4
22 LA VANGUARDIA JOAN CARLES I ~_1_9_7_5_. _20_1_4 ~--- _ _____l SUPLEMENT ESPECIAL DILLUNS, 2 JUNY 2014 "L'historiador no es un simple copista de documents, tambe ha d'interpretar, demostrar el que sap", afirma Preston JORDI BELVER / ARXIU

JOAN CARLES I ~ 1 9 7 5 20. 1 4 - lse.ac.uk · perque la psicologia humana no es mecanica, i la mateixa expe- ... Jo creia que els historiadors ... sortien a la tele de la meva

Embed Size (px)

Citation preview

22 LA VANGUARDIA

JOAN CARLES I ~_1_9_7_5_._20_1_4 ~--- _ _____l

SUPLEMENT ESPECIAL DILLUNS, 2 JUNY 2014

"L'historiador no es un simple copista de documents, tambe ha d'interpretar, demostrar el que sap", afirma Preston JORDI BELVER / ARXIU

~=-••~~••~~~~~~~~~~--~------~------~~~~------------------------------------~------~--------------~upo~~qule,a vesorvn~~r--~~uuls AMIGUn • verses fonts, tree les meves can-Barcelona

oste es monar-quic?Ja? I ara! Ja namessoc pragmatic. Emtemo que qualsevol

Estat ha de tenir un cap d'Estat ...Correcte.

I la monarquia te una seried'avantatges, sempre que el mo-narca sigui solvent, clar, i ara cita-re Franco: "Del ventre d'una rei-na, en pat sortir un carallat".

La possibilitat hi es.Pero ara per ara aixo aqui a Espa-nya no. es aixi,

No, senyor. A Espanya no esaixi.I si el monarca es solvent, cam aEspanya, ens estalviem l'amargori la crispaci6 d'altres eleccions ala presidencia de la Republica,que acabarien amb un presidentd'esquerres a de dretes. Excepteen casos afortunadament excep-cionals, cam el d'Irlanda, an Ma-ry Robinson esta per sabre de par-tidismes. Aixi que la monarquiaresol el problema,

En principi, si.I a mes, despres hi ha aquesta far-midable capacitat de la instituci6monarquica per al glamur, lapompa, les xafarderies, el papercuixe i les desfilades.

Innegable. .Aixo ha fan formidablernent, ami m'encanta i a la gent l'entu-siasma. I la vida ja es prou duracam perque tots hagim de renun-ciar al calor i ser tristos moralis-'''<;. cam Proudhon a Tolstoi,

v

(.

, I

" \

el~aser un clusiansivaigilidic alRei: "Se-nyar, a mi em sembla que va seraixi". I ell em diu que no. Quefaig? Li faig cas ill Rei a ales me-yes fants? Llavors tindria un dile-. I ma moral.

tme t' Pero, voste no esta renun-nenmo S cianta saber-ne mes?Ja crec que hi ha malts punts de

. la biografia on l'acord hauria es-tat dificil. Per exemple, les rela-cions del Rei amb el seu pare. Johe arribat a la conclusio que vanser molt conflictives.

I ho sap voste millor que elReimateix?En alguns casos, el protagonistadels fets es la pitjor font histori-ea. Per exemple, i no es que tin-gui res a veure amb l'assumpteque ens ocupa, les victimes demaltractaments familiars son so-vint inconscients del dany que pa-teixen. Si pregunta a un nen mal-tractat si l'ha pegat el seu pare,ho negara encara que li assenyaliles cicatrius. Es un testimonipessim.

Pero es un testimoni.Hummmm. Li donare un altreexemple. La que va ser dona deJose Luis de Vilallonga, PriscillaScott -Ellis ...

VilalIonga i voste no s'esti-men gaire, Li va dedicar un arti-cle que no el deixava gaire be.El m6n seria molt mes avorritsense Jose Luis de Vilallonga.

