’univers.els nins que no creixen perquè somien que no creixen, i ho fan amb

somnis de colors que esclaten en formes escampades damunt els seus trens i les seves rodes, solen morir de nins mentre, dormits, tan sols es temen que ells mateixos han tornat colorit en el record, mossegada en la memòria de qui els volgueren bé.

Però l’ordre no té sempre la darrera paraula. en ocasions molt rares, els nins que són nins, ho continuen essent d’adults i poden convertir en reals mils de colors gràcies al fet d’haver trobat un artefacte impensable per a qui, havent estat nin, oblidà els seus somnis en el fons més obscur de l’armari més llunyà.

no ho diguin a ningú: els nins així es converteixen en pintors (és un secret que ni tan sols els hauria de murmurar).

tal volta ensopeguin qualque vegada amb un nin de tal classe, transformat en geni que vomita por la xemeneia del seu tren particular unes espires incapaces de quedar-se en cap color concret.

si fos així, apartin la mirada.Hi ha perill de contagi, perquè els nins, quan han estat qualque vegada

nins, conserven per sempre el risc de somiar.

6

el n

in q

ue s

omia

va jo

guin

es

Jugant amb somnis

Aquells àngelstrescaren per la misèria,consultaren totesles bolles de vidre,voltaren pels mercats de l’universfins esgotar-se.ell havia agafat l’arc de sant martíi el desfeia a bocinets per damunt les teles i els papers.

el nintenia somnisi els dibuixava

es despertava enmig de la niti es muntava en el seu cavallet de fusta,per anar a conquerir terres de tintes sagrades.Podia sentir alenar les joguinesi l’alenar del seu esperit.

Aquell nin tenia somnisi els hi dibuixava la vida.

Pedalejavaper damunt els niguls vermellencsquan els àngels li pregarenque tornés deixar-ho tot així com ho havia trobat.

Xisco Barceló

7

Juga

nt a

mb

som

nis

8

"Sense Títol", 2004Tècnica mixta damunt tela195 X 195 cm

10


12


14


16

"Sense Títol", 2004Tècnica mixta damunt tela81 x 100 cm

18


20


22


24


26


28


30


32


34


36


38


Exposicions individuals 1995 XII Fira d’Abril de santa

margalida, mallorca sa Capella Fonda. maria de la

salut, mallorca

1996 “ous a l’art”. sala els Cava-

llets. sa Pobla, mallorca

1998 “natura’rt amb Llimona”. sala

d’exposicions sa nostra. sa Pobla, mallorca sala de l’Ajuntament de santa

margalida. La Beata 98, mallorca

1999 “Dos Artistes”. Roxana Basso-

Guillem Crespí.

2000 Colònia de sant Pere. Artà,

mallorca Banca march. manacor, ma-

llorca sala s’Agrícola. manacor,

mallorca sala Ajuntament de sineu,

mallorca Casa de Cultura. Ajuntament

de Felanitx, mallorca

2001 “un tros de natura”. Club

Diario de mallorca. Palma Galeria Baleàric Art. sence-

lles, mallorca 2002 “Pintures”. Galeria d’Art

Contemporani marimón Can Picafort, mallorca

Galeria navarro, Palma Galeria taüll, Barcelona

2003 Centre Cultural Blanquerna,

madrid Galeria Dionís Bennàssar,

madrid Ca’n Janer Galeria d’Art. Inca,

mallorca

2004 matisos, Galeria d’Art. Colò-

nia de sant Jordi, mallorca “somiant joguines”, Galeria

Fran Reus Centre d’Art. Palma

41

exp

osic

ions

indi

vidu

als

Crespí i AlemanySanta Margalida (Mallorca), 1963

Exposicions col·lectives 1995 III trobada de Pintura, es-

cultura i dibuix de marratxí. mallorca

1997 participant a la macro exposi-

ció “ Per Amor a l’art”. Palma Col·lectiva - sala d’exposicions

IFeBAL. Palma Col·lectiva - sala d’exposicions

sala magna del Poble espan-yol. Palma

1999 sala “ sol y mar “ Varadero.

CuBA 4t saló Internacional d’Arts

Plàstiques ACeA. Barcelona Galeria d’art Bm. Granollers.

Barcelona sala ACAPs. France monde

(marsella, FRAnÇA) Feria de muestras del Pilar 99.

saragossa “o eclectismo do terceiro

milénio” Quinta das Cruzadas, Centro de exposiçoes.

Arte e multimedia. ( sintra. PoRtuGAL)

“6o trofeo “Remo BRInDI-sI” Castello estense. medola, (ItÀLIA)

5è saló Internacional d’Arts Plàstiques ACeA. Barcelona

2000 Pequeño formatoQuinta das

Cruzadas, Linhó ( sintra ). (PoRtuGAL)

“L’an 2000 vu par nos artistes” Galerie Artitude Art contem-porain. ( París,FRAnÇA)

“exposició de Primavera” Galeria d’Art Contemporani “marimón”. Ca’n Picafort.mallorca

Galeria Hexalfa. Lisboa (PoR-tuGAL)

“2a trobada d’artistes al Baix ebre”. Centre de Comerç de tortosa ( tarragona)

“Homenaje a Will Faber” sala Bergara, BBV. Barcelona

“entorno del siglo XIV español”. Castillo mora de Rubielos, teruel

6è saló Internacional d’Arts Plàstiques ACeA. Barcelona.

