C!

!vIb

Nosaltres no volem fer la guerra. Es-perem poder 1er triomfar els nostresdrets d'ona manera legal i lícita mitjan-çant una llei parlamentària; i aleshores,serà l'aristocràcia, seran els capitalistesque es rebel·laran. Seran ells que inten-taran fer la revolució...

CARLES MARX

EditorialsccPresente y ade-

lante»Sembla que en els mítings dels

feixistes espanyols passen llista delsmorts que la colla ha tingut i elsassistents alcen el braç i contestenaixò: «presente y adelanten.

La cosa no els pren gaire tempsperquè els morts que han tingut espoden comptar amb els dits de lesrnans. És cosa de pocs minuts i lamoixiganga passa gairebé desaper-cebuda.

Tots els morts mereixen respecte,però no la mereix la causa que amotivat la mort dels pocs feixistesque hagin pogut caure en llurs lluitesamb companys socialistes, general-

PER UNA CENTRAL SINDICAL

mer-, *—,,- - .

I resulta, en conseqüència,que els morts feixistes són, si vo-leu, dignes de llàstima però no po-den inspirar cap moviment venjatiucom es proposen els organitzadorsdels mítings feixistes.

En canvi, si girem els ulls de l'al-tra banda, que és la banda nostra,ens trobem que, en primer lloc elsmorts són incomptables i la moixi-ganga del «presente y adelante» noens és possible perquè no tindríemtemps ni per a anomenar-los. I és quea la nostra banda no hi ha sols elscaiguts honorablement defensantunes idees redemptores al mig delcarrer, contra les bandes feixistes,en les lluites amb les quals n'haurancaigut un nombre igual, sinó quenosaltres comptem en el palmarèsd'honor totes les víctimes de l'explo-tació i de les necessitats de la vida,davant dels privilegiats i dels victj¿-rnans de tota mena. A la nostra ban-da hi ha els caiguts en la iluita con-tra els agents naturals i contra l'ex-plotació inicua del capitalisme quefa caure les víctimes com a mosques.

Darrerament ha estat publicadal'estadística deïs accidents de tre-ball que han causat la mort o la in-capacitat permanent dels nostres ger-mans que han de vendre l lur esíorçper un preu que és mesurat per lasatisfacció de llurs necessitats im-prescindibles. Només durant els me-sos d'abril i maig, a Espanya, són276 les víctimes per mort o incapaci-tat permanent degudes a accidentsdel treball. Exactament: 126 mortsi 156 incapacitats absoluts.

I en una estadística publicada dar-rerament pel ministeri del Treball,trobem les xifres següents que es re- 'fërèfeff'a UflPí^infs^é: ""*''' R

L'any 1922 — 73-920 accidents.» 1923 •— 84.904 •„u 1924 — 91.481 > .x 1926 1 1 6 . 3 1 3

1927 — 125.997)> 1928 — 141.049» 1929 —. 160.890 I)

1930 — 167.7641931 — !57-695

-a 1932 — 139.886

14 de juliolAquest an>T, a França, el 14 de

juliol prendra caràcters distints alsaltres anys ; els petonets al carrerpoden convertir-se per art de les pro-vocacions feixistes en garrotades, enel qual cas, n'estem segurs, l'exèr-cit energumènic d'en la Rocque seràel que n'acumularà més quantitat.

França és un país on el feixismeno hi té res a fer ; quan fem compa-racions de possibilitats feixistes en-tre diferents països, cal distingir amés de la preparació política delsciutadans, la consciència del valorque dels seus drets cada ciutadà té,i sobretot el grau de civilització aquè les seves classes populars hanarribat. Les mobilitzacions especta-culars dels inscrits a les milícies dela Creu de joc, sols haurà produïtuna formidable reacció i donat llocal front popular que a no trigar gai-re hem de veure en possessió delpoder í esclafar definitivament elfeixisme a França.

Compren i llegiu

gJWzflXgOrà S&SUMicada setmana.

No hem trobat mai bé que quan,en una col·lectivitat, la majoria prenun acord que no plau a una minoria,aquesta, per important que sigui,tingui dret a escisionar-se, aixecantbandera públicament i portar unaactuació a part i inconexe completa-ment del nucli majoritari. Tampocno acceptem entre nosaltres, de gust,brers metal·lúrgics i un sindicat d'o-brers mecànics, perquè en constituir-se aquest, es va considerar que tren-cava la unitat d'acció dels obrersmetal·lúrgics, i això que els mecànics,en organitzar-se en sindicats a partno feien altra cosa que portar a lapràctica un acord recaigut en unaassemblea de militants celebradadesprés de la vaga metal·lúrgica del'any 1902 com anteriorment l'havienportat a efecte i també s'havien cons-tiuït en sindicats professionals, elscalderers de coure, els manyans d'o-bres i eis lampistes. Els puros, perraons que no deien i negaven, queno són del cas ara explicar, enten-gueren que els mecànics no teníemaquest dret i ens llançaren el qualifi-catiu d1'amarillos, malgrat que quanens fusionàrem, perquè nosaltres en-tenguérem que no era possible actuarla teoria que les majories, pel sol fetd'ésser-ho tenen dret d'imposar sen-se consideracions de cap ordre elsseus acords a les minories.

Aquesta opinió meva formavapart del concepte clàssic que es teniad'aquestes coses en els medis sindi-cals obrers catalans i que en moltescircumstàncies s'havia portat a exa-geracions ridícules i pernicioses. Ésque totes les masses fan mal.

Anys enrera vàreig ésser actord'unes lluites aferrissades que esvaren produir, entre una fracció d'o-

d'aquella manera, els amarillos fo-ren els que donàrem els militantsmés actius i competents, que capd'ells ha acabat vergonyosamentempleat a l'Ajuntament, i quan laconstitució dels sindicats d'indústria(sindicats únics) l'any 1918, un ho-me que havia estat qualificat A'a-marillo podia ésser triat per presi-dent degut al seu prestigi moral, en-tre aquella barreja d'interessos ipugnes que es varen suscitar ; aquesthome era el company Ramon Ber-tran, un dels primers militants de laU. S. C. i el primer tresorer de l'A-teneu Polytechnicum.

D'exemples en demostració d'a-questa rigidesa de criteri se'n po-drien assenyalar molts. ¿Quin vellmilitant no recorda aquelles famosesreunions de juntes i delegats queacabaven a les tres de la matina-da, que moltes vegades quan anavaa recaure acord, un company senseésser delegat ni membre de cap jun-ta demanava la paraula i se li con-cedia en nom del topo solitario i sel'escoltava pel sol fet de represen-tar una opinió que moltes vegadeslograva rectificar la de l'assem-blea?

Els procediments no tenen resd'envejables, però entre aquests iels que estem vivint que fan possiblel'esmicolament de les organitzacionsobreres com a conseqüència del fetque cada minyó amb idees genialsel dia que es lleva de mal humor potfundar un partit o una central sindi-cal sense cap sanció moral, hi ha unterme mig que em sembla que po-dríem adoptar sense perdre res i sotael punt de vista dels interessos obrersens fóra molt saludable. Els pro-blemes plantejats per la guerra del

1914-1918 més els que s'han derivatde la revolució russa incrementats aEspanya amb els que la proclamacióde la República va posar en desco-bert, han trasbalsat moltes opinionsi mètodes que semblaven intangiblesi, entre moltes coses, ha deixat com-pletament abandonada la rigidesadel concepte clàssic, que quan enuna localitat hi havia un sindicatd'una professió, qualsevol altre delmateix ofici que es volgués consti-tuir era considerat contrari als inte-ressos obrers i al servei de la burge-sia, encara que acceptés la lluita declasses, i si portava a la realitat elspropòsits immeditament se l'hi pen-java el suspecte qualificatiu d''ama-rillo.

A tal extrem s'havia arribat, queen el congrés celebrat l'any 1912 alteatre de la Comèdia de Madridper la C. N. T., aquesta central sin-dical va declarar, sense enrogir-se,groga la U. G. T.

