Upload
others
View
0
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
copy Generalitat de CatalunyaDepartament drsquoEmpresa i ConeixementDireccioacute General drsquoInduacutestriaPasseig de Gragravecia 12908008 Barcelona Tel 93 476 72 200 httpempresagencatcat
Colmiddotleccioacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Aquesta publicacioacute ha comptat amb el suport drsquoACCIOacute
Equip de treball Francisca Rosell Dr Lluiacutes Ubalde Dr Sergi Sauriacute
Consell de redaccioacute Joan Miquel Hernaacutendez Jordi Fontrodona Laia Castany Beleacuten Tascoacuten Manel Clavijo
Primera edicioacute Barcelona abril de 2018
Disseny maquetacioacute correccioacute i impressioacutewwwcegeglobalcom
ISBN 978-84-393-9693-2
El Departament drsquoEmpresa i Coneixement no participa necessagraveriament de les opinions manifestades en els documents de la colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria la responsabilitat de les quals correspon exclusivament als autors
Els continguts drsquoaquesta obra estan subjectes a una llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 de Creative Commons Sersquon permet la reproduccioacute distribucioacute i comunicacioacute puacuteblica sempre que sersquon citi lrsquoautor i no sersquon faci un uacutes comercial
La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30eslegalcodeca
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Rosell Camps Francisca autor
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients ndash Primera edicioacute ndash (Papers de lObservatori de la Induacutestria 4)BibliografiaISBN 9788439396925 ndash ISBN 9788439396932 (PDF)I Ubalde Claver Luis autor II Sauriacute Sergi autor III Catalunya Departament dEmpresa i Coneixement IV Tiacutetol V Colleccioacute Papers de lObservatori de la Induacutestria 41 Transport de mercaderies ndash Corredor Mediterrani 2 Ferrocarrils ndash Corredor Mediterrani65620254(460-11)
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Iacutendex de contingutsResum executiu 9
01 Introduccioacute 11
02 Objectius i metodologia 13
21 Objectius del projecte 14
22 Metodologia 15
23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17
03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19
31 Principals conceptes 20
32 Dades generals del transport 21
33 Desequilibri en el repartiment modal 33
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35
35 Conclusions sobre el transport multimodal 38
04 Diagnogravestic 41
41 Fluxos logiacutestics 42
42 Sectors econogravemics potencials 49
43 Pols atractorsemissors 57
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64
46 Resum del diagnogravestic 70
05 Models multimodals operatius 73
51 Espanya 74
52 Europa 77
53 Resum dels models analitzats 82
06 Proposta drsquoestrategravegia 83
61 Requeriments 84
62 Enfocament 87
63 Proposta de projectes pilot 89
64 Resum de les accions a emprendre 90
07 Conclusions 93
Equip de treball 97
Bibliografia i webgrafia 99
Annex 103
Iacutendex de figures i taules
Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15
Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16
Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21
Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22
Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24
Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26
Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27
Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28
Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28
Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29
Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30
Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31
Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32
Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33
Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34
Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34
Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35
Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36
Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37
Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38
Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
copy Generalitat de CatalunyaDepartament drsquoEmpresa i ConeixementDireccioacute General drsquoInduacutestriaPasseig de Gragravecia 12908008 Barcelona Tel 93 476 72 200 httpempresagencatcat
Colmiddotleccioacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Aquesta publicacioacute ha comptat amb el suport drsquoACCIOacute
Equip de treball Francisca Rosell Dr Lluiacutes Ubalde Dr Sergi Sauriacute
Consell de redaccioacute Joan Miquel Hernaacutendez Jordi Fontrodona Laia Castany Beleacuten Tascoacuten Manel Clavijo
Primera edicioacute Barcelona abril de 2018
Disseny maquetacioacute correccioacute i impressioacutewwwcegeglobalcom
ISBN 978-84-393-9693-2
El Departament drsquoEmpresa i Coneixement no participa necessagraveriament de les opinions manifestades en els documents de la colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria la responsabilitat de les quals correspon exclusivament als autors
Els continguts drsquoaquesta obra estan subjectes a una llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 de Creative Commons Sersquon permet la reproduccioacute distribucioacute i comunicacioacute puacuteblica sempre que sersquon citi lrsquoautor i no sersquon faci un uacutes comercial
La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30eslegalcodeca
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Rosell Camps Francisca autor
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients ndash Primera edicioacute ndash (Papers de lObservatori de la Induacutestria 4)BibliografiaISBN 9788439396925 ndash ISBN 9788439396932 (PDF)I Ubalde Claver Luis autor II Sauriacute Sergi autor III Catalunya Departament dEmpresa i Coneixement IV Tiacutetol V Colleccioacute Papers de lObservatori de la Induacutestria 41 Transport de mercaderies ndash Corredor Mediterrani 2 Ferrocarrils ndash Corredor Mediterrani65620254(460-11)
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Iacutendex de contingutsResum executiu 9
01 Introduccioacute 11
02 Objectius i metodologia 13
21 Objectius del projecte 14
22 Metodologia 15
23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17
03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19
31 Principals conceptes 20
32 Dades generals del transport 21
33 Desequilibri en el repartiment modal 33
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35
35 Conclusions sobre el transport multimodal 38
04 Diagnogravestic 41
41 Fluxos logiacutestics 42
42 Sectors econogravemics potencials 49
43 Pols atractorsemissors 57
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64
46 Resum del diagnogravestic 70
05 Models multimodals operatius 73
51 Espanya 74
52 Europa 77
53 Resum dels models analitzats 82
06 Proposta drsquoestrategravegia 83
61 Requeriments 84
62 Enfocament 87
63 Proposta de projectes pilot 89
64 Resum de les accions a emprendre 90
07 Conclusions 93
Equip de treball 97
Bibliografia i webgrafia 99
Annex 103
Iacutendex de figures i taules
Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15
Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16
Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21
Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22
Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24
Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26
Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27
Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28
Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28
Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29
Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30
Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31
Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32
Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33
Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34
Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34
Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35
Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36
Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37
Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38
Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
copy Generalitat de CatalunyaDepartament drsquoEmpresa i ConeixementDireccioacute General drsquoInduacutestriaPasseig de Gragravecia 12908008 Barcelona Tel 93 476 72 200 httpempresagencatcat
Colmiddotleccioacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Aquesta publicacioacute ha comptat amb el suport drsquoACCIOacute
Equip de treball Francisca Rosell Dr Lluiacutes Ubalde Dr Sergi Sauriacute
Consell de redaccioacute Joan Miquel Hernaacutendez Jordi Fontrodona Laia Castany Beleacuten Tascoacuten Manel Clavijo
Primera edicioacute Barcelona abril de 2018
Disseny maquetacioacute correccioacute i impressioacutewwwcegeglobalcom
ISBN 978-84-393-9693-2
El Departament drsquoEmpresa i Coneixement no participa necessagraveriament de les opinions manifestades en els documents de la colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria la responsabilitat de les quals correspon exclusivament als autors
