46
1 T H I N K ! AÑO 2012 REVISTA 2 Centro S.E. Es Fusteret

REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

Embed Size (px)

DESCRIPTION

REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

Citation preview

Page 1: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

1

T

H

I

N

K

!

AÑO 2012 REVISTA 2

Centro S.E. Es Fusteret

Page 2: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

2

Coordinación:

Nuria López

Maquetación:

Severino Álvarez

Supervisión:

Antonio Sánchez

Colaborador especial:

Centro Zabalik

Page 3: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

3

PASEN Y LEAN

Una ventana se abre al Mediterráneo. En este número nos zambullimos, flotamos, nadamos,

buceamos, chapoteamos y volamos en el fondo del mar con los brazos bien abiertos dejándonos

llevar por la inercia de los acontecimientos. Bienvenido Sr. verano. El verano impone sus horarios,

los días se hacen largos, el calor nos aprieta,... no sin antes hacer un paréntesis en nuestra cita

imprescindible: para disfrute de todos nosotr@s Think magacine ya está aquí. Porque no todo es

lo que debería ser y lo que es puede cambiar siempre a mejor en la natural y fluida evolución de

las cosas. Feliz verano.

Mediterráneamente.

Page 4: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

4

Page 5: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

5

PASSIN

I LLEGEIXIN

Una finestra s'obre al

Mediterrani. En aquesta edició

nombre ens capbussem, surem,

nedem, bussegem, xipollegem i

volem en el fons del mar amb

els braços ben oberts deixant-

nos portar per la inèrcia dels

esdeveniments. Benvingut Sr.

estiu. L'estiu imposa els seus

horaris, els dies es fan llargs, la

calor ens estreny,... no sense

abans fer un parèntesi en la

nostra cita imprescindible: per a

gaudí de tots nosotr@s Think

Magazine ja està aquí. Perquè

no tot és el que hauria de ser i

el que és, es pot canviar

sempre a millor en la natural i

fluïda evolució de les coses.

Feliç estiu.

Mediterràniament.

Page 6: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

6

SUMARIO Revista nº 2, año 2012

1.- Pasen y lean

2.- Editorial

3.- Editorial de un

profesor novato

4.-Niños

soldado

5.- El

diario

de

Noa

6.- Harry Potter y la

piedra filosofal

7.- Yo soy Sam

8.- Entrevista a Margarita

Ferrando

9.- Visita al Ayuntamiento y Parlamento

de Palma de Mallorca COLABORACIONeS

10 . - Beldur Barik

Centro Zabalik

(Bizkaia) 11.- Curiosidades

13.- Cosas que pasan

12.- Pa reírse un rato

Page 7: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

7

SUMARI

Revista nº 3, any 2011 Revista nº 3, any 2011

Revista nº 2, any 2012

1.- Passin i llegeixim

2.- Editorial

3.- Editorial d´un professor novell

4.-Nins soldats

5.- El diari de Noa

6.- Harry Potter i la

pedra filosofal

7.- Jo soc Sam

8.- Entrevista a Margalida

Ferrando

9.- Visita a l’Ajuntament i Parlament

de Palma de Mallorca

COLABORACIONS

10.- Centro Zabalik (Bizkaia)

11.- Curiositats

12.- Per fer rialles una estona

13.- Coses que passen

Page 8: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

8

Estimad@s lector@s

De nuevo aquí con

vosotr@s para

presentaros este nuevo

número con olor a

verano y aroma de cine.

Un nuevo curso finaliza y

con él un montón de

nuevas experiencias,

proyectos y vivencias. Y

a pesar de haber sido un

curso duro nos sentimos

satisfechos de los nuevos

pasos dados: un blog

como seña de identidad,

una revista que cada vez

intenta ser más potente,

... y un montón de

momentos buenos que

he podido compartir con

mis chic@s estos últimos

nueves meses.

Ahora es momento de

preparar exámenes,

completar trabajos y

proyectos y de cerrar

temas. Así que a por

ello!!!!!! que ya no queda

nada!!!!!

Cuando esta revista esté

en vuestras manos,

nuestro curso habrá

acabado y estaremos

apunto de decir:

BIENVENIDO

VERANO!!!!!

Comentaros que este

número hemos querido

dedicarlo al cine, como

sabéis y además podéis

seguir en nuestro blog, el

video fórum es una

práctica muy habitual

para nosotros y este año

hemos querido reforzar.

Estamos aprendiendo

como sacar el máximo

provecho del cine y aquí

os dejamos alguna

muestra.

También hemos podido

compartir nuestras

clases con Eli, una

maestra que nos ha

dejado lo mejor de ella y

nos ha enseñado que la

arteterapia puede ser

otra manera de aprender

y sobre todo de

entendernos a nosotr@s

mism@s un poquito

más.

Además hemos tenido el

honor de poder

entrevistar a nuestra

Directora General,

Margalida Ferrando, que

fue muy amable con

nosotros y con la cual

pudimos disfrutar de un

rato muy agradable.

Y por ahora nada más, ya

que lo interesante

empieza ahora...Sólo me

resta desearos unos

felices días de verano y

unas vacaciones intensas

llenas de buenos

momentos...

Espero veros a tod@s de

nuevo en septiembre.

Un fuerte abrazo

La maestra

Page 9: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

9

Estimat@s lector@s

De nou aquí amb

vosaltr@s per

presentar-vos aquest

nou nombre amb olor a

estiu i aroma de

cinema.

Un nou curs finalitza i

amb ell un munt de

noves experiències,

projectes i vivències. I

malgrat haver estat un

curs dur ens sentim

satisfets dels nous

passos donats: un blog

com a tret d'identitat,

una revista que cada

vegada intenta ser més

potent, ... i un munt de

moments bons que he

pogut compartir amb

els meus al.l@ts aquests

últims nou mesos.

Ara és moment de

preparar exàmens,

completar treballs i

projectes i de tancar

temes. Així que

endavant!!!!!! que ja no

queda res!!!!!

Quan aquesta revista

estigui a les vostres

mans, el nostre curs

haurà acabat i estarem

a punt de dir:

BENVINGUT ESTIU!!!!!

Comentar-vos que

aquest nombre hem

volgut dedicar-ho al

cinema, com sabeu i a

més podeu seguir en el

nostre blog, el vídeo

fòrum és una pràctica

molt habitual per a

nosaltres i aquest any

hem volgut reforçar.

Estem aprenent com

treure el màxim profit

del cinema i aquí us

deixem alguna mostra.

També hem pogut

compartir les nostres

classes amb n’Eli, una

mestra que ens ha

deixat el millor d'ella i

que ens ha ensenyat

que l’arteterapia pot

ser una altra manera

d'aprendre i sobretot

d’entendre a nosaltr@s

mateix@s una miqueta

més.

A més hem tingut

l'honor de poder

entrevistar a la nostra

Directora General,

Margalida Ferrando,

que va ser molt amable

amb *nosaltres i amb la

qual vam poder gaudir

d'una estona molt

agradable.

I ara com ara res més,

ja que l'interessant

comença ara...Només

em resta desitjar-vos

uns feliços dies d'estiu i

unes vacances intenses

plenes de bons

moments...

