158
LIBER DE GRAMATICA

LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

LIBE

R D

E G

RA

MAT

ICA

Page 2: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 3: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

LIBE

R D

E G

RA

MAT

ICA

Page 4: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2

Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin

Cun la culaburazion de: Ingrid Runggaldier, Rut Bernardi Grafica y layout: marameolab.net Consulënza scientifica:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) N culaburazion cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Bulsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige

© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debant ie mé a despusizion per la fasa de prova tla scoles elementeres ladines ntan l ann de scola 2017/2018 n culaburazion cun la autores. La usservazions y i comentares possa unì mandei ite a chësta adres: [email protected]

AUTONOME PROVINZ

BOZENSÜDTIROL

PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE

PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL

Page 5: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3

26

30

32

36

37

39

40

I SONNS

I CONSONANC STERSCY I CONSONANC DËIBLI

I SONNS PARTICULERES

I SONNS CH Y C

I SONNS SC Y J

I SONNS MB Y MP

I CONSONANC DOPLI

44

45

56

LA SILBES

L AZËNT

L APOSTROF

4

16

152

NTRODUZION

LIJËNDA

BIBLIOGRAFIA

52

53

58

62

64

L INUEM

L INUEM TL FEMININ YL INUEM TL MASCULIN

L INUEM TL SINGULERY L INUEM TL PLUREL

L INUEM GENEREL YL INUEM INDIVIDUEL

L INUEM CUNCRET YL INUEM ASTRAT

68

69

71

73

L ARTICUL

L ARTICUL TL FEMININ YL ARTICUL TL MASCULIN

L ARTICUL TL TL SINGULERY L ARTICUL TL PLUREL

L ARTICUL DETERMINATIF YL ARTICUL INDETERMINATIF

108

109

111

116

120

L VERB

VESTER Y AVËI

LA CONIUGAZION DI VERBS

I TËMPS

L PASSÀ COMPOST

144

145

146

148

150

LA FRASA

L PREDICAT

L SOGET

L OGET

LA POSIZIONDL AGETIF

96

97

98

101

103

L PRONOM

L PRONOM PERSUNEL

L PRONOM PERSUNELNIA AZENTÀ Y L PRONOM PERSUNEL AZENTÀ

L PRONOM REFLESSIF

L PRONOM POSSESSIF

129

130

133

135

139

LA PARTICULES

LA PREPOSIZION

LA PREPOSIZION ARTICULEDA

LA CONGIUNZION

L AVERB

78

79

83

88

93

L AGETIF

L AGETIF TL FEMININ YL AGETIF TL MASCULIN

L AGETIF TL SINGULERY L AGETIF TL PLUREL

L AGETIF NUMEREL

L AGETIF POSSESSIF

Page 6: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4

Stimeda nseniantes, stimei nsenianc,

L material che ëis danman ie l frut de n proiet cun chël che on metù man dl 2014 y che ie nasciù da na cunlaurazion strënta danter la Sezion Ladina dla Università Liedia de Bulsan y l Departimënt Scola y Cultura Ladina. Do ani de nrescides iel unì a se l dé na pruposta de na gramatica ladina per la scoles elementeres dla Val Badia y de Gherdëna che dëssa unì adurveda dantaldut ntan l’ëura de Lingaz y cultura ladina. Pervia che l nseniamënt de ladin ne preudova nchin śën nia na gran lerch per duta la pert morfologica y sintatica dl lingaz dl’oma y l se limitova plutosc ala pert ortografica, iel te chësc lëur unì fat l sforz de stlù chësta locia. L resultat ie na gramatica didatiseda che uel alesiré l nseniamënt de ladin canche la va de cuntenuc che possa semië plutosc astrac o zariëusc. Na gramatica per la scoles ne possa sambën nia vester limiteda a n lëur scientifich sun aspec gramatichei, ma la muessa se urienté dantaldut de viers dla funzionalità dl lingaz, chël uel dí, a coche la mutans/i mutons adrova l lingaz (Menzel 1999, 12). Fé gramatica dëssa nsci giapé lerch nce tl nseniamënt dl lingaz dl’oma, dantaldut canche la va de na mendranza linguistica che se à svilupà scialdi sun la basa dl lingaz tramandà a usc y che patësc tl lingaz scrit suvënz dla interferënzes di lingac ujins. Avisa perchël ons bele tl titul ulù auzé ora la mpurtanza dla carateristiches dl ladin, tulan la forma vedla dl imperatif dl verb jí, Jonde!, che dëssa nes judé a lecurdé che nce l ladin ie n lingaz caraterisà da na storia linguistica y da svilups diacronics mpurtanc sciche chëi di gran lingac europeics.

Page 7: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5

Pensier cunzetuely teorich

N cunscidrazion dla particularità dl sistem paritetich dla scoles ladines y dl fat che la mutans/i mutons à suvënz n raport cun l lingaz scrit basà sun i lingac L2 (talian y tudësch), ie chësta gramatica carateriseda dal cunfront cun duc i lingac che vën nseniei tla scoles ladines. Chësc uel dì plu avisa che l ladin ie l metalingaz dla gramatica y l lingaz prinzipel de duta chësta publicazion, ma l pont d’ududa ie n gran pert cuntrastif, a na maniera che n posse ntënder y recunëscer la semianzes y la desfrënzes cun ltalian, l tudësch y, te n valgun caji,nce cun l nglëisc. Sce n ti à giut alalongia abù puecia crëta al aprendimënt de de plu lingac tl medemo mumënt, po iel ti ultimi dejenëies for inò unì cunfermà da nuef che l plurilinguism ie da udëi coche puscibltà de furmazion y d’arichimënt linguistich y culturel per uni muta y mut, ajache l ie propi tres la coprejënza de de plu lingac che n svilupea plu cuncretamënter la cumpetënzes cognitives, sozieles y linguistich-cultureles per mparé n lingaz (Le Pape Racine, 2000; Cathomas 2015). Propi per chësta rejon possa na metoda plurilinguistica nce unì adurveda n pert per elaburé y svilupé l lingaz dl’oma. L cheder teorich de dut chësc lëur respiedlea perchël te truep l pensier dla linguistica integreda. L travert de

chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz ësse da unì nsenià a na maniera ijuleda, ajache n à de plu vantajes sce n ti cëla ai lingac da n pont d’ududa cuntrastif y n possa svilupé na sensibltà de reflescion y de usservazion n cont dla semianzes y dla desfrënzes danter i lingac – cossa che porta nce pro al renfurzamënt dla cumpetënzes metalinguistiches dla mutans/di mutons (Cathomas 2006,Le Pape Racine 2007). Tl cheder de na linguistica integreda se damanden dantaldut coche l nseniamënt dla gramatica posse ti jì ancontra ai lingac L2 y L3 y al cuntrer, coche l nseniamënt di L2 y L3 posse purté pro al aprendimënt dl lingaz dl’oma. Y l ie propi chësc ultimo pont che reprejentea la carateristica de chësc lëur. Truepa particulariteies dl L1 vën trasmetudes y aprofondides tres i lingac L2 y te n valgun caji nce tres l L3. Nsci possa la muta/l mut ntënder miec ciunes che ie la carateristiches dl ladin y superé la deficulteies che se porta suvënz pro dala particulariteies dl ladin.Pian via dala indicazions cheder per l nseniamënt de ladin y analisan i cuntenuc gramatichei di autri lingac de nseniamënt y cunfruntan n ultima nce n pert i cuntenuc gramatichei dla publicazions referenzieles per l talian, l tudësch y l rumanc ons definì chisc cuntenuc gramatichei che tuchëssa da unì arjonc coche standard nchin ala fin dla scola elementera:

Page 8: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

6

FONOLOGIA

CATEGURIA CAPITULI REGULES

SONNS

I vocai yi consonanc

- Definizion de vocal- Definizion de consonant

I consonanc stersc y i consonanc dëibli

- Definizion - C – G; F – V; P – B ; T – D; SC – J

I sonns particuleres

- CE, CI, CIA, CIO, CIU, GE, GI, GIA, GIO, GIU, CHE,

CHI, GHE, GHI, SCE, SCI, SCIA, SCIO, SCIU

- CH y C- SC y J- MB y MP

I consonanc dopli- -SS-- -SS- -NN

GRAFIA

La silbes - Definizion

L azënt - Definizion

L apostrof - Definizion

MORFOLOGIA

CATEGURIA CAPITULI REGULES

INEUM

L inuem - Definizion

L inuem tl femininy l inuem tl masculin

Formazion dl feminin:- + -a- formazion iregulera (pere/oma)

L inuem tl singulery l inuem tl plurel

Formazion dl plurel tl feminin:- consonant + -es- -a > -es

Page 9: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

7

L inuem tl singulery l inuem tl plurel

Formazion dl plurel tl masculin:- consonant + -s- -r + -es- -f > -ves- -e/-o > -esc/-i

L inuem generely l inuem individuel

- Definizion

L inuem cuncrety l inuem astrat

- Definizion

ARTICUL

L articul - Definizion

L articul tl femininy l articul tl masculin

- la

- l

L articul tl singulery l articul tl plurel

- la, l

- la, i

L articul apostrofà - l’

L articul determinatif y l articulindeterminatif

- la/l/la/i

- na/n

AGETIF

L agetif - Definizion

L agetif tl femininy l agetif masculin

- Definizion- Cuncurdanza agetif - inuem

Furmazion dl feminin:- consonant + -a- furmazion iregulera (-t > -da; -sc > ja; -if > -iva)

L agetif tl singulery l agetif tl plurel

Furmazion dl plurel tl feminin:- -a > -es

Furmazion dl plurel tl masculin:- consonant + s- -r + -es- -f > -ves- -e/-o > -esc/-i

Page 10: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

8

L agetif numerel

- Definizion

- Definizion numerel cardinel y formes

- Definizion numerel ordinel y formes

L agetif possessif- Definizion

- Formes

PRONOM

L pronom - Definizion

L pronom persunel- Definizion y adurvanza- Formes

L pronompersunel niaazentà y l pronom persunel azentà

- Definizion y adurvanza- Formes

Le pronom reflessif

- Definizion y adurvanza- Formes

L pronom possessif- Definizion y adurvanza- Formes

VERB

L verb - Definizion

La coniugaziondi verbs

- Definizion de coniugazion

- Definizion de infinitif

La caterconiugazions

- I -é- II -ëi- III -er- IV -ì

I verbs ausilieres

- Definizion

- Coniugazion vester/avëi

Page 11: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

9

I tëmps

- Formes dl prejënt

- Formes dl imperfet

- Formes dl futur

L passà componù

- Definizion de passà cumpost

- Definizion de partizip

- Formes dl partizip

- Formes dl partizip di verbs ausilieres

PARTICULES

La particules - Definizion

La preposizion- Definizion

- La preposizion articuleda

La congiunzion - Definizion

L averb

- Definizion

- Definizion de averb de luegia

- Definizion de averb de tëmp

SINTASSA

LA FRASA

L predicat- Definizion- Posizion

L soget- Definizion- Posizion

L oget- Definizion- Posizion

La posizion dl agetif - Posizion do l inuem- Posizion dant l inuem

Page 12: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

10

Strutura dl material:

I argumënc gramatichei ie sentei ite te n cuntest cuncret: la mutans/i mutons vën acumpaniedes/acumpaniei dai doi personajes Bita la ciuita y Cëch l stambëch. Chisc doi tieres viv sot a Mëisules y pëia via te si aventura tla cuntreda ladina mperan for inò cosses nueves. Tl scumenciamënt audi la tumbrëtes d’arjënt dl Rëni de Fanes che reprejënta la categuria di sonns. Canche l vën la nëif vën chisc sonns curìi dai floc de nëif y toma ju sun la cuntreda da mont. Tla piedies vëijen i pustoms che reprejënta i sonns. Sun si viac ruva Bita y Cëch sun n pra, sot a Mëisules, plën de ciofs de marueia cun flëures mplenides de paroles.I nriesc nsci che uni ciof reprejënta na categuria gramatichela. Ala fin furnea Bita y Cëch cun la ferata dla Dolomites ora per la bela cuntreda da mont y se ntënd che na frasa cëla avisa ora sciche na ferata: te uni vagon val ite na pertde na frasa.

La storia de Bita y de Cëch vën nce arichida da na lingia d’autri personajes, che vën adalerch un al iede man man che n va inant cun la tlasses. Te uni sfuei de lëur anconten nsci n auter tier. Chisc tieres dà for la ndicazions dla ncëria da dejëujer:

1a tlas: Pia la furmia2a tlas: Rebeca la beca 3a tlas: Nata la schirlata 4a tlas: Lola la muntaniola 5a tlas: Dolores la lores

Scebën che Bita la ciafita y Cëch l stambëch vën dant scialdi suvënz tl liber de gramatica reprejentea chisc doi tieres nce i simboi dla gramatica. A chësta maniera acumpaniea chisc personajes la mutans/i mutons nce ti sfuei de lëur.

La gramatica ladina ie partida su te un n liber de gramatica, cin sfuei de lëur, cin sfuei de nseniamënt y n sfuei dla coniugazions. A livel de cuntenut iel unì a se l dé chisc capituli che vën reprejentei cun chisc simboi:

I SONNS

LA SILBES

Page 13: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

11

1A

MORFOLOGIA

L INUEM

L ARTICUL

L AGETIF

L PRONOM

L VERB

LA PARTICULES

SINTASSA

LIBER DE GRAMATICA: L liber de gramatica cuntën duta la teoria gramatichela dl ladin per la scola elementera purteda dant te na maniera cuntrastiva. L ie pensà dantadut per la nseniantes/i nsenianc, acioche i ebe n cheder tler dla regules gramaticheles de basa. L liber ie sambën nce preudù per la mutans/i muton y nsci ie nce la grafica y la formulazions adatedes al livel de na scola elementera. Uni argumënt teorich te chësc liber vën didatisà tres eserzizies tl sfuei de lëur y ie perchël lià diretamënter al sfuei de lëur dla mutans/di mutuns y al sfuei de nseniamënt dla nsenianta/dl nseniant.

