Re-e

nact

men

t: l’o

bra

de L

illy

Reic

h oc

upa

el P

avel

ló d

e Ba

rcel

ona

Lau

ra M

artín

ez d

e G

uere

ñu

Pav

elló

Mie

s va

n d

er

Ro

he

. Av.

Fra

nces

c Fe

rrer

i G

uàrd

ia 7

. Bar

celo

na

Re-enactment és una resposta material a la invisibilitat del treball de Lilly Reich. Neix d’una motiva-ció clara: revelar l’arquitectura que Lilly Reich va projectar per a les seccions alemanyes de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 a l’interior de vuit Palaus noucentistes, una superfície cinquanta ve-gades més gran que la del propi Pavelló. Re-enactment ocupa el cor del Pavelló amb la reconstrucció de dues de les vitrines originàriament concebudes per als Palaus. Una tasca realitzada gràcies als plà-nols que Lilly Reich va poder resguardar a Mühlhausen (Turíngia) durant la Segona Guerra Mundial, els originals dels quals es troben avui dipositats a la col·lecció Lilly Reich de l’Arxiu Mies van der Rohe del Museu d’Art Modern de Nova York.

La intervenció transforma un element vertical de llum –la seva lluerna de vidre esmerilat– en una llarga vitrina horitzontal, i incorpora una vitrina vertical a la trajectòria del visitant que camina cap a l’estany interior. A la vitrina horitzontal, es construeix una seqüència documental inèdita amb noves evidències d’arxiu (cartes, fotografies, patents, marques registrades i plànols) que enllacen el Pavelló amb l’arqui-tectura dels Palaus. A la vitrina vertical, es recuperen dues filmacions del dia de la inauguració de 1929, que mostren el Pavelló com el punt d’inici d’un itinerari que travessaria els interiors de les seccions industrials. Ambdues seqüències –juntes– contribueixen ara a reinstaurar una obra que la història de l’arquitectura havia deixat relegada a l’oblit.

La intervenció descobreix per primera vegada la lluerna del Pavelló. Eliminant els seus vidres dobles i les seves fusteries frontals, a la vegada que el vidre negre lateral es fa transparent i es subratlla, mit-jançant un revestiment tèxtil, la seva obertura a coberta. La vitrina horitzontal ocupa ara l’espai original de la lluerna i adquireix així l’estatus d’element arquitectònic. Aquest nou element crea una continuïtat visual inèdita entre l’interior i l’exterior i ensenya els productes industrials, presents durant l’exposició, com aquells objectes que van ser capaços de superar les divisions socials durant la modernitat.

La seqüència documental de la vitrina comença amb una carta enviada per Lilly Reich l’any 1944 a Eduard Ludwig, exalumne de la Bauhaus i col·laborador de Mies a la seva oficina de Berlín, amb el qual Lilly Reich va mantenir una estreta amistat. En aquesta carta, la còpia de la qual es conserva avui a l’arxiu de la Bauhaus Dessau Foundation, Lilly Reich es lamentava de com, durant un bombardeig, s’havien cremat molts dels seus objectes de valor personal, entre els quals destacava “les grans fotos de Barcelona”. Malgrat la creença de que mai han arribat a aparèixer còpies d’aquestes grans fotos, la carta ens brinda ara l’oportunitat de revaluar el projecte. Actua com a índex, oferint una continuïtat amb altres fotografies i postals de l’exposició que s’han anat trobant al llarg del temps.

Les catorze imatges que es conserven a l’arxiu del MoMA s’han desplegat en una narrativa superior. Són fotografies que mostren àmpliament els espais interiors dels Palaus, i que permeten observar els elements que Lilly Reich va dissenyar per assegurar la seva consistència: vitrines-mur encastades, vitrines verticals i horitzontals exemptes, baranes de secció circular, falsos sostres i paviments con-tinus de linòleum blanc, així com cadires, butaques, tamborets i taules M.R. Tots aquests elements contribueixen a desvelar la manera en com Lilly Reich va transformar els espais clàssics existents en entorns moderns i sense ornaments, capaços de construir una identitat alemanya coherent al llarg de les diferents seccions industrials.

