Les neveres - Opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/3.pdf2017/06/03 · ció relacionada amb els aliments transgènics, les podeu trobar a Revista bimestral maig/juny 2002

Les neveresLes neveres

C R C

Empresa gran, empresa petita

Empresa gran, empresa petita

On trobar productesde Comerç Just

On trobar productesde Comerç Just

El rentat verd d’imatgeEl rentat verd d’imatge

Núm. 3

Maig/juny 2002INFORMACIÓPER ALCONSUM

n . 3 ma ig/ juny 2002

Direcció: Montse Peiron

Redacció: Isabel Atela, Montse Peiron

Col·laboracions: Alberto Benbeniste,David López, Vanessa Maxé, XavierMiró, Carles Porcel, Álvaro Porro,Albert Recio, Manolo Vílchez

Correcció: Gustau Erill, MarionaFerret, Meritxell Subirana

Disseny gràfic i maquetació: MuntsaBusquets, Pep Sansó

Fotografia: Betty Navarro. SeccióViatges: Manolo Vílchez

Humor i il·lustracions: Laia Olivares

Impressió: El Tinter, S.A.L.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que, si reproduïu de la manera que sigui qualsevol part de la revista, en citeu la procedència

Aquesta revista també s’edita en castellà

Ausiàs Marc 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected]://cric.pangea.org

2

CARTES DELS LECTORS

EDITORIAL

Als dos primers números d’Opcions dèiem que la revista tindria continuïtat sidespertava prou interès entre els lectors. Esteu llegint el número 3, i això vol dirque la rebuda ha estat suficientment bona. Seguim, doncs, facilitant aquestainformació per al consum crític que demaneu.Per fer-ho calen recursos econòmics, és clar, que han de provenir de les subs-cripcions i la publicitat. Pel que fa a subscripcions, vam preveure que calia tenir-ne 500 el juny i 1.000 a final d’any. En el moment d’escriure aquesta editorialhem superat el mig miler (entre individuals i d’entitats), i per tant s’ha aconse-guit el que calia. Les mostres d’interès que rebem diàriament ens fan pensarque a final d’any arribarem a les mil subscripcions que necessitem. Donem lesgràcies a totes les persones i entitats que ens heu donat suport més enllà de lessubscripcions.

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs Marc 16, 3er 2a08010 Barcelona

Indiqueu el vostre nom i adreça.

En alguna propera revista valdria la penacomentar una mica "a fons" (dins lespossibilitats...) el tema dels transgènics.Ho dic perquè ja l'esmenteu un parell decops al número 2, crec que comentantque algun producte ho és. Però —i tam-poc no és que em sembli malament— noen feu cap judici, és a dir, tampoc dieu sise suposa que això és bo o dolent, o "quèvol dir" que porti transgènics. Si no sapsquè són, potser un es queda una micaparat en llegir-ho. I ja que l'esperit de larevista és purament informatiu i fins arano es fan gaires "judicis de valor" sinó

que es deixa que el lector tregui lesseves pròpies conclusions, no estariamalament algun dia fer un apartat perexplicar què són els organismes modifi-cats genèticament, si tenen etiquetesque els distingeixen o no, avantatges idesavantatges, publicar una llista de lesempreses-productes que han confirmatque no en porten, les que sí i les que nohan dit res... (a la web de Greenpeace hiha informació sobre això).

Santi GorostizaBarcelona

Números 1 i 2, esgotats, a la web

Molts subscriptors i gent interessadaens demaneu que us enviem exem-plars dels números 1 i 2.Malauradament, l’edició en paper jas’ha esgotat, però els podeu baixaren format pdf des de la nostra web:

http://cric.pangea.org

Informació sobre aliments transgènics

La normativa europea actual d’etiquetat-ge obliga a declarar, a l’etiqueta dels ali-ments, si contenen algun ingredient deri-vat de soja o blat de moro transgènic, i sicontenen algun additiu o aroma transgè-nic. Però si l’ingredient és a l’aliment enuna proporció molt petita, no és obliga-tori declarar-ho.

Aquest maig, Greenpeace ha presentatdues llistes amb marques, tant comer-cials com blanques (de cadenes de distri-bució). La llista verda conté marquesd’empreses que han garantit per escritque els productes no contenen cap menad’ingredient transgènic ni derivat, i lallista vermella conté marques d’empre-ses que no ho poden garantir. Les llistess’actualitzen regularment.

Les dues llistes, i molta altra informa-ció relacionada amb els alimentstransgènics, les podeu trobar a

www.greenpeace.es

Revista bimestral

maig/ juny 2002 n . 3

3

No trobo gaire necessària una secciósobre viatges, per molt interessant quepugui ser, quan una altra secció hadesaparegut per falta d'espai.

També penso que s'hauria de politit-zar més el contingut de la revista. Esticd'acord que en certa manera votemamb la nostra actitud davant el consum,però si no ens mobilitzem al carrer i ensorganitzem de manera més "sorollosa",no deixarem mai de ser una minoria pin-toresca. La fam i la destrucció i expolia-ció al tercer món (i al primer) és moltmés crua que el que pugui reflectir totun conjunt de dades estadístiques. Ise'ns acaba el temps.

M'agradaria tenir alguna informaciósobre els anunciants de la revista, persaber fins a quin punt es pot "vendre" elseu missatge. No és cap crítica ni pre-tenc ferir susceptibilitats, però sócmúsic amateur i una vegada vaig tocaren una casa okupada a Vevey (Suïssa),on agraïen el suport que havien rebutde l'empresa Nestlé sense cap mena devergonya. Probablement aquest suportera una rentada de cara i a més deviadesgravar. Tothom té un preu?

Daniel Fossas i PaunéGirona

Com a lector del número 2 d’Opcions ide The Ethical Consumer a Escòcia,només els recomano que per a una mésgran qualitat informativa en la sevarevista sobre empreses i multinacionals,aprofundeixin més en temes en els qualsmoltes d’elles estan implicades, com araenergia nuclear, experiments amb ani-mals, armament, règims opressius, màr-queting irresponsable, enginyeria genè-tica, etc. Tot això perquè, des del meupunt de vista i com a consumidor, pensoque l’arma més bona (igual com ells n’u-tilitzen d’altres com ara amenaces) perlluitar perquè el consum no comportirecolzar els trangènics, etc., i al cap i ala fi aquestes empreses, és estar infor-mat sobre què fan i com actuen, i aixípoder dur la informació sobre elles a lapràctica (segons el que decideixi la nos-tra consciència) a través del boicot.

Els demano que si necessiten infor-mació m’ho facin saber i si puc els infor-maré, perquè per sort aquí hi ha mésboicot a empreses i multinacionals.

Luis Miguel SánchezGlasgow, Escòcia

Després de llegir el número 2 de larevista Opcions trobo a faltar un ele-ment que considero de vital importànciaper poder avaluar els diferents produc-tes que vostès estudien.

Aquest element, almenys de la matei-xa importància ètica que la resta delsaltres aspectes considerats (mediambient, social, etc.) és l’experimenta-ció amb animals que, desgraciadament,encara fan algunes empreses.

Crec que donar al consumidor respon-sable informació sobre si els productesque compra estan fabricats, o no, ambexperimentació animal, és una dadaimportantíssima per prendre una decisióde compra d’acord amb els valors èticsde cada persona. Tenint en compte quecada vegada és més gran el nombre depersones que donen a aquest aspecte laimportant rellevància que té, no es con-cep que una revista com Opcions, denova aparició i amb desitjos de ser pun-tera en els aspectes ètics, pugui obviarl’experimentació amb animals en elsinformes que facilita als seus lectors.

En definitiva, crec que compartireuamb mi l’opinió que una revista i unsestudis que no contemplin la informaciósobre experimentació animal, avui sóntotalment obsolets i incomplets, i a mésno recullen en la seva totalitat els valorsètics de la societat.

Encarna Coll VillarMadrid

Crec que ja era hora que algú realitzés latasca que ara esteu desenvolupant val-tros. Imagino que no és fàcil. És moltimportant conèixer totes les premisses al’hora de poder fer una bona elecció, entotes les situacions, i més en tot el queenvolta el consumisme del qual tots femús. Cal apostar pel consum crític.

Al contrari que d’altres companys, johe trobat molt interessants les explica-cions sobre els processos productius delsdiferents productes que es tracten. Peròm’agradaria més que us centréssiu pri-mordialment en productes alimentaris.

He trobat molt gratificants aquestsdos primers números, per aquest motium’he animat a subscriure’m i animariatots els que han tingut un exemplar a lamà a què us donin suport, ja que lainformació és molt valuosa.

Gemma Martínez LlauradóTarragona

SUMARI

ArgumentsEmpresa gran,

empresa petita

OpcionsLes neveres

Els fabricants de neveres

IdeesLETS

EinesOn trobar productes de

Comerç Just

PossibilitatsLliures de bosses de plàstic

Trampes Verde que te quiero verde

LligamsLa porta giratòria

Entreteniments

MiradesRepensar-nos per construir

una societat equilibrada

Viatges Vistes sobre Manhattan

AL PROPER NÚMERO:

La llet

21

26

510

4

28

24

22

23

29

30


4

A L B E R T R E C I O

Empresa gran,empresa petita

Sovint veiem la mida de

l'empresa com un element

que diferencia dues alterna-

tives productives. Però la

realitat és més complexa i,

al marge de les diferències

estructurals, potser el tret

més distintiu entre empre-

ses grans i petites és el grau

de poder que tenen. El com-

portament pel que fa a drets

laborals, medi ambient, etc.,

depèn de la personalitat de

cadascuna i de la

permissivitat política i social

del context en què actuen.

Arg

uments

Elements per construir

crite

ris

Sovint veiem la mida de l'empresa comun element que diferencia dos móns.Però la realitat és més complexa.

No existeix una línia clara que separiels dos tipus d'empresa. Entre les em-preses molt grans (transnacionals, comles grans petrolieres o les automobilísti-ques, o d'àmbit estatal, com és el casd'El Corte Inglés) i les microempreses(com les petites explotacions agràries,botigues tradicionals o algunes empre-ses de serveis especialitzats) hi ha unavariada gamma de situacions i mides.

febles. De fet, les grans empreses són lespromotores d'un model econòmic que téglobalment un efecte mediambientaldevastador: el transport de mercaderiesa llarga distància, l'agroindústria, etc.

VARIETAT PRODUCTIVA La dinàmica deles grans empreses comporta un modelde consum estandarditzat, visible en lestendències a la universalització delsmodels alimentaris, de lleure... Les peti-tes tenen més oportunitats de desenvo-lupar un model productiu més diferen-ciat i adaptat a les condicions locals.

COSTOS I PREUS En tots aquells campson la dimensió compta, les empresesgrans tenen avantatges de costos que espoden traduir en preus més baixos. Peròno necessàriament: el poder de mercates pot usar per cobrar un preu diferent acada mercat local, vendre un producte apreus diferents mitjançant tècniques demàrqueting, etc.

INFLUÈNCIA POLÍTICA Les gransempreses tenen més capacitat de pres-sió sobre els poders polítics, mitjançantaccions directes (promeses de creacióde molts llocs de treball, lobbies) o indi-rectes a través dels mitjans de comuni-cació. Aquest poder només sembla tenirun punt feble: el fet de tenir marquesamb bona fama. Els atacs a marquescom a denúncia dels abusos socials d'u-na empresa han constituït de vegadesuna forma de pressió amb èxit per fre-nar les tendències a l'abús del poder.

INCIDÈNCIA SOCIAL Les grans empre-ses gasten en moltes formes de publici-tat i en patrocinar actes socioculturals, iaixí imposen els models de vida adequatsals seus interessos. La despesa publicità-ria influeix a més sobre el contingut delsmitjans de comunicació: si no és plausi-ble als anunciants, els mitjans poden per-dre la seva principal font d'ingressos.

DRETS HUMANS No hi ha una relacióclara entre la mida i els drets humans.En general les empreses són poc respec-tuoses quan convé al negoci i el marcsociopolític els ho permet. Les granstransnacionals han comès gravíssimsabusos sobre les poblacions indígenesper obtenir recursos naturals (per exem-ple, els casos de la indústria petroliera aIndonèsia, Nigèria o l’Equador). Però allàon hi ha possibilitats d'endegar activi-tats informals, dominen les petitesempreses: els beneficiaris directes del'explotació racista a l'agricultura inten-siva del sud-est espanyol són petits imitjans empresaris locals. �

Tradicionalment, la mida de l'empresaha tingut una certa relació amb el tipusd'activitat. Les grans predominen en elssectors corresponents a béns estandar-ditzats, que requereixen gransinstal·lacions productives o xarxes degran abast (com les elèctriques o ferro-viàries), que tenen una demanda relati-vament estable, etc. La indústria auto-mobilística o la química són exemplesd'aquest model. Per la seva banda, lapetita empresa ha predominat en sec-tors on el fet de produir a gran escala nocomporta un estalvi en els costos, i on elproducte varia molt sovint i la demandaés canviant. El tèxtil o la construcció demaquinària en són exemples clàssics.

Els darrers anys aquesta diferenciacióés, però, menys clara:

• Les empreses grans subcontracten laproducció a petites empreses que esmouen en el seu entorn. Per exemple,al tèxtil moltes petites unitats treba-llen per a les grans cadenes comercials(que sovint dissenyen el producte).

• Sectors tradicionals de petita empresas'han convertit en xarxes organitzadesa través d'una empresa central. Perexemple, molts grups comercials ocadenes de restauració ràpida en reali-tat són un conjunt de petites empresesindependents i franquiciades (paguenuna quota a l'empresa gran que elssubministra, en determina la imatge,etc.). I les grans empreses han incorpo-rat tecnologies que els permeten fer unproducte més variat mantenint elsavantatges de la producció en massa.També, moltes petites empreses hanincorporat la utilització de productesrelativament estandarditzats (com araels precuinats en els restaurants).

Tenint en compte aquesta complexitat,podem veure algunes de les diferènciesque malgrat tot són observables.

DRETS LABORALS Les empreses gransacostumen a oferir condicions laboralsmés bones. Però, com s'ha dit abans,tendeixen a subcontractar la producció aempreses petites en espais amb menysdrets laborals. D'altra banda, hi ha gransempreses radicalment antisindicals.

MEDI AMBIENT Les empreses petitestenen menys recursos per introduirmillores ambientals, i són més difícils decontrolar, per la seva dispersió. Lesempreses grans tendeixen a complir mésles regulacions ambientals, en els païsosdesenvolupats. No podem, però, oblidarque aquest bon comportament sol desa-parèixer en països amb poders públics

A finals del segle XIX,els Estats Units

exportaven 25 milionsde tones de glaç

anualment.

