Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic maig de 2011 NÚM. 44 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

Five years on

The Research Park would be nothing without the seven centres of which

it is composed and the reverse is true in certain aspects. Once through security in reception, one is free to move unhindered through the laboratories of the different centres. Opportunities multiply within this young com-munity of over 1,400 people, of which half are scientific staff. Nearly 40% of these are foreign, including more than 50 diffe-rent nationalities. The scientists are responsible for the designing and success of the science that is undertaken in the PRBB. And the strength of this is sustained thanks to the other half of the personnel: the technical, administrative and service staff. As a whole, the PRBB is a constantly renewing community. The PRBB faci lities are cutting edge and a clear attraction is the quality and competitiveness of the techno-logical platforms of the centres. In this unstoppable way the PRBB celebrates its fifth calm and extraordinarily productive year. And being by the sea feeds the soul, too.

Jordi Camí

Cinc anys després

El Parc de Recerca no seria res sense els set centres que el compo-

nen. L’inrevés també és cert en alguns aspectes. Superat el control d’entrada a l’edifici, qualsevol es pot moure sen-se restriccions pels laboratoris dels diferents centres. Les opor-tunitats es multipliquen enmig d’una jove comunitat de més de 1.400 per sones, on la meitat és personal científic. Prop d’un 40% d’aquest personal és es-tranger, de més de 50 naciona-litats diferents. Els científics són els respon-sables de la projecció i l'èxit de la ciència que fan els centres del PRBB. La seva fortalesa se sustenta gràcies a l’altra meitat, la formada per personal tècnic i personal d’administració i ser-veis. En conjunt, el PRBB és una comunitat en constant renova-ció. Les instal·lacions del PRBB estan al dia; un atractiu clar és la qualitat i la competitivitat de les plataformes tecnològiques de què disposen els centres. Amb aquest impuls s’arriba als cinc anys de vida tranquil·la i ex-traordinàriament productiva al PRBB. Un espai atractiu també per a l’esperit, davant del mar.

Jordi Camí

Cinquè aniversari / FiFth anniversary

Per molts anys, PRBB!fiques durant aquests cinc anys. Per citar-ne només tres: l'IMIM-Hospital del Mar ha estat implicat en el desenvolupament de Cardio inCode, un xip d'ADN de diag-nòstic que ja està en el mercat; investigadors del CRG han descrit els elements essencials d'una cèl-lula viva mínima, i científics de la UPF han aconseguit programar cèl·lules vives per treballar com un ordinador. Dels 900 convidats que van ser testimonis de la inaugura-ció el 2006, pocs podrien haver previst un èxit com el que s'ha aconseguit. «No obstant, una cosa màgica va succeir durant aquell dia –recorda Jordi Camí, director del PRBB–. Tothom estava feliç i se sentia orgullós d'haver assolit conjuntament una cosa extraordinària: estar per fi en condicions de competir amb els millors centres de recer-ca del món».

Happy birthday, PRBB

Five years ago, on May 15, 2006, the Barcelona Bio-medical Research Park

(PRBB) was inaugurated. It had taken more than five years of construction and 20 years of work prior to that to set up a scientific project able to com-pete with the best in the world. Today, the enormous 55,000 m2 building is home to several re-search centres with more than 100 research groups and people of diverse ages and origins. The park invested 123 milion Euros in scientific infrastructures in order to support the scientific activity, which curently produ-ces about 800 original articles per year. Besides a dozen patents and two spin-off companies, the researchers have been involved in many scientific milestones during these five years. To name

just three: the IMIM (Hospital del Mar Research Institute) was involved in the development of Cardio inCode, an approved di-agnostic DNA chip; CRG resear-chers described the essential elements of a minimal living cell, and UPF scientists have been able to program living cells to work like a computer. The authorities representing the City Council, the govern-ment of Catalonia and the UPF, plus 900 invited guests witnes-sed the inauguration in 2006. Few of them could have forese-en such success. “Nevertheless, something magic happened du-ring that day –remembers Jordi Camí, Director of the PRBB–. Everybody was happy and felt proud to have worked together to achieve something extraordi-nary: to be finally able to compe-te with the world´s top research centres” ■

Reimund Fickert

Fa cinc anys, el 15 de maig del 2006, es va inaugurar el Parc de Recerca Biomèdica

de Barcelona (PRBB). Van caldre més de cinc anys per a la seva construcció i 20 anys de treball previ per tal d’establir un projecte científic capaç de competir amb els millors del món. Avui en dia, l'enorme edifici de 55.000 metres quadrats és la llar de diversos centres amb més de 100 grups de recerca formats per personal d’edats i procedències diverses. El parc ha fet una inversió de 123 milions d'euros en infraes-tructura científica per tal de donar suport a una activitat científica que genera uns 800 articles ori-ginals l'any. A més d'una dotzena de patents i dues empreses spin-off, els investigadors han estat involucrats en moltes fites cientí-

74

35

53

23

20

11

9

7

7

6

5

5

4

4

3

3

2

2

2

1

1

1

1

1

1

1

11

1

Itàlia

Alemanya

Portugal

Grècia

Turquia

França

Regne Unit Països BaixosIrlanda

Croàcia

Àustria

Argentina

Polònia

Suïssa

Rúsia

EslovèniaSèrbia

Romania

Suècia

Bulgària

Ucrània

Rep. Txeca

Dinamarca

Estónia

Luxemburg

Hongria

Bielorúsia

Lituània

Bèlgica

Finlàndia

Estats Units

Colòmbia

Cuba

Canadà

Índia

Israel

Brasil

Sud-àfrica

Japó

Jamaica

Xile

Iran

Líban

Síria

TaiwanMèxic

Bangladesh

Bolívia

Equador Indonèsia

Veneçuela

Costa Rica

971

Espanya

AMÈRICA ÀSIA

ÀFRICA

DESTACAT / HIGHLIGHT

nismes comuns subjacents a l’estructura i evolució dels sis-temes sensorials en animals. Al-gunes preguntes centrals seran com es genera el patró dels òr-gans sensorials o com els òrgans sensorials han evolucionat.

EMBO Workshop at the PRBB

From May 3 to 6, the PRBB is hosting the EMBO Workshop on Sensory Development organised by Andy Groves from the Baylor College of Medicine (USA) and

EMBO Workshop al PRBB

Del 3 al 6 de maig tindrà lloc al PRBB l’EMBO Workshop en Desenvolupament Sen-sorial, organitzat per Andy Groves, del Baylor College of Medicine (Estats Units), i Berta Alsina, del CEXS-UPF. Aquesta reunió de petit format pretén fomentar la interacció entre els participants, 33 dels quals són oradors convidats. La trobada aplegarà experts que discutiran sobre els meca-

Berta Alsina from the CEXS-UPF. This small meeting aims to fos-ter interaction between the par-ticipants, 33 of whom are guest speakers. The meeting will bring to-gether experts to discuss com-mon mechanisms that underlie the function and development of sensory systems in animals. Questions such as how sensory organs are patterned or how sen-sory circuits have evolved will be, along with others, central to the meeting ■

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 2

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

par 28.887 persones. Segons els resultats, la hipertensió afecta el 47% dels homes i el 39% de les dones; la dislipèmia, el 43% dels homes i el 40% de les dones, i l’obesi-tat, el 29% de la població d’ambdós sexes. «Per tal de prevenir les malalties cardio-vasculars, cal menjar sa i amb moderació, no fumar i fer exercici regularment, de 30 a 60 minuts diaris. A més, cal controlar de tant en tant la glucosa, el colesterol i la pressió arterial», apunta Jaume Marrugat, un dels autors de l’estudi.

