iespatacona.edu.gva.esiespatacona.edu.gva.es/b/documents/download/... · INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI LA PATACONA Avda. Novelista Blasco Ibáñez, 1 Telf. 96 120 61 95 46120

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI

LA PATACONALA PATACONA Avda. Novelista Blasco Ibáñez, 1 Telf. 96 120 61 95 46120 - ALBORAIA Fax 96 120 61 96

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IESLa Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altramanera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IESLa Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altramanera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IESLa Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altramanera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

PROGRAMACIÓ DELDEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2019-20

PROGRAMACIÓ DE L'ESO PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT ANNEXOS

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFÍA I HISTÒRIACURS 2019-2020

COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT I CÀRREGA LECTIVA

En el curs 2019-20, el Departament de Geografia i Història està composat per sis membres: dosprofessors en pràctiques, una professora en comissió de serveis i tres amb destinació definitiva alCentre.

El nostre Departament imparteix una série de matèries i realitza diverses tasques, amb la càrregahorària que a continuació s'exposa:

Matèria Curs i grups HoresGeografia i Història 1er ESO: 5 3 per grup/ C desdoble

Geografia i Història 2n ESO: 5 3 per grup

Geografia i Història PAC 1er-2n ESO 2 hores AS+2h acomp.

Geografia 3er ESO: 4 3 per grup/B desdoble

Geografia PEMAR 3er ESO: 1 9 hores

Història 4t ESO: 3 3 per grup

Hª del Món Contemporani 1er Batx-Humanit : 1 4 hores

Història d'Espanya 2n Batxillerat: 2 3 per grup

Història de l'Art 2n Batxillerat: 1 4 hores

Geografia 2n Batxillerat: 1 4 hores

Cultura Clàssica 1er ESO: 1 2 hores

Cultura Clàssica 2n ESO: 2 2 per grup

Cultura Clàssica 3er ESO: 2 2 per grup

Història 1er FPB Elect/Perru: 2 4 per grup

Tutories 1er i 2n ESO i PEMAR 2h ESO/grup+ 1 PEMAR

Cap Departament 3

Coordinació Banc de Llibres 2

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA GEOGRAFIA I HISTÒRIAENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI

INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.A. Justificació de la programació1.B. Contextualització

2. OBJECTIUS I FINS

2.A. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria2.B. Fins de l’Educació Secundària Obligatòria2.C. Geografia i Història. Objectius generals de l'àrea2.D. Objectius per temes

2.D.1. Primer curs: GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2.D.2. Segon curs GEOGRAFIA I HISTORIA

2.D.3. Tercer curs: GEOGRAFIA 2.D.4. Quart curs HISTÒRIA

3. COMPETÈNCIES

3.A. Les Competències Clau en el Currículum de la LOMQE

4. CONTINGUTS

4.A. Primer curs: GEOGRAFIA I HISTÒRIA 4.B. Segon curs GEOGRAFIA I HISTORIA

4.C. Tercer curs: GEOGRAFIA 4.D. Quart curs HISTÒRIA

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

5.A. Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques5.A.1- Organització de les unitats didàctiquesPrimer Curs: Geografia i Història

Segon Curs Geografia i HistòriaTercer Curs: Geografia física, econòmica i política

Quart Curs Història5.B. Distribució temporal de les unitats didàctiques

.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6.A. Metodologia6.A.1. Metodologia general i específica6.A.2. Recursos didàctics i organitzatius

6.B. Orientacions didàctiques6.B.1. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatgePrimer Curs: Geografia i Història


Quart Curs Història6.B.2. Activitats complementàries

7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

7.A. Criteris dÁvaluació 7.B. Instruments d’Avaluació

TERCER CURSPrimer Curs: Geografia i Història


Quart Curs Història7.C. Criteris de qualificació

7.D. .Activitats de Reforç i AmpliacióPrimer Curs: Geografia i Història


Quart Curs Història

8. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I NIVEL IV).

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

9.A. Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita9.B. Concreció del pla lector del Departament9.C. Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació9.D. Emprenedoria9.E. Educació cívica i constitucional

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT

11. PROGRAMACIÓ DEL PROGRAMA D’AULA COMPARTIDA (PAC)

12. PROGRAMACIÓ DE L'ÀMBIT LINGÜÍSTIC-SOCIAL DE 3ER PEMAR

13. PROGRAMACIÓ DE L'ÀMBIT SOCIO-LINGÜÍSTIC DE 1ER FPB

2

1. INTRODUCCIÓ

1.A. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Geografia i Història de l’Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el ReialDecret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic del’Educació Secundària Obligatòria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana pel quals’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat per a aquesta Comunitat.

El Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educacióuniversal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tindre èxit a la vida, a través de l’adquisició i eldesenvolupament de les Competències Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts perinstàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programaPISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquiriri desenvolupar les Competències Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continusque imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saberfer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per alsegle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les Competències Clau en el currículum té com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facen possible el pleexercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construïsquen un projecte de vida satisfactori; c) assolisquenun desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatiusposteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment aun altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinaciód’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altrescomponents socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davantd’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teoriesconstructivistes (p. ex. Ausubel et al., 1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la ProgramacióDidàctica Geografia i Història per al Primer curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem queles competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per a aconseguir diversos objectius,resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competentés aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu comemocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer,1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries demanera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau a través delsEstàndards d’aprenentatge fixats per a cada matèria.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn,cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la ProgramacióDidàctica Geografia i Història adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es considerenimprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

TERCER CURSD’aquesta manera, l’aprenentatge de les Competències Clau tot i que va lligat a les àrees de coneixement, és global is’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferentsaprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris endiferents situacions i contextos.

En aquesta línia hem volgut incidir amb especial èmfasi en la relació dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostraProgramació Didàctica Geografia i Història per a l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques, tanproperes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació o desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins àmbits com internet, l’ús de suports informàtics,l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador itambé com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions a diferents àmbitsacadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, hand’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per a fomentar la capacitat de l’alumne per a regular el seu propiprocés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actualProgramació Didàctica Geografia i Història per al Primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

1.B. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Objectius i àmbits d’actuació de la LOMQE

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) sorgeix com a resposta a una sèrie de reptes educatius als quals es pretén donar resposta amb la consecució dels següents objectius:

PRINCIPALS REPTES EDUCATIUS OBJECTIUS DE LA LOMQE

–Elevades taxes d’abandonament a l’inici de l’escolarització.

–Baix nivell formatiu en relació amb elsestàndards internacionals (PISA, OCDE…).

– Reduït nombre d’alumnes queaconsegueix l’excel·lència.

–Inadequació del sistema educatiu davantles noves demandes de formació.

-Canalitzar els estudiants cap a trajectòriesadequades a les seues potencialitats.

-Millorar els resultats augmentant el nombre de titulats de l’ESO.

-Elevar els nivells d’educació i augmentar el nombre d’alumnes excel·lents.

-Millorar les possibilitats de trobar faena i estimular l’esperit emprenedor de l’alumnat.

Per tal d’aconseguir aquests objectius la LOMQE centra la seua atenció en:

- La racionalització de l’oferta educativa. El currículum es reestructura prioritzant les matèries troncals, les matèriesespecífiques i les matèries de lliure configuració autonòmica.

- La flexibilització de les trajectòries educatives. S’estableixen dos itineraris educatius diferents a 4t curs d’ESO, un que esdirigeix als Ensenyaments Acadèmics i un altre als Ensenyaments Aplicats.

- L’autonomia dels centres educatius. Permetrà prendre decisions per tal de millorar l’oferta educativa i comportarà retrecomptes dels resultats obtinguts.

- El reforç de la capacitat de gestió en la direcció dels centres. Els directors assumiran el lideratge pedagògic i de gestió.

- La implantació d’avaluacions. Aquestes es duran a terme en acabar: 3r i 6é curs de Primària, 4t curs d’ESO i 2n curs deBatxillerat.

A més, la LOMQE defineix tres nous àmbits d’actuació que incidiran especialment en la transformació del nostre sistemaeducatiu:

4

- La incorporació generalitzada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). A través de les TIC es facilitaràla personalització de l’educació.

- El foment del plurilingüisme. Fixat per la Unió Europea, s’aconseguirà per la incorporació en el currículum d’una segonallengua estrangera.

- La modernització de la Formació Professional. S’adaptarà a les noves exigències dels sectors productius i s’implicarà lesempreses en la formació de l’alumnat.

Seguint les recomanacions de les institucions europees, la LOMQE incorpora l’educació cívica i constitucional com acontingut transversal en totes les assignatures de l’educació bàsica.

L’objectiu és transmetre i posar en pràctica valors com la llibertat individual, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, lasolidaritat, la tolerància o la igualtat.

Un objectiu prioritari del nostre Departament serà fomentar la igualtat i el no sexisme a través del currículum:

Destacar el paper de la dona en el devenir històric, tant a través de l'estudi de l'aportació de dones extraordinàries que han destacat en algún camp de la política, l'art, la ciència o la cultura, com a través de l'anàlisi de la seua tasca com a col·lectiu, en la seua vida diària i quotidiana, treballant al costat dels homes de manera anònima moltes vegades i participant activament en aconteixements històrics d'importància cabdal.

Tindre en compte l'evolució de la consideració de la dona al llarg de la història i el seu creixent protagonisme en la vida ciutadana, política, laboral i social.

Evitar tractar la temàtica de gènere com un mer annex de les unitats fonamentals del currículum, sinó com una part constitutiva primordial del temari.

Posar atenció a la manera en que han anat transformant-se aquells àmbits en els que la dona ha estat tradicionalment protagonista, com ara la família, la maternitat, etc i com la pròpia imatge i hàbits de les dones ha anat canviant al llargdel temps.

Fomentar l'ús d'un llenguatge no sexista entre l'alumnat, tant en l'aula, com en la confecció de treballs, exàmens...

Estudiar com a monogràfics aspectes en els que les dones han estat tradicionalment ocultes, com ara el treball al campo a les fàbriques, el món de la creació artística, la política, etcètera

1.2 PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU

Per dur a terme tots els àmbits d’actuació detallats en l’epígraf anterior, es concep la LOMQE com una llei orgànica que nomésmodifica parcialment la prèvia Llei Orgànica d’Educació (LOE) de l’any 2006.

En aquest sentit, i pel que fa als principis que inspiren el Sistema Educatiu, s’han incorporat els següents:

- L’equitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumnat a travésde l’educació.

- El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de l’educació dels seus fills.

- L’educació per a la prevenció i resolució pacífica de conflictes, així com el foment de la no-violència i la prevenció del’assetjament escolar.

- El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a previndre la violència degènere.

- La llibertat d’ensenyament, que reconeix a les famílies l’elecció del tipus d’educació i la selecció del centre educatiu.

TERCER CURSPer tal de garantir el desenvolupament d’aquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt d’Administracionseducatives, professionals de l’educació i altres agents, públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, definançament o de prestació de serveis per a l’exercici del dret a l’educació.

A més s’estableixen els òrgans de participació de la comunitat educativa en la programació i assessorament del govern.

1.3 ELEMENTS DEL CURRÍCULUM A LA LOMQE

La LOMQE modifica els elements que componen el currículum com a regulador dels processos d’ensenyament i aprenentatgeper a cada una de les etapes educatives.

Aquests elements passen a ser els següents:

- Els objectius de cada matèria i etapa educativa.

- Les competències o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa.

- Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i al’adquisició de competències.

Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments iles etapes educatives.

- Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, que permeten mesurar els èxits dels resultats d’aprenentatge en cadaassignatura.

- Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapaeducativa.

- La metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball delsdocents.

2. OBJECTIUS I FINS

2.A. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures, conéixer iexercir els seus drets en el respecte als altres, practicar latolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i elsgrups, exercitar-se en el diàleg consolidant els drets humans i laigualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com avalors comuns d’una societat plural, i preparar-se per al’exercici de la ciutadania democràtica.

Competències socials i cíviques.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treballindividual i en equip com a condició necessària per a unarealització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjàde desenvolupament personal.



Aprendre a aprendre.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de dretsi oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de lespersones per raó de sexe o per qualsevol altra condició ocircumstància personal o social. Rebutjar els estereotipus quesuposen discriminació entre homes i dones, així com qualsevolmanifestació de violència contra la dona.




6

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres, així comrebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, elscomportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes..



Comunicació lingüística.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fontsd’informació per a adquirir, amb sentit crític, nousconeixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de lestecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

Competència digital.



f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, ques’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicarels mètodes per a identificar els problemes en els diversoscamps del coneixement i de l’experiència.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència itecnologia.



g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en simateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i lacapacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions iassumir responsabilitats.




h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit,en castellà i en valencià, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.



Consciència i expressions culturals.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeresde manera apropiada.

Comunicació lingüística



j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura ila història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic icultural.



k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el delsaltres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura isalut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica del’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota laseua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionatsamb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el mediambient, i contribuir a la seua conservació i millora.




l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de lesdiferents manifestacions artístiques, i utilitzar diversos mitjansd’expressió i representació.




2.B. FINS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

FINS COMPETÈNCIES CLAU

a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els Comunicació lingüística.

TERCER CURS

seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència itecnologia.



b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats decada alumne i alumna, de manera que es proporcione unaatenció personalitzada i un desenvolupament personal i integralde tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna id’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.




c) Orientar a l’alumnat i els seus representants legals, si ésmenor d’edat, sobre el progrés acadèmic i la propostad’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.



d) Preparar a l’alumnat per a la seua incorporació a estudisposteriors i per a la seua inserció laboral.




e) Desenvolupar bones pràctiques que afavoreisquen un bonclima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com lesactituds responsables i de respecte pels altres.




f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, latolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i laresponsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, laigualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i laprevenció de la violència de gènere.



g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.


h) Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets iobligacions en la vida com a ciutadans.



i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores queincloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisci-plinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comuni-cació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.



j) Basar la pràctica docent en la formació permanent delprofessorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de lapròpia pràctica docent.



k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança il’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.


l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres coma llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitatscomunicatives de totes aquestes, i garantint l’ús normal, lapromoció i el coneixement del valencià.



2.C. OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

8


1. Conéixer els processos i mecanismes que regeixen els fetssocials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics iculturals i utilitzar aquest coneixement per a comprendre lapluralitat de causes que expliquen l’evolució de lessocietats actuals, el paper que homes i dones exerceixen enaquestes i els seus problemes més rellevants.





2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, elselements bàsics que caracteritzen el medi físic, lesinteraccions que es donen entre ells i les que els grupshumans estableixen en la utilització de l’espai i dels seusrecursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic,social, cultural, polític i mediambiental.




3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció deles societats sobre el medi on es desenvolupen i al queorganitzen.



4. Identificar, localitzar i comprendre les característiquesbàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les gransàrees geo-econòmiques, així com els trets físics i humansd’Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana.



5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processosi esdeveniments històrics rellevants de la història del món,d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana per aadquirir una perspectiva global de l’evolució de laHumanitat i elaborar una interpretació d’aquesta quefacilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socialsa les que es pertany, reconeixent aspectes comuns irespectant els de caràcter distint.






6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds derespecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinionsque no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar peraquest motiu a un judici sobre aquestes.




7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzenles manifestacions artístiques en la seua realitat social icultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, his-tòric, cultural i artístic, material i immaterial, assumint laresponsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-lo com un recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.





8. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic i les nocions decausalitat, canvi i permanència que aporten la Geografia ila Història per a que la seua incorporació al vocabularihabitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge imillore la comunicació.



9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informacióverbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedentde fonts diverses, incloses les històriques i les queproporciona l’entorn físic i social, els mitjans decomunicació i les tecnologies de la informació, interpretaraquesta informació críticament, tractar-la d’acord amb lafinalitat perseguida i comunicar-la als altres de maneraorganitzada i intel·ligible.




TERCER CURS

10. Realitzar treballs en grup i participar en debats amb unaactitud constructiva, crítica i tolerant, argumentantadequadament les opinions i valorant el diàleg com una vianecessària per a la solució dels problemes humans i socials.





11. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques,apreciant els seus valors i bases fonamentals, laresponsabilitat en l’exercici del deure i els drets i llibertatscom una fita irrenunciable i una condició necessària per ala pau, denunciant actituds i situacions violentes,discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb elspobles, grups socials i persones privades dels seus drets odels recursos econòmics necessaris.




12. Adquirir una consciència històrica i ambiental que permetaals alumnes elaborar la seua interpretació personal del món,tenir inquietud per saber, per informar-se, per afrontar larealitat amb capacitat de judici i desig de millorar-la,dignificant el valor de l’esforç i del compromís.





2.D. OBJECTIUS PER TEMES

2.D.1. PRIMER CURS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

TEMA 1. EL PLANETA TERRA

– Conéixer la forma i les dimensions de la Terra.

– Identificar els cossos celestes que formen el sistema solar i classificar correctament els diferents tipus de planetes.

– Conéixer el moviment de rotació de la Terra i la relació que té amb la successió dels dies i les nits.

– Entendre la funció dels fusos horaris i calcular correctament la diferència horària entre diferents punts de la Terra.

– Conéixer el moviment de translació de la Terra i establir la relació entre aquest moviment i les estacions de l’any.

– Resoldre adequadament activitats plantejades a partir de l’observació i la interpretació d’imatges i de mapes.

– Identificar les línies imaginàries de la Terra i reconéixer la seua utilitat.

– Conéixer els principals sistemes de projecció cartogràfica i reconéixer els seus usos.

– Interpretar correctament escales gràfiques de diferents magnituds.

– Conéixer els diferents tipus de mapes que existeixen i la informació que es representa.

– Localitzar amb precisió llocs i territoris emprant la latitud i la longitud.

TEMA 2. EL RELLEU DE LA TERRA

– Identificar les capes de l’estructura interna de la Terra i explicar les característiques de l’escorça terrestre.

– Reconéixer els agents interns de formació del relleu i com es mesura la magnitud dels terratrèmols.

– Caracteritzar l’acció formadora del relleu feta per l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà.

– Situar amb criteri diferents infraestructures sobre el terreny tenint en compte les formes del relleu.

– Identificar els principals elements del relleu dels continents.

– Situar els tres grans conjunts del relleu d’Europa.

– Descriure i localitzar els relleus de la península Ibèrica i dels arxipèlags espanyols.

– Treballar i interpretar mapes i perfils topogràfics i aplicar-los al desenvolupament d’etapes ciclistes.

– Saber buscar informació sobre els GR en diferents fonts.

– Valorar les conseqüències dels terratrèmols a diferents llocs.

1

TEMA 3. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA

– Definir correctament el concepte d’hidrosfera i caracteritzar l’aigua com a font de recursos.

– Explicar el funcionament del cicle natural de l’aigua.

– Descriure les característiques de l’aigua salada.

– Diferenciar i caracteritzar els moviments més importants de l’aigua: els corrents marins, les marees i les onades.

– Reconéixer les diferents maneres que té l’ésser humà d’aprofitar la riquesa dels oceans i els mars.

– Descriure les característiques de rius, llacs, aigües subterrànies, icebergs i glaceres com a principals cossos d’aiguacontinental.

– Reconéixer la presència de l’aigua a l’atmosfera.

– Identificar els diferents aprofitaments que l’ésser humà fa de l’aigua dolça.

– Situar en un planisferi els oceans i els mars més importants.

– Situar i classificar per vessants els rius d’Europa i de la península ibèrica.

– Opinar si al planeta hi ha problemes de proveïment d’aigua o desigualtats en la distribució dels recursos hídrics.

– Valorar l’aigua com un bé natural i com un recurs escàs.

TEMA 4. EL TEMPS ATMOSFÈRIC

– Identificar les capes de l’atmosfera i explicar les característiques principals de cada capa.

– Reconéixer la importància de la capa d’ozó per a la vida a la Terra.

– Identificar la importància de la radiació solar i els problemes que es poden derivar d’una exposició excessiva o d’unamala protecció dels rajos solars.

– Definir què és la temperatura de l’atmosfera i quin instrument s’empra per a mesurar-la.

– Conéixer els factors que intervenen en la formació de núvols i les precipitacions.

– Saber com es mesuren la humitat i les precipitacions.

– Descriure i diferenciar els diversos tipus de precipitació.

– Conéixer els factors que condicionen la pressió atmosfèrica i els instruments necessaris per a mesurar-la.

– Reconéixer els diferents tipus de vents, la direcció en què bufen i els factors que en determinen la intensitat, i elsinstruments utilitzats per a mesurar-los.

– Diferenciar els anticiclons de les depressions.

– Determinar les causes i les conseqüències de les riuades i de les inundacions.

– Reconéixer la pluja àcida, els seus efectes i les accions per a reduir-la.

– Comentar un mapa del temps.

TEMA 5. ELS CLIMES DE LA TERRA

– Conéixer la distribució mundial de les temperatures i els factors que condicionen aquesta localització de les zonesclimàtiques del món.

– Reconéixer la distribució mundial de les precipitacions, les zones climàtiques i els vents.

– Caracteritzar i situar els climes temperats (oceànic, mediterrani i continental) i els climes extrems (equatorial, tropical,desèrtic, càlid, polar i d’alta muntanya).

– Reconéixer la diversitat climàtica d’Espanya i caracteritzar i localitzar els diversos tipus de climes que es donen a lapenínsula ibèrica.

– Descriure què són els monsons del sud-est asiàtic i com influeixen en l’agricultura.

– Relacionar l’efecte d’hivernacle amb les activitats humanes i assenyalar com aquestes activitats poden produir un canviclimàtic.

– Construir i interpretar un climograma.

– Proposar mesures eficients per a reduir l’ús del transport privat i les emissions de diòxid de carboni.

– Calcular i interpretar la petjada de carboni i la petjada ecològica pròpies.

TEMA 6. ELS PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

TERCER CURS– Localitzar els diferents tipus de paisatges d’Europa i conéixer els factors condicionants dels paisatges naturals.

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge oceànic i descriure el paisatge oceànic humanitzat.

– Caracteritzar les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge mediterrani i descriure el paisatge mediterranihumanitzat.

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge continental.

– Caracteritzar el paisatge continental humanitzat.

– Descriure els diversos paisatges naturals i humanitzats d’Espanya.

– Reconéixer les característiques dels incendis forestals.

– Raonar per què el mar d’Aral està desapareixent.

– Interpretar un paisatge a través de la fotografia i analitzar l’evolució d’un paisatge humanitzat.

– Situar les reserves de la biosfera d’Europa en un mapa.

TEMA 7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació propis del paisatge equatorial.

– Analitzar i caracteritzar el paisatge equatorial humanitzat.

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge tropical i explicar els principals trets del paisatgetropical humanitzat.

– Caracteritzar les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge desèrtic càlid.

– Comprendre les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge de zones fredes i descriure el paisatge de zonesfredes humanitzat.

– Reconéixer el paisatge antàrtic i la importància científica d’aquest continent.

– Explicar les causes i les conseqüències de la desforestació i avaluar les possibles solucions al problema.

– Descriure i situar els paisatges de climes extrems i comprendre com es viu en aquests entorns.

– Elaborar un mural de paisatges de climes extrems i un vídeo de dos parcs nacionals de paisatges de climes extrems.

TEMA 8. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

– Reconéixer la Terra com un ecosistema i explicar les interrelacions de l’ecosistema marí.

– Identificar els riscos naturals i els riscos provocats per l’acció humana.

– Descriure la ciutat com un ecosistema urbà obert i explicar que pot modificar el clima.

– Valorar la distribució desigual i el consum de recursos naturals.

– Identificar problemes derivats de la producció de coltà.

– Fer un comentari de text sobre els impactes del canvi climàtic.

– Descriure i analitzar un mapa sobre els recursos energètics renovables a Espanya.

– Elaborar un informe que aplegue les polítiques mediambientals que es duen a terme al municipi propi.

– Recollir informació sobre els riscos naturals i els provocats per l’activitat humana al municipi propi.

– Elaborar un cartell per a una campanya o projecte de millora mediambiental al mateix centre escolar.

– Treballar amb fonts digitals i elaborar una bibliografia web sobre el concepte de desenvolupament sostenible.

TEMA 9. LA PREHISTÒRIA

– Comprendre com van evolucionar els nostres avantpassats i explicar el procés d’hominització des dels primers homínidsfins a l’ésser humà actual.

– Descriure els principals esdeveniments de les primeres comunitats de caçadors recol·lectors.

– Reconéixer els mètodes i les tècniques d’investigació de la Prehistòria: els jaciments, les estratigrafies i lesreconstruccions.

– Explicar com vivien els poblats agrícoles i ramaders del Neolític: producció d’aliments, eines, béns...

– Diferenciar les etapes de l’Edat dels Metalls: Edat del Coure, Edat del Bronze i Edat del Ferro.

– Distingir els diferents tipus de megàlits (menhir, dolmen i cromlec) i explicar com els construïen.

– Descriure les característiques principals de l’art moble i de les pintures rupestres.

1

– Conéixer les característiques i les localitzacions dels jaciments prehistòrics més destacats de la península Ibèrica.

– Confeccionar eixos cronològics.

– Utilitzar fonts secundàries i fonts primàries.

– Elaborar un mapa sobre la domesticació dels animals i fitxes sobre les eines de la prehistòria.

– Familiaritzar-se amb les particularitats de la Prehistòria al territori valencià i reconéixer els principals jaciments d'aquestperíode a la Comunitat.

TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

– Explicar per què les primeres civilitzacions van sorgir a la riba dels grans rius: l’Èufrates, el Tigris i el Nil.

– Reconéixer les primeres ciutats-estat i els primers imperis de la civilització de Mesopotàmia.

– Caracteritzar l’evolució i el desenvolupament de l’Egipte dels faraons.

– Comprendre i descriure la vida i la societat d’un poblat agrícola egipci.

– Identificar les característiques bàsiques de la religió egípcia.

– Reconéixer i descriure els temples egipcis.

– Relacionar les tombes egípcies (mastaba, piràmide i hipogeu) amb la creença de la immortalitat.

– Fer comentaris de textos, de fonts documentals i de fonts materials.

– Situar en l’espai i en el temps les civilitzacions mesopotàmica i egípcia.

– Interpretar en grup un papir del judici d’Osiris i fer-ne una escenificació.

TEMA 11. GRÈCIA, DE POLIS A IMPERI

– Reconéixer els elements que unien els grecs de l’Hèl·lade.

– Descriure els principals trets de l’organització social i política d’Esparta i d’Atenes.

– Emetre judicis sobre la qualitat democràtica de la democràcia atenenca.

– Localitzar els fluxos migratoris i les colònies gregues de la Mediterrània.

– Caracteritzar les principals celebracions socials gregues.

– Explicar el domini de l’Hèl·lade des de l’hegemonia d’Atenes fins a la conquesta per part de la Macedònia de Filip IV iAlexandre el Gran.

– Descriure l’imperi d’Alexandre el Gran.

– Reproduir en un esquema les causes de les guerres del Peloponés.

– Analitzar i treballar amb eixos cronològics, textos històrics, fonts documentals i fonts materials.

– Conéixer les diferents formes de govern de la Grècia clàssica.

TEMA 12. COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS

– Identificar l’origen dels pobles ibers i celtes.

– Caracteritzar els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

– Identificar el regne de Tartessos i reflexionar sobre la seua existència.

– Reconéixer les tribus i els poblats ibèrics.

– Descriure adequadament les característiques més destacades de la societat ibèrica.

– Comprendre l’originalitat de l’art ibèric i descriure santuaris, necròpolis, ceràmiques, exvots i escultures.

– Explicar com era la vida quotidiana dels pobles celtes i celtibers.

– Interpretar reconstruccions d’habitatges d’època preromana.

– Localitzar i situar en l’espai i en el temps les colonitzacions del Mediterrani.

– Treballar i analitzar adequadament les fonts documentals i materials.

– Elaborar en grup un tríptic informatiu i turístic sobre els ibers.

– Identificar i localitzar al territori de la Comunitat Valenciana manifestacions rellevants de l'art ibèric.

TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI

– Explicar la fundació de la ciutat de Roma.

TERCER CURS– Descriure l’evolució i les característiques de la Roma republicana (segles VI-I aC).

– Deduir les causes de l’expansió territorial de Roma, de la crisi de la República i de la mort de Juli Cèsar.

– Explicar les característiques de l’Imperi romà (segles I-V dC) i els beneficis de la pax romana.

– Localitzar les principals construccions de la ciutat de Roma.

– Diferenciar les classes socials de la Roma urbana: rics, pobres, esclaus i lliberts.

– Reconéixer la nova religió sorgida durant el domini romà: el cristianisme.

– Deduir perquè es va produir el final de l’Imperi romà.

– Escriure una biografia de Juli Cèsar i un esquema sobre la crisi de l’Imperi.

– Treballar i analitzar adequadament els eixos cronològics, les fonts documentals i materials.

– Caracteritzar la República romana i localitzar les fases de la seua expansió.

– Participar en un debat sobre l’esclavitud a Roma.

TEMA 14. EL LLEGAT DE L’ANTIGUITAT

– Reconéixer i assumir que la nostra cultura és hereva de la cultura clàssica.

– Explicar l’inici dels Jocs Olímpics i valorar-los com un exemple de llegat de l’antiguitat.

– Diferenciar i descriure la religió grega i la religió romana, i establir equivalències entre les divinitats d’ambduesreligions.

– Descriure les característiques de l’arquitectura clàssica grega.

– Identificar els trets principals de l’arquitectura funcional romana.

– Explicar l’idealisme i el realisme en l’escultura i relacionar-ho amb l’art grec i l’art romà.

– Detallar les característiques de la pintura i el mosaic de les cultures clàssiques.

– Interpretar els símbols i l’art dels primers cristians.

– Analitzar obres arquitectòniques i escultòriques.

– Analitzar fonts documentals i materials.

– Caracteritzar els diferents tipus de govern que van sorgir a l’antiguitat.

– Buscar informació en grup sobre el mite d’Hèracles/Hèrcules.

TEMA 15. LA HISPÀNIA ROMANA

– Conéixer els principals esdeveniments de les guerres entre Roma i Cartago i descriure les diferents fases de la conquestaromana d’Hispània.

– Explicar els canvis i les transformacions que van experimentar les ciutats i l’economia d’Hispània com a província del’Imperi romà.

– Reconéixer la importància de l’herència romana a la nostra cultura i el nostre patrimoni.

– Identificar les principals ciutats i vies de comunicació d’Hispània.

– Conéixer les obres públiques i les manifestacions artístiques de l’època romana que es conserven al nostre territori.

– Resoldre les qüestions plantejades a partir de la informació obtinguda en eixos cronològics, dibuixos, mapes i textoshistòrics.

– Descriure la celebració d’un banquet romà.

– Explicar l'organització econòmica del territori valencià en època romana a partir de l'anàlisi d'un mapa conceptual.

– Establir el final de l’Imperi romà i l’arribada dels pobles visigots.

– Caracteritzar la societat i l’art visigot.

2.D.2. SEGON CURS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

UNITAT 1. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

Identificar els principals regnes germànics europeus després de la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident.

Saber quan es va produir l'arribada dels visigots a Espanya.

1

Reconéixer i localitzar de l'Imperi romà d'Orient.

Identificar a Carlemany com a emperador.

UNITAT 2. AL-ANDALUS

Conéixer el procés d’expansió de l'Islam al món.

Entendre la conquesta d’Al-Andalus.

Descriure les etapes i formes de govern en la història d’Al-Andalus.

Explicar l'economia i l’organització social d’Al-Andalus.

Reconéixer els trets generals de l'art islàmic i andalusí; identificació dels monuments.

UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL

Descriure les funcions de la monarquia feudal.

Conéixer la composició dels estaments en la societat medieval.

Identificar els trets distintius de l'estament nobiliari, la seva dedicació a la guerra i l’armament que utilitzava.

Saber com era el feu i la vida dels pagesos durant l'edat mitjana.

Apreciar la importància de l'Església a l'edat mitjana.

UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC

Descobrir el caràcter religiós de l'art romànic.

Conéixer les característiques bàsiques de l'art romànic:

L'arquitectura romànica.

La pintura i l'escultura romàniques.

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)

Analitzar l'evolució de les fronteres entre el món cristià i el món musulmà a la Península ibèrica entre els segles VIII i XII.

Conéixer la creació i l'evolució del primer regne independent aparegut dins del domini islàmic: el regne d'Astúries.

Conéixer la creació i l'evolució de:

Els comtats i els regnes pirinencs.

El regne de Lleó i el regne de Castella i Lleó.

Reconéixer el Romànic a la Península ibèrica.

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL

Descobrir les raons que van estimular el renaixement de la vida urbana.

Identificar els principals espais de la ciutat medieval.

Conéixer les activitats econòmiques que es realitzaven a la ciutat medieval.

Identificar els grups socials que habitaven la ciutat medieval.

Saber les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana.

UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GÒTIC

Apreciar i reconéixer:

L'origen i la contextualització històrica del Gòtic.

Les característiques bàsiques de l'art gòtic.

L'arquitectura gòtica.

La pintura i l'escultura en l'art gòtic.

UNITAT 6. EL REGNE DE VALÈNCIA INTEGRAT A LA CORONA D’ARAGÓ

Conéixer la rellevància de la batalla de les Navas de Tolosa.

Detallar les conquestes i repoblacions en el territori valencià.

Descobrir la formació i institucions de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó.

TERCER CURS Conéixer el Gòtic a la Península Ibèrica i al regne de València.

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

Datar l'edat moderna al segle XV.

Conéixer els aspectes bàsics de l'Humanisme i el Renaixement.

Detallar l'origen de la Reforma protestant i les seves característiques bàsiques.

Conéixer el Renaixement a la Península ibèrica i al regne de València.

UNITAT 8. L'ÈPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

Identificar l'origen i institucions de la monarquia dels Reis Catòlics.

Diferenciar les principals activitats econòmiques a la Corona de Castilla i a la Corona d’Aragó.

Entendre el projecte de Cristòfol Colom i l'arribada a Amèrica.

Conéixer els aspectes bàsics de les societats precolombines.

UNITAT 9. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES

Comprendre el procés d'arribada al tron de Carles I i les possessions del seu imperi.

Entendre els conflictes interiors i exteriors en temps de Carles I i Felip II.

Conéixer com es va produir l'exploració i la conquesta d’Amèrica.

Enumerar les principals causes del declivi de l'imperi hispànic.

Conéixer el regne de València sota la monarquia dels Àustries.

UNITAT 10. L'EUROPA DEL SEGLE XVII

Comprendre el concepte de crisi i la crisi d'Europa al segle XVII.

Identificar les institucions i aspectes bàsics de la monarquia absoluta.

Conéixer els conflictes a l'Europa del segle XVII.

Entendre com va sorgir la ciència moderna i el mètode científic.

Descobrir l'art del Barroc: característiques i obres representatives.

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA

Localitzar la distribució de la població al planeta.

Interpretar les piràmides de població.

Distingir les principals característiques dels diferents models o règims demogràfics.

Conéixer la distribució i les característiques de la població a Europa.

UNITAT 12. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Conéixer la distribució i estructura de la població espanyola.

Diferenciar el poblament rural i el poblament urbà a Espanya.

Interpretar la piràmide d'edat en la demografia espanyola.

Explicar l'evolució i les tendències demogràfiques de la població espanyola.

UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENÒMENS MIGRATORIS

Identificar les característiques dels principals models d’organització de les societats.

Apreciar la diversitat cultural i social en les societats europea i espanyola.

Situar i analitzar les migracions en el món actual.

Explicar el fenòmen de l'emigració i la immigració en l'Espanya actual.

UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACIÓ

Identificar el concepte de ciutat.

Caracteritzar la morfologia urbana.

1

Detallar la jerarquia mundial de ciutats.

Conéixer l'espai urbà espanyol i els problemes de les grans ciutats.

TERCER CURS

2.D.3. TERCER CURS, GEOGRAFIA

TEMA D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

– Localitzar al mapa les grans unitats del relleu terrestre.

– Conèixer els mars, les illes i les penínsules del litoral europeu.

– Identificar els massissos i les muntanyes joves d’Europa i descriure com són els seus relleus.

– Conèixer i localitzar al mapa les unitats de relleu i els rius d’Espanya.

– Explicar les particularitats del relleu espanyol.

– Reconèixer les característiques del litoral espanyol.

– Identificar les principals zones climàtiques de la Terra i els seus paisatges corresponents.

– Localitzar al mapa les costes i les unitats de relleu treballades al tema.

– Reflexionar sobre les relacions que hi ha entre clima, paisatge i activitats humanes.

– Identificar els paisatges d’Europa i d’Espanya.

– Utilitzar l’atles i altres fonts d’informació cartogràfica.

– Valorar la diversitat de paisatges que formen el nostre patrimoni natural.

TEMA 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

– Reconèixer les principals competències i funcions de l’estat.

– Definir què és un estat i comparar els elements dels estats democràtics i els no democràtics.

– Explicar en què consisteix la globalització i com ha afectat els estats.

– Identificar les funcions que, segons la divisió de poders, exerceixen les diferents institucions en els règims democràtics.

– Valorar la importància de la constitució dins els estats democràtics.

– Caracteritzar els municipis i les províncies i la seva funció administrativa en el territori espanyol.

– Conèixer les organitzacions supranacionals més importants.

