pa2013-14 setembre-cat.pdf

CO NSE RV A TO RI L I CE U - No u de la Ramb la , 8 8 - 0 80 01 B arc e l on a - Te l : 9 3 32 7 12 0 0 c ons erv a to r i @co nse rv a to r i - l i ce u .es - h t t p : / / www. c o n se rv a to r i - l i c eu . es /

PROVES DACCS AL GRAU SUPERIOR DE MSICA

NORMATIVA I ORIENTACIONS CURS 2013-2014

C O N S E R V A T O R I D E L L I C E U P R O V E S D ' A C C S A L G R A U S U P E R I O R 2 0 1 0 - 1 1

2

PROVES D'ACCS AL GRAU SUPERIOR

El Conservatori Superior de Msica del Liceu convoca Proves d'accs per iniciar els estudis Superiors en

aquest Centre en el curs 2013-2014. Les Proves daccs es desenvoluparan d'acord amb el que estableix la

Resoluci ENS/254/2013, de 7 de febrer, per la qual saproven les bases que regeixen les proves especfi-

ques daccs als ensenyaments artstics superiors adaptats a lEspai Europeu dEducaci Superior.

L'objectiu de les Proves d'accs ser avaluar les aptituds dels aspirants i determinar si poden cursar els

ensenyaments de Grau Superior de Msica en l'especialitat triada. I tamb, en el cas de que el nombre

d'aspirants ho fes necessari, disposar dels elements de judici per a decidir quins dels candidats reuneixen

ms mrits per accedir a les places disponibles.

Les especialitats i modalitats per a les quals es convoquen les Proves d'accs per al curs 2013-2014 sn les

segents:

INTERPRETACI (Instruments de Msica clssica i contempornia: arpa, cant, contrabaix, fagot, guitar-ra, obo, percussi, orgue, piano, saxfon, tromb, trompa, trompeta, tuba, viola, viol i violoncel. Instru-

ments de Jazz i Msica moderna: bateria, baix elctric, cant, contrabaix, flauta travessera, guitarra elc-

trica, percussi, piano, saxofon, tromb, trompeta i viol. Instruments de Msica tradicional: guitarra fla-

menca).

COMPOSICI PEDAGOGIA (tret de les modalitats de clarinet i flauta travessera)

Les Proves daccs es realitzaran a la seu del Conservatori del Liceu, carrer Nou de la Rambla, 88, de Bar-

celona.

La data dinscripci s a partir del 12 de juliol de 2013. Les Proves daccs comenaran el dia 3 de setem-bre de 2013 a les 9h.


3

ASPIRANTS

Dacord amb el que estableix la normativa vigent, la prova est adreada als aspirants que estan en pos-

sessi del Ttol de batxiller (LOE o LOGSE) o b:

-El ttol de BUP o COU del Pla del 70

-Prova daccs a majors de 25 anys per a estudis universitaris (independentment de la carrera universi-

tria).

-Qualsevol titulaci universitria (llicenciatura o diplomatura), incls qualsevol grau superior de msica

(Pla 66 i LOGSE) o el ttol professional de msica del Pla del 42.

Els estudiants estrangers que hagin cursat el batxillerat al seu pas i no lhagin homologat han de sollicitar:

1- L'homologaci del seu ttol lAmbaixada o Consolat Espanyol ms prxim a la seva ciutat de residncia.

2- Una vegada obtinguda aquesta documentaci demanar el "Volant d'Inscripci Provisional al Ministeri

dEducaci (www.mec.es) o al Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya

(www.gencat.cat/educacio).

En cas de no poder efectuar el trmit dhomologaci del ttol o no disposar del ttol de batxillerat i ser ms

gran de 19 anys (complerts al 2013),cal realitzar una Prova especfica de Batxillerat

Els aspirants que no compleixin aquest requisit, en el cas de ser ms grans de 19 anys (complerts durant

lany 2013), poden presentar-se per a la superaci duna prova especfica, que acrediti que laspirant posseeix la maduresa en relaci amb els objectius del batxillerat. Aquesta prova es regula a lapartat 6 de la

ja esmentada Resoluci ENS/254/2013, de 7 de febrer,. s elaborada per la Direcci General de Formaci

Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial.

Els aspirants que en el moment de la inscripci a les proves es trobin cursant el sis curs del grau mit-

j/professional i/o el batxillerat, i per tant no puguin disposar dels documents acreditatius dhaver-los supe-

rat, els han daportar abans de la publicaci de la puntuaci definitiva.

Els aspirants es poden inscriure a les Proves daccs en dues modalitats, si b noms poden obtenir plaa en el centre per a una delles. En el cas de ser admesos en les dues modalitats, shauran de matricular en la que hagin indicat com a preferent en el Full dinscripci.


4

ESTRUCTURA I CONTINGUTS DE LES PROVES DACCS

Les Proves daccs al Grau Superior de Msica es divideixen en dues parts, A i B, les quals es composen

de diversos exercicis. s necessari arribar a una qualificaci mnima de 5 en cadascuna delles per a poder superar les Proves daccs.

Els aspirants que no posseeixin el Ttol de grau professional de msica (establert per la Llei orgnica

2/2006, de 3 de maig), el Ttol de grau mitj de msica (establert per la Llei orgnica 1/1990) o el Ttol de

Professor (segons el pla aprovat pel Decret 2618/1966) han de fer un exercici especfic a ms de les dues

parts de les Proves daccs. Lexercici especfic es qualifica de forma separada de la resta dexercicis de les

parts A i B.

Exercici especfic per a aspirants sense Ttol de grau mitj/professional

Lexercici especfic per a aspirants sense Ttol de grau mitj/professional, t per objectiu comprovar si la

persona aspirant ha assolit les competncies del grau mitj/professional de msica. Consisteix en la realit-

zaci dun comentari, duna obra o fragment musical, que es presentar en partitura i en audici. El comen-

tari ha de versar tant sobre aspectes concrets de lobra i de la interpretaci presentada, com sobre aspectes

generals associats a lobra i al seu context.

Laspirant podr triar entre diverses obres destils musicals diferents corresponents als mbits dels quals el

centre ofereixi places. La durada de lobra o fragment a comentar no ser superior a cinc minuts.

El temps que disposa laspirant per a aquest apartat s de dues hores. (Veure lAnnex 1 per a un exemple

orientatiu).

Proves especfiques daccs als ensenyaments superiors de Msica

Les proves especfiques daccs als ensenyaments superiors de Msica tenen dues parts, part A i part B.

Com ja sha dit, cal tenir una qualificaci mnima de 5 en ambdues per a poder superar les Proves daccs.

Per raons dorganitzaci de les Proves no es pot garantir el coneixement dels resultats de la part A abans de

linici dels exercicis de la part B. Els aspirants hauran de realitzar tots els exercicis dambdues parts encara

que eventualment puguin obtenir un resultat no favorable en alguna delles.


5

Part A de les Proves especfiques daccs

La part A consta de quatre exercicis per a totes les especialitats: 1) Dictat meldic i polifnic 2) Anlisi duna partitura 3) Anlisi duna audici 4) Prova instrumental

1) Dictat meldic i polifnic

Aquest exercici soferir en tres opcions, vinculades respectivament a la Msica clssica i contempornia, al

Jazz i la Msica moderna i a la Msica tradicional en la vessant de Guitarra flamenca. Els aspirants faran

una o altra segons la seva especialitat instrumental. Si algun aspirant es presenta a dues especialitats

dmbits diferents, caldr que faci lexercici en les dues opcions.

Els Dictat meldic pot ser interpretat en qualsevol instrument relacionat amb lmbit corresponent, i ser

escoltats en viu o en enregistrament. Tindr una durada no superior a vuit compassos i sescoltar un mnim

de 10 vegades i un mxim de 15.

El Dictat polifnic ser un passatge a quatre veus interpretat en viu o en enregistrament per un instrument

polifnic o per instruments diferents. En lopci vinculada a la Msica clssica i contempornia i a la Msica

tradicional en la vessant de Guitarra flamenca es pot resoldre transcrivint les quatre veus o fent-ho solament

amb la veu superior i el baix i indicant en aquest cas lharmonia amb els xifrats adequats. En lopci vincula-

da al Jazz i la Msica moderna caldr indicar cada acord amb el xifrat corresponent.

El Dictat polifnic tindr tamb una durada no superior a vuit compassos i sescoltar un mnim de 10 vega-

des i un mxim de 15 (veure lAnnex 1 per a exemples orientatius).

La durada conjunta dels dos exercicis de Dictat ser duna hora i trenta minuts.

2) Anlisi de partitura

Aquest exercici soferir en tres opcions, vinculades respectivament a la Msica clssica i contempornia, al

Jazz i la Msica moderna i a la Msica tradicional en la vessant de Guitarra flamenca. Els aspirants faran

una o altra segons la seva especialitat instrumental. Si algun aspirant es presenta en dues especialitats

vinculades a mbits diferents, caldr que faci lexercici en les dues opcions. La pea o passatge a analitzar

no pot ser superior als 100 compassos. Es plantejaran diverses preguntes per a orientar el treball danlisi,

sempre acceptant la pluralitat de mtodes amb que es pot realitzar aquest (veure lAnnex 1 per a exemples

orientatius) . El temps que disposar laspirant per a aquest exercici ser de dues hores.


6

3) Anlisi auditiva

Aquest exercici soferir tamb en tres opcions, vinculades respectivament a la Msica clssica i contempo-

rnia, al Jazz i la Msica moderna i a la Msica tradicional en la vessant de Guitarra flamenca. Els aspirants

faran una o altra segons la seva especialitat instrumental. Si algun aspirant es presenta en dues especiali-

tats vinculades a mbits diferents, caldr que faci lexercici en les dues opcions. La durada de la pea o

passatge a analitzar ser al voltant de quatre minuts, per aquest temps podr variar dacord amb les carac-

terstiques de cada modalitat. Sescoltar un mnim de tres i un mxim de cinc vegades. Es donaran unes

preguntes orientatives per al treball danlisi, per com en el cas de lAnlisi duna partitura, sacceptar ls

de diverses tcniques danlisi (veure lAnnex 1 per a exemples orientatius). El temps que disposar

laspirant per a aquest exercici ser duna hora i trenta minuts.

4) Prova instrumental

Aquesta part de les Proves daccs t objectius i continguts diferents segons les especialitats. Si laspirant

es presenta a les Proves per a dues especialitats en les que aquesta part de les Proves sigui igual, noms

caldr fer-la una vegada.

Especialitat dInterpretaci i de Pedagogia: Comportar lexecuci duna obra obligada o triada dun llistat obligat, de carcter tcnic, segons lmbit i la modalitat. El centre publicar la relaci dobres

amb una antelaci de dos mesos abans de l inici de les Proves daccs.

Especialitats de Composici: Presentaci dun programa a interpretar amb l instrument principal de laspirant. El nombre mnim dobres o moviments complets presentats ser de quatre. Les obres escolli-

des hauran de formar un programa variat en llenguatges i estils i, en la mesura possible, representatiu

dels diferents perodes de la histria i repertori principal de lespecialitat. Si per a la interpretaci duna o

ms obres s necessria la participaci daltres instrumentistes o cantants, acompanyants o secci rtmi-

ca ser responsabilitat dels candidats procurar-se la collaboraci dels msics necessaris. En obres

daquestes caracterstiques ser imprescindible que la part del candidat tingui un paper solista o en tot

cas suficientment destacat per a permetre la seva valoraci individual. La durada mnima total del pro-

grama haur de ser de quinze minuts. En el moment de comenar aquesta part de les Proves els aspi-

rants facilitaran al Tribunal cpia de les partitures per triplicat. El Tribunal podr decidir si els aspirants

han dinterpretar el seu programa complet o b parts determinades.


7

Part B de les Proves especfiques daccs Els exercicis i el contingut de la part B sn diferents segons lespecialitat:

ESPECIALITAT DINTERPRETACI: En lespecialitat dInterpretaci hi ha tres exercicis.

1) Exercici dinterpretaci: Aquesta prova consisteix en la presentaci dun programa a interpretar amb l instrument principal de

laspirant.

El nombre mnim dobres o moviments complets presentats ser de quatre, excepte en el cas de cant en les opcions vinculades a Msica clssica i contempornia, per a les quals ser de vuit.

Les obres escollides hauran de formar un programa variat en llenguatges i estils i, en la mesura possible,

representatiu dels diferents perodes de la histria i repertori principal de lespecialitat. Si per a la interpreta-

ci duna o ms obres s necessria la participaci daltres instrumentistes o cantants, acompanyants o

secci rtmica ser responsabilitat dels candidats procurar-se la collaboraci dels msics necessaris. En

obres daquestes caracterstiques ser imprescindible que la part del candidat tingui un paper solista. La

durada mnima total del programa haur de ser al voltant de trenta minuts. Almenys una de les obres haur

de ser interpretada de memria.

En el moment de comenar aquesta part de les Proves els aspirants facilitaran al Tribunal cpia de les parti-

tures per triplicat. El Tribunal podr decidir si els aspirants han dinterpretar el seu programa complet o b

parts determinades.

Per a lespecialitat de piano (Instruments de Msica clssica i contempornia) el repertori escollit ha

dincloure:

1) una obra polifnica.

2) un moviment de Sonata clssica (preferentment de tempo rpid) o b una obra en forma de Variacions

del mateix perode.

3) dues obres de lliure elecci.

Per a lespecialitat de percussi el repertori haur dincloure obres de cada un daquests apartats: caixa,

timbales, multi percussi, marimba, vibrfon i un passatge orquestral.

Per a les modalitats de lmbit d Instruments de Jazz i Msica moderna cal preparar quatre temes d'estils

diferents (swing, be-bop, bossa, latin, fussion,...). El centre publicar una llista preferent de temes Standard

recomanats. S'haur de fer una improvisaci sobre el repertori escollit. En el cas del piano i la guitarra elc-

trica, caldr interpretar un fragment a solo (veure orientacions especfiques en l Annex II).


8

2) Sessi de treball:

Aquest exercici, amb una durada mxima de deu minuts, es proposa detectar la capacitat de reacci i

dassimilaci respecte a unes demandes musicals concretes El resultat sortir de la valoraci que es faci

dun treball realitzat per laspirant a partir de les indicacions pedaggiques del Tribunal sobre el repertori

presentat.

3) Lectura a vista, improvisaci o baix continu:

Per als aspirants a instruments de Msica clssica i contempornia, excepte orgue i de Msica tradicional

en la vessant de Guitarra flamenca: prova dinterpretaci amb lectura prvia dels materials, corresponents a

una obra o fragment musical. Per als aspirants a la modalitat dorgue: realitzaci dun baix continu en un

estil de la primera meitat del Segle XVIII. Per als aspirants a instruments de Jazz i Msica moderna: impro-

visaci, duna durada mxima de deu minuts, sobre un tema (melodia i progressi harmnica).

Els aspirants disposaran dun temps mnim de deu minuts per a la preparaci daquest exercici.


9

ESPECIALITAT DE COMPOSICI:

En lespecialitat de Composici hi ha quatre exercicis.

1) Exercici descriptura:

Els aspirants hauran descriure un passatge musical d entre dotze i setze compassos, desenvolupant un

inici donat en escriptura a quatre veus. Es donaran diverses opcions en estils diferents, a triar per laspirant.

Es valorar especialment la capacitat de desenvolupar lexercici mantenint la coherncia estilstica i estruc-

tural de l inici proposat. El temps per fer aquest exercici ser de dues hores. 2) Exercici dinstrumentaci:

Caldr instrumentar una pea pianstica o un fragment per a una formaci orquestral o de cambra. Es valo-

rar la destresa en ls dels instruments, els seus registres i les seves possibilitats tcniques, i tamb el

coneixement de la tradici en les disposicions i les combinacions instrumentals. El temps per fer aquest

exercici ser duna hora i trenta minuts. 3) Presentaci de msica composta per la persona candidata:

Els aspirants han de presentar la partitura i, en el cas de que sigui possible, lenregistrament, de dues obres

o treballs fets per ell/a que considerin rellevants o representatius de la seva formaci i experincia creativa.

Aquests treballs caldr presentar-los una setmana abans de l inici de les Proves daccs. El Tribunal co-

mentar els treballs amb laspirant, el qual haur de respondre a les preguntes que se li facin sobre diversos

aspectes de les seves composicions o sobre la seva formaci i coneixements que tinguin rellevncia per a

lespecialitat, i tamb sobre els exercicis descriptura i instrumentaci.

Els aspirants hauran de dipositar les partitures i, en el seu cas, enregistraments a la Secretaria del Conser-

vatori dues setmanes abans de linici de les Proves, per a que puguin ser examinades prviament pel Tribu-

nal. 4) Lectura a vista al piano:

Prova dinterpretaci al piano amb lectura prvia dels materials, corresponents a una obra o fragment musi-

cal. Els aspirants disposaran de deu minuts per a la preparaci de la lectura a vista.


10

ESPECIALITAT DE PEDAGOGIA: En lespecialitat de Pedagogia hi ha quatre exercicis.

1) Escriptura dun passatge didctic:

Aquest exercici t dues fases: a) Reconeixement auditiu i transcripci escrita de diversos aspectes (inter-

vals, harmonies, cadncies, dinmiques, textures, etc.) dun fragment musical. b) Escriptura dun passatge

musical amb carcter didctic, per a una situaci daprenentatge de l instrument principal de laspirant. El

passatge ha de complir unes caracterstiques establertes pel Tribunal. La durada total daquest exercici ser

de tres hores.

2) Desenvolupament dun tema sobre aprenentatge musical:

El candidat disposa de quinze minuts per preparar un tema a escollir dels que li proposar el Tribunal, que

haur dexposar posteriorment. Tamb haur de respondre a les preguntes que li pugui fer el Tribunal. Els

temes proposats inclouran preferentment qestions didctiques relatives a la prctica de lensenyament de

linstrument.

3) Exercici dinterpretaci vocal:

Interpretaci de a) una obra vocal individual, amb acompanyament o sense, escollida prviament de manera

lliure i de b) una obra vocal individual amb text que caldr llegir a vista. Laspirant tindr deu minuts per a

preparar lobra de b).

s responsabilitat de laspirant ha de procurar-se el o els acompanyants necessaris.

4) Exercici dinterpretaci: Aquesta prova consisteix en la presentaci dun programa a interpretar amb l instrument principal de

laspirant.

El nombre mnim dobres o moviments complets presentats ser de quatre, excepte en el cas de cant en les opcions vinculades a Msica clssica i contempornia, per a les quals ser de vuit.

Les obres escollides hauran de formar un programa variat en llenguatges i estils i, en la mesura possible,

representatiu dels diferents perodes de la histria i repertori principal de lespecialitat. Si per a la interpreta-

ci duna o ms obres s necessria la participaci daltres instrumentistes o cantants, ser responsabilitat

dels candidats procurar-se la collaboraci dels msics necessaris.


11

En obres daquestes caracterstiques ser imprescindible que la part del candidat tingui un paper solista. La

durada mnima total del programa haur de ser de trenta minuts. Almenys una de les obres haur de ser

interpretada de memria.

En el moment de comenar aquesta part de les Proves els aspirants facilitaran al Tribunal cpia de les parti-

tures per triplicat. El Tribunal podr decidir si els aspirants han dinterpretar el seu programa complet o b

parts determinades.

Per a lespecialitat de piano (Instruments de Msica clssica i contempornia) el repertori escollit ha

dincloure:

1) una obra polifnica.

2) un moviment de Sonata clssica (preferentment de tempo rpid) o b una obra en forma de Variacions

del mateix perode.

3) dues obres de lliure elecci.

Per a lespecialitat de percussi el repertori haur dincloure obres de cada un daquests apartats: caixa,

timbales, multi percussi, marimba, vibrfon i un passatge orquestral.

Per a les modalitats de lmbit d Instruments de Jazz i Msica moderna cal preparar quatre temes d'estils

diferents (swing, be-bop, bossa, latin, fussion, pop-rock,...). El centre publicar una llista preferent de temes

Standard. S'haur de fer una improvisaci sobre el repertori escollit. En el cas del piano i la guitarra elctri-

ca, caldr interpretar un fragment a solo (veure orientacions especfiques en l Annex II).


12

RESULTATS I EFECTES DE LES PROVES DACCS

La puntuaci i qualificaci final de les Proves daccs es faran dacord amb la ponderaci que estableix la

Resoluci xxxxx. Ladmissi dels aspirants que hagin superat les Proves es far per ordre decreixent de

puntuacions obtingudes de manera individualitzada per a cada mbit, modalitat i itinerari.

La superaci de les Proves d'accs nicament dna dret a matricular-se en el curs acadmic per al qual han

estat convocades.

Un cop finalitzada la convocatria ordinria i efectuada la matriculaci en el Grau superior de Msica, si

resten places vacants el centre pot fer la segona convocatria de proves especfiques. Els aspirants que,

havent superat les Proves en la seva convocatria ordinria, no hagin obtingut plaa en el centre, hauran de

realitzar de nou tots els exercicis si es presenten a la convocatria extraordinria.