Avui la nevera ens sembla un aparell imprescindible,

però moltíssimes generacions han viscut sense.

Antigament, es recollia neu o glaç a l’hivern, i es

guardava durant l’estiu en contenidors de terrissa o en

“pous de glaç”, unes cavitats que s’excavaven en

indrets obacs i boscosos. Les parets es recobrien amb

roca seca i es tancaven amb una cúpula. Les nits

d'estiu, el glaç es portava en carro a les poblacions, on

l’”home del gel” era esperat amb ànsia.

Com passa amb molts altres invents, no hi ha una única persona ala qual es pugui atribuir la invenció de la nevera. A finals del segleXIX i principis del XX, es van desenvolupar a diversos països apa-rells que acabarien desembocant en la nevera. Les primeres neve-res per a ús domèstic es van comercialitzar a finals dels anys 1920.

Com refreden, lesneveres?Quan un líquid s’evapora, absorbeixcalor. Per això l’aigua sobre la pell ens fasensació de frescor, perquè en anar-seevaporant “ens pren” calor. Les nevereses basen en aquest mateix principi de lafísica, però en lloc d’aigua fan servir unrefrigerant que s’evapora a temperaturamolt baixa.

A la nevera hi ha un circuit per on,quan el compressor (el motor) estàengegat, circula el refrigerant. Una partdel circuit és a l’exterior, i una part a lesparets interiors. Mentre és al serpentíintern, el refrigerant està en forma degas. Quan surt de la caixa de la neverava cap al compressor, que l’escalfa.Llavors circula pel serpentí extern, on esdissipa aquesta calor que ha agafat; l’es-quena de les neveres és negra per aju-dar a aquesta dissipació. A mesura quees refreda, el gas es liqua. L’últim tramdel serpentí extern, abans d’entrar a lanevera, és llarg i molt prim, de maneraque quan el refrigerant líquid entra a lanevera hi troba una pressió molt mésbaixa. Això fa que s’expandeixi i s’evapo-ri, tornant a la forma de gas. Mentre esva evaporant va circulant per l’interiorde la nevera, absorbint-ne la calor.Després torna a sortir cap al compres-sor, i així cíclicament.

El primer tram del circuit intern és alcongelador, perquè en entrar a la nevera

5


Les neveresOpcions

A la botiga,a qu

i votem

?

és quan hi ha més líquid per evaporar, iper tant és quan s’absorbeix més calor (ies genera més fred). Al final del circuitintern ja quasi tot el refrigerant està enforma de gas, i per tant no s’absorbeixcalor. A la nevera hi ha un ventilador quereparteix el fred per tota la caixa.

Dintre la nevera hi ha un termostatque indica quan s’engega i quan es parael motor. Els anomenats combis solentenir dos motors i dos circuits indepen-dents, un per a la nevera i un per al con-gelador.

Per ajudar a mantenir la temperatura,la carcassa de la nevera es recobreixamb algun aïllant, que sol ser una espu-ma inflada amb un gas.

refrigerantgas

refrigerantlíquid

Durant molts anys, el refrigerant

que s’usava en les neveres ha

estat perjudicant la capa d’ozó,

sense que en fóssim conscients.

No n’érem conscients perquè

ningú no es va preguntar “on

anava a parar” una vegada es

deixava d’usar i s’alliberava a

l’atmosfera. Afortunadament, avui

l’anàlisi del cicle de vida complet

de qualsevol producte és una

pràctica cada cop més estesa.

EL REFRIGERANTQuan es van començar a fabricar

neveres, majoritàriament s’usava com agas refrigerant un butà o un propà, quesón hidrocarburs (derivats del petroli).Tenien l’inconvenient que són inflama-bles, i per tant comportaven un risc pera la seguretat (se n’havia de posar mésd’un quilo a cada nevera). El 1931, elgegant de la indústria química DuPontva sintetitzar i patentar els gasos cloro-fluorocarburs, més coneguts per CFCs ofreons. Tenien l’avantatge que no ereninflamables, i van passar a ser el refrige-rant més usat en les neveres i altresaparells (per exemple d’aire condicio-

Les neveres no frostQuan el vapor d’aigua (gas) toca unasuperfície freda, es condensa i es falíquid. Per això a l’estiu es formen gotesd’aigua als gots de cafè amb gel.

Quan el vapor d’aigua que hi ha dintreel congelador toca el serpentí, es con-densa i es torna líquid. Però com que hifa molt fred, es glaça. De mica en mica,la capa de gel que cobreix el serpentí esva fent més gruixuda.

A les neveres no frost o frost free(sense gebre) hi ha un circuit escalfadorembolicat al serpentí del congelador. Untemporitzador fa que cada cert intervalde temps s’engegui l’escalfador, que fonel gel. Quan el serpentí ha arribat a unacerta temperatura, l’escalfador s’apaga.Tot això fa que una nevera no frost con-sumeixi més.

6


Les neveres i el medi ambient

1

La casa domòticaSembla que no trigarem gaire a veurenormal que les neveres “sàpiguen” elque contenen, gràcies a un processadorincorporat, i enviïn elles mateixes unacomanda a la botiga de queviures a tra-vés d’Internet.

La majoria de fabricants ja hancomençat a comercialitzar el que ano-menen “electrodomèstics domòtics”.Tots estan interconnectats, i a la neverahi ha una pantalla on es mostra, perexemple, si algun fogó de la cuina s’haquedat encès, o suggeriments de menúd’acord amb el contingut de la nevera.També s’hi pot veure la televisió o elvídeo.

Vegeu el requadre La capa d’ozó i lesneveres.

nat). Més endavant es va descobrir queels CFCs són uns dels principals cau-sants del forat a la capa d’ozó, i se’n vaprohibir la fabricació i ús a partir del1995, a nivell mundial.

En substitució dels CFCs es fan servirprincipalment dos gasos:

• R134a. És un HFC (hidrofluorocarbur)que és poc perjudicial per a la capad’ozó. Però els HFCs han estat classifi-cats pel Protocol de Kyoto com unsdels compostos que més contribuei-xen al canvi climàtic (entre 1.000 i3.000 vegades més que el CO2). Una

L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICAAl voltant d’un 25% del consum

elèctric d’un habitatge es pot atribuir ala nevera. Al llarg de la seva vida, unanevera pot gastar en electricitat el dobledel seu preu de compra.

A la Unió Europea, l’eficiència energè-tica d’una nevera es mesura en funció del’electricitat que consumeix en compara-ció amb el consum mitjà d’una neveraeuropea de mida i tipus comparable. Hiha tres nivells d’eficiència admesos per ales neveres que es venen a Europa: A (elmillor), B i C (el pitjor). Per als congela-dors s’admeten també els nivells D, E, F iG, que corresponen a eficiències infe-riors. Aquests nivells no són absoluts, ésa dir: un congelador amb nivell A potconsumir més que una nevera amb nivellA. És obligatori que a les neveres que hiha exposades a les botigues hi hagi unadhesiu a la porta que indiqui el nivelld’eficiència energètica (i altres paràme-tres tècnics).

Aquests nivells es van establir el 1994(de fet també es van definir nivells infe-riors d’eficiència, però es van prohibir el1999). Des de llavors, la tecnologia hapermès reduir molt el consum de lesneveres. Com que es preveu que es tri-garà uns quants anys en revisar la nor-mativa d’etiquetatge, s’ha creat el distin-tiu Energy+, que s’atorga a les neveresque tenen més eficiència energètica queles de nivell A. Energy+ és un projecte enquè participen un centenar d’entitats,entre les quals hi ha comerços i institu-cions que es comprometen a comprar lesneveres que rebin el distintiu. L’avaluacióla fa un laboratori amb autoritat recone-guda en el sector. Actualment hi ha 78models de nevera qualificades com aEnergy+ (vegeu la taula de marques a l’a-partat dedicat als fabricants); moltes d’e-lles consumeixen fins i tot menys delrequerit pel distintiu.

L’eficiència energètica d’una neveradepèn del motor, de l’aïllament, del dis-seny, i també del refrigerant que s’usi.Una mateixa nevera consumeix menysamb R600a que amb R134a.

vegada s’acaba la vida útil d’una neve-ra, l’R134a esdevé un residu contami-nant que s’ha de tractar de maneraespecífica i delicada.

• R600a. És un isobutà inflamable, peròla tecnologia actual permet fer-ne ser-vir molt poc, de manera que tenir unanevera amb R600a a casa és tan peri-llós com tenir-hi un parell d’encene-dors. L’R600a es pot deixar escapar al’atmosfera sense que causi cap perju-dici, i per tant abarateix el cost deldesballestament de les neveres.

A la botiga, no és fàcil saber quinrefrigerant duu una nevera. A l’etiquetaque hi ha enganxada a la porta no hodiu, i els botiguers no ho solen saber. Peresbrinar-ho, hem d’obrir la porta, buscarun adhesiu enganxat a la paret (de colorplatejat, i de vegades darrera els calai-xos inferiors) i buscar-hi el nom d’un delsdos gasos (sol estar força amagat entreun munt d’altres especificacions tècni-ques; poques vegades va acompanyatdel mot refrigerant).

Fer servir un o altre refrigerant, a faltad’una legislació que estableixi res al res-pecte, és qüestió de voluntat del fabricant(la diferència de cost no és significativa).Probablement, també hi té alguna cosa aveure la pressió rebuda de part delsfabricants d’R134a. Algunes empresesfan servir, en un mateix model de nevera,un gas o l’altre en funció del mercat dedestí: R134a per als països llatins, Amè-rica i Àsia, R600a per a Centreeuropa.

L’AÏLLAMENTLes primeres neveres que es van

fer estaven envoltades per panells debuit que reduïen la transmissió de tem-peratura entre la nevera i l’exterior. Apartir dels anys 1950 es van començar afer servir espumes de poliuretà, infladesamb un gas CFC, per aillar la nevera. Aprincipis dels anys 1990 es va passar ausar majoritàriament l’R141b, un HCFC(hidroclorofluorocarbur), patentat tambéper DuPont. Aquest gas també perjudicala capa d’ozó i contribueix a l’escalfa-ment global.

Paral·lelament, empreses, científics iorganitzacions interessades en unaalternativa no perjudicial van proposarfer servir ciclopentà, un hidrocarburinnocu. Avui, pràcticament totes lesneveres que hi ha al nostre mercat usenciclopentà (algunes marques nord-ame-ricanes encara duen un HCFC).

Darrerament, algunes empreses cen-treeuropees ha recuperat la tècnica d’u-sar un panell de buit d’acer inoxidableper aillar la nevera.

7


El gas que usa unanevera per a l’espumaaïllant també el troba-

rem a l’adhesiu ambles especificacionstècniques, general-ment al costat dels

mots insulating foam.

Un dels venedors a quivam preguntar pel gasrefrigerant que usava

una nevera ens va res-pondre: Gas? La neve-

ra és elèctrica!

Vegeu l’apartat dedi-cat als fabricants de

neveres a les pàginessegüents.

3

2

LES NEVERES VELLESA Catalunya, les neveres en desús

(unes 55.000 cada any) es tracten en unaplanta a Pont de Vilomara (Barcelona), onse separen els diferents materials (ferro,alumini, acer inoxidable, coure, plàstic,olis, espuma aïllant i gas refrigerant).Tots es reciclen excepte l’espuma aïllant,que es porta a un abocador específic. ElsCFCs (totes les fabricades abans del 1995en contenen), HCFCs i HFCs s’han de por-tar a una planta de França, on s’incineren(aquí encara no ho fa ningú).

La majoria de comerços retiren lanevera vella quan ens vénen a portar lanova. Si no ho fan, hem de portar-la auna deixalleria.

LA LONGEVITATLa garantia que ens ofereixen en

comprar una nevera és diferent per cadamarca i model. Hi sol haver un períodeque inclou tota la nevera, i altres quecobreixen algunes parts. El motor sol serel que té una garantia més llarga (5anys). Dintre de les marques d’un mateixfabricant, les diferències en el temps degarantia són indicadores de diferentsgraus de qualitat. Amb la tecnologiaactual, una nevera pot funcionar bédurant 10 anys tranquil·lament.

Les neveres de segona mà consumei-xen molt més que una de nova, demanera que al cap de pocs mesos detenir-la podem haver pagat en electrici-tat més que el que ens hauria costat lanova, i a més mentrestant haurem estatconsumint més energia. Per altra banda,fabricar una nevera nova té un costenergètic, de materials i de recursoshumans. És difícil dilucidar cap a quincantó s’inclina la balança.

8


L’ozó és una molècula formada per tres àtoms d’oxigen.Una de les capes de l’atmosfera està formada bàsica-ment per ozó, que té la propietat de no deixar travessarels rajos ultravioletes de tipus UVB provinents del Sol;aquests rajos són perjudicials per a la vida.

En la nostra activitat a la Terra, deixem anar moltessubstàncies cap a l’atmosfera. Algunes contenen clor(PVC, lleixiu), que es combina amb l’ozó, de manera quela capa passa a estar formada per dos tipus de molècu-les: clor i un àtom d’oxigen per una banda, i dos àtoms d’o-xigen per una altra. Aquestes molècules no filtren elsrajos UVB, i per tant conformen un “forat” a la capa d’o-zó a través del qual aquests rajos arriben fins a la Terra.

L’any 1974, els científics Rowland i Molina van publicarun estudi que indicava que els CFCs podien contribuir a des-truir la capa d’ozó; diversos estudis posteriors confirma-ven la hipòtesi (de fet, són els principals causants del forat).El 1985 es va veure que el forat de la capa d’ozó sobrel’Antàrtida era més gran que els Estats Units. El 1987 es vasignar el Protocol de Montreal, que establia que no espodrien fabricar ni usar CFCs més enllà de 1995, amb algu-nes excepcions —va ser el primer acord internacional ques’ha pres per protegir el medi ambient. DuPont ja haviapatentat diversos gasos HCFCs i HFCs, que es podien usar

en substitució dels CFCs. L’empresa va invertir quantitatsmilionàries en la producció d’aquestes substàncies, i quanes va veure que tampoc no són segures per a la salut delplaneta va pressionar perquè es fessin servir de totesmaneres. El 1994 hi va haver una revisió del Protocol deMontreal; a la reunió hi havia més representants de laindústria que governamentals, i només sis països hi tenienmés delegats que DuPont.