Espero veure-us a

tod@s de nou al

setembre.

Una forta abraçada

La mestra

Page 10: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

10

Os suena aquello de “la información os hará

libres”? A mi sí, así que lo tecleé en google i lo

amplié con… “y la comprensión solidarios”, y me

pareció bien. La información en crudo no es nada,

necesita estar conectada y relacionada, momento

en el que se hace inteligible por la persona, que no

tiene más remedio que tomar partido en función de

sus principios éticos, momento en el que

inexorablemente (espero), se convertirá en mejor

persona.

El cine ha sido el leitmotiv de la revista de este

trimestre, y es que ver una película no es un hecho

trivial sino que puede resultar una actividad de

aprendizaje significativo, a no ser que lo que veas

sea una de Chuck Norris.

Una película te da la posibilidad de identificar

hechos, lugares y personajes históricos y sus

relaciones. Además, para consolidar esta

comprensión, se puede empezar un trabajo de

investigación, profundizar o extraer datos para

algún trabajo, realizar una línea de tiempo, o

aprender a valorar una diferencia o entender un

punto de vista diferente al nuestro mediante un

resumen u opinión escrita.

La escuela debería ser el lugar donde las personas

descubrieran la mejor versión de sí mismos, y todo

aquello que nos proporcione comprensión, entre

ellas el cine, nos hará mejores personas!

Pasad un buen verano, y buen cine!

Page 11: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

11

Vos sona allò de "la informació vos ferà lliures"? A

mi sí, així que ho vaig posar a google i ho vaig

ampliar amb... "i la comprensió solidaris", i me va

parèixer bé. La informació en cru no és res,

necessita està connectada i relacionada, moment

en el qual es fa intel·ligible per la persona, que no

té altre remei que prendre partit en funció dels

seus principis ètics, moment en el que

inexorablement (esper), esdevindrà millor

persona.

El cinema ha sigut el leitmotiv de la revista

d'aquest trimestre, i és que veure una pel·lícula no

és un fet trivial sinó que pot resultar una activitat

d'aprenentatge significatiu, a no ser que el que

vegis sigui una d’en Chuck Norris.

Una pel·lícula et dona la possibilitat d'identificar

fets, llocs i personatges històrics i les seves

relacions. A més a més, per consolidar aquesta

comprensió, es pot començar un treball

d'investigació, profunditzar o extreure dades per

algun treball, realitzar una línia de temps, o

aprendre a valorar una diferència o entendre un

punt de vista diferent del nostre mitjançant un

resum o opinió escrita.

L'escola hauria de ser el lloc on les persones

descobrissin la millor versió de si mateixos, i tot

allò que ens proporcioni comprensió, entre les

quals el cinema, ens ferà millors persones!

Passau un bon estiu, i bon cinema!

Toni

Page 12: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

12

Hace unas semanas iniciamos un proyecto de investigación sobre la esclavitud en el siglo XXI. Tratamos de analizar si existía aún la esclavitud y de que maneras se estaba dando y nos de los temas que se trabajo fue el de los niños soldado. Buscamos información sobre le tema y nos fuimos documentando y para saber más la

maestra nos propuso ver una película “Johnny Mad Dog

Page 13: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

13

Fa unes setmanes iniciem un projecte d'investigació sobre les

esclavitud al segle XXI

Tractem d'analitzar si existia encara l'esclavitud i que maneres s'estava

donant i ens *dels temes que es treballo va ser el dels nens soldat.

Busquem informació sobre li temi i ens vam ser documentant i per

saber més la mestra ens va proposar *ver una pel·lícula “Johnny *Mad

*Dog”

Comencem treballant el fitxat o *fitxa

*tècnica de la pel·lícula, on apareixia

totes les dades de la pel·lícula, aquí us

la deixo:

Page 14: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

14

TÍTULO ORIGINAL

Johnny Mad Dog

AÑO 2008

DURACIÓN 98 min.

CONTEXTO Siglo XXI, África

DIRECTOR Jean-Stéphane Sauvaire

GUIÓN Jean-Stéphane Sauvaire (Novela: Emmanuel Dongala)

MÚSICA Jackson Tennesse Fourgeaud

PRODUCTORA Coproducción Liberia-Francia-Bélgica; MNP Entreprise / Explicit Films / Scope Pictures / CNC

GÉNERO Drama. Bélico | Infancia

Empezamos trabajando el fichado o ficha técnica de la

película, donde aparecían todos los datos de la película, aquí

os la dejo:

¿Qué vemos en la película? África al día de hoy, miles de guerras

civiles en sus territorios, situaciones límite de hambre, horror y

desdicha.

Johnny es una soldado adiestrado para matar y conocido por

todos. Con su pequeño ejército formado por otros tres

adolecentes Johnny se dedica a saltar robar y asesinar todo lo

que se encuentra en su camino.

Son niños que se dedican a jugar a la guerra, ahogados de

desinformación, sin sentimientos, sin miedo,...

Laoca es una niña de 16 años que trata de escapar con su

hermano pequeño de la ciudad que esta siendo arrasada por

milicias de niños soldados. Mientras johnny avanza, la niña

huye.

Dos infancias destruidas un país desolado por las guerras y un

pueblo que intentara sobrevivir y salvaguardar una parte de

humanidad a pesar de todo.

Page 15: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

15

TÍTOL ORIGINAL

Johnny Mad Dog

ANY 2008

DURACIÓ 98 min.

CONTEXT Segle XXI, África

DIRECTOR Jean-Stéphane Sauvaire

GUIÓ Jean-Stéphane Sauvaire (Novela: Emmanuel Dongala)

MÚSICA Jackson Tennesse Fourgeaud

PRODUCTORA Coproducció Liberia-Francia-Bélgica; MNP Entreprise / Explicit Films / Scope Pictures / CNC

GÈNERE Drama. Bélico | Infancia

Què veiem en la pel·lícula? Àfrica a dia d'avui, milers de

guerres civils en les seves territoris situacions límit de

gana, horror i dissort. Johnny és una soldat ensinistrat per

matar i conegut per tots.

com *Mad *dog. Amb el seu petit exercit format per altres

tres *adolescents, Johnny es dedica a saltar

robar i assassinar tot el que es troba en el seu camí.

Són nens que es dediquen a jugar a la guerra , ofegats de

desinformació, sense sentiments, sense por.

Laoca és una nena de 16 anys que tracta d'escapar amb el

seu germà petit de la ciutat que aquesta sent arrasada per

milícies de nens soldats mentre *johnny avança amb la

nena.

Dues infàncies destruïdes un país desolat per les guerres

un poble que intentés sobreviure.

i salvaguardar una part d'humanitat malgrat tot.

Page 16: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

16

Reflexiones finales:

La maestra nos pidió que explicáramos la situación de niños soldado y que hiciéramos

nuestra propia definición.

¿Qué es para mí un niño soldado? Son niños abatidos por mayores que los captan desde

pequeños para asesinar a personas inocentes. y que matan a su propia familia por que si

no los matan a ellos. Niños sin sentimientos, sin futuro, sin razón de ser, solo la de

sobrevivir.

