MARX AL SEGLE XXI?

“I Read Some Marx (And I Liked It)”

(Governor’s School, 2010)“What is Marxism?”

(8-Bit Philosophy, 2014)

“Karl Marx-El líder” (Anime, Xina, 2019)

MARX I LA CRÍTICA DEL PRESENT

•OBRA DE MARX

•CONCEPTES BÀSICS

•LA RECEPCIÓ AL SEGLE XX I XXI

•L’ACTUALITAT DE MARX PER

UNA CRÍTICA DEL PRESENT

“Las espectaculares desigualdades de riqueza y poder, las

guerras imperiales, la intensificación de la explotación, el

creciente carácter represor del Estado: si todas estas son

características del mundo actual, no lo fueron menos de la

realidad sobre la cual el marxismo ha reflexionado

tradicionalmente y contra la que lleva actuando hace casi dos

siglos.” (T. EAGLETON, Por qué Marx tenía razón, 2015)

KARL MARX (TRÉVERIS, 1818

– LONDRES, 1883)• SOBRE LA QÜESTIÓ JUEVA (1843)

• CONTRIBUCIÓ A UNA CRÍTICA DE LA FILOSOFIA HEGELIANA DEL

DRET (1843)

• MANUSCRITS ECONÒMICO-FILOSÒFICS (1844)

• LA SAGRADA FAMÍLIA (1845)

• TESIS SOBRE FEUERBACH (1845)

• LA IDEOLOGIA ALEMANYA (1845, &ENGELS)

• LA MISÈRIA DE LA FILOSOFIA (1847)

• EL MANIFEST COMUNISTA (1848, & ENGELS)

• EL 18 DE BRUMARI DE LOUIS BONAPARTE (1852)

• GRUNDRISSE (1857)

• PREFACI A LA CRÍTICA DE L’ECONOMIA POLÍTICA (1859)

• EL CAPITAL (1867-1872, VOLUMS PÒSTUMS 2-1885 I 3-1894)

• CRÍTICA AL PROGRAMA DE GOTHA (1874)

EXPLOTACIÓ IMISÈRIA

• LES CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: ÈXODE

RURAL I CONCENTRACIÓ URBANA, DESPROTECCIÓ DEL

PROLETARIAT I TREBALL INFANTIL

• LA CLAU DE LA SITUACIÓ ESTÀ EN LA TEORIA ECONÒMICA:

MARX ESTUDIA ADAM SMITH, JAMES MILL I DAVID RICARDO

• PEL PROLETARIAT, SOTMÈS ALS FLUXOS D’OFERTA I DEMANDA,

LA SORTIDA ÉS FAM O MISÈRIA

• MARX ACABA DE SER PARE DE LA PETITA JENNY I VIURÀ LA

SEVA PRIMERA EXPULSIÓ A BRUSSEL·LES, ALHORA QUE

RENUNCIA A LA NACIONALITAT PRUSSIANA

• ELS MANUSCRITS DE PARÍS QUEDEN INÈDITS DURANT 80

ANYS FINS QUE EL 2008 LA CRISI FINANCERA PROVOCA UNA

ONADA CRÍTICA CONTRA EL CAPITALISME

“... LO QUE UN OBRERO GANA ES, EN EL MEJOR DE

LOS CASOS, LO NECESARIO PARA QUE, DE CUATRO

HIJOS, DOS SE LE MUERAN DE DESNUTRICIÓN”

(MANUSCRITOS DE ECONOMÍA Y FILOSOFÍA, 1844)

Iron and Coal (1855-60)

William Bell Scott

ALIENACIÓ • TREBALL ASSALARIAT: L’OBRERA VEN LA SEVA FORÇA DE

TREBALL

• HA DE COMPETIR AMB ALTRES OBRERES O AMB MÀQUINES,

ELLA MATEIXA ESDEVÉ MÀQUINA PER LA RUTINA DEL

TREBALL

• TRENCATS ELS LLAÇOS DE SOLIDARITAT, CANSAT I SOL, EL

PROLETARI VIU FORA DE SÍ I EL SENTIT DE SER NO LI

PERTANY

• ALIENACIÓ DE SÍ, DEL SEU COS I DE LA HUMANITAT

SENCERA

“LA ENAJENACIÓN APARECE TANTO EN EL HECHO DE

QUE MI MEDIO DE VIDA ES DE OTRO, QUE MI DESEO

ES LA POSESIÓN INACCESSIBLE DE OTRO, COMO EN EL

HECHO DE CADA COSA ES OTRA QUE ELLA MISMA,

QUE MI ACTIVIDAD ES OTRA COSA, QUE, POR ÚLTIMO

(Y ESTO TAMBIÉN ES VALIDO PARA EL CAPITALISTA”,

DOMINA EN GENERAL EL PODER INHUMANO.”