El 1995, amb els CFCs ja prohibits, el refrigerant més usatva passar a ser l’R134a (un HFC), i per inflar l’espumaaïllant es va passar a usar sobretot l’R141b (un HCFC).Tots dos són de DuPont, i contribueixen molt al canviclimàtic. L’R141b és força perjudicial per a la capa d’ozó,i l’R134a ho és poc.

Però, ja al 1993, havien sortit al mercat les primeresneveres amb el refrigerant R600a, i amb ciclopentà perinflar l’espuma aïllant. Cap d’aquestes dues substànciesno causen cap perjudici mediambiental. Els darrers anys,la majoria de fabricants van adoptant aquesta nova tec-nologia. Cal dir que campanyes de sensibilització com lesdutes a terme per Greenpeace han contribuït en bonamesura al canvi. De fet, la mateixa Greenpeace va impul-sar un dels projectes industrials de reconversió a l’R600a,l’anomenat Greenfreeze.

4

LA CAPA D’OZÓ I LES NEVERES

5

Sobre els HCFCsLa legislació europea actual estableix quela fabricació d’HCFCs s’ha d’anar reduintprogressivament, i que no se’n podranproduir a partir de l’1 de gener del 2026.

Sobre els HFCsSegons el Protocol de Kyoto, entre el2008 i el 2012 la Unió Europea ha d’ha-ver reduït l’emissió de gasos d’efectehivernacle fins a un 8% per sota delnivell d’emissions del 1990. El Protocolsenyala els HFCs com uns dels compos-tos que tenen més potencial d’escalfa-ment del planeta.

L’últim document de la UE que parladels HFCs és de l’abril del 1999, i consis-teix en una avaluació preliminar de les al-ternatives i costos de controlar[-los], itambé dels impediments per implemen-tar polítiques de reducció d’aquestsgasos. El document enuncia possiblesmesures a prendre, però no parla deprendre cap mesura concreta. Tambéreconeix que les dades d’emissions dequè disposa i les estimacions de costosque fa són poc acurades.

L’etiqueta ecològica europeaLes condicions que ha de reunir unanevera per rebre el distintiu de l’etiquetaecològica europea (Ecolabel), que atorgala Unió Europea, són les següents:

• El nivell d’eficiència energètica ha deser més alt que el que s’etiqueta ambla lletra A.

• Ni el refrigerant ni el gas per a l’espu-ma aïllant no poden perjudicar la capad’ozó ni contribuir al canvi climàtic.

• No pot contenir retardants de flama.• El soroll ha de ser inferior a 42 dB.• Ha d’estar dissenyada de tal manera que

sigui fàcil desballestar-la i reciclar-la.• Ha d’adjuntar instruccions per a l’usua-

ri per tal que en faci un ús mediam-bientalment adequat.

• Ha d’oferir una política de recollida perquan deixi de ser útil.

A més, el fabricant hauria d’oferir unagarantia d’almenys tres anys, i garantirque disposarà de peces de recanvialmenys fins 12 anys després d’haver dei-xat de fabricar-la.

Actualment només tenen l’Ecolabel lamarca danesa Vestfrost i un model d’LG.Cap d’aquestes neveres no és al mercatespanyol.

9


ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS

EN COMPRAR LA NEVERA• Que faci servir refrigerant R600a i ciclopentà per

a l’aïllament (ho haurem de buscar a l’interior dela nevera). Moltes botigues encara posen l’adhesiu“Sense CFC” o “CFC-Free” a les neveres; avui,aquests reclams no tenen cap significat, perquèels CFCs estan prohibits des del 1995. El que síque és interessant és “Sense HFC”, perquè vol dirque el refrigerant és R600a.

• Com més eficiència energètica, millor. Una neveraamb nivell C pot resultar a llarg termini més caraque una amb nivell A, encara que el preu siguiinferior.

• Com més gran és una nevera més consumeix, peraixò és convenient no comprar-la més gran delvolum que ens és necessari. Les no frost consu-meixen més que les altres.

• Alguns models permeten apagar separadament lanevera i el congelador. Així es pot desconectar lanevera per exemple si hem d’estar uns quants diesfora de casa.

• Pel que fa als congeladors, els de tipus cofre gas-ten menys que els verticals. També és convenientplantejar-nos la mida que ha de tenir, que pot serfunció de... la quantitat d’aliments precuinats quevolem menjar.

• Si fa poc soroll estarem més de gust a casa.

EN USAR LA NEVERA• Cal posar-la en un lloc fresc, lluny del forn o la cui-

na i que no li toqui el sol. L’esquena ha d’estar benventilada i sense pols.

• Si hi posem coses calentes la fem treballar mésdel necessari.

• Es recomana regular la temperatura al voltantdels 5ºC.

• Obrir la porta el mínim nombre de vegades, itenir-la oberta la menor estona possible. Obrir-ladurant 10 segons implica que trigarà 40 minuts entornar a la temperatura on estava abans d’obrir.

• Si descongelem el menjar a dintre la nevera,aquesta aprofita el seu fred.

• Si la nevera està molt buida consumeix més, per-què l’aire no reté el fred. Es recomana que estiguiaproximadament tres quarts plena. Si no hi tenimmenjar hi podem posar qualsevol cosa, per exem-ple gerres d’aigua.

• Les que no són no frost consumeixen més quan elgruix de gel és gran. Per això és convenient des-congelar-les regularment.

• El segellat de la porta ha d’estar en bon estat.

Regulacionsmediambientals


Hi ha tres grans orígens per a les neveres que

trobem a les nostres botigues: Europa, els Estats

Units i Corea del Sud. Les americanes van ser les

primeres que van oferir tecnologia no frost, una

prestació que cada vegada es demana més per

la comoditat que comporta. Darrerament les

vendes de neveres americanes estan cedint lloc

a les de coreanes, que són més barates i a més

s’han adaptat a les mides estàndard europees

(les americanes són molt més grans). De totes

maneres, les neveres que es venen més són les

europees.

10

Els fabricants de neveres

AristonAquesta marca i Indesit són de la italia-na Merloni Elettrodomestici, la terceraproductora europea d’electrodomèsticsde línia blanca. És la més jove d’entre lesgrans empreses europees (va néixer el1975). Té 21 filials arreu del món.

Merloni forma part d’un grup empre-sarial encapçalat pel holding financerFineldo, controlat per la família Merloni.Al grup hi ha Merloni Progetti (es dedicaa oferir enllumenat de baix consum pera grans instal·lacions, d’interior i d’exte-rior, com vies públiques, túnels, etc.),Merloni Progetto Energia (genera i dis-tribueix electricitat) i tres empresesfinanceres. Participa en l’editorial decòmics i cromos Panini, la fabricant demotos Benelli i els estudis cinematogrà-fics Cinecittà.

• A la pàgina web de l’empresa no hi hacap referència a temes mediambien-tals.

• Merloni gestiona una planta incinera-dora de residus a Itàlia.

Cada empresa no fabrica les seves neveres, sinó que totes lesplantes fabriquen per a moltes marques. A Espanya encara nohi ha cap planta que hagi incorporat la tecnologia no frost.

Tots els fabricants d’electrodomèstics han començat a incor-porar prestacions de domòtica.

Les neveres amb nivell d’eficiència energètica C cada copsón més escasses. Tots les marques es van passant a l’R600acom a gas refrigerant, però algunes més de pressa que d’al-tres.

MEDI AMBIENT


• Bosch va ser la primera empresa queva fer servir exclusivament R600a. El1988, un any després de signar-se elProtocol de Montreal i set anys abansdel termini establert per eliminar elsCFCs, ja n’havia reduït l’ús en un 50%.Mai no va fer servir HFC, i va comercia-litzar les primeres neveres amb R600ael 1994. Per a l’aïllament, ha substituïtles espumes de poliuretà per revesti-ments al buit d’acer inoxidable.

• BSH té un programa per reduir el con-sum d’energia, l’ús d’embalatges i lageneració de residus i d’emissions deCO2 a totes les seves plantes. El progra-ma inclou objectius concrets i defineixun calendari per assolir-los. En diversesplantes del grup, fa auditories ambien-tals una empresa externa i indepen-dent. Les substàncies tòxiques estanprohibides, i tots els productes es dis-senyen tenint el reciclatge al cap. Unade les plantes alemanyes obté l’energiade la combustió de biomassa i distri-bueix l’energia sobrera al veïnat.

• BSH va ser una de les empreses col·la-boradores en el projecte Zaragoza,ciudad ahorradora de agua, impulsatper la Fundación Ecología y Desarrollo.Entre 1997 i 1999 va aconseguir reduirel consum domèstic d’aigua en un5’6% anual, i 300.000 ciutadans vanadoptar algun hàbit per estalviaraigua a casa.

• Siemens participa activament en laindústria de l’energia nuclear: submi-nistra equipament per a centralsnuclears, dissenya reactors, proveeixurani i recull residus radioactius. Lafilial Environment Systems (Sistemesdel Medi Ambient) fa aparells permesurar la radiació radioactiva is‘encarrega del control de la dosi deradiacions que rep el personal.

• Siemens està involucrada en la cons-trucció de diversos grans embassa-ments que han despertat un fortrebuig social pels danys ecològics isocials que poden causar. Entre ells hiha el Pantà de les Tres Gorges, a laXina, el més gran del món.

Balay, Bosch, SiemensAquestes marques de neveres pertanyena BSH (Bosch-Siemens Hausgeräte), ungrup empresarial que es va formar el1967 a mitges entre Bosch i Siemens.Avui reuneix unes 250 empreses en 50països, que inclouen les espanyolesBalay (la va comprar el 1988) i Ufesa.BSH és líder en electrodomèstics aAlemanya i a Europa; a Espanya, Balayté una quota similar a Fagor en neveres(al voltant del 22%). També són d’aquestgrup les marques Crolls (ara ja s’han dei-xat de fabricar, tot i que encara se’npoden trobar alguns aparells a les boti-gues) i Superser (ara ja no se’n fan neve-res, però sí altres aparells), i els electro-domèstics de luxe Gaggenau.

El 1886, l’enginyer alemany RobertBosch va fundar l’empresa que duu elseu nom. Avui és una multinacional ambfilials a 130 països. L’activitat principal deBosch és la tecnologia per a automòbils(aporta un 71% de la facturació total). Amés té activitats diverses relacionadesamb l’enginyeria elèctrica i electrònica:motors, maquinària i automatitzacions,electrodomèstics, alarmes i sistemes deseguretat, satèl·lits, telecomunicacions ienginyeria aeroespacial.

Entre els seus principis hi ha la quali-tat i la innovació (és una de les empre-ses que més patents té). Recentment haenginyat el motor de cotxe que gastamenys del món (0’89 litres cada 100quilòmetres). Des d’aquest any, lesparets interiors de les neveres Boschestaran recobertes amb un materialbasat en plata que evita l’acumulació debacteris i fongs.

Siemens va néixer el 1847. Està pre-sent en els sectors de telecomunica-cions, automatització, energia (el núme-ro dos del món en generació idistribució), construcció de plantesgeneradores d’energia, transport, equi-pament clínic (ortopèdia, aparells quirúr-gics, de ressonància magnètica, diàlisi,radiologia, etc.), il·luminació (marcaOsram), finances, i microelectrònica pera ordinadors i comunicacions. Té el 50%de Fujitsu Siemens Computers, l’empresalíder a Europa en ordinadors.

Siemens també té un gran nombre depatents. La propera tardor començarà acomercialitzar el teclat virtual per a telè-fon mòbils; és un aparell que projecta unteclat sobre qualsevol superfície plana icapta quines tecles es pitgen mitjançantrajos infrarojos. A Espanya, Siemens téadjudicada la construcció de diversescentrals energètiques de cicle combinat.Ha guanyat el concurs per construir eltren d’alta velocitat entre Barcelona iMadrid.

11

MEDI AMBIENT

L’aïllament mitjançantun panell de buit jas’usava a principis desegle, abans que sesintetitzessin els CFCs.


CandyCandy Elettrodomestici va néixer aItàlia el 1945, fent rentadores. Va com-prar diverses empreses, entre elles l’espanyola Mayc (propietària de la marca Otsein) i la filial britànica de lanord-americana Hoover (líder a Europaen aspiradores). Des dels anys 80 també es dedica a construir fàbriquesequipades amb tecnologia moderna (fins ara n’ha construït a Rússia, Àsia iÀfrica).

• Entre els clients de Bosch Telecom ide Siemens hi ha el sector militar.Siemens ha treballat per al Ministeride Defensa anglès en el desenvolupa-ment de programes informàtics per alseguiment de míssils.

• Siemens és membre de l’ERT i delTABD, i participa activament en UNI-CE. Hi ha força intercanvi de personalentre Siemens i el Banc Mundial(vegeu l’article La porta giratòria asecció Lligams).

12

Marca Empresa

MerloniElettrodomestici

BSH (Bosch-SiemensHausgeräte)

CandyElettrodomestici

Electrolux

FagorElectrodomésticos

General Electric

LG

Liebherr

Miele

Grupo AntonioMerloni

Samsung

Whirlpool

Tipus

Multinacional

Grup de duesmultinacionals

Multinacional

Multinacional

Cooperativamultinacional

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Activitats

Electrodomèstics

Electrodomèstics,electrònica

Bosch i Siemens: vegeuel text

Electrodomèstics

Electrodomèstics,maquinària de jardineria

Electrodomèstics

Maquinària pesant, energia, química

Química, energia,electrònica, comerç

Construcció, maquinària pesant,turisme, neveres

Electrodomèstics

Electrodomèstics, tancs de gas

Electrònica, maquinàriapesant, armament,energia, química,comerç

Electrodomèstics

Propietat

38’9% Fineldo, resta accionistes

50% Bosch, 50% Siemens

Bosch: 92% Fundació RobertBosch, 8% família BoschSiemens: accionistes (25%individuals, resta empreses).

Família Fumagalli

10% Electrolux, 5’3% Investor, resta accionistes

Els socis de la cooperativa

Accionistes

No hi ha una empresa matriu

?

?

Antonio Merloni

Accionistes

Accionistes majoritaris: JPMorgan, Citibank

PERFIL DELS FABRICANTS DE NEVERES

D’on és

Itàlia

Alemanya

Itàlia

Suècia

País Basc

Estats Units

Corea delSud

Alemanya

Alemanya

Itàlia

Corea delSud

Estats Units

Font: les empresesmateixes.

