Embed Size (px)
Citation preview
- E k artkk. propoirom a4n puMicsts segm dkponlbiHmt wts' I'exciudva responsabilftot
- - do I'sutor. u-.
- ESPELE~LEG. permot ia reproduccló deis s e M snicles sempro quo a'hagl sol-licltst pr(wk- ment. tot fent con,rtsr llur prciced8ncla.
- CorrespondQncl& : E. R. E. . 1
, \ . ,
. -
Is Psu. 14 Barcelona-2
E S P E L E O L E G no XXV Febrer 1977 I C _ I _ _ - _ _ _ _ _ I _ _ _ _ _ _ I _ _ - " ---------- --------- --- ....------- ---- ----- ----
I P J J E X
E D I T O R I A L
LA BOrxn ZIE LA PJ~A'LELLA DE LES PLANES I LA B ~ F I A DEL 313 TOSSAL ;EL MORRO ( ~ a b d , O r g a s y & ) , O. E s c o l d
ES CAVITATS: P 3 U ZEL B I R a L E , M. R o m e r o
1 1 1 ; ~ ~ I 6 GENERAL
T O P O G R A F I E S - ~ h f i a de l a T.4atella de l e s P l a n e s O . E s c o 1 ~ ~ h f i a d e 1 T o s s a l d e l r~ io r ro 0 . l ? s c o l á C o v a de P o r r e d o n s
a. B a u m a d e l F o r a t de l a C a n y a
A. F o r a t do1 R a t Penat
a. A v e n c s d e l s R i b e s
A. C o v a de l a Font d e l Molf C o v e s d e l Bias G r a u 1 i 2 C o v e s d e l M a s G r a u 3 i 4 C o v a d e l M a s G r a u 5 C o v e s d e l C o m t e (6ran i ~ e t i t a ) Fou d e l D i a b l e
A , r i m e n ó s , N, 111án 323 Ingles , J. ivig Sabater A. A m e n Ó s , N. I l l d n 3 Inglés , J. Saba-ker A , tmenbs, Bl. I l i á n 3 Ing l é s , J. M @ Sabater A. A.menós, M. I l l á n 3 Inglés , J. M @ Sabater A , Martznez 3 J. R a m i r e z 3 J. R a r n f r e z 3 J. ~ a r i i f r e z 350 J. R a m f r e z 351 N. R o m e r o 367
DIRECTOR: D o l o r s R o m e r o i R e c t o r e t C O M I S S I Ó PUBLICXCIBMS: A. l n g l & s , M. F o r n e r o , M. Trepat D I S T R I B U C I ~ : A. ~ ~ r n e n b s , A. ~ 2 r d . s I N T E R C A i W J o A. Mont ser ra t PORTADA: Fou de B o r , gal-erfas de l a Tuta Freda ( ~ o r , C e r d a -
nya). C o m p o s i c i . 6 f o t o g r & f i c a : be E.R,E,s dosep L l u í s M a r i n C , E . C . : L l u f s F u n t i s i P n j o l
r J o r d i P l a P l a n a s
, Hem sepit amb cert interes llactual tendencia,
per part dlespelei>legs de .molt diverses procedencies, d
tualitzar i augmentar la tecnica dfexplosacid. Nous aparells
i materials, tant personals com dfequip, i diferents maneres
de fer recollides aqui i alla, s6n analitzats, ni que sigui
nomes de passada, i 6s revisada la seva actualitat. Per a
alguns el llibre "Te.chniques de la spéléologie alpine" ha
esdevingut una mena de biblia, i no seguir les seves ensenyag
ces, una heretgia.
Considerem ben valid el desvetllament de tota me
na de recerques en qualsevol dels qui composen la conglomo-
rada espeleologia, PerO el fet que sigui, precisament, la
tecnica d'exploració, no deixa de preocupar--nos un xic,
La plaga coneguda amb el nom de "metreros", "vig
gastt, etc. ha estat f%ns ara pr&cticament cé.ntrada a les zg nes properes als llocs de residencia i a unes poques oavitats
de renom, tipus Solencio de Bastaras,
El que ens temem 6s que aquesta formacid en g a i
rebQ una sola direccib, lf6nio que aconsegu~~ari-zt-Liar,
merchs a una miilor formació tecnioa, eis iímits d1acci6
dtaquesta especial manera d'entendre lfespeleologia. No 6s
que tinguem res en contra de la gent que especificament Te-
dueix la seva activitat als aspectes tecnics: ho t;robern
molt respectable. El que no veiem tan clar 6s la sub-esp&cie
espeleolÓgica que te com a 6nic objetiu el de batre records
de fondaria, temps de permanencia o del que sigui, per des-
prds intentar passar per la cara dels altres amb ltabsurda
creenca que han fet quelcom dlimportant, 1 dissortadament hi
ha f o r p representants en aquesta nsub-esp6cie",
Nosaltres, eom tuntes regades hem dit, creiem que
lfespeleologfa és m6s que aixb. Creiem en ltespele&leg que té
uns coneixements generals de tot allo que inclou el mot espe-
leologTa, 1 considerem aquests coneixements com uns dels es-
cassos mitjans valids per a estimar i respectar el subs8l. 1
sense aquests dos' condicionaments no creiem, realment, que'es
pugu:'. fer res de' bo.
A lClrrbril de 1964 es va iniciar la primera "exten-
si¿ de 1'Opertirci.d ~olson&s~ en un massis v o f t el Boumort,
1 aixf , els d$es 11-12 - IV U 64 va ser afectua-
da la primera incursi6 a la val1 de Cab6 (Organy&) de la que
haviern tingut referencies de cavitats, especialment de la "Ca-
sa Santav, una petita cova al peu dels cingles superiors de la
Serra de Sant Joan.
L'equip estava constftuit aleshores per : K , Ubach,
C. ~arrks, (EDES) J. Subils, (EDECA) J. Senent, O. ~scol& (ERE)
Jaume i Carles Rostand i A, Pkrez (c.E. ~irenaic).
En aquells dies, degut al poo coneixement del te-
. rreny, despres de les prospeccions filolbgiques, queda poc temps
apsofitable durant el qual s'explora la "Casa Santat' (una cova
de petites dimensions) a carrec d'un reduit equip, mentre la re&
ta baix& a la Bofia del Tossal del Morro fins a -45 m., sense
podes aseolir el fons por maaoa de material. (1)
(1) Nomf?s havfem dut 2 escales, pero del Centre ~ragon&s, no de
. . 20 m. sino d'uns 22, d'un cert inter&s car ja les havfem
buscat amb aficid alguna vegada en sartik por s u p r a r , por
exemple, un pou de -44 m, (~leskores els suZssos encara no havien iaventat el Jümar ! ) .
Una altra sortida qaed& en peu, la qual es roali2
a& els dies 28 i 29 de novembre de 1964, desgres de fer nit a Organ* El 29 realitaarem la primera exp~oraci6 i estudi de
la Bofia de la Mart~lla de les Planes i acabhrem la de la Bo-
fia del Tossal del Morros Tambg per manca de temps no pogu6-
rem arribar a l'avenc de les Olives, que ens senyalen, pero
que sembla tenis poca importincia (baix8rern a la ~bfia de les
Olives -el dia 1-Y-71 : -12 m, ).
Aquesta vegada l'equip era forma+ per M. Ubach, C*
Tarres, J. Subils, J, Pint6, J. Senent, J e Rostand, A, Pérez
O. ~scolá,
Queda el SW, del Tossal del Morro, en el marge es-
querre 3. a uns 7- o .lo.. m, del tiáveg' del barranc que' baixri del . .
collot que es fomna al N, del Tossal cap a."Cabb. A uns 12 m.
per da&t del thlveg. La boca queda qunsi completament cobeg \ -
ta por arbusts, (~molanchier ovalis). Mapa I.G,C, 253: Ore-
nya . GE OLOGIA
Oberta en les margo-calc&rios de i'hptih superior
(~re.thcic inferior).
Boca oberta en mig d'un petit torrent que baixa de
les vessants N, de la Serra de San* Joan, cap al Barranc dpIn-
glada. De 0,5 m, de 6, Pou ostructzrat sobre diaclasa N-S. in- clinada 70" n lPWn 'de 3 9 5 0875 m. de seccib, que baixa fins a -13 m. Acf. hi ha un repln 2 dues boquesr m" fornt impenet-
ble al N, i un forat de 1 x 0*6 m, que dÓna al sostre d'una SE la; un resaalt de 4 m, porta ad cim d'un con dpenderrocs de
la. saleta de 8 x 4- m;, d "altura m8x'ima. E1 pi's baixa en penden* .do 320 desde -17 m. fins a -2lU5 m. cobert de detritus cl8s-
tics de mida petita,
A -21 m, s'inicia una resta de galeria colmatada
pel con d'endarrocs, que assoleix els -22 m., la maxima pro-
funditüt de la cavitat. A la base del pou, a111 on toca 1 &S-
cala, hi ha un mlnúscul dipbsit d'aigtaa sobre sedimsnts fins,
n l s voltants de9 qual es va trobar tota la fauna de la cavi-
tat,
La morfologia de la cnvitat 6s dderosid tfpica,
les parets del pou estan finament polirnestades par l'accicí de
l'aigva, fet afavorit per la cotriposicíb da la roca, margose i
bastant tendra, La saleta 6s d'orfgen clastic i presenta petits
recobriments de concreció parietal, i al fons, en l'extrem S
unes petites excéntriqnes al sostre. A l'extrem NV hi ba unes
quantes estalapites forrnades per cristalls de color rnarró clas,
que ericen toCa la superffcie.
