La dona a Roma

7/21/2019 La dona a Roma

1/14

1

LLARGA VIDA A QUI ESTIMI!Aproximaci a la poesia llatina de tema ertic

Seminari dhivern de la Universitat Oberta de Catalunya4 de febrer de 2015 - 2 de mar de 2015

Mnica Mir i [email protected]

[email protected]

He aqu por qu ellos, al ver tal, exclaman en tono de protesta:No la pluma en tus manos, mujer nacida para educar mis hijos:

la aguja y la rueca son tus armas".

(Rosala de Castro, El caballero de las botas azules)

Lucrcia segons elLiber Chronicarum, segle XV, foli LXVv John William Godward,Lesbia with her Sparrow(1916)


2/14

2

LA DONA ROMANA

LUCRCIA CONTRA LSBIA:DE LA MATRONA EXEMPLARA LA NOIETA LLIBERTINA

A lombra de Lucrcia

Cat (195 aC, argumentaci oposant-se a la derogaci de la Lex Oppia, recollida perTitus Livi, Histria de Roma34, 3)

Tan bon punt [les dones] hauran comenat a ser iguals, seran superiors.

Cat (paraules recollides per Aulus Gelli, Nits tiques 10, 23)

Quan un home es divorcia es converteix en el jutge de la seva dona, en lloc del censor, t

el poder que ha de tenir si la seva dona ha fet alguna cosa perversa o vergonyosa; quesigui castigada si beu vi; si ha fet amb un altre home una cosa reprovable, que siguicondemnada. Pel que fa al dret de matar-la, aix est escrit: Si haguessis sorprs la tevaesposa en adulteri, podries matar-la sense necessitat de judici; per si tu cometessisadulteri o fossis arrossegat a cometrel, ella no podria atrevir-se a tocar-te amb un dit, nis just que ho faci.

Llei de les XII TaulesV, 1 (any 450 aC)

Els antics romans van voler que les dones, encara que fossin adultes, estiguessin sotatutela a causa de la seva lleugeresa desperit... llevat de les verges vestals.

Titus Livi, Histria de Roma des de la seva fundaci1, 57-59

rdea estava en poder dels rtuls, un poble que, tenint en compte la regi i lpoca,sobresortia per la seva riquesa: i aquesta fou la causa mateixa de la guerra, perqu, dunabanda, el rei rom necessitava dineres, arrunat per la magnificncia de les obrespbliques, i, daltra banda, volia calmar amb el bot els nims de la plebs, la qual, a msde criticar la suprbia del regnat, estava indignada alhora perqu el rei la tenia ocupadatant de temps en feines dobrers i en tasques desclaus. Es fu un primer intent per aveure si rdea podia ser conquerida amb la primera escomesa: com que aix no va

funcionar, comenaren a atacar lenemic amb el setge i latrinxerament. En aquestscampaments estables, com sol passar en una guerra ms llarga que aferrissada, era proufcil dentrar i sortir, ms, per, als oficials que als soldats; els joves fills del rei,mentrestant, esmeraven el temps lliure en convits i en banquets. Casualment, un dia quebevien a la tenda de Sext Tarquini, on sopava tamb Collat Tarquini, fill dEgeri, esposaren a parlar de les seves esposes. Cadasc lloava la seva de manera extraordinria;aleshores, quan va pujar el to de la disputa, Collat diu que no calen les paraules: que enpoques hores es podria saber com la seva Lucrcia era molt millor que les altres. Perqu, ja que tenim la fora de la nostra joventut, no pugem als cavalls i anem a veure enpersona el carcter de les nostres dones? Aix cadasc veur clarament amb els seuspropis ulls el que succeeix quan arriba el marit de forma inesperada. Amb el vi, shavien

escalfat: Vinga, som-hi, diuen tots. Volen cap a Roma esperonant els cavalls. Havent-hiarribat quan queien les primeres ombres, des dall fan cap a Collcia, on trobenLucrcia, la qual, molt al contrari de les nores del rei, que passaven el temps banquetejant


3/14

3

i divertint-se amb les amigues, era asseguda al bell mig de la casa, ocupada, a altes horesde la nit, en el treball de la llana amb les seves criades. La palma del concurs femen fou,doncs, per a Lucrcia. Quan shi presenten lesps i els Tarquinis, sn molt ben rebuts: elmarit victoris convida amistosament els prnceps. All, per, sapodera de Sext Tarquiniun desig ro de violar Lucrcia; linciten tant la seva bellesa com la castedat contemplada.I aleshores tornen cap al campament desprs del juvenil joc nocturn.

Pocs dies ms tard, Sext Tarquini, sense que ho sabs Collat, va anar a Collcia ambun sol acompanyant. Rebut amablement pels que desconeixien les seves intencions,quan, en acabat de sopar, el dugueren a lhabitaci dels convidats, encs per la passi,tan bon punt li va semblar que la casa estava prou tranquilla i que tothom dormia, amblespasa desembeinada sacosta a Lucrcia, que dormia, i, prement el pit de la dona ambla m esquerra: Calla, Lucrcia li diu, sc Sext Tarquini; porto una espasa a la m;morirs si alces la veu. Quan la dona, esglaiada i mig adormida, vei que no hi havia capauxili i que la seva mort era gaireb segura, llavors Tarquini li confessa el seu amor, liparla, barreja precs amb amenaces, trasbalsa el cor de la dona per tots costats. En veure-la obstinada i adonar-se que no es doblegava ni amb lamenaa de la mort, afegeix el