(1) Política actual del’empresa quant a efi-

ciència energètica irefrigerant (a les boti-gues s’hi poden trobar

neveres amb altresnivells). També s’indica

si l’empresa fa algunmodel amb el distintiu

Energy+. (2) Aquesta empresausa HCFC a l’espuma

aïllant (3) Dades correspo-nents a l’any 2000

LOBBIES

ASPECTES

SOCIALS


13

Electrolux, AEGL’empresa sueca Electrolux és la mésgran productora del món d’electro-domèstics, aspiradores i aparells elèc-trics per al jardí (no són al mercatespanyol), per als sectors domèstic iindustrial. Quan va néixer, el 1901, vallençar els primers llums de querosè perusar a l’exterior, que van ser tot un èxit.El 1912 va presentar la primera aspirado-ra domèstica del món. És líder a Europaen electrodomèstics de línia blanca desque va comprar la italiana Zanussi, el1984. El 1987 va comprar l’espanyolaCorbero. És líder mundial en rentadoresindustrials, tractors per a jardí, segado-res de gespa i serres mecàniques.

Electrolux forma part d’una xarxad’empreses que està controlada per lafamília Wallenberg. El holding de lafamília, Investor, té un 5’3% de lesaccions d’Electrolux, però un 22’4%dels drets de vot. Altres membres de la

Altres marques

Indesit

Superser, Crolls,Ufesa, Lynx,Gaggenau,Blaupunkt

Hoover, Iberna

Zanussi,Corbero,Kelvinator

Edesa, Aspes,WhiteWestinghouse

Sauber

Bauknecht,Ignis,KitchenAid

Treballadors

20.000

36.500 (3.600 a Espanya)

Bosch: 220.000Siemens: 484.000

5.700(2.180 a Itàlia,

550 a Espanya)

87.140 (8% a Suècia,

3.000 a Espanya)

5.000

300.000 (158.000als Estats Units)

?(100 a Espanya)

19.000

15.300 (150 a Espanya)

6.000 (300 a Espanya)

174.000(3)

59.400(33% als Estats

Units, 80 a Espanya)

Plantes deproducció

16 (7 a Itàlia)

39 (7 aEspanya)

12 a Europa (5 a Itàlia, 1 a Espanya)

115 a 23 països(13 a Suècia)

12 a Espanya, 1 al Marroc,l’Argentina iPolònia

?

?

? (2 a Espanya)

9 a Alemanya, 1 a Àustria

?

?

40 a 13 països

Eficiènciaenergètica(1)

?Energy+

A, BEnergy+

?Energy+

A, B(Corbero C)Energy+

A, B, C

C

?

A, B

A, B

A, B, CEnergy+

?

?Energy+

Facturació 2001(milions d’euros)

1.971

6.092

Bosch: 34.000Siemens: 87.000

925

14.681

870

134.000

?

4.212(3)

2.170

1.200

129.270(3)

11.015

Mercat

Tot el món (21%Itàlia)

Tot el món (29%Alemanya, 50%Europa Occidental)

Tot el món

Tot el món (47% Europa, 39%Amèrica del Nord)

Més de 80 països(57% Espanya)

Tot el món

Tot el món

Tot el món

Tot el món (38% Alemanya)

Tot el món

Tot el món

Tot el món

Beneficis 2001(milions d’euros)

116

126

Bosch: 650Siemens: 2.088

Confidencial

564

13’63

14.574

?

?

?

?

7.950(3)

22’4

Refrigerant(1)

?

R600a

R134a

R600aR134a

R134aR600a

R134a(2)

R134a

?

R600a

R600a

R600aR134a

R600aR134a

Algunes empreses fan servir, en un mateix

model de nevera, un gas o l’altre en funció

del mercat de destí:R134a per als països llatins,

Amèrica i Àsia, R600a per a Centreeuropa


14

FagorFagor Electrodomésticos és una coope-rativa basca amb una clara voluntat d’in-ternacionalització: s’anomena a si matei-xa “la multinacional espanyolad’electrodomèstics”. El grup Fagor té 24filials arreu del món, i és líder en diver-sos mercats (a Espanya es disputa ellideratge en neveres amb Balay). Té tresplantes productives a l’estranger. Aquestjuny entra en funcionament una plantade producció d’olles a la Xina que GrupoFagor comparteix amb una empresalocal (en el que s’anomena una joint ven-

ture). Darrerament ha comprat, conjun-tament amb Elco (una de les principalsempreses israelianes), una part deBrandt, la marca líder en línia blanca aFrança. Juntament amb l’empresa ale-manya Vaillant ha posat en marxa aEspanya la planta de producció d’escal-fadors més moderna d’Europa.

Fagor és la societat que lidera la divi-sió industrial de Mondragón CorporaciónCooperativa (MCC), una “cooperativa decooperatives” que agrupa 82 empresesindustrials, 5 entitats financeres, 8empreses de distribució, 3 centres derecerca, 12 entitats de serveis comercialsinternacionals i una universitat. Totesaquestes entitats tenen la forma jurídicade cooperatives i són les propietàriesd’MCC. Aquesta estableix l’estratègia delgrup i s’encarrega del màrqueting.Factura més de 6.000 milions d’euros ihi treballen més de 47.000 persones.MCC és el primer grup empresarial basc,el setè d’Espanya i el grup cooperatiumés gran del món.

• Actualment el grup Fagor està intro-duint el gas R600a, en duen un 20% -25% de les neveres. No ho ha fetabans perquè la legislació no hi obliga.

xarxa són Ericsson, Saab i AstraZeneca.

A conseqüència d’uns resultatseconòmics no gaire bons, entre 1997 i1999 va eliminar 11.000 llocs de treball iva tancar 23 plantes de producció i 50magatzems. El 2001 va eliminar uns5.000 llocs de treball més, per reduircostos. També està reduint el nombre demarques, i està fent els diferents modelsd’electrodomèstics més homogenis, persimplificar-ne la producció.

• La nevera combi ER8100Bd’Electrolux és la que té més eficièn-cia energètica d’Europa. Consumeix203 kWh l’any (el consum mitjà deneveres de mida similar és de 600kWh anuals).

• El gas refrigerant que s’usa depèn dela marca: R600a en AEG i Electrolux,R134a en Corbero i meitat i meitat enZanussi. Totes les neveres Corberotenen un nivell C d’eficiència energè-tica, mentre que a partir d’aquestestiu totes les neveres AEG tindran elnivell A. Segons ens ha explicat l’em-presa, el motiu de les diferències ésque Corbero és una marca orientadaa preu i per tant no cal que siguiecològica, i en canvi AEG i Electroluxtenen imatge de nòrdiques i ecològi-ques. Aquestes dues marques, però,usen R134a en les neveres que esvenen als Estats Units i a altres mer-cats.

• Una segadora de gespa d’Electroluxfunciona amb energia solar.

• El 2001, Electrolux va actualitzar eldocument de principis pel que fa aqüestions mediambientals que haviaredactat el 1992, però no hi va posarobjectius concrets (al document origi-nal tampoc no n’hi havien).

• Electrolux ven la rentadora Wascatora la indústria nuclear. El seu dissenyevita que hi quedin partícules radioac-tives adherides.

• Algunes de les empreses que controlala família Wallenberg estan involucra-des en enginyeria genètica, deforesta-ció, energia nuclear, producció de pes-ticides i construcció de pantans.

• Electrolux és una de les proveïdoresdel Departament de Defensa delsEstats Units.

• Electrolux forma part del TABD i del’ICC, i participa activament en UNICE.L’accionista majoritària d’Electrolux,Investor, és membre de l’ERT.

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

ASPECTES

SOCIALS

LOBBIES

Fagor forma part de Mondragón

Corporación Cooperativa, el grup cooperatiu més gran del món

15


Recollida selectiva: bosses

compostables, cubells

d’escombraries, contenidors...

Articles per a festes: vaixella

compostable (plats, gots, coberts,

bols)

Papereria + impremta ecològica

Embalatge: bosses comercials

compostables (samarreta, ronyó),

Flupis (material de farciment),

precinte de paper

Electrònica: lot, ràdio dinamo-solar

Estalvi d’aigua: economitzadors,

dutxes

http://www.ecrac.8m.com

[email protected] ·Tel./Fax 93 318 77 94

Solucions ecològiques

per a tothom: botigues,

associacions, comunitats

de veïns, ajuntaments,

congressos, empreses...

- productes ecològicseCRAC

Apostem pel verd!

La nostra tinta,

cian, magenta, groga i negra;

la nostra voluntat, verda!

Som una impremta certificada ISO 14001 i EMAS

Això vol dir que adquirim el compromís de desen-volupar totes les nostres activitats (comercials, admi-nistratives, de producció i d’investigació) amb elmàxim respecte per la protecció i la conservaciódel medi ambient

La Plana, 8, 08032 BarcelonaTel.: 93 357 00 50 / 93 357 06 04 Fax: 93 357 02 66

E-mail: [email protected] Web: www.eltinter.com

16


General ElectricLa nord-americana General Electric ésuna de les empreses més grans del món.Fa motors per a maquinària pesant(avions, vaixells, perforadores de mines,locomotores, etc.), electrodomèstics,aparells elèctrics (interruptors, llums,etc.), generadors, turbines, reactorsnuclears, equipament clínic, plàstics, ialtres materials i productes químics,com ara diamants sintètics. Té filialsfinanceres, d’assegurances i immobilià-ries, genera i distribueix electricitat, i ésla propietària de la cadena de televisióNBC. A través de la seva pàgina web espot comprar un avió on line.

Segons la revista Fortune, és la vuite-na empresa del món per ordre de factu-ració, i la més admirada als Estats Unitsdes de fa cinc anys. Un dels principalsmotius és que les seves accions pugenun 10% de mitjana cada any i que és per-cebuda com una empresa no especula-dora perquè fa béns tangibles. El motorde l’Air Force One, l’avió privat del presi-dent dels Estats Units, és seu, i el siste-ma d’enllumenat de l’Estàtua de laLlibertat també.

Es va formar el 1892, com a fusió del’empresa fabricant de bombetes funda-da per Edison i una altra empresa nord-americana. El 1914 es va obrir el Canalde Panamà, operat amb motors deGeneral Electric. El 1992 va construir elMars Observer, l’aparell espacial que esva enviar a estudiar la superfície del pla-neta Mart.

• Les neveres de General Electric usenun HCFC per inflar l’espuma aïllant.

• General Electric és proveïdora de cen-trals nuclears d’arreu del món i és unade les més grans generadores d’ener-gia nuclear als Estats Units.

MEDI AMBIENT

ASPECTES

SOCIALS

• A partir dels anys 1930 i fins que no hiha hagut regulacions mediambientals,General Electric ha abocat incontrola-dament grans quantitats de substàn-cies tòxiques, especialment als EstatsUnits. Els darrers anys, l’administraciónord-americana li requereix que nete-gi rius, abocadors incontrolats, etc. Laresposta de l’empresa consisteix a fercampanyes de relacions públiques perintentar convèncer que les neteges nosón necessàries.

• General Electric és proveïdora de laindústria militar.

• General Electric es declara com unaempresa “no sindical”. Els directorsque es contracten han de rebre uncurs durant el primer any de feina enel qual se’ls ensenyen, entre altrescoses, tècniques de “UA”: UnionAvoidance (Evitació de Sindicats).

• Des de fa dues dècades a les fàbriquesde General Electric s’aplica un mètodede treball anomenat “gestió perestrès”. Consisteix en mantenir unnivell de tensió elevat entre els treba-lladors i fer-los sentir constantment eltemor de ser acomiadats. Els anys1990 es donava formació als nivellsintermedis perquè tractessin la mà d’o-bra amb tècniques determinades; unad’elles l’anomenaven “Coça al Cul”.

• La “gestió per estrès” també incloupressionar els proveïdors perquè aba-rateixin els preus, movent si cal lamanufactura a països de costos labo-rals baixos (amb l’amenaça de retirar-los les comandes si no ho fan). L’anypassat, diverses organitzacions sindi-cals de 20 països es van reunir perbuscar maneres de defensar-se davantde les amenaces constants per part deGeneral Electric de canviar d’empresesa qui subcontracta la manufactura.

• Segons l’organització Center forResponsive Politics, General Electricva donar 150.000 euros al partitdemòcrata i 281.000 al partit repu-blicà durant l’última campanya presi-dencial nord-americana.

• Forma part de la ICC, la USCIB i laUSCSI.

LOBBIES

Els directors quecontracta General Electric reben cursos d’”Evitació

de Sindicats”. Una de les tècniques per tractar

el personal s’anomena“Coça al Cul”

17


LGLG és un conjunt de grans empresescoreanes, però sense una empresamatriu que les posseeixi totes (té previstcrear aquesta matriu pròximament).Consta de 52 empreses estructuradesen quatre grans divisions: Química iEnergia (substàncies per a medicines,hormones, vacunes, neteja —detergents,ambientadors—, cosmètica, higiene —sabó, xampú, pasta dentrífica—, agroquí-mica, substàncies químiques, enginyeriagenètica, petroquímica, refineria depetroli, distribució de gas natural i d’e-lectricitat), Electrònica i Telecomuni-cacions (dispositius elèctrics, compo-nents electrònics i ordinadors, diversoscomponents per a la indústria militar —control de míssils, radars, comanda-ments d’avions—, electrodomèstics, sis-temes de seguretat, aparells de mesura,mineria i fundició —or, plata, coure, sul-furs etc.—, cable, fibra òptica), Finances(agències de borsa, entitats de crèdit) iServeis (comerç internacional).

• Diverses de les activitats d’LG sónnocives per al medi ambient (vegeu elparàgraf anterior).

• LG fabrica equipament per a la indús-tria militar.

• LG és membre de la ICC.

LiebherrLes activitats principals del grup alemanyLiebherr són la construcció d’edificis,l’enginyeria civil i la maquinària pesant:tot tipus de grues, excavadores, camionscimenters, tractors oruga, perforadoresde mines, etc. També fa contenidors,neveres i congeladors, i equipament pera vehicles i avions, i gestiona hotels deluxe a Irlanda, Àustria i Alemanya. Téunes 70 filials arreu del món.

• La meitat de les neveres Liebherrtenen un nivell d’eficiència energèticaA, i un 40% tenen el nivell B.

• Entre els clients de Liebherr hi ha laindústria minera.

• Entre els clients de Liebherr també hiha la indústria militar.

ASPECTES

SOCIALS

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

LOBBIES

MieleMiele es dedica a fer electrodomèstics imaquinària per a instal·lacions comer-cials i cuines. És una empresa familiardes que es va fundar, el 1899. L’empresaexplica que fabrica només a Alemanya iÀustria perquè dóna molta importància ala qualitat. La majoria de componentsdels electrodomèstics els fabrica ellamateixa, i té un plec de condicions estric-tes de qualitat per als seus proveïdors.

• Miele va redactar el primer documentde política per a la protecció mediam-biental el 1951, i des del 1970 recull sis-temàticament dades relacionadesamb el medi ambient. A totes lesseves fàbriques es fan auditoriesambientals des del 1996. Tots els seusproveïdors han de complir les normesmediambientals que Miele estableix.

ASPECTES

SOCIALS

MEDI AMBIENT

18


• Miele finança diversos projectes d’e-ducació ambiental en col·laboracióamb el Ministeri d’Educació.

• Miele té normes molt estrictes pergarantir la seguretat i la salut als llocsde treball.

• Miele és proveïdora del Departamentdel Defensa dels EUA.

Els aprenents reben formació relacio-nada amb temes mediambientals.

• Els electrodomèstics Miele estan dis-senyats per durar 20 anys. El 1995 vaposar en marxa un servei que permetactualitzar els programes de lesmàquines de rentar, per tal que sem-pre puguin tenir els més avançats iper tant els que consumeixen menysaigua o electricitat. Es redueix el nom-bre de materials, de cargols i de tan-caments, per facilitar el reciclatge.

• Aquest any ha tret al mercat unaassecadora que va amb gas.Consumeix un 43% menys d’energiaque una assecadora elèctrica equiva-lent i comporta una reducció en emis-sions de CO2 d’un 48%.

• Els electrodomèstics Miele estan reco-berts amb esmalt sense dissolventssintètics i estan fets sobretot demetalls; els pocs plàstics que hi haestan degudament identificats pertipus, per facilitar-ne la separació i elreciclatge. Per als mobles de les cui-nes no es fa servir PVC ni fustes tropi-cals. El cadmi està prohibit des del1984. Miele no ha fet servir mai PCBs,unes substàncies que es van prohibirel 1987 perquè són cancerígenes.

• Juntament amb empreses reciclado-res alemanyes, està investigant lamanera d’aprofitar alguns tipus deplàstic que actualment no es recupe-ren. Des del 1994 té un acord amb elscomerços alemanys per col·laborar enla recollida i el reciclatge dels electro-domèstics, de qualsevol marca, queels clients deixen d’usar.

• Entre 1996 i 1999, el consum d’emba-latges per màquina fabricada vadecréixer en un 23’5%.

• Entre 1996 i 1999, el consum d’energiaa les fàbriques va incrementar-se enun 0’6%, tot i que van produir un 7’1%més. Ho van aconseguir amb il·lumina-ció de baix consum, bona ventilació iaïllament, aprofitament de totes lesfonts de calor, etc. El consum d’aigua iles emissions de CO2 es van reduir enun 14%.

• La flota de vehicles per al transportes renova per tal que tingui elsmotors de menys consum i menyscontaminants. Un programa informà-tic determina la manera més ecològi-ca de transportar les diferentscomandes; la majoria dels transportses fan per tren (ja el 1907, la ubicacióde la planta principal de producció esva escollir perquè era propera a unalínia de tren). Els viatges delscamions es programen de maneraque vagin plens tant a l’anada com ala tornada.

ASPECTES SOCIALS

New PolAquesta marca era de l’empresa catala-na Domar. Quan va néixer, el 1928, fabri-cava les neveres de fusta Pingüino. El1966 va ser comprada pel grup italiàAntonio Merloni. Antonio Merloni ésgermà dels propietaris de MerloniElettrodomestici (marques Ariston iIndesit), però els dos grups empresarialssón totalment independents.

El grup es dedica a la fabricació d’e-lectrodomèstics i de tancs de gas propà.Les neveres New Pol estan fabricades aItàlia.

• Actualment totes les neveres New Poles fabriquen amb R600a, si bé encarase’n poden trobar amb R134a a lesbotigues.

MEDI AMBIENT

19


SamsungSamsung és un dels principals conglo-merats empresarials de Corea del Sud.Quan va néixer, el 1938, es dedicava aexportar aliments. Ara té cinc grans divi-sions: electrònica (xips, ordinadors, tele-comunicacions i telefonia mòbil, compo-nents electrònics, piles, imatge i so,electrodomèstics, plaques solars —nomésper al mercat coreà), maquinària pesant(vaixells i avions civils i militars, naus iestacions espacials, línies de tren d’altavelocitat, gratacels, centrals nuclears,plantes industrials, plataformes petrolí-feres, tancs, carros de combat i altresequipaments militars), indústria química(agroquímics, petroquímica, enginyeriagenètica, teixits sintètics, pintures per avehicles i vaixells, substàncies per a

medicines), serveis financers (empresesd’assegurances, entitats de crèdit,agències de borsa, fons d’inversió) ialtres (comerç internacional, detall ielectrònic, construcció d’habitatges,enginyeria, sistemes de seguretat, tèxtil—des de matèries primeres fins a pro-ducte final—, un parc temàtic —el setèmés gran del món—, camps de golf, unhotel de luxe, un equip de beisbol, hos-pitals, diversos centres de recerca idiverses fundacions).

El 1993 va establir el programa Novagestió, que significava un gir importanten la manera de gestionar l’empresa.Declarava que a partir d’ara considera-rem els defectes com a crims. Es vaadoptar el sistema de producció StopLine, que permet a un treballador aturarla cadena de producció si troba algundefecte en un producte. El pla demanaals treballadors que procurin cuidar-semútuament i comportar-se d’una mane-ra ètica.

El 1999, el president va donar a l’em-presa uns 2.400 milions d’euros quetenia en accions, per ajudar-la a superarel gran endeutament que tenia en aquellmoment.

• Diverses de les activitats de Samsungsón nocives per al medi ambient(vegeu els paràgrafs anteriors).

• Una de les filials químiques és com-partida amb la petroliera britànica BP.

• Samsung fabrica vehicles de combat,sistems de guiatge de missils, avionsde guerra i altres equipaments militars.

• Samsung subcontracta part dels seusprocessos productius a maquilessituades en zones franques de diver-sos països. Les maquiles són nausindustrials on es fan processos demanufactura que requereixen granquantitat de mà d’obra no especialit-zada; solen ser subprocessos com aramuntar les peces d’un televisor, posarproducte en caixes o cosir botons. Lesúltimes dècades, les maquiles s’hanfet “famoses” per les pèssimes condi-cions laborals en què es treballa. Leszones franques són polígons indus-trials on s’ubiquen maquiles; lesempreses que contracten processos azones franques tenen condicions fis-cals privilegiades (exempció de totamena d’impostos, lliure circulació demercaderies i capital a través de lesfronteres, etc.). Les zones franquessolen estar en països del Sud, i lesempreses que contracten feina a lesmaquiles solen ser del Nord.

• Samsung forma part del WBCSD i dela ICC.

• Hi ha molt intercanvi de personalentre Samsung i el Banc Mundial.

Vegeu algunesinformacionssobre BP a lasecció Trampesd’aquest mateixnúmero.

Diversos fabricants deneveres són proveïdors

de les indústries nuclear i militar. General Electric

és un dels principalsgeneradors d’energia

nuclear dels Estats Units,i Samsung és fabricant

de carros de combat ASPECTES

SOCIALS

LOBBIES

MEDI AMBIENT

20


WhirlpoolEmpresa nord-americana fundada el1911, líder mundial en producció i vendad’electrodomèstics (té un 40% més dequota de mercat que el competidor mésproper); també fa mobles de bany i cui-na. Diversos membres del seu conselldirectiu ocupen també llocs execjutius aaltres grans empreses comJohnson&Johnson, Gillette, Williams,Polaroid, 3Com, Dow Chemical, MorganStanley o The Reader’s Digest.

El 2001 va tenir uns beneficis de 22’4milions d’euros, molt menys que l’anyanterior (391 milions). Ha previst un plade reestructuració que preveu tancar

quatre plantes productives i eliminar6.000 llocs de treball (al voltant d’un10% del total), cosa que li permetria unestalvi d’uns 266 milions d’euros a finalsdel 2002.

• A la web de Whirlpool no hi ha capreferència al medi ambient.

• Whirlpool subministra al Departamentde Defensa dels EUA.

• El 1999, un tribunal dels Estats Units vamultar Whirlpool amb 619 milions d’eu-ros perquè va adreçar una campanyade marqueting per vendre canals detelevisió per satèl·lit específicament apersones analfabetes i pobres.

LobbiesAl número 2 d’Opcions hi podeu trobar la descripció de lamajoria de lobbies que esmentem en aquest article.N’apareixen dos de nous, que es defineixen a si mateixos de lamanera següent:

empreses, i representar els nostresmembres en el diàleg entre els interlo-cutors socials, al qual el Tractat de laUnió Europea dóna una importànciamàxima.

USCSI – United States Coalition ofService Industries (CoalicióNordamericana d’Empreses deServeis)És l’organització empresarial mésimportant que es dedica a reduir lesbarreres a les exportacions dels EstatsUnits i a desenvolupar polítiques inter-nes nord-americanes constructives,

incloent-hi les polítiques sobre impos-tos, que potenciïn la competitivitat glo-bal dels seus membres.

Ha tingut un paper clau en el treballdel GATS i en els Acords sobre ServeisFinancers i de Telecomunicacions que hapres l’OMC.

La capacitat de l’USCSI per usar lesnegociacions en el comerç de serveis persatisfer els interessos dels seus membresno té parangó. Representa agressiva-ment els interessos dels seus membresen tots els fòrums dels EUA i internacio-nals en els quals es poden potenciar elsobjectius dels seus membres.�

UNICE - Union of Industrial andEmployers' Confederations of Europe(Unió de les ConfederacionsEuropees d’Industrials i Empresaris;agrupa les patronals empresarialsdels països europeus)Tenim tres missions: promoure els inte-ressos professionals comuns de lesempreses representades pels nostresmembres, informar els processos de pre-sa de decisions en l’àmbit de la UnióEuropea per tal que les polítiques i lespropostes legislatives que afecten elmón empresarial a Europa prenguin enconsideració les necessitats de les

ASPECTES

SOCIALS

MEDI AMBIENT

feina. També és possible comptar nomésel nombre d'intercanvis fets.

Amb el temps, els LETS han gauditd'una creixent popularitat. Avui hi hamilers d'iniciatives arreu del món.

Els sistemes LETS tenen diversescaracterístiques positives:

• Permeten crear riquesa per a la comu-nitat i afavoreixen el desenvolupamentde l'esperit de cooperació, alhora quesatisfan unes necessitats tangibles.

• Ajuden a millorar l'autoestima, perquècadascú ofereix allò que pot i vol ferd'acord amb les seves qualitats.

• Tenen un poder integrador i aglutina-dor de gran valor, perquè estan obertsa qualsevol persona, sense cap limita-ció d'edat, coneixements, etc.

• El fet que a més de llistar el que es ne-cessita es llisti el que es pot oferir, mul-tiplica les possibilitats d'intercanvis.

El potencial dels LETS com a economiaparal·lela és enorme. Hi ha moltes expe-riències al món que ho avalen.

LETS que no prosperenDes que van sorgir els LETS s'han creatmolts grups d'intercanvi, però és possi-ble que n'hagin desaparegut encara més.Un dels factors que dificulten que les ini-ciatives prosperin és que hi ha gent que,pel fet de ser membre d'un grup, es creu"obligada" a establir una relació mésenllà d'allò estrictament mercantil ambla persona amb la qual intercanvia. �

Els sistemes d'intercanvi i comerç localLETS (Local Exchange and TradingSystem) es van crear l'any 1983 alCanadà. En un LETS, un grup de perso-nes s'organitza de manera que qualsevold'elles pugui intercanviar béns o serveisamb qualsevol altra, sense intervenir-hiels diners.

N'hi ha diverses variants: bancs detemps, xarxes d'intercanvi de coneixe-ments, etc. Un exemple de com pot fun-cionar un grup de LETS és el següent.

Cada membre del grup fa una llistadels béns i serveis que pot oferir, d'acordamb les seves habilitats, i dels que volrebre. Totes les llistes es mantenen enun directori central, juntament amb elnom i telèfon de cada persona, de mane-ra que qualsevol membre es pot posaren contacte amb aquell que tingui el que

li cal, o que necessi-ti el que ell ofereix.Hi ha una "moneda"interna (cada grup lidóna un nom) percomptabilitzar lestransaccions, i unregistre central ambun compte per acada membre. Quan

dues persones es posen d'acord per ferun intercanvi, pacten el valor que té enunitats monetàries. Qui dóna el bé o ser-vei suma al seu compte el valor pactat, iqui el rep el resta del seu.

Les diverses variants de LETS es dife-rencien fonamentalment en la forma decomptabilitzar. Per exemple, els bancs detemps solen comptabilitzar en hores de

21


I dees

Perconsumir d’una altr

a man

era

LETS Sistemes

d'intercanvi icomerç local

Els grups de LETS

faciliten l’intercanvi de

béns i serveis entre un

grup de persones sense

intervenir-hi els diners. En

una crisi econòmica

poden esdevenir clau per

a la supervivència.

Moltesexperiènciesavalen elpotencial delsLETS com aeconomiaparal·lela

El primer grup de LETS a l'Argentina data del 1995. Arran

de la profunda crisi que el país viu actualment, l'intercan-

vi ha tingut una expansió impressionant. Es calcula que

avui cinc milions de persones en viuen, repartides en 5.000

grups arreu del país. El centre d'estudis sociològics Unión

para la Nueva Mayoría preveu que arribaran a ser set milions

de persones a finals d'any.

La moneda per fer els intercanvis s'anomena crédito, i es

fa servir per bescanviar tota mena de serveis: viatges, cur-

sos, advocats, etc. S’estan establint acords amb laborato-

ris farmacèutics per vendre medicaments usant crèdits, i

alguns municipis permeten pagar-hi els impostos. Cada

vegada més empreses i pagesos poden reactivar la seva acti-

vitat i evitar la fallida gràcies als crèdits.

L’Argentina intercanvia en temps de crisi

• Este ticket tiene validez, solamente, para los prosumidores

de la Red Global de Trueque Solidario.

• Está totalmente prohibida la negociación o canje del vale

por dinero.

• Para su seguridad verifique la legimitad del vale.

• Los productos y servicios del P.A.R. promueven el desarro-

llo sustentable.