ESPELEOGE~VESI Engolidor actiu només en temps de funcionament del
torrent epigeu. A q ~ x c s t ha quedat tall.at per la boca de la cav&
tat 1 totalment rilort des d'aquesta: a partir de l'avenc cap . .
aval1 el talveg del torrent (que a m w t es prcsenta fc~rmat per
pedres anguloses arsossegades per l'aigua) ha quedat cobert de
mates i herbes, '
L'origen de la cavitat es deu a un primitiu fus 'e=
tructurat sobre diaclasa principal N-S, alimentat parcialment
pels plans dPsstratificaciÓ, pels que presenta aports hzdrics
actuals localitzats en ,punte deterrninatsr el dissabte a mig
dia ha,via cornencat a ploure; el diumenge al matj (temps de I:ex
ploraciÓ) .l'aiguei havia cornencat a sr~rtir per les fissures i
s'escolava lentarnent per les pasets polimentades pero encara
no havia arribat al fons,
DADES C L I P J ~ ~ ~ T I QUES
27-1~1-6lt Temp, exterior a las 9 h, 2OC.
Temp, a -15 m, 9 g C .
BIOSPELEOLOGIA
Al petit gour a1 fons del pob:
1 Geotrechus ubachi Esp. No'va locilitat, especialment intere:
sant perque nornQs es coneixia hquest notable coiebpter (la
primera cita del genere a la vessant S dels ~irineus) de 1'A-
venc del Xato, a LLinars d*Oliana, a l'altra banda del Segre.
La cita amplia lC&rea de l'especie i té lCinter&s de situar-
la dins dels dominis de coionitzacib d"un Batyscinne (~peophi-
lus fonti Jeann.) diferent del de lPAvenc del Xato i el Solso
n8s (~peonomus mengeli - mercedesi), Diversos exemplars de Speo
philus fonti Jeann, Nova localitat.
Al SW, del Tossal del Morro, en el marge esquerre
del torrent que baixn des del collet al N. del Tossal, cap a
Cabb, a uns 12 m, per sobre del nivelP del talveg. Coneguda de
la gen* de CabB,
Mapa T.G.C, 253 Organya,
GEOLOGEA
SCobre en les calcaries grises de l'~~ti& superior
(Cretbcic inferior).
S ,
Boca de 2'5 m. de @ tapada per arbusts (~rnelan- cñier ovalis) quasi per complet. Pou únic fins a -50 m. , toz tudls fin a -6 m, on s'eixampla i queda totalment cilzndric
(3 m. @) impressionant per la regularitat, : a .
A -30 m, hi ha un sostre que eixampla el pou cap al N, 1 el conjuga amb un fus lateral estructurat sobre una
dinclasa E-W. El pou passa a tenir 6 x 10 m. de seccib.
Planta a -50 m, ocupada per blocs i troncs, amb
petits bassalets d'aigua i falses perles de caverna (pedres re cobertes de concrecf6).
Petit pouet final, a l'extrem W. de la plantag que
va ser precfs desobstruir, de 3 m. de profunditat, de pnrets
carrosionades.
Pou principal estructurat sobre dues diaclases MIS
i E-W, Parets polides per l'aigua, ~roces facilitat per la ro-
ca: caichria bastant margosa, Goteig important,
Dos fusos, El principal, molt tfpic, arriba a la
superficie i l'altre queda tancat. Pouet de corrosid local.
Goteig que segueix polint les paxets del9 pous 1 ocasiona un '
proces cl&stLc parietal de superficie,
BIOESPELEOLOGIA
Planta a -50 m., sota pedres; molt humit, amb ar-
roncs i fulles,
Jeann. Nova localitat.
~riconiscids encara no estudiats (car a la penfn-
sula ibarica sembla que no hi ha ningti que ~uLl>ui estudiar els
is8pods l ) ,
APENDLX
Fruit d 'aques mer a EL
co1,lega de 1 pinteres d'en ~ubils) la nostra prospecci6 oral
ens fa anotar una serie de cavitats. Ara ho miro i n'hi ha 11,
de cavitats, cap a Senyfis, Cabd i Serra de Prada, ddhuc una ca
vitat a Sellent !Ion hi van llencar un anell o una pastora i
l'anell va sortir a no s e quina font,..",
Peso tornar a qualsevol láoc s fer forats, hom ja
ha comprovnt que 6 s molt dificil; per exemple:
1 En les dues anades a Cabbg hi vhrem anar u
total de 8 "espeleoiegs" i només en conec un que encara "fati
espeleologia" ,
2 - Els nous espele ue encara no han
de t que a Cabd hi ha forats.
- En Subils no disposava de,cotxs, Pero no cal lamentar-se tant, car dintre de to5
els dies 3 0 - I V i 1,2-V-71, horn va poder llogas un $50 '2 anar 4 bestiales (Wbachg Ccntons, Nubiola i l#amanuense car el cig quei encarregat de fer sortir el viatge mbs barat i m6s estret
va fallar) fins a Cab6 i explorar --per fi, car Ja feia prop
de 8 anys.. , --la B8fia de les Olives --cap a la zona del T- sal del Morro-- i la Bbfia dels Coms i el Forat del Nadal, a
1s Serra de Prada, Vam tornar a cab6 a preguntar i v&m'to&~ar
a trobar el mateix informador nostre de 1964, i que vaig apuntar com es deiat senyor Graells,
Ara quedar&, per a. m8s endav
sultats de la Serra de Prad ofia d
via perdre un tros un pob're erit dels que
que
aix8 6 s tot e es pot extreure de les notes
de la carpeta de fitxes de cavitat on hi diu "Bomort" ( la dada del pobre d'esperit no hi era, que aixo 6s al cervell o
al sub ient,..) 31 fina
tlMoss&n Cinto c Pirineu" la Cova
de l'OrminiH . , .: -
. -
Barcelona i Alacant, 1968
S - <
Antoni Amends i Antoni Inglés
La primera notgcia que vam tenir dlaquesta cavitat
va scr mitdangant un dels membres del nostre grup, que ja ltha-
vLa visitada parcialment tres anys enrera. Les indicacions i
ewplicacions que la gsnt de l'indret li havien donat, ens va
2'5.2 pensar que ans trobariern amb una cavitat de dimsnsions mo
,-s. Airi, dones, aprofitant les vacancas de ~etmana Santa , .
ena trasl,lad&rem al poble de Baen ( a una onze Kms. de Gsrri
de la sal), on prongubrem contacte amb el guarda forestal i
3eu fill que, an $0:; moment, eps van donar La seva ajud
Iitant loa nostres operacionc de prospe~cib,
La co7ira, molt coneguda per els habitants del poble,
va ser ja visi-bada far& uns 6 6 7 anys, membres de la S.1.E
La manca de publicacions .estudiant aquesta zona, va
ser el motiu que ens va animar a coneixer la regid, en pensar
que ens trobávem amb un massis inexplorat, cosa que, com
.veure m8s tard, no era del tot -9rta.
LOCALITZACI~ s
La boca de la cova s'obre.,en el .cingle que hi ha a
la part alta de la vessant Nord d e l barpanc d 'Enseu, a uns 800
mts, de distancia 5 a uns 200 nts, per sobre del poble de Baen,
aituat a 1.060 mts, a,n,m, Sor-kl~it del poble en dirsccE& al riu,
es troba un earíif qc3 deixa e uns 40 mts, pez sota de la boca, Es
,.rconsel3.ablo9 per a arriba^. hL coíisul-bar a la. gent del poble per-
qtl.4
C OOR
- ' ; y : .
La cova te 105 mes, de recorregut, 5, presenta m dese. 7 q r .
nlvell de -3.7 i i 1bs3 respecLe dk %a boca super50x, " ' ) . > ,., < , ,.C . .
, 3 - . 2 - 7 - . \ DESCR%PCXO g - > ' i
> :, , . Li entrada ( 5 x 1' 5' nts, ) qao es troba ober-ta a1 m2-g
- -:: ' . - esenta dues b&ues de las qials- n&&s 6s accesa5- . . .. - . .. , ,>.'-\ r " .-, . .
»le lfinferior. La galería en er seu iEicL 6s ae dCmensiona ~x- t ; - ,. .+ i , - 1
janes I ja es p2ssenSba descendent, inclFnaci6 que predonAna ed c . ," , i , , > -,,, - " -? , m -
-;;ata la ca-u.itaV, Als 18 mts, rninva les diniensions, oUlrLsaa7.-2 a ... - "? . , l -', í -; . . .? -
passar-hi a s o z g ~ t s , La seccid de la gkileda mostra aqu:< cs~rs- - ; r , - / ' ,
mcnt el pas de l?aigua, > : <'.., , ' , . > ? , * . ' r
U& 15- rnts, despr4s9 la galeria gczanya en aígada sC. . , - ,, , . . a . . . ,
ó'k 'no en ampiadal 10 nif s. k b o endavant trobeni don g x z c n blocs
f or%hXaEt' p b r ' la. ' ga lé~i .2~ principal i dues desVkaclion;;. a-t3cende rlCs;
~esp~ii$s; : l fRd tova codr;'inua per un Xaminadoi, 'o%: e2 "qi&¿u:.%a -gáZe;-.
ria es bifurca, A l fesquerra. -trobem una' deaviacL6 d6Fsoénci'en.t; gus:
forma angle recta amb la galeria principal que hsn segult fina
ara, Al final dfaqaesta galerla, que 6 s arr,pla -1. no-t 'baixa,; es - !
cara que no ho vam assolir, algun exemplar del cole8pter Speor.
nomus antemi ~scola, que es va trobar per primera vegada en a-
questa cova,
a de la cova de Porredons, a La zona
hi ha gaire cosa m6s, A part dlunes petites baumes se
tancia, podem anomenar aquestes tres cavitats.
