oooN

~

IV-- CAMPUSE

.=>e

Full informatiu mensual de la Universitat de Vic

Lliurament deis primers títols de Mestre delTeacher Training Centre M. Antónla Canals

Una de!egació de la Universitat de Vic, encapcalada pe!rector Ricard T orrents, va ser e!s darrers dies de juny i pri-

Vista de la sala el dia dellliurament deis tírols

El dia 30 de juny es van lliurar en unacte solemne a Katmandu els títols dernestre a 31 estudianrs, la primera pro-moció del Teacher Training CentreM. Anronia Canals, que compta ambel suport de la Universitat de Vic i dela Tribhuvan University de Katman-duo Per al' acte de lIiurament es va tras-Iladar a Nepal una delegació de 23persones encapcalada per Ricard Tor-rents, rector de la Universitat de Vic.Aquest centre, dedicat a la formacióde mes tres d'aquell país, ha estat pro-mogut per la ripollesa Victoria Subi-rana (Vicky Sherpa), formada a l'Es-cola de Mestres de Vic. Vicky Sherpafa deu anys que és a Nepal i ja ha cre-at, a més de l' escola de mes tres, duesescoles d'educació infantil i primaria,

mers de juliol a Katmandu per fer e! solemne lliuramentde diplornes de la primera promoció de mestres.

Viky Sherpa amb els recrors i representanrs de la UV i de laTribhuvan University

la Oaleki School i la Catalunya Scho-01, que s'ha inaugurat aquest mateixestiu.El Centre de Formació de Mestres M.Antónia Canals -que porta aquestnom en honor de la coneguda pedago-ga i professora de Vicky Sherpa a lauv- compta amb el suport i l'assesso-rament de les universitats de Vic iTribhuvan, que comparteixen l'ense-nyament als mestres nepalesos i ator-guen conjuntament el diploma que elsacredita com a participants en el cursd' actualització pedagógica que els per-met ensenyar nens d'enrre 3 i 12 anys.La col-laboració entre les dues univer-sitats data de l' agost de 1999. La Trib-huvan University aporta a l'escola demes tres els locals, suport logístic i els

professors d'historia i Ilengua del país.La Universitat de Vic hi aporta elsprofessors de didáctica i marca el ni-vell pedagogic.Als professors de la UVque volen do-nar c1asses al Nepal se'ls exigeix un altdomini d'angles i experiencia en edu-cació infantil i primaria.Les activitars, tant en el terreny del'ensenyament com del desenvolupa-ment en general que Vicky Sherpa haendegat a Nepal, vénen recolzades perl'ONG Fundació Amics de VickySherpa, amb seu a Barcelona i a Kat-mandu, que coordina els apadrina-ments de l'educació d'infants nepale-sos o la concessió de microcredits a lesfamílies que ho necessiten.

Universitat de Vic Carrer Sagrada Familia, 7. Tel 93 886 1222. Fax. 93 889 10 63. http://www.uvic.es

Creació de dos cárrecs nous a LaUniversitat de Vic

La Universitat de Vic ha creat doscárrecs nous, el de Delegat del Rectorper a la Recerca, per al qual ha estatnomenat el Dr. Josep M. Serrat, lli-cenciat en Biologia per la Universitatde Barcelona i doctorat en Ciencies

per la Universirar Autónoma de Bar-celona, amb un prestigiós currículumde recerca reconegut internacional-ment, i el de Delegada del Rector pera les Relacions Inrernacionals, carrecper al qual ha estar nomenada la pro-fessora M. Antónia Pujol, llicenciadaen Filologia Anglesa i amb una llargaexperiencia com a cap de RelacionsInrernacionals de la Facultar de Cien-cies Jurídiques i Econórniques.

Canvi de direeció a L'EseoLad'ldiomes de LaUV

Sergi Oomínguez i Tarragona ha as-sumir la direcció de I'Escola d'Idio-mes en subsritució de la professoraMontserrat Corrius, que ha estat 3anys en el cartee. Sergi Domínguez ésllicenciat en Anglogerrnániques, enl'especialitat d'Alemany, per la Uni-versitat de Barcelona. L'any 1995 vaobrenir el rírol de suficiencia investi-gadora amb el treball "De Nierzsche aMaragall: Les traduccions de Mara-gall d'Also sprach Zarathustra". L any1991 va entrar als Estudis Universita-ris de Vic com a professor de l'Escolad'Empresarials, i el 1993 va passar a laFacultat de Ciencies Humanes, Tra-ducció i Documenració, on des de lla-vors imparteix docencia. A més d'ungran coneixemenr de I'alemany, 00-mínguez té un bon domini de lesllengües anglesa, francesa, italiana ineerlandesa. Actualrnent té en prem-sa el llibre Beiheft zur AngewandtenLinguistik, escrit en col-laboració

amb la professora Lucrecia Keim,rarnbé de la UV.