deshonor a la por: diu que, desprs de matar-la, posar al seu costat un esclau nudegollat, perqu es digui que lhavia morta desprs datrapar-la en infame adulteri.Tarquini, havent venut lobstinada castedat de la dona amb la por, com si lhagus venutel desig, marx tot seguit exultant dhaver doblegat lhonor de Lucrcia; ella, destrossadaper una desgrcia tan gran, envia un missatger a Roma, a casa del seu pare, i a rdea, acasa del seu marit, per dir-los que vinguin tots dos, cadascun amb un amic de confiana:shavia de fer aix, i de seguida; havia passat una cosa atro. Espuri Lucreci hi va ambPubli Valeri, fill de Vlesus; Col lat amb Luci Juni Brutus, amb qui tornava casualment capa Roma quan fou trobat pel missatger de la seva esposa. Troben Lucrcia, trista,asseguda a la seva habitaci. Amb larribada dels seus li brollen les llgrimes i, quan elmarit li pregunta: Que et trobes b? No gens diu, com pot trobar-se b una donaque ha perdut lhonor? Hi ha petges dun altre home, Collat, en el teu llit; de tota manera,noms el cos ha estat violat, lesperit s innocent; la mort en ser testimoni. Per doneu-me la m dreta i jureu-me que ladlter no quedar impune. Ha estat Sext Tarquini qui,com a enemic en comptes dhoste, ahir a la nit, armat i amb violncia, sha emportatdaqu un plaer per a desgrcia meva i seva si vosaltres sou homes. Tots, un per un, hoprometen; consolen el dolor del seu nim, fan recaure la culpa no contra ella, que haviaestat forada, sin contra lautor del delicte: s la ment la que peca, no el cos, i, on no hiha hagut intenci, no hi ha culpa. Vosaltres diu sabreu qu s el que ell es mereix:jo, encara que em s lliure de culpa, no mallibero del cstig; cap dona indecent viur, apartir dara, amb lexemple de Lucrcia. Un punyal, que duia amagat sota el vestit, sel

clava al cor i cau moribunda sobre la sen ferida. Criden ensems el marit i el pare.Brutus, mentre ells es lliuren al plany, havent arrencat de la ferida de Lucrcia el punyal isostenint-lo davant seu xop de sang, diu: Per aquesta castssima sang, juro davant lainjustcia reial, i a vosaltres, dus, us faig testimonis que perseguir Luci Tarquini elSuperb i la seva dona criminal i tota lestirp dels seus fills a ferro i foc i amb tota la foraque pugui, i que no consentir que ni ells ni cap altre regni a Roma. Desprs, li cedeix elpunyal a Collat, a continuaci, a Lucreci i a Valeri, astorats davant la novetat quesignificava la nova personalitat que hi havia dins el pit de Brutus. Juren tal com sels haviamanat; i, canviant en ira tot el seu dolor, segueixen Brutus com a cap que els exhorta aassaltar el regne.

Havent tret de casa el cos de Lucrcia, el porten al frum, semocionen els homes, comsol passar, per la sorpresa i la indignaci provocada per la notcia. Tothom es lamenta


4/14

4

com si hagus patit en persona el crim i la violaci rgia. Es commouen tant per la tristesadel pare com per Brutus, que recrimina les llgrimes i els laments intils i proclama el quehaurien de fer com a homes i com a romans, atrevir-se a empunyar les armes contra elsactes enemics. Tots els joves ms valents es presenten voluntaris amb llurs armes; elssegueix la resta del jovent. Aleshores, desprs de deixar un escamot davant les portes deCollcia amb vigilants perqu ning no pogus anunciar als reis aquella revolta, els altres

van a Roma armats amb Brutus al capdavant. Quan hi arribaren, la multitud armadaprovoc terror i enrenou per all on passava; desprs, quan la gent veu que lencapalenels homes principals de la ciutat, pensen que, sigui el que sigui, deu ser amb ra.

Valeri Mxim, Fets i dites memorables6, 1-2

Lucrcia s el primer model de castedat del poble rom. El seu esperit viril es va tancaren un cos de dona per un error del dest. Violentada per la fora per Sext Tarquini, fill delrei Tarquini el Superb, desprs dhaver denunciat, davant el consell de la seva famlia,amb paraules plenes dindignaci, la injria que amb ella havia estat comesa, se sucid,fent s dun punyal que tenia amagat sota el vestit. Aquesta mort tan valerosa ofer al

poble rom locasi per canviar el rgim monrquic pel republic. Virgini, plebeu denaixement, per patrici desperit, per tal que la seva famlia no es contamins amb unainfmia, no perdon ni la seva prpia filla. En efecte, quan hagu vist que el decemvir ApiClaudi anhelava amb totes les seves forces la violaci de la noia, la port al frum i allmateix la mat, ja que prefer ser lassass duna filla pura abans que ser el pare duna filladeshonrada.

Dions dHalicarns, Histria de Roma4, 64-67

Tarquini assetjava la ciutat dels ardeatins amb el pretext que acollia els fugitius de Romai els ajudava a tornar; per la veritat era que shi havia alat en contra per la seva riquesa,car es tractava de la ciutat ms prspera dItlia. Ats que els ardeatins resistienvalerosament i el setge es perllongava molt de temps, tant els romans acampats, cansatsper la durada de la guerra, com els de la ciutat, esgotats pels impostos, estaven disposatsa rebellar-se quan salts la ms mnima guspira. En aquest temps, Sext, el fill gran deTarquini, enviat pel seu pare a una ciutat anomenada Collcia per a dur-hi a termealgunes gestions militars, es va allotjar a casa del seu parent Luci Tarquini, conegut com aCollat. Fabi afirma que aquest home era fill dEgeri, sobre el qual ja he donatinformacions anteriorment, que era nebot del primer Tarquini rei de Roma i que, nomenatgovernador de Collcia, pel fet de viure en aquesta ciutat rebia el sobrenom de Collat iva deixar aquest lies als seus descendents [...] Doncs b, resulta que Collat es trobava