L vën dant chisc simboi:

Bandiera: La bandiera reprejënta l simbol dl capitul gramatichel.

Rispl: Cun l rispl vëniel purtà a esprescion che l ughëssa fé n eserzize.

La posizion dl rispl dij nce ora te ce mumënt che l vën cunsià de fé l eserzize. Tl rispl vëniel dat dant l numer dl eserzize da fé ora dl sfuei de nseniamënt. L numer ne curespuend nia ala tlas, ma al numer dl eserzize aldò dl capitul gramatichel.

Page 14: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

12

Lënta de ngrandimënt: La lënta dij ora che l se trata de n ejëmpl per capì miec la regula gramatiche-

la y nviëia perchël a cialé avisa. L ejëmpl vën for dan la regula, nsci che la muta/l mut ntënde a na maniera indutiva.

Nibla scura vërda:La nibla scura vërda cuntën la regula de naspet gramatichel.

Fonch cun “mët a verda”: L fonch senialea che l ie da mëter verda pra l cunfront

cun i autri lingac, ajache l ie na desfrënza danter l ladin y un o doi di autri lingac.

Lecordete: La frëianviëia la mutans/i mutons a se lecurdé de na particularità

de n lingaz che ne ie nia na carateristica di autri lingac. L culëur dla curnisc dij ora de ce lingaz che l se trata.La majera pert di caji vala de na carateristicadl ladin.

SFUEI DE NSENIAMËNT: L sfuei de nseniamënt ie pensà per la nsenianta/l nseniant y cuntën duc i eserzizies che fej referimënt al liber de gramatica. Na gran pert di eserzizies vën nce dant tl sfuei de lëur dla mutans/di mutons, l se trata tlo scialdi de eserzizies da scrì diretamënter tl sfuei de lëur. Dlongia chisc nen iel de plu che vën mé dant tl sfuei de nseniamënt, ajache l se trata de n juech o de na metoda plu davierta de ti jì permez ai argumënc. Perchël iel mpurtant che la nsenianta/l nseniant consultëie for mé l sfuei de nseniamënt. Uni eserzize ie acumpanià da na descrizion bëndebò menuda di fins che n uel arjonjer, dla prupostes didatiches, di vares dl eserzize y dala soluzions. Dlongia la prupostes didatiches per se eserzité sun la gramatica iel unì njuntà ala fin de uni sfuei n valguna prupostes de cuntrol. L’ultima pert dl sfuei tol ite duta la njontes che n adrova pra n valgun eserzizies. L vën dant chisc simboi/chësta scurtedes/chësta formulazions:

SIMBOI:

Bandiera: Sciche tl liber de gramatica reprejentea la bandiera l simbol dl capitul gramatichel.

Page 15: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

13

Rispl: L rispl reprejënta l numer dl eserzize che curespuend avisa al

numer dl eserzize che l liber de gramatica cunsiëia de fé. I pustoms A, B, C dlongia l numer dà dant l livel de deficultà dl eserzize: A dij ora che l se trata dl eserzize de basa dl capitul; l eserzize B à una o de plu deficulteies n plu y l pustom C ndichea che la unità tol suvënz ite l cunfront cun i autri lingac. Datrai vëniel nce dant i livei D nchin F, dantadut canche l se trata de n argumënt plu cumplés y che se damanda perchël de plu eserzizies.

Descrizion dl eserzize fata te na nibla: canche la descrizion dl eserzize vën acumpanieda dala nibla uelel dì che lse trata de n eserzize che la muta/l mut ne à nia te si sfuei de lëur. Lëur a stazions: pra n valgugn eserzizies vëniel fat la pruposta den lëur a stazions. La stazions ne ienia cuntenides tl sfuei de lëur dla mutans/di mutons.Numer dla plata dopl: L numer dla plata de n auter culëur dlongia l numer dla plata reguler curespuend al numer dla plata tl sfuei de lëur. SCURTEDES: Per na rejon de pratizità vënieladurvà chësta scurtedes:SS: la sculées/i sculeies;S: la sculea/l sculé;S1: sculea/sculé 1 (canche la va de n lëur fat te pères)

S2: sculea/sculé 2 (canche la va de n lëur fat te pères)MA: la maestra/l maester

SPLIGAZIONS DLADESCRIZION DL ESERZIZE: Cie? L vën dat sëura ciuni che ie ifins da arjonjer tres l eserzize. Can? L vën senialà sce l eserzize ieda fé dan o do la letura dla teoriade gramatica. Chi? L vën ndicà sce l ie n lëurindividuel, per pères, da fé te grupeso cun duta la tlas. Co? L ndicà coche n dëssa fé l eserzize: te banch, mpe, tl cërtl, a mespies y n.i.Cun cie? L vën dat sëura sce l ie mé debujën dl sfuei de lëur dla mutans/di mutons o sce n adrova nce la njontes(ala fin dl sfuei de nseniamënt) o de d’autri ogec.Ulá? L vën ndicà la luegia ulache l buta de plu a fé l eserzize.Vares dl eserzize: L vën dat sëuraavisa co che n va inant cun l eserzize. Passaje ala teoria: L vën spligà avisa coche n ruva a capì la regula de n argumënt gramatichel a na maniera indutiva, chël uel dì pian via dal eserzize y judan la mutans/i mutons a ruvé nstësses/nstësc ala regula.Cunfront: L vën spligà avisa coche n possa cunfrunté i lingac, jan ite sun la semianzes y la desfrënzes per renfurzé nsci la reflescion linguistica dlamutans/di mutons. Alternativa: Te chësta lerch vëniel fat d’autra prupostes didatiches per auterné l eserzize.

1A

Page 16: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

14

L INUEM L ARTICUL L AGETIF L PRONOM L VERB LA PARTICULES

la familiala cësa i tieres

l corp l guant la zitàl paesc la prufescions

la sajonsla vacanzes

l sporti hobbies

SFUEI DE LËUR: Per uni tlas giapa la mutans/i mutons n sfuei de lëur che cuntën na pert di eserzizies per capì y aprofondì i argomënc gramatichei tl liber de gramatica. I eserzizies vën acumpaniei dai medemi simboi che vën nce dant tl liber de gramatica y ti sfuei de nseniamënt.

SFUEI DLA CONIUGAZIONS: Chësc sfuei ie mé pensà per la nsenianta/l nseniant. L cuntën la coniugazions de duc i verbs che vën dant tl liber de gramatica.

CARATERISTICHESDIDATICHES: Se lian ala cunescënzes che lamutans/i mutons à bele arjont tres l Quaky y l Alfabetier, mët la gramatica avisa man cun l capitul sun i sonns. Per nes destaché dala idea che i aspec ortografics raprejënta suvënz

de gran deficulteies o de gran ncumprenscions ons cialà de repurté truepa regules de grafia sot al capitul di sonns, nsci che n capësce che dan ruvé ala reprejentazion grafica de na parola iel mpurtant renfurzé n iede la cunescënzes fonologiches.

Ala categories gramaticheles ti vëniel dedicà la majera lerch, nce ajache l ie la pert plu cumplessa y plu ampla dla gramatica de uni lingaz. N cont de chësc capitul sons unides ala cuntlujion che la cumpetënzes dla muta/dl mut de na prima tlas, per ejëmpl, dëssa se limité ala cumprenscion dl senificat de basa de n valguna categories, zënza che n vede ite sun la definizion o la terminologia cuncreta. Per chësta pert morfologica dl lingaz ons laurà ora uni categoria aldò de n ciamp semantich che fej pert dl lessich de basa per na scola elementera. L referimënt bibliografich per definì l lessich debasa ie l Vocabulari per la scolaprimara – Rumantsch (Richardson 2007). Nsci giapa nce l lessich na gran lerch tla gramatica:

Page 17: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

15

La maniera de ti jì permez ai argumënc teorics ie plutosc indutiva. Chësc reprejënta nce l aspet inuvatif de chësc material. I eserzizies dëssa judé la muta/l mut a ruvé nstëssa/nstës ala definizion di argumënc tratei. On cialà de tò ite eserzizies de na gran varietà, che se damada l mpëni de de plu sënsc y che cuntën ativiteies de juech, de teater, de muvimënt, de criatività, de lëur autonom, de lëur de grupa y n.i. Per uni livel ons oradechël tëut ite duta l’abiliteies che vën dant tla indicazions cheder per l nseniamënt de ladin: scrì, liejer, rujené y scuté su. Pervia che i bujëns dla nseniantes/di nsenianc dla scoles ladines ie desfrënc ons nce cialà de lauré ora ativiteies che se lascia adaté saurì a uni metoda didatica individuela. Nsci dëssa chësta pruposta unì tëuta su cun curiosità y la lidëza de njunté prupostes nueves.

Speron che chësc liber ne sibe nia mé n liber de scola, ma dantaldut na mutivazion n plu per ti dé a nosc lingaz dl’oma chël pëis y chëla mpurtanza che i autri lingac de nseniamënt giapa. Iust perchël ratons che truepes dl’ativiteies purtedes dant posse nce unì adurvedes ntan l’ëures de talian, de tudësch y de nglëisc, vëniel pu suvënz trat ite l cunfront cun chisc lingac. Oradechël ie chësc liber nce adatà per chëla mutans/chëi mutons che mpera l ladin sciche L2 o L3. A uni maniera se mbincions che la gramatica ladina per la scoles vënie tëuta ca gën sun i banc de scola dla mutans/di mutons y nce sun la mëisa dla nsenianta/dl nseniant y che la sibe de sustëni per implí na pert dl’ëura de Lingaz y cultura ladina.

Bon lëur y truepa legrëzacun chësc liber Ve mbincia

La grupa de lëur

Ruth Videsott,Veronica Rubatscher,

Daria Valentin

Page 18: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Sonns

Silbes

Frasa

Ladin

Tudësch

Talian

NglëiscPer uni rujeneda n culëur

Cëla avisa!

Mët a verda

Page 19: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Inuem

Pronom

Verb

Articul

Agetif

Particules

Categuria

Indicazion eserzize

1° tlas

2° tlas

3° tlas

4° tlas

5° tlas

1A

Lecordete!

Regula

Page 20: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Verb

Agetif

Particules

Articul

Page 21: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Frasa

Pronom

Inuem

Sonns

Silbes

Page 22: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

20

Page 23: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

21

Cunescëis’a Bita la ciafita y

Cëch l stambëch?

Audide y lijëde cie che i à da nes cunté:

ventures y stories ora per l mond di sonns y dla paroles...

Udrëis cie che n possa dut fé limpea...

Page 24: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 25: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 26: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

24

Oila mutans y mutons!Ie son Bita la ciafita!

Y ie son Cëch l stambëch!

Vivon tramedoi te n luech drët bel, te n gran pra sot a Mëisules.Ma śën rati che son jic a sepierder. Ulà sons’a ruvei? Ce luegia de marueia. Tlo iel muntanioles y criatures che ne é mo mei ancuntà.

Ce ventura!Ma ce auden pa śën? Ce biei sonns…

Bita, chësc muessa vester Fanes. Da Mëisules ruven pu saurì tla Val Badia y pona te Fanes. Y chëstes ie la figures ora dla lijëndes de Fanes.

Page 27: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

25

Chëstes ie la tumbrëtes de arjënt. Jon mé plu daujin, pona audions plu avisa ce sonns che l vën ora de chisc strumënc de marueia...

Page 28: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1A

A a Z zB b Y yC c X x

F f U u

I i R r

D d W w

G g T t

J j Q q

E e V v

H h S s

K k

L lM m N n

P p

O o

Laur

à or

a al

dò d

e: A

lfab

etie

r – p

luri

lingu

al d

e C

. Rub

atsc

her

y V.

Rub

atsc

her.

2012

, Bul

san:

Dep

arti

mën

t Edu

cazi

on y

Cul

tura

Lad

ina.

26

I SONNS

Cun la tabela di sonns ei mparà che uni sonn curespuend a n pustom: A coche ambulanza, M coche mama.

Page 29: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1B

MËT A VERDA !

27

N vocal furmons a lascé passé l fla ora per la bocia.

Co furmons’a n vocal?

Tl ladin ons nce l vocalË ëila y ël

A ambulanzaE elafontI indianO orgun U ufo

Iel pa na desfrënza danter A y M?

Sci!A ie n vocal. M ie n consonant.

Page 30: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1C

28

Co furmons’a n consonant?

N consonant furmons a fermé l fla cun i slefs, i dënz, la lënga o l col.

B bananaC computer D dominoF flamaG gorilaH hotelJ JasminL lionM mamaN nésP pinguin R radioS surëdlT tëurtaV vidulaX xilofonY yetiZ zebra

Page 31: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

29

Śën capësci. A ti cialé ala tabela di sonns vëiji che i medem vocai y consonanc vën nce dant tl talian, tl tudësch y tl nglëisc, diji pa drët? Sambën:

VO

CAI

CON

SON

AN

C

LECORDETE che n valgun sonns ons tl ladin mé canche adurvon paroles fulestieres: Q quiz K koala W Walter

ambulanza ambulanza Ambulanz ambulanceelafant elefante Elefant elephantindian indiano Indianer Indianorgun organo Orgel organufo ufo Ufo UFO

banana banana Banane bananacomputer computer Computer computerdomino domino Domino dominoflama fiamma Flamme flamegorila gorilla Gorilla gorillahotel hotel Hotel hotelJasmin Jasmin Jasmin Jasminlion leone Löwe lionmama mamma Mutter mumnés naso Nase nosepinguin pinguino Pinguin penguinradio radio Radio radiosurëdl sole Sonne suntëurta torta Torte tartvidula violino Violine violinxilofon xilofono Xylofon xylophoneyeti yeti Yeti yetizebra zebra Zebra zebra

Page 32: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A

2B

30

Aude na desfrënza danter P de pinguin y B de banana, diji pa drët?