Marta Calsina / Rosa Manaut

Segons un estudi coordinat per l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar), la hipertensió arterial, la

dislipèmia (colesterol alt) i l’obesitat són els tres factors de risc cardiovascular amb més prevalença entre els espanyols de 35 a 74 anys. A l’estudi DARIOS, publicat a la Revista Española de Cardiología, hi van partici-

Most prevalent cardiovascular risk factors in Spain defined

According to a study coordinated by the IMIM (Hospital del Mar Research Ins-titute), hypertension, dyslipidaemia

(high cholesterol) and obesity are the three most prevalent cardiovascular risk factors among Spaniards aged between 35 and 74. 28,887 people participated in the DARIOS study, published in the Revista Española de Cardiología. The results reveal that hyper-

Els factors de risc cardiovascular amb més prevalença a Espanyatension affects 47% of men and 39% of wo-men, dyslipidaemia, 43% of men and 40% of women, and obesity, 29% of the population regardless of sex. “To prevent cardiovascular diseases, it is necessary to eat healthily and in moderati-on, to not smoke and to do between 30 and 60 minutes of exercise daily. It is also neces-sary to check glucose and cholesterol levels and blood pressure occasionally”, points out Jaume Marrugat, one of the authors of the study ■

«No existeix “el” genoma humà»arCaDi navarrO – GruP en GenÒMiCa evOLutiva i De POBLaCiOns (CeXs-uPF)

La genètica del comportament humà

El biòleg també col·labora amb un grup d’economistes de Zuric per tal d’estudiar el comportament humà. Segons Navarro, abans de Darwin la naturalesa humana no havia estat estudiada de forma empírica i comparativa, i hi havia el prejudici que els humans som animals racionals i maximit-zadors del benefici propi. Alguns experi-ments fets als anys vuitanta i noranta de-mostren que això no és així. Un d’aquests experiments és el «joc de l’ultimàtum», on dues persones s’han de re-partir uns diners. La qui té els diners ha de fer una oferta i l’altra pot acceptar-la o no; si l’accepta, s’ho reparteixen; si no, perden els diners tots dos. Un maximitzador del benefici propi faria una oferta de mínims i l’altre sempre l’acceptaria per no quedar-se sense res. «Això és el que fan els ximpanzés, o el que fem els humans si juguem contra un ordinador –afirma Navarro–. Però entre nosaltres tendim a fer ofertes equilibrades i a rebutjar ofertes molt baixes. Això demos-tra que els humans no sempre busquem el màxim benefici propi, sinó que ens com-portem segons uns valors morals i segons les nostres preferències envers els altres». Sembla que podria haver-hi una base genè-tica en aquests comportaments en relació amb les opcions que escullen els subjectes, com, per exemple, oferir més o menys. Per tal d’estudiar la base genètica d’aquestes actituds de preferències soci-als i de risc, el grup ha fet jocs experimen-tals en 2.000 voluntaris i està analitzant un milió de marcadors genòmics. Desxi-frar-la és important perquè, segons Na-varro, «aquests comportaments han estat extremadament importants en la nostra evolució».

“There isn’t a sole human genome”

Arcadi Navarro is the head of the evolutionary genomics group of the CEXS-UPF and Vice Director

of the Institute of Evolutionary Biology (IBE). Since 2002 biologists, biochemists, physicists and mathematicians have be-en recruited to the group to try to unders-tand the evolutionary processes that have shaped our genome. "In fact, though, we can't talk about a sole genome as if it were a single entity, because there is great di-versity– explains the head of the group–. For this reason we always look at several individuals". These may be humans and other primates, other mammals or flies. "The essential thing is the biological pro-cess, the mechanism that generates the differences", says the biologist and ICREA researcher. The group uses mathematical mo-dels and experimental techniques such as sequencing. They have also develo-ped software tools, created to solve pro-blems they have encountered, but open to everyone. "As a node of the National Bioin-formatics Institute (INB), a part of our job is, specifically, to make these tools availa-ble to the scientific community".

Selective genetic sweeps

The group studies chromosomal reor-ganisation, segmental duplications and copy number variations among primates. They also look for genomic signatures in-dicative of adaptation. "If, within a single species, there is a long piece of unchanged DNA, it is probably because there was a very favourable mutation that was selec-ted, 'deleting' the genetic diversity of this

Maruxa Martínez-Campos

Arcadi Navarro és el cap del Grup en Genòmica Evolutiva i de Pobla cions del CEXS-UPF i el vicedirector de

l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). Des del 2002 ha reclutat biòlegs, bioquímics, físics i matemàtics per tal d’intentar entendre quins processos evolutius han donat forma al nos-tre genoma. «De fet, no podem parlar d’un sol genoma com si fos una entitat única, perquè n’hi ha una gran diversitat –explica Navarro–. Per això sempre analitzem diver-sos individus». Aquests poden ser humans i altres primats, altres mamífers o mosques. «El que és essencial és el procés biològic, el mecanisme que genera les diferències», diu el biòleg i investigador ICREA. El grup utilitza models matemàtics i tèc-niques experimentals, com ara la seqüen-ciació. També han desenvolupat eines de software, creades per tal de resoldre pro-blemes que els han anat sorgint i que estan obertes a tothom: «Com a node de l’Institut Nacional de Bioinformàtica (INB), una part de la nostra feina consisteix precisament a posar aquestes eines a disposició de la co-munitat científica».

Escombrada genètica selectiva

El grup estudia les reorganitzacions cro-mosòmiques, les duplicacions segmentals i la variació en nombre de còpies entre pri-mats. També busca signatures genòmiques que indiquin que hi ha hagut adaptació. «Si dins d’una mateixa espècie hi ha un tros llarg de l’ADN sense cap canvi, segurament és perquè hi va haver una mutació molt fa-vorable que ha estat seleccionada i que ha “esborrat” la diversitat genètica en aquesta regió. Això s’anomena escombrada selecti-va», explica el científic. Una altra de les línies de recerca és l’es-tudi de la susceptibilitat a malalties genè-tiques: «Estudiem malalties que són inte-ressants des del punt de vista evolutiu, com l’esclerosi múltiple, la qual va aparèixer molt recentment i és exclusiva dels hu-mans». Una de les troballes més recents del grup en aquest àmbit ha estat la constatació que hi ha malalties que tenen diferents cau-ses genètiques en diferents poblacions. «És a dir, la base molecular de la diabetis en un xinès segurament no serà la mateixa que en un finlandès», exemplifica Navarro.

region. This is known as a selective sweep", explains the scientist. Another line of research is the study of susceptibility to genetic diseases: "We look at diseases that are interesting from an evolutionary point of view, such as multiple sclerosis, which appeared very recently and is exclusive to humans". One of the group's most recent findings in this area has been the verification that there are diseases which have different genetic causes in different populations. "That is, the molecular basis of diabetes in a Chi-nese person will probably not be the same as in a Finnish person", exemplifies Navarro.