CAMPUS

L'enginyer Manuel Vilar nomenat directorde l'Escola Polltécnlca Superior

Manuel Vi lar

Manuel Vilar i Bayo, garriguenc de53 anys, ha esrat nornenat pel rectornou director de I'Escola PolitecnicaSuperior. Vilar és enginyer industrial,en l' especialitat de Tecniques Energe-tiques. De la seva formació académicadestaquen els quatre cursos a I'EscolaSuperior d'Estudis Socials de I'ICESB.Després d'una llarga experiencia coma enginyer en la industria química (2anys) i de la construcció (10 anys), va

dedicar-se a l'exercici lliure de la pro-fessió d' enginyer durant tres anys,temps que va compaginar amb la re-dacció de la revista Ibérica, dedicada ala divulgació de temes científics.L any 1988-89 es va incorporar alsEstudis Universitaris de Vic, primercom a professor de I'Escola d'Empre-sarials i després de I'Escola Politecni-ca. En aquest centre cornenca a de-senvolupar la seva tasca docenr dinsdel Departamenr de Maternatiques iposteriormenr s'incorpora al Depar-tarnent d'Enginyeria de Projecres,fins que aquest es va inregrar en elDepartamenr d'Economia i Indús-tries. Acrualmenr imparteix classes ales carreres d'Enginyeria TécnicaAgrícola i Enginyeria d'OrganitzacióIndustrial. També és responsable dela coordinació de convenis de coope-ració Universitat-Empresa i ha estatcodirector de dues edicions de la Uni-versitat d'Estiu.

Els Premis de Didáctica tanquen els actesdel 20e aniversari d'Eumo Editorial

La primavera vinent es fara públic elveredicre del jurat dels Premis deDidáctica, convocats conjunramentper Eumo Editorial i la Facultatd'Educació de la Universitat de Vic, ies podrá fer balanc de totes les inicia-tives impulsades amb motiu del vinte

aruversan.Aquests premis, convocats per pro-moure la creació de materials didác-tics que dediquin una atenció especiala la diversitat i al tractamenr transver-sal de les arees curriculars, han des-pertat forca interés en el col-Iectiu do-cenr, segons comenren les directoresd'Eurno Editorial.Una de les activitats més destacadesd'aquest any i mig va ser I'exposició«Llibres i estudis superiors a Vic: una

historia de 1.000 anys», dirigida perModest Reixach, que va tenir lloc alMuseu de l'Art de la Pell de Vic, entreel seternbre i el novembre de 1999, iper la qual van passar més de 2.000 vi-sitants.També va ser un exit de participació elConcurs Narratives O. La quaranrenade treballs que van concórrer a la pri-mera convocatoria van anar en la líniaque es prerenia: potenciar la creativi-tat en el format llibre i experimenraren el terreny de I'humor i del llen-guatge literario Aquest mes s'ha con-vocat una nova edició del concurs, lesbases del qual es podran consultar a lapagina web d'Eumo i a les principalsllibreries.www.uvic.es/eumoedi torial

Ricard Torrents defensa la marcaUniversitat de Catalunya

En el seu parlament de clausura delcurs 1999-2000, Ricard Torrents,rector de la Universitat de Vic, va des-tacar la Globalització, les Noves Tec-nologies i l'Avaluació de la Qualitatcom a tres punts fonamentals en elfutur de la Universirat. Torrents con-sidera que som en un Mercat Univer-sitari Global i que hem de situar-nos-hi, posicionar-nos-hi i competir-hi.Per a aixo defensa la necessitat de cre-ar la marca Universitat de Catalunya ide posar-hi les universitats catalanes,«a sernblanca del que fa l'Estar de Ca-lifornia, on sota la marca Universitatde California hi ha totes les universi-tats de l'Esrat, grans i perites, tecnolo-giques i pluridisciplinars, públiques iprivades.» Aquesta «Universitat deCaralunya», que Torrents ja havia de-fensat molres vegades per motius dereconsttucció nacional, considera quepotser acabara imposant-se finalrnenrper motius mercanrils, «Les aliances,les fusions, les agregacions, són el quemarca el futur de les universitats. Capuniversitat, per gran que sigui, podrádespreciar les aliances. Nosaltres hiesrern abocats. Haurem de trobaraliats a Catalunya, a Espanya, a Euro-pa, a Sud-América, amb els quals pu-guem treballar allá i/o aquí.»

Revistes commemoratives delsaniversaris d'Eumo Editorial i de

l'Escola Potltécnlca Superior

Amb l'edició de dos números mo-nografics de la revista Miramarges,l'un dedicat als vint anys d'EumoEditorial i l'altre als deu anys de l'Es-cola Polirecnica Superior, s'han clau-surat els actes de celebració d' ambdósaniversaris. Cada número resumeix lahistoria de la institució corresponentexplicada pels protagonistes: autors iprofessionals, estudiants i professors.

CAMPUS

Aquest curs la UV amplia a set els títols propis

Graduar Superior en Disseny(Gráfic, Moda i Inreriors)BAU, Escola Superior de DissenyCarreró de les Carolines, 4,08012 BarcelonaPersona de contacte: HumbertPlantada. Telefon: 934153474http://www.baued.es

Graduat Superior en Mitjans deComunicacióMass Media, Escola Superior deMitjans de ComunicacióCI Muntaner, 573 baixos,08022 Barcelona.Persona de contacte: Raül MartÍnez.Telefon: 93 418 99 40http://www.compunet.es/massmedia

mass mediaescala superior demitjans de comunicació

Graduat Superior en Estudis deTurísme (Vic)Universitat de VicPersona de contacte: Imma Puig.Telefon: 93 88161 77http://www.uvic.es

Graduat Superior en Estudis deTurisme (Barcelona)ESERPCI Girona, 24, 08010 BarcelonaPersona de contacte: CarmenBarquero. Telefon: 93 265 84 50http://www.eserp.com

Graduar Superior en Periodisme iComunicació EmpresarialESERPCI Girona, 24, 08010 BarcelonaPersona de contacte: CarmenBarquero. Telefon: 932658450http://www.eserp.com

Graduat Superior en Enginyeria deSegurerat i Qualitat IndustrialIUCT (Institut Universitari deCiencia i Tecnologia)CI Alvarez de Castro, 63,08010 MolletPersona de contacte: Móriica Mena.Telefon: 93 597 34 32http://www.iuct.com

Una imatge de l'Insrirur Universirari de Cienciai Tecnologia de Mollet

Graduar en Gestió i Direcciód'Empreses EsportivesEscola Superior Johan CruyffCI G irona, 24, 08010 BarcelonaPersona de contacte: Jesús López.Telefon: 93 265 84 50http://www.eserp.com

Graduat Superior en Empresa iEconomia InternacionalESERPCI Girona, 24, 08010 BarcelonaPersona de conracte: CarmenBarquero. Telefon: 93 265 84 50http://www.eserp.com

Feixas Aulet cedeix unaproposta dldáctlca a la UV

L'empresa Feixas Aulet va endegarl'any 1995 una campanya didácticasobre l'ús racional dels carburanrs i vapublicar materials de suport que elsalumnes havien de treballar in situ a labenzinera.Un cop l'empresa ha donat per tanca-da l' experiencia, ha cedit els materialsde l'exposició a la Facultar d'Educa-ció de la UV per tal que puguin conti-nuar essent útils.Un grup d'estudianrs d'aquesra Fa-cuitar, dirigits pel professor JordiMartí, han reelaborat el material di-dactic, De moment, una cinquantenad'escoles d'Osona han rebut el dossieramb la proposta didáctica que constad' orientacions per al professor, cin-quanta quaderns per a l'alurnne, unacol-lecció de fotografies, vídeos delsprogrames 'Més enlla del 2000' i'Medi Arnbient' que sobre aquestacampanya va ernetre Televisió de Ca-talunya, i propostes de reciclatge i re-conversió de deixalles.

Donació de microscopis i llibresdldáctics a la UV

Mn. Manuel Serinanell, eminentmereoroleg i astrónom de Vic, va ferdonació a la UV dels seus cinc apa-rells de microscopia i de bibliografiasobre els microscopis en el transcursd'una entrevista amb Manuel Vilar ijulita Oliveras, director i professorade l'Escola Politecnica Superior res-pectivament.Tot i que alguns dels aparells són an-tics i només podran ser exposats, te-nen una importancia cabdal per com-prendre la tecnologia óptica deprincipis del segle XX. EIs alrres mi-croscopis serviran per a la realitzacióde les practiques de diferents assigna-tures dels estudis d'Enginyeria Tecni-ca Agrícola i Ciencia i Tecnologia delsAliments.

CAMPUS

..

sa Trobada Transfronterera de Sensors iBiosensors

El setembre de l'any passat el Crup derecerca en Sensors de I'Escola Politec-nica Superior de la Universitat de Vicva participar en la 4a Trobada Trans-fronterera sobre Sensors i Biosensorsque va tenir lloc a la ciutat de Mont-peller. En l' acte de clausura, els res-ponsables dels comités científic i or-ganitzador van proposar que la seu dela propera Trobada fos la ciutat deVic, i que el Crup de recerca en Sen-sors de la Universitat de Vic formés elcomité de responsabilitat local.La Trobada, que rindra Iloc al PalauBojons de la UV els dies 21 i 22 de se-tembre, aplega investigadors que tre-bailen en R+D sobre sensors i biosen-sors, tant en laboratoris públics comprivars, procedents de l' euroregióconfigurada per Catalunya, Llengua-doc-Rosselló, Migdia-Pirineus i lesseves arees d'influencia.EIs objectius són: presentar les realir-zacions dels diferents laboratoris del' euroregió, la delimitació de termesd'interes compartir per a emprendreconjuntament projectes de recerca i

v-+

desenvolupament i les possibles apli-cacions de sensors i biosensors en al-guns problemes ambientals o indus-trials que afecten l'euroregió.

Sensors en el control de processosEIs sensors químics s'utilitzen cadavegada més en l'analisi de dererrni-nats components, substrats o produc-tes en que les recniques rradicionalspoden presentar problemes d'especi-ficirar i interferencies degudes a altresproducres, Un dels requisirs per tenirun bon control del procés és la possi-bilitat de fer una monitorirzació viaon-fine o, millor encara, in-ti ne. Res-pecte de les tecniques tradicionals, elssensors químics tenen els avantatgessegüents:L'analisi es mostra en temps real.L analisi és conrinu i, per tant, afavo-reix un major control del procés.Evita la necessitat de disposar de sisre-mes autornátics per prendre mostres.Necessita quantitats molt petites demostra, la qual cosa beneficia processosen que es disposa de poca substancia.

DOCU/OPINIÓ

El grup d'Iniciativa per Caralunya-EIsVerds s'ha mostrar torhora favora-ble a l'aprovació d'aquesra llei, és adir, d'aquests Estudis Universitaris deVic. En e! programa d'Iniciativa perCatalunya-Els Verds de les darrerese!eccions municipals llegim textual-ment, pel que fa als Estudis Universi-raris, la proposta «d'irnpulsar e! pro-jecte de conversió en universitar.Dotar de cornperencies la FundacióPública per als Estudis Universitaris iobrir-la a la representació de les forcespolítiques i sindicals, Cambra de Co-mere;:i insritucions financeres. Pro-rnoure una política de beques per aesrudiants que garanteixi l'accés alsEstudis Universiraris de Vic per a tot-hom». És, per tant, com a continua-ció d'allo proposar explícirament aixíen e! programa electoral que e! nostreCrup s'ha posicionar davant d'a-quesra proposició de llei.Recordem que Vic va voler tenirsempre una universitar pública. Ja e!1970 es va proposar crear una escolade magisteri, i e! 1978, en e! marcde! III Congrés Universitari Carala,va voler fer efectiva la proposta mit-jancant una fórmula d'extensi6 uni-versitaria.El nosrre grup reconeix que e!s Estu-dis Universitaris de Vic han suposatun e!ement tant de reactivacióeconómica com de reactivació cultu-ral de la zona. La presencia d'uns Es-tudis Universitaris de Vic ha impul-sar la Iaicització deis corrents depensament a Osona i e! seu entorn, il'aportació de noves propostes recni-ques en camps que tenien molr aveure amb les bases de la vida cultu-ral i económica de Vic i de! seu en-torno

Ignasi Riera, aleshores (21 de maig de1997) diputar al Parlamenr de Caralunyapel grup Iniciativa per Catalunya- ElsVerds. Fragmem de la Presentaciá del Pro-jecte de llei de reconeixement de la Uniuer-sitat de Vic.

CAMPUS

Novetats de la Universitat de Vicper al curs 2000-2001

La Universitat de Vic ofereix aquestcurs vint-i-dues carreres homologa-des i augmenta a set el nombre de tí-tols propis. La novetat més rellevantés la titulació de Mestre, especialitatd'Educació Física, que s'irnparteixper primera vegada i arrodoneix acinc les especialitats de Mestre. Lesaltres són: Educació Infantil, Educa-ció Primaria, Educació Especial iLlengua estrangera.També és nova la possibilitat d' estu-diar Ciencies Empresarials i el segoncicle de la Llicenciatura d'Adminis-tració i Direcció d'Empreses de sis anou de la tarda. EIs estudis de tarda-vespre s'ofereixen igualment per a lesllicenciatures de Psicopedagogia iCiencia i Tecnologia dels Aliments iI'Enginyeria d'Organització Indus-trial. En aquestes carreres I'estudiantpot distribuir-se la carrega lectiva alllarg de dos, tres, quatre o més anyssegons la seva disponibilitat horaria ode dies a la setmana. Així mateix es téen compte l' especificitat de l' estu-diant que treballa, tant en les classes

presencials com a l'hora de fer treballsde cursoPer als estudiants que no treballentors els centres de la Universirat deVic disposen de borses de treball moltactives que els permetran de compa-ginar els estudis amb feines rernune-rades del seu nivel! acadernic.Aquest curs l'Escola Politecnica Su-perior acaba el rrasllat a l' edifici de laTorre dels Frares, molr ben equipat iamb amplis laboratoris amb Ilocs depractiques individuals o d'un máxirnde dues persones. També es potencienles practiques en empreses, especial-ment de les enginyeries tecniquesd'Inforrnática de Gestió i la de Tele-comunicacions).Paral-lelament augmenten les placesdels programes internacionals d'in-tercanvi d'estudiants amb una trente-na d'universitats estrangeres.La Universitat de Vic ofereix a tots elsestudiants modalitats de pagamentmolt avantatjoses mitjancant quotesmensuals per tal de facilitar al maxirnl' accés a la Universitat.

CAMPUS

..

El17 d'octubre tlndrá lloc la inauguració oficial del curs 2000-2001

Una imarge de la inauguració del curs 1999-2000

L'acte oficial d' inauguració de! cursacadernic d'enguany tindra lloc e! di-marts 17 d' octubre a la Sala Maria Vi-la d'Abadal de I'Edifici e! Sucre icomprará amb la presencia destacadade d'Antoni Duran L1eida, conse!lerde Governació i Re!acions Institucio-nals de la Generalitat de Catalunya, e!q ual inaugurara previament l' edificide l'Escola Politecnica Superior al car-rer de la Laura.La llicó inaugural la llegira e! Dr. jo-sep M. Serrat, de l'Escola PolitecnicaSuperior, de!egat de! rector per a laRecerca, sobre e! genoma humá,Duranr aquest acte també es lliuraranles insígnies institucionals de la Uni-versitat de Vic a persones que s'hagin

distingit per la seva contribució a lavida de la universitat en qualsevol deiscamps que conformen les seves activi-tats, i els premis als millors expedientsacadernics de cada promoció.En e! vestíbul de la Politecnica espodrá veure, de! 28 de setembre finsal 30 d'octubre i amb motiu de lainauguració de! curs, l' exposició "150anys d'Enginyeria a Catalunya" que, através d'imatges concretes i parcialsdóna una visió de l' evolució de I'En-ginyeria Industrial i, per tant, de la in-dústria de! nostre país.La mostra esta estructurada en sis te-

mes: Associació i Formació, Química,Electricitat, Automoció, Energia iTextil.

813 estudiants a la Universitat d'Estiu 2000

Homenarge a Ramon Vinyera, amb Jacinr Codina, alcalde de Vic, i Ramon Pinyol, vicerecror d'Afers Aca-dernics de la Universirar de Vic

La cinquena Universitat d'Estiu es vadesenvolupar amb la xifra record de813 estudiants que culminen unaprogressió constant, ja que la darreraedició va tenir una matrícula de 695

estudiants. En total s'han impartir 27cursos que han mobili tzat 110 profes-sors.Paral-Íelamenr s'han desenvolupattres exposicions, un concert inaugural

i la presentació de! llibre De quanérem o no musulmans, la presentacióde les acres de! «Col-Ioqui sobre la po-esia de Mique! Martí i Po]" i I'horne-natge a l' estudiós Ramon Vinyeta.L'exit, naturalrnent, no ha estat uni-forme, algunes propostes noves hantingut molta acceptació i, en canvi,cursos que ja semblaven consolidatshan tingut davallades irnportants, al-guns fins i tot han hagut de seranul-Iats.L'aposta pel creixement, la diversifi-cació temática i l'extensió territorialera arriscada, pero e! resultat de con-junt és bo.Globalment, els cursos organitzats aVic han tingut més exit que els orga-nitzars des de fora; els de noves tecno-logies s'imposen netament sobre elsde ciencies socials, i els d' alt contin-gut acadernic sobre les propostes méslúdiques.També és destacable e! fet que un66% deis assisrents eren dones i un34% homes.

CAMPUS

4a Trobada d'Hlstória de la Ciencia i de la Técnica

EIs dies 27, 28 i 29 d'octubre tindralloc a la Universitar de Vic la quartaTrabada d'Hisroria de la Ciencia i dela Técnica organitzada per la SocietatCatalana d'Hisrória de la Ciencia i dela Técnica (SCHCT), que es va fun-dar el 1991 com a filial de l'Institutd'Esrudis Catalans, i la Universirat deVic. Les Trobades se celebren cadados anys amb l' objectiu de d' aplegarperiodicament els treballs deis socis,de discutir-los, de presentar els pra-jectes i les preocupacions del col· lec-tiu cientific. Es tracta, globalment,d'impulsar el conreu de la recerca enhistoria de la ciencia i de la técnica entots els seus aspectes; de difondre elsresultats d' aquestes recerques; de fo-mentar la coordinació i l'estudi delpatrimoni culrural de la humanitatrelacionat amb la ciencia i la técnica,

VI TROBADA D'HISTORIA DELA CIENCIA I DE LA TECNICAVIC: 27, 281 29 d'octubre de 2000, Unlverslta1: delVIc

en particular en l'ambit dels PaisosCatalans; de vetllar per la coordinaciói l'inrercanvi científic de tots els estu-diosos catalans de la historia de laciencia i de la técnica i, en particular,pel pie reconeixement d'aquesta coma disciplina científica diferenciada ide fomentar linrercanvi i la relacióamb altres societats similars.Les Trobades presenten tres tipus di-ferents de sessions científiq ues: lessessions ordinaries, amb comunica-cions orals i posrers, els simposis mo-nografics amb coordinador i les con-ferencies de professors convidats.Lacre d'inauguració tindra lloc al'Aula Magna de la UV amb la con-ferencia Astrology at the Courts o/ En-gland and France in the Middle Ages a

carrec del Dr. John Norrh, de la Uni-versitat de Croningen,

••

Ben segur que, dins del teu cap, hiamagues moltes il-lusicns

estudiar a I'estranger?ter un master?

Ara, amb el Credit Estudis de CaixaCatalunya les pots fer realitatSi vols emprendre el teu propi projecte formatiu, amb el Credit Estudis de Caixa

Catalunya podrás disposar d'un credít permanentment obert durant el període

que durin els teus estudis, a un ínteres molt baix i sense comissions.

Amb total flexibilitat, perque puguis disposar deis diners quan vulguis i escollir la

manera de tornar-los que s'adapti millor a les teves necessitats.

A més, amb la Garantia d'Espera del Credlt Estudis, podrás sol- licitar fins a 3

períodes d'ajornament en el pagament de 6 mesos consecutius, durant els quals

no pagarás res en cas que et trobis amb imprevistos.

nemane'ns Intcrmacrc

Línia~900 12 00 12

CAIXA CATALUNYA .dllb.'9ltF www.caixacat.es

Presentació a l'lnstitut d'EstudisCatalans del Uibre De quan érem

o no musulmans

El dia 28 de setembre es presentara ala seu de l'Institut d'Estudis Catalansl' obra De quan érem o no musulmans,de l'arabista Dolors Bramon, coedira-da per Eumo Editorial, l'Institur d'Es-tudis Catalans i l'Instirut Universitarid'Historia jaume Vicens i Vives.Aquesta obra, continuadora de! pro-jecte de l'historiador J. M. Millas,aplega textos de les diverses fonts ara-boislarniques des de! 713 fins al 1010,que es refereixen a l' actual terri tori deCatalunya.