Cie uel pa chësc dì?

Iel pa mo d’autri consonanc stersc y dëibli?

Bravia Bita, avisa!P de pinguin ie n consonant sterch y B de banana ie n consonant dëibl.

A pronunzië P de pinguin adurvons de plu forza, ntan che che a pronunzië B de banana adurvons de manco forza.

Sambën:

I CONSONANC STERSC Y I CONSONANC DËIBLI

CONSONANC STERSC

pinguin Ptëurta Tcomputer Cflama Fscimpansé SC

B banana

D domino

G gorila

V vidula

J joler

CONSONANC DËIBLI

Page 33: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

31

Iel pa nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc la medema desfrënzes?

Nia defin!Tl talian, tl tudësch y tl nglëisc ons mé chësta desfrënzes:

CONSONANC STERSC

pinguino Pinguin penguin P B banana Banane banana

torta Torte tart T D domino Domino domino

computer Computer computer C G gorilla Gorilla gorilla

fiamma Flamme flame F V violino Violine violin

CONSONANC DËIBLI

Page 34: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3A

32

I SONNS PARTICULERES

Aude che C y G muda l sonn, coche pra ucel y chentl, genitores y ghepard, diji pa drët?

Muessi pa scrí C y G for unfat, nce canche l sonn se muda?

Cun A, O y U resta l sonn unfat.

Cun E, Ë y I metons H tamez per che l sonn reste unfat.

Bravia Bita, avisa!

camel garejedacol gol cufer gumi

chentl ghepardfurchëta unghëntchitara bonghi

ucel genitorescëira gëncinesc gigant

Cun E, Ë y I do C y G se muda l sonn.

LECORDETE che pra CIA, CIO, CIU, y GIA, GIO, GIU ne pronunzions nia I:

cian giaraciol giornadaciun Giuana

Page 35: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3B

33

scerifscëibascimpansé

scaiascolascur

LECORDETE che pra SCIA, SCIO y SCIU ne pronunzions nia I:

scialscioldosciumenté

Y co iela pa cun SC?Se muda pa nce iló l sonn?

Pra SC iel avisa l cuntrer. Cun E, Ë y I resta l sonn unfat.

Cun A, O o U se muda l sonn.

Page 36: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

34

Iel pa nce tl talian y tl tudësch i medemi sonns?

Tl talian ie la majera pert di sonns unfat coche tl ladin.

ucel CE uccello

cinesc CI cinese

ciacia CIA caccia

ciucio CIO ciuccio

ciucio CIU ciuccio

genitores GE genitori

gigant GI gigante

giardinier GIA giardiniere

religion GIO religione

Giulia GIU Giulia

furchëta CHE forchetta

chitara CHI chitarra

ghepard GHE ghepardo

bonghi GHI bonghi

scerif SCE sceriffo

scimpansé SCI scimpanzé

fascia SCIA fascia

scioper SCIO sciopero

cunesciù SCIU conosciuto

Page 37: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3C

35

Tl tudësch ons n valgun sonns unfat coche tl gherdëina, ma i vën scric autramënter.

ciao CI TSCH tschüss

cacao CA KA Kakao

costé CO KO kosten

cupola CU KU Kuppel

ghepard GHE GE Gepard

ghips GHI GI Gips

scech SCE SCHE Scheck

scial SCIA SCHA Schal

scioch SCIO SCHO Schock

Page 38: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

36

4A

4B

I SONNS CH Y C

Aude nce paroles che à l sonn CH de chitara y chentl ala fin, coche banch y pech. Co muessi pa les scrì?

Cie suzedel pa sce lasce demez H?

Acioche l sonn reste unfat metons H nce ala fin dla parola.

Sce lascion demez H se muda l sonn.

pechsuchtòch

pecsuctòc

Page 39: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5A

37

I SONNS SC y J

Aude na desfrënza danter SC de scioldo y J de joler, diji pa drët?

Bravia Bita, avisa! Coche on bele udù ie SC de scioldo n sonn sterch y J de joler n sonn dëibl.

scialscimpansésciumentébiesciabrusciatascia

jiefajitajëunciajuelciamëijadlieja

Canche adurvon de plu forza a pronunzië scrijons SC.

Canche adurvon manco forza a pronunzië scrijons J.

Co feji pa a savëi canche adrove SC y canche adrove J?

Page 40: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5B

38

Ce sonn scrijons’a ala fin dla parola?

busclunescpaesc

diescgriscgrosc Ala fin dla parola

scrijons suvënz SC.

la/l chëuj (cují)la/l depënj (depënjer)la/l plej (plajëi)la/l onj (onjer)la/l storj (storjer)

LECORDETE che i verbs dì y fé à nce J ala fin:

I verbs che á J tl infinitif á J nce ala fin dla parola.

ëila/ël dij ëila/ël fej

Page 41: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

39

I SONNS MB Y MP

stambëch timbré mbranà cumpania mparé ampl

stambecco timbrareimbranatocompagnaimparareampio

A pronunzië setëmber y mparé ne capësci nia sce muesse scrì M o N dan B y P.

Vëijes’a Bita, tlo iel na regula drët scëmpla. Coche tl talian scrijons nce tl ladin dan B y P for M.

6A-6B-6C

Page 42: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

40

7A

I CONSONANC DOPLI

gorila gorilla Gorilla

flama fiamma Flamme

jopa zuppa Suppe

Vëije che gorila vën scrit autramënter tl ladin che tl talian y tl tudësch, diji pa drët?

Sci! Tl ladin adurvons suvënz l consonant singul, nia dopl.

Ne ons pona degunconsonant dopl tl ladin?

Sci! S y N possa vester dopli.

Co feji pa a savëi canche muesse scrì S o SS?

Canche adurvonpuecia forza a lpronunzië scrijons S.

la pëisa mëisa rosa

la passa mëssa rossa

Canche adurvontruepa forza a l pro-nunzië scrijons SS.

Page 43: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

41

Y can scrijons'a doi NN?

NN scrijons mé ala fin de chësta paroles.

autonn ann dann dassënn inn sann d'eves sonnsuenntonn

7D

Page 44: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

42

Cëch, su alaut iel unit la nëif. Ce bela cuntreda.

Te es rejon: l vërt di prei, l blanch dla nëif, l brum dl ciel.

Bita, sce te cëles a puntin, pona vëijes ora i culëures dla bandiera ladina.

Vëijes’a nce mi piedies?

Sci, te es propi lascià de bela piedies tla nëif. L semea coche sce te ësses scrì zeche. Sci! Liej mé cie

che é scrit:

Page 45: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 46: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1A

1B

44

Vëije che a mëter adum n vocal y n consonant vëniel ora de plu tòc: vi - du - la

Bravia Bita, avisa! Chëstes ie silbes!

pe lietu - aëu - rama - miŚol - dervi - du - laam - bu - lan - za

No! Na silba muessa for avëi n vocal. La possa avëi leprò un o de plu consonanc.

À pa uni silba n vocal y n consonant?

LA SILBES

Page 47: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A

2B

45

Vëije che l ie datrai n sëni sun l ultim vocal, coche pra tublà, diji pa drët?

Can adurvons’a l azënt?

Bravia Bita, avisa! Chësc ie n azënt!

L azënt tulons per ti dé plu pëis al vocal ala fin de na parola de de plu silbes.

tu – blà a – ti – vi – tà au – té ca – li – ghé au – dí cun – ve – ní i – ló mper – mó ver – tù mper – me – tù

L AZËNT

LECORDETE che sun i verbs de una na silba cun n vocal ala fin metons for l azënt:

trédéjìtò

Page 48: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

46

L APOSTROF

Cie ie pa n apostrof?

Vëije mo n sëni ala fin dla parola, coche pra l’aucia? Cie ie pa chësc?

Chësc ie n apostrof.

L apostrof ie n sëni che adurvon canche na parola se pierd n tòch.

Can se pierd pa na parola n tòch?

l’aucia l’egal’ijulal’ombrela l’ujina

Page 49: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

47

4A

Na parola se pierd n tòch canche doi vocai pëta adum, coche l suzed pra l articul tl feminin singuler.

LECORDETE che tulon for l articul plën la canche n inuem tl feminin singuler mët man cun IA, IE y IU:

la iagra la ierbala iuta

Page 50: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

48

Ce bel di che l ie ncuei tlo sot a Mëisules. Y tan de ciofs che vëije te nosc pra: stlupëc, sgrinfles dl malan, negules, ciofs dl tëune, pavel ghiel, arnica. Ti tlope n valgun ciofs a Cëch, l à segur legrëza limpea.

Pu Cëch, ne vëijes’a nia ce biei ciofs che l ie te nosc pra?Ulove n tlupé n valguni y te fé na scincunda...

Ma Bita, ce spavënt!Ce fejes’a?

No no, Bita. Chisc ciofs ne dausses nia tlupé. I ie pa feter preziëusc. Sun la flëures iel scrit velch de sucrët...

Inuem

Particules

mama

Śën

Page 51: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

49

Chësc ne te crëi pa nia massa, Cëch.Ma ti cële pa plu avisa cun mi linsada detectif. Pu ie … Śën vëiji pa propi che l ie scrit zeche sun la flëures...

Verb

Pronom

Agetif

Articul

nëus

purtél

brum

Page 52: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 53: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 54: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1A

1B-1C-1D

52

L INUEM

Cie ie pa chësta paroles: mami, viere, portes, ierm iermes?

Ciuldì adurvons'an inuem?

Chësta paroles é inuemes.

L inuem adurvons per mustré su coche n ti dij a persones, tieres y cosses.

mami mamma Mama mum

viere finestra Fenster window

portes porte Türen doors

iermes vermi Würmer worms

Page 55: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A

53

L INUEM TL FEMININ Y L INUEM TL MASCULIN

No! Datrai possa I inuem tl feminin y tl masculin nce avëi n consonant ala fin.

Cësa y muta ie inuemes tl feminin.

Mur y mut ie inuemes tl masculin.

Capësce. L inuem tl feminin à -A ala fin. L inuem tl masculin à -E o -O ala fin. Iela pa for nscila?

feminin masculinla porta l vierela cësa l portela ciafita l bola luesa l autola ava l nëinela oma l pere

feminin masculinla lum l fonzla bolp l tarzla majon l murla lores l iglla chëurt l tëtla cësadafuech l sotët

Ce desfrënza iel pa danter cësa y mur o muta y mut?

Page 56: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2B

54

Sci! Vel’ persones o tieres à la medema forma che se muda mé cun -A ala fin dl inuem tl feminin.

Vëije che muta y mut ie unfat, l muda me -A ala fin. Iel pa de plu paroles che ie nscila?

feminin masculinla ciana l cianla giata l giatla jurmana l jurmanla nona l nonla ujina l ujinla vadela l vadel

Page 57: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

55

Iel pa nce tl talian la medema regules?

L inuem tl feminin à nce tl talian coche tl ladin suvënz -A ala fin. L inuem tl masculin à alincontra suvënz -O ala fin.

Sci! Coche tl ladin pudons nce tl talian avëi l medem inuem de persones y de tieres, che à -A ala fin dl inuem tl feminin, ma -O ala fin dl inuem tl masculin.

Ons’a nce tl talian persones y tieres che à la medema forma, che se muda mé ala fin dl inuem?

femminile maschile la stalla il murola casa il tettola gallina il gallola madrina il padrinola mucca il manzola sorella il fratello

femminile maschile la bambina il bambino la cavalla il cavallo la cugina il cugino la gatta il gatto la vicina il vicino la vitella il vitello

Page 58: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2C

56

Co iela pa tl tudësch?

Nce tl tudësch ons na forma feminina y na forma masculina.

Sci! Coche tl ladin y tl talian pudons nce tl tudësch avëi l medem inuem de persones y de tieres, ma che à -IN ala fin dl inuem tl feminin.

Ons’a nce tl tudësch persones y tieres che à la medema forma, chese muda mé ala fin dl inuem?

feminin maskulin die Frau der Manndie Henne der Hahn die Kuh der Stier die Lampe der Tischdie Mauer der Stuhldie Schwester der Bruder

feminin maskulin die Bärin der Bärdie Enkelin der Enkel die Eselin der Esel die Freundin der Freunddie Löwin der Löwedie Nachbarin der Nachbar

LECORDETE che tl tudësch ons nce paroles neutreles, chël uel dì paroles che ne ie no feminines no masculines:

das Dachdas Hausdas Licht

Page 59: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Pra chësta regules de basa iel sambën mo de plu ezezions. Chëstes unirà tratedes plu inant.

57

Y tl nglëisc pa?

Datrai se muda l inuem defin.

Tl nglëisc ons suvënz la medema forma sibe per l feminin che per l masculin.

Ons’a nce tl nglëisc persones y tieres che à la medema forma, che se muda me ala fin dl inuem?

Vel’ persones y tieres à nce tl nglëisc l medemo inuem, ma che à -ESS ala fin dl inuem tl feminin.

the birdthe catthe childthe dogthe neighbourthe teacher

feminine masculinethe cow the bullthe hen the rooster the mother the fatherthe sister the brotherthe sow the boarthe wife the husband

feminine masculinethe hostess the hostthe lioness the lionthe countess the count

Page 60: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3A

58

L INUEM TL SINGULER Y L INUEM TL PLUREL

Ce desfrënza iel pa danter la lum y la lumes o l cian y i cians?

La lumes y i cians ie inuemes tl plurel.

la lum y l cian ie inuemes tl singuler

la jurmana l nëine l’eva l cunicio la terassa l ciamin

la cugina il nonno l’ape il coniglio la terrazza il camino

die Cousineder Großvater die Biene das Kaninchen die Terrasse der Kamin

the cousin the grandfather the beethe rabbitthe terrace the chimney

la jurmanesi nëinesc la evesi cunicila terasses i ciamins

le cuginei nonnile api i coniglile terrazze i camini

die Cousinen die Großväter die Bienendie Kaninchendie Terrassen die Kamine

the cousins the grandfathers the beesthe rabbitsthe terraces the chimneys

Page 61: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

59

Vëije che l ie de plu manieres per furmé l plurel tl ladin.

