PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE

PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCEAMPA Fort Pienc Comissió Qualitat de l’Ensenyament(Adaptació del document original de Héctor Silveira, President de la FaPaC BCN Ciutat)Escola Fort Pienc 27 de març de 2014

LOMCE (Ley Orgánica para Mejora de la Calidad Educativa): una llei perversa

Perquè hem de dir No a la LOMCE


Què és la LOMCE?• Una reforma educativa o una simple contrareforma

ideològica?• Concepció ideològica de la LOMCE: una mirada

individualista i segregadora del sistema educatiu.- Principis sobre els quals s’articula.

• Orientada a la millora de la qualitat educativa?- La OCDE i PISA com a paradigma de qualitat!!!

• Transformació del sistema educatiu?- Una simple revisió intencional del sistema públic.- Innovació o enyor de l’educació tradicional?- On dic competències vull dir continguts, on dic avaluació vull dir selecció i control.


PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE?

RAONS DE PES. EL PES DE LA RAÓ.

Ens sobren els motius


L’EDUCACIÓ SEGONS LA LOMCE …

http://youtu.be/APnaa59h-iM

http://youtu.be/APnaa59h-iM

Pensa en l’educació com si fos l’espai on s’han de formar mercaderies que

han de competir amb altres

Per què hem de dir No a la LOMCE

La LOMCE diu: “El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva capacitat de competir amb èxit en l'àmbit internacional”

Situa les necessitats del mercat per sobre de les necessitats de la comunitat i de les persones

Aposta per un sistema educatiu al servei d'interessos econòmics,

en lloc d'apostar per una educació integral que formi persones creatives i crítiques per avançar en la construcció d'una societat més sàvia, justa i cohesionada.


Obre la porta a la privatització de l’educació pública


S'inclou com a part del sistema educatiu els agents privats i se'ls atorga funcions de regulació

Les Adm. Públiques són un agent més que participen

en la prestació dels serveis i no són definits com poders públics que han de garantir aquest servei.

Substitueix el dret a l'educació per la prestació del

servei de l'educació

El nou model educatiu no garanteix places públiques i introdueix els

rànquingsAmb la LOMCE les Adm. no hauran de garantir places

públiques i els centres públics esdevindran uns centres més, als quals no se'ls podrà enfortir massa per no fer competència deslleial.

Situa l’escola pública com una oferta més amb les privades. La planificació de les places dels centres estarà guiada per

l’oferta i la demanda. El mercat situarà cada centre en el seu lloc en l'educació.

Per primera vegada, la llei introdueix la competició i els rànquings entre centres:

Les Adm. Educ. publicaran els resultats dels centres ponderats en relació al context amb la idea de fer rànquings de centres (art. 70 LOMCE). En canvi, avui l'art. 140.2 LOE prohibeix establir qualificacions de centres.

Les dotacions econòmiques aniran en funció dels resultats.

S'arracona la gratuïtat de l'ensenyament públic

a l’educació bàsica


Només assegura la gratuïtat de l’educació bàsica:

Primària, Secundaria i la Formació Professional Bàsica.

Queden fora de les obligacions de les Administracions:

Infantil, Batxillerat, Cicles Formatius Grau Mitjà, Cicles Formatius Grau Superior, Escoles d'idiomes i

d'art, universitats.

Dóna tractes de favor a les escoles concertades


Blindatge de les escoles que segreguen per sexe

Cap CCAA podrà vetar els concerts.

Allarga la durada dels concerts, de 4 a 6 anys

Assegura la concertació de la Formació Prof. Bàsica

Les Adm. no han de garantir places públiques suficients

La programació educativa se supedita a l'evolució de l’oferta i la demanda. * (doc. Mapa escolar de

l’Eixample)Perquè hem de dir No a la LOMCE

Menys laïcisme,més supeditació a l'església


Desapareix Educació per a la Ciutadania.

La nota de religió determinarà la qualificació final d'ESO i Batxillerat

Introdueix allò que demanava la Conf. Episcopal:-que la religió sigui avaluada, a tots els cursos de primària i secundària

- i com a alternativa, l’assignatura “Valores sociales y cívicos”, també avaluable.