aquells dies en el campament, per la seva dona romana, filla de Lucreci, un illustre bar,va acollir Sext amb tots els compliments, com corresponia a un parent del seu marit, ambgran sollicitud i amabilitat. Sext va tractar de seduir aquesta dona, que era la ms bella iprudent de les dones de Roma, car ja des de feia temps tenia aquest desig cada vegadaque sallotjava a casa del seu parent, i aleshores va creure trobar locasi apropiada.Desprs del sopar es va posar al llit i va esperar gran part de la nit. Quan va pensar quetots dormien, es va aixecar, va anar a lhabitaci en la qual sabia que dormia Lucrcia i,sense que ho advertissin els esclaus, els quals, apostats al costat de les portes delhabitaci, dormien, va entrar amb una espasa. Llavors es va collocar al costat del ja, ila dona, despertant-se en escoltar el soroll, li va preguntar qui era. Ell li va dir el seu nom ili va ordenar que guards silenci i romangus en lhabitaci, amenaant-la de mort si

intentava fugir o cridar. Desprs despantar la dona daquesta manera, li va presentardues alternatives i li va demanar que tris la que prefers: una mort deshonrosa o una vidafeli. Car, si consents, va dir, a concedir-me els teus favors, et far la meva dona i


5/14

5

regnars amb mi, ara en la ciutat que mha donat el meu pare i, desprs de la seva mort,sobre els romans, els llatins, els tirrens i altres pobles sobre els quals ell governa, perqus que heretar el regne del meu pare, com s just pel fet que sc jo el seu fill gran. Perquina necessitat hi ha que texpliqui tots els bns de qu gaudeixen els reis i que tucompartirs amb mi, si els coneixes perfectament? En canvi, si, per salvar la teva virtut,tractes doposar resistncia, et matar, i desprs occir tamb un dels criats, collocar

junts els vostres cossos i dir que et vaig sorprendre mentre realitzaves una accivergonyosa amb lesclau, i que jo mateix em vaig encarregar de venjar lhonra del meuparent, de manera que la teva mort ser indigna i deshonrosa, i el teu cos no rebrsepultura ni cap altre dels honors acostumats. Desprs de repetir insistentment les sevesamenaces i les seves spliques i de jurar moltes vegades que deia la veritat pel que fa ales dues opcions, per por de la vergonya que envoltaria la seva mort, es va veure foradaa cedir i a permetre-li portar a terme el que pretenia. Quan es va fer de dia, Sext va tornaral campament desprs dhaver satisfet el seu malvat i funest desig. Lucrcia, que no podiasuportar el que havia passat, vestida de negre i amb una espasa amagada sota la roba,va marxar a Roma tan rpidament com va poder, sense dir ni una paraula a aquells que lasaludaven al seu pas, ni respondre res als que li preguntaven qu li havia succet,

consirosa, amb el cap cot i amb els ulls plens de llgrimes. Quan va entrar a casa del seupare, on casualment hi havia tamb uns parents, va caure als seus peus, es va abraarals seus genolls i va plorar sense dir paraula fins que el seu pare la va aixecar i li vademanar que li conts el que havia passat. Pare, va dir, vinc a tu com a suplicant, car heestat vctima dun ultratge terrible i irreparable, per a demanar-te que em vengis i que nomiris amb indiferncia que la teva filla hagi sofert alguna cosa pitjor que la mort. Ell, igualque tots els presents, es va quedar perplex i li va demanar que digus qui lhavia ultratjat ide quina classe dultratge havia estat objecte. Aviat escoltars les meves desventures,pare, va dir, per primer concedeix-me aquest favor que et demano: convoca tots elsamics i parents que puguis perqu escoltin de mi, que sc qui ho ha sofert, i no dunsaltres, aquest esdeveniment terrible. Quan coneguis la vergonyosa i horrible violncia aqu mhe vist sotmesa, decideix amb ells de quina manera ens venjars, a tu i a mi; i nodeixis passar gaire temps.Quan, davant la seva crida urgent i precipitada, es van congregar en la casa els ciutadansms assenyalats, com ella demanava, els va relata des del principi tot el que haviasuccet. A continuaci, desprs dabraar al seu pare, de suplicar-li repetidament a ell i alsqui eren amb ell, i de demanar als dus i a les divinitats que li concedissin una rpidapartena de la vida, treu lespasa que duia oculta sota els vestits i, amb una solapunyalada, es va travessar el pit fins arribar al cor [..] Tan terrible i digne de compassi elsva semblar aquest fet als romans presents, que una veu unnime va sorgir de tots ells:preferien mil vegades morir per la llibertat a permetre aquests abusos dels tirans.

Plaute, El mercader 817-829

Per Cstor, que ns, de dura, la condici en qu viuen les dones, i fins a quin puntresulta molt ms rigorosa, pobretes, que la de lhome! Car, quan un home sembolica ambuna donota damagat de la seva esposa, si aquesta arriba a assabentar-sen, el maritqueda sense cstig; en canvi, si una dona surt de casa sense que ho spiga el seu marit,ja t aquest un motiu per a plantejar el divorci. Tant de bo fos una mateixa la llei per a ladona i per al marit! I s que la dona que s bona sacontenta amb un sol marit. Per qu nosha dacontentar el marit amb una sola dona? Per Cstor, si se sotmets els homes almateix tracte quan senreden amb una donota que a les dones quan sn trobades en falta,

hi hauria ms homes sense dona que no pas dones sense home.Catul, Poemes 62, 59-65


6/14

6

"I no cerquis, verge, cap lluita contra el marit;no s adequat lluitar contra aquell al qual el teu pareva oferir-te dacord amb la mare; i cal obeir-los.No s tota teva la virginitat, en part s del pares;una tera s del pare, a la mare nhi escau una tera,sols laltra tera et pertany. No pretenguis lluitar contra dos.