Y co iela pa sce l inuem tl singuler à n vocal ala fin?

Bravia Bita, avisa! Per furmé l plurel dl inuem messons n iede cialé ce pustom che la parola à ala fin.

Canche l inuem tl singuler masculin à n consonant ala fin ti njuntons suvënz -S.

Canche l inuem tl singuler feminin à n consonant ala fin ti njuntons suvënz -ES.

Canche l inuem ie feminin mudons -A cun -ES.

singuler la lumla pertla bolp

l pulerinl crëpl pavon

singulerla jurmanala popala porta

plurel la lumesla pertesla bolpes

i pulerinsi crëps i pavons

plurella jurmanesla popesla portes

LECORDETE che canche l inuem tl singulermasculin à -R ala fin ti njuntons -ES, cochel mur i muresCanche l inuem tl singuler masculin à -F alafin mudons -F cun -EVES, cochel corf i corves

Page 62: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3B

60

singulerl mëunel nëinel pere

l auto l capol scioldo

plureli mëunesci nëinesci peresc

i auti i capii scioldi

Canche l inuem ie masculin mudons -E cun -ESC y -O cun -I.

Iel pa nce tl talian la medema regules?

Tl masculin sci! Iló mudons coche tl ladin -O cun -I.

Cun -E iela autramënter. Nce -E baratons tl talian cun -I.

pluralele case le mamme le porte

singolare la casala mammala porta

pluralei nonnii vicinigli orti

i balconii padrii pesci

singolare il nonnoil vicinol’orto

il balconeil padreil pesce

Tl feminin no! Iló mudons -A cun -E.

Page 63: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3C

61

singulardie Katzedie Lampedie Tante

pluraldie Katzendie Lampendie Tanten

singularder Freundder Hundder Stier

pluraldie Freundedie Hundedie Stiere

singulardas Brettdas Kinddas Licht

pluraldie Bretterdie Kinderdie Lichter

singularthe doorthe housethe roof

pluralthe doorsthe housesthe roofs

Tl tudësch iela autramënter! Sce l inuem tl singuler ie feminin ti njuntons suvënz -N.

Co iela pa tl tudësch?

Sce l inuem tl singuler ie masculin ti njuntons suvënz -E.

Sce l inuem tl singuler ie neutrel ti njuntons suvënz -ER.Y tl nglëisc pa?

Tl nglëisc iel drët scëmpl. Per l plu ti njuntons -S pro l inuem tl singuler.

Pra chësta regules de basa iel sambën mo de plu ezezions. Chëstes unirà tratedes plu inant.

Page 64: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4A

62

Cie ie pa n inuem generel?

Cie ie pa n inuem individuel?

L inuem generel mostra su pra ce categuria de persones, tieres o cosses che l inuem toca.

L inuem individuel mostra su avisa l inuem che toca pra chëla persona, chël tier y chëla cossa.

l'aval jurman

la vacia l cian

la valedal crëp

Ana ie l inuem individuel dl’ avaPiere ie l inuem individuel dl jurmanVitoria ie l inuem individuel dla vaciaBoris ie l inuem individuel dl cianFedom ie l inuem individuel dla valedaMarmolada ie l inuem individuel dl crëp

L INUEM GENEREL Y L INUEM INDIVIDUEL

Page 65: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

MËT A VERDA !

4b+C

63

Desfrenzions’a nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc danter inuem generel y inuem individuel?

Sce vëije drët, pona scrijons l inuem pitl!

Sambën:

Mé i inuemes generei scrijons pitl. I inuemes individuei scrijons for grant.

Inuemes GENEREI NOMI COMUNI GATTUNGSNAMEN COMMON NAMES

l'ava la nonna die Großmutter the grandmother

l jurman il cugino der Cousin the cousin

la vacia la mucca die Kuh the cow

l cian il cane der Hund the dog

la valeda la vallata das Tal the valley

l crëp la montagna der Berg the mountain

Inuemes INDIVIDUEI NOMI PROPRI EIGENNAMEN PROPER NOUNS

Ana Anna Anna Anne

Piere Piero Peter Peter

Vitoria Vittoria Viktoria Victoria

Boris Boris Boris Boris

Fedom Livinallongo Buchenstein Livinallongo

Marmolata Marmolada Marmolada Marmolada

Autramënter che tl ladin, tl talian y tl nglëisc scrijons tl tudësch nce i inuemes generei grant:

l jurman il cugino der Cousin the cousinla vacia la mucca die Kuh the cowla valeda la vallata das Tal the valley

Page 66: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5A

64

É mparà che l inuem ie na parola che adurvon da dé dant persones, tieres y cosses, coche mama y viere. Cie n iel pa perdrët de paroles coche amor y legrëza?

N inuem cuncret adurvons per mustré su zeche che n possa udëi, pië ite y ciarcë.

Mama y viere ie inuemes cuncrec.Amor y legrëza ie inuemes astrac.

Ciuldì adurvons'a n inuem cuncret?

L INUEM CUNCRET Y L INUEM ASTRAT

INUEMES CUNCREC NOMI CONCRETI KONKRETE NAMEN CONCRETE NOUNS

l'ava la nonna die Großmutter the grandmother

l jurman il cugino der Cousin the cousin

la vacia la mucca die Kuh the cow

l cian il cane der Hund the dog

la valeda la vallata das Tal the valley

l crëp la montagna der Berg the mountain

Page 67: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5B-5C-5D

65

N inuem astrat adurvons per mustré su na idea, na emozion, n fat o n'azion, chël uel dì velch che n ne possa nia udëi, nia pië ite y nia ciarcë.

Ciuldì adurvons'a n inuem astrat?

INUEMES ASTRAC NOMI ASTRATTI ABSTRAKTE NAMEN ABSTRACT NOUNS

l devertimënt il divertimento der Spaß the fun

l frëit il freddo die Kälte the cold

l tof l’odore der Geruch the smell

la fam la fame der Hunger the hunger

la belëza la bellezza die Schönheit the beauty

la tëma la paura die Angst the fear

Page 68: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 69: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 70: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1A

1B+C

68

L ARTICUL

Vëije che i inuemes à suvënz na parola che ti va danora, coche la man, l dëit. Cie ie pa la y l?

Ciuldì adurvons’a n articul?

Chisc ie articuli.

L articul adurvons per acumpanië l inuem. L ie na parola che ne possa nia sté da sëula.

la lënga la lingua die Zunge the tonguel sumenton il mento das Kinn the chinla ondles le unghie die Nägel the nailsi piesc i piedi die Füße the feetna man una mano eine Hand a handn uedl un occhio ein Auge an eye

Page 71: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A

2B

69

L ARTICUL TL FEMININ Y L ARTICUL TL MASCULIN

Vëije che l inuem à datrai la danora y datrai l, coche la man y l dëit. Can tulons’a la y can tulons’a l?

Vëije che l ie nce datrai l’ dan l inuem, coche pra l’ondla. Can tulons’a chësc articul?

tulons canche l inuem ie feminin.

tulons canche l inuem ie mascolin.

tulons canche l inuem tl feminin mët man cun n vocal.

feminin masculin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

la bocia l nés la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand

la giama l col la gamba lo gnomo die Hüfte der Hals das Bein the leg

l'ondla l’uedl l’unghia l’occhio die Nase der Mund das Kinn the nose

Page 72: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

MËT A VERDA !

2C

70

L ie datrai paroles che ie masculines tl ladin y tl talian, ma feminines tl tudësch: l nés il naso die Nase the nose

L ie datrai paroles che ie feminines tl ladin y tl talian, ma masculines o neutreles tl tudësch:la giama la gamba das Bein the leg

L ie datrai paroles che ie masculines tl ladin, ma feminines tl talian y tl tudësch:l uf l’anca die Hüfte the hip

LECORDETE che tl talian iel nce l articul tl masculin lo che ne cunescion nia tl ladin. Lo acumpanieia inuemes che mët man cun gn-, ps-, s+ consonant x-, y-, z-:

lo gnomolo psicologolo scivololo xilofonolo yetilo zaino

LECORDETE che tl tudësch iel nce l articul das che ne cunescion nia tl ladin. Das acumpanieia inuemes neutrei:

das Augedas Beindas Haar

LECORDETE che tl nglëisc ons mé un n articul, the:

the handthe legthe nose

Page 73: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3B+C

3A

71

L ARTICUL TL SINGULER Y L ARTICUL TL PLUREL

Vëije che l possa vester trëi articuli, coche la man, l dëit, i dëic. Ce desfrënza iel pa danter l y i?

Co iela pa cun l plurel tl feminin?

l adurvons canche l inuem ie tl masculin y tl singuleri adurvons canche l inuem ie tl masculin y tl plurel.

Tl feminin ons l articul la sibe tl singuler che tl plurel.

singuler plurel singolare plurale Singular Plural singular plural

la bocia la boces la bocca le bocche die Hand die Hände the hand the hands

la giama la giames la gamba le gambe der Fuß die Füße the leg the legs

la lënga la lënghes la lingua le lingue die Knie die Knie the nose the noses

singuler plurel singolare plurale Singular Plural singular plural

l nés i nesc il naso i nasi die Hand die Hände the hand the hands

l giat i giac lo gnomo gli gnomi der Fuß die Füße the leg the legs

l uedl i uedli l'occhio gli occhi die Knie die Knie the nose the noses

Page 74: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

72

die Nase die Nasen der Fuß die Füße das Auge die Augen

the hand the handsthe leg the legsthe nose the noses

LECORDETE che tl tudësch adurvons for l articul die tl plurel, unfat sce l inuem ie tl feminin, tl masculin o tl neutrum:

LECORDETE che tl nglëisc tulons for l medem articul the, sibe tl singuler che tl plurel:

3C

Page 75: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4A

73

L ARTICUL DETERMINATIF Y L ARTICUL INDETERMINATIF

Bita, muesse jì dal dutor. É mel a na giama. La giama drëta me fej mel.

Puere Cëch! Ciuldì toles’a n iede na giama y n iede la giama? Ce desfrënza iel pa danter na y la?

La ie n articul determinatif. Na ie n articul indeterminatif.

L articul determinatif tulons canche savon avisa ce inuem che minon, coche: La giama drëta me fej mel.

Can tulons’a l articul determinatif?

feminin masculin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

la bocia l nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand

la man l giat la mano lo gnomo die Hüfte der Knochen das Bein the leg

la lënga l uedl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Kinn the nose

Page 76: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4B+C

74

Can adurvons n articul indeterminatif?

feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

na bocia n nés una bocca un naso eine Hand ein Fuß ein Auge a hand

na man n giat una mano uno gnomo eine Hüfte ein Knochen ein Bein a leg

na lënga n uedl una lingua un occhio eine Nase ein Mund ein Kinn a nose

Iel pa nce tl plurel n articul determinatif y n articul indeterminatif?

No! Tl plurel ons mé l articul determinatif.la mans i uedli

L articul indeterminatif adurvonscanche ne savon nia avisa ce inuem che minon, coche:É mel a na giama

Page 77: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

MËT A VERDA !

5A+B

75

+ NA + N

A a na boza a n liber

DA da na boza da n liber

DE de na boza de n liber

TE te na boza te n liber

+ EINE + EIN + EIN

AN an einer Flasche an einem See an einem Buch

an eine Flasche an einen See an ein Buch

BEI bei einer Flasche bei einem See bei einem Buch

IN in einer Flasche in einem See in einem Buch

in eine Flasche in einen See in ein Buch

VON von einer Flasche von einem See von einem Buch

ZU zu einer Flasche zu einem See zu einem Buch

+ UNA + UN + UNO

A a una bottiglia a un libro a uno stadio

DA da una bottiglia da un libro da uno stadio

DI di una bottiglia di un libro di uno stadio

IN in una bottiglia in un libro in uno stadio

SU su una bottiglia su un libro su uno stadio

L articul indeterminatif messons for scrì destacà dala preposizion:

Page 78: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 79: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 80: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1A

1B+C

78

L AGETIF

Vëije che l ie mo paroles che acumpanieia l inuem, coche bruma, mol, nueves, vedli.Cie ie pa chësta paroles?

Ciuldì adurvons’a n agetif?

Chësta paroles ie agetifs.

L agetif adurvons per mustré coche l inuem ie.

la brea bruma i pantaloni blu die blaue Hose the blue trousersla pluses nueves le camicette nuove die neuen Blusen the new blousesl guant mol il vestito bagnato das nasse Kleid the wet dressi udleies vedli gli occhiali vecchi die alten Brillen the old glasses

Page 81: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A

79

L AGETIF TL FEMININ Y L AGETIF TL MASCULIN

Ons’a nce per i agetifs na forma feminina y na forma masculina, coche on bele udù pra l inuem y pra l articul?

Bravia Bita, avisa! L depënd for dal inuem sce l agetif ie feminin o masculin.

Sce l inuem ie masculin, ie nce l agetif masculin.

Sce l inuem ie feminin, ie nce l agetif feminin.

la joca nëta la giacca pulita die saubere Jacke the clean jacketla joca vedla la giacca vecchia die alte Jacke the old jacketla joca ghiela la giacca gialla die gelbe Jacke the yellow jacket

l mantel nët il cappotto pulito der saubere Mantel the clean coatl mantel vedl il cappotto vecchio der alte Mantel the old coatl mantel ghiel il cappotto giallo der gelbe Mantel the yellow coat

Page 82: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

80

Co ie pa la forma feminina y co ie pa la forma masculina dl agetif?

Coche on bele udù pra l inuem, à la forma feminina suvënz -A ala fin.La forma masculina à suvënz n consonant o i vocai -E o -O ala fin.