El que passa ara és una conse-qüència de l'abús de certs procedi-ments coactius defensats o encobertsamb teories obreristes i la manifes-tació ostensible que la realitat ésmés forta que la teoria, que si ensobstinem a mantenir uns principiso unes fórmules que vagin contra lanaturalesa dels homes i de les co-ses, les fórmules i els principis, perdamunt de totes les apariènces cir-cumstancials, fatalment fallaran idestruiran finalment l'obra que vo-líem crear o conservar.:

Això és el que li ha passat a laC. N. T. en no saber estudiar i re-soldre els problemes, no com ella vo-lia que fossin, sinó com la realitatels hi plantejava, que és el mateixque ha fet la U. G. T., en voler

mantenir a Catalunya aquesta figu-ra despòtica i centralista que emer-geix de la fórmula secretariados re-gionales, on es demostra que algunshomes d'aquesta organització sindi-cal tenen, referent al problema cata-là, el mateix concepte que en té elpolític més rovellat de l'Espanyamonàrquica i imperialista, oblidantlamentablement un principi d'arrelsautènticament marxistes que diu queper a desenrotllar una acció cal teniren compte el medi.

Hem fet aquestes consideracionsprèvies per a dir i demostrar que laUnió General de Sindicats Obrersde Catalunya no és conseqüència decap moment d'al·lucinació d'uns ho-mes, ni de cap propòsit contrari alsinteressos obrers ; si en el momentoportú s'hagués trobat el gest com-prensiu per part dels qui correspo-nia no s'hauria produït. El que noens veiem capaços de sostenir és queno haguessin sortit altres homes atreballar per la creació d'una centralsindical amb arrels autòctones, totavegada que és una cosa natural iuna necessitat que senten importantsnuclis sindicals obrers i cada dia esfarà sentir més.

La U. G. S. O. tampoc no escreà en forma que podríem dir sub-repticia. La primera feina que fé-rem és posar-nos en contacte amb al-tres organismes sindicals obrers peranar junts a la creació de quelcomnou en tots sentits a Catalunya, ofe-rint la nostra força numèrica de laqual ningú més que nosaltres en sapl'autèntic i positiu valor. L'estultíciano creia en la possessió de cap forçaper part nostra, la intriga delibera-dament la negava i el dubte escam-pat sobre la nostra realitat va esta-

blir comprensibles vacil·lacions enexcel·lents militants d'altres sectorsdel camp sindical obrer i no es de-cidiren a col·laborar en la nostraobra començant-hi a fer objeccionsd'oportunitat tot i reconeixent-ne laconveniència i els seus propòsitshonestos.

Va ésser necessari que demostrés-sim un mes després de la nostraconstitució que érem un factor de-cisiu, en guanyar les majories en elConsell del Treball de Catalunya ique, naturalment, també guanyéssimles majories dels vocals obrers dediferents tribunals industrials comels de Sant Feliu, Valls, Manresa iel de Barcelona per més de 20.000vots.

Un fet va passar que cal consig-nar amb tota franquesa que en elfons i en la perspectiva dels esdeve-niments més que una culpa pren ca-tegoria d'encert.

Mentre les gestions d'aproximaciói entesa amb alttes organismes sin-dicals es dilataven de manera ener-vant, els companys que formavenl'antic Comitè de la Federació Lo-cai de la U. G. T. que por orden su-perior en virtut de la creació delSecretariado hagueren d'extingir-se,tornaren a fer reviure l'organismelocal. En saber-se la reorganitzaciód'aquest organisme foren molts elssindicats que s'hi dirigiren per con-sultar-li diferents qüestions i la mar-xa que portaven els treballs de re-organització sindical. Aquests tre-balls ja hem dit, que pel que es refe-reix a aproximació amb altres for-ces sindicals, portaven tot l'aspectede fracassar.

No obstant i que la comissió no-menada pels delegats que ens reti-

ràrem del Cinema Walkyria conti-nuàvem les gestions d'aproximació,els companys de l'antic Comitè Lo-cal de la U. G. T., fent feina po-dríem dir-ne pràctica i per a evi-tar la desmoralització que ja comen-çava a apuntar-se en algun sindicat,feien els treballs preliminars neces-saris per a la celebració del Congrésde constitució. Aquest Congrés escelebrà el dia 29 de juliol de l'anypassat i sols s'hi discutiren els esta-tuts generals de la U. G. S. O. i s'hinomenà el Comitè Executiu. Crecque no es podia fer menys ; tampocno crec que fos convenient fer més.

Cal declarar amb tota franquesaque de no haver-se constituït la U.G. S. O. avui no comptaríem lesvictòries de les eleccions de vocals

Passat per la Censara

obrers als tribunals industrials, lesdel Consell del Treball de Catalu-nya i sobretot no sabríem certamentquants som, amb la seguretat abso-luta que els fets d'octubre de l'anypassat ho haurien diluït tot, entre elscants de les sirenes fusionistes. I dela nostra actitud del Walkyria el dia14 d'abril de l'any 1934 sols n'hau-ria quedat una mena de gest intem-pérant en un moment de mal hu-mor d'uns quants minyons histèrics.

La U. G. S. O. pot ésser la centralsindical obrera de Catalunya. Aixòno li serà fàcil d'aconseguir perquèdestroça molts convencionalismes imoltes concupiscències. Però si elsseus homes fan feina honesta i intel-ligent triomfaran ; el medi i el mo-ment els són favorables.

J. FRON JOSA

El Partit SocialistaCatalà

Els companys del Partit Català Proletary, en .e]darrer número de llur portantveu «Catalunya,^ Jnsur-gentn, ens concedeixen l'ús de la paraula per a trac-tar un tema tan suggestiu com és el de la creació d'unPartit Socialista de Catalunya., ,

Correspondu cordialment a ,la invitació í respo-nem :. Prescrits,.

Aquest és el bon cami^C^ßrc^sitSjmagnjtf j^^e,acasonaren abans els companys del Partit Català Pro-letari, per tal d'arribar a la constitució d'un únic par-tit marxista a Catalunya, no podien reeixir perquè lesforces marxistes que existeixen a casa nostra estan to-tes elles enquadrades en forma que no es poden des-prendre de lligams, ja tradicionals en les unes, i decompromisos especials adquirits per les altres.

Ja en les reunions que tinguérem, quan celebràrem lessessions encaminades a aquella proposada unificació,ens donàrem compte del resultat que aquelles gestionstindrien, el qual no podia ésser altre que el que avuipalpem amb la invitació que ens fa el Partit Català Pro-letari.

Hi havia allí únicament tres organitzacions de basecatalana que eren : el Partit Català Proletari, la UnióSocialista de Catalinvya i el Partit Comunista de Cata-lunya. Hi havia altres tres organitzacions que no tenenaquest caràcter concret que eren el Bloc Obrer i Cam-perol, el Partit Socialista Obrer Espanyol i EsquerraComunista.

Respecte a nosaltres, les conversacions tenien llocen un moment més aviat inoportú. Estàvem al fortde les gestions amb els companys del Partit SocialistaObrer Espanyol i, com que esperàvem només que lesbases acordades entre nosaltres fossin acceptades perla Comissió Executiva de Madricl, vam entendre quela lleialtat ens obligava a donar la dreta als companysdel partit central. Per això ens limitàrem a manifestarque la nostra opinió era la manifestada pel Partit So-cialista Obrer Espanyol. Com diuen molt bé els com-panys del Partit Català Proletari a «Catalunya Insur-gent)), la nostra lleialtat era excessiva í no ha estatcorresposta pel Partit Socialista Obrer Espanyol ; en-cara que sigui lamentable és així, però ara tornem atenir les mans lliures i confirmem la nostra posició debase catalana.

Els companys del Partit Comunista de Catalunyano podien entrar a formar part del partit marxista únicperquè pertanyen a la tercera internacional, i no podiendespendre's de la tàctica d'aquesta per a ingressar aun partit ¡imitat a Catalunya.