– Valorar el paper que exerceixen les organitzacions no governamentals en la societat actual i reconèixer les mésdestacades.

– Conèixer l’organització territorial d’Espanya.

– Buscar informació en fonts de consulta alternatives al llibre de text.

TEMA 2. L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

– Descriure els trets generals de l’activitat econòmica i identificar-ne els factors de producció i els agents econòmics.

– Explicar en què consisteix la producció de béns i posar exemples de béns de producció i de consum.

– Reflexionar sobre les repercussions de la sobreexplotació dels recursos naturals.

– Caracteritzar com l’oferta i la demanda regulen el funcionament del mercat.

– Valorar la rellevància econòmica de la publicitat i l’impacte sobre les pròpies pautes de consum.

– Comprovar que saben definir diversos conceptes relacionats amb el mercat laboral.

– Explicar què són els cicles econòmics i quin és el seu funcionament.


– Descriure una crisi econòmica i relacionar-la amb els cicles econòmics.

– Reflexionar sobre les repercussions socials i econòmiques de les crisis econòmiques.

– Analitzar informació econòmica d’un diari.

TEMA 3. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA

– Identificar els condicionants físics de l’agricultura.

– Reconèixer els sistemes de conreu que es practiquen al món.

– Conèixer la distribució geogràfica de l’agricultura de subsistència i de l’agricultura de mercat.

– Conèixer els diferents tipus d’agricultura de subsistència.

1

– Explicar quins són els objectius de l’agricultura de mercat i els mitjans dels quals disposa per aconseguir-los.

– Reconèixer i saber localitzar al mapa els diferents tipus de ramaderia que es practiquen al món.

– Comparar la pesca tradicional i la pesca industrial.

– Conèixer els principals caladors de pesca del món.

– Explicar en què consisteix l’explotació forestal.

– Identificar les principals masses boscoses del món.

– Explicar en què consisteix l’explotació sostenible dels recursos.

– Descriure els paisatges agraris d’Espanya.

TEMA 4. MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

– Comprendre què és una matèria primera i la seva importància econòmica.

– Identificar i classificar els diferents tipus de matèries primeres.

– Reconèixer diferents tipus d’explotacions i recursos miners.

– Descriure les característiques de les fonts d’energia tradicionals.

– Conèixer els avantatges i els inconvenients de les fonts d’energia alternatives més importants.

– Descriure les activitats relacionades amb la construcció i l’evolució del sector a Espanya a partir de l’anàlisi degràfiques.

– Buscar informació a fonts de consulta alternatives al llibre de text.

– Comprendre en què va consistir la bombolla immobiliària i les seves repercussions.

– Investigar sobre un problema mediambiental a l’entorn immediat propi o a la Comunitat Autònoma.

TEMA 5. LA INDÚSTRIA

– Comprendre en què consisteix l’activitat industrial i quins són els elements del procés industrial.

– Classificar un seguit d’indústries segons la finalitat dels productes fabricats.

– Reconèixer els elements que formen part del procés industrial.

– Explicar la divisió tècnica i social del treball.

– Descriure, comparar i situar cronològicament les tres revolucions industrials.

– Prendre consciència de les injustícies i les infraccions dels drets humans en diferents contextos històrics i geogràficsdins el context de l’activitat industrial.


– Identificar els factors que determinen la localització de la indústria.

– Caracteritzar l’activitat industrial a Espanya.

TEMA 6. ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ

– Descriure els trets generals del sector terciari i reconèixer les principals activitats d’aquest sector econòmic.

– Reconèixer les diferents submodalitats del sector terciari: terciari banal i terciari superior.

– Classificar correctament les activitats terciàries segons el servei que fan i el mercat al qual es dirigeixen.

– Descriure l’evolució i la importància de l’educació i la sanitat a Espanya com a serveis.

– Valorar les principals repercussions socials, econòmiques i culturals de la tecnologia i dels mitjans de comunicació en elmón actual.


– Comprendre la importància de la investigació, el desenvolupament i la innovació per al desenvolupament econòmicd’un país.

– Utilitzar adequadament les xarxes socials per relacionar-se.

– Reflexionar sobre la importància social i cultural de la Wikipèdia.

– Elaborar diferents tipus de missatges i documents publicitaris.

TEMA 7. ELS TRANSPORTS I EL TURISME

TERCER CURS– Conèixer els avantatges i els inconvenients dels diferents mitjans de transport terrestre, marítim i aeri.

– Indicar la funció dels diferents mitjans de transport.

– Interpretar gràfics i taules de dades sobre els transports i el turisme.

– Caracteritzar la revolució dels transports i el concepte de xarxes del transport.

– Comprendre l’impacte econòmic del turisme i les seves implicacions socials i culturals.

– Identificar i valorar aspectes negatius i positius del turisme.

– Localitzar geogràficament els principals nuclis turístics del món.

– Descriure el procés de transport i comercialització d’un producte agrari.

– Reflexionar sobre la utilitat de la taxa turística.

– Caracteritzar els transports i el turisme d’Espanya.

– Reflexionar i valorar els aspectes positius i negatius de l’aplicació de la taxa turística.

TEMA 8. LES ACTIVITATS COMERCIALS I ELS FLUXOS D’INTERCANVI

– Conèixer els elements que intervenen en les activitats comercials.

– Explicar les característiques del comerç interior i del comerç exterior, així com les diferències entre la balançacomercial i la balança de pagaments.

– Conèixer els grans blocs comercials del món.

– Explicar els diferents tipus de fluxos comercials que es produeixen a escala planetària.


– Comprendre què es el consum responsable i valorar les pautes de consum pròpies.

– Analitzar el deute extern i les seves repercussions sobre els països pobres.

– Caracteritzar el comerç interior i exterior a Espanya.

TEMA 9. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISI I IMPACTES

– Saber com ha evolucionat la relació entre societat i natura al llarg del temps i analitzar els factors que expliquen eldesenvolupament de la consciència ecològica.

– Conèixer la distribució desigual dels recursos naturals al món i el paper que desenvolupen les empreses multinacionalsen la seva explotació.

– Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic comara l’ús de recursos renovables.

– Reconèixer els agents responsables de la sobreexplotació de l’aigua i reflexionar sobre el consum desigual d’aigua entrepaïsos rics i països pobres.

– Explicar els fenòmens responsables de la contaminació de l’aigua, la contaminació atmosfèrica i la desforestació.

– Explicar les accions principals que es duen a terme en política ambiental i reconèixer la necessitat d’introduir novesmesures per assolir un desenvolupament sostenible.

– Identificar les noves formes de consum.

– Descriure les característiques i les problemàtiques dels paisatges humanitzats espanyols.

– Analitzar els parcs nacionals i els espais protegits d’Espanya.

TEMA 10. REPTES, CONFLICTES I DESIGUALTAT

– Analitzar les conseqüències de l’accés desigual a la riquesa en el món: fam, manca d’escolarització, augment de lesdiferències socials, etc.

– Reflexionar sobre les perspectives de futur de la societat globalitzada.

– Entendre la polarització entre el desenvolupament i el subdesenvolupament.

– Reconèixer la possibilitat de conviure en un món sense conflictes bèl·lics.

– Detallar les característiques d’un possible desenvolupament econòmic sostenible.

– Analitzar les raons per les quals hi ha desigualtat entre països rics i països pobres.

– Explicar com reduir la desigualtat entre països rics i països pobres.

– Descriure un país pobre: Burundi.

2

– Analitzar el comerç d’armes i les conseqüències i els impactes que té.

– Exposar la desigualtat de gènere a la feina.

– Analitzar la problemàtica dels refugiats.

TEMA 11. GEOGRAFIA FÍSICA, ECONÒMICA I POLÍTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

– Conèixer les característiques del relleu de la Comunitat Valenciana: el relleu, les planes i les costes.

– Descriure el clima i els rius de la Comunitat Valenciana.

– Reconèixer i localitzar el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.

– Indicar les activitats del sector primari de la Comunitat Valenciana.

– Identificar les activitats relacionades amb la mineria, l’energia i la indústria.

– Explicar la importància econòmica i social dels serveis i el turisme.

– Detallar les característiques del comerç i el transport a la Comunitat Valenciana.

Analitzar l’autonomia de la Comunitat Valenciana.

2.D.4. QUART CURS:

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

– Les causes de la crisi de l'Antic Règim.

– Les revolucions a Anglaterra i els EUA i els seus sistemes polítics parlamentaris.

– El pensament de la Il·lustració i el seu oposició a l'Antic Règim.

– La influència de la Revolució Francesa i la Il·lustració a Espanya.

– El Neoclassicisme i el Rococó com a reflex de la societat de l’època.

UNITAT 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS

– Les causes de la Revolució Francesa i el seu desenvolupament.

– El paper de la dona durant la Revolució Francesa i la rellevància d'Olympe de Gouges.

– La figura de Napoleó: el Consolat i l'Imperi.

– L'herència de la Revolució Francesa a nivell polític, econòmic i cultural.

– Els enfrontaments entre l'absolutisme, el liberalisme i el nacionalisme, i les seves conseqüències.

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

– Les causes i les conseqüències de la revolució industrial.

– La importància de la creació de la màquina de vapor per James Watt.

– El desenvolupament industrial i les seves repercussions.

– El triomf del capitalisme industrial i les seves conseqüències.

– El canvi social: la nova divisió de la societat i el naixement de nous moviments socials.

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

– La invasió napoleònica i la Guerra de la Independència. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

– L'obra artística de Goya i la plasmació de la crisi de l'Antic Règim.

– Els regnats de Ferran VII i Isabel II i les seves característiques.

– El conflicte entre absolutistes i liberals. Les guerres carlines i la gloriosa revolució.

– La Restauració borbònica.

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

– El caràcter d’èxit o fracàs de la revolució industrial a Espanya.

– Les conseqüències de la revolució industrial: el creixement demogràfic i econòmic.

– Els pilars de la industrialització espanyola.

– Els canvis socials derivats de la industrialització i el creixement del moviment obrer.

TERCER CURS– L'art del segle XIX a Espanya: neoclassicisme, romanticisme, realisme i modernisme.

UNITAT 6. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME

– Les causes de l’expansió imperialista.

– L'auge del capitalisme industrial.

– La repartició dels imperis colonials.

– Les conseqüències del colonialisme.

– La revolució artística, científica i tecnològica del canvi de segle XIX al XX.

UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

– Les causes i el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial.

– La consideració de la Primera Guerra Mundial com una “guerra total”.

– Les causes i el desenvolupament de la Revolució Russa.

– La situació d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

– El naixement de les avantguardes artístiques.

UNITAT 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES

– La situació durant el període d'entreguerres.

– La prosperitat i la crisi dels Estats Units: el crac de 1929.

– L'auge dels totalitarismes: Itàlia i Alemanya.

– La dictadura estalinista a la Unió Soviètica.

– L'art en el període d'entreguerres.

UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939)

– Les causes de la crisi del sistema de la Restauració.

– La dictadura de Primo de Rivera.

– La Segona República espanyola i les seves reformes.

– El context previ a la Guerra Civil: el Bienni Conservador i el Front Popular.

– La Guerra Civil: causes, desenvolupament i conseqüències.

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

– Les causes de la Segona Guerra Mundial i el seu desenvolupament.

– El concepte de “guerra total”: una guerra a tots els nivells.

– L'holocaust jueu.

– Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

– La fundació de l'ONU i la seva tasca.

UNITAT 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

– La divisió del món en dos blocs antagònics: els EUA i l'URSS.

– Els conflictes bèl·lics durant la Guerra Freda.

– La coexistència pacífica promoguda per Kennedy i Khrusxov.

– El procés de descolonització i la necessitat del neocolonialisme.

– Les causes del conflicte de l'Orient Pròxim.

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

– Les diferències entre el bloc comunista i el bloc capitalista a nivell social, econòmic, polític i artístic.

– Els orígens de la construcció de la Unió Europea.

– La prosperitat del món capitalista i la crisi energètica.

– L'Estat del benestar: funcions i fonaments.

2

– L’evolució del món soviètic i la seva posterior crisi.

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

– Les bases del règim franquista.

– La situació de postguerra a Espanya i el paper de les dones.

– El desarrollisme econòmic, el seu impacte en la societat espanyola i la seva posterior crisi.

– El destí dels opositors al franquisme.

– El franquisme a València.

UNITAT 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA

– La caiguda del franquisme després de la mort de Franco.

– La transició a la democràcia: la Constitució de 1978 i les mobilitzacions populars per la democratització del Règim.

– Els diferents governs de la democràcia, des del 1982 fins a l'actualitat.

– Les transformacions econòmiques, demogràfiques i socials a partir de 1985 i la seva crisi posterior.

– Els corrents artístics del segle XX a Espanya.

UNITAT 15. EL MÓN ACTUAL

– El final de la divisió del món en blocs i les seves conseqüències: la desintegració de l'URSS i l'auge dels EUA.

– La construcció de la Unió Europea i les seves polítiques.

– La crisi del 2008 com a crisi del model de benestar europeu.

– La inestabilitat del món actual, els conflictes del segle XXI i les seves víctimes.

– L'art en el món actual

DOSSIER

– La globalització: definició i conseqüències.

– La revolució tecnològica.

– Els riscos mediambientals i la necessitat d'un desenvolupament sostenible.

– Projecte TIC. La Terra: un planeta amenaçat.

3. COMPETÈNCIES

LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL CURRÍCULUM DE LA LOMQE

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmica icontinua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social iprofessional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències, que, pel seurol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

– Competència digital

– Aprendre a aprendre

– Competències socials i cíviques

– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

– Consciència i expressions culturals

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

TERCER CURSLa competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa en un context social i cultural

determinat.

És una competència complexa que inclou tant aspectes pròpiament lingüístics com socials, culturals i pràctics.

El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d’aplicació odimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica,ortogràfica i ortoèpica.

– El component pragmàtic-discursiu contempla les dimensions relacionades amb l’aplicació del llenguatge i els discursosen contextos comunicatius concrets.

– El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del món i la dimensió intercultural.

– El component estratègic se centra en el desenvolupament de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura,l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa.

– El component personal potència l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacciócomunicativa.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

a) La competència matemàtica.

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure,interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència exigeix coneixements sobre:

– Els nombres, les mesures i les estructures.

– Les operacions i les representacions matemàtiques.

– La comprensió dels termes i els conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’aplicació de les eines i els coneixements matemàtics a diferents contextos personals, socials, professionals icientífics.

– La realització de judicis fundats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L’anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d’expressions algebraiques .

Aquests coneixements i destreses s’articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relacionades amb els nombres,l’àlgebra, la geometria i l’estadística:

– La quantitat se centra en la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats delmón.

– L’espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com ara propietats i posicions d’objectes odescodificació d’informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en les relacions entre els objectes i les circumstàncies en què aquests objectess’interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés deresolució de problemes.

b) Les competències bàsiques en ciència i tecnologia

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic, tot propiciant:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d’accions que afavoreixen la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques.

Els àmbits que cal abordar per a adquirir les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conéixer per preservar-los i perevitar-ne el deteriorament.

2

– Sistemes de la Terra i de l’espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l’origen de l’univers ide la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l’aplicació dels coneixements científics als usos quotidiansd’instruments, màquines i eines.

COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir-ne l’ús en l’entorn laboral, potenciar l’aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per a assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competència s’articula al voltant dels àmbits següents:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon il’ús de motors de recerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets deprogramari de comunicació.

– La creació de continguts, centrant-se en l’ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) iprogrames/aplicacions per a crear continguts.

– La seguretat, que implica conéixer els riscos associats a l’ús de les tecnologies o de recursos en línia i lesestratègies o actituds adequades per a evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l’ús de dispositius digitals per a resoldre problemes i la identificació de fonts per abuscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència per aprendre a aprendre es caracteritza per l’habilitat a l’hora d’iniciar l’aprenentatge, organitzar-lo ipersistir-hi.

És una competència fonamental per facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida i s’articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se a aprendre, que depén de la curiositat i la consciència de la necessitat d’aprendre del’alumnat.

– L’organització i la gestió de l’aprenentatge, que demana conéixer i controlar els processos d’aprenentatge propis enla realització de les tasques d’aprenentatge.

Al seu torn, l’organització i la gestió de l’aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència peraprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l’aprenentatge: què se saben i què desconeixen, i el coneixement dedisciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L’adquisició de destreses d’autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d’estratègies de planificació,revisió i avaluació.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES

a) La competència social

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu pel que fa a la salut, tant física com mental, i al’estil de vida saludable que l’afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l’alumnat i s’articula a través de:

– Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos dediferents societats i entorns.

– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.

– El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats europees.

b) La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE ialtres declaracions internacionals.

TERCER CURS– L’aplicació d’aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.

– La identificació dels esdeveniments contemporanis més destacats i la comprensió de processos socials i culturals dela societat actual.

La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’habilitat per interactuar eficaçment en l’àmbit públic i per manifestar solidaritat i interés per a resoldre elsproblemes que afecten la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l’àmbit mediat iimmediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional i europeu i, en particular, per mitjà de l’exercici del vot i del’activitat social i cívica.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a laqual cosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació en la qual s’ha d’intervindre o que s’ha de resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatd’assolir l’objectiu previst.

Aquests objectius s’assoleixen, en la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, a través dels àmbits següents:

– La capacitat creadora i d’innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l’autoconeixement,l’autonomia, l’esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com la planificació, la gestió i la presa dedecisions o la resolució de problemes.

– La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les pròpies responsabilitats.

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competència en Consciència i expressions culturals s’articula al voltant dels aspectes següents:

– Conéixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d’enriquiment personal i com a part delpatrimoni dels pobles.

– Desenvolupar la pròpia capacitat estètica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades ambdiferents codis artístics i culturals.

Aquests aspectes de la competència en Consciència i expressions culturals es desenvolupen a través de:

– El coneixement de gèneres, estils, tècniques i llenguatges artístics.

– El desenvolupament de la capacitat i el interés per expressar-se i per comunicar idees.

– La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació.

– El interés per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l’entorn.

– La capacitat d’esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

PRIMER CURS

3.A.1. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LAS COMPETÈNCIES CLAU EN EL PRIMER CURS DE L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Història en el primer curs de l'ESO se centrarà en el desenvolupament dels següentsobjectius competencials per a cada una de les competències:

1. Competències socials i cíviques

Comprendre el concepte de temps històric.

Identificar la relació multicausal d'un fet històric i les seves conseqüències.

Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Prehistòria i l’Edat Antiga.

2

Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i transformacions.

Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

Comprendre els valors democràtics.

2. Consciència i expressions culturals

Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans.

Reconèixer els diferents estils de l'art medieval i modern i els valors estètics que expressen.

Analitzar obres d'art de manera tècnica i identificar el context històric que explica la seva aparició.

Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.

3. Comunicació lingüística

Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís.

Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació.

Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia.

Defendre el punto de vista personal amb arguments coherents i pertinents.

Elaborar definicions dels conceptes estudiants. utilitzant la terminología més adequada en cada cas.

4. Competència digital

Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.

Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu.

Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.

Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca i elprocessament de la informació.

5. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Interpretar escales numériques i gràfiques.

Analitzar i comprendre les dades quantitatius recollits en taules, gràfics i diagrames.

Fer càlculs matemàtics senzills per comparar dimensions, calcular distàncies i diferències horàries.

Conèixer les característiques de l'espai físic en el qual es desenvolupen la vida i l'activitat humana.

Conèixer els diferents usos de l'espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

Elaborar i interpretar eixos cronològics.

Identificar i localitzar els àmbits polítics, econòmics i culturals en què s'emmarquen els esdeveniments de laPrehistòria i l'Edat Antiga.

6. Aprendre a aprendre

Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de lesaccions individuals i/o socials.

Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar les seves conseqüències.

Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc.

Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.

Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i l’actualització permanent.

7. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Assumir responsabilitats i prendre decisions en relació amb la planificació del procés de resolució de les activitatsproposades.

Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat.

Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats.

Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzarautoavaluacions del propi treball.

SEGON CURS

3.A.2. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL SEGON CURS DE L'ESO

TERCER CURSL'aprenentatge de la Geografia i Història en el segon curs de l'ESO se centrarà en el desenvolupament dels següentsobjectius competencials per a cada una de les competències:


Comprendre el concepte de temps històric.

Identificar la relació multicausal d'un fet històric i les seves conseqüències.

Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i transformacions.

Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes del passat.

Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.


Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans.

Reconèixer els diferents estils de l'art medieval i modern i els valors estètics que expressen.

Analitzar obres d'art de manera tècnica i identificar el context històric que explica la seva aparició.

Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.


Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís.

Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia.

Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació.

Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.


Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.

Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu.

Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.

Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca i el processament de lainformació.


Elaborar i interpretar eixos cronològics.

Analitzar i comprendre les dades quantitatius recollits en taules, gràfics i diagrames.

Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives.

Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i culturals en els quals s'emmarquen els esdeveniments de l'edatmitjana i l'edat moderna.

Conèixer els diferents usos de l'espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.


Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accionsindividuals i/o socials.

Buscar explicacions multi-causals per comprendre els fenòmens socials i avaluar les seves conseqüències.

Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc.

Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.

Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i l’actualització permanent.


Assumir responsabilitats i prendre decisions en relació amb la planificació del procés de resolució de les activitatsproposades.

Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat.

Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats.

Auto-regular el propi aprenentatge: prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzarautoavaluacions del propi treball.

TERCER CURS

2

3.A.3. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN el TERCER CURS de L'ESO

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I COMPETÈNCIES CLAU

● DESCRIPTORS

BLOC 1: ESTÀND. D’APRENENTATGE I COMPET. CLAU BLOC 1: DESCRIPTORS

Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques. C. Digital.

Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu espanyol, europeu i mundial. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Descriu les diferents unitats de relleu amb ajuda del mapa físic d’Espanya. C. Digital.

Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d’Espanya. C. Digital.

Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia- C. Digital - C. Lingüística.

Localitza al mapa les unitats i els elements principals del relleu europeu. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d’Europa. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Elabora climogrames i mapes que situïn els climes del món i en els quals es reflecteixin els elements mésimportants. C. Aprendre a Aprendre.

Explica les característiques fonamentals dels paisatges i les zones climàtiques de la Terra. C. Socials i Cíviques.Explica quin tipus d’imatges podem prendre de la Terra. P. 003 Act. 02

Situa i localitza punts geogràfics mitjançant un SIG i traça diferents recorreguts, planificant rutes, temps i organitzant les visites. P. 005 Act. 03

Identifica i localitza les principals serralades i rius del continent americà a partir de l’observació d’un planisferi. P. 009 Act. 01

Descriu, a partir de l’observació d’un mapa físic, les característiques del relleu insular espanyol i assenyala elsarxipèlags i les illes que el configuren. P. 013 Act. 05

Reconeix les principals unitats del relleu espanyol i identifica la seva disposició a partir de l’observació del SistemaIbèric i la Meseta. P. 013 Act. 03

Elabora un text explicatiu detallat descrivint les principals característiques del litoral espanyol, les seves costes iels seus accidents geogràfics. P. 015 Act. 01

Identifica els tipus de paisatges d’Espanya a partir de l’observació d’un mapa. P. 020 Act. 05

Redacta un text descrivint com incideix la latitud en la configuració de les diferents zones climàtiques i els diferentspaisatges del sud i del nord d’Espanya. P. 020 Act. 04

Identifica i localitza les principals penínsules, arxipiélags i illes del continent europeu a partir de l’observació d’unplanisferi. P. 011 Act. 03

Fa recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests problemes. C. Digital - C. Lingüística. Es documenta sobre alguna cimera internacional dedicada a solucionar algun problema mediambiental. P. 085 Act. 04

TERCER CURSInvestiga si al centre escolar s’hi porten a terme activitats d’educació ambiental, les explica i les descriu. P.085 Act.07

Fa recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals, i localitza pàgines irecursos web directament relacionats amb aquest tema. C. Digital - C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia - Sentitd’Iniciativa i Esperit Emprenedor. Busca informació sobre l’impacte ambiental de la mineria a cel obert in’elabora un informe. P. 093 Act. 07

Indica quins són els inconvenients que presenten les fonts d’energia tradicionals i les analitza. P. 095 Act. 05

Reconeix la informació continguda a les factures de la llum, la interpreta i n’extreu conclusions. P. 104 Act. 00Aprèn a...

BLOC 2: ESTÀND. D’APRENENTATGE I COMPET. CLAU

Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies, illes.C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia - C. Aprendre a Aprendre - C. Lingüística - C. Digital.

Diferencia aspectes concrets i la seva interrelació dins d’un sistema econòmic. C. Lingüística.

Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis a escala internacional utilitzant mapes temàtics i gràfics en elsquals es reflecteixen les línies d’intercanvi. C. Aprendre a Aprendre - C. Digital - C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia- C. Lingüística.

Elabora un informe sobre les mesures per mirar de superar les situacions de pobresa. C. Aprendre a Aprendre -C. Socials i Cíviques.

Assenyala àrees de conflicte bèl·lic al mapamundi i les relaciona amb factors econòmics i polítics. C. Digital - C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Defineix què és un estat i explica quin paper desenvolupen les fronteres als estats. P. 027 Act. 04

Raona per quq certs territoris d’un estat poden gaudir d’una certa autonomia. P. 027 Act. 05

Busca informació sobre quan es va aprovar cada un dels estatuts de les comunitats autònomes d’Espanya. P. 033Act. 01

Explica què són els municipis i detalla quines són les competències que té un ajuntament. P. 033 Act. 03

Relaciona la descentralització del poder a Espanya amb l’acostament de les decisions polítiques als ciutadans. P.035 Act. 07

Indica els avantatges que té el desenvolupament d’un mercat comú europeu i explica com ha repercutit enl’economia europea la circulació de l’euro. P. 037 Act. 02

Explicar per què les relacions internacionals tendeixen al multilateralisme. P. 029 Act. 01

Busca informació sobre la Xina i explica la seva importància en el panorama polític i econòmic del món. P. 029Act. 02

Cita les àrees econòmicament més desenvolupades i les localitza al continent corresponent. P. 029 Act. 03

Explica quq és l’ONU, en cita els objectius bàsics i consulta l’enllaç de Tiching per elaborar un organigrama. P.031 Act. 01

Tria una de les comissions del Parlament Europeu i busca informació a internet sobre els aspectes que tracta. P.037 Act. 03

Compara dos mapes polítics d’Europa, analitza l’evolució de les seves fronteres i extreu les seves pròpiesconclusions. P. 040 Act. 00 Aprèn a…

Explica amb quina finalitat es van crear les ONG. P. 039 Act. 02

Participa en un debat en el qual es valora el paper de les ONG i del FSM en la resolució dels grans problemes delmón. P. 039 Act. 08

Opina sobre la posició de les ONG com a lobbys o grups de pressió. P. 039 Act. 09

3

Indica a quins continents se situen els països pobres i els països oblidats. P. 029 Act. 05

Observa un planisferi sobre el grau de democràcia i de llibertat política i busca informació a internet per comen-tar el mapa. P. 041 Act. 01

Elabora una presentació digital en la qual analitza la informació sobre un estat no democràtic. P. 042 Act. 05

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Aprendre a Aprendre - C. Socials i Cíviques - C. Mate-màtica, Ciències i Tecnologia.

Diferencia aspectes concrets i la seva interrelació dins d’un sistema econòmic. C. Lingüística - C. Matemàtica,Ciències i Tecnologia - C. Aprendre a Aprendre - Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor - C. Digital - C. Socials iCíviques.

Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau relacionats aquest terme. C. Aprendre a Aprendre - C. Digital.

Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau de desenvolupament que mostrenaquestes dades. C. Digital - Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Elabora gràfics de diferents tipus (linials, de barres i de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica i demogràfica de països o àrees geogràfiques a partir de les dades triades. Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor. Estableix amb claredat la característica fonamental del sector primari i la del sector secundari. P. 051 Act. 06

Elabora un text explicatiu detallat descrivint les característiques principals del sector quaternari. P. 051 Act. 08 Indica els

productes del sector primari a la UE, el seu pes i els reptes actuals. P. 055 Act. 01

Assenyala els sectors destacats de la indústria pesada i de la indústria lleugera a la UE, així com els productesexportats i importats, i explica l’afectació de la crisi en el sector. P. 055 Act. 02

Analitza l’evolució del VAB dels diferents sectors econòmics a la UE i a Espanya. P. 055 Act. 04

Descriu de manera breu i concisa en que consisteix l’activitat econòmica. P. 047 Act. 05

Reconeix i descriu les fases per les quals passa un producte en el seu procés econòmic. P. 047 Act. 08

Redacta una explicació en la qual descriu la relació que hi ha entre els recursos naturals i els béns de consum. P. 047

Act. 09

Explica què són els agents econòmics i també indica quins són els principals agents d’una economia. P. 049 Act. 01

Estableix amb claredat la característica fonamental que defineix l’economia de subsistència. P. 053 Act. 05

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Lingüística - C. Aprendre a Aprendre - C. Digital - C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Resumeix elements que diferencien allò urbà i allò rural a Europa. C. Lingüística.

Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau relacionats. C. Aprendre a Aprendre - C. LingüísticaSentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Situa al mapa les principals zones de producció de cereals i les masses boscoses més importants del món. C.Aprendre a Aprendre - C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Traça en un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari des de la recol·lecció fins al consum. Sentitd’iniciativa i esperit emprenedor.

Elabora un informe sobre les mesures per mirar de superar les situacions de pobresa. C. Lingüística. Descriu demanera breu i concisa en que consisteix l’agricultura. P. 068 Act. 01

Estableix relacions entre les zones climàtiques i la ramaderia que s’hi practica. P. 075 Act. 03

Descriu una serie de paisatges agraris a partir de l’observació d’un seguit de fotografies. P. 071 Act. 02

Determina quins són els països que desembarquen més captures i on pesquen les seves flotes. P. 077 Act. 02

Indica quants tipus de paisatges agraris es distingeixen a Espanya i a quins llocs es localitzen. P. 083 Act. 01

TERCER CURS

Elabora una taula on es resumeixen les característiques principals dels diferents paisatges agraris d’Espanya. P.

083 Act. 02 Explica què és el que entenem per població rural. P. 071 Act. 03

Explica què és la sobirania alimentària i raona per què és important per al sector agrícola dels països. P. 068 Act. 05

Indica en un mapa a quines zones del món es troben les àrees sobreexplotades de pesca. P. 077 Act. 06Compara paisatges humanitzats espanyols segons la seva activitat econòmica. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia - C. Aprendre aAprendre - C. Lingüística.

Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau relacionats. C. Digital - C. Matemàtica, Ciències iTecnologia - Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals del món. C. Digital - C. Matemàtica,Ciències i Tecnologia.

Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia del món. C. Digital - C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Identifica i anomena diverses energies alternatives. C. Digital - C. Lingüística - C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Valora l’impacte humà negatiu que generen les pedreres i les graveres. P. 101 Act. 01

Indica quines són les conseqüències negatives per al medi ambient que provoquen els residus urbans i industrials. P. 101Act. 02

Relaciona els tres gràfics referents a la construcció i elabora una síntesi sobre el tema a tall de conclusió. P. 099 Act. 04

Raona quin pes té el sector de la construcció en l’economia d’un país. P. 099 Act. 09

Assenyala quines activitats generen residus nuclears. P. 103 Act. 01

Busca informació sobre la gestió que es du a terme al municipi amb la matèria orgànica i elabora un cartell sobre elsbeneficis de la biomassa. P. 106 Act. 03

Localitza en un mapa els vint-i-cinc municipis més afectats pel boom immobiliari al litoral espanyol i l’acompanya amb imatges. P. 106 Act. 04

S’informa d’algun problema mediambiental de la seva Comunitat Autònoma i reflexiona sobre la relació entre allòlocal i allò global. P. 106 Act. 05

Comprova si els països industrialitzats tenen mines de bauxita i on la compren. P. 093 Act. 02

Compara paisatges humanitzats espanyols segons la se-va activitat econòmica. C. Lingüística.

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Lingüística - C. Digital - Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Diferencia aspectes concrets i la seva interrelació dins d’un sistema econòmic. C. Digital - C. Aprendre a Aprendre- Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Localitza en un mapa, a través de símbols i de la llegenda adequats, els països més industrialitzats del món. C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Descriu el funcionament dels intercanvis a escala internacional utilitzant mapes i gràfics en què es reflecteixen els intercanvis. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia - Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Elabora un informe sobre les mesures per mirar de superar les situacions de pobresa. C. Aprendre a Aprendre - C. Lingüística- Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor. Enumera els principals avantatges i inconvenients de viu-re a prop d’un complex petroquímic. P. 125 Act. 04

Indica quins són els principals elements del procés industrial i els defineix. P. 111 Act. 05

Defineix què és el concepte de capital. P. 111 Act. 06

Descobreix a internet quines són les vint-i-cinc principals empreses dedicades a la biotecnologia que tenen una seu aEspanya i les localitza en un mapa. P. 127 Act. 01

3

Elabora una llista amb tots els productes que contenen components electrònics del seu entorn i els geolocalitza en unmapa. P . 127 Act. 02

Descriu quin paper desenvolupa la publicitat en el procés industrial. P. 115 Act. 04

Selecciona tres característiques d’una multinacional i dóna raons de la seva tria. P. 121 Act. 01

Busca informació i descriu les característiques perquè un centre de distribució i logística siga eficient i competitiu. P. 121 Act. 03

Indica els avantatges i els inconvenients que suposen els processos de deslocalització tot comentant breument el mapa. P. 117Act. 01

Localitza on es concentra la indústria a Espanya i explica per que s’afirma que la localització de la indústria espanyola ésmolt irregular i amb desequilibris territorials. P. 119 Act. 01

Localitza en un mapa d’Espanya els deu complexos petroquímics que hi ha. P. 125 Act. 01

Identifica quins són els factors tradicionals que intervenen en la localització industrial. P. 117 Act. 02

Interpreta gràfiques, mapes i taules sobre els sectors econòmics i l’activitat econòmica. C. Matemàtica, Ciències iTecnologia - C. Lingüística - Digital.

Fa una lectura reflexiva de diferents textos relacionats amb l’activitat econòmica al món actual. C Lingüística -Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

Identifica i descriu els sectors econòmics i les seves característiques principals. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia -Socials i cíviques.

Reconeix i descriu els elements i els aspectes clau per al desenvolupament de les activitats econòmiques. C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia - Socials i cíviques.

Descriu les activitats i els sectors econòmics a Espanya, la seva situació actual i la seva evolució en la històriarecent. C. Lingüística.

Reflexiona sobre l’impacte de la globalització en l’organització econòmica, social i cultural al món i al’entorn. C. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Analitza un gràfic sobre la despesa interna en I+D a Espanya. P.141 Act. 01.

Observa i interpreta un gràfic sobre la població ocupada a Espanya per sectors econòmics. P. 146 Act. 03. Busca, llegeix i

interpreta informació a internet sobre el sincrotró. P. 141 Act. 03. Llegeix un text i fa un comentari de text pautat sobre

l’obsolescència programada. P. 144 Act. Aprèn a…

Caracteritza que és el sector terciari i les activitats que s’hi inclouen. P. 133 Act. 06.

Explica la idea de revolució del terciari i ho relaciona amb el desenvolupament dels serveis. P. 133 Act. 08. Descriu els

principals trets de les activitats del sector terciari. P. 135 Act. 03.

Classifica en un esquema les activitats del sector terciari. P. 135 Act. 04.

Explica la importància de la investigació i el seu impacte positiu sobre el desenvolupament econòmic. P. 139 Act. 06.

Descriu les implicacions econòmiques i socials del desenvolupament de l’I+D. P. 141 Act. 06.

Caracteritza el desenvolupament de les activitats terciàries a Espanya a partir de l’anàlisi d’un gràfic. P. 133 Act. 04.

Amplia coneixements sobre el sector serveis a Espanya partir de la consulta a una pàgina web. P. 133, @Amplia a la xarxa…

Reflexiona sobre l’impacte de la crisi econòmica actual en el desenvolupament de la sanitat a Espanya. P. 135 Act. 01.

Identifica i descriu els aspectes positius i negatius que presenta l’Espanya actual. P. 135 Act. 02.

Busca informació i elabora un informe sobre la situació de l’Educació al seu municipi. P. 135 Act. 06.

Reflexiona sobre els inconvenients de la difusió de l’estil de vida occidental al món. P. 137 Act. 02.

Valora de manera reflexiva la influència dels mitjans de comunicació en la pròpia vida. P. 137 Act. 12.

TERCER CURS

Medita sobre la influència de les xarxes socials virtuals i n’assenyala dos exemples il·lustratius. P. 143 Act. 01. Identifica

aspectes positius i possibles inconvenients de l’ús de les xarxes socials. P. 143 Act. 03, 04.

Identifica en un mapa els principals focus emissors del turisme internacional. P. 155, Act. 02.

S’ajuda d’un mapa per descriure les fases que ha seguit algun producte agrari des del seu origen fins al supermercat.P. 159, Act. 02.

Interpreta i comenta un mapa de la xarxa de transports d’Espanya. P. 157, Act. 01.

Analitza un gràfic sobre l’evolució del transport de mercaderies a Espanya. P. 164, Act. 03.

Explica i diferencia què són els mitjans de transport i les infraestructures viàries. P. 151, Act. 05.