Datrai à l agetif tl feminin n sonn dëibl dan -A, ma che ie sterch tl masculin.

feminin masculinla tascia mujela l ciapel mujel la tascia nëta l ciapel nët la tascia vedla l ciapel vedl

la tascia lizia l ciapel lizela tascia tumia l ciapel tumela tascia stroliga l ciapel stroligo

feminin masculinla tascia grija l ciapel grisc la tascia sportiva l ciapel sportif la tascia vërda l ciapel vërt

2B

Page 83: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

81

Iel pa nce tl talian la medema regules coche tl ladin?

Tl feminin sci! Iló à l agetif suvënz -A ala fin. Tl masculin no! Iló à l agetif suvënz -O ala fin.

Datrai ons la medema forma per l feminin y per l masculin.

femminile maschilela borsa morbida il cappello morbido la borsa pulita il cappello pulito la borsa vecchia il cappello vecchio

femminile maschilela borsa elegante il cappello elegante la borsa pesante il cappello pesante la borsa verde il cappello verde

Page 84: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

82

Co iela pa tl tudësch?

Tl tudësch iel autramënter che tl ladin y tl talian. Sce on l articul die/der/das dan l inuem ons for -E ala fin dla parola, unfat sce l ie feminin, masculin o neutrel:

Tl nglëisc resta l agetif for unfat.

Y tl nglëisc pa?

Feminin Maskulin Neutrumdie elegante Tasche der elegante Hut das elegante Kleid die saubere Tasche der saubere Hut das saubere Kleiddie alte Tasche der alte Hut das alte Kleid

the elegant dress the dirty dress the old dress

Pra chësta regules de basa iel sambën mo de plu ezezions. Chëstes unirà tratedes plu inant.

2C

Page 85: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

83

L AGETIF TL SINGULER Y L AGETIF TL PLUREL

Sce l inuem y l agetif se astiela unfat tl feminin y tl masculin, pona rati che l sibe nscila nce tl singuler y tl plurel!

Bravia Bita, avisa!

L agetif tl feminin à tlplurel scialdi -ES ala fin.

L ie coche pra l inuem. Canche l agetif tl masculin y tl singuler à n consonant ala finti njuntons tl plurel suvënz -S.

Y co iela pa tl masculin?

singuler plurella ciamëija curta la ciamëijes curtesla ciamëija nueva la ciamëijes nuevesla ciamëija strënta la ciamëijes strëntes

singuler plurell buton brum i butons brumsl buton modern i butons modernsl buton fin i butons fins

3A

3B

Page 86: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

84

Canche l agetif tl masculiny tl singuler à -R ti njuntons -ES, canche l à -F ala fin mudons-F cun -VES.

singuler plurell buton scur i butons scuresl buton valif i butons valivesl buton dur i butons dures

Page 87: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

85

singuler plurell nëine puere i nëinesc puerescl lere grove i leresc grovescl chëune lize i chëunesc lizi

l capo biondo i capi biondil mostro furbo i mostri furbil paiazo stroligo i paiazi strolighi

Canche l agetif tl masculin ytl singuler à -E o -O ala fin baratons tl plurelchisc vocai cun -I o -ESC.

Page 88: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

86

Iel pa nce tl talian la medema regules?

Tl feminin no! Coche pra l inuem mudons tl plurel -A cun -E.

Tl masculin sci! Iló mudons tl plurel coche tl ladin -O cun -I.

Cun -E iela autramënter. Nce -E baratons tl talian cun -I.

singolare pluralela camicia corta le camicie cortela camicia nuova le camicie nuovela camicia stretta le camicie strette

singolare pluraleil bottone giallo i bottoni gialliil bottone morbido i bottoni morbidiil bottone nuovo i bottoni nuovi

il bottone elegante i bottoni eleganti il bottone brillante i bottoni brillantiil bottone verde i bottoni verdi

Page 89: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

87

Co iela pa tl tudësch?

Tl tudësch iel autramënter che tl ladin y tl talian. Sce on l articul die/der/das dan l agetif tl singuler, njuntons -N tl plurel, unfat sce l agetif ie feminin, masculin o neutrel.

Tl nglëisc iel drët scëmpl, l agetif resta unfat, sibe tl singuler che nce tl plurel.

Y tl nglëisc pa?

Pra chësta regules de basa iel sambën mo de plu ezezions. Chëstes unirà tratedes plu inant.

Singular Pluraldie neue Hose die neuen Hosender blaue Knopf die blauen Knöpfedas weiche Hemd die weichen Hemden

singular pluralthe blue button the blue buttonsthe new button the new buttonsthe soft button the soft buttons

3C

Page 90: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

88

L AGETIF NUMEREL

Bita, te scinche doi varëtes!

Doi ie n agetif numerel.

Sce capësce drët, sënten ite chisc agetifs for dan l inuem!

De gra, Cëch! Ma ce parola ie pa doi?

Ciuldì adurvons'a n agetif numerel?

L agetif numerel adurvons a cumpedé y a numeré inuemes.

Bravia Bita, avisa!

trëi cazinescater tacuinsla terza tascia l cuart buton

4A

Page 91: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

89

Ce desfrënza iel pa danter trëi y terza o cater y cuart?

0 nul zero null zero

1 un uno eins one

2 doi due zwei two

3 trëi tre drei three

4 cater quattro vier four

5 cinch cinque fünf five

6 sies sei sechs six

7 set sette sieben seven

8 ot otto acht eight

9 nuef nove neun nine

10 diesc dieci zehn ten

11 undesc undici elf eleven

12 dodesc dodici zwölf twelve

13 trëdesc tredici dreizehn thirteen

14 catordesc quattordici vierzehn fourteen

15 chindesc quindici fünfzehn fifteen

16 sëidesc sedici sechzehn sixteen

17 dejesset diciassette siebzehn seventeen

18 dejedot diciotto achtzehn eighteen

19 dejenuef diciannove neunzehn nineteen

20 vint venti zwanzig twenty

21 vintun ventuno einundzwanzig twenty-one

22 vintedoi ventidue zweiundzwanzig twenty-two

23 vintetrëi ventitré dreiundzwanzig twenty-three

24 vintecater ventiquattro vierundzwanzig twenty-four

Ai agetifs numerei coche trëi o cater ti dijons agetifs numerei cardinei. Chisc adurvons a mustré su l numer dl inuem che i acumpanieia:

Page 92: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

MËT A VERDA !

90

A desfrënza dai agetifs che on udù nchina śën ne se muda l agetif numerel cardinel nia:

Pia à trëi butons. Pia ha tre bottoni. Pia hat drei Knöpfe. Pia has three buttons.

Pia á un n buton.

Maria à trëi culanes. Maria ha tre collane. Maria hat drei Halsketten. Mary has three necklaces.

Maria á una na culana.

25 vintecinch venticinque fünfundzwanzig twenty-five

26 vintesies ventisei sechsundzwanzig twenty-six

27 vintesset ventisette siebenundzwanzig twenty-seven

28 vintot ventotto achtundzwanzig twenty-eight

29 vintenuef ventinove neunundzwanzig twenty-nine

30 trënta trenta dreißig thirty

40 caranta quaranta vierzig forty

50 cincanta cinquanta fünfzig fifty

60 sessanta sessanta sechzig sixty

70 setanta settanta siebzig seventy

80 utanta ottanta achtzig eighty

90 nuvanta novanta neunzig ninety

100 cënt cento hundert a hundred

1000 mile mille tausend thousand

Mé tl ladin ons per l 1 nce na forma feminina:

Page 93: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

91

Ai agetifs numerei coche terza o cuart ti dijons agetifs numerei ordinei. Chisc adurvons a mustré su l orden dl inuem che i acumpanieia:

1. prima/prim/primes/prims

prima/primo/ prime/primi

erste/erster/ erstes/ erste

first

2. segonda/segondo/segondes/segondi

seconda/secondo/ seconde/secondi

zweite/zweiter/zweites/zweite

second

3. terza/terz/terzes/terc

terza/terzo/ terze/terzi

dritte/dritter/drittes/dritte

third

4. cuarta/cuart/cuartes/cuarc

quarta/quarto/ quarte/quarti

vierte/vierter/ viertes/vierte

fourth

5. cuinta/cuint/cuintes/cuinc

quinta/quinto/ quinte/quinti

fünfte/fünfter/ fünftes/fünfte

fifth

6. sesta/sest/sestes/sesć

sesta/sesto/ seste/sesti

sechste/sechster/sechstes/sechste

sixth

7. setima/setim/setimes/setims

settima/settimo/ settime/settimi

siebte/siebter/siebtes/siebte

seventh

8. utava/utaf/utaves/utafs

ottava/ottavo/ ottave/ottavi

achte/achter/ achtes/achte

eighth

9. nona/nono/nones/noni

nona/nono/ none/noni

neunte/neunter/ neuntes/neunte

ninth

10. diescejima/diescejim/diescejima/diescejims

decima/decimo/ decime/decimi

zehnte/zehnter/zehntes/zehnte

tenth

11. undescejima/undescejim/undescejimes/undescejims

undicesima/ undicesimo/ undicesime/ undicesimi

elfte/elfter/elftes/elfte

eleventh

Page 94: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4B+C

92

12. dodescejima/dodescejim/dodescejimes/dodescejims

dodicesima/ dodicesimo/ dodicesime/ dodicesimi

zwölfte/zwölfter/zwölftes/zwölfte

twelfth

13. trëdescejima/trëdescejim/trëdescejimes/trëdescejims

tredicesima/tredicesimo/ tredicesime/tredicesimi

dreizehnte/dreizehnter/ dreizehntes/dreizehnte

thirteenth

14. catordescejima/catordescejim/catordescejimes/catordescejims

quattordicesima/quattordicesimo quattordicesime/quattordicesimi

vierzehnte/ vierzehnter/ vierzehntes/ vierzehnte

fourteenth

15. chindescejima/chindescejim/chindescejimes/chindescejims

quindicesima/quindicesimo/quindicesime/quindicesimi

fünfzehnte/ fünfzehnter/ fünfzehntes/ fünfzehnte

fifteenth

16. sëidescejima/sëidescejim/sëidescejimes/sëidescejims

sedicesima/sedicesimo/sedicesime/sedicesimi

sechzehnte/sechzehnter/ sechzehntes/sechzehnte

sixteenth

17. dejessetejima/dejessetejim/dejessetejimes/dejessetejims

diciassettesima/diciassettesimo/ diciassettesime/diciassettesimi

siebzehnte/ siebzehnter/ siebzehntes/ siebzehnte

seventeenth

18. dejedotejima/dejedotejim/dejedotejimes/dejedotejims

diciottesima/ diciottesimo/ diciottesime/ diciottesimi

achtzehnte/achtzehnter/ achtzehntes/achtzehnte

eighteenth

19. dejenuevejima/dejenuevejim/dejenuevejimes/dejenuevejims

diciannovesima/diciannovesimo/diciannovesime/diciannovesimi

neunzehnte/ neunzehnter/ neunzehntes/ neunzehnte

nineteenth

20. vintejima/vintejim/vintejimes/vintejims

ventesima/ ventesimo/ ventesime/ ventesimi

zwanzigste/ zwanzigster/ zwanzigstes/ zwanzigste

twentieth

Page 95: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5B+C

93

L AGETIF POSSESSIF3A

Cie ie pa n agetif possessif?

L agetif possessif adurvons a mustré su de chi che zeche ie.

L me sà che nce chësta sort de agetifs ebe na forma tl feminin y tl masculin, na forma tl singuler y tl plurel, diji pa drët?

Bravia Bita, avisa! L agetif possessif possa vester tl feminin y tl masculin, tl singuler y tl plurel:

mi pereti cëurasi ciapiei nosta brees

femininmi tascia ti tascia si tascianosta tascia vosta tascia si tascia

femininmi tasces ti tasces si tascesnosta tasces vosta tasces si tasces

masculin mi ciapel ti ciapel si ciapelnosc ciapel vosc ciapel si ciapel

masculin mi ciapiei ti ciapiei si ciapieinosc ciapiei vosc ciapiei si ciapiei

SINGULER PLUREL

Page 96: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

94

Iel pa nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc agetifs possessifs?

Sambën:

femminilela mia borsa la tua borsa la sua borsala nostra borsa la vostra borsa la loro borsa

Femininmeine Tasche deine Tasche ihre Tasche seine Tasche unsere Tasche eure Tasche ihre Tasche

my hat your hat her hat his hat its hat our hat your hat their hat

femminilele mie borse le tue borse le sue borsele nostre borsele vostre borse le loro borse

Neutrummein Kleid dein Kleid ihr Kleid sein Kleid unser Kleid euer Kleid ihr Kleid

maschileil mio cappello il tuo cappello il suo cappelloil nostro cappello il vostro cappello il loro cappello

Maskulinmein Hut dein Hut ihr Hut sein Hut unser Hut euer Hut ihr Hut

my hats your hats her hats his hats its hats our hats your hats their hats

maschile i miei cappelli i tuoi cappelli i suoi cappellii nostri cappelli i vostri cappelli i loro cappelli

meine Hüte, Taschen, Kleiderdeine Hüte, Taschen, Kleider ihre Hüte, Taschen, Kleider seine Hüte, Taschen, Kleider unsere Hüte, Taschen, Kleider eure Hüte, Taschen, Kleider ihre Hüte, Taschen, Kleider

SINGOLARE

SINGULAR

SINGULAR PLURAL

PLURALE

PLURAL

MËT A VERDA !

L articul adurvons dan l agetif possessif adurvons mé tl talian:

mi tascia la mia borsa meine Tasche my bag

Page 97: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 98: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

96

L PRONOM

Cie ie pa chëstes paroles: la sona, l sona, les sona, i sona?

Chisc ie pronoms.

L pronom adurvonsmpede l inuem.