En aixo, hi estem d'acord,Ja que jo vaig llegir els diaris i lescartes d'ella, vaig entrevistar afons el seu fill, la seva germana i

. Paul Preston, biograf de Joan CarIes, perfilala figura del Monarca en aquesta entrevista publicada

per 'La Vanguardia' el13 d'abril del 2013

Pero voste defensava la 11Re-publica i la seva legalitat. -Sens dubte, pero. vegem els fets:la IT Republica va ser derrotada iva acabar en una guerra civil iuna dictadura. En canvi, la mo-narquia ha portat la democracia,i a mi el que em preocupa es lademocracia, tant me fa qui me laporta. Si es gracies al Rei, doncsencantat.

Quin es el moment mes emo-cionant de la seva biografia delRei?Jo he volgut afegir el factor hu-ma a la historia oficial. I el quemes m'ha commogut del Rei es laseva infantesa. El Rei va ser unnen trist a qui li van fer moltes

barrabassades, i va haver de su-portar el dolor per la seva separa-ci6 dels seus pares, la solitud del'internat, amargors i humilia-cions. I jo m'he identificat moltamb aquesta infantesa tan dura,perque la meva tarnbe ho va ser.

Vaja, em sap greu.De fet, jo crec que el Rei es trem-pat precisament perque va ser unnen trist, i quan estas tan sol denano no. vols estar-ho mai mes,Aixi que busques llacos humanstota la teva vida i ets molt empa-tic. Vols que t'acceptin. Aixo esnomes una inturcio meva, esclar,perque la psicologia humana noes mecanica, i la mateixa expe-riencia de falta d'afecte podria ha-

ver produit un Aznar en Hoc d'unJuan Carlos.

I per que no ha provat de eo-neixer el Rei i esbrinar-ho persi mateix? 0 potser tenen unacord de cavalIers de no reve-lar la trobada?Tant de bo fos aixi, La veritat esque al principi jo vaig pensar quel'havia d'entrevistar, ila.meva do-na, que col-labora molt amb mi,estava entossudida que veies elRei tant si corn no.

Llavors ...A part de les dificultats tactiquesperque em concedis aquesta en-trevista, jo tenia objeccions demetode.

Quines?

DILLUNS, 2 JUNY 2014 SUPLEMENT ESPECIAL LAVANGUARDIA 23

"La Republica vaacabar en una guerracivil i una dictadura.En canvi, lamonarquia ha portatla democracia, i aixoes el que importa"

"AImeu estudihe arribat a laconclusio que lesrelacions del Rei ambel seu pare semprevan ser moltconflictives"

"Franco va haver desuavitzar la pressiomonarquica, i CarreroBlanco va tenirunaidea genial. fer veureque Espanya era unamonarquia"

"El dictador es vareservar el poderdels poders, un podermes gran que el dequalsevol rei 0 el delPapa: Franco va elegir .i va nomenar rei"

"La capacitatd'empatia de l'encaraprincep, juntamentamb la necessitatde ser estimat, Ii vapermetre connectaramb la societat real"

la seva cosina, m'atreveixo a dir Si, perque si jo explico aquesta he escrit tres llibres en un, per- de pagina, nial: fingir que Espanya es unaque conec be corn pensava Prisci- entrevista a un amic, segur que que en aquesta biografia, corn en Per que Franco es va obses- monarquia.HaScott-Ellis, pero despres llegei- en el meu relat soc molt mes ocur- la propia vida de Joan CarIes, hi sionar abans de ser yell amb la Habil,xo el que diu d'ella Jose Luis de rent del quevaig ser en realitat. ha tres llibres: el primer seria seva successiof Si, la llei de Successio s'encarre-Vilallonga, i em sembla que no Es cert que ni el general Franco aquesta infantesa dura i solitaria, Franco, encara que li costa, reco- ga de posar fi al patro feixista deestem parlant de la mateixa per- ni el Rei no anotaven el que parla- el segon es "kremlinologia" his- neix que no es immortal, pero l'Estat i Franco es reserva, a can-sona. ven per transcendental que fos, i pana., aquesta preocupacio no es una ge- vi de la cessio, una compensacio,

