Las dos sillas reales - ddd.uab.cat · Las dos sillas reales: an oratorio by Josep Cau This article presents fragments from rhe oratorio Lm dos silh reales (The Two Royal Chairs)

Recerca Musicolbgica XII, 1998 77.145 -

Las dos sillas reales : un oratori de Josep Cau

Xavier Daufí

Resumen. Las dos sillas reales: un oratorio de Josep Cau

El articulo presenta unos fragmentos del oratorio Las dos s i l h reales de Josep Cau, compucsto en 1799. La obra tiene la particularidad de contener un clarinete en su plantilla orquestral. El hecho interesante radica en que en 10s fragmentos que interviene, es tratado como instrumento principal, ya sea como encargado de presentar material musical de i m ~ o r - tancia, ya sea concertando con la voz solista. Por otra parte, se trata, por ahora, de la obra fechada más antigua compuesta en Catdunya que requiere la intervencibn de un clarinete. El articulo, además de presentar la partitura completa de 10s dos fragmentos en 10s que aparece este instrumento, ofrece una breve noticia biográfica del autor, seguida de unas notas sobre el clarinete en Catalunya, para acabar con un breve andisis de 10s dos movimer~tos de Las dos s i l h reales que solicitan la presencia del clarinete.

Résumé. Las dos sillas reales: u n oratorio de Josep Cau.

L'article présente quelques fragments de I'oratorio Las dos sillas reales (Les deux chatses Royales) de Josep Cau, composé en 1799. L'ceuvre presente une particularitt: celle d'inclure une clarinette dans l'orchestre. I1 est interessant de remarquer que dans les fragments oh elle intervient elle est traitée comme s'il s'agissait de I'instrument principal: en présentant le matériel musical important ou bien en concertant avec la voix soliste. I1 s'agit A ce jour de l'ceuvre la plus ancienne composée en Catalogne exigeant l'intervention d'une clilri- nette. L'article présente, outre la partition complete des deux fragments oh apparait cet instrument, une brtve notice biographique de I'auteur suivie de notes sur la clarinette en Catalogne et se termine par une brkve analyse des deux mouvements de Lm dos s i l h reales qui requitrent la présence de la clarinette.

Abstract. Las dos sillas reales: an oratorio by Josep Cau

This article presents fragments from rhe oratorio Lm dos s i l h reales (The Two Royal Chairs) by Josep Clau, composed in 1799. The work is curious in that it includes a clarinet in the range of instruments used. Of particular interest is that, in the sections in which the clarinet intervenes, it is used as the main instrument, whether that be to introduce impon:mt

78 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Xavier Daufí

musical material, or as a solo 'voice'. A further point of interest lies in the fact that the work is, to date, the oldest dated work composed in Catalonia requiring the participation of a clarinet. The article, in addition to providing the complete score for the two fragments in which the instrument appears, offers a brief biographical outline of the compos- er, followed by notes on the clarinet in Catalonia. It concludes with a short analysis of the two movements of Las dos s i l h reales involving the clarinet.

Zusammenfassung. Las dos sillas reales: ein Oratorium uon/osep Cau.

Im Artikel geht es um einige Fragmenten des 1799 komponierten Oratoriums Las dos sillas reales (Die zwei koniglichen Stühle) von Josep Cau. Charakteristisch fur dieses Werk ist die Klarinette in der Orchesterbesetzung. Das Interessante daran ist, dass die Klarinette in den Fragmenten, in denen sie zum Einzatz kommt, als Hauptinstrument beansprucht wird: entweder zur Einleitung von wichtigem musikalischen Material, oder in Harmonie mit der Solostimme. Andererseits, handelt es sich bis zum heutigen Tag um das erste datier- te und in Katalonien komponierte Werk, dass das Auftreten einer Klarinette verlangr. Der Artikel bietet ausser der kompletten Partitur der beiden Fragmente, in denen dieses Instrument vorkommt, auch einen kurzen biografischen Bericht des Verfassers und einige Anmerkungen über die Klarinette in Katalonien, und schliesslich eine kurze Analyse der beiden Tempos der Las dos rillas reales, die den Einsatz der Klarinette verlangen.

Advertkncia prkvia

L'objecte dlaquest article és el de presentar un oratori que té la particularitat d'estar datat i de tenir en la seva plantilla orquestral un clarinet. L'obra, Las dos s i l h reales de Josep Cau, sembla que va ser composta i interpretada per primer cop el 1799. Certament, aquest article no pretén demostrar que aquesta sigui la primera composició catalana en qui: intervingui un clarinet, ja que existeixen obres anteriors a la que ens ocupa en qu& es requereix aquest instrument. El fet interessant de Las dos s i l h reales és que actualment es tracta de l'obra més anti- ga datada en qui: es demana la intervenció del clarinet. És aquesta particularitat la que ha fet que ens decidíssim per l'estudi d'aquesta composició de Josep Cau.

D'altra banda, l'article pretén ser només un exemple de com pot analitzar- se un oratori; tampoc no vol ser un model, ja que en fer un estudi detallat d'una composició d'aquestes proporcions hi ha molts elements que es poden tenir en compte i que en aquestes pagines no s'han considerat. No es fa en aquest article un estudi exhaustiu de l'obra, ja que després d'un breu estudi general sobre Las dos s i l h reales es passa a l'andisi dels dos únics moviments en qu& Josep Cau va demanar la prestncia del clarinet.

Durant la meva actual tasca de transcripció i estudi d'oratoris catalans del segle XVIII s'ha esdevingut un fet forsa interessant pel que fa a l'organologia i a

1 Lm dos sillac reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 79

l'evolució orquestral a casa nostra. Es tracta de la troballa d'un oratori en el qual, dins de la seva plantilla instrumental, apareix un clarinet. El fet no 1 in- dria més transcendkncia si no fos perquk aquesta obra ens ha arribat en forma de partitura (es tracta molt probablement d'un esborrany del propi compositor) i, a més, datada. El seu títol complet és Drama u oratorio: Las dos sillas realesfdbricahpor San Eloy; el seu autor és Josep Cau, i la data que apar ei^ al principi de l'obra es l'any 1799 (juntament amb la partitura hi ha el llit~ret manuscrit del text, en el qual consta la data de 1'1 de desembre de 1799). Dels vint-i-un números de quk es compon l'obra, el clarinet n'intervé en dos: en el vuit (andantino, per a tenor) i en el tretze (andante, per a cor).

Tot i que sabem l'existkncia d'algunes obres que demanen la preskncia del clarinet, i que molt versemblantment van ser compostes a les darreries del segle ~ ~ I I I (i anteriors a la data de l'obra que ens ocupa), l'oratori de Josep Cau és ara com ara l'única composició que requereix aquest instrument i que esta dat,~da en el set-cents.

Davant d'una partitura datada pot resultar difícil en alguns casos de dei:er- minar si la data que se'ns dóna és la de composició o la de cbpia. En el cas que ens ocupa sembla forsa clar que es tracta de la data de composició. Un dels fets que avalen aquesta afirmació és que la partitura que conservem sigui rrlolt probablement l'esborrany del propi compositor: en les repeticions, per excm- ple, la música es dóna per sabuda i no es torna a escriure sencera; o, d'a tra banda, observem que el text només esta col-locat dins del compas corres,Jo- nent, sense estar separat per sil-labes.

Per altra part, sabem que l'any 1799 Josep Cau exercia de mestre de capella a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. El llibret manuscrit que acompanya la partitura ens informa del fet que Las dos rillas reales va ser ini:er- pretat 1'1 de desembre de 1799 a l'església del convent de la Merck, i que els seus intkrprets van ser els membres de la capella de Santa Maria del Mar. Si la partitura dóna com a data el 1799, i sabem que l'obra va ser interpretada per la capella de Santa Maria del Mar, de la qual n'era aleshores mestre Josep Cau, no resulta gens aventurat afirmar que l'oratori va ser compost el 1799 i que va ser interpetat per primer cop 1'1 de desembre d'aquest any, festa de sant Eloi, a l'església del convent de la Merck de Barcelona, on habitualment el colalegi d'argenters d'aquesta ciutat celebrava la festa del seu patró.

