LA TRADUCCIÓ DEL CANT 6è DE L’ODISSEA DES …projectetraces.uab.cat/tracesbd/caplletra/2015/caplletra_a2015m4n... · normalization, interference and the use of some lemmas

Caplletra 58 (Primavera, 2015), pp. 183-223ISSN 0214-8188, ISSN versi electrnica 2386-7159, DOI: 10.7203/Caplletra.58.7176

LA TRADUCCI DEL CANT 6 DE LODISSEA DES DE LA LINGSTICA DE CORPUS

CORPUS LINGUISTICS AND THE TRANSLATION OF 6th SONG OF THE ODYSSEY

Josep R. GuzmanUniversitat Jaume [email protected]

Resum: Aquest article s un estudi del model de llengua de quatre traduccions del cant 6 de lOdissea al catal. Les quatre traduccions estudiades sn les de Carles Riba publicades en 1919 i 1948, la traducci de Joan Aymerich de 1997 i la de Joan F. Mira de 2011. Lestudi es realitza amb instruments de la lingstica de corpus i des duna perspectiva descriptiva. Els instruments de la lingstica de corpus ens serveixen per a delimitar aspectes traductolgics relacionats amb la simplificaci, lexplicitaci, la normalitzaci o la interferncia i concretats en ls dels lemes nocionals en les quatre traduccions. Al seu torn, la perspectiva descriptiva ens permet situar ls daquests lemes nocionals en el context cultural de cada perode histric de les traduccions, i serveix per a poder afirmar que les traduccions es troben vinculades directament al perode en qu es realitzen i aquesta integraci pot permetre, fins i tot, que admeta el fet que una traducci puga arribar a ser profundament personal.

Paraules clau: traducci, corpus lingstics, Odissea, Carles Riba, Joan Aymerich, Joan F. Mira.

Abstract: This paper is an analysis of four translations into Catalan of the Odyssey 6th song. Two of the texts were translated by Carles Riba, and published in 1919 and 1948, another one by John Aymerich in 1997 and the last one was translated by John F. Mira in 2011. From a descriptive perspective, the study apply instruments of corpus linguistics to focus on how the four translations deal with aspects related to the field of translation studies, such as simplification, explicitation, normalization, interference and the use of some lemmas. In turn, the analysis allows us to explain the use of these lemmas in the cultural and historical context in which the author translated the text. Results from this analysis show that the translations are directly linked to the period in which they were produced and that this link can be deeply personal.

Key words: translation, corpus linguistics, Odissea, Carles Riba, Joan Aymerich, Joan F. Mira.

Caplletra 58 (Primavera, 2015), pp. 183-223. ISSN 0214-8188, ISSN versi electrnica 2386-7159DOI: 10.7203/Caplletra.58.7176

JOSEP R. GUZMAN

LA TRADUCCI DEL CANT 6 DE LODISSEA DES DE

LA LINGSTICA DE CORPUS*

1. INTRODUCCI1

En nombroses ocasions sha concebut llengua literria com una desviaci de la llengua estndard, o com una mena ds especial daquesta llengua. En qualsevol cas, tenim dos elements diferenciats per un conjunt de trets. Si aix val per a la llengua literria, quelcom semblant es pot argumentar per a la llengua de les traduccions, que tamb representa un s especial de la llengua estndard. Ens trobem, doncs, davant duna altra desviaci, dins de les particularitats que constitueixen la llengua literria. Aquests trets, recollits per diversos autors (Baker 1996; Corpas 2008; Marco 2009, 2013a, entre daltres) no shan de concebre duna forma absoluta sin que cal enten-drels com a tendncies: la tendncia al fet que els texts traduts siguen ms explcits que els originals, s a dir, que aporten ms informaci; la tendncia a la simplificaci, en la mesura que el traductor simplifica subconscientment la llengua, el missatge o tots dos; la tendncia a la normalitzaci o, el que s el mateix, a un major grau de convencionalismes i una creativitat menor; la tendncia a la interferncia (Marco 2009: 15, 2013: 36) transferncia per a Corpas (2008: 117) o shining through per a Teich (2003: 45), que representa la influncia que pot exercir el text original (TO)

(*) La publicaci daquest treball sha realitzat en el marc del projecte de recerca FFI2012-35239 del Ministeri dEconomia i Competitivitat i el P1.1B2013-44 de la Universitat Jaume I.

1. Vull agrair als professors Josep Marco i Adolf Piquer la lectura atenta daquest treball, les observacions i els comentaris crtics per a millorar-lo. Els errors i omissions sn responsabilitat de lautor.

184

Josep R. Guzman

Caplletra 58 (Primavera, 2015), pp. 184-223 ISSN 0214-8188, ISSN versi electrnica 2386-7159. DOI: 10.7203/Caplletra.58.7176

La traducci del cant 6 de lOdissea des de la lingstica de corpus

sobre el text tradut (TT); i, finalment, tant Baker (1996: 177) com Corpas (2008: 115) apunten la tendncia a una menor variaci, denominada per Baker levelling out, i convergncia per Corpas. Al seu torn, Marco (2013: 40-41) recull, seguint Tirkkonen-Condit (2002), la hiptesi dels elements nics, s a dir la tendncia que els elements nics o tpics duna llengua darribada estan menys representats en els textos traduts que en els no traduts. Aquest autor considera que aquesta hiptesi podria ser con-siderada com una mena dinterferncia. Corpas (2008: 121) precisament la situa en el que ella denomina transferncia. Lestudi de larticulaci daquestes tendncies en la llengua de les traduccions s un bon punt de partida per a lestudi de les traduccions a un nivell ms concret.

Hem de convenir que el problema que suscita la traducci literria i el model de llengua emprat en una traducci sestableix, en moltes ocasions, en el context de la prpia llengua darribada. s precisament en aquest context on sorgeixen de vegades veus que lloen o estigmatitzen les decisions preses pels traductors. Aix, en algunes ocasions, aquestes decisions es qualifiquen de troballes excepcionals i, en altres, reben una crtica enfurismada. Tots dos judicis no sn ms que fruit de la projecci de la imatge que el receptor t de ls de la llengua en la traducci corresponent o, ms ben dit, respecte a la imatge del codi que basteix la llengua estndard. I aquest fet encara resulta ms colpidor quan hi intervenen altres factors, com poden ser el fet de mantenir certs judicis, o prejudicis, ms o menys compartits pel que fa a la validesa de determinades traduccions, o de determinats codis en perodes ben concrets.

Nosaltres considerem que una forma dapropar-nos al nostre objecte destudi s amb laparell teric en qu es basa tota una srie de treballs relacionats amb la tra-ducci que han estat realitzats des duna perspectiva descriptiva. Aquesta perspectiva ha generat que el focus datenci haja passat des del TO, o, ms concretament, des de les equivalncies entre el TO i el TT, a donar un major pes a la imbricaci daquest TT amb la cultura on sinsereix. s a dir, cal analitzar la traducci en la recepci de la cultura darribada, tenint en compte que les traduccions tamb sn diferents dels textos escrits originalment en la llengua darribada. Han estat especialment els estudis dItamar Even-Zohar (1978) i Gideon Toury (1980, 1995) sobre el renaixement de la literatura i la cultura hebrea, juntament amb els treballs daltres autors, com ara Theo Hermans (1991), els que han subratllat el paper de les traduccions dins del sistema literari de la cultura meta. Des daquesta orientaci, la finalitat dels estudis descriptius de la traducci rau en el fet destablir les caracterstiques de les traduccions, que vnen

185Caplletra 58 (Primavera, 2015), pp. 185-223 ISSN 0214-8188, ISSN versi electrnica 2386-7159. DOI: 10.7203/Caplletra.58.7176

Josep R. GuzmanLa traducci del cant 6 de lOdissea des de la lingstica de corpus

representades, entre altres elements, per trets de la llengua traduda, o el que s el mateix, pels trets que les diferencien dels textos originals i que es concreten en normes, tal com ha estat conceptualitzat per Toury. Aquestes normes, que caracteritzen les tendncies que sobserven en un determinat sistema literari, determinen, per exemple, la poltica de traduccions i tamb la llengua emprada en aquestes traduccions. Parlem, doncs, de les normes que es troben directament lligades a les circumstncies que envolten les traduccions, de regularitats que podem fins i tot definir en alguns casos com a lleis, per que el mateix Toury (2004) no vol associar, ara com ara, amb els universals.

En lmbit dels estudis sobre les traduccions en la cultura catalana sn moltes les investigacions que han seguit duna manera o daltra aquest enfocament descriptiu de la traducci, tant pel que fa a perodes com a autors. Marco (2008) en fa un reps ampli on, entre altres lnies que hi troba, presenta aquells treballs amarats per lesperit dels estudis descriptius i, al seu torn, aquells que tenen com a nucli central el model de llengua literria emprada en les traduccions. Tot i aquesta distinci, assenyala que resulta difcil parlar de traducci al catal en un moment histric concret sense fer referncia al model o models de llengua literria (2008: 18). De la mateixa manera, en trobem que presenten el cas contrari, on, malgrat el fet que leix central siga la llengua literria, prenen en certa manera, com a referncia, els estudis descriptius. Entre aquestes darreres obres caldria destacar el treball de Pericay i Toutain (1996), que analitza el model de prosa noucentista i dedica un gran captol a la llengua de les traduccions noucentistes i dels seus hereus, on els autors es lamenten, entre altres coses, del poc xit que ha pogut tindre una tercera via amb Fuster al capdavant. En una lnia semblant, tamb Toutain (1997: 70) revisa aquest esperit noucentista en lestil de les traduccions i subratlla la possibilitat daplicar el punt de vista histrico-cultural i entendre que la finalitat daquestes traduccions no s altra que la dintegrar-se en un sistema de la llengua darribada. En aquest mateix ordre es troba tamb el treball de Marco (2000), que repassa de forma comparativa dues traduccions de lobra de Daniel Defoe, Robinson Crusoe, i recorda lintent dels traductors de dur a terme les traduccions corresponents seguint la norma inicial de Toury (Marco 2000: 43). A ms, caldria afegir altres treballs que tamb hi insisteixen, en el tema, amb lestudi dautors concrets, com Carner (Cabr & Ortn 1984; Ortn 1996, 2002, 2005 i 2009; Sellent 1998) o Anfs Par (Pujol 2013), per citar noms uns quants exemples, ja que una anlisi molt ms exhaustiva sallunya del propsit i de lespai del nostre treball. No obstant aix, no ens voldrem estar de fer menci destudis com el de Mansell (2012), que revisa el

186

Josep R. Guzman



paper de la traducci a linici del segle xx a Mallorca tot analitzant-ne el paper en el sistema literari catal. A banda daquests treballs, nhi ha daltres que estudien duna manera ms central el procs de constituci dun model de llengua per a la traducci al catal. s de tots conegut el treball pioner en aquesta lnia, el de Joaquim Mallafr (1991), que suggereix quin pot ser el model de llengua per a la traducci, arran de la que va fer de lUlisses de Joyce. A la llum de tots aquests treballs, parlar de traducci literria i de model de llengua resulta gaireb impossible sense tractar-ho en relaci al context cultural i social en el qual qualsevol traducci apareix.