Ells atorgaren al gendre els seus drets juntament amb la dot".

Columella, Sobre lagricultura12, 3

La dona encarregada de la vila, dacord amb el que fou prescrit per Cicer i Xenofont,registrar el mas una vegada que hagi sortit la gent, per veure si nha quedat algun delsque havien de treballar al camp, sapropar al teler, i si sap teixir millor que el que hi esttreballant, li ensenyar a fer-ho [...] Ser present quan els pastors munyin les ovelles o lescabres a les establies, assistir tamb quan se les estigui xollant, recollir amb cura lallana i comparar el nombre de pl amb el de caps; a ms, far que els esclaus que tenencura dels mobles safanyin a agenar-los, i que netegin tamb els instruments de ferro.

Poesia epigrfica llatina 52

Viatger, s ben poc el que et vull dir. Aturat i llegeix-ho. Aquest s el sepulcre gens bellduna dona bella. Els seus pares li posaren de nom Cludia. Estim el seu esps amb totel cor. Infant dos fills; lun encara s a la terra; laltre, el sepult fa temps. Dona deconversa dola, elegant en caminar. Tingu cura de la llar. Fil la llana. Ja he parlat prou.Segueix el teu cam.

Tertulli, Sobre la pompa exterior de les dones 2, 5, 2-3

Car pequen contra Du aquelles dones que es martiritzen la pell amb maquillatges, estaquen les galtes de vermell i realcen els ulls amb color negre... perqu han pres totsaquests additaments de lartfex adversari, s a dir, del dimoni.

Cebri, Sobre laspecte de les verges9

Si et pentines amb ostentaci i camines en pblic cridant latenci i atreus darrere teu lesmirades dels joves i aixeques rere teu els sospirs, i dnes pbul a la passi i afegeixesllenya a lamor de manera que, encara que tu no et perdis, no obstant, fas perdre elsaltres, i et comportes com una metzina o una espasa, no podrs excusar-te, encara que

siguis casta i prudent de cor.Orgens, Comentari a la carta als corintis

s, en efecte, impropi de la dona parlar en la reuni dels fidels, i no importa all quedigui, fins i tot en el cas que pronunci coses admirables o santes, car res daix no tgaire importncia pel sol fet de procedir de la boca duna dona.

Leandre de Sevilla, La instrucci de les verges, introducci

On sigui la teva vida, all han de ser les teves aspiracions; on sigui el teu marit, all

haur de ser tamb el teu tresor. De cap manera no thas de deixar arrossegar pels plaersdel mn, ni has dembellir el teu cos amb ornaments brillants. El teu cos guarnit excita,amb rapidesa, la frivolitat dels altres i aquella que sempolaina i es presenta enjoiada atreu


7/14

7

cap a ella les mirades dels joves. Intentar captar la mirada daltri no s sin passi demeretriu i, si et comportes de manera que afalaguis els ulls concupiscents, injuries lespscelestial [...]. Triple adulteri comet [qui aix actua]: de lnima, perqu va ser qui va idear elfrau; del cos, per alterar el rostre amb afaits; dels vestits, per exhalar perfums i olorsestranys, que no sn els seus naturals.

Sota el signe de Lsbia

Gai, Institucions1, 190 (mitjan segle IIdC)

Amb prou feines es pot trobar alguna ra de pes que ens persuadeixi del fet que lesdones en edat adulta hagin destar sota tutela: doncs el que vulgarment es creia, s a dir,que en general es deixen enredar per la seva lleugeresa desperit i que per aix resultajust que siguin dirigides per lautoritat dels seus tutors, s ms una ra aparent que no pasvertadera, ja que, en realitat, les dones adultes tracten els seus negocis per compte propi ihi ha casos en qu el tutor interposa la seva autoritat per mer formalisme, i amb

freqncia tamb autoritza actes contra la seva voluntat forat pel pretor.

Sneca, Lletres95, 20-21

Les dones han igualat el llibertinatge dels homes. No tranuiten menys, no beuen menys...Que els dus i les deesses en mala hora les duguin a la perdici! Amb els vicis van perdreel privilegi del seu sexe i han estat condemnades a les malalties dels homes, com la gota ila calvcie.

Sneca, Dels beneficis 3, 16, 2-3

Potser alguna dona t vergonya de cometre adulteri quan sha arribat ja a lextrem quecap dona no t marit ms que per excitar ladlter? La castedat, avui dia, s una mostrade feblesa. Quina dona trobars tan miserable i consumida que en tingui prou amb unparell, dadlters, i que no els divideixi les hores del dia? I no basta un dia per a tots si nosha fet conduir en llitera amb un i ha passat la nit amb un altre. s vulgar i antiquada laque no sap que el matrimoni s viure amb un adlter.