Enumera i explica amb detall les funcions del transport. P. 153, Act. 06.

Descriu la importància de l’activitat turística per a l’economia d’un país. P. 155, Act. 09.

Elabora una llista de llocs de treball directe i indirecte que crea el turisme. P. 157, Act. 04.

Identifica els aspectes positius que es deriven de l’arribada de turistes a un país. P. 161, Act. 01.

Descriu l’evolució del transport aeri a Espanya entre els anys 2000 i 2013. P. 151, Act. 04.

Compara l’evolució del transport ferroviari i per carretera a Espanya. P. 153, Act. 04.

Explica per quq el turisme de creuers s’està convertint en un motor econòmic per a Espanya. P. 157, Act. 03.

Elabora un informe breu analitzant l’oferta turística del seu municipi. P. 157, Act. 05.

Elabora i comenta un mapa sobre les línies d’alta velocitat espanyola. P. 163, Act. 01.

3.A.4. QUART CURS

3.A.4. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL QUART CURS DE L'ESO


La competència en comunicació lingüística és el resultat de l'acció comunicativa en un context social i culturaldeterminat.


El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d'aplicació o dimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica,ortogràfica i ortològica.

– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicació del llenguatge i els discursosen contextos comunicatius concrets.


– El component estratègic se centra en el desenvolupaments de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura,l'escriptura, la parla, l'escolta i la conversa.

– El component personal potencia l'actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacciócomunicativa.


a) La competència matemàtica

La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure,interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència requereix coneixements sobre:



3

– La comprensió dels termes i conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'aplicació de les eines i coneixements matemàtics en diferents contextos personals, socials, professionals ocientífics.

– La realització de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L'anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d'expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s'articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relatives als nombres, l'àlgebra, lageometria i l'estadística:


– L'espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com propietats, posicions d'objectes odescodificació d'informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstàncies en què aquests s'interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l'anàlisi matemàtic present en diferents moments del procés deresolució de problemes.


Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic que afavoreix:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d'accions tendents a la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l'aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques.

Els àmbits que han d’abordar-se per a l'adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

– Sistemes físics que estan associats al comportament de les substàncies en l'àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d'una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los ievitar el seu deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l'origen de l'univers i dela Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l'aplicació dels sabers científics als usos quotidians d'instruments,màquines i eines.


La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorirel seu ús a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competència s'articula al voltant dels següents àmbits:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon il'ús de motors de recerca.

– La comunicació, mitjançant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets desoftware de comunicació

– La creació de contingut, centrat en l'ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes o aplicacionsper crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscos associats a l'ús de les tecnologies o de recursos online i les estratègieso actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l'ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts perbuscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.

És una competència fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:

TERCER CURS– La capacitat per motivar-se per aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d'aprendre de

l'alumnat.

– L'organització i gestió de l'aprenentatge, que requereix conèixer i controlar els propis processos d'aprenentatge en larealització de les tasques d'aprenentatge.

Al seu torn, l'organització i gestió de l'aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència peraprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l'aprenentatge: què se sap o desconeix i el coneixement dedisciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L'adquisició de destreses d'autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d'estratègies de planificació,revisió i avaluació.



La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu en relació amb la salut, tant física com mental, i al'estil de vida saludable que l'afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l'alumnat i s'articula a través de:


– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.



La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta, al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea i altres declaracions internacionals.

– L'aplicació d'aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.


La competència cívica comporta, també, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'habilitat per interactuar eficaçment en l'àmbit públic i per manifestar solidaritat i interès per resoldre elsproblemes que afectin a la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l'àmbit mediat iimmediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional o europeu i, en particular, mitjançant l'exercici del vot i del'activitat social i cívica.

SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a la qualcosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació a intervenir o resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatd'assolir l'objectiu previst.

Aquests fins s'assoleixen en la competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a través dels següents àmbits:

– La capacitat creadora i d'innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement,l'autonomia, l'esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificació, la gestió i presa dedecisions o la resolució de problemes.

– La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.

3

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, especialment en tot allò que fa referència a l'assumpció de les pròpiesresponsabilitats.


La competència en consciència i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a part delpatrimoni dels pobles.


Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a través de:


– El desenvolupament de la capacitat i interès per expressar-se i comunicar idees.


– L'interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de la comunitat.

– La capacitat d'esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

4. CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

(El document Proposta curricular figura en el Departament de Geografia i Història).

4.1. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL PRIMER CURS. GEOGRAFIA I

HISTÒRIA

CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: PRIMER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentage de Geografia i Història

CONTINGUTS CRITERIS DE AVALUACIÓ I ESTÀNDARS D’APRENENTATGE

Estratègies per a definir problemes i for-mular preguntes o hipòtesis sobre les causes i conseqüències, i el significat de les transformacions socials i espa-cials.

Estratègies per a l'elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històrics i geogràfics.

Aportació de solucions originals als pro-blemes relatius a fets històrics i geo-gràfics.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució

BL1.1. Planificar la realització d'una indagació individual amb la guia del do-cent sobre les causes i conseqüències de fets i processos històrics i geogràfi-cs corresponents a aquest nivell mitjançant la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d'accions que facilite la selecció d'informació i recursos a partir de fonts diverses, l'es-timació del temps necessari i l'organització del treball individual i grupal.

1.1.1 Fa treballs i presentacions a nivell individual i grupal que suposen la cer-ca, selecció i organització de textos de caràcter geogràfic, social i històric.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d'acord amb uns objec-tius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i dis-continus usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mi-tjans (biblioteques, Internet, museus, eixides de camp) i aplicar estratègies, concordes al seu nivell, de cerca, registre, selecció i organització de la infor-

TERCER CURS

de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d'oportunitats i riscos.

Avaluació de processos i resultats. Valo-ració de l'error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtin-dre i registrar informació sobre fets històrics i geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llen-guatges (verbal, audiovisual, cartogrà-fic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mi-tjans com a ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.

Ús crític de cercadors en Internet: consi-deració de la qualitat, fiabilitat i biaix de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d'infor-mació. Procediments de citació de fon-ts.

Ús d'estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatiussobre temes històrics i geogràfics.

Ús de diversos procediments per a la cla-ssificació, organització, anàlisi i repre-sentació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esque-mes, mapes conceptuals, mapes temà-tics o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, climogrames, etc.) i de la informació proporcionada per sistemes d'informació geogràfica.

Ús de procediments d'anàlisis de diversosdocuments per a establir compara-cions, identificar els canvis i continuï-tats, les relacions de causalitat entre di-versos fets històrics i per a explicar la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

Ús d'eines TIC per a organitzar (marca-dors socials, fulls de càlcul), interpre-tar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, mapes temà-tics, gràfiques, blog, Wiki, web, pre-sentació de diapositives, murals, pòs-ters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Ús d'entorns d'aprenentatge col·laboratiu.

Habilitats de comunicació pròpies del seunivell.

Assumpció de diferents rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabili-tat.

Tècniques d'escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.

mació.

1.2.1. Utilitza la Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Internet, blogs, xarxes socials…) per a elaborar treballs amb la terminologia adequa-da als temes tractats..

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació mitjançant la seua repre-sentació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesis de conclusions i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió, simultaneïtat i duració i en un context geogràfic.

1.3.1 Analitza informacions relacionades amb l'àrea i maneja imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les Tecnologies de la Informació i la Comunica-ció

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d'aprenentatge i els seus resultats mitjançant textos corresponents a diversos gèneres, complir els re-quisits formals, l'adequació, la coherència i la correcció gramatical correspo-nent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus co-neixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discrimina-tori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

1.4.1. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per a elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

BL1.5. Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmaga-tzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i in-terpretar-los compartint aquesta informació en entorns virtuals d'aprenenta-tge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

1.5.1 Investiga sobre diferents estratègies de cerca, comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

BL1.6. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assu-mint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzarel diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

1.6.1. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb l'àrea, que manifesten la comprensió de textos orals i/o escrits.

1.6.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta res-ponsabilitats

BL1.7. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a em-prendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i febleses, mostrar curiositat i interés durant el seu desenvolupament i actuar amb flexi-bilitat buscant solucions alternatives.

1.7.1. Utilitza estratègies per a fer treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes

BL1.8. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i destreses històri-ques i geogràfiques que contribueixen al desenvolupament de les competèn-cies que es demanden per a continuar en estudis posteriors tant de caràcter acadèmic com professional i relacionar aquestes competències amb les pro-fessions on s'usen.

1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d'una societat. Projecta a nivell professional les competències adquirides.

3

Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatges cooperatiu.

Imaginació i creativitat.

Autoconeixement. Valoració de fortalesesi febleses. Autoconcepte positiu. *Pro-actividad.

Autoregulació d'emocions, control d'an-sietat i incertesa i capacitat d'automoti-vació. Resiliència, superar obstacles i fracassos.

Perseverança, flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.

Estratègies de pensament: pensament al-ternatiu, causal i *consecuencial, mi-tjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

Sentit crític i de la responsabilitat.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El medi físic

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARS D’APRENENTATGE

La Terra, un planeta habitable, en el Sis-tema Solar. Factors que ho fa possible:la seua posició en el sistema solar, els moviments de la Terra i els seus efec-tes en la vida dels éssers humans, la seua forma i la seua grandària.

El problema de la representació de la Te-rra: les projeccions cartogràfiques (*Mercator, *Peters, etc.).

El mapa com a eina bàsica del treball geogràfic: estratègies de lectura i inter-pretació de la informació cartogràfica proporcionada per diversos documentscartogràfics (plans, croquis, mapes, etc.) i sistemes d'informació geogràfi-ca; ús de tècniques del treball cartogrà-fic: l'ús de l'escala, de la xarxa de co-ordenades geogràfiques (latitud i lon-gitud) i de l'orientació.

El medi físic del planeta: la importància de l'atmosfera, la litosfera, la hidrosfe-ra i la biosfera per als éssers humans.

Els principals espais naturals del planeta: la diversitat de paisatges com a síntesisde la interrelació entre els diferents components bàsics: el relleu (estructu-res i formes), la hidrografia i el clima (elements i zones bioclimàtiques).

Distribució i característiques dels princi-pals espais naturals a Espanya, Europa i en el món.

Els riscos naturals en la Comunitat Valen-ciana, a Espanya i en el món, i la seua de-sigual incidència social i econòmica en les zones afectades atenent el diferent ni-

BL2.1. Reconéixer les característiques específiques del nostre planeta i argu-mentar com algunes d'elles són decisives per a fer possible el desenvolupa-ment de la vida humana en la Terra.

2.1.1. Defineix els moviments de translació i rotació, l'eix de gir i els pols geo-gràfics, i les teories relatives a l'origen de l'Univers.

BL2.2. Evidenciar la dificultat de representar l'esfericitat de la Terra en un pla i demostrar amb exemples com això afecta a la distorsió de formes i superfí-cies dels continents representats en planisferis de diferents projeccions i al traçat de la xarxa de coordenades geogràfiques per a facilitar l'ús crític de la cartografia.

2.2.1. Compara una projecció de *Mercator amb una de *Peters.

BL2.3. Descriure la informació proporcionada per diversos documents carto-gràfics a partir de guies d'anàlisis i utilitzar diverses tècniques de treball car-togràfic per a facilitar el maneig dels mapes com a font d'informació geogrà-fica i situar-se en l'espai.

2.3.1. Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions.

2.3.2. Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta de simi-lars hores.

2.3.3. Localitza un punt geogràfic en un planisferi i distingeix els hemisferis de la Terra i els seus principals característiques.

2.3.4. Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coorde-nades geogràfiques.

BL2.4. Descriure la distribució de terres i mars en el planeta i els tipus de relleuterrestre, i reconéixer els fets geogràfics més rellevants del medi físic (unita-ts del relleu, hidrografia, grans conjunts climàtics i formacions vegetals) d'Espanya, d'Europa i del món per a concretar visualment l'espai terrestre i situar-se en ell.

2.4.1. Enumera i descriu les formes del relleu que configuren la superfície te-rrestre i el fons oceànic.

2.4.2. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol.

2.4.3. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic mundial.

2.4.4. Descriu el medi físic utilitzant altimetries i gràfics.

2.4.5. Explica les característiques dels diferents cossos d'aigua i els diferencia.

2.4.6. Descriu les diferents unitats de relleu amb ajuda del mapa físic d'Espan-

TERCER CURS

vell de desenvolupament humà. ya.

2.4.7. Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d'Espanya.

2.4.8. Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges.

2.4.9. Analitza i descriu el temps meteorològic i el clima d'Espanya a partir de mapes i dades estadístiques.

2.4.10. Explica les característiques del relleu europeu.

2.4.11 Localitza en el mapa les principals unitats i elements del relleu europeu.

2.4.12. Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d'Europa.

2.4.13. Coneix i descriu els factors climàtics i els elements del temps.

2.4.14. Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent.

2.4.15. Explica les característiques fonamentals dels paisatges de climes tempe-rats.

2.4.16. Indica les principals particularitats dels paisatges de climes extrems.

BL2.5. Analitzar el funcionament del medi físic del planeta com a resultat de lainterrelació dels diversos elements del medi físic i explicar com aquesta afa-voreix el desenvolupament de la vida terrestre.

2.5.1. Descriu els factors formadors i modeladors dels paisatges naturals i hu-manitzats.

BL2.6. Descriure la distribució espacial i les característiques dels grans espais naturals a Espanya, a Europa i en el món i exemplificar la influència d'aquests espais naturals sobre les accions humanes a partir de l'anàlisi de fonts.

2.6.1. Localitza en un mapa físic mundial els principals elements i referències físiques: mars i oceans, continents, illes i arxipèlags més importants, a més dels rius i les principals cadenes muntanyenques.

BL2.7. Comparar espais geogràfics de diferent magnitud resultants de la inte-racció entre el medi físic i els grups socials i constatar la seua diversitat ma-nifesta en la seua varietat paisatgística amb l'ajuda de l'observació d'imatges i l'organització de la informació mitjançant taules o altres formes gràfiques.

2.7.1 Identifica les principals característiques de les grans zones climàtiques de la Terra.

2.7.2. Elabora climogrames i mapes que situen els climes del món en els quals reflectisquen els elements més importants.

BL2.8. Concretar els fenòmens naturals que poden tindre conseqüències catas-tròfiques per a la vida humana i comprovar si les actuacions humanes poden agreujar o reduir els seus desastrosos efectes mitjançant l'anàlisi de la infor-mació que proporcionen els mitjans de comunicació.

2.8.1. Realitza cerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes me-diambientals actuals i localitza pàgines i recursos web directament relacio-nats amb ells.

2.8.2. Indica les conseqüències de la relació entre l'acció humana i els proble-mes mediambientals.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L'espai humà


. Els recursos del mitjà: aprofitament i fu-tur dels recursos naturals com l'aigua, els sòls i els boscos. Impacte mediam-biental de les actuacions humanes i transformació del paisatge natural.

Valoració de la diversitat de medis natu-

BL3.1. Descriure la desigual distribució espacial i el divers aprofitament d'al-guns recursos naturals bàsics per a la vida dels éssers humans, com l'aigua, el sòl i els boscos i identificar alguns problemes socials derivats del desigualaccés a aquests recursos a partir de diverses fonts d'informació.

3.1.1. Situa els parcs naturals espanyols en un mapa, i explica la situació actual d'alguns d'ells.

4

rals de la Terra com a riquesa a conser-var.

Actitud crítica davant els problemes me-diambientals. Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos naturals i de *recionalizar el seu consum.

Noció de desenvolupament sostenible.

Polítiques de conservació i protecció del medi ambient. Els espais protegits en la Comunitat Valenciana

3.1.2. Realitza un informe sobre les mesures per a tractar de superar les situa-cions de pobresa.

BL3.2. Debatre sobre l'impacte d'algunes actuacions humanes sobre el medi na-tural que suposen un aprofitament insostenible dels recursos naturals i pro-posar mesures que afavorisquen el desenvolupament sostenible i la conser-vació i protecció ambiental a partir d'exemples pròxims.

3.2.1. Defineix “desenvolupament sostenible” i descriu conceptes clau relacio-nats amb ell.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: Història


Nocions relatives al temps històric: marcscronològics (milions d'anys, milers d'anys, segles), formes convencionals de representar el temps, duració, si-multaneïtat, canvi i successió.

Noció d'explicació causal i interpretació històrica.

Fuentes per al coneixement de la Prehis-tòria i l'Antiguitat: la importància de l'arqueologia.

Paleolític: El procés d'hominització. La importància de l'ús del foc i el desen-volupament del llenguatge en les pri-meres organitzacions socials i les seues formes de vida: els caçadors i re-col·lectors. El seu impacte ambiental.

Neolític: la revolució agrària i l'expansió dels assentaments humans; artesania i comerç; organització social i diferèn-cies socials. Manifestacions culturals: rituals religiosos i obres d'art.

La Història Antiga: les primeres civilitza-cions: Mesopotàmia i Egipte. Les for-mes de dominació i organització políti-ca. La influència del medi físic i les activitats econòmiques. Les primeres religions i el paper dels temples. Inno-vacions tecnològiques: l'escriptura, la roda, utensilis metàl·lics.

El Mundo Clàssic, Grècia: El sorgiment de les “Polis”, la seua expansió comer-cial i política. Desigualtats socials i conflictes en la polis. L'imperi d'Ale-xandre *Magno i l'hel·lenisme. Mani-festacions culturals: l'art, la filosofia, la religió i la ciència.

El Mundo clàssic, Roma: l'evolució de l'organització política: la república i l'im-peri; factors de la seua expansió pel Me-diterrani i estratègies de dominació. L'economia i la importància dels esclaus icolons. El procés de romanització. La im-

BL4.1. Distingir diferents marcs temporals en la Prehistòria i l'Antiguitat dels principals processos de canvi en seleccionar l'escala en la línia de temps uti-litzada per a representar-los i mostrar la duració i simultaneïtat d'aquests processos en una o diverses línies de temps i mapes històrics.

4.1.1. Realitza diversos tipus d'eixos cronològics

4.1.2. Reconeix els canvis evolutius fins a arribar a l'espècie humana.

4.1.3 Nomena i identifica quatre classes de fonts històriques.

4.1.4. Comprén que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguen restes materials o textuals.

4.1.5. Entén que els esdeveniments i processos ocorren al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i sincronia).

4.1.6. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utili-tzant per a això les nocions bàsiques de successió, duració i simultaneïtat.

4.1.7 Entén que diverses cultures convivien alhora en diferents enclavaments geogràfics

BL4.2. Establir cadenes de causes i conseqüències per a explicar els canvis quevan donar lloc a la formació de les primeres societats humanes de caçadors i recol·lectors, les societats agrícoles, el sorgiment de les religions, la creació dels primers estats i imperis o les expansions grega i romana.

4.2.1 Analitza la transcendència de la revolució *neolítica i el paper de la dona en ella.

4.2.2. Explica la diferència dels dos períodes en els quals es divideix la prehis-tòria i descriu les característiques bàsiques de la vida en cadascun dels perío-des.

4.2.3. Distingeix etapes dins de la Història Antiga .

4.2.4. Descriu formes d'organització socioeconòmica i política, noves fins lla-vors, com els diversos imperis de Mesopotàmia i d'Egipte.

BL4.3. Descriure alguns fets i processos històrics com l'expansió de les polis gregues i de Roma, la formació d'imperis o la creació d'obres d'art amb fun-cionalitat civil o religiosa i posar exemples de com aquests fets són el resul-tat de les decisions humanes d'acord amb les seues necessitats, interessos, valors o creences religioses en un context donat basant-se en l'ús de diversesfonts.

4.3.1. Reconeix les funcions dels primers ritus religiosos com els de la deessa mare

4.3.2. Identifica diferents trets de l'organització soci-política i econòmica de lespolis gregues a partir de diferent tipus de fonts històriques.

BL4.4. Seleccionar la informació rellevant d'acord amb preguntes prèviament formulades, sobre les característiques de les societats prehistòriques i anti-gues i els canvis que van experimentar i plantejar-se el seu grau de fiabilitat

TERCER CURS

portància del cristianisme. L'art romà i lesseues funcions.

tenint en compte la manera en què s'han generat i obtingut i si són fonts pri-màries o secundàries.

4.4.1. Diferència entre les fonts prehistòriques (restes materials, *ágrafos) i les fonts històriques (textos).

4.4.2. Utilitza les fonts històriques i entén els límits del que es pot escriure so-bre el passat.

BL4.5. Analitzar des d'una perspectiva històrica el sorgiment de les primeres organitzacions humanes o alguns dels seus components essencials en un context d'història global o la creació d'estructures polítiques en les societats de l'Antiguitat i comparar les formes socials i polítiques que van donar lloc (democràcia, república o imperis) i els seus mecanismes d'expansió i conso-lidació del poder com l'hel·lenització i la romanització.

4.5.1 Interpreta un mapa cronològic- geogràfic de l'expansió egípcia.

4.5.2. Descriu les principals característiques de les etapes històriques en les quals es divideix Egipte: reines i faraons

4.5.3. Explica com materialitzaven els egipcis la seua creença en la vida del més enllà.

4.5.4. Realitza un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci.

4.5.5. Descriu algunes de les diferències entre la democràcia grega i les demo-cràcies actuals.

4.5.6. Localitza en un mapa històric les colònies gregues del Mediterrani.

4.5.7. Contrasta les accions polítiques de l'Atenes de Pèricles amb l'Imperi d'Alexandre *Magno.

4.5.8. Elabora un mapa de l'Imperi d'Alexandre.

4.5.9. Explica les característiques essencials de l'art grec i la seua evolució en el temps.

4.5.10. dona exemples representatius de les diferents àrees del saber grec, i dis-cuteix per què es considera que la cultura europea part de la Grècia clàssica.

4.5.11. Confecciona un mapa amb les diferents etapes de l'expansió de Roma.

4.5.12. Identifica diferències i semblances entre les formes de vida republica-nes i les de l'imperi a la Roma antiga.

4.5.13. Compara obres arquitectòniques i escultòriques d'època grega i romana.

BL4.6. Reconéixer la diversitat interna en les societats agràries i grecoromanes en relació amb les desigualtats socials i situacions de marginació o exclusió social centrades especialment en la condició social de les dones i l'existènciade l'esclavitud i demostrar l'existència d'aquestes situacions a partir de fonts iconogràfiques i textos de l'època.

4.6.1. Fa un mapa de la Península Ibèrica on es reflectisquen els canvis admi-nistratius en època romana.

4.6.2. Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen en l'actualitat.

4.6.3. Entén què va significar la ‘romanització’ en diferents àmbits socials i geogràfics.

4.6.4. Compara les formes de vida (en diversos aspectes) de l'Imperi Romà ambles dels regnes germànics.

4

4.2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL SEGON CURS

CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: SEGON CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències, i el significat de les transformacions socials i espacials.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històricsi geogràfics.

Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics i geogràfics.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets històrics i geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.

Lectura i interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de gràfiques (lineals,barres, circulars, piràmides de població, etc., i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.

Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oraladequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes històrics i geogràfics.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, piràmides de població, etc.).

1.1. Planificar la realització d’una indagació individual amb la guia del docent sobre les causes i conseqüències de fets i processos històrics i geogràfics corresponents a aquest nivell mitjançant la formulació de problemes a partir depreguntes i hipòtesis, i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.

1.1.1. Realitza treballs i presentacions a nivell individual i grupal que suposen la recerca, la selecció i l’organització d’informació de caràcter geogràfic, social i històric.

1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant d’acord amb uns objectius previs a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, sortides de camp), i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de recerca, registre, selecció i organització de la informació

1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i usa fonts informatives que permeten comprendre millor l’època estudiada.

1.3. Interpretar dades, evidències i informacions per mitjà de la seua representacióen forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesis de conclusions, i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió, simultaneïtat i duració i en un context geogràfic.

1.3.1. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i treballa amb imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres; complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements; interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori, i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

1.4.1. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per elaborar escrits amb la terminologia adequada als temes tractats.

1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents considerats com a fonts de forma contrastada en mitjans digitals; col•laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge, i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

1.5.1. Investiga diferents estratègies de recerca comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

1.6. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i les destreses històriques i geogràfiques que contribuïxen al desenrotllament de les competències que es demanden per continuar en estudis posteriors, tant de caràcter acadèmic com professional, i relacionar estes competències amb les professions on s’usen.

1.6.1. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb l’àrea que manifestin la comprensió de textos orals i/o escrits.

1.6.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta responsabilitats.

1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint

TERCER CURS

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos pertanyents a diversos gèneres, mapes temàtics, gràfiques,blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.

Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.


Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.


Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.


diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar eldiàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies.

1.7.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d’una societat. Projecta a nivell professional les competències adquirides.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El medi físic


La influència del medi natural en la desigualdistribució de la població a diferents escales.

2.1. Destacar aquells elements del medi natural que limiten l’assentament humà i argumentar estos límits a partir d’exemples que facen referència a espais de tots els continents per mitjà de l’ús de mapes i altres fonts geogràfiques.

2.1.1. Exposa els factors que determinen la distribució desigual de la població en el planeta.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L'espai humà


4

Distribució de la població a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món: factors naturals i humans.

Dinàmica i evolució actual de la població. Factors del creixement demogràfic. Anàlisi de diferents models demogràfics, atenent el nivell de desenrotllament dels territoris seleccionats.

Característiques i estructura de la població (edat, sexe, activitat econòmica, etc. ) segons el nivell de desenrotllament dels territoris seleccionats.

Moviments migratoris actuals a Espanya, a Europa i al món. Factors de les migracions. Les seues conseqüències demogràfiques, socials, econòmiques i culturals en les zonesd’eixida o en les zones d’arribada.

Processos de canvi i conflictes socials. Diversitat social i cultural.

Desigualtats socials i econòmiques en diferents escales. Processos d’integració social.

Polítiques demogràfiques actuals davant de problemes com l’explosió demogràfica, el creixent consum de recursos i la producció d’aliments, l’envelliment de la població o laintensificació de les migracions.

L’expansió urbana actual a Espanya, Europai al món. Localització de les principals aglomeracions urbanes. Creixement de les ciutats i processos d’ocupació de l’espai rural. Transformacions paisatgístiques.

El procés d’urbanització i la seua relació amb els mitjans de transports i infraestructures de comunicació. Les funcions urbanes i la seua projecció en el territori: estructura de l’espai urbà atenent els diferents usos del sòl (residencial, comercial, industrial, financer, etc.).

La ciutat com a centre dinamitzador de l’economia i d’articulació del territori. Sistema de jerarquització urbana. El sistemaurbà valencià.

Problemes socials actuals relacionats amb elfuncionament de les ciutats: l’abastiment creixent de productes i servicis, la falta d’equipaments i la segregació social.

Pressió sobre el medi ambient provocada per l’expansió de les ciutats: l’empremta ecològica, la contaminació mediambiental i la generació de residus urbans com a límits al creixement urbà.

Polítiques urbanes i actuacions actuals per amillorar la qualitat de vida i solucionar els problemes derivats del creixement de la població en les ciutats.

Contribució activa al manteniment del medi ambient.

3.1. Descriure la distribució de la població i de les principals aglomeracions urbanes a la Comunitat Valenciana, Espanya, Europa i al món i relacionar-la amb diversos factors naturals i humans per mitjà de la interpretació de mapes temàtics i d’imatges obtingudes per satèl·lit.

3.1.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblades.

3.1.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, diu a quin país pertanyen i explica quina posició econòmica tenen.

3.1.3. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies i illes.

3.2. Relacionar els factors que expliquen la dinàmica natural de la població amb l’estructura demogràfica en països amb diferent nivell de desenrotllament humà i econòmic, i deduir alguns problemes actuals que es deriven d’esta interrelació per mitjà de l’anàlisi de diferents gràfics i mapes.

3.2.1. Explica les característiques de la població europea.

3.2.2. Compara entre països la població europea segons la seva distribució, evolució i dinàmica.

3.2.3. Explica la piràmide de població d’Espanya i de les diferents comunitats autònomes.

3.2.4. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.

3.3. Explicar els moviments migratoris i les seues conseqüències de caràcter demogràfic, econòmic i polític a partir de l’estudi d’exemples apareguts als mitjans de comunicació, i mostrar la interconnexió entre regions que generen estos desplaçaments per mitjà de mapes de flux on es representin les direccionsi la magnitud de la migració.

3.3.1. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acolliment.

3.3.2. Analitza en diferents suports els moviments migratoris d’Espanya de les últimes tres dècades.

3.4. Debatre sobre alguns problemes demogràfics actuals i argumentar la validesa de les polítiques demogràfiques desenvolupades per resoldre aquests problemes a partir de l’anàlisi dels seus efectes descrits en informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.

3.4.1. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea que manifestin la comprensió de textos orals i/o escrits.

3.5. Distingir diferents paisatges urbans com a resultat de la seua diversa funcionalitat en el procés d’urbanització mitjançant l’observació directa i l’anàlisi d’imatges, i justificar la importància de la ciutat en l’organització de territoris concrets.

3.5.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats que existeixen al nostre continent.

3.5.2. Resumeix elements que diferenciïn zones urbanes i zones rurals a Europa.

3.5.3. Interpreta textos que expliquin les característiques de les ciutats d’Espanya amb l’ajuda d’Internet i de mitjans de comunicació escrits.

3.6. Explicar els processos de canvi que experimenten els espais urbans a partir del’anàlisi de les transformacions (paisatgístiques, funcionals, socials i territorials) i detectar els problemes urbans consegüents i les polítiques urbanístiques relacionades amb l’expansió urbana.

3.6.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

3.6.2. Realitza recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web que hi estan directament relacionats.

3.6.3. Indica les conseqüències de la relació entre l’acció humana i els problemes mediambientals.

3.6.4. Defineix “desenvolupament sostenible” i descriu conceptes clau que hi estan relacionats.

TERCER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: Història


Nocions relatives al temps històric: duració,simultaneïtat, canvi i successió.

Noció d’explicació causal i interpretació històrica.

Fonts per al coneixement de la història medieval i moderna. Els límits de les fonts.

La crisi de l’Imperi Romà, les invasions germàniques i la divisió política d’occident: els regnes germànics, Bizanci i l’expansió de l‘Islam.

La formació de les societats feudals a occident: senyors i llauradors: privilegiats i no privilegiats. El paper de l’església medieval.

L’expansió comercial i la recuperació de les ciutats. L’expansió militar europea: les croades.

El domini musulmà de l’al-Àndalus i la seua evolució (Emirat i Califat de Còrdova).L’expansió dels regnes cristians: el procés de conquista, repoblació i colonització. El Regne de València.

La diversitat cultural i la seua difusió: el paper de l’Escola de Traductors de Toledo i el Camí de Sant Jaume. Les manifestacions artístiques de l’art romànic, gòtic i islàmic i el patrimoni historicoartístic.

Conflictes entre musulmans, jueus i cristians. Situacions de marginació i exclusió social.

Els canvis culturals en l’edat moderna: el Renaixement i l’humanisme; la seua influència en la revolució científica.

L’evolució de les manifestacions artístiques en l’edat moderna: l’art del Renaixement i del Barroc.

Els descobriments geogràfics: l’expansió deCastella i Portugal. La conquista i colonització d’Amèrica i les conseqüències en les societats indígenes.

La formació de la Monarquia Hispànica. Estratègies d’enfortiment i expansió territorial: les guerres i les polítiques dinàstiques.

Els conflictes socials i religiosos i els canvispolítics en l’edat moderna: les reformes protestants, la contrareforma catòlica i les guerres de religió, la Guerra dels Trenta Anys.

Les monarquies absolutes i el parlamentarisme.

4.1. Identificar les diferents fases de processos de llarga duració com l’expansió dels regnes cristians a l’època medieval, la formació de la monarquia hispànicai la difusió de moviments artístics com el Romànic, el Gòtic, el Renaixement i el Barroc, i assenyalar els canvis i les continuïtats rellevants que es donen en estos processos.

4.1.1. Realitza diversos tipus d’eixos cronològics.

4.1.2. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la península Ibèrica.

4.1.3. Descriu els processos de formació i expansió dels regnes cristians de la Península durant l’edat mitjana.

4.1.4. Descriu característiques de l’art romànic, gòtic i islàmic.

4.1.5. Distingeix diferents maneres de periodització històrica (Edat Moderna, Renaixement, Barroc, Absolutisme).

4.1.6. Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.

4.1.7. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de l’època.

4.1.8. Coneix els principals fets de l’expansió d’Aragó i de Castella pel món.

4.1.9. Identifica obres significatives de l’art barroc.

4.1.10. Distingeix les característiques de règims monàrquics autoritaris, parlamentaris i absoluts.

4.1.11. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.

4.2. Establir relacions entre diverses causes i conseqüències per a explicar processos històrics que es desenrotllen en l’edat mitjana i moderna, i contrastardiverses explicacions historiogràfiques sobre estos processos.

4.2.1. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

4.2.2. Explica les diferents causes que van conduir els europeus al descobriment d’Amèrica i la seva conquesta i colonització.

4.3. Comparar diversos conjunts de creences, comportaments socials i institucionsi explicar a partir d’esta comparació alguns conflictes socials a l’edat mitjana, les desigualtats de classe i gènere i els canvis en les representacions artístiques i els moviments culturals com ara l’humanisme i la revolució científica.

4.3.1. Compara les formes de vida (en diversos aspectes) de l’imperi Romà amb les dels regnes germànics.

4.3.2. Caracteritza la societat feudal i les relacions entre senyors i agricultors.

4.3.3. Descriu l’estructura del feu i l’organització econòmica de la societat feudal.

4.3.4. Caracteritza la ciutat medieval analitzant-ne els aspectes socials i econòmics i l’auge de la burgesia durant la baixa edat mitjana.

4.3.5. Comprèn els orígens de l’Islam i la seva importància posterior.


4.3.7. Analitza les relacions entre els regnes europeus que condueixen a guerres com la dels Trenta Anys.

4.3.8. Descriu els principals aspectes de l’economia i la societat europea del segleXVII.

4.4. Contrastar la informació que proporcionen diverses fonts, tant primàries com secundàries, per conèixer les característiques de les societats medievals i modernes i les seves contradiccions amb l’ajuda de pautes d’anàlisi i mostrar els límits d’aquestes fonts en relació amb el caire derivat del seu origen, autor o context a partir d’algun exemple concret.

4.4.1. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o textuals.

4

4.4.2. Utilitza les fonts històriques i entén els límits del que es pot escriure sobre el passat.


4.5. Destacar amb perspectiva històrica fets com el camí de Sant Jaume, en tant que via de difusió de la cultura medieval, la formació d’Al-Andalus, el procés de configuració de la monarquia hispànica i la influència de l’humanisme, i inferir la relació d’estos fets del passat amb fenòmens posteriors com el llegat cultural, el patrimoni històric, la influència d’un moviment cultural en l’art i la ciència i la identitat d’algunes comunitats i col·lectius.

4.5.1. Explica la importància d’Al-Andalus a l’edat mitjana.

4.5.2. Descriu aspectes clau de l’economia, l’organització social, la cultura i l’art d’Al-Andalus.

4.5.3. Caracteritza els principals aspectes de l’organització social, política i econòmica dels regnes peninsulars a l’edat mitjana.

4.5.4. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la península Ibèrica.

4.5.5. Explica la importància del camí de Sant Jaume.



4.5.8. Analitza obres (o fragments) d’alguns autors d’aquesta època en el seu context.

4.6. Destacar la diversitat cultural generada per les dinàmiques històriques de l’edat mitjana i moderna en tant que ha suposat un enriquiment del nostre patrimoni cultural, i plantejar-se com les diferències culturals van donar lloc també a situacions de discriminació (persecucions religioses, colonització americana, esclavitud) a partir del contrast de testimonis, imatges i representacions del passat.

4.6.1. Entén que diverses cultures convivien a la vegada en diferents enclavaments geogràfics.


4.6.3. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

4.6.4. Sospesa interpretacions conflictives sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica

.

TERCER CURS

4.3. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: TERCER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1:

-La cartografia i els tipus de mapes: mapes físics i mapes temàtics.

- Els elements dels mapes.

- Les imatges satèl·lit i les fotografies aèries.

- Els gràfics i les estadístiques.

- Els sistemes d’informació geogràfica (SIG).

- Els elements que integren els SIG.

- El funcionament d’un SIG.

- Els beneficis dels SIG.

- Les grans unitats del relleu terrestre.

- Les muntanyes i les planures d’Europa.

- Els rius i les costes d’Europa.

- El relleu peninsular espanyol.

- El relleu insular espanyol.

- Les costes espanyoles.

- Els rius peninsulars.

- Els cursos d’aigua a les Illes Balears i a les illes Canàries.

- Els paisatges de climes temperats.

- Els paisatges de climes extrems: la selva, la sabana, el desert i els paisatges polars i d’alta muntanya.

- El paisatge oceànic o atlàntic d’Europa.

- El paisatge mediterrani europeu.

- El paisatge continental europeu.

- Els paisatges polars i d’alta muntanya d’Europa.

- Els trets climàtics de la península Ibèrica.

- Els paisatges de l’Espanya atlàntica: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de l’Espanya mediterrània: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de l’Espanya interior: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de l’alta muntanya espanyola: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de les Canàries: clima, vegetació i població.

- L’educació ambiental i la investigació i inversió.