The genetics of human behaviour

The biologist also collaborates with a group of economists from Zurich to study human behaviour. According to Navarro, before Darwin human nature had not be-en studied in an empirical or comparative way, and there was the prejudice that hu-mans are rational animals and self-interes-ted maximizers. Experiments from the 80s and 90s demonstrated that this is not so. One of these experiments is the "ultima-tum game", where two people have to share some money. The person who has the mo-ney has to make an offer and the other can accept it or not; if they accept they divide the money, and if not, they both lose the money. A self-interested maximizer would make a minimum offer and the other would always accept in order not to lose everything. “This is what chimpanzees do, or what humans do if they play against a computer– explains Na-varro–, but between us we tend to make ba-lanced offers and reject very low offers. This shows that humans do not always seek the maximum benefit for themselves, but rather that they behave according to moral values and according to their preferences towards others“. It seems that there is a genetic basis to this behaviour in relation to the options chosen by the subjects such as, for example, offering more or less. To study this genetic basis, the group has played experimental games with 2,000 vo-lunteers and is analysing one million ge-nomic markers. Understanding the genetic basis of these attitudes towards interaction, social preference and risk is important as, ac-cording to the researcher, "these beha viours have been extremely important in our evo-lution" ■

Quatre estudiants, quatre tècnics i dos postdocs conformen el grup Four PhD students, four technicians and two postdocs compose the group

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 maig de 2011 | www.prbb.org Ciència

Steve Laurie / Núria Radó

El quart «retreat» anual de genò-mica computacional del PRBB va tenir lloc l’11 i 12 d’abril a Sant Hi-

lari Sacalm (Girona). Bioinformàtics del CRG i del GRIB (IMIM-UPF) van apro-fitar aquesta trobada, realitzada fora de l’edifici, per discutir els darrers avenços en bioinformàtica i les seves futures vies d’investigació. La trobada va ser organitzada per Cedric Notredame (CRG) i Mar Albà (GRIB), i va incloure taules rodones, des-envolupament de wiki i presentacions. L’objectiu de la sessió wiki era resumir l’estat d’alguns projectes internacionals de gran escala que requereixen l’anàlisi bioinformàtica, com ara el Projecte 1.000 Genomes. El wiki resultant pretén ser un recurs útil per a bioinformàtics d’arreu del món. Les taules rodones van generar un ani-mat debat sobre diversos temes, com els nous models de bases de dades o quina quantitat d’expressió és realment funcio-

Trobada de genòmica computacional nal. També s’hi van fer les presentacions informals de Guglielmo Roma, cap del Servei de Bioinformàtica del CRG, i de Cedrik Magis i Abel González, que van discutir el procés de revisió per parells. Un dels objectius de la trobada era que els assistents es coneguessin millor. Amb aquesta finalitat, el dilluns a la tar-da una part del grup va anar d’excursió, mentre que d’altres van jugar a ping-pong o a futbol o simplement es van re-laxar al sol. Com a novetat d’aquest any, el «retreat» es va allargar un dia més per trobar-se amb investigadors de l’IRB i del Barcelona Supercomputing Centre.

A bioinformatics retreat

The 4th Annual Computational Ge-nomics Retreat took place on April 11-12 in Sant Hilari Sacalm (Giro-

na). The most digitally-minded residents of the PRBB, which included bioinforma-ticians from CRG and GRIB (IMIM-UPF), took some time away to discuss the latest developments in bioinformatics and the future avenues of research.

The retreat was organised by Cedric No-tredame (CRG) and Mar Albà (GRIB) and included round-table discussions, wiki-development and presentations. The aim of the wiki session was to summarize the state-of-the-art of large-scale internatio-nal projects which require bioinformatics analysis, such as the 1,000 Genomes Pro-ject. The resulting wiki aims to be a useful resource for bioinformaticians worldwide. The round tables generated lively dis-cussion on themes such as new models for databases or how much of expression is actually functional. There were also in-

formal presentations from Guglielmo Ro-ma, head of the Bioinformatics Core Faci-lity, and Cedrik Magis and Abel Gonzales who discussed the trials and tribulations of the peer review process. One of the objectives of the retreat was to get to know each other better. To this end, on Monday afternoon part of the group went on a short trek, while others played ping-pong or football, or just rela-xed in the sun. As a novelty this year, the retreat was extended by an extra day to meet IRB and Barcelona Supercomputing Centre researchers ■

Laia Cendrós

Investigadors del Laboratori de Cro-matina i Expressió Gènica del CRG, dirigit per Miguel Beato, han revelat

com les hormones esteroides indueixen la descompactació de l’ADN, de manera que permeten l’accés a la informació del genoma i actuen com a motor de la pro-liferació cel·lular. El laboratori de Beato estudia l’acti-vació de gens per hormones esteroides. Aquestes hormones actuen a través de receptors que són factors de transcrip-ció i que reconeixen les instruccions que hi ha a l’ADN. El material genètic, però, és de difícil accés, ja que es tro-ba enrotllat al voltant de les histones

El primer minut en l’activació dels gensi compactat en forma de cromatina. El grup ha descrit a Genes and Deve-lopment que només un minut després d’afegir progesterona a cèl·lules de càn-cer de mama s’activa una complexa ma-quinària que remodela la cromatina tot desplaçant la histona H1 i obrint l’accés als gens. En aquest mecanisme, indis-pensable també per a la proliferació cel·lular, hi intervé el complex de remo-delatge NURF. Així, aquest complex es converteix en una diana potencial per controlar el desenvolupament de càn-cers dependents d’hormones. «Aquests resultats revelen la complexi-tat insospitada de les primeres passes de l’activació dels gens, les quals condueixen a la descompactació de la cromatina», ex-plica Beato.

The first minute of gene activation

Researchers from the chromatin and gene expression laboratory of the CRG, directed by Miguel Beato, ha-

ve revealed how steroid hormones indu-ce DNA decompaction, allowing access to the genetic information and driving cell proliferation. Beato’s laboratory studies gene acti-vation by steroid hormones. These hor-mones act through receptors which are transcription factors and which recog-nise the instructions in the DNA. These instructions, however, are difficult to access as the DNA is wrapped around histones and compacted in chromatin. In a study published in Genes and Deve-lopment, the group now describes how

only one minute after adding progeste-rone to breast cancer cells, a complex mechanism is activated which remodels the chromatin, displacing histone H1 and allowing access to the genes. The authors have demonstrated that the NURF remodelling complex is involved in this mechanism, which is also indis-pensable for cell proliferation. NURF therefore becomes a potential target for controlling the development of hormo-ne-dependant cancers. “These results reveal an unexpected complexity in the first steps of gene ac-tivation, which drive chromatin decom-paction. They also give us the tools for finding new strategies to control the deve-lopment of breast cancer and other hor-mone-dependant cancers", adds Beato■

Núria Pérez

La nova eina bioinformàtica desen-volupada al Laboratori de Genò-mica Biomèdica del GRIB (UPF-

IMIM), dirigit per Núria López-Bigas, s’anomena Condel (CONsensus DELete-riousness Score). Presentat a The Ameri-can Journal of Human Genetics, Condel és un potent mètode analític que integra diverses eines de predicció de muta-cions, amb el qual s’obtenen resultats amb una exactitud de prop del 90%. La seqüenciació del genoma humà ha permès obtenir exhaustius catàlegs de variants genètiques d’un sol nucle-òtid (SNV). Per tal d’identificar qui-nes d’aquestes variants són mutacions relacio nades amb malalties i quines són variants neutres, s’han desenvolupat di-versos mètodes bioinformàtics, però de

Una eina integradora per identificar mutacions

vegades donen prediccions contràries. Segons Abel González-Pérez, primer au-tor del treball, «combinant diversos mè-todes hem trobat una aproximació que arriba a una exactitud en la predicció de fins al 88%, superant significativament les prediccions de cadascun dels mètodes in-dividualment». Aquest mètode podrà ser emprat per mesurar l’impacte de les SNV en la funcio-nalitat de la proteïna.