(MANUSCRITOS ECONÓMICOS Y FILOSÓFICOS, 1844)

MARX, AVUI?• FINS A CA. 1970, VAM CREURE QUE EL PROGRÉS TECNOLÒGIC I

L’INCENTIU SOBRE EL CONSUM, ACABARIA AMB LA FATIGA DEL

TREBALL I LA DESOCUPACIÓ

• ESTAT DE BENESTAR TENIA MECANISMES PER MILLORAR LA SITUACIÓ

DELS MÉS VULNERABLES. QUÈ HA PASSAT?

• MARCUSE (EL HOMBRE UNIDIMENSIONAL, 1964): ES REDUEIX LA

FATIGA I TAMBÉ LA RESISTÈNCIA. PRIMER I TERCER MÓN? LA

TECNOLOGIA TÉ UNA DERIVA IRRACIONAL ENVERS LA DESTRUCCIÓ

• BAUMAN (TRABAJO, CONSUMISMO Y NUEVOS POBRES, 1999): ÈTICA

DEL TREBALL I ESTÈTICA DEL CONSUM, VIDES RESIDUALS

• HAN (LA SOCIEDAD DEL CANSANCIO, 2010): VIOLÈNCIA NEURONAL I

AUTOEXPLOTACIÓ COM A LLIBERTAT? EMPRENEDORIA I RENDIMENT

PRODUEIXEN DEPRESSIÓ I FRACÀS, POBRESA I PRECARIETAT

LLUITA DE CLASSES

• EL “PROGRAMA DE LA LLIGA DELS COMUNISTES” ÉS UN

ENCÀRREC QUE MARX I ENGELS REBEN EL 1847

• LA SEVA PRIMERA FORMA ÉS UNA MENA DE “CATECISME”,

ESCRIT EN LLENGUATGE PLANER PER PERSUADIR A LES

CAPES POPULARS

• EL MANIFEST ÉS UNA BONA SÍNTESI DEL PENSAMENT DE

MARX EN LA SEVA ETAPA INTERMÈDIA

• UNA INTERPRETACIÓ DE LA DINÀMICA HISTÒRICA EN CLAU

ECONÒMICA (MATERIALISME) I DIALÈCTICA (LLUITA DE

CLASSES) QUE VATICINA EL FINAL INEVITABLE DEL

CAPITALISME

“[...] LA PRODUCCIÓN ECONÓMICA Y LA ESTRUCTURA

SOCIAL QUE NECESARIAMENTE DERIVA DE ELLA EN CADA

ÉPOCA HISTÓRICA CONSTITUYE LA BASE DELA HISTORIA

POLÍTICA E INTELECTUAL DE ESA ÉPOCA; QUE, DE ACUERDO

CON ELLO (DESDE LA DISOLUCIÓN DEL RÉGIMEN PRIMITIVO

DE PROPIEDAD COMÚN DE LA TIERRA) TODA ESA HISTORIA

HA SIDO UNA HISTORIA DE LUCHAS DE CLASES, LUCHAS

ENTRE CLASES EXPLOTADAS Y EXPLOTADORAS, DE

DOMINADOS Y DOMINANTES EN LAS DISTINTAS FASES DEL

DESARROLLO SOCIAL…” (MARX & ENGELS, MANIFIESTO

COMUNISTA, 1848)

IDEOLOGIA• LA DOMINACIÓ ES PERPETUA PER UN FALSEJAMENT DE LA

REALITAT QUE OPERA EN LA CONSCIÈNCIA

• LES IDEES DOMINANTS DE CADA ÈPOCA SÓN LES IDEES DE

LA CLASSE DOMINANT (MARX & ENGELS, LA IDEOLOGIA

ALEMANYA, 1848)

• DOS SENTITS DEL TERME (K. MANNHEIM, T.EAGLETON):

EPISTEMOLÒGIC (RELACIÓ ENTRE IDEES I CLASSE SOCIAL) I

POLÍTIC (DEFORMACIÓ DE LA REALITAT PELS INTERESSOS

DEL PODER)

• ES PRODUEIX LA PARADOXA DE QUE EL SENTIT DE LES

MEVES ACCIONS PUGUI CONTRIBUIR A LA MEVA PRÒPIA

SERVITUD?