Els continguts drsquoaquesta obra estan subjectes a una llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 de Creative Commons Sersquon permet la reproduccioacute distribucioacute i comunicacioacute puacuteblica sempre que sersquon citi lrsquoautor i no sersquon faci un uacutes comercial
La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30eslegalcodeca
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Rosell Camps Francisca autor
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients ndash Primera edicioacute ndash (Papers de lObservatori de la Induacutestria 4)BibliografiaISBN 9788439396925 ndash ISBN 9788439396932 (PDF)I Ubalde Claver Luis autor II Sauriacute Sergi autor III Catalunya Departament dEmpresa i Coneixement IV Tiacutetol V Colleccioacute Papers de lObservatori de la Induacutestria 41 Transport de mercaderies ndash Corredor Mediterrani 2 Ferrocarrils ndash Corredor Mediterrani65620254(460-11)
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Iacutendex de contingutsResum executiu 9
01 Introduccioacute 11
02 Objectius i metodologia 13
21 Objectius del projecte 14
22 Metodologia 15
23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17
03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19
31 Principals conceptes 20
32 Dades generals del transport 21
33 Desequilibri en el repartiment modal 33
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35
35 Conclusions sobre el transport multimodal 38
04 Diagnogravestic 41
41 Fluxos logiacutestics 42
42 Sectors econogravemics potencials 49
43 Pols atractorsemissors 57
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64
46 Resum del diagnogravestic 70
05 Models multimodals operatius 73
51 Espanya 74
52 Europa 77
53 Resum dels models analitzats 82
06 Proposta drsquoestrategravegia 83
61 Requeriments 84
62 Enfocament 87
63 Proposta de projectes pilot 89
64 Resum de les accions a emprendre 90
07 Conclusions 93
Equip de treball 97
Bibliografia i webgrafia 99
Annex 103
Iacutendex de figures i taules
Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15
Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16
Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21
Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22
Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24
Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26
Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27
Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28
Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28
Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29
Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30
Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31
Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32
Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33
Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34
Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34
Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35
Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36
Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37
Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38
Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
04
PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
Iacutendex de contingutsResum executiu 9
01 Introduccioacute 11
02 Objectius i metodologia 13
21 Objectius del projecte 14
22 Metodologia 15
23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17
03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19
31 Principals conceptes 20
32 Dades generals del transport 21
33 Desequilibri en el repartiment modal 33
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35
35 Conclusions sobre el transport multimodal 38
04 Diagnogravestic 41
41 Fluxos logiacutestics 42
42 Sectors econogravemics potencials 49
43 Pols atractorsemissors 57
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64
46 Resum del diagnogravestic 70
05 Models multimodals operatius 73
51 Espanya 74
52 Europa 77
53 Resum dels models analitzats 82
06 Proposta drsquoestrategravegia 83
61 Requeriments 84
62 Enfocament 87
63 Proposta de projectes pilot 89
64 Resum de les accions a emprendre 90
07 Conclusions 93
Equip de treball 97
Bibliografia i webgrafia 99
Annex 103
Iacutendex de figures i taules
Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15
Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16
Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21
Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22
Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24
Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26
Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27
Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28
Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28
Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29
Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30
Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31
Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32
Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33
Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34
Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34
Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35
Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36
Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37
Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38
Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Iacutendex de contingutsResum executiu 9
01 Introduccioacute 11
02 Objectius i metodologia 13
21 Objectius del projecte 14
22 Metodologia 15
23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17
03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19
31 Principals conceptes 20
32 Dades generals del transport 21
33 Desequilibri en el repartiment modal 33
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35
35 Conclusions sobre el transport multimodal 38
04 Diagnogravestic 41
41 Fluxos logiacutestics 42
42 Sectors econogravemics potencials 49
43 Pols atractorsemissors 57
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64
46 Resum del diagnogravestic 70
05 Models multimodals operatius 73
51 Espanya 74
52 Europa 77
53 Resum dels models analitzats 82
06 Proposta drsquoestrategravegia 83
61 Requeriments 84
62 Enfocament 87
63 Proposta de projectes pilot 89
64 Resum de les accions a emprendre 90
07 Conclusions 93
Equip de treball 97
Bibliografia i webgrafia 99
Annex 103
Iacutendex de figures i taules
Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15
Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16
Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21
Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22
Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24
Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26
Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27
Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28
Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28
Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29
Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30
Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31
Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32
Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33
Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34
Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34
Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35
Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36
Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37
Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38
Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Iacutendex de figures i taules
Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15
Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16
Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21
Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22
Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24
Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25
Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26
Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27
Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28
Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28
Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29
Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30
Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31
Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32
Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33
Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34
Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34
Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35
Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36
Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37
Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38
Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44
Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45
Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46
Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47
Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48
Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49
Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50
Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52
Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53
Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54
Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57
Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59
Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60
Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62
Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62
Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63
Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68
Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81
Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104
Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105
Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106
Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106
Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107
Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108
Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23
Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23
Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51
Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52
Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55
Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56
Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69
Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70
Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81
Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Resum executiu
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
10
RESum ExEcuTIu
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave
Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
Introduccioacute
01
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s
12
01 INTRODuccIoacute
El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode
Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions
Motivacioacute de lrsquoestudi
La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu
En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles
El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia
Objectius i metodologia
02
14
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte
21 Objectius del projecte
Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per
bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari
Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat
Els objectius concrets del present estudi soacuten
bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya
bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril
bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED
bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya
bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave
1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi
15
FIGURA 1
Esquema dels objectius del projecte
Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal
Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani
Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril
CLIENT
Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte
TRANSPORTISTACARREGADOR
Font Elaboracioacute progravepia
22 Metodologia
Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi
Fases de lrsquoestudi
1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall
Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors
b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED
c Entrevistes amb interlocutors rellevants
16
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors
b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril
c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari
FIGURA 2
Esquema de les fases de lrsquoestudi
Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials
Diagnosi de la situacioacute a Catalunya
Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril
Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus
Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu
Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave
Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals
Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte
al context catalaacute
CONCLUSIONS
Font Elaboracioacute progravepia
2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus
ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril
Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient
b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida
c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos
ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat
17
3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci
ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica
Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani
b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya
c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril
Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini
b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci
23 Principals fonts drsquoinformacioacute
El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)
Documents de referegravencia
bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016
Documentacioacute addicional
bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes
18
02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA
Entrevistes
Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars
A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna
Contextualitzacioacute del transport multimodal
03
20
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport
Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal
31 Principals conceptes
Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2
bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc
bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode
bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes
bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients
Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots
Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute
bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada
bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions
2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
21
bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens
bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte
32 Dades generals del transport
Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol
El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera
321 Dades generals del transport a Europa
En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013
FIGURA 3
Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Carretera
Canals i rius navegables
Ferrocarril181 169 174 186 185 182
755
63
771 757 751 747 749
61 69 63 68 69
Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat
22
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat
FIGURA 4
Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013
Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior
Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)
Volum total de contenidors de tragravefic interior
Tagravenger 6
Algesires 5 Alacant 0
Vigo 0
Piraeus 0
Leixoes 1
Venice 1
Barcelona 11
Livorno 13
Ravenna 12La Spezia 25
Rotterdam 11
Oslo 10
Bremerhaven 47
Hamburg 39
Felixstowe 28
Zeebrugge 29
Trieste 30
Gdynia 41
Gdansk 36
Riga 25
Helsinki 2
Koper 61
Antwerp 7
Cadis 0
Liverpool 0
Font Eurostat
23
Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)
A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea
TAULA 1
comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010
PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)
Alemanya 107317 2496200 43
Franccedila 29965 1937261 15
Itagravelia 18616 1551886 12
Regne unit 18576 1709607 11
Espanya 9211 1048883 09
Font Eurostat
La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)
TAULA 2
Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)
PAIacuteS 2000 2005 2010
uE-27 197 177 171
Alemanya 192 203 222
Franccedila 206 160 135
Regne unit 98 117 112
Itagravelia 110 97 96
Espanya 72 47 42
Font Eurostat
24
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
322 Dades generals del transport a Espanya
Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya
Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya
La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors
FIGURA 5
Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
Transport total
2421
493 486 421 438 460 475 466 491 511
2125
2611
2914
2132 2002 19261712
1564 14661237
17131588
1122
1674
1183
1767
1257
Tran
spor
t de
mer
cade
ries
(mili
ons
de t
any)
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
25
FIGURA 6
Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transport nacional
Transport internacional
831
169 186 197 219 239 277 294 293 289
814 803 781 761 723 706 707 711
Perc
enta
tge
quo
ta d
e tr
ansp
ort
per
agravem
bit
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari
FIGURA 7
Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
11549
31272
11335
8911 9718 11051
11902
12289
13597
14960
28447
21924
21438 24144
24406
24321 27392
28559
Tragravefic ferroviari ES ports
Tragravefic ferroviari total
Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril
Mile
rs d
e to
nes
Quota (
)369 398406 453 458
488 505 496524
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
26
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
Increment del vagoacute intermodal
Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge
FIGURA 8
Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015
692
2071
847
1820
355709
3411
064
Vagoacute intermodal nacional
Vagoacute intermodal internacional
Sideruacutergics
Granels
Multiproducte
Automogravebil
Resta vagoacute complet
Vagoacute complet internacional
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya
Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4
bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades
3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
27
A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria
FIGURA 9
Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015
Renfe
2010
Empreses privades
Renfe
2011
Empreses privades
Renfe
2012
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2013
Empreses privades
Renfe(Inclou ample
megravetric)
2014
Empreses privades
Renfe
2015
Empreses privades
Nombre de trens
Quilogravemetres recorreguts
Hores realitzades0
20
40
60
80
100
Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento
323 Dades generals del transport a Catalunya
En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic
bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya
bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya
28
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 10
Intercanvis comercials a catalunya Any 2016
0
20
40
60
80
100
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Moacuten-Catalunya
Espanya-Catalunya
Catalunya-Moacuten
Catalunya-Espanya
Intern Catalunya
312
111
204
205
167
262
126
189
236
186
292
116
212
212
167
294
111
231
205
159
299
110
252
191
147
293
112
257
194
144
318
104
266
170
143
328
92
275
170
135
333
89
278
166
134
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya
bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119
bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016
FIGURA 11
milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016
0
200000
100000
300000
400000
2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Transport internacional de Catalunya
Transport amb la resta de lrsquoEstat
Transport intern de Catalunya
79
183
738
74
171
755
67
185
748
65
188
746
74
203
723
75207
718
99
225
676
106
231
662
105
237
658
127258
615
125244
631
127
251
622
119
248
633
Mile
rs d
e to
nes
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
29
La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial
La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions
FIGURA 12
Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
240278531
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
1898342
3208784
454431
487599862
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
30
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 13
Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016
202583831
Transport per carretera
Transport aeri
Transport mariacutetim
Transport per ferrocarril
Altres mitjans de transport
368321
3983706
267010
402832462
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat
Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015
31
FIGURA 14
Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
0
2
4
6
8
10
Toneskm ferroviagraveries
Quota en els fluxos interns
Quota en el transport internacional
Quota global del transport ferroviari
Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat
Quota en el tragravefic de pas
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Quo
ta d
el tr
ansp
ort f
erro
viar
i(p
erce
ntat
ge e
n to
nes
km)
Milions toneskm
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya
Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015
32
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 15
Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016
Franccedila
Itagravelia
Resta Espanya
Portugal
Alemanya
Begravelgica
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
210
35
56
34
02
359
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16
33
FIGURA 16
Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Renfe
FGC
Operadors privats
Quo
ta fe
rrov
iagraveria
del
s op
erad
ors
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
33 Desequilibri en el repartiment modal
Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans
34
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 17
Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015
0
5
10
20
30
40
45
0
100
300
200
400
500
600
Ferrocarril
Aeri
Carretera
Mariacutetim
Transport total internacional
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
35
25
15
Tran
spor
t per
car
rete
ra m
ariacuteti
m
i tot
al (m
ilion
s de
tan
y)
Transport ferroviari i aeri
(milions de tany)
493
380
108
404
404
304
305
305
305
305
306
406
486421
326
91 92
378
304
438
343
460475 466 491 511
409394
93 98
373
90
386
86
366
90
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya
Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables
FIGURA 18
Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Carretera (EPTMC + Eurostat)
Aeri (AENA)
Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)
160
140
60
80
100
120
Ferroviari (OFE)
TOTAL
Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento
35
Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona
Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015
FIGURA 19
Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Ferrocarril BCN
Ferrocarril TGN
Carretera BCN
100
80
70
90
60
20
10
40
30
60
50
Carretera TGN
Canonada BCN
Canonada TGN
Quo
ta m
odal
als
por
ts
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
34 Aprofitament de la capacitat del transport viari
Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament
36
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable
La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa
FIGURA 20
Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera
2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015
Percentatge drsquooperaciones en buit
Nombre drsquooperacions
100
80
0
20
40
60
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
Perc
enta
tge
drsquoo
per
acio
ns e
n b
uit N
omb
re drsquoop
eracions (milers)
53855
396
31954
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km
37
FIGURA 21
Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
0-50 km
50-100 km
100-150 km
60
40
30
50
0
10
20
150-400 km
gt400 km
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera
Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60
38
03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL
FIGURA 22
Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016
05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Ap
rofit
amen
t (to
nes
tran
spor
tade
s
cap
acita
t de
tran
spor
t)
MM
A (tones)
27
276
354405
489567
30 3134
36
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
MMA mitjana2006-2016 (tones)
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en
bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries
Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions
35 Conclusions sobre el transport multimodal
Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol
bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani
bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques
39
bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril
bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal
bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe
bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia
bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn
Diagnogravestic
04
42
04 DIAgNograveSTIc
Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal
El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani
En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
41 Fluxos logiacutestics
Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes
43
FIGURA 23
Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016
Tragravefic intern 1642
Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687
Tragravefic de pas 219
Catalunya-Europa 321
Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave
411 Resum resultats iFreightMED
En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual
a) Sector carni5
Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya
Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya
Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte
Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret
5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
44
04 DIAgNograveSTIc
bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies
FIGURA 24
Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya
Capitals de proviacutenciaFocus sector carni
Tarragona
TARRAGONA
BARCELONA
LLEIDA GIRONA
Barcelona
Lleida
Girona
Birmingham
Londres
Lille
Bretanya Pariacutes
Dusseldorf
Freiburg
Hamburg
Varsogravevia
Cracogravevia
MilagraveMogravedena
RomaSofia
Lioacute
Riudellots
FigueresOlot
Vic
Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med
En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment
b) Sector quiacutemic6
El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari
En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera
6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
45
Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades
En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores
FIGURA 25
Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya
T Granollers
T Bertschi-Bayer
T Constantiacute T Basf
T Port de TarragonaTARRAGONA
T Barcelona - Morrot
Cologravenia-Niehl CTS
Cologravenia-Eifeltor
Ludwigshafen KTL
HamburgBremen
HanoverMagdeburg
Potsdam
Berliacuten
Dresden
Erfurt
Frankfurt
DusseldorfCologravenia
WiesbadenMainz
Saarbruumlcken
Stuttgart
Munic
SchwerinStadeRostock
Barcelona
Lleida
Terminals previstesPrincipals poblacions
Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona
Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med
c) Sector automocioacute7
Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils
El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya
7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
46
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 26
caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril
28210 via tren
131000 v
2240 v via tren
123000 v
97158 t
1 t via tren
1107 t via tren
247011 t
Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med
De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals
bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta
bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit
412 Altres sectors a incorporar
De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general
Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns
Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones
47
Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos
FIGURA 27
Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016
Carn i menuts comestibles
Peixos crustacis molmiddotluscs
Llet productes lactis ous
Altres productes dorigen animal
Llegums hortalisses sconservar
Fruites fruits sconservar
Cafegrave te mate i espegravecies
Conserves de carn o peix
Sucres articles conteria
Cacau i les seves preparacions
Productes de cereals de pastiacutes
Conserves verdura o fruita sucs
Preparacions alimentagraveries diverses
Begudes tota mena (exc sucs)
0 100 200 300 400 500 600
Total importacions
Total exportacions
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees
48
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 28
Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016
Peix Productes lactis
Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
FIGURA 29
Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016
Carnis Llegums i hortalisses
Fruites Begudes excepte sucs
Conservesi sucs
Preparats alimentaris
i dolccedilos
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
Franccedila
Zona nord
Itagravelia
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex
49
Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn
42 Sectors econogravemics potencials
Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats
bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes
Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic
FIGURA 30
comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exportacions
Importacions
10000
20000
30000
40000
50000
ndash40000
ndash30000
ndash20000
ndash10000
0224 1237 2882 3485 3726
6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886
34256 37891 39579 4098644192 46781
ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392
ndash34185 ndash35226
Saldo
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
50
04 DIAgNograveSTIc
En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)
Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer
421 Fruites hortalisses i llegums
El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer
FIGURA 31
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash500
416 391 388492 606
681703 754
721 727
2000
4000
6000
8000
10000
ndash2000
0
Saldo
3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039
5703 5494
4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455
ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053
ndash4000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
51
TAULA 3
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 203164 1108 183
Franccedila 157841 1430 110
Regne unit 101160 790 128
Itagravelia 59160 936 063
Paiumlsos Baixos 50730 822 062
Portugal 34206 728 047
Pologravenia 29868 630 047
Begravelgica 24472 562 044
Suiumlssa 16078 281 057
Suegravecia 14546 260 056
Subtotal 10 paiumlsos 691225
Total fruites 818241 2718 301
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades
Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)
Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila
A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)
52
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 32
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash512
129 148 166 189 190234
298 288349
437
Saldo
25442835 3157 3116 3087
34293876 3930
43884725
3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455
ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570
0
2000
3000
4000
5000
6000
ndash2000
ndash1000
1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
TAULA 4
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 146888 756 194
Franccedila 94482 988 096
Regne unit 91010 651 14
Paiumlsos Baixos 58342 630 093
Itagravelia 27873 588 047
Pologravenia 20551 414 05
Portugal 19668 652 03
Begravelgica 18368 377 049
Suegravecia 14975 199 075
Repuacuteblica Txeca 10327 275 038
Subtotal 10 paiumlsos 502585
Total 589272 1752 336
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
53
422 Peix fresc congelat i marisc
El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute
En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34
FIGURA 33
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)
2015 2016
Exportacions
Importacions
0
681
ndash632
49 ndash23
ndash916 ndash942
ndash607ndash799
ndash738 ndash1256ndash1306
ndash1196ndash1508
715
339 365589 710
Saldo
500
1000
ndash2000
ndash1500
ndash1000
ndash500
Peix congelat
2015 2016
Crustacis
2015 2016
Molmiddotluscs
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
54
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 34
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash3052
422 481 422 506 641 734 668 633637 653
Saldo
ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278
ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858
1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129
ndash2897
ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433
ndash2451ndash2853 ndash3089
ndash2854 ndash2710ndash3015
ndash3358ndash3821
0
1000
2000
3000
ndash6000
ndash5000
ndash4000
ndash3000
ndash2000
ndash1000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016
Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)
55
TAULA 5
Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016
PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
marroc 53709 263 204
Argentina 41758 123 339
Franccedila 37193 572 065
Portugal 32579 496 066
xina 32554 235 139
Equador 23714 87 273
Regne unit 21048 369 057
Paiumlsos Baixos 20204 429 047
Iacutendia 19636 132 149
Namiacutebia 19147 30 638
Subtotal 10 paiumlsos 301542
Total peix 563995 1835 308
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
423 Begudes
Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa
Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9
Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista
El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya
9 Segons dades de lrsquoIdescat
56
04 DIAgNograveSTIc
Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya
TAULA 6
Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes
PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA
(en milions drsquoeuros)
Alemanya 49042 689 071
Regne unit 40689 559 073
Franccedila 36312 667 054
Estats units 33767 1802 019
Portugal 22962 1128 017
xina 19444 1128 017
Paiumlsos Baixos 17730 530 033
Suiumlssa 13733 1589 009
Begravelgica 12978 512 025
megravexic 11557 625 018
Subtotal 10 paiumlsos 258214
Total Cap (22) 390020 5177 075
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
57
FIGURA 35
Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Exp UEndash28
Exp altres paiumlsos
Imp UEndash28
Imp altres paiumlsos
ndash1527
884 907 821 10261240
13881461 1464 1550 1630
Saldo
745885 1107 1057
13451717
2050 2014 2124 2015
1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270
ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567
ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317
0
ndash1000
2000
1000
3000
4000
ndash2000
Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente
43 Pols atractorsemissors
Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies
Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar
Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes
58
04 DIAgNograveSTIc
431 Mercabarna10
Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa
Estagrave format per les zones seguumlents
bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor
bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute
bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats
bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems
bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat
Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala
bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any
bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les
bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38
A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)
10 Vegeu wwwmercabarnacat
59
FIGURA 36
Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016
1820
3411
Fruites i hort - Mercat Central
Fruites i hort - ZAC
Peix i marisc - Mercat Central
Peix i marisc - ZAC
Carn - Escorxador i ZAC
110569257
65564034
709743
710264
418322
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna
Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave
60
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 37
comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016
Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC
1400000
1200000
1000000
800000
600000
400000
200000
0
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
Importacioacute Mercabarna
Importacioacute Catalunya
Exportacioacute Mercabarna
Exportacioacute Catalunya
279
740
112
121
5
386
992
122
453
3
233
82
184
000
138
164
585
6
284
00 616
17
Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat
Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot
432 Amazon11
Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya
Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12
Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa
Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients
bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla
11 Vegeu servicesamazones
12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna
61
Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix
Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13
Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris
44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14
En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012
El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar
13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities
14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF
62
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 38
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013
Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions
1668 mm
1435 mm
BARCELONA
FIGUERES
GIRONA
FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO
GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT
BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES
MORROT - BIF MOLLET
Font ADIF
Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes
FIGURA 39
Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013
LAVLiacutenia convencional
Liacutenia convencional amb ample mixt
BCN PORTBARCELONA
Corredor del Vallegraves
Mollet
FIGUERES
GIRONA
Font ADIF
63
La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m
FIGURA 40
Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012
Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012
Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani
Frontera
Figueres
Girona
Mollet
Castellbisbal
Tarragona
Vila-seca
Vandellograves
Almussafes
LrsquoAlzina
Alacant
Muacutercia
Muacutercia Cargas
Barcelona
Port Tarragona
Port Castelloacute
Port Alacant
Elx
Sant IsidreCartagena
Tortosa Port SaguntPort Valegravencia
Font ADIF
Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment
Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave
Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un
64
04 DIAgNograveSTIc
ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh
La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior
Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute
45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril
451 Conclusions iFreightMED
En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera
Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport
Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en
bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic
bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client
bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge
65
La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute
En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera
Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents
bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa
bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir
bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn
bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen
452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport
A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu
Carregadors
Quegrave opinen els carregadors
bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals
bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura
bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual
66
04 DIAgNograveSTIc
Operadors ferroviaris
Quegrave opinen els operadors ferroviaris
bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat
bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila
bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals
bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents
Operador multimodal
Quegrave opinen els transportistes
bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya
bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment
bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador
bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari
453 Dificultats derivades de la infraestructura
Es detecten les dificultats seguumlents
bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil
bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge
bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls
67
bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute
Es detecten les dificultats seguumlents
Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions
bull Material ferroviari
ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO
ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant
bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)
La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament
bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10
68
04 DIAgNograveSTIc
FIGURA 41
Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Mile
rs d
e m
ilion
s de
tkm
Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014
A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat
455 La quumlestioacute de la interoperabilitat
Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat
bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m
69
La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte
bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m
Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser
bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)
Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits
A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies
TAULA 7
caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona
LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA
Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)
Viaample Via doble en ample ibegraveric
Electrificacioacute 3kV cc
Sistema de comunicacions Tren terra
Sistema de senyalitzacioacute ASFA
Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc
Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)
Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies
Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)
Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)
Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes
140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona
Font ADIF
70
04 DIAgNograveSTIc
TAULA 8
caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres
LAV BARcELONA - FIguERES
Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)
Viaample Via doble en ample UIC
Electrificacioacute 25kV cA
Sistema de comunicacions gSmR
Sistema de senyalitzacioacute ETcS
Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic
Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)
Rampa caracteriacutestica 18permil
Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m
Velocitat magravexima 350 kmh
Font ADIF
46 Resum del diagnogravestic
En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal
El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual
Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent
Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades
bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya
71
Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril
bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil
bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-
teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats
bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador
bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns
Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-
ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu
bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute
Models multimodals operatius
05
74
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya
En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir
51 Espanya
El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents
bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport
bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute
bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible
MULTIRAIL15
Servei ferroviari de transport de granels
Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera
Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients
Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h
bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients
15 Vegeu wwwmultirailes
75
bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses
bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute
bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega
Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any
bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada
bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat
bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves
TOMAacuteS EXPEDICIONES16
Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport
Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO
2
Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport
Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki
1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute
16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses
76
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri
Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar
sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies
bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei
COOLRAIL17
Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa
Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)
Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018
Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada
Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda
Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia
17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)
18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)
77
52 Europa
Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques
bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany
bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic
bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona
SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19
Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa
Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa
Els principals serveis que ofereixen soacuten
bull Transport multimodal a Europa
bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord
bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada
bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa
En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany
Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega
19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom
78
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat
bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip
bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip
bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client
bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247
Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves
bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc
bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO
2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir
DB SCHENKER shy ALEMANYA20
Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB
Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora
Serveis multimodals que ofereixen
bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres
bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils
bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge
20 Vegeu wwwdcschenkercom
79
Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21
bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima
bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim
ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)
BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22
Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals
Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH
Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma
bull Dissenyen estrategravegies
bull Inverteixen en infraestructures
bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge
bull Colmiddotlaboren amb empreses locals
El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute
VIIA23
Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses
El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb
21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml
22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml
23 Vegeu wwwviiacom
80
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave
Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa
Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA
bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana
bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior
bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores
bull A la seva web informen del CO2 estalviat
bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual
Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera
bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera
bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics
bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute
bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora
81
FIGURA 42
Sistema de cagraverrega de semiremolcs
OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS
Cagraverrega lateral
Sense manipulacioacuteSense grues
Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers
El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler
1 h tren complet
La tractora no es transporta
1 2 3
Font VIIA
TAULA 9
Exemples de serveis multimodals a Europa
cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute
DAmcO
Paiumlsos Baixos
damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app
cONTARgO
Alemanya
contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes
LKW WALTER
Agraveustria
lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal
LANuTTI
Itagravelia
lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247
K-LOgISTIcS
Begravelgica
klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes
DFDS
Dinamarca
dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos
cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final
Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies
82
05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS
53 Resum dels models analitzats
De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes
En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria
El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client
bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge
I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple
bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes
Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn
Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla
Proposta drsquoestrategravegia
06
84
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors
En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix
61 Requeriments
1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren
Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren
bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental
bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo
bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern
bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal
bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst
bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix
85
2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis
Per facilitar la creacioacute de serveis
bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari
ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals
bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades
bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius
bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres
Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris
Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures
bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs
bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via
86
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal
Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal
bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius
bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients
bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors
A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis
TAULA 10
Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal
DEmANDA OFERTA
cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES
Infraestructura
bull Oferta competitiva
bull Traccedilabilitat
bull Resiliegravencia
bull Robustesa
bull Revisioacute dels gagravelibs
bull Allargar els apartadors
bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca
bull Terminals adaptades a la multimodalitat
Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient
bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions
bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)
Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute
bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis
ferroviaris
Poliacutetiquesbull Informacioacute
bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari
bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista
bull Formacioacute
Font Elaboracioacute progravepia
87
62 Enfocament
Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions
621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura
Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures
Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual
La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir
Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un
Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute
A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil
Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera
Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general
1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients
2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors
88
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades
Mesures de baix cost per millorar les infraestructures
Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat
bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries
bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible
bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute
bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc
623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute
Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria
bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions
bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren
bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies
624 Afavorir un mercat de serveis multimodals
Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal
La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa
Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute
89
de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti
Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies
Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO
2
Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible
63 Proposta de projectes pilot
Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies
a Market place drsquooperadors multimodals
Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin
Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti
bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies
bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris
bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet
b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal
Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil
Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats
Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena
90
06 PROPOSTA DESTRATegravegIA
Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos
Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport
c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa
Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho
El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA
64 Resum de les accions a emprendre
Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
Cal treballar en termes de
a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit
Aquiacute cal actuar en
bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou
91
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport
Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten
bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris
Conclusions
07
94
07 cONcLuSIONS
El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport
La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO
2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)
Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat
Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient
Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents
1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera
2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera
3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes
95
En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)
Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal
Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies
bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola
bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada
bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud
Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la
bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute
bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant
En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models
bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors
bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera
96
07 cONcLuSIONS
En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport
A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute
La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en
bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals
bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat
bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada
Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents
1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment
2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa
3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO
2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves
prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal
4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal
Equip de treball
98
EQuIP DE TREBALL
Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic
Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries
Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT
Bibliografia i webgrafia
100
BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA
Bibliografia
CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED
INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)
MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED
MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016
MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea
MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)
MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015
MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda
MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016
PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED
STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15
101
Webgrafia
bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017
bull servicesamazones - accedit el 28112017
bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017
bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617
bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017
bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617
bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017
bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017
bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117
bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017
bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017
bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017
bull wwwtransfesacom - accedit 22112017
bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017
bull wwwviiacom - accedit 01122017
bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201
Annex
104
ANNEx
Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani
Segons el disseny del 2012
1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE
FIGURA 43
Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)
Font ADIF
Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a
bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques
bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell
bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal
Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)
105
2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
FIGURA 44
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard
106
ANNEx
FIGURA 45
Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves
Font ADIF
3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m
FIGURA 46
Tram Vandellograves-castelloacute
Font ADIF
107
4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1
Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar
Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents
Modificacions a la proposta de disseny del 2012
bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE
FIGURA 47
Tram castelloacute-Valegravencia
Font ADIF
() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute
108
ANNEx
5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute
Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC
FIGURA 48
Tram Valegravencia-LrsquoAlzina
Font ADIF
109
6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE
Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt
FIGURA 49
Tram LrsquoAlzina-Alacant
Font ADIF
COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA
1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda
2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan
3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso
4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport
Pot
enci
acioacute
del
tran
spor
t mul
timod
al a
l Cor
redo
r del
Med
iterr
ani
des d
e la
impl
emen
taci
oacute de
mod
els m
ultic
lient
i m
ultip
rodu
cte
efic
ient
s