Promou l’exclusió social


No parla de necessitats de l’alumnat sinó de problemes de l’alumnat.

Potencia la competència en lloc de la cooperació.

Promou les classificacions entre els alumnes i entre els centres.

Les dotacions als centres dependran dels resultats.


És segregadora


La LOMCE permet segregar: • per llengua• per sexe• per capacitat

En comptes de treballar per la cohesió, subratlla les diferències. Des dels 13 anys, utilitza les diferències de capacitats i els resultats de les proves per iniciar un procés de classificació i diferenciació dels alumnes per itineraris.

És segregadora ?


Converteix l’ensenyament en una cursa d'obstacles


Es retorna al sistema de cursos i s'abandonen els cicles, amb pèrdua de mirades més globals que afavoreixen l'adaptabilitat

Avui per passar de cicle o etapa s'han d'assolir les competències bàsiques i tenir un adequat grau de maduresa

Amb la LOMCE s'han d'assolir els objectius del curs i desapareix el concepte de maduresa, amb la idea d'avaluar allò què se sap i no com se sap.

Per passar o repetir curs es tindran en compte els resultats de les avaluacions de 3r i 6è.

https://www.youtube.com/watch?v=QVzEbw6rUtU

Converteix l’ensenyament en una cursa d'obstacles


https://www.youtube.com/watch?v=QVzEbw6rUtU

Va contra el model d'escola pública democràtica


Mínim paper de la Comunitat EducativaAvantprojecte de llei: el Consell Escolar esdevenia

òrgan consultiu, perdia totes les seves funcions.

Com queda ara?(Artículo 119. Participación en el funcionamiento y el gobierno de los centros

públicos y privados concertados.Las Administraciones educativas garantizarán la intervención de la comunidad educativa en el control y gestión de los centros sostenidos con fondos públicos a través del Consejo Escolar.)

Podrà decidir / aprovar ... els projectes, les normes de centre, la programació general, les sortides...?

Va contra el model d'escola pública democràtica


I l’elecció de la direcció?

La LOMCE estableix com a requisit haver fet un curs de formació per esdevenir director/a d’un centre.Respecte a la composició de les comissions de selecció, fixa el marge de

representants del centre entre el 30% i el 50%. Per tant, l’Administració disposarà d’entre el 50% i el 70% (art. 135). És una proposta que està clarament orientada a crear lligams de dependència de la

direcció respecte a l’Administració.

Centralitza el sistema educatiu


La LOMCE distingeix entre:• «asignaturas troncales»• «asignaturas específicas»• «asignaturas de libre configuración autonómica». En aquesta darrera, és on es troba la llengua catalana i la literatura catalana.

L’article 1.5 afegeix l’article 6 bis a la LOE, on s’estableix que correspon al Govern central determinar els continguts de les assignatures troncals mentre que les Adm.educatives podran “complementar los contenidos de las asignaturas troncales» y «establecer los contenidos de los bloques de asignaturas específicas y de libre configuración autonómica».

Què implica això?

1. CONTROL SOBRE ELS CONTINGUTS I LES AVALUACIONS.2. LA LLENGUA CATALANA DEIXA DE SER MATÈRIA TRONCAL.


Control total del MEC sobre els continguts de les matèries troncals (> 50% hores lectives).

EL Estat decidirà els criteris i el contingut de les preguntes de les revàlides i proves de primària

El MEC augmenta el percentatge de continguts establerts per l’Estat (100% matèries troncals) i es reserva les competències en

a) l’horari màxim d’educació física i religió o alternativa b) limita les hores d’assignatures de lliure configuració autonòmica (llengua catalana i literatura catalana).

La LOMCE aposta per controlar el sistema educatiu de manera centralitzada i obliga a treballar el que vol el MEC.

Control sobre els continguts i les avaluacions

La llengua catalana deixa de ser troncal:la LOMCE dinamita el model d’immersió

lingüística


El català no és assignatura troncal ni a primària, ni a secundària ni a batxillerat.

Passa a ser assignatura de lliure configuració autonòmica (aquest tipus d’assignatures no tenen prou assegurada la càrrega lectiva).