Ep, tu, que amb la mirada perduda esguardes lestatge de la mort, aturat i llegeix aquests

meus versos, que lamor dun pare dedic a la seva filla justament all on shaurien de colgarles restes del meu cos. Vet aqu que, tan bon punt la meva tendra edat comenava a despuntarper les destreses que li sn prpies, i creixia el meu renom a mesura que el temps passava,safany massa lhora funesta del meu dest i per sempre ms neg al a la meva vida. Culta iinstruda ben b de la m de les mateixes muses, vaig ser capa dembellir amb els meus ballsels jocs de la noblesa, i jo, una dona, em vaig convertir en la primera a mostrar-me davant elpblic com a ballarina de danses gregues, de festa en festa. Vs per on, les parquesenemigues amagaren les cendres del meu cos en aquesta tomba. Lafecte que em tenia lamestressa, la seva dedicaci, el seu inters, tots els motius que em feien sentir orgullosa i dignade lloances, de res no serveixen davant un cos cremat; tot calla quan arriba lhora de la mort.Jo, que he estat filla, he fet vessar llgrimes al meu pare estimat, i, nascuda desprs dell, lhe

guanyat en la mort. Els meus catorze anys sels han engolit les tenebres que corren per la casaeterna del du Plut. Et prego que, en anar-ten, em diguis: que no et pesi la terra a sobreteu.


8/14

8


Tancada sota aquesta lpida jeu Sabina, la meva estimada i volguda esposa. Instrudaen tantes habilitats que fou lnica que aconsegu superar el seu marit. Tingu una veubonica i tocava els instruments de corda amb els seus dits. Per, arrabassadarpidament, ara guarda silenci. Vint-i-cinc anys havia viscut, ai las!, i tres mesos i catorze

dies. Ella, mentre va viure, admirada com a magnfica organista, estava al capdamunt detothom. Tu, siguis qui siguis que llegeixes aix, que siguis feli i que els dus etprotegeixin. I canta amb veu pietosa: Adu, lia Sabina.


En aquesta tomba honorable, jeu, alliberada ja dels neguits, Glicnide. Dol era el seunom i ms dol encara el seu cor. Mai no va entonar sons planyvols amb la seva flauta,sin alegres, daquells que feien gaudir del vi i convidaven a cantar i a ballar de maneradesimbolta. Ella mateixa, per la seva actitud jovial, va ser font que acaronava els fills i esdeixava acaronar per ells: els va haver de deixar tan joves! (val a dir que eren bessons,

com Cstor i Pllux). Digna sens dubte de gaudir de la dola vida eterna, safanya cap aall on ens cridar a tots el dest que s pervers.

Ovidi, Lart destimar 2, 701-725

Heus aqu que un llit cmplice acull dos amants: Musa, aturat davant les portes closes del seutlem. Espontniament i sense que tu intervinguis set diran les paraules ms tpiques; la sevam esquerra no romandr inactiva en el llit; els dits trobaran qu fer en aquelles parts en qulAmor secretament mulla les seves fletxes. Aix ho va fer antigament amb Andrmaca elvalers Hctor: ja que aquest no noms fou efica en les guerres. Aix ho va fer tamb amb lacaptiva Lirnsia el gran Aquilles quan, cansat de lenemic, sajeia en el llit tou. Tu, Briseida, etdeixaves tocar per aquelles mans sempre tacades de sang frgia. O potser era precisamentaix el que tagradava, perversa, que les mans vencedores toquessin els teus membres? Creu-me, el plaer de Venus no sha de fer amb pressa, sin provocar-lo lentament amb calma. Quanhagis trobat els punts on la dona gaudeix en ser acaronada, que el pudor no timpedeixidacaronar-los: veurs lluir els seus ulls amb fulgor tremols igual que el sol lluu sovint enlaigua transparent; desprs vindran les queixes, vindr un murmuri amable, dolos gemecs iles paraules prpies daquest joc. Per tu no deixis enrere lestimada utilitzant veles majors, nique ella savanci a la teva cursa: arribeu junts a la meta!. Aleshores el plaer s complet, quanlhome i la dona jeuen venuts per igual. Aquesta s la conducta que has de seguir quan tinguistemps lliure, i el temor no faci apressar la teva acci furtiva. Per quan el retard sigui perills,

conv llenar-se a tot rem i clavar lesper al cavall al galop.Ovidi, Amors3, 3, 1-14 i 41-48

Au, vs creient que hi ha dus: ha faltat a la fe que juravai continua mostrant el mateix rostre que abans.Llargs com tenia els cabells quan encara no era perjura,doncs els t llargs igualment ara que els nmens ha ofs;blanca, amb aquella blancor que a un rosat rubor es barreja,era abans: li llueix al semblant nivi el rubor;era petit el seu peu: el peu t una forma ben justa;

alta i bonica ha estat: alta i bonica es mant;els tenia expressius: els ulls com un astre li brillen;moltes vegades per ells prfidament ha mentit.


9/14

9

Certament, des de sempre, que jurin en fals les noiesels ho permeten els dus: t la bellesa un poder.Ella recordo b que ha jurat pels seus ulls no fa gairei pels meus ulls: sn els meus els que el dolor nhan sentit[...]Per qu em queixo i en contra de tot el cel moc escndol?

Tamb els dus tenen ulls; cor els dus tenen tamb.Si fos du jo mateix, sense frau podria una donaamb la boca falla prendres en va el meu poder:jo juraria llavors que s cert el que juren les noiesi com un du sever ja no em tindria ning.Tu, tanmateix, els seus dons amb ms mesura utilitzao, si ms no, els meus ulls deixals, noieta, tranquils.