Fracassades aquelles gestions, els companys del Par-tit Català Proletari, sedents de veure realitzat el somnique perseguien, les continuaren amb el Bloc ObrerCamperol i Esquerra Comunista, però les dificultatseren tan grans que s'ha imposat el desacord definitiu,

I ara som al lloc just i lògic ; l'únic des d'on podem

arribar a organitzar les masses catalanes, àvides de vi-da nova, .mitjançant la creació d'un gran" Partit So-.

; ciaiista de Catalunya. Quedaran al marge els companysdel Partit, Comunista de Catalunya que, no ob'stant, se-ran sempre, £Js nostres amics í els nostres col·laboradors,com nosaltres, serem els ¡amics d'eíls i els col·laboradorsde llur obra, sempre què aquesta' sigui en bé del pro-

capa Catalunya.

Quant als companys del Bloc Obrer i Camperol ide l'Esquerra Comunista que s'entossudeigen a mante-nir una base que anomenen nacional, referint-se a totala península ibèrica, no podem creure que siguin mai elsnostres enemics i hem d'esperar que arribarà el dia deveure'ls amb nosaltres, per a engruixir les files d'ungran Partit Socialista. I estem segurs que si la històriareserva a Catalunya determinades lluites contra unahegemonia forana ni els dirigents d'aquests partits nillurs afiliats es posaran enfront de Catalunya ni contrales nostres aspiracions.

Hem deixat per al final parlar del Partit SocialistaObrer Espanyol. Tothom sap la nostra cordialitat en-vers els companys espanyols i els esforços realitzats perla Unió Socialista de Catalunya per tal d'enquadrar-los dins la nostra organització ; tothom sap que aquestspropòsits tingueren ja una primera efectivitat, degut ala qual, un Congrés conjunt ens declarà per unanimi-tat la Federació Catalana d'aquest Partit ; tothom sapque darrerament havíem arribat a concretar la fórmu-la d'acabar amb el malentès que només és sostingutdes de fora de Catalunya. Però tothom sap, també,que si a Catalunya existeix encara alguna organitzaciódel Partit Socialista Obrer Espanyol és només degut ala ceguera dels companys de la Comissió Executivade Madrid, que s'entossudeigen a mantenir el nom dellur organització, que no pot tenir ací res més que elnom, perquè entre nosaltres no arrelarà mai un partitcentralitzat fora de Catalunya.

Confiem que el malentès s'esvaírà. Confiem que elscompanys del Centre d'Espanya, en un proper Con-grés, posaran la direcció del Partit en mans més com-prensives, que comprenguin perquè després de més detrenta anys d'actuació, a Catalunya, no hi han acon-seguit res, i que el Spcialisme triomfaria ací, comtriomfarà, quan tots els socialistes estiguem reunits enun gran Partit Socialista.

Resumint : Companys del Partit Català Proletari :La Unió Socialista de Catalunya està al vostre costatper a la creació del Partit Socialista de Catalunya.Iniciem immediatament les gestions per a aconseguir-ho, que ho aconseguirem, que ja ho podem donar perfet, perquè nosaltres no tenim cabdills que ens domi-nin, ni organitzacions foranes que ens imposin llurstàctiques, ni altre ideal que el Socialisme.

DEMÀ, DIUMENGE

Gran festival pro-presosal camp de les Corts

organitzat per GERMANOR CATALANAi en homenatge al SABADELL,

BASQUETBOL FEMENÍ

F. C. Barcelona - Clnl» Femení i d'Esports

PARTIT DE FUTBOLG. E. SABADELL - F. C. BARCELONA

(primer equip) (Sel'Iecció jugadors actuals i velles glòries)

EXHIBICIONS DE BOXATORBES - VITRI A ORTEGA - FLIX

í Arbitrades pel campió dels ploma JOSEP GIRONÈS

La idea socialista no és pas un ideal que plani pel damuntdels homes i les coses, sinó justament una idea que sorgeixdel xoc entre els homes i les coses. La seva. f orça pertany auna fase determinada de la història de la humanitat, però enaquesta fase és irresistible per la senzilla raó que les coses iels homes són com són. Si d'una banda hi ha l'ordre social talcom està avui establert, i d'una altra banda l'herència cultu-ral acumulant les normes morais, els sentiments de justíciai els continguts del coneixement en general, la idea socialistaha de sorgir amb la mateixa força elemental que en un nau-fragi la idea de salvament o entre els captius la idea de lli-bertat. HENRI DE MAN

LA U. S. C. I LA SEVAJOVENTUT

L'espectacle començarà a les quatre «le la tarda

EM TRAD A GENERAL,: DUES PESSETES

Venda de localitats: ' -'• - r

Administracions de "La Publicitat", "La Humanitat" i "La" Rambla",

Heus ací una qüestió que ha aca-bat per esdevenir transcendental.

La posició actual de les joventutsdel Partit Socialista Obrer Espa-nyol, en Ja intervenció i crítica del'orientació general del partit, haposat a primer pla el problema deles relacions entre les dues organit-zacions i les seves mútues insrerè'i-cies.

. Estem absents de la pugna en-taulada, si bé en seguim les inci-dències.. Però com sigui que el con-fusionisme i la desorientació hanrepercutit a casa nostra, per nor-mal correspondència, i ha-i encèspolèmiques apassionades, creiem

beneficiós posar de relleu la nos-tra particular apreciació.

Per arribar a un resultat posi-tiu ens referirem només a M U.S. C. i la seva Joventut.

Direm per endavant que la Jo-ventut Socialista de Catalunya ésfilla de la I*. S. C. Sense la prèviaexistència del Partit., la Joventutno s'hauria pas format. Els inicia-dors i creadors de la nostra Joven-tut foren i són militants de la U.S. C., que, per tant, accepten laseva disciplina, els seus princioisi les seves tàctiques í'«steftSscrtme-sos al control democràtic de! Par-tit. - — — -• -

Però si els objeclius a perseguirper la Joventut fossin idèntics alsque persegueix el Parti t , aquellano tindria raó d'existència. I nos'hauria orgariiízat.

Quins són aquests objectius?N'assenyalarem els més impor-tants.- " • ' -

Les joventuts, generalment con-siderades,- procuren sostraure's aJes preocupacions polítiques. Lesseves aspiracions, s'encaminen a lasatisfacció dels instints més ele-nwntaJs. La relaètó sexual, .l'emu-lació esportiva i el-desig d'alleuge-rir la jaidaicaiBfälenteis sens afanys-i!"'pe*i~aM*»;bantìa,-iaF- foi"Hwcro- es-colar, l'autoritat paterna'i-el perío-de que comprèn el servei militaractuen de frens a. les inclinacionsinstintives. Els partits de classe,com a tais, acaparada la seva aten-ció per la constant lluita política,no poden desplaçar la seva actua-ció cap a la conquesta de les gene-racions joves, ensems que la irre-verència corrent en les joventutsfaria estèril l'obra de captació.En canvi, a mans dels elements jo-ve?, del Partit la propaganda prose-litista, pot donar i dóna excel·lentsresultats. Ningú més indicat que lajoventut conscient del Partit, peratraure, amb el coneixement deles inclinacions naturals de la sevageneració, els homes joves. Peraixò les Joventuts — la nostra aldavant — es fan seva i encarrilenla inclinació esportiva i introduei-xen en !a lluita organitzada l'opti-misme sa, atlètic i rialler.

Es per aquesta via que les novesgeneracions s'integren al movi-ment universal del proletariat iprogressivament, quietament, estransformen, per un costat, en au-tèntica força combativa, i per l'al-tre en la pedrera d'on surten elsmilitants conscients i els dirigentscapacitats que en el futur han decarregar amb la responsabilitat delsosteniment de la lluita.

Un altre dels objectius que per-segueix la Joventut — que ha deperseguir qualsevol joventut orga-nitzada — és el '¿['establir el con-trol i la fiscalització del Partit ieís seus homes. No creiem queningú voldrà veure en aquesta afir-mació cap sentit ocult. Volem dirque la Joventut, per la seva pure-sa, per la seva manca d'història,pel seu allunyament del reparti-ment de llocs econòmics, per la se-va sinceritat i per la seva integri-tat revolucionària, actua de fre ales ànsies especulatives dels arri-bistes, al mateix temps que, perésser essencialment iconoclastes —l'excepció de les Joventuts del Par-tit Socialista Obrer Espanyol, sot-meses al cabdillatge messiànic deCaballero, és lamentable —, com-baten el cabdillisme i el «capelle-tisme» i amb la seva sola presèn-cia eviten que les organitzacionscaiguin a les mans de les minoriesaudaces i expeditives.