Lo duro de esta película es que la explotan a niños inocentes que en vez de secuestrarlos

deberían de darles ejemplo y ayuda para su futuro. Particularmente yo, he aprendido a

valorar la vida por que uno tiene buena situación a en comparación a ellos. Ellos viven en

guerra e intentan sobrevivir y en cambio nosotros si pudimos decidir y decidimos mal, así

que es momento de cambio. Sé que estábamos desaprovechándola.

He visto en las imágenes que la pasan muy mal, Un niño soldado es bueno hasta que lo

obligan a ser malo y no les queda otra opción: morir o sobrevivir. Mi opinión es que

debería de hacer algo por esos niños.

Algunos mueren de hambre, otros son asesinados y sufren abusos por los mayores, es un

ejemplo más de situaciones de explotación infantil en el siglo XXI.

Me da mucha tristeza pensar en lo que sucede en algunos países no olvidemos que son

niños inocentes a pesar de todo.

Page 17: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

17

Reflexions finals:

La mestra ens demanà

que expliquéssim la

situació dels nins soldat

i que féssim nostra

pròpia definició. Què és

per mi un nen soldat?

són nens abatuts per

majors que els capten

des de petits per

assassinar a persones innocents. i que maten a la seva

pròpia família per que o si no els maten a ells. Nens sense

sentiments, sense futur, sense raó de ser, solament la de

sobreviure.

El dur d'aquesta pel·lícula és que l'exploten a nens

innocents que en comptes de segrestar-los

haurien de donar-los exemple i ajuda per al seu futur.

Particularment jo, he a valorar la vida per que un té bona

situació a en comparació a ells. Ells viuen en guerra i

intenten sobreviure i en canvi nosaltres si vam poder decidir

i decidim malament, *doncs que és moment de canvi. Sé

que estàvem desaprofitant-la.

He vist en les imatges que la passen molt mal ,Un nen

soldat és bo

.

Fins que ho obliguen a ser dolent i no els queda una altra

opció: morir o sobreviure. la meva opinió és que deuria fer

alguna cosa per aquests nens.

Alguns moren de gana

uns altres són matats i

abusats pels majors, és un

exemple més de

situacions de explotació

infantil encara estant al

segle XXI.

Em dóna molta tristesa

pensar en el que succeeix

en alguns països no

oblidem que són nens

innocents malgrat tot

Page 18: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

18

¿Por qué la he elegido?

La he elegido porque me parece una película muy sentimental.

También creo que refleja las diferentes clases sociales de Estados Unidos a mitad del siglo XX

Finalmente añadiré que es un drama ambientado en la segunda guerra mundial, con lo que conlleva que sea una película realista.

¿Donde la he visto?

En el centro ES FUSTERET, un día festivo, con los educadores.

¿Con quien la he visto?

Con mis compañeros del centro ES FUSTERET y dos educadoras que habían de turno.

… …

FICHA TECNICA

TITULO: Diario de Noah.

TITULO ORIGINAL: The Nolebook

AÑO: 2004

PAÍS: EE.UU

GÉNERO: Romance, Drama

¿De que trata?

Trata de dos jóvenes que se enamoran locamente y como son de diferentes clases sociales, les es muy difícil llevar con buen pie su relación, por ello han de superar muchos obstáculos que les pone la vida para lograr finalmente estar juntos.

Page 19: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

19

19

Page 20: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

20

En una residencia de ancianos, un hombre lee a una mujer una historia de amor escrita en su viejo cuaderno de notas. Es la historia de Noa Calboun y Allíe Nelson. Dos jóvenes adolescentes de Carolina del Norte, que a pesar de vivir en dos ambientes sociales muy diferentes, se enamoraron profundamente y pasaron juntos un verano inolvidable antes de ser separados primero por sus padres y mas tarde por la guerra.

Trata de dos jóvenes que se enamoran locamente cuando se ven en una feria que hay montada en su pueblo. Su relación se ve muy limitada por las diferentes clases sociales que los dos tienen, por ello intentan vivir un verano inolvidable, ya que dudan que su relación en un futuro prospere. Al terminar el verano, se dan cuenta que su amor es verdadero y que no pueden dejarse. Noa esta alistado para ir a la guerra y Alie con un tremendo dolor en el corazón lo acepta con mucha impotencia. Pasan los años y Alie se casa con un magnate conocido por la familia, al cabo del tiempo, de repente ve en el diario a Noa en portada y de fondo la casa que él le había prometido. Ahí se da cuenta que aún sigue enamorada, y vuelve con él.

Era un chico que quedo con sus amigos para ir a la feria y cuando estaba ahí se fijó en una chica. Justo la vio se enamoro de ella, y aunque ella al principio la rechazaba no se dio por vencido y al final consiguió una cita.

Iniciaron una relación durante todo el verano, pero no una relación cualquiera, sino una con tanta pasión que jamás ninguno de los dos pudo olvidar. Alie le presentó a Noa su familia, y su madre, como vio que era de baja clase social no lo admitieron. A partir de ahí comenzaron a surgir muchos obstáculos entre ellos y su relación paso a ser una relación prohibida, que con el paso del tiempo,

llegó a su fin, ya que Noa tuvo que alistarse en la guerra.

Al cabo del tiempo, Alie se casó con un magnate reconocido y dejó a un lado el amor que sentía por Noa, ya que pensaba que había muerto en la guerra porqué su madre no le dio las cartas que él le escribio. A continuación, un día se fijo que en el diario había una foto de Noa y en el fondo la casa que él le había prometido construir. Ahí se dio cuenta de que su madre le había estado engañando todo ese tiempo, y decidió tomar las riendas de su vida y volvió con él.

Pasaron los años y Ali empezó a sufrir Alzheimer y la ingresaron en una residencia de ancianos, Noa iba cada día y le recitaba el diario de amor que él había relatado. Ella por la discapacidad que padecía no se acordaba que esa historia era la suya, y tampoco se acordaba de que el anciano que se la estaba relatando era su marido, Noa. Hasta que un día ella recobra su memoria y lo recuerda todo, pero al cabo de pocos minutos la vuelve a perder. Noa por ello sufre un ataque al corazón y muere.

Que antiguamente en los años que estaba la guerra mundial las clases sociales eran muy importantes y lo que los padres decidían normalmente era lo que tenías que hacer.

También he aprendido que pase lo que pase uno puede hacer realidad tus sueños y olvidar el pasado y vivir tranquilamente el presente y futuro.

Esta película me ha transmitido mucho romanticismo como a la vez mucha tristeza y impotencia. Pero a pesar de eso, creo que te hace pensar en que uno solo es capaz de decidir lo que el realmente quiere.

Escrito por Esther C.

SINÒPSIS: En una residencia de persones

Page 21: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

21

majors on un home llegeix a una dona una historia de amor escrita en un vell quadern de notes. Es la història de Noah Calbourn i Allíe Nelson. Dos joves adolescents de Carolina del Nord, malgrat que viuen en dos ambients socials molt diferents, s'enamoren profundament i passen junts un estiu inoblidable antes de ser separats primer per els seus pares i després per la guerra.