FORAT D E L RAT PENA
quest forat el vZLrem veure quan pujbvern pe
duldes (te 6 mts. de fons, per 1 mts. d'ample, i arriba a tenir 515 mts.) i no té irnportáncia,
BAUMA D E L FORAT DE LA CANYA
Uns 30 mts, per sobre de la cova de Porredons, pas-
sa un cami; seguint-lo en direccid al poble, i a mb esquerra , trobem aquesta bauma, 1'6 11 mts. de fons, i la seva entrada fa
7 mts, dlalt per 6 dlample, Dins de la bauma hi ha una paret de rocs, que antigament deuria servir per tancar bestiar,
AVENC DELS RIBES
Despres de passar la bauma i sernpre nn direcci6 al
poble, el cami cornenQa a baixar fent esses; a mitja baixada i
en el mig dfuna dfaquestes corbes que fa el cami, sfobre la bo-
ca del avenc.
Malgrat tenir 19 m. de profunditat, no fa falta cap
mena de material.
Ltentrada tk tres boqucs, dues de les quals s6n to-
talmont impenetrables. Baixem cls quatre metres que té el pri-
mer pou i trobem l'inici de dues gateres, lluna sense importan-
cia perque només fa quatre metres, i ltaltre que condueix al
segonpou,. ~Gíqúe-st pou 4s. t o t el1 un caos de blocs, e l s quals ..
s'han dfesquivar- perltal de poder arribar al fons, on hi ha
una colada i diversas formacions. El segon pou sfha format a
partir dtuna diaclasa eixamplada per lraigua, al con t ra r i d e l
primer que sembla mks- avi.at. dforigen t ec ton ic . I . 1
. . ,
En aquest avenc, igual que en forat del Rat-Senat,'
varem veurn diferents exemplars de quirbpters.
P e r q p a b a r , podem dir .que la cova d e l s Porredons, , ' ' . .
junt amb e l "For.at del R a t - P e n a t S t , l a Bauma del lgForat de la
C a n y a " , ltavenc dcls Ribes í unes petites baumes, formen e l * -
i - t ti6 fenOmens karitics qué, per ara, es coneixen a la
' . - l
zona d e l poble debaen. Ir I - * > - 1
Esperem, que properes. sor t ides a aqtaeska zona si,-
guin encara m6s profitoses que les fins ara realitzades.
A. Martinez
cadernia General Bgsica de Sub-oficia
motiu de diverses ampliacions encara en curs. ~quests aug-
ments'de c4pacitat, implicitament port3ven a un'superior
consuhtd *aigua que la de la Cova de la ~ o n t del B l & - l i z do%
va, malgrat la instal.laciÓ d'una bomba de forca capacitat . '
per: extreure ai&a de rnu jor fondaria, i sernblavñ no poder
aixi que durant unes poques setmanes . . .
, ' i
Aquest motiu porta als responsables
solució, a e n t h r en contacte nmb un grup espeléoibgic -en
.aquest cas lfERE- per tal de tu& eks fos lliurat un informe
sobre la capacitat i possibles millores a efectuar, per la
obtencib'dfun racional i to%aL.aprofitamen%'dEaquesta sdr- '
gencia. Intéxessats dos de nosaltres, sol-licikarem la col,
O.
laboracid de1 company J. Garriga, boh coneixedor de la zona,
i de J, Freixes, ambdds del Speleo-Club, de Sabadell i amb
experiencia dfactivitats subaquatiques en coves.
Aquesta nota recull la part espeleologica, sense
incloure-hi les conclusions n k els aspectes concrets del pro-
blema plantejat, els quals han estat secollits en lfinforme
ctat i del qual hi ha copia a la biblioteca del C.E.C.
Volem agrair al llServicio de Construcciones Mili-
tares", el qual ha subvencionat les despeses, i nls oficials
que han estat amb relacid amb nosaltres, les atencions que han
t en tot moment i les facilitats i mitjants posats a la
a diaposici6.
La Serra de Lleras, orientada de NE. a SW;, cons-: - limit entre les comarques de.1 Pallars Jussh. i de
i I , - a. Éstá compbsta per cong1ornera.t~ post '
c ; - e . ! . . , , ,
a morfologia característica -formes a ' . ;, '
osid diferencial- degut S aquest's darrers -. - , f ' l i .-
c'ia de nivells amb litologin rnks o menys degra ... L.",: 8 , ' 1 . ; ( . '
i I r ! . - Z ; k .
C " La cota maxima ks, el Puig de, eras (1688 m. ) ., Al
NE. el massss, s,tsstéq pels relleus de Set Comelles ( ~ a m ~ o r a n ,
1701 m. ), i o p lles$ per la Serra de S@pt>. galyador, , , separa-
des ambdues per 1a.Va.l de Serradell. E;$ ~~ctor,meridZapal el
constitueixen la Sesra de Salas i 3 1 'est @t~que,s-ta, ,la. Serra
de Gurp (1424 m,), lloc on es localitzen els fenomens objspte
esent nota. I
ota aquesta formació conglomer~tcica, la qual ja
it que 6s dtedat p~st-pir+~nca,~reposa + - de manera,d$scos-
sr~I.>re materials del ~ r p ~ B c i 9 , pvperjor, que eón (214: que ., , posen el Sipclinal d e i r f ~ p + ~ , . La,Serra de G u r g es tr~ba,~en;,
fle~nc nord del susdit sinql+pali,i els conglomerats estan ' I ,
suaument inclinats cap el nord, Reabnent es pot parlar dtuna 1
sedimentació molasica que fosilitza un relleu pre-existent'de-'
senvolupat a la fase pre-ludiense de Z'osog6nesi pirinenca;
A la..vessan% occidental, els Conglomerats aparei-
xen als voltznts de la cota 1200 , mentres a la vessant orfen- .". - - tal segueixen una corba de nivela entre els 900 i 1000 m. A- ,
quest fet sembla condicionar llestabliment de les prinaipals ' 5 . .
vies de dreriatge vers la Conca de ~rem~-ori-kJ. nivel1 imperme~. . d , -
ble de'base es troba gairebé 300 m, per sota delde.Ia val1 del
Rib-agorca. Efectivament sthi coneixen dlant,ic, diverses 1 po- , * , -
tents surge ncies bdm s6n la Font de Ribert, la de Serradell, la--del ~olf' de Grup, etc, encara que recents troballes -X, To-
mas, M. Romero- de membres del ERE i'del SIE permeten de constg
tar la presEncia de surg&ncies dtimpori&ncia, algunes de fossils
com el Botet de Casa Rei, altres intermitents -Botets de ~ejuts
i drEsplugafreda- i algunes no penetrables, de constants a la
vesszlnt occidentalide la serra,
e la Cova de
ntar de resucitar lfesperit de 1 f E R E i
la manera de fer dtaquell, la qual, creiem, segueix essent la
m6s vhlida,
Dtacord amb aquest plantejament el 14-12-75 d r e m
fer un primer reconeixamen-; dlaquesta cavitat, Es van superar ' *
30 m, de galeria inundada, amb una profunditat máxima de 4 m, - .
respecte al nivel1 dfaigua, tornant-se a trobar galeria seca,
El fi de setmana següent (20 i 21-12-75), retor-
narem a superar el pas cifonant, per6 degut a les pluges ha-
via pujat un metre el nivell de Ltaigua, allargant-se fins a
50 m, el trog submergit, Es coi~tinu&l~exploraci<i fins a trobar,
150 m, me's endavant, un nou pas sifonant que ens obliga a aba- donar, Tanmateix efectuarem un reconeixement exterior, localit-
zarem la Font del Molf i ~isitarem detingudament el Forat del
Tosca, fenomena que tal com veurem estan relacionats amb la Co-
va de la Font del Moif,
Les formes dtemicsló_
Font del Mobf: - - - - - A dos centenars de metres de la Cova del mateix nom
i 40 per soLa,al be11 mig del talweg. Es tracta dfuna surg&ncia ssns~ant que emergeix entre els blocs quaternaris del llit del
torrent, en trobar-se amb impermeables -esos d 'Areny,
cls quals actuen de nivell de base i canalitzen llaigua cap a
llexterior,
Co-va de la Font be- gokii
Facilment localiteable desde Gurp de la Conca, Del
poble neix un cami, apte per a cavalleries, el qual en deu mi-
nuts porta a la boca de la cavitat. Davant mateix hi ha una con-
-krucci6, on habiten els responsables de la bomba utilitzada per
treure aigua de la cova,
Es tracta dluna surgencia carstica activa enclava-
da en un nivell de conglomerats amb matriu i ciment molt cal-
caris, uns deu metres per sobre del contacte amb. les argileh
n . - . " ,
-
dona acces a una galeria més o menys cilfndrica, la qual
descendint progressivament fins a quedar totalment subm
A partir dfaquest punt 6 s imprescindible el material d t
da autdnoma per poder p
descendent
corrent ~"ripples c
arribant a .x 5 m, La direcci6 genera a fractura tensional de
direccid NW-SE,
de la cavit
esmentats, Un cop sobrepassada la
em a un ni
ura important, adquirint ornia semb
gint entre blocs- 1 'sport hidric. Pujant més amunt es trbba una
galerfa seca, amb evidents mostres de funcionamnet intermitent,
Aquesta galeria, de primer, 6s lleugerame
a la maxima cota torna a baixar, encara qu
pes dlinclinacións alter
fins que un draquests, sifona totalment
lupament total de la gale
125 el d ram descobert
Forat dgl-Tgsc&-
La boca dlaquesta c:avitat s10br6 14 m. per S
nivel1 de la Cova de la Font del ~ o l i i uns 50 m. a lloest. FA- alitziar, car dóna origen a un petit talweg clarament - . ? ' .>
rregut total de 11~16 m; i l a seva forma en
ment a una Y, Les dimensions de la gaiesia
Tdes, sobretot les albades, obligant a rep-
tar quasi constantment, No incloim topografia car ja ha estat
publicada anteriorment acompanyada dtuna
per Victoria, Iñigo, Rovira, 1974, A
teressat,
Es tr'acta del talweg dlun antic curs subterrani,
regim inUndat, i pel qual circulaven les aigües que.