Voste que no la va coneixer no hi havia magnetofons ni altres Millor "pardologia", del pa- - nerosa entrega a Espanya, sino Quina?en sap mes d'ella que el seu ex- gravadores. 'Pera Franco Phi ex- lau d'EI Pardo, 0 "gramatica un astut calcul estrategic. Quan Li envia aquella carta a Joan demarit? plicava tot al seu cosi. parda"... acaba la Guerra Mundial, Franco Borbo en que li diu que el seuVilallonga diu que no en tine ni L'omnipresent Pacon, Corn vulgui. 'Son els secrets, les es, per al mon, un dictador impre- dret a la direccio de l'Estat esidea i que soc un carallot i, miri, Si, i el princep l'hi explicava tot a intrigues de palau i les pugnes de sentable i pronazi. mes gran que el del mateix Joanpotser te rao, pero el fonamental Laureano Lopez- Rodo, I aques- poder per la successio. I es curios Pero anticomunista i, per de Borbo, perque ell, el generales que no aporta cap dada. Quan tes dues persones de les que par- que un historiador de formacio aixo, amic dels EUA. Francisco Franco Bahamonde,em desqualifica, no aporta dades 10si que prenien notes. "marxistoide'ycom jo... De moment, corn que Franco vol aquest dret l'ha conquerit,ni contradiu les meves. VaigentrevistarelsenyorLO- Deixeble d'Eric Hobsbawm, continuar manant, ha de suavit- Eldretdeconquesta,queara

I com sap voste que el Rei es- pez-Rodo i vaig llegir les seves per cert. zar les dues press ions. enormes esta tan en voga.tava trist 0 molt content en un minucioses memories. Aixo mateix ... Doncs que arribi a que suporta: l'aliada a l'exterior i I es reserva el poder dels poders:moment determinat? Aquesta es una altra de les meves .considerar que, en el fons, la bo- la monarquica en el seu propi un poder rnes gran que el de qual-Jo no die "el Rei estava trist, per obsessions. Jo escric historia per- na historia son aquestes xafarde- bandol. Aixi que l'almirall Carre- sevol rei, mes poder que el Papa:la qual cosa va succeir aixo 0 que em llegeixin. En aquest cas, ries amb suculentes notes a peu ro Blanco te llavors una idea ge- Franco elegeix i nomen a el rei.allo", jo die "al Rei el va haver Hi pot haver una prerrogativad'entristir el que va succeir". I mes gr~?aquest es u~ matis important. _I~====o;;;c;;====::;ao;;=iiiiiiiiiiiiiiiiiio"-""iiiiii ";;;'= __~~~""'-"""'-...L.-~~-'-~-

-Potser te dades de testat-;.u-mic del Monarca?Esclar que no hi ha documents so-bre aixo, pero li dire el mateixque die als meus alumnes dedoctorat que es queixen que nopoden escriure sobre un assump-te perque no hi ha documen-tacio, EIs die que fa anys que estu-dien el tema i que es el momentde demostrar el que saben. L'his-toriador no es un simple copistade documents, tambe ha d'inter-pretar.

Jo creia que els historiadorspreferien no afirmar abans d'ar-riscar-se.La meva feina, en essencia, no esdiferencia de la seva de periodis-ta. Quan a la universitat vaig triarHistoria Conternporania, em vanreplicar amb menysteniment:"Aixo es periodisme". Ja ho seque ho es. I si ho es, que passa?

Espero que res dolent.L'historiador fa mosaics amb pe-dres robades i moltes vegadesaquestes pedres les hi robem avostes, els periodistes.