Pel que fa a lobjecte del nostre estudi, lOdissea, cal dir que les versions existents presenten dues grans diferncies lligades al temps i a la forma. Respecte al temps, tenim dues primeres traduccions realitzades per Carles Riba i publicades en 1919 i en 1948, i unes altres dues, ms recents, una de Joan Alberich (1998) i laltra de Joan F. Mira (2011). La segona gran diferncia s la forma. Les dues traduccions de C. Riba i la de Joan F. Mira estan realitzades amb hexmetres, mentre que la de Joan Alberich ho s en prosa. Respecte al primer traductor de lobra, no glossarem aqu la figura de Carles Riba, ja que s sabut que representa una de les fites de la traducci en la cultura i la literatura catalanes en un llarg perode del segle xx. Han estat les traduccions dels clssics les que han rebut ms elogis (les obres de Xenofont, de Plutarc, de Sfocles, de Virgili, dsquil, dEurpides, etc.) i sobretot aquelles que shan realitzat en vers. Cal tenir present que, en un determinat perode, la Fundaci Bernat Metge establia unes normes que, en certa mesura, podien constrnyer Riba, mentre que en el vers podia fer aparixer el poeta (Murgades 1994: 94-95). A ms, les lloances a la traducci de lOdissea encara han estat ms aclaparadores, fins i tot respecte a la de 1919 (Cors 1986: 61; Mal 2006: 31). La segona versi encara va tindre (ha tingut i t) millor aco-llida (atenent al fet que el mateix Riba la va donar per definitiva), tal com recorden Valent (1961), Cors (1986, 1987), Alberich (2008: 82), etc. En paraules de Sol (2012: 413): Alguna vegada, oralment i per escrit, he afirmat que aquesta segona traducci s una de les peces ms importants de tota la nostra literatura [] aquesta segona traducci s una de les obres ms perfectes i belles de tota la nostra cultura. Aquestes lloances van des de la defensa de la literalitat (Valent 1961: 4) que opera en el camp conceptual i imaginatiu, fins a la defensa de la capacitat dadaptaci dels clssics a la societat a la qual va dirigida lobra, de manera que lautor antic sens ha de presentar com alguna cosa de vivent (Valent 1961: 5). Aquesta segona versi de lOdissea, que segueix sovint ledici de Victor Brard de 1924 (LOdysse. Posie homrique), segons



Lorda (1970: 350), no es fa per deficincies en la interpretaci del text original, sin per la investidura catalanfona daquella primera versi.

La tercera traducci per ordre cronolgic s la de Joan Alberich. Cal comptar entre les seues traduccions, a banda de lesmentada de lOdissea, una altra traducci tamb en prosa de la Ilada, diverses traduccions dEurpides (Medea, Hiplit i Les Bacants) i de Plat (Apologia de Scrates i Crit), com tamb de Marc Aureli (Medita-cions), que han contribut, totes elles, a la divulgaci dels clssics en la nostra llengua. Pel que fa a traducci ve a omplir un buit, seguint el model francs, on les traduccions canniques han estat realitzades majoritriament en prosa, bviament, a diferncia de les tradicions italianes o angleses, en qu ho han estat en vers, sense necessriament ser-ho amb hexmetres.

Finalment, darrera traducci s la de Joan Francesc Mira. El seu vessant traductor literari es fonamenta en la traducci de tres pilars de la cultura occidental: La Divina Comdia, els Evangelis i lOdissea, als quals cal afegir obres de Duranti, Tabucchi, Erri de Luca, etc.

Pel que fa a la versi realitzada per Joan Francesc Mira hem de dir que tamb est realitzada en hexmetres. Des de la seua publicaci, diversos articles dopini i de premsa han valorat de forma diversa aquesta traducci. Duna banda, hi ha opinions com la dEnric Iborra (2011a) que, en un primer moment, al seu blog La serp blanca, fa una petita anlisi comparativa de les tres traduccions (la segona de Riba, la de F. Mira i la de J. Alberich) i conclou que la traducci de Riba coincideix ms amb la versi en prosa dAlberich que no amb la de Mira, i considera que aix es deu al fet que s ms literal, ms exacte[a] i ms fidel respecte de loriginal. Segons aquest autor, la traducci de Mira, si ms no en certs passatges, es troba caracteritzada per la inexactitud, o la falta de propietat, cosa que sillustra amb una srie dexemples. En aquesta primera anlisi, Iborra considera, igualment, que aquesta possible laxitud de la traducci de Mira s una conseqncia, en part, de la constricci de lhexmetre, i a ms qualifica la versi de rtmicament montona, amb alguns versos bastant pe-destres. Posteriorment, el mateix Iborra, tot revisant el blog De Troia a taca i prenent lexemple dun fragment de les paraules dAlcnous a Ulisses, reconeix la precisi de la traducci de Mira en comparaci a les de Riba i Alberich, i hi afegeix En fi, jutjar la traducci duna obra tan extensa com lOdissea a partir duns pocs fragments s arriscat i excessivament parcial. Tamb, Enric Sria (2011) mostra la seua opini sobre aquesta traducci i afirma que els versos de Mira no tenen la ressonant esplendidesa

188

Josep R. Guzman



arcaica dels del seu predecessor, per ens acosten ms a les paraules dHomer, el lxic i la sintaxi sn apropiadament solemnes, per no engolats ni abstrusos, els eptets es reiteren amb vigor i les comparacions que esmalten el text guanyen en proximitat i en fora. O la de Josep Massot (2011), segons la qual Ahora se trataba de recuperar un gran clsico para el lector de hoy, con una versin directa y difana, y siendo al mismo tiempo fiel al texto original. En aquesta mateixa lnia trobem els articles al diari ARA de Borrs (2011) i Domnguez (2011).

Com es pot capir per aquesta mostra dexemples de la recepci dalgunes de les traduccions de lOdissea, en general, lavaluaci es fa quan existeix una traducci anterior, per contraposicions de caire estilstic. Aix, en aquest cas, es qualifica algun aspecte de pedestre, dengolat o dabstrs, etc., sense tenir en compte el que havem apuntat en els primers pargrafs daquest treball. s a dir, aquestes valoracions es fan a partir de la imatge del codi lingstic que t el receptor, el qual activa judicis previs pel que fa a la validesa duna traducci, menystenint el fet que tota traducci simbrica en el context cultural de cada perode i que, com a tal, la seua validesa s temporal. Qualsevol traducci amb el temps sha de tornar a fer, perqu la llegibilitat permeta connectar plenament amb el lector (Alberich 2008); en paraules dOrtn (2002: 147), cap traducci no s enterament satisfactria, perqu no pot respondre a tots els requeriments que se li puguin fer al llarg de la histria, i tamb que no hi ha un estndard fix per avaluar-la.

Aix doncs, lobjectiu del nostre treball s analitzar alguns aspectes del model de llengua que reflecteixen les quatre traduccions abans esmentades del cant 6 de lOdissea i veure com sinsereix cadascuna delles en el context lingstic i literari de la seua poca. Per portar-lo a terme shan estudiat, des de lorientaci de la Lingstica de corpus, les caracterstiques generals daquestes traduccions pel que fa a la simplificaci, explicitaci, normalitzaci i interferncia, centrant-nos especialment en el component lxic, per sense menystenir alguns aspectes generals. Val a dir tamb que els resultats del treball tenen unes certes limitacions determinades per les dimensions de la mostra, els aspectes estudiats o la constituci dels corpus de comparaci. Aix, en primer lloc, cal apuntar que el fet que les dimensions de la mostra de lestudi noms abasten el cant 6 fa que haguem de limitar-nos a plantejar els resultats com una tendncia que caldria confirmar amb un segment major de les traduccions. En segon lloc, la limitaci respecte als aspectes estudiats ve donada perqu hi ha altres components en el model de llengua (que afecten precisament la llegibilitat de les traduccions), com ara ls de



la fraseologia, del gerundi (simple o compost), del verb sser auxiliar, dels connectors, de les tematitzacions, etc. I, finalment, en tercer lloc, les limitacions que suposen els textos que formen el corpus que sutilitza en alguns casos per a la comparaci.

