116
04 PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA Potenciació del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementació de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre d’Innovació del Transport

PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

copy Generalitat de CatalunyaDepartament drsquoEmpresa i ConeixementDireccioacute General drsquoInduacutestriaPasseig de Gragravecia 12908008 Barcelona Tel 93 476 72 200 httpempresagencatcat

Colmiddotleccioacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Aquesta publicacioacute ha comptat amb el suport drsquoACCIOacute

Equip de treball Francisca Rosell Dr Lluiacutes Ubalde Dr Sergi Sauriacute

Consell de redaccioacute Joan Miquel Hernaacutendez Jordi Fontrodona Laia Castany Beleacuten Tascoacuten Manel Clavijo

Primera edicioacute Barcelona abril de 2018

Disseny maquetacioacute correccioacute i impressioacutewwwcegeglobalcom

ISBN 978-84-393-9693-2

El Departament drsquoEmpresa i Coneixement no participa necessagraveriament de les opinions manifestades en els documents de la colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria la responsabilitat de les quals correspon exclusivament als autors

Els continguts drsquoaquesta obra estan subjectes a una llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 de Creative Commons Sersquon permet la reproduccioacute distribucioacute i comunicacioacute puacuteblica sempre que sersquon citi lrsquoautor i no sersquon faci un uacutes comercial

La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30eslegalcodeca

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Rosell Camps Francisca autor

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients ndash Primera edicioacute ndash (Papers de lObservatori de la Induacutestria 4)BibliografiaISBN 9788439396925 ndash ISBN 9788439396932 (PDF)I Ubalde Claver Luis autor II Sauriacute Sergi autor III Catalunya Departament dEmpresa i Coneixement IV Tiacutetol V Colleccioacute Papers de lObservatori de la Induacutestria 41 Transport de mercaderies ndash Corredor Mediterrani 2 Ferrocarrils ndash Corredor Mediterrani65620254(460-11)

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Iacutendex de contingutsResum executiu 9

01 Introduccioacute 11

02 Objectius i metodologia 13

21 Objectius del projecte 14

22 Metodologia 15

23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17

03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19

31 Principals conceptes 20

32 Dades generals del transport 21

33 Desequilibri en el repartiment modal 33

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35

35 Conclusions sobre el transport multimodal 38

04 Diagnogravestic 41

41 Fluxos logiacutestics 42

42 Sectors econogravemics potencials 49

43 Pols atractorsemissors 57

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64

46 Resum del diagnogravestic 70

05 Models multimodals operatius 73

51 Espanya 74

52 Europa 77

53 Resum dels models analitzats 82

06 Proposta drsquoestrategravegia 83

61 Requeriments 84

62 Enfocament 87

63 Proposta de projectes pilot 89

64 Resum de les accions a emprendre 90

07 Conclusions 93

Equip de treball 97

Bibliografia i webgrafia 99

Annex 103

Iacutendex de figures i taules

Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15

Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16

Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21

Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22

Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24

Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26

Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27

Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28

Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28

Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29

Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30

Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31

Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32

Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33

Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34

Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34

Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35

Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36

Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37

Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38

Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 2: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

copy Generalitat de CatalunyaDepartament drsquoEmpresa i ConeixementDireccioacute General drsquoInduacutestriaPasseig de Gragravecia 12908008 Barcelona Tel 93 476 72 200 httpempresagencatcat

Colmiddotleccioacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Aquesta publicacioacute ha comptat amb el suport drsquoACCIOacute

Equip de treball Francisca Rosell Dr Lluiacutes Ubalde Dr Sergi Sauriacute

Consell de redaccioacute Joan Miquel Hernaacutendez Jordi Fontrodona Laia Castany Beleacuten Tascoacuten Manel Clavijo

Primera edicioacute Barcelona abril de 2018

Disseny maquetacioacute correccioacute i impressioacutewwwcegeglobalcom

ISBN 978-84-393-9693-2

El Departament drsquoEmpresa i Coneixement no participa necessagraveriament de les opinions manifestades en els documents de la colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria la responsabilitat de les quals correspon exclusivament als autors

Els continguts drsquoaquesta obra estan subjectes a una llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 de Creative Commons Sersquon permet la reproduccioacute distribucioacute i comunicacioacute puacuteblica sempre que sersquon citi lrsquoautor i no sersquon faci un uacutes comercial

La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30eslegalcodeca

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Rosell Camps Francisca autor

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients ndash Primera edicioacute ndash (Papers de lObservatori de la Induacutestria 4)BibliografiaISBN 9788439396925 ndash ISBN 9788439396932 (PDF)I Ubalde Claver Luis autor II Sauriacute Sergi autor III Catalunya Departament dEmpresa i Coneixement IV Tiacutetol V Colleccioacute Papers de lObservatori de la Induacutestria 41 Transport de mercaderies ndash Corredor Mediterrani 2 Ferrocarrils ndash Corredor Mediterrani65620254(460-11)

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Iacutendex de contingutsResum executiu 9

01 Introduccioacute 11

02 Objectius i metodologia 13

21 Objectius del projecte 14

22 Metodologia 15

23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17

03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19

31 Principals conceptes 20

32 Dades generals del transport 21

33 Desequilibri en el repartiment modal 33

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35

35 Conclusions sobre el transport multimodal 38

04 Diagnogravestic 41

41 Fluxos logiacutestics 42

42 Sectors econogravemics potencials 49

43 Pols atractorsemissors 57

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64

46 Resum del diagnogravestic 70

05 Models multimodals operatius 73

51 Espanya 74

52 Europa 77

53 Resum dels models analitzats 82

06 Proposta drsquoestrategravegia 83

61 Requeriments 84

62 Enfocament 87

63 Proposta de projectes pilot 89

64 Resum de les accions a emprendre 90

07 Conclusions 93

Equip de treball 97

Bibliografia i webgrafia 99

Annex 103

Iacutendex de figures i taules

Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15

Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16

Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21

Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22

Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24

Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26

Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27

Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28

Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28

Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29

Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30

Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31

Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32

Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33

Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34

Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34

Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35

Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36

Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37

Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38

Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 3: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

copy Generalitat de CatalunyaDepartament drsquoEmpresa i ConeixementDireccioacute General drsquoInduacutestriaPasseig de Gragravecia 12908008 Barcelona Tel 93 476 72 200 httpempresagencatcat

Colmiddotleccioacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Aquesta publicacioacute ha comptat amb el suport drsquoACCIOacute

Equip de treball Francisca Rosell Dr Lluiacutes Ubalde Dr Sergi Sauriacute

Consell de redaccioacute Joan Miquel Hernaacutendez Jordi Fontrodona Laia Castany Beleacuten Tascoacuten Manel Clavijo

Primera edicioacute Barcelona abril de 2018

Disseny maquetacioacute correccioacute i impressioacutewwwcegeglobalcom

ISBN 978-84-393-9693-2

El Departament drsquoEmpresa i Coneixement no participa necessagraveriament de les opinions manifestades en els documents de la colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria la responsabilitat de les quals correspon exclusivament als autors

Els continguts drsquoaquesta obra estan subjectes a una llicegravencia de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 30 de Creative Commons Sersquon permet la reproduccioacute distribucioacute i comunicacioacute puacuteblica sempre que sersquon citi lrsquoautor i no sersquon faci un uacutes comercial

La llicegravencia completa es pot consultar a httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd30eslegalcodeca

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Rosell Camps Francisca autor

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients ndash Primera edicioacute ndash (Papers de lObservatori de la Induacutestria 4)BibliografiaISBN 9788439396925 ndash ISBN 9788439396932 (PDF)I Ubalde Claver Luis autor II Sauriacute Sergi autor III Catalunya Departament dEmpresa i Coneixement IV Tiacutetol V Colleccioacute Papers de lObservatori de la Induacutestria 41 Transport de mercaderies ndash Corredor Mediterrani 2 Ferrocarrils ndash Corredor Mediterrani65620254(460-11)

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Iacutendex de contingutsResum executiu 9

01 Introduccioacute 11

02 Objectius i metodologia 13

21 Objectius del projecte 14

22 Metodologia 15

23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17

03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19

31 Principals conceptes 20

32 Dades generals del transport 21

33 Desequilibri en el repartiment modal 33

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35

35 Conclusions sobre el transport multimodal 38

04 Diagnogravestic 41

41 Fluxos logiacutestics 42

42 Sectors econogravemics potencials 49

43 Pols atractorsemissors 57

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64

46 Resum del diagnogravestic 70

05 Models multimodals operatius 73

51 Espanya 74

52 Europa 77

53 Resum dels models analitzats 82

06 Proposta drsquoestrategravegia 83

61 Requeriments 84

62 Enfocament 87

63 Proposta de projectes pilot 89

64 Resum de les accions a emprendre 90

07 Conclusions 93

Equip de treball 97

Bibliografia i webgrafia 99

Annex 103

Iacutendex de figures i taules

Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15

Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16

Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21

Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22

Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24

Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26

Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27

Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28

Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28

Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29

Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30

Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31

Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32

Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33

Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34

Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34

Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35

Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36

Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37

Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38

Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 4: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficientsCENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

04

PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

Iacutendex de contingutsResum executiu 9

01 Introduccioacute 11

02 Objectius i metodologia 13

21 Objectius del projecte 14

22 Metodologia 15

23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17

03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19

31 Principals conceptes 20

32 Dades generals del transport 21

33 Desequilibri en el repartiment modal 33

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35

35 Conclusions sobre el transport multimodal 38

04 Diagnogravestic 41

41 Fluxos logiacutestics 42

42 Sectors econogravemics potencials 49

43 Pols atractorsemissors 57

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64

46 Resum del diagnogravestic 70

05 Models multimodals operatius 73

51 Espanya 74

52 Europa 77

53 Resum dels models analitzats 82

06 Proposta drsquoestrategravegia 83

61 Requeriments 84

62 Enfocament 87

63 Proposta de projectes pilot 89

64 Resum de les accions a emprendre 90

07 Conclusions 93

Equip de treball 97

Bibliografia i webgrafia 99

Annex 103

Iacutendex de figures i taules

Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15

Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16

Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21

Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22

Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24

Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26

Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27

Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28

Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28

Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29

Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30

Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31

Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32

Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33

Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34

Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34

Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35

Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36

Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37

Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38

Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 5: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Iacutendex de contingutsResum executiu 9

01 Introduccioacute 11

02 Objectius i metodologia 13

21 Objectius del projecte 14

22 Metodologia 15

23 Principals fonts drsquoinformacioacute 17

03 Contextualitzacioacute del transport multimodal 19

31 Principals conceptes 20

32 Dades generals del transport 21

33 Desequilibri en el repartiment modal 33

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari 35

35 Conclusions sobre el transport multimodal 38

04 Diagnogravestic 41

41 Fluxos logiacutestics 42

42 Sectors econogravemics potencials 49

43 Pols atractorsemissors 57

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani 61

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril 64

46 Resum del diagnogravestic 70

05 Models multimodals operatius 73

51 Espanya 74

52 Europa 77

53 Resum dels models analitzats 82

06 Proposta drsquoestrategravegia 83

61 Requeriments 84

62 Enfocament 87

63 Proposta de projectes pilot 89

64 Resum de les accions a emprendre 90

07 Conclusions 93

Equip de treball 97

Bibliografia i webgrafia 99

Annex 103

Iacutendex de figures i taules

Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15

Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16

Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21

Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22

Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24

Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26

Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27

Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28

Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28

Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29

Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30

Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31

Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32

Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33

Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34

Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34

Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35

Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36

Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37

Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38

Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 6: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Iacutendex de figures i taules

Figura 1 Esquema dels objectius del projecte 15

Figura 2 Esquema de les fases de lrsquoestudi 16

Figura 3 Repartiment modal transport terrestre ndash UE-28 Anys 2008-2013 21

Figura 4 Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013 22

Figura 5 Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015 24

Figura 6 Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 7 Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015 25

Figura 8 Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015 26

Figura 9 Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015 27

Figura 10 Intercanvis comercials a Catalunya Any 2016 28

Figura 11 Milers de tones i percentatge per tipologia de flux a Catalunya Any 2016 28

Figura 12 Importacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 29

Figura 13 Exportacions a Catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) 30

Figura 14 Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a Catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016 31

Figura 15 Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016 32

Figura 16 Quota de mercat per operador respecte del total a Catalunya Anys 2010- 2016 33

Figura 17 Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015 34

Figura 18 Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100) 34

Figura 19 Quota modal en percentatge drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2006-2016 35

Figura 20 Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a Catalunya Per carretera 36

Figura 21 Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a Catalunya Per carretera 37

Figura 22 Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) Anys 2006-2016 38

Figura 23 Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a Catalunya Dades en milions de tones Any 2016 43

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 7: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Figura 24 Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a Catalunya 44

Figura 25 Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a Catalunya 45

Figura 26 Caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre Catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril 46

Figura 27 Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute Catalunya Any 2016 47

Figura 28 Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 29 Tones exportades de productes alimentaris amb origen Catalunya Principals productes i regions Any 2016 48

Figura 30 Comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 49

Figura 31 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 50

Figura 32 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 52

Figura 33 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros) 53

Figura 34 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix 54

Figura 35 Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros) 57

Figura 36 Producte fresc comercialitzat a Mercabarna (en tones) Any 2016 59

Figura 37 Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016 60

Figura 38 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013 62

Figura 39 Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013 62

Figura 40 Esquema de disseny del Corredor del Mediterrani Any 2012 63

Figura 41 Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector 68

Figura 42 Sistema de cagraverrega de semiremolcs 81

Figura 43 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 104

Figura 44 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 105

Figura 45 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves 106

Figura 46 Tram Vandellograves-Castelloacute 106

Figura 47 Tram Castelloacute-Valegravencia 107

Figura 48 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina 108

Figura 49 Tram LrsquoAlzina-Alacant 109

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 8: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Taula 1 Comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010 23

Taula 2 Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge) 23

Taula 3 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016 51

Taula 4 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016 52

Taula 5 Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016 55

Taula 6 Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes 56

Taula 7 Caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona 69

Taula 8 Caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres 70

Taula 9 Exemples de serveis multimodals a Europa 81

Taula 10 Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal 86

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 9: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Resum executiu

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 10: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

10

RESum ExEcuTIu

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull La falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull Les dificultats per cobrir el retornbull La manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviaribull El desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Lrsquoobjectiu del treball aquiacute presentat eacutes definir una proposta drsquoestrategravegia on el tren estigui integrat a la cadena de trans-port amb un model de negoci per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals per a sistemes multiclient i multi-producte en el context catalagrave

Mitjanccedilant una primera fase de diagnosi per detectar les principals dificultats i els requeriments dels diferents actors implicats i una segona fase drsquoestudi de models drsquoegravexit a nivell estatal i europeu srsquoarriba a una proposta drsquoestrategravegia i un plantejament de model de negoci amb la finalitat de facilitar la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte amb propostes per incentivar els sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

Com a resultat de lrsquoestudi es plantegen quatre punts on actuar per facilitar la incorporacioacute del tren en els serveis multi modals pel transport de mercaderies

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 11: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

Introduccioacute

01

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 12: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc

12

01 INTRODuccIoacute

El passat mes de juliol davant de representants del Govern organitzacions empresarials i sindicals partits poliacutetics universitats colmiddotlegis professionals associacions municipalistes i centres tecnologravegics va ser presentat el Pacte Nacio-nal per a la Induacutestria Aquest pacte inclou compromisos concrets de tots els agents implicats per afavorir la creacioacute de meacutes induacutestria A traveacutes del seu desenvolupament es preveu una inversioacute drsquoun total de 1844 milions drsquoeuros per dur a terme meacutes de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020 Aquest pressupost mobilitzaragrave meacutes de 3100 mi-lions drsquoeuros de recursos drsquoaltres administracions i del sector privat en aquest mateix periacuteode

Lrsquoestrategravegia i les accions del Pacte Nacional per a la Induacutestria srsquohan organitzat en sis grups de treball un dels quals eacutes el drsquoinfraestructures i energia Aquest grup teacute per objectiu fer que Catalunya disposi drsquoun millor equipament infraes-tructural que permeti augmentar la productivitat industrial vertebrar el territori i afavorir lrsquoatraccioacute drsquoinversions aixiacute com reduir els costos energegravetics de la induacutestria catalana enfront dels competidors i millorar lrsquoeficiegravencia i lrsquoestalvi ener-gegravetics En aquest context es planteja com a liacutenia drsquoactuacioacute impulsar els treballs de la Taula Estrategravegica del Corredor del Mediterrani i meacutes concretament com a estrategravegia vinculada a lrsquoagravembit econogravemic analitzar les necessitats en ma-tegraveria de transports de les diferents activitats econogravemiques perquegrave puguin creacuteixer en importacions i exportacions

Motivacioacute de lrsquoestudi

La situacioacute actual del transport de mercaderies a Catalunya urgeix a optimitzar lrsquoexplotacioacute de les infraestructures actuals i programades per tal drsquoassolir una mobilitat meacutes competitiva eficient i sostenible Aquesta urgegravencia ve dona-da en primer lloc per unes necessitats de mobilitat creixents en un context econogravemic favorable que pot portar a la saturacioacute de determinats segments i nodes de la xarxa de transport amb consequumlegravencies negatives en la qualitat de vida de la ciutadania i en la pegraverdua de competitivitat en les activitats econogravemiques En segon lloc cal estar atents per no perdre els avantatges geogragravefics del nostre territori davant la puixanccedila drsquoaltres regions i corredors de transport El Corredor del Mediterrani posa en valor el potencial de les infraestructures portuagraveries des drsquoAlgesires fins a Barcelona unint grans pols de poblacioacute i drsquoactivitat econogravemica perograve no deixaragrave de ser un corredor perifegraveric dintre de la Unioacute Europea incapaccedil de competir amb altres corredors si no adquireix un model competitiu drsquoexplotacioacute que compti amb els requeriments drsquointeroperabilitat definits a nivell europeu

En aquesta situacioacute la millora de lrsquooferta de serveis multimodals que integrin el ferrocarril en la seva cadena de trans-port apareix com una solucioacute a les necessitats de mobilitat de mercaderies Cal llavors caracteritzar la demanda ac tual i potencial drsquoaquesta mobilitat de mercaderies i oferir els mitjans que facin atractiu lrsquouacutes del transport multimodal da-vant les opcions drsquoaltres formes de mobilitat menys eficients i menys sostenibles

El document srsquoorganitza de la forma seguumlent en primer lloc es presenten els objectius i la metodologia de lrsquoestudi Posteriorment en el capiacutetol 3 es detalla el context actual del transport multimodal a Europa Espanya i Catalunya En el capiacutetol 4 es fa un diagnogravestic de la situacioacute actual de la importacioacute i lrsquoexportacioacute de les mercaderies meacutes significatives per aquest estudi aixiacute com de les principals dificultats del ferrocarril com a mode de transport de productes al nostre paiacutes En el capiacutetol 5 es mostren els principals resultats obtinguts a partir del benchmarking sobre el transport multimo-dal Finalment en el capiacutetol 6 es presenta la proposta drsquoestrategravegia

Objectius i metodologia

02

14

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Amb aquest projecte es vol potenciar el transport multimodal en el Corredor del Mediterrani a traveacutes de la identifica-cioacute dels sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal i la proposta drsquoincentius per als sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril Es complementa aquest objectiu amb la definicioacute drsquouna estrategravegia i drsquoun model de negoci que faciliti les relacions entre client carregador i transportista especialment en els sistemes multi-client i multiproducte

21 Objectius del projecte

Fomentar lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED1 es detecta la necessitat de fomen-tar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de trans-port Les principals dificultats detectades en aquests estudis venen marcades per

bull la falta drsquooferta de serveis ferroviarisbull les dificultats per cobrir el retorn bull la manca de confianccedila dels transportistes i els carregadors en el transport ferroviari i bull el desconeixement que hi ha en general del sector ferroviari