“EL PODER POLÍTICO EN SENTIDO PROPIO ES EL

PODER ORGANIZADO DE UNA CLASE PARA SOMETER

A OTRA.”

(MARX & ENGELS, MANIFIESTO COMUNISTA, 1848)

Il Quarto Stato (1901) de Giuseppe Pelliza da Volpedo

MARX, AVUI?• EAGLETON (IDEOLOGIA, 1997): UNA GRAN PART DE LA

TASCA INTEL·LECTUAL ÉS CRÍTICA DE LA IDEOLOGIA

• FANON (LOS CONDENADOS DE LA TIERRA, 1961): LA NOVA

DIVISIÓ DEL MÓN ÉS LA QUE IMPOSA LA VIOLÈNCIA NO

IDEOLÒGICA DEL COLONITZADOR

• MARCUSE (EL HOMBRE UNIDIMENSIONAL, 1964): SI LA

DINÀMICA HISTÒRICA MARXISTA ÉS CERTA, POTSER LA

REVOLUCIÓ VINGUI D’ALLÀ ON EL CAPITALISME ÉS MÉS

BRUTAL (TERCER MÓN, DONES)?

• MCINTYRE (POSVERDAD, 2018): EL GIR QUE SUPOSA LA

“POSTVERITAT” ÉS LA PRESUMPCIÓ DE QUE ELS FETS S’HAN

DE SUBORDINAR AL NOSTRE PUNT DE VISTA POLÍTIC

“EL OPRESOR MÁS EFICAZ ES EL QUE CONVENCE A SUS

SUBORDINADOS A QUE AMEN, DESEEN Y SE IDENTIFIQUEN

CON SU PODER; CUALQUIER PRÁCTICA DE EMANCIPACIÓN

POLÍTICA IMPLICA ASÍ LA FORMA DE LIBERACIÓN MÁS

IMPORTANTE DE TODAS, LIBERARNOS DE NOSOTROS

MISMOS.” (T. EAGLETON, IDEOLOGÍA, 1997)

“LA IDEOLOGÍA, COMO LA HALITOSIS […] ES LO QUE TIENE

LA OTRA PERSONA” (ÍDEM)

DONES I PROLETÀRIES

• MARXISME COM A TEORIA DE L’OPRESSIÓ HA TROBAT

ALIANCES AMB LA LLUITA ANTIIMPERIALISTA I PER

L’EMANCIPACIÓ FEMENINA

• RELACIÓ ENTRE MARXISME I FEMINISME DES DELS SEUS

INICIS EN CONTEMPLAR LA RELACIÓ ENTRE ELS SEXES I LA

FORMACIÓ FAMILIAR COM UN PRODUCTE HISTÒRIC

• CLARA ZETKIN ORGANITZÀ UNA CONFERÈNCIA

INTERNACIONAL DE DONES EL 1907 I DEMANÀ ESTABLIR EL

DIA 8 DE MARÇ COM A DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

• ALEKSANDRA KOLLONTAI DEFENSÀ UN FEMINISME OBRER O

SOCIALISTA: LA SITUACIÓ DE LA DONA ÉS UNA FALSA

DISJUNTIVA ENTRE L’ESCLAVITUD FAMILIAR OFICIAL I LA

HIPÒCRITAMENT DENOSTADA PROSTITUCIÓ

• ÉS COMPATIBLE EL CAPITALISME AMB LA VIDA FAMILIAR?

JORNADA LABORAL I DOBLE CÀRREGA FEMENINA?

“¡SUPRESIÓN DE LA FAMILIA! [...] ¿EN QUÉ DESCANSA LA

FAMILIA ACTUAL, LA BURGUESA? EN EL CAPITAL, EN LA

GANANCIA PRIVADA. EN SU DESARROLLO ACABADO, EXISTE

SÓLO PARA LA BURGUESÍA; PERO HALLA SU COMPLEMENTO

EN LA FORZADA CARENCIA DE FAMILIA DE LOS

PROLETARIOS Y EN LA PROSTITUCIÓN PÚBLICA!” (MARX &

ENGELS, MANIFIESTO COMUNISTA, 1848)

MARX, AVUI? • DAVIS (MUJERES, RAZA Y CLASE, 1981): LA TECNOLOGIA

PERMETRÀ REVOLUCIONAR EL TREBALL DOMÈSTIC I

GARANTIR LA PARITAT ENTRE GÈNERES

• FEDERICI (CALIBÁN Y LA BRUJA, 2004): EL QUE VA

PERMETRE L’ACUMULACIÓ ORIGINÀRIA ÉS EL TREBALL DE

CURES I LA REPRODUCCIÓ, AMBDUES NO REMUNERADES

• SE SUGGEREIX QUE UN DELS PRINCIPALS PROBLEMES ÉS EL

CONTROL SOCIAL SOBRE EL COS DE LA DONA, FER DEL SEU

COS I EL SEU TEMPS UNA MERCADERIA. ON SÓN ELS

LÍMITS?