actualment surten a 19exterior per la Font del ~ o l f i per la
cova del mateix nom. A l'epoca del desgl
ticulnrment intenses, aquestes.dues surg
cabals que slacumulen a les parts pr
sistema, Aquest fet pmvoca una ascencid del
tric fins arribar a la cota del Forat del
ment torna a entrar en funcioname~it,
portan$s q que, als poc
sistema, De totes maneres i dsgut a la configuracid do la cavitat
queden, desprEs de les crescudes, zones inundades i fins i tot
eifonants dusant perlodes bastant Itargs.
ncara que
titats dlaigua evaluades, De la Cova de la Font del Molf slex-
treuen diariamnet uns 300 m3 pel conswn del camp militar,
Aquesta quantitat 6s excesiva per la capacitat de recuperacid
de la cavitat: nfhi ha suficient amb dues o tres setmanes sense
ploure perque el suministre esdevingui irregular, i fins i tot . . es vegi greument compromés. Aquest problema slagreuga degut a
ltescassa capacitat dels dipesits reguladors -uns 500 m3- i
per l'excés de pressi6, motiu de ~erdues importants, a lfinstal.
lacid interior del campament. Nalgrat aixb, per la Cova, en &pg
ques de crescudes, possiblemqnt arribin a sortit de 2000 a 3000
m3 diaria, als que caldria. afegir els que puguin sortir pcl Fo-
rat del Tosca i per la Font del ~013. El cabal dlaquesta darre-
ra, en data 21-12-75, podia evaluar-se,en 10 a 12000 litros/ho- ra (240-2~8 m3/dia). Al rnateix dia i hora, per% la Cova sortien
'3 de, 18, a 20000. litros/hora (430-480 m /día).
E1 funcionament dl:aquests tres fenhmens po.dsiem dir
que es gairebd classic dintPe del carst. La Cova de la Font de1
holi correspon a un nivel1 actual. El fet dlestar practicament
a la base dels conglomerats, a pocs metres dels impermeables ma-
terial~ del Garumnia, la converteix en el col.lector lagic d'a-
quest sector del massis. Malgrat aix8 un accident tecthnic -pos
sTblement una falla localitzada exteriorment sobre la cavitat-
permet que una part de ltaigua atravessi els conglomerats i els
abandoni en el contacte, circulant per oota els a1,luvions qua-
ternaris fins ressorgir per la Font del olí. Aquesta interpre-
tació ens fa considerar molt interessant qualsevol aprofitament
de la Font, perquo en estar a menor cota i tractar-se de per-
dues del tram final de la Cova, en cas d'equilibrar-se les apog
tacions internes amb el volum que brolla per la Font, aquesta
podria seguir rajant mentres l'aigua de la Cova quedes estabiliz
zada.
El Forat del TOSCA 6s el mka ar,tic dels tres fenb-
mens i ja hem parlat de la seva funcid de trop-plein regulador u L
en cas d'avingudes importants.
Bibliografia consultada
'-I.G,M,E, Mapa geológico de España, l:tjO.OOO
Hoja 252. Tremp, Memoria exp'lioativa, ,
Rosell, J. (1967). Estudio geológico del sector de prepirineo
comprendido entre los d o s Segre yrNogwera-
Ribagorzana, Pirineos 75-7889-214
Seguret, M. (1973); 'Etude tectonique des nappes et sereis dé- . . collds de 18 pa&tie centrale du versant
. - sud des Pyrenees,
Montpellic~ < .
Garriga, J,, Martinez, A,, Romero, M, (1976). S surgencias
orientales de la sierra Gurp, 1nt$di*o:23 pag
Victoria, J,M, , Iñigo, G, Rovira, J, (1974)~ Karstificaci en.10~ conglomerados dei. maí?gen derec
la Conca de Tromp. Espeleosie (16):
... < . Barcelona,
-, -
COVA DEL MAL GRAU 1
S'obre sota mateix del salt de Guanta.
La boca, de forma irregular, esta en part excavada en
traverti. Les seves dimensi:~ns maximes s0n: 3'1 m, d'ample per 2'8 m. d'alt, El pis esta t~talment recobert dfaigaa, que a
l'entrada assoleix un2 fondaria de 0'5 m. Despres de franquejar l'entrada, ens trobem en t.ma gar
leria on disminueixen paulatinament llalqada*del sostre i la
prof-nditat de l'aigua, Xquesta galeria sleixampla a la part
final fina a 4 m. En aquest punt les formes sijn suaus i
arrod?nides, tnnt a parets com al sostre. El so1 -cqbert d'ar-
giles i palets de riera- és totalment submergit sota l'aigua a
una pr2funditat variable.
COVA DEL RAL GRAU 2
s una simple escletxa que s'obre a7 marge est d
damunt dels tolls
visible a
CQVA DEL MAL GRAU 3
Esta situada al mate3.x. costat de la Cb2va del Mal Gra
2 .
Aquesta cavitat- era, antigament, mes gran.,., com h*; pro-
ven les c)xrcreci ns que avui són a l1?xtqrior de la cavitat.
Ha quedat redurda a les seves dimensi3ns actuals pes raó de 1'
grat que en
at- algunes f3rmes rec nstructives.,
C OVA DEL MAL.. GRAU 4
a uns rnetres pel darnunt de les cove
~ecopd.laci6,o Antoni Pares , I ~
Dia 1
- Av, Saragossa 1 (-15 m), Cv. Saragossa 2. La Saragossa
- Cv. del Tornero (6 Km.). Checa (~uadala~ara). -. 1
Par J. Alfonso, J,h; Borengueras, 'M. Romero i altres. - ?y: Psnjada, Cv. del Tut, Cv. Gours ~u;>ralbs, Cv. ' ~ r o -
mallera, Cv. Estret del Forn, Cv. de Rialbe, Nuria,
Bioespeleologka per 0 , Escola i draltres, l
Dia 5 . . - Av. Carles Salicks (-140 m.) Garraf. . a
Pez A. Beguecrie., J,' Gbrne'z i A, ~ards.
Dia 6 . - C - Prospeccid a Val1 de Guanta (~entmenat).
~ p r . J. M@ ~erv~li-6 i C, seliés.
Dia 18
- Av, dels Esquirols, via Montesinos ( - 8 0 m), Av, dels
<-I .
- XVIIT curset, Cv, del Toll (800 m), ~oi&,
IvIonit;osso J,.R. Berengueras, J, M & ~erveiíd, A, Dominguez
i C, Sellds,,. * .
XVIII curset, Forat ~ i c d (360 m). Cardona.
Monitorso M, Bartolin i C. Dominguez.;
Dies 8,9 - AV. de la Tita (-9 m), AV. Passant; (-35 m), d e l Bruc
(-120 m). Garraf.
DPa 9 - XVIII curset, Av, 'Sellares (-45 m). ~arraf.
Monitorso M, Bertolin i C. Domihguez.
- XVIII curbet. Av. dels ~s~uirolk. (-80 m). ~arraf .' Monitorks A, Loaso, R. Mateu 'i P. sastre.
- XVIII curset. Av. dels Pouetons (-125 m), Montserrat, I .
Moiiitbksi J. ~mbrbs, A. ~ e ~ u e r i e i A. Dominguez.
Dies 15, 16, , %
- 'AV. dels Pouetons (-125 m). Montserrat. . .
Per X, Crespo, J, ~bmez, M, Trepat $ draltr@g.
- CV, Cuberes (900 m), Serradell.
Per J. Ambrós, O, Escola, A. Martinez i M. Romero*
Dia 16 - Ay. del LLest ( -58 m). Serra de l'Obac, '
Per J, ~erveiid i C. ~ellr5s.
- Av, Benjamin Dig6n (-95 m). Garraf,
Per J, Alfonso i A, Beguerie. .
.. AV. Font 1 Saguc? (-115 m), Av, de la Ullera (-20 m), Ordal. . . Per. X, Bosch, X, Crespo, J. Gdmez i dfaltres, . .