Sallusti, Conjura de Catilina25

Entre elles hi havia Semprnia, que havia emprs amb freqncia moltes gestes daudcia

masculina. Aquesta dona va tenir molta sort respecte al llinatge, la bellesa i tamb al marit ials fills. Era experta en lletres gregues i llatines, en cantar i ballar amb ms perfecci del ques recomanable en una dona decent, i en moltes altres coses que sn instrument de laluxria. Sempre ho va valorar tot molt ms que la seva honra o el seu pudor; era impossiblediscernir si mirava menys pels diners o per la seva fama. La seva passi era tan abrasadoraque amb ms freqncia buscava ella els homes que no pas era requerida per ells. Aquestadona anteriorment, en mltiples ocasions, havia faltat a la seva paraula, havia negat amb falstestimoni els seus deutes, havia estat cmplice de crims i havia acabat enfangada en laluxria i la misria. Malgrat tot, tenia unes qualitats notables: era capa de compondre versos,promoure situacions divertides i fer gala duna conversa plena de grcia, delicada o proca;tenia sense cap mena de dubte molt dencs i molt dencant.

Virgili, Eneida 7, 803-817

A ms de tots aquests, ha vingut de la naci dels volscs Camilla, conduint un esquadrde genets i batallons florents de bronze; noia guerrera, ella no ha avesat les seves mansfemenines al fus i a les canastres de Minerva, sin que s una verge feta a suportar laduresa del combat i a avantatjar els vents en la cursa a peu. Ella podria volar per damuntde les tiges de les messes no segades sense ferir amb el seu pas les tendres espigues;podria fer cam enmig del mar, suspesa damunt de la inflor de les ones sense que lesaiges li mullessin les plantes lleugeres dels peus. Ella s ladmiraci de tot el jovent que

saboca de les masies i dels camps, aix com de la turba de les mares, i la veuen passar,bocabadats i amb els nims en suspens, contemplant com un vel reial de porpra li cobreixles fines espatlles, com un lligall dor li recull la cabellera, com porta ella mateixa un buiracde Lcia i un bast de murtra a tall de pastor, armat amb una punta de llana.

Juvenal, Stires 6, 115-120

Escolta les coses que va suportar Claudi. Quan la seva dona el veia adormit, gosavapreferir el carrer al seu llit del Palat; com a meretriu augusta, es posava la caputxa de nit isortia de casa amb una sola esclava. Una perruca rossa dissimulava els seus cabellsnegres, i se nanava a un prostbul fastigs de cortines fetes malb, i sinstallava en una

habitaci buida que tenia reservada. All, nua i amb els mugrons guarnits dor, sota el nomfictici de Licisca, va exhibir, oh noble Britnic!, el ventre don vas nixer. Acoll melosa els


10/14

10

que hi anaven, i exig que la paguessin; panxa enlaire, absorb els orgasmes de moltshomes.

Catul, Poemes 79

Diu la meva amada que amb ning no voldria unir-se

ms que amb mi, ni que li ho demans el mateix Jpiter.Ho diu, per el que una dona diu a un amant cobejs,en el vent cal escriure-ho i en laigua rpida.

Catul, Poemes 109

Em promets, vida meva, que ha dsser dol aquest amor nostrei que no ha de tenir fi entre nosaltres.Grans dus, feu que pugui prometre en veritat,i que digui aix sincerament i de cor,a fi que ens sigui llegut de fer durar tota la vida sense defallir

aquest lligam de lafecte jurat.

Catul, Poemes 72

Deies en altre temps que noms coneixies Catul, oh Lsbia,i que no voldries renunciar a mi per tenir en els teus braos Jpiter.Aleshores et vaig estimar no solament com qualsevol estima una amiga,sin com el pare estima els fills i la seva nissaga.Ara et conec; i per aix, baldament cremo ms fort,tu ets per a mi ms vil i lleugera.Com pot sser, dius? s que un amant, una injria com la tevalobliga a amar ms, per a estimar menys.

Catul, Poemes58

Celi, Lsbia, la nostra, aquella Lsbiaque era lnica per Catul preuadams que a ell i que a tots els seus, sols ella,ara va pels portals i per les crullesa fer palles als nts de Rem magnnim.

Properci, Elegies 1, 1, 1-8Cntia fou la primera que em captiv, pobre de mi!, amb els seus ullets, a mi que encarano havia estat tocat per cap passi. Aleshores Amor em va fer abaixar els ulls semprearrogants, i em trepitj la testa amb els seus peus, fins que, mprobe, menseny a odiarles noies castes i a viure sense seny. I aquesta follia ja fa tot un any que no em deixaestar, per b que em veig forat a tenir els dus en contra.

Tibul, Elegies 2, 4, 52-54

Em cal retre culte a lAmor, segons la llei dictada per ella: si ella disposa que jo vengui

fins lestatge pairal, sotmeteu-vos al seu voler i que us posi el rtol de venda, oh Larsmeus!.


11/14

11

Properci, Elegies2, 3, 9-21

No s pas el seu rostre que em captiv, tot i que s molt blanc [...]; ni la seva cabelleraflotant-li, com s costum, sobre un coll esvelt; ni els seus ulls, aquelles dues torxes, estelsde la meva vida [...]: s la bellesa del seu dansar [...] i quan assaja cntics [...] i quan,escrivint, competeix amb lantiga Corinna.

Lucrcia contra Lsbia: de la matrona exemplar a la noieta llibertina

Ovidi, Lart destimar 3, 100-150

Si les dones dabans no van esmerar gaire cura en el seu cos, tampoc no van tenir maritstan cuidats. Si Andrmaca es vestia amb tosques tniques, qu hi ha destrany en aix? Erala dona dun soldat rude. Tu vindries ben guarnida si fossis lesposa diax, que tenia perescut set pells de bou? Antigament hi havia rstega senzillesa. Ara Roma s dor i posseeixles ms grans riqueses del mn que ha dominat... Que altres gaudeixin dels temps antics! Jo

malegro dhaver nascut justament ara: aquesta poca sadapta al meu carcter, no perqusextregui de terra lor malleable, i ens arribin perles de platges llunyanes, ni perqu lesmuntanyes minvin en extreurels el marbre, ni perqu les aiges blavoses reculin perlescullera, sin perqu hi ha cura dels cossos i no ha sobreviscut fins als nostres dies aquellarusticitat dels antics avantpassats.