2. MTODE

Totes quatre traduccions shan codificat com a fitxers que podien ser treballats digitalment. Aquesta tasca es va realitzar en tres fases diferents. En la primera es van escanejar els textos, sels va aplicar un programa dOCR i desprs es van haver de revisar manualment, atesa la quantitat derrades que shi trobaven. En la segona fase es van etiquetar els textos amb el programa Freeling (Padr 2011; Padr & Stanilovsky 2012). Freeling s una llibreria de codi obert que serveix per al processament de diverses llenges que, en el nostre cas, hem utilitzat especialment per a lanotaci lingstica, s a dir, la categoritzaci i la lematitzaci dels textos. Hem escollit aquest programa en lloc daltres ms estesos, com ara Treetagger, perqu precisament Freeling podia processar directament els textos en llengua catalana, un fet que resultava molt ms feixuc amb el programa Treetagger. Tot i aix, el resultat no ha estat mai exempt derrades, que han hagut de ser corregides manualment, en la majoria dels casos per problemes de desambiguaci, tant pel que fa a la lematitzaci com a la categoritzaci. A ms, el fitxer deixida sha hagut dadaptar al format que es necessitava per a lanlisi en la tercera fase. Finalment, la tercera fase ha estat la danlisi del material obtingut. Aquesta tasca sha realitzat amb el IMS Corpus Workbench (CWB) i amb el seu component corpus query processor (CQP). El CWB cont una srie deines escrites en Perl per a recerca en corpus de grans dimensions que inclouen anotacions lingstiques, com ara el lema o la categoria gramatical. Inicialment va ser desenvolupat per lInstitut fr Maschinelle Sprachverarbeitung dStuttgart, i actualment s un programa de codi obert que tre-balla sota Llicncia Pblica General (GPL). El format deixida apareix sota la forma de concordances KWIC (Key Word in Context), on el terme clau apareix remarcat en el conjunt duna seqncia de carcters o de frases segons els criteris preestablerts, tot permetent la presentaci de les freqncies de distribuci dels elements de la cerca.

Hem dindicar que es va optar per la utilitzaci daquests programes en lloc dalguns altres, com per exemple el Wordsmith, en la mesura que daquesta manera es podien utilitzar els lemes, ja que el concepte de token que apareix en el Wordsmith no

190

Josep R. Guzman



s exactament el de lema o, si ms no, s ms inexacte del que ho sn els programes que hem utilitzat, tot i que la interfcie s, bviament, molt ms intutiva.

Per tal destablir una comparaci amb les freqncies ds dels lemes analit-zats shan utilitzat tres eines: el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) [], amb ms de cinquanta-dos milions de paraules (Soler 2002); el corpus COVALT (Guzman 2013), al qual se li han afegit altres tex-tos narratius del perode entre 1990 i 2000 provinents daltres llenges (COVALT noms recull traduccions del francs, alemany o angls), amb un total de prop de tres milions de paraules i ms de cinquanta mil lemes; i un tercer corpus, el Corpus Comparable COVALT (COVALTCOMP), en part descrit a Marco (2013b), integrat per textos narratius escrits originalment en llengua catalana del mateix perode que el corpus COVALT i que suposen prop de dos milions de paraules i ms de trenta mil lemes.

2.1 mtriques

Aquest estudi, tal com hem comentat en la introducci, es realitza des de la perspectiva de la Lingstica de corpus. Per tal dobjectivitzar els resultats sutilitzen una srie de mtriques referides a la simplificaci, lexplicitaci, la normalitzaci o la interferncia. Aix, la tendncia a la simplificaci es pot determinar amb instru-ments com ara la densitat lxica (Dl), la riquesa lxica (Rl), o la longitud de frase mitjana, per citar-ne alguns. La densitat lxica, com a indicador de la complexitat dun text, es pot determinar amb diversos mtodes. En aquest treball hem optat pel mtode dUre (1971: 445) segons el qual sestableix calculant la proporci entre paraules nocionals (Nlex) i paraules gramaticals (N) ( ). Pel que fa a la riquesa lxica (Rl), aquesta tamb t mltiples formes de quantificar-la. En aquest treball hem seguit el concepte tal com apareix definit a Read (2000: 200-201), segons el qual es compon de la densitat (Dl), la variaci lxica (Vl), la sofisticaci lxica (o singularitat lxica) (Sl) i els errors. Tot i que nosaltres hem deixat de banda en aquest treball, i per raons bvies, aquest darrer component. La Vl, mesura el nombre de paraules diferents produdes i la frmula bsica s la ratio Token/Type ( ) i expressa la relaci entre el nombre de lemes nocionals i el nombre total de paraules nocionals. Aquesta ratio varia molt segons la longitud dels textos, per precisament en



lestudi daquestes traduccions resulta altament indicada, ja que, en principi, estarem parlant de textos duna longitud molt semblant. Igualment, per tal de determinar la Sl, partim de la premissa que una freqncia (F) menor indicaria un major grau de sofis-ticaci (Laufer & Nation 1995), de manera que la Sl es determinaria amb la frmula: , on el smbol s representaria aquells lemes amb baixa freqncia. Finalment, el darrer element que hem considerat en aquest apartat s la longitud de frase mitjana, tot entenent el terme, tal com fa Halliday (1985: 193), com a the orthographic unit that is contained between full stops.

Dins de les mtriques que ens poden ajudar a establir el model de llengua duna traducci havem esmentat lexplicitaci, la qual estaria lligada a diversos factors. Se-guint Cheong (2006), apuntarem: la ratio de paraules, o la ratio de parntesis rodons o quadrats o guions que expliciten alguna idea expressada en el text.Un tercer element, la normalitzaci, estaria relacionada amb la sofisticaci: sn les dues cares de la mateixa moneda per en sentit invers. Aix, Kenny (2001), per tal didentificar els usos lxics creatius, suggereix la cerca de les formes utilitzades per un sol autor o, fins i tot, les formes creades per un autor. Nosaltres ac hi afegirem aquelles formes ds menys freqent, la qual cosa, com diem, ens fa coincidir la cara inversa de la normalitzaci amb el concepte de sofisticaci. En conseqncia, els resultats obtinguts en el segon es poden extrapolar al primer en el sentit invers.

Per concloure aquest apartat, cal indicar que el darrer element que considerem, la interferncia, s a dir, la influncia del text original sobre la traducci, en el nostre cas passa per comptabilitzar aquells lemes que ens remeten directament a loriginal grec.

3. RESULTATS I DISCUSSI

Havem apuntat a linici del nostre treball determinades tendncies que es podien esbrinar en els textos traduts. Certament, aquestes tendncies es comparen entre el TO i el TT, per, com ja hem reiterat en altres apartats del nostre treball, lobjectiu del nostre estudi s escatir si aquestes diferncies sn tamb significatives entre els mateixos TT amb metodologia de corpus. En aquest apartat analitzarem les diferncies que es produeixen entre les quatre traduccions objecte del nostre estudi, pel que fa a la tendncia a la simplificaci, lexplicitaci, la normalitzaci i la transferncia, limitant-nos als aspectes lxics. Tanmateix, per tal de contextualitzar el treball posterior, abans

192

Josep R. Guzman



analitzarem les caracterstiques generals dels fragments de les quatre traduccions pel que fa al nombre de paraules, la longitud de la frase i els signes de puntuaci emprats.

3.1 caracterstiques generals dels fragments: nombre de paraules, lon-gitud de la frase i signes de puntuaci

Un recompte de les paraules emprades en el cant 6 de lOdissea de les quatre traduccions (TM: traducci de F. Mira; TR48: traducci de Carles Riba publicada lany 1948; TA: traducci de J. Alberich; TR19: traducci de Carles Riba publicada lany 1919) dna el resultat que apareix a la taula i.

TM TR48 TA TR19Paraules (tokens) 3661 3717 3827 3795Frases (total) 148 115 167 122

Taula i. Resum de les caracterstiques generals de les quatre traduccions del cant 6 de lOdissea

En aquesta taula, observem que la versi en prosa empra ms paraules que les altres tres versions en hexmetres; tot i aix, les diferncies no sn molt grans: la ratio de paraules entre TA i la resta de les traduccions s dun 4,53 % ms que TM (166 paraules), 2,95 % ms que TR48 (110 paraules), i un minso 0,8 %, respecte a TR19, 32 paraules. Podem afirmar, doncs, que les diferncies pel que fa al nombre de paraules utilitzades per totes quatre traduccions (en el cant 6) no sn realment significatives. La qual cosa indica que difcilment podrem parlar duna major explicitaci de la versi en prosa que les versions en hexmetres. Tot i que, com hem esmentat suara, no farem una comparaci amb el TO, no ens podem estar de dir que la versi original del cant 6 de lOdissea () t 2418 paraules distribudes en 331 hexmetres.

Tanmateix, s que es percep una certa diferncia quan parlem de la distribuci dels elements tipogrfics i de la longitud de les frases. Aix, les dades de la distribuci dels elements tipogrfics apareixen en la taula ii.



TM TR48 TA TR19Punt 129 92 157 110Coma 376 394 262 353Dos punts 45 20 13 50Punt i coma 14 52 4 13Interrogaci 8 12 10 10Exclamaci 7 11 0 2Introducci dileg directe 11 11 11 11Incisos amb gui 1 1 1 2Punts suspensius 1 3 0 0Introducci dileg reportat 1 1 1 1

Taula ii. Distribuci dels elements tipogrfics

Hem dassenyalar que lanlisi estadstica del conjunt daquestes dades no resulta en cap cas estadsticament significativa, especialment quan comparem les parelles de traduccions (TR48/TR19, p

194

Josep R. Guzman



En conseqncia, podem veure que mentre TR48 supera les 30 paraules per frase (32,32), com tamb TR19 (31,10), les altres dues presenten una mitjana molt menor (TM 24,73), especialment TA (22,91). El fet que en TR48 es done un 25 % ms que en TA i en TM (no, evidentment, que en TR19), es troba matisat pel fet que TR48 utilitza molt ms (com ja hem apuntat abans) el punt i coma (52 ocurrncies) que en els altres casos, on, o b quasi s inexistent (TA, 4 ocurrncies), o b en presenta molt poques (TM, 14 ocurrncies). Podrem preguntar-nos si aquest signe presenta un s diferenciat en els ms de cinquanta anys de distncia que hi ha entre la traducci de TR48 i les altres dues. Tot i aix, una comparativa ms detallada pel que fa a la longitud de la frase de les quatre traduccions la trobem a la taula iii.