FI DE LA UTOPIA?• MARX I ENGELS SOMIAVEN EN UNA SOCIETAT SENSE

CLASSES ON EL LLIURE DESENVOLUPAMENT DE L’ESSÈNCIA

HUMANA FOS POSSIBLE. QUÈ SE N’HA FET D’AQUEST

SOMNI?

• LEVITAS (THE CONCEPT OF UTOPIA, 2010): EL CAPITALISME

PROJECTA LA SEVA PRÒPIA UTOPIA DE FAMÍLIA NUCLEAR I

CONSUM EN LA PUBLICITAT I EN ELS MITJANS DE

COMUNICACIÓ MASSIUS

• MARCUSE (EL FIN DE LA UTOPÍA, 1964): NOMÉS LES

UTOPIES SÓN, PER DEFINICIÓ, REVOLUCIONÀRIES. NEGAR

QUE EL CANVI ÉS POSSIBLE ÉS UN RECURS IDEOLÒGIC PER

CONTENIR-LO

“LA FUERZA PROPULSORA DE LA HISTORIA [...] INCLUSO DE

LA RELIGIÓN, LA FILOSOFÍA Y TODA LA TEORÍA NO ES LA

CRÍTICA, SINO LA REVOLUCIÓN” (MARX & ENGELS, LA

IDEOLOGIA ALEMANA, 1846)

BIBLIOGRAFIA DE MARX

•MARX, K. (1974). TESIS SOBRE FEUERBACH Y OTROS ESCRITOS. BARCELONA:GRIJALBO.

•MARX, K. (2013). MANUSCRITOS DE ECONOMÍA Y FILOSOFÍA. MADRID: ALIANZA.

•MARX, K., & ENGELS, F. (2014). MANIFIESTO COMUNISTA. MADRID: ALIANZA.

•MARX, K. (2017). LLAMANDO A LAS PUERTAS DE LA REVOLUCIÓN. ANTOLOGÍA. (C.BÉRTOLO, ED.). BARCELONA: PENGUIN BOOKS.

• MARX, K. (2018). EL CAPITAL. MANRESA: TIGRE DE PAPER.

ALTRA BIBLIOGRAFIA

• BERLIN, I. (1963). KARL MARX. MADRID: ALIANZA.

• DAVIS, A. (2004). MUJERES, RAZA Y CLASE. MADRID: AKAL.

• EAGLETON, T. (2015). POR QUÉ MARX TENÍA RAZÓN. BARCELONA: PENÍNSULA.

• ENGELS, F. (2017). EL ORIGEN DE LA FAMÍLIA, DE LA PROPIEDAD PRIVADA Y DEL ESTADO. MADRID: AKAL.

• FEDERICI, S. (2016). CALIBÁN Y LA BRUJA. MUJERES, CUERPO Y ACUMLUACIÓN ORIGINARIA. BARCELONA: TRAFICANTES DE SUEÑOS.

• FERNÁNDEZ BUEY, F. (2009). MARX (SIN ISMOS). BARCELONA: EL VIEJO TOPO.

• HOBSBAWM, E. J. (2011). CÓMO CAMBIAR EL MUNDO. BARCELONA: CRÍTICA.

• KOLLONTÁI, A. (2016). MUJER Y LUCHA DE CLASES. VILASSAR DE DALT: EL VIEJO TOPO.

• MARCUSE, H. (2013). EL HOMBRE UNIDIMENSIONAL. BARCELONA: ARIEL.

• MARTÍNEZ MARZOA, F. (1983). LA FILOSOFÍA DE “EL CAPITAL.” MADRID: TAURUS.

• ROHBECK, J. (2016). MARX. MADRID: ALIANZA.

• WHEEN, F. (2015). KARL MARX. BARCELONA: DEBATE.

Gràcies per la vostra atenció!!