Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 46 ( Sec. Bot ., 4): 5-18. 1981

NOTES SOBRE L'OBRA GEOGRAFICA I GEOBOTANICAD'EMILI HUGUET DEL VILLAR

Marta Estrada *

SUMMARYNotes on the geographic and geobotanic works of Emili Huguet del Villar

Rebut: desembre 1980

Emili Huguet i Serrataco (Granollers, 1871-Rabat, 1951), who signed his works with

the name Huguet del Villar, carried out a remarkable activity in several fields, specially geo-

graphy, geobotany and edaphology. This paper presents a brief biographical summary and

discusses some interesting aspects of the geographical and geobotanical contributions of

Huguet del Villar.One of the most important geographical works of Huguet del Villar was the book, pu-

blished in 1921, El valor geografio de Espana . Ensayo de Ecetica ("The geographical value

of Spain. Essay on Ecetics»), in which he exposed interesting generalizations concerning the

economical and political relationships between countries. In geobotany, Huguet del Villar in-

troduced the modern view that the ',steppic' areas of central Spain resulted generally

from the degradation of the forest due to human intervention. In 1929 he published the trea-

tise Geobotanica , in which he presented in a very concise and documented way the con-

temporaneous phytosociological theories and proposed many original ideas.Characteristics of the work of Huguet del Villar were his emphasis on logical struc-

turation and generality. His writings reflected a strong personality and an extense cultural

and scientific preparation. Another merit of Huguet del Villar, specially in the context of

his epoch, was his interest on the consideration of phenomena from a dynamic point of view.

INTRODUCCIO

L'any 1979 es varen complir els cinquan-ta anys de la publicacio d'un Ilibre d'EmiliHuguet del Villar, ]a Geobotdnica, que as-senyala una fita important en la historiade la botanica espanyola.La personalitat i 1'activitat cientifica

d'Huguet del Villar van ser remarcables,pero a part d'algunes notes necrologiques,

de curts articles biografics a diccionaris oenciclopedies i de 1'estudi de Lopez Palo-meque (1977), que tracta principalmentd'aspectes geografics, son comptades lespublicacions existents sobre la seva obra.Aquest treball, basat en una ponencia pre-sentada el mes de juny de 1980 a] Centred'Estudis de l'Associacio Cultural de Gra-nollers, es dedicat a les contributions geo-grafiques i geobotaniques d'Huguet del Vi-

* Institut d'Investigacions Pesqueres. Passeig National, s/n. Barcelona, 3.

5

liar, amb la finalitat, no d'intentar unarevisi6 mes o menys exhaustiva, sing dedestacar alguns aspectes especialment in-teressants, en relaci6, sobretot, amb lesidees ecologiques actuals.

DADES BIOGRAFIOUES

Amb el nom d'Emilio Huguet del Villarsignava les seves obres Emili Huguet i Ser-ratac6, nascut a Granollers el 17 d'agostde 1871. LLOBET (1952), que examina elcorresponent ilibre registre de naixements,explica que era fill de Joaquim Huguet iVillar, advocat, amb residencia a Grano-Hers, i de Celeste Serratac6 i Roig, perta-nycnt a una familia molt coneguda a Gra-nollers. Com assenyala Llobet, resulta cu-rios que Emili Huguet i Serrataco adoptesels cognoms Huguet del Villar. D'altrabanda, moltes vegades abreujava el pri-mer cognom i signava Emilio (o E.) H. delVillar.Huguet del Villar degue marxar aviat de

Granollers i no consta que mantingues caprelaci6 amb la seva ciutat natal. De totamanera, atesos els seus antecedents fami-liars, tampoc no pot dir-se que el seu nai-xement a Granollers fos per accidens(FONT i QUER, 1963). Sembla que no vaseguir cursos academics formals i que es-tudia pel seu compte (BOLOS, 1951; LLO-BET, 1952); molt aviat, pero, va interessar-se per la ciencia, en primer lloc, especial-ment per ]a geografia. A la nota biograficaque es publica a l'Enciclopedia Universald'Espasa Calpe (1958), preparada vers el1928, en vida d'Huguet del Villar (en enda-vant utilitzare sovint l'abreviaci6 H. V.), esdiu que aquest, a la seva joventut, viatjamolts anys per America del Sud, on ense-nya geografia i historia, i que retorna aEspanya 1'any 1900, en que segons ALBERTi(1968) funda la Sociedad de Tiro Nacional.Un dels paisos que va visitar va ser l'Ar-gentina, ja que ell mateix explica algunesexperiencies corn a professor de geografiaalli (H. V., 1921a, p. 17). Alguns autorsmcncionen que estudia i ensenya als Es-tats Units (BOUDY, 1951; Boi.as, 1951; LLO-BET, 1952), pero aquest es un punt quecaldria comprovar. A partir del seu return

a Espanya, va viure la major part del

temps a Madrid.L'any 1923, Huguet del Villar va ser no-

menat regent dc Fitogcografia al Museu

de Ciencies Naturals de Barcelona, per la

Mancomunitat de Catalunya (ESPASA, 1958),pero sembla que no es va decidir a deixarMadrid (FONT i QUER, 1963) i va haver derenunciar a la placa. Va deixar al Museuun herbari, producte d'una excursi6 inter-nacional de geobotanica als Alps, l'any 1923(H. V., 1926a). Mes tard va ser agregat a1'Estaci6 Agronomica Central, a Madrid, ien crear-se l'Instituto Nacional de Investi-gaciones y Experiencias, Agricolas y Fo-restales, on va passar l'Estaci6, va ser no-menat membre d'aquest institut, amb eltitol d'especialista en geobotanica i edafo-logia (ESPASA, 1958). L'any 1932, despresd'un any i mig d'organitzaci6, va aconse-guir que el govern autonom de Catalunyadecretes l'establiment a Barcelona d'unInstitut Mediterrani de S61s, pero aquestprojecte va ser abandonat despres de lamort del president Macia (H. V., 1934b).Pocs anys mes tard, Huguet del Villar vapassar al Marroc frances. Segons BOUDY(1951) i altres autors, hi va anar 1'any 1936,pero el febrer de 1937, Huguet del Villarencara situava a Madrid la signatura cl'unapart del proleg de Los suelos de la penin-sula Luso-iberica (1937b). Al Marroc, vaser membre de l'Institut Scientifique Che-rifien. El 21 de gener de 1951 Huguet delVillar moria a Rabat, a 1'edat de 79 anys,pero encara en plena forga intellectual.

L'activitat cientifica d'Huguet del Villarcomenca amb estudis de tipus geografici historic. Entre 1900 i 1913 es dedica tam-be molt activament al periodisme literari;va ser director, cap de redacci6 o col•labo-rador d'una serie de periodics, entre cisquals es poden citar (EsPASA, 1958): LaLectura, Hojas Selectas, Nuevo Mundo,Por Esos Mundos (director un temps), LaIlustracidn Espanola y Americana, La ilus-tracidn Artistica, Nuestro Tiempo, Aire Li-bre (fundador), Estudio, etc. Col•laboratambe en molts diaris.Entre 1906 i 1921 publica Huguet del

Villar cis scus treballs geografics mes im-portants. Vers cl 1912 (BOUDY, 1951, LLO-BET, 1952) comenca d'interessar-se per labotanica i la geobotanica, temes sobre elsquals continua treballant tota la seva vida.L'any 1929 publica el seu conegut tractatde Geobotanica. A partir de 1925 comencatambe a escriure sobre la ciencia del sol;va ser ell qui va crear la paraula « edafo-logia» per a designar-la en castella, termeadoptat avui practicament per tothom. Esen aquest camp que 1'activitat d'Huguetdel Villar va ser mes important, tant a