Ovidi, Cosmtics per a la cara 1-26

Apreneu, noies, la cura que embelleix el rostre, i quina s la manera de defensar la vostrabellesa. El conreu va fer que la terra estril produs cereals; van morir les bardisses punxoses.El conreu tamb esmena lamargor dels fruits dels arbres, i el fruiter fendit rep noves forcesamb lempelt. Plauen les coses adornades: els sostres alts sn ornats amb or; la terra negrasamaga sota el marbre sobreposat; la llana sovint es tenyeix a les calderes de Tir; lndia ensofereix ivori que es talla per als nostres refinaments. Potser, sota el rei Taci, les velles sabinessestimaren ms conrear els camps paterns que la seva bellesa; aleshores la matronacaravermella afeixugava el seient alt, mentre filava la llana; ella mateixa tancava a la pleta lesovelles que havia pasturat la seva filla, i afegia branquillons i buscalls al foc. Per les vostresmares han infantat filles delicades: voleu cobrir-vos el cos amb vestits daurats, voleu variar elpentinat dels vostres perfumats cabells, voleu que la vostra m es faci remarcar per les pedresprecioses. Us agenceu el coll amb diamants importats de lorient, i porteu a lorella un pes doblefeixuc. No sha de criticar pas, aix. Que tingueu desig de plaure s natural, ja que els homes,

avui dia, tenen gustos refinats. Els vostres marits adopten la moda femenina, i amb prou feineslesposa pot afegir-hi alguna cosa.

Valeri Mxim, Fets i dites memorables4, 4, 1

Una matrona de la Campnia, que shostatjava a casa de Cornlia, la mare dels Gracs, limostr les seves joies, les ms riques que en aquell temps hom podia imaginar. Cornlia, per laseva banda, lentretingu amb la conversa, fins que els seus fills van tornar de lescola.Aleshores ella li digu: Aquestes sn les meves joies.

Columella, Sobre lagricultura12, prefaci

Amb ra la naturalesa ha destinat la feina de la dona a la cura domstica, i la del maritals exercicis forenses i als exteriors. Per tant, ha assignat a lhome calors i freds, tamb


12/14

12

caminades llargues i les tasques de la pau i de la guerra, s a dir, de lagricultura i de lamilcia; i a la dona, ms frgil per a tot aix, li va donar la cura de les coses domstiques[...] Aix s el que van exposar, no pas sense utilitat, Xenofont i desprs Cicer, que el vatraduir al llat. Per ara que la major part de les dones est lliurada al luxe i a lociositat, detal manera que ni tan sols no es dignen a tenir cura de preparar la llana i fer-la filar i teixir,i els molesta portar vestits de teles fetes a casa, no s estrany que les fatigui tamb la

cura del camp i que tinguin per cosa enutjosa haver-se destar uns quants dies tancadesal mas.

Properci, Elegies 2, 6, 23-42

Benaurada sigui lesposa dAdmet i la dUlisses, i tota dona que estima la llar del seu marit! Perqu van necessitar les donzelles fundar temples al Pudor, si qualsevol casada pot ser com vol?La primera m que va pintar quadres obscens i va posar en una casa honesta llicenciosespintures va corrompre les ingnues mirades de les donzelles i no va voler que ignoressin laseva procacitat. Que pateixi mals aquell que va exhibir davant el mn amb aquest art lluites quesoculten sota secret gaudi! No es guarnien abans els sostres amb aquestes figures, aleshores

la paret no estava pintada amb cap pecat. Per una cosa aix no passa pas per atzar! I s queles teranyines han cobert els temples, i lherba dolenta ha envat els altars abandonats. Quinsguardians, doncs, et posar? quins llindars que no travessi mai un peu enemic? Car de res noserveix una gurdia severa a aquella que es rebella: la que t vergonya de pecar, Cntia,sempre est segura. A mi mai no mapartar de tu una esposa, mai una amiga; sempre sersper a mi amiga, i sempre tamb esposa.

Tcit, Dileg dels oradors 28

En un altre temps, el fill dun rom nascut de mare honesta no seducava al costat duna didamercenria, sin a la falda i al si de la seva mare, que senorgullia abans que res de tenir curade la seva casa i de ser esclava dels seus fills [...] I no tan sols el treball o lestudi, sin elsesbarjos mateixos i els jocs infantils estaven regulats per una mena de pudor i de respecte.Aix sens ha explicat que va regir Cornlia leducaci dels Gracs, Aurlia la de Csar, tia ladAugust, i s aix com van formar aquests fills de noble condici.

Tcit, Germnia19

Els germnics passen la vida enmig duna honestedat pudorosa, sense contaminar-seamb incentius despectacles o banquets. Tot i sent una naci molt poblada, sn rarssimsels casos dadulteri; el seu cstig s immediat i es confia al marit mateix [...] La prostituci

no es perdona: aquella que cau en aquesta falta no trobar marit, per bonica, jove i ricaque sigui. Ning no es pren a broma aquest vici, ni diuen que seduir o deixar-secorrompre siguin coses del temps. Daquesta manera, tenen un sol marit, com tenen unsol cos i una sola nima, i no pensen ni desitgen res ms, com si estimessin en el marit noel marit mateix, sin la instituci matrimonial. La limitaci de la natalitat i linfanticidi esconsideren vergonyosos. En definitiva: ms fora tenen all els bons costums que enaltres pasos les bones lleis.