- Els impactes negatius de les activitats agràries.

Criteris d'avaluació

Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i mundial i de les seves característiques generals.

Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.

Situar al mapa d’Espanya les unitats i els elements principals del relleu peninsular, així com els gransconjunts o espais bioclimàtics.

Conèixer i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic espanyol.

Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre el medi ambient i les seves conseqüències.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2:

4

-L’estat com a organització política de la societat: el territori, la població i el poder.

- L’exercici democràtic.

- Els elements dels estats democràtics.

- El funcionament d’un estat democràtic.

- Els estats del món i les relacions internacionals.

- Els àmbits polític i econòmic del món.

- L’estat i la globalització.

- La relació entre estats: tractats i convenis.

- Organitzacions supra-nacionals.

- L’estat i la regionalització.

- L’Organització de les Nacions Unides.

- La Declaració Universal dels Drets Humans.

- L’organització territorial d’Espanya.

- Els municipis i l’administració municipal.

- Les províncies i l’administració provincial.

- L’Estat de les autonomies.

- Les Comunitats Autònomes.

- Els estatuts d’autonomia i les competències autonòmiques.

- Institucions autonòmiques de govern.

- La societat espanyola a l’actualitat.

- La Unió Europea. Un mercat únic i una moneda única: l’euro.

- La política i les institucions de la Unió Europea.

- Les organitzacions no governamentals (ONG).

- Les ONG com a xarxes internacionals i el seu pes creixent.

- Els moviments socials internacionals.

- Comparació de mapes: l’evolució de les fronteres.

- Anàlisi dels estats no democràtics.

- Les eleccions.

- Confecció d’un ideari d’un partit polític.

- Realització d’una assemblea.

- Elaboració d’una presentació sobre una dictadura.


Conèixer l’organització territorial d’Espanya.Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes polítics.

Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores de l’economia de les seves regions.

- Les activitats econòmiques.

- La producció, la comercialització i el consum.

- Anàlisi del tipus de consumidors.

- Els factors de producció: els recursos naturals, la feina, el capital, la tecnologia i el coneixement.

- Els agents econòmics: les persones, les empreses i el sector públic.

- Els sectors econòmics: el sector primari, el sector secundari, el sector terciari i el sector quaternari.

- Anàlisi de les estadístiques actuals de treball.

- Els sistemes econòmics.

- El sistema de subsistència.

- El sistema capitalista.

TERCER CURS- El sistema d’economia planificada.

- Les economies alternatives.

- El sector primari de la Unió Europea.

- El sector secundari de la Unió Europea.

- El sector terciari de la Unió Europea.

- Els reptes dels sectors econòmics a la Unió Europea.

- Les principals magnituds econòmiques de la Unió Europea.

- La Unió Europea i la crisi econòmica.

- Els estats membres de la UEM.

- El futur econòmic de la UE.

- L’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió.

- Causes i conseqüències de les crisis econòmiques.

- El mercat laboral.

- La població activa i el mercat de treball.

- Les opcions futures de treball: emprenedors, empresaris i el sector públic.

- Anàlisi de les dades econòmiques d’un periòdic.

- Valoració de la crisi econòmica del 2008.

- L’explotació laboral infantil.

- L’estructura de la feina a l’economia espanyola.

- Recerca d’informació dels estudis i la feina.

- Elaboració d’un vídeo simulant una entrevista laboral.


Reconèixer les activitats econòmiques que es duen a terme a Europa, en els tres sectors, i identificardiferents polítiques econòmiques.

Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.

-Les característiques de l’agricultura (sector primari).

- La sobirania alimentària.

- L’agricultura a l’actualitat.

- Els paisatges agraris: població, característiques de les parcel·les i sistemes de conreu.

- Diferenciació dels paisatges agraris.

- Els sistemes tradicionals de subsistència.

- Els sistemes de mercat.

- La ramaderia tradicional.

- La ramaderia comercial o de mercat.

- Localització dels sistemes agrícoles i la ramaderia en un mapa.

- L’activitat pesquera.

- La pesca artesanal.

- La pesca comercial: la pesca costanera, la pesca d’altura i la gran pesca.

- L’aqüicultura.

- Localització de les principals zones pesqueres.

- El bosc i la producció de fusta.

- El bosc com a font d’aliment.

- L’explotació forestal sostenible.

- Les explotacions agràries i la producció agrícola espanyola.

- La producció ramadera, la pesca i l’explotació forestal a Espanya.

- El paisatge agrari oceànic o atlàntic a Espanya.

- El paisatge agrari mediterrani a Espanya.

5

- El paisatge agrari d’interior a Espanya.

- El paisatge agrari de muntanya a Espanya.

- El paisatge agrari subtropical a Espanya.

- Descripció d’un paisatge agrari.

- Anàlisi del consum de calories al món.

- Confecció d’un mural sobre la sobrepesca.

- Anàlisi de les desigualtats entre països.

- Investigació de la procedència dels productes que consumim.

- Comparació dels preus dels productes agraris.



Comprendre el procés d’urbanització i els seus pros i contres a Europa.

-Les matèries primeres d’origen animal i vegetal. Les fonts d'energia.

- Matèries primeres d’origen mineral.

- Les explotacions mineres.

- Els recursos minerals metàl·lics i no metàl·lics.

- Les fonts d’energia renovables: hidràulica, fotovoltaica, eòlica, geotèrmica i mareomotriu.

- Anàlisi del consum d’energies renovables.

- La bioenergia.

- La construcció a Espanya: l’obra pública i l’obra privada.

- L’esclat de la bombolla immobiliària.

- La relació entre la construcció i la feina.

- Les pedreres, les graveres i els abocadors.

- La restauració de les pedreres i les graveres.

- La reutilització de les pedreres abandonades.

- El funcionament d’una central nuclear.

- Els residus de l’energia nuclear.

- La gestió dels residus nuclears a Espanya.

- Tipus d’emmagatzematge de residus nuclears.

- Anàlisi del consum d’energia al món.

- Localització de les explotacions mineres.

- Les energies alternatives: la biomassa.

- El boom immobiliari al litoral espanyol.

- La protecció del medi ambient: el desenvolupament sostenible.


Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals que afronta Espanya, el seu origen i lespossibles vies per afrontar aquests problemes.


Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les seves implicacions.

Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.

TERCER CURS

-Els elements del procés industrial. El sector secundari.

- Tipus d’indústries: de béns de producció i de béns d’ús i consum.

- Els tipus d’empreses.

- El fordisme: la manera de producció en cadena o en sèrie.

- La Tercera Revolució Industrial.

- La tecnologia al servei de la indústria.

- El postfordisme.

- Anàlisi de les condicions laborals.

- Els factors tradicionals de localització industrial.

- La concentració d’empreses industrials.

- Els criteris actuals de localització.

- Deslocalització, desconcentració i desestructuració industrial.

- La localització industrial i els desequilibris territorials a Espanya.

- Els desafiaments de la indústria espanyola.

- La situació actual de la indústria a Espanya.

- Les característiques de les multinacionals espanyoles del segle XXI.

- Les empreses de l’Ibex 35.

- Els centres de distribució i de logística.

- La indústria maquiladora a Mèxic.

- La feina femenina a l’Índia.

- La feina infantil als forns de carbó de Smokey Mountain.

- L’Organització Internacional del Treball (OIT).

- L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

- La indústria petroquímica.

- El procés i el refinament del petroli.

- Els productes químics i les seves aplicacions a la vida quotidiana.

- Localització dels complexos petroquímics d’Espanya.

- Elaboració de gràfics.

- Localització d’empreses dedicades a biotecnologia i a la indústria electrònica.

- Confecció d’un mural amb la procedència dels productes amb que ens vestim.


Conèixer els problemes mediambientals que afronta Espanya, el seu origen i les possibles vies de solució.


Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.

-El sector terciari i els serveis a l’actualitat.

– El creixement del sector serveis al món actual.

- El sector terciari banal i el sector quaternari.

- Anàlisi d’un gràfic de la població espanyola ocupada al sector terciari.

- Les activitats del sector terciari: caracterització i diversitat de les activitats terciàries.

- Classificació de les activitats del sector terciari.

- La sanitat als països rics i als països pobres.

- Classificació de les activitats del sector terciari.

5

- La sanitat i l’educació a Espanya.

- Anàlisi d’un gràfic de despesa pública a Espanya i a diferents països de la Unió Europea.

- Recerca a internet i interpretació de l’informe de la UNESCO Educació: hi ha un tresor amagat dins.

- La tecnologia i els mitjans de comunicació.

- El paper d’internet i els mitjans de comunicació en el procés de globalització del món.

- Reflexió sobre els beneficis de la informàtica i d’internet i sobre els processos d’homogeneïtzació cultural.

- Definició dels conceptes de comunitat virtual i de veïnat-ge universal.

- Valoració de la influència dels mitjans de comunicació en la nostra vida quotidiana.

- La investigació el desenvolupament i la innovació.

- Reflexió sobre la relació entre la innovació tecnològica i el creixement econòmic.

- Els parcs tecnològics i la seva funció com a promotors de l’I+D.

- Identificació dels principals parcs tecnològics d’Espanya.

- I+D+i a Espanya.

- Localització en un mapa de les principals ICTS d’Espanya.

- Anàlisi d’un gràfic sobre l’evolució de la despesa en I+D a Espanya.

- Les xarxes socials virtuals i les relacions humanes.

- Reflexió sobre els avantatges, els possibles inconvenients i els riscos de l’ús de les xarxes socials.

- Realització d’un comentari de text sobre l’obsolescència programada.


Analitzar diferents tipus de documents i fonts d’informació sobre l’organització social i econòmica delmón i del nostre entorn en l’actualitat.

Descriure i explicar les característiques generals dels sectors econòmics i de l’activitat econòmica.Caracteritzar els sectors econòmics i l’activitat econòmica a Europa i a Espanya i identificar-ne els elements.

– Els sistemes de transport: carretera, ferrocarril, aeri i marítim.

- Definició i diferenciació dels conceptes mitjans de transport i sistemes de transport.

- Anàlisi dels avantatges i els inconvenients dels diferents mitjans de transport.

- Interpretació de gràfics sobre l’evolució del transport marítim i aeri a Espanya entre el 2000 i el 2013.

- La sostenibilitat del transport i el turisme.

- Les funcions del transport i les seves xarxes.

- La revolució dels transports al món actual.

- Anàlisi de gràfics sobre el transport ferroviari i per carretera a Espanya.

- Descripció dels avantatges que comporta la intermodalitat en el transport de mercaderies.

- El turisme i la seva rellevància econòmica.

- Localització dels focus del turisme internacional.

- Classificació de les diferents maneres de fer turisme.

- Valoració de les conseqüències positives i negatives del turisme.

- Els transports a Espanya.

- Interpretació de mapes i taules de dades sobre els transports a Espanya.

- L’impacte social i econòmic del turisme a Espanya.

TERCER CURS- El transport dels productes agraris.

- Elaboració d’un mapa sobre la xarxa ferroviària d’alta velocitat.


Analitzar diferents tipus de documents i fonts d’informació sobre l’organització social i econòmica del món i del nostre entorn a l’actualitat.

Descriure i explicar les característiques generals dels sectors econòmics i de l’activitat econòmica.

Caracteritzar els sectors econòmics i l’activitat econòmica a Europa i a Espanya i identificar-ne els elements i lescaracterístiques principals.

-L’activitat comercial: elements i característiques del comerç.

- Els factors que condicionen l’activitat comercial.

- Definició del concepte de comerç.

- Descripció de la rellevància de l’activitat econòmica per al desenvolupament d’econòmic d’un país.

- Reconeixement dels àmbits d’actuació i les peculiaritats del comerç interior i exterior.

- El comerç interior: comerç majorista i minorista.

- Identificació de les tipologies de comerç minorista.

- La despesa en consum de les llars espanyoles.

- El comerç internacional a l’actualitat.

- La balança comercial i la balança de pagaments.

- Diferenciació de la balança comercial i la balança de pagaments d’un país.

- Les exportacions i les importacions espanyoles.

- Anàlisi de diferents tipus de gràfics sobre el comerç exterior espanyol.

- Reconeixement dels principals indicadors del comerç exterior.

- Identificació dels fluxos de capital i d’informació en el comerç exterior i de la seva rellevància.

- El comerç internacional en un món global.

- Anàlisi de la informació que transmet un mapa sobre el comerç mundial.

- Localització dels principals focus del comerç mundial.

- Reconeixement dels productes que exporten i importen els països pobres i els països desenvolupats.

- La globalització i les desigualtats en els intercanvis comercials del comerç exterior al món actual.

- Blocs comercials i institucions de l’economia mundial.

- Definició del concepte de comerç just.

- El deute extern: causes i conseqüències.

- Anàlisi de gràfics i mapes sobre el deute extern dels països pobres.

- El consum responsable.

- Anàlisi de l’etiquetatge dels productes.

- Estudi pautat de la disposició dels productes en un supermercat.


Analitzar diferents tipus de documents i fonts d’informació sobre l’organització social i econòmica del món idel nostre entorn a l’actualitat.Descriure i explicar les característiques generals dels sectors econòmics i de l’activitat econòmica.

5

QUART CURS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

4.4. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: QUART CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història


Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i conseqüències, el significat i les transformacions de la història contemporània.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històrics contemporanis.

Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.


Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets històrics contemporanis a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara ús de biblioteques, visites a museus o Internet.



Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell. Foment de lalectura de textos divulgatius sobre temes històrics contemporanis.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació: esquemes,mapes conceptuals, mapes històrics, línies de temps o gràfiques estadístiques.

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar les interconnexions que subjauen en el procés de globalització.

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i les conseqüències de fets i processos històrics contemporanis, definir problemesa partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d’accionsque facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal amb l’ajuda del docent.

Est. Apr. 1.1.1. Realitza treballs i presentacions de manera individual i grupal que suposen la recerca, selecció i organització d’informació de caràcter geogràfic, social i històric.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

Est. Apr. 1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i fa servir fonts informativesque permeten la màxima comprensió de l’època estudiada.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions i reconéixer la importància de la perspectiva històrica per a donar sentit als fets històrics fonamentals.

Est. Apr. 1.3.1. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i fa servir imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada elsseus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

Est. Apr. 1.4.1. Utilitza el vocabulari adquirit amb rigor i precisió i elabora escrits amb la terminologia adequada per als temes tractats.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 1.5.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (internet, blogs, xarxes sociales, etc.) per elaborar treballs amb la terminologia adequada per als temes tractats.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionalsvinculats amb els coneixements corresponents al Batxillerat i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Est. Apr. 1.6.1. Investiga estratègies de recerca, comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i

TERCER CURS

Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.






Diàleg igualitari.



Autoconeixement. Valoració de fortalesesi debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.





assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

Est. Apr. 1.7.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs, tant de manera individual com en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat en la busca de solucions alternatives.

Est. Apr. 1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d’una societat. Projecta a l’àmbit professional les competències adquirides.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El segle XVIII i la crisi de l’Antic Règim


Els canvis polítics en l’Antic Règim: absolutisme i parlamentarisme. El cas anglés.

La crisi de l’Antic Règim a França i a Espanya.

Les idees de la Il·lustració i la seua influència en l’acció política i el canvi cultural.

Els avanços científics i la seua repercussió social.

Els canvis en el procés creatiu. Els moviments artístics a Europa als segles XVII i XVIII.

BL2.1. Descriure les característiques de les societats de l’Antic Règim en les seues dimensions econòmica, social, política i cultural i inferir les contradiccions que provoquen la seua crisi i el desenrotllament del parlamentarisme.

Est. Apr. 2.1.1. Distingeix conceptes històrics com Antic Règim i Il•lustració.

BL2.2. Registrar els principals avanços que propicia la revolució científica des dels segles XVII i XVIII per mitjà d’una línia de temps i posar exemples de com van afectar la vida de les persones a partir de descripcions o relats de la vida quotidiana.

Est. Apr. 2.2.1. Aprecia tant els avenços científics com la seva aplicació a la vida diària i contextualitza el paper dels científics a la seva època.

Est. Apr. 2.2.2. Comprèn les implicacions de l’empiricisme i el mètode científicen una varietat d’àrees.

BL2.3. Exposar algunes de les idees de la Il·lustració a partir de textos dels mateixos il·lustrats i interpretar el seu abast com a nou moviment cultural i social a Europa i a Amèrica i les seues propostes de reforma política que

5

qüestionaven l’absolutisme.

Est. Apr. 2.3.1. Descriu les característiques de la cultura de la Il·lustració i quines implicacions té en algunes monarquies.

Est. Apr. 2.3.2. Estableix, a través de l’anàlisi de diferents textos, la diferència entre l’absolutisme i el parlamentarisme.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L’era de les revolucions


Noció d’interpretació històrica i explicació causal.

Noció de crisi. La crisi de l’Antic Règim i les revolucions liberals i burgeses en el segle XVIII: canvis polítics i socials.

Causes i conseqüències de la Revolució Francesa. Etapes de la revolució. Interpretacions sobre el seu significat històric.

Les revolucions liberals i la Restauració en el segle XIX a Europa i Amèrica: processos unificadors i independentistes. Els nacionalismes.

La revolució industrial.

Els factors de la revolució industrial. La difusió des de Gran Bretanya a la resta d’Europa. La industrialització a Espanya.

Noció de revolució. La idea de “progrés” i la revolució tecnicocientífica.

Controvèrsia sobre les conseqüències de la Revolució Industrial: canvis socials i econòmics, desigualtats i conflictes socials.

Els avanços científics i tecnològics, la seua influència en la vida quotidiana i en el creixement econòmic.

BL3.1. Identificar els principals canvis i continuitats que van marcar les revolucions liberals a Europa (especialment a França i a Espanya) i a Amèrica referits als aspectes polítics, socials i econòmics i ressaltar les transformacions més significatives.

Est. Apr. 3.1.1. Redacta una narrativa sintètica amb els fets principals d’una de les revolucions burgeses del segle XVIII, fa servir explicacions causals i, a més, valora els pros i els contres.

Est. Apr. 3.1.2. Redacta una narrativa sintètica amb els fets principals d’una de les revolucions burgeses de la primera meitat del segle XIX, fa servir explicacions causals i, a més, valora els pros i els contres.

BL3.2. Discutir l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris que es van desenrotllar a finals del segle XVIII i la primera mitat del segle XIX a partir dels testimonis dels seus coetanis i argumentar el seu valor com a evidència històrica.

Est. Apr. 3.2.1. Discuteix les implicacions de la violència amb diverses fonts.

Est. Apr. 3.2.2. Valora les raons dels revolucionaris per actuar com ho van fer.

Est. Apr. 3.2.3. Reconeix, mitjançant l’anàlisi de fonts de diverses èpoques, el valor que tenen no només com a informació, sinó també com a evidència perals historiadors.

BL3.3. Explicar el procés de revolució industrial, atenent diversos factors, i les seues conseqüències econòmiques, socials i polítiques i constatar el seu caràcter desigual en diversos països europeus i especialment a Espanya i el fet diferencial del cas anglés per ser un país pioner.

Est. Apr. 3.3.1. Analitza i compara la industrialització de països d’Europa, Amèrica i Àsia, en les diferents escales temporals i geogràfiques.

Est. Apr. 3.3.2. Compara el procés d’industrialització d’Anglaterra amb el dels països nòrdics.

Est. Apr. 3.3.3. Especifica algunes repercussions polítiques com a conseqüènciadels canvis econòmics a Espanya.

BL3.4 Comparar els resultats positius i negatius a curt i llarg termini de les revolucions industrials i els avanços científics i tecnològics paral·lels quant a les condicions de vida i de treball de les persones i debatre sobre en quin grau estes revolucions van suposar un progrés per a la humanitat aportant evidències a favor i en contra.

Est. Apr. 3.4.1. Analitza els pros i els contres de la primera revolució industrial a Anglaterra.

Est. Apr. 3.4.2. Explica la situació laboral de dones i infants a les ciutats industrials.

Est. Apr. 3.4.3. Elabora un eix cronològic, diacrònic i sincrònic, amb els principals avenços científics i tecnològics que es van produir al segle XIX.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: El desenrotllament del capitalisme, l’imperialisme i la I Guerra Mundial


TERCER CURS

L’imperialisme en el segle XIX: causes de l’expansió colonial i conflictes internacionals. Conseqüències de l’imperialisme en les metròpolis i en les colònies.

Noció d’explicació causal: causes llunyanes i immediates de “la Gran Guerra” (1914.1919). Desenrotllament dela guerra i les seues conseqüències: els tractats de pau, canvis socials. La seua influència en l’àmbit dels costums, la creació artística i les mentalitats.

La Revolució Russa. Orígens. La influència del comunisme en la postguerra.

BL4.1 Explicar les causes de la I Guerra Mundial i el seu desenrotllament fent referència a les tensions imperialistes i nacionalistes sorgides en l’últim quart del segle XIX i principis del XX i distingir les causes immediates de les que tenen un origen en un termini de temps major amb l’ajuda d’una línia del temps.

Est. Apr. 4.1.1. Explica de manera raonada que el concepte “imperialisme” reflecteix una realitat que influirà en la geopolítica mundial i en les relacionseconòmiques transnacionals.

Est. Apr. 4.1.2. Elabora discussions sobre eurocentrisme i globalització.

Est. Apr. 4.1.3. Sap reconèixer cadenes i interconnexions causals entre colonialisme, imperialisme i la Gran Guerra del 1914.

Est. Apr. 4.1.4. Diferencia els esdeveniments dels processos en una explicació històrica de la Primera Guerra Mundial.

BL4.2. Analitzar algunes de les transformacions polítiques de la guerra i dels tractats de pau com ara la Revolució Russa, els canvis en el mapa polític d’Europa i les relacions de poder a escala mundial i deduir com això va afectar els sentiments i mentalitats de les societats dels països contendents quant als desitjos de revenja, de millorar la situació de les dones o de la participació ciutadana.

Est. Apr. 4.2.1. Analitza el nou mapa polític d’Europa.

Est. Apr. 4.2.2. Descriu la derrota d’Alemanya des de la seva pròpia perspectiva i des de la dels aliats.

Est. Apr. 4.2.3. Discuteix les causes de la lluita pel sufragi de la dona.

BL4.3. Reconéixer obres d’art representatives de diferents moviments artístics del segle XIX i principis del segle XX i interpretar-les considerant el contexthistòric en què els artistes van produir estes obres i la seua original contribució al desenrotllament cultural.

Est. Apr. 4.3.1. Comenta analíticament quadres, escultures i exemples arquitectònics de l’art del segle XIX.

Est. Apr. 4.3.2. Compara moviments artístics europeus i asiàtics.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 5: Les crisis d’entreguerres i la II Guerra Mundial


Noció de crisi: la crisi dels estats liberals a Europa i la societat de masses.

El feixisme italià i el nazisme alemany: orígens i desenrotllament.

La crisi de 1929 i la Gran Depressió.

La II República a Espanya: els problemespolítics, socials i econòmics i l’obra reformadora. Els conflictes interns i la reacció als canvis.

Els orígens de la Guerra Civil Espanyola, les seues conseqüències i el context internacional.

Noció de causalitat múltiple: context internacional i causes de la II Guerra Mundial.

Fases de la guerra: te guerra europea a guerra mundial. Les repercussions en la població civil i la rereguarda.

L’Holocaust. Les evidències històriques i la diversitat d’interpretacions

BL5.1 Explicar la crisi des estats liberals i l’auge dels feixismes a Europa fent referència a les conseqüències de la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i la crisi de 1929 relacionant diverses causes i conseqüències i establir connexions amb fets posteriors com les crisis econòmiques i la persistència de moviments extremistes en l’actualitat utilitzant diverses fonts d’informació especialment els mitjans de comunicació.

Est. Apr. 5.1.1. Analitza interpretacions de fonts històriques i historiogràfiques de diferent procedència.

Est. Apr. 5.1.2. Relaciona algunes qüestions concretes del passat amb el presenti les possibilitats del futur, com ara l’abast de les crisis financeres del 1929 i el 2008.

Est. Apr. 5.1.3. Compara la crisi energètica del 1973 amb la financera del 2008.

Est. Apr. 5.1.4. Explica els factors que van fer possible l’auge del feixisme a Europa.

Est. Apr. 5.1.5. Contrasta algunes de interpretacions que s’han fet sobre l’abast de la Revolució Russa, tant a la seva època com a l’actualitat.

BL5.2. Analitzar l’evolució de la II República, els desafiaments socials, econòmics i polítics que va tractar d’afrontar per mitjà de reformes i relacionar tot això i el context internacional amb la guerra civil.

Est. Apr. 5.2.1. Explica les reformes que es van dur a terme durant la II

5

historiogràfiques. República Espanyola i quines van ser-ne les principals reaccions.

Est. Apr. 5.2.2. Explica les causes de la Guerra Civil Espanyola en el context europeu i internacional.

BL5.3. Analitzar l’evolució de la II Guerra Mundial per a convertir-se en una guerra total a partir d’una narració dels fets amb el suport d’una línia de temps i mapes de diferent escala i establir algunes conseqüències demogràfiques, socials i polítiques de la guerra basant-les en gràfiques, mapes i descripcions de la vida quotidiana.

Est. Apr. 5.3.1. Elabora una narració explicativa de les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, en diferents àmbits temporals igeogràfics.

Est. Apr. 5.3.2. Reconeix la jerarquia causal (és a dir, dóna diferent importànciaa unes causes o a unes altres segons les diferents narratives).

Est. Apr. 5.3.3. Dóna una interpretació de per què va acabar abans la guerra “europea” que la “mundial”.

Est. Apr. 5.3.4. Situa en un mapa les fases del conflicte.

BL5.4. Debatre sobre com va ser possible l’Holocaust a partir de les decisions iaccions d’individus tenint en compte la seua mentalitat, els seus sentiments iels interessos polítics en el context del règim nazi i la II Guerra Mundial i justificar el seu lloc en la memòria històrica de la humanitat a partir de testimonis i víctimes i d’imatges.

Est. Apr. 5.4.1. Reconeix la significació de l’Holocaust en la història mundial.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 6: El món després de 1945


La diversitat dels processos de descolonització a Àsia i Àfrica. El neocolonialisme com nova forma de dependència i nous desequilibris territorials i desigualtats socials.

La nova geopolítica mundial després de la II Guerra Mundial: la guerra freda, les seues fases, l’àmbit geogràfic i seus protagonistes.

Els plans de reconstrucció postbèl·lica. La creació de l’estat de benestar a Europa. La creació del Mercat Comú i el procés cap a la creació de la Unió Europea.

Evolució de les societats dels Estats Unitsi de la URSS i els seus aliats.

BL6.1 Descriure els canvis resultat dels processos de descolonització després de la II Guerra Mundial per mitjà de la comparació de mapes històrics i reconéixer els seus límits tenint en compte la permanència de llaços de dependència entre les antigues metròpolis i els nous estats i la seua contribucióa l’existència de desequilibris territorials i desigualtats socials actuals.

Est. Apr. 6.1.1. Descriu els fets rellevants del procés descolonitzador.

Est. Apr. 6.1.2. Distingeix entre contextos diferents del mateix procés, per exemple l’Àfrica subsahariana (els anys cinquanta i seixanta) i l’Índia (1947).

BL6.2. Explicar les causes de la guerra freda i destacar la importància de les decisions humanes i l’enfrontament ideològics i establir les repercussions d’este enfrontament relatives als avanços econòmics, socials, com ara el desenrotllament de l’estat del benestar a Europa Occidental, i polítics i l’existència de diversos conflictes d’àmbit global.

Est. Apr. 6.2.1. Utilitza fonts històriques i historiogràfiques per explicar alguns dels conflictes emmarcats a l’època de la Guerra Freda.

Est. Apr. 6.2.2. Explica els avenços del welfare state a Europa.

Est. Apr. 6.2.3. Comprèn els pros i contres de l’estat del benestar.

Est. Apr. 6.2.4. Reconeix els canvis socials derivats de la incorporació de la dona al treball assalariat.

Est. Apr. 6.2.5. Descriu les conseqüències de la Guerra del Vietnam.

BL6.3. Interpretar la construcció de la Unió Europa com un procés gradual reflectint en una línia de temps les fites que han marcat el ritme del procés i destacar el fet d’haver creat un marc comú de convivència entre països que s’havien enfrontat en guerres.

Est. Apr. 6.3.1. Valora com d’una Europa en guerra durant el segle XX es pot arribar a una unió econòmica i política al segle XXI.

Est. Apr. 6.3.2. Discuteix sobre la construcció de la Unió Europea i del seu

TERCER CURS

futur.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 7: Espanya: de la dictadura franquista a la democràcia


La dictadura de Franco a Espanya: característiques, mecanismes de control del poder, suports socials i oposició.

La crisi del franquisme: l’oposició política i els moviments socials.

La crisi del petroli (1973) i la seua repercussió a Espanya.

La transició política a Espanya: de la dictadura a la democràcia (1975.1982). L’acció social i el canvi polític: el pacte constitucional i la institucionalització de la democràcia.

Els desafiaments del procés de consolidació democràtica: desmantellament del règim de la dictadura, colpisme, terrorisme, crisi econòmica i tensions nacionalistes i socials.

La integració a Europa i a altres institucions internacionals i la nova situació geopolítica d’Espanya.

Interpretacions historiogràfiques de la transició espanyola. El règim democràtic en la perspectiva de la història contemporània. El valor de la memòria històrica.

BL7.1. Explicar les causes que van conduir a l’establiment d’una dictadura a Espanya, després de la Guerra Civil, i que es mantinguera fins a la mort del dictador i analitzar els factors interns i externs que van marcar la seua evolució assenyalant els canvis i les continuïtats més rellevants.

Est. Apr. 7.1.1. Coneix la situació de postguerra i repressió a Espanya i les diferents fases de la dictadura de Franco.

BL7.2. Examinar els factors i els protagonistes individuals i socials que van impulsar el procés de transició democràtica i reconéixer els fets més destacats i els obstacles que van dificultar este procés a partir de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 7.2.1. Compara diverses interpretacions sobre la Transició espanyola als anys setanta i a l’actualitat.

Est. Apr. 7.2.2. Enumera i descriu algunes dels principals fites que van donar lloc al canvi en la societat espanyola de la Transició: coronació de Joan Carles I, Llei per a la reforma política del 1976, Llei d’amnistia del 1977, obertura de Corts Constituents, aprovació de la Constitució del 1978, primeres eleccions generals, creació de l’Estat de les autonomies, etc.

Est. Apr. 7.2.3. Analitza el problema del terrorisme a Espanya durant aquesta etapa (ETA, GRAPO, Terra Lliure, etc.): gènesi i història de les organitzacions terroristes, aparició dels primers moviments associatius en defensa de les víctimes, etc.

BL7.3. Comparar els processos de democratització que va representar la II República i el recent procés de transició tenint en compte els seus diferents contextos i debatre el paper exercit per la memòria històrica com referent de les decisions dels agents socials que van impulsar este procés.

Est. Apr. 7.3.1. Discuteix com s’entén a Espanya i a Europa el concepte de memòria històrica.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 9: Els desafiaments del segle XXI: canvis geopolítics, globalització i crisi ambiental


L’afonament dels règims soviètics i les seues conseqüències.

Les regions emergents al voltant del Pacífic.

Tensions geopolítiques: Orient Mitjà, repúbliques postsoviètiques, Àfrica subsahariana.

Factors de la globalització econòmica, lesrelacions interregionals al món i els avanços tecnològics. Les crisis en el capitalisme: conseqüències econòmiques i socials

Canvi climàtic i crisi ambiental: el factor humà i el model de desenrotllament. Conseqüències econòmiques i polítiques del canvi climàtic.

BL8.1. Reconéixer el nou orde mundial sorgit després de l’afonament de la URSS i altres països soviètics i destacar el paper dels Estats Units i Europa i el sorgiment potències emergents a Àsia i Amèrica i inferir les possibles conseqüències geopolítiques de la nova situació a partir de la ciomparació dedades socioeconòmique.

Est. Apr. 8.1.1. Interpreta el renaixement i el declivi de les nacions en el nou mapa polític europeu d’aquesta època.

Est. Apr. 8.1.2. Analitza diversos aspectes (polítics, econòmics, culturals) dels canvis produïts després de l’ensorrament de l’URSS.

BL8.2. Posar en perspectiva el procés de globalització i destacar els factors relatius a la difusió de les tecnologies de la comunicació, als moviments de mà d’obra, de béns (de consum i culturals) i de capitals i les seues conseqüències a diverses escales (local, regional, nacional i global) i reflexionar sobre la importància de disposar d’una perspectiva històrica per a entendre el present i projectar un futur possible.

Est. Apr. 8.2.1. Busca a la premsa notícies d’algun sector amb relacions

6

Les perspectives històriques i geogràfiques com a formes de pensament per a entendre els problemes de les societats actuals i prendre decisions informades.

globalitzades i elabora arguments a favor i en contra.

Est. Apr. 8.2.2. Analitza algunes idees de progrés i retrocés en la implantació deles recents tecnologies de la informació i la comunicació, a diferents àmbits geogràfics.

Est. Apr. 8.2.3. Crea continguts que inclouen recursos com ara textos, mapes i gràfics per presentar algun aspecte conflictiu de les condicions socials del procés de globalització.

BL8.3. Relacionar les manifestacions del canvi climàtic i de la crisi ambiental amb la nostra manera de viure i reconéixer els interessos enfrontats davant de les propostes per a afrontar este problema i les possibles conseqüències en diversos àmbits a través de textos periodístics que informen sobre esta controvèrsia.

Est. Apr. 8.3.1. Planteja possibles beneficis o desavantatges per a les societats humanes i per al medi natural d’algunes conseqüències de l’escalfament global, com ara el desglaç del Bàltic.


5.A. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER CURS: GEOGRAFIA

EN PRIMER S'ACORDA ALTERAR L'ORDRE DONAT PEL MANUAL, AIXÍ QUE LA DISTRIBUCIÓ PER AVALUACIONS

CONSTA A L'APARTAT 5.B


1. La Terra, un planeta del sistema solar

2. El planeta Terra: forma i dimensions

3. La representació de la Terra

4. Els mapes

5. Estudi de cas. Però... on som? Com podem localitzar un territori al planeta?

Taller de Geografia - Síntesi


1. La capa externa de la Terra

2. Els agents interns de formació del relleu

3. Els agents externs de formació del relleu

4. Impacte humà. On situaries algunes infraestructures?

5. Les formes del relleu de la Terra

6. El relleu d'Europa

7. El relleu d'Espanya

8. Estudi de cas. Recorrent el relleu amb bicicleta



1. L'aigua a la natura

2. Les aigües oceàniques

3. Les aigües continentals

TERCER CURS4. La distribució de les aigües del planeta

5. Rius d'Europa i rius d'Espanya

6. Anàlisi de problemes. Set: falta d'aigua o desigualtat social?



1. L'atmosfera

2. La radiació solar i la temperatura

3. La humitat de l'aire i les precipitacions

4. La pressió atmosfèrica i els vents

5. Estudi de cas. Les riuades i les inundacions es poden prevenir?

6. Anàlisi de problemes. Podem contribuir a reduir la pluja àcida al nostre continent?

Taller de Geografia – Síntesi


1. La distribució de les temperatures

2. La distribució de les precipitacions

3. Els climes del planeta

4. Els climes d'Espanya

5. Estudi de cas. Els monsons

6. Impacte humà. Què és l'efecte hivernacle?



1. Els paisatges d'Europa

2. El paisatge oceànic

3. El paisatge mediterrani

4. El paisatge continental

5. Els paisatges d'Espanya

6. Descobreix. Els paisatges humanitzats d'Espanya

7. Impacte humà. Es poden evitar els incendis forestals?

8. Anàlisi de problemes. Per què desapareix el mar d'Aral?


TEMA7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

1. El paisatge equatorial

2. El paisatge tropical

3. El paisatge desèrtic càlid

4. El paisatge de zones fredes

5. Estudi de cas. El paisatge antàrtic

6. Impacte humà. La destrucció dels paisatges per desforestació



6

1. La Terra és un ecosistema

2. Riscos i catàstrofes

3. L'ecosistema urbà

4. Estudi de cas. El desastre de l'Exxon Valdez, un exemple de marea negra

5. Anàlisi de problemes. Distribució i consum de recursos naturals


PRIMER CURS: HISTÒRIA


1. Pregunta clau. Com van evolucionar els nostres avantpassats?

2. Les comunitats de caçadors recol·lectors

3. Els poblats agrícoles i ramaders

4. Els primers metal·lúrgics

5. Viatja al passat. Alba investiga la prehistòria

6. L'enigma. Com es construïen els megàlits?

7. El racó de l'art. Art i màgia

8. Descobreix. La prehistòria a la península Ibèrica i la Comunitat Valenciana

Taller d’Història – Síntesi


1. Pregunta clau. Per què les primeres civilitzacions van sorgir a la ribera dels grans rius?

2. Mesopotàmia, la terra entre dos rius

3. L'Egipte dels faraons

4. Viatja al passat. Habib i Merit, dos germans de la vall del Nil

5. La religió egípcia

6. L'enigma. On s'amaga el déu del temple?

7. El racó de l'art. Tombes per a la immortalitat



1. Pregunta clau. Què unia els grecs de l'Hèl·lade?

2. Dues grans polis: Esparta i Atenes

3. L'enigma. La democràcia atenenca era democràtica?

4. Els grecs colonitzen la Mediterrània

5. Viatja al passat. Les esposalles de Fedora i Urian

6. El domini de l'Hèl·lade: d'Atenes a Macedònia

7. Descobreix. L'imperi d'Alexandre el Gran

Taller d’Història - Síntesi


1. Pregunta clau. Quin fou l'origen dels pobles ibèrics i celtes?

2. Fenicis, grecs i cartaginesos

TERCER CURS3. L'enigma. Va existir el regne mític de Tartessos?