Es aquest i no altre l'autènticsentit que donem al control i fisca-lització deis homes del Partit. I ésaquest el mateix sentit que donema la fiscalització de la marxa delPartit.

Els partits, generalment, es tor-nen conservadors a, mesura que en-velleixen. Es un procés natural queobservem en la naturalesa, en elshomes, en les organitzacions i enels pobles. I, en aquest cas, les Jo-ventuts amb les seves impaciènciesi el seu radicalisme actuen d'estí-mul. Entene.ni que la Joventut had'esperonar, d'empènyer constant-ment el Partit en la lluita diària iprocurar que la posició general enel moviment, s'acosti a la posicióequidistant entre la Joventut i elPartit. Més clarament : que delcontrast entre la posició revolucio-nària de la Joventut i la conserva-dora o precaucionista del Partit ensurti la mitjana proporcional quesatisfaci aquella. JOSEP MIRET

El llibre del companyComorera

El nostre estimat amic, el president de la Unió Socialista de Catalu-nya i ex-conselFer del Covern de la Generalitat, En Joan Comorera, enla soletat de la seva presó ha pensat en els infants de Catalunya. I haescriUun llibre que des d'avui .comencem a oferir, als nostres afiliatsi amics . . . ,

•L'AVI és l'obra d'una imaginació, .fertilíssirna, d'una intel·ligènciasana .i d'un eyr,bondadós <.¡ue.no.poU mancar en cap escola, .ni en capliai on hi hagi infants, ni pot deixar-la d'assaborir cap home que sentiamor per a les generacions que pugen... . : •

No podrà mancar en cap escola de Catalunya, on cal que Ips gene-,racions noves siguia educades ¡sota el signe d-una moral burean a.,.que<ÈS feta ítej&OStfaJ Ít-ÍÍ^^eferfte-g^tíCÍav^r.,« .;| ri.-nc r.iorri-io f.- .rt-T.v

No. ha de mancar en cap llar perquè serà. un guia fictei que portaràels pares i les niares dels :futurs ciutadans per camins de comprensió.

Ventura Gassol ha escrit un pròleg que avalora el llibre amb la sevaindiscutible autoritat d'home entès en les tasques d'ensenyament.

I un notable dibuixant, l'Antoni Utrillo, l'ha il·lustrat amb un cen-tenar de dibuixos magnífics a la ploma, que fan el llibre atraient pera xics i grans.

Tindrà més de 300 pàgines i serà enquadernat en rústica sota unabellíssyna portada, en la qual la ploma de TUtrillo hi ha encertat lestres figures centrals de l'obra : l'avi i els néts, Jordi i Nuri.

El preu de l'obra serà deCINC PESSETES L'EXEMPLAR

Farem, com a prova, un tiratge re'duït i, en conseqüència, tots elscompanys són pregats de trametre les comandes a la redacció de JUS-TÍCIA SOCIAL acompanyades de l'import dels exemplars demanats. Totseguit que el llibre surti, aquestes comandes seran les primeres queservirem i per als exemplars demanats a JUSTÍCIA SOCIAL la tramesa se-rà feta a domicili franca de despeses de ports.

Els companys que ho desitgin poden aprofitar o copiar el butlletí desubscripció següent i enviar-lo a la redacció de JUSTÍCIA SOCIAL, Pelai,iO, primer, Barcelona.

DE LAIT. R. s. S.

Un estimat company ens escriu(ie Moscou assabentant-nos que lesfamílies dels tripulants de l'aviógegant «Gorki» que trobaren lamort en la pèrdua d'aquesta mag-nífica nau aèria, han rebut unagratificació extraordinària de deumil rubles per víctima.

Cal remarcar que aquesta grati-ficació és independent deia dretsnaturals reconeguts a les famíliesde les víctimes del treball a la U.R. S. S. Aquests drets naturalssón garantia .contra.les necessitatsde la vellesa, les causades per acci-dents, així com dret gratuït a va-cacions. cultura, etc.

No oblidem que les RepúbliquesSoviètiques són veritables Repú-bliques de Treballadors.

%\£§X§gflLÈPOCA IV - NUM. 15B A R C E L O N A13 de juliol del 1935

P R E U «

2 O cents.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓTrimestreSemestreA n y . . .

2'505'00

10-00

Redacció i administració:

Carrer Pelayo, 10,1/, 1.aB A R C E L O N A

<j0Kra©ïa s§xãm 13 DE JULIOL DEL, 1935

EL 14 DE JULIOL D'ENGUANYA França hi ha molta espectació per veure què

passarà el vinent diumenge. Les dretes estan inquie-tes. La magna manifestació que organitza el «Frontcomú« — «daladieristes», radicals-socialistes, socialis-tes i comunistes — fa molta por. L'amenaça feixistaha tingut la virtut d'unir estretament, formant unbloc compacte, totes les forces netament republicanes.

Totes les impressions confirmen que l'acte de diu-menge tindrà una gran transcendència, obligant elgovern a aturar resoltament la marxa de les «Lligues»reaccionàries o bé provocar una guerra civil. Del con-trari, poden produir-se fets que posarien en evidentperill les institucions republicanes. Les esquerres co-mencen a perdre la paciència davant les constantsprovocacions dels «francistes», «camelots«, joventutspatriòtiques, etc. Si els governants de la veïna repú-blica no actuen amb energia i decisió, acabant amb elconstant perill que suposa la gent del coronel La Roc-que, la petita burgesia i les masses obreres intervin-dran, car sembla que estan decidides a fer fracassarqualsevol intent subversiu per part de les dretes.

* * *Aquests dies la gran premsa francesa porta a cap

una violenta ca.mpanya contra els homes i les forcespolítiques que integren el Front comú. S'ha perdutel respecte a l'adversari. Daladier és el blanc de totsels virulents atacs dretistes. La seva adhesió al F. C.ha estat durament combatuda. A més, també s'inten-ta sembrar la discòrdia, a base d'insídies, calúmniesi reticències, entre els components del «Front». Noobstant, per ara i tant. la maniobra no ha reeixit. Nohi ha hagut ni hi haurà escissions suïcides. Mentresubsisteixi l'amenaça feixista, el bloc esquerrà es man-tindrà unit i 'disciplinat.

Diu Le Jour : «Les esquerres preparen un cop deforça, un cop sagnant... Si guanyaven, farien deten-cions en massa i passarien per les armes tres o qua-tre dotzenes de caps nacionals. S'apoderarien de la«caixa» del Banc de França... Com que controlarientots els establiments de crèdit oficials i privats, hompodria beneficiar llargament els «profiteur« revolu-cionaris. Per mit jà del terror hom faria «callar» elsprotestaris.»

L'Echo de l'tiris: «El diner de Berlín, la mala fedel govern de Moscou, que sense cap precaució traeixl'entente franco-russa... Uns quants insensats fan cór-rer sobre les activitats de les Lligues — la nostra dar-rera esperança — cahímnies i mentides o bé procurenobstaculitzar llur desenrotllament. Ja és hora que sor-geixi un nou esperit! Això no pot durar més temps'.

Action Française: «...Nosaltres, els «detinguts pre-ventivament», no podríem evitar que fossin «lynxats»els botxins (Daladier, Trot, etc.) del 6 de febrer...Hom comprèn perquè la xusma del «cartel» i de leslògies volen que les nostres organitzacions siguindissoltes...»

Le Frunciste : «Des del 6 de febrer manifestenconstantment la por que tenen a les Lligues... Quanhom parla de fer funcionar la destral, criden «Assas-sins!»... Tots aquests derrotistes i emmetzinadors pú-blics... tots aquests traïdors i falsificadors... Cal queun dia, quan més aviat millor, la destral caigui sobrellur coll com, anys ha, la ganiveta de la guillotinafeia caure damunt els cistells buits els caps dels aris-tòcrates del vell règim.»