A potent bioinformatic integration tool to identify mutations

Condel (CONsensus DELeterious-ness Score) is a new bioinformatic tool developed by the biomedical

genomics group of Núria López-Bigas at the GRIB (UPF/IMIM) which has been re-cently published in The American Journal of Human Genetics. It is a potent analytic method which integrates different muta-

tion prediction tools, giving a result with 90% accuracy. The sequencing of the human genome has given rise to exhaustive catalogues of single nucleotide genetic variants (SNV). In order to identify which of these are re-lated to diseases and which are neutral, many bioinformatic methods have been developed, but they often give contradic-tory predictions. According to Abel González-Pérez, first author of the paper, “by combining seve-ral methods we have found an approxi-mation (the weighted average of the nor-malised scores) which has an accuracy of up to 88% in the predictions, significantly higher than that of each of the individual tools”. This method can therefore be used as a highly precise and reliable indicator of the impact of a SNV on the functionality of a protein ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Uns 100 investigadors del PRBB van marxar de «retreat» About 100 PRBB researchers left on a retreat

Núria López-Bigas i Abel González-Pérez

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4

PERFIL / PROFILEFátima Gebauer té 48 anys, una filla de 13 i un marit que fa recerca al mateix centre que ella, el CRG. Nascuda a Les Palmes de Gran Canària en una família de set germans, va fer el doctorat a Madrid, des d’on va marxar als Estats Units i a Alemanya. Va tornar a Espanya per crear el seu propi grup de recerca el 2002.

Fátima Gebauer is 48, has a 13-year old daughter and a husband who also works at the CRG. Born in Las Palmas de Gran Canarias, one of seven si-blings, she received her doctorate in Madrid. She then moved as a postdoc first to the U.S. and then to Germany. The biologist returned to Spain to create her own research group at the CRG in 2002.

«Entendre el desenvolupament embrionari és entendre la vida»

essencial el suport institucional. A Alemanya, després de la baixa per maternitat, tens deu mesos més durant els quals l’Estat et paga el 65% del sou. I després pots estar a casa fins a tres anys –sense sou– i et guarden el lloc de treball.

Tanmateix, en recerca és impensable estar tant de temps sense treballar.Però hi ha formes de compatibilitzar la feina amb la família. Quan estava a l’EMBL, la nostra filla va anar a la guarderia des dels tres mesos, però era just al costat i jo hi anava quan calia alimentar-la o en qualsevol estona lliure entre experiments.

Sempre has volgut fer recerca? Hi ha hagut molts moments en què m’he desanimat. Però els científics som molt obsessius, no deixem d’intentar una cosa fins a aconseguir-la! Això sí, tenia clar que si als 40 anys no havia creat el meu grup de recerca, em dedicaria a una altra cosa.

Maruxa Martínez-Campos

D'on et va sorgir la passió per la ciència?

A Tenerife, mentre feia quart de carrera, vaig veure l’ADN per primera vegada en un gel d’agarosa i vaig pensar: si

sóc capaç de veure i manipular l’ADN, també he de ser capaç d’entendre la vida! Em vaig enamorar de la biologia molecular i vaig de-cidir marxar de Gran Canària.

No va ser fàcil...Ho vaig poder fer gràcies a un préstec de la meva tieta, a una beca i als diners que la meva mare havia estalviat durant tota la seva vida perquè la seva primera filla, després de quatre fills, pogués anar a la universitat. Així doncs, vaig acabar la carrera a Madrid, on també hi vaig fer la tesi.

Com vas acabar estudiant la traducció?Volia estudiar un mecanisme general relacionat amb el desenvolupament embrionari. Crec que és un miracle com d’una sola cèl·lula en pot sortir un organisme. Entendre el desenvolupament embrionari és entendre la vida.

Els Estats Units, Alemanya... per què al final vas anar al CRG? Després de sis anys a l'EMBL, a Heidelberg, el meu marit i jo vam buscar llocs on jo pogués començar el meu propi grup. El CRG va ser una aposta arriscada, però volíem participar en la creació d’un centre competitiu a nivell internacional. Era el 2002 i al CRG només hi havia Miguel Beato, el director, i Raúl Méndez. No hi havia ni prestatges. Però ha valgut la pena; ha sortit millor del que tots esperàvem!

Quina perspectiva ofereix estar al PRBB?Conviure en un únic edifici és molt convenient. Als seminaris, que són oberts a tothom, coneixes gent dels altres centres i aprens què fa cadascú. I després te’ls trobes al menjador, on pots fer discussions informals i potser hi acabes col·laborant.

Com has viscut ser mare i investigadora?Tinc la gran sort de tenir un marit que comparteix les responsabilitats de la maternitat, però sovint no n’hi ha prou; és

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST

FÁtiMa GeBauer – CaP DeL GruP De reGuLaCió De La síntesi De PrOteïnes en euCariOtes (CrG)

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

DORIS K. WU, Monday May 2. Doris Wu, from the Laboratory of Molecular Biology in NIDCD/NIH, Rockville, USA, is studying molecular mechanisms governing morphogenesis of the vertebrate inner ear. In particular, she is studying the tissues and

signalling molecules that specify the three primary cell types (neural, sensory, and nonsensory) which make up the inner ear. She is also interested in the developmental mechanisms that dictate the spatial position and orientation of each of the inner ear components with respect to the overall body axes. Her group uses avian retroviral vectors in chicken as well as transgenic and knock out mouse models as tools to investi-gate the role of specific genes during inner ear development. She has been invited by Berta Alsina (UPF).

SHINGO KAJIMURA, Monday May 2. Shingo Kajimura, from the University of California in San Francisco (UCSF) Diabetes Center and the Depart-ment of Cell and Tissue Biology, in San Francis-co, USA, aims to uncover the molecular circuits

that control fat cell development and energy homeostasis. His group employs a wide range of molecular biology and biochemical approaches together with mouse genetics to decode the transcriptional and epigenetic networks that regulate fate determination of brown adipocytes versus white adipocytes, and to understand how these networks are linked to obesity, insulin resistance and metabolic diseases. He has been invited by Pura Muñoz Cánoves (ICREA/UPF).

CHARLIE BOONE, Friday May 6. Charlie Boone, from The Donnelly Centre for Cellular and Biomo-lecular Research at the University of Toronto, in Canada, focuses on the development and applica-tion of functional genomics techniques to a number

of biological problems. He is developing and applying functio-nal genomics approaches for mapping genetic, chemical-gene tic and protein-protein interactions using a yeast model system. In particular, he is involved in a collaborative project for global mapping of genetic interactions in yeast. The ulti-mate goal is to place all yeast genes and their corresponding products on a functional network. His group also develops ro-botics and methods for manipulating high density yeast arrays and automating yeast genetic analysis. He has been invited by Kiana Toufighi (CRG).

“Understanding embryonic development is understanding life”

When was your passion for science awakened? During the 4th year of my biology degree in Tenerife, I saw DNA for the first time, in an agarose gel. I thought: if I am able to see and manipulate DNA, I must also be able to un-derstand life! I fell in love with molecular bio-logy and decided to leave the island.