4. Els pobles ibèrics

5. Viatja al passat. Makarios visita les terres dels ibers.

6. El racó de l'art. L'originalitat de l'art ibèric

7. Els pobles celtes i celtibèrics


TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L'IMPERI

1. Pregunta clau. Ròmul i Rem varen fundar la ciutat de Roma?

2. La Roma republicana (segles VI-I a.C.)

3. L'enigma. Per què Brut va matar Juli Cèsar?

4. L'Imperi romà (segles I-V d.C.)

5. Viatja al passat. El legionari Caius visita Roma

6. Els habitants de l'Imperi

7. Una nova religió: el cristianisme

8. Descobreix. Per què es va produir la fi de l'Imperi?


TEMA 14. EL LLEGAT DE L'ANTIGUITAT

1. Pregunta clau. La nostra cultura és hereva de la cultura clàssica?

2. Viatja al passat. Diodor de Milet, un heroi olímpic

3. La religió grega i romana

4. L'arquitectura clàssica grega

5. L'arquitectura funcional romana

6. El racó de l'art. Idealisme i realisme en l'escultura

7. La pintura i el mosaic

8. Descobreix. Els símbols i l'art dels primers cristians



1. Pregunta clau. Per què els romans van desembarcar a la península Ibèrica?

2. Les províncies d'Hispània

3. Viatja al passat. Un banquet a casa del patrici Marcus Cornelius

4. Descobreix. La romanització d'Hispània

5. L'economia de les terres valencianes

6. L'enigma. Què amaga el turó romà del Testaccio?

7. El racó de l'art. El patrimoni hispanoromà


SEGON CURS

PRIMER TRIMESTRE: HISTÒRIA .SETEMBRE-OCTUBRE

6

UNITAT 1. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

1. Pregunta clau. Què se'n va fer, de l'antic imperi Romà?

2. Un regne germànic: els visigots a Hispània. Visigots i bizantins a València

3. Viatja al passat. Valeri es fa llaurador

4. El racó de l'art. La cultura i l'art visigots

5. Bizanci, l'imperi Romà d'Orient

6. L'imperi Carolingi

7. Descobreix. Com va governar el seu imperi, Carlemany?

8. L'aparició de l'islam

Taller d'Història · Síntesi

UNITAT 2. AL-ANDALUS

1. Pregunta clau. Com es va estendre l'islam?

2. La conquista d'Al-Andalus

3. L'evolució d'Al-Andalus (929-1492)

4. Viatja al passat. Hammal, un llaurador de l'alqueria

5. Descobreix. Les ciutats d'Al-Andalus

6. Descobreix. Šarq Al-Andalus, un territori andalusí

7. L'enigma. Quants llibres tenia la biblioteca d'al-Hakam?

8. El racó de l'art. L'art andalusí


UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL

1. Pregunta clau. Com s'organitzava la societat medieval?

2. La monarquia feudal

3. Descobreix. Els privilegiats: la noblesa

4. Viatja al passat. Arnau és armat cavaller

5. Els privilegiats: el clergat

6. El feu: senyors i llauradors

7. L'enigma. Per què era tan dura la vida dels llauradors?

8. Viatja al passat. El germà Pere, un monjo benedictí


UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC

1. El romànic va ser un art essencialment religiós?

2. L'arquitectura romànica

3. La pintura i l'escultura romàniques

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)1. Pregunta clau. Com es van formar els primers regnes i comtats cristians?

2. De Regne d'Astúries a Regne de Lleó

3. Els comtats i regnes pirinencs

4. Descobreix. El camí de Sant Jaume

5. L'avanç dels regnes cristians

6. Viatja al passat. Gonzalo funda un poblat

7. Descobreix. La consolidació dels regnes peninsulars

8. L'enigma. Quants reis va servir el Cid Campeador?

9. El Romànic a la península Ibèrica


TERCER CURS

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL

1. Pregunta clau. Per què van créixer les ciutats?

2. Les ciutats medievals

3. Els grups socials

4. Viatja al passat. Un dia en el mercat de la ciutat

5. L'expansió comercial

6. Europa en la baixa edat mitjana

7. L'enigma. Què va ser la Pesta Negra?


UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GÒTIC

1. Com es va originar l'art gòtic?

2. L'arquitectura gòtica

3. L'escultura i la pintura gòtiques

UNITAT 6. EL REGNE DE VALÈNCIA A LA CORONA D'ARAGÓ

1. Pregunta clau. Per què va ser decisiva la batalla de Las Navas de Tolosa?

2. Descobreix. Com es van conquistar i repoblar les terres valencianes

3. El govern dels regnes de la Corona d'Aragó

4. L'expansió de la Corona d'Aragó (segles XIII-XV)

5. Viatja al passat. Bernat, un comerciant del Mediterrani

6. El dinamisme del Regne de València

7. La Corona de Castella

8. L'enigma. Per què hi va haver guerres civils en la baixa edat mitjana?

9. Descobreix. El Gòtic a la península Ibèrica

10. Descobreix. L'art gòtic al Regne de València


SEGON TRIMESTRE: GENER

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

1. Pregunta clau. Per què l’Edat Moderna s’inicia al segle XV?

2. L’Humanisme, una revolució cultural

3. La Reforma protestant

4. La Contrareforma catòlica

5. L’enigma. El Renaixement, ruptura o retorn al passat?

6. El Renaixement italià

7. L’expansió del Renaixement a Europa

8. Descobreix. El Renaixement a Espanya

9. Descobreix. El Renaixement valencià

Taller d’Història · Síntesi

UNITAT 8. L’ÈPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

1. Pregunta clau. Quina nova monarquia van crear els Reis Catòlics?

2. L’organització de la nova monarquia

3. Recuperació econòmica i desigualtat social

4. L’arribada a un nou continent

5. L’enigma. Quin va ser l’error de Colom?

6. Viatja al passat. Yoali, un pagès asteca

6


UNITAT 9. L’IMPERI DELS ÀUSTRIES

1. Pregunta clau. Com es va formar l’Imperi hispànic?

2. Els conflictes interns. Les Germanies a València

3. Els esforços per mantenir l’Imperi

4. Amèrica, un territori per explorar

5. Viatja al passat. Dídac, un emigrant de les Índies Occidentals

6. L’enigma. Què va ser la revolució dels preus?

7. Descobreix. Per què va entrar en decadència l’Imperi hispànic?

8. La crisi demogràfica i econòmica

9. Descobreix. Com era el Regne de València sota la monarquia dels Àustries?


UNITAT 10. L’EUROPA DEL SEGLE XVII1. Pregunta clau. Va ser el segle XVII una època de crisi a Europa?

2. L’Europa de l’absolutisme

3. Conflictes a l’Europa del segle XVII

4. Descobreix. El naixement de la ciència moderna

5. L’art del Barroc

6. La pintura barroca

7. El Barroc a Espanya. El Barroc valencià

8. Descobreix. El Segle d’Or de la pintura espanyola

Taller d’Hisòria · Síntesi

TERCER TRIMESTRE: GEOGRAFIA. ABRIL

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA

1. La població del planeta

2. Els països i les ciutats més poblats del món

3. L'estructura de la població

4. Descobreix. Com són els tipus de piràmidesde població?

5. Dinàmiques i tendències de la població mundial

6. Els models o règims demogràfics

7. La població europea

Taller de Geografia · Síntesi

UNITAT 12. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Repassa. L'organització territorial d'Espanya

1. El volum de la població espanyola

2. La distribució de la població espanyola

3. Descobreix. L'estructura de la població espanyola

4. Dinàmiques i tendències de la població espanyola

5. El poblament rural i el poblament urbà


UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENÒMENS MIGRATORIS

1. L'organització de les societats

2. Descobreix. L'evolució de la societat humana

3. La diversitat de les societats europea i espanyola

TERCER CURS4. Les migracions hui

5. Espanya: país d'emigrants, país d'immigrants

6. Anàlisi de problemes. Qui emigra fora d'Espanya?


UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACIÓ

1. Què entenem per ciutat?

2. La morfologia urbana

3. La tipologia i la jerarquia mundial de ciutats

4. Els paisatges urbans

5. Descobreix. La ciutat com un ecosistema humà

6. L'espai urbà espanyol

7. Estudi de cas. Les smart cities a Espanya


TERCER CURS: GEOGRAFIA FÍSICA, ECONÒMICA I POLÍTICA

PRIMER TRIMESTRE:

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA

1. La Geografia i les seves eines de treball

2. Els sistemes d’informació geogràfica (SIG)

D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

1. Les grans unitats del relleu terrestre

2. El relleu, els rius i les costes d’Europa

3. Les unitats del relleu d’Espanya

4. Les costes i els rius d’Espanya

5. Els paisatges de la Terra

6. Els paisatges d’Europa

7. Els paisatges d’Espanya (I)

8. Els paisatges d’Espanya (II)


1. L’Estat com a organització política de la societat

2. Els Estats del món i les relacions internacionals

3. L’Estat i la globalització

4. L’organització territorial d’Espanya

5. L’Estat de les autonomies

6. Estudi de cas. La Unió Europea

7. Anàlisi de problemes. Les organitzacions no governamentals


6


1. Les activitats econòmiques

2. Els factors de producció

3. Els sectors econòmics

4. Els sistemes econòmics

5. Coneix. Els sectors econòmics de la Unió Europea

6. Coneix. L’economia de la Unió Europea

7. Estudi de cas. Què és una crisi econòmica?

8. Anàlisi de problemes. El mercat laboral: com podeu augmentar les vostres expectatives?



1. L’agricultura

2. Els paisatges agraris

3. Anàlisi de problemes. Sistema de subsistència versus sistema de mercat

4. La ramaderia

5. L’activitat pesquera

6. L’explotació forestal

7. Coneix. El sector primari a Espanya

8. Descobreix. Els paisatges agraris a Espanya

9. Impacte humà. És possible reduir els impactes negatius de les activitats agràries?


SEGON TRIMESTRE:


1. L’obtenció de matèries primeres

2. L’energia. Les fonts no renovables

3. Les fonts d’energia renovables

4. La construcció. La situació a Espanya

5. Impacte humà. Pedreres, graveres i abocadors

6. Anàlisi de problemes. La gestió dels residus nuclears



1. L’activitat industrial

2. Les revolucions industrials

3. La tercera revolució industrial

4. Localització i deslocalització industrial

TERCER CURS5. Coneix. Les activitats industrials a Espanya

6. Estudi de cas. Les multinacionals espanyoles del segle XXI

7. Anàlisi de problemes. Produir més barat..., a canvi de què?

8. Impacte humà. La indústria petroquímica



1. El sector terciari

2. Les activitats del sector terciari. La sanitat i l’educació a Espanya

3. La tecnologia i els mitjans de comunicació

4. La investigació, el desenvolupament i la innovació

5. Estudi de cas. R+D+I a Espanya

6. Anàlisi de problemes. Les xarxes socials virtuals i les relacions humanes



1. Els sistemes de transport

2. Les funcions del transport i les seves xarxes

3. El turisme i la seva importància econòmica

4. Coneix. Els transports i el turisme a Espanya

5. Estudi de cas. El transport dels productes agraris

6. Impacte humà. La taxa turística


TERCER TRIMESTRE:


1. Les activitats comercials

2. El comerç interior. El consum a les llars espanyoles

3. El comerç exterior. Les exportacions i les importacions espanyoles

4. El comerç internacional en un món global

5. El comerç desigual en un món global

6. Anàlisi de problemes: El deute extern

7. Impacte humà. Som consumidors responsables?


ATLES TEMÀTIC DEL MÓN (I)

TERCER CURS: GEOGRAFIA HUMANA I GEOGRAFIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA


7

1. Les relacions entre natura i societat

2. La distribució desigual dels recursos del planeta

3. Problemes, impactes i reptes ambientals

4. El desenvolupament sostenible i la gestió dels residus

5. Impacte humà. L’obsolescència programada

6. Anàlisi de problemes. Característiques i problemàtiques dels paisatges humanitzats espanyols

7. Estudi de cas. Parcs nacionals i espais protegits d’Espanya



1. La polarització entre desenvolupament i subdesenvolupament

2. Polítiques per reduir les desigualtats socials

3. Un món on conviure sense conflictes bèl·lics

4. És possible el desenvolupament econòmic sostenible?

5. Anàlisi de problemes. Per què hi ha desigualtats entre països rics i països pobres?

6. Impacte humà. Com reduir la desigualtat entre països rics i països pobres?

7. Estudi de cas. Burundi, un exemple de país pobre

8. Anàlisi de problemes. El comerç d’armes

9. Estudi de cas. La desigualtat de gènere a la feina

10. Impacte humà. Els refugiats



1. El relleu de la Comunitat Valenciana: les muntanyes

2. El relleu de la Comunitat Valenciana: les planes i les costes

3. El clima i els rius de la Comunitat Valenciana

4. El patrimoni natural de la Comunitat Valenciana

5. Les activitats agràries i la pesca

6. La mineria, l’energia i la indústria

7. Els serveis. El turisme

8. El comerç i el transport

9. L’autonomia de la Comunitat Valenciana


PROJECTE TIC: ELS BIOCOMBUSTIBLES: UNA ENERGIA RENOVABLE

ATLES TEMÀTIC DEL MÓN (II)

QUART CURS:

TERCER CURS

PRIMER TRIMESTRE: SETEMBRE

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

1. Pregunta clau. Per què l'Antic Règim va entrar en crisi al segle XVIII?

2. Creixement econòmic i desenvolupament burgès

3. Descobreix. Els sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units

4. La Il·lustració contra l'Antic Règim

5. Passat i present. L'Enciclopèdia difon els nous coneixements

6. La monarquia borbònica a Espanya

7. Protagonistes de la Història. Jovellanos, un il·lustrat espanyol

8. El regne de València al segle XVIII

9. Art i societat. Del refinament rococó al racionalisme neoclàssic

Síntesi / Taller d'història

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE - NOVEMBRE

UNITAT 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871)1. Pregunta clau. Per què va esclatar una revolució a França?

2. El desenvolupament de la Revolució Francesa (1789-1799)

3. Protagonistes de la història. Olympe de Gouges i els drets de la dona

4. Napoleó domina Europa

5. Passat i present. Quina herència ens ha llegat la Revolució Francesa?

6. Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815-1848)

7. Descobreix. Quins nous estats es van crear a Europa?

8. Art i societat. El nou art de la burgesia


PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

1. Pregunta clau. Com va canviar la producció de béns amb la revolució industrial?

2. Les transformacions de l'agricultura

3. Protagonistes de la història. James Watt i la màquina de vapor

4. Desenvolupament de la indústria i augment del comerç

5. Passat i present. El creixement de la població i el desenvolupament urbà

6. El triomf del capitalisme

7. Descobreix. La nova societat de classes

8. Els nous moviments socials


PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE-DESEMBRE

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

1. Pregunta clau. Com es va implantar el liberalisme a Espanya?

2. Guerra i revolució liberal (1808-1814)

3. Art i societat. Goya i el naixement de l'art contemporani

4. Ferran VII: el retorn a l'absolutisme (1814-1833)

5. Protagonistes de la història. Els carlistes, defensors de l'Antic Règim

6. Isabel II i la construcció de l'Estat liberal (1833-1868)

7. Descobreix. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

8. La Restauració borbònica (1874-1902)

9. València en la política espanyola del segle XIX

7


PRIMER TRIMESTRE: DESEMBRE

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX1. Pregunta clau. La revolució industrial a Espanya: èxit o fracàs?

2. La població i l'agricultura

3. Descobreix. Els inicis de la industrialització espanyola

4. Mineria, banca i xarxa ferroviària

5. El canvi social i els seus límits

6. Protagonistes de la Història. Els pioners del moviment obrer

7. Economia i societat valencianes durant el segle XIX

8. Art i societat. L'art del segle XIX a Espanya



UNITAT 6. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME

1. Pregunta clau. Per què es va produir l'expansió imperialista?

2. El triomf del capitalisme industrial

3. Protagonistes de la història. Els emigrants europeus del segle XIX

4. Europa, a la conquesta del món

5. Descobreix. Com es van repartir el món els imperis colonials?

6. Descobreix. L'herència del colonialisme

7. Art i societat. El canvi de segle, cap a una revolució artística

8. Art i societat. La influència de l'art asiàtic i africà en l'art occidental

9. Passat i present. Del segle XIX al XX: una transformació constant de la ciència i la tecnologia



UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

1. Pregunta clau. Per què va esclatar una guerra a Europa el 1914?

2. El desenvolupament de la guerra

3. Protagonistes de la història. Els soldats al front

4. Una guerra total

5. Descobreix. Per què es va produir una revolució a Rússia?

6. La Revolució Russa

7. Europa després de la guerra

8. Art i societat. Les avantguardes artístiques


SEGON TRIMESTRE: FEBRER

UNITAT 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES

1. Pregunta clau. Quins problemes van conduir a una nova guerra mundial en tan sols vint anys?

2. Els Estats Units: de la prosperitat a la crisi

3. Descobreix. 1929, exemple de crisi de l'economia capitalista

4. La crisi de la democràcia: el feixisme italià

5. Alemanya, l'ascens del nazisme

6. Descobreix. El règim nazi, un sistema totalitari

7. La Unió Soviètica, la dictadura estalinista

8. Art i societat. L'art del període d'entreguerres

TERCER CURSSíntesi / Taller d'història


UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939)1. Pregunta clau. Per què va entrar en crisi el sistema de la Restauració?

2. Descobreix. La dictadura de Primo de Rivera

3. La Segona República espanyola

4. Descobreix. Quines reformes va emprendre la República?

5. Protagonistes de la història. Les mestres i els mestres de la República

6. El Bienni Conservador i el Front Popular

7. La Guerra Civil: els bàndols enfrontats

8. La Guerra Civil: les fases militars

9. Descobreix. Els desastres de la guerra

10. València entre 1898 i 1939


SEGON TRIMESTRE: MARÇ

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

1. Pregunta clau. Per què es va arribar a la Segona Guerra Mundial?

2. El desenvolupament de la guerra

3. Una guerra total

4. Descobreix. Ocupació i violència durant la guerra

5. Protagonistes de la història. L'holocaust jueu

6. Les conseqüències de la guerra

7. Passat i present. L'Organització de les Nacions Unides (ONU)


TERCER TRIMESTRE: ABRIL

UNITAT 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

1. Pregunta clau. Per què Europa va quedar dividida per un "teló d'acer"?

2. Descobreix. Alemanya, centre de la Guerra Freda

3. Els conflictes bèl·lics de la Guerra Freda

4. Protagonistes de la història. Kennedy /Khrusxov: cap a una coexistència pacífica?

5. El procés de descolonització

6. Descobreix. El conflicte del Pròxim Orient

7. Passat i present. Descolonització i neocolonialisme



UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

1. Pregunta clau. Què diferenciava el bloc capitalista del comunista?

2. La construcció d'una nova Europa unida

3. Del creixement econòmic a la crisi energètica

4. Descobreix. Què és l'Estat del benestar?

5. Protagonistes de la història. Les dones, la lluita per la igualtat i la paritat

6. L'evolució del bloc comunista

7. La crisi del món soviètic

8. Art i societat. Dues concepcions de l'art: els EUA i l'URSS


7

TERCER TRIMESTRE: MAIG

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)1. Pregunta clau. Quines van ser les bases del règim franquista?

2. La llarga postguerra (1939-1959)

3. Protagonistes de la història. Les dones durant el franquisme

4. Desarrollisme i crisi del règim (1959-1975)

5. Descobreix. Quin impacte va tenir el creixement econòmic en la societat espanyola?

6. Descobreix. L'exili i l'oposició al franquisme

7. El franquisme a València



UNITAT 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA

1. Pregunta clau. Per què el règim franquista no va sobreviure a Franco?

2. La transició a la democràcia (1975-1977)

3. Descobreix. Quin nou Estat va sorgir de la Constitució de 1978?

4. Protagonistes de la història. Les mobilitzacions populars

5. Els governs de la democràcia

6. Canvi econòmic i social

7. Passat i present. Construcció i crisi de l'Estat del benestar

8. La Comunitat Valenciana en democràcia

9. Art i societat. Els corrents artístics del segle XX a Espanya

10. L'art contemporani a la Comunitat Valenciana


TERCER TRIMESTRE: JUNY

UNITAT 15. EL MÓN ACTUAL

1. Pregunta clau. Per què a principis de la dècada de 1990 es va acabar la divisió del món en blocs?

2. Un nou ordre mundial

3. Europa després de la caiguda del mur de Berlín

4. La construcció de la Unió Europea

5. Passat i present. Europa, la crisi del model del benestar

6. Un món inestable

7. Descobreix. Els conflictes del segle XXI

8. Protagonistes de la història. Les víctimes de les guerres actuals

9. Art i societat. L'art en el món actual


DOSSIER

1. Què és la globalització?

2. La revolució tecnològica

3. La necessitat d'un desenvolupament sostenible

PROJECTE TIC: LA TERRA: UN PLANETA AMENAÇAT

GLOSSARI

TERCER CURS5.B. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

LLIBRE DE TEXT NIVELL 1ª AVALUACIÓ 2n AVALUACIÓ 3ªAVALUACIÓ

GiH 1 1er ESO Temes 9, 10, 11, 12 i 13 Temes 14, 15, 1, 2 i 3 Temes 4 al 8

GiH 22 ESO Temes 1 al 6 Temes 7 al 10 Temes 11 al 14

GiH 3Geografia

3er ESO Temes Introducció D ide l'1 al 3

Temes del 4 al 8 Temes 9 al 11

Història 4 4 ESOTemes 1 al 5 Temes 6 al 11 Temes 11 al 15

.


6.A. METODOLOGIA

6.A.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA

En el marc de la seua Programació Didàctica, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen lesCompetències Clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna deles àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt decompartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en lesquals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboracióreflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de serrespectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascúaportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències clau, malgrat que les incloga. En el currículum hi hauràcompetències clau fonamentals i altres que no ho seran tant, perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seuespotencialitats a partir dels Estàndards d’aprenentatge propis de cada àrea o matèria. No es pot oblidar que la funció de l’escolaés garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per alprofessorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir elsseus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacionsvariades i continuar aprenent.

7

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propisde l’àrea com a components de les Competències Clau, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgratque les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no had’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució decompetències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, elscontinguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Aixímateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabersactuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i ainterpretar amb rigor, etc.

Per a treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especialprotagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació ila confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades.Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestessempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elementscognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtindre uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaranuna avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques encada nivell educatiu.

Especial atenció té en el nostre Departament l’atenció a la igualtat de gèneres i a l’eliminació del sexisme:

El Departament col·labora de manera activa en la celebració del dia de la dona (8 de març) a través d'activitats desenvolupadesen tutories i també treballant a l'aula la transcendència històrica d'eixa data.

El nostre Departament és especialment sensible en el foment de la utilització d'un llenguatge inclusiu i no sexista, tant a les classes com en la redacció de documentació pròpia o per a compartir amb l'alumnat i els pares i mares.

Al nostre Departament existeix un especial afany de contribuir a la formació d'una futura ciutadania conscienciada en els valors de la igualtat i el respecte cap a les demés persones, rebutjant qualsevol acte de violència envers els més febles, en especial, les dones. Per aquest motiu participem de manera decidida en les activitats que es proposen al Centre el dia 25 de novembre de cada any.

Al nostre pla lector s'inclouen llibres de temàtica històrica escrits per dones, intentant mantindre la paritat amb les lectures d'autoria masculina que es suggereixen al mateix.

6.A.2. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Recursos Didàctics

Per a cada tema, els Recursos Didàctics disponibles són els següents:

1. Llibre de l’Alumne i de l’Alumna

El Llibre de l’Alumne i de l’Alumna consta de 15 temes per al Primer curs de l’àrea Geografia i Història de l’EducacióSecundària Obligatòria.

2. Quaderns d’Activitats

Els Quaderns d’Activitats serveixen per a reforçar continguts bàsics del Llibre de l’Alumne i de l’Alumna. D’altra banda, encombinació amb la resta de materials, són un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, ja que permetenpracticar els coneixements que seqüencien els diferents temes.

3. Recursos Didàctics

TERCER CURSAdreces d’internet. Cada tema disposa d’adreces d’internet que serveixen per a reforçar i complementar els continguts, leshabilitats i les competències treballades a cada tema.

Activitats d’Avaluació Inicial. Una pàgina d’activitats dissenyades per a avaluar els coneixements previs de l’alumnat abans decomençar l’estudi de cada tema.

Activitats de Reforç i d’Ampliació. Una pàgina d’activitats de reforç i una altra d’ampliació permeten consolidar elsconeixements dels continguts del tema i ampliar-ne alguns aspectes importants.

Activitats d’Avaluació Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnòstic per a l’Educació SecundàriaObligatòria permeten avaluar el nivell d’assoliment dels alumnes per a cadascun dels Estàndards d’Aprenentatge.

4. Generador d’Avaluacions

Programa informàtic que permet elaborar de manera automàtica un ampli ventall de proves d’avaluació segons el nivell deconeixements de l’alumnat. Es proposen 10 activitats diferents per a cada tema el llibre de l’alumne i de l’alumna i per acadascuna d’aquestes activitats s’han programat 3 opcions d’avaluació de dificultat creixent: nivell baix, nivell mitjà, nivell alt.Cada opció d’avaluació permet avaluar tant els continguts com les competències clau.

Recursos Organitzatius

L’organització dels recursos materials i personals és un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procésd’aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l’ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i els temps d’aquestacoordinació). S’establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i delsequips docents en totes les mesures d’atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per a l’atenció a la diversitat (tal com hem vist a la seccióanterior).

Definició dels criteris per assignar els espais i per distribuir els temps en l’organització de les mesures d’atenció a ladiversitat.

En relació amb l’organització dels espais: s’atendran tant els processos educatius que afavoreixen la individualització del’aprenentatge com altres més socialitzadors. En primer lloc, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos,biblioteca, aules d’usos múltiples, laboratoris...), es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presentendeficiències de qualsevol mena. En segon lloc, l’interior de l’aula habitual haurà de facilitar la realització d’una diversitatd’activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució del temps, pel que fa a l’horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des del’administració educativa, l’atenció a la diversitat exigeix una certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de lesordinàries. D’aquesta manera es facilita la realització d’activitats interdisciplinàries, d’agrupaments flexibles de reforç,aprofundiments, etc. Pel que fa a l’horari dels professors, cal establir uns temps per a la coordinació entre professorsd’àrees diferents i entre professors de cursos diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau enl’organització i l’eficàcia de l’atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l’organització i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per al’atenció a la diversitat.

En relació amb l’organització dels materials curriculars per a l’alumnat (llibres, cartografies, material de laboratori,instruments musicals, material per a educació física...), cal tindre en compte alguns criteris com: ús compartit per tots elsalumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l’edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per almedi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l’elaboració i eldesenvolupament del projecte curricular, i per a l’elaboració de les programacions d’aula. S’ha de tindre en compte queaquests materials respecten la pluralitat d’opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

6.B. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6. B. 1. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

7

PRIMER CURS


En aquest tema estudiarem la Terra i la seua situació a l’univers, i farem atenció especialment a les seues característiquesfísiques i al seu entorn més immediat, és a dir, el sistema solar i la seua representació en mapes.

Com a principal objectiu, mirarem d’establir, d’una banda, les relacions entre les estacions i la successió del dia i la nit, i del’altra, els moviments de rotació i translació de la Terra. També ens centrarem en la representació de la Terra mitjançantl’estudi de les coordenades geogràfiques, els mapes i l’aplicació de les noves tecnologies en aquestes representacions.


En aquest tema ens centrarem en la capa externa de la Terra mitjançant l’estudi del relleu i els continents. Abordarem tambéla identificació i la descripció dels grans elements o parts estructurals de la Terra, principalment les capes que formen laTerra i el moviment de les plaques de la litosfera. Després, relacionarem aquests elements estructurals amb els agentsgeològics, particularment amb els agents interns, com els volcans i els terratrèmols, i els agents externs: aigua, vent,vegetació.

Després identificarem les principals muntanyes, planures, illes i accidents costaners del món. També analitzarem els relleusdel nostre entorn: Europa i Espanya.


Aquest tema està dedicat a l’estudi de l’aigua a la natura: els oceans i les seues dinàmiques, els mars, els rius i els llacs. Enscentrarem en el tema del consum i l’aprofitament de l’aigua, en la distribució dels recursos hídrics al planeta i en l’impactede l’activitat humana sobre les conques i els rius.

L’anàlisi de diferents il·lustracions i mapes serà clau per a comprendre tant els fenòmens relacionats amb l’aigua com ladinàmica oceànica i el cicle de l’aigua, i també per a conéixer la distribució de l’aigua dolça i l’aigua salada al planeta.


Aquest tema se centra en l’estudi de l’atmosfera, el temps i el clima. Estudiarem la humitat de l’aire i les precipitacions, lapressió atmosfèrica, el vent i dos problemes actuals relacionats amb el temps atmosfèric: la pluja àcida i les inundacions.

També ens centrarem en les representacions gràfiques de diferents aspectes relacionats amb el clima, principalment elsmapes climàtics.


En aquest tema estudiarem els diferents climes i paisatges de la Terra. El tema s’estructura en dues grans parts: en primerlloc, s’identifiquen els factors que incideixen en la configuració de zones climàtiques a la Terra i, en segon lloc,s’identifiquen les zones climàtiques que hi ha a la Terra.

També ens centrarem en les representacions gràfiques de diferents aspectes relacionats amb el clima, com ara elsclimogrames i els mapes climàtics.


En aquest tema treballarem els climes i els paisatges d’Espanya i d’Europa, els paisatges de climes temperats propisd’aquesta regió del món. Farem atenció especialment al relleu, les aigües, els climes i els paisatges d’Espanya i d’Europa. Amés a més, aprofundirem en els paisatges humanitzats d’Espanya.

En relació amb aquest últim punt, comentarem com interactuen l’ésser humà i el medi. L’entorn natural determina l’estil devida de la població d’un espai geogràfic determinat i, alhora, els éssers humans modifiquen sempre el seu entorn. Tambéabordarem el problema dels incendis forestals i la desaparició del mar d’Aral.

TEMA 7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

En aquest tema identificarem els paisatges de climes extrems i insistirem en la localització, les característiques climàtiquesi la vegetació.

Pararem una atenció especial al paisatge antàrtic i el seu interés científic. Per a acabar, analitzarem el problema de ladestrucció dels paisatges per desforestació.


TERCER CURS El punt d’inici del tema és l’estudi dels ecosistemes terrestre i marí. Caldrà comprendre la fragilitat de la Terra i considerar-

la un ecosistema fràgil que no hem d’alterar. A continuació, es fa atenció als perills que amenacen el nostre entorn.

Un dels objectius prioritaris del tema és que l’alumnat prenga consciència de la seua responsabilitat amb el planeta i adopteconductes a favor d’un ús sostenible dels recursos naturals.


Treballarem com eren i com vivien els primers pobladors. Per a això, estudiarem les etapes de la Prehistòria: Paleolític,Neolític i Edat dels Metalls. També analitzarem l’art rupestre i els megàlits.

Posarem èmfasi en l’ordenació temporal dels esdeveniments històrics i en les diferents formes de mesurar i establir unacronologia dels fets històrics. També ens endinsarem en la vida quotidiana dels éssers humans de la Prehistòria amb l’ajudad’il·lustracions que recreen aspectes de l’economia, la societat i els costums d’aquests períodes. Finalment, pararemespecial atenció a les restes i particularitats de la Prehistòria al territori de la Comunitat Valenciana.


L’objecte d’estudi d’aquest tema són dues de les civilitzacions antigues més importants: Egipte i Mesopotàmia. Estudiaremles ciutats, els imperis i l’art mesopotàmic, així com la situació geogràfica d’Egipte, la vida, la religió i l’art funerari al’època dels faraons.

Juntament amb recreacions històriques representades en il·lustracions, ens endinsarem en l’etapa històrica estudiadamitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquest període. També introduireml’alumnat en la interpretació de mapes històrics.


En aquest tema estudiarem el món grec: els seus orígens i la seua expansió, la seua organització política, la seua vida i elsseus costums. Tot seguit, estudiarem la figura d’Alexandre el Gran.

L’anàlisi de mapes, de restes arqueològiques i monumentals i de diferents il·lustracions que recreen la vida quotidiana delsgrecs seran claus per a comprendre la civilització hel·lenística.


Aquest tema se centra en l’estudi dels pobles que van habitar o van colonitzar la península Ibèrica abans de l’arribada delsromans.

D’una banda, identificarem els pobles celtes, ibers i celtibers, i descriurem la seua vida quotidiana, la seua localització en lageografia peninsular i la seua organització socioeconòmica. D’altra banda, caracteritzarem els pobles que van establircolònies a la Península durant aquest període: fenicis, grecs i cartaginesos. Per a fer-ho, ens servirem d’una gran diversitatde materials i fonts: mapes temàtics, il·lustracions, fotografies…

TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI

Aquest tema gira al voltant de Roma. Estudiarem la seua evolució històrica: la Monarquia, la República i l’Imperi, i ensfixarem en la seua expansió i en el seu declivi, així com en la seua organització social i econòmica. També ens detindremen els orígens del cristianisme.

Amb aquesta finalitat, ens servirem de recreacions històriques representades en il·lustracions. També ens acostarem al’etapa històrica estudiada mitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquestperíode. A més a més, desenvoluparem la capacitat de l’alumnat d’interpretar mapes històrics.

TEMA 14. EL LLEGAT DE L’ANTIGUITAT

L’objecte d’estudi d’aquest tema és l’herència que van deixar romans i grecs. Estudiarem la seua religió, la seua filosofia, laseua ciència, el seu art i la seua arquitectura.

Aprofundirem en les característiques de diferents construccions gregues i romanes, de les quals assenyalarem els principalselements constructius, i també en els principals trets de l’escultura grega i romana. A més a més, ens assegurarem quel’alumnat és conscient de la vigència de la cultura grecoromana en la nostra civilització actual.


Aquest tema se centra en l’estudi de la presència dels romans a la península Ibèrica i en l’herència cultural que hi vandeixar. Caracteritzarem el procés de romanització d’Hispània, la divisió en províncies i l’organització econòmica.

8

Finalment, ens assegurarem que l’alumnat coneix el patrimoni i el llegat cultural que els romans van deixar a la penínsulaibèrica i, de manera molt particular, al territori de la Comunitat Valenciana.

SEGON CURS:

Desarrollado en el Proyecto Curricular

Se fundamenta en promover un aprendizaje reflexivo, planteando problemas e interrogantes y modificando algunasconcepciones erróneas que nuestros alumnos tienen sobre la localización de los hechos históricos, su distribución ysus interrelaciones.

Nos permite también conocer el grado de asimilación de las nociones de espacio histórico, explicaciones causales,tratamiento de la información y relativismo.

Distintas estrategias de enseñanza:

* Expositivas, para la enseñanza de hechos y principios. Estas estrategias promueven un aprendizajesignificativo y van acompañadas de actividades y trabajos de aplicación.

* Indagatorias, enfrentado a alumnos y alumnas con situaciones problemáticas en las que aplicarreflexivamente conceptos, procedimientos y actitudes. Estas estrategias se practicarán desde técnicas diferentes:investigaciones simples, debates, simulaciones, trabajos de campo, etc.

Consideramos la motivación previa un factor indispensable para el aprendizaje significativo. En este sentidobuscaremos:

* Selección de enfoques en los temas que conecten, en la medida de lo posible, con los intereses personalesde los adolescentes; en este sentido, el bloque de contenidos relativos al Mundo actual nos pone en contacto conproblemas que afectan directamente a los adolescentes: consumismo, drogas, paro, marginación, medio ambiente,etc.

* Desarrollo, al inicio de cada unidad, de alguna actividad especialmente motivadora; puede tratarse de lalectura de un texto significativo, de una audición, del comentario de una noticia de prensa, de la resolución de unsencillo problema o del visionado de algún corte documental. Muchas veces, la introducción a doble página de cadaunidad resuelve este problema.

Para el desarrollo diario de las clases utilizaremos el libro de texto de la edit. VICENS VIVES, en su dobleversión ,castellana, en valenciano, para los distintos grupos, así como las libretas de actividades del mismo nombrey editorial con láminas y mapas que irán trabajando, fundamentalmente en clase.

Se acompañarán de una libreta donde, debidamente realizarán las actividades y recogerán toda lainformación recibida durante las clases.

Se les pasará a los alumnos material fotocopiado relacionado con mapas, gráficas, resúmenes, textos,reproducciones, etc.., para trabajar en clase en el momento que el profesor lo disponga.

