Sessions 1 Rtr i Mestre

8/19/2019 Sessions 1 Rtr i Mestre

1/42

Les sessions de treball

Primer trimestre


2/42


3/42

61

Material d’aula relacionatCD I, 1 cançó enregistrada «Hola, digues com

estàs» (popular)

Objectius didàctics• Participar i respondre positivament a les

activitats col·lectives.• Escoltar, memoritzar i cantar la cançó

«Hola, digues com estàs».

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «Hola, digues com es-

tàs» fent ús del suport auditiu del CD.• Ensenyar la cançó «Hola, digues com es-tàs» i cantar-la col·lectivament. Podeuanomenar el nom de la classe, per exem-ple «Hola Peixos, digueu-me com es-teu…» i fer que tots responguin «Moltbé» tot cantant.

• Tornar a cantar la cançó incloent-hi elnom de cada un dels infants i fer que in-dividualment, cada un d’ells respongui

«Molt bé» tot cantant.

Activitats complementàries

• Jugar als jocs de falda: «Escarabat bum,bum» i «Arri, arri tatanet».– «Escarbat bum, bum»:amb aquest joc es

poden recordar els noms dels nens i deles nenes de la classe i fer que els in-

fants més tímids s’incorporin i s’integrinal grup.

Un infant amaga el cap a la falda de lamestre o del mestre de manera que no pu-gui veure els jugadors que hi ha col·locatsdarrere en semicercle. El mestre o la mestra,mentre tots els infants canten, li anirà pi-cant amb els palmells sobre l’esquena i se-guint la pulsació de la cançó. Abans de can-tar la última frase, assenyalarà un companyque s’acostarà a ells i li picarà a l’esquenade l’infant que para i tornarà ràpidament al

seu lloc. El o la mestra preguntarà «Escara-bat, escarabat, endevina: qui t’ha picat?».L’infant que parava s’aixeca i ha d’endevi-nar qui l’ha picat. El joc es pot repetir tan-tes vegades com infants hi hagi a la classe.– «Arri, arri tatanet»: amb aquest joc els in-fants van prenent contacte amb el mestre ola mestra. Amb l’infant assegut a la falda iseguint el ritme de la cançó, el fem botaragafant-lo pels braços, i quan diem «per en

(o la)… no n’hi haurà!» el tirem enrere oabaixem els genolls.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«Hola, digues com estàs».Jocs de falda: «Escarabat bum, bum» i «Arri,arri tatanet».

SESSIÓ 1M Ú S I C A 1


4/42

62

«Hola, digues com estàs»

Hola,… digues com estàs?Molt bé!I les teves amistats com van?Molt bé!Farem el possible per ser bons amics.Hola,… digues com estàs?

«Escarabat, bum, bum»

Escarabat, bum, bumposa-hi oli, posa-hi oli,escarabat, bum, bumposa-hi oli en el llum.Si en el llum no n’hi ha,a l’escalfeta, a l’escalfeta,

si en el llum no n’hi ha,a l’escalfeta n’hi haurà.–Escarabat, escarabat,endevina qui t’ha picat.

Hola, digues com estàs? POPULAR

& b 42

œ œ

Es- cara -

œ œbat, bum, œ

œ œbum po-sa–hi œ œ œ œo - li, posa–hi œ œ œ

œo - l i. Es-cara -

œ œbat bum,

& b œ œ œbum, po-sa–hi

œ œ œ œo - li en el

œ œ œllum. Si en el

œ œ œ œllum no n’hi

œ œ œha a l’es - cal -

œ œ œ œfe- ta, a l’es- cal -

& b œ œ œ œfe - ta, si en el

œ œ œ œllum no n’hi

œ œ œha a l’es - cal -

œ œ œ œfe - ta n’hi hau -

œrà.

Escarabat, bum, bum POPULAR CATALANA


5/42

63

& #

42 œ œAr - ri, œ œ œ œar - r i, ta - ta - œ œ œnet, que a- ni - œ œ œ œrem a Sant Be - œ œ œnet, com- pra - œ œ œ œrem un pa- ne -

& # œ œ œllet, per di -

œ œ œnar, per so -

œ œ œpar per a

œ œ œ œ… … no n’hi

œha!

Arri, arri, tatanet POPULAR CATALANA

«Arri, arri tatanet»

Arri, arri tatanet,que anirem a Sant Benet,comprarem un panellet,per dinar, per sopar,per a… no n’hi ha!


6/42

64

Material d’aula relacionatCD I, 2. Cançó enregistrada «Bon dia» (po-

pular)CD I, 1. Cançó enregistrada «Hola, diguescom estàs» (popular)CD II, 11. Cançó instrumental «Hola, diguescom estàs» (popular)Cartells de so i silenciCançoner

Objectius didàcticsMemoritzar i cantar les cançons «Bon dia» i

«Hola, digues com estàs».Experimentar les possibilitats sonores delpropi cos utilitzant-ne diferents parts: laveu, les mans i els peus.Identificar i discriminar el so del silenci i laseva representació gràfica.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «Bon dia» fent ús del

suport visual del cançoner i de l’auditiu

del CD.• Aprendre la cançó i cantar-la.• Escoltar l’enregistrament de la cançó

«Bon dia» i cantar-la col·lectivament.• Escoltar l’enregistrament de la cançó

«Hola, digues com estàs», recordar-la icantar-la col·lectivament.

• Fer imitar accions rítmiques amb el cos:picar de mans, picar amb els peus, picardamunt les cuixes, etc. i, posteriorment,

promoure la imitació dels sons corporalsexperimentats en el cant de les respostesde la cançó («Molt bé»).

• El so i el silenci. Portar a l’aula una bossaplena de material sonor divers on hi hagimaterials que sonin i d’altres que no (pa-pers de caramels, llapis, plomes, pilotes,xiulets, cotó fluix, closques de petxines,closques de nous, espanta-sogres, trian-gles, panderetes…). Demanar als infants si

saben què hi ha dins, tot bellugant la bos-sa i dient «escolteu bé!» . Posteriorment

s’aniran traient tots els objectes i es de-manarà als infants que en diguin el nom isi produeixen so o silenci en bellugar-los,sacsejant-los o entrexocant-los.

• Classificar els objectes escoltats en dosespais diferenciats: un per al so i un altreper al silenci.

• Presentar els cartells de so i silenci col·lo-cant-los en l’espai corresponent i expli-cant el significat de cada un d’ells.

• Repartir els materials entre els infants idemanar que els moguin segons el cartell(de so o silenci) que mostri el mestre o lamestra.


• Realitzar un petit concert amb instru-ments o altres objectes, tot alternant elso i el silenci. Dibuixar a la pissarra la re-presentació gràfica del so i del silenci,

mentre el mestre o la mestra les va as-senyalant, fer que els infants les interpre-tin. Posteriorment es poden escriure sè-ries: so-silenci-so-silenci i demanar a uninfant que ho assenyali a la pissarra comsi fos «el director» de l’orquestra, mentrela resta d’infants fan d’intèrprets.

• La capsa del so i la capsa del silenci. Escol-tar (a cau d’orella) una capsa buida i unaaltra on dins hi ha uns cascavells o altres

materials que en saccejar la capsa, soni.• Cantar, amb el suport auditiu de l’enre-

gistrament de les cançons sense les veus(CD II, 11 i 12 ), les cançons «Hola, diguescom estàs» i «Bon dia». Fer que els infantscantin «a sobre» de l’enregistrament, totanomenant els diferents noms dels com-panys de classe i fer cantar individual-ment el «Molt bé» als infants anomenatsen la cançó «Hola, digues com estàs».



7/42

65

Després fer el mateix amb la cançó «Bondia».

ContingutsInterpretació de les cançons «Hola, digues

com estàs» i «Bon dia».Reproducció imitativa de moviments rítmics.Elements del llenguatge musical: el so i elsilenci.

Bon dia POPULAR

«Bon dia»

Bon dia, diabon dia, sol,bon dia, ocelletsbon dia a tothom.


8/42

66

Material d’aula relacionatCD I, 3. Cançó enregistrada «L’excursió dels

cargols» (Pep Puigdemont)CançonerCartells de so i silenci

Objectius didàcticsEscoltar, memoritzar, representar i cantar lacançó «L’excursió dels cargols».Imitar i reproduir seqüències on es combi-nin sons i silencis.Conèixer i utilitzar la representació gràfica

del so i del silenci.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «L’excursió dels car-

gols» fent ús del suport visual del canço-ner i de l’auditiu del CD.

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Mostrar els cartells de so i silenci (ma-

terial d’aula). Demanar que cantin lacançó «L’excursió dels cargols» (o un al-

tra de coneguda) mentre es mostra elcartell del so. En mostrar el cartell delsilenci l’han de cantar «fent el peix» és adir, movent els llavis però sense emetrecap so.

• Joc motor: jugar a ser cargols. Els in-fants, distribuïts per l’aula lliurement,són uns cargols que estan amagats dinsde la seva closca (agenollats a terra i ta-pant-se les mans amb el cap). En sentir

la melodia de la cançó, surten de la clos-ca arrossegant-se per terra sense fer capmena de so. En l’absència de la melodiade la cançó, es tornen a amagar dins dela closca.

