LES CATEGORIES GRAMATICALS

LES CATEGORIES GRAMATICALS

Classes de paraules

Les categories gramaticals

- Noms- Adjectiu- Determinants- Pronoms- Verbs- Adverbis- Preposicions- Conjuncions

1. Nom

- Els noms o substantius són paraules que serveixen per indicar persones, animals o coses.

- Els noms varien segons gènere i nombre.- Els noms comuns fan referència a tots els

referents d’una mateixa naturalesa, mentre que els propis corresponen a un únic referent (persona, país, ciutat, institució...)

- Els noms concrets ens remeten a referents perceptibles pels sentits, que pertanyen al món físic, mentre que els abstractes corresponen a referents que corresponen al món de les idees.

- Els noms individuals fan referència a un sol individu, mentre que els col·lectius corresponen a un conjunt d’individus.

2. Adjectius

- Són paraules que indiquen una característica o propietat d’un nom.

- Els adjectius varien segons gènere i nombre.

- Els adjectius han de concordar en gènere i nombre amb els noms que acompanyen.

3. Determinants

- Són paraules que acompanyen el nom, normalment el precedeixen i n’aporten informació gramatical i, de vegades, semàntica. Sempre concorden amb el nom.

- Els determinants poden ser: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.

- Alguns relatius i interrogatius també poden fer de determinants.

- També se’ls coneix com a Adjectius determinatius, exceptuant-ne l’article.

3.1 Articles

- Els articles són àtons i només aporten informació gramatical (indiquen que la següent paraula és un nom), però no tenen valor semàntic.

- Varien segons gènere i nombre (el del nom que acompanyen).

- Els articles generals són EL, LA, ELS i LES.- Els articles personals són EN i NA (van

davant dels noms propis de persona).

3.2 Demostratius

Els demostratius indiquen proximitat o llunyania en relació a la persona que parla.

masculí

singular

femení

singular

masculí

plural

femení

plural

1a persona AQUEST AQUESTA AQUESTS AQUESTES

2a persona AQUEIX AQUEIXA AQUEIXOS AQUEIXES

3a persona AQUELL AQUELLA AQUELLS AQUELLES

3.3 Possessius

- Els possessius indiquen relacions de propietat del nom que acompanyen.

- Hi ha possessius per a un posseïdor o per a més d’un posseïdor.

- Hi ha possessius àtons que, a hores d’ara, s’usen bàsicament en l’àmbit familiar.

- Sovint van darrera del nom: el nostre amic, l’amic nostre, el teu bolígraf, el bolígraf teu...

3.3.1 Possessius per a un posseïdor

masculí

singular

femení

singular

masculí

plural

femení

plural

1a persona MEU MEVA MEUS MEVES

2a persona TEU TEVA TEUS TEVES

3a persona SEU SEVA SEUS SEVES

3.3.2 Possessius per a més d’un posseïdormasculí

singular

femení

singular

masculí

plural

femení

plural

1a persona NOSTRE NOSTRA NOSTRES NOSTRES

2a persona VOSTRE VOSTRA VOSTRES VOSTRES

3a persona SEU (LLUR)

SEVA (LLUR)

SEUS (LLURS)

SEVES (LLURS)

3.3.3 Possessius àtons

masculí

singular

femení

singular

masculí

plural

femení

plural

1a persona MON MA MOS MES

2a persona TON TA TOS TES

3a persona SON SA SOS SES

3.4 Numerals

- Els numerals indiquen quantitats precises i objectives referides al nom que acompanyen.

- Hi ha diferents classes de numerals: cardinals, ordinals, partitius, múltiples o col·lectius.

3.4.1 Numerals cardinals

- Expressen els nombres.

- Si exceptuem un (una), dos (dues), i

-cents (-centes), són invariables.

- Porten guionet entre:desenes i unitats: vint-i-cinc, trenta-nou...

unitats de centena i –cents/es: dos-cents, dues-centes...

Recordeu DUC

3.4.2 Numerals ordinals

- Expressen l’ordre.

- Varien segons gènere i nombre.

- Els quatre primers tenen forma pròpia: primer, segon, tercer i quart.

- La resta es formen amb la combinació: cardinal + -è / -ena / -ens / -enes

cinquè, sisè, tretzè, divuitè, vint-i-tresè, centè...

3.4.3 Numerals partitius

- Expressen parts o divisions d’una unitat.- Alguns són invariables i d’altres varien segons

gènere i nombre.- Podem formar-los amb l’expressió:

una + ordinal femení + part de...

mig plàtan, mitja taronja, un terç de pastís, un terç de llibreta, una quarta part de, una vintena part de...