Jean Renaud, cap de la «Solidaritat francesa», hadeclarat, segons el «Courriere de Genève» : «Per a go-vernar cal ésser fort... Necessàriament caldrà supri-mir dos-cents parlamentaris com a mínimum, elsquals han traït en poc temps França... Sí; nosaltrescreiem que per la força, si és necessari, hem de su-primir «L'Humanité», el Front Comú i expulsar deFrança la Francmaçoneria. Com hem escrit en el nos-tre diari, abatrem Leon Blum, jo en prenc, personal-ment, la responsabilitat.«

No hi ha cap dirigent de les Lligues que no cre-gui en aquesta hora, que sigui possible d'evitar unaguerra civil...

Com hem dit, les dretes han perdut el control. Elsmoments que s'apropen estan plens de negres pressa-gis. L'èmul de Mussolini, el famós Cassine« de laRocque, ha anunciat públicament, per a molt aviat,esdeveniments importants. L'ambient està molt carre-gat. És que, després de tantes amenaces, ¿les Lligueses decidiran a tirar-se al carrer? Malgrat comptaramb grans simpaties i adhesions entre l'oficialitat del'exèrcit, e! clericalisme, la magistratura, etc., els fei-xistes francesos no compten amb les masses populars,única forca que en un moment pot fer caure la ba-iança. Les esquerres no es deixaran intimidar. A més,les darreres eleccions municipals han estat un avísrío gens menyspreable. Finalment convé recordar quela festa que celebren anualment els camarades socia-listes, comunistes i anarquistes, l'aniversari dels fu-sellaments del 1871. el nnnn dels Federats, enguanyaconseguí un èxit de públic grandiós. La desfilada demilitants, representacions i simpatitzants començà ales deu del matí i acabava a les nou de la nit.

F. M.

Reunió del ConsellCentral de la U. S. C.

La darrera reunió del Consell Cen-tral de la Unió Socialista de Cata-lunya fou celebrada amb una no-drida assistència de delegats de lesFederacions, junt amb els com-panys del Comitè Executiu i els Par-lamentaris del Partit.

L'acta detallada serà repartida atotes les Seccions per tai que totsels afiliats estiguin assabentats delsacords presos i de les intervencionsde cada assistent, així com de lesraons en què han estat recolzats elsesmentats acords.

Aquests són els següents, queanem donant seguint l'ordre deldia :

i.r El Comitè Executiu donàcompte de la seva actuació des de lareunió anterior. Fou acordat apro-var-la, en principi, amb la reservade tractar sobre el mateix tema en elcurs o al final de la reunió si de lesdiverses qüestions a tractar se'n de-duís disconformitat dels assistents.

2. n Cas Manuel Serra i M ore t.Després que el president donà comp-te dels detalls de la qüestió, de laintervenció de gairebé tots els dele-gats i la del propi company Serrai Moret, el Consell, tot i blasmantunànimement el contingut del dis-curs pronunciat a la Cambra de Di-putats, prengué l'acord següent :u El Consell Central de la Unió So-cialista de Catalunya, després d'es-coltar les explicacions del ComitèExecutiu i del company Serra i Mo-ret, ha acordat aixecar la suspen-sió dels seus drets que pesava sobrel'esmentat company, tot i aprovantl'acord del Comitè Executiu enaquelles circumstàncies. »

3.r Actuació a Ics Corts d'Es-panya. — El Comitè Executiu po-sà a discussió del Consell Central laconveniència o no conveniència queels nostres diputats es reintegrin ales tasques parlamentàries. Fouacordat que no es reintegressin, ique, en acostar-se la convocatòria delprimer d'octubre, si aquestes Cortsencara existeixen, que decideixi elComitè Executiu d'acord amb elsparlamentaris.

4.t Fou donat compte del fra-càs de les gestions iniciades pel Par-tit Català Proletari per a arribar ala unificació de les forces marxistesa Catalunya. EI Consell Centralaprovà la gestió del Comitè Execu-tiu en aquesta qüestió.

5.è Les -negociacions amb el Par-tit Socialista Obrer Espanyol. —- ElPresident donà compte detallat d'a-questes negociacions, i llegí tota lacorrespondència creuada amb la Co-misisó Executiva de Madrid, com aresultat de les bases aprovades d'a-oord amb la Federació Catalana.Davant de la contestació incompren-sible, i sense cordialitat, de la Co-missió Executiva de Madrid, elscompanys del Consell comprengue-ren el desengany que en aquestaqüestió havia sofert el Comitè Exe-cutiu, en veure que aquells com-"panys del partit central no havienacceptat el sacrifici que oferia laUnió Socialista de Catalunya per aarribar a la unificació. I fou presper unanimitat l'acord d'aprovar lesgestions del Comitè Executiu i demantenir una actitud passiva enaquesta qüestió, esperant, i desit-jant, que arribi el moment que elscompanys del P. S. O. E. en com-prendre la posició equivocada quesostenen a Catalunya, modifiquinllur manera de procedir i siguin ellsque demanin la fusió que nosaltresno hem pogut aconseguir.

6.è Conduc/a a seguir respecte aenquadrar la V nio Socialista de Ca-talunya dins d'una OrganitzacióInternacional. Fou donat compte alConsell Central de la proposta queli feia el Comitè Executiu de decidirdefinitivament la qüestió de mani-festar-nos adherits a la Internacio-nal i tota vegada que el ConsellCentral no tenia facultats per a aixòque, almenys, el Consell prenguésl'acord de proposar al proper Con-grés l'adhesió de la Unió Socialis-ta de Catalunya, com a simpatitzant,

a la tercera Internacional. L'acordrecaigut en aquesta qüestió fou queel Consell entenia que no havia deprendre aquest acord, que podiasemblar una coacció enfront dels afi-liats, però que el Comitè Executiupodia presentar la proposta al pro-

per Congrés i així fou decidit perunanimitat.

7.è Acabada l'ordre del dia, elcompany president donà compte alsreunits d'una qüestió d'una granimportància, que per haver aparegutdesprés de la convocatòria no ha-via pogut ésser inclosa a l'ordre deldia ; es tracta dels propòsits que ensha comunicat el Partit Català Prole-tari de constituir amb la base d'ellsi de la Unió Socialista de Catalunyaun Partit Socialista Català, amb unprograma concret d'actuació per al'esdevenidor. El Comitè Executiucreu del cas demanar autoritzacióoficial del Consell Central per talde portar a terme les gestions enca-minades a aquest fi, el resultat deles quals seria presentat al Congrésgeneral del Partit. Fou concedidaper unanimitat aquesta autorització.

Finalment, donades les circums-tàncies actuals i la impossibilitatd'assenyalar data per a la celebraciódel Congrés fou acordat que el Co-mitè Executiu convoqués novamentel Consell Central durane la prime-ra quinzena de setembre, sense per-judici, naturalment, d'acord amb lesdisposicions estatutàries, de convo-car-lo abans si les circumstànciesho aconsellessin.

Per al Sr. Adminis-trador de Correus

Fa dies que volem parlar d'unaqüestió i el senyor Censor no ho vol.Serem més sortosos avui ?

Senyor Administrador principalde Correus : molts companys i subs-criptors nostres forans, es queixenque no reben el nostre periòdic. Nos-altres estem segurs que els enviema correus degudament franquejats.No hi ha manera que allò no pas-

Una altra cosa. Tothom sap quel'Avinguda Pi i Margall és el Pas-seig de Gràcia, però es veu que aCorreus ho ignoren.

Ha estat detinguda a la Centn« lde Correus de Barcelona, durant mésd'un mes, una carta amb el nomexacte i l'adreça justa dirigida a»Avinguda Pi i Margall». Al dorshi ha un timbre de Correus que diuque les senyes són insuficients.

Tenim el sobre a la disposició delsenyor Administrador.

d i e s

Secció oficialEl Comitè Executiu de la Unió

Socialista de Catalunya prega to-tes les Seccions que no oblidin decontestar la darrera circular quehauran rebut per tal d'articular l'as-pecte administratiu del nostre Par-tit.