6

nivell estatal com internacional. BOUDY(1951), a ]a nota necrologica publicada perla Societat de Ciencies Naturals del Mar-roc, deia: «Hom pot, en efecte, considerar-lo com el creador, 1'animador d'aquestajove ciencia en els paisos de la Mediterrs-nia occidental... Va ser ell qui en fixs elsmetodes especials; qui tracs el cami a se-guir, que no havia estat preparat abansd'ell en aquests paisos... ». Huguet del Vi-liar va fundar I'any 1925 la seccio espanyo-la de I'Associacio Internacional de la Cien-cia del Sol i va ser nomenat secretarigeneral i tecnic de la comissio quc s'orga-nitzs amb aquest motiu. L'any 1929 va sernomenat tambe president de la sub-comis-sio de sols meditcrranis de la citada asso-ciacio internacional. Particips en nombro-sos congressos internacionals de geobots-nica i d'edafologia.Huguet del Villar va ser tambe colla-

borador d'una serie de diccionaris i d'en-ciclopedies, entre els quals figuren cl Dic-cionario Tecnologico de la Junta Generalde Bibliotequcs, 1'Enciclopedia UniversalIlustrada d'Espasa Calpe i el Diccionariode Botdnica, editat per Labor i dirigit pelDr. P. Font i Qucr. Va introduir al castellsnombroscs paraulcs tecniqucs relaciona-des amb el seu treball; en aquest aspecte,eren remarcables els sous coneixementsetimologics i bon sentit linguistic.Multitud de societats cientifiques comp-

tavcn Huguet del Villar entre els sousmembres. Entrc altres, 1'Amcrican Geo-graphical Society, de Nova York (per invi-tacio), ics Societats Botsniques dc Francai de Su'issa, les Societats Espanyola, Iberi-ca i Aragonesa dc Ciencies Naturals i laSocietat de Ciencies Naturals del Marroc.

IDEES I PERSONALITAT

Dc quin tipus de caracter devia scr Hu-guct del Villar, ens en podem fer una ideallegint alguns comentaris dels seus con-temporanis. BoUDY (1951, p. 12) escrivia:-Era un savi compict, de forta persona-

litat, dc vasta cultura, que deixa a] seudarrera una obra considerable... Tota ]aseva vida va ser consagrada a la ciencia,quc li reservava les alegries que li refusavala seva concepcio desenganyada dels ho-mes...»MELON (1951, p. 817) deia:<<La calidad iberica del individualismo le

alcanza de Ileno; no es afin de originalidad

sino desbordado fucgo do mente de cate-gorfa acostumbrada a pensar por cuentapropia. Todo lo somete, fondo y forma,ideas y terminos, al hirviente crisol de suespfritu...»

L'anslisi de l'obra escrita d'Huguet delVillar ens permet de complementar algunstrets de la seva complexa i vigorosa per-sonalitat. Era, en primer lloc, un gran ena-morat de la ciencia. Manifests repetida-ment la seva confianca en una concepcio iuna regulacio cientifiques de la societat.Deia, per exemple (H. V., 1909a, pp. 487-488), parlant de la societat politica:

El ideal dc la civilizacion seria que deJos tres elementos que hemos distinguido-el de la fuerza, el del sentimiento nacio-nal y el de la ciencia sociologica-, triun-fara en absoluto este ultimo; pero esto nose ha conseguido todavia en ningun pals.Al contrario, mss Bien es la cicncia la quetiene menos parte en la organizacion de lahumanidad... Las leyes politicas y civileshan sido hechas por los politicos de cadapais, cuyo conjunto no comprende ni mu-cho menos al de Jos sabios desinteresados,sino que esta formado por gentes por unaparte desconocedoras en su mayor numerode las ciencias naturales, unica base delas sociales y, por otra, mss atentas alservicio de intereses particulares que atdel bien general...>>Opinava, per exemple, que les fronteres

entre els estats s'havien de tracar d'acordamb criteris cientifics:

((Si la humanidad procediera de acuerdocon Jos dictados de racional y civilizadaque se atribuye, el reparto del factor geo-grafico entre las unidades politicas, asi:como las relaciones entrc estas, se regula-rfan por congresos internacionales bajo ladireccion de geografos y sociologos...»(H. V., 1921a, p. 297.)Un altre tema sobre el qual opins apas-

sionadament fou el del racisme, candenten aquells temps a 1'Alemanya de la prime-ra guerra mundial. Parlava (H. V., 1921a)de la impossibilitat de relacionar la psico-logia amb la rata i criticava durament elsimperialismes plutocratics» i els « xarla-

tans» que parlaven de superioritat i d'in-ferioritat dunes races o d'altres. Manifes-tava (H. V., 1921a, p. 299) ser admiradordels pobles on mes predominava ]a ratarossa, perque vcia que era en ells on mesdesenvolupament tenia la ciencia. Confes-sava, pcro que <<... desde 1914 mi admira-cion ha bajado sensiblemente, y no solo

7

por la Sangre derramada y dcmas infamiascometidas , sino por la anticultural y faltapalabrerfa con que nos han cstado atro-nando los ofdos los hombres que estospueblos tienen al frente de sus destinos, yla estupidez con que estos pueblos enmasa se han dejado embrutecer porella...».Com a defectes principals de l'home ibe-

ric assenyalava la «debilitat d'atencio»,

causant de la poca afeccio per la cicncia,malgrat que permet florir la literatura o

fart, i 1'es6s sentit de la comoditat, qucorigina falta d'incentiu per a molter for-

mes d'activitat (H. V., 1921a, p. 299), en-

cara que no falti energia per a ] a matcixaactivitat quan el scu objecte es mes entes

o sentit.Un altre punt en que Huguet del Villar

era fortament critic era l'organitzacio so-

cial i politica de l'epoca:En Espana , segun la constitucion vigen-

te, el pueblo participa de ]a soberania, que

ejerce por medio de las Camaras; pero, en

primer lugar , estas no son de hecho la re-

presentacion de la voluntad nacional sino

el resultado de las influencias del caciquis-

mo y de la presion del gobicrno , que, con

anticipacion a ]as elecciones hace un en-

casillado de los candidates que han de

triunfar ; y, por otro lado, ]as Camaras que,

aun con tal origen no se acomoden a los

proyectos del Ministerio , son disueltas...

»A todo esto debe anadirse el hccho de

que cl llamado pueblo no cs tampoco una

entidad homogenea con la cohesion y ca-

pacidadcs que las Constituciones demo-

craticas parecen suponer al distribuir en

el, por igual, el derecho de intervencion en

el gobierno del pals ... Con hombres fisica,

intelcctual y moralmente diferentes, no se

pueden formar ciudadanos iguales. Ya Toc-

queville dijo hace tiempo quc "las clases

que constituyen ] a socicdad forman otras

tantas naciones diferentes"» (H. V., 1909a,

pp. 493-494).En uns articles apareguts 1'anv 1909 a la

revista «La Lectura >> ( H. V., 1909b), amb

el titol La instruccidn , la moral v el cri-

terio estadistico , deia ( pp. 158-159): <<La

vcrdadera instruccion , la cicncia, es preci-

samente una de las fucrzas mas morali-

zadoras ... Solo que esta moralidad no con-

viene a los que fundan su provecho pro-

pio en la explotacion do la inmoralidad e

ignorancia de los demas, a los dominado-

res de estados, a los politicos , a los inter-

mediarios inutiles de la vida economica, a

Jos explotadores del trabajo ajeno; en unapalabra: a todo aqucl que aspire a consu-mir sin producir nada.