• Representar en moviment la cançó: elsinfants, distribuïts per l’aula lliurement,

són uns cargols que estan passejant pelbosc (agenollats a terra i posant-se lesmans al cap imitant tenir les banyes). Unnen o una nena, escollit/ida prèviement,va caminant dret/a i quan la cançó diu«va trobar un altre cargol» s’encara a unnen o una nena dels/de les que estan perterra i reprodueix, tot cantant, el diàleg:«On vas tu tot sol? Vine amb mi si vols.»Aleshores, el/la que estava a terra s’aixe-

ca i tots dos van passejant lliurementagafats de les mans fins que troben el se-gon cargol, reprodueixen cantant el dià-leg i tornen a passejar fins a trobar untercer cargol i, així succesivament finsarribar a l’últim fragment de la cançó ontots els cargols, ballen el rock & roll.


• Jugar a fer sèries (so-so-silenci-so-so-

silenci).• Amb el suport visual dels cartells de so ide silenci, proposeu als infants que piquinde mans quan mostreu el cartell de so ique facin silenci quan mostreu el cartelldel silenci. Es pot realitzar l’activitat di-verses vegades, fent-ne variants com arapicar amb els peus, cantar, picar les cui-xes, picar el cap, etc.

ContingutsInterpretació de la cançó «L’excursió delscargols».Elements del llenguatge musical: el so i elsilenci.



9/42

67

L’Excursió dels cargols P. PUIGDEMONT

«L’excursió dels cargols»

Un cargol donava un voltva trobar un altre cargoli li va dir: On vas tu tot sol?

Vine amb mi si vols.

Dos cargols donaven un voltvan trobar un altre cargoli li van dir: On vas tu tot sol?

Vine amb nosaltres si vols.

Tres…

Quatre…

Molts cargols donaven un voltvan arribar a un camp de cols

i van ballar molt, molt i moltaquest rock and roll:Dap dira dap dibidi badap dira dap dibidi badap dira dap dibidi badap dap dibidi ba.


10/42

68

Material d’aula relacionat

Cartells de so i silenciCD I, 2. Cançó enregistrada «Bon dia» (po-pular)CD II, 12. Cançó instrumental «Bon dia» (po-pular)Cançoner

Objectius didàcticsIdentificar i discriminar el so del silenci i laseva representació gràfica.

Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «Bondia».Diferenciar auditivament silencis i sons pro-duïts per objectes, instruments i la veu.

Activitats d’aprenentatge

Activitats prèvies • Preparar els objectes que apareixen a la

il·lustració o d’altres de similars: una cam-paneta, una ploma, cotó fluix, una flor i unapilota. Manipular-los i classificar-los se-gons si en moure’ls emeten so o fan silenci.

• Escoltar l’enregistrament de la cançó«Bon dia», recordar-la i cantar-la col·lec-tivament.

• Comentar el text de la cançó, relacionant

el text amb els conceptes de so i silenci:«El sol fa so o silenci? i, els ocellets?…» Ferimitar els sons que poden produir elsocells, les persones, etc.

• Jugar al joc del «El rei del silenci»: tothomli porta objectes sense fer soroll. Per pre-sentar el joc es pot explicar el conte de «Elrei del silenci»:

El rei del silenci

Hi havia una vegada un rei a qui no agra-dava gens el soroll. Sempre sortia a pas-sejar de nit perquè era quan no se sentiares. Un dia al matí el rei del silenci es vadespertar amb un soroll horrible: arriba-ven al palau una colla de gent cantant itocant música i fent molt soroll. El rei,molt enfadat, va sortir per veure què pas-

sava. De sobte va veure un conegut, era elseu germà bessó, el rei d’un país veí on totel dia se sentien sorolls, era un rei moltdivertit a qui agradava molt cantar, ballari fer xerinola; quan el va veure es va po-sar molt content i el va convidar a dinar.

Mentre menjaven, el rei del so va dir alseu germà:

–He pensat que si unim els nostresregnes podríem ser un sol país ple de vida.

T1 Ful l 1 · Sess ió 4P3 M Ú S I C A


11/42

69

Activitats en el full

• Observar les fotografies del sol i dels oce-llets i identificar les imatges amb la re-presentació gràfica de so i silenci.

• Observar les sis accions que es presenteni comentar aquelles que produeixen sons(la campaneta, la pilota en botar, picar demans) i aquelles que produeixen silenci(moure una ploma, olorar una flor, i arru-gar cotó fluix).

• Extreure tres adhesius de so i tres de si-lenci del full d’adhesius i enganxar-losdins del quadre que els pertoca.

Activitats complementàries • Control corporal per valorar el silenci:

– Els infants, col·locats en rotllana, es vanpassant de l’un a l’altre una campaneta.

A partir d’aquí, s’enceta una conversaper parlar de les seves característiquessonores i visuals. Després, es torna apassar sense que soni.

– Tots els infants porten una campaneta ala mà i es van movent per l’espai del’aula sense fer-la sonar. Quan soni, cal-drà aturar-se.

ContingutsElements del llenguatge musical: el so i elsilenci.Les possibilitats sonores del cos i de mate-rials diversos.

Interpretació de la cançó «Bon dia».

I el rei del silenci va respondre:–Però… que no veus que ens molesta-

ríem? A mi m’agrada el silenci i la tran-quil·litat i a tu t’agrada molt el soroll i lagresca. Com ens ho faríem?

El rei del so tot convençut li va dir:–Mira, ja ho tinc! Tu seràs rei de nit i jo

de dia. Durant la nit hi haurà tant si-lenci com tu vulguis i durant el dia po-drem fer gresca.

I així ho van fer. I els habitants de cadapaís van estar molt contents. I compte

comptat ja s’ha acabat!


12/42

70

Material d’aula relacionatCD I, 26. Cançó-dansa enregistrada «Roda,

moliner» (popular catalana)

Objectius didàcticsBallar la dansa «Roda, moliner».Experimentar el fet de girar sobre un ma-teix.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la dansa «Roda, moliner» fent ús

del suport auditiu del CD.

La mestra o el mestre cantarà la dansasencera dues o tres vegades tot realit-zant, amb els braços estesos en creu, elmoviment de voltar sobre si mateix se-guint la pulsació concreta del cant. Apoc a poc, es convidarà els infants a imi-tar aquest moviment. És important que,a mesura que van experimentant la vol-ta, puguin arribar a controlar el final delmoviment conduint-lo a la posició d’e-

quilibri.Ballar la dansa mentre s’escolta l’enregis-trament:– Posició inicial: els infants repartits per

tot l’espai lliurement, ben separats elsuns dels altres, amb l’espai suficient perno xocar quan s’estirin els braços enforma de creu.

– Evolucions.– Introducció instrumental: col·locats

amb els peus junts i els braços deixatscaure al costat del cos. A mesura que lamúsica sona, anar-los pujant lentamentfins arribar a la forma de creu.

– Estrofes cantades: començar a girar so-

bre si mateixos i que les passes que vanfent no els emboliquin el moviment

global.– Estrofes instrumentals: a ) Conduir elmoviment de girar a la posició d’equili-bri tot deixant que els braços «caiguin»al costat del cos. b ) Tornar a anar pujanta poc a poc els braços en forma de creuper reprendre la volta en les estrofescantades.


• Jugar descalços al «Roda, moliner». Elspeus descalços afavoreixen la sensibili-tat i permeten estar ben agafats a terraper poder-se bellugar. Fer girar objectesen sentit horitzontal per damunt del capo bé per davant del cos: mocadors, tiresde papers de colors, tub sonor, cascavellslligats a un cordill, etc. Parlar sobre elsque produeixen so i els que produeixensilenci.

• Observar el girar d’objectes com ara unabaldufa, un cèrcol, etc.• Fer el dibuix d’un mateix mentre balla la

dansa.• Cantar la cançó «Molí, mai no et paris». La

cançó pot servir de motiu per a un d’exer-cici de rotació del braç, dibuixant un cer-cle imaginari en l’espai.

Continguts

Interpretació de la dansa «Roda, moliner».Percepció i adequació del moviment de girar.Nocions d’orientació: girar sobre un mateix.Esforç pel manteniment de la postura cor-recta en l’execució de la dansa.



13/42

71

«Roda, moliner»

Roda, roda, molinerque ton pare és al celler,que ha perdut la cabellerapel camí de Balaguer.

«Molí, mai no et paris»

Molí, mai no et paris,molí no et paris, molí;fes vent així:clis, clas!, clis, clas!

b 42 œ œRo - da,

œ œ œ œro - da, mo - li -

œ œ œner, que ton

œ œ œ œpa - reés al ce -

œ œ œller, queha per -

& b œ œ œ œdut la ca - be -

œ œ œ œlle - ra pel ca -

œ œ œ œmí de Ba - la -

œguer.

Roda, moliner POPULAR CATALANA

& # 43 œMo -

œ œ œlí, mai no et

œ œ œpa - ris, no et

œ œ œpa - ris, mo -

˙ , œlí; fes

& # ..œ Œ œvent ai -

œ Œ œxí: clis

œ Œ œclas!, clis,

œ Œclas!

Molí, mai no et paris POPULAR CATALANA


14/42

72

Material d’aula relacionatCartells d’instruments: el triangle.

CD I, 26. Cançó-dansa enregistrada «Roda,moliner» (popular catalana)

Objectius didàcticsConèixer la forma i les característiques deltriangle.Explorar el triangle en les seves possibilitatssonores i les diferents maneres de tocar-lo.Tenir cura dels instruments i del materialsonor.

Recordar i ballar la cançó-dansa «Roda,moliner».Acompanyar la la cançó-dansa «Roda, mo-liner», amb el triangle.

Activitats d’aprenentatge• Presentar el triangle i portar a terme una

conversa: «Per a què serveix? Com es diu?De què està fet? Com el podem fer sonar?Com l’agafem? Com l’hem d’agafar? Com

ens agrada que soni?…»• Experimentar les diferents sonoritats del’instrument segons i com l’agafem: siagafem el triangle per un dels seus cos-tats, el so és apagat, si l’agafem deixantels seus costats lliures, el so es perllongai el timbre és «més bonic».

• Determinar tres maneres de tocar-lo: 1)Amb cops seguits sobre un dels costats elfem sonar fent sons curts. 2) Tocant els

tres costats interns alternativament (ro-dant). 3) Amb un cop el fem sonar llarg.Fer-ho experimentar als infants. Comen-tar que el silenci també es música i el po-dem escoltar si no piquem el triangle.

• Moure’s per l’aula segons ho determini eltriangle: cops llargs, fer passes llargues;

cops curts, fer passes petites de puntetes;rodolant, moure tot el cos; silenci, atu-rar-se.

• Recordar que el so i el silenci el podemescriure. Representarem el so i el silencia la pissarra dibuixant un petit motiumusical. Repartirem uns quants trian-gles a un grup d’infants i farem que in-terpretin el que s’ha escrit a la pissarra.Caldrà que el mestre o la mestra, vagi

assenyalant d’esquerra a dreta el dis-curs musical i remarqui molt bé l’inici iel final.

• Cantar i ballar la dansa «Roda, moliner» iacompanyar-la marcant la pulsació ol’accent del compàs amb el so del trianglequan ho determini i ho marqui el mestreo la mestra. Un grup d’infants pot ballarla dansa i un petit grup fa l’acompanya-ment amb els triangles.


• Dibuixar a la pissarra triangles. Fer obser-var que l’instrument no és tancat, peraixò caldrà dibuixar triangles oberts.

• Buscar per la classe objectes que estiguinfets de metall i imitar amb aquests objec-tes el so del triangle.

Continguts

Coneixement de la forma i el timbre delsinstruments: el triangle.El so i el silenci.Interpretació de la cançó-dansa «Roda, mo-liner».



15/42

73

Material d’aula relacionatCartells de so i silenci

CançonerCD I, 4. Cançó enregistrada «Campaneta laning-ning» (popular)CD II, 13. Cançó instrumental «Campanetala ning-ning» (popular)

Objectius didàcticsDescobrir les qualitats del so i del silenci apartir de la pròpia experimentació.Diferenciar el so i el silenci i localitzar la

font d’on prové el so.Escoltar, memoritzar i cantar la cançó«Campaneta la ning-ning».Participar en jocs col·lectius de moviment icomprendre’n les normes.

Activitats d’aprenentatge• Col·locar els infants en rotllana, de mane-

ra que es puguin veure tots. Demanar quereprodueixin sons i silencis amb el cos se-

gons les ordres donades pel mestre o perla mestra o bé mostrant els cartells de so

i silenci (que trobareu al material d’aula).• Demanar que, individualment, reproduei-

xin sons o silencis amb el cos, dient pri-mer què faran, per exemple: «Faré silenciamb les mans» i l’infant mou les manssense emetre cap so. «Faré sons amb laboca», «Faré sons amb els dits»… La restad’infants els imitaran i repetiran tots

junts tan bon punt hagi acabat l’infantque els ha reproduït.

• Presentar la cançó «Campaneta la ning-ning» fent ús del suport visual del canço-

ner i de l’auditiu del CD.• La mestra o el mestre cantarà la cançósencera dues o tres vegades mentre l’a-companya amb una campaneta, fent-lasonar quan el text de la cançó ho indica.

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Jugar a «Campaneta la ning-ning»: el

mestre o la mestra amaga dins d’una cap-sa una campaneta. Se situa davant delsinfants i canta la cançó «Campaneta la

ning-ning» mentre realitza les accions se-güents:

Posteriorment demanar quins infants voleninterpretar el so i el silenci de la campane-ta mentre canten la cançó.

• Fer exercicis de localització del so:Els infants, col·locats en rotllana i asseguts

a terra escolten el so d’una campaneta queporta el mestre o la mestra fent-la sonarmentre es mou per la classe (per exemple:de la finestra a la taula). Un dels infants (elque para) portarà els ulls tapats amb unmocador i, en acabar el recorregut que ha


Campaneta la ning-ning, –(obre la capsa i fa sonar la campaneta) jo l’amago, jo l’amago. –(amaga la campana dins la capsa)Campaneta la ning-ning, –(obre la capsa i fa sonar la campaneta)

jo l’amago, i no la tinc. –(amaga la campana dins la capsa)Si la tinc, no la tindré, –(fa sonar la campaneta i l’amaga)campaneta, campaneta; –(fa sonar la campaneta)

si la tinc, no la tindré, –(fa sonar la campaneta i l’amaga)campaneta, amagaré. –(amagar la campana dins la capsa)


16/42

74

fet el mestre o la mestra, se li dema-narà que vagi per on ha sonat la cam-

paneta i s’aturi en el lloc on ha deixat desonar. Els altres infants comprovaran si ladirecció ha estat correcta.

Un infant amb un instrument sonor portaal darrere un company amb els ulls tapatsi l’ha de conduir per l’aula evitant obsta-cles.Jugar amb una nina o una joguina que facimúsica, donant-li corda prèviament. L’ob-

jecte sonor s’amaga entre els objectes i les joguines de la classe mentre que l’infantque l’ha de localitzar s’espera un momentfora de la classe. Quan entra, s’ha d’anar

desplaçant per l’aula fins que trobi la nina ola joguina amagada.


• Confeccionar i fabricar instruments quereprodueixin so (tipus sonall, amb sorra,closques de fruits secs, o altres mate-rials) i d’altres que reprodueixin el silen-ci (un «sonall» amb plomes, una capsaplena de cotó fluix…) i organitzar petits

concerts on s’alternin sons i silencis. Ferles grafies corresponents a la pissarra illegir-les.

• Portar a l’aula una «capseta de música» iescoltar el so i el silenci. El mestre o lamestra la mostra tancada i diu «Ara es-coltem el silenci». Posteriorment l’obreamb cura i diu «Ara escoltem el so», men-

tre s’escolta la melodia de la capseta.Posteriorment un infant agafa la capsetai un altre, amb l’ajuda dels cartells de so(material d’aula), el dirigeix perquè inter-preti, obrint i tancant la capseta, sons i si-

lencis.• Cantar, amb el suport auditiu de l’enregis-trament de la cançó sense les veus (CD II,13 ), la cançó «Campaneta la ning-ning».

ContingutsElements del llenguatge musical: el so i elsilenci.Realització de sons i silencis experimentantles possibilitats sonores del propi cos i ex-

plorant les característiques i propietats so-nores dels materials.Interpretació de la cançó-joc «Campanetala ning-ning».

«Campaneta la ning-ning»

Campaneta la ning-ning, jo l’amago, jo l’amago.

Campaneta la ning-ning, jo l’amago, jo la tinc.

Si la tinc, no la tindré,campaneta, campaneta;si la tinc, no la tindré,campaneta, amagaré.

& 42 œ œCam - pa -

œ œ œ œne - ta la ning -

œ œ œning, jo l’a -

œ œ œ œma - go, jo l’a -

œ œ œ œma - go. Cam- pa -

& œ œ œ œne - ta la ning -

œ œ œning, jo l’a -

œ œ œ œma - go, jo la

œtinc.

Campaneta la ning-ning POPULAR


17/42


18/42

76

Material d’aula relacionatCD I, 5. Cançó enregistrada «El ruquet va-

lent» (popular catalana)Cançoner

Objectius didàcticsEscoltar, memoritzar i cantar la cançó «Elruquet valent»Participar en jocs col·lectius de moviment icomprendre’n les normes.


• Presentar la cançó «El ruquet valent» fentús del suport visual del cançoner i de l’au-ditiu del CD.

• Després que la mestra o el mestre canti lacançó sencera dues o tres vegades, pre-guntar als infants l’argument de la cançó:«Qui és el protagonista? Què li passa?…»

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Jugar a «El ruquet valent»: tots els infants,

asseguts en rotllana, canten la cançó amb

els ulls tancats i amb el cap ben recte,mentre el mestre o la mestra, amb uns pa-pers a la mà o trossos de plastilina, marca-rà la pulsació de la cançó tocant-los el cap.En alguns infants, els deixarà els elementsque porta a la mà sobre al cap sense queho vegi la resta del grup. L’infant que coin-cideixi amb l’última pulsació de la cançó(la fi de la cançó) serà qui haurà d’endevi-

nar quin o quins són els ruquets valentsque no han perdut la càrrega.


• Picar amb les mans la pulsació de la can-çó mentre es canta.

• Jugar a «El ruquet valent» (variant): elsinfants es desplacen per l’aula caminant aquatre grapes i amb l’esquena recta. El mes-tre o la mestra els posa «la càrrega» (un mo-cador, un coixí, un nino de peluix, etc.) sobrel’esquena. Si l’infant és capaç d’aguantar la

càrrega mentre dura tota la cançó, guanya.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó «Elruquet valent».Reproducció imitativa de moviments, des-plaçaments i formes.