Sneca, Consolaci a Hlvia16, 3-4

No et va seduir, com a les altres, limpudor, calamitat mxima daquest segle; no vas sentir la

necessitat de dur gemmes ni pedres precioses; no et van enlluernar les riqueses com sifossin el b ms gran de la humanitat; educada en una famlia de severitat antiga, no et vatrcer la imitaci dels pitjors, perillosa fins i tot per als honestos; no vas sentir vergonya de la


13/14

13

teva fecunditat, oprobi daquest segle; mai, com aquelles dones que noms saben trobarmrit en la bellesa de les seves formes, vas dissimular els teus prenyats, com si fossincrrega indecorosa, ni vas ofegar a les teves entranyes la concebuda esperana dels fills; noet vas enlletgir el rostre amb colors ni cosmtics: el pudor et va semblar sempre, per si sol, unabillament suficient.

Juvenal, Stires6, 1-13, 342-345 i 592-597

Jo crec que el Pudor va habitar a la terra i va ser vist per molt de temps durant el regnatde Saturn, quan una cova freda era la humil habitaci de la llar i el santuari dels lars, iprotegia amb una ombra comuna el ramat i els seus amos; quan lesposa muntanyesaestenia el llit rstec de fulles, palla i pells de les feres venes, en res semblant a tu, Cntia,ni a tu, aquella dullets ntids que senterboliren per un pardal mort, sin que alletava ambels pits els seus fills ja crescuts, i tot sovint semblava ms repugnant que el seu maritquan eructava les glans. Perqu llavors, en un mn nou i sota un cel recent, vivien dunaaltra manera els homes, que, nascuts en trencar-se un roure, o formats de fang, no havientingut pares [...] I qui era en aquell temps lhome que es burls de la divinitat, o quin el que

satrevs a fer befa de la copa i lescudella negra de Numa i dels frgils plats fabricats altur del Vatic? [...] En llit dor amb prou feines queda una partera. Tant poden les arts iels beuratges daquelles que les fan estrils i que es lloguen per donar mort a una criaturaal ventre. Alegra-ten, desgraciat, i allarga-li tu mateix la copa, o sers potser el pare dunetop i tindrs un hereu negrot que no podrs veure mai a la claror del dia.

Tertulli, Apologtic 6, 4-6

Es van esfondrar aquelles institucions dels avantpassats que tutelaven la modstia i lasobrietat de les dones, grcies a les quals cap delles no coneixia lor, tret del de lanellnupcial que lesps els posava en un nic dit a tall de penyora; fins aleshores, les donessabstenien del vi, fins al punt, per exemple, que els parents duna llevadora la van matarde gana perqu havia gosat obrir el celler de la bodega; i, en temps de Rmul, una quehavia tastat el vi va ser esbocinada impunement pel seu marit Meteni. Per la mateixa ra,tenien lobligaci de besar els parents, perqu fossin jutjades segons el seu al. On saquella felicitat dels matrimonis, afavorida certament pels costums, pels quals durantgaireb sis-cents anys des de la fundaci de la ciutat no es va decidir cap repudi? Encanvi, ara les dones van carregades dor en tots els seus membres; a causa del vi no hiha pet espontani; el repudi ja s tamb comproms, gaireb un fruit mateix delmatrimoni.

Bibliografia essencial

Aris, Philippe; Duby, Georges (1987). Historia de la vida privada. Del imperio romano alao 1000. Madrid: Taurus.

Borragn, Nieves (2000). La mujer en la sociedad romana del alto imperio: siglo II d.C.Oviedo: Trabe.

Cantarella, Eva (1991). La mujer romana. Santiago de Compostela: Universidad deSantiago de Compostela.

(1996). La calamidad ambigua: condicin e imagen de la mujer en la antigedad griega

y romana. Madrid: Ediciones Clsicas. (1997). Pasado prximo: Mujeres romanas de Tcita a Sulpicia. Madrid: Ctedra /Universitat de Valncia: Instituto de la Mujer.


14/14

14

Carcopino, Jrme (1994). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio.Barcelona: Crculo de Lectores.

Esclaps, Rosala (1996). La mujer en la antiguedad clsica. Asparkia: Investigacifeminista6, pg. 117-134.

Friedlaender, Ludwig (2005). La sociedad romana. Mxic: Fondo de Cultura Econmica.

Gourevitch, Danielle; Raepsaet-Charlier, Marie-Thrse (2001). La femme dans la Romeantique. Pars: Hachette.

Grimal, Pierre (1999). La civilizacin romana. Barcelona: Ediciones Paids Ibrica.

(2000). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Ediciones Paids Ibrica.

Herreros Gonzlez, Carmen; Santapau Pastor, M. Carmen (2005). Prostitucin ymatrimonio en Roma Uniones de hecho o de derecho?. Iberia8, pg. 89-111.

Lpez, Aurora; Martnez, Cndida; Pocia, Andrs (1990). La mujer en el mundomediterrneo antiguo. Granada: Universidad de Granada.

Nez, Mara Isabel (1988). Consentimiento matrimonial y divorcio en Roma. Salamanca:Universidad de Salamanca.

Parra Martn, Mara Dolores (2005). Mujer y concubinato en la sociedad romana. Analesde Derecho. Universidad de Murcia23, pg. 239-248.

Pomeroy, Sarah (1987). Diosas, rameras, esposas y esclavas. Madrid: Akal.

Robert, Jean-Nol (1999). Eros romano. Sexo y moral en la antigua Roma. Madrid:Editorial Complutense.

Veyne, Paul (2010). Sexo y poder en Roma. Madrid: Paids.

Vincent, Lise (1975). Le mariage dans les civilisations anciennes. Pars: Albin Michel.

Documents

La dona a Roma