Els Governs autonòmics hauran d’oferir als pares la possibilitat d’escollir la llengua vehicular.

Les Adm. educatives han de garantir que les dues llengües siguin ofertes en les distintes assignatures de forma equilibrada en el nombre d'hores lectives.

Esquema sistema educatiu amb la LOMCE


UNIVERSIDAD FP G. SUPERIOR

Mun

do L

abor

al

Primaria 6-12 años Evaluaciones en 3º y final de 6º

ESO1er Ciclo15-16 años

3º Programa de mejoraCertificado si pasa a formación profesional Básica

2º Programa de mejora1º


LOMCE: CANVIS A PRIMÀRIA• Calendari d’implementació:

• Nous i “curiosos” continguts i competències.

• Desapareixen els cicles.

• Les avaluacions a 3r. Curs i d’etapa a 6è curs.

• Passen a ser optatives la plàstica i la música.

Proper curs (2014-2015)

La Lomce arriba a 1r., 3r. I 5è

Curs 2015-2016

Implementació a 2n. 4t. I 6è

Cursa d'obstacles a Primària


La LOE preveu una avaluació general a 4t (final 2n cicle).

La LOMCE baixa aquesta prova a 2n o 3r curs, i diu que pot servir per fer repetir.

De les actuals avaluacions de DIAGNÒSTIC de final d’etapa es passa a una avaluació de RESULTATS -baix, intermedi i alt- sobre competències i assoliment d'objectius de cada curs.

Els criteris d'avaluació, disseny i contingut de les proves correspon al Ministeri i seran qualificades per docents externs


Educació PrimàriaDISTRIBUCIÓ DE LES ASSIGNATURES

TRONCALSESPECÍFIQUES LLIURE CONFIGURACIÓ

AUTONÒMICA

OBLIGATÒRIES OPTATIVES OBLIGATÒRIES OPTATIVES

Llengua castellana i LiteraturaMatemàtiquesCiències de la NaturaCiències SocialsPrimera Llengua estrangera

Educació FísicaReligió/Valors Socials i Cívics

Educació ArtísticaSegona estrangeraReligió/Valors Socials i Cívics

Llengua i Literatura Catalana

Específiques a determinar.

Reforç escolar


QUÈ PASSA AMB LES NEE I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A PRIMÀRIA?


Educació Secundària

Cursa d'obstacles a SecundàriaEs fa una divisió formal en cicles, un cicle de tres cursos i un

segon cicle d'un quart curs propedèutic, però per la distribució d'assignatures 1 i 2 van junts, 3 va apart i 4 s'acosta a l'antic COU, per accedir a batxillerat.

A 4 ESO es diferencia els alumnes que van a ensenyaments acadèmics, cap al batxillerat, i els que van a ensenyaments aplicats, cap a la formació professional.

Títol d'ESO: les decisions no són presses col·legiadament pel conjunt de professors, sinó que s'obté en una prova individualitzada segons l'opció dels ensenyaments cursats.

Per accedir al batxillerat cal haver seguit ensenyaments acadèmics

Obre la porta a una selecció entre els alumnes des de els 13 anys


Des dels 13 anys s’obren tres vies selectives que suprimeixen la formació comuna en l’etapa obligatòriafet que posa en questió la igualtat real

d’oportunitats: a) Programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (13/14 anys).

b) Cicles de Formació Professional Bàsica (FPB) (15 anys). No es titula en ESO, encara que dóna accés a l’FP de grau mitjà.

c) Dos itineraris en 4t d'ESO, amb titulacions diferenciades que condueixen a la FP o al Batxillerat

Calendari d’aplicació


Curs2014-2015

Curs2015-2016

Curs2016-2017

EDUCACIÓPRIMÀRIA

1º,3º i 4º 2º,4º i 6ºAvaluació 3º Avaluació Final

EDUCACIÓSECUNDÀRIA

1º i 3º 2º i 4º

Revàlida *BATXILLERAT 1º 2º

Revàlida *F.P. BÀSICA 1º 2º

F.P. GRAU MITJÀ 1º 2º

* El primer any, les revàlides no tenen efectes acadèmicsEl curs 2016-2017 és l'últim en el qual es farà la selectivitat

Conclusió: La LOMCE trenca l’equilibri constitucional en tres grans temes


• Elimina la intervenció de la comunitat educativa en el control i gestió dels centres públics i

concertats

• Desequilibri entre educació cívica i educació religiosa

• Buidatge en l’obligació dels poders públics de crear centres públics per garantir suficients places a l’escola pública.