TM TR48 TA TR19Mnima 3.00 4.00 1.00 4.00 Mediana 23.00 25.00 22.00 27.00 Mitjana 25.42 32.27 22.95 31.16 Mxima 79.00 91.00 89.0 100.00 % sobre el Nombre de Frases de TA 13,7 31,13 26,94

Taula iii. Resum estadstic de la longitud de la frase

Es veu com, tot i que la mitjana sembla ser prou diferent, no ho s tant la me-diana, o el que s el mateix, on es trobarien concentrades la majoria de les frases pel nombre de paraules per frase. No obstant aix, cal tenir en compte que, com veiem a la taula, TM t un 13,7 % menys de frases que TA, TR48 un 31,13 % i, finalment, TR19 un 26,94 %. Ara b, els resultats del valor de F (p



En aquesta taula observem que les diferncies entre les quatre traduccions sn significatives entre les parelles TR48 i TR19 respecte a TA i TM. Al seu torn, les dife-rncies no sn significatives entre TR48 i TR19, per una banda, i TA i TM, per laltra.

A la llum de totes aquestes dades referides a les caracterstiques generals dels fragments, pel que fa al model de llengua emprada, podem avanar que, en primer lloc, tot i que la versi en prosa empra ms paraules que les versions en vers, la dife-rncia entre luna i les altres s molt minsa. O, el que s el mateix, la versi en prosa no t, pel nombre de paraules, una explicitaci major que les traduccions en vers. En segon lloc, existeix pel que fa als signes de puntuaci un s prolix del punt i coma en la traducci de Carles Riba publicada lany 1948, respecte de la resta. I, finalment, la diferncia ms significativa respecte del model de llengua es troba en la longitud de la frase: les dues traduccions ms antigues tenen una mitjana de paraules per frase superior a les dues ms modernes, la qual cosa tindria a veure amb la hiptesi de la simplificaci.

3.2 el component lxic en el model de llengua de les traduccions

A fi de continuar en la nostra anlisi sobre la llengua emprada en les traduc cions del cant 6 de lOdissea, hi ha una srie de dades cabdals en aquest estudi que cal de-terminar en primer lloc, com ara, els lemes emprats en cadascuna de les traduccions (taula v) i, al seu torn, les paraules nocionals emprades (Nlex) (taula vi).

TM TR48 TA TR19Lemes 818 823 796 827

Taula v. Nombre de lemes emprats en les quatre traduccions

Com veiem a la taula v, el nombre de lemes que utilitzen les quatre traduccions s molt semblant; la diferncia entre la dada menor (TA: 796) i la major (TR19: 827) s de poc ms del 3,7 %. Per aquests lemes corresponen tant a paraules gramaticals com nocionals. A la taula vi tenim la distribuci de les ocurrncies de paraules nocionals (Nlex), s a dir noms (sense noms propis), verbs, adjectius i adverbis; i a la taula vii, la distribuci dels lemes nocionals (Llex)

196

Josep R. Guzman



TR48 TM TA TR19NOMS 675 710 682 686VERBS 586 565 584 538ADJECTIUS 182 209 198 211ADVERBIS 191 224 234 229TOTAL 1611 1792 1833 1788

Taula vi. Distribuci de les ocurrncies de paraules nocionals en les quatre traduccions

TR48 TM TA TR19NOMS 338 331 308 329VERBS 243 240 232 236ADJECTIUS 110 119 115 114ADVERBIS 58 53 63 72TOTAL 749 743 718 751

Taula vii. Distribuci dels lemes nocionals (Llex) en les quatre traduccions

Si observem la taula vi veiem que els valors pel que fa al nombre docurrncies de paraules nocionals sn molt semblants; no obstant aix, encara shi detecten petites diferncies. Aix, mentre entre TR48, TR19 i TA la relaci entre noms i verbs s bastant semblant, no ocorre el mateix amb TM. Aquest empra lleugerament ms noms que la resta. Alhora, en la taula vii, aquestes diferncies prcticament han desaparegut. Aix doncs, si comparem les dues taules, obtenim el resultat que apareix en la figura ii.

Figura ii. Comparaci entre les ocurrncies de paraules nocionals i lemes nocionals



A la figura ii es constata que, en general, els adjectius tenen un menor grau de repetici que no la resta de les categories gramaticals analitzades. Al mateix temps, el major grau de repetici es dna entre els adverbis. Per traduccions, mentre que els adverbis on ms es repeteixen s en TM, els verbs i, lleugerament, els noms ho fan en TA. Cal tenir en compte tamb que en el cas de TA existeix la tendncia a un s major dels temps perifrstics que no en les altres tres traduccions (42,9 % ms que TR48; 37,7 % ms que TM; i 51,1 % ms que TR19). Ara b, aquestes petites diferncies no sn estadsticament significatives, com ho demostra tant la prova K-S (Kolmogorov-Smirnov) que apareix a la taula viii com la prova de x2, que apareix a la taula ix, per a una mostra, per que sn equivalents per a la resta.

NOMS VERBS ADJ ADVN 4 4 4 4

Parmetres normalsa,bMitjana 688,25 582,75 200,00 219,50Desviaci tpica 15,196 12,945 13,292 19,434

Diferncies ms extremesAbsoluta ,309 ,288 ,251 ,342Positiva ,309 ,165 ,204 ,228Negativa -,192 -,288 -,251 -,342

Z de Kolmogorov-Smirnov ,618 ,577 ,502 ,683Sig. asintt. (bilateral) ,840 ,893 ,963 ,739a. La distribuci de contrast s la Normal.b. Shan calculat a partir de les dades.

Taula viii. Prova Kolmogorov-Smirnov per a les ocurrncies de paraules nocionals per a una mostra

NOMS VERBS ADJ ADVx2 ,000a ,000a ,000a ,000a

gl 3 3 3 3Sig. asintt. 1,000 1,000 1,000 1,000a. 4 caselles (100,0 %) tenen freqncies esperades menors que 5. La freqncia de casella esperada mnima s 1,0.

Taula ix. Prova de x2, per a les ocurrncies de paraules nocionals per a una mostra

A lhora danalitzar el model de llengua daquestes traduccions, i de forma molt particular els aspectes que, seguint Toury, podrem remetre duna forma molt laxa a les normes lingstico-textuals, havem apuntat que un daquests aspectes es podria

198

Josep R. Guzman



associar amb la riquesa lxica (Rl). Aquest concepte, adaptat de Read (2000: 200-201), es compon de Dl, Vl i Sl. Pel que fa a Dl, aquest s un indicador de complexitat dun text que, seguint Ure (1971: 445), sestableix calculant la proporci entre paraules nocionals (Nlex) i les paraules del text (N), s a dir, la relaci entre els noms, adjectius, verbs, adverbis i el conjunt de paraules del text. Al seu torn, pel que fa a la Vl, aquesta mesura el nombre de paraules diferents produdes i sexpressa amb la relaci entre Llex i Nlex, que, a lencop, es pot detallar amb mtriques addicionals relacionades a les diverses categories gramaticals. A la taula x apareixen els resultats de Dl , Vl (general).

TR48 TM TA TR19Dl 43,34 48,94 47,89 47,11Vl (general) 0,46 0,41 0,39 0,42

Taula x. Resultats de Dl, Vl de les quatre traduccions

A la vista daquestes dades direm que la major Dl correspon a TM, mentre que la menor, a TR48. I, tot i que la major Vl correspon a TR48, s precisament en TR48 on linterval daparici de paraules nocionals s major: 2,3 (TM, 2,04; TA, 2,08 i TR19, 2,12). s a dir, cal esperar 2,3 paraules perqu aparega un terme amb contingut semntic nocional.

A fi de calcular la riquesa lxica, havem indicat lexistncia dun tercer factor, la Sl. Ara b, per a determinar-la cal esbrinar la freqncia de les ocurrncies. bvia-ment, la freqncia docurrncies major rau en les paraules gramaticals (apndix i), i ben concretament, larticle definit en qualsevol de les seues formes (el, els, l, la o les), les preposicions de i a, i la conjunci i, sn els termes amb ms freqncia ds en totes quatre traduccions. Per, no sn precisament les paraules amb ms freqncia, sin, ms aviat al contrari, aquelles amb menor freqncia les que tenen ms inters per a les nostres mtriques i ms encara els lemes menys utilitzats. Cal dir que les quatre traduccions utilitzen 235 lemes comuns, s a dir lemes que podem trobar en qualsevol de les quatre. Per contra, hi ha una gran diferncia pel que fa als lemes nics, altrament dit, aquells lemes nocionals emprats nicament per un traductor, tal com es pot veure a la figura ii.



Figura iii. Distribuci del nombre de lemes nocionals emprats nicament en cada traducci

La diferncia en laparici en cada traducci de lemes nocionals que no sn utilitzats en aquest cant pels altres traductors s realment notable: va dels 132 per a TR48 fins als 236 de TM, s a dir, una diferncia propera al 80 %. Aquestes diferncies es fan tamb paleses quan comparem els lemes nocionals comuns per parelles, tal com apareixen a la taula xi.

TM TR48 TR19

TA 8 38 27TM 7 28TR48 117

Taula xi. Lemes nocionals comuns per parelles de traduccions

Com sobserva a la taula xi ls de lemes comuns entre parelles de traduccions tamb s molt divers, amb una gran diferncia entre TR19/TR48 amb 117 lemes no-cionals comuns, mentre que entre TM/TR48 els comuns (a banda dels que tenen les quatre en conjunt) noms en sn 7.

Amb aquests lemes sens planteja el problema de la freqncia i la seua relaci amb la sofisticaci. Pel que fa a la selecci dels lemes, hem analitzat aquells que sn utilitzats nicament per un traductor (taula xii) i als quals caldria afegir aquells que comparteixen amb algun altre (apndix ii).