Para todo este clemcnto parasito la nmo-ralidad ha do ser la obedicncia a los opre-sores , la resignacion ante los males, la ]a-boriosidad del mal asalariado , la indulgcn-cia Para los desmanes del poderoso, etc.Y la moral a que las ciencias nositivasconducen es precisamente todo lo contra-rio, no admitir autoridad sino de la intcli-gencia... >>.La posicio d'Huguet del Villar enviers la

situacio politica de Catalunva queda benreilectida en una carta dirigida a JosepPuig i Cadafalch i publicada a « La Rcvis-ta» el gencr de 1923 . L'objecte d'aquestacarta era denunciar la injusticia comesaamb Pius Font i Quer en no scr-li atorgadala catedra de Botanica de la Facultat dcFarmacia de Barcelona . Huguet del Villar,quc prescncia les oposicions, denuncia lamanca de competencia del tribunal i deI'afavorit , i altres irregularitats . Considcrala conducta del tribunal com un ultratge aCatalunya i assenyala com a agreujant elfet que gran part dcls treballs de Font iQuer no fossin tinguts en compte per es-

ser escrits en catala. Acaba amb el seguentparagraf (he deixat l'ortografia de la tra-

duccio feta per « La Revista)>; Huguet delVillar va escriure la carta en castella «per-que l'entenguin directament cls enemies),):

Per mes quc sempre admirador del scn-

tit cultural do Catalunva, he sigut fins fa

poc adversari del catalanisme politic per

entendre quc la vida cientifica (que es per

a nii el principal fonament de la civilit-

zacio) necessita d'agrupacions humanes i

d'instruments ictiomatics de ]a major ex-

tensi6 possible; mes el nou atemptat de

la Facultat de Farmacia, unit a altres molt

anteriors d'analoga naturalesa, m'ha vin-

gut a demostrar que l'agrupaci6 humana

espanyola d'idioma castella, o quan menys

en sa representacio oficial, ha perdut co

mes fonamental de les condicions per a

tal finalitat: "cl sentit objectiu de la cicn-

cia" i de la seva anteposicio a les mesqui-

nescs de I ' intcres privat . L'autonomia es,

doncs, I'unic mitja quc tc Catalunya per

alliberar-se d'una acci6 embrutidora, i el

reconcixement m'obliga a pasar-me amb

armes i bagatgc al camp catalanista, des

d'on, com en el terreny privat, poden con-

tar-me per afectissim i s.s....>>

Respecte de I'organitzacio economica,Huguet del Villar deia (H. V., 1921a, pagi-

8

na 214), en relacio amb el problema de ladcstruccio de la vegetacio natural a Espa-nya: « El que esto escribc profesa ideasgcorgistas, y es por tanto partidario de la'socializacion de la propicdad». Continuavaafirmant que Si s'hagues d'exceptuar algad'aquesta mesura, proposaria els propieta-ris de terrenys de caca i d'esbarjo, ja quea ells es devicn ics poqucs reserves delfactor geografic natural existents.Sobre questions de polftica exterior, Hu-

guet del Villar publica cis articles Estudioacerca del Tratado Hispano Frances (H. V.,1913), El problen:u de Marruecos (H. V.,1912) i cl llibre. Bases para la politicaexterior de Espada: Africa v el Estrecho(H. V., 1918). Tarnbe aquf insisteix sobrela importancia de la geografia en relacioamb la polftica. A part d'aixo, era partidaride l'annexio de terreny marroquf, quecreia convenient des de punts de vistageografics i economics, tant per a la po-blacio espanyola com per a la marroquf.Huguct del Villar va ser a mes un critic

d'art remarcable, com ho demostra el seullibre sobre El Greco (H. V., 1928b) i eltestimoni dels sous contemporanis:aAlguns d'entre nosaltres recordern les

seves lluminoses explicacions sobre lesmrs belles tcles de Velazquez i de Goya,quan ens pilotava al muscu del Prado...»(BouDY, 1951, p. 12.)

L'OBRA

La produccio escrita d'Huguet del Villar

abasta, com hem vist, camps molt diversos,

sovint do manera simultania. A 1'apendix

es presenta un rccull bibliografic dels seus

escrits. Aquesta recopilacio s'ha basat en

la publicada en la nota de BOUDY (1951) i

en la de LOPEZ PALOMEQUE (1977), que con-

sulta una serie de biblioteques barceloni-

nes i completa el treball publicat al Mar-

roc. Shan afegit a la llista uns informes

sobre les activitats de la subcomissio me-

diterrania de ciencies del sol (H. V., 1930b,

1934b) quc figuren a la Biblioteca de l'Ins-

titut Botanic.En els paragrafs que segueixen exposare

alguns comentaris sobre l'obra geografica i

geobotanica d'Huguet del Villar. Com hem

indicat a la introduccio, no tractare dels

treballs propiament edafologics, que me-

reixerien per si sols un estudi aprofundit.

Geografia . El concepte de valor eeetic

Les idees geografiqucs d'Huguet del Vi-

liar ban estat estudiades per LOPEZ PALO-

MEOUE (1977), en una comunicacio presen-

tada al Seminari sobre geografs catalans

(segona meitat del segle xix-segle xx) or-

ganitzat l'any 1977 per la Societat Catalana

de Geografia i dirigit pel Dr. Vila Valenti.

En aquesta seccio considerare especial-

ment alguns aspectes de 1'obra geografica

d'Huguct del Villar que poden complemen-

tar les conclusions de Lopez Palomeque.

L'any 1906, Huguet del Villar publica Las

Republicas His panoannericanas, dins de la

col•leccio Manuales Soler. Poc despres (se-

gons uns autors cl 1907, segons altres el

1909; el llibre que he tingut a les mans no

porta data de publicacio) aparegue la pri-

mera edicio de la Geografia General a Ma-

niiales Gallach, successors dels Soler. El

llibre conte una part de Geografia Mate-

matica (forma i moviments de la terra,

cartografia, etc.), una dc Geografia Ffsica

(estudi de la litosfera, la hidrosfera, l'at-

mosfera i cis climes) i una Oltima part

d'Antropogeografia (l'home i Ics societats,

la vida economica). En conjunt, es tracta

d'un llibre ben fet, que introducix mctodes

i terminologia moderns (ALBERTi, 1968) i

del qual LLOBET (1951) va poder dir que

despres de quaranta ant's encara tenia uti-

litat. L'any 1910, Huguet del Villar publi-

ca el manual America Sajona. Seguiren al-

tres treballs com La definicibn v divisiones

de la Geografia, obra important per a co-

neixer el seu concepte de geografia. El 1916

apareix el Archivo geografico de la Penin-

sula Iberica; aquesta publicacio, editada

amb una important part grafica, havia de

sortir periodicament, corn una mena de no-

ticiari geografic, pero el sobtat augment

de les despeses d'impressio va dcixar la

continuacio d'aquesta obra per a un mo-

ment mes favorable, quc no va arribar.

Entre 1915 i 1918, Huguet del Villar

escrivi una serie d'articles sobre el glacia-

risme de la Serra de Gredos. Son treballs

que posen de manifest els dots d'observa-

cio i l'esperit critic de 1'autor; a H. V.

(1917b), per exemple, descriu el relleu de

les altes va1ls (Las Hoyuelas del Hornillo)d'uns afluents del Tormes, indica una serie

de deficiencies i d'incorrecciones en elsmapes disponibles, descriu la situacio i lescaracterfstiques de les morrencs i discu-

teix la datacio de les glaciacions a les qualscorrespongueren.

9

L'any 1921 apareix el llibre Valor geo-grdfico de Espana. Ensayo de Ecetica, quereuneix idees de 1'autor que havien estatexpressades, en part, en diversos texts an-teriors (sobretot, H. V., 1914b). Es un tre-ball original i interessant per molts con-ceptes. Tracta de l'aplicacio del conceptede «valor ecetico» a Espanya, tant des delpunt de vista de distribucio espacial comde variacio en el temps. El punt de partidad'Huguet del Villar es el problema de lesrelations entre el factor huma i el factorgeografic (el medi) com a explicacio defenomens economics i socials. Ps aquestun tcma que ha estat present molts anys ala literatura geografica i que, com moltesquestions semblants, no admet solucionssenzilles. La humanitat, diu Huguet delVillar, limitada a la terra i impulsada bio-logicament a ]a reproduccio, persegueixel manteniment de la maxima poblacio, enles millors condicions i en el mcnor terri-tori; es tracta d'un cas particular, antro-pobiologic, de la ollei universal del maximrendiment» (H. V., 1921a, p. 35). La rela-cio entre el factor geografic i el factorhuma es el que Huguet del Villar anome-na « valor ecetic»; Ecetica, de o:x 2os, habi-table, es la ciencia geografica que I'estudia.En el Ensayo de Ecetica, Huguct del