“Artisti in Fiera”. Feria Inter-nacional. Bolonia. ItALIA

“WoRLD FestIVAL oF ARt on PAPeR” slovenski trg 1 4000 Kranj. esLoVenIA

“XXVIII sALon Du VAL D’oR” espace des Chaumes meILLAnt. FRAnÇA.

“25 sALon InteRnACIo-nAL De BuIXÈRes. Les mInes. FRAnÇA

42

exp

osic

ions

col

·lect

ives

GRAn FoRmAt Galeria d’art contemporani marimon. Can Picafort. mallorca

“enVIA(Rte). espacio F Galeria de arte. madrid.

Col·lectiva de nadal. estudi Conceptes. sineu. mallorca

2001 ARtIstI sPAGnoLI DeL

teRZo mILLennIo. Galeria europARt. Bolònia ItALIA.

DeCoR-eXPo/ARt. neW YoRK.

Galeria Barcelona spring into Art. Artesanos Art

Gallery. miami XIX salon Internacional du

Val de Cher. França saló d’Art de Reus “Arte, Poesía y música”

Associació Cultural “ Circolo Ferrari” Palau Robellini - Ac-qui-terme - Itàlia

mAC ‘ 21 4rta. Feria de arte contemporaneo de marbella

Galeria Artitude. Paris- França Plástica española de hoy.

Artesanos Art Gallery- miami 53 Frankfurter Buchmesse.

Frankfurt Les artistes d’ACeA a Paris.

Artitude. Art contemporain París, FRAnÇA)

2002 ARte seVILLA - Feria de

Arte Contemporáneo. Palacio de exposiciones y Congresos de sevilla.

Homenatge a XAm. Club Diario de mallorca. Palma

Galeria taüll. Barcelona mARDAVALL quaranta artis-

ti contemporanei dell’isola di mAIoRCA vedi alcune opere in Catalogo-Collezione marda-vall. Galleria Lazzaro.milan.Italia

exposició d’estiu. Galeria navarro. Palma

nit de la Cultura. Casal Bala-guer. Palma

Galeria marimón. Can Pica-fort. mallorca

octubre 2002. museu i Fons Artístic de Porreres. mallorca

2003 Galeria marimón. Can Pica-

fort. mallorca Galeria navarro. Palma Galeria taüll. Barcelona Galeria Can Janer. Inca Galeria Dionis Bennassar.

Rondo. tema eròtic. madrid “el juguete como pretexto”

Centro Puerta de toledo. madrid

matisos Galeria d’Art.Colònia de sant Jordi

”eVoLuCIÓ” Galeria Fran Reus. Palma

2004 Galeria Joan oliver “ maneu”

Palma matisos Galeria d’Art.Colònia

de sant Jordi “Quinze Artistes a la Recto-

ria”. santa margalida exposició “Ajuda als animals

salvatges” Galeria Fran Reus. Palma

Galeria marimón. Can Pica-fort. mallorca

“Index Art” Castell de Be-nidormiens, Castell d’Aro. Girona

43

exp

osic

ions

col

·lect

ives

El niño que soñaba juguetesun cuento al abrigo de las telas y los papeles del pintor Crespí i Alemany.


el niño, cuando era todavía un niño, soñaba a menudo que poseía el juguete más hermoso de todos los

que cabe imaginar. en ocasiones se trataba de un tren de madera teñido por los lamparones del tiempo, altivo,

veloz, poderoso; en otras, por ventura, de una bicicleta a la que los años no conseguían arrebatar la promesa de

equilibrio, la tentación del riesgo, el pálpito del viento que golpea el rostro al lanzarse cuesta hacia abajo.

el niño se despertaba perplejo. Al mirar hacia sus trenes y su triciclo veía en ellos lo que los sueños le

susurraban pero en versión desleída, triste, apagada, sin los colores que la duermevela añadían para transformar

la locomotora en arco iris y las ruedas en confetti del que sabe a fresa y a limón y a anís y a menta. Quizá por

eso el niño aguardaba a dormirse para jugar como juegan los niños cuando todavía son niños y no saben que los

sueños carecen de sabores capaces de durar una eternidad.