Comunitat Organització Telèfon

Andalusia Ideas 95 729 69 74

Balears S'altra Senalla 97 171 59 15

Canàries Por ellos 928 24 83 32

CastellaLa Manxa Romero 967 22 80 93

Catalunya AlternativaSolidària Plenty 93 443 17 35Cooperacció 93 318 34 25Xarxa deConsum Solidari 93 268 22 02

Galícia A Cova da Terra 98 223 02 11Panxea 98 181 91 01

Madrid Copade 91 561 74 27Ideas 91 377 25 32Iepala 91 408 41 12La Aldea del Sur 91 477 64 73La Ceiba 91 420 16 17OCSI 91 474 57 02Subiendo al Sur 91 548 11 47Unis 91 393 18 96Utopía 91 663 81 64

Comunitat Organització Telèfon

País Basc Emaús - Erein 94 345 45 73Medicus Mundi 94 528 80 31Mercadeco 94 476 30 55

València Camp deMorvedre 96 267 90 26Ecosol 96 370 91 58Petjades 96 383 00 99

Tot Espanya Alternativa 3 93 735 30 47Equimercado 902 15 19 62Espanica 91 522 10 35Intermón-Oxfam 902 330 331Setem 91 549 91 28Sodepaz 93 301 01 71SolidaridadInternacional 91 541 37 37

Coordinadora Estatal de Comerç Just

Pl. Centenario 3, bajo20006 DonostiaTel. i fax: 94 346 15 [email protected]

22


Eine

s

Peranar a comprar

A L B E R T O B E N B E N I S T E

On trobarproductes deComerç Just

Amb el lema No ajuda, sinócomerç va néixer el

moviment de Comerç Just,

que estableix relacions

comercials amb productors

del Sud en condicions dignes

(a diferència del comerç

convencional, en el qual els

productors solen ser

menystinguts pels

compradors del Nord). Avui,

a l’Estat espanyol hi ha uns

600 punts de venda de

productes de Comerç Just.

sobrepreu respecte als productes con-vencionals de prop d'un 20%.

• Els importadors financen per avançatfins a un 60% de la producció. Aixís'evita que els productors hagin dedemanar préstecs.

• Els acords comercials són a llarg ter-mini, de manera que possibiliten unacontinuïtat de la producció.

• S'intenta minimitzar el nombre d'in-termediaris.

• Els contactes regulars garanteixenuna relació molt estreta entre produc-tors i importadors. Ambdós són trans-parents en tot allò que pugui aportaruna millora per al sector.

• La majoria dels beneficis que obtenenels distribuïdors s'han de destinar aaccions de sensibilització (conferèn-cies, fulletons, campanyes en centreseducatius) per donar a conèixer queaquest tipus de comerç permet assolirun nivell més alt de justícia, i difon-dre'l com a model vàlid per canviar lesestructures i actituds injustes delcomerç internacional.

Els productes majoritaris d'aquest tipusde comerç són tropicals, com el cafè, elte, el cacau o els plàtans, i també altrescom la mel, el tèxtil, la joieria o els pro-ductes d'artesania.

Els segellsA Europa hi ha diversos segells queidentifiquen els productes de ComerçJust, com TransFair, Max Havelaar oFairTrade. Estan integrats en FLO (Fair

El moviment del Comerç Just és una ini-ciativa impulsada per ONGs de totEuropa des de finals dels anys 60, percanviar les regles del comerç internacio-nal i orientar-lo al servei de les perso-nes. Tot i que encara és una activitatminoritària, la seva força principal rau ademostrar que el benefici econòmic, elsdrets dels treballadors i el respecte pelmedi poden anar junts.

Es tracta d'establir relacions comer-cials entre productors de països del Sudi importadors de països del Nord, ambles característiques següents:

• Es promou un desenvolupament quemillora la qualitat de vida dels produc-tors i que és sostenible per al medinatural. Els productors participen enla presa de decisions, perquè les sevesorganitzacions funcionen democràti-cament.

• S'ofereixen oportunitats als produc-tors més desafavorits, especialmentdones i indígenes. Dones i homesreben el mateix tracte. No hi ha explo-tació infantil.

• S’estimula la producció de béns propisde cada cultura, fets a partir dels seusrecursos naturals i fent servir conei-xements autòctons, per preservar idesenvolupar les diferents identitatsculturals.

• El preu de compra s'estableix demanera que els ingressos dels treba-lladors els permetin cobrir les sevesnecessitats bàsiques, incloent-hi l'a-tenció a la salut, l'educació i la capaci-tat d'estalvi. Això sol representar un

Aquestes organitzacions ens poden informar sobre punts de venda de Comerç Just a la vora de casanostra. Solen ser associacions cíviques, botigues de barri i algunes cadenes de supermercats, comBonpreu, Esclat, Kampió i Plusfresc.

ORGANITZACIONS DE COMERÇ JUST

Trade Labelling Organization, Organit-zació per l'Etiquetatge del Comerç Just),una entitat que defineix criteris especí-fics per a cada producte, i generals peral Comerç Just. Només els productors icomerciants que han firmat contractesamb FLO i que compleixen els criterissón autoritzats a comprar i vendre pro-ductes etiquetats amb els segells. FLOcontrola totes les parts involucrades pergarantir que no es cometen fraus.

Les importadores espanyoles encarano tenen cap segell; actualmentestan considerant integrar-se aFLO. La Coordinadora Estatal deComerç Just atorga el distintiuJusto Aquí a les botigues i altrespunts de venda de Comerç Just.

Les principals importadores espanyo-les són ONGs com Intermón-Oxfam,Ideas o Alternativa 3, que abasteixen lesdiferents botigues, pròpies o no (al’Estat espanyol hi ha uns 600 punts devenda). L'any 2000 van facturar 3'8milions d'euros, encara molt lluny de lesmés grans: GEPA (Alemanya, 29'8milions d'euros), o Fairtrade Organizatie(Holanda, 15'9 milions d'euros). �

23


Lliures de bosses de plàstic

Pos s ibi l itats

Utopies que es fan realita

t

Les bosses de plàstic que ens donen a les botigues es fabriquenper transportar allò que comprem des del comerç fins a casa.Després, en la majoria dels casos, es converteixen en un residu,la gestió del qual cada vegada és més problemàtica perquè elvolum de bosses és cada vegada més gran. A l'Estat espanyol,una gran superfície "regala" als seus clients aproximadament 70milions de bosses de plàstic cada mes.

Molts països busquen solucionar el problema de l'acumulacióde bosses de plàstic a l'entorn i als abocadors i incineradores,amb iniciatives com ara no fer servir bosses massa primes (queno es poden reutilitzar), cobrar-les als clients o imposar-hi taxes.

Sí. L'1 de març passat, Bangla Desh va aprovar un pla per prohi-bir l'ús, venda i fabricació de bosses de plàstic. Es va aprovaruna llei que permet sancionar amb 10 euros qui utilitzi una bossade plàstic, i amb 10 anys de presó qui continuï fabricant-ne.

A la capital, Dacca, es feien servir 10 milions de bosses cadadia, i només un 10%-20% anaven a les escombraries. La resta esllençaven a l'entorn, bloquejaven les clavegueres i causavengreus inundacions. També, la fabricació i la incineració del polie-tilè (el tipus de plàstic de què estan fetes les bosses) causen pro-blemes de salut per les emissions de dioxines i de cianur d'hidro-gen, sobretot al personal que treballa en aquests processos.

Les bosses de plàstic havien aparegut a Bangla Desh acomençament dels anys 80 i ràpidament es van popularitzar,perquè eren barates i fàcils de portar. Fins aleshores es feienservir bosses de jute, una fibra vegetal de la qual Bangla Deshera el productor líder en el món. El 1988 els grups ecologistes esvan adonar de l'impacte negatiu de les bosses de plàstic sobre elmedi, i van alertar del problema. Es va començar una llarga cam-panya contra les bosses de plàstic i a favor de materials alterna-tius, com paper, cotó o jute.

Avui, el país aposta clarament per tornar a les de jute. Es fancampanyes per incentivar-ne l'ús i es donen ajuts per proporcio-nar tecnologia senzilla a petites empreses perquè en fabriquin.El govern pensa que la indústria del jute requerirà més mà d’o-bra que la del plàstic, perquè es preveu una enorme demanda.

A Irlanda, des del març passat tots els botiguers han de cobrarals compradors per cada bossa una taxa de 0'15 euros. En dosmesos, el consum de bosses en una de les principals cadenes desupermercats ha caigut en un 97'5%. �

COMERÇ JUST A INTERNET

És possible eliminar les bosses de plàsticd’un país?

Webs amb informació sobre punts de venda

www.e-comerciojusto.org/organizaciones_y_tiendas.htmlwww.nodo50.org/espanicawww.comerciosolidario.comwww.solidaridad.org/pages/lista.htmwww.intermonoxfam.org/html/com_tie.htmlwww.sodepaz.org/tiendawww.redalternativa.com/tiendassolidarias.htmwww.medicusmundi.es/alava/comercio.htm (Àlaba)www.pangea.org/xarxaconsum/venda.html (Catalunya)

Webs per comprar per Internet

www.eurosur.org/comercio_justowww.solidaridad.org/pages/tienda.htmwww.intermonoxfam.org/tiendawww.comerciojusto.comwww.alternativa3.comtendas.mundo-r.com/panxea/menu_principal.htmlwww.equimercado.org/equi_mercadowww.sodepaz.org/tienda

Locals de Barcelona on es poden prendre productes de Comerç Just

Amaltea, Diputació 164 · Anem al Gra, Bailèn 115 · BarColòmbia, Fabra i Puig 1 · Bar La Cotxera, Antoni Costa 31 ·Bar La Granja, Vidriera 9 · Bar La Tertúlia, Artesania 88 · BarMenjador L’Ateneu, Portlligat s/n · Bar Oviso, N’Aray 5 · CafèJust, Sots-tinent Navarro 18 · Cafeteria del Parlament, Parcde la Ciutadella · Centre Cívic Ateneu, Gran de St. Andreu 111· Clàssic Gòtic, De la Plata 3 · Facultat de Medicina, Hospitalde Sant Pau · Local Bar, Ases 7 · Manolo’s Bar, Lancaster 3.

Á LVA R O P O R R O G O N Z Á L E Z

Verde que tequiero verde

El greenwashing orentat verdd’imatge

T'arriben a fer creure que

estàs netejant l'atmosfera

quan condueixes el cotxe

amb gasolina de BP. El

greenwashing (rentat verd

d'imatge) manipula la

imatge de moltes empreses

i distreu l'atenció de les

seves activitats agressives

amb l'entorn natural. És

sorprenent veure com

grans multinacionals

perverteixen el debat

mediambiental amb

espectaculars campanyes

d'imatge.

Us heu adonat, alguna vegada, que ellogo de la BP és un sol, que el de GasNatural és una papallona ostentosa-ment jovial, que Repsol patrocina eltemps? En la cultura del logo, de la"imatge", manejar percepcions, jugaramb l'ambigüitat i la desinformació,manipular els subconscients i els ins-tints, enganyar les sensibilitats, etc., sónpràctiques esteses i gairebé "legitima-des". Tot és veritat i és mentida, i alfinal les coses són el que semblen ser.És per això que fer que les coses "sem-blin alguna cosa" és, avui, tot un art iuna ciència amb un poder imparable.

El greenwashing o rentat verd d'imat-ge és una estratègia adoptada perempreses amb activitats perjudicials peral medi ambient, que no tenen voluntatde canviar-les. Essencialment, són cam-panyes que aconsegueixen canvis signi-ficatius d'imatge, de reputació, mentrees produeixen insignificants canvis enles pràctiques de l'empresa. Es pinta deverd per tapar la brutícia que quedasota la pintura; sembla rentat, perònomés és pintat. Malauradament, el ren-tat verd és una de les "polítiquesmediambientals" més desenvolupadesentre les grans empreses, especialmentmultinacionals.

Un exemple molt representatiu elpodem trobar en British Petroleum, mésconeguda com BP, amb força activitat al'Estat espanyol. El 1999, BP compraSolarex, la productora de plaques solarsmés gran del món. Així es converteix enl'"empresa líder" mundial del sector deles energies renovables, alhora que ésla segona petroliera mundial. Pocs diesdesprés anuncia la seva nova campanyaEndollat al sol, nou logo (un sol), noulema (Més enllà del petroli), grandilo-qüents iniciatives com la de posar pla-ques solars a 200 gasolineres arreu delmón... Tanmateix, tot això, malgrat quemonopolitza tota la seva imatge, resultainsignificant i marginal en la seva activi-tat productiva. Serveixi d'exemple mos-trar que davant dels 49 milions d'eurosque es va gastar per comprar Solarex,va gastar 600 vegades més per com-prar la petroliera Arco, i 5.500 milionsd'euros en una perforació de noméscinc anys a Alaska, en una zona de granvalor ecològic.

El rentat verd sorgeix els anys 60 alsEstats Units i Europa, quan paral·lela-ment a l'auge dels moviments ecologis-tes que alertaven i destapaven la brutaldegradació ambiental que les indústriesprovocaven, imatges enverdides de com-panyies van inundar els diaris, televi-sions i ràdios. Va ser la resposta de lacultura del logo, perquè les empreses

veien amb ulls temorosos el creixentinterès públic que despertaven els casosd'empreses altament contaminadores.

A l'Estat espanyol el concepte potserno és tan conegut, però la pràctica estàmolt estesa. Endesa, per exemple, expo-sa clarament com a raons per elaborarels seus principis de política mediam-biental el creixent rebuig a aquellesempreses que degraden el medi ambientamb la consegüent publicitat negativa ipèrdua d'imatge i l'augment de l'interèspúblic per activitats o productes ambalgun tipus de distintiu ambiental. Pertant, fent una lectura molt positiva,podem veure que el naixement del ren-tat verd és la conseqüència del triomf deles campanyes de denúncia del movi-ment verd. Però resulta ser també unaperversió del debat mediambiental, i dequalsevol camí cap a una solució del pro-blema. I també és una mostra de la capa-citat intrínseca del sistema per esquivarles escomeses dels moviments socials ila conscienciació col·lectiva.

Alhora que constitueix una defensadavant dels atacs del moviment verd,obre les possibilitats d'expandir mercatsi afegir "atractius extra" als productes.Un cas històric en aquest sentit es vadonar el 1985, quan la petroliera nord-americana Chevron, amb la seva cam-panya de rentat verd People do (La gentfa), va aconseguir que les seves vendes

augmentessin en un 10%, perquè va serpercebuda com la petroliera més respec-tuosa amb el medi als Estats Units. Elmés sorprenent és que dins del sectorde consumidors hostils a la companyia,els socialment i ecològicament sensi-bles, les vendes van augmentar en un22'5%.