No li fa por passar de la inter-pretaci6 a la invenci6?Miri, per exemple, die que "l'ele-fant" de123- F es el general Alfon-so Armada, pero no nomes per-que el tauler de la conjura aixi hoindica, sino perque Alfonso Ar-mada te el nas llarg i les .orelleselefantines, que venen a suggerirel malnom. He ofes la historiaper dir-ho? -

Aixo es tot?EIs periodistes fan el mateix, pe-ro en menys temps i amb mosaicsmes petits. Quan saps tot el quepots saber sabre un assumpte, etguanyes el dret a suposar amb fo-nament. A mes: si jo escrie sobreles relacions pare-fill del Rei estambe perque tine un pare i he es-tat fill.

I corn sap el que deien en lesseves converses privades?Aquesta es una obsessio que sem-pre tine. Vull esmentar les parau-les del protagonista en cadamoment.

Es arriscat.

Explicant histories• Parlo amb diversos prota-gonistes de la historia queexplica Preston ales sevesobres, que no acaben d'ac-ceptar la versio d'un hispa-nista britanic sobre el queells van viure. Jo no vaigser protagonista de res inomes vaig ser testimonidels fets en la me sura quesortien a la tele de la mevacasa de provincies (migcensurada i en blanc i ne-gre), pero avui agraeixoque hi hagi rnes d'una bio-grafia del Rei. De fet, n'hi

hauria d'haver unes quan-tes mes i firmades per his-

. panistes no nomes brita-nics sino tambe francesos ialemanys, que n'hi ha i debons, i fins i tot japonesos,i mes pel-licules tambe, per-que he vist la batalla dePearl Harbor 0 la presade Fort Apatxe vint-i-cincvegades en sessio de tardai encara ningu no s'ha atre-vit a explicar-nos la tran-sicio del meu pais ambbon pols cinematografic.Preston mateix ara em

confess a amb senzillesaque no creu que hagi fetgrans descobriments, peroque el seu fort es la feinadocumental exhaustiva, lainterpretacio audac i l'ame-nitat en Pexposicio d'unahistoria escrita per ser lle-gida. Convenim que la his-toria no s'acaba mai d'es-criure i que hi caben desde les ulleres althusseria-nes fins ales xafarderiesd'''Hola!'' (amb notes a peude pagina) i es una sort po-der viure-la i discutir-Ia,

Corn es la relaci6 del Princepamb el dictador?Franco, en la mesura en que foscapac d'algun afecte, l'acaba sen-tint pel Princep.

Tenen relaci6 pare-fill?Mes aviat avi-net,I creu voste que el Princep te- .

nia conviccions demoeratiquesja de jovenet?Jo crec que el Princep, en aquellaprimera etapa de solitud, forja uncaracter tenac que el converteixen un estrateg politic capar;: d'es-perar. I, alhora, la seva capacitatd'empatia, juntament amb la ne-cessitat de ser estimat, li permetconnectar amb la societat real. Ila societat real a Espanya ja viuen una democracia sociologica,perque no nomes hi va haver unfranquisme sociologic.

Vol fer oficial el que passavaal carrer, corn deia Suarez.Exacte, per aixo s'entenen tanbe. A mes, el Rei es intel·ligent inomena consellers que tambe hoson, i tots ells saben que si es limi-ten a compIir el paper que els re-serva Franco la monarquia no du-rara ni un any.

Es una "traici6".Que no li perdona la dreta fran-quista. I, en fi, la tercera partd'aquesta biografiajo l'anomena-ria "el descans del guerrer", per-que despres del ritme gairebe dethriller en el qual el Princep esun dernocrata que conspira con-tra el regim i supera el bunquer,la camarilla d'EI Pardo i eI copd'Estat, arriba un anticlimax.

La beneida normalitat.Si, Joan CarIes I ja es un mo-narca constitucional que portauna vida avorrida en la que inau-gura i clausura i d6na la ma cadadia a centenars de persones enra-venades.I aixo, a voste, no li inte-

ressa?Pera l'historiador queden nomeseIs embolies i les tafaneries que

. s'expliquen per morbo i que amino m'incumbeixen. I al Rei li que-da el dret fonamental de callar ino opinar, per exemple, sobre laguerra de l'Iraq .•

)