7/28/2019 restauracio constitucio 1876
1/2
TEMES DHISTRIA DESPANYALpoca de la Restauraci Borbnica
(1875-1902)
La Restauraci Borbnica i la Constituci de
Cop dEstat del generalMartnez Campos eldesembre de 1874.
Va acabar amb el perode de govern deSerrano i amb letapa del
Sexenni, iimpos el retorn del prncep Alfons coma Rei dEspanya.
Lopci borbnica haviacrescut en els darrersanys, sota el
lideratgedAntonio Cnovas del
Sinicia el perode conegut com a laRESTAURACI BORBNICA, en
lafigura dAlfons XII (1875-1885)
Aquest partit era recolzatfonamentalment per les
classesdominants, atemorides davant lafora del moviment obrer
idesitjoses dun rgim fort i
LES BASES IDEOLGIQUES DELA RESTAURACI(el sistema canovista)
Era un rgim profundament conservador itradicionalista,
polticament immobilista i nodemocrtic, i purament liberal en
laspecte
LExrcit es comprometia a la no intervenci en lavida poltica, a
canvi duna autonomia gaireb absoluta.
El nou rgim tenia com a prioritats lestabilitatinstitucional, el
manteniment de lordre pblic i de lapau social, i el desenvolupament
dels principis del
El prncep Alfons sign l1 dedesembre de 1874 a Londresel Manifest
de Sandhurst,on es reconeixia com alegtim Rei dEspanya iacce tava
el tron.
REGNATDALFONS XII(1875 1885)
7/28/2019 restauracio constitucio 1876
2/2
TEMES DHISTRIA DESPANYALpoca de la Restauraci Borbnica
(1875-1902)
LA CONSTITUCI DEL 1876
Atorgava a la monarquia un paper arbitral en la polticanacional,
amb dret de vet i de dissoluci de les Cambres.Sobirania compartida
amb les Corts (bicamerals; el Senatera de designaci reial, i el
Congrs de Diputats escollia elsseus membres per sufragi, segons
determini la lleielectoral.
Proclamava la llibertat de cultes, per amb laconfessionalitat
catlica de lEstat. LEsglsia catlicaobtenia importants prerrogatives
en el tracte oficial amb
Carcter marcadament censitari del dret de sufragi (Lleielectoral
de 1879).El govern liberal de Sagasta va atorgar el
sufragiuniversal mascul el 1891.
Es van restringir les llibertats dopini, dexpressi idassociaci.
Sestabl la censura i la limitaci daltresllibertats individuals
mitjanant les lleis ordinries.
Poltica fortament centralista. Els ajuntaments i lesdiputacions
depenien directament del Govern.
Poder legislatiu compartit entre el Rei i les Corts. LaCorona
era la titular tamb el poder executiu i nomenavai destitua els
ministres.
La Constituci de 1876 va tenir una vigncia molt prolongada,fins
a la proclamaci de la II Repblica el 1931.