3.4.4 Numerals múltiples

- Expressen múltiples d’una unitat.- Són invariables. - Podem formar-los amb l’expressió:

cardinal femení + vegades més de...

tinc el doble de plàtans, vull el triple de resultats, tinc dues vegades més de plàtans, vull tres vegades més de resultats...

3.4.5 Numerals col·lectius

- Expressen quantitats precises, avalades per la tradició.

- En són exemples: parell, dotzena...

3.5 Quantitatius

- Expressen quantitats poc precises, subjectives.

- Tenen una graduació:

cap (comptables), gens de (incomptables), poc/poca/pocs/poques, gaire/gaires, prou, força, molt/molta/molts/moltes, massa, tot/tota/tots/totes

- No useu molt per gaire.

3.6 Indefinits

- Expressen quantitats poc precises i referents poc definits.

un/una/uns/unes, algun/alguna/alguns/algunes, qualsevol/qualssevol...

3.7 Interrogatius i relatius

- Quan els interrogatius i relatius introdueixen un nom, fan de determinants.

Quina persona ho ha fet? (interrogatiu determinant)

Una noia, la qual noia va venir aviat (relatiu determinant)

4. Pronoms

- Són paraules que poden ocupar la mateixa posició que un nom (ser el nucli del SN sense ser un nom), que el poden substituir.

- N’hi ha de diferents tipus: personals, interrogatius, determinatius i relatius.

4.1 Pronoms personals forts- Són pronoms que poden fer de subjecte i tenen síl·laba tònica.

- Varien segons la persona gramatical, el nombre i, alguns, segons el gènere i la funció.

singular plural

1a persona JO, MI NOSALTRES

2a persona TU, VÓS, VOSTÈVOSALTRES, VÓS,

VOSTÈS

3a persona ELL, ELLA, SI ELLS, ELLES, SI

4.2 Pronoms personals febles

- Són pronoms que acompanyen el verb i són àtons.

- Varien segons la persona gramatical, el nombre i, alguns, segons el gènere i la funció.

singular plural

1a persona EM, ME, M’, ‘M ENS, ‘NS, -NOS

2a persona ET, TE, T’, ‘T US, -VOS

3a persona EL, L’, ‘L, -LO, LA, ES, LI (CI)

ELS, -LOS, ‘LS, LES, ES

neutre HO

adverbials HI, EN, N’, ‘N, NE

4.3 Pronoms determinatius

Es tracta de paraules que correspondrien a determinants (menys articles), però que no acompanyen cap nom, i que fan de nucli del SN.

El meu menja millor que el teu. (pronoms possessius)

Aquest m’interessa més que aquell. (pronoms demostratius)

El primer i el segon són amics meus. (pronoms numerals)

4.4 Pronoms interrogatius

pronoms significat

què? Quina cosa?

qui? Quina persona?

quin, quina, quins, quines? Per triar alguna cosa.

quant, quanta, quants, quantes?

Quina quantitat?

quan? Temps

com? De quina manera?

on? En quin lloc?

4.5 Pronoms relatius

pronoms significat

que D’ús general

Qui / preposició + qui Referit a persones.

preposició + què Referit a coses.

On / preposició + on Referit sempre a llocs.

article + qual /ls

preposició + art + qual / ls

General.

5. Els verbs

Els verbs són una classe de paraules que indiquen accions (saltar, ballar), processos ( créixer, florir), fets (caure, trobar) o estats (estar, trobar-se). Els verbs també són el nucli del sintagma verbal i, en conseqüència, una de les parts fonamentals de l’oració gramatical.

La flexió verbal

En la majoria de verbs hi ha una part invariable o lexema, que ens aporta informació sobre el seu significat, i una altra part que canvia segons la forma concreta del verb que expressem, es tracta del morfema, però com que en els verbs la flexió, és a dir, la diversitat de formes que pot tenir un mateix verb, depèn de moltes variables gramaticals (persona, nombre, temps, aspecte o mode), parlarem de flexió verbal per referir-nos a aquest conjunt de morfemes gramaticals en cada cas.

6. Adverbis

Els adverbis modifiquen un adjectiu, un verb, un altre adverbi o tota l’oració.

Els adverbis indiquen circumstàncies i poden ser de diferents classes: de lloc, de temps, de manera, de quantitat, de dubte, d’afirmació o de negació.

Els adverbis són invariables.

6.1 Adverbis de lloc

adverbis on, allí, aquí, allà, pertot, arreu, enlloc, dintre, dins, endins, fora, enfora, davant, darrera, endavant, endarrera, enrera, damunt, sobre, amunt, davall, sota avall, damunt, dalt, davall, baix, enlaire, ensota, prop, lluny...

locucions adverbials

a dins, de part de dins, a fora, de part de fora, a davant, a darrere, al damunt, dalt de tot, cap a dalt, al davall, al capdavall, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, a l’entorn, pels volts, pertot arreu, als afores, al centre...