200

Josep R. Guzman



Freq. TA TM TR48 TR191 161 204 120 1452 25 24 8 183 3 5 2 54 3 2 2 15 16 1

Taula xii. Freqncia dels lemes nocionals que apareixen en una sola de les traduccions

Per tal de veure la sofisticaci del lema a lhora de comparar traduccions de perodes diferents, tal com hem comentat en lapartat dedicat a la metodologia, sha comparat la freqncia del lema en el perode corresponent. Aix, per a TR19 i TR48 hem utilitzat el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, seleccionant obres, per a TR19, el perode de les quals es troba entre 1833 i 1918. En el cas de TR48 hem ampliat el perode fins a 1948. Aix doncs, en el cas de TR19, hem convingut que una freqncia



estupir 2 2 a) I tal com mirant-mel rest estupit en mon cor bella estonab) talment, oh dona, madmiro ara de tu, i mestupeixo

flasc 4 2 a) I li don un flasc dor amb un oli doliva suaub) daren-li un flasc dor amb un oli dolives suau

folc 4 1 danar a fer prova dels folcs, fins i tot dins la pleta barradagenor 3 1 i a la genor, Nausica, filla dAlcinous magnnimjup 6 1 Aix dient, sesmunyi cap jup, de sota larbcia lladrunyar 1 1 que els lladrunyaven, per tal com valien ms que ells per la

foraombr 2 1 Per llavors que sers a lombr de les salesronser 6 1 hi hagu un repicar dunglots, i les mules, ni mica ronseresrufacada 6 1 i tot aquest temps mhan portat lonatge, i les rufacadestirandes 1 2 a) I ella tenia cura de portar les tirandes

b) I ella agaf el fuet I les tirandes lludes trenaboniques 0 4 a) amb les noies trenaboniques

b) Aix digu i crid les serventes trenaboniquesc) de quedar-me tot nu entre donzelles trenaboniquesd) i ella aleshores parl a les serventes trenaboniques

ull-bonica 0 2 a) que Ulisses es desperts, i veis la noia ull-bonicab) pensar si pregar a la noia ull-bonica agafant-li els genolls

vagarvol 1 1 Per aquest home s un mesquinet vagarvol que arribaxiscladissa 0 1 Com si mhagus vingut una xiscladissa de noies

Taula xiii. Lemes nocionals de TR19 amb F

202

Josep R. Guzman



En el cas de TR48, el lmit de freqncia ds tamb sha establert per sota de 10, per en aquest cas sha limitat noms a les obres de tipus narratiu. Les formes que tenen una F



Lema Freq. CTILC

Freq.TR48

Freq. CTILC

Freq.TR19

Forma adoptada en la traducci TR48


bater 9 1 0 1 I vivim apartats, dins el gran bater de les ones

les van estendre de rengle al llarg del bater del salobre

cods 1 1 2 1 ara i ads rompent-hi, millor esbandia els codissos

havia esbandit millor que no enlloc ms els codissos

conrera 2 1 0 1 va construir, i els temples, i va repartir les conreres

i fu els temples dels dus, i repart les conreres

esdernar 8 1 0 1 dernes tot jo, esdernat pel Fams que sorolla la terra

dernat, perqu mesdernava el fams que sorolla la terra

flingar 8 1 0 2 i va flingar, arriant; i hi hagu un esbufec de les mules

a) i fling les dos mules per arriar-lesb) Aix havent dit, fling amb les xurriaques lluentes

fonyar 3 1 0 1 i fonyaven daire les piques i fonyaven daire dintre les piques

indomat 4 2 1 2 a) tal per damunt les cambreres llua la verge indomada b) i posat els vestits que va dar-li la verge indomada

a) tal ella entre les serventes llua, la verge indomada b) i posat els vestits que va dar-li la verge, indomada

inlassat 2 1 0 1 Ou-me, Filla del Zeus que lgida porta, inlassada!

Escoltam, de Zeus que porta la gida filla, inlassada!

Taula xv. Lemes nocionals de TR19 i TR48 amb F

204

Josep R. Guzman



Lema Freq.TA

Freq. COVALT

Freq. COMPARABLE

Forma adoptada en la traducci

afeixugar 1 1 1 afeixugat pel son i pel cansament.gora 1 0 0 hi ha lgora empedrada amb llosesdetat 1 0 1 Si ets una de les detats que senyoregen el celdej 1 2 4 que estava dej de menjardmon 1 0 0 i ara algun dmon mha llanat aqudesassenyat 1 3 0 La roba llustrosa est desendreadadesendreat 1 1 0 que arribi al pas dels feacis portant la discrdiadiscrdia 1 1 2 no em sembles pas un home innoble i desassenyatempostissat 1 2 0 que t ajustat lempostissat

feinador 1 0 0 i els va fer establir a Esquria lluny dels homes feinadorsflorent 1 0 1 All hi ha la finca del meu pare i la vinya florent

formosor 1 0 0 Dues serventes, que tenien la formosor provinent de les Grciesherbei 1 0 0 perqu pasturessin lherbei dol com la melnclit 1 2 2 quan lnclit sacsejador de la terrainfantar 1 2 0 Per qu la teva mare et va infantar tan deixada?injria 1 0 0 per a mi aquestes paraules serien una injrialcitos 1 0 0 li donaren una lcitos dor amb oli humitmengvol 1 4 3 tota mena de viandes mengvolesmular 1 0 0 carro mular de rodes reforades

peples 2 0 0 a) els peples i la roba llustrosab) i va despertar Nausica de bells peplespollancre 1 4 3 un bosc esplndid dAtena, ple de pollancres negressacsejador 1 2 0 quan lnclit sacsejador de la terra

salabr 1 0 0 fins que jo mateix em tregui la salabr de les espatllesvallat 1 0 0 li demana que penetri en un vallat ben tancatvorament 1 2 1 Certament bevia i menjava vorament

Taula xvi. Lemes nocionals de TA amb F



de forma nica. A tall dexemple, el terme gida apareix tant a TA com a TR19 o a TR48. A aquestes caldria afegir-ne unes altres que tampoc no apareixen ni al DIEC ni al DCVB, com ara salabr o vallat.

A la taula XVII apareixen els lemes nocionals coincidents entre TM i TR19.

Lema Freq.TA

Freq.TR19

Freq.CTILC

Freq. COVALT

Freq. COMP.

Forma adoptada en la traducci TA


buirac 1 1 20 7 0Als feacis no els preocupen ni larc ni el buirac

Perqu els Feacis poc fan cabal de larc i el buirac

salabror 1 1 14 3 4desfigurat per la salabror

les crostes de salabror de la mar que no lleva collita

xurriaques 2 2 27 0 0

a) colpej amb les xurriaques lluents les mulesb) va agafar les xurriaques i les regnes brillants

a) fling amb les xurriaques lluentes

b) i feia petar les xurriaques amb seny

Taula XVII: Lemes nocionals de TA i TR19 amb F

206

Josep R. Guzman



Lema Freq.TM

Freq. COVALT

Freq. COMP.

Forma adoptada en la traducci

cast 2 0 6 a) destacava la casta donzellab) un regal de la casta fadrinacleda 1 0 1 fa que intente assaltar la rabera en la cleda barradaconcrdia 1 0 5 i una bona concrdiaentrador 1 0 0 amb lentrador estretfrega 1 0 5 es va fer unes fregues amb loli

mandrosa 1 0 0 Nausica, com s que ta mare et va fer aix de mandrosa?nufrag 1 0 7 On lha recollit potser algun nufragnuvi 1 0 8 Qui sap si deu ser el nuvi amb qui es casaobsequi 1 0 7 i un obsequi petit

portagida 2 0 0 a) Filla de Zeus portagidab) les filles de Zeus portagidaprepotent 1 0 6 Qui sap si sn prepotents i salvatgesrabera 1 0 5 fa que intente assaltar la rabera en la cleda barrada

Taula XIX. Lemes nocionals de TM amb F



TA TM TR19 TR48Sl 4,31 1,61 4,12 1,86

Taula XX. Resultat de per a les TA, TM, TR19 i TR48

Amb aquestes dades resulta que el major percentatge de Sl es dna en TA i TR19 i per contra el menor en TR48 i TM, i on precisament aquest darrer presenta el resultat menor de tots. s a dir, si, tal com hem esmentat al llarg del treball, la sofisticaci s la cara inversa de la normalitzaci, pel que fa als lemes utilitzats, direm que TM i TR48 representen unes traduccions amb un caire ms convencional que les TA i TR19, ja que els lemes emprats de forma nica tenen una major freqncia ds que no les altres dues traduccions.

Per tal de sintetitzar una mica els resultats daquest apartat i relacionar-los amb el model de llengua emprat en cadascuna de les traduccions, especialment referida al component lxic, i en concret als lemes nocionals, direm que:

1. Les diferncies en la distribuci dels lemes nocionals en totes quatre tra-duccions sn molt semblants.

2. Totes les traduccions tenen en com un menor grau de repetici dadjectius que de les altres categories gramaticals; i el major grau de repeticions es dna en els adverbis.

3. la major densitat lxica, com a indicador de la complexitat dun text, rau en TM i per contra la menor en TR48. s a dir, TR48 utilitza menys termes amb contingut semntic nocional respecte al nombre de lemes que empra.

4. La major variaci lxica apareix en TR48; tanmateix, linterval daparici de paraules nocionals tamb s el major.

5. Les quatre traduccions utilitzen els mateixos lemes nocionals comuns, amb un percentatge al voltant del 32 %.

6. Existeix una gran diferncia entre les quatre traduccions pel que fa a ls de lemes nocionals nics, s a dir aquells lemes emprats noms en una traduc-ci. La diferncia major es dna en TM amb 236 i la menor en TR48 (120).

7. Els lemes nocionals comuns per parelles de traduccions es donen en les dues traduccions del mateix autor, mentre que el menor nombre apareix entre les traduccions TR48 i TM.

208

Josep R. Guzman



8. La freqncia dels lemes nocionals nics ens revela que en TM els lemes nocionals nics que noms apareixen una sola vegada arriben a quasi el 87 %.

9. El major grau de sofisticaci lxica apareix en TA i TR19. s a dir, aquestes traduccions presenten la major quantitat de termes (lemes nocionals) que no apareixen en els corpus contemporanis de comparaci emprats.

CONCLUSIONS

En aquest treball, sha fet una comparaci del model de llengua de quatre traduc-cions del cant 6 de lOdissea, tot centrant-nos en els aspectes lxics daquestes traduccions, sense menystenir altres aspectes relacionats amb la llegibilitat de les traduccions. Ara b, abans de passar a les conclusions de lestudi, hem de recordar novament que aquesta investigaci t unes certes limitacions, que ja hem apuntat en la introducci, i que fan que, en conseqncia, les conclusions a les quals arribem, cal entendre-les ms aviat com una tendncia o, si ms no, com a provisionals, ja que necessitarien duna ampliaci de les dades per tal de poder ser considerades com a definitives.

Dit aix, podem afirmar que no existeix una diferncia general entre la versi en prosa i qualsevol de les altres realitzades en hexmetres pel que fa al nombre de paraules utilitzades (tot i que les quatre s que es diferencien sensiblement respecte de loriginal), i aleshores tampoc no podem confirmar que existeix una explicitaci major en prosa que en vers en aquesta traducci. Aix mateix sesdev en parlar, en conjunt, de la distribuci de les paraules al llarg del text, s a dir, de ls dels elements tipogrfics. Tampoc en aquest cas no hi ha una diferncia significativa. Aquest contrast, per, s que es fa pals quan analitzem especficament la longitud de les frases, o el que s el mateix, el nombre de paraules per frase. Ara b, la diferncia significativa (obtinguda amb t test per a mostres independents amb un valor de p



manera) les paraules gramaticals, concretament, larticle definit, les preposicions de i a, i la conjunci i. Respecte als lemes nocionals, hi ha tamb una gran equivalncia en ls daquestes formes. s ms, les quatre traduccions confirmen, pel que fa a ls de paraules nocionals, que no existeix una diferncia significativa entre elles. Noms caldria subratllar una tendncia major a la reutilitzaci dadverbis que s ms perceptible en TM.

La utilitzaci de lemes nics es fa ms palesa en TM que en la resta de les tra-duccions. Ara b, aquests lemes no sallunyen dels emprats en el context cultural on sinsereix la traducci, com el grau menor de sofisticaci de les quatre traduccions (TM) ho fa pals (i es pot comprovar en lapndix II, apartat g). Igualment, desprs de comparar els lemes amb els corpus corresponents de cada perode, la sofisticaci lxica, que entroncaria directament amb la normalitzaci (de forma inversament proporcional), ens indica que TA i TR19 tenen un grau major que TM i TR48, ja que inclouen ms lemes nics que la resta. En el cas de TR19, trobem que molts dels lemes nocionals que empra no tenien una freqncia ds significativa en el perode anterior a la publicaci de la traducci. Aix, aquests lemes fins i tot haurien de qualificar-se per al perode en qesti de hpax legomena, s a dir, paraules que noms es donen una vegada en els corpus estudiats. La qual cosa significa que TR19 fa s dun lxic que determina un model de llengua que sallunya dels patrons ms coneguts en el perode de la seua publicaci. Val a dir que molts daquests lemes apareixeran novament en TR48, per a lhora de ser comptabilitzats ja tenien una freqncia major. s a dir, la freqncia ds havia augmentat en el perode de temps entre la publicaci de TR19 i de TR48, per la qual cosa parlarem duna traducci ms normalitzada en el cas de TR48. Tot i que aquesta normalitzaci queda atenuada, en la mesura que laparici daquests lemes quedava reduda a la traducci TR19. Daquesta forma, podem pressuposar el mateix allunyament que havem atribut a TR19.

Laltra traducci que tamb presenta una major sofisticaci lxica s TA. En aquest cas, cal assenyalar la particularitat que la traducci opta per mantenir ms lemes manllevats directament del grec, i aix ens portaria a parlar dun major grau dinterferncia o de transferncia, no entrarem ara en aquesta distinci metodol-gica, la qual cosa t, en definitiva, un efecte sobre el lxic emprat i en conseqncia sobre el model de llengua de la traducci. Tot aix motiva, igualment, una traducci menys normalitzada que qualsevol de les altres, i molt especialment que TM, que presenta, com havem dit abans, el menor grau de sofisticaci.

En definitiva, i a la llum de les dades obtingudes per lanlisi quantitativa del corpus, podem afirmar que el model de llengua emprada i el grau dintegraci en els

210

Josep R. Guzman



sistema cultural de cada perode corresponent sn molt diversos. Aix, pel que fa a les traduccions TR19 i TR48, les dades ens indiquen un cert desajust entre la llengua emprada en la traducci i les dades del corpus consultat. Ara b, aquest desajust es troba apaivagat pel component creatiu del moment que pot permetre, fins i tot, el fet que una traducci arribe a ser profundament personal. A la llum de les mateixes dades, TM presenta el cas contrari. Des del punt de vista dels lemes nocionals emprats, hem comprovat com aquest model de llengua sintegra clarament dins del model lingstic imperant en el moment de la seua publicaci. El mateix probablement es podria afirmar tamb de TA, excloent-hi, evidentment, el gruix dels lemes manllevats. Finalment, hem dassenyalar que pel que fa als elements estudiats en aquest treball, com es podria esperar en algun cas, no shi percep cap diferncia entre les versions en prosa i en vers, a banda del que sha apuntat anteriorment.

Per a concloure, caldria matisar novament les aportacions realitzades i circums-criure-les als marges establerts en lestudi, per la qual cosa el treball futur hauria de continuar-se amb altres elements que influeixen en la llegibilitat de les traduccions, com ara la complexitat gramatical, que possiblement influiria en els resultats daquest estudi, per gosaria afirmar que reforant-los duna manera ms ferma encara.

Josep R. GuzmanUniversitat Jaume I

[email protected]

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Bibliografia primria

Homer (1919) Odissea, 3 vols., Barcelona, Editorial Catalana, traducci de Carles Riba. (1948) Homer. LOdissea, Barcelona, Societat Aliana dArts Grfiques, traducci

de Carles Riba. (1998) LOdissea, Barcelona, Edicions de la Magrana, traducci de Joan Alberich

i Marin. (2011) Odissea, Barcelona, Proa, traducci de Joan F. Mira.



Bibliografia secundria

Alberich, J. (2008) Per qu cal retraduir les obres dels autors clssics, Quaderns. Revista de traducci, 15, pp. 81-82.

Baker, M. (1996) Corpus-based Translation Studies: The Challenges that Lie Ahead, dins H. L. Somers (ed.), Terminology, LSP and Translation: Studies in Language Engineering, in Honour of Juan C. Sager, Amsterdam/Filadlfia, John Benjamins, pp. 175-186.

Borrs, L. (2011) Dieta de clssics o clssics a dieta?, Ara.cat. [. Data de realitzaci: 11-11-2011. Data daccs: 13-10-2014.]

Cabr, Ll. & M. Ortn (1984) Aproximaci a Josep Carner, traductor, Els Marges, 31, pp. 114-125.

Cheong, H. J. (2006) Text Contraction in English-into-Korean Translations: A Contradiction of Presumed Translation Universals?, Meta, 51, 2, pp. 343-367.

Corpas, G. (2008) Investigar con corpus en traduccin: los retos de un nuevo paradigma, Frankfurt am Main, Peter Lang.

Cors i Meya, J. (1986) La traducci de lOdissea per Carles Riba, dins J. Medina & E. Sull (eds.), Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 61-71.

(1987) Troballes expressives i opcions discutibles en la versi ribiana de lOdissea, Faventia, 9, 2, pp. 5-39.

Domnguez, M. (2011) El julivert de lOdissea, Ara.cat. [

212

Josep R. Guzman



Proceedings of the First James S Holmes Symposium on Translation Studies, Ams-terdam, Rodopi, pp. 155-170.

Iborra, E. (2011a) La serp blanca. [. Data de realitzaci: 17 de novembre de 2011. Data daccs 1-02-2014.]

(2011b) La serp Blanca. [. Data de realitzaci: 20 de novembre de 2011. Data daccs 14-10-2014.]

Kenny, D. (2001) Lexis and Creativity in Translation. A Corpus-based Approach, Manchester, St. Jerome.

Laufer, B. & P. Nation (1995) Vocabulary size and use: lexical richness in L2 written production, Applied Linguistics, 19, pp. 255-271.

Lorda i Alaiz, F. M. (1970) Dues cales en la doble traducci de LOdissea de Carles Riba, Estudis Romnics, 13, pp. 349-356.

Mal, J. (2006) Carles Riba i la traducci, Lleida, Punctum & Trilcat.Mallafr, J. (1991) Llengua de tribu i llengua de polis, Barcelona, Quaderns Crema.Mansell, R. (2012) Rebuilding a culture, or raising the defences? Majorca and trans-

lation in the interwar period, Journal of Catalan Studies, pp. 110-127Marco, J. (2000) Funci de les traduccions i models estilstics: el cas de la traducci

al catal al segle xx, Quaderns. Revista de traducci, 5, pp. 29-44. (2008) La traductologia catalana contempornia: bases per a una cartografia pro-

visional, Quaderns. Revista de Traducci, 15, pp. 11-30 (2009) La llengua de les traduccions (aspectes generals) i la llengua de les traduc-

cions al catal en la literatura dentreguerres, dins M. Ortn & D. Pujol (eds.), Llengua literria i traducci (1890-1939), Lleida, Punctum & Trilcat, pp. 9-31.

(2013a) Els estudis de traducci basats en corpus, dins Ll. Bracho (ed.), El corpus COVALT: un observatori de fraseologia traduda, Aachen, Shaker Verlag, pp. 5-48.

(2013b) Tracing marked collocation in translated and non-translated literary language, dins C. Way, et alii (eds.), Tracks and Treks in Translation Studies: Selected papers from the EST Congress, Amsterdam, John Benjamins, pp. 167-188

Massot, J. (2011) La Odissea, traducida de nuevo al cataln, La Vanguardia. [, 24 doctubre de 2011. Data daccs 15-03-2014.]

Murgades, J. (1994) Apunts sobre noucentisme i traducci, Els Marges, 50, pp. 92-96.



Ortn, M. (1996) La prosa literria de Josep Carner, Barcelona, Quaderns Crema. (2002) Els Dickens de Carner i els seus crtics, Quaderns. Revista de traducci, 7,

pp. 121-151. (2005) Les faules de R. L. Stevenson tradudes per Josep Carner (1927). Notes

de lectura, dins M. Gibert i M. Ortn (eds.), Gneres i formes en la literatura catalana dentreguerres (1918-1939), Barcelona, Punctum & Trilcat, pp. 41-52.