La secretera lëura. La lëura.Paul sona. L sona.

Ana y Maria conta. Les conta.I mutons sauta. I sauta.

Ciuldì adurvons'a n pronom?

1A

1B+C

Page 99: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

97

L PRONOM PERSUNEL

É mparà i pronoms la sona, l sona, les sona, i sona. Iel pa mé chisc?

Co ti dijons’a a chisc pronoms?

No! L n ie deplù.

A chisc pronoms ti dijons pronoms persunei.

LECORDETE che tl talian sentons ite i pronoms autramënter che tl ladin. Chësc mparons plu inant.

Tome. Cado. Ich falle. I fall. Te tomes. Cadi. Du fällst. You fall. La toma. L toma.

Sie fällt. Er fällt. Es fällt.

She falls. He falls. It falls.

Tumon. Cadiamo. Wir fallen. We fall. Tumëis. Cadete. Ihr fällt. You fall. Les toma. I toma.

Ie Bita tome.

Cadono. Sie fallen. They fall.

Cade.

2A

2B+C

Page 100: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

98

L PRONOM PERSUNEL NIA AZENTÀ Y L PRONOM PERSUNEL AZENTÀ

Tu ies na maladëta! Te ies na bona de ladin.

Can adurvons'a n pronom persunel nia azentà?

De gra Cëch! Ciuldì adroves’a n iede tu y n iede te?

I pronoms persunei possa vester nia azentei, coche te sones, la sona, l sona o azentei, coche tu sones, ëila sona, ël sona.

L pronom personal nia azentà adurvons canche rujenon n generel.

Pronoms persunei nia azenteiSone. Te sones. La sona. L sona. Sunon. Sunëis. Les sona.I sona.

3A

Page 101: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

99

Pronoms persunei azenteiIe sone y nia tu. Tu sones y nia ie. Ëila sona y nia ël. Ël sona y nia ëila.Nëus sunon y nia vo. Vo sunëis y nia nëus. Ëiles sona y nia ëi.Ëi sona y nia ëiles.

Can adurvons’a n pronom persunel azentà?

L pronom persunel azentà adurvons canche ulon ti dé mpurtanza ala persona, al tier o ala cossa.

Iel pa nce tl talian pronoms persunei?

Sci! Tl talian iel nce pronoms persunei.

Io suono.Tu suoni.Lei suona.Lui suona.Noi suoniamo.Voi suonate.Loro suonano.

LECORDETE che adurvon for mé un n pronom, chël nia azentà o chël azentà: Te sones. o Tu sones.

Page 102: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

100

Ie sone y no tu. Tu sones y no ie. Ëila sona y no ël. Ël sona y no ëila.Nëus sunon y no vo. Vo sunëis y no nëus. Ëiles sona y no ëi.Ëi sona y no ëiles.

Io suono e non tu.Tu suoni e non io. Lei suona e non lui. Lui suona e non lei.Noi suoniamo e non voi.Voi suonate e non noi.

Loro suonano e non io.

Ich spiele. Du spielst. Sie spielt. Er spielt. Es spielt.Wir spielen. Ihr spielt. Sie spielen.

I play.You play.She plays.He plays.It plays.We play.You play.They play.

Can i adurvons'a?

Can i adurvons’a?

Tl talian adurvons i pronoms persunei mé canche on tl ladin i pronoms persunei azentei, chël uel dì canche ulon ti dé mpurtanza ala persona, al tier o ala cossa.

Tl tudësch y tl nglëisc adurvons for i pronoms persunei.

Tl tudësch y tl nglëisc ons ënghe mé una na sort de pronom persunel.

3B

3C+D

Page 103: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

101

L PRONOM REFLESSIF

Bita, śën sons slizià te n paltan. Me leve pa la ciotes.

Chësc ie n pronom reflessif.

Cie ie pa me che te adroves pra me leve?

Ciuldì adurvons’a n pronom reflessif?

L pronom reflessif adurvons per dì che n fej zeche a sé nstësc.

Ie me leve.

Tu te leves.

Ëila se leva.

Ël se leva.

Nëus se lavon.

Vo ve lavëis.

Ëiles se leva.

Ëi se leva.

4A

4B

Page 104: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

102

Iel pa nce pronoms reflessifs tl talian, tl tudësch y tl nglëisc?

Sambën:

Ie me leve. (Io) mi lavo. Ich wasche mich. I wash myself.Tu te leves. (Tu) ti lavi. Du wäschst dich. You wash yourself.Ëila se leva. (Lei) si lava. Sie wäscht sich. She washes herself.

Ël se leva. (Lui) si lava. Er wäscht sich. He washes himself.Es wäscht sich. It washes itself.

Nëus se lavon. (Noi) ci laviamo. Wir waschen uns. We wash ourselves.Vo ve lavëis. (Voi) vi lavate. Ihr wascht euch. You wash yourselves.Ëiles se leva.

(Loro) si lavano.

Sie waschen sich. They wash themselves.Ëi se leva.

4C

Page 105: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

103

L PRONOM POSSESSIF

Cëch, te me es tëut mi ciapel!

No! Chësc ie l mie.

Can adroves’a n pronom possessif?

Si scola ie te paesc. La nosta ie plutosc dalonc.

Avisa coche on bele udù pra l agetif possessif, adurvons l pronom possessif per mustré su de chi che na persona, n tier o na cossa ie.

Ciuldì adroves’a l articul dan mie?

Mie ie te chësc cajo n pronom possessif, daviadechël muessi tò l articul!

5A

Page 106: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

104

Ce desfrënza iel pa pona danter n agetif possessif y n pronom possessif?

L agetif possessif acumpanieia l inuem y l pronom possessif sta mpede l inuem.

Mi, si, vosc ie te chësc cajo agetifs, ajache i acumpaniëia i inuemes mecanich, scola, ciamp dal sport.

L tie, la nosta, l sie ie te chësc cajo pronoms, ajache i sta mpede i inuemes mecanich, scora, ciamp dal sport.

Iel pa nce pra l pronom possessif na forma tl feminin y tl masculin, na forma tl singuler y tl plurel?

Sambën!

Agetif possessif

Mi auto ie dal mecanich,Si scola ie te paesc,Vosc ciamp dal sport ie grant,

Pronom possessif

l tie ie bele cuncià. la nosta ie dalonc. l sie ie pitl.

5B

Page 107: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

femminilela mia la tua la suala nostra la vostra la loro

femininla miala tiala sia la nosta la vostala sia

Femininmeinedeine ihre seine unsereeure ihre

mineyours hers / his / its ours yours theirs

femminilele mie le tue le suele nostrele vostre le loro

femininla mies la ties la siesla nostes la vostes la sies

Neutrummein dein ihr sein unser euer ihr

maschileil mio il tuo il suo il nostro il vostroil loro

masculinl mie l tie l sie l nost l vostl sie

Maskulinmein dein ihr sein unser euer ihr

maschile i miei i tuoi i suoii nostri i vostri i loro

masculin i miei i tieii sieii nosc i vosci siei

meinedeine ihre seine unsere eure ihre

SINGOLARE

SINGULER

SINGULAR

SINGULAR + PLURAL

Possesivpronomen

Pronomi possessivi

Pronoms possessifs

Possessive pronouns

PLURALE

PLUREL

PLURAL

105

5B

Page 108: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

106

MËT A VERDA !

Chësc ne ie nia mi maester, ma l tie. Questo non è il mio maestro, ma il tuo.Das ist nicht mein Lehrer, sondern der deine.

Das ist nicht meine Lehrerin, sondern deine.Das ist nicht mein Lehrer, sondern deiner.Das ist nicht mein Haus, sondern deines.

Dan l pronom possessif adurvons for l articul:

Tl tudësch tulons suvënz demez l articul dan l pronom possessif, ma perchël messons njunté ala fin dl pronom -E sce l ie tl feminin, -ER sce l ie tl masculin y -ES sce l ie tl neutrum:

Tl nglëisc n’adurvons degun articul dan l pronom possessif:

This is not my teacher, but yours.

5C

Page 109: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 110: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

108

L VERB

Cie ie pa chësta paroles:suné, lië, ulëi, bater, durmí?

Ciuldì adurvons'an verb?

Chësta paroles ie verbs.

N verb adurvons per mustré su cie che n fej.

Te dormes. Dormi. Du schläfst. You sleep. L mord. Morde. Er beißt. He bites. Les conta. Raccontano. Sie erzählen. They tell.

1A

1B+C

Page 111: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

109

VESTER Y AVËI

Cie ie pa vester y avëi?

Cie ie pa n verb ausilier?

Te posses avëi chësta formes:

Vester y avëi ie verbs ausilieres.

N verb ausilier ie n verb che senton ite dan n auter verb.

Son stata te bosch. L vënt à suflà. La pleces à zitrà. Les ie tumedes ju.

VESTER AVËI

ie son ie étu ies tu esëila/ël ie ëila/ël ànëus son nëus onvo sëis vo ëisëiles/ëi ie ëiles/ëi à 2B

2A

Page 112: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

110

Iel pa nce verbs ausilieres tl talian, tl tudësch y tl nglëisc?

Sambën:

VESTER AVËI ESSERE AVERE

ie son é (io) sono hotu ies es (tu) sei hai

ëila/ël ie à (lei/lui) è ha

nëus son on (noi) siamo abbiamovo sëis ëis (voi) siete aveteëiles/ëi ie à (loro) sono hanno

SEIN HABEN TO BE TO HAVEich bin habe I am havedu bist hast you are havesie/er/es ist hat she/he/it is haswir sind haben we are haveihr seid habt you are havesie sind haben they are have

2C

Page 113: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

111

ie son + e ie sonetu son + es tu sones

ëila/ël son + a ëila/ël sonanëus sun + on nëus sunonvo sun + ëis i sunëisëiles/ëi son + a ëiles/ëi sona

LA CONIUGAZION DI VERBS

Sce vëije drët, se muda la fin dl verb coche: ie sone, tu sones, ëila sona. Diji pa drët?

Bravia Bita, avisa!Chësta ie la coniugazion dl verb.

La fin dl verb se muda ajache l se muda l pronom che ti va danora.

Ciuldì se muda pa la fin dl verb?

2C

Page 114: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

A chësta formes ti dijons infinitifs!

2B

112

Vëije che nia for ne à l verb n inuem o n pronom che ti va danora, coche suné y crí.Co tl dijons’a a chësta forma?

Vëije nce che l infinitif ne ie nia for unfat ala fin, coche suné, ulëi, bater y durmì.

Aldò dl vocal che l verb à ala fin desfrenzions cater coniugazions. Una na coniugazion à ala fin -É, coche suné, una -ËI coche plajëi, una -ER coche bater y una -Í coche durmí.

I. II. III. IV.-É -ËI -ER -Ì cujiné plajëi bater cujì sauté savëi morder durmìsuné ulëi regorer furnì

Page 115: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

113

Vën pa uni coniugazion coniugheda unfat?

-A ala fin vën mé dant tla prima coniugazion y no tl’autres:La compania nuda. La companies nuda. La oma cianta. Les umans cianta. L joler jora. I joleri jora.

La scincunda plej. La scincundes plej. L cian mord. I cians mord. Maria dorm. Maria y Jan dorm.

La cater coniugazions ie bëndebò medemes.

-É -ËI -ER -Ì ie sone pleje bate dormetu sones plejes bates dormesëila/ël sona plej bat dorm

nëus sunon plajon baton durmionvo sunëis plajëis batëis durmieisëiles/ëi sona plej bat dorm

-ION y -EIS ala fin vën mé dant tla cuarta coniugazion y no tl’autres:Nëus durmion. Vo durmieis. Nëus rumpion. Vo rumpieis. Nëus union. Vo unieis.

Nëus nudon. Vo nudëis. Nëus plajon. Vo plajëis. Nëus murdon. Vo murdëis.

LECORDETE che l ie chësta desfrënzes:

Page 116: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

No! Tl talian iel trëi coniugazions. Una na coniugazion à ala fin -ARE coche suonare, una -ERE coche piacere y una -IRE coche dormire.

114

Iel pa nce tl talian cater coniugazions de verbs coche tl ladin?

Se muda pa la fin dl verb nce tl talian?

Sambën:

I. II. III.

-ARE -ERE -IREcucinare piacere cucire saltare sapere dormiresuonare volere vestire

-ARE -ERE -IRE

(io) suono piaccio dormo(tu) suoni piaci dormi(lei/lui) suona piace dorme(noi) suoniamo piacciamo dormiamo(voi) suonate piacete dormite(loro) suonano piacciono dormono

Page 117: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

115

kochen laufenspielen

to cook to runto play

Co iela pa tl tudësch y tl nglëisc?

Tl tudësch y tl nglëisc iel mé una coniugazion de verbs. Tl tudësch à belau duc i verbs -EN ala fin coche spielen. Tl nglëisc à i verbs for la parola TO che ti va danora coche to play.

Se muda pa la fin dl verb nce tl tudësch y tl nglëisc?

Tl tudësch bën. Tl nglëisc se muda mé una na persona:

ich spiele I play

du spielst you playsie/er/es spielt she/he/it playswir spielen we playihr spielt you playsie spielen they play

3C

Page 118: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

116

I TËMPS

Vëije che pudon adurvé n verb per dì canche l vën fat zeche, diji pa drët?

Maria sunova. Maria sona. Maria sunerá.

Bravia Bita, avisa!L verb adurvons per mustré su l tëmp, te chël che na persona, n tier o na cossa fej zeche.

Sce capësce drët, pona savons cun la frasaMaria sona cie che Maria fej śën, Maria sunova cie che la fajova dant Maria sunerà cie che la fajerà daldò.

Bravia Bita, avisa! Chisc ie i tëmps scëmpli:

Maria sona suzed śën prejënt

Maria sunova ie suzedù dant imperfet

Maria sonarà suzederà daldò futur

4A

Page 119: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4B+C

117

Se muda pa nce la coniugazion sce l verb ie tl prejënt, tl imperfet y tl futur?