•Perquè hem de dir No a la LOMCE

Què no fa la LOMCE ?


• Promoure projectes educatius basats en l'educació integral i en l’aprenentatge competencial: • Aprendre a ser• Aprendre a conviure• Aprendre a comprendre el món.

• Diu que promocionarà l’ús de les TIC, però...• La dotació econòmica anirà en funció dels resultats de

les proves.• No parla de xarxes lliures d’accés a la informació.

• Formar adequadament el professorat ni tampoc de la formació continuada de pares i mares.

• Promoure l’avaluació de centre conjunta: famílies, claustre i alumnat.

• Trencar definitivament amb l’ensenyament tradicional.

•



DIGUEM

NO A LA LOMCEPerquè hem de dir No a la LOMCE

Com ja han fet ...

• Foro Mundial de Educación• Red IRES• Associació de Mestres Rosa Sensat• Confederación de Movimientos de Renovació

n Pedagógica• Juventud Sin Futuro• Sindicato de Estudiantes• Cuadernos de Pedagogía• Attac España• Ecologistas en Acción• Editorial Graó• Ciudadan@s por la Educación Pública

• Consulta http://www.yoestudieenlapublica.org/

http://www.forummundialeducacao.org/

http://www.redires.net/

http://www.rosasensat.org/



http://cmrp.pangea.org/

http://cmrp.pangea.org/

http://www.juventudsinfuturo.net/

http://www.sindicatodeestudiantes.net/

http://www.cuadernosdepedagogia.com/

http://www.attac.es/

http://www.attac.es/

http://www.ecologistasenaccion.org/

http://www.grao.com/

http://www.grao.com/

http://www.yoestudieenlapublica.org/video.php

http://www.yoestudieenlapublica.org/video.php


• Des dels centres, la resistència passa per:

• La col·laboració i el compromís amb els docents i els projectes educatius dels centres.

• La participació de les famílies en el Consell Escolar,

ara més que mai !

• Des de les famílies, la resistència passa per:

• Decidir en la matriculació de l’alumnat(religió, llengua).

• L’organització, per fer un front comú a la LOMCE

• Creació d’una xarxa d’escoles insubmisses..

• Enviament de cartes al Dpt Ensenyament.• Més idees?

• La participació (en les Ampes, en xerrades, debats...):

• http://consultaeducacio.blogspot.com.es/

POSSIBILITATS DE RESISTÈNCIA?


DIGUEM

NO A LES RETALLADES


Catalunya capdavantera en retallades en l’educació pública


Només es cobreix el 50% de les baixes

Reducció de professorat: 42000 alumnes més, atesos per 3000 professors menys

Molt deficient cobertura de substitucions

Reduccions de cuidadors i auxiliars per als alumnes NEE

Supressió de les aportacions de la Generalitat a les escoles bressol




Desaparició de la partida d'inversions

Retallada d'entre un 20% i un 30% dels pressupostos pel funcionament dels centres

Supressió de subvencions a les AMPAReducció de beques i ajudesParalització de la digitalització de les aules Increment de les taxes




Tancament d’escoles, reducció de línies, fusió de grups

Increment de ràtios a les aules. Creació de “bolets” a les escoles

Supressió de la sisena hora


Des de l’Estat espanyol ...


Des de l’arribada del PP, el govern central, ha reduït la dotació econòmica a l’educació en 5.000 milions d’euros (sense oblidar els 4.000 milions que ja havia reduït l’anterior executiu).

La despesa destinada a Educació prevista per a l’any 2.015 serà de 3,9% del PIB, similar a la dels anys 80. (Comparem aquest percentatge amb el dels altres països que estan a les proves PISA).



DIGUEM

NO A LES RETALLADES


Documents

PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE