THIRSTY FOR OIL ©© DANIEL SCOTT HARTMANN (HRTMNSTRFR)

contingut neutre en

emissions de carboni

66 MobilitatMobilitatNÚMERO 6 | TARDOR 2009 | 7€ |NÚMERO 6 | TARDOR 2009 | 7€ |

Jaime Lerner explica les ciutats com a solucions no com a problemes · Art i consciènciaAprenent a viure d’altra manera · Viatges lents i fenòmens naturals · Camins escolars

Pedagogies per canviar actituds . Estratègies de sostenibilització curricularOcupacions verdes + 100 recursos pedagògics, cursos, iniciatives i recomanacions

Jaime Lerner explica les ciutats com a solucions no com a problemes · Art i consciènciaAprenent a viure d’altra manera · Viatges lents i fenòmens naturals · Camins escolars

Pedagogies per canviar actituds . Estratègies de sostenibilització curricularOcupacions verdes + 100 recursos pedagògics, cursos, iniciatives i recomanacions

Editora: Heloise Buckland

Comitè editorial: Sara Batet, Teresa Franquesa,Mercè Girona, Antoni Grau, Marta Pulgar, OriolLladó, Josep-Lluís Moner, Paula Pérez, Inma Pruna, Montse Santolino

Direcció creativa: Alexis Urusoff Ramos

Redacció, edició i correcció: Jaime Fernández, Marta Moreno i Míriam Salvatierra

Impressió: El Tinter(certificació ISO 9001,14001 i EMAS)Imprès en paper reciclat. Octubre de 2009

Dipòsit legal B-23656-07 ISSN 1988-2122

RCE BARCELONAwww.rce-barcelona.netes@rce-barcelona.net

Gestió i subscripcions:BARCELONYA SCCLcooperativa sense ànim de lucreVia Laietana 45, esc. b, pral. 2a(08003) Barcelonabarcelonya.com · host@barcelonya.comtel: (+34) 93 424 5202 · fax: (+34) 93 301 2831

Si vols participar en Educació i Sostenibilitat, proposar continguts, subscriure-t’hi o col·laborar en la distribució, posa’t en contacte amb es@barcelonya.com o www.es-online.info

índexnúm. 6 Mobilitat tardor 2009

EduSost.cat

Com ens hem de moure? 4Idees per fer una Catalunya més sostenible. Ramon Arribas (CADS).

Mobilitat, sostenibilitat i solidaritat 8Les ciutats com a solucions, no com a problemes. Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba.

Aprenent a viure d’altra manera 10Galdric Ruiz, de l’agrupament Torrent de les Bruixes de Terrassa, reflexiona comcobrir necessitats amb recursos escassos.

Sostenibilització curricular: cosa de tots 14Estratègies de degoteig o immersió? Maria Olazabal, de l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

Escola-família-barri: nou espai amic 18Els camins escolars, més enllà de l’escola. Flor Majado, de l’Institut d’Educació.

Universitats sostenibles: utopia inabastable? 20Anàlisi de l’educació superior a Espanya. Marta Suárez, EcoCampus de la UAM.

Sa i estalvi 21Montse Bosch, d'El Casalet de l’Hospitalet, relata el camí escolar segur del seu barri.

Racó dels estudiants. Sis treballs de recerca de 32batxillerat sobre mobilitat sostenible.

Bicia’t. Reportatge de Jaime Fernández sobre les bicicletes en el món educatiu. 36

Ciutats per a cotxes o cotxes per la ciutat? Mobilitat sostenible 40en la formació universitària. Joan Miró, enginyer i professor de la UPC.

El viatge: art i consciència 43Viatges lents i fenòmens naturals. Ulla Taipale.

Entrevista: Educació política i mobilitat a l’Índia 47Ranjit Gadgil, activista de Parisar.

Explica-m’ho tu! La pedagogia de storyline 50per canviar actituds. Nils Sundberg.

Entrevista:Ocupació verda per a una societat decarbonitzada 54Michael Renner, Worldwatch Institute.

Recursos pedagògics (pàg. 23),Directori (pàg. 26),Glossari (pàg.30),Visions del canvi(pàg. 44),Calendari (pàg. 56), Recomanem (pàg. 57) i Petjada ecològica (pàg. 58)

Llicència Creative Commons, Reconeixement – no comercial - compartir. Se’n potcopiar, distribuir i comunicar públicament el contingut. Heu de reconèixer els crèdits del’obra. Si altereu o transformeu el contingut, o en genereu obres derivades, només podeu

distribuir l’obra generada amb la mateixa llicència. No es poden usar els continguts per a finalitats comercials. Lesfotografies sense l’identificatiu ©© no poden ser reproduïdes o distribuïdes.

es-online.info

Es pot conscienciar els periodistes ipublicistes de la relació que té eltransport amb el canvi climàtic il’equitat social? Veurem algun dia elsnostres polítics dalt d’una bici?

En aquest número mostrem alguns delsexemples més inspiradors de la(re)educació per a una mobilitatsostenible, per mostrar que, i sobretotcom, es poden ensenyar altres maneresde moure’s. Presentem escoles de bici,aprenentatge virtual sobre mobilitatsostenible, pedagogia familiar,exploracions artístiques, viatges lents,caminades, ecomissatgeria, cotxeselèctrics i compartits, ocupacionsverdes i una infinitat d’iniciatives,cursos, entitats i recursos pedagògics.

De tot plegat deduïm que per canviaractituds respecte de la mobilitat–sobretot pel fet que és una cosa tanpersonal com pot ser el sexe o elconsum d’alcohol– cal fer vibrar eltema, partir de l’experiència personal iassegurar que la persona siguiprotagonista del procés. Les iniciativesque prosperen són les iniciatives en quèl’alumnat té veu i vot, en què es valoral’opinió de tots els grups implicats, enquè es fa servir la creativitat per tocar elstemes de fons, i sobretot les iniciativesen què s’aprèn de l’experiència viscuda,no de la relatada.

Esperem que aquest conjunt dereflexions i recursos us ajudi a inspirarels altres en la transició cap a unamobilitat més sostenible i, sobretot, agaudir del camí!

HeloiseBucklandEditora

El comitè editorial no assumeix la responsabilitat de les opinions expressades pels autors dels articles de la revista.

Gaudimdel camí ?Dediquem aquest número d’ES a la

mobilitat –com ens movem–, no solamentperquè és un element integral de les

nostres vides, sinó també per les múltiplesrepercussions que té sobre el planeta i lavida dels altres –és a dir, el canvi climàtic,

l’economia, la salut, l’equitat social, l’espaiurbà, la seguretat i la llibertat dels nens.

Comencem amb el canvi climàtic. AEspanya el transport genera el 39% de lesemissions de CO2 i, d’aquest percentatge,

el 66% correspon al vehicle privat. Aixòvol dir que una gran part del problema

que es debatrà el desembre aCopenhaguen (com es pot frenar el canvi

climàtic), és literalment a les nostresmans –bé, si més no, en mans d’aquells

que tenen accés al volant.

De tota manera, si no et sona el desgel deGroenlàndia ni corres el perill de perdre

casa teva per la pujada del nivell del mar,és possible que el canvi climàtic encara et

quedi lluny. Però si vols una cosa méspropera, respira profundament l’aire delcentre de Barcelona. Sabies que aquestaciutat supera el doble de la contaminacióatmosfèrica permesa per les directiveseuropees?D’altra banda, considera els1.300 atropellaments (anuals) de nens i

nenes de 5 a 14 anys que hi ha a Espanya,o la megaproducció de cotxes a la Xina i al’Índia. És evident que el nostre model de

mobilitat no és sostenible.

Tanmateix, si ja tenim tota aquestainformació sobre la insostenibilitat del

model de transport actual, per què elcontinuem promovent en les generacionsfutures? A Espanya, el 20% dels joves entre14 i 16 anys arriben a escola amb cotxe. La

majoria de les universitats continuenoferint aparcaments gratuïts i, a més,

ofereixen poques oportunitats en els plansd'estudis d’aprende sobre la mobilitat

sostenible (sobretot si ho comparem ambels nostres veïns europeus). A més, els

polítics continuen mesurant el creixementeconòmic per la venda d’automòbils

(sense comptar el cost social quecomporta) i les empreses continuenpromovent els cotxes “verds” com la

panacea a la crisi ambiental.

La pregunta és, doncs, és possible motivarles persones perquè canviïn aquest modelde mobilitat, en contra de tots aquests

esforços superiors?

El transport és responsablede gairebé la meitat de lacontribució al canvi climàticde Catalunya (en tre altresconse qüències socials,ambien tals i econòmiques),així doncs la mobilitat pot seruna bona disciplina per prendreconsciència de diversos aspectes de la sostenibilitat, com pot serl’energia, el consum, la contaminació i l’impacte global dels nostrescomportaments diaris. Més enllà d’una bona planificació urbanística i unaprovisió d’alternatives al cotxe, s’han de canviar actituds.

fonts renovables. A més, el transport és el prin-cipal sector responsable de l’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle de Catalunya, amb un46%. Tot això mostra una part de l’importantpaper d’aquest sector per a la sostenibilitat delnostre país.

A més del vessant energètic, la mobilitat de lespersones planteja alguns dels principals reptesambientals i socials dels nostres temps a quèhem de fer front: contaminació, soroll, ocupa-ció d’espai i impactes ambientals de les in-fraestructures, accidents, congestió, etc. A Ca-

ECom ens hem

REFLEXIONS

Per fer una Catalunya més sostenible...

REFLEXIONS( )tardor 2009 · mobilitat

4

Com ens hem E

l 98% del combustible que s’utilitza alnostre país per al transport corres-pon a derivats del petroli, i és respon-sable de gairebé la meitat del petroli

consumit a casa nostra i de més d’una tercerapart del conjunt d’energia final.1 A més, el seuconsum energètic augmenta molt ràpida-ment (3,7% interanual) a causa del creixe-ment de la flota de vehicles i de desplaça-ments i, tot i que la tendència ha milloratdarrerament, no ha mostrat avenços signifi-catius en l’augment de la seva eficiència ni enel percentatge de funcionament a partir de

Ramon Arribasi Quintana

Director de CADS,Consell Assessor per al

DesenvolupamentSostenible

Educació

i Sosten

ibilitat

un ventall d’estratègies en els camps norma-tiu, de la planificació territorial,G de l’educa-ció, dels serveis associats a la mobilitat i de laconscienciació social, entre altres.

La planificació per una mobilitatsostenible

Actualment, es pot dir que a Catalunya hi haun consens social i polític en la necessitat defomentar el transport públic, l’anar a peu i l’úsde la bicicleta, i tendir cap a una progressivareducció del predomini del transport privat

EDUKITParaules clau: externalitat, govern, cotxe, planificació territorial, camí escolar

Debat: Qui són els responsables d’aconseguir un model de mobilitat sostenible?

Recursos pedagògics (pàg. 23): P2, S2, S12, U10, U11.

Referències: Ramos Martín, J. (coord.). 2009. Ús de l’energia a Catalunya: anàlisidel metabolisme energètic de l’economia catalana (AMEEC) – Informes del CADS 8. Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012, Departament de Política

Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya (2009).

talunya, s’ha calculat que el cost del transportterrestre arriba als 49.000 milions d’euros anu-als, un 73% dels quals correspon al transportprivat. D’aquest cost, el 9% es deu al que s’ano-menen externalitatsGo costos indirectes.

Per tant, evolucionar cap a un model de des-envolupament sostenible passa per reduir elsimpactes de la mobilitat però, alhora, moure’sd’un lloc a l’altre és una necessitat a la qual nosempre podem trobar alternatives. Per avan-çar cap a una societat que tingui les eines perafrontar aquest dilema cal desenvolupar tot

de moure...?

( )

REFLEXIONS

de moure...?

ACCIDENT ©© BILL H

ARTMANN

motoritzat; la planificació territorial i la mobi-litat haurien de ser l’expressió clara d’aquestconsens. Un bon exemple de tot plegat és elPla de transport de viatgers de Catalunya2008-2012,2que defineix les directrius per mi-llorar els serveis de transport públic interurbài que pretén assolir la integració tarifària alconjunt de Catalunya l’any 2012, potenciar laintermodalitat i augmentar la quota modaldel transport públic del 28% actual al 31%.

Amb tot, els principis que inspiren aquestconsens es reflecteixen de manera desigual entot l’entramat de figures de planificació que demanera directa o indirecta influeixen en lamobilitat. Per exemple, un model d’urbanis-me dispers, consagrat pels plans urbanístics,o una previsió a l’alça de les infraestructuresper al trànsit motoritzat en el Pla d’infraes-tructures de transport incentivarien l’ús deltransport privat independentment de les pre-visions dels plans directors de mobilitat o elsplans específics, com el Pla estratègic de la bi-cicleta 2008-2012. Per aquest motiu, la con-cordança entre les voluntats i els instrumentsque les desenvolupen és essencial.

Iniciatives que promouen un model demobilitat sostenible

En l’àmbit urbà s’han anat desenvolupant can-vis per reduir la presència del transport privat iprioritzar la resta de models als centres de lesciutats i pobles, en concret creant illes de via-nants i carrers de prioritat invertida, eliminant

l’aparcament en superfície i dissenyant el car-rer a la mida de les persones. Aquesta nova con-cepció té cada cop una millor acollida, malgratel rebuig inicial de certs sectors de la societat.

Des de la iniciativa publicoprivada sorgeixentambé diverses propostes capdavanteres quepromouen racionalitzar l’ús del cotxe privat iincentivar altres formes de transport. Cal des-tacar, en concret, l’èxit del carsharing,G unconcepte que permet als usuaris usar el cotxequan el necessiten sense assumir la despesad’adquirir-lo.

Igualment, l’èxit de la bicicleta en l’àmbit urbàl’ha confirmada com una opció molt vàlida icompetitiva en temps en els desplaçaments defins a 7 o 8 quilòmetres. Una de les novetats mésimportants és la bicicleta pública, la introduc-ció de la qual ha tingut un fort efecte d’atracciód’usuaris cap a aquest mitjà de transport.

D’altra banda, la creixent preocupació pelcanvi climàtic i la crisi energètica relacionadaamb el zenit del petroli han estat el motor per-què en els darrers mesos hagin acabat de ma-durar estudis i experiències pilot per promou-re la implementació del vehicle elèctric,G il’aparició de diversos productes al mercat enaquest sector ja és una realitat. La substituciódefinitiva del motor d’explosió en l’automo-ció pot reduir significativament alguns delsimpactes ambientals de la mobilitat sempreque la procedència de l’energia elèctrica siguide fonts netes.

La mobilitat com una disciplina clau perdifondre els valors de la sostenibilitat

Més enllà de les iniciatives i els projectes pro-moguts des de les institucions i les entitats pú-bliques i privades, la mobilitat sostenible re-quereix canvis fonamentals en els nostresestils de vida i els nostres comportaments. Calfomentar l’aprenentatge social a partir de l’in-tercanvi d’experiències comunes que capacitiels individus per afrontar els problemescol·lectius en l’àmbit de la mobilitat amb sen-tit de responsabilitat compartida.

L’opció pel mitjà de transport privat sovints’explica per la manca d’una oferta adequadade transport públic, però també en molts ca-sos hi ha factors subjectius o socials que lacondicionen. En aquest sentit, l’educació hade tenir un paper clau i hauria d’aconseguirque la persona sigui capaç d’exercir el seu dreta moure’s per l’espai públic respectant la salutdels altres i la de l’entorn.

Cal afegir que la mobilitat és una disciplinamolt adequada per abordar la sostenibilitata les escoles, ja que afecta de forma trans-versal molt diversos vectors –energia, con-

tardor 2009 · mobilitat

6

REFLEXIONS( )

COVERSTORY – P

EOPLE WALKING THROUGH ©© COUGAR STUDIO

Cada dia més d’un milió de persones passa per la cruïlla de l’estació de Shibuya, Tòquio.

taminació, canvi climàtic, paisatge, etc.– ialhora tracta de problemes pròxims i quoti-dians des de la vivència més enllà del conei-xement tècnic o expert. Per tant, la mobilitatbrinda una oportunitat per desenvoluparmúltiples aspectes de la sostenibilitat a par-tir de situacions del dia a dia, dins i fora del’aula i per això una educació per a la mobi-litat inclourà l’ús del transport públic a lessortides, la presència d’aparcaments de bi-cicleta protegits als centres educatius, la pa-cificació de l’entorn dels centres i la reivin-dicació de l’arribada del transport públic enaquells centres que tinguin un accés difícil.El disseny de camins escolarsG és també unbon exemple de l’efecte pluridisciplinarique s’aconsegueix a través de l’educació pera la mobilitat sostenible.

Visió de futur: cap a una mobilitat deproximitat

El futur de la mobilitat es basa en l’ús racionalde tots els mitjans de transport i també en laracionalitat de les necessitats pròpies de mou-

re’s, mitjançant un entorn que ho permeti.Així, l’aproximació dels principals serveis so-cials i l’impuls de dinàmiques de proximitat(per al treball, les compres o el lleure, entre al-tres) tant a escala de barri, en les principalsciutats de Catalunya, com en l’àmbit de co-marca o subcomarca, és clau per al fomentd’un model de mobilitat sostenible: entornspropers suficientment interconnectats peltransport públic i que facilitin els desplaça-ments a peu i amb bicicleta.

La mobilitat sostenible no es pot entendre sino és en aquest entorn compacte i multinodali amb un estil de vida que possibiliti dur a ter-me la major part de desplaçaments a peu iamb bicicleta. En aquest context, un sistemade transport públic en xarxa atendrà bonapart de les necessitats de desplaçament a mit-ja i llarga distància, mentre que l’ús racionaldel vehicle privat cobrirà necessitats específi-ques que no es puguin abastir d’altra manera.L’aposta per la mobilitat sostenible cal que si-gui un dels vectors fonamentals en la cons-trucció de la Catalunya del segle XXI. ��

Educació

i Sosten

ibilitat

7

( )

REFLEXIONS

TODAY IS NO TRAFFIC JAM DAY ©© AKBAR SIMONSE

L'activitat dels nens ha disminuït un 40% en els últims vint anys.

Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba, exgovernador

de l’estat de Paranà, expresident de la Unió

Internacional d’Arquitectes i guanyador de

nombrosos premis internacionals per al

medi ambient, la pau, la tecnologia, els

assentaments humans i el transport,

comparteix amb nosaltres els seus

somnis sobre les ciutats i la

mobilitat, elements clau per a

un futur més sostenible.

tardor 2009 · mobilitat

8

REFLEXIONS( )

El segle XX va ser, per excel·lència, elsegle de l’urbanisme. Arreu delmón la supremacia de les pobla-cions rurals sobre les urbanes es va

invertir i les ciutats han experimentat uncreixement accelerat, amb freqüència mésenllà del que és desitjable. Han passat a tra-vés d’impensables transformacions que handeixat com a llegat un fantàstic desplega-ment de desafiaments i possibilitats.

Si el segle passat va ser el segle de la urbanit-zació, el XXI serà el segle de les ciutats. És ales ciutats on es lliuraran les batalles decisi-ves per a la qualitat de vida, i les seves con-seqüències tindran un efecte clar i definit enel medi ambient del planeta i en les relacionshumanes.

N’hi ha que esbossen un món urbà en colorsapocalíptics, que descriuen les ciutats com allocs sense esperança, on no es pot respirar,moure’s o viure adequadament a causa de l’ex-cés de població i d’automòbils. Jo, tanmateix,no comparteixo aquestes visions.

Les ciutats no són problemes, són solucions.

Aquesta és la meva idea de fons. Canviar lesòptiques negatives a través de les quals perce-bem les ciutats en òptiques positives, i així po-der-les enfocar en l’increïble potencial per a latransformació que acullen. Per exemple, si ésa les ciutats on es generen més del 75% de lesemissions de carboni, com a conseqüència deles tècniques de construcció, del consum ener -gètic, del transport, etc. és precisament a les

ciutats on espoden assolirels resultats mésefectius. És en la con-cepció de les ciutats on es potfer la contribució més gran cap a pa-trons de desenvolupament sostenible.

La ciutat tortugaEl suport fonamental de la meva idea és quehem de veure la ciutat com una estructura in-tegrada de vida i feina conjunta. La millormetàfora per corporeitzar aquesta idea és latortuga –“Vita”–. La tortuga és l’exemple pri-mordial de la intregració de viure, treballar icircular, aspectes clau en termes de sosteni-bilitat urbana.

PARADA DE BUS A CURITIBA © © THOMAS LOCKE HOBBS

Jaime LernerDirector de l’Institut

Jaime Lerner www.jaimelerner.com

Mobilitat, sostenibilitat i solidaritat

Recomanacions pel

Educació

i Sosten

ibilitat

9

( )

REFLEXIONS

possible. La sostenibilitat és una equació en-tre el que s’estalvia i el que es desaprofita. En termes de mobilitat, cada ciutat ha de des-cobrir quina és la millor forma de transport dequè disposa, ja sigui a la superfície o al subsòl.La clau resideix a no tenir diversos sistemesque compateixin el mateix espai i a fer ús detot allò de què la ciutat disposi de la maneramés eficient. Els sistemes de superfície presen-ten l’avantatge que amb les característiquesadequades (carrils especials, sistemes d’admis-sió de prepagament i alta freqüència de servei)obtenen resultats molt semblants al del trensubterrani amb un cost que és permissiblepràcticament per a qualsevol ciutat i amb unservei molt més ràpid.

Una ciutat arriba a ser més saludable quanel cotxe no és l’única opció confortable detransport; quan s’estalvia l’energia de des-plaçaments innecessaris; quan es fomen-ta el passeig pels carrers, parcs i avingudes.

Sociodiversitat urbanaLes ciutats són el refugi de la solidaritat. Po-den ser la salvaguarda de les conseqüènciesinhumanes del procés de globalització; po-den defensar-nos dels efectes de l’extraterri-torialitat i de la falta d’identitat. D’altra ban-

da, les guerres més acarnissades tenen lloc ales ciutats, a les perifèries marginals, en el con-flicte entre els ghettos de riquesa i els de ne-cessitat. Una ciutat ha de promoure la integra-ció territorial de les seves funcions urbanes,dels nivells de risc, dels grups d’edat, ètnies.Com més gran sigui la barreja, més humanaserà la ciutat. La sociodiversitat és una qües-tió clau per a la coexistència.

Finalment, la ciutat és un somni col·lectiu.Construir aquest somni és vital. Sense ell no hihaurà participació substancial dels seus habi-tants. Per tant, aquells que són responsablesde la ciutat necessiten dibuixar escenaris, es-cenaris que són desitjats per la majoria, capa-ços de motivar els esforços d’u-na generació sencera. ��

Per millorarla qualitat de

vida a les ciutats i laseva relació amb el medi

ambient s’han de subratllar tresqüestions: sostenibilitat,mobilitat i solidaritat.

Viure prop de la feina, o portar la feina mésprop de casa és un dels pilars de la sostenibi-litat. Reduir l’ús de l’automòbil, separar els re-sidus, proporcionar múltiples funcions alsequipaments urbans durant les 24 hores deldia, estalviar el màxim i desaprofitar el mínim

EDUKITParaules clau: urbanització, sociodiversitat, solidaritat.

Debat: Què és el que fa que el sistema de transport de Curitibasigui tan especial? I en què es diferencia del de la teva ciutat?

Recursos pedagògics (pàg. 23): P3, P4, S7, U1.

segle de la urbanització

REFLEXIONS( )tardor 2009 · mobilitat

10

Fa un parell d’anys, qui en aquell mo-ment era cap d’agrupament del meuantic cau1 em va demanar si els podiafer una xerrada als actuals caps (o

monitors) sobre com es pot treballar la soste-nibilitat a l’agrupament. Com a arquitectetècnic, suposava que els podia oferir el meuconeixement i experiència en temes d’edifica-ció sostenible, i donar-los consells sobre comes pot estalviar energia i aigua, com es podenimplantar energies renovables o com s’ha defer el reciclatge als locals de l’agrupament.

Aquell encàrrec, que havia començat com asuggeriment informal, em va portar a poc apoc a fer una anàlisi més profunda, que final-ment va anar molt més enllà del consum derecursos o la generació de residus a l’edifici.De fet, va acabar sent el treball final de l’assig-natura d’Economia ecològicaG que en aquellmoment estava cursant al Màster de Sosteni-bilitat de la UPC. El treball volia examinar elsagrupaments escoltes des de la perspectiva del’economia ecològica, entenent el cau comuna petita societat tradicional (inserida dinsd’una societat industrial i de consum) on esprodueixen múltiples intercanvis econòmicsno monetaris entre els seus habitants que elspermeten cobrir necessitats amb recursos es-cassos.

De fet, fins i tot amb una anàlisi superficial, jaes fa evident l’ús de recursos escassos als agru-paments escoltes. Si, per exemple, analitzemla petjada ecològicaG a través del consum dematerials, d’energia i d’aigua o de la genera-ció de residus i emissions d’una ruta a peu du-rant 10 dies pels Pirineus per part d’una uni-tat de vint pioners i caravel·les,2 aquesta seràprobablement molt inferior que la que el ma-teix grup tindria realitzant qualsevol altra ac-tivitat d’oci. La mínima generació d’emissionsassociades a la mobilitat, el baixíssim consumenergètic (potser el contingut de les bombo-nes de gas butà o de les piles de les llanternes?)o la necessària gestió eficient de l’aigua durant

la travessia són alguns dels exemples de comaquests tipus d’organitzacions cobreixen ne-cessitats amb el mínim d’impacte ambiental.En el cas de la mobilitat valdria la pena apro-fundir-hi una mica més.

Mobilitat com a recurs educatiuEl transport representa un 39% de les emis-sions de CO2 a Espanya,3 sector que s’abasteixquasi exclusivament de productes petroliers(el 98%) difícilment substituïbles per fonts d’e-nergia renovables a curt o mitjà termini. D’al-tra banda, l’Albert Cuchí, professor de l’Esco-la d’Arquitectura del Vallès, explica en el seuInfome Mies4 que les emissions de CO2 anu-als degudes al transport dels usuaris de l’edi-fici d’Arquitectura suposaven el doble d’emis-sions de CO2 que les associades al consumener gètic per a l’ús del'edific.5. La sostenibili-tat sembla estar, doncs, estretament lligada ala manera en què ens movem.

Després d’anys d’experiència com a cap d’un agrupament d’escoltes, Galdric Ruizpercep la petita societat tradicional que representa el cau com una illa sostenible en lasocietat de consum. Si els 30 milions de joves escoltes en el món poden viure demanera sostenible (tot i que temporalment) sense ni adonar-se’n, ha de ser tan difícilper a la resta de nosaltres fer aquesta transició?

Cobrint necessitats amb recursos escassos

Galdric RuizMartorell

Excap d’agrupamentde Torrent de les

Bruixes de Terrassa icol·laborador de

Minyons Escoltes iGuies de Catalunyaescoltesiguies.cat

Aprenent a viure Aprenent a viure

( )

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

11

tiu, que alhora serveix per trenar i enllaçarmoltes altres activitats: anem d’excursió, femmatinals (sortides d’un matí), fem descober-tes (sortides per l’entorn pròxim), sortides dedos o tres dies, o rutes de més d’una setma-na. I si pensem en els mateixos campaments,un cop sortim de la tenda bona part deltemps el passem fent desplaçaments: jocs depistes pel bosc, raids (sortides de dos dies pergrups petits), excursions per pujar a un cim,per anar al poble, per buscar una font o perbanyar-se al riu.

La mobilitat és, doncs, una part fonamental del’activitat de l’escoltisme. I si en fem l’anàlisides del punt de vista de les emissions de CO2associades ens adonarem que es tracta d’unamobilitat molt poc emissiva: la majoria delsdesplaçaments es fan a peu, amb bicicleta,amb transport públic o col·lectiu.

Noves relacions espai-tempsEs podria dir que l’escoltisme és un tipus d’or-ganització de molt baix impacte ambiental.Una activitat desenvolupada precisament pera nens i joves que viuen, per contra, en socie-tats industrials i de consum amb un gran im-pacte ambiental associat. En certa manera espodria proposar fer un exercici (potser unamica absurd i segurament ben complicat) decomptabilització de les emissions de CO2 es-talviades per l’escoltisme mundial, pel fet demantenir durant uns quants anys de la seva

Si ara fem l’exercici de mirar-nos els agrupa-ments escoltes de la mateixa manera que l’In-fome Mies, amb una consideració de tota l’ac-tivitat relacionada, ens adonarem que el con-sum energètic dels locals o la gestió dels resi-dus tenen una importància relativa si els com-parem amb totes les activitats que tenen asso-ciat algun tipus de desplaçament.

Al cau ens movem molt i molt sovint. La mo-bilitat és present en la major part de les acti-vitats i, de fet, és tractada com una activitaten ella mateixa, quasi com un recurs educa-

CERCLE DE CAUS ©

© M

ATTHIEU MILLIO

T

d’altra manera d’altra manera

REFLEXIONS( )tardor 2009 · mobilitat

12vida als seus més de 30 milions de joves repar-tits arreu del món dintre d’una organitzacióque desenvolupa una activitat molt poc emis-siva respecte de les activitats alternatives d’o-ci. Però és evident que no és l’estalvi directeallò que és més interessant...

La gràcia rau en el fet que les activitats de l’es-coltisme no es viuen com un esforç penitentper reduir les emissions de CO2 del planeta,sinó com una activitat agradable i agraïda,construïda a partir del contacte amb la natu-ra i a través de la relació amb els companys. Fer a peu les cinc hores diàries d’una traves-sia de 10 dies pot cansar més i consumir moltmés temps que fer el mateix trajecte en cotxe;però caminar permet parlar, parar per conti-nuar, disposar de temps per reflexionar, amb

calma, sobre un munt de coses amb qui com-parteixes trajecte. L’escala humana de la rela-ció espai-temps, de la velocitat del caminar apeu, és el que permet observar, contemplar,fer una fotografia, donar temps a perdre’s perdesprés retrobar-se, tenir temps per perdre.Un temps, en tot cas, ben poc freqüent en lanostra vida quotidiana, on la importància rauen el camí i no tant en el destí; on la importàn-cia rau en els companys i en les relacions, notant en les coses o en els espais.

La mobilitat al cau és, doncs, molt important,poc emissiva i molt divertida. Però el que en-cara és més important és que els nens i jovesescoltes estan en plena etapa de formació, i alcau li correspon una bona part de la seva for-mació “no formal”. És, doncs, un espai on po-den viure i (sobretot) aprendre a viure cobrintles necessitats amb recursos escassos.

El més curiós, però, és que els qui habiten enel cau durant el seu temps lliure són els matei-xos que viuen la resta del seu temps dins d’unaltre model cultural totalment diferenciat (in-dustrial i de consum). Alternen consecutiva-ment durant bona part de la seva etapa edu-cativa dos models culturals metabòlicamentmolt diferents. I potser el que resulta més in-teressant: ni tan sols se n’adonen.

L’escoltisme és un exemple molt proper quetreballa a petita escala, només en el temps delleure, però que ens permet imaginar que noha de ser tan difícil canviar la nostra societatinsostenible si ells ho fan i ni tan sols se n’a-donen.6��

Paraules clau: economia ecològica, intercanvi, consum de recursos, espai-temps.

Debat: Quines altres cultures viuen com es viu als caus? Què hauries de canviar a la teva vida per viure així?

Recursos pedagògics (pàg. 23): P5, P11, P12, S10, S16.

Referències: Cau: nom que tradicionalment es dóna als agru-paments escoltes a Catalunya i que també serveix per anomenar elslocals de l’agrupament. Joves d’entre 15 i 17 anys. Vegeu In-

ternational Transport Forum internationaltran-sportforum.org. 715 tones en transport; 370 tones en l’ús d’edificis. Cuchí, A.,Caballero, I. Informe MIES. Una aproximació a l’impacte ambiental del’Escola d’Arquitectura del Vallès. UPC, 1999. Ruiz, G. Agrupamentescolta: model cultural per a una societat sostenible. Article publicat

a la 12ª Setmana de l’Ensenyament de Terrassa. Terrassa, 2007.

EDUKIT

CAMP D’ESTIU DE LLOPS I DAINES ©© MIQUEL FARRÉS

Educació

i Sosten

ibilitat

13

BREUS

L’IESM Juan Manuel Zafra ha realitzatuna activitat anomenada “Zafra onWheels” en què la majoria dels alum-nes arriben amb patins, bicicletes iskates, i es recullen firmes per ampliarels carrils de bici que arriben al cen-tre. A més, els alumnes de tercerd’ESO estudien la mobilitat sosteni-

ble dins de les activitats de treball desíntesi. Dediquen una setmana a la te-màtica i organitzen xerrades, confe-rències i taules rodones per conèixeri debatre la mobilitat. A la pràcticamesuren el grau de contaminacióacústica amb un sonòmetre pels vol-tants del col·legi i juntament amb BI-

CICLOTD fan passejos i aprenen tèc-niques i pràctiques relacionades ambla bicicleta. Els alumnes intenten im-plicar la comunitat amb una enques-ta a turistes per comparar nivells decontaminació acústica amb diferentsmitjans de transport.

MESURANT AMB EL S

ONÒMETRE ©© MARISA DOMÍNGUEZ

El govern de la regió de Yorkshirei Humberside, a Anglaterra, en elseu esforç per promoure els plansde mobilitat sostenible a les esco-les, ha contractat un assessor detransport sostenible per al currí-culum. La seva missió és desen-volupar una estratègia per inte-grar els aspectes de la sostenibi-litat dels viatges escolars en elcurrículum de les escoles primà-ries i secundàries. Fins a la data

s’han dut a terme una sèrie d’ac-tivitats titulada “Make a Differen-ce” (Marca tu la diferència). L’úsd’un podòmetre i un mapa i lacreació d’un consell escolar sónalgunes de les propostes més benrebudes per les escoles i els pro-fessors, ja que ofereixen una rela-ció directa amb el pla d’estudis.Ann Smallwood · ann.smallwood@northyorks.gov.uk

www.yorkshireandhumber.net

L’Ajuntament de Terrassa ha introduït unprograma de promoció del transport urbàamb alumnes del cicle superior de primà-ria per augmentar el grau d’independèn-cia en la mobilitat de l’alumnat, i pro-moure l’ús de l’autobús. Dos educadorsajuden els alumnes a analitzar els ele-ments del viatge amb autobús i realitzarexercicis per posar-lo en pràctica. La ini-ciativa s’ha fet a vint-i-quatre escoles dedeu municipis adherits a l’Agrupació deMunicipis amb Transport Urbà.D

Sergi Martínez-Abarca Espelt · � (+34) 93 861 39 76smartinez@amtu.cat · www.amtu.cat

TANGERINE DREAM ©© ANTONIO BLAY

NENS AL B

US, COLÒ

MBIA ©

© GERMAN.

Recuperant la independència dels nens

Viatjo amb tu!

Movent el currículum

“Zafra on Wheels”Marisa Domínguez · � (+34) 93 435 01 26mdominguezt@gmail.com · www.jmzafra.com

brous de cultiu que integrin estudiants de dis-ciplines variades i, al seu torn, que introduei-xin temes fins ara pràcticament no discutitsen la formació reglada. Així doncs, la meta pro-posada des del grup 50/ 501 és transformar lasituació aparent de crisi (necessitat d’adapta-ció dels plans actuals) en un canvi de visió quepercebi la situació com a oportunitat per a laintegració necessària de certs temes.

Les estratègies que d’entrada apareixen sóndues: programes en què la sostenibilitat siguiun degoteig constant i present durant tots elsestudis, o assignatures que activament doninconeixements fins ara poc tractats.

Per a molts el panorama ideal és el primer, jaque tenir present l’aspecte finit dels recursossobre els quals basem el nostre model de vidahauria de ser intrínsec a qualsevol activitat. Tan-mateix, això requereix una inversió econòmicaimportant, ja sigui reciclant metodologies do-cents que encara no inclouen la sostenibilitat,ja sigui injectant a la universitat professors no-vells que sí que tinguin interioritzada aquestanecessitat. És per això que la nostra propostaés introduir la mobilitat de manera gradual amb

tardor 2009 · mobilitat

14

REFLEXIONS( )

El final de l’educació secundària obli-gatòria marca el moment en què l’a-lumne tria voluntàriament continu-ar el seu aprenentatge i decidir entre

cursar un batxillerat o aprendre un ofici. So-vint, en abandonar el centre d’educació se-cundària es perd la varietat de disciplines ques’hi imparteixen. Això s’accentua encara mésen l’educació universitària, atès que cada ve-gada més hem decantat el sistema educatiucap a pràctiques especialitzades per generarprofessionals en camps específics.Si bé és cert que els valors que s’han d’ense-nyar no es deixen completament de costat (enel cas de les habilitats la seva presència és finsi tot més gran), es tendeix a mostrar el ventallde possibilitats que estan directament relacio-nades ja no amb la professió, sinó amb l’assig-natura específica de què es tracta. Així doncs,certs temes queden exclosos, amb força assi-duïtat, de la formació de l’estudiant.La mobilitat n’és un per excel·lència. A dia d’a-vui, per a la majoria de les persones, la impli-cació de la mobilitat fora d’una carrera d’ur-banisme, enginyeria, de ciències ambientalso d’economia és possiblement poc factible. Enpensar en una persona desplaçant-se, tendima imaginar-nos les infraestructures que ho su-porten, el mitjà de locomoció, el cost econò-mic i, en el millor dels casos, l’ambiental. Tan-mateix, la majoria dels capítols de la sosteni-bilitat, si no tots, necessiten una lectura fetades de diferents mirades que facilitin, d’unabanda, el canvi general d’actitud i, de l’altra,la formació dels professionals en la implica-ció de la seva disciplina en la sostenibilitat.

Bolonya, crisi o oportunitat?L’entorn dels plans d’estudis adaptats a Bolo-nya presenta certes facilitats, almenys quanta intencions proposades, perquè es formin

La inclusió de la mobilitat en els estudis de grau

La integració de temestransversals com la mobilitat enels nous plans d’estudis és unamanera de recuperarl’enfocament holístic del’educació que perdem enabandonar l’ESO. La MariaOlazabal, una estudiantd’arquitectura, ens proposa elspassos que s’han de seguir.

Maria OlazabalAlberdi

Activista del grup 50/50i estudiant de l’Escola

d’Arquitectura del Vallès

Sostenibilització curricular: cosa de tots

VIATGE A L’ECLIPSI COM A PART DE LES EXPEDICIONS DE CAPSULA ©© TOMMI TAIPALE

l’alumnat (que representa el 80% de la pobla-ció universitària i que és menys resistent al can-vi) com a agent per engegar el procés.

Sostenibilització curricular: gota a gotaLa primera fase consisteix a introduir el modelde mobilitat com a activitat reconeguda ambcrèdits de lliure elecció i oberta a tots, amb duesfinalitats: que cadascú prengui consciència dequin és el seu perfil de mobilitat, però tambéque es pugui generar un dipòsit de dades cons-tantment actualitzades amb el diagnòstic delcentre. Es concreta en una o dues classes teò-riques a l’inici del quadrimestre en què s’expli-quen els principis bàsics de la mobilitat, junta-ment amb una bibliografia recomanada, i esdonen unes pautes bàsiques per facilitar el càl-cul de temps, costos i emissions del model ac-tual de cadascú i de les alternatives de què dis-posa. La manera d’avaluar si l’activitat mereixels crèdits de lliure elecció consisteix a fer uninforme en què es reflexioni sobre el cas con-cret de cada alumne amb els diferents càlculs,que a més serveixen d’estadística del centre.La segona fase consisteix a introduir, potsertemporalment, una assignatura per entendrela dimensió del problema de la mobilitat i la

implicació que té en els diferents camps. Estracta de replicar l’experiència anterior, peròamb una durada més gran, amb un grau d’a-profundiment més alt i amb una perspectivaque vagi més enllà de les anècdotes. L’esmen-tada assignatura hauria de tenir una fase ini-cial, que inclogués la possibilitat de ser comu-na a qualsevol disciplina amb coneixementsgenèrics de mobilitat, i una segona fase espe-cífica que expliqui per què és un tema relle-vant per a cada professió.Mentrestant, el personal docent queda convidata participar en el procés d’incorporació de la mo-bilitat en la percepció de cada professió. La ter-cera i última fase ens col·loca en un panoramaen què el personal docent investigador ja té in-terioritzada la mobilitat com un de tants puntsque cal tenir en compte, de manera que ja potreflectir-la en l’ensenyament de la carrera.

Comencem amb els arquitectes

Cal assenyalar que en el cas concret de la mo-bilitat la resistència a assimilar el problema esveu agreujada precisament per la falta de re-lació immediata amb el camp que s’ensenya.Si posem com a exemple la disciplina de l’Ar-quitectura, la meta final seria que un profes-sor d’història expliqués com evoluciona el mo-del urbà segons el mitjà motriu, que el deconstrucció expliqui els requeriments físicsd’un paviment per a diferents sobrecàrreguesi que el de dibuix desperti el debat sobre comla publicitat ven allò que és bo i allò que és do-lent dels diferents mitjans de transport.En essència, la mobilitat parla de gestionarpersones; d’on viuen aquestes persones; dela distància a què treballen; de per què treba-llen a segons quines distàncies; de quant potcostar això econòmicament, ambientalmenti socialment; de la percepció de la possessiód’un vehicle privat com a senyal d’un bon es-tatus... és a dir, la mobilitat traspassa la bar-rera de les ciències o de les lletres per conver-tir-se en cosa de tots. ��

Educació

i Sosten

ibilitat

15

( )

REFLEXIONS

La inclusió de la mobilitat en els estudis de grau

Sostenibilització curricular: cosa de tots

Paraules clau: enfocament holístic,sostenibilització curricular, Bolonya, pla

d’estudis.

Recursos pedagògics(pàg. 23): U14, U15, U17.

Referències: 50/50 és un grupd’estudiants de l’Escola d’Arquitecturadel Vallès que lluiten per la integració

dels valors i les pràctiques de lasostenibilitat en la docència, la

investigació i la gestió de la seva escola.

Debat: Degoteig o immersió, quina és l'estratègia per integrar la sostenibilitat a la teva disciplina?

EDUKIT

tardor 2009 · mobilitat

16

REFLEXIONS

Els primers projectes de camí escolares varen iniciar a Barcelona l’any2000, com una iniciativa de l’Institutd’Educació (IMEB), en col·laboració

amb els districtes de la ciutat, la Direcció deMobilitat i el Servei d’Educació Viària de la Gu-àrdia Urbana. Durant els dos últims anys, desde l’IMEB s’està impulsant la reorientació delmodel, i aquí s’exposa aquest nou enfocamentque té els següents principis orientadors:

� La concepció de la ciutat i el barri com unpotent agent educador, que permet am-pliar i consolidar experiències viscudes iinterrelacionar els coneixements escolars.

� La consideració de l’educació com unaresponsabilitat compartida més enllà del’escola.

� La necessitat de repensar la relació entreescola-família-barri-ciutat.

� El reconeixement del dret a participar delsinfants com a ciutadans que poden pren-dre part de les decisions que els afecten.1

Amb el convenciment que els camins escolarspoden esdevenir una eina important per a latransformació de la ciutat es varen proposaruna sèrie d’accions que han estat debatudes iacordades en diferents jornades i taules de tre-ball per diversos agents implicats. Les recoma-nacions pel projecte són diverses; s’han d’a-cordar els termes de la coordinació entre elsdistrictes, l’Àrea de Mobilitat i l’IMEB, i estan-darditzar els processos dels projectes de ma-nera coparticipada. Es recomana recuperar lesestratègies i metodologies del treball comuni-tari i educatiu, i consensuar una nova imatgeidentificadora i un pla de comunicació del pro-

jecte. Finalment, s’han d’explorar noves viesde reforç curricular, com ara seminaris sobrecom es pot construir un projecte pedagògic alvoltant del camí.2

Què és el camí escolar, espai amic?Aquest projecte és una estratègia d’educacióper a la mobilitat i la convivència als entornsescolars. Es concreta en una doble finalitat: d’u-na banda, pretén que els nois i noies de la ciu-tat guanyin autonomia personal, responsabili-tat i qualitat de vida mentre van i vénen de l’es-cola o passegen pel barri, amb la qual cosa espromou un compromís ciutadà de participaciói coresponsabilitat tant en la millora de l’espai

LA TEMPTACIÓ ÉS A PROP ©© DANI SARDÀ I LIZARAN

Flor MajadoFreile

Cap del Programad’Acció Educativa

Institut d’Educació del’Ajuntament de

Barcelonawww.bcn.cat/educacio

Els camins escolars, més enllà de l’escola

Escola-família-barri: nou espai amicA més de promoure l’autonomia

personal i la qualitat de vida de

les nenes i els nens, els camins

escolars són considerats un

mecanisme de cohesió social ple

d’oportunitats per relacionar-se

amb el barri. Després de gairebé

deu anys d’experiència impulsant

camins escolars a Barcelona es

torna a reflexionar sobre el

procés i a pactar línies de millora.

( )

( )

REFLEXIONS

públic, com de l’espai relacional. D’altra ban-da, aquest projecte comporta aprofitar totes lesoportunitats d’educació i aprenentatge delmedi social i cultural més proper. La col·labo-ració i participació de totes les entitats que in-teractuen en la comunitat, la participació delsinfants i la implicació de tots els agents ambquè compartim la responsabilitat d’educar elsciutadans i les ciutadanes més joves són els ele-ments clau perquè el projecte assoleixi l’èxit.

Quins són els agents implicats? Els nois i noies en edat escolar són els princi-pals destinataris, però cal que siguin els pro-tagonistes del projecte. Es dóna prioritat als

LA TEMPTACIÓ ÉS A PROP ©© DANI SARDÀ I LIZARAN

Els camins escolars, més enllà de l’escola

Escola-família-barri: nou espai amic

Com es pot implantar un camí escolar?

1. Avaluació inicial i diagnòsticObjectius: conèixer la situació de cada entornescolar i dissenyar propostes de millora. Activitats: enquestes, entrevistes, treball decamp i constitució de la comissió executiva delprojecte.

2. Disseny del projecteObjectius: prioritzar les accions en funció decriteris tècnics i pressupost disponible. Activitats: planificació de modificacions urba-nístiques, disseny d’accions pedagògiques.

3. ImplementacióObjectius: implementar les accions acordadesde curt i llarg termini.Activitats: execució d’accions en col·laboracióamb tots els agents implicats.

3. AvaluacióObjectius: monitoritzar de manera contínua elprojecte segons els seus objectius. Activitats: seguiment dut a terme des del’IMEB amb els tècnics i les tècniques de cadadistricte, la responsable de l’Àrea de Mobilitat ila comissió executiva del projecte.

EDUKITParaules clau: camí escolar, coresponsabilitat, participació.

Debat: Què coneixes de la història del teu barri? Com viatgen al col·le els teus companys?

Recursos pedagògics (pàg. 23): P1, P6, P9, S1, S13.

Referències: 1. La Convenció aprovada per l’Assemblea General de lesNacions Unides el 20 de novembre de 1989 reconeix els drets de ciutadania

dels infants. 2. El 2009 es va fer un seminari taller per a directors i directoresd’escoles bressol i de primària, i es preveu disposar d’un projecte optimitzat

per a cada escola i d’uns materials que puguin servir de guia per a novesexperiències. 3. Concretament, els districtes, l’IMEB, l’Àrea de Prevenció,

Seguretat i Mobilitat, inclòs el Servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana.

Educació

i Sosten

ibilitat

17

alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è, hi ha, però, aspectesdel projecte que es poden treballar des de l’es-cola bressol fins a secundària. Evidentment,la participació del professorat, molt particu-larment les direccions i els tutors i tutores,amb el suport de professionals externs, si es-cau, és fonamental. Altres grups importantssón la resta de la comunitat educativa, inclòselpersonal no docent i monitors, l’AMPA i lesfamílies (pares, mares, avis, cangurs, etc.), i lesassociacions del barri (veïns, comerciants, ju-bilats actius, associacions, etc.). Finalmentconsiderem l’Administració municipal,3 queha d’acompanyar tot el procés i portar a ter-me accions de suport tècnic, com ara la regu-lació de semàfors, l’accessibilitat, la senyalit-zació, accions de suport pedagògic, com lapreparació de material didàctic, la formació,la realització de jornades tècniques, l’assessora-ment, els intercanvis iles accions de sensi-bilització, la comu-

nicació i la mediació.

El camí esco-lar permet treballar

tot un seguit d’objecti-us interrelacionats:

Envers l’autonomia i laseguretat: és fonamen-tal establir les condi-

cions de seguretat del’entorn: senyalització,

moderació de la velocitat,millora de la visibilitat, etc.,però cal també treballar per-què coneguin millor el barri,

aprenguin a identificar les si-tuacions de perill i a triar els iti-neraris més segurs i agradables.

Envers la salut i la qualitat de vida: els avan-tatges de triar un recorregut a peu o ambtransport públic permeten proposar granquantitat d’actuacions pedagògiques que po-den ser tractades a l’escola, a la família i tam-bé al barri.

Envers el dret a la participació dels infants: ésdel tot necessari incrementar els espais on elsnois i les noies puguin expressar el seu puntde vista, i participar... S’aprèn participant!

Envers l’educació per a la ciutadania i en va-lors: la família, l’escola, el barri i les seves gentspermanentment contribueixen a educar envalors. Però, quins valors?

Envers el coneixement social i cultural mésproper: el camí per la ciutat està ple d’histò-ria, de literatura, de relacions socials i fins i totde matemàtica! Cada vegada més mestresaprofiten el barri per fer tangible allò que alsllibres de text a vegades apareix com a llunyà.

Pel que fa la coresponsabilització de la comu-nitat, en primer lloc s’han d’articular meca-

nismes de coordinació i suport al profes-sorat perquè els objectius del camí es-colar es puguin incorporar a les dife-rents àrees curriculars i puguin tenirun tractament transversal. D’altrabanda, cal compartir les actuacionsamb les famílies perquè puguin ac-tuar en la mateixa línia, fora de l’es-cola. També cal donar eines i suporta les mares i pares més implicatsper facilitar-los la coordinació, in-

formació i sensibilització envers eltema amb altres famílies.

Balanç de la situacióUn primer balanç de la tra-jectòria seguida fins ara ens

permet afirmar que el projecte“Camí escolar, espai amic”, més

enllà de les millores físiques enmatèria de seguretat, permet cons-

truir un model coparticipat de granriquesa educativa i esdevé un pontmés entre l’escola i la ciutat. És unaoportunitat de generar una comunica-ció més permeable i dialògica entreels diferents agents implicats i fer visi-

ble el treball conjunt de les AMPA i lesfamílies, que té un gran potencial. Val adir, per acabar, que els punts forts delprojecte són alhora els punts febles.Arribar a un consens entre les moltes

parts implicades, la coordinació i la pocatradició de treball coparticipat són els

obstacles amb què es troba el projecte,però alhora són els reptes que ens perme-ten treballar per una educació per la mobi-litat i la convivència de caire integral. ��

18

REFLEXIONSNENS EN EL CAMÍ © PATRICIA ESTEVE

tardor 2009 · mobilitat

( )

Aquest camí escolar va néixer amb la vo-luntat de millorar la mobilitat a peuentorn dels circuits escolars en el marc

del Pla director de mobilitat sostenible. Laproposta va sorgir després d’una enquesta so-bre mobilitat escolar que el Grup de Treball deMedi Ambient i Sostenibilitat (GTMAiS) delConsell Escolar Municipal-Consell Educatiuva realitzar durant el curs 2000-2001.

El curs següent, el GTMAiS va començar aplantejar-se la possibilitat d’engegar una pro-posta d’itineraris segurs per anar a l’escola.Aprofitant l’avinentesa de la posada en fun-cionament del Pla integral Collblanc - la Tor-rassa, l’Ajuntament va decidir implicar aquestbarri en el projecte. Així doncs, durant el curs2003-2004, la proposta del Camí Escolar Segures realitzà en aquest barri i, posteriorment, alsbarris de Florida, Pubilla Cases i Can Serra. Elsdestinataris van ser el professorat i l’alumnatde cicle superior de primària i de primer ciclede l’ESO.

A partir d’una observació crítica i exhaustivade l’entorn de l’escola i d’un estudi de les al-ternatives de millora, els mestres, juntamentamb l’alumnat i les famílies, van realitzar unaproposta de millores necessàries per desenvo-lupar un camí escolar segur. El projecte bus-cava fomentar una major integració de l’esco-la en el barri, promoure valors ambientals i cí-vics, establir un debat i una col·laboració in-tergeneracional. Tots aquests aspectes vandespertar un gran interès en l’alumnat i ungran nombre de propostes van sorgir de la sevapròpia anàlisi de l’entorn, de manera que alllarg del procés es van sentir molt respectats iescoltats, i s’adonaven que tenien un papermolt important en la millora i l’adequació del’entorn dels seus centres escolars.

Els alumnes no van aprendre únicament as-pectes curriculars al llarg del projecte sinó queen van extreure molts aprenentatges personalsque els van ajudar a créixer i a reafirmar-secom a persones i com a ciutadans.

Cal dir, però, que al llarg del projecte van anarsorgint un seguit de dificultats. Una de les mésimportants va ser la diversitat de centres i

d’entorns escolars. En molts casos, eren moltdiferents les necessitats de cada centre i es feiadifícil concretar una proposta de millora. Peròla possibilitat que els centres escolars properspoguessin compartir les seves reflexions vaajudar a solucionar aquesta dificultat, a la ve-gada que va permetre establir així una xarxade camins escolars segurs més amplia.

Una altra de les dificultats presents és la dife-rencia de ritmes de treball entre els centres es-colars i l’Administració. Mentre que les pro-postes de millora per part dels centres es vanacabar en pocs mesos, l’aprovació i l’execucióde les obres va ser un procés molt més llarg icomplex. Per aquest motiu, és molt importantque l’Administració informi de l’evolució delprojecte en tot moment i evitar així la sensa-ció de frustració per no veureconcretada la seva demanda acurt termini. ��

Educació

i Sosten

ibilitat

19

( )

REFLEXIONS

Les col·laboracions intergeneracionals, valors ambientals i una millorintegració de l’escola en el barri són alguns dels resultats de l’experiènciaparticipativa de dinamitzar el Camí Escolar Segur de l’Hospitalet de Llobregat.

Sa i estalviSa i estalviAssegurant la mobilitat infantil

EDUKITParaules clau: camí escolar segur, col·laboració intergeneracional, Consell Escolar Municipal.

Debat: Com t’agradaria viatjar a l’escola?

Recursos pedagògics(pàg. 23): P7, P8, P10, S17, S2 .

Montse Bosch i DevesaEl Casalet - Movimentd’Ensenyants del’Hospitaletcasalet@mrp.pangea.org

Contaminació, soroll, accidents detrànsit, hores perdudes en embus-sos... tot això forma part del nostre diaa dia. Per anar a la feina, a la universitat

o al col·legi moltes persones (per no dir la majo-ria) han de recórrer distàncies prou llargues perno poder anar a peu i haver d’utilitzar algun ti-pus de transport. Ho assumim com una partmés de la nostra tasca diària, sense plantejar-nos la repercussió que té sobre el medi ambient iles persones o, si realment, és necessari fer els es-mentats desplaçaments. En poques dècades lesdistàncies dels desplaçaments realitzats a diari iel nombre de vehicles han augmentat conside-rablement, i al seu torn s’han incrementat totauna sèrie de problemes. Però, abans de buscarsolucions és necessari analitzar quines han estatles causes d’aquesta evolució.En primer lloc, el transport és considerat un delsmotors de creixement de l’economia, i peraquesta raó, les polítiques dutes a terme en elsúltims anys han afavorit l’augment dels despla-çaments, sobretot d’aquells que es realitzen enautomòbil. Un reflex d’això és l’estructura espa-cial que han anat adquirint les àrees urbanes,on un gran espai de la ciutat està dedicat al ve-hicle privat, i les distàncies entre els diferentsserveis augmenten. En segon lloc, hi ha una cul-tura del cotxe molt arrelada, ja que representaun estatus social, un prestigi, un nivell de vida...cosa que s’anteposa fins i tot als costos econò-mics que suposa utilitzar, comprar i mantenirun cotxe, sense plantejar-se, si més no, tots elsimpactes que produeix l’esmentada conducta.

La gestió de la mobilitat a lesuniversitats espanyolesCom a institucions docents i investigadores,les universitats haurien de donar solucions als

problemes existents i ser un exemple per se-guir tant per a la mateixa comunitat universi-tària com per a la resta de la societat. A més,per la seva mida i el seu nombre d’usuaris, ac-tuen com a petites ciutats a les quals acudei-xen diàriament milers de persones, moltes d’e-lles en mitjans de transport motoritzats, unagran part dels quals són automòbilsLa Universitat Autònoma de Madrid en col·la-boració amb la Fundación Mobilidad ha fet unestudi per analitzar la gestió de la mobilitat ales universitats espanyoles.1Trenta-quatre uni-versitats han participat en l’estudi, que con-sistia a valorar diferents mesures per fomen-tar la mobilitat sostenible segons criteris d’in-terès, viabilitat i aplicabilitat; alguns dels re-sultats són els següents:Totes les accions proposades (a excepció d’u-na) s’han valorat de manera positiva i la ma-joria s’han considerat de fàcil introducció a lamajoria de les universitats, tot i que noméscinc d’aquestes accions han estat introduïdesen més de la meitat de les universitats.Les línies en les quals més estan treballant lesuniversitats són la realització d’estudis i plansde mobilitat, la informació sobre el transportpúblic, la realització de campanyes de sensi-bilització i conscienciació, i el foment deltransport públic i la bicicleta, mentre que lesmesures menys implantades són les relacio-nades amb la dissuasió de l’ús del vehicle pri-vat motoritzat, com la reducció d’aparcamentso el cobrament per la seva utilització.La majoria de les universitats han esmentatintervencions per fomentar el transport pú-blic i la bicicleta com les de més èxit. Tambéhan estat considerades les més prioritàriesjuntament amb mesures de regulació d’apar-caments per dissuadir la utilització de l’au-tomòbil.Als gràfics següents s’han agrupat les mesu-res esmentades en diverses categories i se’nmostra el nombre que han estat citades percada grup.D’altra banda, estan fent el que tenen més alseu abast (mesures de foment del transportpúblic i de la bicicleta, campanyes educatives,etc.), sense tenir una estratègia o un pla de mo-bilitat que sigui transversal a tots els factorsinfluents en la mobilitat de la comunitat uni-versitària. Es comença per les mesures que sónmés populars (com la implantació de sistemesde préstec o lloguer de bicicletes) i es deixen

tardor 2009 · mobilitat

20

REFLEXIONS( )

Marta SuárezCasado

EcoCampus, UniversitatAutònoma de Madrid

www.uam.es/servicios/ecocampus

Índex de creixement econòmic isímbol d’estatus social, el cotxe haarribat a ser una part integral de lesnostres vides. Marta Suárez, del’Oficina d’EcoCampus de laUniversitat Autònoma de Madrid,considera els costos d’aquestfenomen social i les mesures presesper reorientar el model de mobilitatdes de les universitats espanyoles.

La mobilitat sostenible a les universitats espanyoles

Universitats sostenibles:utopia

de costat les que, tot i ser molt necessàries, sónmolt impopulars, com la reducció d’aparca-ments o el cobrament per usar-los.

Gestió i educació: els dos pilars perfomentar la mobilitat sostenibleA més de la gestió de la universitat cal sensibi-litzar i conscienciar-se sobre els problemes quesuposa abusar del vehicle privat motoritzat idels beneficis que pot aportar l’ús de vehiclesalternatius. El problema rau que no es pot ani-mar que s’usi el transport públic si no hi ha unaoferta adequada, o que s’utilitzi la bicicleta siels carrers no són segurs o no hi ha aparca-ments específics, ja que només les personesque estiguin molt conscienciades amb els pro-blemes ambientals seran les que utilitzaran elsmitjans de transport esmentats. El que ocorrea les universitats és un reflex del que ocorre ala resta de la societat i en ambdós contextos ésnecessari dur a terme una política de mobili-tat que inclogui tots els aspectes esmentats.

La mobilitat en tots els nivells educatiusHa estat difícil avaluar l’abast que tenen lescampanyes educatives. De fet, encara quemoltes universitats han fet algun tipus de cam-

Educació

i Sosten

ibilitat

21

panya, molt poques n’han reconegut l’èxit.Quant a la mobilitat, probablement, l’abast deles campanyes sigui encara menor que en al-tres casos, com pot ser la gestió de residus o elconsum responsable, tenint en compte la cul-tura dominant del cotxe ja esmentada. Peraquesta mateixa raó, és convenient treballaren això des dels primers nivells educatius. Ales universitats, a més s’uneix el fet que elsalumnes ja són majors d’edat i poden tenir elcarnet de conduir, així doncs, l’educació rebu-da quan eren nens i els costums apresos a casaseva esdevenen els principals factors que in-flueixen en aquesta decisió.��

La mobilitat sostenible a les universitats espanyoles

LES VIES DE FE

RROCARRIL D

E SIBÈRIA, EXPEDICIONS DE CAPSULA ©

ULLA

TAIPA

LE

EDUKITParaules clau: pla de mobilitat, estatus social, regulació d’aparcaments, campanyesde sensibilització.

Debat: Per què les universitats no són els líders de la mobilitat sostenible? Què s’hauriade fer per canviar aquesta situació?

Recursos pedagògics (pàg. 23): S18, U12, U7.

Referències: Suárez, Marta, (2009) Análisis de las actuaciones a favor de la movilidadsostenible en las universidades españolas. Panorama actual y perspectivas de futuro.Projecte de fi de carrera de la llicenciatura de Ciències Ambientals de la Universitat Autò-noma de Madrid. Oficina Ecocampus. Tutors: Javier Benayas de l’Àlber i Antonio Lucio Gil.

( )

REFLEXIONS

tardor 2009 · mobilitat

22

BREUS

La UAB és la primera universitat deCatalunya a implantar un Pla de mo-bilitat i a tenir una oficina de gestió demobilitat. Aquesta infraestructura fapossible el desenvolupament de diver-ses estratègies i activitats, com el des-envolupament de xarxes d’accés per avianants i bicicletes, la promoció

del cotxe compartit i una estació d’in-tercanvi de noves línies d’autobús.Encara que la mobilitat sostenible nofigura en els plans d’estudi, hi ha cam-panyes de conscienciació que incen-tiven formes de mobilitat més acces-sibles, sostenibles i segures.

Rafael Requena · � (+34) 93 581 46 43rafael.requena@uab.es · www.uab.es

WING 6 ©© TIM CAYNES

La Buckinghamshire NewUniversity a Anglaterra, junta-ment amb l’ONG Commonw-heels ha establert un CotxeClub per reduir les emissionsde gasos d’efecte hivernacle ifacilitar alternatives al perso-nal i als estudiants. El projec-te disposa d’automòbils debaix consum per a gestions dela Universitat durant l’horarilaboral, i per a l’ús personal apartir de les 18 hores.

� (+44) 845 478 6396www.commonwheels.org.ok

MITFAHRZENTRALE ROAD CREW ©© SEVEN RESIST

Vols domèsticsprohibits per la Universitat

Estudiants i treballadorscomparteixen cotxe

El pla de mobilitat arriba a la UAB

Un metro marítim per a Catalunya

A Sitges ambvaixell?

Cada any la UPC premia una selec-ció d’idees ambientals, que siguininnovadores, sostenibles i aplica-bles a l’entorn local. PERSEO, undels guanyadors el 2009, va propo-sar un sistema de transport basaten vaixells per connectar les ciutatssituades a la costa que envoltenBarcelona. Aquest servei podriaajudar a reduir el trànsit i les emis-sions causades pels cotxes, i servi-ria d’alternativa als trens regionals.El pròxim pas és presentar el pro-jecte a una licitació pública.

Xavier Martínez de Osés · � (+34) 934 017 920fmartinez@cen.upc.edu · www.univers.upc.edu

Estudiants de la Univer-sity College de Londrespertanyents a la xarxaPeople & Planet hanaprovat una moció enl’associació d’estudiantsper prohibir els vols do-mèstics. La proposicióprohibeix a l’associaciód’estudiants el finança-ment de vols nacionals aestudiants així com alpersonal i es comprometa descoratjar vols curtsen general. A més, la mo-ció inclou altres aspec-tes, com energia, residus,comerç just i transport.

� (+44) 1865 245678www.peopleandplanet.org

Barcelona-Madrid amb trenprodueix un 83% menys de

CO2 que amb avió.

Compromís pel clima dels rectors

Els rectors de 640 universitatsnord-americanes han firmat l’A-merican College and UniversityPresidents’ Climate Commitmentamb l’objectiu de reduir l’impactemediambiental dels seus campus.El compromís pretén millorar lespolítiques relacionades amb l’edu-cació, el canvi climàtic i la sosteni-bilitat, oferint assessorament perals projectes verds dels campus iformació per al personal implicat.Serà possible un compromís simi-lar per als nostres rectors?

www.presidentsclimatecommitment.org

MORTARBOARD ©© TOM MAGLIERY

Educació

i Sosten

ibilitat

23

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

PUBLICACIONS

P1. El camí es fa caminantItineraris segurs per a escolars. Monogràfic sobre els as-pectes tècnics a l’hora de dissenyar un camí escolar.

www.gencat.cat/transit (cat.) (referència)

P2. El camí de casa a l’escola Monografia publicada per la revista Perspectiva Escolar enrelació amb la mobilitat sostenible.

www.gencat.cat/mediamb/ea/mobilitat/educacio (pdf) (cat.) (referència)

P3. Mobilitat urbanaMonogràfic educatiu sobre mobilitat urbana de la revistaTOTS. UnescoCat, 2002.

www.tots.net (cat., angl.) (referència)

P4. La ciudad, los niños y la movilidadManual que ofereix suggeriments pràctics, adreces útils,iniciatives i testimonis referents a la mobilitat dels infants.Comissió Europea, Direcció General de Medi Ambient,2002.

ec.europa.eu/environment/youth/air (pdf) (cast., angl., fran.) (referència)

P5. La mobilitat sostenible: per un món amb méscames i menys rodesNúm. 64 de la revista El Correu que tracta el tema de lamobilitat sostenible. Minyons Escoltes i Guies deCatalunya, 2008.

www.escoltesiguies.cat (pdf) (cat.) (referència i didàctic)

P6. School TravelGuia educativa per a les escoles que inclou un recull d’ac-tivitats didàctiques. CREATE, 2009.

www.create.org.uk (pdf) (angl.) (referència i didàctic)

P7. La mobilitat sostenible i segura. Propostes detreball per a les escolesConjunt de fitxes per aproximar els nens i nenes al con-cepte de la mobilitat sostenible.

www.gencat.cat/mediamb/ea/mobilitat (pdf) (cat.) (didàctic)

P8. Circulem amb precaució. Unitat didàctica Unitat didàctica per al 3r cicle de primària sobre l’ús de labicicleta. III Jornades d’Intercanvi d’Experiènciesd’Educació Física , 2007.

wikirecicla.wikispaces.com (pdf) (cat.) (didàctic)

P9. Con bici al cole. Proyecto pedagógicoPrograma per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà detransport. El web inclou unitats didàctiques, fitxes d’acti-vitats, calculadora d’emissions, audiovisual i jocs en línia.ConBici i Ministerio de Medio Ambiente, 2007.

www.conbicialcole.com (cast.) (didàctic)

P10. Al colegio sin humoMonogràfic sobre la mobilitat, el camí escolar i la bicicle-ta, inclou activitats per a primària, secundària i batxillerat.Revista IHITZA, núm. 24.

www.euskadi.net/ihitza (pdf)(cast., eusk.) (didàctic)

P11. Salvar la Tierra. Guía visual del cambioclimático Llibre que ens explica el canvi climàtic, causes i efectes, demanera visual a través de jocs i experiments. Inclou video-joc. Beacsoa, 2007.

www.beascoa.es (cast.) (didàctic)

P12. Juegos y actividades de cultura ambiental ycambio climáticoJocs i activitats per a joves de 8 a 12 anys que tracten sobreel medi ambient i el canvi climàtic. Ediciones Octaedro,2008.

www.octaedro.com (cast.) (didàctic)

P13. Mi primera guía sobre el cambio climático Guia pràctica sobre el canvi climàtic molt ben estructura-da amb preguntes com què és?, com ens afectarà?, què hipuc fer jo?. La Galera, 2008.

ecologistasenaccion.org (El Tenderete. 13 €) (cast.) (aprofundiment)

WEB I MULTIMÈDIA

P14. Walk to SchoolDiversos materials per promoure la mobilitat sostenible ales escoles amb fitxes d’activitats per a cada matèria.Living Streets (The Pedestrians Association).

www.walktoschool.org.uk (angl.) (didàctic)

P15. Teach Climate ChangeNombrosos recursos pedagògics en què es pot cercar pernivell educatiu, assignatura o tema.

www.teachclimatechange.org (angl.) (didàctic)

P16. Les Tres BessonesA la selva d’asfalt. Els interrogantsDVD per a infants on es plantegen comportaments de risc,es juga a trobar errades i es presenten dilemes. Servei Ca-talà de Trànsit, 2006.

edums.gencat.cat (cat.) (didàctic)

ESPECTACLES

P17. Igrígor, la Terra s’escalfa. El canvi climàtic éscosa de tots Espectacle d’aventures, divertit i alhora didàctic ambmaterials didàctics complementaris al web. Entresòl deProduccions.

www.entresol.es (cat., cast.) (didàctic)

Una selecció de recursos nous, originals, disponibles endiversos idiomes i fàcils de trobar al web. Distingim tres

tipologies de recurs: material de referència per alprofessorat, material didàctic

per a ús directe i material d’aprofundiment per al’alumnat. Recomanem recursos específics peracompanyar els articles d’aquest número, segons lanumeració indicada P1, S2, U3 etc.

RECURSOS PEDAGÒGICS

tardor 2009 · mobilitat

24

RECURSOS PEDAGÒGICS

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

PUBLICACIONS

S1. L’ESO va que vola! Vine amb bici a l’institutProjecte sobre el camí escolar amb bicicleta dirigit als ins-tituts d’ESO que inclou una guia per a professors i profes-sores i una fitxa per a l’alumnat. Amics de la Bici.

amicsdelabici.org/camiescolar (pdf) (cat., cast., angl.) (didàctic)

S2. De la mobilitat actual a la mobilitat sostenibleUnitat didàctica que inclou un llibret explicatiu i un CDamb dossier per al professorat, dossier per a l’alumne i unapresentació PowerPoint de la unitat. ADENC.

www.adenc.org (cat.) (didàctic)

S3. La física de la bicicletaMonografia que utilitza la bicicleta per introduir-nos en lafísica clàssica, en la mecànica, l’electromagnetisme, l’òpti-ca i l’acústica. Perspectiva Ambiental, núm. 28. 2003.

www.ecoterra.org (pdf) (cat.) (didàctic)

S4. ¡Muévete! Unitat didàctica sobre mobilitat sostenible. Departamentode Desarrollo Sostenible. Diputación Foral de Guipúzcoa.

alecuona@gipuzkoa.net (cast., eusk.) (didàctic)

S5. Frenar el cambio climático. Un reto para todos Quadern de l’alumnat i una guia de l’educador que treba-lla de manera atractiva i participativa sobre el canvi cli-màtic, causes, efectes i solucions. Conté jocs, exposicionsi calculadores d’emissions. Departamento de MedioAmbiente. Gobierno de Aragón. 2009.

portal.aragon.es (pdf) (cast.) (didàctic)

S6. Dos grados Joc de taula sobre les emissions de CO2 i el canvi climàtic.Conté taulell de joc i instruccions. Ecologistas en Acción.

www.ecologistasenaccion.org (pdf) (cast.) (didàctic)

S7. Mobilitat més sostenible, ciutat mésconfortableGuia d’educació ambiental que ofereix informació, dades iconsells per reflexionar sobre les nostres pautes de mobili-tat. Ajuntament de Barcelona, 2004.

www.bcn.es/agenda21 (pdf) (cat.) (referència)

S8. 25 preguntas sobre el cambio climático Preguntes sobre el canvi climàtic per a la classe, des delsconceptes bàsics fins a la repercussió i les conseqüències,amb recomanacions, glossari i bibliografia. EdicionesLibertarias, 2005.

www.libertarias.com (cast.) (referència)

S9. ¿Qué es el calentamiento global?Llibre de consulta per a pares i mares i educadors. Edito-rial Oniro, 2008.

www.edicionesoniro.com (cast.) (referència)

S10. Demanda insostenibleExplicació i fitxes per fer una activitat de grup de dueshores per comprendre que els recursos i la capacitat de càr-rega de la Terra són limitats i reflexionar sobre les desigual-tats. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2009.

http://elrebost.escoltesiguies.cat (cat.) (referència)

S11. El cambio climático: ¿qué es? Introducción para jóvenesMaterial divulgatiu sobre el canvi climàtic dirigit a estu-diants d’ESO. Comissió Europea, Direcció General deMedi Ambient, 2006.

www.mma.es (pdf) (cast.) (aprofundiment)

WEB I MULTIMÈDIA

S12. Laboratori del canvi climàtic a CatalunyaPortal comprensiu sobre el canvi climàtic amb una àmpliaselecció de recursos pedagògics, calculadores, simuladors,jocs i vídeos. Fundació Ersilia.

ersilia.org/canvi_climatic (cat.)

S13. Step Up! Diversos recursos i unitats didàctiques per fomentar els des-plaçaments a peu. Living Streets’ Walk to School Campaign.

www.stepup.org.uk (angl.) (didàctic)

S14. Frena el cambio climáticoBlog que conté nombrosos materials per descarregarinformació d’actualitat sobre el canvi climàtic.Acciónnatura.

www.frenaelcambioclimatico.org/blog (cast.) (d’aprofundiment)

S15. ¡Muévete con el planeta! Vídeo de 8 min. de durada sobre els efectes que la mobili-tat genera sobre el canvi climàtic. PTP - Associació per a laPromoció del Transport Públic.

www.ecourban.org (cast.) (didàctic)

S16. Walk the Walk Selecció de vídeo clips divertits de 2 a 4 minuts per pro-moure la mobilitat sostenible. Do the green thing, 2009.

www.dothegreenthing.com/actions/walk_the_walk (angl.) (didàctic)

S17. AlertaCO2. Joc d’investigació sobre el canvi climàtic.Videojoc sobreles emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es tracta de re-duir els nivells de CO2 de Ciutat Metròpolis a través de di-ferents escenes i jocs. Accionatura i GENCAT.

http://www.accionatura.org (cat., cast.) (didàctic)

S18. Investigación en la web: el cambio climático Webquest sobre el canvi climàtic. Área de Educación yCooperación del CENEAM.

www.mma.es/secciones/formacion_educacion (cast.) (didàctic)

S19. CeroCo2. Iniciativa para el cuidado del clima CD que conté informació sobre el canvi climàtic, calcula-dores d’emissions, fitxes de reducció d’emissions, recursosaudiovisuals i documents d’interès relacionats. FundaciónEcología y Desarrollo, Fundación Natura.

www.ceroco2.org (cast.) (aprofundiment)

EXPOSICIONS

S20. Transporte y medio ambienteExposició sobre el transport, els seus efectes en el mediambient, la salut i les economies locals, i les alternativesque hi ha. Ecologistas en Acción, 2005.

www.ecologistasenaccion.org (pdf) (cast.) (didàctic)

S21. El cambio climáticoExposició sobre els impactes, les causes i les possibles solu-cions al problema del canvi climàtic. Cada plafó compta ambinformació complementària per treballar a classe. CENEAM.

www.mma.es (pdf) (cat., cast., eusk., gall.) (didàctic)

Educació

i Sosten

ibilitat

25

RECURSOS PEDAGÒGICS

UNIVERS ITAT

PUBLICACIONS

U1. Carfree Design ManualManual per promoure una nova visió de l’ordenació urba-nística, amb mètodes per dissenyar barris estètics, pràc-tics i sense cotxes, de manera participativa i sostenible.J.H. Crawford. International Book, 2009.

www.carfree.com/cdm/ (angl.) (referència)

U2. El mundo ante el calentamiento global. Lasituación del mundo 2009 Llibre basat en les conclusions del Quart informe d’ava-luació de l’IPCC, Worldwatch Institute. CIP-Ecosocial.Icaria Editorial, 2009.

www.worldwatch.org (referència)

U3. Mobilitat i exclusió social: un nou repte per ales administracions locals Estudi sobre la relació entre la mobilitat i l’exclusió social.Ens mostra les causes i les polítiques socials necessàries.Carme Miralles-Guasch, Àngel Cebollada i Frontera.Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.

mobilitat.uab.es (pdf) (cat.) (referència)

U4. Redes metropolitanasEstudi de les xarxes de transport col·lectiu a les àreesurbanes. Jordi Julià. Editorial Gustavo Gili, 2006.

www.ggili.com (cast., angl.) (referència)

U5. Transport, environment and healthResum de l’estudi sobre els principals factors clau i sobreles possibles alternatives que calen treballar per promourela salut i el transport sostenible. Carlos Dora i MargaretPhillips. WHO Regional Publications. European Series,núm. 89. 2000.

euro.who.int/InformationSources (pdf) (angl., fran.) (referència)

U6. Rail Transport and Environment Estadístiques i demostracions sobre l’impacte dels dife-rents mitjans de transport. CER, 2008.

www.cer.be (pdf) (angl.) (referència)

U7. PMUS: guía práctica para la elaboración deplanes de movilidad urbana sostenible Guia de referència que inclou una anàlisi de la mobilitat aEspanya i Europa, el marc polític i legal, elements meto-dològics i exemples. IDAE, 2006.

www.idae.es (pdf) (cast.) (referència i didàctic)

U8. Guía de movilidad sostenible para la empresaresponsable Orientacions i recopilació de bones pràctiques i experièn-cies de mobilitat sostenible a l’empresa. FundaciónMovilidad, Club de Excelencia en Sostenibilidad, 2009.

www.fundacionmovilidad.es (pdf) (cast.) (referència i didàctic)

U9. Cycling-inclusive Policy Development: AHandbookManual formatiu que proporciona informació detalladasobre com es poden desenvolupar polítiques favorables ala bicicleta. GTZ SUTP, Interface for Cycling Expertise (I-CE), 2008.

www.sutp.org (pdf) (angl.) (referència i didàctic)

U10. Estudi sobre el cost social i ambiental deltransport a Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya, 2004. www.gencat.cat

U11. Pla català de mitigació del canvi climàtic2008-2012 Generalitat de Catalunya. Comissió Interdepartamentaldel Canvi Climàtic. www.gencat.cat

WEBS I MULTIMÈDIA

U12. GEMOTT - Grup d’Estudis de Mobilitat,Transport i Territori Accés a recerques i publicacions relacionades amb lamobilitat. Departament de Geografia de la UniversitatAutònoma de Barcelona.

mobilitat.uab.es (cat., cast., angl.) (referència)

U13. Campanya contra el Quart Cinturó deBarcelonaWeb amb informació recopilada dels divuit anys del movi-ment: el projecte, l’impacte, el territori afectat, les alterna-tives, la campanya i articles de reflexió.

ccqc.pangea.org/cinturo.htm (cat.) (referència)

U14. Portal. Material didáctico de TransporteFacilita materials docents i d’estudi sobre els temes méssignificatius en relació amb el transport urbà. ComissióEuropea, 2007.

www.eu-portal.net (cast., angl., fran.) (didàctic)

U15. The Victoria Transport Policy Instiute OnlineTDM EncyclopedaOfereix nombrosos recursos per a la gestió de la demandade transport, planificació i anàlisi.

www.vtpi.org (angl.) (didàctic)

U16. EdU Canvi Climàtic Eina didàctica que ofereix una visió integrada del canvi cli-màtic, així com orientacions didàctiques (en CD), i facilitaactivitats, exercicis i explicacions per a l’alumnat (web).

EUCC Centre Mediterrani, 2007.

www.eucc.net/educc (cat.) (didàctic)

U17. Multimedia cambio climático Animació sobre el canvi climàtic: per què es produeix, con-seqüències, què estem fent i passejos virtuals per escenarisfuturs. Conté informació molt detallada, gràfics, mapes ienllaços d’ampliació. Departamento de Medio Am bientedel Gobierno Vasco, Eitb.com.

www.eitb.com/infografia-multimedia/cambio-climatico.html

(cast., eusk., fran.) (didàctic)

B I C I C L E T E S

Ambicia‘t - Ajuntament de TerrasaServei gratuït de bicicletes ofert a la ciutadania de Terrassa peral desplaçament urbà.

www.terrassa.cat/ambiciat · cat. · � (+34) 93 735 02 20

Oficina de la bicicleta, Ajuntament de BarcelonaOfereix informació i dades sobre la mobilitat i entitatsrelacionades amb el ciclisme.

www.bcn.cat/bicicleta · cat., cast. · � (+34) 93 402 34 34

Amics de la BiciAssociació promotora de la bicicleta, que organitza accions noviolentes de pressió a l’Administració.

www.amicsdelabici.org · cat. · � (+34) 93 339 40 60

Bicicleta Club de Catalunya (BACC)Organització sense ànim de lucre que desenvolupa diversesiniciatives de promoció, assessorament i lobby, i presta serveisa usuaris de la bici.

www.bacc.info · cat. · � (+34) 902 532 222

BICICLOTCooperativa d’educació per a la bicicleta. Ofereix serveis delloguer i cicloturisme urbà per a grups.

www.bikinginbarcelona.net · cat., cast., angl. · � (+34) 93 307 74 75

Biciescola de GiroveloEmpresa que ofereix cursos a adults i nens per aprendre aanar amb bici, tallers de mecànica per reparar-les iciclopassejos.

biciescola.wordpress.com · cat. · � (+34) 691 237 181

BicingSistema públic de lloguer de bicis operatiu a Barcelona.

www.bicing.com · cat., cast. · � (+34) 902 31 55 31

CiclismoUrbanoPortal que ofereix notícies, consells, vídeos, estadístiques imodels de bicicletes urbanes, etc.

www.ciclismourbano.org · cast.

ConBiciCoordinadora en defensa i promoció de la bicicleta quereuneix associacions de ciclistes a Espanya i Portugal.

www.conbici.org · cast. · � (+34) 976 76 10 00 (ext. 3053)

Coordinadora Catalana d’Usuaris de la BicicletaOrganització sense ànim de lucre que coordina els diferentsgrups de promoció de la bicicleta a Catalunya.

www.ccub.org · cat., cast., angl.

Gremi de Comerciants de Bicicletes de CatalunyaConjunt de botigues, distribuïdors i fabricants de bicicletes.

bicicletes@confercomercat.es · cat. · � (+34) 93 491 06 49

Mou-te en BiciAgrupació de particulars i associacions a Girona que promoula mobilitat sostenible i l’ús de la bicicleta.

www.moutenbici.org · cat., cast.,angl., alem. · � (+34) 650 640 557

T R A N S P O R T P Ú B L I C

Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU)Associació de municipis de la segona corona metropolitana deBarcelona que incentiva el transport públic.

www.amtu.cat · cat., cast., angl. · � (+34) 93 861 39 76

El Portal del AutobúsPortal de notícies, venda de bitllets, directori, esdeveniments,etc. sobre l’autobús a Espanya.

www.elportaldelautobus.es · cast. · � (+34) 91 364 5290

Fundación MovilidadFundació privada sense ànim de lucre de gestió deconeixement i facilitadora d’actuacions a favor de la mobilitatsostenible als sectors públic i privat.

www.fundacionmovilidad.es · cast. · � (+34) 91 787 72 48

Web de la Mobilitat Sostenible i SeguraPortal informatiu sobre els diversos aspectes de mobilitatsostenible a Catalunya.

www.gencat.net/mediambient/ea/mobilitat

cat., cast., angl. · � 012 (des de Catalunya)

Observatorio Nacional de Seguridad VialOrganisme de la Direcció General de Trànsit responsable de lainvestigació i anàlisi de la seguretat vial.

www.educacion.dgt.es · cast.

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)Organització sense ànim de lucre que promou el transportpúblic i la mobilitat sostenible.

www.transportpublic.org · cat. · � (+34) 93 244 49 70

Institut Català d’Energiawww.gencat.cat/icaen

tardor 2009 · mobilitat

26

RECURSOS PEDAGÒGICS

A continuació presentem una selecció de lesentitats relaciones amb la mobilitat sostenible,algunes de les quals ja hem esmentat en aquest

número amb el símbol “D”. No pretén serexhaustiva, sinó una mostra de la varietat

d’entitats que treballen en aquest àmbit. Tambépresentem una selecció de màsters (oficials) i

cursos de postgrau a Espanya i a altres

països europeus. Hem seleccionat els cursosque integren el concepte de la mobilitatsostenible i que tenen un enfocamentmultidisciplinari. A més, hem intentat mostrar lavarietat de temàtiques tractades. Aquestainvestigació ens ha mostrat que l’oferta aEspanya està poc desenvolupada en comparacióamb els nostres veïns europeus.

DIRECTORI PER A UNA

MOBILITAT SOSTENIBLE

C O M PA R T I R C O T X E

Viajamos JuntosBuscador per posar-se en contacte amb qui comparteix elcotxe per a un viatge a Espanya i altres països europeus.

www.viajamosjuntos.com · cast.

Catalunya CaminaAssociació que treballa per millorar les condicions de mobilitati reforçar la seguretat dels vianants.

www.catalunyacamina.org · cat. · � (+34) 93 301 37 78

International Federation of PedestriansAssociació internacional d’associacions i individus que treballapels drets dels vianants davant organitzacions.www.pedestrians-int.org · angl. · �(+41) 43 488 4034

Associació Catalana de SenderismeAssociació que ofereix informació (guies, rutes temàtiques,publicacions, etc.) relacionada amb el senderismeprincipalment a Catalunya, però també a Espanya i Europa.

www.euro-senders.com · cat., cast., angl. · � (+34) 609 334 872

Terrassa CaminaAssociació que es desenvolupa com a delegació de CatalunyaCamina a Terrasa per complir els mateixos objectius.

www.trenscat.cat/terrassacamina · cat.

AVANÇAREmpresa que ofereix un servei de carsharing a Catalunya.

www.avancar.es · cat., cast., angl. · � (+34) 902 550 050

CompartirBuscador per posar-se en contacte amb qui comparteix elcotxe per a un viatge a Espanya i altres països europeus.

www.compartir.org · cat., cast., angl. · � (+34) 93 789 11 06

Walk21Congrés internacional anual que pretén incentivar el fet decaminar i millorar les condicions per als vianants.

www.walk21.com · angl. · � (+44) 1242 522 704

CAMINAR · Badalona CaminaAssociació oberta al públic pels drets dels vianants i temes demobilitat a Badalona.

www.bdncamina.blogspot.com · cat. · � (+34) 647 716 650

D I R E C T O R I D E C U R S O S

E S P A N YA

Máster en Movilidad UrbanaUniversidad Politécnica de Madrid / Universidad Rey Juan CarlosMadrid · castellà · 4.000€ www.urjc.es

Planificación y Gestión de la movilidad (diploma)Fundació UPC / Universitat Pompeu FabraBarcelona · castellà www.idec.upf.edu

Seguridad, Calidad y Optimización de Recursos en Infraestructuras y su RelaciónMedioambiental (doctorat) Universidad de GranadaGranada · castellà www.ugr.es

Diseño del Habitat Estratégico: Movilidad yTemporalidad (diploma) Universitat Pompeu FabraBarcelona · castellà · 3.400€ www.elisava.net

Diseño de Vehículos de Transporte (màster)Universitat Pompeu FabraBarcelona · castellà · 11.000€ www.elisava.net

E U R O P A

Public Transport Management (màster)University of Duisburg-EssenDuisburg, Alemanya · anglès i alemany · 10.000€ · uni-essen.de

Transportation and Sustainable Development(màster) Ècole des Ponts ParisTechParís, França · francès · 13.000€ www.enpc.fr

Automotive Engineering and Sustainable Mobility(màster) ISAT – Instit. Supérieur de l’Automobile et des TransportNevers, França · anglès · 3.500€ (EU); 5.000€ (no-EU) · isat.fr

New Mobility (màster) École de Design Nantes AtlantiqueNantes, França · angl. i fran. · 5.600€ (anuals) · lecolededesign.com

European Spatial and Environmental Planning(màster) Radboud University NijmegenNijmegen, Holanda · anglès · 1.565€ (EU); 6.000€ (non-EU) ru.nl

Urban and Regional Planning (màster)Saxion University of Applied SciencesDeventer, Holanda · anglès · 8.900€ www.saxion.edu

Spatial, Transport & Environmental Economics(màster) VU University AmsterdamAmsterdam, Holanda · anglès · 1.620€ (EU); 10.500€ (no-EU) vu.nl

Civil Engineering: Environmental Fluid Mechanics (màster)University of NottinghamNottingham, UK · anglès · £5.300 www.nottingham.ac.uk

Urban and Regional Planning (Transport) (màster)Sheffield Hallam UniversitySheffield, UK · anglès · £4.967 (EU); £9.934 (no-EU) shu.ac.uk

Architecture: Sustainability and Design (màster)University of East LondonLondres, UK · anglès · £5.065 (EU); £11.990 (no-EU) uel.ac.uk

Transport Planning and Environment (màster)University of LeedsLeeds, UK · anglès · £3.390 (EU); £11.800 (no-EU) leeds.ac.uk

Sustainability (Transport) (màster)University of LeedsLeeds, UK · anglès · £4.500 (EU); £13.200 (no-EU) leeds.ac.uk

Biomass-based Fuels for Transport (màster)Umea UniversityUmea, Suècia · anglès · gratuït www.umu.se

Sustainable Urban Design · Lund, UniversityLund, Suècia · anglès · gratuït www.lth.se

Educació

i Sosten

ibilitat

27

RECURSOS PEDAGÒGICS

Accessibilitat: capacitat d’arribar en condi-cions adequades a determinats punts consi-derant la qualitat i disponibilitat de les infraes-tructures, xarxes i serveis de transport.

Àrea verda: sistema de regulació que contro-la l’estacionament i facilita l’espai per als ve-hicles dels veïns.

Biocarburants: tipus de biocombustibles per amotors de combustió interna. A més del biogàs,el biometanol i el biooli, els més coneguts són:

Bioetanol: alcohol etílic deshidratat produït apartir de la fracció biodegradable dels residus,que substitueix de manera total o parcial lesgasolines o els additius que s’utilitzen per aug-mentar octans en motors d’explosió.

Biodièsel: èster metílic produït a partir d’unoli vegetal o animal per al seu ús en motorsdièsel o en mescla amb gasoil d’automoció.

Biocombustibles: combustible d’origen biolò-gic, no fossilitzat, en estat sòlid (palla, llenya,carbó vegetal...), líquid (alcohols, biocarbu-rants, olis i èsters derivats, olis de piròlisi) i ga-sós (biogàs, hidrogen, gas de gasoni). També de-nominat agrocombustible, atès que deriva dela producció agrícola i per una sensibilitatquant a la seva relació amb la crisi alimentària.1

Camí escolar: iniciativa l’objectiu de la qual éspromoure i facilitar que els nens i nenes vagina escola a peu per una ruta segura i de maneraautònoma, sense anar acompanyats d’adults.

Carpooling / Cotxe compartit: sistema decompartir un trajecte en vehicle privat per op-timitzar els viatges i compartir les despesesque hi estan associades.

Carsharing / Cotxe multiusuari: sistema decompartir vehicles basat en una flota d’úscompartit per part d’un seguit de socis, per tald’evitar la propietat del vehicle i les despesesque comporta.

Carpool lane / Carril d’alta ocupació: carrilper a ús d’autobusos i vehicles amb dos ocu-pants o més, separat de la resta del trànsit.

Conducció ecològica: manera de conduccióque implica menor consum energètic i que,per tant, redueix l’impacte mediambiental i elscostos econòmics.

Coresponsabilitat: responsabilitat comparti-da entre tots els actors implicats o afectats peruna activitat, mot freqüentment utilitzat en elcontext de la construcció d’una societat méssostenible.

Cost social del transport: cost total del trans-port, inclosos els costos que paguen els usua-ris (vehicle, combustible) i l’Administració (in-fraestructura), i els costos indirectes de con-gestió, contaminació atmosfèrica i acústica,accidents, ús de l’espai públic, consum ener-

tardor 2009 · mobilitat

28

RECURSOS PEDAGÒGICS

Glos sari

Conceptes i termes relacionats amb la mobilitat sostenible

Aquí presentem les definicions

dels termes més utilitzats en el

món de la mobilitat sostenible i

alguns conceptes que hi estan

relacionats i que hem destacat en

aquest número de la revista amb

el símbol “G”.

gètic, i els recursos consumits per a la fabrica-ció i disposició dels vehicles.

Economia ecològica: camp d’estudi interdis-ciplinari que estudia les relacions entre el sis-tema natural i els subsistemes social i econò-mic, inclosos els conflictes entre el creixementeconòmic i els límits físics i biològics dels eco-sistemes.

Externalitat: cost indirecte d’una activitat ambun impacte sobre terceres parts que no estanimplicades en la transacció econòmica de l’ac-tivitat. (Vegeu cost social.)

Mobilitat: qualitat de mòbil d’un objecte o per-sona, utilitzat com a sinònim d’ús o demandade les diferents modalitats de transport (moto-ritzat o no, privat o públic, sostenible o no, etc.).

Mobilitat sostenible: sistema de desplaça-ment que garanteixi l’equitat (accés globalsense discriminacions), minimitzi la conges-tió, redueixi la contaminació local i global, pro-mogui un ús racional de l’espai públic, siguisegur i habiliti maneres saludables de viatjar.

Park and Ride / Aparcament d’intercanvi:aparcament massiu als afores d’una ciutat perpoder deixar el cotxe i desplaçar-se en trans-port públic per l’interior de la ciutat.

Pacte per la mobilitat: procés de participacióde les diferents entitats i associacions impli-cades en la millora de la mobilitat a la ciutat,amb l’objectiu de fixar criteris comuns i con-sensuar accions.

Personal Rapid Transit (PRT): sistema de lí-nies de rails elevats amb un sistema de nave-gació integrada, per on circulen cotxes elèc-trics sense conductor.

Petjada ecològica: indicador que mesura l’à-rea de territori i l’aigua que una població o unaactivitat necessitaria per generar els recursosconsumits per aquesta activitat i eliminar elsresidus que genera.

Pla de mobilitat sostenible: conjunt d’estratè-gies i mesures per a la gestió racional dels des-plaçaments que intenta conjugar la reducciódels impactes ambientals, socials i econòmicsamb la llibertat d’accés als serveis requerits.

Planificació urbana: procés de definició delmodel de desenvolupament de la ciutat. Laubicació de centres de lleure, comercials id’habitatges als afores, i la falta d’infraestruc-tures que permetin maneres de mobilitatcol·lectives constitueixen una tendència en lesúltimes dècades.

Urbanisme: conjunt de coneixements que esrefereixen a l’estudi de la creació, desenvolu-pament, reforma i progrés dels poblats, d’a-cord amb les necessitats de la vida humana.

Urbanització: aparició i creixement desmesu-rat de les grans ciutats causats pel creixementdescontrolat de la població urbana i la migra-ció de poblacions rurals a la ciutat.

Vehicle elèctric: vehicle impulsat per un motorelèctric o més d’un, amb diferents possiblesfonts energètiques: 1) emmagatzematge en unabateria, 2) alimentació externa durant el recor-regut (p. ex., tren elèctric) o 3) generació elèc-trica a bord del vehicle (p. ex., energia solar).

Vehicles híbrids: vehicle elèctric en el qual l’e-nergia prové de bateries i, alhora, d’un motorde combustió interna. Un sistema electrònicdetermina quan s’ha d’usar el motor tèrmiccom a última opció.

1Per obtenir més informació sobre la relacióentre els biocombustibles i la crisi alimentà-ria, vegeu ES, número 5.

Educació

i Sosten

ibilitat

29

RECURSOS PEDAGÒGICS

Glos sari

Conceptes i termes relacionats amb la mobilitat sostenible

TAXIS EN L'A

EROPORT JFK

DE NEW YORK ©

© ERIK

mobilitat in sostenible

tardor 2009 · mobilitat

30

RECURSOS PEDAGÒGICS

Què entenem per mobilitat?

Per poder accedir a la feina i els serveis, les persones iels béns es desplacen. Aquí quantifiquem aquests

desplaçaments en temps, diners, emissions i altres va-riables, i mostrem per què l’actual model de mobilitat(basat en els combustibles fòssils) planteja greus pro-

blemes.

Causes de soroll urbàFont: Agenda 21 BCN

(Guia d’educació ambiental, núm. 22)

Tipus de mobilitatsegons la situació

professionalFont: Autoritat de TransportMetropolità (ATM) 2008

Accidents amb víctimes a CatalunyaFont: Servei Català de Trànsit (2007)

Problemes socialsEl model actual prima la mobilitat en cotxe privat i exclou amplis sectors de lapoblació que no té accés a aquest tipus de transport. Nens, gent gran, aturats,immigrants o persones amb mobilitat reduïda són alguns d’aquests col·lectius.

Serveis (1769.5 ktep 11%)

Domèstic (2260.1 ktep 14%)

Transport (6458.3 ktep 40%)

Indústria (5114.1 ktep 32%)

Primari (571.5 ktep 3%)

0

20

40

60

80

100

PrivatPúblicNo motorizats

AturatsOcupatsJubilats i pensionistes

Feinesde la llar

Estudiants(... 16 anys)

0

100

200

300

400

500

600

0

100

200

300

400

500

600

tren/

met

ro

bus

cicl

omot

or

mot

o (2

50 c

m3 )

cotx

e (e

ficie

nt)

cotx

e (in

term

edi))

cotx

e (in

efic

ient

)

avió

(>75

0km

)

avió

(300

-750

km)

avió

(0-3

00km

)

Contaminació atmosfèrica i acústica

Accidents

Congestió

0,0240,04

0,02

0,18

0,08

0,07

0,070,03

0,17

0,08

0,037

0,07

0,07

Temps d’accés i espera

Temps de trajecte

Infraestructures

Multes i peatges

Aparcament

Assegurances

Amortització del vehicle

Inspeccions i impostos

Manteniment i reparacions

Combustible

Altres

Tren o tramvia

Autobusos i autocars

Bicicleta

Vianants

Camions i maquinària

Motos i ciclomotors

Turismes i furgonetes

VehiclesIndústriesFerrocarrilsServeis i oci

Serveis (1769.5 ktep 11%)

Domèstic (2260.1 ktep 14%)

Transport (6458.3 ktep 40%)

Indústria (5114.1 ktep 32%)

Primari (571.5 ktep 3%)

0

20

40

60

80

100

PrivatPúblicNo motorizats

AturatsOcupatsJubilats i pensionistes

Feinesde la llar

Estudiants(... 16 anys)

0

100

200

300

400

500

600

0

100

200

300

400

500

600

tren/

met

ro

bus

cicl

omot

or

mot

o (2

50 c

m3 )

cotx

e (e

ficie

nt)

cotx

e (in

term

edi))

cotx

e (in

efic

ient

)

avió

(>75

0km

)

avió

(300

-750

km)

avió

(0-3

00km

)

Contaminació atmosfèrica i acústica

Accidents

Congestió

0,0240,04

0,02

0,18

0,08

0,07

0,070,03

0,17

0,08

0,037

0,07

0,07

Temps d’accés i espera

Temps de trajecte

Infraestructures

Multes i peatges

Aparcament

Assegurances

Amortització del vehicle

Inspeccions i impostos

Manteniment i reparacions

Combustible

Altres

Tren o tramvia

Autobusos i autocars

Bicicleta

Vianants

Camions i maquinària

Motos i ciclomotors

Turismes i furgonetes

VehiclesIndústriesFerrocarrilsServeis i oci

Serveis (1769.5 ktep 11%)

Domèstic (2260.1 ktep 14%)

Transport (6458.3 ktep 40%)

Indústria (5114.1 ktep 32%)

Primari (571.5 ktep 3%)

0

20

40

60

80

100

PrivatPúblicNo motorizats

AturatsOcupatsJubilats i pensionistes

Feinesde la llar

Estudiants(... 16 anys)

0

100

200

300

400

500

600

0

100

200

300

400

500

600

tren/

met

ro

bus

cicl

omot

or

mot

o (2

50 c

m3 )

cotx

e (e

ficie

nt)

cotx

e (in

term

edi))

cotx

e (in

efic

ient

)

avió

(>75

0km

)

avió

(300

-750

km)

avió

(0-3

00km

)

Contaminació atmosfèrica i acústica

Accidents

Congestió

0,0240,04

0,02

0,18

0,08

0,07

0,070,03

0,17

0,08

0,037

0,07

0,07

Temps d’accés i espera

Temps de trajecte

Infraestructures

Multes i peatges

Aparcament

Assegurances

Amortització del vehicle

Inspeccions i impostos

Manteniment i reparacions

Combustible

Altres

Tren o tramvia

Autobusos i autocars

Bicicleta

Vianants

Camions i maquinària

Motos i ciclomotors

Turismes i furgonetes

VehiclesIndústriesFerrocarrilsServeis i oci

Consum energètic per sectors a Catalunya (2007)[ktep = kilotonelada equivalent de petroli]Font: Institut Català d’EnergiaD

Problemes de salutContaminació acústica · Accidents · Sedentarisme

Problemes ambientals

Ús de l’espai públic, tant perestacionar com per desplaçar-se

Consum d’energia

Emissions de CO2i contaminació atmosfèrica

Serveis (1769.5 ktep 11%)

Domèstic (2260.1 ktep 14%)

Transport (6458.3 ktep 40%)

Indústria (5114.1 ktep 32%)

Primari (571.5 ktep 3%)

0

20

40

60

80

100

PrivatPúblicNo motorizats

AturatsOcupatsJubilats i pensionistes

Feinesde la llar

Estudiants(... 16 anys)

0

100

200

300

400

500

600

0

100

200

300

400

500

600

tren/

met

ro

bus

cicl

omot

or

mot

o (2

50 c

m3 )

cotx

e (e

ficie

nt)

cotx

e (in

term

edi))

cotx

e (in

efic

ient

)

avió

(>75

0km

)

avió

(300

-750

km)

avió

(0-3

00km

)

Contaminació atmosfèrica i acústica

Accidents

Congestió

0,0240,04

0,02

0,18

0,08

0,07

0,070,03

0,17

0,08

0,037

0,07

0,07

Temps d’accés i espera

Temps de trajecte

Infraestructures

Multes i peatges

Aparcament

Assegurances

Amortització del vehicle

Inspeccions i impostos

Manteniment i reparacions

Combustible

Altres

Tren o tramvia

Autobusos i autocars

Bicicleta

Vianants

Camions i maquinària

Motos i ciclomotors

Turismes i furgonetes

VehiclesIndústriesFerrocarrilsServeis i oci

gr de CO2/viatger i kmElaboració pròpia a partir de diverses fonts · Font: ATM [dades de 1998]

mobilitat in sostenible

Educació

i Sosten

ibilitat

31

RECURSOS PEDAGÒGICS

Malgrat que sovint l’usuari només percep elscostos que suposa el combustible, també cal

tenir en compte…

Costos ocults de l’automòbil (manteniment ireparacions, inspeccions i impostos,

amortització del vehicle, assegurances,

aparcament, multes i peatges, repercussió percàpita del cost de les infraestructures...)

Costos de congestió (temps perdut enembussos, increment de costos per haver de

buscar rutes o mitjans de transport alternatius...)

Costos externalitzats (accidents, contaminacióatmosfèrica i acústica)

Costos de tenir cotxe en €/kmCostos de tenir cotxe en €/km · Font: ATM [dades de 1998]

David Balbás Alonso, activista del grup 50/50 de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, Barcelona

Espai requerit per transportar el mateix nombre de persones en cotxe, bus i biciFont: Oficina de Premsa de la ciutat de Münster (Alemanya)

Problemes econòmics

Serveis (1769.5 ktep 11%)

Domèstic (2260.1 ktep 14%)

Transport (6458.3 ktep 40%)

Indústria (5114.1 ktep 32%)

Primari (571.5 ktep 3%)

0

20

40

60

80

100

PrivatPúblicNo motorizats

AturatsOcupatsJubilats i pensionistes

Feinesde la llar

Estudiants(... 16 anys)

0

100

200

300

400

500

600

0

100

200

300

400

500

600

tren/

met

ro

bus

cicl

omot

or

mot

o (2

50 c

m3 )

cotx

e (e

ficie

nt)

cotx

e (in

term

edi))

cotx

e (in

efic

ient

)

avió

(>75

0km

)

avió

(300

-750

km)

avió

(0-3

00km

)

Contaminació atmosfèrica i acústica

Accidents

Congestió

0,0240,04

0,02

0,18

0,08

0,07

0,070,03

0,17

0,08

0,037

0,07

0,07

Temps d’accés i espera

Temps de trajecte

Infraestructures

Multes i peatges

Aparcament

Assegurances

Amortització del vehicle

Inspeccions i impostos

Manteniment i reparacions

Combustible

Altres

Tren o tramvia

Autobusos i autocars

Bicicleta

Vianants

Camions i maquinària

Motos i ciclomotors

Turismes i furgonetes

VehiclesIndústriesFerrocarrilsServeis i oci

tardor 2009 · mobilitat

32

TEMES PRÀCTICStardor 2009 · mobilitat

32

“En el moment de triar eltema del treball de recercaem vaig decantar peraquest perquè combinavados temes que m’interessa-ven molt: l’electrònica i lesenergies renovables.

Em vaig marcar una sèried’objectius entre els qualshi havia estudiar els ele-ments electrònics i de lespiles d’hidrogen per conèi-xer-los i poder-los utilitzareficientment. Finalment,l’objectiu principal era dis-senyar el vehicle i constru-ir-ne una maqueta progra-mada totalment funcional.

Després d’un període dedocumentació sobre te-mes relacionats amb elprojecte vaig procedir a lapart pràctica, on el primerpas va ser experimentaramb l’hidrogen per veu-re’n les característiques.Tot seguit vaig començarla tasca de disseny del ve-hicle i la seva construcció.Pel que fa a la programa-ció i al control del vehicle,porta incorporat un mi-

croprocessador1 que per-met controlar una sèrie deparàmetres i, alhora, téuna entrada d’infraroigs.

El resultat és un vehicle que,a partir de l’electròlisi del’aigua, obté l’hidrogen perfuncionar. L’energia neces-sària per a aquest procéss’obté mitjançant un endollo amb la placa solar incor-porada al disseny. A més, laplaca de control incorpora-da pot rebre informació desensors per poder sistema-titzar els diferents paràme-tres que es donen en el ve-hicle.

Com a conclusions, desta-co haver comprovat la via-bilitat d’aquest projecte enun futur proper per acon-seguir una mobilitat deprestacions similars a l’ac-tual, però en què se supri-meixin les emissions con-taminants, un aspectemolt important tant aracom en el futur dels auto-mòbils.”

Ferran Brosa PlanellaIES-SEP La Garrotxa (Girona)

ferranbrosa@gmail.com

“En plantejar-me la temàtica del projecte,vaig optar per realitzar-ne un de vistós, quenecessités implicació i recerca, i que for-més part d’un dels meus hobbies: la mecà-nica. El repte passava, ni més ni menys, perla construcció d’un vehicle. Davant lesmancances pressupostàries, un dels objec-tius era que l’escandall de costos fos redu-ït, i això només es podia aconseguir mit-jançant la utilització de materials en des-ús. Calia cercar informació, veure diferentsidees i deixar-me aconsellar per experts enmetal·lúrgia, per al xassís, i per personesque havien construït un vehicle semblantal que volia construir: un car-cross. Vaig dissenyar els plànols, i vaig iniciar larecerca dels materials necessaris. Desprésde visitar diverses deixalleries, vaig compraruna motocicleta a la qual vaig extreure elmotor, el carburador, el tub d’escapament,el plat, el fre de disc, la cadena i la suspen-sió, també vaig comprar les rodes i les llan-tes a un preu molt econòmic. Un cop vaigtenir els materials vaig començar a constru-ir el vehicle fins a obtenir com a resultat,després d'unes dues-centes hores i escaigde treball, un vehicle capaç de funcionar.

Malgrat que la mobilitat és un dels impor-tants motius de contaminació, semblaque no es planteja seriosament un canvi,a més els mitjans de transport, tant públicscom privats, són encara molt cars. Aviatfuncionarem amb vehicles que utilitzaranenergies renovables però, tot i que ja éspossible, determinats interessos retardenno tan sols una solució viable sinó, per amolts, desitjada.”Jordi Gené Mola · Col·legi Nostra Sra. del Carme de Balaguer

henero_jordi@hotmail.com

Treballs de recerca de batxillerat

Racó dels estudiantsCar-cross reciclat

Disseny i construcció d’un

vehicle d’hidrogen

VISTES GENERALS DEL VEHICLE ©© SILVIA PLANELLA ROURA

CAR-CROSS RECICLAT ©© JORDI GENÉ MOLA

33

TEMES PRÀCTICS

33

fàcils de reciclar o bé substitu-ir aquests materials per mate-rials que no pateixin tant dedesgast. Qui sap, potser d’aquía un segle els vehicles es mou-ran per mitjà de camps magnè-tics en comptes de rodes.”

Arnau Solanellas i Bofarull Escola Pia d’Igualadaarnus_91@hotmail.com

No hi ha una resposta única per als reptes que ens presenta lamobilitat, aquí els estudiants de batxillerat seleccionats per la UPC enla seva desena edició del Concurs d’Arquitectura, Ciència i TecnologiaSostenible presenten algunes solucions.

Una segona vida als vehicles

Racó dels estudiants

Referències PICAXE 28-X1

Entaban Biocombustibles del Pirineo,S.A, a Alcalá de Gurrea (Osca). BDP Stocks del Vallès S.A. i

Transportes Martínez. Denominat FAME.

Palafolls, Blanes, Lloret

“El motiu que em va fer escolliraquest tema va ser la proximi-tat d’un centre de desballesta-ment de vehicles en què treba-llen persones que conec. Sem-pre he tingut curiositat per sa-ber què se’n fa de tot el quellancem i si és cert que tot s’a-profita. El treball consta de l’explicaciópas a pas del procés de reciclat-ge d’un vehicle un cop és donatde baixa, i de l’obtenció de pro-ductes reciclats. Per a això haestat necessari visitar diversesempreses dedicades al reciclat-ge de metalls, bateries, olis, etc.Un cop acabat el treball, hecopsat que encara falta millo-rar molt el reciclatge. Per des-

YOU TWO ARE NEXT ©© TYM

gràcia, la majoria dels residusobtinguts en els processos dereciclatge tenen tan poc valorque la solució més econòmicaés cremar-los o emmagatze-mar-los. És evident que cal in-vertir en vehicles que funcioninamb energies no contaminants,però també cal intentar trobarnous materials que siguin més

tardor 2009 · mobilitat

34

TEMES PRÀCTICStardor 2009 · mobilitat

34

“Solució en una

economia entrànsit”

“Els biocombustibles, i entre ells el biodièsel,s’han consagrat com una peça de rellevànciaindiscutible en la transició energètica a quès’està enfrontant la comunitat internacional enels últims anys.

El propòsit del meu treball de recerca era con-trastar una hipòtesi inicial en qua-tre nuclis temàtics. En l’àmbit quí-mic, em vaig proposar identificarels components i estudiar les pro-pietats del biocombustible. En eltecnològic, vaig tractar d’analitzarminuciosament el procés de pro-ducció. En el social, vaig procurarinvestigar les seves aplicacionsd’ús. I en l’econòmic, la meva co-mesa era avaluar l’impacte en l’e-conomia internacional.

Tot això ho vaig poder dur a termegràcies, en bona mesura, a la mevaestada en la planta de producció debiodièsel.2Vaig desenvolupar algu-nes pràctiques experimentals enun laboratori, així mateix, se’m va permetrecontrastar l’enginyeria i la logística de què esdota una planta d’aquestes característiques. Detota la meva investigació, m’han quedat dospensaments:

El transport sempre ha romàs supeditat a l’e-nergia, per tant és absolutament necessari queaquesta energia s’obtingui d’una manera el mésneta possible i el més lliure possible de l’esgo-tament d’un estoc. Per a això, cal deixar de cos-tat interessos econòmics i moviments especu-latius, una cosa que resulta impossible en elmodel econòmic actual. És precís canviar-lo.

En un futur la nostra mobilitat s’ha de basar enmitjans de transport íntegrament verds i nets.Tanmateix, no crec que la nostra futura mobi-litat difereixi gaire de l’actual en termes logís-tics, únicament es poden observar certs indi-cis que ens porten a pensar que la mobilitat delfutur s’alimentarà de fonts energètiques ben di-verses i que trencarà el monopoli energètic delpetroli.”

Álvaro González Fontana · IES Ernest Lluch (Barcelona)alvaro_raboso@hotmail.com

“S’ha

d’investigarmolt més”

“Vaig triar el tema del biodièsel, un tema quesens dubte ha generat un important debat enla societat, com a alternativa energètica percombatre la crisi energètica dels últims temps.

En aquest treball l’objectiu primordial era sa-ber si el biodièsel podria ser realment una so-lució que substituís la utilització del petroli coma font d’energia principal. Pel que fa a aquesttreball es dóna una gran importància a la recer-ca d’informació sobretot a la recopilada en les

visites a empreses de diferents ti-pus,3 en les entrevistes realitzades agasolineres i tallers, i a gent del car-rer. També s’han fet unes pràctiquesal laboratori, en què es creen i escomparen dos tipus de biodièsel: elcreat a partir d’oli de gira-sol vergei el creat a partir d’olis reciclats.4

Crec que el biodièsel no esdevindràuna solució prou sòlida, ateses di-verses confrontacions entre cons-tructors de vehicles, pagesos, petro-lieres, etc. Tot i així, considero queel biodièsel pot representar una al-ternativa en els trenta anys vinentssi s’utilitza el biodièsel obtingut a

partir d’olis reciclats, ja que a més de crear uncombustible, reciclem, amb la qual cosa es do-blen els beneficis ecològics i energètics.

Cal dir també que veig una solució sòlida decara a un futur més llunyà en el camp de les al-gues oleaginoses, però encara falta aprofundiren aquest tema.

En canvi, considero que no té gens de futur elbiodièsel obtingut de plantes, ja que compor-ta tants inconvenients com controvèrsies. D’al-tra banda, crec que encara s’ha d’investigarmolt més en aquest camp i que cal desenvolu-par-se tecnològicament en una societat mésconscienciada ambientalment, tolerant i res-pectuosa.”

Pol Rusiñol i Jove · IES del Voltreganès rusys_23hotmail.com

El biodièsel,pro o contra?

RAPSFELD : ENKENBACH ©© MAXIM MÜLLER

DECANTACIÓ DE GLIC

ERINA EN BIODIÈSEL ©

© POL R

USIÑOL JO

VE

DECANTACIÓ DE GLIC

ERINA EN BIODIÈSEL ©

© POL R

USIÑOL JO

VE

VALO

RACIÓ D’UNA MOSTRA DE BIODIÈSEL ©

© ÁLVA

RO GONZALEZL

Educació

i Sosten

ibilitat

35

TEMES PRÀCTICSEducació

i Sosten

ibilitat

35

Els trens delevitació magnètica

“La levitació magnètica ésun fenomen que em vasorprendre des del primermoment. Després d’ana-litzar i comprendre els fe-nòmens magnètics, vaigcentrar el treball en l’estu-di dels trens que utilitzenla tecnologia de levitaciómagnètica (Maglev) i elsseus diferents sistemes.Per facilitar la comprensióde la tecnologia, vaig cons-truir una petita maqueta,de manera molt senzilla,amb llistons de fusta,imants i metacrilat, on espot veure la levitació i elsavantatges que comporta.Per dur a terme aquest tre-ball, m’ha calgut fer unaàmplia recerca d’informa-ció, ja que és una tecnolo-gia experimental i poc co-neguda.En aquest moment, la tec-nologia de levitació mag-nètica encara no esta pre-

parada per suplantar elsmitjans de transport deferrocarril actuals, ja queno està preparada per a lacàrrega de matèries pesa-des, un dels principals ser-veis dels trens convencio-nals. L’aplicació més pro-pera que ens pot donaraquesta tecnologia és enl’àmbit del transport in-terurbà de passatgers, jaque aquest no té la neces-sitat de moure grans càrre-gues, i pot aprofitar tots elsavantatges (tant els me-diambientals com els fun-cionals) que aporta aques-ta tecnologia.Tinc l’esperança que en unfutur, la nostra mobilitat esbasarà en l’aprofitamentde les noves tecnologiesbasades en les energies re-novables.”

Oleguer Bardalet Laguna IES Eugeni D’Ors

(Vilafranca del Penedès)bardalet@hotmail.com

El Tramtordera

un tramviaper a la Selva Marítima

“Aquest treball de recercaés el primer treball d’in-vestigació de la meva vidai he volgut enfocar-lo acercar una solució soste-nible al gran problema demobilitat que afecta lazona on visc. Aquestaanàlisi ha evidenciat laclara dependència del ve-hicle privat i d’un trans-port públic no competi-tiu. Aleshores, cal cercaralternatives. Aquest puntes resol amb un tren-tramvia que connecti unaàrea de 100.000 habitantsrepartits en tres pobla-cions.5 He analitzat elsprojectes constructiusdels tramvies d’arreu d’Es-panya i Europa, i un cop

dissenyades les caracterís-tiques d’aquest sistematramviari n’he fet un estu-di de viabilitat, per tal desaber si seria sostenibleeconòmicament i podercalcular-ne la taxa inter-na de retorn o rendibili-tat, que ha resultat ser del14% i, per tant, viable.

He pogut comprendre laimportància i la necessitatde crear un model de mo-bilitat sostenible i respec-tuós amb l’entorn, ja queés un afer que ens afecta iafectarà tots encara mésen un futur proper.”

Victor Catalan Casas · IESSerrallarga (Blanes)victorcata@gmail.com

tardor 2009 · mobilitat

36

BREUS

Bicia’td’aquest any 1.000 estudiants han partici-pat en aquest projecte. També en el nivellsecundari hi ha Amb bici a l’institut, igual-ment desenvolupat pel BACC, amb un en-focament purament curricular, que ofereixals docents d’assignatures com Educació Fí-sica, Educació Artística i Matemàtiques pro-postes pedagògiques per integrar la mobi-litat amb bici dins del currículum educatiu.

A Anglaterra sols un 2% dels escolars acu-deixen a l’escola amb bicicleta1 i per millo-rar aquesta situació hi ha iniciatives inte-ressants, com BIKE IT de l’organitzaciósense afany de lucre SUSTRANS, que im-pulsa el ciclisme a les escoles de primàriai secundària. El programa acompanya lesescoles durant tot l’any escolar i intentaimplicar-hi no sols professors i alumnessinó també els pares. Durant el desenvolu-pament del projecte s’expliquen els bene-ficis que significa viatjar amb bici a travésd’activitats pràctiques amb bicicleta, i con-juntament amb l’autoritat local ofereix in-formació sobre seguretat per als joves ci-clistes. A més, els professors reben propos-tes específiques de com es poden introdu-ir els conceptes de la mobilitat sostenibleen el currículum escolar.

Bicis a la universitatL’àmbit universitari es caracteritza princi-palment per les iniciatives d’incentiu per-què estudiants i professors utilitzin la biciper anar a la universitat. Un exemple és elprojecte BiciCampus, coordinat pel BACC,que es du a terme a la Universitat Politèc-nica de Catalunya2 i a la Universitat de Bar-celona,3 consisteix en el préstec de 200 bi-cicletes a estudiants i al personal docent id’administració, el servei és gratuït i l’ús dela bicicleta és totalment exclusiu durant totl’any lectiu. Hi ha iniciatives similars al Bi-ciCampus a altres universitats a tot Espa-nya, com per exemple a la Universitat

Jaime Fernández

Barcelonya

No hi ha dubte que un ús més grande la bicicleta a les ciutats consti-tueix una de les solucions per dis-minuir problemes de congestió,

contaminació i l’ocupació de l’espai públic.Tanmateix, per què no deixem el vehicle mo-toritzat de costat i anem al col·le o a la uni-versitat amb bici? Hi ha una infinitat de campanyes educativesper impulsar hàbits de transport més soste-nibles i per promoure sobretot el viatge ambbici. La major part d’aquestes iniciatives sónimpulsades per organitzacions independents,associacions o moviments socials, encara quetambé n’hi ha algunes de generades per l’àm-bit públic. Aquí presentem un compendi d’al-gunes de les tantes iniciatives que hi ha ambla intenció no de brindar-ne una llista com-pleta, sinó de ressaltar-ne algunes que repre-sentin els diferents àmbits educatius (esco-les, universitats, moviments socials, etc.).

Pedalant al col·leMentre que a nombrosos països europeus ésnormal que els joves acudeixin al col·le ambbici (a Dinamarca el 50% dels nens pedalenper anar a l’institut ), a Espanya encara no ésun hàbit comú. La campanya Amb bici alcol·le, coordinada per l’entitat ConBici,D vadirigida a la comunitat primària i es fa en es-coles de Màlaga, Madrid, Saragossa i Burgos,entre altres. A més de promoure la bicicleta,aquesta iniciativa ofereix al professorat unaguia d’activitats pedagògiques que poden serutilitzades en diverses àrees del currículum.D’altra banda, Mou-te amb bici, organitzatper l’Ajuntament de Barcelona (Institut Mu-nicipal d’Educació i Institut Barcelona Es-ports) amb la col·laboració de BACCD i BICI-CLOT,D és una iniciativa per als estudiants desegon cicle d’ESO que facilita jocs interacti-us, tallers mecànics i passeigs amb bici ambl’objectiu que els alumnes adoptin la bicicle-ta com el seu mitjà de transport habitual. Lainiciativa es du a terme des del 2002 i el març

Bicia’t

Educació

i Sosten

ibilitat

37

BREUS

Promoció de bicicletesInstitut: IES Bosc de la Coma (Olot)Destinataris: tota la comunitat educativa.Durada: des de l’any 2007.Èxits: expansió d’aparcaments de bici, tallers de

reparació, sortides amb els alumnes.Dificultats: costos alts.

“Pensem que és molt difícil aconseguir que larealitat canviï i que caldria arribar a més gent i

amb més intensitat.”

Aparcamentper a bicicletes

Institut: Escola Anoia (Igualada)Destinataris: alumnes, proposada per ells matei-xos.Èxits: projecte desenvolupat al 100% pels alum-nes, construcció dels aparcaments per part delsestudiants."En èpoques en què fa bon temps les 20 placesd’aparcaments són insuficients per als alumnesque es desplacen amb bici."

JUIIII! ©

© MARISSA BRACKE

Amb bici pel Vendrell!Institut: IES Baix Penedès (el Vendrell)

Destinataris: alumnes del centre.

Èxits: iniciativa impulsada pels estudiants, treballconjunt amb l’Ajuntament, implementació de nouscarrils bici.

“Ens ha sorprès la constant i contínua presència debicis a l’entrada del centre. Però pensem que des

de les tutories podríem fomentar més l’ús de la bici.”

tardor 2009 · mobilitat

38

BREUS

d’Alcalá4 i a la Universitat de Girona,5 on amés del servei de préstec els estudiants de Tu-risme estan implicats en l’organització de con-gressos relacionats amb la bicicleta. Encaraque les propostes curriculars relacionadesamb la mobilitat sostenible són poc comunesa les universitats, en alguns casos es juguenper l’àmbit de recerca. Destaquem elprojecte Smart Bikedel MIT,6 que analitza elsfluxos urbans mitjançant els ciclistes a Copen-haguen per controlar les distàncies de viatge iavaluar la possibilitat que té la ciutat d’entraral mercat del carboni. A més, inclou l’inventd’una bicicleta que utilitzi l’energia de frena-da per alimentar el pedaleig.

Dues rodes en el dia a diaSortint de l’àmbit educatiu formal, les activitatsque promouen el major ús de la bicicleta sóninfinites i molt variades. En aquest sentit, lacampanya Ciclonudista,7 organitzada en dife-rents ciutats d’Espanya, reuneix un gran nom-bre de ciclistes que peda-len per la ciutat nus per

reivindicar l’ús de la bicicleta, exigir més carrilsi una senyalització adequada. Altres iniciativestenen un enfocament més social, com l’ONGbritànica Bike Works,8que ofereix tallers a per-sones sense llar per transmetre els coneixe-ments necessaris per obtenir una feina com amecànic de bicicletes o entrenador de ciclisme.D’aquesta manera, el projecte els ajuda a tro-bar un camí de reintegració a la societat.Encara que el desplaçament amb bicicleta norequereix moltes habilitats, moltes personesadultes mai no han tingut l’oportunitat de pu-jar a una bici. És així que organitzacions comel BACC o la Biciescola de GiroveloD ofereixbiciescoles per a adults que desitgen apren-dre a anar amb bici, ja sigui per moure’s dinsde la ciutat o simplement com una activitat delleure. En el cas de l’escola del BACC, més de3.000 adults han après a anar amb bici d’a-questa manera –l’estudiant més gran tenia 80anys i era una dona.

Reflexió finalIniciatives com les esmentades aquí no sola-ment ajuden a conscienciar sobre la necessi-tat de canviar els nostres hàbits de mobilitat,sinó que també ofereixen propostes divertidesi innovadores per aprendre sobre moltes altrescoses que la mobilitat. Encara és difícil veurel’impacte global d’aquest tipus d’iniciativa,però el cert és que s’encaminen a fer que elscarrers siguin més segurs i saludables; que elsnens recuperin la seva independència; els jo-ves, la seva llibertat, i tots plegats, l’espai urbàprèviament dominat pel cotxe privat. ��

EDUKITParaules clau: bicicleta, ciclonudisme, currículum escolar, mercat del carboni.

Debat: Què faria falta canviar a la teva ciutat per augmentar l’ús de la bicicleta?

Recursos pedagògics (pàg. 23): R1, R2, R3

Referències: www.sustrans.org.uk www.upc.edu/sostenible2015 www.ub.edu/ossma www.uah.es www.udgs.edu Massachusetts Instituteof Technology www.web.mit.edu www.ciclonudista.net www.bikeworks.org.uk

La Xina té 25 milions de cotxes i 100 milions de bicicletes elèctriques. Encara dominen les dues rodes.

BICYCLES ON CAMPUS ©

© L.J.

Educació

i Sosten

ibilitat

39

BREUS

L’ONG britànica Streets Alive fomenta la recu-peració de l’espai públic, normalment utilitzatper a l’aparcament o el trànsit, per mitjà d’unasèrie d’activitats per a joves i grans. La iniciati-va consisteix a tancar els carrers per a una fes-ta de barri en què tots participin ja sigui amb lalectura de poemes, l’art de carrer, la pintura decotxes ferralla, etc. El principal objectiu és pro-moure opcions alternatives de transport bus-cant sinergies entre l’art, el lleure i les activitatseducatives.

� (+44) 117 922 5708 · www.streetsalive.net

La fabricació i posterior elimi-nació de pneumàtics és una ver-dadera mostra del problemadels residus del nostre modelactual de transport (només alsEUA es llencen cada any 250 mi-lions de pneumàtics). Usantcom a matèria primera elspneumàtics usats (entre altresmaterials recuperats), el col·lec -

tiu holandès Millegomme fa ta-llers creatius i pràctics en dife-rents parts del món. Han cons-truït gronxadors, mobles, cases,hotels flotants, escenografies ifins i tot una església a base depneumàtics i cotxes usats. El2008 van participar en el DrapArt de Barcelona.

� (+31) 615 094 323www.millegomme.com · www.drapart.org

Imagines un sistema de llo-guer de cotxes semblant al Bi-cing? A Ulm (Alemanya) hi ha200 automòbils dispersos pertota la ciutat que poden ser re-collits en un lloc i deixats en unaltre. Com funciona? Els usua-ris localitzen un cotxe aparcato consulten per telèfon o webla disponibilitat d’un vehicle. Através d’un xip implantat al

carnet de conduir s’obre el cot-xe i està llest per conduir-lo. Elpreu del servei és de 0,19 cèn-tims per minut, 9,90 €per horai 49,00 € per dia. Car2Go va co-mençar l’octubre de 2008 ambuna flota de 50 vehicles i aracompta amb 200. A la tardor elsistema també s’implantarà aAustin, Texas.

www.car2go.com

Car2GoCar2GoCarrers vius

BIG RIG JIG ©© CHRISTIAN AESCHLIMAN

LOUNGING AROUND AT STREETS ALIVE ©© NICK PIGGOTT

STREET PAINTING AT STREETS ALIVE ©© NICK PIGGOTT

Carrers vius

Millegomme

Mobilitats.TVL’Associació per a la Promoció del Transport Pú-blic ha llançat una minisèrie televisiva “Mobili-tats” de cinc capítols de tretze minuts de dura-da. Els vídeos informen i reflexionen sobre lamobilitat des de diferents perspectives, com lasalut i l’eficiència, el transport públic, les exter-nalitats i costos, la congestió i l’essència de ser“mòbil”. Partint d’experiències individuals es de-mostren els problemes i les solucions del nostreactual hàbit de mobilitat. Tots els capítols estandisponibles a la pàgina web.

Pau Noy · noy@amb.cat · www.laptp.org · mobilitats.minisites.xtvl.tv

SUSTAINABLE CITY ©© MARCOS XOTOCO

Millegomme

REFLEXIONS( )tardor 2009 · mobilitat

40

L’urbanisme, entès com a organitzacióde la construcció dels assentaments iactivitats humanes en el territori,mai no ha estat aliè als requisits de la

mobilitat dominant del moment, de tal mane-ra que podem afirmar que la ciutat construïdaen cada moment històric és fruit de l’adapta-ció a aquella forma de mobilitat dominant.1

La velocitat mitjana del sistema de transportdominant en cada moment històric fixa la di-mensió màxima de l’aglomeració urbana.

Una mirada històrica de la mobilitat il’urbanismeAixí, amb la mobilitat a peu com a forma do-minant de la ciutat antiga o medieval, normal-ment emmurallada, s’explica la dimensió re-duïda, la compacitat, densitat i multiplicitatd’usos de la ciutat tradicional que difícilmentsupera els 4 km de diàmetre. Serà amb els creixements urbans extensius dela ciutat mercantil i sobretot de la ciutat indus-trial en la segona meitat del segle XIX, quan elcarrer es comença a concebre sobretot comuna infraestructura de comunicació, de trans-port, i se segrega la calçada per al trànsit a trac-ció animal i més tard mecanitzat, i les voreresper al trànsit a peu dels vianants. Amb la introducció del ferrocarril en la sego-na meitat del segle XIX, les distàncies es com-primeixen en el seu recorregut i la ciutat pot

saltar per primer cop els seus límits i endin-sar-se al camp. El territori urbà comença a sermetropolità amb interrelacions diàries i cons-tants entre nuclis urbans compactes separatsentre si fins a 30 i 40 kilòmetres.Però serà la introducció del nou mitjà de trans-port, ara individual, el cotxe, a partir dels anys1920 als EUA i de 1950 a Europa, el que produ-irà més canvis en la forma urbana i en l’ocu-pació dispersa del territori amb la construccióde la xarxa “arterial” d’autopistes i autovies ur-banes i interurbanes. La congestió viària, lacontaminació ambiental i la pèrdua de quali-tat de vida urbana, fruit de les noves formesurbanes que comporta la mobilitat dominantdel vehicle privat, començaran a ser qüestio-nades ja a començaments dels anys 1960, apartir de l’informe El trànsit en les ciutats del’enginyer urbanista anglès C. Buchanan. L’informe de Buchanan posa en evidència l’e-fecte realimentador de la demanda d’ús del ve-hicle privat a mesura que s’incrementa l’ofer-ta en infraestructura viària, i reclama que eltrànsit estigui al servei de la ciutat, i no a l’in-revés, i que per tant el trànsit en una àrea ur-bana ha de ser compatible amb les altres fun-cions ciutadanes que s’hi desenvolupen. En la dècada de 1990, als impactes negatiusdel trànsit a la ciutat s’hi afegeix la conscien-ciació de l’important paper del trànsit auto-mobilístic en la contaminació atmosfèrica que

Enginyer i professor, Joan Miró ofereix un breu repàs del maridatge.urbanisme-mobilitat: de l’adaptació de la ciutat a la mobilitat dominant,.de l’adaptació de la mobilitat a la ciutat. Amb la legislació urbanística.intentant corregir els errors del passat, és hora que les universitats.vigilin si realment s’estan assolint els objectius de sostenibilitat.plantejats i que formin equips multidisciplinaris per dissenyar les ciutats.per a les persones i no per als cotxes..

Mobilitat sostenible en la formació de l’urbanisme i de l’enginyeria

ciutats per a cotxes ocotxes per la ciutat?Joan Miró

FarreronsEnginyer de camins,

canals i ports.Departament

d’Infraestructura del Transport i del

Territori, UPCupc.edu/sostenible2015

( )

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

41

afecta la salut de les persones i del planeta –so-bretot per les emissions de gasos d’efecte hi-vernacle,2 dels òxids de nitrogen i de les partí-cules en suspensió, responsables de la malaqualitat de l’aire en aglomeracions urbanes,com la de Barcelona, en què se superen els lí-mits fixats per la Unió Europea–. Segons da-des del Consorci Regional de Transports deMadrid, la mitjana d’emissions per viatger i ki-lòmetre en vehicle privat3 és unes 25 vegadessuperior que en autobús i només l’emissió deles partícules en suspensió serien semblants.4

La sostenibilitat en l’urbanismei la mobilitat en la legislació Ja entrats en aquest segle, el panorama de lamobilitat continua sent decebedor. Les cau-ses continuen sent també aquelles mateixes:desenvolupaments urbanístics monofuncio-nals, dispersos i perifèrics a la ciutat, acompa-nyats ara de més baixes densitats en els nousassentaments residencials més recents i perunes altes inversions en xarxa viària interur-bana; baixos costos marginals d’ús del cotxe ibona oferta d’aparcament en destinació; altesinversions en el transport públic de l’aglome-ració central metropolitana que s’han mostratincapaces de solucionar la congestió de la xar-xa viària, i serveis de transport col·lectiu inefi-cients fora de l’aglomeració central metropo-litana. Calen esforços legislatius per recondu-

ir aquelles tendències i la Generalitat aprovàl’any 2003 la Llei de la mobilitat, de la qual des-taquem els objectius següents:

� integrar les polítiques de desenvolupa-ment urbà i econòmic amb les de mobilitat;

� prioritzar l’anar a peu i amb bicicleta, idesincentivar l’ús del cotxe;

� afavorir un ús més racional del vehicleprivat (cotxe multiusuari i compartit);

� relacionar la planificació de l’ús del sòlamb l’oferta de transport públic.

Al mateix temps, el veritable revulsiu ha estatl’aprovació dels Estudis d’Avaluació de la Mo-bilitat Generada,5 en què s’obliga que els nousdesenvolupaments urbanístics siguin sosteni-bles: que configurin models d’ocupació com-pactes, que evitin la dispersió; que fomentinla implantació de sistemes de transportcol·lectiu, etc., i que han d’incloure un estudid’avaluació de la mobilitat generada (EAMG).Amb els EAMG s’obliga el promotor a preveu-re i costejar les infraestructures i serveis de ca-dascuna de les diferents xarxes de mobilitat,amb preponderància dels mitjans de transportmés sostenibles. S’obliga a preveure, i tambéa invertir, en les reserves d’aparcaments decotxes, motos i bicicletes en els edificis d’ha-bitatges, de càrrega i descàrrega de merca-deries en edificis comercials i d’oficines,

Enginyer i professor, Joan Miró ofereix un breu repàs del maridatge.urbanisme-mobilitat: de l’adaptació de la ciutat a la mobilitat dominant,.de l’adaptació de la mobilitat a la ciutat. Amb la legislació urbanística.intentant corregir els errors del passat, és hora que les universitats.vigilin si realment s’estan assolint els objectius de sostenibilitat.plantejats i que formin equips multidisciplinaris per dissenyar les ciutats.per a les persones i no per als cotxes..

ciutats per a cotxes ocotxes per la ciutat?

UN EMBÚS A BANGKOK, TA

ILANDIA ©

© RESCHUND ZARTZUGLEICH

tardor 2009 · mobilitat

42

REFLEXIONS( )

i també a sufragar el dèficit d’explotació du-rant deu anys del nou transport públic del’actuació. Així, es reconeix per primera ve-gada en la legislació urbanística que els ser-veis de la mobilitat són un servei urbanís-tic més que ha de costejar el promotor del’actuació.6 A més, la legislació catalana re-clama l’elaboració dels estudis d’avaluacióambiental d’aquests plans i projectes d’in-fraestructures que se’n derivin.

Mobilitat sostenible en la formacióurbanística i tècnica dels enginyers

D’aquí en endavant urbanisme i mobilitatseran més indissociables que mai, però amés seran sostenibles o no seran, amb laqual cosa el vector sostenibilitat ha de gui -ar totes les actuacions professionals enaquest àmbit, ja des de la formació. La universitat no pot ser aliena a aquestcanvi de paradigma en el nou model dela mobilitat “sostenible” i en la implica-ció urbanística que comporta, de mane-ra que aquests conceptes s’ integren en

les assignatures que els són mes pròpies enel camp de les infraestructures del transporti de l’urbanisme sobretot. Cal que els nous creixements i assentamentsurbans es regulin des de plans urbanístics itambé territorials, que busquin l’eficàcia de lamobilitat generada en els nous assentaments(disminuir la distància dels viatges i, per tant,les necessitats de la mobilitat mecanitzada) ique es coordinin amb actuacions d’infraes-

tructures i de gestió dels serveis de mobilitatmés eficients, sobretot de transport públic, en-tre les funcions bàsiques quotidianes (habitar,treballar, estudiar i altres dotacions bàsiques).L’expansió de la urbanització no pot continu-ar com ara, que es produeix només sota l’òp-tica localista d’extracció de la renda urbana or-ganitzada per la xarxa viària i sota el dominiexclusiu del vehicle privat.La interdisciplinarietat professional i el tre-ball en equip d’aquests plans urbanístics i dela mobilitat reclamen tècnics de diferentsdisciplines, sobretot de l’arquitectura i l’en-ginyeria civil, però també de l’economia i deles ciències ambientals, que la societat recla-ma i la universitat ha d’oferir. La necessitatde fixar una sèrie d’indicadors dinàmics deseguiment dels diferents plans de mobilitatper avaluar-ne l’assoliment dels objectius(les tècniques de càlcul de molts d’ells enca-ra estan en estat embrionari i, per tant, sóndifícils d’avaluar en tot el referent a emis-sions) fa que s’obri un nou nínxol d’estudi,investigació i docència que la universitat nopot desaprofitar.Com apuntava el company Miguel ÀngelDombriz, inductor de molts dels preceptes dela legislació catalana de la mobilitat, en unaconferència recent al Col·legi d’Enginyers deCamins de Barcelona “cal canviar la nostraforma d’actuar i considerar de la màxima re-llevància els impactes que genera la mobili-tat que circula pels camins que han obert elsenginyers”.��

“Spaghetti Junction”; el carrer en la ciutat funcional. EDUKITParaules clau: relació urbanisme-mobilitat, contaminació vial,desenvolupament urbanístic monofuncional, Llei de la mobilitat.

Debat: Com serà la propera fase històrica de mobilitat a la ciutat? I de quins factors depèn?

Recursos pedagògics (pàg. 23): U3, U4, U8.

Referències: El nombre de viatges diaris està al voltant dels 3,5 viatgesper persona i dia, i el temps dels desplaçaments sol estar acotat en un màximentre 45 i 60 minuts. L’efecte hivernacle és responsable de l’escalfamentdel planeta i del canvi climàtic. Les ocupacions actuals del cotxe són d’1,3viatgers per vehicle. Per a la resta d’emissions les ràtios entre el cotxe i

l’autobús són: unes 8 vegades superior per al CO2; 95 per al CO; 5 per al SO2;18 per als hidrocarburs; 4 per als NOx. La Llei de la mobilitat i el seu

desplegament s’aprova de manera coordinada amb el desplegament de la Lleid’urbanisme de l’any 2002, en el seu Reglament d’urbanisme de l’any 2006. Els promotors urbanístics han de costejar l’aigua potable, el clavegueram, elsserveis energètics i de telecomunicacions per a cada nou desenvolupament.

AUTOPISTES URBANES ©© JOAN MIRÓ

Educació

i Sosten

ibilitat

43

Les expedicions interdisciplinàries deCapsula1creuen la línia entre art i cièn-cia, estudiant els fenòmens naturals,admirant-los des de l’experiència per-

sonal. Viatjar lentament, amb mètodes detransport de baix impacte ambiental, és un as-pecte clau de les expedicions i el seu objectiu ésgenerar reflexió sobre les preguntes següents:

En la societat contemporània, saturada per en-treteniments digitals en entorns artificials i ur-bans, és possible sentir-se fascinat pels fenò-mens de la naturalesa? Podem trobar en l’art unmitjà que desperti la curiositat i inciti a conèi-xer millor el mitjà natural i a conservar-lo?

Durant les expedicions de Capsula els artistestreballen in situ, i el resultat no està preconce-but. A més, és necessari que hi hagi un treballque prengui en consideració el caràcter cultu-ral i geogràfic de l’emplaçament, per a la qualcosa es col·labora amb agents locals en el camí.Quan el fenomen estudiat es troba lluny, el viat-ge es converteix en part important del procéscreatiu i es fa visible en el resultat final.La primera expedició comissariada, un viatgea la zona de l’eclipsi total de Sol el 2008, va serduta a terme per tres artistes de diferents pa-ïsos i diferents disciplines2 juntament amb ladirectora de Capsula, Ulla Taipale. Els mitjansde transport utilitzats van ser els ferrocarrilstranssiberians, vaixells i autoestop, i una nauespacial experimental.

Eclipsi totalQue un individu no pugi als avions sinó queviatgi milers de quilòmetres fent autoestopno solucionarà els problemes ambientalscausats per les emissions del transport aeri.Tanmateix, les imatges i les històries ques’han creat durant els viatges del fotògraf fin-landès Tommi Taipale no existirien si ell ha-gués viatjat per Rússia dalt d’un avió o al vo-lant d’un cotxe. La seva filosofia de viatge –novolar i usar els seus propis cavalls de forçaper avançar en el camí– el va exposar a tro-bades amb persones i paisatges que coinci-deixen de manera fortuïta.El viatge a l’eclipsi total és una continuació deles seves anteriors excursions per la perifèriade Rússia. Des del començament de l’expedi-ció al Zoo de Novosibirsk, el viatge de Tommiva seguir les muntanyes d’Altai, on va experi-mentar l’eclipsi solar total. Les fotografies i in-cidències que resulten dels viatges són aptes

per descobrir una cosa nova sobre les llacunesde coneixement que tenim dels paisatges i lespoblacions de Rússia.

Migració lunarAgnes Meyer-Brandis,3 una altra artista ambl’esperit d’explorador, decideix experimentaren el camp dels viatges espacials fantàstics. Ins-pirada per l’obra del bisbe anglès Francis God-win, The Man in the Moone,4 organitza un vola la Lluna. L’obra de Godwin descriu un tipusd’oca que té el costum de migrar a la Lluna. Apartir d’aquesta hipòtesi Agnes decideix des-envolupar un experiment a la zona de l’eclip-si solar per investigar si les oques, confoses pelcanvi de les condicions climàtiques i de la llum,comencen el seu viatge espacial. The Moon

Goose Experiment5 es fa en una illa del riu Ob,propera a Novosibirsk. A més la Mireia C. Sa-ladrigues,6 artista visual catalana, va estudiarel comportament dels animals del Zoo, enfo-cat en els gibons de mà blanca durant l’eclipsiper a la seva obra Zoolar Eclipse. ��

EDUKIT

Expedicions comissariades: viatges lents i fenòmens naturals

Ulla TaipaleCapsulacapsulaexpeditions.com

El viatge: art i consciència

THE MOON GOOSE EXPERIMENT, PART DE LES EXPEDICIONS COMISSARIADES DE CAPSULA © AGNES MEYER-BRANDIS

Paraules clau: eclipsi total, migració lunar, fenomen natural, viatge emocional.

Debat: Explica l’experiència del fenomen natural que més t’hagi impactat. En el futur,es prohibirà o limitarà el nombre de vols que ha agafat una persona?

Recursos pedagògics (pàg. 23): P17, S6, S12, S15.

Referències: Capsula és una plataforma cultural que genera projectes relacio-nats amb l’art, la ciència i la natura. Artista de mitjans alemanya, Agnes Meyer-Bran-dis; artista visual catalana, Mireia C. Saladrigues, i fotògraf finlandès, Tommi Taipale. www.ffur.de L’home a la Lluna, 1603. L’experiència de l’oca de la Lluna. www.mireiasaladrigues.com

( )

REFLEXIONS

tardor 2009 · mobilitat

44

VISIONS

D’on sorgeix la iniciativa Trèvol?TrèvolD es crea el 1984, a partir d’una lluita

sindical; el treballadors de la missatgerialluitaven per tenir una relació laboral, ja quefeia anys que treballaven com a falsos autò-

noms. Van muntar una nova cooperativa de-dicada a l’única activitat que coneixien, la

missatgeria, i la pressió de clients i amics vaforçar a garantir que la mateixa activitat em-presarial fos sostenible. (Trèvol treballa ambbicis i vehicles elèctrics, i té un servei de ne-

teja ecològica.)

Com es poden educar les persones en eldesenvolupament sostenible?

Jo crec que el mecanisme més efectiu és quela gent vegi que es tracta de projectes via-

bles, útils i eficients. No serveix de res plan-tejar-se un servei d’ecomissatgeria entre

Barcelona i Mataró si el servei no és eficient ino respon a les necessitats del client.

Com t’agradaria que fos Barcelona el2015 en el vostre àmbit d’actuació?Jo voldria una ciutat dissenyada no per al’automòbil, sinó per a les persones. Re-duiria la dimensió de Barcelona, donariamolta més força als districtes, per a mi elbarri hauria de ser l’àmbit natural detracte i relació, i apostaria per una ciutatmediterrània, que integri en un mateixespai el negoci, l’oci i l’habitatge. En elsector de la missatgeria, desitjaria ques’estengués el nostre model: bicicleta peral centre de Barcelona, vehicles elèctricsper a la resta de necessitats, i un comerçde proximitat, amb més cohesió social.És del tot insostenible recollir un pro-ducte a València per vendre’l a Barcelo-na, i que un producte de Barcelona esvengui a Amsterdam.

VisionscanviQuatre defensors de la mobilitat

sostenible a Barcelona comparteixenles seves preocupacions i visions delfutur. Aquests textos són adaptats dela publicació 21 Visions del Canvi,

una iniciativa d’RCE Barcelonapublicada per l’Ajuntament de

Barcelona en la seva sèrie de guiesd’educació ambiental

Ajuntament de Barcelona (2006).Guia d’educació ambiental, núm. 31.Per rebre una còpia gratuïta de lapublicació completa, poseu-vos encontacte amb es@barcelonya.com

director de l’ecomissatgeria TrèvolXavier Palos“El que podem aportar a l’educació és unapràctica diària, que no prové de captitulació superior en ciències ambientals,sinó d’una feina autodidacta id’aprenentatge continuat.”

del

Educació

i Sosten

ibilitat

45

VISIONS

Què fa el BACC?

El BACCD es va crear l’any 2000 perpromoure l’ús de la bicicleta. Es vaacabar definint com una associaciód’usuaris, però amb professionalsque hi treballen, on es podia combi-nar tant la promoció, com l’assesso-rament, com els lobbys.

Com t’agradaria que fosBarcelona el 2015?

Jo m’imagino una Barcelona on espugui viure, on no hi hagi fums, amb

qualitat de vida, que es pugui jugar alcarrer. Que des de la meva finestrasenti els nens jugar a pilota. El que hevist a altres països és que es pot sortirtranquil·lament al carrer sense risc depatir un accident, que als carrers espot viure. Que et puguis moure sensela necessitat de trencar el teu entorn,que es normalitzi l’ús de la bicicleta.

Què hem d’aprendre peraconseguir tot això?Crec que és tan important l’apre-nentatge formal com el no formal, i

amb el no formal em refereixo alsmitjans de comunicació, que sónuna cosa molt bèstia. Porten labandera de la llibertat, però al finalsón una dictadura del consumis-me.

Una proposta podria ser fer formacióals periodistes i generar una visió crí-tica per a tothom, que allò que et di-uen a la televisió no tingui més poderque allò que t’expliquen a l’escola, acasa o la veïna, o allò que vius quanviatges a un altre país.

coordinadora del BACC:Bicicleta Club de Catalunya

Diana González

“La mobilitat és el monstre més gran del segleXXI. Espero que el 2015 els avis no quedin peranar al centre d’atenció primària sinó per anaramb bicicleta. Espero que hi hagi moltes àviesamb bicicleta, i espero ser una d’elles.”

Què és la PTP i a què es dedica? PTPD és una ONG que es dedica a la promoció del transport pú-

blic i a la difusió de l’ideari de la mobilitat sostenible, que es basamolt menys en el cotxe i molt més en la promoció dels mitjans

sostenibles: el transport públic, el desplaçament a peu, amb bici iamb cotxe compartit. També ens preocupa molt la contaminació

i el canvi climàtic, i la seguretat en la mobilitat.

Pensant en el 2015, com t’agradaria que fos Barcelona? M’agradaria que hi hagués la meitat dels cotxes, Barcelona supe-ra tots els dies el doble de la contaminació atmosfèrica permesa

per les directives europees. Aquesta ciutat pot funcionar molt bé,pot ser més competitiva econòmicament, més cohesionada so-

cialment i més saludable amb la meitat de trànsit.

Quin ha de ser el paper de l’educació perarribar a aquesta visió? Aquí hi ha un problema de fons: la gent opi-na però no es mou, i la major part de perio-distes i polítics es mouen amb cotxe, i aixídefensen el seu sistema de mobilitat. L’alcal-de de Barcelona mai no va amb transportpúblic, i els regidors agafen el cotxe oficialsempre que poden, fins i tot els directius detransport públic van amb cotxe a treballar.Els periodistes, tots, troben una excusa peranar amb cotxe, perquè tenen aparcamentgratuït. La premsa no ens és contrària, peròno dóna gaire espai a les nostres idees amenys que ens moguem en clau de denúnciai entrem en el terreny del sensacionalisme.

president de Promoció deTransport Públic i fundador de

Catalunya Carshare

Pau Noy

“Tot el tema de la mobilitat sostenible ésabsent en el currículum educatiu de les

universitats. Caldria crear una especialitat,com hi ha en altres països europeus. Hauria

de ser una part bàsica de la universitat.”

tardor 2009 · mobilitat

46

VISIONS

EDUKIT

sobretot a la ciutat. Totes les habilitatscomunicatives són cabdals: la persua-sió i la transformació de la informaciócomplexa –s’ha de simplificar perquèarribi.

Què ha de fer l’Administració perfomentar el canvi?

Perquè l’ecosistema funcioni millors’ha de participar en aquesta gestió.Si tu montes un servei de recollida deresidus, a més de camions necessitesque la gent hi participi, que seleccio-ni i que divideixi la brossa. Encaratinc companys de serveis tècnics queno volen ni parlar amb els veïns.Quan volíem aplicar el Pla de la mo-bilitat, el regidor em va dir: “Hemd’informar que volem vianalitzaraquesta zona. Farem una exposició ien tres mesos ho posarem en marxa”.Jo li vaig dir que no ho podria fer, vo-lia canviar la vida quotidiana de10.000 persones i tothom hi estariamolt en contra, perquè s’anava encontra del cotxe. Al final, hem hagutde fer seixanta reunions amb veïns.

Què pretén el Pla de mobilitat de Gràcia? Que hi hagi menys cotxes i més persones. I

ha costat moltíssim. S’ha reduït moltíssim lapresència de vehicles, i això ha desencade-nat tot un seguit de protestes de tallers me-cànics, de petites indústries que es queixen.

El Pla ha tingut com a punt de partida unprojecte de camí escolar.D

Quines característiques personals sónmés útils per impulsar un canvi?

La comunicació és una qüestió bàsica. Lagent sap que funcionem socialment, però notenim tan clar que depenem de l’ecosistema,

coordinador de l’Agenda 21al districte de Gràcia

Francesc Roma

“No pots canviar la vida quotidiana de lespersones d’un dia per l’altre. Només ens

imaginem una dècima part de les conseqüènciesd’allò que fem. Només comences a adonar-te de

les coses quan parles amb la gent.”

Paraules clau: ecomissatgeria, ciutat mediterrània, pla de mobilitat, vianalització, par-ticipació social, cotxe compartit, contaminació atmosfèrica.

Debat: Com canviaria la teva ciutat si els polítics i els periodistes es moguessin sen-se cotxe? Per què és necessària la participació de la gent en la transició cap a la sos-tenibilitat?

Referències:www.trevol.com ; www.bacc.info; www.mapaecologic.net; ww.ptp.orgwww.catalunyacarshare.com

Entra al laboratori i podràs visitar elspobles i ciutats on potser viurem enel futur. Com ens mourem? Quina en-ergia consumirem? Quant CO2 gene-rarem des d’ara fins al 2050?

Al laboratori podràs visualitzarquatre visions extremes del futurque ens espera i amb 27 possiblesvisions. Segons les teves expecta-tives sobre l’evolució de la pobla-ció, l’economia i la tecnologia,juga a descobrir quin futur ens es-pera. Tot plegat emprant simula-dors interactius basats en models

de previsió elaborats per la Comis-sió Europea (Direcció General deTransports i Energia).

Consulta l’opinió de futuròlegs i gu-rús de tota mena: optimistes i moltpessimistes. Aprofundeix experimen-tant amb un model que permet crearfins a 3.814.697. 265.625 escenaris al-ternatius! Sempre amb l’objectiu dedisminuir en un 50% les emissions dediòxid de carboni abans del 2050.

El recurs ha estat especialment pen-sat per als estudiants i professors desecundària i s'ha elaborat des de laFundació Ersília amb el suport delDepartament de Medi Ambient i Ha-bitatge. www.ersilia.org/2050

Com viurem i ens mourem el 2050?

EDUKIT

Educació

i Sosten

ibilitat

47

E NTR EV I STA

Entrevista amb RanjitGadgil, de Parisar, fetaper Sanskriti Menon,Consell d’EducacióAmbiental / RCE Punaceeindia.org

Ranjit Gadgil, activista de Parisar,1 una organització de la societat civil enfocada al desenvolupament sostenible amb seu a Puna, l´Índia,comparteix les seves idees sobre educació per a la mobilitat sostenibleamb Sanskriti Menon, que treballa en programes urbans al Centre forEnvironmental Education (CEE Índia)2 i a RCE Puna.

UN GUÀRDIA GUIANT EL T

RÀNSIT A MUMBAI, L'ÍN

DIA © HARINI CALAMUR

Educació políticaEstratègies per millorar la mobilitat a Puna, l’Índia

Què entens per mobilitat sosteniblei?El primer pas és reconèixer que el transportmotoritzat privat no pot articular-se com a pa-tró principal de creixement de la ciutat. Laconstrucció d’una ciutat al voltant del cotxeporta a una alarmant reducció de la qualitatde vida i de l’equitat, i fins i tot a problemessocials com la incomunicació entre les perso-nes. A més, la contribució del transport al can-vi climàtic ha afegit una dimensió global a allòque abans es concebia tan sols com un pro-blema local.

Es comprèn a Puna i a l’Índia?La Política de Transport Urbà Nacional del Go-vern indi i la Comissió Federal de RenovacióUrbana Nacional Jawaharlal Nehru ha emfa-titzat amb vigor la millora del transport públici del transport no motoritzat. Benvinguda si-gui, però encara és necessari fer un èmfasi mésgran en la gestió de la demanda de trànsit.A Puna hem estat discutint el transport al llargd’una dècada, per això les demandes per a lamobilitat sostenible ja no han de fer front auna sorpresa incrèdula. Tanmateix, l’antic pa-radigma encara està força arrelat, quan es pro-posa més espai per a les bicicletes o per als via-nants, la gent encara pregunta “i què passaamb l’espai per a vehicles motoritzats?”. La gent encara no concep el transport no mo-toritzat i el transport públic com els principalspilars dels sistemes de mobilitat per la ciutat,sinó simplement com a meres idees utòpiques.

Han estat útils els exemples d’altresciutats?Les principals transformacions cap a una ma-jor mobilitat sostenible semblen haver tingutlloc a Amèrica del Sud i a Europa. ElTransmil·lenni,3 el Velib4 i l’impost de conges-tió de Londres5 són poderoses demostracionsrespecte d’aquesta qüestió. S’ha pogut consta-tar clarament a Curitiba i Bogotà que políticscompromesos poden produir un canvi radical,tanmateix a Europa el canvi ha estat més gradu-al, s’ha acompanyat de debats socials i partici-pació pública. A Puna no tenim un alcalde d’e-lecció directa i tampoc estan molt ben formatsels processos de desenvolupament de polítiques

d’escala local, per aquest motiu hem hagut d’a-daptar les iniciatives d’altres llocs del món alnostre context, com les metodologies i pel·lícu-les d’Interface for Cycling Experise6 i GTZ.7

Quin és el paper dels clubs?Els estudiants, especialment d’arquitectura,enginyeria i planificació, s’han de formar enels aspectes tècnics del disseny de sistemes demobilitat sostenible, incloses les dimensionssocials que comporten, com l’equitat i la in-clusió. D’altra banda, és recomanable incor-porar grups de ciutadans d’edats avançades,que estan afectats d’una manera adversa perles precàries vies per a vianants i els serveisd’autobús, i que amb freqüència tenen bonscontactes i influència en els polítics locals!

I els col·legis?Hem desenvolupat un estudi dels viatges esco-lars, i mostrem diapositives i pel·lícules. Sovintels pares truquen per queixar-se de la insegu-retat en l’ús de la bicicleta i els expliquem queel nostre objectiu és ajudar els nens a compren-dre realment la necessitat de la seguretat i lamobilitat sostenible. A més, posem èmfasi envalors com l’equitat i la inclusió en les nostresactivitats, atès que considerem que és impor-tant que els estudiants siguin capaços de vin-cular l’estat de la ciutat amb la seva governan-ça i, al mateix temps, els animem a escriure alComissionat Municipal. L’educació política éspart de l’aprenentatge de la sostenibilitat. ��

Educació política

Paraules clau: transport no motoritzat, gestió de la demanda de trànsit, educació política.

Debat: Què preguntaries als teus polítics locals per millorar el transport a la teva ciutat?

Referències:www.parisar.org, ONG que promou el transport urbà sostenible a l’Ín-dia. www.ceeindia.org, ONG que desenvolupa educació ambiental des de 1984, amb 40oficines a l’Índia. www.transmilenio.gov.co, sistema de busos articulats de Bogotà quecomporta un programa educatiu a la ciutadania. www.velib.paris.fr, servei de lloguer debicis a París obert al públic 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. www.tfl.gov.uk/roadu-sers/congestioncharging, sistema d’impost obligatori i automatitzat de £8 per vehicle al diaen entrar a la zona centre de Londres. www.i-ce.info, ONG internacional per a la mobili-tat de baix cost, la planificació integrada de bicicletes i la connexió amb la cultura ciclistaholandesa. www.gtz.de, empresa de cooperació internacional per al desenvolupamentsostenible.

tardor 2009 · mobilitat

48

BREUS

La favelade San Agustín a Caracasés una zona caracteritzada pel seudifícil accés a causa de la topogra-fia. Els residents, a més de ser al-guns dels més pobres de la ciutat,es trobaven aïllats, amb un viatged'un mínim de 45 minuts per anara treballar. A fi de millorar aquestasituació, s'ha instal·lat un sistemade transport massiu –el Metro Ca-ble–, un telefèric de 52 cabinesque transporta deu persones percabina en menys de deu minutsfins al centre.

www.venezueladeverdad.gob.ve

El govern d’Arlington, Virgínia, alsEstats Units, ha llançat diversescampanyes per promoure alterna-tives a l’automòbil, i entre elles CarFree Diet (dieta del cotxe), que pre-tén seduir les persones a canviarels seus hàbits a través de l’humor.La campanya és una paròdia sobreles dietes alimentàries per demos-trar els beneficis de caminar, anaramb bici o amb transport públic.Els participants acorden una metai mitjançant una calculadora en lí-nia mesuren els seus estalvis mo-netaris, les calories cremades i lareducció en la contaminació, sim-plement per no utilitzar el cotxe.

� (+1 )703 228 0072 · www.carfreediet.com

Dieta del cotxe

A fi de promoure alternatives als ve-hicles de combustió interna, l’Insti-tut per a la Diversificació i Estalvi del’EnergíaDdu a terme el projecte MO-VELE, que consisteix a promoure lacompra d’un total de 2.000 vehicleselèctrics i la instal·lació de 546 puntsde recàrrega a Madrid, Barcelona i Se-

villa. La inversió total en la infraes-tructura associada és de 2,5 milionsd'euros i s’espera una reducció de4.471 tones de CO2 anuals. A la llar-ga es pretén generar una xarxa de re-càrrega de cotxes elèctrics a Espanya,i si les piles fossin carregades amb en-ergia renovable encara millor!

proyectomovele@idae.es · www.idae.es

El nou sistema de busosbiarticulats de Bogotàcomporta un programacultural impressionant.Per promoure la novatecnologia de transportmassiu des del seu iniciel 2008 i amb la partici-pació d’institucions edu-catives i de districte, mi-lers d’espectadors hangaudit de presentacionsen viu; orquestres i ban-des de diferents gèneresmusicals, dansa, narracióoral i teatre, entre altresactivitats, sota l’eslògan“TransMilenio, més queun sistema de transport”. No obstant això, segonsaquesta “contrapublicitat”encara s’han de milloraralguns aspectes del servei.

www.transmilenio.gov.co

ELEKTROBAY ©

© COCONINO

©© RACHEL H

AWK

METROCABLE © JC

Cultura biarticulada

a Bogotà

Tirant un cable a lesfavelas de Caracas

Móveleamb vehicle elèctric

ENLATADOS TRANSMILENIO ©© MAURO GONZÁLEZ

Educació

i Sosten

ibilitat

49

BREUS

Entre la seva oferta de formació en línia, la novaEcouniversitat, impulsada per la UOC, Ecou-nión i Ecoserveis, ofereix un curs sobre Mobi-litat Urbana Sostenible dirigit al públic en ge-neral. El curs té com a finalitat brindar compe-tències per al desenvolupament de models demobilitat sostenible i segura a la ciutat. Fins ala data s’han organitzat tres edicions del cursamb 91 participants de tot Espanya; un delspunts més apreciats pels alumnes ha estat eldebat provocat. “En poc temps hem format unacomunitat amb ganes de dialogar i intercan-viar idees, experiències i metes (sobre la mobi-litat sostenible).”

Cecile Dontenville · � (+34) 93 553 58 40cecile.dontenville@eco-union.org · www.ecouniversidad.eu

L’Ajuntament de Bilbao i l’En-te Vasco de Energía ofereixenun curs gratuït de conduccióecològica, econòmica i efi-cient. L’objectiu és transmetreun nou estil de conducció quefaciliti un estalvi mitjà del 15%de combustible, una reducciód’emissions de CO2 i contami-nació acústica, i també unadisminució del risc d’accidents

i despeses de manteniment del’automòbil. Les regles bàsi-ques d’ecoconducció són: can-viar de marxes com abans mi-llor, mantenir la velocitat cons-tant, anticipar el flux del tràn-sit, desaccelerar de manerasuau i revisar amb freqüènciala pressió dels pneumàtics

� (+34) 943 43 08 00 · www.conducemejor.com

L’organització promotora debici britànica SUSTRANS du aterme un programa denominatTravelSmart per fomentar ladisminució de l’ús del cotxe. Lainiciativa treballa directamentamb famílies, n’analitza les ac-tivitats i proposa la caminada,

el ciclisme i un major ús delsmitjans de transport públicsper aconseguir-ho. ActualmentTravelSmart treballa amb mésde 175.000 famílies i ha assolituna reducció de viatges ambcotxe de més d’un 10%.� (+44) (0)845 113 00 65 · ww.sustrans.org.uk

Ecouniversitatdes de casa

THE REVOLUTION WILL NOT BE MOTORIZED ©© ORLA

Ecouniversitatdes de casa

EcoconduccióEcoconducció

Noves rutes familiars

Biocarburants i Sostenibilitat és un curs en lí-nia que pretén donar a conèixer els diferentstipus de biocarburants i avaluar-ne el grau desostenibilitat. Està organitzat per l’associacióEcoserveis i a la primera edició del curs, feta encatalà, acudiren alumnes amb formació prèviaen medi ambient, comunicació i enginyeria.Segons les seves valoracions el més apreciat delcurs ha estat el contingut i els debats propo-sats. La pròxima edició del curs serà en caste-llà i està planejada per al primer trimestre de2010, amb un cost de 100€.

Marta Garcia · � (+34) 93 459 00 22marta@ecoserveis.net · www.ecoserveis.net

Com n’és de bio el meucarburant? Com n’és de bio el meucarburant?

Noves rutes familiars

CAMP DE BIODIÈSEL ©© FORMAL FALLACY

VAIO MEETS APPLE IN THE KITCHEN ©© LARS K. FLEM

SUNDAY PARKWAYS ©© NPGREENWAY

Al’escola J ärnbrott, en Johan i la Lisahan patit un accident de moto. LaLisa és en coma i el seu xicot és inca-paç de perdonar-se després d’haver

conduït sota els efectes de l’alcohol. “Ja noveig colors, tot és en blanc i negre. Perdona’m!Ha estat sense voler. Desperta, si us plau!”, unalumne expressa així els pensaments d’en Jo-han en un poema; mentre els grups polítics dela classe intenten canviar la manera de pensari l’actitud d’en Manel el Menja-kilòmetres.

A l’escola Kärrdal, les agències de relacionspúbliques intenten canviar l’actitud de Ma-nel el Menja-kilòmetres, que recorre cada diauna llarga distància entre casa seva i la feina.En Pere insulta els transeünts esportistes quevan amb un bastó per fer excursionisme men-

tre ell condueix una furgoneta que vomitasense parar gasos contaminants a cada me-tre que avança.

Amb l’storyline els alumnes es converteixenen els directors i, amb els protagonistes coma punt de partida, sol·liciten i adquireixen elconeixement necessari per resoldre les pre-guntes que sorgeixen, i així revelen les sevesexperiències personals, pensaments i creati-vitat. Des del 2002, el Departament de Tràn-sit de Gotemburg ha apostat per aquesta pe-dagogia per promoure l’educació viària mit-jançant cursos per a docents. Amb l’ajuda del’entitat Storyline Suecia1 han creat quatreStorylines –Enamorat/ ada i boig/ boja, Manelel Menja-kilòmetres, El meu camí i La nostraciutat sostenible.

tardor 2009 · mobilitat

50

REFLEXIONS( )

Nils Sundberg

Periodista ambientalwww.trafikforlivet.se

www.storyline.se

Storyline és un procés pedagògic enquè els participants es converteixenen creadors d’històries i ambientson les seves pròpies idees influeixenen el desenvolupament delsesdeveniments. La Direcció deTrànsit de Gotemburg, a Suècia, haadoptat aquesta pedagogia perinspirar els pedagogs amb novesmaneres de treballar l’educació vial iambiental.

Explica-m’ho tu!Experiència de la pedagogia storyline a Suècia

“La nostra feina consisteix a canviar actituds.Per aconseguir-ho no n’hi ha prou a portar in-formació a les escoles, has d’apropar-te alsalumnes i tocar-los la fibra. I opino que l’sto-ryline ho fa”, comenta Camilla Pärlbäck, direc-tora de projectes de la Direcció de Trànsit.

Com funciona l’storyline?L’storyline és un mètode d’aprenentatge quees desenvolupa en un termini de temps limi-tat, on la creació prèvia de l’ambient inventati els seus personatges és fonamental. Sovintimplica uns senzills però inspiradors treballsmanuals amb tècniques de collage, acoblantimatges de l’entorn i els protagonistes amb di-ferents materials. Aquestes creacions ajudena visualitzar i concretar la realitat fictícia enquè es desenvoluparà l’storyline.

En dur a terme La nostra ciutat sostenible al’escola de Byttorp, a Borås, s’ha dedicat moltde temps a la primera fase de l’exercici. La pe-dagoga Annelie Sibgård opina que és impor-tant que els alumnes tinguin temps suficientper crear una relació de proximitat amb elsseus personatges perquè la resta del procéspugui donar un resultat positiu. “Els alumnespoden ser una altra persona per una estona.Això fa que puguin abordar problemes i situa-cions que vénen d’alguna altra banda”, asse-gura Annelie, i afirma que el profit que es treués especialment gran quan es tracten temesd’actitud i comportament.

Dins dels límits de l’storyline, els alumnes nohan d’avergonyir-se per “ximpleries” o “mal-dats” que puguin fer els personatges, sinó que

Educació

i Sosten

ibilitat

51

Explica-m’ho tu!Experiència de la pedagogia storyline a Suècia

NOIA AMB COTXE ©

NILS

SUNDBERG

( )

REFLEXIONS

poden deixar-se anar. “En un dels grups hi ha-via molts membres de la família que bevien,perquè als alumnes els semblava xulo. Va sergenial. Vam crear un debat molt profitós sobrel’alcohol i com pot influir en una família. Vaigpoder tractar aquest tema sense que ningús’hagués d’exposar des del punt de vista per-sonal. El fictici et permet apropar-te a qües-tions que són una mica tabú”, explica Annelie.

Per tocar fons i despertar interèsApostar per l’storyline és una manera d’ins-pirar els professors a treballar temes de segu-retat i medi ambient amb una perspectivanova i enriquidora. Abans de començar el pro-jecte, gran part de l’educació viària –a diferèn-cia de l’ensenyament en altres qüestions acti-tudinals com les drogues, el sexe o la convi-vència– estava lligada a temes d’actualitat i esfeia a través de xerrades informatives. Camillaassegura que les solucions d’aquest tipus nosón en absolut suficients i corren el risc de te-nir més aviat un efecte negatiu.

“Si aquestes qüestions només es treballen demanera superficial és molt fàcil que resultinestúpides. Hem d’anar fins al fons i aconsegu-ir que els alumnes sentin que això forma partdel seu món, que ‘això m’afecta, això em con-cerneix’. Fer que els alumnes s’interessin desde dins és l’única manera de fer que canviïn laseva actitud”, comenta Camilla. A l’storylineels alumnes se senten orgullosos de participari crear una cosa personal i els desperta un in-terès profund i genuí. L’aposta de la Direccióde Trànsit ha resultat reeixida, amb més d’un10% dels mestres de primària de Gotemburgque han dut a terme els cursos de storyline.

Una vegada acabada l’ambientació i la carac-terització dels personatges, el transcurs delsesdeveniments es condueix mitjançant lesanomenades preguntes clau formulades pelspedagogs. La funció d’aquestes preguntes éscrear un fil conductor i inspirar els alumnesperquè progressivament vagin comprenent lacomplexitat del tema.

REFLEXIONS( )

EDUKITParaules clau: storyline, alumne: protagonista del seu

aprenentatge, pedagogia creativa.

Debat: Podries usar la metodologia de Storyline per a untema que estàs treballant?

Recursos pedagògics (pàg. 23): a la secció de “ma-terial” de www.trafikforlivet.se es poden descarregar demanera gratuïta les quatre storylines de la Direcció de

Trànsit de Gotemburg en suec i anglès.

Referències: storyline.se storyline-scotland.com

Mes info: Camilla Pärlbäck, Ajuntament de Gotemburg.camilla.parlback@tk.goteborg.se · +46 31 368 25 36

tardor 2009 · mobilitat

52

DUES NENES AMB BICICLETA © NILS SUNDBERG

On no hi ha respostes correctesA Enamorat/ ada i boig/ boja, amb l’ac-cident d’en Johan i la Lisa com aeix central, els alumnes han ha-gut de respondre a les pregun-tes següents: “Qui creieu queté la culpa de l’accident?” i“Com se sent en Johan ara?”.L’important és que les pre-guntes sempre siguin ober-tes i que no tinguin unaresposta donada perendavant.

“La versatilitat de lespreguntes clau és elque fa que un treballde storyline toqui fons idesperti interès. Com apedagog has de mos-trar molt d’interès perles respostes delsalumnes, la qual cosaés molt poc fre-qüent a l’escola, jaque la major partdel treball es con-centra a ensenyar elque es considera cor-recte”, comenta YlvaLundin, pedagoga.

Per tant, els coneixementsprevis dels estudiants es con-sideren com un recurs impor-tant i necessari per a la classe.Durant el transcurs de Manel elMenja-kilòmetres, un dels exercicisconsisteix a ficar-se en la vida emo-cional d’en Pere. En una primerapluja d’idees es veu clarament quela majoria de la classe ha anat al-guna vegada amb cotxe amb elsseus pares en hora punta. Aviaten Pere apareix com un per-sonatge d’alguna sèrie de te-levisió, es burxa el nas de ma-nera descarada i usa paraulo-tes quan es queixa del primerministre”.

“El que resulta tan bonic de tot plegat ésque el treball parteix dels mateixosalumnes i de les seves experiències per-sonals. Per a alguns, de vegades ha estatuna mica més difícil perquè estan massaacostumats que sempre hi hagi una res-posta correcta o incorrecta. Aquí no és tansenzill, aquí han de pensar per ells matei-xos”, diu Malin, pedagoga.

Aprenentatge col·lectiu i sense ordreL’storyline es va desenvolupar a Escòcia el19652 amb l’exigència que l’ensenyament a les

escoles inclogués més temes de tipus global, idurant les últimes dècades aquest mètode detreball s’ha fet cada vegada més popular. Enuna classe de Storyline, en general sol regnaruna activitat febril i polifacètica, molt llunydel tradicional ensenyament de pupitre. Elsalumnes poden estar ocupats paral·lela-ment en tasques d’allò més diverses i el

pedagog es mou per l’aula més aviatcom a punt de suport i interlocu-tor. Tanmateix, una metodologiatan lliure com aquesta exigeix

una forta estructura i direc-ció de base per poder comp-

tar amb l’esmentada lli-bertat.