Sambën:

PREJËNTie sone pleje bate dormetu sones plejes bates dormesëila/ël sona plej bat dormnëus sunon plajon baton durmionvo sunëis plajëis batëis durmieisëiles/ëi sona plej bat dorm

IMPERFETie sunove plajove batove durmivetu sunoves plajoves batoves durmivesëila/ël sunova plajova batova durmivanëus sunan plajan batan durmianvo sunais plajais batais durmiaisëiles/ëi sunova plajova batova durmiva

FUTURie suneré plajeré bateré durmirétu suneres plajeres bateres durmiresëila/ël sunerà plajerà baterà durmirànëus suneron plajeron bateron durmironvo sunerëis plajerëis baterëis durmirëisëiles/ëi sunerà plajerà baterà durmirà

Page 120: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

118

Iel pa nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc i medem tëmps?

Sambën:PRESENTE(io) suono piaccio dormo(tu) suoni piaci dormi(lei/lui) suona piace dorme(noi) suoniamo piacciamo dormiamo(voi) suonate piacete dormite(loro) suonano piacciono dormono

IMPERFETTO(io) suonavo piacevo dormivo(tu) suonavi piacevi dormivi(lei/lui) suonava piaceva dormiva(noi) suonavamo piacevamo dormivamo(voi) suonavate piacevate dormivate(loro) suonavano piacevano dormivano

PRÄSENS SIMPLE PRESENTich spiele I playdu spielst you playsie/er/es spielt she/he/it playswir spielen we playihr spielt you playsie spielen they play

IMPERFEKT SIMPLE PASTich spielte I playeddu spieltest you playedsie/er/es spielte she/he/it playedwir spielten we played

ihr spieltet you playedsie spielten they played

Page 121: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4D

119

Pra chisc tëmps de basa n iel sambën mo d'autri. Chisc unirà tratei plu inant.

FUTURO(io) suonerò piacerò dormirò(tu) suonerai piacerai dormirai(lei/lui) suonerà piacerà dormirà(noi) suoneremo piaceremo dormiremo(voi) suonerete piacerete dormirete(loro) suoneranno piaceranno dormiranno

FUTUR FUTUREich werde spielen I will playdu wirst spielen you will playsie/er/es wird spielen she/he/it will playwir werden spielen we will playihr werdet spielen you will playsie werden spielen they will play

Page 122: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

120

L PASSÀ CUMPOST5A

5B

Aude che tl passà possen dìMaria sunova y Maria à sunà.

L passà cumpost furmons cun doi verbs: l verb ausilier vester o avëi y n verb tl partizip.

Maria à sunà.Piere ie tumà.

Maria À SUNÀ. Piere IE TOMÀ.

verb ausilier partizip

Bravia Bita, avisa!Al verb tla frasa Maria sunova ses che n ti dij imperfet. Al verb tla frasa Maria à sunà ti dijons passà cumpost.

Co furmons’a l passà cumpost?

Page 123: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

121

ie é sunà tu es sunà ëila à sunà ël à sunà

nëus on sunà vo ëis sunà ëiles à sunà ëi à sunà

ie son tumeda ie son tumà tu ies tumeda tu ies tumàëila ie tumeda ël ie tumà

nëus son tumedes nëus son tumeivo sëis tumades vo sëis tumeiëiles ie tumedes ëi ie tumei

Bravia Bita, avisa!

N partizip ie na forma dl verb che adurvon da furmé l passà cumpost.

Śën ei capì! Sce adurvon avëi resta la fin dl partizip unfat. Sce adurvon vester se muda la fin dl partizip.

Cie ie pa n partizip?

Adurvons'a chësta forma for da sëula?

No. La lion for cun avëi y ester.

Resta pa chësta forma for unfat?

No! Desfrenzion danter feminin, masculin, singuler y plurel.

Page 124: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

ich habe gespielt du hast gespielt sie hat gespielt er hat gespielt

wir haben gespielt ihr habt gespielt sie haben gespielt

ich bin gefallendu bist gefallensie ist gefallener ist gefallen

wir sind gefallenihr seid gefallensie sind gefallen

(io) ho suonato(tu) hai suonato(lei) ha suonato(lui) ha suonato

(noi) abbiamo suonato(voi) avete suonato(loro) hanno suonato

(io) sono caduta (io) sono caduto (tu) sei caduta (tu) sei caduto(lei) è caduta (lui) è caduto

(noi) siamo cadute (noi) siamo caduti(voi) siete cadute (voi) siete caduti(loro) sono cadute (loro) sono caduti

+

+

Iel pa ence tl talian, tl tudësch y tl nglëisc n partizip?

Sambën:

122

Page 125: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

123

Iel pa te uni coniugazion n partizip?

II -ëila à pudù l à pudùles à pudùi à pudù

III -erla à scundùl à scundù les à scundù i à scundù

I -é la ie tumeda l ie tumàles ie tumedes i ie tumei

IV -ìla à cujìl à cujìles à cujìi à cujì

I have playedyou have playedshe has playedhe has played

we have playedyou have playedthey have played

I have fallenyou have fallen she has fallenhe has fallen

we have fallenyou have fallenthey have fallen

+

+

Page 126: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

124

Co iela pa tl talian, tl tudësch y tl nglëisc?

Cëleti a chësta tabela:

5C

LECORDETE che tl tudësch njuntons suvënz GE al mëter man dl partizip:

gespielt geredet gefallen

she has playedhe has playedthey have played

-ARE -ERE -IRE

(lei) ha suonato (lei) è caduta (lei) ha cucito(lui) ha suonato (lui) è caduto (lui) ha cucito(loro) hanno suonato (loro) sono cadute (loro) hanno cucito

(loro) sono caduti

sie hat gespielt sie hat geredet sie ist gefallener hat gespielt er hat geredet er ist gefallensie haben gespielt sie haben geredet sie sind gefallen

Page 127: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

125

Co ie pa l partizip di verbs ausilieres?

Chëstes ie la formes dl partizip di verbs ausilieres:

VESTER AVËI ESSERE AVEREstata stastates stac

abuda abù abudes abui

stata stato state stati

avuta avuto avute avuti

SEIN HABEN TO BE TO HAVEgewesen gehabt been had

Page 128: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

126

Page 129: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

127

Page 130: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

128

Page 131: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Ie vëije che l ie paroles che se muda coche la cësa nueva y la cëses nueves.Iel pa nce paroles che ne se muda nia?

1A

LA PARTICULES

Sci! A chëstes ti dijonsparticules.

Iel pa de plu sortes de particules?

Sambën:

la preposizion, per ejëmpl TE, CUNla congiunzion, per ejëmpl Y, CHEl averb, per ejëmpl INIER, ILÓ

Inier sons stat te bosch cun mi genitores y mi fra. Tan bel che l ie iló!

129

Page 132: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A

2B

Cie ie pa na preposizion? Vive a Bulsan. Te ves al mer cun ti genitores.Maria va da Tone.

130

LA PREPOSIZION

La preposizion ie na particula che mostra su coche doi paroles toca adum.

Iel pa mé chësta preposizions?

No!Chëstes ie mé chëles che adurvon l plu.

Page 133: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

131

Iel pa nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc preposizions?

Sambën:

Chësc ie n retrat de mi cësa.

Vive a Bulsan.

Maria va da Tone.

La scincunda ie dan porta.

Sëis te palestra.

Te ves al mer cun ti genitores.

Sun i crëps iel nëif.

La scincunda ie per té.

Danter la rames iel na coa.

Vënie te doi ëura.

Marendeie a cësa.

Vede a scola cun la curiera.

Das ist ein Bild von meinem Haus.

Ich wohne in Bozen.

Maria geht zu Anton.

Lydia kommt von der Schule.

Ihr seid in der Turnhalle.

Du fährst mit deinen Eltern ans Meer.

Auf den Bergen liegt noch Schnee.

Das Geschenk ist für dich.

Zwischen den Ästen liegt ein Nest.

Ich komme in zwei Stunden.

Ich esse zu Hause.

Ich fahre mit dem Bus in die Schule.

Questa è una foto di casa mia.

Abito a Bolzano.

Maria va da Antonio.

Lidia torna da scuola.

Siete in palestra.

Vai al mare con i tuoi genitori.

Sulle montagne c’è neve.

Il regalo è per te.

Tra i rami c’è un nido.

Arrivo fra due ore.

Pranzo a casa.

Vado a scuola in autobus.

This is a photo of my house.

I live in Bolzano.

Mary is going to Tony.

Lydia is coming from school.

You are in the sports hall.

You are going to the sea with your parents.

There is still snow on the mountains.

The gift is for you.

There is a nest between the branches.

I will come in two hours.

I have lunch at home.

I go to school by bus.

Page 134: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

132

Chësc ie n retrat DE mi cësa.Questa è una foto DI casa mia. Das ist ein Bild VON meinem Haus. This is a photo OF my house.

Vënie DA scola. Vengo DA scuola. Ich komme VON der Schule. I am coming FROM school.

Lena va DA si ava.Elena va DA sua nonna. Helene geht ZU ihrer Oma. Helen is going TO her grandmother.

Nia for ne curespuend la preposizions danter na rujeneda y l’autra:

MËT A VERDA !

Page 135: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3A

133

Ce blota la storia dl’orchestra di tieres! A ti cialé al ejëmpl ala posaunesvëiji che l articul vën tacà pra la preposizion, diji pa drët?

Bravia Bita, avisa!A chëstes ti dijons preposizions articuledes.

Possen pa scrì duta la preposizions adum cun i articuli?

No! Tl ladin vën mé chësta cater preposizions scrites adum cun l articul.

LA PREPOSIZION ARTICULEDA

+ LA + L + LA + I

A ala boza al liber ala bozes ai libriDA dala boza dal liber dala bozes dai libriDE dla boza dl liber dla bozes di libri TE tla boza tl liber tla bozes ti libri

Page 136: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3B

3C

134

L’autra preposizions vën scrites destachedes dal articul:

Ons’a nce tl talian la medema preposizions articuledes?

Dlongia la preposiziuns A, DA, DI y IN coche tl ladin, vën tl talian nce la preposizion SU scrita adum cun l articul.

Y co iela pa tl tudësch?

Nce tl tudësch iel n valgun caji de preposizions articuledes.

+ LA + L + LA + I

CUN cun la boza cun l liber cun la bozes cun i libri

DAN dan la boza dan l liber dan la bozes dan i libri

DO do la boza do l liber do la bozes do i libri

PE R per la boza per l liber per la bozes per i libri

SUN sun la boza sun l liber sun la bozes sun i libri

SOT sot ala boza sot al liber sot ala bozes sot ai libri

ZËNZA zënza la boza zënza l liber zënza la bozes zënza i libri

+ LA + IL + LO + LE + I + GLI

A alla bottiglia al libro allo stadio alle bottiglie ai libri agli stadi

DA dalla bottiglia dal libro dallo stadio dalle bottiglie dai libri dagli stadi

DI della bottiglia del libro dello stadio delle bottiglie dei libri degli stadi

IN nella bottiglia nel libro nello stadio nelle bottiglie nei libri negli stadi

SU sulla bottiglia sul libro sullo stadio sulle bottiglie sui libri sugli stadi

DIE DAS DAS

AN am Stadion ans Stadion

BEI beim Stadion

IN im Stadion ins Stadion

VON vom Stadion

ZU zur Flasche zum Stadion

Page 137: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4A

135

Cie ie pa na congiunzion?

La congiunzion ie na particula che adurvon a lië adum de plu paroles o de plu frases.

LA CONGIUNZION

Maie cërn y pësc.

I mutons se njinia l flucion y i pea via.

Iel pa bel o bur tëmp?

Ulëis’a cianté o ulëis’a suné?

La maestra dij che l mëil ie san.

Piere ie bon de sauté, ma l ne sà nia da nudé.

Ne sé nia sce vënie.

La congiunzion Y cunlieia i doi inuemescërnpësc

La congiunzion Y cunlieia la doi frases I mutons se njinia l flucion I pea via.

La congiunzion O cunlieia i doi agetifs belburt

La congiunzion O cunlieia la doi frases Ulëis’a cianté? Ulëis’a suné?

La congiunzion CHE cunlieia la doi frases La maestra dij.L mëil ie san.

La congiunzion MA cunlieia la doi frasesPiere ie bon de sauté.L ne sà nia da nudé.

La congiunzion SCE cunlieia la doi frases Ne sé nia.Vënie.

Page 138: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4B

136

Iel pa mo de autra congiunzions?

Sambën:

Jon cun i schi,canche l vën la nëif.

L seniëur damanda ulache l chino ie.

Lena ie tl liet ajache la ie amaleda. Tone spliega ciuldiche l bredla.

La congiunzion CANCHE dij l tëmp te chël che n fej velch.

La congiunzion ULACHE dij l post te chël che n fej velch.

La congiunzions AJACHE, CIULDICHE dij la rejon per chëla che n fej velch.

Page 139: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

4C

137

Maie cërn y pësc.

Iel pa bel o bur tëmp?

La maestra dij che l mëil ie san.

Piere ie bon de sauté, ma l ne sà nia da nudé.

Ne sé nia sce vënie.

Jon cun i schi, canche l vën la nëif.

L seniëur damanda ulache l chino ie.

Lena ie tl liet ajache la ie amaleda.

Tone spliega ciuldiche l bredla.

Ich esse Fleisch und Fisch.

Ist das Wetter schön oder schlecht?

Die Lehrerin sagt, dass der Apfel gesund ist.

Peter kann gut laufen,aber er kann nicht schwimmen.

Ich weiß nicht, ob ich komme.

Wir fahren Ski, wenn es schneit.

Der Gast fragt, wo sich das Kino befindet.

Helene liegt im Bett, weil sie krank ist.

Anton erklärt, warum er weint.

Mangio carne e pesce.