Comunica a més a totes les Sec-cions que rebran durant la setma-na que ve un extracte de l'acta de ladarrera reunió del Consell Centrali prega a les que no el rebin que elreclamin perquè és d'un gran inte-rès que tots els afiliats estiguin as-sabentats dels acords presos.

Rebran ensems una còpia de lescartes creuades amb el Partit Socia-lista Obrer Espanyol referents a l'a-fer de la nostra fusió.

* * *Recomanem a tots els nostres

afiliats que s'allistin com a socisprotectors de JUSTÍCIA SOCIAL. Enscal augmentar el tiratge indefinida-ment perquè el mitjà de la premsa,per modest que sigui, és el que ensresta de més eficàcia en les circums-tàncies actuals.

No n'hi ha prou que rebin JUSTÍ-CIA SOCIAL els socialistes. És tal ve-gada més interessant que la rebinels que no ho són.

Subscnvm-vos com a socis pro-tectors !

l̂ es comarquesDE BADALONA

El passat dissabte, dia 6, tinguélloc el casament de la ciutadana Sa-lut Moya, amb el nostre benvolgutcompany Salvador Vilagran. Ac-tuaren de testimonis els companysFelip Barjau i Isidre Vives.

Repetim, plens d'entusiasme, elnom de la companya : Salut !

Hem de remarcar que en aquestaSecció els Casaments civils no de-falleixen, car amb data i de novem-bre darrer, malgrat les circumstàn-cies, ho féu el company Benjamí Fi-delis amb Margarida Caparrós.

L'Ajuntament gestor autoritzaaquest any, profusament, una ver-gonya gairebé desterrada per l'A-juntament legítim : la venda demelons en parades al mig del car-rer, amb el consegüent atac a l'es-tètica urbana, la salut de la gent ifins la integritat física dels via-nants, exposats a trencar-se la car-canada per les pells i deixalles detota mena que, inevitablement,s'escampen a l'entorn de les para-des incivils.

El gestor que ha donat els permi-sos diu que això proporciona in-rgressos. I en aquest punt ens con-venç.

* & #El gestor de Treball de la Gene-

ralitat, malgrat pertànyer a la Ce-da, s'ha cregut obligat a donar en.un sol dia quatre notes contra esta-ments patronals que persegueixenllurs obrers.

La més bonica és la darrera : re-comana als obrers que facin denún-cies i els assegura que guardarà elsecret de llur nom per a evitar-losrepresàlies.

El general Batet també va prometre, quan la vag» d'octubre, quesi els obrers tornaven al treball leslleis socials serien respectades. Ifins el senyor delegat de Treball,afiliat a la Ceda, reconeix ara queno va complir-se. Per això nocreiem que rebi gaires denúncies elsenyor Torrents Dalmau, i llavorspodrà dir, com el senyor Lerroux :« ¿ Veieu ? No persegueixo ningú.La prova és que no s'exclamen».

* * *Amb motiu d'un incident —sem-

pre lamentable— ocorregut a ungrup de radicals que anaven a Va-lència en autocar per escoltar llurcapitost, els diaris han divulgat que«en l'auto que sofrí l'accident ana-ven, ultra el xofer i el seu ajudant,38 passatgers, la major part em-pleats de l'Ajuntament, del depar-tament de Proveïments i mercats».

Ara comprenem com hi hagué al-guns mils auditors a l'acte radicalde Mestalla. Només amb tres oquatre plantilles municipals que mo-bilitzessin a cada ajuntament on hanpassat, ja podien omplir. I és curiósque així i tot faltés tant per fer-ho.

* * *El gestor Sedó, successor del com-

pany Comorera, «reorganitza» elConsell Superior de la Cooperació.

I una de les bases que —sembla—es proposa és eliminar-ne sistemàti-cament tota representació de lesCooperatives. La vella història delpastís de llebre sense llebre.

És de doldre, naturalment, quesigui així desnaturalitzat un organis-me creat per nosaltres, fecundat perles nostres concepcions. Però menti-ríem si diguéssim que, en aquestsmoments, ho sentim gaire. Fet i fet,això serà una lliçó per a les «apolí-tiques» Cooperatives : els demostra-rà si valia la pena de pidolar res agestors.

* * *Ha estat reposat l'arquitecte se-

nyor Pericas, aquell del famós expe-dient de les obres de la Clínica men-tal de Santa Coloma de Gramanet.

* * *¿ Recordeu la cridòria de les dre-

tes quan l'Ajuntament popular vanomenar, en ús de facultats legíti-mes, els seus delegats de barri ? Elmenys que van dir és que eren in-necessaris.

Doncs bé: es veu que ara ja te-nen utilitat, perquè els gestors n'hannomenat a carretades. I encara calmirar com els designen. Per exem-ple:

Barri de Farro, Sant Gervasi.i .* demarcació :

Amadeu Rovira CamposSaragossa, 63, botiga.

2.a demarcació :Amadeu Rovira Borrell

Saragossa, 63, botiga.De manera que es pot ésser dele-

gat sense viure a la demarcació i, amés, tot queda a casa.

Es veu que aquestes modestes de-legacions són hereditàries rmonarquia... i com la sífilis.

» -s- *

També hi ha, entre els nous dele-gats, més d'un senyor amb noms es-trangers.

A nosaltres ens és indiferent, peròsembla que el senyor Jordi deCamps, gestor de ia Ceda que els hanomenat, hauria d'ésser més patriotaen el sentit burgès del mot.

* * *És clar que els grans patriotes de

dreta ja solen fer-ho així. Ells acu-sen d'estrangers —i per això els per-segueixen— les figures que donenal país una categoria europea. Hohan dit a Margarita Nelken, a Vic-toria Kent, a Gustavo Pittaluga, aCésar Falcón, a Joan Comorera, atants d'altres, àdhuc sabent quementien. Però ells es diuen noms tanespanyols com Bourbon, Habsburg,JLötena,. .DlShej,- -Lamamié .de ßaj-rac, Lerroux, etc., etc.

* » »El concepte familiar de la políti-

ca no és aplicat solament a Barcelo-na. A Santa Coloma de Farners,per exemple, és alcalde gestor el cè-lebre radical senyor Unjal, í el seufill és conseller gestor, í encara fanextensiva l'honor a llurs amics : aramateix han batejat un carrer amb elnom —no diríeu de qui?— d'Ami-ckatis \

No cal que ponderem la satisfac-ció dels ciutadans de la vila.

* * *De la impressió financera de di-

lluns :«.Civada.—Aquest gra manté una

posició més aviat optimista.»És l'eufòria radical.

* * *S'indica el nom del senyor Due-

lo per a Comissari General de Vi-gilància.

«Los duelos con pan son me-nos. »

* * -íf

Aquest Duelo era Governador ci-vil de Granada i, en complimentdel seu deure, s'estava sempre aMadrid.

Mentrestant, el seu Govern civilquedava a mans, interinament, delsecretari, conegut autor de novel·lespornogràfiques, el qual també deviarealitzar —naturalment— campanyamoralitzadora.

* * *El Diluvio s'exclama, en termes

enèrgics, que Barcelona està senseajuntament. I, aquesta vegada, hemde convenir que té raó.

El mal, però, és que el Diario re-publicano opinava igual quan l'A-juntament del senyor Pi i Sunyerexercia les funcions que h són prò-pies.

* * *Ara la gestorada s'adona que

existeix el problema dels captaires,i hi vol posar remei a corre-cuita.

Molt bé. Però, ¿no hauria valgutmés no estroncar, en això com entantes altres coses, la tasca eficienti ben orientada dels Consistoris po-pulars ?

Només en citarem un exemple,que tothom pot comprovar : l'obra afavor dels cecs (dificultada, percert, després del 6 d'octubre).