«El ruquet valent»

El ruquet valent,porta càrrega, porta càrrega.el ruquet valent,porta càrrega i no se’n sent.

Quan se’n sentirà,la cargueta, la cargueta,quan se’n sentirà,la cargueta li caurà.

& 42 œ œEl ru -

œ œquet va -

œ œ œlent, por - ta

œ œ œ œ œcàr-re- ga, por - ta

œ œ œ,œ œ

càr- re - ga, el ru -

& œ œquet va -

œ œ œlent por - ta

œ œ œ œ œcàr-re-ga i no se’n

œsent.

El ruquet valent POPULAR CATALANA



19/42

77

Material d’aula relacionatCD de festes, 3. Cançó enregistrada «La cas-

tanyada» (popular)CD de festes, 27. Cançó instrumental «Lacastanyada» (popular)CD de festes, 4. Cançó enregistrada «La cas-tanyera» (popular)CD de festes, 28. Cançó instrumental «Lacastanyera» ( popular)Cançoner de festes

Objectius didàctics

Conèixer algunes celebracions populars:Tots Sants (la castanyada).Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «Lacastanyada».Escoltar, memoritzar, cantar i ballar la can-çó «La castanyera».Distingir les dues parts de la cançó-dansa«La castanyera».


• Presentar la cançó « La castanyada» fentús del suport visual del cançoner i de l’au-ditiu del CD.

• Després que la mestra o el mestre canti lacançó sencera dues o tres vegades, pre-guntar als infants l’argument de la cançó:«Qui és la protagonista? De quins ali-ments parla?…»

• Aprendre la cançó «La castanyada» i can-tar-la.

• Joc motor «anem a buscar castanyes»: re-partir pel terra de la classe trossos de car-tolina marró com a representació de cas-tanyes o bé portar castanyes a l’aula.Els infants es col·loquen lliurement perl’aula sense que ningú es toqui. El mestreo la mestra els demana que caminin comvulguin però sense trepitjar cap castanyai quan tots ho estan fent, interpreta ambel pandero o un altre instrument de per-

cussió, un ritme suau i lent, sense cap ad-vertència. A poc a poc els infants aniran

adaptant el seu pas al ritme marcat (éspossible que no tots els infants ho facin laprimera vegada). Aleshores el mestre o lamestra deixa de tocar l’instrument i elsinfants s’aturen i recullen les castanyesque hi ha per terra. Després de la pausade recollir les castanyes, el mestre o lamestra torna a interpretar amb l’instru-ment un ritme més viu, ràpid i amb força.Aquesta vegada els infants s’adapten amb

més facilitat al ritme de la música i cami-nen amb més entusiasme.Cal repetir l’activitat dues o tres vegadesmés, alternant la marxa lenta amb la rà-pida. El joc s’acaba quan no queden méscastanyes per recollir.

• Tornar a cantar la cançó «La castanyada».El mestre o la mestra donarà, previ alcant, les ordres de: «Ara cantarem la can-çó tot dient al final “anem-hi de pressa”,

o bé “anem-hi saltant”, “anem-hi de pun-tetes”…». En finalitzar la cançó cal seguirel ritme marcat pel mestre o per la mes-tra amb un instrument, realitzant l’accióque se’ls ha demanat.

• Presentar la cançó–dansa «La castanyera»fent ús del suport visual del cançoner i del’auditiu del CD i, posteriorment, deixar lareproducció de la cançó del cançoner enun lloc visible, per recordar la dansa i

cantar-la i/o ballar-la en altres moments.• Comprensió auditiva: «De què ens parla la

cançó? Qui és la castanyera? Com va ves-tida? Quin so li fan les sabates?…»

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Ensenyar la dansa «La castanyera». La

dansa consta de dues parts (A i B):– Part A: els infants en rotllana, agafats

de les mans dansen tot fent galop cap ala dreta. En cantar «La camisa li va pe-



20/42

78

tita, la faldilla li fa campana, les saba-tes…» s’aturen al lloc, es deixen les

mans i encarats cap al centre de la rot-llana es representa mímicament el quediu la cançó.

– Part B: en cantar «Sona la música…» calque fer giravoltes sobre un mateix i pi-car de mans seguint la pulsació de lamúsica lliurement ocupant tot l’interiorde la rotllana. En cantar l’última frase«sona la música lara lara larà» i concre-tament el darrer «larà», cal tornar a for-mar la rotllana i agafar-se de les mansper ballar la segona estrofa o bé, salu-dar cap a l’interior del cercle per donar

per acabada la dansa.


• Cantar, amb el suport auditiu de l’enregis-trament de la cançó sense les veus (CD defestes, 27 i 28), les cançons «La castanya-da» i «La castanyera». Feu que els infantscantin «a sobre» dels enregistraments, per-què experimentin l’acompanyament ins-trumental com a suport harmònic que els

ha d’ajudar a la correcta afinació.

ContingutsLes festes populars: Tots Sants, la casta-nyada.Interpretació i memorització de la cançó«La castanyada».

Interpretació i memorització de la cançó-dansa «La castanyera».Les nocions d’orientació: voltar sobre unmateix i voltar en una rotllana.Esforç pel manteniment de la postura cor-recta en l’execució de la dansa.

& # 42 ...œ œ œ œEns

A -hemra a

tro -la

battar -

.œ jœtotsdor,

percas -

1.œ œ œ œ-

ferta -

lanyes

cas -men -

ta - ja

œ œnya - da;

2

˙rem.

& # .. ..œ œ œ œA -

janem -les

hité

detor -

œ œpres -

ra -sa

des

1

.œ œ œ œque la cas - ta -

œ œnye - ra

2

.œ œ œ œi es re- fre-da -

˙ran.

La castanyada POPULARITZADA

«La castanyada»

Ens hem trobat totsper fer la castanyada,ara a la tardorcastanyes menjarem.Anem-hi de pressa,que la castanyera

ja les té torradesi es refredaran.


21/42

79

& b b b 86 œ jœQuan ve el

œ J œ œ œ œtemps de co - llir c as -

œ jœ œ œ œta - nyes la cas - ta -

œ jœ œ œ œnye - ra, la cas - ta -

& b b b œ jœ œ jœnye - ra va lleu -

œ J œ œ œ œge - ra a la mun -

œ jœ œ œ œta - nya amb la cis -

œ jœ œ œ œte - lla pen - ja- da al

& b b b .œ œ jœbraç. La ca -

œ J œ œ œ œmi - sa li va pe -

œ jœ œ J œti - ta, la fal -

œ jœ œ œ œdi - lla li fa cam -

& b b b œ jœ œ jœpa - na, les sa -

œ J œ œ œ œba - tes li fan cloc -

.œ œ J œcloc i en ba -

œ jœ œ œ œl lar sem-pre gira ai -

& b b b 42.ẋí.

œ .œ œSo - na la

.œ œ œ œmú - si - ca la -

œ œ œ œrà, la - rà, la -

& b b b 86œ œra - la,

œ .œ œso - na la

.œ œ œ œmú - si - ca, la -

œ œ œ œrà, la - rà, la -

& b b b 86 .œrà.

La castanyera POPULAR

«La castanyera»

Quan ve el temps de collir castanyesla castanyera, la castanyera,va lleugera a la muntanyaamb la cistella penjada al braç.

La camisa li va petita,la faldilla li fa campanales sabates li fan cloc-cloc,i en ballar sempre gira així.Sona la música lara lara larala

sona la música lara lara larà.

Quan ve el temps de menjar castanyesla castanyera, la castanyera,

ven castanyes de la muntanyaa la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,la faldilla li fa campanales sabates li fan cloc-cloc,i en ballar sempre gira així.

Sona la música lara lara laralasona la música lara lara larà.


22/42

80

Material d’aula relacionatCD I, 6. Cançó enregistrada «M’agrada la

tardor» (popular)Cançoner

Objectius didàcticsEscoltar, memoritzar i cantar la cançó «M’a-grada la tardor».Representar amb materials sonors i amb elcos i el moviment l’estructura ABA.


• Presentar la cançó «M’agrada la tardor»fent ús del suport visual del cançoner i del’auditiu del CD.

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Comprensió auditiva: «De què ens parla la

cançó? Què passa a alguns arbres a la tar-dor? De quins colors són les seves fulles?…»

• Imitar amb la veu els mots: «virondeta, vi-rondó», amb diferents caràcters (tristos,alegres, de sorpresa…) i intensitats.

• Preparar boles de paper de cel·lofana decolor groc, vermell i marró. Repartir aques-tes boles i fer que els infants les manipulinexplorant totes les possibilitats sonores:llençar-les a terra, arrugar-les, estirar-les,fregar-ne una amb una altra, etc. Tambéprovar de reproduir silencis, tot manipu-lant la bola amb molt de compte.

• Escoltar la cançó enregistrada al CD i tre-ballar l’estructura de la cançó en movi-

ment utilitzant el material previst.

– Part A: balanceig amb les mans darrere(amagant la bola de paper de cel·lofana).

– Part B: fer rodolar i/o prèmer la bola depaper de cel·lofana amb les mans, totimitant el so de trepitjar les fulles seques.