Villar comenga per criticar certes ideestorrents en el sou temps. Lamenta quc, engeneral, s'hagues fet servir un criteri abu-sivament antropologic per a explicar cisfenomens socials, com si 1'home fos unesser isolat del medi. Aixo ho aplica es-pecialment a les llargues discussions de1'epoca sobre els motius de la decadenciai inferioritat economica i cultural d'Es-panya a partir dels segles xvii-xviii.La tesi d'Huguet del Villar es que els

fenomens socials s'han d'explicar pels dosfactors que concorren en ells, 1'home i elmedi, i que cal portar el problema al ter-reny de la ciencia positiva. En relacio ambaquesta giiestio exposa les seves critiquesa les teories que defensaven la superioritato inferioritat de determinades races (p. 12).Argi cix que no s'ha descobert cap relacioentre caracters antropologics (forma delcap, etc.) i psicologics, que relacionar larata (concepte antropologic) amb la psi-cologia d'un poble (concepte derivat de lahistoria) es un problema insoluble i que,d'a]tra banda, practicament no existeixenraces pures. Posa corn a exemple el casd'Espanya i es pregunta per que la barrejade races que 1'ocupava era superior cis

segles xv i xvi i inferior els xviii i xix oper que els espanyols emigrats a Americamanifestaven tanta aptitud coin els altrespel treball i pels negocis. Segons ell, no espot donar la culpa a les institutions, jaque si aquestes existeixen es perque cishomes Ies creen. En treu la conclusio quecal estudiar no sols el factor huma singtambe ]a influencia del medi, o sigui elfactor geografic. Pero tambc recomana fu-gir de fantasies simplistes del tipus quela gent del Sud es gandula perque fa ca-lor i la del Nord activa perque fa fred;segons aquesta teoria, diu, cis homes mesavancats de la terra serien cis esquirnals,els samoiedcs i els lapons.Despres de presentar les seves critiques

a altres teories, Huguet del Villar afirmaque cal basar-se en la historia natural ila geofisica per a 1'estudi del factor geogra-fic i en 1'estadistica per al del factor huma.Sintetitza el treball exposat en el llibre enles etapes scgbents: estudi del problernaals Estats Units, com a lloc especialmentfavorable (per la munio de dades objecti-ves de que es disposa); estudi d'altres re-gions favorables, com 1'Europa central ioccidental, i aplicacio dels resultats a pai-sos d'estadistica pobra, entre ells, especial-ment, Espanya.

Segueix un capitol sobre cis Estats Units,molt ben documentat, en el qual Huguetdel Villar relaciona el valor ecetic, quemesura per la densitat de poblacio i lade concentracions humanes de determina-da grandaria, amb diversos fenomens geo-grafics: regim de pluges, presencia de mi-nes de metalls, de carbo, etc. Dedueix unsenunciats generals com, per exemple, que1'explotaci6 de mines metalliques no es perella sola capac d'atreure una poblacio den-sa; que una gran produccio agricola potcorrespondre a regions d'hivern fred, perono de poques pluges; que les regions mesriques en fonts d'energia mecanica (car-b6) i les que tenon mes facilitats de comu-nicacio son les que mantenen les densitatsde poblacio mes altes i les concentracionsurbanes mes grans, etc. (p. 38). D'una ma-nera general, Huguet del Villar estableixque la solucio del problema antropogeo-grafico-economic no esta en la calor o elfred, la topografia o la proximitat al lito-ral, etc., sing en la relacio de les produc-cions utils i les forces utilitzables amb lesnecessitats humanes (p. 35). En resum, elvalor ecetic del factor geografic resideixen les facilitats que ofereix per a la vida

10

humana. Pcro aqucst valor no es fix. Corna condicio general afirma tambe que elvalor ecetic del factor geografic varia se-gons 1'estat cultural (leis homes.En cis capitols scgi.icnts fa una analisi,

dins d'aqucstes linies, per a Europa i pai-sos sud-americans i passa finalment a ocu-par-se del factor geografic espanyol. Co-menca per un estudi de la vegetacio natu-ral d'Espanya, on exposa lcs scves criti-ques sobre la teoria de l'cstepa central,que es comentaran mes cndavant. Com afactor de gran importancia ecetica asse-

nyala el domini de formacions llenyoses,degut al minim estival de precipitacions.Relaciona aixo amb el fet que a Espanyael rendiment dels sembrats sigui mes pe-tit que a d'altres paisos de regim climaticmes adequat. Aqui, explica, si que ha ac-tuat el factor huma, a causa de la neces-sitat i de la ignorancia; no hi ha hagut unaexplotacio rational del territori; la millorade rendiment s'hauria de cercar en la uti-litzacio correcta d'adob organic en els ter-renys ja explotats, no en rompre mes su-perficie per a treballar-la tambe en malescondicions, per manta d'adob adequat, ihaver-la d'abandonar pot despres. Huguetdel Villar critica durament aquest procedi-ment pel que representa de destrucciopracticament irreversible del sol.A continuacio, Huguet del Villar s'ocu-

pa de 1'explotaci6 minera i de les fontsd'energia. La major part de les mines es-panyoles eren en mans de companyies es-trangeres i exportaven el material gairebeen brut. D'altra banda, en aquella epocade predomini del carbo corn a font ener-getica, les disponibilitats d'Espanya enaquest sentit eren infimes; nomes la recentutilitzacio de l'energia hidraulica haviacontribuit a millorar les perspectives. Hu-guet del Villar arriba a la conclusio_ queEspanya en certs aspectes es al nivell d'al-tres paisos de valor ecetic semblant, peroque en altres veu frenat el seu desenvo-lupament per efecte d'uns principis gene-rals que enuncia de la manera segiient(H. V., 1921a, pp. 223-224):

Para apreciar debidamente la relationentre este fenomeno [el que Espanya si-gui un pais pot intensiu en activitat in-dustrial] y el factor geografico, no bastael conocimiento de este en si; hay que te-ner ademas en cuenta la mutua influenciade los valores geograficos de los diversospaises.

»Esta mutua influencia se manifiesta de

diversas maneras. El valor de un factorresulta rebajado en sus efectos por la pro-ximidad economica de otro mas valioso.Si en un pais A existen unas minas de car-bon ricas, faciles de explotar y en un lugarpropicio para la exportation o utilizationdel producto; y en el pais B otras medio-cres, de mas dificil explotacion y mas caro

acceso, y ambos paises estan despoblados,

la humanidad acudira antes a explotar lasminas de A... Es un caso del principio ge-

neral del mayor rendimiento y el menoresfuerzo. Esto justifica perfectamente porque... los mismos espanoles nos sentimosimpulsados a emplear energias en el N. deAfrica y hasta en paises extranjeros comoactualmente los de Hispano-America, que-

dando aun mucho por hater en la Penin-sula. No es esto pues un caso particularde Espana, sino universal y determinadopor la influencia del factor geografico. Lla-mare a este fenomeno: accion restrictivadel optimo.

»Otro efecto de la influencia del factorgeografico superior, economicamente pro-ximo, es que los que habitan en este ultimomedio absorben para si una parte impor-

tante de la explotacion del medio menosvalioso... Es decir, que en los medios geo-graficos de mayor valor productivo se for-man los mayores capitales... el beneficioobtenido en la explotacion de estos se si-gue acumulando para aumentar la presioneconomica del pais de optimo. Asi ha acu-rrido en Inglaterra... Lo mismo en EstadosUnidos y otros paises. Esta suction de loshabitantes del medio superior, a distancia,tiene dos efectos. Uno es derivar, en favordel pais de optimo, parte del producto ob-tenido en ]a explotacion del influido (auncuando lean los mismos habitantes de estequienes pongan el trabajo). Llamare a estefenomeno: accion suctora del optimo. Perootro efecto es que el pais influido, parti-cipando del producto obtenido, se aprove-cha de unos medios de accion de que ca-recia (medios consistentes en capitales ytambien en hombres, v. g. los enviados porla metropolis a la colonia), y puede conello it acumulando en si mayores capitalesque si hubiera actuado solo. A este feno-meno to Llamare accion propulsora deloptimo.»

Les proporcions entre efecte suctor iefecte impulsor poden variar segons la re-lacio dels valors geografics dels paisos.Quan el valor ecetic del pais influit es mesgran que el de l'influent, acaba per eman-

11

cipar-se de I'accio d'aquest. La independit-zacio d'una colonia no es doncs, segonsHuguet del Villar, un efecte de la tiraniade la metropoli o del geni dels dirigentsrebels, sing una demostracio que ha do-ininat I'efecte propulsor. L'ensenyamentmoral que es pot dcrivar d'aquestes idees,diu Huguet del Villar, es el d'emprar «lasenormidades de papel y tiempo que hastaahora se ban venido gastando en atizarodios entre los pueblos... en obras de cul-tura, de trabajo y de emancipacion inte-rior, (p. 226). Es mostra, pero, pessimis-ta: <>Pero esto no ocurrira, porque la par-te practicamente racional de la humanidades muy pequena, y ]a historia de los ul-timos seis anos no demuestra que vaya enaumento» (p. 226).Tot aixo, diu Huguet del Villar, no vol

pas dir que hom s'hagi de creuar de bra-cos, sing que cal actuar, pero de formaintelligent i d'acord amb els ensenyamentsextrets d'aquests principis. En el cas delsubdesenvolupament industrial espanyol,Ics critiques no son per a les companyiesestrangeres, que actuen dins les lleis exis-tents i compleixen amb la seva finalitatd'augmentar els guanys dels accionistes,sing per a ]a politica economica dels go-verns espanyols, i per a la ,incapacidady falta de patriotismo de los capitalistasespanoles, que, en lugar de dedicarse acriar roses bravas, ejercer la usura o Ii-rnitarse a vivir del cupon, no compran losminerales de Huelva a ]as companias mi-neras para establecer estas industrias ... aque el mineral alli extraido podria servirde base. Los defectos que encontremos enel factor humano, no deben sin embargohacernos olvidar de la demostrada influen-cia del factor geografico» (p. 266).Aquestes generalitzacions d'Huguet del

Villar, malgrat que la nomenclatura Boniara una mica curiosa, igual que la sevaaplicacio a la geografia humana de la «lleidel major resultat i menor esforc», sonmolt interessants i estan en linia amb mol-ter aplicacions actuals de les idees ecolo-giques a les relacions socials. S'accepta,almenys per bona part dels ecolegs, queels ecosistemes, inclosos els que contenen

1'especie humana, tendeixen (MARGALEF,1973) a maximitzar la relacio entre la bio-massa mantinguda (comprenent a biomas-sa les estructures portadores d'informacio)i 1'energia consumida, concepte que estambe, essencialment, una llei del minimesforc.

Aquests criteris son parallels als ques'accepten en les teories sobre la seleccionatural, que probablement varen influir elpensament d'Huguet del Villar.

El problema de les relacions d'explota-cio entre uns paisos i altres s'enfoca ac-tualment sobretot en termes ciberneticsi de teoria de la informacio (MARGALEF,1973, 1974), pero, en certs aspectes, el plan-tejament d'Huguet del Villar es compa-rable. El grau de maduresa d'un sistemavc condicionat per molts factors, pero espot expressar de manera aproximada, enmesures de diversitat o d'informacio. Elsistema o estat mes madur («1'6ptim»d'Huguet del Villar) posseeix un grau mesalt de diversitat i d'informacio que el sis-tema menys madur, i quan es posa encontacte amb aquest tendeix a controlar-lo i a explotar-lo. Idees generals d'aquesttipus poden ajudar molt a clarificar con-ccptes sobre les relacions entre els estats.Desgraciadament, a 1'hora d'actuar politi-cament s'hi pensa ara potser tan poc comen temps d'Huguet del Villar.Un altre aspecte destacable en el Ensavo

de Ecetica, sobretot tenint en compte l'e-poca en que s'escrivia, es la clara visiod'Huguet del Villar sobre la limitacio deles reserves de mineral i la importanciade fer-ne una gestio adequada; fa estima-cions del temps que poden durar els dipo-sits i recomana no arrencar el maxim pos-sible sing regular 1'extracci6 segons lesnecessitate. Tambe fa una a1•lusi6 a I'ener-gia solar: ((Si por evolucion de la tecnica,el dia de manana, en lugar de tomar laenergia del carbon, como se ha hecho du-rante el siglo xix, se tomara del Sol, losmayores valores eceticos se encontrarianen los paises de gran insolacion...» (p. 276).

Idees de conjunt sobre Geografia

Huguet del Villar expressa la seva visiode la geografia com a ciencia en un treball,publicat el 1915 (H. V., 1915b), que es vareeditar el 1949 a Argentina, amb un pro-leg de Martinez Cabre. Tambe es pot tro-bar un resum de les seves idees en el pro-leg que va escriure per al Compendio deGeogra fla General de Joaquin y Juan Iz-quierdo (H. V., 1917a). LOPEZ PALOMEOUE(1977) indica que, malgrat que Huguet delVillar no pertanyia a cap escola determi-nada, rebe gran influencia alemanya, es-pecialment de Hettner (unitat de la geo-

12

grafia), Richthofen (importancia de la su-perficie terrestre) i Banse. No es estranyque Huguet del Villar manifestos influen-cies de l'escola alemanya, cosa excepcionala I'Espanya de l'cpoca, corn comenta Lo-pez Palomcque, ja que els alemanys, ambel precedent dc Humboldt, Toren els fun-dadors de la geografia moderna i destaca-ven especialment l'estudi de I'ambient fi-sic. Huguet del Villar ha estat tambe con-sidcrat com a introductor de les idees deRatzel a Espanya (REBAGLIATO, 1975; Lb-i'EZ PALOMEQUE, 1977). Pel que fa referen-cia a aquest punt val la pena d'assenyalarque Huguet del Villar no defensava el de-terminisme geografic de tipus fatalista quealguns autors (MELON, 1943) han atribuit aRatzel i els seus seguidors. A la GeograflaGeneral (H. V., 1909a, p. 32) diu, per exem-pie: ((La importancia del factor geograficono debe hacer olvidar, sin embargo, la con-currencia del antropologico o etnografico.No Basta que bajo el suelo de un pais exis-

tan minas: es necesario que los habitantessientan la necesidad de los productos mi-

nerales y sepan extraerlos... La industria

humana puede corregir o perfeccionar lanaturaleza...»En relacio amb l'estudi de la geografia,

deia Huguet del Villar, en linia amb lesseves idecs: «El cstudio no puede consistir

jamas en aprenderse un libro, ni en alma-

cenar una dosis mas o menos grande de

datos en el cerebro. La ciencia no es "con-tenido", sino "continente". Es una educa-cion de nuestras facultades mentales, es-pecializada en relacion con determinadamatcria» (H. V., 1917a).Cronologicament, 1'activitat geografica

d'Huguet del Villar va esser contempora-nia del corrent noucentista de la geografiacatalana, els representants mes importantsdel qual foren Pau Vila i Joan Palau Vera.Huguet del Villar resta, pero, al marged'aquesta fase del desenvolupament de lageografia catalana (J. Vila Valenti, comu-nicacio personal).