Entre les diferents eines del rentatverd hi trobem els logos i altres imatgesassociades, anunciar als quatre ventsesquifides iniciatives verdes, col·laboraren projectes o amb determinats grups oinstitucions, patrocinar certes activitats...Aquesta estratègia de patrocinis ha estat

24


Tra

mpes

Allò que no es veu

Essencialment, el greenwashing són

campanyes queaconsegueixen canvis

significatius d'imatge, dereputació, mentre es

produeixen insignificantscanvis en les pràctiques

de l'empresa

El rentat verd té unes característiquesque el fan molt difícil de combatre.Nosaltres, com a consumidors, volemcreure el que ens diuen, perquè moltesvegades és el que ens resulta méscòmode per qüestió de preus o de gus-tos, o fins i tot d'hàbits. Netejo la mevaconsciència sense haver de canviar deproveïdor o marca i sense disminuir elmeu consum. T'arriben a fer creure queestàs netejant l'atmosfera quan con-dueixes el cotxe amb gasolina de BP.

També es dóna la circumstància clauque pot ser molt confús i polèmic distin-gir què és rentat verd i què són iniciati-ves ben intencionades de canvi.Respecte d'això, l'ONU va fer un estudiel juny del 2000 sobre les iniciativesvoluntàries de les empreses en elterreny mediambiental, que conclou queaquestes acaben majoritàriament sentincoherències, criteris dobles, objectius

o criteris inadequats i ren-tat verd. Veient aquestesconclusions, es revela queés important que els con-sumidors creem els nos-tres propis mecanismesd'informació i verificació.S'ha de rascar per veurequè trobem sota aquestescapes verdes que aramolts llueixen.

El gran problema delrentat verd és que desin-centiva canvis veritables, ifa de la sensibilitzaciócol·lectiva sobre el mediambient un joc trivial d'a-parences, en el qual resul-ta fàcil netejar-se la cons-ciència però difícil arribara reflexions i canvis efec-tius en els nostres hàbitsde consum. �

ALTRES RENTATS

A part del rentat verd d'una empresa per millorar la seva pròpia imatge, tro-bem el rentat que fan grups empresarials (lobbies) orientat a entorpir l’es-tabliment de regulacions sobre la seva activitat, tant a nivell internacionalcom estatal. És el que s'ha anomenat greenwashing profund.

També hi ha rentats d'imatge "d'altres colors". El rentat blau pretén donara l'empresa una imatge de respecte pels drets humans. El sweat washing("rentat de suor") la vol fer aparèixer com a respectuosa amb els dretslaborals.

Parlarem d'aquests altres rentats en propers números d'Opcions.

usada hàbilment per Gas Natural perdesenvolupar aquesta imatge d'empresacompromesa amb el medi ambient quedistribueix una energia "neta". ACatalunya patrocina l'espai de mediambient previ al telenotícies de TV3; aBarcelona i Madrid patrocina autobusosurbans "ecològics" que funcionen ambgas. Tot això ajuda a enfortir i donar cos

al missatge de l'empresa, que presenta elgas quasi com una energia renovable.Basant-se en el fet que emet menysgasos d'efecte hivernacle (responsablesdel canvi climàtic) que el petroli, es pre-senta a si mateixa com l'energia mésneta, quan no és una energia renovableni neta perquè emet gasos contaminantsi implica molts costos mediambientalsd'extracció i transport. Jocs de paraulesque aprofiten la confusió i l'ambigüitat:segons ells, com que el gas emet menys

25


CO2, es dedueix que contribueix a dismi-nuir l'efecte hivernacle, i per tant es pro-clama com la solució idònia al canviclimàtic o l'única energia que pot fercompatible progrés econòmic amb pre-servació del medi ambient. Seria com dirque, com que Noruega caça il·legalmentmenys balenes que Japó, llavorsNoruega contribueix a la conservació dela població mundial de balenes.

També hi ha el rentat verd institucio-nal, és a dir, el que intenta donar unaimatge de les institucions públiquescompromeses amb el medi amb gestosexterns sense transcendència política.Per exemple, quan el Partit Popular vaarribar al govern va crear un Ministeri deMedi Ambient, cosa que havia pregonatals quatre vents durant la campanyaelectoral. Però la dotació pressupostàriava ser menor que la de la secretariad'estat a la qual substituïa.

El gran problema del rentat verd d'imatge

és que fa de lasensibilització col·lectiva

sobre el medi ambient un joc trivial d'aparences,

en el qual resulta fàcilnetejar-se la consciència

però difícil arribar a reflexions i canvis

efectius en els nostreshàbits de consum

ELS NOSTRES MILLORS INVESTIGADORSESTAN TREBALLANT INTENSAMENTPER DESCOBRIR LES CAUSES DEL BAIX RENDIMENT QUE S'OBSERVA EN LES PLAQUES SOLARS

26


Aquest cas és un molt bon exemple delfenomen anomenat porta giratòria, i deles conseqüències socials que pot tenir.És el trànsit bidireccional de personesque van ocupant al llarg de la seva tra-jectòria professional —de forma paral·lela

Els anys 80, la multinacional agroalimentària Monsanto va crear l'hormona transgè-nica rBGH, que si s'administra a les vaques fa que produeixin més llet. L'FDA (Foodand Drugs Administration, l'autoritat del govern dels Estats Units en matèria deseguretat dels aliments i els medicaments) es va encarregar d'avaluar-la.

Diversos estudis científics i les filtracions d'alguns investiga-dors relacionaven aquesta hormona transgènica amb proble-mes de salut en les vaques. Almenys un investigador de l'FDAva afirmar que aquest organisme no estava preparat per dur aterme l'avaluació de l'hormona, i fins i tot algun funcionari vadenunciar que la revisió s'estava fent de manera molt limitada.Finalment, l'FDA només va donar per bons els informes presen-tats per Monsanto, i el 1993 va declarar que l'hormona era segu-ra. El febrer següent, Monsanto va començar a comercialitzar agran escala el primer producte amb rBGH. Més endavant, altresestudis científics van indicar que hi podia haver connexió entreels residus de l'hormona a la llet i el càncer en éssers humans.

La persona que va supervisar la redacció de les normes d'e-tiquetatge per als productes amb rBGH va ser Michael Taylor,el vicecomissari de política de l'FDA. El 1994 va fer-se públicque Michael Taylor havia treballat durant set anys com a advo-cat de Monsanto (on justament havia elaborat un informesobre la possible inconstitucionalitat que els estats imposessinlleis d'etiquetatge als productes que continguessin rBGH). La vicedirectora del'Oficina de Nous Fàrmacs Animals de l'FDA era Margaret Miller, que havia treballat aMonsanto fins el 1989 investigant la seguretat de l'rBGH. I l'avaluadora principal del'hormona per part de l'FDA era Suzanne Secher, que anteriorment també haviainvestigat sobre l'hormona amb finançament de Monsanto. L'agència encarregada decontrolar la rectitud de les accions governamentals (la General Accounting Office) vadeterminar que la vinculació dels membres de l'FDA amb Monsanto no suposava capconflicte d'interessos. L'administració donava prioritat al benefici empresarial en llocde donar-la a la seguretat pública.

L lig

ams

Dela botiga al Parla

ment

VA N E S S A M A X É , X AV I E R M I R Ó

La portagiratòria

Porta giratòria és un terme

que s'usa per designar el fet

que algunes persones, en

passar del món empresarial

al polític o viceversa,

aprofiten que poden

"remenar les cireres dels

dos cistells" per afavorir els

interessos propis, fins i tot

en casos en què aquests

interessos perjudiquen

l'interès general.

En dictaminarque l'hormona

transgènicarBGH és segura,

l'administraciónord-americana

va donar més prioritat al

beneficiempresarial que

a la seguretatpública

o amb alternança— alts càrrecs en elsmóns de la política i l'empresa, i queaprofiten el fet de "remenar les cireresdels dos cistells" per afavorir els interes-sos propis. Quan passen de l'empresa ala política, legislen o regulen a favor del'empresa d'on provenen. Quan passende la política a l'empresa, se serveixen deles influències entre el món polític.

Algunes característiquesHi ha una sèrie d'elements que caracte-ritzen el fenomen de la porta giratòria:

• Un grup restringit. Són poques caresles que van passant d'un món a l'altre.Hi ha un cert hermetisme o endogà-mia entre les dues cúpules de poder.Això ve donat pel fet que les personesque en formen part tenen procedèn-cies familiars enllaçades, han estudiaten determinades universitats o esmouen en cercles socials i culturalscomuns. Per exemple, Alejandro Agag,futur gendre del president del govern,va cursar EGB i BUP al col·legi del'Opus Dei Retamar i va tenir com acompanys, entre d'altres, els fills deSuárez, Ruiz Mateos o Calvo Sotelo.Després del seu pas per les joventuts

EMPR

ESA

ADM

INIST

RACIÓ

27


del Partit Popular Europeu i de ser undels ajudants personals del president,passarà a ocupar un alt càrrec a labanca portuguesa.

• Discreció. Malgrat que els protagonis-tes del procés de porta giratòria ocu-pen llocs rellevants i d'interès públic,el fenomen es desenvolupa en un rela-tiu silenci social. En molts casos, l'opi-nió pública no arriba a conèixer la pro-cedència dels que poden ser els seusrepresentants polítics i, en conse-qüència, no té l'opció de qüestionar-se els efectes socials que se'n puguinderivar.

• Informalitat. Molts cops, la interaccióentre els dos costats de la porta trans-cendeix els mecanismes legals estipu-lats i es duu a terme de manera infor-mal: nomenaments a dit, acords quees prenen en un sopar o en una con-versa telefònica, etc. Els estamentsprevistos per les constitucions

democràtiques per supervisar les pre-ses de decisions moltes vegadesactuen com a meres comparses.

En el si d'una societat democràtica, larealitat quotidiana i fenòmens com laporta giratòria ens permeten "intuir"que hi ha ciutadans que tenen més pesque d'altres. I mentre es van conquerinti consolidant drets socials, algunes per-sones se salten els mecanismes que pre-tenen fer la societat igualitària. Això ensfa plantejar diverses qüestions:

• Quin pes té el principi d'igualtat detots els ciutadans davant de l'elitisme?

• Per accedir als llocs de poder, quinpaper juguen els mèrits propis i quinels privilegis de determinats grups o"classes"?

• Què s'afavoreix, els interessos gene-rals o els d'una minoria amb mésrecursos per actuar com a lobby?

La pràctica de la porta giratòria ésnomés un exemple que ens indica cap aquin cantó s’inclina la balança. Però noes tracta només de preguntar-nos quina

és la democràcia real de la nostra socie-tat. La "frivolitat" d'usar els braços delpoder polític i empresarial en beneficipropi pot tenir conseqüències socialsgreus. Casos com el de Monsanto ensmostren com hom pot arribar a posar enperill la salut pública en pro d'unsguanys i interessos particulars. �

No es tracta només depreguntar-nos quina és la

democràcia real de lanostra societat. La porta

giratòria pot dur a prendredecisions que perjudiquen

l'interès general

A Catalunya

Entre la Conselleria d'Economia del govern de la Generalitat i Acesa (AutopistasConcesionaria Española S.A, empresa que s'encarrega de la construcció, conserva-ció i gestió d'autopistes de peatge en règim de concessió) hi ha pràcticament una"autopista giratòria". Els exconsellers Macià Alavedra i Josep Manuel Basáñez vanpassar, en deixar el càrrec, a president de les autopistes del Garraf i a presidentd'Acesa respectivament. Ja a la dècada dels 70, Jordi Pujol havia estat membre delconsell d'administració d'Acesa. L'actual conseller, Francesc Homs, va treballardurant un temps a l'empresa Áreas, la filial d'Acesa que gestiona les àrees de lesautopistes (actualment s'anomena Areamed 2000).

La qüestió dels peatges a les autopistes catalanes ha estat polèmica d'ençà de laconstrucció d'autovies gratuïtes a la resta d'Espanya, que ha creat un greuge compa-ratiu. Des de la Generalitat s'ha impulsat la rebaixa dels peatges a canvi d'un allarga-ment en el període de concessió (això beneficia Acesa, és clar). Durant la presidènciade Basáñez, Acesa va presentar recursos contra la construcció de l'autovia Lleida-Barcelona a l'alçada de La Panadella. D'aquesta manera retardava el funcionamentde l'autovia i beneficiava l'autopista A2, de peatge i propietat d'Acesa.

Als Estats Units

Dick Cheney, l'actual vicepresident dels Estats Units, havia estatSecretari de Defensa durant la Guerra del Golf. Entre el 1995 i el2000 va ser cap executiu de Halliburton, l'empresa de serveis per ala indústria petroliera (pous, canonades, etc.) més gran del món. Notenia cap experiència prèvia en direcció d’empreses, però feia 25anys que es movia pel govern dels EUA. Això devia ser el que li vapermetre aconseguir molt bons resultats:

• En dos anys, Halliburton va rebre 1.600 milions d'euros en prés-tecs i subvencions del govern (entre 1990 i 1995 n'havia rebut108)

• El govern la va contractar per una facturació total de 2.500milions d'euros (entre 1990 i 1995 havien estat 1.300)

• Halliburton va ser l'empresa nord-americana que més beneficisva aconseguir en els negocis amb l’Irak (25 milions d'euros), tot ique Cheney havia estat un dels arquitectes de les sancionseconòmiques contra l’Irak.

ALGUNS EXEMPLES DE PORTA GIRATÒRIA

28


No volem que ens donin un cop de mà; volem que ens treguin les mans de sobre.

Un indígena de Guatemala

El vent no trenca l’arbre que es pot vinclar

Proverbi sukuma (poble que habita el nord de

Tanzània)

Megax i f res

De mica en mica, l’activitat constructora va prenent

terreny a l’espai natural verge.

A l’àrea metropolitana deBarcelona, els darrers

25 anys s’ha doblat la superfície urbanitzada.

És a dir, s’ha artificialitzat tant territoricom en tota la història precedent.