Dia 22 , ' I ' - AV, de la Carbonera (-84 m), Sant LLoreng del M=*.
Per A. Beguerie, A, pares i M. Trepat,
Dia 23
- A v , del Davi ( - 5 8 m). Sant LLoi-enc de1Mun.t;. a , , e 'per A, Bemerie, A, DomingueB, 0. Escola, S* G b m e z ,
Loaso, J.M. Paredes, A. Pares, J. gamirez i M. Trepat.
Per O. ESCOZ& i dfaltres,
Marg
Dies 1, 2
- Cv, Av, de Vallmajor (-75 m). Albinyana.
Per J. Alfonso, R. Beguerie, M, Centelles, X* Crespo, y*
Dia 2
- Cv, Simanya (36'0 m). Sant LLorenc del Munt. . ,
~er' J. ~mbrbs, X, Bosch, R. Mateu 1 dfaltres.
Dies
era, Olotg Cv, del Pont, ~lbanya; Av. de
res.
Topografia, per 0. Escolb, J. A. Raventós i dtaltres.
Día 8
- Prospeccid per Adrf,-~anyolns,
Per A. Loaso i J, Loaso.
Dia 9 - Av, de Costa Dreta (-106 m). Montserrat.
Per J. ~rnbrós, A, Beguerie, X..Crespo, A. Parés, w * Ro- mero i M. Trepa*,
Dies 15, 16 - Av. de la Ferla (-180 m), Garraf.
16
- Av. del Surnider (-60 m). Garraf, . -
Per A, '~eguerie, X, Crespo, A. Dominguez, s. Gdme5, R* Mateu, T. Pares i M, Trepat.
Dia 19 - Av. del C%rol. (-15 m). Garraf.
Per J. Alfonso, A. BeAeris, J. M& ~erve116 i M. Romero.
Dies 22, 23
.. Bofia de Sant Jaume, Esquerdes del Capolatell. ~olson&s.
~ioespeleologfa per' 0 , Escold,'~, Nubiola, J.A, ~aven.tbs
i M. Ubach, ' - ,
- Cv. de3 Mane1 (800 m). San% ' ~ ~ o r e s ~ del Munt..
Per J.C, Martinez i dfaltres.
- AV; 'b&i Bruek -1 -120 m)'. Garraf. . .
Per A, Beguerie, A, ~ a r é s i M, Trepa*,
- Av. del eny ya-'segat de la Falconera (-80 m)., Garraf,
Per. X, Crespo, J. Gbmez i dlaltres.
Dies 23, 24, 25 - Av. del Barranc. del ~arrofer (-4'5' m), AV. de la gfoia '
(18 m), Av, del Pic de 1tAliga (-12 m). Ports de Beseit,
Primeres explor~acions, topografia i bioespeleologia. per " I /
J. Alfonso, J. Ambrbs, X, Bosch i M. Romero. ' 1 -.
Dies 25 a 31 . .
, - C v . Mgiedas,. Cv. d.e la ,Flecha, Cv. de la Pasigga, Cv. del
Castillo, Puente Vivsgo (~antander),
Topografia de dues de les cavitats pey J .R . Berengueras,
A, Martxnez i E, Yfartingz, , . Dia 28
- Cv. d'Anas. La Cerdanya.
~otografia, per A, Dorningtlez 5 M, Bertolin. .
Diss 28 marc, a ,Z dfabril. , -
- Cv. del Grani.t (400 m). Santa Elena ( ~ 5 0 m) .. Va11 ctel Riu Ar--,,Desobs'¿ruccld i 1% exploracid Cv. Sta, Elena, bioespe-
leologia i prospecció, per- M, klfaro, J:, Alforrso, A. Begus
rie, X, Bosch, J. Gdmez, C. Pibera, D. Romero, M . Romero i
d'altres.
Dia 31
- Av, del ~ a v s , Cv. del Drac de Sta, ~ ~ n & s , Sant LLoreng
del k(lunt.
Bioespele.ologia, per 0, Escola,
Abril
Dia 4 - Desobs&tccib . . i exploració dfun avenc de 6 m. Garraf.
Per J. M 3 Cervellb, A. Dominguez, J. Ll, Marin, R. Ma-
teu, P4. Romero3 C. selids.
Dia 6 .. A v . de 1fEsquerda 1, Av. de lfEsquerda 2, La Palma-de
Cervellb,
Bi~espele~ologia, per 0, Escola i d 'altres.
Dia 8
Av. de les Serps (-38 m). Garraf.
J. Alfonso, J. L1, Narin i M, Romero. - ~ies' 12, 13
- Av. dels Esqukrol& (-180 m). Ordal.
Per X. Crespo, J. Gbmez, M. Trepat i dfaltres,
Dia 12
- Av, de ~ampgras. Garraf.
Per J.R. Berengueras; C, Ribera, D. Romero i M, Romero,
Dia 13 - Av. LXuis- sol&. Garraf.
Per J. L1. Marin i M, Romero.
- Av, de19 Pouetons (-125 m). Montserrat,
Per J.M@ ~ervelid i dtaltres..
- Prospeccib, CY, Cambra. Ports de Beseit.
Bioespeleologia per 0. ~scola, A, Nubiol6, J. A. Raven-
tbs i M,. übach,
Dies 19, 20
- .Av, dels PouetonS (-125' m). Montserrat.
Per J, Gdmez i dfaltres.
Dia 20
Av. ~elaix&., Cv, de ~ruguQs. Terrades,
Bioespeleologia per 0, Escol&, A. ~args, C, Ribera i M ,
Trepat.
Dies 20 a 31
Per X, Crespo, M. Trepat 1 dtaltres,
Dia 27 - Cv. del Mamut, Vallbonh,
S Bioespeleologia per 0. Escola i dfaltres.
Maig
Dia 1
- Avs. de les Crivelleres 1, 2, 3 . Sant Quiree de Mediona,
P&r O. Escol&.
Dies 3, 4 - Av, dels Esquirols (-168 m), Av. Font i sagu6 (a115 m).
Ordal.
Per ' J, Gornez i ' companys,
- Av. Asensio (-85 m), Av, del Penya-segat de la Falconera
(-77 m). Garraf.
Per X, Bosch i X, Crespo.
Dies 7, 8 - AV, de la Verdor, Av, dels ~ediegs. Ordal.
Per X. Crespo i dtnltres.
- Cv. de Santa Elena (250 m). Val1 del Riu Ara (0sca). - Topografia, per J. Alfonso, A. Beguerie i M, Romero.
Dier 8
- Av. del Sumider (-61 m). Garraf,
A, Domfnguez 3 J,J, Esteva,
- Primera exploracid dtuns cova avenc (-20 m, 50' m). Font-
rubi,
Pss X. Crespo i' M. ~repat,
- Av. del Llest, Serra de 1 Obsc.
O, ~scolh i d'altres,
Dies 10, 11
- AV, dfen Ernil$. ~abat6, ( - 32 m). Garraf. ,
Per J. Gbrnez.
- Ay, del Bruch (-120 m). Garraf.
Per X. Crespo i dlaltres.
Dies 14, 15
- Pou de la Calella. LfEstartit,
Per X. Crespo i dtaltres.
Dies 17 a 19 - cv. peñísc9ia, AV. dfen ~errhs, Av. de L11ndi9 C v * del
pant& de M & Cristina o Cv, Meravelles, ~astell6.
Dies 17 a 20 1
* - Cv. de S&. Elena (550 m), Cv. del Granit (500 m), Pros-
pecció a Fonts de Gabieto. Aranyonera (0sca) , ' CV. d 'Aso
o dels -. Moros, Escalona.
Continuacib de pexpioraci6 i topografia, per X. Bosch,
J,Mg ~erveiid, J. Gbmez, A, P;E~~s, M. Romero, C. selles > ' ,
i d'altres,
Dia 18
- Av. del Boixaguer (-156 m). Montsec dlulres.
Fotografia per A. Dominguez i J.J. Esteva.
- Cv. de Trillos, Osca, ' , [
Per M. Alfaro.
Dia 2.5
- 'AV. dels LLambrics, Av. Lluis sol&. Garraf. ' ,
, t 4 '
Per O. Escola i dlaltres,
Dia
-
D i a
-
Av. del ortos si. Sant LLoren~ del Munt. ~ e r O. ESCOI& i 4. PQrez, , -
, 1
Av. del ~ a h - ( - 8 5 m). Garraf.
Per J. Alfonso, J. ~rnbrbs , X. Bosch J. ,GÓmee*
31 AV. de ~uigmoitd (-30 m). ~arraf.
Per J. Bertrán, A, Loaso i J. Loaso. S . "
J U ~ Y . Dies 7 i 8
- Av, de 5% Sibii@ota (-120 m ) . Garraf .
Per J. Alfonsot J. Górnez, J, Loaso, R. Mateu i M, Trepa*,
Dies 21, 22
- Av, d e l s Llarnbrics (-80 m ) . Garraf ,
Per J. GBmez i M. Trepat,
D i e s , 23, 24 - Cv. Bellabriga. % Carnprodon
Per J. GOrnez 1 N. Trepa+.
Dia 28 . - . .
- Av. de l a Fragata. Garraf.
Per J. Cornpany i d l a l $ r e s .
J u l i o 1 i 1
Dia 3 - Sumider de l a Sénia ( p a r c i a l -15 m ) . La ~ d n i a ( ~ a r g a ~ o -
na) . ~ & r N. ~ l a ~ t i i M. Romero.