(2009) Llengua literria, teatre i traducci: les reflexions del primer Carner (1903-1910), dins M. Ortn & D. Pujol (eds.), Llengua literria i traducci (1890-1939). ii Simposi sobre traducci i recepci en la literatura catalana contempornia, Lleida, Punctum & Trilcat, pp. 105-128.

Padr, Ll. (2011) Analizadores Multilinges en FreeLing, Linguamtica, 3, 1, pp. 13-20.Padr, Ll. & E. Stanilovsky (2012) Freeling 3.0: Towards wider multilinguality.

[. Data daccs 10-02-2014.]

Pericay, X. & F. Toutain (1996) El malents del noucentisme, Barcelona, Proa.Pujol, D. (2013) La traducci de King Lear dAnfs Par: un clssic tradut amb una

llengua clssica, dins M. A. Verdaguer (ed.), Traduir els clssics, antics i moderns, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 143-158.

Read, J. (2000) Assessing vocabulary, Cambridge, Cambridge University Press.Sellent, J. (1998) La traducci literria en catal al segle xx: alguns ttols represen-

tatius, Quaderns: Revista de traducci, 2, pp. 23-32.Sol, J. (2012) Impressi que em va causar la segona traducci de lOdissea de Carles

Riba, dins C. Miralles, J. Mal & J. Pujol Pardell (eds.), Actes del III Simposi Carles Riba, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, pp. 411-433

Soler i Bru, J. (2002) El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC). [. Data daccs 12-01-2014.]

Sria, E. (2011) Una Histria immortal, El Pas, dijous 20 doctubre 2011.Teich, E. (2003) Cross-Linguistic Variation in System and Text, Berln / Nova York,

Mouton de Gruyter.Tirkkonen-Condit S. (2002) Translationese a myth or an empirical fact?, Target,

14, 2, pp. 207-220.Toury, G. (1980) In Search of a Theory of Tranlation, Tel Aviv, Tel Aviv University. (1995) Descriptive Translation Studies and Beyond, Amsterdam, John Benjamins.

214

Josep R. Guzman



(2004) Probabilistic Explanations in Translation Studies: Welcome as They Are, Would They Qualify as Universals?, dins A. Mauranen & P. Kujamki (eds.), Translation Universals: Do they Exist?, pp. 15-32.

Toutain, F. (1997) Traducci i models estilstics dins S. Gonzlez & F. Lafarga (eds.), Traducci i literatura. Homenatge a ngel Crespo, Vic, Eumo, pp. 63-72.

Ure, J. (1971) Lexical density and registre differentiation, dins G. Perren & J. L. M. Trim (eds.), Applications of Linguistics, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 443-452.

Valent, E. (1961) Carles Riba i la seva traducci de lOdissea, Estudis Romnics, 9, pp. 127-137.

Veny-Mesquida, J. R. (2009) Aproximaci a la llengua literria de J.V. Foix: notes sobre el lxic, dins M. Ortn & D. Pujol (eds.), Llengua literria i traducci (1890-1939), Lleida, Punctum & Trilcat, pp. 159-180.



Apndix 1. Les 50 primeres paraules en les quatre traduccions segons la freqncia

TA TM TR48 TR19LEMA NOMBRE LEMA NOMBRE LEMA NOMBRE LEMA NOMBREel 498 el 410 el 447 el 415de 206 de 211de 228 i 240i 151 i 175 i 229 de 237a 140 a 111 a 109 a 111anar 117 un 95 que 109 ell 109ell 98 ell 88 ell 94 que 97que 88 que 83 un 84 un 88un 78 anar 70 anar 60 ser 57es 58 amb 50 per 55 jo 54ser 54 es 48 es 55 es 54jo 50 ser 52 jo 54 anar 50haver 46 tu 46 ser 54 per 47en 45 per 41 tu 44 tu 41per 43 en 40 haver 39 en 39seu 42 jo 37 hi 36 haver 36tu 39 haver 34 no 33 hi 34hi 33 tot 28 fer 33 amb 33fer 28 seu 27 amb 31 fer 32amb 26 no 26 seu 29 tot 26no 24 com 25 en 28 no 25tot 23 dir 23 tot 26 perqu 22perqu 23 on 22 dir 23 home 19cap 20 ben 22 com 20 dir 19aix 19 hi 19 Ulisses 16 serventa 18altre 17 ms 19 si 15 com 18aquest 17 quan 19 cambrer 14 tenir 16servent 17 fer 21 pare 14 per 16Odisseu 16 casa 17 tenir 13 seu 16arribar 16 molt 16 qui 13 pare 15quan 15 bo 15 aquest 13 ms 14tenir 15 roba 15 noia 13 Ulisses 16molt 15 aquest 15 quan 12 bell 14pare 15 feaci 15 home 12 si 14noia 14 Ulisses 15 donar 12 aix 14feaci 14 home 15 ara 12 feaci 13parlar 14 cap 14 car 12 son 12teu 14 aix 14 venir 12 du 12on 13 pare 13 feaci 11veure 12veure 13 tenir 13 tal 11quan 11roba 13 terra 13 roba 11 aquest 11com 13 qui 13 meu 11ni 11ms 13 cambrer 12 ms 11on 11home 12 si 12 veure 11casa 11mateix 13 du 12 du 11noia 10Atena 12 fill 13 fins 9 mula 10vora 12 o 11riu 9 venir 10meu 12 teu 11 posar 9 roba 10du 12 Atena 11ni 9 arribar 10ni 12 arribar 11on 9 fill 11bell 12 altre 11cap 9 cor 9

216

Josep R. Guzman



Apndix ii. Freqncia ds dels lemes nocionals en les quatre traduccions

a) Lemes nocionals que apareixen noms en TR19

Lema Freq.acomplexar 1adobar 1adrear 1afuar 1ajaar 1alegre 1amanir 1amblar 1anomenada 1anunciar 1arbcia 1argent 1arranjar 1arrosar 1aspriu 1atansar 1atapit 1atnyer 2atravessar 2avenar 2avinent 1baj 1bala 2bastament 1batarell 1benvolent 1beutat 1bevenda 3bosquerol 1calat 1carena 1carriar 1casol 3cepat 1clastra 1cofoi 1collotge 1colgar 1collita 1compassvol 1compte 1coneixena 1correntia 2crosta 1cuidar 1darrer 1davallar 2deportar 1

dernat 1deseixida 1dest 1dolent 2domar 1durar 1gida 1eixida 1eixut 1encls 1encontrar 1endegar 2endems 1endrear 1enfront 1engnies (angnia)

1

enlloc 2ensopegar 1entorn 1entremig 1entretant 1esbarjs 1esblanquit 1esclat 1esdernava 1esgarriar 1esgarrifar 1esposar 1estupir 2fiar 1flasc 2flassada 1folc 1fondo 1fresc 1fretura 1fullat 1gaire 1galejar 1gemat 1genor 1gojar 1indret 2jaquir 1jeure 1jorn 1joven 1

jup 1lladrunyar 1llei 1llenar 2llengut 1lleu 1lleure 1llivants 1lluentar 2llunyed 1llustrejar 1masia 1menar 3mendicant 1mesqu 1minestra 1mirament 1muni 1murada 1navegant 1nin 1nomenar 1no-res 1nuvial 1ombr 1onatge 1pa 1peress 1pes 1petar 1petjar 1planta 1porc 1poruc 1prec 1pregon 1prova 2quintar 1qui-sap-lo 1rabent 1rebrot 1recar 1rengle 1repicar 1retirana 1ribera 1ronser 1rostit 1

rufacada 1rutllar 1saberut 1salar 3segut 1ser 1serralar 1sobretot 1solell 1sorral 1surar 1tall 1tapar 1tirandes 2tosca 3trenaboniques 4ull-bonica 2vagarvol 1valentia 1ve 2vestimenta 1vivent 1vot 1xai 1xiscladissa 1xiscle 1



b) Lemes nocionals que apareixen noms en TR48

Lema Freq.abric 1dhuc 1arar 1ajustat 1nim 2nima 1aprimar 1arbreria 1aturada 1atzur 1balanada 1benvolena 1bloc 1branc 1bra 1brills 1burg 3cabell 1calar 1carrera 1clasta 1cobert 1conferir 1confiana 1consellar 1corona 1costar 1crespat 1delits 1derna 1descollar 1deseixir 1desplegar 1destre 1doble 1embarrar 1encaminar 1encertar 1endre 1enfonsar 1enjovar 1enraonar 1errabund 1esbalair 1escarpat 1esplaiar 1sser 2estesa 1estic 1estol 1esverar 1

extrem 1fariner 1favor 1fecia 3femenvol 1ferm 1filosa 1flingada 1foll 1forat 1freqentar 1fulgent 1fulls 1gens 1gros 1hrrid 1humor 1importar 1imprecar 1instar 1llstima 1llengua 1llisquvol 2llumins 1lluor 1marge 1mas 1mata 1misria 1mort 1moure 1mullar 1muntany 1novell 1numen 1omplir 1orella 1parenta 1pegar 1perdre 2plaent 1pler 2preferible 1prometre 1publicar 1quelcom 1quintana 1refiar 1reng 1rentat 1requisit 1resposta 1

retirar 1rodar 1rullar 4sacre 1saltador 1savi 1secret 1semblana 1senyor 1serra 1serral 1servidor 2setrill 2s 4solament 1somadal 1sortint 1sospirar 1superb 1splica 1tany 1tmer 2tirat 1tonada 1tostemps 1trist 1venatge 1vetar 1vida 1