Des d’un principi elpedagog ha de te-

nir plena cons-ciència dels ob-jectius que volassolir amb elprojecte, i hi

ha d’haveruna relació

pròxima en-tre una es-

tructura ex-terna i uncontingut

conformat senseordre ni concert.

Un treball de story-line es fa en grupsi els alumnes es-tan forçats acol·laborar per po-der resoldre lestasques. Segons

Ylva Lundin, a lesescoles sempre hiha una gran deman-da d’aquest tipus detreballs en grup, però

poques vegades es fanrealitat. En general aca-ben tractant-se mésaviat d’una sèrie de tas-

ques individuals que s’u-neixen en un tot i que espresenten de maneracol·lectiva. Ella conclouque “les investigacionsen pedagogia modernamostren clarament que

s’aprèn millor quan, d’u-na banda, es treballa juntamentamb altres persones i, d’una altra, es

té l’oportunitat de formular de mane-ra activa les consideracions pròpies so-

bre un tema. Aquestes dues vies estanincorporades a l’storyline com a mètode

de treball”. ��

Educació

i Sosten

ibilitat

53

REFLEXIONS

( )DUES NENES AMB BICICLETA © NILS SUNDBERG

Es autèntica l’estratègia ambientald’Obama?Crec que l’estratègia és genuïna, tanmateix hiha obstacles molt grans en el camí, especial-ment si considerem el llegat que va deixar l’an-tiga Administració. Hem estat tants anys es-tancats en la noció que fer qualsevol cosa enrelació amb el clima és problemàtic i costós,ens portarà algun temps adonar-nos que noté perquè ser així.

Què són “les feines verdes” i quèsignifiquen per al transport?Descrivim les feines verdes com aquella mo-dalitat d’ocupació que protegeix o millora elmedi ambient,1 i utilitzem el concepte ombresde verd per indicar que no és que una feina si-gui verda i que una altra no ho sigui, sinó quees tracta més aviat d’una qüestió de gradació.Si fabriques cotxes de gasolina més eficientsl’impacte sobre el medi ambient serà menor iper tant serà una via clara de “reverdir” l’ocu-pació en aquesta indústria. Tanmateix impli-caria un “reverdiment“ de la feina fins i tot mésgran millorar el transport públic, on els impac-tes en termes d’energia, emissions de carbonii tòxics són considerablement menors.

Hi ha el perill que tot això no sigui resmés que greenwash2?Sí, prenem com a exemple les indústries pe-sades com la de l’acer, el ciment o l’alumini,totes elles han recollit el llenguatge de l’ocu-pació verda, però són probablement les menysverdes de totes. Sens dubte poden prendre me-sures puntuals per minimitzar el seu impacteambiental, però parlar d’aquestes indústriescom a verdaderes indústries verdes seria moltdifícil.

La indústria de l’automòbil té capacitatper adaptar-se a la “decarbonització”?Així ho crec, i la pregunta que cal plantejar-nosés si podem convertir una part de la indústriad’automoció de manera que fabriqui vehiclesper a les companyies públiques de transport:autobusos, metropolitans i trens. Sempre citoun exemple històric: durant la Segona GuerraMundial als Estats Units, l’Administració Roos-velt va interrompre la fabricació de cotxes perproduir tancs per a la guerra i en uns quantsmesos la indústria de l’automòbil va adaptarcompletament la seva producció.Quan hi ha voluntat política, incentiu i orien-tació, tecnològicament el canvi és possible. Po-dem imaginar-nos una situació tal en què sen-tim que el desafiament climàtic és tan impor-tant com va ser la Segona Guerra Mundial?Una situació d’emergència en la qual caldriaemprendre mesures dramàtiques?

tardor 2009 · mobilitat

54

E NTR EV I STA

Michael Renner, investigador delWorldwatch, en col·laboració amb el

Global Labor Institute de la Universitatde Cornell, ha tractat el primer estudi

sobre les tendències globals de l’ocupacióverda i les regles de joc en els sectors

d’energia renovable, construcció,transport, indústria, reciclatge,

agricultura i forestal. Comparteix la sevavisió sobre el futur de l’ocupació verda en

el sector del transport.

Entrevista amb el Worldwatch Institute

MICHAEL RENNER © WORLDWATCH INSTITUTE

Ocupació verda: feina per a una

societatdecarbonitzada

Ocupació verda: feina per a una

societatdecarbonitzada

Els trens a l’Índia generen més ocupacióque qualsevol empresa del món, tornemal ferrocarril ?El sector ferroviari té molt de sentit, la inten-sitat laboral és alta perquè requereix una granquantitat de persones per fer funcionar el sis-tema així com els serveis auxiliars, venda debitllets, producció i manteniment de locomo-tores, vies, sistema de senyalització, etc. Totaixò comporta molts llocs de treball.

On s’haurien de formar persones per aaquestes feines verdes?

En tots els nivells perquè és necessari que hihagi un immens espectre d’ocupacions. Foca-litzar-nos solament a les universitats resulta-ria massa estret perquè només proporcionaespecialistes en habilitats especialitzades, jasigui tècniques o de gestió. Necessitem verita-blement un conjunt molt ampli de competèn-cies per fer funcionar un sistema ferroviari, ila formació ocupacional és molt importantperquè a més es tracta de millorar o desenvo-lupar els sistemes que ja hi ha.

Els governs poden esperonar el sectorde l’educació per posar-se al dia ensostenibilitat?Als països amb un sector públic que inverteixmolt en educació pot ser que hi hagi més pos-sibilitat d’influir en els cursos i les polítiqueseducatives. Tanmateix, si resulta més proba-ble trobar una feina si es tenen habilitats “ver-des”, els estudiants demanaran diferents tipusde coneixements i això ha de tenir una influ-ència més directa sobre l’educació.

Què desitjaries per al futur del’educació?Inculcar al nen, des del moment en què co-mença a anar a col·legi, la idea que qualsevolactivitat té un impacte ambiental, que hi hamaneres i recursos per fer les coses diferents ique si actues de manera apropiada des delpunt de vista ambiental probablement viuràs

una vida millor. Aquest canvi de mentalitza-ció és fonamental, una vegada la gent hagi as-similat clarament aquest concepte serà moltmés fàcil adaptar-se per produir trens i no cot-xes, adoptar alternatives verdes més que in-crementar les contaminants.

I ara juguem a ping-pong, digue’m laprimera cosa que et ve al cap ambaquestes paraules...

Obama: esperança. Ecopunctura: mai l’hesentit. General Motors: fallida. Canvi: bo.Blau: aigua. Electricitat: energia renovable.Sector privat: incentius. La Xina: juggernaut.Universitat: educació. Bush: el passat. Da -lai Lama: inspiració.Greenwash:obsta cle. Sa-lut:necessitat bàsica. Amèrica: canvi.Amèri-ca del Sud:no sé què dir-te. Nens: el futur. Do-nes: l’esperança més gran. Europa: líders pelclima. Futur:medi ambient.

Referències

1 Renner, M. (2009). Green Jobs: Towards De-cent Work in a Sustainable, Low-CarbonWorld, Worldwatch Institute.

2 Greenwash: desinformació disseminadaper una organització per presentar unaimatge pública ambientalment responsa-ble. Oxford English Dictionary.

3 Low Carbon Jobs for Europe, Current Op-portunities and Future Perspectives, WWF-World Wide Fund for Nature (2009).��

Educació

i Sosten

ibilitat

55

E NTR EV I STA

Entrevista feta per Barcelonya

Les ocupacions verdes necessiten serocupacions decents –que ofereixin

bons sous i estabilitat d’ingressos, con-dicions de seguretat laboral, dignitaten el treball i drets dels treballadors

adequats.Worldwatch Institute (2008) 3

“Low carbon jobs for Europe” mos-tra que almenys 3,4 milions de llocsde treball europeus estan directa-ment relacionats amb l’energia re-novable, el transport sostenible, ibéns i serveis d’eficiència energètica.Serveixin de referència els 2,8 mi-lions d’ocupacions en indústriescontaminants com la mineria, elec-tricitat, gas, ciment, i siderúrgia.

WWF-World Wide Fund for Nature (2009) 3

BICI I AUTOBÚS THOMAS HAWK ©© RESCHUND ZARTZUGLEICH

CALENDARI

S E T E M B R E

16-18 Estocolm, Suècia www.wbcvf2009.se

WORLD BIOENERGY · Congrés internacional de vehicles icombustibles alternatius

29 Porto, Portugal www.accessible-eu.org

ACCESS 2 ALL WORKSHOP: ACCESSIBILITY IN PUBLICTRANSPORTATION · Taller sobre l’accés universal al transport

O C T U B R E

4 Endavant/Barcelona www.bikinginbarcelona.net

BICIBARRISEl 4 d’octubre comença el cicle d’itineraris Bicibarris organit-zats per Biciclot. (+34) 933 077 475

05-07 Leeuwenhorst, Holanda www.aetransport.org

EUROPEAN TRANSPORT CONFERENCECongrés per debatre les polítiques, les investigacions i les millo-res pràctiques del transport

07-09 Nova York, EUA www.walk21.com

WALK 21 “MORE FOOTPRINTS LESS CARBON”Desè congrés internacional per recolzar la revitalització delsespais per caminar

07-09 Lisboa, Portugal www.uitp.org

CHANGING ATTITUDES, INFLUENCING DEMAND,INCREASING PERFORMANCE · S’examinen les estratègiesde màrqueting del transport públic per canviar hàbits de des-plaçament.

19-21 Cracòvia, Polònia www.civitas.eu

CIVITAS FORUM CONFERENCE 2009 · Congrés anual d’unfòrum de 147 ciutats de 26 països europeus que es dediquen aimpulsar estratègies de mobilitat urbana sostenibles.

28-29 Donostia – Sant Sebastià aenas-project.eu

AENAS TRAINING WORKSHOP ON WALKING ANDTRAFFIC SAFETY · Part d’un projecte actiu a 50 ciutats quetreballen amb la mobilitat urbana de las persones grans.

N O V E M B R E

16-18 Belfast, Irlanda www.uitp.org

8th TRAINING PROGRAMME FOR PUBLIC TRANSPORTMANAGERS · Es presenten diferents enfocaments culturalsper millorar la comprensió global dels problemes de mobilitat,mòduls a Irlanda, Portugal i el Canadà.

D E S E M B R E

07-18 Copenhaguen, Dinamarca www.cop15.dk

CONGRÉS SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC DE LES NACIONS UNIDES · 15è Congrés de l’ONU sobre elclima per arribar a un acord global de seguiment del Protocolde Kyoto. S’espera que el nou acord sigui global (inclosos elsEUA, la Xina i l’Índia), que contingui objectius suficientmentambiciosos i que resolgui el següent:

· Claredat i definició sobre les reduccions d’emissions delspaïsos rics.

· Claredat en les accions per als països desenvolupats perlimitar un augment en emissions.

· Claredat en les finances internacionals per als països endesenvolupament.

10-11 Brussel·les, Bèlgica www.polis-online.org

2009 CONGRÉS ANUAL DE POLIS · Congrés d’una xarxa deciutats europees sobre el potencial econòmic i ambiental per ala innovació en la mobilitat urbana i regional.

J U N Y

07-10 Brussel·les, Bèlgica traconference.eu

TRANSPORT RESEARCH ARENA 2010 · Espai d’intercanvi d’i-dees sobre la innovació per a una mobilitat sostenible a Europa.

A C T I V I TA T S T O T L ’ A N Y

BARNATRESC I NATURATRESC www.euro-senders.com

L’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès organitza diversosesdeveniments de senderisme urbà i per la natura. (+34) 934 415 021

CATALUNYA CAMINA www.catalunyacamina.org

Per obtenir més informació sobre les dates i els itineraris de les cami-nades, poseu-vos en contacte amb l’entitat. (+34) 933 013 778

2009/10Congressos i activitats relacionades amb la mobilitat sostenibleNo pretenem promoure l’assistència a tots els congressos sinó simplement exhibir els diferentsàmbits en què la mobilitat sostenible desenvolupa un paper important al voltant del món.

CALENDARI

tardor 2009 · mobilitat

56

6 degrees: Our future on a hotter planetMark LynasHarperCollins (2007), angl.Possiblement el tractament mésgràfic sobre l’escalfament de la

Terra que mai no s’ha publicat. L’autor utilitza unestil accessible i periodístic per destil·lar el queprediquen els científics, grau per grau. Amb ungrau de més hem perdut la major part del corall iels glacials; amb 3, els boscos amazònics i el gelde Groenlàndia, i amb 6, la major part de la vidaterrestre (humans inclosos).

El final de la era delpetróleo barato Joaquim Sempere i Enric Tello (dir.) Icaria Editorial (2008), cast.Dos factors impedeixen que l’era del

petroli pugui continuar sostenint el metabolisme socialdel món al segle XXI: la perspectiva d’encariment crei-xent i el canvi climàtic. L’horitzó d’una era postfossilistaobliga a reconsiderar totalment la manera de produir,comerciar, residir i consumir. El final de la era del petró-leo barato planteja, en definitiva, profunds dilemes tèc-nics, polítics i morals.

The Business ofSustainable MobilityFrom Vision to Reality Paul Nieuwenhuis, Philip Vergragt i Peter WellsGreenleaf Publishing, (2006), angl.

Has considerat les implicacions de l’increment de mobili-tat a la Xina, l’Índia i altres països? Aquest llibre mostraque la tecnologia no és suficient en ella mateixa perresoldre la crisi de mobilitat. Per a un futur veritablementsostenible és necessari un canvi molt més radical, ennombrosos àmbits de la nostra societat: nous models denegoci, nous comportaments del consumidor, novesregulacions i regles del mercat.

50 Ideas para viajar ydesplazarse de formaecológicaSian BerryNaturart – Blume (2009), cast.Les decisions que prenem quan hem

de desplaçar-nos tenen un notable impacte en la nostramanera de contribuir al canvi climàtic. Al voltant d’unaquarta part del diòxid de carboni que emetem es generaa través dels nostres desplaçaments i, a diferència d’al-tres activitats, les emissions que generen els mitjans detransport, lluny de disminuir, estan augmentant. Aquestllibre ens presenta diverses idees pràctiques per revertiraquesta tendència.

Kilómetros de SonrisasÁlvaro NeilBiciclown. (2008), cast.Álvaro Neil, més conegut com elbiciclown, recorre milers de kilòme-

tres pedalejant i oferint un somriure. El seu objectiu:recórrer Amèrica del Sud amb bici oferint espectaclesde circ gratuïts. Dinou mesos, prop de 32.000 kilòme-tres (més de sis cops la distància entre Madrid iMoscou) i 49 espectacles per a més de 20.000 per-sones. El llibre inclou el DVD Kilómetros de sonrisas.

Líneas discontínuas Direcció: Isidro Jiménez. Ecologistas en Acción, (2008), 30 min.

Cast (V.O.), angl. Creative Commons.Documental realitzat i produït per Ecologistes TV queil·lustra la gravetat de la situació de mobilitat aEspanya i al món. El cotxe s’ha convertit en l’eix de lamobilitat a les nostres societats, fins al punt que hareorganitzat la ciutat i els hàbits dels seus habitants.La cultura del motor, una cultura basada en els com-bustibles fòssils, no és sostenible i haurà de ser sub-stituïda. Quines alternatives hi ha?

No Impact ManLaura Gabbert, Justin Shine, Eden Wurmfield (2009), angl.Colin decideix eliminar el seuimpacte mediambiental durant unany. Això implica ser vegetarià, des-

plaçar-se sense cotxe, bus ni avió, viure sense pro-ductes tòxics i electricitat, deixar de consumir recur-sos materials i deixar de generar residus. Cap proble-ma, almenys per a Colin, però viu a Manhattan amb laseva dona, obsessionada amb la roba i addicta alsexpressos, i la seva filla de dos anys. El projecte “Noimpact” acaba tenint el seu propi impacte impressio-nant.

Home Yann Arthus-Bertrand (2009)diversos idiomesAquesta primera pel·lícula del fotò-graf francès, força conegut per lasèrie “Earth from the Air”, va serpresentada el Dia del Medi

Ambient en diversos indrets del món. És un viatge fil-mat en 54 països, realitzat en 217 dies de filmaciótranscorreguts al llarg de 18 mesos. Il·lustra els tre-sors de la Terra i la petjada que hi deixem, i preténmotivar l’acció global per la coresponsabilitat en elfutur del planeta.

Educació

i Sosten

ibilitat

57

RECOMANEM

PEL·LÍCULES

LLIBRES

=

tardor 2009 · mobilitat

58

PETJADA ECO LÒG I CA

un exemplar160 km

amb bicicleta 2 km amb cotxe= o

ES neutre en carboni

Què es la petjada d’ES?Per calcular la petjada d’aquesta revista,en primer lloc fem la conversió a CO2equivalent dels diferents processosd’edició i, després fem una estimaciódel territori que es necessita perabsorbir aquestes emissions. Heminclòs en aquest càlcul l’obtenció de lamatèria primera (cel·lulosa) i el seureciclatge, la producció de paper, tinta,planxes d’impressió, draps, líquidsmulladors, la impressió i enqua -dernació, i el transport de matèriesprimeres, els residus i el producte final.

Calculem que un exemplar d’aquesta re-vista genera les mateixes emissions deCO2que un viatge de 160 km amb bici-cleta o 2 km amb cotxe.

Fonts: El Tinter, SAL;Ecological Footprint

Network; IDESCAT; Petjadaecològica de l’EUPM;

Universitat deMassachussets Amherst,USA; The Paper ResearchIndustry Association; Dalum

Papir A/S Denmark,Ljubiljana Digital Media Lab- Croàcia; KHT Institutionenför Energiteknik, Suècia;ECODESIGN Company,

Engineering andManagement ConsultancyGMBH; Ferey, Guillaume,

CREATE, CeroCO2.

Amb bicicleta A peu Amb cotxe

Ràtio de transformació d’energia 100W 50W

Considera el viatge d’1km amb un cotxe queconsumeix 9,7 litrescada 100 km, és a dir,0,097 litres per km

Temps per recórrer 1 km 5 minuts 10 minuts

Per calcular l’energia total s’han de multiplicar watts per segons

Energia implicada = 100 x 60 x 5= 30.000 Joules

= 50 x 60 x 10= 30.000 Joules

Durant l’exercici, per cada 2.880 KJ d’energia transformada, esprodueixen aproximadament 264 g de CO2 per l’exhalació.

= 264 x 30.000288.000

Per cada litre degasolina, es produeixen2.400 g de C02 (2.700g en el cas del dièsel)

= 0,097 x 2,400

CO2 emès en 1 km 2,7 g 2,7 g 230 g

Caminar o anar amb bicicleta més ràpidament augmenta la ràtio de transformacióenergètica, però redueix el temps, llavors canvia la quantitat de CO2 emès?

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5

ES 6

ES 5

ES 4

ES 3

ES 2

ES 1

Mat.primeres (kg)

Emissions(kg CO2)

Electricitat(kwh)

Aigua (l)Residus(kg)

Motxilla ecològica per exemplar

Quantitat consumida

Què es la petjada ecològica?

És un indicador que mesura l’àrea de territo-ri i l’aigua que una població necessita per pro-

duir els recursos que consumeix i per absorbir elsresidus que genera. Avui utilitzem l’equivalent a1,3 planetes per generar els recursos i absorbir elsresidus implicats en la nostra activitat anual. És adir, el planeta necessita un any i quatre mesos per

regenerar tot allò que utilitzem cada any – ensestem endeutant! La motxilla ecològica inclou la

quantitat de materials que intervenen en elprocés d’impressió i consum de paper, on

s’observa els fluxos ocults de recursosi residus generats en la produc-

ció de la revista.

Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle gene-rades en la producció d’aquest número d’ES (1,68 tonesde CO2) han estat calculades per Barcelonya, i com-

pensades a través de la iniciativa per a la cura del climaCeroCO2 mitjançant el projecte “Segrest de Carboni enComunitats de Pobresa Extrema a la Sierra Gorda deMèxic”. Aquest projecte consisteix en la creació i man-teniment de nous ecosistemes forestals, gestionats apetita escala per nombrosos propietaris en la Reservade la Biosfera de Sierra Gorda. www.ceroco2.org.

Tipus de recurs

Com pots calcular la teva petjada de mobilitat?

Educació

i Sosten

ibilitat

59

I tu què opines?Ets mestre, educador social o ambiental, professor, professora, pare o mare? T’interessa l’educa-ció? Volem la teva opinió sobre aquesta revista. T’ha ajudat a integrar els valors i comportamentsde la sosteniblitat en les teves activitats? Quins altres tipus de recursos es necessiten? Com s’hau-ria de canviar el sistema educatiu per accelerar la transició cap a la sostenibilitat? Si us plau, es-criu-nos amb les teves reflexions i recomanacions a es@barcelonya.com o visita www.es-online.info.

ES està publicada per un dels centres regio-nals d’exper tesa en educació per la soste -niblitat reconeguts per la Universitat de les Na-cions Unides, RCE Barcelona. Actualment hiha 62 RCE en el món que comparteixen la mis-sió de reforçar el paper de l’educació en el camía una societat més sostenible en el sentit ecolò-gic, econòmic i sobretot social. La revista estàeditada en català, castellà, anglès i ara en suec.

ES SverigeDesprés d’una anàlisi de les necessitats deprofessors de Suècia en matèria de recur-sos pedagògics per la sostenibilitat es vapublicar el primer número d’ES Sverigeaquest octubre a Lund. La iniciativa té elsuport dels membres d’RCE Skane;l’Ajuntament de Malmö i la Universitat deMalmö i altres entitats com la FundacióTeknikdalen, Expedition Sweden i un delssindicats de professors. WWF, GlobalAction Plan i UNESCO Suècia també han

participat en aquest primer número i en l’anàlisi prèvia. El númerosegüent es publicarà el gener de 2010.

Educació i Sosteni bili tat

Sí, desitjo subscriure’m a Educació i Sostenibilitat

6 números per 35 € � o 3 números per 20 € �

en català � o en castellà �

envieu-me la subscripció incloent-hi aquest número � o a partir del següent �

Tots els imports tenen inclosos l’IVA i els costos d’enviament dins d’Espanya.

Forma de pagament

� Ingrés o transferència al c/c:Caixa d’Enginyers 3025 0005 81 14332 40842

� Xec bancari adjunt o gir postal (n’adjunto una còpia)

� Domiciliació bancària

Senyors, us prego que fins a nova ordre carregueu al compte o llibreta indicat els rebuts que us presentarà Barcelonya, SCCL, en concepte de subscripció a la revista Educació i Sostenibilitat.

ENTITAT OFICINA NÚMERO DE COMPTEDC

Les teves dades

Nom i cognoms:...........................................................................................................

(Raó social): ...............................................................DNI/NIF: ..................................

Domicili: ..........................................................................................................................

Localitat: ...................................................................... Codi postal: .......................

Província: .....................................................................Telèfon: .................................

Adreça electrònica: ....................................................................................................

Envia la teva subscripció:

Per correu a Barcelonya SCCL · Educació i SostenibilitatVia Laietana 45, esc. b, pral. 2a, 08003 Barcelona

Per fax a (+34) 93 301 28 31 o per telèfon (+34) 902 001 891

Per internet a es@barcelonya.com o www.es-online.info

...............................................signatura

En completar la teva subscripció, t’enviarem un rebut per correu electrònic i rebràs les revistes a l’adreça que ens indiquis.

Aquestes dades s’incorporaran a un fitxer de tractament de dades registrat a l’Agència de Protecció de Dades, d’acord amb la Llei 15/1999, la finalitat del qual serà exclusivament la tramesa d’informació sobre activitats vincula-des a la revista Educació i Sostenibilitat. Per consultes i informació sobre la base de dades, rectificar-la o cancel·lar-la, pots adreçar-te a host@barcelonya.com. Si no vols rebre informació, per favor, marca aquesta casella. �

Propernúmero

Educació 2.0Dediquem el proper número d’ES a

l’“Educació 2.0” i el paper de les tecnologiesde la informació i la comunicació (TIC) en la sos-tenibilitat. Coneixem l’impacte que tenen els nos-tres residus electrònics a la Xina, on els exportem?Sabem quantes persones queden excloses de lasocietat de la informació per la bretxa digital? Oquina és la petjada ecològica d’un mòbil? Què té aveure Google amb el canvi climàtic? Són real-ment la panacea les xarxes socials? Busquemidees innovadores sobre com podem afrontaraquestes qüestions des de l’escola, l’insti-tut, la universitat o altres espais edu-

catius. Envieu-nos les vostresidees, recursos i suggeri-

ments.

Subscriu-t’hi!

Segueix-nos en

Ofertes especials per a grups de professors i educadors. Contacta'ns!

Eppur si muove...