Geobotanica

Huguet del Villar comenta d'interessar-se per la botanica i la geobotanica verscl 1912 (BOUDY, 1951; LLOBET, 1952). De-dica una part dels seus treballs a l'estudide la distribucio i sistematica d'una seriede generes i especies, entre els quals des-taquen els generes Pinus (H. V., 1933a, b,

1935a, 1945a, 1947a, 1948a) i Quercus (H. V.,1938a, 1942a, 1943a, 1945d, 1947b, 1949a),una revisio del qual aparegue despres dela mort de 1'autor (H. V., 1957).Entre els seus estudis de geobotanica

son classics els dedicats al problema de1'«estepa central» espanyola (H. V., 1925b),publicats a la revista Iberica amb el titolAvance geobotanico sobre la pretendidaaestepa central>> de Espana. Aquesta esconsiderada com una de les seves contri-bucions geobotaniques mes valuoses (Bo-Los, 1951). L'opinio dominant a l'epoca,mantinguda per Willkomm i per ReyesProsper, considerava que una gran partde la Meseta espanyola era zona d'estepa.Huguet del Villar arriba a la conclusio,que des de llavors s'ha imposat, que aques-tes « estepes», nom amb el qual es designa-va un conjunt heterogeni de comunitatsvegetals, mes o menys obertes i en gene-ral Ilenyoses, no eren climaciques, singque Ilevat de poques excepcions, eren re-sultat d'una degradacio de les associacionsclimax de bosc esclerofille deguda a 1'ac-ci6 de I'home. Les raons que dona per asostenir ]a seva afirmacio son, entre altres,dades historiques, la prescncia de testi-monis de vegetacio climax forestal i el fetque encara podia observar-se el proces dedestruccio del bosc en molts indrets. Pu-blica tambe estudis sobre la cliserie de laSerra del Guadarrama (H. V., 1927a), lavegetacio del Gharb (H. V., 1944b) i elsuberetum de la Mamora (H. V., 1945b).

L'any 1929 aparegue el llibre Geobotd-

nica, una de les seves obres mes conegu-

des. Segons explica FONT I QUER (1963) es

va vendre la totalitat dels 6.000 exemplars

de l'edicio, encara que aquesta triga una

colla d'anys a exhaurir-se. En aquest lli-

bre, Huguet del Villar presenta una intro-

duccio a la geobotanica en la qual recull

i comenta, d'una manera remarcablement

concisa i documentada, els coneixements

internacionals sobre el tema, pero, al ma-

teix temps, hi exposa multitud d'idees ori-

ginals. Els conceptes i terminologia em-

prats a la Geobotdnica eren un model d'es-

tructuracio logica i, en conjunt, el llibre

estava a l'altura de les obres estrangeres

mes importants de 1'epoca. Per a fer-se una

idea del que representava aquest treball,

cal recordar que a 1'Espanya dels anys 20,

si be hi havia hagut botanics destacats,

practicament tots els treballs de geobota-

nica que s'havien rea]itzat cren deguts a

estrangers; en aquest aspecte Espanya era

13

absent de la vida cientffica internacional.El mateix Huguet del Villar va publicaralguns articles a Iberica, destinats a de-nunciar aquest estat de cosec i a demanarcollaboracio per a fer avancar la geobo-tanica i 1'edafologia espanyoles (H. V.,1926a).Es impossible d'exposar en poques rat-

Iles una idea adequada del contingut dela Geobotanica; em limitare a assenyalaralguns punts per a facilitar una aprecia-cio de les opinions de l'autor. Huguet delVillar proposa per a la geobotanica unadefinicio equivalent a la generalment adop-tada, pero en termes mes concrets: « Geo-botanica es la ciencia que estudia el habi-tat de las plantas en la superficie terrestre))(H. V., 1929b, p. 10). Com que aquest ha-bitat o habitacio de les plantes a la super-ffcie terrestre es un fenomen collectiu, unapart important de la geobotanica es de-dica a 1'estudi de les agrupacions vegetals.Huguet del Villar utilitza la paraula sine-cia per a expressar la unitat mes generalde col•lectivitat vegetal i ]a defineix comuna « cohabitacion botanica individualiza-da Tant en aquestes com en les defini-cions i divisions que segueixen, Huguet del-Villar parteix de la base que cal estructu-rar la geobotanica seguint el metode induc-tiu i sense utilitzar caracters que no deri-vin de la mateixa vegetacio.Huguet del Villar era decididament par-

tidari d'una visio dinamica de la vegeta-cio, introduida sobretot per Cowles i Cle-ments, als Estats Units, feia pocs anys, iavui, amb diversos matisos acceptada pertots els investigadors. D'una forma resu-mida, es pot dir que hi ha un proccs ques'anomena successio i que consistcix enel fet que unes agrupacions vegetals (sine-cies) son substituides per altres. La succes-sio acaba amb 1'establiment de la vegetacioclimax, que Huguet del Villar defineix corn<la etapa regional de maximo biologicoestable>>. La destruccio total o parcial dela vegetacio climax, deguda a I'accio del'home, als animals o a d'altres factors,pot produir un retroces de la successio.En una scrie de capitols, Huguet del

Villar explica els metodes principals d'es-tudi qualitatiu i quantitatiu de la vegeta-cio, incloent els de Braun-Blanquet, queson els mes utilitzats actualment a Euro-pa. Per a expressar la sociabilitat ampliala terminologia de Clements i proposa unanotacio forca complicada, fet que col.labo-ra que pocs investigadors l'adoptessin.

Huguet del Villar proposa tambe unaclassificacio propia per a les simorfies, esa dir, el conjunt d'elements d'una deter-minada forma biologica. Utilitzava els con-ceptes de proteretum i hysteretum; el pro-teretum era la suma de formes de vegeta-cio propies de les condicions primordialsdel medi; 1'hvsteretum, el conjunt de for-mes desenvolupades a lcs condicions d'(<op-tim general)) (p. 48). Com a unitats d'unade les subdivisions de l'hvsteretum propo-sava: herbetum (certes plantes herbacies),graminoidetum (gramfnies, ciperacies, et-cetera), crassicauletum (cactus) i lignetum(plantes llenyoses). En totes aquestes es-quematitzacions, Huguet del Villar eraperfectament conscient, com ell diu, queCon esta division ocurrc lo que es gene-

ral en ciencias naturales; es solo el hom-bre el que pretende dividir para ordenarsus ideas; pero la Naturaleza no muestrasiempre soluciones de continuidad entrelas partes)) (p. 48).Tambe assaja Huguet del Villar I'esta-

bliment d'una classificacio general de ti-pus ecologies de les sinecies, basada en lanomenclatura de Clements i Warming,pero modificada d'acord amb les sevesidees, principalment en el scntit de basar-la en conceptes purament ecologies, es adir, referents a factors del medi. Les di-visions do primer ordre son la hvdrophvtia(vegetacio aquatica) i la pezophvtia (ve-getacio emergida). Subdivisions de ]a pe-zophytia son, per exemple, la mesophytia(vegetacio de llocs amb harmonia dc fac-tors del medi) i ]a xerophvtia (vegetaciode mt~dis amb cscassedat d'aigua). Tantaquesta classificacio d'Huguct del Villarcom altres de similars, contenen moltesdivisions que no s'utilitzen actualment, en-cara que continuem emprant termes comxerofit, halofit, etc.Un punt en el qua] Huguet del Villar

exposa opinions molt personals es el quces refercix a la nomenclatura dels estat-ges d'altitud dels Alps (nival, alpi, subal-pi, etc.) que s'aplicava aleshores adhuc amuntanyes d'altres continents. Huguet delVillar sostenia que I'assimilacio als estat-ges dels Alps no era possible per moltesaltres regions muntanyoses i que era ne-cessari d'cstudiar directament ]a vegetaciod'aqucstes regions, sense dcixar-se influirper idecs preconcebudes.Un altre problema que apunta Huguet

del Villar fou el d'estimar fins a quin puntla cohabitacio que es manifcsta a les asso-

14

ciacions vegetals to un caracter realmentsocial o fins a quin punt es mera coinci-dencia. Aquesta ultima opinio era mantin-guda principalment per GLEASON (1926)i, amb algunes esmenes, va servir de basea lcs critiques de CAIN (1947) sobre elspunts de vista fitosociologics, tant de Fes-cola escandinava com de la de Braun-Blanquet.