Aquest treball srsquoorienta a trobar alternatives que ajudin a superar els obstacles per tal que lrsquouacutes del tren en el transport de mercaderies esdevingui una realitat

Els objectius concrets del present estudi soacuten

bull Identificar els sectors empresarials a qui pot beneficiar lrsquouacutes del transport multimodal en el Corredor del Medi-terrani dins lrsquoagravembit de Catalunya

bull Buscar com incentivar els sectors menys avesats a la utilitzacioacute del ferrocarril

bull Ampliar lrsquoestudi a diversos sectors econogravemics meacutes enllagrave dels ja contemplats a lrsquoiFreightMED

bull Cercar referegravencies europees de models drsquoegravexit de multimodalitat per veure la seva possible implantacioacute o adap-tacioacute a Catalunya

bull Definir estrategravegies per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte en el context catalagrave

1 El projecte iFreightMED srsquoexplica a la pagravegina 42 del present estudi

15

FIGURA 1

Esquema dels objectius del projecte

Sectors empresarials beneficiats pel transport multimodal

Potenciar el transport multimodal al Corredor del Mediterrani

Proposta drsquoincentius als sectors reticents a lrsquouacutes del ferrocarril

CLIENT

Model drsquoestrategravegia que faciliti la coordinacioacute en sistemes multiclient i multiproducte

TRANSPORTISTACARREGADOR

Font Elaboracioacute progravepia

22 Metodologia

Lrsquoestudi es planteja a partir de tres tasques En primer lloc srsquoelabora un diagnogravestic de la situacioacute a Catalunya i srsquoidenti-fiquen els sectors potencials per al transport multimodal basat en el ferrocarril La segona tasca busca identificar i analitzar models drsquoegravexit a nivell europeu i la seva transferibilitat en el context catalagrave Per uacuteltim a partir de tota la infor-macioacute pregraveviament recollida es proposaragrave una estrategravegia per potenciar la coordinacioacute entre agents de transport mul-timodal i per definir un model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte adaptat al context industrial i lo-giacutestic de Catalunya La figura 2 mostra un esquema del megravetode aplicat a lrsquoestudi

Fases de lrsquoestudi

1 Diagnogravestic Identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

ObjectiuDiagnosticar la situacioacute actual a Catalunya pel que fa a les cadenes logiacutestiques multimodals basades en el ferrocarril tant a escala global com a nivell de detall

Tasques a Recollida i anagravelisi de dades de fluxos de mercaderies en ferrocarril a Catalunya per sectors

b Anagravelisi dels resultats del projecte iFreightMED amb identificacioacute de sectors captius no inclosos en el projecte iFreightMED

c Entrevistes amb interlocutors rellevants

16

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Resultatsa Descripcioacute de fluxos logiacutestics basats en el ferrocarril a Catalunya per sectors

b Sectors econogravemics captius de sistemes multimodals basats en el ferrocarril

c Anagravelisi dels factors que dificulten lrsquouacutes del mode ferroviari

FIGURA 2

Esquema de les fases de lrsquoestudi

Diagnosi identificacioacute i anagravelisi de sectors potencials

Diagnosi de la situacioacute a Catalunya

Identicacioacute de sectors captius de transport multimodal basat en el ferrocarril

Anagravelisi benchmarking de modelsdrsquoaltres paiumlsos europeus

Identicar models drsquoegravexit a nivell europeu

Transferibilitat dels models drsquoegravexital context catalagrave

Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

Denir estrategravegia per potenciar la coordinacioacute dels agents multimodals

Denir model de negoci per a sistemes multiclient i multiproducte

al context catalaacute

CONCLUSIONS

Font Elaboracioacute progravepia

2 Anagravelisi benchmarking de models drsquoaltres paiumlsos europeus

ObjectiuAnalitzar models de negoci implementats en altres paiumlsos europeus que es fonamentin en sistemes multiclient i multiproducte per afavorir el transport multimodal basat en el ferrocarril

Tasques a Anagravelisi de documentacioacute relacionada amb models de negoci per sistemes multiproducte i multiclient

b Entrevistes amb interlocutors rellevants dels casos drsquoestudi inclosos si cal complementar la informacioacute recollida

c Anagravelisi de la transferibilitat a Catalunya dels models de negoci inclosos

ResultatsCasos drsquoegravexit context funcionament resultats i transferibilitat

17

3 Proposta drsquoestrategravegia i model de negoci

ObjectiuProposta drsquoestrategravegia global de promocioacute del transport multimodal basat en el ferrocarril definint un model de nego-ci que afavoreixi el seu uacutes i incentius per incorporar el ferrocarril a la cadena logiacutestica

Tasquesa Elaboracioacute de la proposta drsquoestrategravegies globals per tal drsquoafavorir la multimodalitat al Corredor del Mediterrani

b Identificacioacute de models de negoci aplicables o que es puguin adaptar a Catalunya

c Elaboracioacute drsquoun model de negoci ad hoc basat en la coordinacioacute drsquoagents del transport multimodal i en la in-troduccioacute drsquoincentius que permetin integrar sectors captius al ferrocarril

Resultatsa Llista drsquoaccions estrategravegiques a implementar a curt o mitjagrave termini

b Recomanacions drsquoimplementacioacute del model de negoci

23 Principals fonts drsquoinformacioacute

El projecte es va iniciar lrsquooctubre del 2017 i durant els dos mesos posteriors va tenir lloc la recerca drsquoinformacioacute i anagraveli-si de dades i resultats els quals se sintetitzen en el present document Les principals fonts drsquoinformacioacute utilitzades soacuten les seguumlents (a lrsquoapartat Bibliografia i webgrafia es dona un detall exhaustiu de les fonts escrites utilitzades)

Documents de referegravencia

bull iFreightMED Documents estudi 2015bull MAPAMA - Informe anual de comercio exterior agroalimentario y pesquero 2016bull Observatorio del Ferrocarril 2015-2016bull Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave 2017 CIMALSAbull Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea Informe anual 2016

Documentacioacute addicional

bull Bases de dades Datacomex Idescat Eurostatbull Articles webs corporatives webs especialitzades informes

18

02 OBjEcTIuS I mETODOLOgIA

Entrevistes

Lrsquoobjectiu de les entrevistes eacutes obtenir de primera magrave informacioacute de les necessitats dels diferents elements que inter-venen a la cadena de transport aixiacute com contrastar la documentacioacute analitzada i detectar les febleses i les fortaleses del sistema actual Per aixograve srsquoha treballat amb empreses de diferents colmiddotlectius que per les seves caracteriacutestiques poden representar drsquoaltres similars

A nivell general srsquoha parlat amb Railgrup que aporta informacioacute tant pels operadors ferroviaris com per les necessi-tats dels operadors multimodals Com a operador ferroviari srsquoha entrevistat a TCS Trans tambeacute com a exemple drsquoun servei multimodal operatiu a Espanya a traveacutes de la companyia MultiRail de la qual forma part Un altre exemple drsquooperador multimodal el trobem a Tomaacutes Expediciones Per part del transportistes srsquoha demanat la colmiddotlaboracioacute de DB Schenker Mentre que per part dels carregadors o usuaris potencials dels serveis multimodals srsquoha comptat amb la participacioacute del Consell drsquoUsuaris del Transport de Catalunya i de Mercabarna

Contextualitzacioacute del transport multimodal

03

20

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

A partir drsquoestudis previs desenvolupats sota el paraigua del projecte iFreightMED es detecta la necessitat de fomentar la multimodalitat per al transport de mercaderies i meacutes en concret drsquoincloure el tren dintre de la cadena de transport

Quegrave srsquoenteacuten per transport multimodal

31 Principals conceptes

Al llarg del temps srsquohan utilitzat diferents termes per definir com es fa el transport de mercaderies quan es fan servir modes de transport combinat Es recullen a continuacioacute les definicions dels principals conceptes utilitzats2

bull Multimodal transport de productes fent servir almenys dos modes diferents La unitat de transport pot ser una caixa un palet un contenidor un vehicle etc

bull Intermodal tipus de transport multimodal on la mercaderia eacutes transportada drsquoorigen fins a la destinacioacute en la mateixa unitat de transport sense que es faci cap manipulacioacute quan es fa el canvi de mode

bull Comodal o combinat nou concepte introduiumlt per la Comissioacute Europea el 2006 que es defineix per lrsquouacutes de di-ferents modes per si mateixos o combinats Eacutes una reorientacioacute del transport multimodal basat no en lrsquooposi-cioacute drsquouns modes vers uns altres sinoacute en una utilitzacioacute ograveptima de cada un dels modes

bull Sincromodal un pas meacutes enllagrave apareix la sincromodalitat que es refereix a la combinacioacute estructurada efishycient i sincronitzada de dos o meacutes modes de transport Mitjanccedilant el transport sincromodal els clients selec-cionen a cada moment el millor mode de transport segons les circumstagravencies de lrsquooperacioacute o els requeriments del clients

Tots tenen en comuacute lrsquouacutes de meacutes drsquoun mode de transport mentre que difereixen en la manera en quegrave es porta a terme el proceacutes El transport sincromodal posa egravemfasi en la flexibilitat mentre que lrsquointermodal se centra en fer servir la mateixa unitat de cagraverrega i el combinat es focalitza en la utilitzacioacute eficient La definicioacute inicial el transport mul-timodal eacutes la que engloba totes les altres Per aixograve en aquest document parlarem de multimodalitat i transport multimodal per ser el concepte meacutes genegraveric de tots

Cal recalcar tambeacute que hi ha tot un conjunt drsquoactors imprescindibles per portar a terme les activitats que es descriu-ran i dels quals fem una breu introduccioacute a continuacioacute

bull Carregador propietari de la mercaderia que ha de ser transportada

bull Flotista en el transport per carretera companyia propietagraveria dels camions Des de petites empreses o autograve-noms amb un o dos camions fins a les grans empreses propietagraveries de tota una flota de camions

2 Steadieseifi M Dellaert N P Nuijten W Van Woensel T amp Raoufi R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

21

bull Operador ferroviari companyia que gestiona el servei ferroviari Eacutes qui lloga o eacutes propietagraveria dels vagons i la locomotora i qui contracta lrsquoespai ferroviari al gestor de la infraestructura perquegrave hi circulin els seus trens

bull Operador multimodal eacutes el responsable de fer el transport Contacta amb els carregadors i busca les diferents opcions ofertes pels transportistes (flotistes operadors ferroviaris etc) per garantir al carregador que la seva mercaderia es transportaragrave segons els seus requeriments de temps costos emissions i necessitats del producte

32 Dades generals del transport

Per posar en context lrsquoestudi cal fer una revisioacute de la situacioacute actual del transport multimodal Es vol reflectir lrsquoestat del transport de mercaderies a Catalunya perograve donat que lrsquoenfocament inclou un transport de mitja i llarga distagravencia es treballa tambeacute amb dades a nivell europeu i espanyol

El transport ferroviari de mercaderies a Europa no guanya posicions respecte a la carretera

321 Dades generals del transport a Europa

En general quan parlem del transport terrestre de mercaderies a Europa immediatament es pensa en transport per carretera Tot i que a partir del 2001 despreacutes de molts anys de davallada va haver-hi un increment significatiu del transport ferroviari (tant de passatgers com de mercaderies) aquest ascens no ha continuat al ritme que srsquoesperava Com es pot veure a la figura 3 la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies de la UE se situa per sota del 20 mentre la carretera absorbeix un 75 essent aquest repartiment molt estable des del 2008 fins al 2013

FIGURA 3

Repartiment modal transport terrestre - uE-28 Anys 2008-2013

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Carretera

Canals i rius navegables

Ferrocarril181 169 174 186 185 182

755

63

771 757 751 747 749

61 69 63 68 69

Nota Les dades agregades de la UE contenen dades estimades per tren al 2012-2013 (BE LU) transport fluvial al 2008 (BG RO) i srsquoexclou transport de mercaderies per carretera per MT (negligible) Font Eurostat

22

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

En la mateixa tendegravencia a la figura 4 es pot veure com el transvasament de les mercaderies que arriben per mar als ports es produeix majoritagraveriament en el mode viari tenint el ferrocarril en molts casos una presegravencia marginal Nomeacutes en alguns ports del nord drsquoEuropa aquest repartiment estagrave equilibrat

FIGURA 4

Repartiment carretera-ferrocarril als principals ports drsquoEuropa Any 2013

Quota ferroviagraveria sobre volum de contenidors de tragravefic interior

Quota de transport ferroviari interior 2013(nomeacutes tragravefic drsquoentrada)

Volum total de contenidors de tragravefic interior

Tagravenger 6

Algesires 5 Alacant 0

Vigo 0

Piraeus 0

Leixoes 1

Venice 1

Barcelona 11

Livorno 13

Ravenna 12La Spezia 25

Rotterdam 11

Oslo 10

Bremerhaven 47

Hamburg 39

Felixstowe 28

Zeebrugge 29

Trieste 30

Gdynia 41

Gdansk 36

Riga 25

Helsinki 2

Koper 61

Antwerp 7

Cadis 0

Liverpool 0

Font Eurostat

23

Analitzant el volum de mercaderies transportat per ferrocarril a Europa tot i ser forccedila reduiumlt en general a Espanya aquest mitjagrave de transport passa a ser totalment marginal tal com es pot veure a la taula 1 (dades obtingudes drsquoEurostat)

A Espanya la quota de ferrocarril en el transport de mercaderies estagrave molt per sota de la mitjana europea

TAULA 1

comparativa internacional sobre el transport de mercaderies per ferrocarril Any 2010

PAIacuteS TKm (mILIONS) PIB (mILIONS DrsquoEuROS) TKmPIB (IacuteNDEx RELATIu)

Alemanya 107317 2496200 43

Franccedila 29965 1937261 15

Itagravelia 18616 1551886 12

Regne unit 18576 1709607 11

Espanya 9211 1048883 09

Font Eurostat

La quota del ferrocarril en el transport interior de mercaderies es va situar a Espanya durant el 2010 al voltant del 42 13 punts percentuals per sota de la mitjana europea tal com queda reflectit a la taula 2 (dades obtingudes drsquoEurostat)

TAULA 2

Evolucioacute del pes del ferrocarril sobre el total de volum per distagravencia transportat (toneskm) de mercaderies transportades a lrsquointerior de cada paiacutes durant el 2010 (en percentatge)

PAIacuteS 2000 2005 2010

uE-27 197 177 171

Alemanya 192 203 222

Franccedila 206 160 135

Regne unit 98 117 112

Itagravelia 110 97 96

Espanya 72 47 42

Font Eurostat

24

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

322 Dades generals del transport a Espanya

Tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya

Veient que el tren com a mitjagrave de transport de productes a Espanya eacutes tan poc utilitzat revisem en primer lloc com ha evolucionat darrerament el transport de mercaderies a Espanya

La figura 5 ens mostra la tendegravencia creixent del transport de mercaderies a Espanya Despreacutes drsquouns anys de forta da-vallada al 2014 srsquoha invertit la tendegravencia Al 2015 es constata ja un increment drsquoun 56 repartit entre una pujada del 62 del transport nacional i un 40 de lrsquointernacional Quant al repartiment entre transport nacional i internacional en volum a la figura 6 es veu que aquest es manteacute forccedila estable on el transport nacional continua essent majoritari amb una quota del 711 el 2015 bastant similar a la dels anys anteriors

FIGURA 5

Evolucioacute del transport de mercaderies per agravembits (en milions de tones) Anys 2007-2015

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

Transport total

2421

493 486 421 438 460 475 466 491 511

2125

2611

2914

2132 2002 19261712

1564 14661237

17131588

1122

1674

1183

1767

1257

Tran

spor

t de

mer

cade

ries

(mili

ons

de t

any)

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

25

FIGURA 6

Quotes del transport de mercaderies per agravembits (en tones i en percentatge) Anys 2007-2015

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transport nacional

Transport internacional

831

169 186 197 219 239 277 294 293 289

814 803 781 761 723 706 707 711

Perc

enta

tge

quo

ta d

e tr

ansp

ort

per

agravem

bit

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

Entrem ara a revisar el comportament del transport purament ferroviari A la figura 7 es recull com ha evolucionat el transport ferroviari a Espanya des del 2007 fins a 2015 en volum i quota Tot i que des del 2010 la tendegravencia eacutes crei-xent hi ha hagut un decreixement del volum transportat en tren drsquoun 9 des del 2007 fins a 2015 El creixement del transport mariacutetim-ferroviari lrsquoany 2015 eacutes la principal causa de lrsquoincrement del transport ferroviari la quota de trans-port ferroviari amb origendestinacioacute als ports manteacute una tendegravencia creixent des de lrsquoany 2007 passant des del 369 fins al 524 lrsquoany 2015 sobre el total del transport ferroviari

FIGURA 7

Evolucioacute del transport ferroviari (en milers de tones i en percentatge) Anys 2007-2015

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35000

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

11549

31272

11335

8911 9718 11051

11902

12289

13597

14960

28447

21924

21438 24144

24406

24321 27392

28559

Tragravefic ferroviari ES ports

Tragravefic ferroviari total

Percentatge transport ferrocarril-mariacutetimstotal ferrocarril

Mile

rs d

e to

nes

Quota (

)369 398406 453 458

488 505 496524

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

26

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

Increment del vagoacute intermodal

Eacutes important detectar quines soacuten les tendegravencies en relacioacute amb la modalitat en el transport de mercaderies per ferro-carril Al 2015 hi ha hagut un creixement mitjagrave drsquoun 56 respecte del 2014 en toneskm netes Totes les modalitats han experimentat creixement respecte lrsquoany 2014 excepte els granels que han caigut quasi un 15 Les modalitats que meacutes han crescut respecte el 2014 han estat el vagoacute intermodal nacional (347) lrsquoautomogravebil (291) i el vagoacute intermodal internacional (271)3 A la figura 8 es pot veure com queda lrsquoany 2015 el repartiment en toneskm en percentatge

FIGURA 8

Repartiment en toneskm per modalitat de transport Any 2015

692

2071

847

1820

355709

3411

064

Vagoacute intermodal nacional

Vagoacute intermodal internacional

Sideruacutergics

Granels

Multiproducte

Automogravebil

Resta vagoacute complet

Vagoacute complet internacional

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

Renfe continua essent la principal operadora ferroviagraveria a Espanya

Per empreses operadores Renfe continua essent davant totes les companyies privades amb quotes superiors al 85 excepte en4

bull Multiproducte on les privades tenen una quota del 672 en toneskmbull Intermodal nacional amb un 529 de quota en toneskm per a les privades

3 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

4 Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

27

A la figura 9 es reflecteix clarament la posicioacute dominant de Renfe sobre la resta drsquooperadores privades tot i haver-hi una tendegravencia creixent la diferegravencia tant en nombre de trens com en quilogravemetres recorreguts i hores realitzades entre Renfe i les operadores privades situa a la primera al voltant del 80 de lrsquoactivitat ferroviagraveria

FIGURA 9

Percentatge de nombre de trens quilogravemetres recorreguts i hores realitzades per Renfe Operadora i companyies privades Anys 2010-2015

Renfe

2010

Empreses privades

Renfe

2011

Empreses privades

Renfe

2012

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2013

Empreses privades

Renfe(Inclou ample

megravetric)

2014

Empreses privades

Renfe

2015

Empreses privades

Nombre de trens

Quilogravemetres recorreguts

Hores realitzades0

20

40

60

80

100

Font Observatorio del Ferrocarril (2015) Ministerio de Fomento

323 Dades generals del transport a Catalunya

En relacioacute amb la situacioacute a Catalunya revisem en primer lloc lrsquoevolucioacute dels intercanvis de productes entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i la resta del moacuten A la figura 10 es recull com han anat variant els moviments de mercade-ries tant en percentatge com en valor econogravemic

bull Les exportacions continuen representant un factor clau en la internacionalitzacioacute i el creixement del mercat logiacutestic de Catalunya

bull Un 448 del total drsquointercanvis amb origendestinacioacute Catalunya correspon a les mercaderies de sortida men-tre que un 425 a les drsquoentrada La resta correspon a intercanvis interns a Catalunya