RESUM: És la història de dos joves que s'enamoren bojament quan es veuen en una fèria que hi ha muntada en els seu poble. La seva relació es veu molt limitada per les diferents classes socials que els dos tenen, per això, intenten viure un estiu inoblidable, ja que dubten que la seva relació en un futur prosperi. Al acabar l'estiu, s'adonen que el seua mor es verdader i que no es poden deixar. Noah està allistat per anar a la guerra i Ali amb un increïble dolor en el cor ho accepte amb molta impotència. Passen els anys i Alie es casa amb un magnat conegut per la família, al cap del temps, de repent veu en el diari a Noah en portada i de fons la casa que ell li havia promès . Allà s'adona que encara segueix enamorada i torna amb ell.

PRESENTACIÓ: Era un adolescent que va quedar amb els seus amics per anar a la fèria i quan era allà es va fixar en una al·lota. Just la va veure, es va enamorar d'ella i encara que al principi ella el renegava no es va donar per vençut fins que al final va aconseguir una cita.

NUS: Van tenir una relació durant tot l'estiu, però no una relació qualsevol, sinó amb tanta passió que mai més no va poder oblidar. Alie li va presentar a Noah a la seva família, i la seva mare com que va veure que era de baixa classe social no el va admetre. A partir d'allà van començar a passar per molts d’obstacles entre ells i la seva relació i va passar a ser prohibida que amb el pas del temps, v arribar al seu final, ja que Noah va tenir que allistar-se a la

guerra.

DESENLLAÇE: Al cap del temps, Alie es va casar amb un magnat reconegut i va deixar apart l'amor que sentia per Noah, ja que pensava que havia mort a la guerra perquè la seva mare no li donava les cartes que ell li escrivia. A continuació, un dia es va fixar en el diari que hi havia una foto de Noah i en el fons la casa que ell li havia promès construir. Allà se’n va adonar de que la seva mare l'havia estat mentint tot aquest temps, i va decidir emprendre les rendes de la seva vida , i va tornar amb ell.

Finalment, van passar els anys i Ali va començar a sofrir Alzheimer i la van ingressar a una residencia de gent major. Noah, hi anava cada dia pi li recitava el diari d'amor que ell li havia relatat. Ella per la discapacitat que tenia no s’enredortava que la història era seva i tampoc s’enredortava de que el vell que li relatava era el seu home, Noah. Fins que un dia ella recobrava la seva memòria i ho recorda tot, però al cap de pocs minuts la va tornar a perdre. Noah a partir d'això sofreix un atac de cor i mor.

QUÈ HE APRÈS : Que antigament en els anys que estenien a la guerra mundial les classes socials eren molt importants i el que els pares deien normalment era el que hi havia de fer.

També he après que passi el que passi un pot fer realitat els teus somnis i oblidar el passat i viure tranquil·lament el present i el futur.

OPINIÓ PERSONAL: Aquesta pel·lícula m'ha transmès molt de romanticisme com a la vegada molta tristesa i impotència. Però malgrat això, crec que et fa pensar en que un tot sol es capaç de decidir el que rrealmente vol.

Escrit per Esther C

21

Page 22: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

22

arry Potter es un niño huérfano que vive con sus únicos parientes vivos, la

familia Dursley, en un suburbio inglés. En su cumpleaños número 11, Harry es

visitado por un misterioso individuo llamado Rubeus Hagrid, quien le revela

que realmente él es un mago bastante popular en el mundo mágico por haber

sobrevivido al ataque mortal de Lord Voldemort cuando sólo tenía un año de edad. Tras

haber asesinado a sus padres (James y Lily Potter), Voldemort intentó atacar a Harry

pero no consiguió matarlo, dejándole solamente una cicatriz en forma de rayo sobre su

frente. Sabiendo esto, Hagrid acompaña a Harry para comprar lo necesario con tal de

comenzar su formación en el Colegio Hogwarts de Magia y Hechicería.

H

Hermione Granger y Ron Weasley

son los mejores amigos de Harry

Page 23: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

23

arry Potter és orfe i viu en unes condicions infrahumanes a casa d'uns tiets despietats

fins que descobreix els seus dots de bruixot i es convidat a estudiar a una escola de

màgia i bruixeria. Allà, amés de aprendre l'ofici, haurà de combatre. Voldemort, que

encarna les forces del mal, i defensar la joia de l'escola, una pedra filosofal, que segons sembla

n'hi a més d'un que vol trobar.

H

L'escola va ser fundada fa 1000 anys pels

quatre mags més famosos i poderosos que

mai hagin existit: Godric Gryffindor, Helga

Hufflepuff, Rowena Ravenclaw i Salazar

Slytherin. Creant cada un d'ells una casa a

imatge i semblança. Un cop matriculats, els

alumnes són repartits entre les quatre cases

segons els seus valors amb l'ajuda del barret

seleccionador. Aquestes quatre cases unides

són el que coneixem com Hogwarts

Page 24: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

24

Creo que es una buena película y, en general, toda la saga ya que es muy entretenida y te engancha, te hace meterte en el papel de los protagonistas y te entran ganas de estar allí y hacer todo lo que hacen. Aunque sea de fantasía te enseña muchas cosas como la amistad el esfuerzo para conseguir las cosas el valor para enfrentarte a tus miedos y obstáculos. También te enseña que estudiar es divertido, ya que estudian magia y hechicería. Yo le recomiendo esta película a todo el público de cualquier edad y de cualquier sexo, ya que es una película para las edades entre 1 y 99 años. Os recomiendo ver la saga entera que se compone de 7 películas y la 7ª está en dos partes, en total 8 películas.

Page 25: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

25

OPINIÓ EDUCATIVA: Crec que es una bona pel·lícula i, en general, tota la saga ja que es molt entretinguda i t'enganxa, et fa ficar-te al paper dels protagonistes i et entren ganes d'estar allà i fer tot el que fan. Encara que sigui de fantasia t'ensenya moltes coses com l’amistat l'esforç per aconseguir les coses, el valor per enfrontar-te a les teves pors y obstacles. També t'ensenya que estudiar es divertit, ja que estudiïn màgia y fetilleria. Jo li recomano aquesta pel·lícula a tot el públic de qualque edat i de qualque sexe, ja que es una pel·lícula per les edats entre 1 y 99 anys. Us recomano veure la saga entera que es compon de 7 pel·lícules i la 7ª està en dos parts, en total 8 pel·lícules.

Nota: Encara que els textos en català i

castellà no són els mateixos, el contingut

s'assembla molt. Perdoneu però és que hi

ha molt material i poc espai.

Joseu.

Page 26: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

26

OPINIÓN PERSONAL. Yo soy Sam es un pedazo de película que nos hace ver

lo difícil que es la vida para las personas

discapacitadas, y más que lo difícil que es, yo diría lo

difícil que le hacemos la vida los demás a ellos, la

desconfianza que sentimos, y el desconcierto a la hora

de tratarlos. Pero es mas que eso, creo que esta

película nos hace ver que pueden ser discapacitados

intelectualmente, pero que son las personas con mas

inteligencia emocional del mundo, que a su vera

nosotros somos los discapacitados en el ámbito

emocional, que ellos tienen un grado muy elevado de

comprensión hacia los demás, de involucrarse para

ayudar a cualquiera.