Presentació de SIC i doenda del'aniversari d'Eumo

El dia 11 de juliol Eumo va presentarl' obra guanyadora de! primer Con-

Cine-Club VicTeatre Atlantida. 10 del vespre

• Dimarts 12 de seternbre. «La Huella»

Sleuth. Joseph L. Mankiewicz (EUA,

1972).

.Dimarts 19 de setembre. «La ducha»

Xizao. Zhang Yang (Xina, 1999).

• Dimarts 26 de setembre. Homenatge

a Walter Matthau: «En bandeja de

plata» The Fortune Cookie. Billy Wil-

der (EUA, 1966).

• Dimarts 10 d' octubre. «Trabajos de

amor perdidos» Love's Labour's Lost.

Kenneth Brana h Gran Bretan a

1999) .

• Dimarts 17 d'octubre. Homenatge a

Vittorio Gassman: «La armada Bran-

caleone», L'Arrnata Brancaleone. Ma-

rio Monicelli (Italia, 1965).

CAMPUS

curs Narratives O: [SIC} Atis que escol-to a l'atzar d'aquella gent que llancafrases, de! badaloní Dídac P. Lagar-riga, tancant, així, els actes de corn-memoració deis 20 anys de l' editorial.Tal com va explicar Carlota Torrents,codirectora d'Eumo, aquest mes de se-tembre s'ha fet una nova convocatoriade! concurs i a la primavera de! 2001es fara públic e! veredicte de! jurar.En aquestes mateixes dates s'editaral' obra que va quedar finalista en laprimera edició de! concurs: Dedicat,de Jaume Subirana i Víctor Oliva.

Novetats d'Eumo: un Uibre sobretesis, un sobre genere i traducció

i un premi de pedagogia

Entre les novetats d'Eumo d'aquestmes destaquen tres llibres: Tesis i tre-balls. Aspectes flrmals, d'Antonia Rigoi Gabriel Genesca, és un manual que

A G DE N

Fundació "la Caixa".Centre Cultural de Vic

Cinema

.Dijous 19 d'octubre, a les 22h. Cine-

ma: «Le regard d'Ulysse» Theo Ange-

lopoulos (Crecia-Franca-Itália, 1995).

• Dijous 26 d' octubre, a les 22h. Cine-

ma: «L'arbre de les cireres», Mario Re-

cha (Espanya, 1998) Versió original

catalana.

• Dissabte 28 d'octubre, a les 20h. Ci-

nema: «F for Fake o Question Mark»,El Fraude. Orson Welles. Dins el curs

«El barec del món en l'art contempo-

raru». essio o erta a pu IC genera.

Teatre

• Divendres 27 d'octubre, a les 20h. Te-

atre: Tertúlia al voltant de Sergi Bel-

be!. Presentat per José Sanchís Sinis-

terre.

dóna les pautes que cal seguir en lapresentació formal de les tesis docto-rals i els treballs de recerca.Espais de frontera. Genere i traducció,de la professora de la UV Pilar Goda-yol, versa sobre la dona en e! camp dela traducció i sobre una literaturaemergent, la chicana.Pedagogia del grup i del projecte. Unaaproximació a l'obra deJoaquim Franch,de! professor Jaume Trilla, és una coe-dició d'Eumo Editorial i Edicions 62que va mereixer e! Premi Rosa Sensatde Pedagogia 1999. L obra és un estudiexhaustiu i rigorós sobre la personalitati e! treball de! pedagog joaquimFranch.Una altra novetat d'Eumo, aparegudae! mes de juliol, és e! darrer volum dela revista d' educació especial Suports,que ja ha assolit la xifra de 600 subs-criptors i dedica e! monografic a l' a-prenentatge de la lectoescriptura.

A

• Dimarts 10 d'octubre,a les 12h. Sessió

de teatre infantil per explicar als in-fants la malaltia d'Alzheimer. «La vei-na d'en Miqueler» a cárrec del grup

Teatre Nu. (Edats recomanades: entre

7 i 12 anys).

Música

• Dimecres 4, 11, 18 i 25 d'octubre «Les

muses al Palau: una passejada per lamúsica catalana des de la Renai-

xen<;a». Curs a cárrec de Francesc

Cortes, musicóleg, Horari: 16,30 h.

Durada: una hora i mitja. Preu del

curs: 750 ptes., estudiants: 500 ptes.

SETEMBRE

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Oiumenge

2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

19 20 21 22 2426 28