Se utilizarán los medios audiovisuales de que disponga el centro.Los alumnos podrán utilizar en cualquier momento los libros que hay en el seminario. Igualmente podrán

consultar con el profesor cualquier duda que se presente.Se fomentará el debate y la puesta en común con la participación de toda la clase en cada unidad temática

que lo requiera.

TERCER CURS

TEMA D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Estudiarem els elements i les grans unitats del relleu terrestre. Primer ens centrarem en els rius, els relleus i les costesd’Espanya i d’Europa, i també en els relleus insulars d’Espanya.

TERCER CURS Després, a partir d’aquesta anàlisi del món, d’Espanya i d’Europa i amb l’ajuda de diferents mapes temàtics, ens centrarem

en una descripció molt detallada dels paisatges de la Terra, d’Europa i d’Espanya.


En aquest tema es treballen els continguts següents: l’estat i els seus elements principals, les relacions entre els estats delmón, l’estat, la globalització i la regionalització, els tractats, les declaracions i les organitzacions supranacionals i lesorganitzacions no governamentals (ONG).

A més a més, farem una atenció especial a l’organització de l’Estat espanyol i al funcionament de l’“estat de lesautonomies”.


En aquest tema estudiarem el funcionament de l’activitat econòmica, els factors de producció, l’economia de mercat i,finalment, els agents econòmics.

Incidirem en la definició detallada d’uns quants conceptes econòmics bàsics, com ara capital, treball, excedent i economiade mercat. També caracteritzarem en què consisteix una crisi econòmica i explicarem alguns trets bàsics del funcionamentdel mercat laboral.


Al llarg d’aquest tema estudiarem el sector primari, les activitats agràries i els paisatges agraris, l’agricultura desubsistència i de mercat, la ramaderia al món, els diferents tipus de pesca i els caladors, així com l’explotació forestal.També analitzarem amb detall les activitats del sector primari a Espanya.

És important establir la relació que hi ha entre els diferents models d’activitat del sector primari i el desenvolupament decada societat. Amb l’objectiu d’establir aquesta relació i de caracteritzar el sector primari en el món, ens serviremd’imatges, gràfics i dades quantitatives.


En aquest tema estudiarem les matèries primeres, les fonts d’energia tradicionals i els recursos energètics del món. Tambétreballarem les fonts d’energia renovables i no renovables. A més a més, descriurem el sector de la construcció icomentarem breument la seva situació a Espanya amb l’anàlisi de l’anomenat esclat de la bombolla immobiliària.

Farem una atenció especial a la caracterització de les diferents matèries primeres, el funcionament de les explotacionsmineres i l’anàlisi dels avantatges i els inconvenients de diferents fonts d’energia. A partir d’aquests continguts, insistiremen la necessitat de proposar i desenvolupar sistemes de producció i de consum d’energies sostenibles.


En aquest tema explicarem amb detall en què consisteix l’activitat industrial, quins són els elements del procés industrial iquines característiques tenen els diferents tipus d’indústria. També classificarem els diferents tipus d’empreses depenent dediversos criteris.

A continuació, caracteritzarem les revolucions industrials que s’han desenvolupat al llarg de la història i els processos delocalització i deslocalització de la indústria en l’actualitat. A més a més, analitzarem amb detall la situació de la indústria aEspanya.


Començarem el tema analitzant detalladament què entenem per activitats terciàries i establint la relació que es dónaactualment entre el desenvolupament d’aquest sector i el benestar econòmic i social.

Partint d’aquest punt, detallarem les activitats del sector terciari i la seva classificació, i detallarem la importància del’educació i de la sanitat per al desenvolupament d’Espanya. També farem molta atenció als mitjans de comunicació enl’actualitat i a la importància de la I+D i el seu impacte econòmic i social.


Començarem el tema descrivint els diferents sistemes de transport, els seus avantatges i els seus inconvenients.Continuarem caracteritzant les funcions del transport i detallant la rellevància econòmica de les activitats turístiques.

A continuació, treballarem el desenvolupament dels transports i el turisme en el territori espanyol. També farem moltaatenció a l’anàlisi dels indicadors econòmics, els mapes i els gràfics proposats al tema.

8


Caracteritzarem amb detall les activitats comercials, definirem què és el comerç, quins són els elements del comerç i lescaracterístiques bàsiques del comerç actual, i farem atenció especialment als factors que condicionen l’activitat comercial.

Continuarem descrivint les característiques generals del comerç interior i exterior al món actual, centrant l’atenció en eldesenvolupament de l’activitat comercial a Espanya i en la identificació dels fluxos comercials al món amb ajuda de mapesi gràfics. També reflexionarem sobre les desigualtats econòmiques al món i el deute extern dels països pobres.


Valorarem les relacions que s’estableixen entre la natura i la societat i els problemes que sorgeixen a causa de la distribuciódesigual de recursos. Llavors, podrem entendre com apareixen els impactes sobre el medi ambient i com solucionar-los apartir d’una gestió correcta i d’un desenvolupament sostenible. Així, entendrem que hem de repensar les formes de consum.

Partint d’aquestes relacions natura-societat caracteritzarem els problemes que sorgeixen als paisatges humanitzatsd’Espanya i com es protegeix el medi a partir de les figures dels parcs nacionals i dels espais protegits a Espanya.


El tema aborda les desigualtats al món actual, com apareix el binomi desenvolupament-subdesenvolupament, així coml’aplicació de diferents polítiques per reduir aquestes desigualtats. A partir d’aquí identificarem les possibilitats que hi had’aconseguir un món sense conflictes bèl·lics i basat en el desenvolupament sostenible. Per a això haurem d’analitzar perquè existeixen diferències entre països rics i països pobres i com reduir-les.

Ens servirem de l’anàlisi de casos concrets com la desigualtat de gènere a la feina, el comerç d’armes, la problemàtica delsrefugiats i l’anàlisi d’un país pobre com Burundi.


En aquest tema estudiarem les característiques més importants del medi físic de la Comunitat Valenciana, fent una atencióespecial al relleu, les planes, les costes i els rius, i explicarem els trets definitoris del clima i els elements més destacablesdel patrimoni natural.

També detallarem les especificitats dels aspectes econòmics de la Comunitat Valenciana i explicarem les característiquesdels sectors primari, secundari i terciari. Per acabar, analitzarem com es desenvolupa l’autonomia a la ComunitatValenciana.

QUART CURS:

4º Curs d'ESO

Desarrollado en el Proyecto Curricular

Se fundamenta en promover un aprendizaje reflexivo, planteando problemas e interrogantes y modificando algunasconcepciones erróneas que nuestros alumnos tienen sobre la localización de los hechos históricos, su distribución ysus interrelaciones.

Nos permite también conocer el grado de asimilación de las nociones de espacio histórico, explicaciones causales,tratamiento de la información y relativismo.

Distintas estrategias de enseñanza:

* Expositivas, para la enseñanza de hechos y principios. Estas estrategias promueven un aprendizajesignificativo y van acompañadas de actividades y trabajos de aplicación.

* Indagatorias, enfrentado a alumnos y alumnas con situaciones problemáticas en las que aplicarreflexivamente conceptos, procedimientos y actitudes. Estas estrategias se practicarán desde técnicas diferentes:investigaciones simples, debates, simulaciones, trabajos de campo, etc.

Consideramos la motivación previa un factor indispensable para el aprendizaje significativo. En este sentidobuscaremos:

TERCER CURS* Selección de enfoques en los temas que conecten, en la medida de lo posible, con los intereses personalesde los adolescentes; en este sentido, el bloque de contenidos relativos al Mundo actual nos pone en contacto conproblemas que afectan directamente a los adolescentes: consumismo, drogas, paro, marginación, medio ambiente,etc.

* Desarrollo, al inicio de cada unidad, de alguna actividad especialmente motivadora; puede tratarse de lalectura de un texto significativo, de una audición, del comentario de una noticia de prensa, de la resolución de unsencillo problema o del visionado de algún corte documental. Muchas veces, la introducción a doble página de cadaunidad resuelve este problema.

Para el desarrollo diario de las clases utilizaremos el libro de texto de la edit. VICENS VIVES, en su dobleversión ,castellana, en valenciano, para los distintos grupos, así como las libretas de actividades del mismo nombrey editorial con láminas y mapas que irán trabajando, fundamentalmente en clase.

Se acompañarán de una libreta donde, debidamente realizarán las actividades y recogerán toda lainformación recibida durante las clases.

Se les pasará a los alumnos material fotocopiado relacionado con mapas, gráficas, resúmenes, textos,reproducciones, etc.., para trabajar en clase en el momento que el profesor lo disponga.

Se utilizarán los medios audiovisuales de que disponga el centro.Los alumnos podrán utilizar en cualquier momento los libros que hay en el seminario. Igualmente podrán

consultar con el profesor cualquier duda que se presente.Se fomentará el debate y la puesta en común con la participación de toda la clase en cada unidad temática

que lo requiera.

6. B. 2. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important aldesenvolupament integral de la personalitat de l’alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitatd’organització del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitatprimordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, en la finalitat del qual és imprescindible quetranscendeixen l’àmbit purament acadèmic estenent l’acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu estrobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se comactivitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com uncomplement de l’acció instructiva i formativa d’aquestes.

Els objectius a aconseguir amb la realització d’activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna perraons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d’una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte lesdiverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies del’existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d’ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l’horari lectiu, és a dir, de l’horari que comprén la jornada escolar, inclosos elsperíodes de descans que s’estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

8

No formen part del procés d’avaluació individual per on passa l’alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments queintegren els plans d’estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d’actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tindre caràcter lucratiu.

Han d’incloure’s a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

Aquesta programació proposa les següents activitats complementàries per a l’ESO al present curs:

1er ESO

TALLER D'ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL (TALLER DE PREHISTÒRIA) Durada: De 8h a 14h Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de E.S.O. Data estimada: El 4 de novembre de 2020 Detall de l'activitat: Un grup didàctic de fora del centre prepara un taller d'arqueologia sobre la Prehistòria al pati del

institut (empresa a concretar): tipus d'instruments, maneres de fer foc,... Els grups, per torns, baixen i participen en ell.

VISITA AL JACIMENT DEL TÒS PELAT (MONTCADA) Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er d'ESO (en tres o quatre dies diferents) Data estimada: entre el 6 i el 10 d'abril del 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel jaciment arqueològic del Tòs Pelat de Montcada. L'objectiu és consolidar i

ampliar els coneixements sobre la vida quotidiana dels íbers, així com augmentar la motivació de l'alumnat sobre eltema.

2º ESO

RECORREGUT PEL CENTRE MEDIEVAL DE VALÈNCIA : Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n d'ESO (en tres dies diferents) Data estimada: entre el 21 i el 24 d'abril del 2020 Detall de l'activitat: Visita al Palau dels Borja, Catedral, Torres de Serrans, Torres de Quart, La Llotja, l'Almoina.

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: totes els cursos de 2n d’ESO (en tres dies diferents) Data estimada: 18 al 22 de maig de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

3º ESO

RECORREGUT PER L' HORTA, EL BARRANC, LA PLATJA I VISITA A DIFERENTS EXPLOTACIONS AGRÍCOLES

• Durada: 5 hores• Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er d'ESO• Data estimada: entre el 9 i el 13 de març del 2020• Detall de l'activitat: Coneixement de la realitat agrària de l'Horta, parcel·lació, producció, problemàtica actual,

ordenament del territori, formes del relleu...

VISITA AL MOLL DE VALÈNCIA• Durada: 4 hores• Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er ESO (inclòs el PEMAR).• Data estimada: finals d'abril (a confirmar, segons disponibilitat)• Detall de l'activitat: Visita guiada pel moll de València i xicotet itinerari marítim en vaixell (drassanes, zona de

càrrega amb contenidors, perspectiva econòmica present i futura, criadors de clòtxines...)

TERCER CURS

4º ESO

VISITA AL MUVIM• Duració: 4 hores• Nombre d'alumnes: tots els cursos de 4t ESO.• Data estimada: del 24 al 28 de febrer de 2020• Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu de la Il.lustració i la Modernitat.

1er F.P. BÁSICA

RECORREGUT PEL CENTRE MEDIEVAL DE VALÈNCIA :• Durada: 4 hores• Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n d'ESO (en tres dies diferents)• Data estimada: entre el 23 i el 26 de març del 2020• Detall de l'activitat: Visita al Palau dels Borja, Catedral, Torres de Serrans, Torres de Quart, La Llotja, l'Almoina.


7. A. CRITERIS D’AVALUACIÓ: ELS CRITERIS JA ESTAN ESPECIFICATS AL PUNT 4.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua i diferenciadasegons les diferents matèries del currículum . Es diferenciaran dos procediments bàsics d’avaluació.

L'avaluació continuada.

L'avaluació a través de proves escrites.

En el cas de l'avaluació continuada, els procediments i instruments d'avaluació seran l'observació i seguiment sistemàtic del'alumnat, és a dir, es prendran en consideració totes les activitats que desenvolupi, tant de caràcter individual com grupal:treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant l'aprenentatge, precisió enl’expressió, autoavaluació...

Pel que fa a l'avaluació a través de proves escrites, el projecte didàctic Vicens Vives incorpora un ampli ventall de proves quefaciliten l'avaluació de l'alumnat en diferents moments del curs:

Les avaluacions inicials, en les quals valorarem els coneixements previs sobre cadascun dels aspectes a avaluar abans decomençar un tema o unitat didàctica, i es valorarà si són suficients, si s’han de millorar o si es desconeixen.

Les avaluacions trimestrals, a realitzar al final de cada trimestre, i que facilitaran l'avaluació de grans blocs de continguts,estàndards i competències.

Les avaluacions finals, que permetran realitzar una avaluació final o habilitar una prova de recuperació per a l'alumnat queno hagi superat prèviament el curs.

En tot cas, els procediments d'avaluació seran diversos, de forma que puguin adaptar-se a la flexibilitat que exigeix la mateixaavaluació.

L'avaluació es realitzarà igualment a través dels criteris d'avaluació i dels Estàndards d'Aprenentatge que el docent podràavaluar a través de la rúbrica d'avaluació que aquest projecte educatiu facilita en l'apartat 6. 1. Criteris d'Avaluació iEstàndards d'Aprenentatge. Igualment, podrem portar a terme una avaluació competencial a partir de la rúbrica proposada enl'apartat 4.4 Avaluació de les Competències Clau.

El grau d'adquisició dels objectius a assolir tant respecte dels Estàndards d'Aprenentatge com de les Competències Clau esvalorarà, al seu torn, a partir de quatre nivells d'assoliments:

ASSOLIMENT – NIVELL 1: Assoliment no formalitzat.

ASSOLIMENT – NIVELL 2: Assoliment bàsic.

ASSOLIMENT – NIVELL 3: Assoliment mitjà.

ASSOLIMENT – NIVELL 4: Assoliment avançat.

8

7. B. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Amb caràcter general se tindrà en compte:

- El quadern de treball, on hauran de constar les activitat realitzades dia a dia, i que periòdicament serà revisada i qualificada pel professorat.

- L' observació del treball diari a l'aula: participació, atenció ...

- La realització del treball à casa, a través de preguntes i exercicis diversos.

- Presentar un comportament adequat amb els companys i amb el professorat.

- Proves objectives (exàmens) escrites o orals quan la quantitat de matèria impartida es considere suficient.

- Altres proves objectives orals o escrites com, per exemple, ordenar cronològicament diversosesdeveniments o etapes, preguntes curtes al voltant d'un problema històric, ordenar un llistat, trobar parelles, etc.

- Tasques d' interpretació de dades: anàlisis i comprensió crítica de diferents fonts d informació, etc.

- Proves basades en léxposició d'un tema a l'aula.

7. C. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

L'avaluació se'n registra dia a dia, amb el contacte directe amb l'alumnat i amb la revisió del seu quadern, així com amb les diverses proves escrites o orals que es realitzen en finalitzar cada tema. La finalitat serà constatar que els continguts i les habilitats educatives del nivell (realització i interpretació de mapes, gràfics, imatges, textos, etc) s'han assolit convenientment.

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cadascun dels aspectes avaluats i establirem si:

Són suficients.

S’han de millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: El docent avaluarà les activitats proposades al llibre de text i als fotocopiables d’Activitats de Reforç id’Ampliació a través dels estàndards d’aprenentatge especificats al document Estàndards d’Aprenentatge adjunt.

L’avaluació de cadascun dels estàndards es portarà a terme a partir d’un seguit de Subestàndards d’Aprenentatge, concrecionsdels Estàndards d’Aprenentatge que s’avaluaran a través dels Indicadors d’assoliment. Aquests indicadors avaluaranl’adquisició de coneixements i competències en cinc nivells.

Avaluació Final: Es farà una Avaluació Final dels continguts a través dels documents d’Avaluació Final, Proposta Curricular iEstàndards d’Aprenentatge annexos.

L’Avaluació es farà també mitjançant els Estàndards d’Aprenentatge i els Indicadors d’assoliment. El docent disposarà d’unataula en què es reuneixen els Estàndards d’Aprenentatge més rellevants per avaluar a cada tema en les taules Avaluació delsEstàndards d’Avaluació del document annex Estàndards d’Avaluació.

Els criteris de qualificació i percentatges estipulats pel Departament per a cada curs són els següents:

PRIMER, SEGON, TERCER I QUART D'ESO

TERCER CURS 1er i 2n ESO:

- El 40% de la nota, procedirà del seguiment individualitzat del alumne, on es valorarà la actitud en classe, la participació, el treball i la realització de activitats a l’aula, així com del treball a casa, la realització de treballs fora de l’aula, com activitats delllibre,fitxes d’activitats de reforç i ampliació, mapes, gràfics, etc.

- El 60% de la nota, serà el resultat obtingut de la prova escrita realitzada al final de cada unitat del trimestre.

3er i 4t ESO:

- El 20% de la nota, procedirà del seguiment individualitzat del alumne, on es tindrà en compte les seues competències a travésdel treball i la realització de activitats a l’aula, així com del treball a casa, la realització de treballs fora de l’aula, com activitatsdel llibre, fitxes d’activitats de reforç i ampliació, mapes, gràfics, etc.

- El 10% de la nota es dedicarà a avaluar l'actitud de l'alumnat, l'assistència i la participació en classe

- El 70% de la nota, serà el resultat obtingut de la prova escrita realitzada al final de cada unitat del trimestre.

RECUPERACIÓ D'AVALUACIONS PENDENTS

La gran diversitat d'instruments d’avaluació permeten al docent realitzar una avaluació tema per tema i emprar la provad'avaluació trimestral com a sistema de recuperació d'avaluacions pendents en alguns casos.

Es farà una prova final de recuperació quan la mitjana de les tres avaluacions supere els 3 punts en 1er i 2n i els 4 punts en 3er i 4t d'ESO..

Si es considerara oportú, de forma excepcional, es podria fer alguna altra prova de recuperació puntualment.

Els alumnes que no hagen aconseguit aprovar tindran oportunitat de recuperar l'assignatura en l'examen final de juny o en laprova extraordinària, on es puntuarà amb un 80% la nota de l'examen i amb un 20% el treball que es determine fer.

RECUPERACIÓ PER ALS ALUMNES AMB MATÈRIES PENDENTS D'ALTRES CURSOS

Tal com estableix l'apartat 22.2 del Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, aquells alumnes que, excepcionalment, siguenpromocionats de curs per l'equip docent amb matèries pendents, hauran de fer-ho amb un pla personalitzat de recuperació deles esmentades matèries en les quals es tindrà present:

els aspectes relacionats amb les expectatives de recuperació de les matèries pendents per part de l'alumnat.

els criteris d'avaluació establerts pel centre i el docent de la matèria.

els Estàndards d'Aprenentatge que desenvolupen aquests criteris d'avaluació.

els recursos i l'equip docent per dur a terme les activitats de recuperació per als alumnes amb matèries pendentsd'altres cursos.

La recuperació de pendents constarà de:

Un treball o dossier responent a les qüestions que el professorat indicarà detalladament a l’alumnat. El treball es farà ambbolígraf i es cuidarà lórtografia, la cal·ligrafia i la presentació.

Léxamen de recuperació de lássignatura es realitzarà a partir dúna selecció de preguntes déste treball, en el que s'inclourà un vocabulari bàsic.

Les instruccions s'entregaran a l'alumnat abans de Nadal i de Pasqua respectivament i el treball es lliurarà el dia de les proves objectives.En 1er i 2n ESO el treball suposarà el 70% de la nota i l'examen el 30%.En 3er d'ESO el treball suposarà el 40% de la nota i el 60% l'examen.

7. D. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓPRIMER CURS

SEGON CURS

TERCER CURS

QUART CURS

8

S'aportaran més materials de recolzament per a aconseguir una millor comprensió del tema estudiat, així com dels audiovisualsi materials analitzats a l'aula. En tot cas, s'evitarà la sobrecàrrega de treball per a l'alumnat, ja que els treballs esdesenvoluparan fonamentalment a classe (sols algunes tasques hauran d'acabar-se a casa).

Es faran diverses activitats de reforç (reforços amb professorat) i d'ampliació emprant els recursos Tiching, textos i mapes, power points, activitats proposades al classroom, etc

8. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT

ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A

LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I NIVEL IV).

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seuesparticularitats, que poden agrupar-se en aquests quatre àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials (Pedagogia Terapèutica i reforços).

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu (AulaPASE).

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d’unes altes capacitats intel·lectuals(Tutoria específica i grup d'excel·lència).

– Per últim, es dedicarà igualment una atenció especial a aquells alumnes amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat(TDAH).

Convé assenyalar que l’atenció a aquests quatre grups d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha dedesvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueixl’educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l’alumnat.

L’orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processosd’ensenyament i, en particular a l’adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l’alumnat; per un altre, esdirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permetenadquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria .

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una respostaadequada a les necessitats educatives de l’alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l’elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacionscurriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l’organització dels recursos humans i materials del centre per atendre aaquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L’Orientació Educativa s’organitza en tres nivells que van des de l’acció tutorial, desenvolupada a l’aula, i les tasquesorientadores que realitzen els Departaments d’Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern.Encara que cada un d’aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixafinalitat i objectius generals comuns: la personalització de l’educació i la contribució al desenvolupament dels objectiusestablerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l’alumnat, entenent que d’aquesta manera esgaranteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a què es refereix l’article 71 de la Llei Orgànica d’Educació2/2006, de 3 de maig, i les modificacions que incorpora la LOMQE (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millorade la qualitat educativa) sobre els apartats 1 i 2 de l’article esmentat, puga assolir el desenvolupament màxim de les seuescapacitats personals i els objectius de l’etapa, s’establiran les mesures curriculars i organitzatives escaients que li asseguren unprogrés adequat.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions delcurrículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

TERCER CURSL’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tard al sistema educatiu es realitzarà tenint en compte les seues circumstàncies,coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d’escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, entot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l’horarisetmanal.

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació ien els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l’inici del’escolarització en l’etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es preveja que són aquestes les mesures més adequades peral desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L’acció tutorial està lligada a una visió integral de l’educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a mésde disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d’Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de l’alumnat i establirà mesuresque permeten mantindre una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d’intercanviar informacions sobreaquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los ipromoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments decoordinació de l’equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l’avaluació i sobre les mesures que han de posar-se enmarxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l’orientació i l’acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l’esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i laprogressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos delsmateixos, a través d’una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l’aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer alssuports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d’habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres iaprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d’activitats formatives per part dels equips docents, i lacoordinació amb l’equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries amb les famílies per a l’assolimentd’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

h) Contribuir a l’adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els mitjans de col·laboració,suport i assessorament amb les famílies per a l’assoliment d’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.


9.A. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

(En la primera part de la Programació del Departament es concreten les actuacions del seminari en l''àmbit del Pla Lector delnostre Centre, amb les lectures recomanades per nivells)

Els objectius del nostre projecte per a l’Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lecto-escriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatgesignificatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per a fer possible el propòsit esmentat.

9

– Dissenyar estratègies d’intervenció, que es traduïsquen en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de lesquals comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l’escriptura com a fonts de coneixement i d’enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la“societat de la informació”.

– Suscitar l’afició per la lectura mitjançant una selecció d’obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte lespreferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l’elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l’interés per compartir i comentar lescreacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d’enfocaments individuals,que partisquen d’un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir visionspersonals que respecten una base textual.

– Suscitar l’anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l’ús de la biblioteca i de l’aula d’informàtica com a espais privilegiats d’aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d’aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d’enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir deles seues experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient,emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

Metodologia per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura

1. El desenvolupament i la consolidació d’hàbits de lectura

El Pla Lector del nostre Centre s'assenta sobre uns postulats que en vertebren el disseny i la posada en marxa. És a dir: dequina manera orientem el foment de la lectura a l’ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar enaquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per a canalitzar els nostres objectius,quines línies mestres defineixen un programa d’actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l’Educació Primària s’ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen lanova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals oineludibles a l’hora de descodificar textos que responguen al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és unapresumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguen habilitats de lectura perdavall de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un granesforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que semble. En aquest sentit, podem servir-nos de lecturestutelades que permeten comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d’estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l’ESO, mitjançantprocediments creatius i lúdics que els conviden a participar-hi activament, perquè entenguen la lectura com una vivència, comun esperó per a compartir els seus gustos i inclinacions, les seues experiències amb els llibres, i perquè s’acosten a altresrealitats diferents a la seua mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els susciten. L’objectiu final éscol·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s’aculla com una obligació escolar, com un capritxde professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Peraixò, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s’adapten a diferents aptituds de lectura i que tinguen en compte ladiversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb xics que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva,en la capacitat d’analitzar i extraure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l’aspecte que es vulga ressaltar,d’argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits,que no en contradiga la base textual, etc. D’ací el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i,fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derive i es reforce amb el joc interactiu. D’aquesta manera

TERCER CURSesperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimenten. Tampocno oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràcticaorientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que servisquen peraprofundir i amenitzar les lectures. L’atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment depresentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l’ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l’ESO actuen de mediadors. Hi ha nombrosescaracterístiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conéixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d’un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l’elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tindre clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s’acosten als llibresper cobrir exigències formatives.

– No tindre prejudicis esteticistes sobre els tipus d’obres que més atraguen els alumnes i saber despertar la seua curiositatsense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanime.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l’esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d’estratègies lúdiques, que activen la imaginació dels xics, i intentar que superen latimidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generen les obres i les informacions prèvies de què esdisposen sobre ficcions semblants.

– No tendir a l’asseveració “irrebatible”, que reprimisca la creativitat dels xics, i interessar-se per les seues interpretacionsindividuals (encara que resulten insòlites).

– Tindre paciència per reformular, sempre que siga necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d’algunsestudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redunden en la concepció de la lectura com a vivència.Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinen l’aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrape els alumnes;no ser reticents quan es tracte d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l’argument.

– Participar en l’evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que estanque amb comentaris que donen un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat delmar; quan començava a eixir amb la meua colla; escoltant música a la meua habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seua biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cadallibre els porta records diferents.

– Parlar d’aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seuamanera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) elssenyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l’ànsia” de conéixerel final d’un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s’acaba.

– Descriure l’encant de l’anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quinahistòria llegirem, o l’agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura siga, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l’equip docent d’ESO, és oportú designarun coordinador que aglutine esforços i siga capaç d’articular les diverses accions que s’emprenguen referent a això. Seria idonique fóra algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d’hàbits de lectura i que, a més a més, tinguera un

9

bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seupaper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conéixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments quereculla.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l’aula d’informàtica i de la resta de professors, que activen idinamitzen l’ús d’aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegatant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d’anàlisi o qüestionaris que servisquen per incentivar i avaluar el projecte delectura amb vista a determinar, al costat de l’equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concreten des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeixcada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors,bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes,perquè progresse en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagen interioritzant i consolidant. Acontinuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l’inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura quedominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seues possibles mancances. Comés natural als primers cursos d’ESO, disposaran d’esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou faeneshauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primerobjectiu serà reforçar les habilitats que demostren i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per divertir-semitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Alspreadolescents els encanta sentir que se’ls tracta com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ensesperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc apaïsos llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l’elecció de les obres segons les seues preferències, necessitats formatives i capacitats. Així,establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d’aprenentatge i per no descuidar els que es mostren reticents aobrir un llibre o els que tinguen més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnesd’aquestes edats se senten atrets per l’aventura, el misteri, els relats d’intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històriesque barregen l’humor i la fantasia o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguen algun delsingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l’acció dinàmica, oferiran dades concretes que eviten la vaguetat, elsdesenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entrel’elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentiren motivats per llegir a partir de l’estímuld’habilitats comprensives bàsiques des de les quals pogueren dur a terme lectures més fluides i personals, durant el SegonCicle s’imposa treballar més l’autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acaben sent capaçosd’aprofundir les obres des d’una comprensió global que no se sustente només en l’argument, i que dominen les tècniqueselementals que els permeten la detecció i el processament d’informacions concretes dels textos, distingint les rellevants deles secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballarl’elaboració d’interpretacions personals en l’origen de les quals s’apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com ambaltres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures,per tal consolidar opinions que superen la simple dicotomia “m’agrada / no m’agrada”, i redunde en un bon coneixementde gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d’accés i de reelaboració d’informacions, pel seu caràcter d’eixtransversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada demanera voluntària i lliure, que contribuïsca al reforç d’aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustren la veritable finalitat del pla de lectura,per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l’alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquen per al foment de la lectura impliquen sancions o premis.

TERCER CURS– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en elsmés receptius.

– Esperar que el pla de lectura tinga resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facen a l’aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornen la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscriga a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes mésacadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refrene així l’intercanvi obert d’opinions personals icomentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguen un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguen unitat, és a dir, que tinguen un sentit excessivament vague o equívoc fora delcontext global de l’obra.

– Que els actes que se centren en el llibre com a objecte porten a descuidar la veritable intenció del pla: l’estímul o el reforçde competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d’ambients que afavorisquen la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupe convenientment.En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i enles iniciatives que s’organitzen. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tindre especialmenten compte:

a) S’ha de reconéixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicacióentre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguen treballar frec a frec icol·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seua autonomia personal mitjançant la interacciócooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre quesiga possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actuad’emissor i els xics de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l’aula és fàcil trencar aquesta dinàmicatradicional per mitjà de menuts canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguen treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguen en rotllana a l’aula per tal que l’intercanvi d’opinionsguanye vivacitat i siga més àgil i participatiu, i perquè s’evite que les intervencions sempre pivoten sobre la figura delmoderador o docent. D’aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seues impressions o punts devista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: enl’intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix encanal d’expressió per compartir (...) l’experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l’espai de la representació i escurçar la distància entre els quiactuen i els qui miren, amb la intenció que tots es convertisquen en “participants” i puguen, fins i tot, intercanviar elsseus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l’assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, iaconseguirem que l’activitat es visca com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmen el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixamanera que en aquestes edats comencen a decorar la seua habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos,fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre.Podem fer-ho organitzant debats, en què cadascú expose les seues propostes i entre tots escullen aquelles que resulten mésviables o suggeridores. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d’escoltar els altres i de saber arribar aacords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l’aula per a una activitat específica, com seran elscartells o els eslògans publicitaris que acorden fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l’afició a la lectura, o bé si volencompletar un panell amb reflexions i motius al voltant de l’experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seuspersonatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de l’escola: al menjador, al vestíbul, a l’entrada de labiblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

9

c) En aquesta mateixa línia, animarem els xics a participar en l’organització i el manteniment de les biblioteques d’aula. Perfer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi haja cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tinga unaltre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo,haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munte unes quantes prestatgeries percol·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacionsd’exemplars que facen les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l’aportació d’unllibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el quals’adquirisquen obres de literatura juvenil o d’altres matèries que resulten atractives.

– Perquè la biblioteca d’aula siga dinàmica i desperte l’interés dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica,que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d’aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaboren els mateixos usuaris alllarg del curs, etc.

– Una vegada configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als xics per assegurar-ne l’ús ordenat i el controldels llibres i els documents que continga. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode ésrecórrer al programa Excel, amb el suport d’algun docent que el conega, i elaborar un registre que s’actualitzeregularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l’aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents.Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons delectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos perdecorar aquests espais, i organitzar-hi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguen llegint o preparar activitatsconjuntes: dramatitzacions breus, assajos d’exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l’Educació Primària els xics ja s’han familiaritzat amb els seusdiferents usos i normes elementals: consulta d’obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec,participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la senten méspropera i aprofundisquen en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles faenes que la persona responsable delegue enells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustren els rètols de les diferents matèries, per tal que els mésmenuts s’hi orienten millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més menuts de Primària sobre les normes bàsiques d’ús.

– Exercir de mediadors amb xiquets més menuts, o de la seua edat, per recomanar lectures que els hagen agradatespecialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d’animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiquesrelacionades amb les lectures, on s’evoque un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsao objectes que hi tinguen relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l’hora de despertar l’aficiópels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit enla nostra vida traça una nova frontera d’alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilarconeixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïtsd’impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suportdigital que ens resulten útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lecturaentre els xics com per buscar suports actius o orientar els que es mostren poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màximaimportància i, després, que l’ESO és un moment idoni per estimular l’afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estandefinint la seua personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en elprojecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus ací unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbitde lectura és improbable que transmeten l’afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i

TERCER CURScomentar a casa notícies que els criden l’atenció o tindre un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat perla lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d’un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l’interés per lalectura mitjançant de l’exemple són casos excepcionals. I cal tindre present que, tanmateix, d’ambients bibliòfilssorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular unapassió que no secunden, valorant que els seus fills lligen. Potser la solució siga connotar positivament la lectura i nosacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, iaios o germans tenen l’hàbit de llegir, és bo que comenten les lectures amb els xics o els enparlen. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són elspersonatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l’aventura, la sorpresa i elmisteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els xics.

– En aquestes situacions, s’ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entregermans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llija, indistintament, obres de certaqualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seues lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobreexcel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s’alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seuescapacitats i interessos, encara que ens resulten llunyans.

– És beneficiós que pares i fills isquen junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que agrade llegirals pares. Alhora també és bo que els adults respecten el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’interessa perun que l’atrega per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l’ampliació d’unabiblioteca personal per part dels mateixos xics.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sensepressions, amb llibertat d’elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguen regalar bons llibres als xics en dates assenyalades, recorren al’assessorament d’experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposeque l’obsequi siga predictible i el costum es veja com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el xic llija poc i bé, que no espasse moltes hores davant d’un llibre i que no en comprenga el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interés pel que escolten i ajudar-lossi ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguen. La consulta al diccionari serà un suport en aquellscasos en què els adults també ignoren la definició d’un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que homdesconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc.,sobre temes que interessen tota la família i inciten els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els xics a escriure aquelles experiències que consideren significatives, en forma de diari o decontes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguen grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als iaios i iaies més predisposats que, en horaris convinguts ifonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden dela seua infantesa o de la seua joventut a grups d’alumnes; o bé que exposen i compartisquen les seues preferènciessobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge,quan i on solien llegir, etc.

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegen incapaços de motivar hàbitsde lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l’afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgisca d’un dia per l’altre. És important no perseveraren actituds que no han aconseguit suscitar l’interés per la lectura en els xics i buscar-ne altres capaces d’animar-los-hi.Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els xics de jugar a la consola o castigar-los sense eixir si esmostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevinga moneda decanvi.

– No deixarem els xics sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-losa llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgisca el rebuig i la frustració.

– No hem de retraure mai als nostres fills el fet que no tinguen prou d’habilitat a l’hora de llegir, ni negar-los el dret asaltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l’acte de llegir amaga el desig de conéixer altres mons i maneres de pensardiferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l’afany que tenen els xics preadolescents de sentir-se singulars, sobretotdavant determinats convencionalismes socials dels adults.

9

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem elnostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques icompetències de lectura durant l’ESO. Abans que res, però, volem recordar que l’adquisició d’hàbits de lectura és un procésque es remunta al mateix instant en què s’aprén a llegir, que es consolida durant l’Educació Primària i que experimenta unainflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, eldesenvolupament de l’autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins itot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d’això, partim d’unescenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d’intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR→ Generar ambients propicis a la lectura, que permeten interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l’Educació Primària, a l’inici de l’aventura de llegir, veiem que l’ordre delsblocs s’ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d’aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnescomencen l’ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però enuna edat problemàtica, en què l’atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixen amb els suggeridorsproductes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com eixir amb el grup d’amigues i amics o els primersflirtejos amorosos.

Una vegada exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostreprojecte de lectura per a l’Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatgesignificatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d’intervenció, que es traduïsquen en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de lesquals comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l’escriptura com a fonts de coneixement i d’enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la“societat de la informació”.

– Suscitar l’afició per la lectura mitjançant una selecció d’obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte lespreferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l’elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l’interés per compartir i comentar lescreacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d’enfocaments individuals,que partisquen d’un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir visionspersonals que respecten una base textual.

– Suscitar l’anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l’ús de la biblioteca i de l’aula d’informàtica com a espais privilegiats d’aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d’aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d’enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir deles seues experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient,emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

9.B. CONCRECIÓ DEL PLA LECTOR DEL DEPARTAMENT.

La lectura és una eina fonamental en les nostres àrees, tant com a vehicle per a l'ensenyament-aprenentatge a l'aula, com per a

TERCER CURSser emprat com a font de recerca i de gaudi de l'alumnat. Per aquest motiu creiem que hem d'incloure en el nostre currículum un pla lector que fomente aquest hàbit tan profitós entre l'alumnat.En aquest sentit, volem incrementar la col·laboració amb els departaments de llengües i amb la Biblioteca.Per al present curs, les lectures recomanades per cursos seran les següents:

Curs-assignatura Lectures recomanades1er ESO: Geografia i Història

Goccinny i Uderzo: "Astèrix i Cleopatra"Riordan, R: "La pirámide roja"

2n ESO: Geografia i HistòriaGallego, L: "Finish Mundi"

3er ESO: GeografiaVerne, J: "La volta al món en 80 dies"Premsa sobre temes d’actualitat relacionats amb el medi ambient i la geografia humana

4t ESO: HistòriaHergé: "Tintin al Congo"Spiegelman, A: "Maus"Sierra, Jordi: En un lloc anomenat guerra

PROPOSTA D’ACTIVITATS:

1.- Dedicar una part del temps de classe a la lectura en veu alta i silenciosa de textos, tant del llibre de text, com aquells que el professorat considerem oportú aportar.2.- Treballar especialment el vocabulari específic de la matèria.3.- Fer activitats, tant escrites com orals, sobre els textos llegits.4.- Seria convenient utilitzar textos de caràcter literari per a il·lustrar aspectes de l’assignatura, especialment les lectures proposades pels departaments lingüístics en cada nivell. Així com la recomanació de la lectura d’algun llibre per a ampliar coneixements, per a l’alumnat amb millor nivell.5.- La correcció de les activitats escrites s’hauria de fer seguint uns criteris comuns. 6.- A més dels continguts específics de la matèria, es podrien valorar quantitativament en la nota de les proves escrites, tant l’expressió escrita com les faltes d’ortografia .

Expressió Oral i Escrita

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita és un aspecte fonamental per al desenvolupament tant cognitiucom competencial i social de l’alumnat. Més enllà del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa,l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de l’habilitat per comunicar coneixements de forma escrita o oral és un eix clauper al desenvolupament personal de l’alumnat.

Al llarg de les diferents etapes i en les diferents àrees o matèries l’alumnat aprendrà a elaborar diferents tipus de text oral oescrit amb l’objectiu de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetre’ls de forma correcta.

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita també ha d’aportar les eines i els coneixements necessaris pereixir-se’n satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixementssón els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, d’una banda, i de comprensió i expressió escrita, de l’altra.L’estructuració del pensament de l’ésser humà es realitza a través del llenguatge, d’ací que aquesta capacitat de comprendre id’expressar-se siga el millor i més eficaç instrument d’aprenentatge.

El desenvolupament de l’Expressió Oral i Escrita, en tant que eix transversal educatiu, té com a finalitat el desenvolupament deles habilitats bàsiques en l’ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. L’adquisició d’aquesteshabilitats comunicatives només pot aconseguir-se a través de la lectura i audició de diferents classes de textos, de la seuacomprensió i de la reflexió sobre ells, tot tenint present que aquesta no ha d’organitzar-se a l’entorn de sabers disciplinarisestancs i descontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l’ús de la llengua.

El desenvolupament de l’Expressió Oral no pot, en aquest sentit, circumscriure’s a les àrees o matèries lingüístiques. Ha d’estarestretament vinculat a les diferents àrees o matèries del Currículum Educatiu. D’aquesta forma es potencia el desenvolupamentcompetencial de l’alumnat, tot i implicant-lo en la utilització, aplicació i transmissió dels coneixements i habilitats que vaadquirint al llarg del seu ensenyament.

9

El treball dels diferents continguts i competències treballats en les diferents àrees o matèries incorporarà en aquest sentitl’ensenyament de pautes, indicacions i estratègies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en l’elaboració dediferents tipus de treballs escrits o d’exposicions orals...

Així mateix, els estàndards d’avaluació i els indicadors d’assoliment que avaluen l’aprenentatge de l’alumnat avaluaran ovaloraran també elements de l’expressió oral i escrita de l’alumnat com a part integrant de l’aprenentatge de l’alumnat.

Per últim, és fonamental ensenyar a l’alumnat a realitzar un ús social de la llengua oral i escrita adequat en diferents àmbits:privats i públics, familiars i escolars. La forma de parlar i d’escoltar d’una persona determina la percepció que els altres entenen. És per tant imprescindible dotar l’alumnat d’estratègies que afavorisquen un correcte aprenentatge d’aquesta dimensióoral de la competència comunicativa i que li assegure un ús efectiu de les situacions de comunicació en els àmbits personal,social, acadèmic i professional al llarg de la seua vida.

9. C. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l’actualitat la introducció i generalització de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l’entorn socialde l’alumnat com, específicament, a l’àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitatdes d’edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front desde l’aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Curs de Primària afrontarem aquest nourepte educatiu a partir d’aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l’adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els einesinformàtiques.

b) Iniciar la familiarització de l’alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmpliaaccepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l’ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d’aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L’alumnat començaria a familiaritzar-se amb elsentorns informàtics i, molt especialment, amb l’ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarització amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà lacapacitat de l’alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presentsen el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixementl’anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d’aquest segon objectiu, seria interessant l’alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides al’entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d’aprenentatge a partir de l’ús de lesnoves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d’introduir canvis menors o puntuals a les activitatsformatives, sinó d’iniciar la capacitació de l’alumnat en l’aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vajaadquirint a l’entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’Educació Secundària Obligatòria haurà introduir-se a l’alumnat en elconeixement i ús de l’ordinador mitjançant la seua utilització com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar elsaprenentatges que es duen a terme a l’aula. Els diferents continguts i competències clau es treballaran tant des de l’ús de leseines tradicionals com en la realització d’activitats interactives, comentari d’imatges o vídeos extrets d’Internet o amb el suportd’altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Finalment, per l’atractiu que els formats digitals tenen sobre l’alumnat, caldria incidir en l’ús de les TIC en els processos dedesenvolupament i potenciació de les Competències Clau relacionades amb la lecto-escriptura.

9. D. EMPRENEDORIA

TERCER CURSLa Programació Didàctica Geografia i Història -VICENS VIVES- per al Primer curs de l’Educació Secundària Obligatòriaaborda també l’Emprenedoria, el desenvolupament de la capacitat emprenedora de l’alumnat tenint present el modeld’Emprenedoria suggerit per Martha STONE-WISKE a Vinculación entre la investigación y la práctica (Buenos Aires -Paidós, 2003). Una adaptació i una proposta d’aquest model s’han publicat recentment a La evaluación de las competenciasbásicas de Carmen PELLICER i María ORTEGA (Madrid - PPC, 2009), d’on també hem recollit alguns suggeriments i bonesidees sobre avaluació de competències educatives.

Les bases teòriques del projecte de l’Ensenyament per a la Comprensió, compilat per Martha STONE, es fonamenten endècades de treball dirigit per David PERKINS, Howard GARDNER i Vito PERRONE. Entre 1988 i 1995, un grupd’investigadors de l’Escola de Graduats d’Educació de Harvard va col·laborar amb uns 50 docents de 10 escoles dels EstatsUnits.

Tal com expressa Marta STONE “els alumnes que van a l’escola han de desenvolupar la comprensió, no tan sols memoritzarfets i xifres. Els líders empresaris adopten aquestes metes perquè la majoria dels treballadors han de saber com aprendre i compensar per tindre èxit en aquesta època de canvi constant i de desenvolupament tecnològic… En les últimes dècades, els teòricsde l’aprenentatge han demostrat que els alumnes no recorden ni comprenen gran part del que se’ls ensenya” (STONE, M.,2003, pàg. 23). La comprensió consisteix en un tipus de coneixement flexible en el qual l’alumne/a relaciona el que sap ambexperiències, valors i actituds, produeix alguna cosa nova a partir del que sap, és a dir, utilitza la informació de manerainnovadora, i aquesta flexibilitat mental és una condició que està molt relacionada amb la competència emprenedora.

No s’ha de confondre la comprensió tal com l’entenen aquests autors, amb la comprensió lectora o altres tipus de comprensiócom l’han emprat els educadors de manera habitual. El concepte de comprensió que manejarem es refereix a processos mésamplis que simple memorització i enteniment. D’altra banda, no es refereix tan sols a conceptes i teories, sinó també a marcsconceptuals, actituds i valors. És difícil portar a la pràctica un valor i adquirir-lo si no se’n comprén bé el significat en un campampli de situacions i experiències.

L’emprenedoria, la competència per emprendre, es pot definir com un conjunt de subcompetències, categories o dimensionsbàsiques, les especificitats de les quals serien determinades pels valors i les actituds que impregnen el projecte educatiu deVicens Vives. Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de l’Emprenedoria se centra en el treball de cinc dimensionso capacitats de l’alumnat:

1. Dimensió de la interacció social. Som éssers en relació, en comunicació amb els altres. Cap projecte d’emprenedoria tésentit en solitari; la xarxa de persones i contactes amb clients, proveïdors i altres professionals és essencial. La cooperació ambaltres persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensió de la motivació i la força interior. La motivació d’assoliment, les emocions proactives, les creences positives, larealització personal, el desenvolupament dels talents propis i l’autonomia personal són essencials per a l’emprenedoria, pereixir de la zona de confort i afrontar els reptes amb il·lusió i valentia.

3. Dimensió de la millora-innovació. La creativitat és una eina bàsica en l’emprenedor, la capacitat de satisfer novesnecessitats, millorar processos i aportar valor. Això implica obertura i curiositat, perseverança, imaginació i també rigor.

4. Dimensió eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci dolent, des del punt de vista ètic, acabasent un mal negoci. Per desgràcia cada dia veiem notícies i exemples de mals negocis. L’emprenedor/a necessita una ètica coma principi personal i també com a estratègia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci, amb la construcció de relacionsde confiança amb els seus clients.

5. Dimensió simbolicocomunicativa. La capacitat d’expressar les idees en diversos formats comunicatius, com dibuixos,mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals com no verbals, és fonamental per a l’emprenedoria, perquè no serveix de restindre bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no persuadim.

9. E. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL

En l’educació actual és cada vegada més necessari disposar d’un currículum en el qual valors, coneixements, pràctiques icomportaments tinguen com a finalitat comuna aconseguir que en el futur l’alumnat participe plenament en una societattolerant, solidària, responsable i dialogant. L’Educació cívica i constitucional contribueix a desenvolupar aquest nou repteeducatiu propiciant l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per exercir la ciutadania democràtica, desenvolupant elconeixement de les nostres institucions i del nostre ordenament jurídic bàsic i afavorint la convivència en societat.

1

Així, aquest element educatiu transversal pretén el desenvolupament dels alumnes com a persones dignes i íntegres, la qualcosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i l’afany de superació, i afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció deprojectes personals de vida. També es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’educació cívica iconstitucional afavoreix la utilització sistemàtica del diàleg. Per a això, es proposen activitats que afavoreixen la convivència,la participació, i el coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidarles virtuts cíviques necessàries per a una societat democràtica.

Així mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes d’organització de les societatsdemocràtiques, a valorar positivament la conquista dels drets humans, i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i lessituacions d’injustícia.

La identificació dels deures ciutadans, i l’assumpció i l’exercici d’hàbits i virtuts cíviques adequats a la seua edat en l’entornescolar i social, permetran que els futurs ciutadans s’inicien en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes,equitatives i justes.

D’altra banda, l’educació cívica i constitucional proposa l’estímul de les virtuts i les habilitats socials, l’impuls de la faena enequip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La sínteside les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del propi criteri i la confrontació ordenada i crítica de coneixement,informació i opinió afavoreixen, també, els aprenentatges posteriors.

Igualment, des de l’Educació cívica i constitucional es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions,participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’Educació cívica i constitucional entrena en el diàleg i el debat, enla participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la valoració críticad’aquestes diferències, com també de les idees. El currículum atén a la construcció d’un pensament propi, i a l’adopció depostures sobre problemes i les seues possibles solucions. D’aquesta manera, es reforça l’autonomia dels alumnes a l’horad’analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en ells mateixos i el respecte envers les altres persones.

S’afavoreix, també, el coneixement i l’ús de termes i conceptes relacionats amb la societat i la vida democràtica. A més a més,l’ús sistemàtic del debat contribueix específicament a aquesta competència, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposiciói l’argumentació.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua mateixa pràctica docent, através dels indicadors d’assoliment incorporats a la programació docent.

Els Estàndards d’Aprenentatge, considerats concrecions dels Criteris d’Avaluació del Currículum de cada àrea o matèria, enspermeten definir els resultats d’aprenentatge i concretar tot allò que l’alumnat ha de saber, comprendre i saber fer a cadaassignatura. Els indicadors de l’assoliment ens permeten avaluar en cinc nivells els aprenentatges que l’alumnat ha consolidatrespecte als objectius marcats a cada Estàndard.

Això permet que el docent, al seu torn, avalue els resultats de les estratègies i les mesures educatives que ha adoptat al llarg dela seua pràctica educativa per facilitar que l’alumnat aconseguisca els objectius establerts a cada Estàndard d’aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d’aprenentatge de l’alumnat com de la pràctica docent serà contínua. Al seu torn, l’avaluaciódocent tindrà l’objectiu d’adaptar les estratègies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específiques d’alumnat.

Els indicadors d’assoliment permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements, les capacitats, les competències... que calconsolidar en relació amb un alumne individual o amb el conjunt del grup-classe, la qual cosa permet adaptar la pràcticaeducativa a les necessitats específiques dels alumnes perquè puguen assolir els ensenyaments establerts en els estàndardsd’aprenentatge corresponents.

En relació amb la pràctica docent, els indicadors d’assoliment permeten valorar:

Si s’està complint la planificació: activitats, temps, responsabilitats…

Si hi ha una desviació entre l’objectiu definit i l’acció o les accions dissenyades per assolir-lo.

Si s’estan aconseguint altres coses diferents a les que s’han planificat intencionalment.

Si es progressa en la línia definida a l’objectiu.

Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats.

TERCER CURSDins del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’equip docent de cada grup d’alumnes farà sessions d’avaluació per valorartant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent.

L’equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures es fixaran en plansde millora de resultats col·lectius o individuals que permeten solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i permitjà de recursos de suport educatiu.

11.- PROGRAMACIÓ PAC - PROGRAMA AULA COMPARTIDACURS 2019-20

DEPARTAMENT D'HUMANITATS

PROFESSORA: Mª Amparo Encabo Fos

ÍNDEX:

1.-)INFORMACIÓ DEL PROGRAMA D'AULA COMPARTIDA

A. Definició i finalitats del PAC

B. Àmbit d’aplicació

C. Condicions i estructura

D. Disseny del programa

1

E. Programació

F. Criteris d’accés de l’alumnat

G. Avaluació i promoció

H. Requisits i designació del professorat

I. Acords de col·laboració

2.-) JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

3.-) PARTICULARITATS PROGRAMACIÓ ÀMBIT HUMANÍSTIC DEL PROGRAMA D'AULA

COMPARTIDA (PAC)

A.- Introducció

B.- Unitats didàctiques

C.- Distribució temporal de les Unitats Didàctiques

D.- Estructura de les sessions

E.- Criteris d’avaluació

F.- Les competències clau

G.- Criteris de Qualificació

1.-)INFORMACIÓ DEL PROGRAMA D'AULA COMPARTIDA:

MARC LEGAL:RESOLUCIÓ de 20 d’agost de 2018, del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, per la qual es regula l’elaboració de les actuacions del Pla d’actuació per a la millora (PAM), s’autoritzen programes i s’assignen hores addicionals de professoratals centres educatius públics amb titularitat de la Generalitat Valenciana per al seu desenvolupament, al curs 2018-2019. [2018/8089]

A. Definició i finalitats del PACEl PAC és un programa d’atenció a la diversitat i inclusió educativa adreçat a l’alumnat en risc d’exclusió social matriculat als centres d’educació secundària obligatòria, que presenta conductes disruptives, dificultats d’adaptació al medi escolar i tendència a l’absentisme escolarcrònic o a l’abandonament escolar.

Té com a finalitat:a) Reduir l’absentisme escolar amb una oferta educativa diversa, adaptada a les diferents necessitats, interessos, motivacions i aspiracions de l’alumnat.b) Previndre l’abandonament escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de l’alumnat.c) Reforçar les competències clau i les aptituds necessàries per a la prevenció i el tractament dels comportaments disruptius.

TERCER CURSd) Oferir un espai alternatiu que millore l’experiència educativa de l’alumnat.e) Crear un entorn de cooperació.f) Optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat.g) Potenciar la incorporació al món laboral.

B. Àmbit d’aplicacióL’àmbit d’aplicació d’aquesta línia d’acció són els centres públics amb titularitat de la Generalitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d’educació secundària obligatòria.

C. Condicions i estructura1. El PAC podrà autoritzar-se als centres educatius públics que establisquen un acord de col·laboració entre el centre docent i les corporacions locals o entitats col·laboradores, amb experiència en el treball socioeducatiu amb adolescents en risc d’exclusió social.

2. Podran autoritzar-se programes que impliquen diversos centres de la mateixa àrea geogràfica i, en qualsevol cas, prèvia autorització de la Direcció General de Política Educativa.

3. El grup del programa estarà format per un mínim de 10 alumnes i un màxim de 16. No obstant això, la Direcció General de Política Educativa, amb l’informe de la Inspecció d’Educació, podrà autoritzar la constitució d’un grup amb un nombre diferent d’alumnes.

4. L’alumnat del programa cursarà en el grup de PAC, a partir de l’estructura i distribució horària que determinen els centres, els àmbits següents:a) Àmbit acadèmic:Tindrà una càrrega horària mínima de 10 hores setmanals i hi inclourà els aspectes més rellevants de les matèries dels cursos en què l’alumnat estiga matriculat. Es desenvoluparà dins del centre. Es prioritzaran les activitats que promoguen l’adquisició d’habilitats necessàries per a l’adaptació i la inclusió de l’alumnat al centre.b) Aula taller:Tindrà un caràcter eminentment pràctic i funcional. Les activitats del taller es desenvoluparan en el centre o en els espais de lescorporacions locals o entitats col·laboradores. Seran impartides per professionals de les corporacions locals o entitats col·laboradores, previ acord amb aquestes.

5. A l’hora de planificar la distribució horària del programa, es prioritzarà minimitzar el nombre de desplaçaments de l’alumnat.

6. L’horari de l’alumnat serà de 30 hores setmanals.

7. Qualsevol intervenció educativa, tant dins com fora del centre, es realitzarà sempre sota la tutela i responsabilitat, d’almenys, un docent.

8. Es requerirà la presència d’almenys un membre de l’equip directiu, quan aquesta activitat es realitze dins del centre educatiu.

9. Quan el desplaçament es realitze dins de l’horari lectiu, l’alumnat haurà d’anar acompanyat pel professorat del programa. Aquest desplaçament es computarà dins de l’horari lectiu del professorat.

D. Disseny del programa1. La direcció del centre educatiu, assessorada pel departament d’orientació, serà la responsable del disseny i la redacció del programa seguint els criteris establits per la Comissió de Coordinació Pedagògica, o l’òrgan o persona que en tinga atribuïdes les competències, i aprovatspel Claustre.2. En el cas que el PAC siga compartit entre diferents centres docents, aquests hauran de coordinar-se a l’hora de planificar les activitats de l’aula taller.

3. La definició del programa inclourà:a) Justificació de la mesura.b) Criteris d’accés al programac) Organització espacial i temporal, i agents implicats.d) Adequació dels continguts de l’àmbit acadèmic i de l’aula taller amb les matèries del curs corresponent.e) Criteris de promoció i procediment per a recuperar les matèries pendents.f) Criteris i procediment previstos per al seguiment, avaluació i revisió, si escau, del programa.

4. El PAC s’haurà d’incloure en ITACA com a línia d’acció dins del PAM atenent criteris inclusius, per als centres autoritzats al’annex VII.

1

E. Programació1. La programació de la intervenció educativa es realitzarà de manera coordinada entre el centre docent i les corporacions locals o entitats col·laboradores.2. La concreció curricular i la programació seran elaborades pel professorat de l’àmbit acadèmic, assessorat pels departaments didàctics corresponents i pel departament d’orientació, al qual estarà adscrit funcionalment.3. La concreció curricular i la programació de les actuacions de l’aula taller es faran conjuntament entre els departaments d’orientació dels centres docents i els agents socials responsables. El professorat coordinador de l’aula taller serà l’encarregat d’elaborar-les.4. Els principis metodològics es basaran en el desenvolupament de les competències clau i l’assoliment dels objectius d’etapa. Es donarà rellevància al procés de resolució de problemes i al treball per projectes, atenent criteris de funcionalitat de l’aprenentatge.5. El cap o la cap del departament d’orientació vetlarà pel compliment de la programació didàctica i l’aplicació adequada dels criteris d’avaluació de l’àmbit acadèmic i de la concreció de l’aula taller.

F. Criteris d’accés de l’alumnat1. Podrà incorporar-se al PAC l’alumnat de primer cicle d’ESO que:a) Presente risc d’exclusió social i dificultats d’adaptació al medi escolar i a l’entorn educatiu.b) Haja cursat almenys un curs del primer cicle d’ESO.c) Tinga tendència a l’abandonament i a l’absentisme escolar crònic o molt accentuat.d) Tinga escasses expectatives d’obtindre el títol de Graduat en ESO.e) Mostre intenció d’integrar-se al món laboral.f) Tinga entre 14 i 16 anys, o els complisca dins de l’any natural en què s’incorpore al programa.2. Amb anterioritat a la incorporació de l’alumnat al programa, el centre haurà d’haver aplicat altres mesures d’atenció a la diversitat.

G. Avaluació i promoció1. L’avaluació de l’alumnat serà contínua, personalitzada i integradora.2. Es basarà en el grau d’assoliment de les competències clau i la consecució dels objectius generals d’etapa, d’acord amb la concreció del programa.3. El professorat de l’àmbit acadèmic i el professorat de l’aula taller realitzarà una avaluació trimestral de l’alumnat.4. El professorat de l’àmbit acadèmic serà el responsable de les qualificacions corresponents a les matèries implicades en aquest àmbit, en coordinació amb els departaments didàctics corresponents.5. El professorat coordinador de l’aula taller avaluarà l’alumnat, oïdes les consideracions dels professionals dependents de les corporacions locals o les entitats col·laboradores.6. Les qualificacions obtingudes en l’àmbit acadèmic i en l’aula taller es traslladaran a les matèries corresponents al curs en el qual estiga matriculat l’alumnat, tenint en compte les adaptacions curriculars adoptades.7. Es consignarà en l’expedient acadèmic, en l’historial acadèmic i en l’informe per trasllat, que les matèries han estat cursadesen un programa específic d’atenció a la diversitat.8. Amb caràcter general, l’alumnat estarà escolaritzat fins a acabar el curs escolar en què complisca els 16 anys9. La direcció del centre podrà autoritzar, excepcionalment, la permanència de l’alumnat un curs més en el programa, previ informe favorable de l’equip docent i el departament d’orientació.10. En finalitzar el programa, l’alumnat podrà continuar estudis en formació professional bàsica o incorporar-se al món laboral.

H. Requisits i designació del professorat1. La direcció dels centres públics designarà el professorat que impartirà el programa, sempre que siga possible, entre el professorat amb destinació definitiva al centre. Aquesta designació es farà atenent els criteris de selecció establits per la Comissió de Coordinació Pedagògica, o l’òrgan o persona que en tinga atribuïdes les competències, i el Claustre.

2. El professorat d’aula taller serà l’encarregat en aquest àmbit de:a) Controlar l’assistència.b) Supervisar l’actuació.c) Implementar el pla de convivència.d) Avaluar les activitats.e) Acompanyar l’alumnat a l’aula taller.f) Coordinar les actuacions entre el centre docent i l’entitat col·laboradora.

I. Acords de col·laboració1. Els centres hauran d’establir acords de col·laboració amb les corporacions locals o amb altres entitats col·laboradores de la seua àrea geogràfica.2. Les corporacions locals o entitats col·laboradores hauran de tindre experiència en el treball socioeducatiu amb adolescents en risc d’exclusió social.3. Els acords de col·laboració s’hauran de formalitzar per escrit abans de començar les activitats amb l’alumnat, i es comunicaran, abans del 10 de setembre de 2018, a la Inspecció d’Educació i a la Direcció General de Política Educativa per

TERCER CURScorreu electrònic ([email protected]), indicant en l’assumpte ACORD PAC del centre CODI DE CENTRE.4. Els acords de col·laboració es custodiaran al centre.

2.-)JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El Programa d'Aula Compartida que es desenvolupa en l'IES La Patacona és un programa d'atenció a la diversitat i inclusió educativa dirigit a l'alumnat en risc d'exclusió social matriculat en el centre, que presenta conductes disruptives, dificultats d'adaptació al mitjà escolar i tendència a l'absentisme escolar crònic o a l'abandó escolar.

Aquesta programació s'estableix a partir del següent marc legislatiu:

DECRET 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià.Article 12. Pla d'actuació per a la millora (PAM)1. El pla d'actuació per a la millora constitueix la part pedagògica de la programació general anual (PGA) i està format per un conjunt d'actuacions planificades per un centre amb la finalitat de millorar la qualitat educativa, a partir de les necessitats identificades en el procés d'avaluació contínua. Es dissenyarà des d'una perspectiva inclusiva, que tinga en compte les característiques i oportunitats del centre, de les famílies i del context sociocomunitari, així com la diversitat i les necessitats de l'alumnat i de la comunitat educativa.

RESOLUCIÓ de 20 d'agost de 2019, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es regula l'elaboració de les actuacions del Pla d'actuació per a la millora (PAM), s'autoritzen programes i s'assignen hores addicionals depersonal docent als centres educatius públics amb titularitat de la Generalitat Valenciana, per al seu desenvolupament en el curs2019-2020.

Els principis metodològics d'aquesta programació es basaran en el desenvolupament de les competències clau i la consecució dels objectius d'etapa. Es donarà rellevància al procés de resolució de problemes i al treball per projectes, atenent criteris de funcionalitat de l'aprenentatge.

Es prioritzaran les activitats que promoguen l'adquisició de les habilitats necessàries per a l'adaptació i la inclusió de l'alumnat al mitjà escolar ordinari, fomentant la participació en activitats dins del seu grup de referència.

3.-) PARTICULARITATS PROGRAMACIÓ ÀMBIT HUMANÍSTIC DEL PROGRAMA D'AULA COMPARTIDA (PAC):

A.- INTRODUCCIÓCom que el Programa d'Aula Compartida té les seues particularitats dins de la programació general de Ciències Socials d'ESO del departament d'Humanitats, s'ha elaborat aquest document per explicar de manera específica alguns apartats que no coincideiexen amb la programació general.Cal destacar els següents aspectes:

Es tractaran els CONTINGHUTS MÍNIMS de 1r i 2n d’ESO, nivell a què pertanyen tots els alumnes del programa. METODOLOGIA: presentació clara i senzilla dels continguts, emprant mitjans audiovisuals i altres eines TIC RECURSOS: llibre de text de 1r d’ESO (Vicens Vives), llibre d’adaptació curricular de Ciències Socials de 1r d’ESO

(Vicens Vives), fitxes i fotocòpies, mitjans audiovisuals,... Dins de les unitats didàctiques es valorarà la idea d’introduir el treball per PROJECTES, depenent del funcionament i

de com responga el grup ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES: com que els alumnes complementen les hores acadèmiques en hores de

tallers, no es considera oportú programar activitats extraescolars complementàries.

B.- UNITATS DIDÀCTIQUES:

UNITAT DIDÀCTICA: 1 El Planeta Terra

Continguts:

–Els orígens de l'Univers.

–La Via Làctia.

–Els planetes del Sistema Solar.

–La forma i la dimensió de la Terra.

1

mailto:[email protected]

–Les coordenades geogràfiques.

– Anàlisi d'un mapa de fusos horaris.

Objectius:

–Conéixer la forma de la Terra.

–Identificar els cossos celestes que formen el sistema solar

–Conéixer el moviment de rotació de la Terra i la relació que té amb la successió dels dies i les nits.

–Entendre la funció dels fusos horaris i calcular correctament la diferència horària entre diferents punts de la Terra.

–Conéixer el moviment de translació de la Terra i establir la relació entre aquest moviment i les estacions de l’any.

–Identificar les línies imaginàries de la Terra i reconéixer la seua utilitat.

–Interpretar correctament escales gràfiques de diferents magnituds.

–Localitzar amb precisió llocs i territoris emprant la latitud i la longitud.

UNITAT DIDÀCTICA:2 El relleu de la Terra

Continguts:

–El lloc més elevat i el lloc més profund de la Terra.

–L'estructura de la Terra

–Pangea i la deriva continental.

–Els volcans i la seua estructura.

–Els terratrèmols.

–Les formes del relleu terrestre i oceànic.

–El relleu dels continents.

Objectius:

–Identificar les capes de l’estructura interna de la Terra i explicar les característiques de l’escorça terrestre.

–Identificar els principals elements del relleu dels continents.

–Situar els tres grans conjunts del relleu d’Europa.

–Descriure i localitzar els relleus de la península Ibèrica i dels arxipèlags espanyols.

UNITAT DIDÀCTICA:3 La hidrosfera: aigua dolça i aigua salada

Continguts:

–Concepte d’hidrosfera

–Cicle natural de l’aigua.

–Els moviments més importants de l’aigua: els corrents marins, les marees i les onades.

–Situació en un planisferi els oceans i els mars més importants.

Objectius:

–Definir correctament el concepte d’hidrosfera.

–Explicar el funcionament del cicle natural de l’aigua.

–Descriure les característiques de l’aigua salada.

–Diferenciar i caracteritzar els moviments més importants de l’aigua: els corrents marins, les marees i les onades.

–Situar en un planisferi els oceans i els mars més importants.

TERCER CURSUNITAT DIDÀCTICA:4 Els climes de la Terra

Continguts:

–Els climes temperats (oceànic, mediterrani i continental) i els climes extrems (equatorial, tropical, desèrtic, càlid, polar i d’alta muntanya).

–Construcció i interpretació d'un climograma.

Objectius:

–Reconéixer la distribució mundial de les precipitacions, les zones climàtiques i els vents.

–Caracteritzar i situar els climes temperats (oceànic, mediterrani i continental) i els climes extrems (equatorial, tropical, desèrtic, càlid, polar i d’alta muntanya).

–Reconéixer la diversitat climàtica d’Espanya i caracteritzar i localitzar els diversos tipus de climes que es donen a la penínsulaibèrica.

–Construir i interpretar un climograma.

–Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació dels climes del món.

UNITAT DIDÀCTICA:5 Els problemes mediambientals

Continguts:

–L'efecte hivernacle i el canvi climàtic

–La plutja àcida

–La capa d'ozó

Objectius:

–Identificar els riscos naturals i els riscos provocats per l’acció humana.

–Fer un comentari de text sobre els impactes del canvi climàtic.

–Treballar amb fonts digitals i elaborar una bibliografia web sobre el concepte de desenvolupament sostenible.

UNITAT DIDÀCTICA:6 La Prehistòria

Continguts:

–El procés d’hominització des dels primers homínids fins a l’ésser humà actual.

–Les primeres comunitats de caçadors recol·lectors: el Paleolític

–El Neolític: producció d’aliments, eines, béns...

–L’Edat dels Metalls: Edat del Coure, Edat del Bronze i Edat del Ferro.

–Megàlits (menhir, dolmen i cromlec) i la seua construcció

–Les pintures rupestres: característiques i les localitzacions dels jaciments prehistòrics més destacats de la península Ibèrica.

Objectius:

–Comprendre com van evolucionar els nostres avantpassats i explicar el procés d’hominització des dels primers homínids fins a l’ésser humà actual.

–Descriure els principals esdeveniments de les primeres comunitats de caçadors recol·lectors.

–Explicar com vivien els poblats agrícoles i ramaders del Neolític: producció d’aliments, eines, béns...

–Diferenciar les etapes de l’Edat dels Metalls: Edat del Coure, Edat del Bronze i Edat del Ferro.

–Distingir els diferents tipus de megàlits (menhir, dolmen i cromlec) i explicar com els construïen.

–Descriure les característiques principals de l’art moble i de les pintures rupestres.

1

–Conéixer les característiques i les localitzacions dels jaciments prehistòrics més destacats de la península Ibèrica.

–Familiaritzar-se amb les particularitats de la Prehistòria al territori valencià i reconéixer els principals jaciments d'aquest període a la Comunitat.

UNITAT DIDÀCTICA:7 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Continguts:

–La importància del grans rius: l’Èufrates, el Tigris i el Nil.

–l’Egipte dels faraons: vida, religió i la societat

–Els temples y les tombes egípcies

–El judici d’Osiris

Objectius:

–Explicar per què les primeres civilitzacions van sorgir a la riba dels grans rius: l’Èufrates, el Tigris i el Nil.

–Reconéixer les primeres ciutats-estat i els primers imperis de la civilització de Mesopotàmia.

–Caracteritzar l’evolució i el desenvolupament de l’Egipte dels faraons.

–Identificar les característiques bàsiques de la religió egípcia.

–Relacionar les tombes egípcies (mastaba, piràmide i hipogeu) amb la creença de la immortalitat.

–Situar en l’espai i en el temps les civilitzacions mesopotàmica i egípcia.

–Interpretar en grup un papir del judici d’Osiris i fer-ne una escenificació.

UNITAT DIDÀCTICA:8 Grècia i Roma

Continguts:

–L’organització social i política d’Esparta i d’Atenes.

–Les colònies gregues de la Mediterrània.

–Les guerres Mèdiques i les del Peloponés.

–Els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

–La fundació de la ciutat de Roma.

–Les etapes polítiques de l'Antiga Roma

–Les classes socials de la Roma urbana: rics, pobres, esclaus i lliberts.

–El sorguiment del cristianisme

–El final de l’Imperi romà.

Objectius:

–Reconéixer els elements que unien els grecs de l’Hèl·lade.

–Descriure els principals trets de l’organització social i política d’Esparta i d’Atenes.

–Emetre judicis sobre la qualitat democràtica de la democràcia atenenca.

–Localitzar els fluxos migratoris i les colònies gregues de la Mediterrània.

–Caracteritzar les principals celebracions socials gregues.

–Identificar l’origen dels pobles ibers i celtes.

–Caracteritzar els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

–Identificar el regne de Tartessos i reflexionar sobre la seua existència.

–Explicar la fundació de la ciutat de Roma.

TERCER CURS–Descriure l’evolució i les característiques de la antiga Roma republicana

–Localitzar les principals construccions de la ciutat de Roma.

–Diferenciar les classes socials de la Roma urbana: rics, pobres, esclaus i lliberts.

–Reconéixer la nova religió sorgida durant el domini romà: el cristianisme.

–Deduir perquè es va produir el final de l’Imperi romà.

UNITAT DIDÀCTICA:9 El llegat de l’antiguitat

Continguts:

–Els Jocs Olímpics

–Deus i mites dels grecs i els romans

–L’arquitectura clàssica grega i romana.

Objectius:

–Reconéixer i assumir que la nostra cultura és hereva de la cultura clàssica.

–Descriure les característiques de l’arquitectura clàssica grega.

–Identificar els trets principals de l’arquitectura funcional romana.

UNITAT DIDÀCTICA:10 Al-Andalus

Continguts

–Principis de la religió islàmica

–Expansió de l'Islam al món.

–La conquesta d’Al-Andalus.

–Art islàmic i andalusí

Objectius:

–Conéixer el procés d’expansió de l'Islam al món.

–Entendre la conquesta d’Al-Andalus

–Reconéixer els trets generals de l'art islàmic i andalusí; identificació dels monuments.

UNITAT DIDÀCTICA:11 El feudalisme

Continguts

– La monarquia feudal.

–El feude i les relacions feudals

–La societat estamental

–Art romànic

Objectius:

Descriure les funcions de la monarquia feudal.

Conéixer la composició dels estaments en la societat medieval.

- L'art del Romànic

1

UNITAT DIDÀCTICA:12 L'origen dels primers regnes peninsulars (segles VIII-XIII)

Contingut

-els regnes cristians i musulmans als segles VIII-XIII

Objectius:

Analitzar l'evolució de les fronteres entre el món cristià i el món musulmà a la Península ibèrica entre els segles VIII i XII.

Conéixer la creació i l'evolució del primer regne independent aparegut dins del domini islàmic: el regne d'Astúries.

UNITAT DIDÀCTICA:13 El naixement del món modern

Continguts

-Humanisme i Renaixement

-La Reforma i la contrareforma

Objectius:

Datar l'edat moderna al segle XV.

Conéixer els aspectes bàsics de l'Humanisme i el Renaixement.

Detallar l'origen de la Reforma protestant i les seves característiques bàsiques.

UNITAT DIDÀCTICA:14 EL SEGLE XX. LES DOS GUERRES MUNDIALS

Continguts

–Causes i conseqüències de la I Guerra Mundial

–El nazime i l'holocaust jueu

–Causes i conseqüències de la II Guerra Mundial

Objectius:

–Les causes i el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial.

–La consideració de la Primera Guerra Mundial com una “guerra total”.

–La situació d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

–Les causes de la Segona Guerra Mundial i el seu desenvolupament.