Aquesta mateixa data també ens la certifica, d'altra banda, el Diari61 de Barcelona:

Mafiana Domingo, dia 1, el Colegio de plateros celebra su anual Fiesta de su Patrón S. Aloy [sic], en el Convento del Real y Militar Orden de Nuestra Señora de la Merced: á las 10 habrá solemne Oficio y Sermón, que predicará el Rdo. Dr. Jayme Sort, Catedrático del Colegio Episcopal, y beneficiado de Santa Maria del Mar; y á las 4 de la tarde habrá Oratorio: á cuyas funciones asistirá la Capillz. de Santa Maria del Mar'.

1. Diario de Barcelona. Barcelona (dissabte 30 de novembre de 1799), p. 1.342.

80 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Xavier Daufi

Breu notícia biogrdfica de Josep Cau

Pel que fa a l'autor de Las dos sillas reales, són molt poques les dades biogrhfi- ques que en tenim. Francesc Baldelló, en el seu article sobre la música a la basí- lica de Santa Maria del M d , només ens dóna la data de la mort i la de la presa de possessió del carrec de mestre de capella a l'esmentada basílica, a més d'in- formar-nos que va compondre un gran nombre d'obres de música religiosa. Només se sap que va néixer a Barcelona al segle XVIII i que va morir el 7 de juny de 1812. El 9 d'octubre de 1792 va ser nomenat mestre de capella de Santa Maria del Mar i va conservar el chrrec fins a la seva mort. El seu ante- cessor va ser Pedro Antonio Monlleó. Dins del cataleg de Josep Cau, forsa ampli, existeixen diversos oratoris: Carreras i Bulbena3 en cita, a més del que ens ocupa, tres: San Julián, 1790; San Mipe l de los Santos, 1791 i Casta Susana, 1799. A la Biblioteca de Catalunya és troba el llibret del segon d'aquests oratoris de Josep Cau, dedicat a sant Miquel, el títol del qual es La oración de san Elidspoderosa delunte de Dios. En aquest cas l'obra va ser encarregada per (([. . .] 10s mancebos, y aprendices del Gremio de Mercaderes de Lienzos, Paiíos y Sedas de la Ciudad de Barcelona [. . .I)), i va ser interpretada a l'església dels pares de sant Gaieta el 3 1 de juliol de 179 1.

Els orígens del clarinet i la seva generalització per Europa

No és certament aquest el lloc de fer una histbria detallada de l'origen del clarinet, pero sí que hauríem de saber en quin moment l'instrument comensa a fer-se corrent pels diferents palsos d'Europa. L'origen del clarinet cal buscar-10 a Nuremberg a la darrera dkcada del segle XVII, en quk Johann Christoph Denner va comensar a treballar en el perfeccionament d'un instrument antic anomenat chalumeau4. Tanmateix, no trobarem el mot clarinet fins als primers anys del segle XVIII, en quk aquest nou instrument ja tindrh una personalitat diferent de la de l'antic chalumeau, que d'altra banda anira caient en desús. Caldra esperar, aixb no obstant, fins a mitjan segle ~ ~ I I I per comenqar a trobar aquest instrument en algunes composicions musicals, i fins als últims tren- ta o vint anys de la centúria per trobar-10 com a instrument més o menys fix dins de la plantilla de les orquestres alemanyes i d'algunes d'europees.

Pel que fa a Catalunya, ja hem vist que la primera obra datada que requereix un clarinet és l'oratori de Josep Cau Las dos sillas reales, del 1799. Perb no és aquesta l'única referkncia que d'aquest instrument tenim a casa nostra en el segle XVIII. El baró de Malda ja en parla en el seu Calaix de sastre en dues

2. Francesc BALDELLO: ((La música en la Basílica Parroquial de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Notas hist6ricasr. Anuario Musical, vol. XVII, 1962. Barcelona: CSIC. Instituto Espafiol de Musicologia, p. 209-24 1.

3. José Rafael CARRERAS y BULBENA: <El oratori0 musical. Desde su origen hasta nuestros díass. Barcelona: L'Aveng, 1906, p. 144-145.

4. Per a més detalls, vegeu Adam CARSE: ~ T h e History of Orchestrationn, Nova York, Dover Publications, 1964, p. 173-180.

Lm dos sillac reab: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 - 81

noticies dels anys 1797 i 1799. La primera és del divendres 18 d'agost: (([, . .] trobantse [els violinistes Juan Altarriba i Domingo Barrera] digo en la Butiga de Manuel Butellas Sastre, solentsi aturar algunas estones, per ser companys de Joanet, fill del sastre, sonador de Clarinet, he fet pujar a mon aposento als rcfe- rits Juan Altarriba y Domingo Barrera [. . .] )j5. La segona, potser més interessant, és del dimecres 4 de desembre: ((En la Academia de musica de esta nit en Casa Comellas, ha lluhit s i habilitat en un concert de gran execució de Clarinet ,m, que se há dit Alemany, tocant10 de afició [. .

L'oratori Las dos s i l h reales

Andlisi general de l bbra

Las dos sillas reales és un oratori dividit en tres parts i vint-i-un números. Els personatges que hi intervenen són quatre: Dagoberto (tiple), Clotario (alt), San Eloi (tenor) i Bobbon (baix). L'obra s'estructura de la manera següent:

Primera part

1. Allegro: TiATB. Obots, corni, violins, baix.

2. Recitatiu: T., Acompanyament.

3. Aria. Allegro Andante: T. Obots, corni, violins, baix.

4. Coples. Andante: TiATB. Flautes, corni, violins, baix.

5. Recitatiu: B. Acompanyament.

6. Aria. Andante Alegro: B. Obots, corni, violins, baix.

7. Recitatiu: T. Acompanyament.

8. Andantino: T. Obots, clarinet, corni, violins, baix.

9. Cor. Alegro: TiATB. Obob, corni, violins, baix.

Segona part

10. Recitatiu: Ti. Acompanyament.

1 1. Coples. Allegro: Ti. Flautes, corni, violins, baix.

12. Recitatiu: A. Acompanyament.

13. Largo: B. Oboks, corni, violins, baix. Andante: T i T B (cor). Flames, clarinet, corni, violins, baix.


15. Duo. Largo. Andante maestoso: AT. Obots, corni, violins, ba.ix.

5. Rafael D I A M A T i de CORTADA, BARO DE MALDA: Calaix de sastre, volum XV, abril-desembre de 1797, p. 234-235.

6. fbidem, volum XIX, juliol-desembre de 1799, p. 554-555.


Tercera part


17. Coples. Allegretto: A. Violins, baix.


19. Quartet. Largo. Allegro: TiATB. Obots, corni, violins, baix. Cor. Allegro: TiATB. Obots, corni, violins, baix.

Llictncia


21. Cántico (cor). Allegretto: TiATB. Flautes, corni, violins, baix.

Exceptuant el clarinet, observem que l'esquema orquestral utilitzat per Josep Cau en aquesta obra no és gens diferent del que s'utilitza en la resta de les composicions del mateix període. Els instruments que intervenen en aquest oratori són cinc: el violí, la trompa, la flauta i el clarinet, a part del baix. Tanmateix, observem que no pas tots aquests instruments tenen el mateix protagonisme al llarg de l'obra: de les dotze parts instrumentals (els recitatius són acompanyats pel baix), el violí intervé en totes dotze; la trompa apareix en onze dels moviments; l'obot, en vuit; la flauta, en quatre, i el clarinet, en dues. Cal constatar el fet que, contrariament al que és habitual en l'tpoca, en els dos moviments en qui: intervé aquest darrer, també és requerida la presencia de l'obot.

En general, són els violins els encarregats de portar tot el pes de l'obra: són aquests instruments els que tenen assignades totes les melodies i els passatges més complexos. Esporadicament, els obots comparteixen el protagonisme amb la corda, amb la qual de vegades estableixen algun dideg. Hi ha casos en qut aquests instruments de vent tenen assignat algun fragment destacat, en el qual sobresurten dels violins. Fora d'aquests casos esparsos, la seva funció és de farciment harmbnic i la de donar més varietat cromatica a l'obra. Les trompes són utilitzades, d'altra banda, per refor~ar la tonalitat. El clarinet, com es pot veure en els exemples que adjunto amb aquest article, té un paper for~a destacat que, en alguns casos, substitueix els violins i, en d'altres, fa d'instrument concertant amb el solista.

L'estructura tonal de L a dos sillas reales és la següent:

- --

1. Cor Do major Tbnica 2. Recitatiu 3. Aria Sol major Dominant 4. Coples Sol major Dominant 5. Recitatiu 6. k i a Re major Dominant de la dominant 7. Recitatiu

Lm dos sillac reaks: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 83 -

8. Andantino Si b major Subtbnica 9. Cor Si b major Subtbnica 10. Recitatiu 1 1 . Copies Fa major Subdominant -

12. Recitatiu - 13. Largo - Cor La major - Fa major -

14. Recitatiu -

15. Duo Do maior Tbnica 16. Recitatiu 17. Copies Si b major Subtbnica 18. Recitatiu - 19. Quartet - Cor Mi b major

Si b major Re major -

20. Recitatiu - 21. Cintic Do major Tbnica -

Els moviments vuitt i tretzt

Del primer que ens adonem en analitzar els moviments vuit i tretze de l'oratori Las dos sillas reales és la destacada presencia que hi té el clarinet. El paper que se li exigeix no és el de farciment o refors, sinó que se'l tracta com a veritable solista; en el vuit& moviment és aquest instrument precisament l'encarregat de presentar el tema primer de 1'8ria. Al llarg de tota aquesta, el clarinet tincira un paper preponderant, juntament amb el violi (que ser; l'encarregat d'intro- duir el tema segon) i, naturalment, el tenor. A la segona part del número met- ze (que és on tornem a trobar el clarinet), la seva intervenció és en aquest cas més aviat concertant. Tanmateix, ens adonem que Josep Cau ha assignat a aquest instrument un material propi que el fa destacar dels altres.

Dels instruments utilitzats en aquests dos números de Las dos sillas mzles el clarinet és l'únic que va sol, tots els altres van per parelles. Al primer d.els moviments que ens ocupen, el clarinet intervé juntament amb dos violins, dos obots, dues trompes, el baix i el tenor. A la part coral del número tretze el (:la- rinet apareix al costat de dos violins, dues flautes, dues trompes, el baix 1:en aquest cas la viola) i el cor.

Pel que fa al número vuit, la seva estructura formal és, a grans trets, la següent:

1 . AB Si b major -

2. C Si b major -


Part vocal

3. AB Si b major 4. D Fa major (a si b major)

6. E Sol menor (a si b major) 7. AB si b major 8. F Si b major

Cal assenyalar que en la secció tercera i setena el tema A és iniciat directa- ment pel tenor, mentre que a la cinquena el comenGa el clarinet. Pel que fa al tema B, en totes tres seccions l'inicia el violi. Cal dir igualment que F esta construi't amb part del material de C.

L'estructura tonal general d'aquest moviment és f o r ~ a simple; les tonalitats de les diferents seccions són sempre vei'nes de la principal:

1. 1-18 Si b major Tbnica 2. 18-53 Si b major Tbnica 3. 54-71 Si b major Tbnica 4.74-105 Fa major Dominant 5. 107-124 Si b major Tbnica 6. 127-175 Sol menor Rel. tbnica 7. 176-194 Si b major Tbnica 8. 196-255 Si b major Tbnica

Entre les seccions 3 i 4, 5 i 6, i 7 i 8 hi ha dos compassos a carrec dels instruments, I'estructura harmbnica dels quals és, en tots tres casos, I-V(7)-I (en la tonalitat principal, si b major). La successió harmbnica final és, en la tonalitat principal, I (segona inversió)-V-I-V(7)I-V(7)-I.

El número tretze esta format per dues parts molt diferenciades: la primera, de 99 compassos, és una Bria per a baix, acompanyat per dos violins, dos oboks, dues trompes i el baix.

La segona, de 75 compassos, esta integrada per un cor, dos violins, dues flautes, un clarinet, dues trompes i una viola.

L'hria no té una estructura definida; es tracta simplement d'un seguit de melodies i tonalitats successives. Tonalment, se'ns porta de la major fins a fa major, tonalitat amb la qual comenqa el fragment coral. Són característiques d'aquesta &ria per a baix les diferents cadkncies trencades que van apareixent regularment al llarg de la peqa.

Pel que fa al fragment coral, que és on apareix el clarinet, podem establir l'estructura formal següent:

Las dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 85

1. Introducció instrumental Fa maior

2. Fragment coral Fa maior

3. Fragment per a soprano Fa major - Do major

4. Fragment coral Fa major

5. Fragment per a contralt Re menor - 6. Fragment coral (= núm. 2) Fa major -

La segona secció (el número dos dels esquemes que presento) té l'estructura següent: A-B-B-coda; A i B consten de vuit compassos, mentre quc: la coda esta formada per 4 + 1. La quarta secció (número quatre dels esquemes) esta formada per B. La sisena secció (número sis) és la repetició de la segona. Tonalment podem establir el esquema següent:

1. 100-107 Fa major ' Tbnica

2. 108-136 Fa major Tbnica

3. 137-143 Fa maior Tbnica

143-150 Do maior Dominant

4. 151-159 Fa maior Tbnica

5. 160-174 Re menor Rel. tbnica

6. 108-136 Fa major Tbnica

Els compassos 136 i 159 són a carrec dels instruments i fan, en tots clos casos, I'acord de tbnica.

Exemple 1 k i a per a tenor. Andantino (CC 1-53) p. 86

Exemple 2 Aria per a tenor. Andantino (CC 2 18-232) P. 117- Exemple 3 Cor. Largo (CC 100-136) p. 134


I No 8. Aria. Andantino Transcripció de Xavier Daufí

Oboe Primo

Oboe Secondo

Clarinetto

' 1 I -

Corni in Bfa - 1 - ,

- -

I , San EIOY (Tenor) A B < ? : . -- -

I

Violino Primo

Violino Secondo

Basso

P

Lar dos sillar reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 87

Cor IIII

88 Recerca Musicolbeica XIII, 1998 Xavier Daufi

Cor 1/11

29 -. r I -

CI - I I I I 1 1 1 1 1

I -

-- I I

P [cresc.] f

Cor 1/11

VI I

L a dOS silkzs reales: un oratori de Toseo Cau Recerca Musicolbeica XIII, 1998 89

CI

Cor 1/11

VI I

VI II

6

Ob l

Ob II

CI

Cor 1/11

VI I

VI II .

B

90 Recerca Musicolbeica XIII. 1998 Xavier Daufí

Por

L a dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 91

mis que el jil-gue - ri - Uo se - mi-re a-pri- sio - na - do se

I mi - re a - pri - sio - na - do con un her - mo - so

Ob l

Ob II

Cor 1/11

T

VI I

VI II

B

92 Recerca Musicolb~ica XIII. 1998 Xavier Daufí

Por mis que el jil- gue -

Las dos sillas reales: un oratori de Tosep Cau Recerca Musicolbpica XIII, 1998 93

Cor I/II

T

VI I

VI II

B


/ na - do bus-ca del bos - que la li- ber - tad, a - pri-cio - na - do el jil-gue - ri - 110

Lar dos sillas reales: un oratori de l o s e ~ Cau Recerca Musicolbeica XIII, 1998 95

I s bus - ca, bus - ca bus - ca del bos- que a - ma - do la an - ti.gua li - ber

/ tad bus - ca del bos- que la an - ti - gua li - ber - tad bus - ca, bus - ca, bus - ca


1 el i g e - - 1 a - ma - do bus - ca del boa - que la li - ber - tad bus - ca del

bos - que la an - ti - gua li - ber - tad, bus- ca la an - ti- gua li - ber - tad, bus- ca la an-

Lm dos sillas reales: un oratori de Toseo Cau Recerca Musicolbeica XII. 1998 97

Cor 1/11

T

1 li- gua ii - ber - tad. Por miis que el jil- gue-

se mi - re a- pri- sio - na - do con


Cor 1/11

T

her - mo - so gri - 110

Lar dos silh reales: un oratori de to se^ Cau Recerca Musicolbeica XIII. 1998 99

Cor 1/11

1 bus- ca del bos-que a - ma - do la an - ti - gua, la an - ti-gua li - ber -

Cor 1/11

T

VI I

VI. II

B


Lar dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 101

- ---;-A 4 cor lill fl&--eG-~ s------- -- .-

.-

E f l l [cresc.]

l " vi - da no des- can - sa con gus - to

[F', p 1 - I, I I *

I , I . - I . . . , F F 4 ; , a I A . I , , I r V I , I - i id

LLLLU f l crea.

f


Cor 1/11

Lm dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 103

1 " jus-to no des-can - sa con gus- to has - ta que -s-fe - ri-da

I E se ve a la e- ter - ni - dad, l'al - ma del jus - to no, no des - can - sa en es - ta


1 ' ve a la e - ter - ni - dad, l'al - ma del jus - to

Lar dos sillas reah: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 105

Cor 1/11

T

1 no, no des - can - sa has - ta que trans - fe - ri - da se \,e, se

1 ve a la e - ter - ni - dad no, no des - can - sa el

106 Recerca Musicolbeica XIII, 1998 Xavier Daufi

Cor IIII 1

no has - ta la e - ter - ni - dad.

Las dos sillar veales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 107 -

176

I I - I - I Cor 1/11 - -

I 3

Por mis que el jil- gue - ri - 110 se mi- re a- pri- sio - na do

-- ' " - I-. T . . . .- L Z I l - . - 7&~p~f+ - se mi - re a - pri - sio - na - do con


her - mo - so

f

Cor 1/11

bus- ca del bos-que a - ma - do ti-gua li - ber -

L a dos si l lar veales: un oratori de Tosea C a u Recerca Musicolbgica XIII, 1998 109

Ob l

Ob II

Cor IIII

T

os - que

I la li - ber - tad bus - ca la li - ber - tad, el jil-gue-

110 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Xavier Daufl

' fi - 110 bus-ca del bos - que la li - ber - tad, el jil - gue -

VI I

I L I fi-Uo a - pri - sio - na- do bus - ca del bos - que la li-ber - tad,

Lm dos rilh reales: un oratori de Tosep Cau Recerca Musicolbpica XIII, 1998 11 1

bus- ca la li - ber - tad, bus- ca del bos - que el jil-gue - ri -

[PI


Ob II

CI

Cor 1/11 I I I I I I I I I I I

l 7 A A A d A l l 1 3 1 7 d d e d - - L L I - .

I r ,- r C I I I I I

I la li - . ber - tad,

Lm h silh reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XiII, 1998 113

233

f

Cor 1/11

1 ' el jil - gue - ri - 110 bus - ca del bos - que la li - ber -

Cor 1/11

T

VI I

VI II

B


238

la li - ber - -

Lm dos sillas reaks: un oratori de Toseo Cau Recerca Musicolbeica XIII. 1998 115

T

tad.


CI

Cor 1/11

Las dos sillas reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 117

No 13. Largo Transcripci6 de Xavier Daufí

Oboe Prirno

Oboe Secondo

I

Corni in A - Bobbon

Violino Prirno

Violino Secondo

Basso

I No es el o - ro que ha e m ple -


1 a do en a - que - lla her - mo - sa si- lla 10 que lu - ce, 10 que

Lm dos s i l h reaks: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 119

Cor 1/11 a

no es el o - ro 10 que hi - ce con de - co - ro, de -

VI I

VI II

B


Cor 1/11

1 coro y ma- ges - tad, no, no.

Las dos silh reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 121

No es el o - ro, no

T' 10 que lu- ce, no

T'

122 Recerca Musicolbeica XIII. 1998 Xavier Daufl

Cor 1/11

si- no s6- 10 del ar - ti - fi- ce que con sin- gu- lar des -

Lm dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 123

tre - za ex- ce-di6 a to- da ri - que- za la su- bli- me ha- bi- li

I dad,

No es el o - ro 10 que bri - lla en a - que- lla her- mo - sa


si - lla con de - co - ro y ma - ges - tad,

con de co - ro y ma - ges - tad, no es el o - ro,

Las dos sillas reah: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 I25

- . . -. . . . - - , . .- Cor 1/11 -- - - . - .- - * = . - -

-. . .- -- .- -. -.:I - - -z . - - . .- --

L

I no es el o - ro 10 que lu - ce, no no es el o ro 10 que


Cor 1/11

lu - ce no, no, no si - no s6 - 10 del ar - ti - fi-ce que con

Lar dor s i l h reah: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XII, 1998 127

que - za la su - hli- me ha - hi - li - dad. No es el o - ro 10 que


A I

I

cresc I .f

'f 3

A i [PI

[ I f

cresc I [ S

Iu - ce, 10 que bri - lla, no es el o - ro, no no si - no

Lm dos sillas reaks: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 129

s ó - 1 0 del ar - t i - f i - c e la su - bli-me ha- bi - li - dad no es el o - ro,

130 Recerca Musicolbgica XIII. 1998 Xavier Daufi

. F-j .- 1_- . - . . . I - - . - - . - . - ..-. - - Cor 1/11 .. .. . . . .

. . -. - - . - - - . . . -. - -. . . .- ,

G

- . -. . - . . -- A .

con de - co - ro y ma - ges - tad, no, si - no

Lar dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 131

I I I . Comi ini? 1

I -

Obl l -e-:- f

dad, la su - bli - me ha- bi - li - dad, la su


bli - me ha- bi - li - dad.

VI I

VI II

Lar dos s i l h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 133 -

Flautas

Ob l

Ob II


Transcripci6 de Xavier Daufí

Flauta Prima

Flauta Seconda

Clarinetto

Corni in F

1

Tiple I Coro

Alto I Coro

Tenor I Coro

Baxo 1 Cor0

Violino Primo

Violino Secondo

Viola

Las dos silh reaks: un oratori de Toseo Cau Recerca Musicolbeica XIII. 1998 135

Cor 111 7

I Lle - ga al mo - men - to que el Rey te es - pe - ra

VI I

VI II

Vla


Cor IIII

líe - g a a - c e - l i e - ra ;u Ipa - S O E - Iioy. 1 Lie - ga ai mo - 1 men - to I

B I

VI I

VI II

Vla

Lle - ga ai mo - men - to

Lm dos silh reah: un oratori de Toseo Cau Recerca Musicolbeica XIII, 1998 137

Cor 111 J a O '

I - , - 7

I / que el Rey te es { pe - ra, I u e - g a a - c e l l e - ra tu , p a - soE - Iloy. I I

I I ' que el Rey te es -( pe - ra, I l l e - g a a - c e j l e - ra tu / p a - soE - Iloy. I

/ que el Rey te es - pe - ra, lle - ga a - ce - le - ra tu pa - so E - loy.

Via W

138 Recerca Musicolbgica XiII, 1998 Xavier Daufl

Cor 111

i p w r

El Rey te es i pe - ra, I lle - ga al mo - men to , I - lle - ga a - ce - le I C

/ - tu I

I/ S El Reytees-Ipe-ra , I lle - ga al rno -1 men - to I Ile - ta a - ce - / le - ra tu

I I El Rey te es - pe - ra, lle - gaal mo - men- to l l e - g a a - c e - l e - ra tu

VI I

VI II

Vla

Lm dos si& veaks: un oratori de to se^ Cau Recerca Musicolbeica XIII. 1998 139

Cor 111 w " 11 31 pa - so^ - 110~. / tu pa- so E - 1 ioy, / tu pa- so E - 10) I I

11 pa - soE - /loy, I tu pa- so E - 1 loy, / tu pa-soE-lloy. I

I pa - so E - ioy, tu pa- so E - loy, tu pa- so E - loy.

Via d


Cor 111

11 " 11 Con an - sias I fi - nas I su a - mor te a -1 guar - da, c6 - mo pues I

VI I

VI II

Vla

La dos s i h h reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 141

Cor 111

142 Recerca Musicolbgica XiII, 1998 Xavier Daufl

Cor 111

I/ - tar - da, I t u f i - n o a - mor 1 . ILle - gaai mo -1men-to I que el Rey te es - /

B I

VI I

VI II

Vla

I Lle - ga al mo - men - to que el Rey te es -

Las dos s i l h reah: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 143

Cor 111 5EEkz~

Ti I

pa - so E - / loy.

I e - a a c e e - R tu I pa - SOE - / loy. I

T I

B I

VI I

VI II

Vla

1 Pe - ", l l e - g a a - c e - l e - ra tu pa - soE - loy.


'i"

1 Pre - pa - ra el pre - mio a tu des - tre - za

y a tu fi - ne - za, un gran - de ho - nor,

i Vla A

-2

y a tu fi - ne - zaun gran - de ho - nor, y a tu fi - 1 69

La dos silh reales: un oratori de Josep Cau Recerca Musicolbgica XIII, 1998 145

- -. -. . - . . . . . . . . . . . - 7 .-=- - - . -. . Vla I . . - F

-. ... . -- .-- L Y - . : .

Documents

Las dos sillas reales - ddd.uab.cat · Las dos sillas reales: an oratorio by Josep Cau This article presents fragments from rhe oratorio Lm dos silh reales (The Two Royal Chairs)