- Av. de l Esquerrd, v i a Rat-penat (-205 m), Garraf,
Per J, ~dmea i A , Part6s. . ,
Dies 16, 17, 18
- Cv, de Santa Elena (exploraci6 dle 1 Km. nou), pujada
h a t e e l a l a l a boca T-2. Arañonera (Osca), . " + ( ' P e r " A : ~ e ~ u e r i e , J. R. Berengueras, A. ~orninguez, A. Pa-
. r&&, M, ~orherb' i d l a l t r e s .
Dies 23, 24, 25 . - Cv, de Santa Elena (300 m , nous, 1800 m. en t o t a l ) , CV;
e"
BU jaruelo' (-t;opografin'), Pujada mate r ia l a T-l. Arañone- . , , S j _
' m (o sca ) ,
Per A, Begueri-o, J.R. Berengueras, A. Dominguez, A , Pa- ' ' I
r é s , M. Romero i d l a l t r e s . '
Agost;
- ~xpedicid ~aldpagos E.R,Eí-G.E.S.
Cv, de Post Office, Cvs. de la Bahía de las Cuevas. 1xla
Floreana, Cv. de Gallardo (2800 m), Cv. de Kubler, Cv. de
Gilberto Moncayo, Cv. de la Sra. Colombia, Cv. de Raul
Aguirre, Grieta de Lentenech. 1lla "de Sta. Cruz,
Cv. de Sucre, Cv, de Macas, Cv. de la Cadena, Av. de la
Torre. Illa Isabela,
Cv. de Jumandi. Archidona (~~uador)
Exploracib, topografía i bioespeleologia, per 0. Escola,
C, Ribera, D, Romero i companys G.E. S.
- Campament Arañonera E.R,E.-G.nL.E,
AV. T-1
300 m, nous a la via dlescalada, Topografia
Via 350 fins a -449 m. Final de la via. Topografia
Revisid via 316. Continua.
Nova via e#plorada de -150 a -480, Lloc! on fineix.en si-
fd. Topografia
Exploracid pou 10 i galeries, fins final via. Topografia
AV. T-7 Intents desobstruccid i topografia
Primera exploració 31s avencs numerats de T-60 a T-67 Localitzacid sumiders entre la dolina gelada i Tendeñera
St,a. Elena, 200 m. nous
Per M. Alfaro, J. Alfonso, J. Anbrbs, A. Beguerie, J.R.
. Berengueras, X. Bosch, J.Mg Cervellb, J. Gbmez, J.L1,
Marin, A. ~nrtínez, A. ~ards, M, Romero, F. Sastre, C,
Sellés, M. Trepat i companys G.X.E.
Dies 16, 17, 18
- Cv, Traconera, Biescas (200.m, -50 m), CV. del Moro, Es-
calona (1300 m), prospeccid a Peña Montañesa, Laspuña. Os-
ca.
Per N. Marti i M. Romero,
Diea31
- Sumider de 1s SQnia, primera exploracid total (-29 m).
La ~ & n i a (~arragona) . Per N. Marti i M. Romero,
- Expedició Afganistj E,R,E,-Speleo Club de ~aris,
Ab Bar h a d a (1220 m), Ghar Kaftar Khana (21 m), Grotte , . . - 1
du PK 10312 (1415 m), Grotte du PK 10211 (12 m), Grotte
no 1 du canyon, .nQ 2, no 3 (22 m, 22 m, 10'4 m), Grotte
de la rdsurgence (67 m), Grotte de ItHotel (12 m),- Ghar
1-Djon (326 m), Massfs de Saiang. Ghar Bolan ~ a b a - (-33 m, 730 m). ~ a s s f s de Bolan Baba,
, ,
Per P.Canto'ns, C. ~arres, M. Ubach i companys del Speleo
Club,: de Paris.
Setembre
Dis 8
- Cuvillar de la Manzana (-60 m, 200 m) 2 8 expioracib. 10-
calització de 5 avencs. Laspuña (~sca), 0
Per M. Marti, M. Ron:ero i X. Tornds.
- Av. de lt2ispadella (-43.m) 1% exploració. Serra dlalmÓs
(~arra~ona) . Bioespeleologia, topografia, per A, Dominguez i A, Mont-
serrat.
Octubre
Dia 5 Cv, de la Garganta (50 m), Av, (-50 m) a Sta* Coloma de
Queralt . Per A. Beguerie, A, Dominguez, A. pares i d'altres,
" - Botet de' Casa Rey (parcial, 500 m), E l s Botets (-5 m,. 15 m), Botet de Re jmts (-5 m, 8 m), Sapeira (Ribagorqaj
Primeres exploracions, topografia, ,per M. Romero, N.Marti
i X. Tomds.
Dies 12, 13, 14 - Cv. Santa Elena, instal.laci6 Av, T-l. Arañonesa.
Topografia, per J. Alfonso, J.Ma ~ervel.16, J. LI. Marin,
A, Martinee, A, Montserrak, M. Romero 5. dtaltres. . - Dies 20, 21, 22
- Av. T-1 via 480 (revisid topografia). Arañonera.
Per M. Allaro, J.Zl, Marin i A, ~artinez.
Dies 25, 26 Y Bote$ de Casa Rey (600 m. nous, 1'2 Km, total) ~ S a ~ e i r a
(gibagorqa),
Topografia per N, Marti, M, Romero i X. Tomas,
Novembre
Dia 9 - Av. de la Fragata, Av. del carol. Garraf,
Per T, Ciuraneta, X. Crespo, J, ~ b m e s , 1, Llop, M, Tre-
pat i dlaltrese
. - - cvs. de los Encantades, i\TÚria.
Bioespeleologia per A, Loaso i J, Loaso.
- Cv. Penjada, Cv, del Tut, Cv. d e l s Gours, Queralbs, Cv.
, d,e 1tEstret de9 Forn. Núria,
~ i o e s ~ e l e o i o ~ i a per 0. ~scolh.
Dies 29, .30 - Cv. de BetlQn (35 m). Val1 dtAran. Forat de llOr (600 m).
Per N. Marti i M, Romero,
Desembre - . Dia 7
Fou de Bor, Tuta Freda (1850 m). Cerdanya,
Bioespeleologia, fotografin, per A. Beguerie, M. Bertolin, A,
Dominguez, T. Parés i J o A , Terrón,
Av. de Sant Roc (-29 m), chrraf
BioespeleoPogia, per X, Bosch i d'altres.
Dia 8
- Av. de1 Catejat o de la Cuneta (-28 m). Garraf.,
~ioes~eleolo~ia, per C. Ribera i M. Romero.
Dia 14 - Av. de Sant Roc (-28 m). Garraf.
Per A. Blesa, A. Ciuraneta, J. Gómez, 1. Llop, M* Lebn,
- Cv. de la Font del M013 (65 m). MP (se~ra de L ~ ~ ~ ~ ~ *
Superació dfun sifa, per A, Martinez, M. Romero i un al-
tre.
- Av. de les Tormines, ~andellós.
T. ~iuraneta, A. Montserrat, A. Pnr6s, D. Pi M. Trepat.
- Forat del Tos& (1600 m), Cu, de la Font del ~ o l i (125 m. . . nous) Gurb erra de ler ras). Topografia (CV. Font del ~015) per A, Martinez, M. Romero
i d al'ireg.'
Dies 26, 27, 28 - Cv.' de les Gorges (1000m. continua). ~otiella.
Topografia, fotografia i bioespeleologia, per A. Mogtse-
rrat, P. Pkrez, D.' Pi,, C. Ribera, D. Romero i d 'altres.
- 'Y. del Oro (150 m), Cv. del ?liadrocha (350 m), prospeccib~
Per A, ParBs, M. Romero i M. Trepat.
C~ORDE~.JJ~DES: X= 5 0 07 11", Y = 4 1 0 39 1 40" Z= 709 m.
TEl??!E i r U í ~ I C I P A L : Veciana ( L , lnoia) Barcelona
STTLkCIÓ: Entre 1s v i a d e l t r e n i e l Km. 44'650 de l a c a r r e - t e r a de C-llaf a L2 Panadel la , a 2 0 'm , de l a c a r r e t e r a . ora e1 Kas conegut corn L a i%ubiola.
1 < .. - RISTO-21k: La primer- exp lo rac ió :;.R,E, Iou efec tuada e l 12 .
d ' a b r i l de 1967. Ignorefi~ s i an te r lo r r l en t hnvia e s t a t v i -
- fons d e l que sembla s e r una do l ina de d i s s c l u c i ó d f u n s 25 a, de d i j rne t re . ¿a p l a n t a d e l pou ( 1 0 m. ) t é una mid sensiblement i g u a l . Es tb plena de b l o c s i d e t r i t u s v a r i con s?n Bnlmqls morts , l l a u n e s , I l a n t e s , p l & s t i c s , e t c .
GE~LOGIII: " i tuada a3.s t e r r e n y s t e r c i a r i s de l a ~ e p r e s s i b , Gen- . t r a l ; Catalina, 13 c a v i t a t est;: sncl-ivada en un bnnc de
e s margoses t a b l e j a d e s . L f e s p e s s o r d e l s a e s t r a t s 6s r a l s 2 0 cm., i en algxins casc.s so lznent de 5 6 6.