It wasn’t easy...I used a loan from my aunt, a grant I received and the money that my mother had saved all her life so that her first daughter after four sons could go to college. I then finished my degree in Madrid and did my PhD there.

Why did you decide to study translation? I wanted to study a mechanism that affects all cells and that is related to embryonic de-velopment. I think it's a miracle how one

cell can give rise to a whole organism. To understand embryonic development is to understand life.

The U.S., Germany... How did you end up at the CRG?After six years at the EMBL in Heidelberg, my husband and I started to look for places where I could start my own group. Coming to the CRG was risky, but we wanted to par-ticipate in the creation of an internationally competitive centre. It was 2002 and only Miguel Beato, the director, and Raúl Mén-dez were at the CRG. There was nothing, not even shelves, but it was worth it; it all came out better than expected!

What does being at the PRBB offer? Being in a single building is very convenient. In the seminars, which are open to everyone, you can meet people from other centres and learn what they do. And then you see them in the restaurant, where informal discussions take place and perhaps you can end up co-llaborating.

What has your experience as a mother and a researcher been?I am very lucky to have a husband who sha-res the responsibilities of parenthood, but it is not enough, institutional support is essen-tial. In Germany, after maternity leave you have a further 10 months during which the state pays 65% of your salary. After that, you can stay home up to three years without pay while your job is kept open for you.

But in research it is unthinkable to be so long without working...But there are ways to combine work with family. When I was at the EMBL, our daugh-ter went to nursery when she was just three months old, but it was next to my lab, so I could go there whenever she needed to be fed, or when I had some free time.

Have you ever thought of quitting research? There have been many times when I was discouraged. But we scientists are very ob-sessive; we don’t stop trying something until we get it! However, I knew that if at 40 I didn’t have my own research group, I would do so-mething else ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 maig de 2011 | www.prbb.org Ciència

JEFF DILWORTH, Monday May 16. Jeff Dilworth, from the Sprott Center for Stem Cell Research, Ottawa Hospital Research Institute (OHRI) in Otta-wa, Canada, aims to understand the mechanisms by which tissue-specific patterns of gene expres-

sion are established during development, and how this can be reproduced in stem cells. He is currently focusing in the transcriptional activators implicated in myogenesis. His group is using a combination of biochemistry, cell biology, molecular biology, genomics, and proteomics. Other ongoing research is directed towards understanding the role of different transcrip-tional regulators in generating chromatin environments that es-tablish and maintain tissue specific gene expression patterns. He has been invited by Pura Muñoz Cánoves (ICREA/UPF).

WEN-HSIUNG LI, Friday May 27. Wen-Hsiung Li is the Director of the Biodiversity Research Center, Academia Sinica, and a James Watson Professor at the University of Chicago, USA. He is trying to under-stand whether evolution of gene regulation is mainly

due to changes in “cis” elements or in “trans” factors. He is using microarrays and real time PCR, computational analysis, and site-directed mutagenesis and fitness assays. Li has received the international Balzan Prize for his contribution to genetics and evo-lutionary biology, and is part of the National Academy of Sciences. He is also well known for co-authoring "Fundamentals of Molecu-lar Evolution", one of the classic textbooks in molecular evolution. He has been invited by the CRG Graduate Committee (hosted by Chang Jia Ming and Cédric Notredame).

MARCO GIORGIO, Monday May 23. Marco Giorgio, from the Institute of Experimental Oncology (IEO) in Milan, Italy, is interested in the study of bioener-getics and in the molecular mechanisms of degen-erative diseases and aging in mammals. He tries

to understand questions such as why cells produce potentially dangerous reactive oxygen species and what the biological role of p66Shc is. When mutated, p66Shc induces stress re-sistance and prolongs life span. Giorgio was a pioneer in the identification and functional characterization of the Shc family of signaling proteins and has described the mechanism of the electron transport in the mitochondrial chain from cytochrom c to p66Shc. He has been invited by Ina Berniakovich (CMRB).

Gisela Sanmartin

El projecte europeu CHICOS, coor-dinat pel CREAL, té com a objectiu millorar la salut infantil a través de

la coordinació de diverses cohorts d’in-fants que recopilen informació sobre un total de 350.000 mares embarassades i els seus nadons. L’11 i 12 d’abril passats, la iniciativa va celebrar la primera tro-bada al PRBB. Investigadors de 17 paï-sos europeus es van reunir per discutir què cal investigar en els propers 10 anys, centrant-se en aspectes importants de la infància com l’obesitat, el neurodesenvo-lupament i l’asma. Aquests estudis comprenen aspectes com els efectes del consum d’alcohol en el creixement del fetus o la influència dels factors socioeconòmics en el risc d’asma en la infància. La importància del con-sum de peix en el desenvolupament dels nens és un altre dels temes estudiats, així com els efectes que tenen els contami-nants orgànics persistents (COP) en el

Laia Cendrós

Una cinquantena d’especialistes en bioinformàtica es van reunir del 5 al 7 d’abril a Barcelona per

posar en comú els resultats del primer experiment científic en forma de com-petició organitzat a l’Estat espanyol. En aquest taller competitiu, un comitè científic va plantejar dos desafiaments: reconstruir una seqüència d’ADN i una altra d’ARN. Aquesta reconstrucció és actualment un dels principals reptes dels projectes de seqüenciació genòmica, en els quals, després d’obtenir la seqüència de milions de petits fragments d’ADN, cal fer-hi l’assemblatge en l’ordre correc-te. «És com fer un puzle de 500 milions

Comença el projecte europeu més gran sobre salut infantil

Buscant la millor solució als problemes d’assemblatge de l’ADN

pes dels nadons en néixer. Segons Mar-tine Vrijheid, coordinadora del projecte CHICOS, «aquest projecte és una oportu-nitat única per saber què afecta els nostres infants i així millorar la seva qualitat de vi-da i la seva salut». Els investigadors calculen que obtin-dran les conclusions d’aquest projecte el 2012. Posteriorment, es desenvoluparà un conjunt de recomanacions sobre prioritats en polítiques de salut de la Unió Europea per a la millora de la salut dels infants.

Start of the largest European child health project

The European project CHICOS, led by the CREAL, aims to improve child health through the coordination of

many European birth cohort studies that collect information on a total of 350,000 pregnant mothers and their babies. On April 11 and 12, the initiative held its first meeting at the PRBB. Researchers from 17 European countries got together to talk about research priorities for the coming

de peces», explica Roderic Guigó (CRG), un dels coordinadors científics del pro-jecte. Experts d’arreu del món van avaluar durant aquests tres dies els diversos mè-todes d’assemblatge genòmic que havien estat presentats al concurs. «Cap mètode no era perfecte, però esperem que l’inter-canvi d’idees ajudarà a trobar mètodes encara més eficients», conclou Guigó. El taller va ser organitzat pel Cen-tre Internacional per al Debat Cientí-fic (CIDC), el CRG i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), i s’emmar-ca en el treball fet pel consorci interna-cional ENCODE. Aquest consorci té com a objectiu la identificació de tots els ele-ments funcionals en la seqüència del ge-noma humà.