Page 27: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

27

SINOPSI

Sam (Sean Penn) és un discapacitat mental-síndrome

de Down, una mica d'autisme-amb la intel·ligència d'un

nen de set anys que viu feliç amb la seva filla, Lucy

(Dakota Fanning), ja que la seva dona l'ha abandonat.

Tot el temps que li deixa lliure el seu treball en una

cafeteria ho ocupa en educar-la, tasca per la que

compta amb l'ajuda de la madura Annie (Dianne

Wiest), la seva veïna i amiga, que sempre té al seu

costat per donar-li molts i bons consells. La vida

transcorre amb tranquil·litat però Lucy ja ha complert

set anys i comença a ser més llesta que el seu pare. Les

autoritats pensen que el seu pare pot frenar el seu

creixement intel·lectual i decideixen que estarà millor

amb uns pares adoptius que la puguin educar en un

ambient tradicional. Però Sam no es rendirà i buscarà

l'ajuda d'un advocat. L'escollida a l'atzar serà Rita

Harrison (Michelle Pfeiffer), una lletrada d'un

prestigiós bufet amb honoraris inassolibles que

decidirà ajudar de forma altruista. Bolcada totalment

en el seu treball ha triomfat en el terreny professional

però la seva vida personal va a la deriva. El seu

matrimoni fa aigües i el seu fill per al qual no té temps,

se sent sol. Els dos lluitaran i s'ajudaran mútuament

per recuperar els que més estimen

OPINIÓN PERSONAL

Jo sóc Sam és un tros de pel·lícula que

ens fa veure com és de difícil la vida per

a les persones discapacitades, i més

que és de difícil, jo diria que difícil que li

fem la vida els altres a ells, la

desconfiança que sentim, i el

desconcert a l'hora de tractar-los. Però

és mes que això, crec que aquesta

pel·lícula ens fa veure que poden ser

discapacitats intel·lectualment, però

que són les persones amb més

intel·ligència emocional del món, que al

seu costat nosaltres som els

discapacitats en l'àmbit emocional, que

ells ten en un grau molt elevat de

comprensió cap als altres, d'involucrar-

per ajudar a qualsevol.

.

Page 28: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

28

Es una película que refleja muchos valores tanto positivos (la amistad, el respeto, la superación, la humildad) como negativos (la mentira, el egoísmo, la desigualdad). Además, genera un gran debate debido a que puede haber diversidad de opiniones en cuanto a si una persona con discapacidad es capaz de llevar la responsabilidad de educar a un hijo. El mayor interés que perseguimos con el visionado de esta película es la reflexión sobre la integración social de las personas con discapacidad.

Realizadores: Hugo D.H, Álvaro V.N, Dean Carlos V. y Raúl V. L

Page 29: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

29

és una pel·lícula que reflecteix molts valors tant positius (l'amistat, el respecte, la superació, la humilitat) com negatius (la mentida, l'egoisme, la desigualtat). A més, genera un gran debat pel fet que pot haver diversitat d'opinions sobre si una persona amb discapacitat és capaç de portar la responsabilitat d'educar un fill. El major interès que perseguim amb el visionat d'aquesta pel·lícula és la reflexió sobre la integració social de les persones amb discapacitat.

Realitzadors: Hugo D.H, Álvaro V.N, Dean Carlos V., y Raúl V. L

ALTRES PELICULAS ON SURTEN PERSONATGES AMB PROBLEMES DE AUTISME

Page 30: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

30

ENTREVISTA MARGALIDA

FERRANDO DIRECTORA GENERAL

DE FAMILIA, BIENESTAR SOCIAL Y

ATENCIÓN A PERSONAS EN

SITUACIÓN ESPECIAL

Estimad@s lectores, hoy tenemos el honor de poderos presentar una entrevista con nuestra directora general, Margalida Ferrando. Antes de ir a verla, la maestra nos ha explicado quién es y que cargo ocupa y nosotros en internet hemos encontrado esta pequeña biografía. Licenciada en Derecho, Ferrando es experta universitaria en Mediación y Orientación Familiar y Responsabilidad Social Corporativa. Ha sido diputada del Parlamento de las Islas Baleares (1995-99); consejera del Consell de Mallorca (1995-99); y edil de Servicios Sociales del Ayuntamiento de Palma hasta el año 2007.

Soy licenciada de derecho en la UIB

En realidad en política nunca se presenta una a este tipo de cargos. Usualmente es la persona responsable de la nueva Consejería la que decide proponer a las personas afines a ella diferentes responsabilidades. En este caso a mi se me propuso poder dirigir esta DG. Me los propusieron y acepté por que me gusta todo lo relacionado con temas sociales. Aunque soy abogada mi trayectoria laboral siempre ha estado vinculada a esta temática.

Antes de la política trabaje en la Oficina de defensa de la víctima, un trabajo que me marcó mucho y que hizo que mi trayectoria se desviara hacia lo social.. Cuando me inicie en política, antes de este cargo, he sido regidora de los servicios sociales en el Ayuntamiento de Palma desde el año 2003 hasta el 2007. Después estuve en la misma regiduría pero en al oposición.

Trabajar, en el inicio de mi carrera, en la oficina de

la defensa de la víctima. Despertó en mí una vena

social que quería desarrollar y trabajar.

Page 31: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

31

Estimad@s lectors, avui tenim l'honor de poder-vos presentar una entrevista amb la nostra

directora general, Margalida Ferrando. Abans d'anar a entrevistar-la la mestra ens ha explicat

qui és i que càrrec ocupa i nosaltres en internet hem trobat aquesta petita biografia.

Llicenciada en Dret, Ferrando és experta universitària en Mediació i Orientació Familiar i

Responsabilitat Social Corporativa. Ha estat diputada del Parlament de les Illes Balears (1995-

99); consellera del Consell de Mallorca (1995-99); i edil de Serveis Socials de l'Ajuntament de

Palma fins a l'any 2007.

1.Podríem preguntar-te com és la

teva formació?

Sóc llicenciada de dret en la UIB

2.Perquè vas decidir presentar-te

a aquest lloc?

En realitat en política mai es

presenta una a aquest tipus de

càrrecs. Usualment és persona

responsable *de la nova

Conselleria la que decideix

persones afins a ella diferents

responsabilitats. En aquest cas a

mi em vam proposar poder dirigir

aquesta DG. Me'ls van proposar i

vaig acceptar per que m'agrada tot

el relacionat amb temes socials.

Encara que sóc advocada la meva

trajectòria laboral sempre ha estat

vinculada a temes socials.