ESPELEOMC~2FOLOGI.k 1 zSGELEOGR~~ESI ; T í p i c a c s v i t a t d ' enf onsa- ment, pr :~vocat per l a -&rd~:a de voP~m d e l s m a t e r i a l s sub- jncents que han eskat urlrossegats pe r un corrent d ' a i g u a s u b t e r r s n i a que r e c u l l l e s i n f i l t r n c i o n s de d i v e r s e s do- l i n e s de d i s s o l u c i ó e x i s t e n t s en e l s e c t o r . L 'eda t Ze l l a - venc, creiern q ~ e 6s m 9 l - t r eduida , c l a r a ~ e n t pos t - g l a c i a r , i poss ib ienent -vegeu a l t r e s observacions- s o l s s i g u i d l u n s pocs cen tenar s d 'anys .
CmTOGRAF13 : F u l l 1. p. C. 390
ALTRES OBSERVACICWSE E x i s t e i x l a l l egenda , segons ens van con- t a r a Sant Guim, que aques t pou e l van f e r ePs d i a b l e s una n i t , i 1 2 t e r r a que h i van t r e u r e l a van p o r t a r a h a l l o r c a , Xquesta l l egenda , conjuntan?ent amb l e s observacinns efec- tuacles, ens f a c r e u r e que lfenf3nsarnent que o r i g i n a l a ca- v i t a t 6 s t a n t r ecen t que e l record enca ra perdura, s i bd e l s h a b i t a n t s 6e l e s r o d a l i e s , a f a l t a d ' a l t r e e x p l i c a c i ó , h;iss j u s t i f i q u e n amb l a intervenciis ' d e l s d i a b l o s .
O9IGINHL FñTXA: M a r t í 2onero i Rectore t
POU DEL DIABCE
1.0~ M Romero
ERE 1-7-72 CEC
Coordenades
X : 5 " 0 7 ' 1 6 " Y : 41" 39' 4 5 " Z: 717m
1nfor mació qeneral L-
JOSEP KANUEL VEF?A febrer 1955 - desembre 1976 Per Oleguer ESCOZ&
Una nova vfctima de l'espeleologia. Pero una de les
poques que mereixen un comentari dels espeleolegs.
En podriem dir moltes coses "importants", de les
quals a1g6 en diria adhuc "genials"; seguint Casteret, podriem
dir: "Mort al camp dthonor de l'espeleologia". 1 aixb seria
per a la gran massa; trobo dificil que la gran massa pu-,
gui comprendre aquest comenfari, La gran massa no fa espeleo-
logia Es millor que ho pugui comwrendre aigG de la petita
-minúscula- massa espeleol7gica (car molts "espele&legs" tam- ,
poc n'i fac aquesta espeleologia).
Els.-seus companys de Huididero-Gato i ,¿ñlespeleologia
mfhan enviat una nota apareguda en url diari+ feta per ells, i
diuen coses interessants: "Fa cinc anys va venir un noi espi-
gat al Centre Excursionista dlAlacant... A part de saludar,
n?m&s va diro "Vull fer espeleologia". Tenia aleshores 16 *,
anys, car va néixer el 3.2.55 a Alacant. Efectua tasques
cavitats que coneixem prou béx Cova del Somo, Avenc de1 Fla-
re, Avenc no k . . . (~arbena, ~lacant). El 1975 realitza una
5
important expioraci6 al LOT-U-LQ Peyret (al costat de 1fAv, de la
Pedra de Sant Martf); 19759 Caverna del Puerto de Calasparrag el 19769 a trav4s del Dr. Escarré, entra en contacte amb el
Museu de Zoologia de Barcelona i descobreix cavernicoles molt
interessants a Alacant (1'~pelaeochlamys verai n. sp. ara 6s
en premsa, trobat a la Cova del Tio Melcior, a Castalla); el
1977 havia de veure realitzar-se el seu projecte dtanada als Pics d'Europa.
No puc dir que el coneixias el maig de lfany passat
anarem a Alacant a efectuar una petita campanya de recol.lecci6
bioespeleolbgica i el coneguérem al Centre dfEstudis Universi-
taris, on era programador (havia aplicat el calcul dtordena-
dors electrjnics a la topografia e ~ ~ e l e o l ~ ~ i c a ) i hdhuc an&-
rem a explorar la "Cueva del Tfo Melcior", a recollir mQs ma- .
terial de la nova especie de Spelaeochlamys,
Com en tots els accidents d'espeleologia, sempre es
podrien trobar les causes que van provocar la morte potser &d-
huc incorreccions que hi contribulssin ( " ) .
~speleoleg ferm, programador dfordenadors electro-
nics, amb esperit d'investigacib, etc, Al& podria dir "Quina
llastima que precisament li toques a el1 de morir, el1 que era
el mes intere~sant...~~. Pero aix6 no. cal pas dir-ho, perquh
wrecisament sempre moren els millors en aquests casos, i com que
s5n els m8s actius, potser els m6s responsables, car sbn els qui
coneixen millor el mbn subterrani, no moren mai "per casualitattt
Tot i que no som vells, ja podem dir per una petita -afortunada-
ment petitissima- experiencia, que el cas ja ha passat ainb al-
tres co1,leguos comparables.
Potser després de la mort es pot quedar per damunt
dfaquest mbn on ens debatem lluitant arnb ordenadors i on ens ..be lluguern nomes en tres dimensions.,.
O. Escola
Gener del 1977 ( " ) Com un frances que mig explicava -per a ell- les causes que van provocar la mort de Felix Ruiz de Arcaute al ~ o n n Q Peyret,
IN MEMORIAM
FRANCOIS DELHEZ . 1931-1974
No en* sabem estar de traduir una nota de J , M , HUI
BART a Speleologia Belgica (1375 - - 3 - - ) sobre el desaparegut es
pelehleg, espeleolog bastant excepcional, per veure si hi ha a&
gb que aprofita aquestes experi&ncies per imitar aquest cami.1;
com que no tenim cura, encara-no abandonem l'esperan~a de veure
aquests resultats abans que passem del m6n dels vius;..
O, ~ s c o l a
&'El nostse Amic Francois Delhee ens ha de
mds alguns dies despres de Pa desaparició de la seva mare a qui, ., durant els darrers anys, li havia dedicat la major part del seu
temps, , r -
Els darrers m e s o s 1a seva salucl havia sofert un
terioracib greu; el saturriisme ( " ) el feia sofrir a vegades enor mement i el seu Bnim sefn rsssentia a fons,
Arribat als Chercheurs de la Wallonie el 1964, Fran
~ o i s Delhez practicava lfespeleologia des de feia uns 25 anys i
sfhavia dedicat especialment a la bioespeleologia. Tranquil, me-
tjdic, pacient i obs.tirzat, havia estudiat forqa aspectes de la
fauna de les cavitats i sfhavia especialltzat dfalguna manera en
1; recerca de'les especies poc o epcara gens conegudes. Es aixf
que en pqcs anys va descobrir f ~ r c a especies noves'per a 13- ci8s . . ' -.
cia i que porten el seu nom. .. . El Laboratori de Biologia ~ubterrbia de ~amioul ex-
perimentara de manera cruel la seva desaparició, car, malgrat
que lfallunyarnent no li permetia yenir regularment, ha estat sem
pre un conseller preciós, que dispensava les seves opinions ju-
dicioses amb lfhumor a vegades c&ustin que el c~ractsriteava,
( " ) 1ntoxicaci6 crbnica produlda pel plom.
El buit quo deixarj no ser& gas facil dromplir,
Fa más de trenta anys, Artur Vandebo~ch~ en relaf
ció amb el traspas de R.I,eruth, de qui en Francesc bauria de-
sitjat de completar l'obra, es preguntava: "6; que nosaltres els hem estimat p r ~ u ? ~ ~ . Sense cap dubte- pddecfer noi tke aques
- I %a mateixa pregunta a proposit dfaquest amic, de per&ofialitat
' >
tan caracteristica, mai compres del tot, mai prou dpreciat, i
que arrgssegavo'arnb ?el1 una-solitud moral a la qual rnai no hefn
tingint accds.
S5gines en pau, Francesc; tots els qui cona nosaltres
han tingut ocasió de recdrrer el món subterrani amb tu, no oblk
d a m n rnai el llarg esquelet que despla~aves, des de gours fins
a kius, de concrecions a les capes drargila, a la recerca dels
teus estimats cavernícoles; no oblídaran rnai els teus juraments
vehemsnts referents als sacs de material$ no oblidaran rnai l'a-
mabilitat sovint> acidulada arnb la q x n l honoraves els teus amics",
- - "
J . M . HUBmT
' Aquestes no s6n pas noticie& d'dltima hora; el 1975 ' .
haguéssim pogut ekcrkde-hi ltexploracions en' curstl. De tota ma- ',
nera, encark val la pena de citar-les, car al nostre pafs les
c~ses,com ja 6s tradicional, ens arriben amb un'retard mQs que ? J , -
tristíssim (i si no ho digudssim ací, segur que encara molta
Coa 1a rnajoria de les grans coses que passen de bo ' .. 1
en el nostre mbn de lfeapeleolegia, les noves sdn de l'estran- \
ger . . . / c * , - , .