• Representar l’estructura de la cançó «M’a-grada la tardor» en petits grups de tres asis infants a tall d’un concert: un o dos in-fants són els que representen i interpretenla part B de la cançó («Groc, groc, groc,…

grogues i seques són les fulles,…») i tenena les mans les boles de paper de cel·lofana.Els altres dos o quatre infants representeni interpreten les parts A («M’agrada la tar-dor perquè els arbres es despullen…»).Col·locar els infants en ordre de l’estructu-ra ABA, i de cara a la resta d’infants del’aula. El mestre o la mestra els ajudarà in-dicant quan han de cantar cada un d’ells.S’adonaran que els infants que represen-

ten les parts A de la cançó fan el mateix.

ContingutsInterpretació de la cançó «M’agrada la tar-dor».Experimentació amb materials sonors diver-sos seguint l’estructura musical ABA de for-ma dirigida.Reproducció imitativa de moviments (el ba-lanceig) i estructures (ABA).

Gust i plaer per cantar.



23/42

81

«M’agrada la tardor»

M’agrada la tardorperquè els arbres es despullen.M’agrada la tardor,

virondeta, virondó.

Groc, groc, groc, groc, groc, groc,grogues i seques són les fulles,groc, groc, groc, groc, groc, groc,grogues, vermelles i marró.

M’agrada la tardorperquè els arbres es despullen.M’agrada la tardor,

virondeta, virondó.

& b 42 A

jœM’a -

.œ œ œ œgra - da la tar -

œ œ œdor per - què els

œ œ œ œar - bres es des -

œ jœ , jœpu - llen. M’a -

& b .œ œ œ œgra - da la tar -

œ œ œdor vi - ron -

œ œ œ œde - ta, vi - ron -

œdó.

œ œGroc, groc,

& b ..B

œ.. œ œgroc,

groc,

groc,

groc,

groc,

groc,

œ œ œ œgroc,

groc,

gro -

gro -

gues

gues,

i

ver-

œ œ œ œse -

me -

ques

lles

són

i

les

mar -

œ œ œ œfu -

ró.

lles, groc, groc

M’agrada la tardor POPULAR


24/42

82


CD I, 6. Cançó enregistrada «M’agrada latardor» (popular)CD II, 15. Cançó instrumental «M’agrada latardor» (popular)Cançoner

Objectius didàcticsCantar la cançó «M’agrada la tardor».Identificar auditivament i visualment l’es-tructura de la cançó (ABA).

Decorar amb els colors groc, vermell i ma-rró l’interior de les fulles.

Activitats d’aprenentatgeActivitats prèvies

• Recordar i cantar la cançó «M’agrada latardor» fent ús del suport visual del can-çoner i de l’auditiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner en un lloc visible, per recordar la

cançó i cantar-la en altres moments.


• Observar la il·lustració i constatar lesparts de la cançó: el balanceig i el treballsonor amb la bola de cel·lofana.

• Reconèixer l’estructura (ABA) de la cançó.Iniciar una conversa sobre les il·lustra-

cions, quines parts són iguals, quines di-

ferents, etc.• Escoltar la cançó enregistrada al CD icantar-la simultàniament tot assenyalantla part que correspon.

• Pintar cada una de les tres fulles (que re-presenten la part B) amb els colors groc,vermell i marró.


• Deixar a l’abast dels infants fotografies i

imatges on es mostrin els colors de latardor.• Animar els infants a cantar la cançó tots

sols o en grups de tres, tot representantl’estructura ABA.

• Cantar, amb el suport auditiu de l’enre-gistrament de la cançó sense les veus (CDII, 3). Fer que els infants cantin «a sobre»de l’enregistrament per experimentar l’a-companyament instrumental com a su-

port harmònic que els ha d’ajudar a la cor-recta afinació.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«M’agrada la tardor».Reconeixement de l’estructura musical ABA.Tècniques bàsiques: pintura.

T1 Full 3 · Sess ió 12P3 M Ú S I C A


25/42

83


CD I, 29: Audició: «Les petits riens». W. Ama-deus Mozart, larghetto Musicograma: «Les petits riens». W. Ama-deus Mozart, larghetto Cartells d’autors: W. Amadeus Mozart

Objectius didàcticsSaber escoltar una audició i gaudir-ne.Representar amb el cos i el moviment l’es-tructura musical ABA.

Identificar auditivament l’estructura musi-cal (ABA).Conèixer el nom i alguns trets característicsde l’autor W. Amadeus Mozart.

Activitats d’aprenentatge• Escoltar l’audició (CD I, 29) de «Les petits

riens» de W. Amadeus Mozart, larghetto .Cal preparar els infants dient-los ques’escoltarà una obra musical i que cal es-

tar en silenci, ben asseguts i amb les «ore-lles ben despertes». Posteriorment, cal de-manar als infants opinions sobre el ques’ha escoltat, tot conduint la conversa:«us ha agradat la música que heu escol-tat? Com era: ràpida, lenta, normal? Hihavia molts o pocs instruments? En escol-tar-la ens feia venir ganes de ballar?…»

• Tornar a escoltar l’audició i treballar enl’aspecte mòbil l’estructura ABA.

Posició inicial: rotllanes de 6 o 8 infants

cada una, agafats de les mans i distribuïtsper l’espai de l’aula evitant tocar-se.– Part A: Caminar cap a la dreta, tot fent

saltirons al ritme de la música. En acabarla frase, quedar amb els peus junts. Cami-nar, tot saltironant al ritme de la músicacap a l’esquerra. En acabar la frase, que-dar amb els peus junts i deixar-se anar deles mans.

– Part B: Desfer la rotllana i col·locar els

braços en forma de creu i anar fent voltessobre un mateix. Moure’s lliurement perl’espai, fent ben expressius els movimentsdels braços i caminant amb delicadesa.Caldrà posar atenció al final del tema, pertornar a reproduir el tema A col·locats enrotllana.

– Part A: repetició del tema, ja conegut. Ca-minar cap a la dreta, tot fent saltirons alritme de la música. En acabar la frase,

quedar amb els peus junts. Caminar cap al’esquerra, tot fent saltirons al ritme de lamúsica. En acabar el tema, saludar cap alcentre de la rotllana sense deixar-se anarde les mans.

• Presentar l’autor Wolfgang Amadeus Mo-zart tot mostrant la seva imatge (materiald’aula).W. Amadeus Mozart (1756-1791) fou unnen prodigi tant com a intèrpret del violí

T1 Sess ió 13P3 M Ú S I C A

Musicograma


26/42

84

i del clavicèmbal, com també com acompositor. Quan tenia 6 anys, el seu

pare, que també va ser músic i composi-tor, i el seu primer mestre, el portà, junta-ment amb la seva germana, a les princi-

pals corts d’Europa on organitzavaconcerts i demostracions de les grans ap-tituds musicals dels seus fills.

Va viatjar fins als deu anys a Augsburg,Mannheim, Magúncia, Frankfurt (on dei-xà meravellat el jove Goethe), Aquisgrà,Brussel·les, París, Londres, la Haia, Ams-terdam, Dijon, Lió, Ginebra, Zuric, Munic,etc., a tot arreu era aclamat com un heroii adorat com un ídol. Als onze anys va fer

una llarga gira per Itàlia. En tornar a Salz-burg, als 16 anys fou nomenat director icompositor al servei de l’arquebisbe deSalzburg, però no li agradava treballar pera ell, ja que no suportava que el tractes-sin com un treballador subaltern i haverde sotmetre’s a una disciplina. Desprésd’una forta discussió, va decidir abando-nar la feina als vint-i-dos anys.(De fet, és la primera vegada en la histò-

ria de la música que un músic sense for-tuna escull ser independent i pren el riscde ser totalment responsable de la sevavida.)Es traslladà a Mannheim, Viena i París, onla seva mare va emmalaltir i morir l’any1778. A Mozart li quedà una pena insu-portable, ja que adorava la seva mare. Enrecord seu i com a homenatge pòstum vaescriure les «Variacions per a piano», ins-

pirades en una antiga cançó popular queella li havia ensenyat de petit.Mozart tornà a Àustria el 1782 i es vacasar amb la cantant Constanza Weber.A partir de llavors, la misèria i les difi-cultats econòmiques entraren a casaseva. Malgrat les dificultats i la sevaprecària salut, continuà component. Vadeixar escrites més de 700 obres: diver-timentos , trios, quartets, quintets, sona-

tes, obres per a piano, variacions, com-posicions per a cant i orquestra, con-certs, misses, òperes i un rèquiem, laseva darrera obra.

• Tornar a escoltar i representar l’estructu-

ra de «Les petits riens» de W. AmadeusMozart, larghetto , en grups de sis infants,a tall d’una representació de dansa per aun concert. Dos o tres infants són els querepresenten i interpreten la part A de ladansa. Uns altres dos o tres, la part B i,dos més, la segona presentació del temaA. Cal col·locar els infants en ordre del’estructura A B A, i de cara a la resta d’in-fants de l’aula. El mestre o la mestra els

ajudarà indicant quan han de moure’scada un d’ells. S’adonaran que els infantsque representen les parts A de la cançófan el mateix.

• Presentar el musicograma de l’audició«Les petits riens» (material d’aula). Col·lo-car el cartell del musicograma en un es-pai visible per a tots els infants i anar as-senyalant el discurs musical mentres’escolta el fragment.

• Fer adonar als infants de:– Les tres parts musicals que conformenl’obra (ABA).

– La línia melòdica interpretada per l’o-boè i l’acompanyament de les cordes enpizzicatto .

– La doble barra final i explicar el seu sig-nificat.

– Els instruments que apareixen en cadapart (triangle i pandereta). Aquests ins-

truments no apareixen en l’enregistra-ment. Es tracta que, en una altra escol-ta, acompanyin l’audició interpretant elque s’indica.

– Les grafies corresponents a cada instru-ment (picar, indicat pel el signe de pul-sació, i sacsejar, marcat per una líniaondulada).

– Les mans que apareixen al final del mu-sicograma. Explicar que indiquen el ritme


27/42

85

per acompanyar l’obra mentre s’escolta.– La imatge de l’autor de l’obra (W. A.

Mozart)• Proposar que algun infant assenyali el

discurs musical mentre es torna a escol-

tar l’audició tot marcant la seqüència queapareix al final del cartell (picar amb elpuny i amb el dit).

ContingutsEl compositor i la seva obra: W. Ama-deus Mozart. «Les petits riens», larghetto .Elements del llenguatge musical: estructura.Experimentació amb el cos i el moviment i

reconeixement de l’estructura musical ABAde forma dirigida.Atenció i control del propi cos.


28/42

86

Material d’aula relacionatCD I, 6. Cançó enregistrada «El bolet» (Jordi

Tonietti)Cançoner

Objectius didàcticsJugar, memoritzar i cantar la cançó «Elbolet».

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «El bolet» fent ús del

suport visual del cançoner i de l’auditiu

del CD.• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner en un lloc visible, per recordar lacançó i cantar-la en altres moments.

• Aprendre la cançó i cantar-la.• La mestra o el mestre cantarà la cançó

sencera dues o tres vegades. Preguntar alsinfants l’argument de la cançó: «Qui és laprotagonista? Quin temps fa? Què li agra-da al bolet? On viu?…»

• Treballar l’articulació «Xim xibiri bom».Feu que la recitin a diferents temps iindividualment. Un bon recurs pot serrecitar les paraules en cadena mentre

tots van marcant sobre les cuixes la pul-sació.

• Ballar i representar la cançó. Aquestaconsta de dos temes musicals:Temes A, les estrofes: «Sóc un bolet moltpetitó. Ensenyo el barret quan ve la tardor».I, «Sóc un bolet molt petitó. Creixo sota elspins i enmig la verdor». Cantar i gestualitzarel text:Temes B, la tornada: «Xim xibiri bom m’a-grada la pluja! Xim xibiri bom m’agrada elsol!». Ballar tot balancejant al mateix temps

que es piquen els dits de les mans imitant lapluja en cantar: «m’agrada la pluja!» i, fer elgest d’un cercle en cantar «m’agrada el sol».


• Conversar sobre els bolets, la pluja, el sol,la tardor.

• Dibuixar en un full el que diu la cançó.

Continguts

Interpretació i memorització de la cançó «Elbolet».Interès i iniciativa en les activitats que im-pliquen moviments del cos.

Sóc un bolet molt petitó – (ajupir-se posant-se les mans sobre el cap,imitant la forma del bolet)

ensenyo el barret quan ve la tardor. – (fer veure que aixequen el barret)Sóc un bolet molt petitó – (ajupir-se posant-se les mans sobre el cap,

imitant la forma del bolet)creixo sota els pins i en mig la verdor. – (aixecar-se del terra, a poc a poc, fent veu-

re que creix)



29/42

87

El bolet JORDI TONIETTI

«El bolet»

Sóc un boletmolt petitó.Ensenyo el barretquan ve la tardor.

Xim xibiri bomm’agrada la pluja!Xim xibiri bomm’agrada el sol!

Sóc un boletmolt petitó.Creixo sota els pinsi en mig la verdor.

Xim xibiri bomm’agrada la pluja!Xim xibiri bomm’agrada el sol!


30/42

88

Material d’aula relacionatCD de festes, 6. Cançó enregistrada «Jo vull

tocar» (popular italiana)CD de festes, 30. Cançó instrumental «Jovull tocar» (popular italiana)Cançoner de festesCartells d’instrumens: claves, pandereta,pandero, cascavells, triangle.

Objectius didàcticsConèixer algunes celebracions populars:Santa Cecília (Diada de la música).

Conèixer les celebracions populars i partici-par-hi.Aprendre la cançó «Jo vull tocar» de me-mòria, escoltant i imitant el mestre o lamestra.Conèixer la forma i el timbre dels instru-ments: la pandereta, el pandero, el triangle,els cròtals, les claves i els cascavells.Percebre la regularitat i la pulsació de lamúsica.

Sentir i marcar amb els instruments la pul-sació de la segona part de la cançó, seguintles indicacions del mestre o de la mestra.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «Jo vull tocar» fent ús

del suport visual del cançoner i de l’audi-tiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner de festes en un lloc visible, per a re-

cordar-la i tenir l’excusa de tornar-la acantar en altres moments.

• Comprensió auditiva: «De què ens parla lacançó? Qui és la protagonista? Què volser? Quins instruments anomena? Què ésun guirigall?…»

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Presentar els instruments que s’anome-

nen a la cançó i portar a terme una con-versa: «Per a què serveixen? Com es

diuen? De què estàn fets? Com els po-dem fer sonar? Com els agafem? Com els

hem d’agafar? Com ens agrada que so-nin?…»• Experimentar les diferents sonoritats dels

l’instruments segons com els agafem: perexemple, si agafem els cascavells ambuna mà i aquesta pica (amb el puny tan-cat) sobre de l’altra mà, el so resultantserà rítmic, en canvi, si s’agafa nomésamb una mà i es sacseja lliurement, el re-sultat serà sons aleatoris que també po-

den esdevenir rítmics si es marca una pul-sació o un ritme amb el moviment de totel braç.

• Repartir els instruments entre els infantsi formar sis grups, cada un amb un ins-trument diferent. Escoltar la cançó «Jovull tocar» enregistrada al CD i acompa-nyar la segona part de les estrofes ambels instruments indicats.

• Cantar la cançó «Jo vull tocar» tot acom-

panyant-la amb els instruments. Fer queels infants mantinguin els diferents ins-truments en silenci mentre es canta laprimera part de cada estrofa de la cançó.En cantar «pam, pam, pam», «pum, pum,pum», «clinc, clinc, clinc», etc. marcar unapulsació regular.


• Buscar per la classe objectes que estiguin

fets de metall, fusta o pell i imitar ambaquests objectes el so dels diferents ins-truments.

• Animar els infants a cantar la cançó totssols o en grups de tres o quatre.

• Cantar, amb el suport auditiu de l’enre-gistrament de la cançó sense les veus (CDde festes, 30). Fer que els infants cantin«a sobre» de l’enregistrament per experi-mentar l’acompanyament instrumental



31/42

89

com a suport harmònic que els ha d’aju-dar a la correcta afinació.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó

«Jo vull tocar».

Coneixement de la forma, el material iel timbre dels instruments: la pandere-ta, el pandero, el triangle, els cròtals, lesclaves i els cascavells.Experimentació amb instruments per acom-

panyar el cant.

«Jo vull tocar»

Jo voldria ser un gran músic,un solista genial,tocaré la pandereta,escolteu el so que fa:

pam pam pam pam…

Jo voldria ser un gran músic,un solista genial,tocaré el pandero,escolteu el so que fa:pum pum pum pum…

[…] tocaré el triangle,escolteu quin so que fa:

clinc clinc clinc clinc…

[…] tocaré els cròtals,escolteu el so que fan:xim xim xim xim…

[…] tocaré les clavesescolteu el so que fan:

cloc cloc cloc cloc…

[…] tocaré els cascavells,escolteu el so que fan:ding ding ding ding…

Jo voldria ser un gran músic,un solista genial,tocarem tota l’orquestra,escolteu quin guirigall:

Jo vull tocar POPULAR ITALIANA


32/42


El cargol

Vet aquí que una vegada hi havia un car-gol que volia anar a veure el forat d’onsurt el sol. El cargol va arrossegar-se setdies i set nits sense parar, perquè teniaganes d’arribar ben aviat al forat d’on surt

el sol.Però al cap de set dies i set nits d’ar -rossegar-se sense parar, va començar afer-li mal la panxa.

El cargol va pensar:«Buscaré una herbeta de poniol per

fer-me unes sopetes. Així em marxarà elmal de ventre.»

Se’n va anar al bosc, va buscar l’herbe-ta, i estira ue estiraràs, no la podia arren-

car. I mentre el cargol estirava l’herbetade poniol, va passar la granota, que ana-va a banyar-se, i li va dir:

–Què hi fas, aquí?–Vull arrencaraquesta herbeta de poniol,que he agafat mal de ventreanant a veure el foratd’on surt el sol.–Com que veig que no pots, ja t’ajudaré.

I la granota es va agafar darrere delcargol, i estira que estiraràs, estira que es-tiraràs, no podien arrecar l’herbeta de po-niol. I mentre l’estiraven, va passar el co-nill, que anava a dinar, i els va dir:

–Què hi feu, aquí?–Ajudo al cargol

a arrencar l’herbeta de poniol,que ha agafat mal de ventreanant a veure el foratd’on surt el sol.–Com que veig que no podeu, ja us

ajudaré.El conill es va agafar darrere de la gra-

nota; i el conill estirava la granota, i lagranota estirava el cargol, i estira que es-tiraràs, estira que estiraràs, no podien

arrencar l’herbeta de poniol. I mentre l’es-tiraven, va passar el gat, que anava a fes-ta major, i els va dir:

–Què hi feu, aquí?–Ajudem el cargola arrencar l’herba,a arrencar l’herba.–Ajudem el cargola arrencar l’herba,de poniol.

Material d’aula relacionatCD I, 8. Cançó enregistrada «L’herba de po-

niol» (popular)CançonerCD II, 1,2,3,4,5,6. Crits d’animals: granota,gat, porc, ase, bou i gall

Objectius didàcticsConèixer el conte «El cargol».Aprendre la cançó «L’herba de poniol» dememòria, escoltant i imitant el mestre o la

mestra.

Escoltar, memoritzar, cantar i representar lacançó «L’herba de poniol».

Reconèixer, imitar i identificar auditiva-ment els crits de diversos animals.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «L’herba de poniol»

fent ús del suport visual del cançoner i del’auditiu del CD i explicar-ne l’argument.

• Deixar la reproducció de la cançó que hi haen el cançoner en un lloc visible, per recor-dar la cançó i cantar-la en altres moments.

• Explicar el conte «El cargol»:

90


33/42

• Escoltar altra vegada la cançó enregistra-da i comentar-la: «Qui és el protagonistadel conte? Què vol fer? Què li passa?Quins animals del conte us sembla quehan de cantar la cançó? Per què el cargolva a buscar l’herba de poniol?…»

• Escoltar i aprendre la cançó i cantar-lacol·lectivament.

• Representar corporalment les accions quefan els diferents animals del conte men-tre es canta la cançó.

• Escoltar els crits de diferents animals:

Ha agafat mal de panxaanant a veure, anant a veure,ha agafat mal de panxaanant a veure d’on surt el sol.–Com que veig que no podeu, ja us

ajudaré.El gat es va agafar darrere del conill;i el gat estirava el conill, el conill estira-va la granota, i la granota estirava elcargol, i estira que estiraràs, estira queestiraràs, no piden arrencar l’herbeta deponiol. I mentre l’estiraven, va passarl’esquirol, que anva a buscar pinyes, i elsva dir:

–Què hi feu, aquí?

–Ajudem el cargola rrencar l’herba,a arrencar l’herba.–Ajudem el cargola arrencar l’herba,de poniol.Ha agafat mal de panxaanant a veure, anant a veure,ha agafat mal de panxaanant a veure d’on surt el sol.

–Com que veig que no podeu, ja usajudaré.L’esquirol es va agafar darrere del gat;

i l’esquirol estirava el gat, el gat estiravael conill, el nocill estirava la granota, i lagranota estirava el cargol, i estira que es-tiraràs, estira que estiraràs, no podienarrencar l’herveta de poniol. I mentre l’es-tiraven, va passar el burret, que anava al’escola, i els va dir:

–Què hi feu, aquí?–Ajudem el cargol

a arrencar l’herba,a arrencar l’herba.–Ajudem el cargola arrencar l’herba,de poniol.

Ha afagat mal de panxaanant a veure, anant a veure,ha agafat mal de panxaanant a veure d’on surt el sol.–Com que veig que no pode, ja us aju-

daré.El burret es va agafar darrere l’esqui-

rol; i el burret estirava l’esquirol, l’esquirolestirava el gat, el gat estirava el conill, elconill estirava la granota, i la granota es-

tirava el cargol, i estira que estiraràs, es-tira que estiraràs, no podien arrencarl’herbeta de poniol. I metre l’estiravan, vapassar el bou, que anava a casament, i elsva dir…

El bou es va agafar darrere del burret;el bou estirava el burret, el burre estiraval’esquirol, l’esquirol estirava el gat, el gatestirava el conill, el conill estirava la gra-nota, i la granota estirava el cargol, i es-

tira que estiraràs, estira que estiraràs, itant i tan van estirar, que al finla vanarrencar l’herbeta de poniol, i tots vancaure a tera, i tots van quedar escuats, ai-xafats, camatrencats, desnassats,

tots, tots, tots,menys el gat,i vet aquí el conte acabat.

Mercè Abeyà

Potser sí. Potser no.Barcelona, Editorial Casas, 1986.

91


34/42

92

(CD II, 1, 2, 3, 4, 5, 6) granota, gat,porc, ase, bou i gall). Identificar-los

tot anomenant-los després d’haver-losescoltat i fer que els infants imitin elssons escoltats, amb l’ajuda d’onomato-

peies.• Jugar a «La gallina cega» (localització delso): Fer una rotllana d’infants amb l’ordred’imitar amb la veu el crit d’un animal dela granja. Col·locar-los agafats de lesmans i girats en sentit contrarellotge. Si-turar una nena o un nen al mig amb elsulls tapats. Els nens i les nenes de la rot-llana canten una cançó, indicada prèvia-ment, mentre van fent voltes. Quan aca-

ba la cançó, una nena o un nen farà el critdel seu animal tres o quatre vegades. L’in-fant que és al mig haurà de girar-se cap ala direcció d’on ve el so i endevinar quin«animal» l’ha produït.


• Demanar que els infants portin de casafotografies o imatges de diferents ani-mals. Observar-les quan arribin a l’aula,

imitar el seus crits característics i fer-neun mural.• Representar el conte «El cargol».

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«L’herba de poniol».Interès i respecte per les activitats musicals.Discriminació auditiva: sons de l’entorn.

Reconeixement, imitació i identificació au-ditiva dels crits de diversos animals de lagranja.Atenció, interès i participació.

L’herba de poniol POPULAR

«L’herba de poniol»

Ajudem al caragol,a arrencar l’herba,

a arrencar l’herba,ajudem al caragol,a arrencar l’herba de poniol.

Ha agafat un mal de panxaanant a veure, anant a veure,ha agafat un mal de panxaanant a veure, d’on surt el sol.

Ajudem al caragol,

a arrencar l’herba,a arrencar l’herba,ajudem al caragol,a arrencar l’herba de poniol.


35/42

93


CD I, 8. Cançó enregistrada «L’herba de po-niol» (popular)CD II, 1,2,3,4,5,6. Percepció auditiva. Critsd’animals: granota, gat, porc, ase, bou i gall.CD II, 16. Cançó instrumental «L’herba deponiol» (popular)Cançoner

Objectius didàcticsRecordar el conte «L’herba de poniol».

Memoritzar i cantar la cançó «L’herba deponiol».Reconèixer i diferenciar auditivament els critsde diversos animals de la granja.Identificar la partitura com a representaciódel llenguatge musical, sense fer-ne unaanàlisi.


• Recordar i cantar la cançó «L’herba de po-niol» fent ús del suport visual del canço-ner i de l’auditiu del CD.

• Recordar i, si s’escau, tornar a explicar elconte «L’herba de poniol».

• Imitar amb la veu el crit de diferents ani-mals.


• Presentar la il·lustració fent adonar als

infants de tot el que hi ha. Fer que des-

criguin tot el què hi ha en el full: «Quinsanimals veieu? Quants n’hi ha? Qui veu elcargol? On és el bou? Què fa l’esquirol?Quins crits fan els animals del conte? Quiels sap imitar? Quins dels animals fan si-lenci? Quins so?…»

• Escoltar i recordar la cançó «L’herba deponiol» i cantar-la col·lectivament. Es potfer cantar tantes vegades com personat-ges del conte hi ha: granota, gat, conill,

esquirol, ase i bou. També es poden fergrups i cada un canta imitant el crit del’animal amb la melodia de la cançó. Perexemple: el gat «mèu, mèu, mèu…»; elbou «mu,mu, mu», etc.

• Escoltar els crits dels animals enregis-trats: (CD II, 1,2,3,4,5,6) granota, gat,porc, ase, bou i gall. Els infants, a mesuraque els vagin escoltant, els anomenaran iels aniran localitzant en el full. Fer-los

adonar que:– Entre els sons dels animals escoltats,

n’hi ha dos que no es corresponen a capdels animals que apareixen al conte.Quins són? (el gall i el porc).

– Hi ha dos sons d’animals que han escol-tat i que no són al full. Quins són? (elgall i el porc).

– Entre els sons dels animals escoltats,n’hi ha dos que apareixen al conte i que



36/42

94

no s’han escoltat els seus crits. Quinssón? (el cargol i l’esquirol).

– Per què el cargol i l’esquirol no els hemescoltat? Quina veu tenen? Fan sons osilenci?…

• Extreure els encunyats del gall i el porcdel full d’adhesius i enganxar-los.• Una activitat addicional possible és la de

recordar l’ordre en què els animals hanestat escoltats.

• Fer adonar de la presència del llenguatgemusical (partitura de la cançó).


• Animar els infants a cantar en petits

grups la cançó, cada infant representa unanimal del conte.

• Cantar i representar en moviment la can-çó «L’herba de poniol» amb el suport au-ditiu de l’enregistrament de la cançó sen-se les veus (CD II, 16). Fer que els infantscantin «a sobre» de l’enregistrament, per

experimentar l’acompanyament instru-mental com a suport harmònic que els had’ajudar a la correcta afinació i a mante-nir-se en un tempo donat.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«L’herba de poniol».Reconeixement, identificació i diferenciacióauditiva dels crits de diversos animals.


37/42

95

Material d’aula relacionatCD de festes, 8. Cançó enregistrada «Caga

tió» (popular)CD de festes, 32. Cançó instrumental «Cagatió» (popular)Cançoner de festes

Objectius didàcticsMemoritzar i cantar la cançó «Caga tió».Cantar la cançó «Caga tió» individualment.Conèixer les celebracions populars i partici-par-hi: Nadal.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «Caga tió» fent ús del

suport visual del cançoner de festes i del’auditiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner de festes en un lloc visible, per re-cordar-la i tenir l’excusa de tornar-la acantar en altres moments.