10 years, focusing on important infancy issu-es such as obesity, neurodevelopment and asthma. These studies cover aspects such as the effect of alcohol consumption on the growth of the foetus and socioeconomic influences on the risk of infant asthma. The importance of fish consumption in child development and the effect of per-sistent organic pollutants (POPs) on birth

weight will also be studied. According to Martine Vrijheid, coordinator of CHICOS, “this project is a unique opportunity to understand what affects our children and to improve their quality of life and health”. The researchers aim to have conclusions from this project in 2012. A set of recom-mendations on priorities in European Uni-on health policies for the improvement of child health will be developed ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Uns 100 investigadors de CHICOS es van reunir al PRBB l’abril passat Around 100 researchers from CHICOS met at the PRBB in April

Looking for the best solution to DNA assembly problems

Around 50 bioinformatics specialists got together in Barcelona between April 5 and 7 to share the results of

the first competitive scientific experiment organised in Spain. In this competitive workshop a scienti-fic committee posed two challenges: the reconstruction of both a DNA and an RNA sequence. This reconstruction is one of the principal challenges of genome-sequencing projects, in which, once the sequence of mi-llions of tiny DNA fragments has been obtai-ned, the assembly must be correctly ordered. "It's like a puzzle with 500 million pieces", ex-plains Roderic Guigó (CRG), one of the sci-entific coordinators of the project.

Throughout these three days experts from around the world evaluated the various methods of genomic assembly that had been submitted to the contest. "No method was perfect, but we hope that the exchan-ge of ideas will help in finding even more efficient methods", concludes Guigó. The workshop was organised by the In-ternational Centre for Scientific Debate (ICSD), the CRG and the National Centre for Genome Analysis (CNAG), and is within the framework of the work carried out by the international ENCODE (Encyclopedia of DNA elements) consortium. This public international consortium, launched by the National Human Genome Research Institu-te (NHGRI) in 2003, aims to identify all of the functional elements in the human genome sequence ■

Diversitat www.prbb.org | maig de 2011 6

Maruxa Martínez-Campos

Ferran Sanz, director del GRIB (IMIM-UPF), coordina el projecte INBIO-MEDvision, finançat per la Unió Eu-

ropea. Es tracta d’una acció de coordinació de suport (CSA) encaminada a organitzar durant els propers dos anys diferents activi-tats en el camp de la informàtica biomèdi-ca. L’objectiu és promoure aquesta discipli-na a partir del seguiment de les últimes ten-dències científiques i les activitats existents, de l’anàlisi dels nous reptes i oportunitats, i de la difusió del coneixement en aquest camp.

Maria Escrivà

Dissabte 9 d’abril va tenir lloc al Po-liesportiu del ZAL del Port de Bar-celona la segona edició del Dinar

Solidari contra l’Alzheimer. Entre els més de 400 assistents, i en representació de la Fundació Pasqual Maragall, hi van assistir Pasqual Maragall, Diana Garrigosa i Jor-di Camí, que van adreçar unes paraules d’agraïment a tots els presents. Entre d’al-tres personalitats, també van ser-hi Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc, i José Alberto Carbonell, director del Port de Barcelona. Igual que a l’edició anterior del 2009, el dinar va estar impulsat i coordinat per Josep Maria Pérez, transportista del Port, i va comp-tar amb la col·laboració de diverses entitats ubicades al Port i amb un seguit d’actua cions desinteressades, des d’un espectacle de mà-gia i una exhibició de tango, fins a un concert de jazz o un recital d’havaneres.

Aquesta foto, feta per Cristina Mo-rera Albert, del CMRB, és d’una mosca domèstica observada al

microscopi electrònic de rastreig. Aquest tipus de microscopi utilitza electrons i unes lents electromagnètiques per «il·luminar» la mostra i permet observar el seu relleu a gran augment. En aquest cas, podem observar els ulls compostos de la mosca i el seu tò-rax, que està dividit en tres segments: protòrax, mesotòrax i metatòrax. El tò-rax està cobert per uns pèls anomenats «quetes», que sempre estan disposats al mateix lloc i tenen una funció sensori-al. També es poden veure les ales, que sobresurten del segon segment, amb els seus nervis.

Little big fly

In this photo, taken by Cristina Mo-rera Albert, of the CMRB, a house fly is observed with a scanning electron

microscope (SEM). This type of micros-cope uses electrons and electromag-netic lenses to "illuminate" a sample allowing its visualisation in 3D at high resolution. In this case, we observe the compound eyes of the fly and its thorax, which is di-vided into three segments: prothorax, mesothorax and metathorax. The thorax is covered by hairs called bristles, which are always arranged in the same place and have a sensory function. One can al-so see the wings with their nerves ■

El GRIB participa en dos nous projectes europeus

Els treballadors del Port, contra l’Alzheimer

Petita gran mosca

Avui dia, el GRIB participa també en el projecte europeu OpenPHACTS, finançat per l’associació público-privada Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI). L’ob-jectiu d’OpenPHACTS és desenvolupar una plataforma, anomenada Espai Farmacolò-gic Obert (OPS), que comprendrà les dades i la infraestructura necessàries per accelerar la recerca orientada al desenvolupament de fàrmacs. La idea és desenvolupar un recurs que estigui disponible gratuïtament i que eviti problemes actuals, com ara la manca d’estàndards. El consorci OpenPHACTS compta amb 14 institucions acadèmiques i pimes i vuit empreses farmacèutiques. El pressupost total és de 16,5 milions d’euros.

Gràcies a les aportacions de diverses entitats col·laboradores i amb la venda de tiquets a un preu de 20 euros per persona, l’acte va recaptar 17.000 euros, que es des-tinaran al projecte científic de la Fundació Pasqual Maragall.

The GRIB participates in two new EU-funded projects

Ferran Sanz, director of the GRIB (IMIM-UPF), coordinates the EU-funded INBIOMEDvision project.

This is a coordination support action (CSA) for the organisation of different activities in biomedical informatics re-search over the next two years. The aim is to promote this field by permanently monitoring the latest scientific innovati-ons as well as existing activities, analy-sing emerging challenges and opportu-nities, and disseminating knowledge in the field.

The Port community against Alzheimer’s

The second solidarity lunch against Alzheimer’s took place on Satur-day, April 9, at the Barcelona Port-

The GRIB also currently participates in the OpenPHACTS project, funded by the European public-private partnership Inno-vative Medicines Initiative (IMI). The aim is to develop a platform, called Open Pharma-cological Space (OPS), which will comprise the data, vocabularies and infrastructure needed to accelerate drug-oriented rese-arch. The idea is to develop a resource for drug discovery projects which is freely avai-lable and which will avoid current problems such as lack of standards. The OpenPHACTS consortium includes 14 European academic institutions and SME partners and eight pharmaceutical compa-nies. The total budget is 16.5 million Euros ■

ZAL sport facility. Pasqual Maragall, Dia-na Garrigosa and Jordi Camí represented the Pasqual Maragall Foundation and thanked the over 400 attendees for their generosity. Imma Moraleda, Councillor of the Sants-Montjuic District, and José Alberto Carbonell, director of the Port of Barcelona, were present among other dignitaries. As in the previous edition, which took place in 2009, the lunch was promoted and coordinated by Josep Maria Pérez, a worker at the Port. The event counted on the collaboration of several companies located at the Port, and several art per-formances: from a magic show, to a tango exhibition, a jazz concert or a habanera recital. With the contributions of the several collaborating institutions and the sale of tickets at 20 Euros per person, the event raised 17,000 Euros which will be devoted to the scientific project of the Pasqual Ma-ragall Foundation ■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Una paella gegant a favor de l’FPM / A giant paella in favour of the FPM

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 maig de 2011 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAITDEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

La nova llei de la ciènciaAprovada al Congrés el març passat, la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació podria entrar en vigor a partir d'aquest mes. La llei pretén crear un esquema clar per al desenvolupament professional dels investigadors. Entre les principals novetats hi destaquen la regulació de la mobilitat entre entitats públiques i privades, així com la creació de contrac-tes laborals específics. També es planteja la creació d’una Agència Estatal de Recerca, un organisme independent que gestionarà els fons d’R+D. El projecte de llei compta, però, amb l’oposició d’alguns sindicats, societats científiques i grups de joves investigadors, que critiquen, entre d’altres coses, que no es dota el sistema dels recursos necessaris per complir les noves exigències. Què n’opinen els científics del PRBB?