3.A què et dedicaves abans? O quin lloc ocupaves? Abans de la política havia estat a l'Oficina de defensa de la víctima, un treball que em va marcar molt i que va fer que la meva trajectòria es desviés cap al social.. Quan m'iniciï en política, abans d'aquest càrrec, he estat regidoria però en a l'oposició. 4.Què va fer que triessis aquest tipus de treball? Com ja us he dit, bàsicament m’inicia de la meva carrera a l’oficina que us he dit, L’oficina de la defensa de la víctima. Va despertar en jo una vena social que volia desenvolupar i treballar-la. 31

Page 32: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

32

Creo que debemos abordar todos los temas

sociales desde la prevención y trabajarlos en medio abierto, y potenciar medidas en medio abierto nos ayudará a evitar el uso de medidas más restrictivas como pueden ser los internamientos. Creo que es importante analizar y evaluar los programas que se trabaja en la libertad vigilada de manera exhaustiva y valorar o detectar donde falla para buscar soluciones y me gustaría añadir que creo que sobre este tema es muy importante nuestra opinión. Vosotros, mejor que nadie, sabéis o sentís que es lo que no ha fusionado en vuestras libertades vigiladas. ¿Qué ha provocado que no la cumplieseis? Me interesa mucho vuestra opinión, así que os invito a que hagáis una reflexión y me la enviéis ya que me interesa mucho que pensáis vosotros.

La maestra nos dice que lo trabajaremos en el aula y que haremos un escrito para que le llegue a Margalida.

Sí, en principio creo que sí y confío en el trabajo que se está haciendo. Se realizan talleres en los centros pero quizás deberíamos potenciar mas y mejor los métodos sobre tratamiento del delito. Ahora se está trabajando en un nuevo proyecto y creo que será una buena iniciativa para reforzar el tema.

No, en principio no. Pero si que es cierto que creo que no es malo ir revisando las leyes. Es decir, Quizás debería revisarse la ley porque ya tiene 10 años y puede ser buen momento para valorar si hay cosas que no funcionan. La sociedad cambia mucho y a una velocidad importante, cosa que no pasan con las leyes, así q e hay que tener presente la revisión continúa para poder dar respuesta a todo.

Page 33: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

33

5.- Què opines sobre el

funcionament de la

llibertat vigilada? Per què

creïs que la incompleix

tanta gent?

Crec que hem d'abordar

tots els temes socials des

de la prevenció i treballar-

los al mig obert, i

potenciar mesures al mig

obert ens ajudarà a evitar

l'ús de mesures més

restrictives com poden

ser els internaments.

Crec que és important

analitzar i avaluar els

programes que es treballa

en la llibertat vigilada de

manera exhaustiva i

valorar o detectar on falla

per buscar solucions i

m'agradaria afegir que

crec que sobre aquest tema és molt important nostra

opinió. Vosaltres, millor que ningú, sabeu o el que sentiu,

que és el que no ha fusionat en les vostres llibertats

vigilades. Què ha provocat que no la complíssiu?

M'interessa molt la vostra opinió, així que us convido al fet

que feu una reflexió i me l'envieu ja cremi interessa molt

que penseu vosaltres.

La mestra ens diu que ho reflexionarem a l'aula i que farem

un escrit per que li arribi a Margalida.

6.- Creïs que en els centres hi ha suficients tallers sobre

tractament del delicte?

Sí, en principi crec que sí i confiï en el treball que s'està fent.

Es realitzen tallers en els centres però potser hauríem de

potenciar mes i millor els mètodes sobre tractament del

delicte. Ara s'està treballant en un nou projecte i crec que

serà una bona iniciativa per reforçar el tema.

7.- Creïs que haurien de rebaixar l'edat penal?

No, en principi no. Però si que és cert que crec que no és

dolent anar revisant les lleis.

És a dir, tal vegada s’hauria de revisar-se la llei perquè ja té

10 anys i pot ser bon moment per valorar si hi ha coses que

no funcionen. La societat canvia molt i a una velocitat

important, cosa que no passen amb les lleis, així q i cal tenir

present la revisió contínua per poder donar resposta a tot.

8.- Et sembla que tots els menors han de cobrar el subsidi

d'excarceració

Crec que com totes les ajudes i subvencions que es puguin

donar, han de complir una funció important, i aquesta la

compleix en el procés de reinserció del menor però que

seria necessari que hagués un seguiment d'aquestes i un

control que es fa l'ús adequat d'aquestes.

9.No creïs que seria mes fàcil la gestió del *Fusteret si fos

un centre només de dones?

Bé cal valorar-se els criteri d'agrupaments per poder fer-ho

de la manera més positiva. Però també és important que

s'aprengui a relacionar-se nins i nines, a gestionar-se bé, a

conviure i si no hi ha conflictes greus no tenen per que

canviar.

Page 34: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

34

Margalida nos agradece que le hayamos hecho esta entrevista y nuestras aportaciones y opiniones, pero en realidad nosotros somos los que estamos muy contentos y agradecidos de poder haber venido.

Creo que como todas las ayudas y subvenciones que se puedan dar, deben cumplir una función importante, y ésta la cumple en el proceso de reinserción del menor. Pero que debería haber un seguimiento de éstas y un control que se hace el uso adecuado de éstas.

Bueno hay que valorarse los criterios de agrupamientos para poder hacerlo de la manera más positiva. Pero también es importante que se aprenda a relacionarse chicas y chicos, a gestionarse bien, a convivir y si no hay conflictos graves no tienen por qué cambiar.

Sí. Y de hecho hay herramientas para hacerlo, por ejemplo existe la remisión. Pero también es importante prever como se va a desarrollar el menor fuera del centro. A veces las prisas no son buenas consejeras.

Si, me impacto mucho la historia de un chico que fui de los primeros casos que conocí. No era mal chaval pero llevaba una vida de riesgo continua, nunca pensó que podría ingresar en prisión. Pero con los antecedentes que tenía y su trayectoria finalmente llegó el día que tuvo que entrar en prisión por un robo en una casa. También me impactan mucho las victimas de los delitos, trabajar en la oficina de defensa de la víctima, como ya os he dicho, me marcó mucho.

Ahora poco tiempo libre (entre risas) llevamos un año muy intenso y el tiempo libre lo suelo dedicar a estudiar y revisar algunas cosas. Pero también me gusta viajar, el cine y el teatro, y por supuesto disfruta de mi familia y amigos hay que cuidarlos, la política sólo es una temporada, y hay que saber cuidar la vida personal de una que es para siempre

Page 35: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

35

10.Haurien de revisar-

se mes les mesures

d'internament dels

menors?

Sí. I de fet hi ha eines

per fer-ho, per exemple

existeix la remissió.

Però també és

important preveure

com es va a

desenvolupar el menor

fora del centre.

De vegades les presses

no són bones

conselleres

11.Coneixes la història de qualque

menor?

Si, m'impactà molt la història d'un

al·lot que vaig tenir a l’oficina de

defensa de la víctima, un dels

primers casos que vaig conèixer. No

era mal xaval però portava una vida

de risc *contínua, mai va pensar

*que podria ingressar a la presó.

Però amb els antecedents que tenia i

la seva trajectòria finalment va

arribar el dia que va haver d'entrar a

la presó per un robatori en una casa.

També m'impacten molt les mates

dels delictes, treballar en l'oficina de

defensa de la víctima, com ja us he

dit, em va marcar molt.

12.A què dediques el teu

temps lliure?

Ara poc temps lliure (entre

riures) portem un any molt

intens i el temps lliure ho solc

dedicar a estudiar i revisar

algunes coses. Però també

m'agrada viatjar, el cinema i el

teatre, i per descomptat gaudir

de la meva família i amics. és

important cuidar-los, la política

només és una temporada, i

s’ha de cuidar la vida personal

d'una que és per sempre

UN LLIBRE: Un dels

quals he llegit

últimament “El mon

entre costures”·,

encara que tampoc

és no dels que més

m'hagi impactat

UNA PEL·LÍCULA *Rainman, un exemple de superació

Per acabar...

procuro usar

altres colors

però reconec

que el negre

m'atreu molt.

UN COLOR Sobretot el

Margalida ens agraeix que li hàgim fet aquesta entrevista i les nostres aportacions i

opinions, però en realitat nosaltres som els que estem molt contents i agraïts de poder

haver vingut.

Page 36: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

36

n la plaza de Cort de Palma se encuentra el

Ayuntamiento. En el Ayuntamiento de Palma

hace mucho tiempo hubo una prisión. Aquél

edificio tenía una puerta principal gigante que

hoy en día esta cubierta por una gran ventana de

colores y un banco de piedra. En aquella época

los campesinos iban a conseguir trabajo

esperando a las personas con dinero para que

los cogiesen para contratarlos para

trabajar. A parte de eso aquella gente iba

para perder el tiempo, desde ese

momento se llamo el banco de los vagos o

del “sinofós”, porque aquella gente lo

utilizaban de excusa para no ir a

trabajar ¨si no fos perquè...¨

En la tercera planta hay un gran reloj. Como el constructor de aquella famosa obra se

llamaba Figuera, al reloj se le llama “En Figuera”. Además en las esquinas del edificio hay

unos hombres que hacen fuerza para aguantar toda la cubierta, las mujeres son Cariátides.

Dos dragones representan a Jaume Primer, el rey de la corona de Catalunya i Aragó (1208-

1276). El llevaba una hermosa armadura y un casco con un dragón con alas, y en el

Ayuntamiento de Palma hay una réplica.

E

Page 37: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

37

A la plaça de Cort de Palma es troba

l'Ajuntament. A l'Ajuntament de Palma fa molt de

temps hi va haver una presó. Aquell edifici tenia

una porta principal gegant que avui dia aquesta

coberta per una gran finestra de colors i un banc

de pedra. En aquella època els camperols anaven

a aconseguir treball esperant a les persones amb

diners perquè els agafessin per contractar-los per

treballar. A part d'això aquella gent anava per

perdre el temps, des d'aquest moment es dic el

banc dels ganduls o del "sinofós", perquè aquella

gent l'utilitzaven d'excusa per no anar a

treballar ¨ si no grafs perquè ...

A la tercera planta hi ha un gran rellotge. Com el

constructor d'aquella famosa obra es deia

Figuera, al rellotge se li crida "En Figuera". A més

en les cantonades de l'edifici hi ha uns homes que

fan força per aguantar tota la coberta, les dones

són Cariátides.

Dos dracs representen Jaume Primer, el rei de la

corona de Catalunya i Aragó (1208-1276). El

portava una bella armadura i un casc amb un drac

amb ales, i en el Ajuntament de Palma hi ha una

rèplica

Page 38: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

38

El edificio actual fue construido sobre un

solar donde antiguamente se ubicó un

Convento que fue demolido en 1836. En una

parte de este edificio el Casino Balear en

1848 decidió construir su sede, obra del

arquitecto Antoni Sureda i Villalonga. En

este edificio, durante esta época se hacían

fiestas (era un club social donde tenían

como socios a la aristocracia y a la alta

burguesía mallorquina). Las mujeres en ese

tiempo no podían ser socias, solo los

hombres y a las mujeres sólo se les

permitían entrar para las fiestas.

En el año 1880 se construyó la biblioteca, la

cual alberga una colección histórica. Tienen

el libro publicado en catalán más antiguo,

Blanquerna, escrito en el año 1283... Y se

conserva igual y lo tienen en castellano.

La fachada de la calle Conquistador de estilo

modernista se realizó durante la reforma de

1913. En ella se ve las tres plantas de que

consta el edificio y una importante decoración

modernista que se concentra en las columnas,

puertas y ventanas. De la fachada destaca el

balcón central y el arco superior donde está

enmarcado el escudo de Mallorca y alrededor

el nombre “Círculo Mallorquín”.

En el año 1983 se comenzó a utilizar el

edificio como el Parlamento de las islas

baleares.

Si queréis saber más, aquí os dejamos una

dirección web para que la miréis:

http://itinerarioshistoricos.diariodemallorca.

es/fascgeneric.php?f=43&idioma=Esp

Page 39: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

39

L'edifici actual va ser construït sobre un

solar on antigament es va situar un

convent que va ser demolit en 1836. En

una part d'aquest edifici el Casino

Balear el 1848 va decidir construir la

seva seu, obra de l'arquitecte Antoni

Sureda i Villalonga. En aquest edifici,

durant aquesta època es feien festes

(era un club social on tenien com a

socis a l'aristocràcia i a l'alta burgesia

mallorquina). Les dones en aquest

temps no podien ser sòcies, només els

homes i les dones només se'ls

permetien entrar per les festes.

L'any 1880 es va construir la biblioteca,

la qual alberga una col·lecció històrica.

Tenen el llibre publicat en català més

antic, Blanquerna, escrit en l'any 1283

... I es conserva igual i el tenen en

castellà.

La façana del carrer Conquistador

d'estil modernista es va realitzar durant

la reforma de 1913. En ella es veu les

tres plantes de què consta l'edifici i una

important decoració modernista que es

concentra en les columnes, portes i

finestres. De la façana destaca la

balconada central i l'arc superior on

està emmarcat l'escut de Mallorca i al

voltant el nom "Círculo Mallorquín".

L'any 1983 es va començar a utilitzar

l'edifici com el Parlament de les Illes

Balears.

Si voleu saber més, aquí us deixem una

adreça web perquè la mireu:

http://itinerarioshistoricos.diariode

mallorca.es/fascgeneric.php?f=43&id

ioma=Esp

Page 40: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

40

Page 41: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

41

Beldur Barik es una iniciativa puesta en marcha por la red de municipios Berdinsarea, para fomentar la igualdad, el respeto, la autonomía y la libertad entre las y los jóvenes.

Beldur Barik no es sólo un concurso. Es un proceso. Surge hace 4 años a raíz de la preocupación sobre el dato de que el 42% de las denuncias interpuestas en Euskadi por malos tratos eran de mujeres menores de 32 años. Pero además de los malos tratos en el contexto de la pareja, sabemos que la violencia tiene múltiples caras y muchos espacios, a menudo de forma normalizada: los diversos abusos y agresiones que ocurren día a día en clase, en la calle, al salir de fiesta o dentro de la propia familia. La campaña de Beldur Barik es entendida como un proceso participativo, cuyo objetivo es que la juventud reflexione sobre estos temas y se implique de forma activa. El programa Beldur Barik se enmarca en la campaña de Eudel en torno al 25 de Noviembre (Día Internacional contra la Violencia de Genero) y cuenta con el apoyo de las tres diputaciones vascas, Emakunde, la Dirección de Atención a Víctimas de Violencia de Género del Gobierno Vasco, así como con la colaboración de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU), el departamento de Educación del Gobierno vasco y EITB.