(Font: Consell Municipal de Medi Ambient iSostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona)

Entr

eten

iments

Jocs, humor, pensa

ments

Savieses

Mots encreuats DAV I D L Ó P E Z

Horitzontals: 1 Les neveres en generen. Persona que observa cautelosa iamagadament el que fan d'altres. 2 Terrenys inundats permanentment. 3Que té nusos. (A l'inrevés) Recull informació per via nasal. 4 Infusió. Unromà. Cossos celestes. 5 Inquietud angoixosa i malaltissa. Bones sigles per aun futur Institut de la Salut Natural. 6 Governador d'una província en l'anti-ga Pèrsia, que vivia de conya. Estàndard musical. 7 Incorporar fils a un tei-xit, alhora que es preparen complots. Curiosament, no es pot dir mai. 8Noranta-nou habitants d’Emerita Augusta. Vocal d'amagatall. Greix que ser-veix per cuinar i per cridar l'amic de l'Stan Laurel. Vocal d'oliareu ;) 9 Sil'hem fet, hem arribat molt alt. Diuen la seva. 10 Transformarà en substànciapròpia (com els aliments, per exemple).

Verticals: 1 Màgica, irreal, onírica. 2 Es fot del corrent d'aigua. L'egoista perantonomàsia. 3 Narcís ho era, i molt. Més desvocalitzat. 4 A l'inrevés i entots els sentits, nord. Shirley MacLaine va ser la dolça d’en Billy Wilder.Copulativa. 5 La primera. Pòquer d'asos. Arbre de dues lletres. 6 Esmaesbojarrada. Es diu d'allò que ens és qualitat personal o característica. 7Deixava un lloc. Lli que ha passat per la centrifugadora. 8 Accions en lesquals es vessen llàgrimes. Val més que sigui de minerals que antipersona. 9Dona natural d'Eivissa (per exemple). atoN. 10 A l'inrevés, mancada de grà-cia. Deessa grega, objectiu de molts trets.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Mirades

De gent, sobre c

oses

29


Recentment, Ramón Fernández Durándeia a la revista El Ecologista: [En elprocés de crear experiències de trans-formació alternativa -formes de vida,econòmiques, laborals, de relacionsinterpersonals, etc.] s'ha de donar unaenorme importància a la reconstruccióde les nostres ments, tan colonitzadespel pensament occidental dominant, perrecomposar el nostre jo escindit. [...] Caldescolonitzar el nostre imaginari, indivi-dual i col·lectiu, per poder canviar veri-tablement el món.

Alguns membres de movimentssocials i altres persones amb inquietudspoden pensar que això no és important;creiem que fem coses molt diferents delque dicta la culturadominant. Això és cert,però només en part.

Un exemple. Fa anysera president d'unaassociació de consumi-dors de productes biolò-gics. Estava molt il·lusio-nat per la meua eleccióperquè estava amb com-panyes i companys com-promesos amb l'agricul-tura ecològica. Totscompartíem esta idea,però el nostre compor-tament estava farcit deles fílies, fòbies i neuresque nosaltres mateixoscriticàvem: culpabilitzacions, desqualifi-cacions, etc. Tots érem molt "enrotllats",però estava clar que amb la voluntat non'hi havia prou.

Anys més tard, fruit de la meua expe-riència en el camp de les interrelacionshumanes, vaig arribar a la següent con-clusió: per dur a terme projectes com el

citat, cal fer-se conscient que les mane-res habituals de pensar i actuar típiquesde la nostra cultura poden ser un fre, ique cal construir-ne de noves. I peraconseguir això hi ha un camí: el desen-volupament humà.

Però est concepte és estrany en lanostra cultura, i específicament en elsnostres moviments socials. Les afirma-

Repensar-nosper construiruna societat

equilibrada

L A M I R A D A D E

Carles Porcel

Sovint, els moviments

socials, malgrat ser

avantguardistes, no són

conscients que segueixen, en

la conducta i el pensament,

patrons de la cultura

occidental que limiten l'èxit

del seu activisme. L'autor

creu que per avançar en els

canvis socials cal aprendre a

pensar, sentir i actuar de

maneres diferents, en el

contingut, i especialment en

la forma. D'aquí la

importància del

desenvolupament humà

col·lectiu.

cions de Fernández Durán crec que notenen ressò en el moviment ecologista (iper extensió en els altres) perquè no dis-posem de referències específiques per-sonals de què volen dir. I poden paréixeruna intel·lectualització.

Quins poden ser els beneficis dedesenvolupar certes capacitats i actitudsen els moviments socials o a nivell indivi-dual? Anem a vore algunes de les possi-bilitats.

Prevenció i evitació de conflictes inter-personals, promoció de relacions perso-nals fluïdes, dins i fora dels movimentssocials, establiment d'objectius clarsdins de les organitzacions, evitar con-ductes ineficaces, aprendre a organitzar

amb més eficiència, eixir d'algunes"automarginacions" i aprendre a connec-tar amb força amb els ciutadans, trencarvisions maniqueistes: "nosaltresbons/vosaltres roïns", que fan allunyardels nostres moviments persones quepodrien participar-hi, etc. Això és nomésuna xicoteta mostra de les immensespossibilitats.

Com fer-ho? Una forma és aprenentdisciplines pràctiques, com PNL, sistè-mica, etc., que poden ser molt útils enels nostres moviments socials (no ésper casualitat que moltes empreses iinstitucions, sabent del seu potencial,cada volta les utilitzen més). Això tin-dria alguns efectes positius: ser méseficaços en els nostres propòsits, o fer-nos una idea més acurada de com fun-ciona la nostra societat en termes delsmecanismes psicològics que poden faci-litar i potenciar notòriament el canvisocial.

Per la meua experiència, una forma depotenciar una societat més equilibradaés aprendre a utilitzar individualment isocial els nous conceptes i ferramentesmentals que ens aporten les noves disci-plines de la conducta i del pensamenthumà. �

Treballar en el nostredesenvolupament humà

ens permetria ser més eficaços en

els nostres propòsits,i fer-nos una idea més

acurada de com funciona la nostra societat

Carles Porcel és ecologista i filòsof.Professionalment imparteix cursos de

desenvolupament personal i comunica-ció. És autor del llibre Qué es la PNL

(RBA/Integral).

de supermecat bio. De tot, i algunescoses a preus molt interessants —mun-tar-se un biomenú d’entrepans pot sor-tir més econòmic que al carrer. Entretantes prestatgeries trobo el “Pa”

Newman. Resulta que l’artista i la sevadona han invertit en el negoci saluda-ble, i sucs, galetes i pots de salses tenenla foto de la parella i una inscripció a lesetiquetes: Paul Newman dóna tots elsroyalties després de taxes per la vendadel producte a una entitat social que esdedica a l’educació. La veritat és queem compro unes cookies amb fórmulaancestral i estan divines.

A miquetes, els dissabtes, quan elGreen Market envaeix la zona nord deUnion Square. A les paradetes hi trobemels fruits del bon fer de la terra i els seuscuidadors: diversos ecoagricultors fami-liars porten la seva producció de tempo-rada, tot amb ecogaranties.

Green GuerrillasSóc al centre de la city mirant cap amuntl’edifici on tenen l’oficina els GreenGuerrillas, que són per als emotius unsídols de l’agricultura urbana. El 1973, LizChristy, una artista del Lower East Side,va començar a netejar i ocupar unxamfrà dels carrers Bowery i Houston,amb un grup d’amics. Així va començarla revolució verda de NY, amb recursospropis, totxos procedents de la neteja

Pot estar bé que el primer que es facinomés d’arribar a Manhattan sigui pujaren ascensor a tota pastilla els vuitanta iescaig pisos de l’Empire State (a 427metres per minut, uff), que és com unapetita ciutat vertical que en consum dematerials i energia supera moltes pobla-cions. En arribar a la terrassa, el millormirador per veure des de dalt el que ensespera a baix, és un bon moment pervalorar i reflexionar sobre el monstreurbà que respira sota els nostres peus.

Dotze mil tones d’escombraries surtencada dia des de la ciutat de Nova York iarriben en alguns casos a més de qua-tre-cents quilòmetres; per aconseguir-hocalen 600 camions. No fa gaire que vanhaver de tancar l’abocador habitual, alqual des de vaixells enormes arribavenmoltes més tones de residus. Des de l’ad-ministració s’aposta per força pel reci-clatge dels residus, tot i que costa perce-bre les infraestructures a simple vista.

Impressiona ser en un territori quedisposa de 1.150 quilòmetres de vies demetro i 470 estacions per arribar a qua-si tots els racons; és usat diàriament per3’5 milions de persones, i un altre milió imig es mou per l’exterior amb la xarxad’autobusos. Per les entranyes delmonstre pedalegen cada dia en algunmoment 70.000 ciutadans. Gairebé10.000 quilòmetres de tuberies per dis-tribuir l’aigua potable, i 10.100 de clave-gueram per recollir-la i evacuar-la.650.000.000 km. de cable telefònic imilions de quilòmetres de conduccionspel gas i instal·lacions elèctriques, quesubministren energia per al continumoviment. Energia que prové en un 10%d’olis residuals, en un 17% de cola, 22%nuclear, 30% de gas i un 20% hidroelèc-trica. La ciutat disposa d’una mena desistema de ventilació natural que fa que,malgrat la contaminació del trànsit, l’ai-re es renovi contínuament.

A Nova York s’hi pot trobar menjar bioa dojo i a miquetes. A dojo, al WholeFoods Market de Chelsea, una hectàrea

30


M A N O L O V Í L C H E Z ,

F U N D A C I Ó T E R R A

Vistes sobreManhattan

D’un visitantcatalogat com a ecologista

Nova York és la ciutat on

totes les xifres són

astronòmiques. Entre tants

gratacels, és una abradable

sorpresa conèixer els

jardins i horts que Green

Guerrillas han estat

muntant i cuidant des de fa

trenta anys en espais

abandonats de tots els

barris.

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

El viatge virtual

Al “super”: www.wholefoodsmarket.com

Al mercat ecohortalà:www.ny.com/dining/green.html

Als hortalans urbans: www.greenguerrillas.org

Als artistes en defensa dels horts i jardins:www.earthcelebrations.com

Al mapa verd de NY: www.greenmap.org

dels espais, botigues que van donarplantes i materials —els “super” ja tenienon compostar les sobres de les verdures.Intel·lectuals, artistes, arquitectes, mes-tres i estudiants, jubilats i parats i mes-tress@s de casa van posar i posen el seutemps i talents al servei de la causa.Quan els veïns trobaven un espai lliure,

de seguida Green Guerrillas trobava lapossibilitat d’un altre jardí per a la comu-nitat. Hi ha jardins bonics, cuidats, per-maculturitzats, amb casetes de conte,amb tocs de refinat art visual, esculturesi olors, amb horts de producció biointen-siva, amb petits escenaris de fusta per aactes socials, amb la zona segura de jocsper als petits, amb dificultats per accedira l’aigua, amb murals preciosos a lesparets dels edificis veïns... De tots ema-nen aires de llibertat i compromís.

Green Guerrillas actualment té més de200 voluntaris i 800 membres querecolzen les seves tasques i mantenenpart de la seva economia, que es nodreixde donacions, una festa benèfica anual iaportacions d’altres fundacions.Juntament amb altres organitzacions ésculpable de més de 700 espais ajardi-nats o convertits en horts pels i per alsveïns de la comunitat i el plaer delsturistes més compromesos. Distribuïtsper tots els barris de NY, són tan diver-sos com les gents del Bronx, Harlem,Manhattan, Brooklyn…

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriurem a Opcions: en català en castellà Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Forma de pagament: Taló a nom de CRIC (18 euros) Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . Oficina . . . . . . . D.C. . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili de la sucursal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONSCopia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs Marc 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots enviar les dades percorreu electrònic a

[email protected]

Preu de la subscripció anual (6 números): 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes a partir de 50 subscripcions.

Buscant la “12a Processó de Ritus dePrimavera per Salvar els Jardins”, troboquelcom semblant a un carnestoltes. Unmunt de persones amb disfresses al·luci-nants. Earth Celebrations és una organit-zació formada per artistes, músics i poe-tes que en aquesta ocasió passen vuithores mostrant art, rituals, performan-ces, música, dansa i poesia per defensarels espais verds comunitaris. A cadaparada hi ha un acte, a cada jardí el seucuidador s’encarrega de rebre la comitivafestiva. Unes paraules m’impressionenper la seva força i l’expressivitat del ros-tre, sonen davant d’un mur de formigóon abans hi havia hagut un jardí. Unsaxofonista a la coberta d’un edifici dónala sortida a una tirolina per on es des-plaça una papallona de roba gegant. Laveritat és que és un espectacle, i fins i totemocionant. New York, New York... �

Alguns dels horts i jardins ja sónhistòria: l’espai torna a estar edificat,perquè... com és possible que els veïnsocupin terrenys que gestiona l’ajunta-ment més especulador que es coneix,pel que fa a sòl urbà? El movimentcomunitari porta anys de resistència,veu com van desapareixent alguns delsseus espais i defensa amb alegria la pre-servació dels que queden. A l’altra ban-da hi ha les constructores. GreenGuerrillas dedica els seus esforços aestar atenta legalment contra els inte-ressos especulatius i lluita per preservarper a les generacions futures els fruitscol·lectius. Dóna tallers i assessora elsactuals i futurs encarregats dels jardins,i proporciona una sèrie de serveis enfo-cats als aspectes de gestió material ihumana i a tècniques de cultiu en mésde 300 espais.

La revolució verda de Nova York (1973)

té ara més de 700 espaisajardinats o convertits en horts pels i per alsveïns de la comunitat

SI ESTÀS INTERESSAT/DA EN LA INFORMACIÓ

QUE OFERIM A TRAVÉS D’AQUESTA REVISTA,

ÉS IMPORTANT QUE T’HI SUBSCRIGUIS.

Dóna Opcionsa algú altrePASSA-LA!!Regala una subscripció!

De moment, Opcions no es distri-bueix a través dels quioscos.Però sí que es pot comprar enalguns establiments:

• Botigues i cooperatives de pro-ductes ecològics

• Punts de venda de productes deComerç Just

• Locals socials on hi hagi revis-tes a la venda

• Qualsevol comerç que hi estiguiinteressat

Si treballes en algun d’aquestsestabliments i et sembla interes-sant distribuir Opcions, posa’t encontacte amb nosaltres.

També es pot tenir en localspúblics perquè la llegeixin els visi-tants:

• Centres cívics, ateneus• Restaurants• Biblioteques, sales de lectura,

centres de cultura• Consultes mèdiques o d’altres

tipus

Si treballes en algun d’aquestslocals i vols que els visitantspuguin llegir Opcions, posa’t encontacte amb nosaltres per feruna subscripció.

C R C · 93 412 75 94

c r i c @ p a n g e a . o r g

Documents

Les neveres - Opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/3.pdf2017/06/03 · ció relacionada amb els aliments transgènics, les podeu trobar a Revista bimestral maig/juny 2002