The new science law

Passed by Congress in March, the new Science, Technology and Innovation Law could come into effect from this month. The law aims to create a clear professional development path for researchers. Among the main new features, the regulation of mobility between public and priva-te entities and the creation of specific employment contracts are highlighted. Also proposed is the creation of a National Research Agency, an independent body to manage R&D funds. The bill, however, has opposition from some of the unions, scientific societies and groups of young researchers, who criticise, among other things, the fact that it does not provide the system with the necessary resources to accomplish the new requirements. What do the PRBB scientists think?

Miguel Beato (CRG)

«No sóc amic de resoldre problemes funcionals mit-jançant lleis d’aplicació general, i menys en una

àrea tan creativa com la recerca científica. Països amb una gran tradició investigadora no tenen una llei de la ciència o, si en te-nen, s’ignora per complet. Però els nostres polítics no són destres a controlar el seu furor legislatiu. I això crea un cercle veri-tablement viciós. L’única justificació per a una nova llei de la ciència seria contrarestar els efectes negatius de la llei anterior. Des d’aquesta perspectiva, la nova llei suposa un avenç considerable, ja que permet con-tractes laborals i mobilitat entre centres pú-blics i privats. Però hauria estat més ràpid i efectiu donar suport estructural i econò-mic a centres que investiguen amb criteris internacio nals de qualitat en generar conei-xement, captar recursos, avaluar resultats, transferir tecnologia i divulgar.»

"I am not a fan of solving functional pro-blems with general laws. And even less so in an area as creative as scientific research. Countries with a great tradition of research don’t have a science law. Or if they have, they completely ignore it. But our politici-ans are not very good at controlling their legislative furore and this creates a vicious circle. The only justification for a new sci-ence law would be to counteract the ne-gative effects of the previous one. From this perspective, the new law represents a considerable advance in enabling em-ployment contracts and mobility between public and private centres. But it would have been faster and more effective to give structural and economic support to cen-tres which use international quality crite-ria to generate knowledge, bring in funds, evaluate results, transfer technology and disseminate information."

Anna Bigas (IMIM)

«La llei és plena de bons propòsits, com equiparar la carrera investigadora en els organismes públics,

contractes per als becaris, la internacio-nalització de la ciència o la creació d’una Agència del Finançament que podria te-nir una certa independència electoralista, protegint així els pressupostos de recerca. El problema és l’ambigüitat amb la qual es tracten tots aquests temes, sense legislar sobre els problemes bàsics. Per exemple, la millora de la internacionalització del siste-ma requereix homologar titulacions i faci-litar tràmits que dificulten enormement la incorporació de gent d’altres països. Però això no està contemplat.»

"The law is full of good intentions, like le-velling research careers in public bodies, giving contracts to people with grants, the internationalisation of science and the cre-ation of a funding agency that could be so-mewhat independent politically, to protect research budgets. The problem is the am-biguity with which all of these issues are addressed, with no legislation on the basic problems. For example, improvement in the internationalisation of the system hap-pens by standardising qualifications and easing procedures that hinder the incor-poration of people from other countries. But this is not touched on."

Montserrat Barragán (CMRB)

«Espanya s’està convertint en una de les potències científiques reconegudes mundialment. La neces-

sitat de definir de manera clara les figures científiques era un dels punts difusos en les

lleis del nostre país. Cada dia es fa més ne-cessària la presència de personal qualificat capaç de suportar la càrrega científica. Crec que l’aparició d’aquesta nova llei ajudarà a establir aquestes figures que, en alguns casos, ja existeixen en la pràctica. D’altra banda, potenciar la interrelació entre uni-versitats, organismes públics i organismes privats d’investigació és, des del meu punt de vista, necessari per consolidar-se com un dels pilars mundials de recerca. Però no hem d’oblidar que per al funcionament òptim del sistema cal la presència i dotació d’infraestructures adequades.»

"Spain is becoming one of the world-re-nowned scientific powers. The need to clearly define scientific figures was one of the blurry areas in the laws of our co-untry. Every day the presence of qualified people capable of supporting the scienti-fic load becomes increasingly necessary. I think the appearance of this new law will help to establish these figures which, in so-me cases, already exist in practice. On the other hand, strengthening the relationship between universities, and public and priva-te research organisations is, in my view, ne-cessary to consolidate our position as one of the pillars of global research. But we must not forget that for the optimal functio ning of the system there must be an adequate and well-supported infrastructure.”

Jaume Bertranpetit (UPF)

«La llei té aspectes posi-tius: obre la porta a la con-tractació (tot i que s’oblida dels post-docs!) i parla del

personal de les universitats públiques i dels hospitals com a investigadors. Però es que-da molt curta. Per l’excés de preocupació en els reglaments laborals i per no tocar el funcionariat ni les universitats ni els orga-nismes públics d'investigació. Per no parlar d’avaluacions del personal. Perquè no toca la governança i deixa grans espais per a les gran burocràcies. Perquè no ajudarà a la mo-dernització i a aconseguir l’excel·lència, i farà que agents exitosos del sistema (centres de recerca catalans, ICREA, CNIO...) hagin de continuar essent “anomalies del sistema” i no la normalitat. Al cap i a la fi, la importàn-cia de la llei en el futur de la recerca depen-drà de com s’apliqui.»

"The law definitely has some positive aspects: it opens the door to contracts (although it forgets about postdocs!), and it considers the staff of public universities and hospitals to be researchers. But it falls short of accomplishing what it is me-ant to achieve. This is due to its excessive preoccupation with employment regula-tions without touching on the civil service, universities or public research entities. It doesn’t discuss personnel evaluations or address governance and it leaves too much room for bureaucracy. It won't help mo-dernisation or achievement of excellence. And it means that the hitherto successful agents of the system (e.g. the Catalan rese-arch centres, ICREA or CNIO) will remain 'anomalies' within the system rather than the norm. In the end, the importance of the law for the future of research in Spain will depend on its application" ■

Judith Garcia Aymerich (Barcelona, 1972)

Investigadora, CREAL

Quins són els teus hobbies?Cantar i anar d’excursió. La combinació de tots dos és immillorable: un «Senyor, Sant Jordi» dalt d’un cim. M’encanta!

Què et faria totalment feliç?Ja sóc feliç. La felicitat em sembla més una variable dicotòmica (sí/no) que una variable contínua (de 0 a 100). És que sóc epidemiòloga!

Què és el que més et molesta?A nivell micro, la mala expressió oral o escrita. A nivell macro, la indiferència, sense cap dubte.

Quin és el teu personatge favorit?Aquesta és fàcil: tots aquells que donen la vida per fer un món millor, des de Jesús de Natzaret fins a Neo (el protagonista de «The Matrix»).