6.2 Adverbis de temps

adverbis quan, ara, adés, suara, ja, encara, mentrestant, entretant, abans, després, aviat, tard, llavors, aleshores, sempre, tothora, adesiara, sovint, mai, avui, ahir, demà...


tot seguit, de seguida, de vegades, mai més, al matí, al migdia, d’hora, cap al tard, al vespre, al capvespre, havent dinat, havent sopat, abans-d’ahir, demà passat, de moment, a hores d’ara, ara com ara, de moment, a mitja tarda, a mig matí....

6.3 Adverbis de maneraadverbis com, així, bé, ben, millor, mal, malament,

pitjor, alhora, simultàniament, debades, inútilment, exprés, corrents, ràpidament, lentament, arran, arreu, gairebé, quasi, sobretot...


a contracor, a corre-cuita, a dojo, a l’ample, a la babalà, a la deriva, a la força, a la valenta a l’engròs, a la menuda, al cap i a la fi, a mitges, a pols, tot drap, del tot, de bat a bat, de cop, de bon grat, de cap a cap, de cap a peus, de cop i volta, de debò, de corcoll, de gairell, de gom a gom, de pressa, de puntetes, de qualsevol manera, de tot cor, en va, fil per randa, si fa no fa, a frec...

6.4 Adverbis de quantitat

adverbis quant, tant, tan, tot, massa, molt, força, més, bastant, prou, menys, gaire, només, mica, gens, gairebé, quasi, solament, almenys, quelcom...


gens ni mica, no gens, una mica, un poc, un xic, no gaire, bona cosa, pel cap alt, ben bé, si més no, d’allò més, a més, a més a més...

6.5 Adverbis de dubte

adverbis potser


potser sí, potser no, tal vegada, a la millor, qui sap, qui sap si, si molt convé...

6.6 Adverbis d’afirmació

adverbis sí, també, igualment, prou, certament, efectivament, justament, cert...


fins i tot, de veritat, de debò, en efecte, ben segur, això sí, sens dubte, per descomptat, i tant, no cal dir-ho...

6.7 Adverbis de negació

adverbis no, tampoc, pas


de cap manera, i ara!, no pas, no...pas, això sí que no, ni mai...

7. Preposicions

Les preposicions són mots que serveixen per enllaçar una paraula amb un sintagma nominal que els complementa.

Hi ha diferents tipus de preposicions, les dividirem en preposicions febles, fortes, compostes i locucions prepositives.

7.1 Preposicions febles

Les preposicions febles són àtones i simples, formades per una sola paraula: a, amb, de, en, per.

Vaig a casa, Fes-ho amb compte, Ve del jardí, Ho fa en un minut, Vine per la vorera.

7.2 Preposicions fortesLes preposicions fortes són tòniques i simples: contra, durant, entre, fins, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, vers (envers).

Anaven els uns contra els altres, Va venir durant el sopar, S’ho van repartir entre dos amics, No vindrà fins l’any vinent, Se’n va sortir malgrat les poques expectatives, Ho va fer públic mitjançant una carta oberta, Ho va fer segons les prediccions, Se’n sortirà sense cap ajuda externa, Ho trobaràs sobre la taula, Ho havia posat sota el llit, No té cap respecte vers / envers els altres.

7.3 Preposicions compostes

Les preposicions compostes són combinacions de més d’una preposició: cap a, des de, fins a, per a.

Tornaré cap a les deu del matí, Ho porta des del seu poble, Anirà fins a la primera plaça, Va bé per a la panxa.

7.4 Locucions prepositivesLes locucions prepositives són grups de paraules que funcionen com una preposició: a causa de, a favor de, a fi de, a partir de, arran de, en lloc de, en comptes de, en contra de, enfront de, entorn de, llevat de, tret de...

Va morir a causa de les ferides, Actuava a favor del grup, Ho vaig fer a fi de trobar-ne les causes, Vindrà a partir de les deu de la nit, Va emmudir arran de l’accident, Vindrà en lloc de la seva mare, Es trobava enfront del mateix problema, Discutien entorn de les possibilitats d’èxit, Van venir tots llevat del seu pare, Ho feien tots tret del Pere.

8. Conjuncions

Les conjuncions són paraules que uneixen dues estructures (oracions, sintagmes o paraules) i les relacionen de diferents maneres: per coordinació o

per subordinació.

Documents

LES CATEGORIES GRAMATICALS