EL PENSAMENT CIENTIFICD'HUGUET DEL VILLAR

Tota l'obra escrita d'Huguet del Villar,tant geografica, corn geobotanica edafolo-gica o de critica d'art, manifesta una fortapersonalitat que s'expressa en moltes con-cepcions originals, un agut esperit critic,una extensa preparacio cultural i cientificai una gran capacitat de treball. Es carac-teristica dels seus escrits la rigorositatamb que emprava els seus coneixementsetimolbgics en la introduccio de nova ter-minologia.Destaquen a Huguet del Villar, com as-

senyala BOLOS (1951), la passio per la cla-redat i la coordinacio logica i la devocioper la universalitat, que el porten a l'ela-boracio de sintesis generals. Aquest ultimaspecte ha estat.sovint l'objecte de criti-ques, en gran part, jo crec injustificades.La ciencia no avanca nomes a base d'es-tudis locals i d'acurats experiments i me-sures, sing tambe gracies a generalitza-cions i teories, moltes vegades no demos-trables en els seus details, pero no peraixo menys utils, quan son ben orientades,a l'hora d'integrar els coneixements expe-rimentals i de permetre una millor com-prensio dell fenomens estudiats. Com aexemple podriem citar molts conceptesemprats per l'ecologia actual. D'altra Ban-da, no 6s practicament mai possible d'es-perar a tcnir'un coneixement complet delsfets concrets per a fer-ne una sintesi. Elque si cal es ser acurat i critic en exposaro considerar les observacions o experi-ments presentats com a suport de la teo-ria. Cadascu es despres lliure d'acceptar-la o no, pero pot utilitzar sempre les da-des de base. En aquest sentit, els treballsd'Huguet del Villar son exemplars.Un altre merit d'Huguet del Villar, so-

bretot en el context del seu temps, va serla consideracio dels fenomens des d'unpunt de vista dinamic, tret que aflora tanten els seus principis d'ecetica com en les

seves idees geobotaniques i ]a seva clas-sificacio edafologica.

IRRADIACIO DE L'OBRAD'HUGUET DEL VILLAR

Geografia

L'obra d'Huguet del Villar va tenir im-portancia dins la geografia espanyola del'epoca (LOPEZ PALOMEQUE, 1977). Les sevesdirectrius, com diu LLOBET (1952), modifi-cades pel temps, no han perdut actualitat.Segons MELON (1951), la seva autoritat pe-sava molt entre els estudiosos de Geogra-fia de principi de segle. Huguet del Villar,pero, va deixar pocs deixebles, encara queun d'ells, deia MELON (1951) valia per moltspel scu entusiasme i dedicacio al mestre.Es tracta del professor argenti C. MartinezCabre, en l'obra del qual influiren molt lesidees d'Huguet del Villar.Entre les causes que Huguet del Villar

tingues pocs seguidors, es poden assenya-lar (LOPEZ PALOMEQUE, 1977), en part, elseu caracter i, en part (possiblement mesgran), el fet que despres del seu retornd'America no tingues relacio directa ambl'ensenyament. Hi podriern afegir tamb6que antis a viure al Marroc i no estiguesvinculat als centres oficials de recerca es-tablerts a Espanya despres de la seva par-tenca.

Geobothnica

L'obra geobotanica d'Huguet del Villarva significar una gran aportacio al bagatgecientific espanyol, pero tambe en aquestcamp va tenir pocs seguidors, en part percauses similars a les comentades abans.Cal destacar entre ells el doctor Josep Cua-trecasas, que va aplicar els metodes d'Hu-guet del Villar a la seva tesi doctoral sobrela vegetacio de la Sierra de Magina (CUA-TRECASAS, 1928).Vers eiS ufys quaranta, una de les esco-

les de gcobotanics espanyoi , r'epresentada,entre altres, per Rivas Goday, utilitzavaalguns dels conceptes d'Huguet del Villari va haver-hi una epoca en que (0. de Bo-los, comunicacio personal) aquests s'im-posaren com una mena de criteri oficial ales oposicions. Pero HEYWOOD (1953) jacomentava que les idees i la terminologiad'Huguet del Villar havien estat en granpart abandonades.

15

S'ha criticat a Huguet del Villar la in-viabilitat del seu metode geobotanic. Enalgunes questions de detail, corn en el casde la notacio do sociabilitat, aixo podia5er veritat, pero no era, jo crec, un puntessencial. Altres critiques, com les de lacomplexitat de la seva terminologia, espoden aplicar tambe a la major part de lesescoles geobotaniques de 1'epoca i ha estatdcspres d'anys de treball que s'ha anatllimant 1'enfarfec de classificacions i no-menclatura. A part d'aixo, continua noexistint cap metode geobotanic de classi-ficacio o ordinacio universalmentacceptat.Corn diu MARGALEF (1974, p. 422): « S'hapolemitzat amb energia considerable so-bre el valor de les unitats i adequacio delsdiferents metodcs de classificacio. Totamanipulacio d'una gran quantitat d'infor-macio requereix tipificar i arxivar d'algu-na manera, pero no s'han de prendre mas-sa seriosamcnt les etiquetes ni el sistemad'arxivadors adoptat». En definitiva, comp-ta mes el ((bon scntit» del bioleg que Clmetode utilitzat.

L'obra d'Huguet del Villar (inclosa I'e-dafologia) va tenir en molts aspectes uncaracter precursor. En aquestes condi-cions, com dipu LLOBET (1952), qui obre unavia se sacrifiia en una obra que facilmcntpot ser superada pets quc seguiran, ambmes dades per a corregir-la. Encara quemolts aspectes dels treballs d'Huguet delVillar han perdut ara actualitat, cal valo-rar l'important aven4 que aquests sigrtifi-caven en el context cientific del seu temps.

El fet que circumstancies diverses limi-tessin la irradiacio directa de 1'obra d'Hu-guet del Villar, no hauria d'impedir, comha passat fins ara, amb poques exccpcions,que se li reconcgui el lloc important quemereix en la historia de la ciencia es-panyola.

AGRAIMENTS

Agracixo als Drs. J. Bech, O. de Bolos,S. Llobet, R. Margalet i J. Vila Valenti elsseus valuosos suggeriments i comentaris.El Dr. S. Llobet em va proporcionar diver-

ses obres d'Huguct del Villar. El Dr. J. VilaValenti em facility la consulta del treball,inedit, del Dr. Lopez Palomeque. Agracixotambe el permis de I'Ateneu de Barcelonaper a utilitzar la seva biblioteca.

REFERENCIES

ALBERlf, S. (Ed.). 1968. Emili Huguet del Villar.Diccioiiari Biografic. Alberti, Barcelona, vol. 2,p. 404.

Bolos, O. 1951. Emilio Huguet del Villar. Collec-tanea Botanica, 3 (9): III-IV.

Bonny, M. P. 1951. Emilio Huguet del Villar.Corn pies rendus des seances meruuelles de laSociete des Sciences Naturelles de Maroc, 27 (2):12-19.

CAIN, S. A. 1947. Characteristics of natural areasand factors in their development. EcologicalMonographs, 17: 185-200.

CIATREGASAS, J. 1928. Estudios sobre la flora v lavegetacion del macizo de Mbgina. Treballs delMuseu de Ciencias Naturals de Barcelona, 12:510 pp.

ESVASA. 1958. Enciclopedia Universal Ilustrada, Es-pasa Calpe, Madrid-Barcelona, vol. 68, pagi-nes 1481-1482.

FONT i OvER, P. 1963. Discurso de conteslaciona la Memoria « Botanica v Geografia» leida porel academico electo Dr. Oriol de Bolos. Memo-rias de la Real Academia de Ciencias Y Artesde Barcelona, 34 (14): 481-484.

GI.EASON, H. A. 1926. The individualistic conceptof the plant association. Bulletin of the TorrevBotanical Chub, 53: 7-26.

HEYWOOD, V. H. 1953. El concepto de asociaciOnen las comunidades rupicolas. Anales del Ins-tituto Botanico A. J. Cavanilles, 11 (2): 463-481.

HUGUET DEI. Viii AR, E. Vegeu apendix.LOPEZ PALOMEouE, F. 1977. Emilio Huguet del Vi-

llar (Comunicacio presentada en cl Seminari degeografs catalans, segles xix-xx, Societal Cata-lana de Geografia). Manuscrit no publicat.