Esta 3ª edición del premio Beldur Barik tiene la finalidad de reconocer, valorar e impulsar todo tipo de expresiones artísticas que muestren cómo chicas y chicos enfrentan la actual situación de desigualdad hacia las mujeres con actitudes y comportamientos basados en el respeto, la igualdad, la libertad y autonomía, la corresponsabilidad y el firme rechazo a la violencia sexista. Los proyectos participantes deben plasmar la actitud Beldur Barik, reflejando el compromiso personal y colectivo para superar las diferentes formas de violencia hacia las mujeres y para construir unas relaciones libres, respetuosas, igualitarias, diversas y no sexistas. Por encima de la calidad técnica o artística, se valorará la calidad del mensaje, su capacidad para generar reflexiones y debates. Se valorará que las propuestas superen los estereotipos en los que se incurre al hablar de violencia, que no se ciñan a la violencia física en el contexto de la pareja (sino que visibilicen otras formas de violencia y discriminación) y que huyan del drama. Se tendrá en cuenta también la originalidad y frescura de las propuestas, tanto en el tema, como en el tono y la forma de expresar los mensajes. Se aceptará cualquier tipo de expresión, pero tendrá que ser siempre presentada en formato vídeo: cortos; videoclips; lipdubs; danza; poemas recitados o textos de reflexión leídos ante la cámara; presentación en vídeo de proyectos, fotografías u obras de arte; performances e intervenciones urbanas...

CENTRO

ZABALIK

Page 42: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

42

DICHO POPULAR

Estar a dos velas. No tener

dinero. Se atribuye su origen a

que antiguamente los juegos

ilegales de cartas solían

celebrarse en la oscuridad; el

jugador que hacía de banca y

manejaba el dinero solía tener

junto a él dos velas para contarlo.

Aflojar la mosca. Pagar dinero,

generalmente, a disgusto.

"Mosca" con el significado de

"dinero" lo usaba el escritor

Quevedo y aparecía también en

la novela picaresca. Aflojar la

mosca supone que el dinero ha

sido atrapado al vuelo, como se

atrapa una mosca, y que se va si

aflojas la mano, o sea, la bolsa

donde éste se guarda, según

explica José Luis García Remiro

en el libro ¿Qué queremos decir

cuando decimos...?.

Estar sin blanca. Estar sin dinero.

La palabra “blanca” alude a una

antigua moneda de vellón

llamada muy usada entre los

siglos XV y XVII por ser la moneda

de valor más bajo de la época.

La lengua castellana cambió bastante con el descubrimiento de América y la

llegada de nuevos productos como el cacao. Aquí tenéis algunas palabras

que adoptamos e incluimos en nuestro vocabulario a partir de lenguas

nativas.

Los marinos de Colón llevaron a América el español y a la vez adoptaron

para nuestro idioma muchas voces provenientes de lenguas nativas. La

primera que importamos fue canoa, y luego vinieron tiburón, cacao,

mazorca, puma, tucán, tapir... Del araucano, idioma de los mapuches,

proceden batata, tabaco, maíz o guacamayo; del náhuatl, que se hablaba

en México, aguacate, cacahuete, cacao y tomate; y del quechua, originario

de los Andes, heredamos cóndor, llama o vicuña.

La primera letra del apellido nos influye, por lo menos a la hora de comprar, según se desprende de un reciente estudio dado a

conocer en la revista Journal of Consumer Research. De acuerdo con los estadounidenses Kut A. Carson, de la Universidad

Georgetown, y Jacqueline M. Conard, de la Universidad de Belmont, que haya personas capaces de hacer cola toda una noche

para tener en primicia el libro de su autor favorito o el último modelo de la tableta de Apple tiene que ver, al menos en parte,

con su apellido. Concretamente, en una serie de experimentos han demostrado que las personas cuyos apellidos empiezan

por las últimas letras del alfabeto son las que más rápido responden a una oferta de compra. Según los autores se explica

porque, durante la infancia, los niños cuyos apellidos empiezan por V, Y o Z, por ejemplo, están en las últimas filas de la

clase, al final de las listas, en el último puesto de las colas… Y eso los convierte en más rápidos a la hora de responder.

Por el contrario, dicen los autores, “los que tienen apellidos que empiezan por las letras A, B, C o D están tan acostumbrados a

ser los primeros que las oportunidades individuales de llegar antes en una compra les traen sin cuidado”.

Información recogida en la siguiente pagina http://www.muyinteresante.es/icomo-te-influye-la-primera-letra-de-tu-apellido

¿COÓMO INFLUYE LA PRIMERA LETRA DE TU APELLIDO?

Page 43: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

43

Page 44: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

44

Un matrimonio decide ir a pasar vacaciones en una playa del Caribe, en el mismo hotel donde pasaron la luna de miel 20 años atrás, pero debido a problemas de trabajo, la mujer no pudo viajar con su marido, quedando en darle alcance unos días después.

Cuando el hombre llegó y se alojó en el hotel, vio con asombro que en la habitación había una computadora con conexión a Internet. Entonces decidió enviar un e-mail a su mujer pero, se equivocó en una letra y sin darse cuenta lo envió a otra dirección…

El e-mail lo recibe por error una viuda que acababa de llegar del funeral de su marido, y que al leer su correo electrónico se desmayó instantáneamente. El hijo de la viuda al entrar en la habitación, encontró a su madre en el suelo sin conocimiento, a los pies de la computadora, en cuya pantalla se podía leer…

Page 45: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

45

Para terminar, os dejamos la dirección de nuestro blog . Un saludo.

http://www.esfusteret.blogspot.com.es

Los alumnos y profesores de Es Fusteret os desean unas felices vacaciones. Hasta pronto.

Page 46: REVISTA THINK MAGAZINE JUNIO

46

“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.” La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del Govern de

les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí.

La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus usuaris en

coordinació amb els recursos comunitaris existents.

Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres col·lectius

vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades.

La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i abordar

diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un enfocament educatiu i social

de tipus multidisciplinari.

Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2 casals

d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes específics.

Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les que hi fan feina.

Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu; avaluació

del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat social corporativa; plans

d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de carrera i recollocació

(replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de satisfacció permanent als usuaris; noves

aliances mitjançant convenis amb la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Universitat-

Empresa (FUEIB), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional

d’Educació a Distància, i diferents Conselleries...

Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la seva gestió.

Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys. Es tracta

d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a tots els treballadors i

treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius que involucren a tota

l’organització; un grup de professionals on hi participen representants dels treballadors i

de les treballadores.

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De

forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i

companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el

debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortalesesi oportunitats).

Cadascú havia de dir la seva i ningú volia amollar!”

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que esva formar per elaborar el Pla

Estratègic. De formavoluntària, sense cap compensació però amb motivació,s’hi varen

apuntar companys i companyesde diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el

quemés ens va sorprendre va ser el debat animat durantla matriu DAFO (matriu de

debilitats, amenaces, fortaleses

i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva iningú volia amollar!”

La Fundació S’Estel ha

implementat plans

d’acolliment per als seus

usuaris, per al personal

benvingut i per als

practicants.