13

ANNEX I PROVES D'ACCS AL GRAU SUPERIOR

Exemples orientatius per als exercicis de les Proves daccs


Especialitats vinculades amb la Msica clssica i contempornia

Estudiar la pea proposada (R. Schumann: Estudi Op.3 nm.3 sobre un Caprici de Paganini) i contestar a

les segents preguntes (les preguntes representen possibles models, el nombre total o les qestions con-

cretes poden ser diferents):

1) Amb quin model es pot identificar lestructura general de la pea?

2) Localitzar en algun punt de la pea els segents acords: Sptima de dominant, Sptima disminuda,

6/4 cadencial, Sexta augmentada, Sexta napolitana,.

3) Quina s la funci habitual (estructural i expressiva) dels acords de Sexta augmentada?

4) Assenyalar totes les cadncies de la pea i determinar el seu tipus i funci.

5) Quines anomalies sembla haver-hi en la disposici dels acords i la conducci de veus en el primer

comps?

6) Aquesta pea s una transcripci pianstica duna pea original per a viol. Qu va representar Paga-

nini per als pianistes-compositors romntics? Fer una valoraci de la prctica de larranjament o

ladaptaci de msica per a un instrument diferent del que va imaginar el seu compositor.


14

R. Schumann: Estudi Op.3 nm.3 sobre un Caprici de Paganini


15


Especialitats vinculades amb el Jazz i Msica moderna

Estudiar la pea proposada (My Romance) i respondre a les segents qestions.

1) Forma del tema

2) Anlisi harmnica i meldica

3) Relacions escala - acord

4) Suggerir harmonitzacions alternatives per a algun passatge


16


17

Part A de les Proves especfiques daccs

1) Dictat meldic


1) Dictat meldic



18

2) Dictat polifnic


2) Dictat polifnic



19

3) Anlisi duna partitura


1. Estudiar la pea proposada (Preludi en Si major Op. 28 nm. 11 de F. Chopin per a piano sol) i des-criure la seva estructura. Amb quin tipus formal pot identificar-se?

2. Determinar en detall la seva possible divisi en frases. Indicar els esdeveniments harmnics ms rellevants, els motius ms destacats i el disseny general de les lnies meldiques principals. En quina manera es relacionen o contrasten les diferents seccions?

3. Definir ls de l instrument: textura, frmules dacompanyament, utilitzaci dels registres.

4. En alguns moments de la pea pot haver-hi un conflicte entre el comps i la veritable naturalesa rtmi-ca de la msica. On i de quina manera?

4) Anlisi duna audici


[Beethoven, Sonata per a viol i piano en Sol major Op.96. III. Scherzo]

1. Desprs descoltar atentament lenregistrament que sha proporcionat, intentar situar histricament la

pea en qesti. A quin perode pertany i de quina manera es manifesten les seves caracterstiques

estilstiques?

2. Determinar lorganitzaci formal de la pea, el seu tempo i carcter general, els instruments utilitzats,

els trets rtmics i dinmics, i altres aspectes que puguin semblar dinters del llenguatge o lestructura.

3. Quina relaci es produeix entre els instruments a cada secci? Com canvia aquesta relaci i la textu-

ra resultant en les diferents parts?


20

F. Chopin: Preludi en Si major Op. 28 nm. 11


21

3) Anlisi duna partitura


Anlisi harmnica (nmeros romans, fletxes i corxets) i meldica del tema A Sleepin Bee. Dir, per a cadas-cun dels acords, lescala que li correspon. Escriure tamb, una per una, les escales amb la seva correspo-nent anlisi meldica, en full annex (les que surten ms duna vegada, s suficient escriure-les noms un cop).

4) Anlisi duna audici


[CD: John Coltrane Blue Train (1957, Blue Note) Tema: Blue Train]

Comentar l enregistrament, tenint en compte:

- Lestil i el perode. Les caracterstiques generals daquest perode.

- La forma del tema.

- La forma general de larranjament: comps, instruments, solos, interludis, coda, etc.

- Llenguatge meldic-harmnic.

- Altres caracterstiques tcniques i estilstiques.

- Si s possible, indicar el nom del disc i intrprets que hi intervenen.


22

PROVES DACCSAL GRAU SUPERIOR DE MSICA////NORMATIVA I ORIENTACIONS

Exemples orientatius per als exercicis de les Proves daccsEspecialitats vinculades amb el Jazz i Msica moderna

Documents

pa2013-14 setembre-cat.pdf