Así el niño, noche tras noche, consiguió su milagro sin desearlo siquiera, porque los niños que todavía

son niños no saben distinguir los milagros de la vida real. Poco a poco al despertar descubría, aquí y allí, una

mancha nueva de color en sus juguetes antes callados, oscuros, melancólicos, tristes, añorantes de los destellos

que, en sueños, no dejaban de lucir. La chimenea de su tren vomitaba, incluso de día, chispas de azules y cremas,

y ráfagas de violetas y verdes, y fumarolas de todos esos colores que sabe inventarse el humo cuando no recuerda

que lo están soñando. una mañana, el niño comprobó atónito que el ropaje de estreno de sus juguetes no

desaparecía al anochecer, ni al llegar el alba siguiente; que los colores, antes bien, se habían duplicado, qué digo,

multiplicado por diez, por cien acaso hasta ganar, sobre luz, cuerpo: materia, espesor, rugosidad, textura.

44

text

e or

igin

al e

n ca

stel

là

Los colores con volumen son ya otra sustancia. Los sueños permanentes devienen categoría diferente,

aurora de presencia, cosa que brilla, que huele, que se puede tocar.

un desafío para el orden del universo.

Los niños que no crecen porque sueñan que no crecen, y lo hacen con sueños de colores que estallan

en formas desparramadas sobre sus trenes y sus ruedas, suelen morir de niños mientras, dormidos, apenas se

dan cuenta de que ellos mismos se han vuelto colorido en el recuerdo, mordisco en la memoria de quienes les

quisieron bien.

Pero el orden no tiene siempre la última palabra. en ocasiones muy raras los niños que son niños siguen

siéndolo de adultos y pueden convertir en reales miles de colores gracias a haber dado con un artilugio impensable

para quienes, habiendo sido niños, olvidaron sus sueños en el fondo más oscuro del armario más lejano.

no se lo digan ustedes a nadie: los niños así se convierten en pintores (es un secreto que ni siquiera

tendría que susurrarles).

tal vez se tropiecen ustedes en ocasiones con un niño de tal suerte, transformado en genio que vomita por

la chimenea de su tren particular unas chispas incapaces de quedarse en ningún color en concreto.

De ser así, aparten la mirada.existe peligro de contagio porque los niños, cuando han sido alguna vez niños, conservan para siempre el riesgo de soñar.

45

text

e or

igin

al e

n ca

stel

là

The child who dreamed of toysA tale told under the shelter of the canvasses and papers of the painter Crespí Alemany.


the child, while still a child, frequently dreamed that he was in possession of the most wonderful toy

imaginable. At times it would be a train stained by time, proud, fast, powerful; on other occasions, perhaps, a

bicycle which the years had not robbed of the promise of balance, the temptation of risk, the feel of the wind

in his face as he launched himself downhill.

the child would awake perplexed. Looking towards his trains and his tricycle he saw in them what

the dream had whispered, but in diluted version, sad, dim, without the colours which slumber had added to

transform the locomotive into a rainbow and the wheels into confetti that tasted of strawberry and lemon and

aniseed and mint. Perhaps for this reason the child awaited sleep to play as children play when they still are

children and do not know that dreams have no flavours capable of lasting an eternity.

thus the child, night after night, managed his miracle without even uncovering it, because children do

not know how to distinguish miracles from real life. Little by little, on waking, he discovered, here and there,

a new patch of colour on his toys which had previously been silent, dark, melancholic, sad, missing the sparks

which, in his dreams, continued to glow. the smoke stack of his train, even during the daytime, vomited sparks

in blues and creams, and puffs in violets and greens, and fumaroles in all the colours smoke can be when it does

not recall that it is being dreamed. one day the boy noticed, astonished, that his toys’ new apparel did not

disappear at dusk, nor at the coming dawn; that the colours, previously fine, had doubled, what am I saying,

multiplied tenfold, a hundredfold or more, in terms of light and body: material, thickness, roughness, texture.

46

tra

ducc

ió a

l’an

glès

Colours with volume become a different substance entirely. Permanent dreams become something else,

an aura of their presence, something that shines, which has a scent, which is palpable.

A challenge for the order of the universe.

Children who do not grow because they dream that they do not grow, and they do it by means of dreams

which burst in scattered forms upon their trains and wheels, tend to die as children while, asleep, they barely

notice that they themselves have in memory become tinged with colour, in the memories of those who loved

them well.

But order does not always have the last word. on very rare occasions, children who are children

continue to be so as adults and are able to make myriad colours become real, because they have found a device

unthinkable to those who, as children, forgot their dreams in the darkest depths of the furthest cupboard.

Do not tell anyone: such children become painters (this is a secret which I should not even be whispering

to you).

Perhaps you will occasionally come across such a lucky child as this, transformed into a genius vomiting

from the smokestack of his private train sparks unable to remain in any definite colour.

should this happen, avert your gaze.

there is a danger of contagion, because children, once they have been children, maintain forever the

risk of dreaming.

47

tra

ducc

ió a

l’an

glès

Aquest catàlegs’acabà d’imprimir

dia 26 de novembre de 2004a Palma, mallorca

L’interior s’imprimí sobre paperprintoart de 170 g

i la portada de printoart de 300 g

Documents

Somiant joguines - The child who dreamed the toys