• La mestra o el mestre cantarà la cançó

sencera dues o tres vegades. Preguntar alsinfants l’argument de la cançó: «Qui és laprotagonista? Què són les arengades?Quins infants són bons minyons?…»

• Aprendre la cançó i cantar-la. Comentarels aliments que apareixen a la cançó:avellanes, torrons i arengades.

• Treballar la pulsació de la cançó. Es podenrepartir instruments de percussió de fus-ta, com ara les claves o bé disposar de

tubs de cartró (paper de cuina) i practicar,

seguint l’exemple del mestre o de la mes-tra, tot picant a terra, la pulsació.

• Animar els infants a cantar la cançó totssols mentre marquen la pulsació picant aterra, tal com ho farien en picar el tió perfer-lo «cagar».

• Cantar, amb el suport auditiu de l’enre-gistrament de la cançó sense les veus (CDde festes, 32). Fer que els infants cantin«a sobre» de l’enregistrament per experi-mentar l’acompanyament instrumentalcom a suport harmònic que els ha d’aju-

dar a la correcta afinació.


• Relacionar el tema de la cançó amb lescançons de Nadal que canten a casa. «Quifa cagar el tió? En quines cases passa elPare Noel? En quines els Reis?…»

• Aprofitar les respostes dels infants perfer-los cantar individualment les cançonsque canten en família.

• Escoltar i cantar altres cançons de Nadal.En el cançoner de festes hi ha enregistra-des les cançons «És Nadal» i «Els Reis d’O-rient».

ContingutsEscolta, memorització i interpretació de lacançó «Caga tió».Experimentació i pràctica de la pulsació.Interès i iniciativa en les activitats indivi-

duals.



38/42

96

Caga tió POPULAR

«Caga tió»

Caga tió, caga torronsd’avellanes i pinyonsno caguis arengadesque són massa salades,caga torronspels bons minyons.


39/42

97

Material d’aula relacionatCD I, 9. Cançó enregistrada «A Betlem» (po-

pular)CançonerCartells d’instruments: la pandereta

Objectius didàcticsConèixer les celebracions populars i partici-par-hi: Nadal.Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «ABetlem» i gaudir-ne.Conèixer la forma i el timbre dels instru-

ments: la pandereta.Percebre i interpretar amb la panderetal’estructura de la cançó (ABA).Sentir i marcar amb la pandereta motiusrítmics de la part B de la cançó, seguint lesindicacions del mestre o de la mestra.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó«A Betlem» fent ús del su-

port visual del cançoner i de l’auditiu del CD.

• La mestra o el mestre cantarà la cançósencera dues o tres vegades. Preguntar alsinfants l’argument de la cançó: «Qui és elprotagonista? Què vol dir fer xivarri?…»

• Aprendre la cançó «A Betlem» i cantar-lacol·lectivament.

• Presentar la pandereta: «Com es diu? Dequè està feta? Com la podem fer sonar?Com l’hem d’agafar? Com ens agrada quesoni?…»

• Discriminació auditiva: determinar dues

maneres de tocar la pandereta: 1) Picarsobre la pell. 2) Sacsejar-la fent sonar els

platerets. El mestre o la mestra toca lapandereta i els infants han de reconèixerquin recurs fa servir: picar o sacsejar.

• Repetir el motiu rítmic: «Trau, Trau, Trau».Picar-lo amb les panderetes. Jugar ambaquestes onomatopeies, dir-les de dife-rents maneres (tristos, contents…) va-riant-ne la intensitat (fort, fluix) o bé eltempo (ràpid, lent…).

• Dibuixar a la pissarra l’esquema ABA de la

cançó: infant cantant – infant cantant itocant la pandereta – infant cantant.Després, assenyalant l’estructura dema-nar als infants que cantin la cançó.

• Repartir panderetes i mentre se segueixl’esquema dibuixat a la pissarra, interpre-tar la cançó:– Part A: cantar.– Part B: incorporar les panderetes per

acompanyar amb tres picades les ono-

matopeies «Trau, Trau, Trau».

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó «ABetlem».Coneixement de la forma i el timbre delsinstruments: la pandereta.Experimentació amb instruments per acom-panyar el cant.Reconeixement de l’estructura musical

ABA.



40/42

98

A Bet - lem va néi - xer un di - a un nen que és molt bon mi - nyó, a - ni -

rem tots a a - do - rar - lo i a can - tar - li u - na can - çó.

Tots

i

a -

com

ni -

que és

rem

di -

ben

a

de

de

pres -

fes -

sa,

ta, trau, trau, trau,

perpo -

ser elsdrem

pri -fer

mersfor -

a ar -ça

ri -xi -

bar -var -

hi,ri.

trau, trau, trau,

A

B

& # 42 œ œ .œ œ œ œ œ œ œ œ .œ œ œ œ œ œ œ

& # .œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ

& # œ.. œ œ œ œ œ œ œ Œ

& # ..œ œ œ œ œ œ œ œ Œ

A Betlem POPULAR

«A Betlem»

A Betlem va néixer un diaun nen que és molt bon minyó.Anirem tots a adorar-loi a cantar-li una cançó.

Tots anirem ben de pressa, trau, trau, trau,per ser els primers a arribar-hi, trau, trau, trau,i com que és dia de festa, trau, trau, trau,podrem fer força xivarri, trau, trau, trau.

A Betlem va néixer un diaun nen que és molt bon minyó.Anirem tots a adorar-loi a cantar-li una cançó.


41/42

99


CD I, 9. Cançó enregistrada «A Betlem» (po-pular)CD II, 17. Cançó instrumental «A Betlem»(popular)CançonerCD I, 29: Audició: «Les petits riens». W.Amadeus Mozart, larghetto .Musicograma: «Les petits riens». W. Ama-deus Mozart, larghetto .

Objectius didàcticsCantar la cançó «A Betlem».Utilitzar instruments de percussió (la pan-dereta) per acompanyar el cant.Identificar la pandereta i pintar-la.Escoltar i recordar una audició i gaudir-ne.Utilitzar instruments de percussió (la pan-dereta i el triangle) per representar l’estruc-tura musical ABA i acompanyar l’audició.


• Recordar i cantar la cançó «A Betlem»fent ús del suport visual del cançoner i del’auditiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner en un lloc visible, per recordar lacançó i cantar-la en altres moments.

• Representar l’estructura de la cançó «ABetlem» en petits grups de tres a sis in-

fants a tall d’un concert: un o dos infants

són els que representen i interpreten lapart B de la cançó amb les panderetes(«trau, trau, trau»). Els altres dos o tres in-fants representen i interpreten les parts A(«A Betlem va néixer un dia…» ). Col·locarels infants en ordre de l’estructura ABA, ide cara a la resta d’infants de l’aula. Elmestre o la mestra els ajudarà indicantquan ha de cantar cada un d’ells. S’ado-naran que els infants que representen les

parts A de la cançó fan el mateix.• Animar els infants a cantar la cançó totssols o en grups de tres, tot representantl’estructura ABA.


• Observar les il·lustracions i descriure quèhi ha en el full. L’estructura de la cançó(ABA), la partitura, l’escena nadalenca deles parts A. Les paraules «trau, trau, trau»

del tema B, etc.• Observar les panderetes de la part B de la

cançó i pintar de color groc o taronja lapell.


• Cantar amb el suport auditiu de l’enregis-trament de la cançó «A Betlem» sense lesveus (CD II, 17). Fer que els infants cantin«a sobre» de l’enregistrament, per experi-



42/42

mentar l’acompanyament instrumen-tal com a suport harmònic que els ha

d’ajudar a la correcta afinació.• Anar a l’aula de P4 o P5 i interpretar la

cançó a tall d’un concert de Nadal.

• Recordar i escoltar l’audició «Les petitsriens» i, posteriorment, mostrar el musico-grama (material d’aula). Col·locar el cartelldel musicograma en un espai visible per atots els infants i assenyalar-hi el discursmusical mentre s’escolta el fragment.

• Repartir triangles i panderetes als infantsi tot observant el musicograma, fer-losrecordar i adonar de:– Les tres parts musicals que conformen

l’obra (ABA).– La doble barra final i recordar el seusignificat.

– Els instruments que apareixen en cadapart (triangle i pandereta).

• El mestre o la mestra, interpreta amb eltriangle i la pandereta el ritme de cadauna de les parts, tot seguint l’estructuradel musicograma. Els infants escolten ensilenci i posteriorment l’imiten.

• Practicar, tot seguint les indicacions delmestre o de la mestre, el ritme de cada undels instruments. Comentar les grafiescorresponents a cada instrument (picar,indicat per el signe de pulsació, i saccejar,

marcat per una línia ondulada).• Proposar que algun infant assenyali eldiscurs musical mentre es torna a escol-tar l’audició i la resta de companys inter-preta amb els instruments l’acompanya-ment.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó «ABetlem».

Coneixement de la forma i el timbre delsinstruments: la pandereta.Experimentació amb instruments per acom-panyar el cant.Reconeixement de l’estructura musicalABA.Tècniques bàsiques: dibuix.El compositor i la seva obra: W. AmadeusMozart. «Les petits riens», larghetto .

Documents

Sessions 1 Rtr i Mestre