È bello o brutto tempo?

La maestra dice che la mela è sana.

Piero è bravo a correre, ma non sa nuotare.

Non so se vengo.

Andiamo a sciare quando nevica.

Il turista chiede dove si trova il cinema.

Elena è a letto, perché sta male.

Antonio spiega perché piange.

I eat meat and fish.

Is the weather good or bad?

The teacher says that the apple is healthy.

Peter is good at running, but he can’t swim.

I don’t know if I come.

We go skiing when it snows.

The tourist asks where the cinema is.

Helen is in bed, because she is ill.

Tony explains why he is crying.

Iel pa nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc congiunzions? Sambën:

Page 140: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

138

5A

L AVERB

Bita, jon śën dedora a se tripé!

Śën y dedora ie averbs!

Ciuldì adurvons’a n averb?

Maria sauta dedora.Piere va ncuei cun la roda.

Iel pa de plu sortes de averbs?

Ce blot! Ma dant muesses me tlarì ce paroles che śën y dedora ie!

Sci! Chëi che adurvon l plu ie i averbs de luech y i averbs de tëmp.

L averb adurvons a dé de plu informazions sun l verb.

Page 141: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5B+C

139

Maria sauta dedora.Dedite iel plu bon ciaut.Jan, sëntete tlo!

Piere va śën cun la roda. Duman à Lena n cunzert.La jita de mei ie ncuei.

Cie ie pa n averb de luech?

Chisc ie i averbs de luech che adurvon l plu:

Chisc ie i averbs de tëmp che adurvon l plu:

N averb de tëmp adurvons per dé dant canche zeche suzed o canche zeche vën fat.

Cie ie pa n averb de tëmp?

N averb de luech adurvons per dé dant ulache zeche suzed o ulache zeche vën fat.

tloiló dessot dessëuradlonchinió

quilà sotto sopradappertuttoda nessuna parte

hierdort darunter darüberüberallnirgends

herethere below above everywhere nowhere

fordatrai daldò dant suvënz mei

sempre talvoltadopoprimaspessomai

immer manchmal nachher zuerst oftnie

always sometimes afterfirstoften never

Page 142: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Avisa! Ue jì cun Bita a cialé coche cëla ora la Val Badia y ulache l ie l museum dla lores, ma a jì a pe fossel bën bendebò lonc. Mé bon che l ie la ferata dla Dolomites che nes mëina debota a destinazion.

Ma Cëch, chësta ferata ie pance tardiva assé. Aspiton bele dana mesëura.

L ie propi vëira, Cëch!Y cëla coche i vagons se sposta via y ca.

Cëla, la vën... Ce darì, a ti cialé a chësta ferata me dàl nmënt de udëi paroles che se muev: l ie na parola te uni vagon.

Savëis’a ulache son? Sun Frea.Aspiton la ferata dla Dolomites.

140

Page 143: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

Bitava

tla Val Badia.

La locomotiva ne possa pa nianca unì spusteda demassa. Chëla adurvons pu per jì cun la ferata. Chisc vagons che va via y ca me à fat deventé curiëusa. Tole pa inò mi udlon y vede a nrescì do ...Me ncunforte bele a fé chësc viac …L ie l prim iede che vede cun na ferata.

Avisa, mé l vagon restaurant resta for bel chiet.

141

Page 144: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 145: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

143

Page 146: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

1A

Maria ciaculea.

La blota ciampanes sona.

śën.Ëiles dessënia

144

Sé che l ie inuemes, articuli, pronoms, agetifs, verbs y particules. Cie vëniel pa ora sce lion adum chësta paroles?

Sce lion adum chësta paroles vëniel ora na frasa.

Possi pa furmé na frasa cun ce paroles che ue?

No! Te na frasa adurvons for n verb y na parola che muda l verb. Al verb ti dijons predicat y ala parola che muda l verb ti dijons soget.

LA FRASA

Bita, te ies na ciafita nteressanta y da ulëi bon.

Page 147: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

No! Pudon nce avëi de plu verbs o d’autra paroles che forma l predicat.

145

Co ie pa furmà n predicat?

Pia y Jan sauta. La ciampanes sona. La damanda. L bredla.

L predicat ie furmà da n verb.

Pudons’a for mé avëi n verb coche predicat?

L’ava à sparanià. I conc muessa stimené. Les ie lezitëntes.I vën adalerch.

L PREDICAT

Page 148: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

2A+B+C

146

Co ie pa furmà n soget?

Maria ciaculea.L ujin sia.I conta.Les dessënia.

L soget ie furmà da n inuem o da n pronom.

No! Pra l inuem pudons nce avëi l articul y l agetif che forma l soget.

L SOGET

L ujin vedl sia. l ujin vedl L cian svizer baia. l cian svizer La boza plëina stlopa. la boza plëina

SOGET

Pudons’a for mé avëi n inuem o n pronom coche soget?

Page 149: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

147

Ons’a nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc n soget y n predicat che forma na frasa?

Sambën:

Pia y Jan sauta. La ciampanes sona. Maria ciacuela.

Pia e Giovanni corrono.Le campane suonano. Maria chiacchiera. Pia und Johannes rennen. Die Glocken läuten.Maria plaudert.

Pia and John are running.The bells are ringing.Mary is chatting.

PREDICAT PREDICATOPRÄDIKATPREDICATE

SOGET SOGGETTOSUBJEKTSUBJECT

Page 150: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

No! Pra l inuem pudons nce avëi l articul y l agetif che forma l oget.

148

Vëije che dlongia l predicat y l soget iel datrai nce mo d’autra paroles, diji pa drët?

Cie ie pa n oget?

L oget ie n inuem o n pronom che adurvon per splighé miec l predicat.

Pudons’a for mé avëi n inuem o n pronom coche oget?

Te suies la mans moles. la mans molesPiere porta la tascia pesocia. la tascia pesocia La sculea scrij na storia nteressanta. na storia nteressanta

La plueia blanda cie pa? i ciofs.La buteghiera vënd cie pa? ombreles. L ucel vëij chi pa? n ierm.

Ida ti respuend a chi pa? ala sor. L jëun ti scrij a chi pa? ala nevicia. L mut se tëm da cie pa? dal scur.

Bravia Bita, avisa! Datrai possel nce vester n oget tla frasa.

L OGET

OGET

3B

3A

Page 151: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

3C

149

No! Pra l inuem pudons nce avëi l articul y l agetif che forma l oget.

Ons'a nce tl talian, tl tudësch y tl nglëisc n oget do te na frasa?

OGETOGGETTO OBJEKT OBJECT

La lodnera vënd cie pa? ombreles.Ida ti respuend a chi pa? ala sor.L mut se tëm da cie pa? dal scur.

La commessa vende che cosa? ombrelli.Ida risponde a chi? alla sorella. Il bambino ha paura di cosa? del buio. Die Verkäuferin verkauft was? Schirme. Ida antwortet wem? der Schwester.Der Junge fürchtet sich wovor? vor der Dunkelheit.

The shopgirl sells what? umbrellas.Ida answers to whom? the sister.The boy is afraid what of? of the dark.

Sambën:

Page 152: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5A

5B

150

LA POSIZION DL AGETIF

Sé che pra l inuem che forma l soget o l oget pudons nce avëi n agetif. Ulà ie pa chësc?

Tl ladin y tl talian ie l agetif tan che for do l inuem.

Co iela pa tl tudësch y tl nglëisc?

Tl tudësch y tl nglëisc ie l agetif for dan l inuem.

L’ava stancia dorm tl liet mujel.La brea longia ie tl castl fosch.L tier speve mucia dal iagher periculëus.

La nonna stanca dorme nel letto morbido.I pantaloni lunghi sono nell’armadio nero. L’animale timido scappa dal cacciatore pericoloso.

The tired grandmother is sleeping in the soft bed. The long trousers are in the black wardrobe.The shy animal is fleeing from the dangerous hunter.

Die müde Großmutter schläft im weichen Bett. Die lange Hose ist im schwarzen Kasten.Das scheue Tier flieht vor dem gefährlichen Jäger.

Page 153: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

5C

151

Messons’a mëter duc i agetifs do l inuem?

No! L n ie nce de chëi che meton dan l inuem.

bel L ie bel tëmp.burt Te es na burta lorfa.bon L ie n bon afar. stlet La ie na stleta ciantarina. grant L non à n gran auto.pitl Te stala iel n pitl giat.rie La muta à n rie cian. feter L berba à n feter sbeter.stimà Stimei genitores, ve saludon.

LECORDETE che l agetif nuef sta do l inuem che l acumpanieia:

La joca nueva ie blòta. L nëine se tira sëura l ciapel nuef. La manëces nueves ie cëres. I stivei nueves ie ciauc.

Page 154: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

152

BIBLIOGRAFIA

Anderlan-Obletter, A. (1991). La rujeneda dla oma. Gramatica dl ladin de Gherdëina. Bulsan: Istitut Pedagogich Ladin.

Autonome Provinz Südtirol. (2009). Indicaziuns provinziales por la definiziun di curricula por les scores elementares y mesanes ladines dla Provinzia da Balsan-Südtirol. Beschluss der Landesregierung vom 27. April 2009, Nr. 1182. Bozen: Autonome Provinz Bozen.

Bernardi, R. (2002). Curs de gherdëina: trëdesc lezions per mparé la rujeneda de Gherdëina. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Castlunger-Irsara, M. (1999). Sorëdl y plöia: liber da lí por la IV. y V. tlassa dles scores elementares dla Val Badia. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin. 

Castlunger, L. (1994). Nos mituns. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.

Cathomas, R. (2006). Auf dem Wege zu einer integralen (Mehr-)Sprachendidaktik. In W. Wiater & Videsott. (Eds.), Schule in mehrsprachigen Regionen Europas. School Systems in Multilingual Regions of Europe (pp. 137–152). Frankfurt/M.: Peter Lang.

Cathomas, R. (2015). Das Projekt „Schritte in die Mehrsprachigkeit“: Ein (geglückter) Versuch, die theoretischen Grundlagen einer integrierenden Mehrsprachendidaktik aus der Praxis und für die Praxis zu entwickeln. In C. Villiger & U. Trautwein (Eds.), Zwischen Theorie und Praxis. Ansprüche und Möglichkeiten in der Lehrer(innen)bildung: Festschrift zum 65. Geburtstag von Alois Niggli (pp. 147–168). Münster/New York, NY: Waxmann.

Forni, M. (2002). Wörterbuch Deutsch – Grödner Ladinisch. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Forni, M. (2013): Dizionario italiano - ladino gardenese / Dizioner ladin de Gherdëina – talian. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Gallmann, P., Siller-Runggaldier, H. & Sitta, H. (unter Mitarbeit von Giovanni Mischì und Marco Forni) (2008). Sprachen im Vergleich: Deutsch – Italienisch – Ladinisch. Vol.  I: Das Verb. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin. Vol. II: Determinanten und Pronomen. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin, 2010; Vol. III: Der einfache Satz. Balsan: Departimënt Inovaziun y Consulenza, 2013.

Gasser, T. (2000). Gramatica ladina por les scores. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin.

Hofer, S. & Rubatscher, V. (2014). Quaky : jüć por le svilup dla cosciënza di sonns = juesc per l svilup dla cuscienza di sonns = giochi per lo sviluppo della coscienza fonologica = Spielesammlung zur Förderung der phonologischen Bewusstheit. Balsan: Departimënt Educaziun y Cultura Ladina.

Holzwarth-Raether, U. & Müller-Wolfangel, U. (2013). Duden – Die Grundschulgrammatik: So funktioniert Sprache. Berlin: Bibliographisches Institut.

Le Pape Racine, C. (2007). Integrierte Sprachendidaktik – Immersion und das Paradoxe an ihrem Erfolg. Beiträge zur Lehrerbildung, 25(2), 156–168.

Maneschg, E., Ties, E. & Lardschneider, M. (1985): Ciantè cun plajëi: cianties y rimes por nüsc mëndri. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Menzel, W. (1999). Grammatikwerkstatt: Theorie und Praxis eines prozessorientierten Grammatikunterrichts für die Primar- und Sekundarstufe. Seelze-Velber: Kallmeyer.

Mischì, G. (2000). Wörterbuch Deutsch – Gadertalisch. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Moling, S., Frenademez, U., Ruggeri, X. & Valentin, M. (2016). Dizionario italiano-ladino Val Badia / Dizionar ladin Val Badia-talian. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Richardson, K. (2007). Vocabulari per la scola primara – Rumantsch. Cuira: Meds d’instrucziun dal Grischun.

Rubatscher, C. & Rubatscher, V. (2012). Alfabetier plurilingual. Balsan: Departimënt Educaziun y Cultura Ladina.

Uniun Maestri Ladins. (1974). Vì cun nos. Liber da lì pur les scoles dla Val Badia. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.

Uniun Maestri Ladins. (2009). Sté adöm a cianté y soné [CD]. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.

Valentin, D. (2004). Cufer de Ladin: Curs de ladin (Val Badia)/Corso di ladino (Val Badia). San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü

Valentin, D. (2008). Cufer de Ladin: Curs de ladin (Val Badia)/Ladinischkurs (Gadertalisch). San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Videsott, R. (2015). Linies y spidic. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Wanker, G. (2001). Buchstabenlieder: Für die Grundschule. Rum: Helbling.

Page 155: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

liber de gramatica

sfuei de lëur 1 sfuei de nseniamënt 1

sfuei de lëur 2 sfuei de nseniamënt 2

sfuei de lëur 3 sfuei de nseniamënt 3

sfuei de lëur 4 sfuei de nseniamënt 4

sfuei de lëur 5 sfuei de nseniamënt 5

tabela dla coniugaziuns

Page 156: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 157: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz
Page 158: LIBER DE GRAMATICApro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JONDE_Grammatica_Test.pdf · L travert de chësta metoda inuvativa ie chël de superé l’idea che uni lingaz

156