Quin és el teu millor defecte?Tots els defectes són virtuts, i al contrari. Per exemple, sóc molt lenta, però molt, menjant. Però és un bon defecte, perquè paeixo bé el menjar.

Quin talent t’agradaria tenir?Dibuixar!

El teu lema?Les frases fetes; les de la terra contenen tota la saviesa! En trio una: «Sempre endavant, atrás... ¡ni para coger carrerilla!».

Which are your hobbies?Singing and hiking. The combination of both is unbeatable: «Senyor, Sant Jordi» on top of a mountain peak. I love it!

What would make you absolutely happy?I am already happy. I think happiness is a dichotomy (yes/no) rather than a continuous variable (from 0 to 100). Can you tell I am an epidemiologist?

What bothers you most?At the micro level, poor oral and written expression: spelling mistakes, poorly placed punctuation... At the macro level, indiference, without a doubt.

Who is your favourite person in fiction or real life?This is an easy one: all those who have given their life to make the world a better place, from Jesus to Neo, the main character of "The Matrix".

What is your best defect?All defects are virtues and vice versa. For example, I am incredibly slow eating. But it’s also a positive thing, since it allows me to digest properly.

What talent would you like to have?Drawing!

Your motto?The popular sayings are full of wisdom! If I have to choose one: “Always forward, backwards... not even to take a run-up!”■

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Redacció i edició:Maruxa Martínez-Campos

Gestió: Isabel Ràfols

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Gisela Sanmartin (CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Ania Liste (CMRB)Mònica Rodríguez (PRBB)

María Escrivá (FPM)

Centres: Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (IMIM)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Edifici www.prbb.org | maig de 2011 8

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Foto d'Ofelia Chaos (PRBB) / Photo by Ofelia Chaos (PRBB)

AGENDA

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Carles Besses, guardonat amb una be-ca de l’AECC. El projecte de recerca pre-sentat pel cap de Servei d’Hematologia de l’Hospital del Mar i investigador de l’IMIM ha rebut una de les cinc beques que ator-ga l’Associació Espanyola Contra el Càn-cer. Les beques estan destinades a formar investigadors en projectes de recerca en càncer i estan dotades amb 18.000 euros anuals durant dos anys.

Carles Besses, awarded a grant by the AECC. The head of the haematology servi-ce of the Hospital del Mar and a researcher at IMIM was the recipient of one of the five grants awarded by the Spanish Association Against Cancer. The grants are meant to further training scientists in cancer rese-arch projects. Researchers receive 18,000 Euros annually during two years.

El CRG crea una plataforma per als seus antics membres. CRG Alumni (www.crg.eu/alumni) ofereix una xarxa de contactes professionals per mantenir vincles i afavo-rir col·laboracions. L’únic requisit per ser-ne membre és haver treballat un mínim de tres mesos al CRG. De moment, la inscrip-ció és gratuïta però en el futur, podria esta-blir-se una quota de soci.

A new platform for CRG Alumni. CRG Alumni (www.crg.eu/alumni) offers a network of professional contacts to main-tain relationships and foster collaborations. The only requirement for membership is to have worked at least three months at the CRG. Currently, inscription to CRG Alumni is free, although membership fees may be established in the future.

Xavier Estivill, premi Fundación Lilly de Recerca Biomèdica 2011. L’investiga-dor del CRG ha estat premiat amb 170.000 euros en la categoria de recerca preclíni-ca. Els diners seran destinats a l’estudi del paper dels RNA no codificants en les ma-lalties neurodegeneratives i a l’anàlisi de les bases genètiques de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica. El director de la Fundación Lilly, José Antonio Gutiérrez, ha destacat «la seva aportació decisiva a la implementació de la medicina genòmica».

Xavier Estivill receives the 2011 Li-lly Foundation Award for Biomedical Research. The CRG researcher has been awarded 170,000 Euros in the category of preclinical research. The money will be used to study the role of non-coding RNAs in neurodegenerative diseases and to the genetic analysis of the basis of fibromyal-gia and chronic fatigue syndrome. The di-rector of the Lilly Foundation, José Antonio Gutiérrez, highlighted Estivill’s "decisive contribution to the implementation of ge-nomic medicine"

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

in biomedical research. It comprises two categories: graphic and written, which includes, amongst other genres, fictional stories, poetry, or theatrical scripts. In the spirit of reaching as many people as pos-sible, the texts can be written in Catalan, Spanish or English. Under the Alzheimer International 2011 initiative, and in collaboration with the Pasqual Maragall Foundation, this year the prize will be awarded to the best works that address any aspect related to the biology of memory from a scientific perspective. This could include the biochemistry of memory or the diseases that cause its alteration. The prize is 1,000 Euros for the winning entry in each category and the deadline for sending your work is July 15, 2011. For more information see the website: http://premi-ellipse.prbb.org ■

Maruxa Martínez-Campos

El PRBB torna a apropar la creació literària i gràfica a l’àmbit de la cièn-cia amb la tercera edició del Premi

El·lipse de divulgació científica. Aquest premi s’adreça a qualsevol persona in-teressada en la biomedicina i s’ofereix en dues categories: gràfica i escrita, que inclou el relat fictici, el guió teatral o l’as-saig, entre d’altres formats. Amb l’esperit que la divulgació arribi al màxim nombre de persones, els escrits es poden presen-tar en català, castellà o anglès. En el marc de la iniciativa Alzheimer Internacional 2011, i en col·laboració amb la Fundació Pasqual Maragall, enguany el premi s’atorgarà a les millors obres que tractin aspectes relacionats amb la biolo-gia de la memòria des d’una òptica cien-tífica. Alguns temes possibles podrien ser les bases fisiològiques de la memòria o les malalties que ocasionen la seva alteració. El premi consisteix en 1.000 euros per a l’obra guanyadora de cada categoria i el termini de lliurament és el 15 de juliol. Per a més informació: http://premi-ellipse.prbb.org.

III El·lipse Award

Literature and art get close to science for the third consecutive year with the El·lipse Award organised by the PRBB.

This award is aimed at anyone interested

Obert el III Premi El·lipse

III PREMI EL·LIPSEDE DIVULGACIÓ CIENTÍFICATEMA:LA BIOLOGIA DE LA MEMÒRIACategories:a)obres escritesb)obres gràfiques

Data límit de presentació dels originals: 15/07/2011

Idiomes:català, castellà, anglès

Informació i registre:http://premi-ellipse.prbb.org

Organitza:

Idea original:

4 de maig. Intervals course “Busi-ness start-ups”, by Reimund Fickert and Lluís Pareras. From 2pm to 6pm.

9, 12 i 31 de maig. Intervals course “How to write a postdoctoral fellow-ship proposal”, by Michela Bertero and Bruna Vives.

18-20 de maig. Intervals course “Lea ding for success in science- advanced”, by Saso Kocevar and Tho-mas Frick.

24 de maig. Inter vals course “Demystifying documentary making”, by Eric May. From 9am to 6pm.

24 de maig. «Jornada sobre patents en l’àmbit de la biomedicina», a càr-rec de Pascual Segura, director del centre de patents de la Universitat de Barcelona. A les 10 h a l’Auditori del PRBB. Inscripció gratuïta a: www.medicamentos-innovadores.org

27 de maig. «Ratones transgénicos: tipos, obtención, mantenimiento y apli-caciones», a càrrec de la doctora Anna Pujol. A les 13 h a l'Auditori del PRBB. Inscripció gratuïta a: harlanclientes@har-lan.com.

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.net portal.