28

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 10

Intercanvis comercials a catalunya Any 2016

0

20

40

60

80

100

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Moacuten-Catalunya

Espanya-Catalunya

Catalunya-Moacuten

Catalunya-Espanya

Intern Catalunya

312

111

204

205

167

262

126

189

236

186

292

116

212

212

167

294

111

231

205

159

299

110

252

191

147

293

112

257

194

144

318

104

266

170

143

328

92

275

170

135

333

89

278

166

134

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Si ho valorem en volum la figura 11 recull lrsquoevolucioacute del volum de productes transportats amb origen o destinacioacute Catalunya

bull Respecte al volum el transport intern eacutes el meacutes significatiu representa un 633 El transport internacional suposa un 119

bull Hi ha hagut un creixement significatiu del transport internacional en percentatge passant del 65 en el 2007 a lrsquo119 lrsquoany 2016

FIGURA 11

milers de tones i percentatge per tipologia de flux a catalunya Any 2016

0

200000

100000

300000

400000

2007 2008200620052004 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Transport internacional de Catalunya

Transport amb la resta de lrsquoEstat

Transport intern de Catalunya

79

183

738

74

171

755

67

185

748

65

188

746

74

203

723

75207

718

99

225

676

106

231

662

105

237

658

127258

615

125244

631

127

251

622

119

248

633

Mile

rs d

e to

nes

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

29

La carretera eacutes el principal mode de transport per exportacionsimportacions a Catalunya en valor econogravemic El ferroviari eacutes testimonial

La figura 12 ens mostra els modes transport utilitzats i recull el valor econogravemic de les importacions a Catalunya durant lrsquoany 2016 desglossat per mode de transport mentre que la figura 13 mostra el mateix perograve per les exportacions El principals mitjans de transport tant per a importacions com per a exportacions soacuten el transport per carretera (62 de lrsquoimport total) i el transport mariacutetim (31 de lrsquoimport total) El transport aeri eacutes molt poc utilitzat ja que suposa nomeacutes un 4 de lrsquoimport total de les importacions i un 6 de les exportacions El transport per ferrocarril es pot con-siderar totalment anecdogravetic un 1 de lrsquoimport total de les importacions i menys drsquoun 1 en les exportacions

FIGURA 12

Importacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

240278531

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

1898342

3208784

454431

487599862

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

30

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 13

Exportacions a catalunya per mitjagrave de transport (en milions drsquoeuros) Any 2016

202583831

Transport per carretera

Transport aeri

Transport mariacutetim

Transport per ferrocarril

Altres mitjans de transport

368321

3983706

267010

402832462

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de lrsquoIdescat

Destaquem a continuacioacute com es reparteixen les mercaderies transportades en ferrocarril en funcioacute de la tipologia de flux (intern intercanvi amb la resta de lrsquoEstat internacional i de pas) en milions de toneskm i percentatge A la figura 14 es mostra una tendegravencia estable perograve lleugerament decreixent en lrsquouacutes del transport ferroviari respecte de la resta de modes Es pot veure que eacutes el transport internacional lrsquouacutenic que ha crescut tot i haver patit una davallada el 2016 respecte del 2015

31

FIGURA 14

Quota en percentatge i volum transportat en toneskm per ferrocarril a catalunya segons tipologia de flux Anys 2006-2016

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

2

4

6

8

10

Toneskm ferroviagraveries

Quota en els fluxos interns

Quota en el transport internacional

Quota global del transport ferroviari

Quota en els intercanvis amb lrsquoEstat

Quota en el tragravefic de pas

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Quo

ta d

el tr

ansp

ort f

erro

viar

i(p

erce

ntat

ge e

n to

nes

km)

Milions toneskm

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Begravelgica i Alemanya soacuten els principals oriacutegensdestinacions dels intercanvis ferroviaris a Catalunya

Podem desglossar el transport internacional ferroviari en funcioacute dels paiumlsos drsquoorigen o destinacioacute dels intercanvis a la figura 15 es recull la quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb Catalunya en percentatge respecte de les toneskm entre 2006 i 2016 Begravelgica i Alemanya presenten les quotes ferroviagraveries meacutes elevades en els intercanvis terrestres amb Catalunya amb un creixement interanual de lrsquo16 tot i que el 2016 hi ha una reduccioacute de la de Begravelgi-ca drsquoun 111 respecte del 2015

32

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 15

Quota ferroviagraveria dels intercanvis terrestres amb catalunya (en percentatge de toneskm) Anys 2006-2016

Franccedila

Itagravelia

Resta Espanya

Portugal

Alemanya

Begravelgica

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Quota ferroviagraveria (percentatge en toneskm)

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

210

35

56

34

02

359

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Quant al repartiment entre operadors privats i Renfe es manteacute la situacioacute que es produeix a la resta de lrsquoEstat hi ha una clara mancanccedila drsquoobertura del negoci de la operacioacute ferroviagraveria cap als operadors privats tot i que ja fa set anys que es va liberalitzar el mercat tal com es veu a la figura 16

33

FIGURA 16

Quota de mercat per operador respecte al total a catalunya Anys 2010-2016

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Renfe

FGC

Operadors privats

Quo

ta fe

rrov

iagraveria

del

s op

erad

ors

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

33 Desequilibri en el repartiment modal

Un aspecte important a tenir en compte quan analitzem el comportament del transport de mercaderies eacutes el reparti-ment modal A partir de les dades recollides en els apartats anteriors on es veu que els punts meacutes forts actualment del ferrocarril soacuten el transport internacional i la connexioacute amb els ports analitzem primer com ha evolucionat el repar-timent modal en el transport internacional i despreacutes ens centrem en el repartiment modal als ports catalans

34

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 17

Evolucioacute transport internacional de mercaderies (en milions de tones) per modes Anys 2007-2015

0

5

10

20

30

40

45

0

100

300

200

400

500

600

Ferrocarril

Aeri

Carretera

Mariacutetim

Transport total internacional

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35

25

15

Tran

spor

t per

car

rete

ra m

ariacuteti

m

i tot

al (m

ilion

s de

tan

y)

Transport ferroviari i aeri

(milions de tany)

493

380

108

404

404

304

305

305

305

305

306

406

486421

326

91 92

378

304

438

343

460475 466 491 511

409394

93 98

373

90

386

86

366

90

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

En volum el transport mariacutetim eacutes el principal mode de transport internacional a Espanya

Respecte del transport internacional de mercaderies a Espanya i si parlem de volum transportat el transport mariacutetim es manteacute com el mode principal amb un 80 de la quota modal tal com queda recollit a la figura 17 Aquest gragravefic posa de manifest que el creixement que srsquoestagrave donant des del 2009 eacutes produiumlt bagravesicament per lrsquoaugment de les tones transpor-tades per via mariacutetima Tot i que a la figura 18 es veu un creixement percentual molt gran de les tones transportades via aegraveria el volum total eacutes molt poc significatiu respecte del total transportat La resta de modes es mantenen forccedila estables

FIGURA 18

Evolucioacute del transport internacional de mercaderies (en tones) per modes Anys 2007-2015 (2007 = 100)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Carretera (EPTMC + Eurostat)

Aeri (AENA)

Mariacutetim (ports de lrsquoEstat)

160

140

60

80

100

120

Ferroviari (OFE)

TOTAL

Font Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea ndash Informe anual 2016 Ministerio de Fomento

35

Lleuger creixement del mode ferroviari als ports de Barcelona i Tarragona

Pel que fa als ports catalans i al repartiment modal la figura 19 recull el repartiment en percentatge de lrsquoacceacutes i la sortida El repartiment de les quotes modals als ports de Barcelona i Tarragona es manteacute bastant estable Al 2016 al port de Barcelona el transport ferroviari passa a ser el segon mode terrestre per davant de la canonada Als dos ports la quota ferroviagraveria estagrave en alccedila essent meacutes significativa al port de Barcelona amb un creixement del 99 respecte de lrsquoany 2015

FIGURA 19

Quota modal (en percentatge) drsquoacceacutes i sortida als ports de Barcelona i Tarragona Anys 2000-2016

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Ferrocarril BCN

Ferrocarril TGN

Carretera BCN

100

80

70

90

60

20

10

40

30

60

50

Carretera TGN

Canonada BCN

Canonada TGN

Quo

ta m

odal

als

por

ts

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

34 Aprofitament de la capacitat del transport viari

Un dels punts meacutes delicats en el transport eacutes aconseguir el magravexim aprofitament del viatge tant per raons econogravemi-ques com per motius mediambientals En el cas del ferrocarril encara eacutes un aspecte meacutes important ja que el cost del transport en buit eacutes molt elevat i pot ser un factor decisiu a lrsquohora que un operador pugui decantar-se per incorporar el tren a la seva oferta o al contrari per continuar fent servir la carretera Aixograve ens porta a revisar quina eacutes la situacioacute en el transport viari respecte del nivell drsquoaprofitament

36

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

El nombre drsquooperacions en buit a la carretera es manteacute estable

La figura 20 recull lrsquoevolucioacute de les operacions en buit respecte del total drsquooperacions anuals fetes a Catalunya per carretera des del 2004 i fins al 2016 Es pot veure que es manteacute molt estable tot i que hi ha una molt petita tendegravencia a la baixa

FIGURA 20

Percentatge drsquooperacions en buit i nombre drsquooperacions (en milers) a catalunya Per carretera

2004 2005 2006 2007 20092008 2010 2011 2012 2013 2014 20162015

Percentatge drsquooperaciones en buit

Nombre drsquooperacions

100

80

0

20

40

60

60000

50000

40000

30000

20000

10000

0

Perc

enta

tge

drsquoo

per

acio

ns e

n b

uit N

omb

re drsquoop

eracions (milers)

53855

396

31954

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Respecte de la distagravencia recorreguda a la figura 21 es mostra lrsquoevolucioacute del percentatge drsquooperacions en buit per dis-tagravencia lrsquoaprofitament eacutes meacutes gran quan meacutes gran eacutes la distagravencia passant de menys del 10 quan les distagravencies supe-ren els 400 km arribant-se a meacutes del 50 quan la distagravencia eacutes inferior als 50 km

37

FIGURA 21

Percentatge drsquooperacions en buit per distagravencia a catalunya Per carretera

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

0-50 km

50-100 km

100-150 km

60

40

30

50

0

10

20

150-400 km

gt400 km

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Poc aprofitament dels vehicles pesants en el transport per carretera

Si ens centrem en els vehicles pesants que soacuten els que podrien arribar a ser substituiumlts pel ferrocarril a la figura 22 es pot veure que lrsquoaprofitament dels vehicles eacutes inferior al 50 en viatges de curta i mitja distagravencia (menys de 400 km) essent inferior al 28 quan es tracta drsquooperacions de primera o darrera milla (menys de 50 km) Respecte la llarga distagravencia allagrave on el tren pot oferir costos meacutes competitius trobem que lrsquoaprofitament no arriba al 60

38

03 cONTExTuALITzAcIoacute DEL TRANSPORT muLTImODAL

FIGURA 22

Aprofitament de la capacitat de transport viari Vehicles pesants (camions i furgonetes) (en percentatge) Anys 2006-2016

05-50 km 50-100 km 100-150 km 150-400 km gt400 km

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ap

rofit

amen

t (to

nes

tran

spor

tade

s

cap

acita

t de

tran

spor

t)

MM

A (tones)

27

276

354405

489567

30 3134

36

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

MMA mitjana2006-2016 (tones)

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

Aquestes dades juntament amb les anteriors posen de relleu les ineficiegravencies del transport de mercaderies per carre-tera Eacutes important centrar-se en

bull Millorar la reduccioacute de costos per reduccioacute de transport en buitbull Millorar la reduccioacute drsquoemissions innecessagraveries

Eacutes a dir cal implementar estrategravegies de colmiddotlaboracioacute entre empreses del sector logiacutestic i del sector productiu amb lrsquoobjectiu de reduir els desplaccedilaments en buit per millorar la competitivitat del sector productiu i reduir el nombre drsquoemissions

35 Conclusions sobre el transport multimodal

Es recullen a continuacioacute els principals punts que resumeixen el que srsquoha detallat en aquest capiacutetol

bull La quota de transport de mercaderies en ferrocarril lrsquoany 2015 estagrave al voltant del 18 a Europa i del 4 a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani

bull Hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila al mercat espanyol per lrsquoincrement entre ports i zones logiacutestiques

39

bull A Catalunya nomeacutes lrsquo1 de les importacions i menys de lrsquo1 de les exportacions es canalitzen a traveacutes del ferrocarril

bull El major increment de la quota del ferrocarril correspon al vagoacute intermodal

bull Hi ha una molt baixa participacioacute drsquooperadors privats prop del 85 del mercat eacutes operat per Renfe

bull Lrsquoaprofitament de cagraverrega en el transport per carretera a llarga distagravencia on el tren pot tenir cabuda eacutes millor que lrsquoaprofitament en la mitja i curta distagravencia on el transport per carretera teacute poca competegravencia

bull Una de les principals dificultats pel transport ferroviari eacutes assegurar la cagraverrega de retorn

Diagnogravestic

04

42

04 DIAgNograveSTIc

Aquest estudi ha pres com a referegravencia el projecte iFreightMED elaborat el 2015 on srsquoanalitzen els fluxos logiacutestics de Catalunya drsquoimportacioacute i exportacioacute en tres sectors el sector carni el sector quiacutemic i el sector de lrsquoautomogravebil El pro-jecte europeu iFreightMED liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la participacioacute de FGC CIMALSA el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona tenia com a prioritat potenciar el transport de mercaderies a Europa Fruit drsquoaquest projecte ha estat la creacioacute del Comitegrave de Ser-veis Multimodals de Transport de Mercaderies Aquest ogravergan preteacuten ser un instrument per facilitar la integracioacute de les necessitats operatives i de mercat especialment des de la perspectiva de la demanda (carregadors) tot potenciant la figura de lrsquooperador multimodal

El present estudi explora amb caragravecter complementari altres sectors generadors de fluxos de mercaderies suscepti-bles de beneficiar-se drsquoun transport multimodal de qualitat al Corredor del Mediterrani

En aquest capiacutetol srsquoanalitzen en primer lloc els fluxos logiacutestics a partir de la informacioacute recollida del projecte iFreight-MED i de les entrevistes per a continuacioacute revisar les principals dades dels sectors econogravemics susceptibles drsquointegrar el tren a la seva cadena de transport aixiacute com treballar dos exemples de pols atractors emissors de mercaderies com soacuten Mercabarna i Amazon Srsquoinclou tambeacute un resum de lrsquoestat de la infraestructura ferroviagraveria en lrsquoactualitat per final-ment resumir els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

41 Fluxos logiacutestics

Tal com ja srsquoha vist en el capiacutetol anterior quan parlem de fluxos logiacutestics el volum de productes meacutes significatiu eacutes el que es mou a lrsquointerior de Catalunya i que difiacutecilment trobaragrave en el tren un mode de transport competitiu Ara beacute si tenim en compte tot el que srsquointercanvia entre Catalunya i Europa entre Catalunya i la resta drsquoEspanya i el tragravefic de pas que travessa Catalunya per moure mercaderies entre lrsquoest i el sud drsquoEspanya i Europa aquest equival a prop drsquoun 34 del total de mercaderies transportades per Catalunya tal com queda reflectit a la figura 23 Aquest tragravefic eacutes el que pot trobar en el tren un mitjagrave de transport alternatiu si es determinen les circumstancies per afavorir el seu uacutes

43

FIGURA 23

Fluxos de distribucioacute de mercaderies amb origen o destinacioacute a catalunya Dades en milions de tones Any 2016

Tragravefic intern 1642

Catalunya-Moacuten 805Catalunya-P Ibegraverica 687

Tragravefic de pas 219

Catalunya-Europa 321

Font Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017) Institut Cerdagrave

411 Resum resultats iFreightMED

En aquest apartat revisarem en primer lloc els principals resultats obtinguts del projecte iFreightMED respecte dels fluxos logiacutestics En aquell projecte es van analitzar amb detall els sectors carni quiacutemic i drsquoautomocioacute De cadascun presentarem les dades meacutes significatives en relacioacute amb lrsquoestudi actual

a) Sector carni5

Principals intercanvis del sector carni a Catalunya entre Girona i Franccedila-Alemanya

Pel que fa al transport de carn a Catalunya el principal origen del producte el trobem a la zona de Girona mentre que les principals destinacions estan repartides entre Alemanya est i nord-est de Franccedila i nord drsquoItagravelia A la figura 24 es mostren els mapes de les principals zones drsquoorigen i destinacioacute del producte carni de Catalunya

Reticegravencia dels carregadors per les caracteriacutestiques del producte

Eacutes un producte no sotmegraves a estacionalitat tot i que es detecten pics els caps de setmana amb un nombre significatiu de sortides en divendres de cara a fer els lliuraments en dilluns Principalment es transporten caixes i palets Si ens fi-xem en els temps habituals de lliurament ens trobem que com a magravexim soacuten de lrsquoordre dels tres dies En concret

5 Martiacutenez E Ampuero V amp Pascual C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

44

04 DIAgNograveSTIc

bull Franccedila un dos diesbull Alemanya Pologravenia Benelux dos tres diesbull Regne Unit dos tres diesbull Itagravelia dos tres diesbull Escandinagravevia tres dies

FIGURA 24

Principals oriacutegens i destinacions del sector carni a catalunya

Capitals de proviacutenciaFocus sector carni

Tarragona

TARRAGONA

BARCELONA

LLEIDA GIRONA

Barcelona

Lleida

Girona

Birmingham

Londres

Lille

Bretanya Pariacutes

Dusseldorf

Freiburg

Hamburg

Varsogravevia

Cracogravevia

MilagraveMogravedena

RomaSofia

Lioacute

Riudellots

FigueresOlot

Vic

Font Anaacutelisis y oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreight Med

En general eacutes un producte poc apte per ser emmagatzemat excepte en el cas del producte elaborat A meacutes a meacutes eacutes indispensable garantir la cadena de fred i necessari oferir una traccedilabilitat del producte transportat que nrsquoasseguri el correcte tractament en tot moment

b) Sector quiacutemic6

El sector quiacutemic ja fa servir el mode ferroviari

En el sector quiacutemic el ferrocarril ja estagrave incorporat a la cadena de transport El principal origen del transport de pro-ductes quiacutemics a Catalunya estagrave als poliacutegons industrials de Tarragona amb destinacioacute a les plantes quiacutemiques drsquoAle-manya A la figura 25 es mostren els mapes Eacutes una cadena de transport bagravesicament dirigida des dels productors alemanys on el fet de la perillositat de la mercaderia transportada aixiacute com les particularitats del tipus de producte fan que el tren pugui oferir un servei molt competitiu respecte del transport per carretera

6 Calvo Agrave Ampuero V amp Pascual C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

45

Genera el volum suficient com per fer composicions completes i tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute es troben com-pensades

En general en aquest sector el tren estagrave ben incorporat com a mitjagrave de transport tot i que necessita millores

FIGURA 25

Principals oriacutegens i destinacions del sector quiacutemic a catalunya

T Granollers

T Bertschi-Bayer

T Constantiacute T Basf

T Port de TarragonaTARRAGONA

T Barcelona - Morrot

Cologravenia-Niehl CTS

Cologravenia-Eifeltor

Ludwigshafen KTL

HamburgBremen

HanoverMagdeburg

Potsdam

Berliacuten

Dresden

Erfurt

Frankfurt

DusseldorfCologravenia

WiesbadenMainz

Saarbruumlcken

Stuttgart

Munic

SchwerinStadeRostock

Barcelona

Lleida

Terminals previstesPrincipals poblacions

Terminals actuals vinculades a les plantes quiacutemiques de Tarragona

Font Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreight Med

c) Sector automocioacute7

Transport per ferrocarril desequilibrat meacutes utilitzat per exportacions drsquoautomogravebils

El sector automocioacute el podem dividir en dos subsectors el dels automogravebils i el dels components de lrsquoautomocioacute En el primer cas trobem un mercat no equilibrat quant a importacioacute i exportacioacute essent els principals pols drsquointercanvi Barcelona i Alemanya Aproximadament un 20 del transport es fa en tren amb un volum bastant meacutes alt en sentit Barcelona ndash Alemanya Respecte als components de lrsquoautomocioacute en aquest cas es tracta drsquoun entorn principalment importador i on el transport es realitza pragravecticament en la seva totalitat per carretera A la figura 26 es mostra un es-quema dels fluxos de transport entre Barcelona i Alemanya

7 Peacuterez P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

46

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 26

caracteritzacioacute dels fluxos del sector drsquoautomocioacute entre catalunya i Alemanya a traveacutes del ferrocarril

28210 via tren

131000 v

2240 v via tren

123000 v

97158 t

1 t via tren

1107 t via tren

247011 t

Font Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreight Med

De lrsquoexperiegravencia drsquoaquests sectors es dedueixen els requeriments seguumlents per a lrsquoegravexit del ferrocarril en les relacions internacionals

bull Transport de grans volums de mercaderia ja sigui per la necessitat drsquoun carregador amb una gran activitat o de la combinacioacute de diferents carregadors que comparteixen ruta

bull Coordinacioacute dels viatges drsquoanada i tornada per evitar el viatge en buit

412 Altres sectors a incorporar

De les dades recollides a lrsquoapartat anterior es pot assumir que calen productes que facilitin als carregadors la incorpo-racioacute del tren a la cadena de transport en trajectes de retorn aprofitant la capacitat completa del sistema ferroviari tot reduint les despeses fixes Una de les opcions que apuntava lrsquoinforme sobre el sector carni era el drsquoaltres productes frescos com fruites i verdures i productes alimentaris en general

Productes que ajudin a omplir trens drsquoanada i a cobrir els retorns

Revisem doncs quins soacuten els principals productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya A la figura 27 es mos-tra un gragravefic amb les importacions i les exportacions de productes alimentaris amb origendestinacioacute Catalunya du-rant el 2016 en tones

47

Tal com es pot comprovar destaquen com a sectors drsquoimportacioacute els corresponents a les begudes i els articles de confiteria i dolccedilos

FIGURA 27

Transport de productes alimentaris (en milers de tones) amb origendestinacioacute catalunya Any 2016

Carn i menuts comestibles

Peixos crustacis molmiddotluscs

Llet productes lactis ous

Altres productes dorigen animal

Llegums hortalisses sconservar

Fruites fruits sconservar

Cafegrave te mate i espegravecies

Conserves de carn o peix

Sucres articles conteria

Cacau i les seves preparacions

Productes de cereals de pastiacutes

Conserves verdura o fruita sucs

Preparacions alimentagraveries diverses

Begudes tota mena (exc sucs)

0 100 200 300 400 500 600

Total importacions

Total exportacions

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

Drsquoaltra banda busquem els principals productes amb origendestinacioacute a les zones ja detectades en els altres dos sectors (carni i automocioacute) Franccedila Itagravelia i zona nord drsquoEuropa (Alemanya Paiumlsos Baixos Begravelgica Luxemburg i paiumlsos nograverdics) A la figura 28 i a la figura 29 es mostren els principals productes intercanviats entre Catalunya i aquestes tres agraverees

48

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 28

Tones importades de productes alimentaris amb destinacioacute catalunya Principals productes i regions Any 2016

Peix Productes lactis

Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

FIGURA 29

Tones exportades de productes alimentaris amb origen catalunya Principals productes i regions Any 2016

Carnis Llegums i hortalisses

Fruites Begudes excepte sucs

Conservesi sucs

Preparats alimentaris

i dolccedilos

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Franccedila

Zona nord

Itagravelia

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Datacomex

49

Per volum les principals exportacions a les tres zones estudiades (Franccedila Itagravelia i nord drsquoEuropa) soacuten carnis i fruites Quant a importacions els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis els llegums i les hortalisses i les begudes podrien ser els productes de retorn

42 Sectors econogravemics potencials

Drsquoacord amb les premisses de lrsquoapartat anterior entrem a estudiar amb meacutes detall els sectors considerats

bull fruites hortalisses i llegums bull peix fresc i congelat i bull begudes

Mirem en primer lloc dades generals del transport del sector agroalimentari i pesquer a Espanya8 A la figura 30 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del sector quant a valor econogravemic

FIGURA 30

comerccedil exterior del sector agroalimentari i pesquer a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exportacions

Importacions

10000

20000

30000

40000

50000

ndash40000

ndash30000

ndash20000

ndash10000

0224 1237 2882 3485 3726

6993 8920 9594 10007 1155526033 27897 2781530886

34256 37891 39579 4098644192 46781

ndash25809 ndash26660 ndash24934 ndash27401ndash30530 ndash30898 ndash30659 ndash31392

ndash34185 ndash35226

Saldo

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

8 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

50

04 DIAgNograveSTIc

En el 2016 trobem que es fan exportacions per un import drsquouns 46781 milions drsquoeuros la qual cosa suposa un incre-ment del 59 respecte 2015 Sobre les importacions lrsquoimport eacutes drsquoun 35226 milions drsquoeuros i representa un increment drsquoun 155 respecte 2015 Les dades situen Espanya com el quart exportador del sector de la UE amb un 88 essent els altres tres Franccedila (116) Alemanya (143) i els Paiumlsos Baixos (162)

Fruites hortalisses i llegums soacuten els principals productes exportats del sector agroalimentari i pesquer

421 Fruites hortalisses i llegums

El subsector de fruites i el drsquohortalisses i llegums soacuten els que meacutes aporten al saldo positiu del comerccedil exterior agroali-mentari i pesquer

FIGURA 31

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup fruites Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash500

416 391 388492 606

681703 754

721 727

2000

4000

6000

8000

10000

ndash2000

0

Saldo

3311 3455 3554 3962 41204820 5072 5039

5703 5494

4336 4616 4517 4953 5041 5726 6204 6342 7498 7455

ndash513 ndash451 ndash504 ndash531 ndash487 ndash556ndash565 ndash599 ndash635ndash942 ndash1038 ndash899 ndash979 ndash997 ndash1091 ndash1270 ndash1501 ndash1917 ndash2053

ndash4000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

51

TAULA 3

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup fruites Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 203164 1108 183

Franccedila 157841 1430 110

Regne unit 101160 790 128

Itagravelia 59160 936 063

Paiumlsos Baixos 50730 822 062

Portugal 34206 728 047

Pologravenia 29868 630 047

Begravelgica 24472 562 044

Suiumlssa 16078 281 057

Suegravecia 14546 260 056

Subtotal 10 paiumlsos 691225

Total fruites 818241 2718 301

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

A la figura 31 el gragravefic mostra lrsquoevolucioacute del subsector de les fruites quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 on es pot comprovar la tendegravencia a lrsquoalccedila de forma continuada meacutes acusada respecte a les exportacions A la taula 3 es mostren els principals paiumlsos de destinacioacute de les exportacions on queda clarament reflectit que soacuten els paiumlsos europeus els principals receptors essent Alemanya i Franccedila els primers tant en valor monetari com en nombre drsquoempreses dedicades

Els principals productes exportats soacuten ciacutetrics fruites amb pinyol i fruites del bosc (3813 i 14 del volum drsquoexpor-tacions total de fruites respectivament)

Respecte a les hortalisses i els llegums la figura 32 mostra lrsquoevolucioacute del subsector quant a valor econogravemic des de lrsquoany 2007 fins al 2016 tambeacute en aquest cas hi ha un creixement continuat perograve les importacions soacuten molt inferiors tot i mantenir una tendegravencia a lrsquoalccedila

A la taula 4 apareixen els principals paiumlsos que soacuten destinacions de les exportacions Alemanya i Franccedila soacuten tambeacute els primers receptors tot i que en aquest cas el Regne Unit eacutes molt semblant i quant a nombre drsquoempreses dedicades estagrave meacutes repartit Els principals productes exportats soacuten tomagravequets enciams i pebrots (176 131 i 18 del volum total drsquoexportacions drsquohortalisses i llegums respectivament)

52

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 32

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup drsquohortalisses i llegums Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash512

129 148 166 189 190234

298 288349

437

Saldo

25442835 3157 3116 3087

34293876 3930

43884725

3542 3596 3802 3847 3811 4186 4606 4548 5090 5455

ndash492 ndash476 ndash532 ndash511 ndash530 ndash452ndash562 ndash524 ndash598ndash615 ndash417 ndash335 ndash388 ndash402 ndash460 ndash467 ndash455 ndash527 ndash570

0

2000

3000

4000

5000

6000

ndash2000

ndash1000

1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

TAULA 4

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup hortalisses i llegums Any 2016

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 146888 756 194

Franccedila 94482 988 096

Regne unit 91010 651 14

Paiumlsos Baixos 58342 630 093

Itagravelia 27873 588 047

Pologravenia 20551 414 05

Portugal 19668 652 03

Begravelgica 18368 377 049

Suegravecia 14975 199 075

Repuacuteblica Txeca 10327 275 038

Subtotal 10 paiumlsos 502585

Total 589272 1752 336

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

53

422 Peix fresc congelat i marisc

El peix eacutes un producte principalment drsquoimportacioacute les exportacions tenen Europa com a principal destinacioacute

En aquest cas es tracta drsquoun sector principalment importador tot i que en el cas del peix congelat estagrave bastant equi-librat tal com queda reflectit a la figura 33 i a la figura 34

FIGURA 33

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix per tipus de producte (en milions drsquoeuros)

2015 2016

Exportacions

Importacions

0

681

ndash632

49 ndash23

ndash916 ndash942

ndash607ndash799

ndash738 ndash1256ndash1306

ndash1196ndash1508

715

339 365589 710

Saldo

500

1000

ndash2000

ndash1500

ndash1000

ndash500

Peix congelat

2015 2016

Crustacis

2015 2016

Molmiddotluscs

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

54

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 34

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup peix

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash3052

422 481 422 506 641 734 668 633637 653

Saldo

ndash2779ndash2522 ndash1969 ndash2366 ndash2278

ndash1919 ndash1839 ndash2247ndash2458 ndash2858

1465 1326 1318 1434 1642 1515 1533 1614 1898 2129

ndash2897

ndash1257 ndash1454 ndash1473 ndash1313 ndash1479ndash1330 ndash1634 ndash1819ndash1614 ndash1433

ndash2451ndash2853 ndash3089

ndash2854 ndash2710ndash3015

ndash3358ndash3821

0

1000

2000

3000

ndash6000

ndash5000

ndash4000

ndash3000

ndash2000

ndash1000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

Les exportacions mostren una tendegravencia creixent i sostinguda al llarg del temps incrementant-se el seu valor en un 475 des del 2007 fins al 2016 Les importacions mostren una major variabilitat en particular les que provenen de fora de la UE amb un fort increment des de lrsquoany 2013 fins al 2016

Respecte a lrsquoorigen de les importacions es pot apreciar a la taula 5 que provenen majoritagraveriament de paiumlsos tercers (68) amb el Marroc i lrsquoArgentina en els primer llocs mentre que les exportacions es dirigeixen principalment a la UE-28 (77)

55

TAULA 5

Principals paiumlsos drsquoorigen drsquoimportacions del grup peix Any 2016

PRINcIPALS ORIacutegENS ImPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

marroc 53709 263 204

Argentina 41758 123 339

Franccedila 37193 572 065

Portugal 32579 496 066

xina 32554 235 139

Equador 23714 87 273

Regne unit 21048 369 057

Paiumlsos Baixos 20204 429 047

Iacutendia 19636 132 149

Namiacutebia 19147 30 638

Subtotal 10 paiumlsos 301542

Total peix 563995 1835 308

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

423 Begudes

Les begudes soacuten un subsector equilibrat quant a les importacions i a les exportacions a Europa

Revisem ara el sector de les begudes Tot i que a nivell estatal es pot dir que el subsector de begudes eacutes principalment exportador tal com es veu a la figura 35 quan analitzem a nivell catalagrave la situacioacute canvia i ens trobem que hi ha un cert equilibri entre les importacions i les exportacions9

Pel que fa a les importacions el creixement en import drsquoun 2 respecte lrsquoany 2015 el 83 correspon als paiumlsos de la UE-28 Les exportacions en valor monetari srsquohan mantingut bastant similars a les de lrsquoany 2015 tot i que han experi-mentat un descens drsquoaproximadament un 78 en volum El 588 de les destinacions de les exportacions soacuten cap als paiumlsos de la UE-28 havent-se mantingut forccedila estable la diversificacioacute en els darrers anys A la taula 6 apareixen els principals paiumlsos receptors amb Alemanya el Regne Unit i Franccedila encapccedilalant la llista

El principal producte exportat tant a nivell estatal com a Catalunya eacutes el vi amb un volum drsquounes 221000 tones a Catalunya El que suposa prop drsquoun 51 del volum total del grup de les begudes a Catalunya

9 Segons dades de lrsquoIdescat

56

04 DIAgNograveSTIc

Drsquoaltra banda els principals productes drsquoimportacioacute drsquoaquest sector a Catalunya soacuten les begudes refrescants i les cer-veses amb meacutes de 200000 tones que representen quasi el 60 del volum total de begudes importat a Catalunya

TAULA 6

Principals paiumlsos de destinacioacute drsquoexportacions del grup begudes

PRINcIPALS DESTINAcIONS ExPORTAcIONS mILIONS DrsquoEuROS NOmBRE DrsquoEmPRESESVALOR mITjAgrave PER EmPRESA

(en milions drsquoeuros)

Alemanya 49042 689 071

Regne unit 40689 559 073

Franccedila 36312 667 054

Estats units 33767 1802 019

Portugal 22962 1128 017

xina 19444 1128 017

Paiumlsos Baixos 17730 530 033

Suiumlssa 13733 1589 009

Begravelgica 12978 512 025

megravexic 11557 625 018

Subtotal 10 paiumlsos 258214

Total Cap (22) 390020 5177 075

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

57

FIGURA 35

Evolucioacute del comerccedil exterior del grup begudes Total a Espanya Anys 2007-2016 (en milions drsquoeuros)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Exp UEndash28

Exp altres paiumlsos

Imp UEndash28

Imp altres paiumlsos

ndash1527

884 907 821 10261240

13881461 1464 1550 1630

Saldo

745885 1107 1057

13451717

2050 2014 2124 2015

1709 1793 1862 1744 1932 2144 2394 2288 2400 2270

ndash1525 ndash1352 ndash1396 ndash1510 ndash1489 ndash1451ndash1405 ndash1494 ndash1567

ndash321 ndash290ndash224 ndash316 ndash317 ndash327 ndash400 ndash286 ndash331 ndash317

0

ndash1000

2000

1000

3000

4000

ndash2000

Font Informe anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016 Ministerio de Agricultura y Pesca Alimentacioacuten y Medio Ambiente

43 Pols atractorsemissors

Com ja srsquoha indicat a la introduccioacute del capiacutetol a meacutes drsquoincorporar nous sectors als ja analitzats en el projecte iFreight-MED srsquoha volgut tractar a partir de dos exemples com altres tipus de negoci poden ajudar a omplir els possibles serveis ferroviaris que es generin Parlem aquiacute dels grans centres de distribucioacute que comporten una significativa oferta i demanda de transport de mercaderies

Els exemples que hem analitzat han estat Mercabarna i Amazon El primer per tractar-se del hub alimentari del Medi-terrani a Barcelona Estagrave format per meacutes de 700 empreses dedicades a la comercialitzacioacute lrsquoelaboracioacute la distribucioacute la importacioacute i lrsquoexportacioacute de productes frescos Ja hem vist a lrsquoapartat anterior el gran volum de mercaderia que mouen els productes frescos tant a nivell estatal com a nivell catalagrave drsquoaquiacute que Mercabarna es pugui considerar un bon impulsor de les noves formes de transport que es volen generar

Amazon a banda de ser un centre distribuiumldor internacional de primer nivell destaca per la seva implantacioacute en ter-ritori catalagrave i tambeacute nacional Teacute quatre centres logiacutestics a Catalunya dels sis que teacute a Espanya el Prat de Llobregat Martorelles Castellbisbal i Barcelona A meacutes el seu portal Amazones ofereix meacutes de 160 milions de productes

58

04 DIAgNograveSTIc

431 Mercabarna10

Mercabarna eacutes un dels principals mercats de productes frescos drsquoEuropa

Estagrave format per les zones seguumlents

bull Tres mercats centrals fruites i hortalisses peix i marisc flor

bull Un escorxador de meacutes de 50000 tones de capacitat de productes carnis principalment boviacute i en menor mesura oviacute i capriacute

bull Una zona de manipulacioacute per a la preparacioacute i la comercialitzacioacute de productes elaborats o semielaborats

bull Una zona logiacutestica on es concentren empreses de transport i magatzems

bull Zona de refrigerat que suposa la major concentracioacute de fred drsquoEspanya amb 800000 m3 drsquoinstalmiddotlacions de fred industrial convencional i congelat

Si parlem de Mercabarna el podem definir com un centre distribuiumldor de producte fresc a gran escala

bull Comercialitza quasi 2 milions de tones de productes cada any

bull 18 milions corresponen a fruites i hortalisses i eacutes el primer mercat europeu en comercialitzar-les

bull Exporta el 35 dels productes i nrsquoimporta el 38

A la figura 36 es mostra en percentatge i volum el producte fresc comercialitzat a Mercabarna durant el 2016 Apareix diferenciat el producte comercialitzat als mercats centrals (fruites i hortalisses i peix) i el comercialitzat a traveacutes de les zones de manipulacioacute (ZAC)

10 Vegeu wwwmercabarnacat

59

FIGURA 36

Producte fresc comercialitzat a mercabarna En tones Any 2016

1820

3411

Fruites i hort - Mercat Central

Fruites i hort - ZAC

Peix i marisc - Mercat Central

Peix i marisc - ZAC

Carn - Escorxador i ZAC

110569257

65564034

709743

710264

418322

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna

Pel que fa al volum de producte fresc comercialitzat a Catalunya a la figura 37 es pot veure el pes que teacute Mercabarna en el sector de fruites i hortalisses ja que representa aproximadament un 25 del que srsquoimporta a nivell catalagrave i prop drsquoun 31 del que srsquoexporta tambeacute a nivell catalagrave

60

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 37

comparativa entre catalunya i mercabarna en termes drsquoimportacioacute i exportacioacute de producte fresc en tones Any 2016

Fruites i hort Peix i marisc Carn - Escorxador i ZAC

1400000

1200000

1000000

800000

600000

400000

200000

0

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

Importacioacute Mercabarna

Importacioacute Catalunya

Exportacioacute Mercabarna

Exportacioacute Catalunya

279

740

112

121

5

386

992

122

453

3

233

82

184

000

138

164

585

6

284

00 616

17

Font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de Mercabarna i de lrsquoIdescat

Cal destacar tambeacute la seva estrategravegica localitzacioacute pel que fa a les connexions a prop del port i de la terminal ferro-viagraveria de Morrot

432 Amazon11

Amazon disposa de quatre centres logiacutestics a Catalunya

Els centres logiacutestics a Catalunya estan ubicats per ser un punt de comunicacioacute amb la resta drsquoEuropa a prop de lrsquoaero-port del Prat i el port de Barcelona A meacutes segons destaquen els responsables de la companyia a nivell nacional del total de les empreses espanyoles que operen a traveacutes drsquoAmazon el 21 soacuten catalanes12

Forta connexioacute entre els diferents centres logiacutestics distribuiumlts a tot Europa

Disposen drsquoun servei logiacutestic que ofereix als seus clients

bull La possibilitat de fer servir els magatzems que teacute repartits per Europabull Fer els lliuraments des del magatzem a la resta de clients europeusbull Una gestioacute drsquoestoc integralbull Facilitats per fer lliuraments avanccedilats a les zones on el client distribueix i aixiacute agilitzar la darrera milla

11 Vegeu servicesamazones

12 Vegeu marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna

61

Eacutes una companyia molt innovadora i tecnologravegicament avanccedilada molt conscienciada en el transport sostenible i que busca la magravexima optimitzacioacute en els serveis que ofereix

Una de les darreres iniciatives disruptives que han llanccedilat en el terreny del transport eacutes combinar el transport de merca-deries fent servir contenidors intermodals amb lliuraments de darrera milla mitjanccedilant drons Per aixograve plantegen un disseny especiacutefic dels contenidors que srsquoadapti a la connectivitat amb els drons aixiacute com que en faciliti lrsquoaccessibilitat13

Lrsquouacutes de vehicles intermodals permet a la companyia moure els productes i els drons amb antelacioacute a les agraverees de meacutes demanda mentre srsquoaprofita el temps de viatge per fer els preparatius necessaris

44 Estat actual de les infraestructures al Corredor del Mediterrani14

En aquesta seccioacute es resumeix lrsquoestat actual de les infraestructures ferroviagraveries corresponents al Corredor del Mediter-rani aixiacute com es fa una breu descripcioacute de la problemagravetica de la via de tercer fil implantada i programada en determi-nats trams del Corredor En lrsquoannex es poden trobar els esquemes de cadascuna de les seccions incloses al sector catalagrave del Corredor del Mediterrani segons el disseny que es va presentar el 2012

El desembre del 2010 srsquoiniciaren les circulacions de trens de mercaderies en ample internacional des del Port de Bar-celona fins a la frontera francesa fent servir parcialment la liacutenia drsquoalta velocitat i seccions de la xarxa convencional amb ample mixt emprant via de tres fils A la figura 38 es mostra un esquema de les dues liacutenies disponibles per a mercade-ries en la situacioacute entre 2010 i 2013 amb detall de la connexioacute amb ample mixt Al quadre es mostra com eacutes la via amb ample mixt amb doble raiumll a un costat que permet cobrir els dos amples lrsquoibegraveric en marroacute i lrsquoUIC o estagravendard o inter-nacional en taronja fosc El tercer fil o raiumll eacutes el que apareix en color taronja clar

13 Vegeu wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities

14 Informacioacute obtinguda drsquoADIF

62

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 38

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa Anys 2010-2013

Liacutenia convencional amb ample mixtLAVLiacutenia convencionalEstacions

1668 mm

1435 mm

BARCELONA

FIGUERES

GIRONA

FIGUERES-VILAFANTCONNEXIOacute TP-FERRO

GIRONA MERCADERIESFIGUERES - VILAFANT

BIF MOLLETBIF GIRONA MERCADERIES

MORROT - BIF MOLLET

Font ADIF

Des del gener del 2013 la liacutenia drsquoalta velocitat eacutes operativa en la seva totalitat tal com es veu a la figura 39 Els trens de mercaderies la fan servir des del nus de Mollet fins al tuacutenel del Pertuacutes

FIGURA 39

Esquema liacutenies connexioacute Barcelona - Frontera francesa des de lrsquoany 2013

LAVLiacutenia convencional

Liacutenia convencional amb ample mixt

BCN PORTBARCELONA

Corredor del Vallegraves

Mollet

FIGUERES

GIRONA

Font ADIF

63

La proposta sencera de disseny del Corredor del Mediterrani feta el 2012 eacutes la que es mostra a la figura 40 la propos-ta eacutes la drsquoun corredor ferroviari interoperable des de la frontera francesa fins a MuacuterciaCartagena amb possibilitat de continuar fins a Algesires Suposa un total de 933 km de liacutenia ferroviagraveria electrificada de via doble drsquoample UIC o mixt amb apartadors de longitud de 750 m

FIGURA 40

Esquema de disseny del corredor del mediterrani Any 2012

Corredor del MediterraniProposta de xarxes transeuropees de transport Febrer 2012

Noves liacutenies incloses en el Corredor del Mediterrani

Frontera

Figueres

Girona

Mollet

Castellbisbal

Tarragona

Vila-seca

Vandellograves

Almussafes

LrsquoAlzina

Alacant

Muacutercia

Muacutercia Cargas

Barcelona

Port Tarragona

Port Castelloacute

Port Alacant

Elx

Sant IsidreCartagena

Tortosa Port SaguntPort Valegravencia

Font ADIF

Problemagravetica de la via de tres fils per a lrsquoample mixtEl fet drsquoinstalmiddotlar el tercer fil a les vies per tal que tinguin ample mixt teacute uns inconvenients tegravecnics que es tradueixen en dificultats tant per al manteniment com per a lrsquooperacioacute Calen aparells de via complexos cosa que suposa un encari-ment dels aparells de via i del seu manteniment

Hi ha la necessitat de canviadors de magrave o fil per colmiddotlocar el tercer fil a una banda o lrsquoaltra de la via en funcioacute de condi-cionants de gagravelib (per exemple andanes) o desviaments Aquests aparells comporten una limitacioacute de velocitat drsquoex-plotacioacute per a les circulacions drsquoample UIC a 80 kmh al pas pel canviador de magrave

Actualment els desviaments han estat forccedila millorats permetent que tant per la via directa com per la via desviada hi hagi tres fils i per tant puguin circular per ambdoacutes casos trens de qualsevol dels dos amples de via Fa uns anys aquest tipus de desviament tenia associada una limitacioacute molt restrictiva de la velocitat sent per aixograve uacutenicament vagrave-lids per a zones de maniobres En plena via es feien servir desviaments que tenien a la via desviada uacutenicament un

64

04 DIAgNograveSTIc

ample de via A dia drsquoavui els aparells de via mixtos permeten circular per via directa fins a 160 kmh i srsquoestan homolo-gant per circular a 200 kmh

La via de tres fils requereix tambeacute drsquoinstalmiddotlacions de seguretat i senyalitzacioacute meacutes complexes ja que han de distingir les circulacions de cadascun dels amples Com a consequumlegravencia del descentrament drsquoun dels amples de via existeixen dos eixos diferents de circulacioacute Aquest fet presenta inconvenients en el gagravelib dels tuacutenels i obres de fagravebrica aixiacute com a lrsquoentrevia que ha de ser superior

Per altra banda la diferegravencia de tensioacute entre la xarxa convencional (electrificacioacute a 3 kV de corrent continu) i la xarxa drsquoalta velocitat (electrificacioacute a 25 kV de corrent altern) teacute un impacte directe en lrsquoexplotacioacute amb la necessitat de dis-posar de material motor multitensioacute

45 Factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

A partir de les conclusions dels informes de lrsquoIFeight Med aixiacute com de les entrevistes fetes i dels documents recollits analitzem quins soacuten els principals factors que dificulten lrsquouacutes del ferrocarril

451 Conclusions iFreightMED

En els informes de lrsquoiFreightMED srsquoha pogut constatar que dels sectors estudiats el quiacutemic ja teacute inclograves el ferrocarril a la seva cadena de transport mentre que el de lrsquoautomogravebil ho teacute parcialment Quant al carni en aquest cas pragravectica-ment tot el transport es fa per carretera

Les dificultats del sector carni per incloure el tren a la cadena de transport

Les principals dificultats del sector carni es poden resumir en

bull Es tracta drsquoun producte perible i fresc Aixograve comporta per una banda que lrsquoemmagatzemament requereix drsquounes condicions de temps i de temperatura no sempre garantides en les terminals dels operadors ferroviaris i per tant requereix drsquoun transport quasi immediat Per altra banda depenent del producte teacute un termini de lliurament drsquoentre dos i quatre dies A meacutes cal garantir la cadena de fred en tot moment La manca de fiabilitat en el sistema ferroviari fa que tot aixograve es consideri criacutetic

bull El clients requereixen drsquouns serveis amb una determinada frequumlegravencia i regularitat un miacutenim de tres serveis setmanals per complir amb les necessitats del client

bull En requerir serveis espaiats en el temps es troben que mouen poc volum de transport Aixograve comporta la ne-cessitat de treballar amb trens multiproducte amb possibilitat de parades intermegravedies que poden acabar allargant els temps de viatge

65

La manca de producte de retorn eacutes la principal causa esgrimida pel sector de lrsquoautomocioacute

En el cas del sector de lrsquoautomocioacute la principal dificultat recalcada pels informes eacutes la manca de producte de retorn ja que prop del 20 del vehicles que surten de Catalunya cap a Europa ho eacutes en tren perograve no es veu compensat per una importacioacute semblant de vehicles tot i que en volum total tant la importacioacute com lrsquoexportacioacute de vehicles estan equilibrats Aquest tragravefic es podria veure ajudat per la importacioacute de components de lrsquoautomocioacute que ara es fa pragravec-ticament tota per carretera

Des del punt de vista dels transportistes les dificultats per incloure el tren com a mode de transport dels productes soacuten les seguumlents

bull Es destaca sent segurament el punt meacutes important un canvi de forma de treballar que teacute un fort impacte en lrsquoestructura de lrsquoempresa

bull Per incloure el tren cal fer un canvi en els mitjans de transport aixograve vol dir incrementar les unitats de semire-molcs o UTI per poder-se adaptar a la intermodalitat i a la multimodalitat Eacutes una forta inversioacute que no tots els transportistes poden assumir

bull Per altra banda tal com srsquoha destacat en la diagnosi omplir la cagraverrega de retorn eacutes una de les principals dificul-tats amb la qual es troben els transportistes per poder garantir la rendibilitat En el cas del tren donat que hi ha menys flexibilitat cal fer un nou enfocament per cobrir el retorn

bull Tot aixograve comporta que els transportistes requereixin de formacioacute externa per poder-se adaptar a una nova forma drsquooperar formacioacute que els ajudi a determinar com enfocar-ho amb quins mitjans i com reconvertir i aprofitar lrsquoexperiegravencia els coneixements i els mitjans que ja tenen

452 Conclusions de les entrevistes als operadors de transport

A partir de les entrevistes dutes a terme per aquest estudi als operadors de transport una de les principals dificultats que es detecta eacutes la necessitat drsquointervencioacute dels diferents elements en la cadena de transport amb els riscos de coordinacioacute que comporta Analitzem les respostes segons la implicacioacute de cada colmiddotlectiu

Carregadors

Quegrave opinen els carregadors

bull Hi ha un fort desconeixement del sector i una manca drsquoinformacioacute sobre les diferents opcions multimodals

bull Reticegravencia dels carregadors en lrsquouacutes del ferrocarril pel transport de mercaderies Almiddotleguen manca de fiabilitat costos no competitius manca de traccedilabilitat per al producte transportat i en el cas de productes peribles manca de garanties en el temps de lliurament o en el control de temperatura

bull Manca de confianccedila en la multimodalitat estan meacutes familiaritzats amb la intermodalitat perograve fer agrupatge i canvi de mode de transport no eacutes gens habitual

66

04 DIAgNograveSTIc

Operadors ferroviaris

Quegrave opinen els operadors ferroviaris

bull Material rodant que suposa una barrera drsquoacceacutes per les elevades inversions econogravemiques que comporta Renfe Operadora teacute una posicioacute dominant del mercat

bull Hi ha una forta competegravencia dels serveis europeus en particular des de Franccedila

bull Troben dificultats per cobrir el retorn Les comparteixen amb els operadors multimodals

bull Manca de definicioacute drsquoun correcte sistema drsquoexplotacioacute i operacioacute de les infraestructures existents

Operador multimodal

Quegrave opinen els transportistes

bull Eacutes una figura no desenvolupada a Espanya que cal impulsar Hi ha molt pocs operadors amb aquest perfil que estiguin treballant a Catalunya

bull Igual que en el cas dels operadors ferroviaris la dificultat per cobrir el retorn eacutes un gran impediment

bull Han drsquoassumir la responsabilitat de tota la liacutenia de transport davant el carregador

bull Lrsquoestabliment drsquoalternatives en cas drsquoincident greu eacutes meacutes complicat en el cas ferroviari

453 Dificultats derivades de la infraestructura

Es detecten les dificultats seguumlents

bull Traccedilat amb forts pendents Al corredor drsquoample estagravendard entre Barcelona i la frontera francesa els pendents magravexims arriben al 18permil quan per a una liacutenia de mercaderies eacutes recomanable un pendent magravexim de 12permil

bull Longitud magravexima dels trens de 450 a 500 m aixograve suposa per exemple que una composicioacute de vagons porta-contenidors de 3 TEU solament podragrave portar 20 vagons eacutes a dir 60 TEU Actualment a Franccedila estan circulant trens de 750 m i en corredors concrets fins a 850 m Aixograve obliga que trens que entrensurten per la frontera srsquohagin drsquoadaptar el tren llarg que arriba de Franccedila srsquoha de trossejar en dos trens curts augmentant els costos drsquoexplotacioacute i incrementant el temps de viatge

bull Capacitat de traccioacute limitada per la resistegravencia dels enganxalls En altres paiumlsos es permet que els trens de mer-caderies siguin remolcats per locomotores distribuiumldes al llarg del comboi en un sistema push-pull A la xarxa drsquoADIF la composicioacute muacuteltiple de locomotores teacute com a requisit que aquestes vagin juntes a la capccedilalera del tren la qual cosa limita la capacitat de cagraverrega del tren per resistegravencia dels enganxalls

67

bull Problemes de gagravelib Hi ha seccions de la xarxa drsquoADIF amb gagravelibs forccedila restrictius inferiors al gagravelib interoperable europeu La manca drsquoun mapa acurat de gagravelibs per a la xarxa drsquoADIF ha fet que amb caragravecter generalista srsquohagi adoptat un gagravelib restrictiu per a tota la xarxa (no sempre ajustat a la realitat fiacutesica) que impossibilita drsquoentrada la implantacioacute de trens que transportin camions (ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

454 Dificultats derivades de lrsquoexplotacioacute

Es detecten les dificultats seguumlents

Les companyies privades tenen dificultats per accedir a material rodant drsquoaltes prestacions

bull Material ferroviari

ndash En alliberar-se el sector ferroviari a partir de Renfe es van crear quatre companyies dos per lrsquoexplotacioacute dels serveis (Renfe Viajeros i Renfe Mercanciacuteas) una pel manteniment del material ferroviari (Renfe Fabricacioacuten y Mantenimiento) i una quarta pel lloguer de material a drsquoaltres companyies interessades (Renfe Alquiler de Material Ferroviario coneguda comunament com a companyia ROSCO de ldquoRolling Stock Companyrdquo) Aques-ta darrera companyia es va crear amb la intencioacute que subministreacutes material rodant tant a la progravepia Renfe com a les noves companyies ferroviagraveries privades I eacutes la principal empresa drsquoaquestes caracteriacutestiques que opera a Espanya i per tant propietagraveria de material molt car adaptat a les necessitats especiacutefiques de la xarxa espa-nyola Perograve les operadores privades que no sempre tenen capacitat financera per poder invertir en material rodant es troben que la companyia ROSCO solament lloga material de Renfe de baixes prestacions El mate-rial drsquoaltes prestacions (per exemple material multitensioacute) Renfe no el deixa a ROSCO

ndash Incertesa en la planificacioacute la poliacutetica de ROSCO pot canviar canvien els criteris sobre lrsquoample de via amb aixograve els operadors ferroviaris no srsquoarrisquen a fer grans inversions en material rodant

bull Manca drsquoun sistema drsquoexplotacioacute de serveis regulars en corredors drsquoelevada demanda Aquest tipus drsquoexplota-cioacute amb el suport de terminals adaptades per a lrsquointercanvi modal i de liacutenies que possibiliten la marxa contiacutenua de trens de gran longitud estagrave establert en diferents corredors europeus sobretot per al transport de semire-molcs de camions (soacuten les anomenades ldquoautopistes ferroviagraveriesrdquo)

La liberalitzacioacute del sector ferroviari srsquoestagrave produint molt lentament

bull La liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies estagrave suposant un periacuteode llarg com a consequumlegravencia de les seves rigideses A Alemanya van ser necessaris vuit anys des de la liberalitzacioacute del sector perquegrave els opera-dors privats comencessin a creacuteixer ostensiblement en la seva activitat (vegeu la figura 41) A Espanya la parti-cipacioacute eacutes molt reduiumlda per sota del 10

68

04 DIAgNograveSTIc

FIGURA 41

Evolucioacute del tragravefic de mercaderies a Alemanya mitjanccedilant operadors privats des de la liberalitzacioacute del sector

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Mile

rs d

e m

ilion

s de

tkm

Font Informe de la Comisioacuten teacutecnico cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario 2014

A Europa srsquoha dissenyat una xarxa de corredors ferroviaris per propiciar el transport internacional de viatgers i merca-deries Les liacutenies que conformen aquesta xarxa han de complir requisits drsquointeroperabilitat han de tenir unes caracte-riacutestiques estagravendard per possibilitar que trens de diferents operadors i procedents de diferents paiumlsos hi puguin circu-lar indistintament Cal tenir present que el ferrocarril presenta avantatges sobre la carretera quan es tracta de transportar grans volums de mercaderia a distagravencies superiors als 400 km Interessa per tant que les liacutenies ferroviagraveri-es per al transport de mercaderies puguin traspassar fronteres mantenint una homogeneiumltat de les seves caracteriacutesti-ques per possibilitar la circulacioacute contiacutenua drsquoun tren eacutes a dir garantir la interoperabilitat

455 La quumlestioacute de la interoperabilitat

Definim el que soacuten els paragravemetres bagravesics per garantir la interoperabilitat

bull Ample de via estagravendard 1435 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute en corrent altern de 25 kVbull Sistema de senyalitzacioacute ERTMSbull Apartadors amb longitud de 750 m

69

La xarxa ferroviagraveria convencional a Espanya NO eacutes interoperable En efecte

bull Ample de via 1668 mmbull Sistema drsquoelectrificacioacute de corrent continu a 3000 Vbull Sistema de senyalitzacioacute ASFAbull Apartadors amb longitud de 450 m

Aixograve comporta una greu limitacioacute en la competitivitat del ferrocarril en el transport internacional Aquest fet es posa de manifest en la comparacioacute seguumlent Amb dades del 2011 el tragravefic de mercaderies en milions de tones a les seccions internacionals seguumlents va ser

bull Itagravelia-Franccedila 47 milions de tones (quota ferroviagraveria de lrsquo11)bull Franccedila-Espanya 51 milions de tones (quota ferroviagraveria del 47)

Per solucionar els problemes drsquointeroperabilitat en el Corredor Barcelona-frontera francesa es va dissenyar la Liacutenia drsquoAlta Velocitat (LAV) des de Mollet fins a la frontera com a liacutenia de tragravefic mixt creant aixiacute una alternativa a la liacutenia de la xarxa convencional Barcelona ndash Portbou En general la LAV Barcelona ndash Figueres compleix amb els paragravemetres drsquointer-operabilitat amb lrsquoexcepcioacute dels pendents trobem un pendent de 18 mmm superior als 125 mmm requerits

A la taula 7 i a la taula 8 apareixen les principals caracteriacutestiques de totes dues liacutenies

TAULA 7

caracteriacutestiques de la liacutenia Portbou ndash Barcelona

LIacuteNEA PORTBOu - BARcELONA

Longitud 1615 km (entre Portbou i Barcelona La Sagrera)

Viaample Via doble en ample ibegraveric

Electrificacioacute 3kV cc

Sistema de comunicacions Tren terra

Sistema de senyalitzacioacute ASFA

Sistema de bloqueig Bloqueig automagravetic en via doble amb cTc

Bloqueig automagravetic banalitzat (entre Barcelona i maccedilanet-massanes)

Tipus de tragravefics Llarg recorregut regionals rodalies (liacutenies c-2 entre Barcelona i maccedilanet-massanes) i mercaderies

Rampa caracteriacutestica 15permil (tram Portbou-girona) 12permil (tram maccedilanetmassanes-Barcelona) i 10permil (tram girona-maccedilanet massanes)

Long magravex trens mercaderies 450 m (bagravesica) - 500 m (condicionada)

Velocitat magravexima 160 kmh entre girona i maccedilanet-massanes

140 kmh en els trams Portbou-girona i maccedilanet-massanes-Barcelona

Font ADIF

70

04 DIAgNograveSTIc

TAULA 8

caracteriacutestiques de la liacutenia LAV Barcelona ndash Figueres

LAV BARcELONA - FIguERES

Longitud 1316 km (entre Figueres i La Sagrera meacutes 58 km entre La Sagrera i Sants)

Viaample Via doble en ample UIC

Electrificacioacute 25kV cA

Sistema de comunicacions gSmR

Sistema de senyalitzacioacute ETcS

Sistema de bloqueig Bloqueig de control automagravetic

Tipus de tragravefics Tragravefic mixt (entre mollet i Sants nomeacutes viatgers)

Rampa caracteriacutestica 18permil

Long magravex trens mercaderies Apartadors de 750 m

Velocitat magravexima 350 kmh

Font ADIF

46 Resum del diagnogravestic

En aquest capiacutetol srsquohan revisat els sectors econogravemics potencials aixiacute com tambeacute la situacioacute actual de les infraestructu-res i les principals dificultats que troba el ferrocarril per la seva inclusioacute a la cadena de transport multimodal

El transport de mercaderies per ferrocarril passa per la seva integracioacute en sistemes multimodals El ferrocarril no pot donar servei per fer la ldquoprimera o darrera millardquo aixiacute eacutes un mode que necessita aportacioacute de la capacitat de distribucioacute que teacute el viari Cal disposar drsquoinfraestructures que afavoreixin lrsquointercanvi modal meacutes enllagrave de disposar de liacutenies drsquoalta capacitat i interoperables Eacutes necessagraveria la figura de lrsquooperador multimodal per coordinar els diferents modes que participen drsquoun mateix transport i cal establir un model drsquooperacioacute i explotacioacute adequat a les infraestructures i que aprofiti al magravexim el potencial actual

Pel que fa als sectors econogravemics potencials es pot aportar el resum seguumlent

Sector quiacutemic bull Les exportacions i les importacions es troben compensades

bull Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

bull Principals connexions Tarragona ndash plantes quiacutemiques drsquoAlemanya

71

Sector de lrsquoautomogravebilbull El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril

bull Lrsquoexportacioacute es compensa amb la importacioacute de components de lrsquoautomogravebil

bull El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

Sectors alimentarisbull Entre els principalment exportadors hi ha els sectors seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Tots compar-

teixen unes necessitats semblants quant al transport soacuten productes peribles que requereixen temperatura controlada i terminis de lliurament ajustats

bull Els preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes tenen molt pes exportador

bull Ambdoacutes poden servir per compensar les anades i els retorns

Pols atractorsemissorsbull Grans centres de distribucioacute com per exemple Amazon tambeacute poden ajudar a compensar les cagraverregues tra-

ient avantatges de les seves cadenes logiacutestiques a nivell europeu

bull Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexportacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute

Models multimodals operatius

05

74

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Aquest capiacutetol recull lrsquoanagravelisi que srsquoha fet de diferents operadors que ja treballen amb un model multimodal Lrsquoobjectiu eacutes detectar quins soacuten els seus punts forts i veure quina aplicabilitat tenen a lrsquoentorn de Catalunya

En primer lloc es revisen models que actualment estan operatius a Espanya soacuten pocs i bastant recents poden ajudar a ajustar millor les expectatives a un nivell meacutes proper Tambeacute es fa una anagravelisi dels models que ja existeixen a Europa aquiacute podem trobar meacutes exemples i en situacions diferents perograve tots tant els espanyols com els europeus compartei-xen una segraverie de caracteriacutestiques que poden ajudar a orientar les estrategravegies a seguir

51 Espanya

El tres exemples que srsquoinclouen corresponen a tres models diferents

bull Multirail una operadora ferroviagraveria privada sorgida de la necessitat de dues empreses de transport

bull Tomaacutes Expediciones una empresa de transport tradicional que passa a gestionar la distribucioacute

bull CoolRail una iniciativa pilot per transportar producte fresc drsquoEspanya a Holanda i Alemanya drsquouna forma meacutes sostenible

MULTIRAIL15

Servei ferroviari de transport de granels

Eacutes una operadora ferroviagraveria privada creada el 2005 per iniciativa de dues empreses de transport TCS TRANS i EUCONSA especialistes en el transport de granels Soacuten dues empreses competidores perograve amb una necessitat en comuacute oferir un bon servei als clients Una feia el servei Andalusia-Catalunya i lrsquoaltra a la inversa La manca drsquoun servei fiable ofert per Renfe els va portar a posar-se drsquoacord i crear aquesta companyia sobre tot orientada al transport de granels Tenen lrsquoavantatge que el transport ferroviari de producte quiacutemic eacutes un servei que en costos resulta molt competitiu respecte de la carretera

Actualment ofereixen quatre serveis setmanals dos en cada sentit Eacutes multiclient i multiproducte tot i que bagravesica-ment fan granels El 60 ho cobreixen amb els seus propis clients

Punts fortsbull Servei fiable i regular Barcelona ndash San Roque (Sevilla) en 24 h

bull Gestioacute neutral i transparent no hi ha tractes de prioritat cap als clients propis oferint un servei igual a tots els clients

15 Vegeu wwwmultirailes

75

bull Treballen amb tot tipus de mercaderies incluacutes perilloses

bull A Coacuterdoba tenen terminal progravepia aixograve els hi possibilita oferir serveis com a hub de consolidacioacute i desconsolidacioacute

bull Ofereixen la possibilitat drsquoestoc avanccedilat redueix riscos al carregador en cas de retard en alguna entrega

Punts feblesbull Fins ara no han tingut beneficis tot i que esperen tenir-ne el proper any

bull Riscos financers molt elevats no omplir els serveis oferts suposa una despesa molt elevada

bull Dificultat per ampliar els serveis cal un increment molt gran de la demanda i garantir-ne la continuiumltat

bull Existeix un risc molt elevat drsquohaver de cancelmiddotlar el servei si es manteacute lrsquoopcioacute de nomeacutes ample UIC al tram Tarra-gona ndash Vandellograves

TOMAacuteS EXPEDICIONES16

Han passat de tenir una flota de camions a ser gestors de transport

Empresa catalana pionera a lrsquoEstat espanyol en el transport de productes al mercat escandinau i rus Han passat de ser propietaris drsquouna flota de camions a oferir un servei complet de transport el client pot seleccionar com vol que es mogui la seva mercaderia en funcioacute de paragravemetres com el cost el temps de viatge o les emissions de CO

2

Van participar al projecte iFreightMED a traveacutes del projecte pilot que es va organitzar per transportar productes del sector carni de Girona fins al nord drsquoEuropa (Dresde ndash Alemanya) Com a continuacioacute drsquoaquesta iniciativa des de gener del 2017 ofereixen un nou servei des drsquoAlmeria fins a Hegravelsinki on el client pot seleccionar el tren com un dels modes de transport

Ofereixen diferents alternatives per transportar fruites i verdures des drsquoAlmeria a Hegravelsinki

1 Incloure el tren a la cadena ndash Almeria i Muacutercia fins a Barcelona en camioacutendash Transbord de mercaderies a Morrot o Granollers a un contenidor reefer 45rsquondash Barcelona ndash Travemunde (Alemanya) en trenndash Travemunde ndash Hegravelsinki en ferrindash Lliurament final a client en camioacute

16 Vegeu wwwtomasexpedicioneses

76

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2 Combinacioacute camioacute ndash ferrindash Muacutercia ndash Alemanya en camioacute i Alemanya ndash Hegravelsinki via ferri ondash Muacutercia ndash Bilbao en camioacute i Bilbao ndash Hegravelsinki via ferri

Punts fortsbull Treballen localment a cada destinacioacute disposen dlsquoempreses o personal amb qui colmiddotlaboren per tal drsquoassegurar

sempre el millor servei A meacutes disposen drsquouna xarxa de colmiddotlaboradors locals que els hi facilita la gestioacute drsquoinci-degravencies

bull Ofereixen traccedilabilitat de lrsquoenviamentndash Control de la temperatura a distagravenciandash Alarmes i avisosndash Seguiment de la posicioacutendash Servei de mantenimentassistegravenciandash Sistema alternatiu en cas drsquointerrupcioacute del servei

COOLRAIL17

Iniciativa pel transport de producte fresc des de Valegravencia al nord drsquoEuropa

Un consorci productor de fruites i verdures de la zona de Llevant juntament amb diverses cadenes de distribucioacute holandeses i la companyia logiacutestica Euro Pool System Espanya han posat en marxa un nou servei ferroviari per trans-portar fruites i verdures des drsquoAlmussafes (Valegravencia) fins a CTS Cologne (Alemanya)

Existeix una gran demanda de productes refrigerats com la fruita i la verdura Alemanya eacutes un dels mercats meacutes grans es reben meacutes de 100000 contenidorsany des de Valegravencia El Regne Unit en rep uns 60000 mentre que els Paiumlsos Baixos en reben uns 4400018

Inicialment el servei es llanccedila amb una ruta entre Almussafes (Valegravencia) i CTS Cologne (Alemanya) amb la possibilitat drsquoampliar fins a Rotterdam (Paiumlsos Baixos) Aquesta darrera inicialment es fa per carretera amb previsioacute de realitzar-la en tren durant aquest any En total es tracta drsquoun servei de 48 hores de durada

Ofereixen una capacitat de 42 contenidors amb temperatura controlada amb una frequumlegravencia de dos serveis per set-mana amb previsioacute drsquoampliacioacute a cinc serveis per setmana si hi ha suficient demanda

Perograve detecten un possible coll drsquoampolla donat per la limitacioacute de la longitud del tren a Espanya que permet un magravexim de 32 contenidors Lrsquoopcioacute eacutes dividir el tren amb els costos econogravemics i de temps que suposa tot i que per altra banda tambeacute dona meacutes flexibilitat ja que permet que un dels trens arribisurti des de Barcelona i lrsquoaltre des de Valegravencia

17 Vegeu wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116)

18 Vegeu wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017)

77

52 Europa

Els exemples europeus que srsquohan seleccionat responen a diferents casuiacutestiques

bull SAMSKIP dels Paiumlsos Baixos companyia de transport internacional amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

bull DB Schenker drsquoAlemanya companyia de transport que forma part del grup DB lrsquooperador ferroviari estatal alemany

bull Bayernhaffen Gruppe drsquoAlemanya entitat puacuteblica que aglutina empreses de lrsquoentorn logiacutestic

bull VIIA de Franccedila marca sota la que SNCF lrsquoempresa estatal ferroviagraveria de Franccedila explota les autopistes ferroviagrave-ries que gestiona

SAMSKIP ndash PAIumlSOS BAIXOS19

Forta implantacioacute al nord drsquoEuropa

Es tracta drsquouna companyia fundada a Islagravendia el 1990 actualment ubicada a Rotterdam Ha crescut a partir drsquoadquisi-cions estrategravegiques al sector Ofereixen serveis de logiacutestica i transport amb oficines a 24 paiumlsos europeus i tambeacute fora drsquoEuropa

Els principals serveis que ofereixen soacuten

bull Transport multimodal a Europa

bull Logiacutestica integral a lrsquoAtlagraventic Nord

bull Expedicioacute i logiacutestica mundial de cagraverrega que requereix temperatura controlada

bull Organitzacioacute i transport de cagraverrega a granel a Europa

En el sector multimodal i xarxa Short-Sea tenen un volum de negoci amb una facturacioacute superior a 531 milionsany i mouen meacutes de 600000 TEUsany

Treballen amb mitjans de transport propis i subcontractats El ferrocarril els hi permet traslladar grans volums amb origendestinacioacute a Alemanya Itagravelia Pologravenia Repuacuteblica Txeca Suegravecia i Noruega

19 Vegeu wwwsamskipmultimodalcom

78

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

Punts fortsbull Aporta solucions adaptades a cada necessitat

bull Disposen drsquoun servei porta a porta recollida en origen transport i lliurament a les instalmiddotlacions del destinatari El client estableix un uacutenic contracte amb Samskip

bull Moll a moll en aquest cas el client fa servir els seus propis equips i aprofita lrsquoagravemplia xarxa de transport de Samskip

bull Disposen drsquoun equip de professionals que es responsabilitza drsquoassegurar la cagraverrega drsquoacord amb la normativa complimentar els tragravemits de les duanes i emmagatzemar-la fins al seu lliurament al client

bull Posseeixen oficines locals aixiacute com un servei al client 247

Especialistes en el transport de salmoacute escocegraves

bull Han signat un acord amb FrigoCare (companyia especialitzada en magatzems de fred) per poder oferir les se-ves progravepies instalmiddotlacions de fred a Rotterdam i Aalesund (Noruega) Els hi permet fer les tasques de recepcioacute consolidacioacute paletitzacioacute etc

bull Ofereixen serveis on-line entre drsquoaltres el seguiment de la mercaderia aixiacute com informacioacute sobre la petjada de CO

2 en funcioacute dels serveis multimodals que es fan servir

DB SCHENKER shy ALEMANYA20

Multinacional amb molta experiegravencia en el sector Amb el suport de lrsquooperador ferroviari estatal alemany DB

Companyia alemanya responsable de les activitats logiacutestiques i de transport de DB (Deustche Bahn) que eacutes lrsquoopera-dora ferroviagraveria estatal a Alemanya Estagrave formada per dos unitats de negoci DB Schenker Rail (un dels principals pro-veiumldors en transport ferroviari a Europa) i DB Schenker Logistics (una de les companyies meacutes grans del sector a nivell mundial) A nivell espanyol Transfesa eacutes lrsquooperadora ferroviagraveria associada a DB Schenker Transfesa estagrave participada en un 7029 per Deutsche Bahn Ibeacuterica Holding i en un 2035 per Renfe Operadora

Serveis multimodals que ofereixen

bull Solucions ferroviagraveries convencionals (transbordaments via terminal i railports) acompanyats de serveis addici-onals com poden ser emmagatzematge monitoritzacioacute duanes i documentacioacute entre drsquoaltres

bull Servei porta a porta amb frequumlegravencies regulars per la xarxa ferroviagraveria europea amb alta capacitat i fent servir tant semiremolcs com caixes mogravebils

bull Diferents opcions tren sencer contenidor complet i agrupatge

20 Vegeu wwwdcschenkercom

79

Recentment han incorporat a la seva oferta serveis de connexioacute Xina-Europa a traveacutes del tren Euragravesia21

bull Aquesta ruta ofereix una molt bona alternativa a lrsquoopcioacute mariacutetima

bull Han fet un prova pilot per a clients espanyols en sentit Xina-Europa lliurant les mercaderies en 13-14 dies com a magravexim

ndash Tren Xina ndash Pologravenia aturant-se a la primera terminal del recorregut que es troba a territori de la UEndash Fan la desconsolidacioacute a instalmiddotlacions progravepies per agilitzar lrsquooperacioacute i les tramitacionsndash Trajecte viari entre Pologravenia i Espanya (client)

BAYERNHAFEN GRUPPE ndash ALEMANYA22

Entitat puacuteblica per enfortir els ports com a plataformes multimodals

Es tracta drsquouna entitat puacuteblica de Baviera que aglutina meacutes de 400 empreses que presten serveis als ports controlats per lrsquoentitat Entre drsquoaltres lrsquoentitat teacute participacions a les terminals de transport trimodal de Bamberg GmbH Aschaf-fenburg GmbH i Nuumlrnberg GmbH

Ofereixen solucions logiacutestiques per enfortir el negoci portuari com a hubplataforma

bull Dissenyen estrategravegies

bull Inverteixen en infraestructures

bull Desenvolupen serveis de consolidacioacute i desconsolidacioacute emmagatzematge

bull Colmiddotlaboren amb empreses locals

El 2016 van moure meacutes de 31000 tones de mercaderies de les quals prop drsquoun 20 es van transportar en tren un 10 en vaixell i la resta en camioacute

VIIA23

Responsables de lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries franceses

El 2012 SNCF Logistic crea la marca VIIA per gestionar lrsquoexplotacioacute de les autopistes ferroviagraveries ja en funcionament (AFA ndashAutoroute Ferroviaire Alpinendash i Lorry-Rail entre Betemburg i Le Boulou) i per crear-ne de noves El 2013 VIIA realitza amb egravexit una prova de circulacioacute a escala real creuant la frontera franco-espanyola Els trens carregats amb

21 Vegeu wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml

22 Vegeu wwwbayernhafendeenhtml

23 Vegeu wwwviiacom

80

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

2600 tones connectaren en proves Le Boulou i Figueres a traveacutes del tuacutenel del Pertuacutes El 2013 lrsquoempresa VIIA Connect BA assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Bourgneuf-Aiton prop de Chambeacutery (Franccedila) Les tasques realitzades per VIIA Connect BA inclouen la recepcioacute la verificacioacute i lrsquoembarcament dels combois ferroviaris El 2016 lrsquoempresa VIIA Connect LB assumeix lrsquoexplotacioacute de la terminal de lrsquoautopista ferroviagraveria de Le Boulou prop de Perpinyagrave

Al marccedil del 2016 VIIA inaugura el corredor ferroviari VIIA Britanica que connecta el port de Calais amb Le Boulou i permet enllaccedilar directament el Regne Unit per ferri a traveacutes del primer servei Ro-Rorail drsquoEuropa

Caracteritzacioacute del servei ofert per VIIA

bull Tres serveis diaris (tres anades + tres tornades) 40 trens per setmana

bull Trens de fins a 850 metres el que es tradueix en fins a 48 semiremolcs i 2300 tones de pes Tot i que els apartadors soacuten de 750 metres els seus trens tenen prioritat per circular per aixograve poden oferir trens de longitud superior

bull Servei operatiu els set dies de la setmana amb terminals obertes les 24 hores

bull A la seva web informen del CO2 estalviat

bull Lrsquoany 2016 el 87 dels trens va arribar de manera puntual

Cost i temps de viatge en comparacioacute amb la carretera

bull El model econogravemic de VIIA permet millorar la productivitat dels transportistes Concentra lrsquouacutes dels caps tractors en els trajectes previs i posteriors al transport per ferrocarril mentre que els semiremolcs viatgen en tren de manera que el transportista pugui incrementar els lliuraments sense haver drsquoinvertir en mitjans addicionals Per exemple en la connexioacute Le Boulou-Betemburg el transportista es pot beneficiar drsquoun cost drsquoentre un 10 i un 15 menor que el del transport per carretera

bull Aixiacute mateix gragravecies a lrsquoautopista ferroviagraveria es poden reduir les despeses en combustible i la seva sensibilitat a les fluctuacions dels preus dels hidrocarburs Es pot tenir en definitiva meacutes control sobre les despeses drsquoexplo-tacioacute Un altre avantatge eacutes que es millora la durabilitat dels semiremolcs gragravecies en particular al menor des-gast dels pneumagravetics

bull VIIA ofereix uns temps de trajecte equivalents als del transport per carretera amb doble tripulacioacute i millors que amb un sol conductor (per exemple 24 h entre Calais i Le Boulou davant les 48 hores per carretera) Ofereix trajectes frequumlents amb fins a tres anades i tornades diagraveries entre Le Boulou i Betemburg i fins a cinc anades i tornades diagraveries entre Aiton i Orbassano Els trens de VIIA circulen tambeacute els caps de setmana i els festius dies en quegrave el transport rodat estagrave subjecte a restriccions de circulacioacute

bull El sistema de cagraverrega dels semiremolcs al tren es realitza mitjanccedilant tecnologia de gir de les plataformes ferro-viagraveries possibilitant la cagraverrega lateral Aixograve permet reduir temps drsquooperacioacute a les terminals un tren de 24 va-gons es carrega en una hora

81

FIGURA 42

Sistema de cagraverrega de semiremolcs

OBERTURA DELS VAGONS CAgraveRREGA AMB TRACTORA PROgravePIA TANCAMENT DE VAGONS

Cagraverrega lateral

Sense manipulacioacuteSense grues

Cagraverrega simultagravenia dels tragraveilers

El tragraveiler es carrega sol 5 minuts per tragraveiler

1 h tren complet

La tractora no es transporta

1 2 3

Font VIIA

TAULA 9

Exemples de serveis multimodals a Europa

cOmPANYIA WEB DEScRIPcIoacute

DAmcO

Paiumlsos Baixos

damcocom Forma part del grup maersk Servei complet porta a porta amb possibilitat de seguiment de tota la cadena de transport a traveacutes de la seva app

cONTARgO

Alemanya

contargonet Transport de contenidors entre ports alemanys i la zona interior europea combinen ferrocarril i barcasses per transport fluvial Terminals propis que actuen com a nodes

LKW WALTER

Agraveustria

lkw-walteres Trajecte porta a porta on el trajecte principal es fa en vaixell o en tren Seguiment via gPS accessible des del seu portal

LANuTTI

Itagravelia

lannuttiit Presegravencia a set paiumlsos europeus servei de manteniment 247

K-LOgISTIcS

Begravelgica

klogisticsbe Transport combinat amb serveis de manipulacioacute portuagraveria magatzems especialitzats duanes

DFDS

Dinamarca

dfdscom Especialistes en transport de salmoacute i marisc escocesos

cadena multimodal integrada des drsquoon srsquoempaqueta el producte fins al client final

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la informacioacute corporativa de les companyies

82

05 mODELS muLTImODALS OPERATIuS

53 Resum dels models analitzats

De tots els exemples revisats i analitzats es detecten un conjunt de caracteriacutestiques comunes

En primer lloc cal destacar que les companyies estableixen acords amb operadores ferroviagraveries per oferir els serveis per tren als seus clients que soacuten regulars i en el cas de contenidor complet o agrupatge no requereixen fer reserves amb gran antelacioacute En alguns casos trobem companyies mixtes de serveis logiacutestics i operacioacute ferroviagraveria perograve aquest tipus de relacioacute no eacutes majoritagraveria

El que trobem a totes eacutes una oferta de serveis variada adaptada a les necessitats del client

bull Porta a portabull Moll a mollbull Tren complet contenidor o agrupatge

I que a meacutes a meacutes inclouen serveis afegits com per exemple

bull Consolidacioacute ndash desconsolidacioacutebull Emmagatzematge genegraveric i per productes amb necessitats especiacutefiquesbull Gestioacute de la documentacioacute i duanes

Un punt que es destaca com a molt important a les entrevistes realitzades i que es veu reflectit en els exemples euro-peus analitzats eacutes el fet que treballen amb empreses locals aprofitant aixiacute el seu coneixement de lrsquoentorn

Un altre aspecte que tambeacute cal destacar eacutes que la combinacioacute de modes de transport cerca les fortaleses de cada mode deixant el ferrocarril per al tram central de lrsquoitinerari i la carretera per a la primera i uacuteltima milla

Proposta drsquoestrategravegia

06

84

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Aquest capiacutetol presenta lrsquoenfocament de les estrategravegies per fomentar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal i multiclient com a resultat de tota la informacioacute recollida i analitzada en els capiacutetols anteriors

En primer lloc resumim els requeriments dels diferents actors que participen a la cadena de transport carregadors operadors ferroviaris i operadors multimodals A continuacioacute srsquoexpliquen les principals accions plantejades per tal de poder cobrir les necessitats que aquests requeriments plantegen Finalment es presenten tres propostes de projectes pilot tres iniciatives inicials que es poden dur a terme amb un cost relativament baix

61 Requeriments

1 Resum de les necessitats per tal de facilitar que els carregadors puguin optar a un transport multimodal que inclogui el tren

Quegrave necessiten els carregadors per trencar les reticegravencies cap al tren

bull Oferta competitiva en termes de temps de lliurament preu i impacte mediambiental

bull Informacioacute donar publicitat i promocionar els serveis multimodals perquegrave els carregadors puguin arribar a conegraveixer les possibilitats del transport multimodal les estadiacutestiques de satisfaccioacute del servei i la manera de contractar-lo

bull Traccedilabilitat controlar la posicioacute de la mercaderia i altres paragravemetres com la temperatura Hi ha operadors que ofereixen als seus clients carregadors poder fer el seguiment on-line en continu a traveacutes de la seva eina de con-trol intern

bull Transparegravencia indicar els costos de cada segment de la cadena multimodal

bull Confianccedila per a un determinat servei cal disposar de plans alternatius pel cas drsquoimprevistos que puguin afec-tar de forma significativa al transport previst

bull Responsabilitat delimitar de forma clara les responsabilitats sobre tot el proceacutes del transport qui paga pels retards qui indemnitza per la cagraverrega malmesa qui es responsabilitza del compliment de les normatives de cadascun dels paiumlsos qui es responsabilitza del pagament a empreses subcontractades Actualment la Llei drsquoaccioacute directa obliga al carregador a pagar al transportista subcontractat si no li paga lrsquooperador Srsquointenta protegir aixiacute el petit transportista en un sector molt atomitzat que lrsquoEstat protegeix

85

2 Necessitats per tal de facilitar que els operadors ferroviaris es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave necessiten els operadors ferroviaris per augmentar la seva oferta de serveis

Per facilitar la creacioacute de serveis

bull Estandarditzacioacute de les mesures autoritzades pel transport multimodal El que es vol eacutes facilitar lrsquointercanvi de contenidors entre el mode ferroviari i el mode viari

ndash Ampliar pesos magravexims permesos per eix passant de les 225 t actuals a les 25 t com ja srsquoha fet a Alemanyandash Adequar a lrsquoestagravendard europeu el pes magravexim en el transport per carretera de contenidors intermodals

bull Operativa ajustada i eficient de lrsquoempresa Renfe Alquiler de Material (ROSCO) a les necessitats dels operadors Es tracta drsquoaconseguir una reduccioacute dels impediments per a la incorporacioacute al mercat de les companyies ferro-viagraveries privades

bull Ajustar els cagravenons per a lrsquouacutes de les infraestructures per poder oferir preus competitius

bull Donar suport al transport nacional ferroviari ja que els intercanvis nacionals soacuten el principal flux de merca-deries terrestres

Quines millores necessiten a les infraestructures els operadors ferroviaris

Pel que fa a infraestructures es plantegen necessitats lligades a mesures de baix impacte econogravemic davant de les grans inversions associades a noves infraestructures

bull Revisioacute dels gagravelibs de la xarxa principal per detectar els punts on la limitacioacute eacutes real i valorar lrsquoexecucioacute drsquoobres puntuals que facilitin la circulacioacute de trens de meacutes alccedilada i de vagons que transportin semiremolcs

bull Allargar els apartadors a la xarxa drsquoample ibegraveric dels 450 m actuals als 750 m o meacutes per tal de permetre circu-lar trens de major dimensioacute en el futur

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions de locomotores repartides en diferents punts del comboi

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram Castelloacute ndash Vila-seca on eacutes prevista la doble via uacutenica-ment en ample UIC Aixograve comportaragrave que els serveis actuals que comuniquen el sud drsquoEspanya amb Catalunya amb lrsquoample ibegraveric hagin de desviar-se per Madrid la qual cosa implica un major cost o beacute la seva desaparicioacute Es podria plantejar un pla global de conversioacute drsquoample de via

86

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

3 Les condicions per tal de facilitar que els operadors de transport i flotistes es puguin afegir al transport multimodal

Quegrave requereixen els transportistes per poder optar pel transport multimodal

bull Formacioacute per convertir-se en veritables operadors multimodals no nomeacutes oferir la possibilitat drsquoincloure dife-rents modes de transport a la cadena sinoacute fer-ho amb la millor opcioacute en cada un dels diferents trams adap-tant-se a lrsquoentorn i assegurant la fiabilitat amb una ragravepida resposta davant drsquoincidegravencies

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista hi ha molt desconeixement en el sector i reticegravencia davant del risc que lrsquouacutes del ferrocarril es tradueixi en pegraverdua de llocs de treball Cal reorientar a altres maneres de fer per exem-ple millorar lrsquoeficiegravencia en els serveis de primera i darrera milla o de mitjana distagravencia on realment els flotistes soacuten competitius

bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis ferroviaris per poder preparar ofertes competitives per als seus clients

bull Terminals adaptades a la multimodalitat que facilitin lrsquoemmagatzematge de productes aixiacute com el tractament de productes que requereixin temperatura controlada

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn encarregar a operadors de transport locals la primera i darrera milla per facilitar lrsquoencaix amb els carregadors

A la taula 10 es recull un resum dels requeriments de cadascun dels actors que participen a la cadena de transport multimodal per ajudar a integrar el ferrocarril en els serveis

TAULA 10

Resum de requeriments dels actors involucrats a la cadena de transport multimodal

DEmANDA OFERTA

cARREgADORS OPERADORS FERROVIARIS OPERADORS I TRANSPORTISTES

Infraestructura

bull Oferta competitiva

bull Traccedilabilitat

bull Resiliegravencia

bull Robustesa

bull Revisioacute dels gagravelibs

bull Allargar els apartadors

bull No trencar lrsquoactual connexioacute amb lrsquoample ibegraveric al tram castelloacute ndash Vila-seca

bull Terminals adaptades a la multimodalitat

Explotacioacute bull Operativa ajustada i eficient

bull Disposar de trens meacutes llargs i pesats amb dobles i triples traccions

bull Adaptacioacute a lrsquoentorn (operadors locals)

Regulacioacute bull Acotar responsabilitatsbull Estandarditzacioacute

bull Ajustar els cagravenons bull Accessibilitat a les diferents opcions de serveis

ferroviaris

Poliacutetiquesbull Informacioacute

bull Transparegravenciabull Recolzar el transport nacional ferroviari

bull Facilitar la reconversioacute del sector flotista

bull Formacioacute

Font Elaboracioacute progravepia

87

62 Enfocament

Davant de les necessitats plantejades pels diferents agents implicats en la cadena multimodal es defineixen una segraverie drsquoaccions

621 Coordinacioacute de serveis i infraestructura

Cal definir un model drsquoexplotacioacute multimodal en coordinacioacute amb el disseny de les infraestructures

Model drsquoexplotacioacute global i integral adaptat a la situacioacute actual

La implantacioacute de serveis multimodals al Corredor del Mediterrani estagrave condicionada per les infraestructures ja exis-tents No obstant aixograve hi ha infraestructures que es troben en fase de projecte o planificacioacute el model drsquoexplotacioacute srsquoha de basar en elles Les infraestructures srsquohan de concebre com un mitjagrave per donar un servei de mobilitat que constitueix la finalitat perseguida Cal per tant un model drsquoexplotacioacute que aprofiti les infraestructures existents i de-termini les que srsquohan de construir

Aquest model drsquoexplotacioacute es fonamenta en la demanda de serveis i en els recursos disponibles per atendre les neces-sitats Ha de tenir una visioacute global i integral dels modes de transport de manera que en permeti la combinacioacute de di-ferents modes en un sol itinerari amb el propogravesit drsquooptimitzar el cost generalitzat del transport (cost operatiu + costos externs) aprofitant les fortaleses de cada un

Les infraestructures es planifiquen en funcioacute de les necessitats del model drsquoexplotacioacute

A partir del model drsquoexplotacioacute es planifiquen les infraestructures i es programen les actuacions Cal tenir present que les actuacions infraestructurals no solament inclouen estructures i plataforma de via o carretera sinoacute tambeacute ins- talmiddotlacions centres drsquointercanvi modal etc i han drsquoanar acompanyades drsquoactuacions en material mogravebil

Un itinerari de transport multimodal contempla tres segments generals primera milla o segment de recolmiddotleccioacute seg-ment de transport massiu i uacuteltima milla o segment de distribucioacute El tram massiu ha de comptar amb modes de trans-port que redueixin lrsquoimpacte mediambiental sobre el territori En aquest sentit el ferrocarril presenta clars avantatges sobre la carretera En canvi en la recolmiddotleccioacute i la distribucioacute la flexibilitat requerida per arribar als centres de produccioacute i recepcioacute fa necessari el transport per carretera

Per tal que el ferrocarril pugui oferir una explotacioacute rendible en un segment massiu cal que es doni una de les dues condicions amb caragravecter general

1 Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Els mateixos carregadors defineixen el servei segons les seves necessitats poden fer drsquooperadors de transport subcontrac-tant traccioacute i flotistes i poden oferir lrsquoexceacutes de capacitat de transport a altres possibles clients

2 En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients En aquest cas cal que el ferro-carril ofereixi un servei regular drsquoautopista ferroviagraveria o tren de contenidors

88

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

622 Optimitzar les infraestructures construiumldes i projectades

Mesures de baix cost per millorar les infraestructures

Es plantegen mesures de baix cost perograve que poden tenir un fort impacte en la interoperabilitat un dels factors clau per donar impuls a la inclusioacute del ferrocarril en la multimodalitat

bull Cal determinar amb cura les restriccions de gagravelib i determinar si hi ha accions puntuals que poden possibilitar un gagravelib superior en tota una liacutenia de cara a poder crear autopistes ferroviagraveries

bull Adaptar les infraestructures als criteris drsquointeroperabilitat europeus en la mesura que sigui possible

bull Planificar globalment la introduccioacute del canvi drsquoample de via considerant totes les afectacions a lrsquoexplotacioacute

bull Adaptar les terminals ferroviagraveries per donar cabuda a autopistes ferroviagraveries Aquestes terminals han de dispo-sar de serveis auxiliars com soacuten els de manteniment de vehicles (ferroviaris i viaris) reparacioacute de reefers zona drsquoemmagatzematge per donar estocs de seguretat a carregadors etc

623 Optimitzar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

Mesures que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute

Incloure accions que ajudin a millorar lrsquoexplotacioacute ferroviagraveria

bull Facilitar que els operadors privats accedeixin a material de traccioacute drsquoaltes prestacions

bull Possibilitar traccions muacuteltiples en sistemes push-pull amb locomotores ubicades en diferents punts drsquoun tren

bull Possibilitar trens de longitud de 750 m o superior en determinats corredors malgrat que no tots els apartadors tinguin aquesta longitud establint prioritats per a determinats trens de mercaderies

624 Afavorir un mercat de serveis multimodals

Potenciar la figura de lrsquooperador multimodal

La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa

Eacutes important potenciar la figura de lrsquooperador multimodal establint legalment les seves funcions i responsabilitats Ha de ser el veritable transitari uacutenic interlocutor amb el carregador i srsquoha drsquoocupar de la contractacioacute de cadascun dels serveis que conformen la cadena de transport multimodal des de lrsquoorigen fins a la destinacioacute fent-se responsable de les condicions contractuals establertes amb el carregador respecte a les condicions de transport i responsable tambeacute

89

de satisfer els requeriments legals associats al transport en cadascun dels paiumlsos en quegrave operi aixiacute com el pagament dels serveis que subcontracti

Donar a conegraveixer tota lrsquooferta ferroviagraveria existent per a les mercaderies

Caldria crear un market place on els carregadors puguin cercar comparar i contractar serveis globals de transport a traveacutes drsquooperadors multimodals Aquest market place integrat en una plataforma digital hauria drsquoinformar sobre les opcions de transport multimodal existents i en particular facilitaria estadiacutestiques i opinions drsquousuaris Cada carrega-dor podria comparar diferents alternatives de transport per al seu servei en termes de cost termini de lliurament i emissions de CO

2

Eacutes important tambeacute fomentar les accions formatives sobre el transport multimodal i els seus agents Crear la marca de transport multimodal com a versioacute de transport smart i sostenible

63 Proposta de projectes pilot

Per tal drsquoincentivar el desenvolupament de les accions plantejades es proposen tres projectes pilot enfocats a ser un primer pas per poder afavorir lrsquouacutes del ferrocarril en el transport de mercaderies

a Market place drsquooperadors multimodals

Plataforma interconnectada i oberta a tots els que la requereixin

Creacioacute drsquouna plataforma virtual per a un market place drsquooperadors multimodals que permeti

bull Recopilar lrsquooferta actual de serveis ferroviaris de mercaderies

bull Definir lrsquoabast inicial de la plataforma rutes serveis disponibles cagravelcul de costos seleccioacute drsquoitineraris segons criteris econogravemics de temps o mediambientals i recull drsquoopinions drsquousuaris

bull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi de la informacioacute de forma que es pugui integrar en plataformes de bos-ses de cagraverrega tipus WTransnet

b Foment de sessions formatives i divulgatives sobre el transport multimodal

Formacioacute i informacioacute a mida de les necessitats de cada perfil

Amb plantejament adequat a les necessitats de cada un dels perfils implicats

Flotistes i operadorsbull Com integrar el tren a la cadena de transportbull Reorientacioacute de la forma de treballar prioritzant carretera per la curta i mitja distagravenciabull Connexions amb operadors drsquoaltres paiumlsos per coordinar tota la cadena

90

06 PROPOSTA DESTRATegravegIA

Carregadorsbull Donar a conegraveixer lrsquooferta ferroviagraveriabull Informacioacute de com opera la cadena multimodal de porta a portabull Alternatives per als casos drsquoimprevistos

Operadors ferroviarisbull Publicitar els seus serveis actuals i futursbull Incidir en la necessitat de la transparegravencia en la informacioacutebull Coordinacioacute amb els operadors per integrar el tren a la cadena de transport

c Perllongament cap al sud de les autopistes ferroviagraveries que des de Le Boulou van cap al nord i el centre drsquoEuropa

Aprofitar el que ja funciona per ampliar-ho

El Corredor del Mediterrani podria ser recorregut per una autopista ferroviagraveria que des drsquoAlgesires fins a Le Boulou connecteacutes amb els diferents nodes drsquointercanvi modal Cal fer-ho per fases la primera de les quals podria ser Barcelo-naLa Llagosta ndash Le Boulou Aquesta prova pilot srsquohauria de coordinar amb lrsquooperador VIIA

64 Resum de les accions a emprendre

Com a resum de les accions que es poden fer per potenciar lrsquouacutes del ferrocarril a les cadenes de transport multimodals i multiclient srsquoexposen els punts seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

Cal treballar en termes de

a Reglamentacioacuteb Formacioacutec Market placed Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries que ofereixin serveis regu-lars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit

Aquiacute cal actuar en

bull Revisioacute dels gagravelibs actuacions de baix costbull Normativa ferroviagraveriabull Pilot BarcelonaLa Llagosta ndash Le Boulou

91

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecilment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport

Els principals requeriments per abordar aquest punt soacuten

bull Recopilacioacute de lrsquooferta actual dels serveis ferroviarisbull Definir lrsquoabast de la plataformabull Establir un sistema comuacute drsquointercanvi drsquoinformacioacute

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil flotistes i operadors multimodals carregadors i operadors ferroviaris

Conclusions

07

94

07 cONcLuSIONS

El Pacte Nacional per a la Induacutestria subscrit pel Govern de la Generalitat organitzacions empresarials i sindicals cer-ca afavorir lrsquoactivitat industrial a Catalunya Una de les liacutenies estrategravegiques per assolir aquest propogravesit eacutes millorar lrsquoequipament estructural del paiacutes per millorar la competitivitat de les empreses catalanes Eacutes en aquest context on es planteja la potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani per facilitar el creixement en impor-tacions i exportacions fent que el tren formi part de la cadena de transport

La raoacute de ser del transport multimodal eacutes optimitzar la cadena de transport fent servir en cada tram el modemitjagrave meacutes eficient drsquoacord amb les caracteriacutestiques del servei amb la intencioacute drsquoaconseguir una oferta competitiva i reduir el cost generalitzat del transport eacutes a dir la suma dels costos del servei de transport progravepiament i els costos externs (emissions de CO

2 soroll ocupacioacute del territori congestioacute de la xarxa de transport etc)

Sens dubte el ferrocarril eacutes un mode de transport adequat per transportar grans volums de mercaderies en llargues distagravencies Si es divideix el trajecte drsquouna mercaderia en tres segments el tram de recolmiddotleccioacute o ldquoprimera millardquo el tram central o de transport massiu i el tram de distribucioacute o ldquodarrera millardquo el ferrocarril eacutes adequat per donar servei en el tram central del recorregut Perograve la realitat eacutes que avui en dia no srsquoestagrave aprofitant tot el que pot oferir el ferrocarril la quota de mercat del ferrocarril en el transport de mercaderies se situa al voltant del 18 a Europa mentre que a lrsquoagraverea del Corredor del Mediterrani la quota del ferrocarril representa uacutenicament el 4 En el conjunt de lrsquoEstat espa-nyol actualment hi ha una lleugera tendegravencia a lrsquoalccedila gragravecies a les circulacions ferroviagraveries entre ports i zones logiacutesti-ques De fet la modalitat de transport ferroviari de mercaderies que meacutes ha crescut eacutes la del vagoacute intermodal A tot aixograve cal sumar que a Espanya es constata una molt baixa participacioacute en termes mitjans drsquooperadors privats en el transport ferroviari de mercaderies on Renfe teacute una clara posicioacute dominant amb meacutes del 85 de quota de mercat

Un dels punts febles per a qualsevol mode de transport eacutes lrsquoocupacioacute dels vehicles a Catalunya el percentatge drsquoope-racions en buit a la carretera es manteacute estable des de fa meacutes de 10 anys tot i haver millorat en les grans distagravencies Pel ferrocarril aquesta eacutes una de les principals dificultats la de garantir que els serveis es facin amb un nivell drsquoocupacioacute suficient com per fer-los rendibles Aixograve porta a analitzar les diferents opcions que pot haver per omplir els vagons amb un oferta multiproducte i multiclient

Els principals fluxos logiacutestics drsquoimportacions i exportacions que es donen a Catalunya per ferrocarril se centren en els sectors seguumlents

1 Sector quiacutemic Els trajectes es concentren en les relacions de lrsquoagraverea de Tarragona amb Alemanya Les exporta-cions i les importacions es troben compensades la qual cosa facilita la cagraverrega en el viatge de tornada Hi ha serveis ferroviaris ja consolidats que aprofiten la major seguretat que ofereix el tren en comparacioacute amb la carretera

2 Sector de lrsquoautomogravebil El 20 dels vehicles exportats soacuten transportats per ferrocarril Lrsquoexportacioacute no es troba compensada amb la importacioacute focalitzada en els components que fa servir aquesta induacutestria El transport de components es canalitza fonamentalment a traveacutes de la carretera

3 Sectors alimentaris Entre els que soacuten principalment exportadors hi ha els seguumlents carni fruites hortalisses i llegums Amb molt pes importador es troben els sectors seguumlents preparats alimentaris i dolccedilos els productes lactis i les begudes

95

En aquests darrers sectors les iniciatives per fer servir el ferrocarril en un sistema de transport multimodal han estat reduiumldes gairebeacute amb caragravecter puntual i experimental centrades en lrsquoexportacioacute de fruites i verdures No obstant aixograve els volums de mercaderia transportada justifiquen lrsquouacutes del ferrocarril com ho han posat de manifest iniciatives que ja srsquohan portat en aquest sentit especialment si es poden combinar fluxos drsquoanada (sobretot productes frescos) i tornada (sobretot productes manufacturats i begudes)

Cal esmentar Mercabarna com a gran mercat de producte fresc teacute prop del 35 dels productes dedicats a lrsquoexpor-tacioacute i del 38 a la importacioacute La majoria de les exportacions tenen Europa com a destinacioacute Eacutes un punt que centra-litza lrsquooferta i la demanda dels productes alhora que estagrave ben comunicat amb tots els modes de transport mariacutetim ferroviari viari o aeri Altres grans distribuiumldores tambeacute poden ser bones candidates per ajudar a incrementar lrsquouacutes del ferrocarril en el transport multimodal

Diferents factors lligats a les infraestructures i tambeacute a lrsquoexplotacioacute del servei dificulten el transport ferroviari de mercaderies

bull La necessitat de disposar drsquouna xarxa interoperable que permeti la circulacioacute contiacutenua del mateix tren en corredors de gran longitud que travessin diferents paiumlsos a la vegada que es mantingui la continuiumltat de la xarxa ferroviagraveria espanyola

bull Les limitacions quant a les longituds dels trens i la cagraverrega transportada

bull Lrsquoexistegravencia de terminals i apartadors dissenyats per atendre trens de mercaderies de gran longitud

Drsquoaltra banda la liberalitzacioacute del transport ferroviari de mercaderies amb la incorporacioacute drsquooperadors ferroviaris privats estagrave essent especialment lenta Entre drsquoaltres dos factors contribueixen a endarrerir-la

bull Les dificultats que tenen els operadors per llogar material de traccioacute adequat per circular per liacutenies de dife-rents caracteriacutestiques drsquoelectrificacioacute i senyalitzacioacute

bull Les incerteses en la planificacioacute de les noves infraestructures per exemple pel que fa a la poliacutetica de lrsquoample de via cosa que limita les inversions dels operadors en material rodant

En tot aquest context la utilitzacioacute del ferrocarril en el transport de mercaderies presenta casos drsquoegravexit fonamental-ment en dos models

bull Dos carregadors generen fluxos massius complementaris de sentit oposat en un mateix corredor Aquests carregadors fins i tot esdevenen operadors de transport oferint la seva capacitat sobrant a altres carregadors

bull En un mateix corredor conflueixen muacuteltiples transports per a diferents clients Un operador ferroviari ofereix serveis de transport regulars amb frequumlegravencies elevades Aquest model eacutes progravepiament el de les autopistes fer-roviagraveries convertides en segments principals drsquouna ruta multimodal on es combina ferrocarril i carretera

96

07 cONcLuSIONS

En ambdoacutes casos meacutes enllagrave del bon disseny de la infraestructura (liacutenia i nodes drsquointercanvi modal) cal destacar la figura de lrsquooperador multimodal que es fa responsable del transport en la seva globalitat davant del carregador i coordina les contractacions de cadascun dels mitjans que participen en la cadena de transport

A banda de reforccedilar la figura de lrsquooperador multimodal cal fer accessibles els serveis multimodals als carregadors a traveacutes de la divulgacioacute drsquoaquest sistema i la creacioacute de plataformes digitals de contractacioacute

La coordinacioacute entre els diferents actors eacutes indispensable Cal que el sistema de transport de mercaderies multimo-dal es fonamenti en

bull Operadors ferroviaris que ofereixin serveis regulars i fiables i els donin a conegraveixer a traveacutes de plataformes digitals

bull Operadors multimodals que coneguin les diferents alternatives possibles els temps de viatge i els costos econogravemics i mediambientals i que coordinin tot el servei oferint transparegravencia i traccedilabilitat

bull Carregadors que tinguin confianccedila en el sistema multimodal i facilitin la cagraverrega tant per lrsquoanada com per la tornada

Consequumlentment amb lrsquoexposicioacute recollida en aquest document les fites identificades que han de potenciar el transport multimodal en lrsquoagravembit del Corredor del Mediterrani meacutes enllagrave de les millores infraestructurals soacuten les seguumlents

1 La figura de lrsquooperador multimodal srsquoestagrave estenent a Europa a Espanya encara eacutes una figura escassa Cal donar a conegraveixer les seves funcions i responsabilitats i determinar-les legalment

2 En corredors drsquoalta demanda potencial cal fomentar la creacioacute drsquoautopistes ferroviagraveries capaces drsquooferir ser-veis regulars amb frequumlegravencies de meacutes drsquoun tren al dia per sentit El Corredor del Mediterrani ha de formar part del mapa de la xarxa drsquoautopistes ferroviagraveries drsquoEuropa

3 Per apropar el transport multimodal a tots els ens implicats cal crear un market place on es pugui accedir fagravecil-ment a diferents alternatives comparables per a un mateix servei de transport Aquest market place ha de per-metre que els carregadors per a un determinat servei de transport descrit per lrsquoitinerari lrsquohorari de recollida i lliurament el volum de mercaderia i les condicions de transport (mercaderia refrigerada fragravegil etc) obtinguin diferents alternatives ofertes per operadors multimodals caracteritzades pel preu el temps de recorregut i les emissions de CO

2 Un cop comparades les alternatives els carregadors podran escollir en funcioacute de les seves

prioritats i disposaran de referegravencies i estadiacutestiques del servei ofert per cada operador multimodal

4 Srsquoha constatat un gran desconeixement del funcionament i les possibilitats del transport multimodal per part dels diferents actors Aquesta situacioacute porta a realitzar tasques formatives sobre aquest tema adaptades a cada perfil Aquestes tasques formatives srsquohan de recolzar en la divulgacioacute dels casos drsquoegravexit i explicar els bene-ficis que reporta lrsquouacutes del transport multimodal

Equip de treball

98

EQuIP DE TREBALL

Francisca RosellMagravester en Estadiacutestica i Investigacioacute Operativa per la UPC llicenciada en Matemagravetiques per la UB Cap de projectes i investigadora al CENIT en logiacutestica i transport puacuteblic

Dr Lluiacutes UbaldeDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC Professor del magravester en Sistemes Ferroviaris i Traccioacute Elegravectrica de la UPCInvestigador al CENIT Eacutes expert en planificacioacute i infraestructures ferroviagraveries

Dr Sergi SauriacuteDoctor enginyer de Camins Canals i Ports per la UPC i llicenciat en Economia per la UB Magravester en Dret i Gestioacute Portuagraveria per la UPC Director del CENIT

Bibliografia i webgrafia

100

BIBLIOgRAFIA I WEBgRAFIA

Bibliografia

CALVO Agrave AMPUERO V amp PASCUAL C (2014) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos quiacutemicos entre Tarragona y Alemania iFreightMED

INSTITUT CERDAgrave (2017) Observatori de la Logiacutestica Els indicadors de competitivitat del sistema logiacutestic catalagrave (edicioacute 2017)

MARTIacuteNEZ E AMPUERO V amp PASCUAL C (2015) Anaacutelisis de oportunidades del transporte ferroviario de productos caacuternicos entre Cataluntildea y Europa iFreightMED

MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA ALIMENTACIOacuteN Y MEDIO AMBIENTE (2017) Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2016

MINISTERIO DE ECONOMIacuteA INDUSTRIA Y COMPETITIVIDAD (2017) Informe mensual de comercio exterior de Cataluntildea

MINISTERIO DE FOMENTO (2014) Informe para la Comisioacuten teacutecnico-cientiacutefica para el estudio de mejoras en el sector ferroviario (2014)

MINISTERIO DE FOMENTO (2015) Observatorio del ferrocarril - 2015

MINISTERIO DE FOMENTO (juliol 2017) Observatorio del transporte de mercanciacuteas por carretera Oferta y demanda

MINISTERIO DE FOMENTO (2017) Observatorio del Transporte y la Logiacutestica en Espantildea - Informe anual 2016

PEacuteREZ P (2015) Pla de negoci drsquoun servei multimodal orientat a la induacutestria de lrsquoautomocioacute entre Catalunya i el centre drsquoEuropa iFreightMED

STEADIESEIFI M DELLAERT N P NUIJTEN W VAN WOENSEL T amp RAOUFI R (2014) Multimodal freight transportation planning A literature review European Journal of Operational Research 233(1) 1ndash15

101

Webgrafia

bull marketing4ecommercenetamazon-en-cataluna - accedit el 28112017

bull servicesamazones - accedit el 28112017

bull wwwbayernhafendeenhtml - accedit 22112017

bull wwwcoolraileuropecom - accedit 300617

bull wwwdcschenkercom - accedit 22112017

bull wwweuropoolsystemcom es - Lanzamiento de la nueva conexioacuten ferroviaria de productos frescos (171116) - accedit 300617

bull wwwmercabarnacat - accedit 30102017

bull wwwpdcschenkercomdbs-worldcampaigns-estren-eurasiatren-eurasiahtml - accedit 22112017

bull wwwrailfreightcom - Fresh food rail service Valencia-Rotterdam to be launched next year (91017) - accedit 161117

bull wwwrailfreightcomintermodal20170815amazon-wants-to-equip-freight-trains-with-drone-facilities - accedit 30112017

bull wwwsamskipmultimodalcom - accedit 22112017

bull wwwtomasexpedicionesesesnoticiaphpid=48amptitle=nuevos-envios-multimodales-desde-almeria-hasta-helsinkisthashJlz0EYT4dpbs - accedit 22112017

bull wwwtransfesacom - accedit 22112017

bull wwwvisbrosjyrenofrigocareaalesundWebView - accedit 30112017

bull wwwviiacom - accedit 01122017

bull wwwworldcargonewscomhtmw20170508410470htm - accedit 3011201

Annex

104

ANNEx

Estat actual de les infraestructures ferroviagraveries del Corredor del Mediterrani

Segons el disseny del 2012

1 Tram Castellbisbal-Tarragona (Vila-seca) 90 km de via doble + 7 km de via uacutenicaSituacioacute EN PROJECTE

FIGURA 43

Tram castellbisbal-Tarragona (Vila-seca)

Font ADIF

Implantacioacute drsquoample mixt entre Castellbisbal i Vila-seca (90 km) Accessos amb dos amples de via a

bull Port de Tarragona i les seves induacutestries petroquiacutemiques

bull Derivacions particulars CELSAGONVAUTOGONVARRI a Castellbisbal SOLVAYCERESTARSEAT a Martorell

bull Centres logiacutestics SEATTarragona Classificacioacute i Castellbisbal

Construccioacute de 5 apartadors de 750 m Tarragona (mixt) Sant Vicenccedil (ibegraveric) lrsquoArboccedil (estagravendard) la Granada (estagraven-dard) Sant Sadurniacute (ibegraveric)

105

2 Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves30 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

FIGURA 44

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Plataforma drsquoample ibegraveric de doble via amb travessa polivalent per canviar posteriorment a ample estagravendard

106

ANNEx

FIGURA 45

Tram Tarragona (Vila-seca)-Vandellograves

Font ADIF

3 Tram Vandellograves-Castelloacute146 km de via doble + 12 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

bull Adaptacioacute de liacutenia doble existent i ramal de via uacutenica a lrsquoample internacionalbull Construccioacute de dos apartadors de 750 m

FIGURA 46

Tram Vandellograves-castelloacute

Font ADIF

107

4 Tram Castelloacute-Valegravencia103 km de via doble + 17 km de via uacutenica Situacioacute EN EXPLOTACIOacute()1

Castelloacute-Sagunt canvi drsquoample a la via del costat muntanya a ample estagravendard i implantacioacute drsquoample mixt a la via del costat mar

Sagunt-Valegravencia implantacioacute drsquoample mixt a les dues vies existents

Modificacions a la proposta de disseny del 2012

bull Nova plataforma addicional drsquoample estagravendard EN PROJECTE

FIGURA 47

Tram castelloacute-Valegravencia

Font ADIF

() El 22 de gener del 2018 srsquoinauguren els serveis drsquoalta velocitat fent servir la via de tres fils entre Valegravencia i Castelloacute

108

ANNEx

5 Tram Valegravencia-LrsquoAlzina94 km de via doble Situacioacute EN CONSTRUCCIOacute

Nova liacutenia de doble via drsquoample UIC

FIGURA 48

Tram Valegravencia-LrsquoAlzina

Font ADIF

109

6 Tram LrsquoAlzina-Alacant65 km de via uacutenica Situacioacute EN PROJECTE

Implantacioacute drsquoample mixt a la liacutenia de via uacutenica existent Construccioacute de dos apartadors de 750 m i ample mixt

FIGURA 49

Tram LrsquoAlzina-Alacant

Font ADIF

COLmiddotLECCIOacute PAPERS DE LrsquoOBSERVATORI DE LA INDUacuteSTRIA

1 Les dones en el sector industrial a Catalunya Carme Poveda

2 Reconeixement i valoracioacute dels requeriments de lrsquoentorn legal amb incidegravencia sobre la dimensioacute de lrsquoempresa Modest Guinjoan

3 Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Catalunya Joan Miquel Hernaacutendez Gascoacuten (director) Jordi Fontrodona Francoliacute Adriagrave Morron Salmeron Laia Castany Teixidor Manel Clavijo Losada i Beleacuten Tascoacuten Alonso

4 Potenciacioacute del transport multimodal al Corredor del Mediterrani des de la implementacioacute de models multiclient i multiproducte eficients CENIT - Centre drsquoInnovacioacute del Transport

Pot

enci

acioacute

del

tran

spor

t mul

timod

al a

l Cor

redo

r del

Med

iterr

ani

des d

e la

impl

emen

taci

oacute de

mod

els m

ultic

lient

i m

ultip

rodu

cte

efic

ient

s

Page 13: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 14: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 15: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 16: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 17: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 18: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 19: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 20: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 21: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 22: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 23: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 24: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 25: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 26: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 27: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 28: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 29: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 30: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 31: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 32: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 33: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 34: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 35: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 36: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 37: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 38: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 39: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 40: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 41: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 42: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 43: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 44: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 45: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 46: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 47: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 48: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 49: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 50: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 51: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 52: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 53: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 54: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 55: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 56: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 57: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 58: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 59: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 60: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 61: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 62: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 63: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 64: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 65: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 66: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 67: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 68: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 69: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 70: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 71: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 72: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 73: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 74: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 75: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 76: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 77: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 78: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 79: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 80: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 81: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 82: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 83: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 84: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 85: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 86: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 87: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 88: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 89: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 90: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 91: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 92: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 93: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 94: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 95: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 96: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 97: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 98: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 99: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 100: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 101: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 102: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 103: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 104: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 105: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 106: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc
Page 107: PAPERS DE L’OBSERVATORI DE LA INDÚSTRIA · 2019. 3. 1. · Any 2016 59 Figura 37. Comparativa entre Catalunya i Mercabarna en termes d’importació i exportació de producte fresc