* * *«Tierra y Libertad» destina una

secció a parlar del moviment de lesJoventuts llibertàries. És en aquestasecció que hem llegit un article d'unllibertari de Súria, que té un valorincalculable. Perquè ho pogueu apre-ciar reproduïm aquests fragments :

«Somos un núcleo numeroso, prin-cipiantes en la lucha pero con unavisión clara y revolucionaira de loque son las luchas sociales ; sabemosadonde vamos, pero no lo que que-remos, y por lo tanto, falta propa-ganda, mucha propaganda, paradespertar los cerebros dormidos dela juventud revolucionaria que luchasin guía y sin control, para quetodos, sin distinción de sexos, sea-mos verdaderamente luchadores pordefender lo que aun desconocemos. »

Es necessita tenir fe.I «penques».

PER AL CLUB CAMPALANS

de 5 a 7 de les tardes feineres.

COMPANY: Reparen els vostresaparells de ràdio i fonògrafi»

[99TALLERS "ZEUSSepúlveda, 174 - Telefon 3O883

Amb motiu de la fundació del «Club Campalans«,la inauguració del qual ha tingut lloc aquesta setma-na, volem saludar als socis de la nova entitat que en-tra a la vida social sota un nom gloriós com és elde Rafael Campalans, que fou un dels fundadors dela «Unió Socialista de Catalunya».

I se'ns ha acudit que la millor manera de fer-hoera la d'espigolar entre els seus nombrosos escritsuns paràgrafs que sota el títol El vostre deure vanaparèixer en l'opuscle dedicat als joves aparegutl'any 1931.

Diuen així :«EL VOSTRE DEURE»

Amics meus, caldrà que sigueu, tant com ho hemestat nosaltres i més que nosaltres, lluitadors senseconèixer el defalliment, treballadors sense conèixerla fatiga.

Penseu en la vostra responsabilitat ! Ho deia unavolta als estudiants de l'Escola del Treball i us hohe de repetir a vosaltres : De poc serveixen en l'ho-ra decisiva de l'actuació els lírics entusiasmes, les efu-sions cordials, les fórmules grandiloqüents i les be-lles vaguetats utòpiques. La perdurabilitat de lesobres està lligada a les grans lleis de la natura, onles ficcions no són possibles. Ens ho ensenyava Ba-con : ¿Yo es domina la natura més que tot obeint-la.

L'actuació eficaç ha de plasmar-se en estructuresde tres dimensions, ordenades segons el ritme de latècnica. I és necessari encara, que, per dessota d'a-questa ordenació tècnica, s'aguantin en la roca in-commovible de l'ordre moral, en l'ordre d'aquellescoses que no poden ésser reduïdes a nombres.

Els temps de les florides ignoràncies intuïtives sónpassats per sempre i hem d'ungir-nos amb l'amor al'estudi i — sobretot — amb la doble amor a la tèc-nica i a la ciència, al saber pràctic i al saber desin-teressat — pel pur goig de saber — font inestronca-ble d'ennobliment i d'elevació humanes. Per tal comla ciència, com únic consensus universal, com únicpunt de concordancia de tots els homes de bona vo-luntat, és avui la sola cosa que — com deia el no-ble pensador francès — pot oferir a la humanitatsencera allò que per la seva vida i el seu progrés li ésindispensable : un símbol i una llei. I també perquèla ciència ens dóna la suprema coneixença de la nos-tra mesura d'homes, en mostrar-nos alhora la nostralimitació i la nostra potència, la nostra servitud i lanostra grandesa, allò que en nosaltres hi ha de mas-sa humà i allò que hi ha de gairebé diví.

Penseu que, amb l'endarreriment col·lectiu de lanostra terra, haureu de lluitar de bo de bo, puix que,com deia Lamarck, «per dificultats que hi hagi pera descobrir noves veritats, n'hi ha sempre de majorsper a fer-les reconèixer.» Penseu que cap dreceravia, per a acostar-nos a la conquesta de l'univers,fóra bona per atènyer la veritat i que no tenim altraque el camí del mètode científic, per on la pobra

Humanitat avança amb menudes passes seculars. Re-cordeu les paraules d'Euclidi d'Alexandria a Ptolo-meu I, el ressò de les quals no ha pogut esmorteirencara el curs de vint-i-tres segles : Ni hi ha cap geo-metria per a reis.

No ; no hi ha geometria per a reis, com no hi hacap sociologia per a obrers, com no hi ha cap ciènciaper als qui no siguin capaços de sacrifici, com no hiha cap llibertat per als qui no en són dignes. I aques-ta dignitat s'ha de comprar a voltes al preu de lapròpia sang.

Tingueu sempre present que solament per la cultu-ra i la perfecció individual, per la dignitat i pel sa-crifici, serà possible l'assolinient d'una societat mi-llor que la nostra.

Penseu que és la vostra una tasca d'abnegació, depassió, d'entusiasme... D'entusiasme! Profunda pa-raula, estimada de Pasteur, llegat de la cultura gre-ga a la nostra ànima llatina, que ens parles d'un Déuinterior! Com una custòdia d'or, sapigueu portar dig-nament un Déu a dintre vostre. Sigueu entusiastes iapassionats.

Estimeu els grans homes, però no caigueu mai enla idolatria dels homes. Tingueu el sentit de la col·la-boració, però allunyeu-vos dels petulants i dels so-bergs : Còmica — tràgica, millor — fóra la gesta d'a-quell dels nostres, que, ensuperbit per l'èxit del queés obra de tot un poble, eixís a la plaça pública i —•arrossegant les esses, girant els ulls i acotant la for-mosa testa — clamés com un petit tirà :

—Catalans, la Cultura sóc jo '. Jo sóc la Filosofia.Jo sóc el Noiícentis'me. Jo sóc la Resurrecció i la Vi-da de Catalunyal

El qui així us parlés fóra capaç, a l'endemà, deposar Catalunya, i la cultura de Catalunya, i la dig-nitat de Catalunya als peus d'un oligarca qualsevol.

Hi ha un vell proberbi egipci, que a mi em plaude repetir. En el papirus moral, diu Amrú : «El bouqui mena la ramadà i guia els altres al camp, no éssinó un bou com els altres.» Penseu en això.

Aspireu a que de cadascú de vosaltres pugui çlir-se, transplantât, allò que de Jaurès fou dit : Que erael més francès dels internacionalistes i ei niés inter-nacionalista dels francesos.

Recordeu les paraules de l 'Oriani, quan afirmavaque tota cooperació humana augmenta en responsabi-litat quan va creixent d'importància. Acostumeu-vos,així, a mesurar la grandesa dels homes per llurconsciència de responsabilitat, per llur grandesa decor. Que la veritable superioritat humana no és altracosa que «el dret de sofrir amb més força, pensantper aquells que no pensen, treballant per aquells queno poden, i estimant per aquells que no estimen»,per aquells pobres germans nostres d'ànima eixutaon no poden florir les grans amors i les grans abne-gacions.

RAFAEL CAMP ALANS

Ran «l'un mitin de Joventuts Marxistes... i, penseu, que les ga-

llines tenen ales, però no po-den volar.

RAFAEL CAMPALANSFa pocs dies, que des d'aquestes

mateixes ratlles comentàvem, ambtota noblesa, els nostres dubtes so-bre la integritat de certes joventuts,que si hem de fer cas del que diuen,són revolucionàries a ultrança, peròsi constatem els fets, que a la fi ésel que compta, veiem que no són resmés que pobres ànimes perdudes a larecerca, adulació i admiració de l'ho-me-mesies.

Sotmeses des del moment de laseva creació, vegeten eternament al'escalf de qui els dóna vida ; ellesno pensen ni senten i per l'índole dellur manera d'ésser estan condemna-des a jugar el paper del simple braçque executa.

Evidentment que aquesta dissen-ció ens exaspera enormement. Sen-tiríem damunt nostre tot el pes de lavergonya que en tais fets ha de fertornar vermell el rostre de qui entre]a seva formació física hi té quelcomde masculinitat, si controléssim unaJoventut, que per damunt de tot l'a-necdòtic de les paraules —que podenésser tan fortes, com ei volum de laseva incapacitat ho permeti— no hihagués una ferma executòria dispo-sada a fer triomfar de ple el valor deles seves conviccions.