En una línia paral·lela inferior, se situen vint-i-tres fotografies d’una altra desena d’arxius de Barcelona, Berlín, Frankfurt am Main, Madrid i Weimar. Destaquen dues imatges inèdites d’una col·lecció privada de Frankfurt i del Bauhaus-Archiv a Berlín. Igualment s’inclouen diverses fotografies poc conegudes,

Re-enactment: l’obra de Lilly Reich ocupa el Pavelló de Barcelona

Laura Martínez de Guereñu06/03 - 15/07/2020

La intervenció Re-enactment i la recerca que l’ha fet possible són el resultat de la primera edició de la Beca Lilly Reich per a la igualtat en arquitectura que es va crear el 2018.

És un reconeixement al llegat arquitectònic de Lilly Reich, artífex amb Ludwig Mies van der Rohe en la concepció i execució del Pavelló Alemany de Barcelona el 1929, relegada a un segon terme, si no inexistent, en el relat i en la memòria d’aquesta obra cabdal en la història de l’arquitectura.

La beca té com a objectiu recolzar l’estudi, divulgació i visibilització d’aportacions a l’arquitectura que han quedat indegudament relegades o oblidades, fetes per professionals que han patit discriminació a causa de les seves condicions personals. També cerca fomentar arreu l’accés en igualtat d’oportuni-tats a l’exercici de l’arquitectura.

@fundaciomies #miesbcn

Newsletter: miesbcn.com/news

Agraïments :

Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu General de Fira de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, Bauhaus-Archiv | Museum für Gestaltung, Biblioteca Nacional de España, Filmoteca de Catalunya, Filmoteca Española, Grassi Museum für Angewandte Kunst, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Klassik Stiftung Weimar, The Museum of Modern Art New York, Oficina Española de Patentes y Marcas, Private Collection Frankfurt, Stiftung Bauhaus Dessau.

Isabel Bachs, Anke Blümm, Cristian Cirici, Magdalena Droste, Christiane Lange, Andres Lepik, Fernando Ramos, Helmut Reuter, Inés Sánchez de Madariaga, Begoña Soto-Vázquez, Wolf Tegethoff.

com la de les cadires M.R. ocupant el Pavelló abans de la inauguració, dipositada al Bauhaus Museum - Klassik Stiftung Weimar.

En una línia intermèdia entre les dues sèries de fotografies se situen les patents i marques d’aquells productes alemanys que, a més de ser presents a l’exposició, es van registrar a Espanya durant el temps de desenvolupament del projecte. No és coincidència que les mateixes empreses que van patentar els seus productes durant aquestes dates, encarreguessin també fotografies dels seus es-tands. L’interès per establir-se a Espanya era clar per a moltes d’elles, com va ocórrer amb la marca M.R. que Mies va registrar poques setmanes després de l’obertura de l’exposició.

Aquestes sèries de fotografies vénen precedides del plànol de l’Exposició Internacional publicat a Exposición Internacional de Barcelona 1929: Catálogo Oficial de la Sección Alemana, llibre editat i dis-senyat per Lilly Reich. Es tracta d’un crèdit absent al llibre, el qual només s’esmenta a les entrevistes a diferents persones vinculades al projecte de Barcelona que va realitzar Ludwig Glaeser, antic comis-sari del MoMA, als anys 70.

El plànol general de l’Exposició Internacional presenta les àrees ocupades per les seccions aleman-yes a cadascun dels Palaus. El relat continua amb els plànols impresos a major escala – mostrant la distribució dels estands dels Palaus de Metal·lúrgia, Electricitat i Força Motriu (amb les seves seccions de Química i Màquines), Comunicacions i Transports, Art Tèxtil, Projeccions, Art Industrials i Aplicades, Agricultura, Arts Gràfiques i Meridional. Tots aquests són fragments dels plànols complets depositats a l’Arxiu General de Fira de Barcelona, que inclouen la resta de seccions nacionals presents a cada Palau i que possiblement van contribuir a la invisibilitat de la feina de Lilly Reich. En contrast, les foto-grafies exposades mostren com la distribució de les indústries als Palaus va ser només el comença-ment d’un desenvolupament arquitectònic de molta més riquesa i complexitat.

El Pavelló estarà ocupat amb l’obra de Lilly Reich poques setmanes, però les dues vitrines reconstruï-des romandran a la ciutat de Barcelona al llarg del temps. Seran el testimoni de l’homenatge que la primera edició de la beca epònima ha brindat a la tasca de Lilly Reich, així com una mostra material de l’esforç que encara és necessari realitzar per al reconeixement d’aquelles autories silenciades en l’exercici de l’arquitectura.