ALPS - -, L
Pcr sobre de Samoens, 1 tivenc " Jean ~eriiard" , explo
rat fins a -660 m. pel grup Vulcain de Lyon i F.L.Tb va asso- lir la cota de -910 m. Despr6s, una comunicacid amb 1tAvenc
B-19 li ha don.at la profunditat de -1298 m. (si slh&guks dksco-
bcrt pocs anys abans, abans que la PSM assolis unes cotos su-
perior~ als -1300 m . p hauria estat un nou rQcord del. mdn)', Com . . Os de. rigor i de ssnpre, els avencs mds profiands do1 mdn sbn a Franca: PSV, Berger, i aquest, que tambQ 6s a Fyanga. DesprQs,hi
haura al& que encara duhtara de llactivitat i categoria gegan-
tinos dels francesas en espeleologia,..
PERUGIA: Un sistema remuntant ha portat la,profunditat de 11%-
venc a -992 m. Rdcord dlIt&lia. . <, - MONTE C A N I N : IfAbisso E. Comici ha passat de -528 m, a -774 m, MARGUKREIS : ~6@cxploraci6 de 1 'Aveno Cappa ha estat acabada pel
S..C. de Ni@-Toulon a -681. (~evisid topogr&ficá posterior:
- G 2 n).
JURA - (y.~ucant i' el S.B.B.G. ha efectuat la comunicaci6 entre el sis-
terna del Bief Bousset -Visille Folle i el ressorgifilent del Ver-
neau a Nans-sous-Ste. Annei 1 8 ' K r n de galeries i 352 m. da des-
niveLl,..: Pera, a mds a mds, h i ha 17,? Km. sxplórats darrera de sifon'~ %(gesta sensacioñal. Id@ S. B.A. G., que, segons "dixit A.
- 1 ,
~rignar&", s6s els millors capbussadors espeleolegs), . ~
O, ~ s c o l ~ '
NOVES ECP~CIES :DE CO~OPSERS .CAYERP?~COLES . . -
.Dosrssaaent, la labor bioespwlm3.6gica ha estat
'fc>rg.a,,intensa i com ja 6s tradicional, 1 'o-r&rc de-Xs ^Cole6pters
6 s el A - que ha r e h t una atencid preferent. Bon re f l ex dlaquesta
activitat sdn les dltimes especies noves descrites que'comen-
tem aci i que incrementen notabLement la ja f o r ~ a ben coneguda
fauna coleopterol6gica de les nostres cavitats.
A la subfamilia BathysCiinae sfha akegit un genere
i cinc especies noves. El nou genere i especie alhora 6s Typhlo-
chlamys bardisai, descobert a la Cova Barratxiaa, Xixona la- cant) i estudiat per Español al 1969; tanmateix, la publicaci6
del volum conmemoratiu del primer centenari de la'keal Sociedad
Española de Historia iJatural7 a on aparelx la descripcid, es va
retrassar un xic fins a sortir a la llum,.. l'any passatl .
El genere Troglocharinus sfha vist íncrementat amb
e1 T. rovirai, especie descrita pel Sr,-Lagar a Espeleosie, 17 .' ' ,
i trobada a la meva de 30x1 ~acario, BurgasQ (~sca), ...
La descripcid de les altres tres especies noves, 1 '
pertanyents al genere Speochar.is, formen part de la tesi doc-
toral- dSten J. M. Salgado sobre aathysciinae dels Nonts Canta-
bsics (1975). Sbn, S. olajensis, de la Cueva del Carrascal, San- ta O l a j a (~e6n); S. espagnoli, de la Cueva de la Cuevona, Riba-
desella (~viedo) i S. nadali de la Cueva la Cañuela, drred
-. ( ~antander) ,
Els Carabids, són els que han 4onat les sorpreses
mQs interessantsx 1 genere, 1 subgenere i 5 especies noues. El nou genere i especie 6s Oscadytes rovirai, publicat tambQ al no . . 17 -de ~speleosie pel Sr. Lagar; aquest ínteressant ~arab5d (des crit sobre dues femelles) ha estat trobat a la Cueva de Hueso
santo; El Pueyo de Araguss (0sc.a).
El mateix autor ha publicat al no 22 de Speleon,
dins del treball de M. Barreras i col.laboradors dedicat fona-
mentalment a la Cova de Sa Campana, la descripcid del Duvalius
(~rechopsis) ferreresi, ja conegut de,cinc o * sis cavitats del
N.W. do Mallorca; d'aquesta especie coneixiem ja una descripció
preliminar que va sortir en un de1s.darrers ntímeros de Cavernas
Un descobriment sorprenent ha estat el d f u n n . 5 ~
al Pirineu ~ragones. krcspecie en qüesti6 l'han re- . . . .
cii. lbctat a l %vknc 3adklona C - 2 0 (La ~ u f ona) , Escuain (~sca) , . . -,
i l a f ~ a dcscrit el Sr. Lagar a Excursionisrnc no '21, donan*-li '
. - " , > - , el nom de A.nensi~nA.
P e r aLtrc banda, el Sr, E. Vives, ha estat de sort . . . .
en les seves canpanyos p c l 14 df-ispahya'. k la C O K de E a l m o r i , > .,.*
. . * Y
¿ianes (Ast6ki~s) va krsbar un nou deserit al no . s .
22 de anb el' nom de' S'.' '~brrag; en' 61' hatéix treball,
alberichae, descrit ahterio-&ente per Espe~oi. . " , . . , L . . . . . . . . .
W a altra troballa dyaquest aut0.r. ha estat el C.eu- . . . . -.
blieada tamb6 a1 ne 22 de i a la revista C I S / ~ , que es 1 . - , - *
l~calitza a la Cova del Etey Cintolo, ~iondbñedo ( ~ u ~ o ) . . - > -. . 8
Ea f a m f l l a d61s Curculi6nids tambd s'ha vist Incre-
mentada amh la descrpeib de1 .-
n o l i , aparoguda tanbé en el treball de E. Vives al no 22 de - leone aquesta nova subespecie ha estat descoberta fins ara en - 9 , 0 - , tres cavitats de la provincia do ~astell6r l'avenc d i e n Seren-
I - . . ge i lTavenc d t e n Soria, a CaSanes,'i la Cova de IfAliga, a Cer- .- . ,
vera de2'Maestre.
traeta de Canta sxtmosdinnri- Aleocl-r\ar$nae tr.,cs-
bat a la Cova del Josu, Mestzs de Con (~viedo), i descrit ser
Espa f io l al ñ g 22 de . En el natelx tre%a.-ll, E, Vfvesb fa . - - . -
la descrlpcid de la larva,
Aquest massis, a cava11 de la frontera franco-ita-
liana, 6s conegdt des de 1837, any en el qual Fiarte1 va efectuar
les primeres exploracions, Les cavitats -fins al moment- m8s im-
portants sdno
appa .d....................-662 •
e Piaggia Bella-Caracas., . . -640 m. i 14 f(m ecorregtit
raldi ..e..b.............-614 m.
es Perdus .........:,....- 539 m. ..... Abisso Eraldo Saracco (F-5) .-507 m.
Trou Souffleon ...................- 420 m, Abisso Cesare Volante (3'-3) ..,,..-342 m.'
Gouffre Chou Fleur ...............- 308 m, - I
Per acabar-ho dtarrodonir, hi ha Zfdbisso Raymond
Gache, encara en curs d'exploracid, on pel moment S 'ha assolit
Des de 1968.espeie6legs francesas han
tres expedicions a Guatemala. k la darrera, organitzada per la
mateixa Federacid Francesa de Espeleologfa, es va anar a la re-
gid dlA1ta Verapaz. La mes i n t e r e w t treballa va ser el Siste-
ma del kfo Candelaria. Aquest riu t6 diversos frám8 subterranis
amb hterca~acions de circulació exterior. El recorregut total
9'0ta terra 6s de 21,980 m.
, ,
Com a continuacid de les akteriors campanyes, ltes-
tiu de 1976, el Grouppe ~pÉ1éologique des ~ ~ r e n e e s i la Section
Spd16ologique des Cadets de Brande han efectuat un nou campa-
ment a Marbor6, S'han explor-at i topografiat h3 cavitats, de les quals destaca 1'Avenc de la Tour de Marbore, visitat fins a
-300 m. Para1,lelament a 1'Avenc ~arbord es van Saixar gairebd
un centenar de metres nous. ka sorpresa ha estat la revisi6
topogdficas l'antiga cota -400 ha estat resultat,ser de 246 m, i el recorregut de sols 1.300 m,
BREUS - - Dues noves i importants cavitats han estat explorades a ~ 6 - xic~EXtHoyo de las Conchas" i el "sbtano del Mogallt, Els
seus respectius desnivells s6n de 508 i 529 m.
- En el Mont Tatras (~o1;ni.a) espeleolegs polacs han assolit la cota -509 m. a la Grotte de Baudzioch.
- Un nou avenc ha superat la magica cota dels 1,000 m, i es S tua en tercer lloc dintre les maximes profunditats, Es trac-
ta de lfavenc Kilsi o Kieuskaya, situat a l'altipla de Kirk Tau
(~amir Alay, a la ILTE.SS) que sembla tenir -1080 m.
- En els Alps italians sfha explorat la Buca del Cacciatore o 4bisso Claude Fighiera fins a -575 m. Sfesperava enllagar-lo
amb ltAntro del Corchia, amb la quzl cosa el desnivel1 seria
de l'ordre dels 1.200 m. Hi participen espeleolegs de 1'
Speleologica Bolognese, del Centre ~QditerranE en ( ~ i ~ a )
G.S de Faenza, i del G. S. Pimontese (~urin).
del