I bé ; hem tingut l'ocasió de po-der constatar la valor d'una d'aques-tes joventuts. És tan repugnant l'ac-titud per elles mantinguda que gai-rebé valdria la pena de no parlar-ne. Però cal fer-ho. Cal que ens co-mencem a conèixer i sobretot que esconegui també, el que hi ha dintrede certs noms pomposos que si a copd'ull eniluernen, quan es coneix elseu contingut sentim ganes de vomi-tar sencera tota la història que els haengendrat. Cal que ens acostumem apensar que els més terribles enemicsdel proletariat, i dic més terriblesperquè estan emboscats, es trobenprecisament enrôlais en les massesobreres.

I permeteu-me, per no cansar-vosmassa, que em posi a assenyalar-vosel fet que avui m'obliga a fer l'an-terior comentari.

gran teoritzador de totes les revolu-cions hagudes i per haver en îoîV Univers comptant-hi Mars, on se-gmainem1 ei1 S. vi?, vi*, l'armiti rh: fésecció, no es presenta. De momentpensem que deu estar al seu ma-quiavèlic laboratori obtenint l'últi-ma fórmula de fer àmplies mobilit-zacions de masses. També pensemsi ha hagut de traslladar-se ràpida-ment a rematxar la pau del «Cha-co», que segons referències fidedig-nes és obra exclusiva d'una secciódel B. O. C. a la jungla del «GranChaco», que s'inspira en la sàviadoctrina del cabdill indiscutibleDr. Maurin.

Però el company del Partit Co-munista de Catalunya ens treu dedubtes. No, no vénen perquè hande dir que de tot allò que van expo-sar l'últim dia, els ha desautoritzatel Comi/è que cis va nomenar dele-gats i a més els havia proporcio-nat cl nom deis oradors ; els ha ditque no pot ésser, j, és clar, si vin-guessin i cnroiolarien. I a continua-ció m'exposà l'argument màxim queempraren per justificar la seva acti-tud. És el següent :

Un míting del P. C. C. ; T - S. C. :B. O. C. i P. S. O. E. no tindrial'amplitud necessària i ells creienque per a eixamplar la base hauriad'ésser fet per l'Aliança Obrera T°~

venil, o sigui de base: B. O. C.;P. S. O. E. i P. C. C.

Si us he de dir la veritat més queorra rrraarínada em semblà una ler-rouxada. Encara que potser hi hauna forta relació entre ambdues men-talitats.

I prou, no cal fer cap més comen-tari. Hi ha coses que es comentensoles i n'hi ha d'altres que si es re-menen massa fan pudor.

De la trajectòria i dels propòsitsde certs cabdills no ens sorprèn res.Més esperem veure encara. El que sílamentem que hi hagi homes jovesamb sentit de dignitat que es prestina ju^ar aquests papers. Nosaltrescomprenem molt bé totes les dife-rències ideològiques i la gran varie-tat de tàctiques que poden concebir-se. El que no comprenem, però, ésperquè per alguns el marxisme és lamanca de serietat i l'incomplimentde la paraula.

Vull suposar que aquests joves (?)algun dia reaccionaran —si hi són atemps— i es decidiran a desfer cljoc de qui per miserables interessosindividuais, juga amb la sort delsobrers.

I res més. Per acabar resta dirque amb els companys comunisteshem acordai fer l'acte sense la col·la-boració dels satèlits de Maurin.

TOMÀS AMAT

Acotacions a una citarla

Rebérem una invitació del P. C.C. per tal de prendre part en unmíting de Joventuts marxistes queells anaven a organitzar. Hi assis-tí el nostre representant disposat afer les concessions necessàries perquèaquella idea magnífica dels com-panys comunistes pogués tenir un fe-liç assoliment. Vèiem amb ella unprimer pas vers la per nosaltres tanporpugnada fusió, en un sol partit,de les Joventuts marxistes. Volíemque tothom es convencés, desprésd'escoltats els oradors, que no els di-ferenciaven pas qüestions insupera-bles sinó merament anecdòtiques.

I després d'una primera reuniósuspesa, perquè hi mancaven els ul-tra-revolucionarís, que després d'ha-ver-se compromès no assistiren —de-mostrant una vegada més el seu in-discutible fervor revolucionari— ensreferim, és clar, a les Joventuts delpartit maurinista— acordaren ambels companys comunistes —comptea no confondre— tenir una segonaentrevista.

Vingué la segona entrevista i, enella, un representant de les Joven-tuts del partit maurinista. Aquest re-presentant donà la seva opinió sobreels punts tractats ; el nom dels dosoradors que havien de parlar en re-presentació del seu cabdill, i a més,formà part de la Comissió que haviade sol·licitar el permís per a la cele-bració de l'acte.

Però, heus ací que, tot de sobte,acudim a una tercera entrevista con-certada de bell antuvi i, el represen-tant de la Joventut del partit més

«Y aquí estoy y va he venido, Yporque he venido aquí estoy.

»Un poco más viejo, un muchomás cansado ; ¡ ah !, pero con esecansancio glorioso que es descansopara los hombres que, cumpliendocon su deber, saben fatigarse tran-quilamente. »

Deu reportar una gran tranquili-tat, saber-se fatigar tranquil·lament.

«Yo no esto}' en condiciones deentregarme al primero que lleguecon viaje de ida y vuelta a la Re-pública...»

Tant com lliurar-se, ja suposemque no. Avui no es fa res gratuïta-ment.

«... y las obligaciones que hemoscontraído para la -redención de Es-paña y del pueblo. »

De l'Emiliano no en parla.«Y no hablo para presentar la

factura...»No, la factura no. El rebut.« ¿ Qué espíritu democrático revela

elecciones no nos favorecen, nos le-el que cuando el resultado de unasvantamos en un acto de rebeldíacomo es el de pedir la disolución delas Cortes antes de que éstas sereúnan ?»

Ha de menjar moltes cues depansa per a poder recordar que undels factors més poderosos que con-tribuïren a la dissolució de les Cons-tituents, fou la seva campanya fran-cament derrotista. ¡ Com es veu queel lleó es fa vell !

«¿En qué he tenido yo que tran-sigir de lo fundamental de iasesencias republicanas que han cons-tituido la razón de mi existencia ode los postulados del programa demi partido?»

Això ja no és qüestió de mancade memòria. ¡ Es excès de barra*!

«En efecto. Estalló el movimien-to revolucionario en Cataluña ; enCataluña, hija predilecta —vol ca-llar !— de la República, a quien sele había dado >por privilegio, unjderecho y una libertad que otras

regiones rio se habían apresurado areclamar. »

Com que les altres regions no hantingut pressa a reclamar, no tenendret ni privilegi. Això demostraque la política espanyola gira entorn del «quien no llora, no ma-nia».

«Y en Asturias, cuyos obreros,en su inmensa mayoría han podidotrabajar durante mucho tiempo gra-cias a que vosotros y todos los res-tantes españoles, han tenido con sucontribución que cooperar y contri-buir a que el carbón tuviera un pre-cio remunerador que permitiera pa-gárseles su salario.»

Ara resultaráque els obrers asturians, han d'estaragraïts als altres espanyols, perquèels compren un carbó que si és car,ho és per culpa seva ! I el blat an-dalús ? I la taronja valenciana ? Iel ferro bilbaí ? I la ramaderia ga-llega ? I els cereals aragonesos ?

Els obrers asturians no tenen dreta sublevar-se perquè ens deuen l'e-xistència. Que genial !

« ¿ Qué pensar de partidos quecuando se sublevan no se limitan amorir o a matar sino que amplían suacción al hecho de robar?»

«[Mill DE TILL I (MM

lISlTÌrnHÌEIISISTEMA NOUR À P I DS E N Z I L L

S'aprèn a tallartota mena «de ves-tits en poc temps

Hores de ciane: J e 3 a 6 o d e 7 a 9

Reumatisme, Paràlisi, Anquilosi mmm ||1§ mm mm

per A. R E N A R T BARCELONAM A S S A T G I S T A Les »filad« • la U. S. C. i llars

/ filles ¿audiraa d'ona rebaixa f

JiWJÍ-JííKiSES -» —• - <••-* "• - »—-