218

Josep R. Guzman



c) Lemes nocionals compartits entre TR19 i TR48

Lema Freq. TR48

Freq. TR19

abastar 1 1acollidor 1 1acomplir 1 1afligir 1 1agram 1 1aiguamoix 1 1amor 2 1amors 2 8apiadar 1 1arrambar 1 2artitzat 1 1atenea 6 8avall 1 2avenir 1 1aviar 1 2banda 2 4bastida 1 1bastir 1 1batalla 1 1bater 1 1cabal 1 2cert 1 2cessar 1 1cclop 1 1clos 2 1cods 1 1comandar 1 1conrera 1 1contar 1 1contrada 2 4creixena 1 1darrer 3 3debatre 1 1dependre 1 1embolcall 1 1enamorar 1 1encoratjar 1 1enll 2 2erola 1 1esbalament 1 1esbandir 2 2esdernar 1 1esmunyir 2 2esqueixar 1 1essncia 1 1estalviar 1 1Estib[v]ar 1 1etern 1 1

feina 1 1filada 1 2flamejar 1 1flectar 1 1fletxera 1 1flingar 2 2fontana 1 1fonyar 1 1fornir 1 1fregar 4 2fruiter 1 1gentil 3 1guiatge 1 1igual 1 2igualar 1 1indignar 1 1indomat 2 2inflar 1 1inlassat 1 1invitar 1 1llarg 1 3llest 2 1llevar 1 1lluir 2 6mancar 1 1mesclar 1 3minso 1 1missenyora 1 1moridor 5 4mot 1 1muler 1 1navili 2 1neci 1 1obtenir 1 1oda 1 1oir 2 4parleria 1 1partir 1 2picant 1 1pleta 1 1poders 3 3poncellar 1 1quest 1 1rancnia 1 1regina 2 2respirar 1 1resplendor 1 1restar 1 2rompre 1 1sl 1 1

sorollar 1 1sotragar 1 1sutzura 1 1talment 1 4tastar 1 1tela 3 1terrer 1 1testa 2 2tija 1 1topar 2 1torcar 1 1trescar 1 1ultratge 1 1vendre 1 3ventura 1 1verge 2 2verneda 1 1via 1 1voltar 1 1



d) Lemes nocionals que apareixen noms en TA

lema Freq.abunds 1aconseguir 2afeixugar 1gil 1gora 1aguantar 1aixoplugar 1ajudar 1alenada 1amenaador 1animar 2antigament 1pat 1arrecerar 1aspecte 1assegurar 1assenyat 1atentament 1atipar 1balana 1barrejar 1benvolgut 4bocabadat 1boscatge 1brot 1brotar 1bugada 1calamitat 1camperol 1capdamunt 1casalici 2cendrs 1censurar 1certament 2claror 2coberta 1colpejar 2compassi 1competici 1complaure 1comprendre 1comprovar 1conreu 2consagrar 1corda 1costa 1creure 2crida 1cridria 1detat 1deixat 1

dej 1dmon 1desassenyat 1desconcert 1desendreat 1desplaar 1detall 1difan 1discrdia 1disponible 1distinci 1distingir 4dotar 1edat 2edificar 1elevar 1embarcaci 2empedrar 1empostissat 1encarregar 1encastar 1enfurismar 1escuma 1espatlla 2espatllar 1espera 1espurnejar 1estana 2estatge 2estatura 1eternament 1exrcit 1expedici 1experimentar 1explicar 2fallar 1familiar 1feinador 1felicitat 1final 1floc 1florent 2forms 1formosor 1gosar 1gruix 1harmonia 1herbei 2hospitalitat 1humit 2impecable 1implorar 1

inclinar 1nclit 1indmit 3infantar 1infatigable 1injria 1innoble 1juntament 1justament 1lcitos 2llaminadura 1lliurar 1llosa 1mansi 1matrimoni 1matrimonial 1mel 1mengvol 1ment 1meravella 1meravellar 1mirada 2mitj 1molest 1mular 1muntanyenc 1netejar 1nombrs 1oferir 1liba 5pedrera 1penetrar 1peples 2petici 1pollancre 1portada 1portador 2precisament 1preocupar 1present 1presidir 1preuar 1procedent 1pronunciar 1prou 1provinent 2pblic 1qualsevol 1rebaixar 1reforar 3relaci 1remol 1

renom 1repenjar 1resplendir 1retret 1sacsejador 1salabr 1segent 1seient 1senyorejar 3serralada 1sobir 1sobresortir 1solter 1sotsobrar 1succeir 1sumptus 1superior 1suportar 2tancar 1temor 1terriblement 1trasbalsar 1traslladar 1traspassar 2treballat 1tremols 1trena 4trepitjar 1til 1vaca 1vallat 1venerable 2vinya 1voluntat 1vorament 1voragins 1vostre 1xafarder 1

220

Josep R. Guzman



e) Lemes nocionals compartits entre TA i TR19

Lema Freq. TA

Freq. TR19

abocar 1 1acollir 1 1aconsellar 1 1almenys 1 1branca 1 1buirac 1 1can 1 1cistella 1 1corbar 1 1desenganxar 1 1entrada 2 1estada 1 3fcil 1 1ferir 2 1finca 1 1grat 1 1injust 1 1mig 2 1pregunta 1 1pressa 3 1salabror 1 1sortir 2 1terrible 3 1xurriaques 2 2

f ) Lemes nocionals compartits entre TA i TR48

Lema Freq. TA

Freq. TR48

angoixa 1 1apuntar 1 1cansament 1 1captaire 1 1casament 2 1cenyir 1 1crvol 2 1clar 1 4comparar 1 1coneixedor 1 1cop 1 1delectar 1 1desfigurar 1 1digne 1 1dret 1 1enfilar 1 1escometre 1 1esps 2 1

foc 1 1fons 1 1just 2 2llustrs 3 3magnfic 3 1mullar 1 1onada 2 2orfebre 1 1pilar 1 1plaure 2 4preparar 6 1rajar 1 1res 1 1ro 1 2saquejar 1 1seguici 1 1seguit 5 1tret 2 1tron 1 1vins 1 1



g) Lemes nocionals que apareixen noms en TM

Lema Frq. TM

abalanar 1abatut 1abrupte 1abundant 1acceptar 1acord 1acumular 1afecte 1afilar 1agitar 2agradable 1ajuda 1alludir 1ampolla 2aparixer 1arbust 1arrancar 1arrissat 4arrossegar 1artes 1assaltar 1assignar 1assot 1atordir 1avanar 1vidament 1batut 1bonic 1brutcia 1buf 1buscar 1caixa 1cala 1calmar 1calor 1caminant 1cantar 1capa 1crrega 1carregar 1cast 2causa 1cavillar 2cleda 1clot 1collocar 1colp 2complir 1concrdia 1conduir 1

conixer 1conscincia 1contnuament 1copa 1correspondre 1cremar 1cuita 1daurat 2decidir 2decorar 1dedicar 1deixalla 1dejuni 1demanda 1desafiar 1desagradable 1desar 1descansar 1deslligar 1despullar 1destacar 2dissort 1distncia 1dolor 1domini 1drap 1dubte 1edifici 1eixir 1emigrar 1empnyer 1emprendre 1energia 1engendrar 1enmig 1entrador 1entranya 1enviar 1envoltar 1esclava 2esforar 1espatla 1estable 1estmac 1estranyar 1exactament 1excessiu 1existir 2extens 1famlia 1fardell 1favorable 1

fero 1figura 2fil 1finir 1fortuna 1frase 1frega 1frenar 1fronds 1fria 1fusta 1gana 1geners 2gloris 1grava 1gris 6guanyar 1guerra 1hbilment 1habitatge 1herba 1heroic 1honorable 1horta 1host 1idea 1inalterable 1infallible 1insolent 1instruir 1intentar 1interior 1inundar 1joc 2jou 1judici 1justcia 1laboris 1lmit 1llamborda 1llavador 2llavar 1llavat 2lleig 1llinatge 1llustrar 1maligne 1malparlar 1mandrosa 1mantenir 1mantindre 1

222

Josep R. Guzman



mascul 1molestar 1moment 1naixement 1nufrag 1naufragar 1navegar 1nuvi 1obra 1obsequi 1ocupar 4ordenar 1pacincia 1pala 1pnic 1parixer 1ptria 1paviment 1perdut 1permetre 1perseguir 1pella 1piads 1plana 1planejar 1plebeu 1polir 1portagida 2

prat 1pregria 1prepotent 1prodigi 1profund 2prompte 1proper 1propi 2protegir 1provar 1prxim 1pudor 1quasi 1quiet 3rabera 1raa 1rama 1rpid 1rascar 1rebre 3reconfortant 1regal 3remot 2reparar 1replegar 1residncia 1responsable 1reunir 1

rnxol 1rodejar 2sageta 1sal 1saltar 1saviesa 1sentiment 1slid 3sonar 1sostenir 1superar 1temible 1to 1tracte 2tralla 2transparent 1treballar 1ungir 1nicament 2usar 1valus 1velo 1vessar 1violent 2vulgar 1xica 3xop 1

h) Lemes nocionals compartits entre TM i TR19

Lema Frq. TM

Frq. TR19

abillar 1 1acomparar 1 1alba 1 1alar 2 1alegrar 3 1amable 1 1aparellar 2 2barrar 1 1cervo 1 2columna 1 1crixer 1 1enlletgir 1 1fatiga 1 1

flama 1 1guia 1 1horrible 1 1hoste 2 1llum 2 1noces 1 3pedra 1 1prudent 1 1resplendent 1 1robar 1 2santuari 1 1suau 1 2torn 1 1vista 2 2



i) Lemes nocionals compartits entre TM i TR48

Lema Freq. TM

Freq. TR48

allunyar 2 2ambladura 1 1armar 2 3boda 2 2cambrer 12 14cara 3 2deessa 4 2travessar 2 2

j) Lemes nocionals compartits entre TM i TA

Lema Freq. TA

Freq. TM

baixar 2 3cas 2 2dirigir 3 3llana 2 2manera 6 3reconixer 2 2robust 2 2sentir 3 2

Mo3_Guzman_dvMo3_Guzman2_DOI.pdf

Documents

LA TRADUCCIÓ DEL CANT 6è DE L’ODISSEA DES …projectetraces.uab.cat/tracesbd/caplletra/2015/caplletra_a2015m4n... · normalization, interference and the use of some lemmas