LLOBET, S. 1952. Un ilustre Geografo, Geobothnicov Edafologo granollerense. Valles, 572: 6.

M.ARGALF.F, R. 1973. Ecological Theory and Predic-tion in the Study of Interaction between Manand the Rest of the Biosphere. In: H. Stott(ed.), Okologie and Lehenschutz. Rombach.Freiburg, pp. 307-353.

MARGALEF, R. 1974. Ecologia. Omega. Barcelona.951 pp.

MELON, A. 1943. Espana en la Historia de in Gco-grafia. Estudios Geograficos, 11: 195-232.

MELON, A. 1945. Los modcladores de in modernaGeografia. Estudios Geograficos, 20-21: 393-442.

MELON, A. 1951. Emilio Huguet del Villar. EstudiosGeograficos, 45: 815-818.

REBAGLIATO, J. 1975. Emili Huguet i Serrataco. En-ciclopedia Catalana. Enciclopedia Catalana, S. A.Barcelona, vol. 8, p. 517.

16

Apendix : PUBLICACIONS D'EMILI HUGUET DEL VILLAR

Gro(;R 1rIs, HISTORI v, CIi'NCIITS SOCIALS

Fn leis Pampas. Narration de costumbressudarnericanas. Barcelona, Salvat, 44 pp. Conte,a mes: Nuevos horizontes. Cuadros de la villarrroderna en America del Sur, 55 pp.

1906. Lac Republicas Hispano-Americanas, 2 vols.Manuales Soler, LXX i LXXI. (Despres a ma-nuales Gallach i Calpe.)

1909a. Geografia General. Manuales Soler, LXXIX,Barcelona, 631 pp. 2.1 edicio, reformada: 1928,Barcelona, 534 pp.

19096. La instruction, la moral v el criterio esta-distico. La Lectura, 97: 13-32; 98: 148-166.

1909-1910. America Sajona. Manuales Gallach, CII.Jose Gallach. Barcelona, 351 pp.

1912. El problema de Marruccos. Por esos mun-dos, Madrid.

1913. Estudio acerca del Tratado Hispano-Fran-ces, 1912. Ibid.

1914a. La poblacion de America del siglo xvrn alxx. F.studio, 21: 415-438; 22: 32-56.

19146. El factor geografico v cl gran problema deEspana. Ibid., 16: 39-51; 17: 215-245; 18: 404-421;19: 10-41.

1915a. Un aspect du developpement cconomiquedes pays ibero-amcricains: le facteur geogra-phique. VIII Curs Internacional d'Expansio Co-mercial. Barcelona, 1914, pp. 105-128.

19156. La definition v divisiones de la Geografia.Casa Editorial Estudio, 62 pp. Reimpressio:1949. Publicaciones Argentinas de GeografiaCientifica. Buenos Aires.

1915c. Los glaciares de Gredos. Boletin de la RealSociedad Espanola de Hi.storia Natural, 15:379-390.

1916. Archivo Geografico de la Peninsula Iberica.La Acadcmica, Barcelona, 256 pp.

1917a. Prolog del llibre: Compendio de GeografiaGeneral, de Joaquin N, Juan Izquierdo. Grana-da. 2." edicio, 1947.

19176. Nueva contribution a la glaciologfa de Gre-dos: Las Hovuelas del Hornillo. Boletin de laReal Sociedad Espanola de Historia Natural,17: 558-567.

1918. Bases para la politica exterior de Espana:Africa v el Estrecho. La Acadcmica. Madrid-Barcelona, 182 pp.

1921a. El valor geografico de Espafia. Ensayo de/arnica. Sucesores de Rivadencyra. Madrid,300 pp.

1921b. Una obra de Davis v el problema entreGeografia y Geologia en Espana. Boletin de laSociedad Iberica de Ciencias Naturales, 20:123-125.

1923. Carta dirigida a J. Puig i Cadafalch. LaRevista, 9 (CLXXV-CLXXVI): 27-28, Barcelona.

1928a. Traduccio de: America del Sur. Guayanasy Brasil, per P. Denis, vol. 20 de la GeografiaUniversal, dirigida per P. Vidal de La Blachei L. Gallois. Afegeix el capitol V: El desarrollode lea poblacion v el valor ecetico. Montaner iSimon. Barcelona, pp. 98-138.

1928b. Estudios Hispcinicos. El Greco en Espana.Espasa Calpe. Madrid, 189 pp.

ceps en el centro de Espana. Boletin de la RealSociedad Espanola de Historia Natural, 15:447-448.

1915e. Sobre on nombre vulgar de la Nardusstricta. Ibid., 15: 446-447.

1916b. Sobre una nueva Armeria. Ibid., 16: 403-407.1922. El gcnero Gossvpiunt en Espana. Broteria,

20: 49-72.1925a. De Narduretia, genere novo hispano-africa-

no. Bulletin de la Societe d'Histoire Naturelled'Afrique du Nord, 16: 101.

1925b. Avance geobotanico sobre la pretendida«estepa central- de Espana. Iberica, 23; N.° 570:281-283; N.° 577: 297-302; N.° 579: 328-333; N.° 580:347-350.

1926a. La Edafologia y la Geobotanica en la vidainternational y en Espana. Ibid., 25; N.° 620:186-188; N.° 621: 203-207; N." 622: 220-223; N.° 625:264-266.

1927a. Una ojeada a la cliserie de la Sierra delGuadarrama. Ibid., 28; N" 693: 153-158.

1927b. Nova species Tamaricis in Hispania cen-trale. Broteria, 22: 101-113 (en collaboracio ambC. Pau).

1929a. Sur la methode et la nomenclature em-ployees dans mon etude gcobotanique de I'Es-pagne. Proceedings International Congress PlantScience. Ithaca, 1926, pp. 541-564.

1929b. Geobotdnica. Labor. Barcelona, 339 pp.1929c. Sur I'emploi du mot steppe. et dc scsderives en pedologie. Soil Research, 1 (3).

1933a. Sobre el habitat calizo de Pinus pinaster.Boletin de la Real Socicdad Espanola de His-toria Natural, 33: 133-138.

1933b. Apendice a unas observaciones sobre elhabitat calizo de Pinus pinaster. Ibid., 33:421-431.

1934a. Quelques Thymus du Sud-Est ibcrique. Ca-vanillesia, 6: 104-125.

1935a. Sobre la adaptation de Pinus pinaster asuelos calizos. Bull. Silva Mediterranea, 13.

1935b. Sur le nom de quelques Quercus et la no-nmenclature du faginea. Cavanillesia, 7: 57-70.

1936a. Le point de vue gcobotanique dans la clas-sification des sols. Ber. Schweiz. Bot. Ges.,46 pp.

1938a. Les Quercus de ]'herbier d'Alger. Travauxdu Laboratoire de Botanique de la Faculte deSciences d'Alger. Bulletin de la Societe d'His-toire Naturelle d'Afrique du Nord, 1937, pagi-nes 432-478.

1938b. L'aire du Callitris articulata en Espagne.Bulletin de la Societe Botanique de France, 85.

1942a. Note additionelle sur les Quercus de ]'A-frique du Nord. Corn pies rendus des seancesmensuelles de la Societe des Sciences Nature-Iles the Maroc, 17-10-42.

1943a. Nouvelle note sur les Quercus de l'Afriquedu Nord. Ibid., 19-1-43.

1944a. Introduction a la pedo-ecologie de ]a florenord-africaine. Ibid., 1-11-44.

1944b. Introduction a ]'etude dehydroseriale et haloseriale du17-10-44.

1945a. Sur la nomenclature de laraneenne. Ibid., 21-11-45.

BoTANIC.A i GF.OBOTANICA

1915d. Nota sobre la presencia de la Betula pubes-

la vegetationGharb. Ibid.,

flore mediter-

1945b. Un exemple de statistique gcobotanique:le Suberetum de la Mamora. Ibid., 1-5-45.

1945c. Communication sur la mission du Gharb.Ibid., 19-6-45.

17