–El concepte de “guerra total”: una guerra a tots els nivells.

–L'holocaust jueu.

–Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

–La fundació de l'ONU i la seva tasca.

C.-) DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ

TERCER CURSDel tema 1 al tema 4 Del tema 5 al tema 9 Del tema 10 al 14

D.-) ESTRUCTURA DE LES SESSIONS

L’estructura del desenvolupament de les sessions serà la següent:

-Introducció de la unitat. Coneixements previs.

-Esquemes dels continguts mínims de la unitat.

-Fitxes, activitats i possibilitat d’elaboració d’un projecte de consolidació i recapitulació: còmic, vídeo, panells amb cartolines, stop motion, exposicions, plastilines...

E.-) CRITERIS D'AVALUACIÓ

*DELS CONTINGUTS COMUNS:

-Fa treballs i presentacions a nivell individual i grupal que suposen la cerca, selecció i organització de textos de caràcter geogràfic, social i històric.

-Utilitza la Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Internet, blogs, xarxes socials…) per a elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats..

Analitza informacions relacionades amb l'àrea i maneja imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

- Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per a elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

- Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, deforma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint aquesta informació en entorns virtuals d'aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

-Utilitza estratègies per a fer treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes

*SOBRE CONTINGUTS DEL MEDI FÍSIC (BLOC 2)

-Reconéixer les característiques específiques del nostre planeta i argumentar com algunes d'elles són decisives per a fer possible el desenvolupament de la vida humana en la Terra.

- Defineix els moviments de translació i rotació, l'eix de gir i els pols geogràfics, i les teories relatives a l'origen de l'Univers.

- Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta de similars hores.

-Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.

-Descriure la distribució de terres i mars en el planeta i els tipus de relleu terrestre, i reconéixer els fets geogràfics més rellevants del medi físic (unitats del relleu, hidrografia, grans conjunts climàtics i formacions vegetals) d'Espanya, d'Europa i del món per a concretar visualment l'espai terrestre i situar-se en ell.

- Enumera i descriu les formes del relleu que configuren la superfície terrestre i el fons oceànic.

-Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol.

- Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic mundial.

-Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d'Europa.

-Localitza en un mapa físic mundial els principals elements i referències físiques: mars i oceans, continents, illes i arxipèlags més importants, a més dels rius i les principals cadenes muntanyenques.

-Elabora climogrames i mapes que situen els climes del món en els quals reflectisquen els elements més importants.

-Concretar els fenòmens naturals que poden tindre conseqüències catastròfiques per a la vida humana i comprovar si les actuacions humanes poden agreujar o reduir els seus desastrosos efectes mitjançant l'anàlisi de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació.

*CRITERIS DEL BLOC 4 (HISTÒRIA)

-Distingir diferents marcs temporals en la Prehistòria i l'Antiguitat dels principals processos de canvi en seleccionar l'escala en

1

la línia de temps utilitzada per a representar-los i mostrar la duració i simultaneïtat d'aquests processos en una o diverses línies de temps i mapes històrics.

-Reconeix els canvis evolutius fins a arribar a l'espècie humana.

- Establir cadenes de causes i conseqüències per a explicar els canvis que van donar lloc a la formació de les primeres societats humanes de caçadors i recol·lectors, les societats agrícoles, el sorgiment de les religions, la creació dels primers estats i imperiso les expansions grega i romana.

-Explica la diferència dels dos períodes en els quals es divideix la prehistòria i descriu les característiques bàsiques de la vida en cadascun dels períodes.

- Descriu formes d'organització socioeconòmica i política, noves fins llavors, com els diversos imperis de Mesopotàmia i d'Egipte.

-Descriure alguns fets i processos històrics com l'expansió de les polis gregues i de Roma, la formació d'imperis o la creació d'obres d'art amb funcionalitat civil o religiosa i posar exemples de com aquests fets són el resultat de les decisions humanes d'acord amb les seues necessitats, interessos, valors o creences religioses en un context donat basant-se en l'ús de diverses fonts.

- Descriu les principals característiques de les etapes històriques en les quals es divideix Egipte: reines i faraons

-Explica com materialitzaven els egipcis la seua creença en la vida del més enllà.

-Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen en l'actualitat.

- Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la península Ibèrica.

- Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.

-Comprèn els orígens de l’Islam i la seva importància posterior.

- Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.

- Sospesa interpretacions conflictives sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica

F.-) LES COMPETÈNCIES CLAU

Es centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials:


• Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i transformacions.

• Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.


• Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans.

• Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.


• Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís.

• Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia.


• Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.

• Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca i elprocessament de la informació.


• Interpretar escales numèriques i gràfiques.

• Fer càlculs matemàtics senzills per comparar dimensions, calcular distàncies i diferències horàries.


TERCER CURS• Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc.

• Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.


• Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats.

• Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzarautoavaluacions del propi treball.

G.-) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

- El 40% de la nota, procedirà del seguiment individualitzat del alumne, on es valorarà la actitud en classe, la participació, el

treball i la realització de activitats a l’aula, així com del treball a casa, com activitats del llibre, fitxes d’activitats de reforç i

ampliació, mapes, gràfics, etc.

-El 60% de la nota serà el resultat obtingut en la prova escrita realitzada al final de cada unitat del trimestre.

12.- PROGRAMACIÓ 3er ESO PEMAR – CURS 2019-20

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

1

Objectius de l'etapa vinculats amb l'àmbit lingüístic i social

3. COMPETÈNCIES

4. CONTINGUTS


a) Organització de les unitats didàctiques.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques


7. AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT

1. INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

La programació didàctica de l'Àmbit Lingüístic i Social del Programa de Millora de l'Aprenentatge i del Rendiment de

TERCER CURS3r ESO inclou les assignatures de Llengua Castellana i Literatura, Valencià: Llengua i Literatura i Geografia i Història i

enguany el Departament de Geografia i Història assumeix aquest nivell, tant en l'àmbit, com en la tutoria.

El Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària

Obligatòria i del Batxillerat estableix en el seu article 19 que "En aquests programes s'utilitzarà una metodologia específica a

través de l'organització de continguts, activitats pràctiques i, si escau, de matèries diferent a l'establerta amb caràcter general,

amb la finalitat que els alumnes i les alumnes puguen cursar el quart curs per la via ordinària i obtinguen el títol de Graduat en

Educació Secundària Obligatòria. "

Atès que la finalitat és que els alumnes i les alumnes puguen cursar el quart curs, bé per la via ordinària, bé a través del

PR4, per tal d'aconseguir el Graduat en ESO, la principal comesa de tercer serà impartir els continguts didàctics complets de

les tres assignatures que comprén, adoptant les adaptacions necessàries per tal d'aconseguir acomplir els objectius mínims del

curs. Aquest plantejament inicial podrà modificar-se segons es vaja desenvolupant el procés d'ensenyament-aprenentatge,

perquè ja el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual estableix el currículum i desenvolupa l'ordenació general de

l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, en l'article 30.9 indica "en els programes

organitzats per matèries diferents a les establertes amb caràcter general, el professorat prendrà com a referent per a l'avaluació

dels criteris d'avaluació específics del programa i els elements de les adaptacions curriculars realitzades a l'alumnat".

2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

Aquesta Programació Didàctica comprén tres assignatures troncals de l'ESO:

Llengua Castellana i Literatura

La matèria Llengua i Literatura té com a objectiu el desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat, entesa en

tots els vessants: pragmàtica, lingüística, sociolingüística i literària. També ha d'aportar les eines i els coneixements necessaris

per desenvolupar-se satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests

coneixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió oral d'una banda, i de comprensió i expressió

escrita per un altre. L'estructuració del pensament de l'ésser humà es fa a través del llenguatge, per aquest motiu aquesta

capacitat de comprendre i d'expressar-se sigui el millor i el més eficaç instrument d'aprenentatge.

Valencià: Llengua i Literatura

La inclusió de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura respon a la necessitat de desenvolupar la competència

comunicativa de l'alumnat, entesa en tots els vessants: pragmàtica, lingüística, sociolingüística i literària. Així, d'una banda ha

de aportar eines i coneixements necessaris per desenvolupar-se satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida

acadèmica, familiar, social i professional i, d'altra, ha de servir per a la consolidació de la competència comunicativa necessària

en tots els àmbits de la vida adulta.

Geografia i Història

El coneixement de la societat, la seva organització i funcionament al llarg del temps és essencial per poder entendre el món

actual. Conèixer l'espai on es desenvolupen les societats, els recursos naturals i l'ús que s'ha donat a aquests, ens aporta dades

sobre el passat i ens permeten albirar alguns dels problemes del futur.

Les disciplines de la Geografia i la Història són dos importants eixos vertebradors per al coneixement de la societat, ja que

contemplen la realitat humana i social des d'una perspectiva global i integradora i ofereixen una major capacitat per a

l'estructuració dels fets socials; no obstant la societat actual, cada vegada més complexa, requereix de la intervenció d'altres

disciplines com l'Economia, Sociologia, Ecologia o Història de l'Art, que aporten anàlisi diferents i complementaris, per a la

millor comprensió de la realitat social.

A l'ESO, la matèria de Geografia i Història pretén aprofundir en els coneixements adquirits pels estudiants en l'educació

1

primària, afavorir la comprensió dels esdeveniments, processos i fenòmens socials en el context en què es produeixen, analitzar

els processos que donen lloc als canvis històrics i seguir adquirint les competències necessàries per comprendre la realitat del

món en què viuen, les experiències col·lectives passades i presents, la seva orientació en el futur, així com l'espai en què es

desenvolupa la vida en societat.

OBJECTIUS DE L'ETAPA VINCULATS AMB L'ÀMBIT LINGÜÍSTIC I SOCIAL

Segons l'article 11 del RD 1105/2014: L'educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les

alumnes les capacitats que els permetin:

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància,

la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte

i d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l'exercici de la ciutadania

democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, esforç, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a

una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar les diferències de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les

persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen

discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència masclista.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar la

violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per, amb sentit crític, nous coneixements.

Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents disciplines, així com conèixer i

aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.

g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la

capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi ha, en la llengua cooficial de

la comunitat autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i

cultural.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut

corporals i incorporar l'educació física i la pràctica de l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i

valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la

salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a la conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans

d'expressió i representació.

Des l'ALS de 3r PMAR es treballarà per aconseguir tots aquests objectius, ja que les llengües i el coneixement del nostre món

i de la història abasta pràcticament tot el que és humà, fins i tot l'aprenentatge de llengües estrangeres es pot veure afavorit pel

coneixement de les llengües locals i per la coordinació amb el professorat de llengües estrangeres. Aquest treball que

desenvoluparem se centrarà en els continguts concrets d'aquest Tercer Curs.

TERCER CURS3. COMPETÈNCIES

Contribució de l'Àmbit a l'adquisició de les competències clau

L'estudi de la Llengua i la Literatura suposa la posada en marxa de tot un seguit d'estratègies cognitives, de pensament i

aprenentatge per a la realització de diferents tasques, per la qual cosa porta implícit el desenvolupament de cadascuna de les

competències clau.

La comprensió de la complexa realitat social, la interpretació de la seva evolució en l'espai i en el temps i el diagnòstic del

medi natural i humà que es realitzen en Geografia i Història impliquen el concurs de múltiples competències.


La competència en comunicació lingüística és el resultat de l'acció comunicativa dins pràctiques socials determinades, en les

quals l'individu actua amb altres interlocutors i mitjançant textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes

situacions i pràctiques poden implicar l'ús d'una o diverses llengües, en diversos àmbits, i de manera individual o col·lectiva.

Aquesta visió de la competència en comunicació lingüística, vinculada amb pràctiques socials, ofereix una imatge l'individu

com a agent comunicatiu que produeix, i no només rep, missatges a través de les llengües amb diferents finalitats. Aquesta

afirmació suposa optar per metodologies actives com l'aprenentatge basat en tasques, davant opcions més tradicionals.

A més, la competència en comunicació lingüística representa una via de coneixement i contacte amb la diversitat cultural que

implica un factor d'enriquiment.

El currículum de Llengua i Literatura i de Llengua Valenciana i Literatura, en tenir com a meta el desenvolupament de la

capacitat per interactuar de forma competent mitjançant el llenguatge en les diferents esferes de l'activitat social, contribueix

d'una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística.

Pel que fa a Geografia i Història, els alumnes buscaran, classificaran, interpretaran i reelaboraran informació procedent de

diverses fonts, de tipus verbal, estadística, audiovisual, cartogràfica, material i simbòlica, ampliant la seva capacitat verbal i

desenvolupant variants del discurs com l'exposició , la descripció o l'argumentació.

La matèria ofereix oportunitats per a comunicar-se oralment i per escrit, incorporant vocabulari específic, amb correcció i

rigor. És desitjable el disseny d'activitats que exigeixin aquesta participació activa i impliquin habilitats per debatre, escoltar,

argumentar, raonar i relacionar. Finalment, no hem d'oblidar que el component sociocultural del llenguatge es veu reforçat i

reforça el coneixement del món i la seva dimensió intercultural i contribueix a la construcció d'un aprenentatge al llarg de la

vida, per implicar estratègies cognitives, metacognitives i socio-afectives fonamentals .

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure,

interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. La matèria de LCL i de LlVL contribueix a l'adquisició de la

competència matemàtica en desenvolupar la capacitat d'abstracció, la relació lògica entre conceptes i la seva representació

gràfica mitjançant mapes conceptuals, diagrames de flux, mapes mentals, esquemes, etcètera.

Les competències en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic ia la interacció responsable amb ell des

accions, tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i

manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del

pensament científic, ja que inclouen l'aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques,

1

que condueixen a l'adquisició de coneixements, el contrast d'idees i l'aplicació dels descobriments al benestar social.

L'aportació de la matèria de LCL i de LlVL es produeix a través del coneixement i el domini del llenguatge científic, i de la

relació dels avenços científics i tecnològics amb el context en el qual es produeixen.

En Geografia i Història els alumnes es familiaritzen amb el mètode científic propi de les Ciències Socials. És essencial

ensenyar-los a pensar i a investigar, a adquirir un raonament lògic- matemàtic i a apreciar la veracitat i el rigor. En aquesta

matèria es fa ús d'amidaments i es realitzen càlculs per transformar unitats o interpretar l'espai i el temps, canviants i

interrelacionats, a diferents escales. Es treballa el concepte de perspectiva, la lectura de mapes i la interpretació de vistes, el

maneig d'estadístiques i la presentació i interpretació de dades mitjançant gràfiques i diagrames.

D'altra banda, les competències bàsiques en ciències i tecnologia redunden en una millor comprensió del món físic i busquen la

seva preservació i millora, aplicant destreses científiques a la resolució de problemes. Des d'una perspectiva històrica, els

coneixements relatius a diferents revolucions tecnològiques i científiques, vistos a la llum de la seva època, seran analitzats i

valorats com una contribució a l'avanç cultural de les societats i interpretats amb visió crítica de les seves conseqüències.

Competència digital

La competència digital és aquella que implica l'ús creatiu, crític i segur de les TIC per assolir els objectius relacionats amb el

treball, l'aprenentatge, l'ús del temps lliure, la inclusió i participació en la societat. Aquesta competència suposa, a més de

l'adequació als canvis que introdueixen les noves tecnologies en l'alfabetització, la lectura i l'escriptura, un conjunt nou de

coneixements, habilitats i actituds necessàries avui en dia per ser competent en un entorn digital.

Requereix de coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, així

com les seves pautes de descodificació i transferència. Això comporta el coneixement de les principals aplicacions

informàtiques. Suposa també l'accés a les fonts i el processament de la informació, i el coneixement dels drets i les llibertats

que assisteixen a les persones en el món digital.

La contribució de l'assignatura de LCL i de LlVL al tractament de la informació i competència digital és decisiva, ja que una

de les seves metes es xifra en proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i selecció d'informació rellevant d'acord

amb diferents necessitats, així com per la seva reutilització en la producció de textos orals i escrits propis. La recerca i selecció

de moltes d'aquestes informacions requerirà, per exemple, l'ús adequat de biblioteques o la utilització d'Internet, i la realització

guiada d'aquestes recerques constituirà un mitjà per al desenvolupament de la competència digital.

A més, el currículum de LCL i de LlVL inclou l'ús de suports electrònics en la composició i publicació de textos, de

manera que puguin abordar-se més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d'escriptura (planificació,

execució del text, revisió, publicació ... ) i que constitueixen un dels continguts bàsics d'aquesta matèria.

Igualment, queda dins l'àmbit de l'assignatura l'estudi dels elements formals i de les normes d'ús dels nous gèneres discursius

vinculats a les xarxes socials ia Internet, així com el foment de la prevenció dels riscos que hi ha per als usuaris de aquests

nous sistemes de comunicació.

En Geografia i la Història, el digital és eina i contingut, ja que està contribuint a una nova consideració de l'espai global i

facilitant l'accés a les fonts històriques. Per això, l'ensenyament de la matèria ja no s'entén sense la incorporació de les noves

tecnologies, que comporten el seu propi bagatge de coneixements, habilitats i actituds necessaris per desenvolupar-se amb

seguretat i esperit crític en el món digital. La nostra matèria contribueix a l'adquisició d'aquesta competència a partir de la

utilització d'aplicacions informàtiques diverses, des de bases de dades a motors de cerca, passant per presentacions

multiplataforma, sistemes d'informació geogràfica o per diverses eines de la Web 2.0 i aplicacions per a la creació i la

comunicació de continguts.

TERCER CURSL'ús d'Internet i dels suports informàtics fomenta la creativitat i resulta motivador en la mesura que permet endinsar-se en

èpoques diferents i en mons geogràficament i culturalment distants. La metodologia utilitzada ha de propiciar l'accés a la

informació i l'opinió per a establir a l'aula un diàleg entre passat i actualitat i un ús crític i contrastat dels mitjans de

comunicació de massa presents en la vida quotidiana.

Aprendre a aprendre

La competència d'aprendre a aprendre és fonamental per a l'aprenentatge permanent en contextos formals, no formals i

informals. Es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge, que exigeix la capacitat per motivar-

se per aprendre per desencadenar el procés. Pel que fa a l'organització i gestió de l'aprenentatge, requereix conèixer i controlar

els propis processos d'aprenentatge. La competència d'aprendre a aprendre desemboca a un aprenentatge cada vegada més

eficaç i autònom.

A més d'instrument de comunicació, el llenguatge és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del

coneixement. L'accés al saber ia la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona amb la competència

d'aprendre a aprendre. Així mateix, la reflexió sobre la llengua recull un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge

gramatical) i procedimentals (capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats mitjançant l'ús conscient de

mecanismes gramaticals, substituir elements de l'enunciat per altres equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per

expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.), que s'adquireixen en relació amb les activitats de

comprensió i composició, i es reutilitzen per optimitzar l'aprenentatge lingüístic, és a dir, per aprendre a aprendre llengua.

Del disseny i la programació de la matèria de Geografia i Història depèn en bona mesura l'adquisició de la competència

d'aprendre a aprendre, ja que s'han de tenir en compte la motivació cap al propi aprenentatge, l'esperit de superació o el disseny

d'estratègies per gestionar i organitzar els propis processos. Aquests impliquen l'adquisició d'habilitats com identificar idees,

seleccionar, organitzar i sistematitzar la informació mitjançant l'ús de tècniques de treball intel·lectual: esquemes, mapes

conceptuals, quadres sinòptics, etc. Aquestes tècniques han de ser un recurs per evitar la memorització mecànica, per estudiar

eficaçment, consolidar el que s'ha après i plantejar tot tipus de preguntes i tasques de pensament: analitzar, aplicar i relacionar,

així com sintetitzar, concloure i enjudiciar. El domini progressiu d'aquestes capacitats afavoreix l'autonomia en l'aprenentatge,

la confiança en les seves possibilitats, una adequada gestió del temps, la reflexió constant i la consciència del seu propi

creixement intel·lectual i personal.

Finalment, els treballs en grup i cooperatius, la utilització de metodologies actives basades en la resolució de problemes i la

potenciació de l'aprenentatge autònom per auto descobriment prepararan l'alumne per aplicar els seus coneixements i les seves

destreses en altres contextos al llarg de la seva vida.

Competències socials i cíviques

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre la manera en què pot procurar-se un

estat de salut física i mental òptim tant per a les persones com per les seves famílies i el seu entorn social pròxim, i saber com

un estil de vida saludable pot contribuir-hi.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i

drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i

en declaracions internacionals, i de la seva aplicació per part de diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea

i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, i de les principals tendències en les històries

nacional, europea i mundial, així com la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen

l'existència de societats multiculturals en el món globalitzat.

1

L'aprenentatge de la llengua contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com un

conjunt d'habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. En efecte,

aprendre Llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i a aproximar-se a altres

realitats.

L'educació lingüística té un component estretament vinculat amb la competència social i ciutadana: la constatació de la varietat

dels usos de la llengua i la diversitat lingüística, i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les

funcions de representació i comunicació. També es contribueix en la mesura en què s'analitza com el llenguatge transmet i

sanciona prejudicis i imatges estereotipades del món, per contribuir a l'eradicació dels usos lingüístics discriminatoris.

Les competències socials i cíviques són inherents a la Geografia i la Història, ja que impliquen l'habilitat i capacitat per

utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, la capacitat per

interpretar fenòmens i problemes socials en entorns cada vegada més diversificats, per elaborar respostes, prendre decisions i

resoldre conflictes. També inclouen la interacció amb els altres d'acord amb unes normes basades en l'empatia, el respecte

mutu i les conviccions democràtiques, tots ells valors i actituds que es potencien en el dia a dia d'aquesta matèria.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

El sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Significa adquirir consciència

de la situació en què cal intervenir o que cal resoldre, i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats

i actituds necessaris amb criteri propi, per tal d'assolir l'objectiu previst.

Aprendre a usar la llengua és també aprendre a analitzar i resoldre problemes, ja que una de les funcions del llenguatge és

regular i orientar la nostra pròpia activitat i interrelació amb els altres, de manera que es posen en funcionament habilitats

socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se al lloc de l'altre, valorar les idees dels altres, dialogar, i

negociar i treballar de forma cooperativa i flexible. Per això, l'adquisició d'habilitats lingüístiques contribueix a progressar en

la iniciativa personal i la regulació de la pròpia activitat amb autonomia.

La competència de sentit d'iniciativa i esperit emprenedor suposa el coneixement del funcionament de la nostra societat i del

seu sistema econòmic i legal. En Geografia i Història es fomenta la capacitat per detectar problemes i oportunitats i proposar

millores, el que redunda en una major autonomia, autoconeixement i autoestima, en l'assumpció de responsabilitats i en la

capacitat per treballar en equip, condicions necessàries per al desenvolupament de la resta de competències. L'aula ha de ser

escenari de propostes creatives, de gestió de projectes, i de resolució de qüestions pràctiques que impliquin aprendre a liderar i

a delegar i que contribueixin a adquirir una consciència social. Aquesta ha de generar iniciatives col·lectives tendents a la

participació i la millora del propi centre escolar, amb l'objectiu d'obrir-lo a la comunitat i d'ampliar horitzons a través del

coneixement d'ONGs, associacions de voluntariat i accions de tot tipus en la societat civil.

Consciència i expressions culturals

La consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític i una actitud oberta i

respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi personal, i

considerar-les part de la riquesa i patrimoni dels pobles.

Aquesta competència incorpora també un component expressiu referit a la pròpia capacitat estètica i creadora i al domini de les

capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per poder utilitzar com a mitjà de comunicació i expressió

personal. Implica igualment manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del

patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com d'altres.

La lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribueixen de forma rellevant al desenvolupament d'una

competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de

TERCER CURSpreocupacions essencials de l'ésser humà.

La seva contribució serà més rellevant en tant s'estableixin relacions entre les manifestacions literàries i altres manifestacions

artístiques, com la música, la pintura o el cinema.

També es contribueix a aquesta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques,

llibreries, o la presència de la literatura a la premsa) adquireixi sentit per a l'alumnat.

En aquest sentit, la normativa que regula el currículum de la matèria de LCL i de LlVL determina l'avaluació del maneig que

els alumnes tenen de les biblioteques, identificant el següent estàndard d'aprenentatge: Coneix el funcionament de biblioteques

(escolars, locals ... ), així com de biblioteques digitals i és capaç de demanar llibres, vídeos ... autònomament (CL, CSC, CD).

El coneixement del patrimoni natural, històric-artístic, material i immaterial, propi de Geografia i Història, cimenta la

competència en consciència i expressió cultural, ja que implica una aproximació al llenguatge de les diverses disciplines

artístiques, fa créixer les actituds de respecte cap a la diversitat cultural i fomenta la pròpia expressió i la creativitat. A més, la

contemplació de tota obra d'art permet el gaudi estètic i enriqueix la imaginació, uneix en el fet perceptiu la racionalitat i la

sensibilitat, i amb això proporciona experiències d'enriquiment a través de la cultura i els viatges.

La competència de sentit d'iniciativa i esperit emprenedor suposa el coneixement del funcionament de la nostra societat

i del seu sistema econòmic i legal. En Geografia i Història es fomenta la capacitat per detectar problemes i oportunitats i

proposar millores, el que redunda en una major autonomia, autoconeixement i autoestima, en l'assumpció de responsabilitats i

en la capacitat per treballar en equip, condicions necessàries per al desenvolupament de la resta de competències. L'aula ha de

ser escenari de propostes creatives, de gestió de projectes, i de resolució de qüestions pràctiques que impliquin aprendre a

liderar i a delegar i que contribueixin a adquirir una consciència social. Aquesta ha de generar iniciatives col·lectives tendents

a la participació i la millora del propi centre escolar, amb l'objectiu d'obrir-lo a la comunitat i d'ampliar horitzons a través del

coneixement d'ONG, associacions de voluntariat i accions de tot tipus en la societat civil.


La consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític i una actitud oberta i

respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi personal, i

considerar-les part de la riquesa i patrimoni dels pobles .

Aquesta competència incorpora també un component expressiu referit a la pròpia capacitat estètica i creadora i al domini de les

capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per poder utilitzar com a mitjà de comunicació i expressió

personal. Implica igualment manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del

patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com d'altres.

La lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribueixen de forma rellevant al desenvolupament d'una

competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de

preocupacions essencials de l'ésser humà.

La seva contribució serà més rellevant en tant s'estableixin relacions entre les manifestacions literàries i altres manifestacions

artístiques, com la música, la pintura o el cinema.

També es contribueix a aquesta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques,

llibreries, o la presència de la literatura a la premsa) adquireixi sentit per a l'alumnat.

En aquest sentit, la normativa que regula el currículum de la matèria de LCL i de LlVL determina l'avaluació del maneig que

els alumnes tenen de les biblioteques, identificant el següent estàndard d'aprenentatge: Coneix el funcionament de biblioteques

(escolars, locals ... ), així com de biblioteques digitals i és capaç de demanar llibres, vídeos ... autònomament (CL, CSC, CD).

1

El coneixement del patrimoni natural, històric-artístic, material i immaterial, propi de Geografia i Història, cimenta la

competència en consciència i expressió cultural, ja que implica una aproximació al llenguatge de les diverses disciplines

artístiques, fa créixer les actituds de respecte cap a la diversitat cultural i fomenta la pròpia expressió i la creativitat. A més, la

contemplació de tota obra d'art permet el gaudi estètic i enriqueix la imaginació, uneix en el fet perceptiu la racionalitat i la

sensibilitat, i amb això proporciona experiències d'enriquiment a través de la cultura i els viatges.

4. CONTINGUTS

Segons el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, els continguts comuns amb Llengua Valenciana i Literatura i els

continguts específics de Llengua i Literatura de 3r ESO són els següents:

Bloc 1: Escoltar i parlar

CONTINGUTS COMUNS AMB VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de comunicació social (col·loquis, debats d'opinió,

taules rodones, entrevistes, etc.).

Aplicació de tècniques d'escolta activa i ús del diàleg igualitari.



Adequació dels usos formals i informals al context.

Valoració de la conversa com a eina de les habilitats socials, de mediació, d'expressió de la creativitat i de respecte per les

opinions dels altres.

Creació del pensament de perspectiva.

Foment de la solidaritat, tolerància i del respecte i l'amabilitat.

Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatges cooperatiu.

Característiques dels textos orals argumentatius.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l'anàlisi dels textos expositius i argumentatius.

Ús de les tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums i comentaris personals.

Utilització autònoma de diccionaris impresos i de manera guiada d'altres fonts d'informació.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos expositius i

argumentatius.

Aplicació de tècniques d'avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions orals.

Utilització de guies i enregistraments.

Selecció raonada dels productes que s'incloguen en el portafoli.

Coneixement dels estudis i professions vinculats amb els coneixements de l'àrea.

Autoconeixement d'aptituds i interessos.


CONTINGUTS ESPECÍFICS

Estudi, anàlisi i pràctica del debat: estructura habitual i moderador, tema, arguments, posicions inicials i finals, etc.

Estudi i aplicació dels procediments lingüístics de l'argumentació: tipus d'arguments, la refutació, la modalització, la

reformulació, emfatització, etc.

Participació en intercanvis comunicatius de l'àmbit acadèmic i social, especialment dels gèneres periodístics (col·loquis, debats

d'opinió, taules rodones, entrevistes, activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les

TERCER CURSactivitats extraescolars, etc.).

Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües.

Aplicació de les característiques del llenguatge col·loquial (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis

de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de

tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l'entrenament de l'assertivitat en el manteniment de les

pròpies opinions, en la identificació dels estats d'ànim, etc.

Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i

correcció).

Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d'expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics: gesticulació, mirada, to,

dicció, espai, etc.

Utilització de l'estàndard i d'un llenguatge no discriminatori.

Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals argumentatius (debats, col·loquis, tertúlies,

taules rodones, etc.).

Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i paralingüística (la dicció,

l'accentuació, el ritme i el to de veu).

Aplicació de les estratègies de comprensió oral en els textos argumentatius (activació de coneixements previs, anticipació;

manteniment de l'atenció, confirmació o rebuig d'hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació,

extracció i selecció d'informacions concretes presents en el text, etc.).

Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o

inferior, presentacions d'actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d'opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els

que generin els seus aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d'expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat

i rigor en l'exposició, riquesa expressiva, tipus d'arguments, recursos d'emfatització, etc., prestant atenció a les interferències

lingüístiques.

Detecció d'incoherències, repeticions de connectors, etc.

Estudi i aplicació de l'estàndard oral formal.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d'expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada,

gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).

Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en

altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l'organització del contingut, dels

recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

Bloc 2: Llegir i escriure.


Característiques bàsiques dels textos argumentatius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i

no verbals, gèneres.

Reflexió sobre la importància de l'escriptura en el desenvolupament personal, com a organitzador del pensament que facilita

l'aprenentatge.

Selecció raonada dels textos produïts que s'inclouen en el portafoli.

Ús de tècniques de síntesi de la informació: mapa conceptual i resum de textos expositius.

Actuació eficaç en equips de treball: gestionar el temps, sentir-se motivat pels objectius compartits, intercanviar materials,

assumir compromisos individuals, fer servir estratègies de supervisió i resolució de problema, realitzar observacions i

1

avaluacions del procés i del resultat, comunicar-se amb confiança, etc.

Recerca, localització i extracció d'informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, en llengües diverses, i utilització

de procediments per a la cita bibliogràfica.

Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per obtenir informació.

Utilitzar el pensament com un mitjà i una fi, per a la reflexió sobre la importància de la lectura i l'escriptura com a mitjans

d'aprenentatge i de desenvolupament del sentit crític i de la creativitat.

Valoració de l'error com a oportunitat.

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats.

Autoregulació d'emocions, control de l'ansietat i incertesa i capacitat d'automotivació.

Superació d'obstacles i fracassos. Mostrar iniciativa, idees innovadores, perseverança i flexibilitat.

Utilització del pensament alternatiu.

Desenvolupament del sentit crític.

Ús d'eines digitals de recerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades

especialitzades, etc. i visualització.

Aplicació d'estratègies de filtrat en la recerca de la informació.

Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de

les TIC per a la recerca i contrast d'informació.

Organització de la informació seguint diferents criteris.

Disseny de presentacions multimèdia.

Escalat, rotació i retallada d'imatges. Coneixement i ús de drets d'autor i llicències de publicació.

Ús de les eines més comunes de les TIC per col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el

treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d'aprenentatge.

Ús de serveis de la web social com blocs, wikis, fòrums, etc.

Adquisició d'hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció del propi individu i per protegir altres de les males

pràctiques com el ciberassetjament.

Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció del mateix.


Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos argumentatius per a la comprensió, interpretació i

anàlisi dels mateixos: anàlisi de la situació comunicativa; identificació de la tipologia textual; identificació o generació de la

tesi, els arguments i l'organització del contingut; localització o deducció d'informació explícita i implícita, identificació de

punts de vista i distinció entre informació i opinió; anàlisi dels mecanismes gramaticals (modalització, etc.), de les relacions

lèxiques i dels recursos expressius (paradoxa, hipèrbaton, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal, etc.

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un bloc, etc.),

descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles

d'enciclopèdia , etc.) i argumentatius (textos breus d'opinió, fullets publicitaris, etc.).

Ús i aplicació d'estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els

objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació

paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d'una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i

final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l'estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular el que

s'ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs

amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l'estructura, a través de la reflexió al

TERCER CURSfinal de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir

d'elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb o

sense ajuda del diccionari (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi,

els arguments, la intenció de l'autor i l'organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes

conceptuals; localitzar o deduir informació específica que doni resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació

explícita i implícita, etc.); extreure conclusions sobre el sentit global del text.

Producció de textos escrits narratius (textos personals en un bloc, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.),

instructius (manual d'ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs de recerca, etc. .) i argumentatius

(comentaris en blocs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió

i correcció, d'acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

Ús d'estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, amb la supervisió del professorat:

redactar esborranys, fer servir diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

Creació de textos escrits de caràcter argumentatiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguin la creativitat i

el gaudi personal, usant recursos lingüístics (paradoxa, hipèrbaton, etc.), recursos del llenguatge no verbal (gràfics, etc.) i

utilitzant eines digitals d'edició i presentació de forma reflexiva i dialogada.

Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l'escriptura de textos

argumentatius.

Ús d'estratègies de planificació, com a part del procés d'escriptura, especialment en textos argumentatius: expressar com es vol

que sigui el text; generar idees i informacions (pròpies i de fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs amb

tècniques diverses (mapes conceptuals, etc.), fer plans d'escriptura de forma guiada.

Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou.

Ús de processadors de textos en l'escriptura: format de paràgraf; encapçalament, peu, notes, numeració; inserció de gràfics, etc.

Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d'escriptura, amb la supervisió del professorat,

comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l'objectiu d'escriptura i analitzant l'adequació, coherència i

cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d'acord amb les

normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l'adequació, coherència, cohesió i correcció detectats en el

procés d'avaluació i revisió.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

Planificació i realització, de manera reflexiva i dialogada, de projectes de treball individuals i en equip, sobre temes del

currículum, amb especial interès per les obres literàries, o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a

l'alumnat seguint les fases del procés: presentació (coneixement de l'objectiu del projecte, activació de coneixements previs,

organització i planificació), recerca d'informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la

informació), elaboració del producte final (procés d'escriptura), presentació (exposició del producte final), avaluació

(avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d'elaboració del projecte).

Utilització, amb la supervisió del professorat, de les TIC en totes les fases del procés d'elaboració d'un projecte: localitzar,

seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats

literals de les fonts; presentar el treball.

Reflexió, a través de l'escriptura d'un diari, sobre el procés d'aprenentatge i els coneixements de tota mena adquirits durant la

realització d'un projecte de treball.

Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

Construcció d'un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos.

1

Bloc 3: Coneixement de la llengua.


Ús del parèntesi, dels claudàtors, de la ratlla i de les cometes.

Ús de la cursiva.

Anàlisi morfosintàctica del subjecte agent, pacient i causa.

Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, complement de règim i complement

agent.

Classificació de l'oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives (actives -transitives -

reflexives i recíproques- i intransitives-, passives) i segons l'actitud del parlant (modalitats oracionals).

Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en textos argumentatius.

Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives dels textos argumentatius fonamentalment, i de la progressió

temàtica; identificació d'idees principals i secundàries; resum, destacant la tesi explícitament o implícita defensada per l'autor, i

els arguments utilitzats; justificació de la progressió temàtica i de l'estructura; en funció de la intenció comunicativa.

Els orígens històrics de les llengües d'Espanya.

Reconeixement de les varietats geogràfiques i dels trets diferencials del castellà d'Espanya i d'Amèrica.

Identificació del seseo, ceceo, voseo i ieisme com a trets diferencials de les varietats del castellà.


Els pronoms: reflexius i recíprocs.

Combinació de pronoms enclítics i proclítics.

El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals). Les locucions i perífrasis verbals. Valors del

present.

Establiment del plural de noms propis, d'abreviatures, sigles i acrònims.

Incorreccions sintàctiques: leísmo, laísmo, loísmo.

Incorreccions en formes de verbs impersonals.

L'escriptura d'abreviatures i sigles.

Ortografia de veus d'altres llengües.

Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i

abreviatures.

Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent al seu origen i procedència (veus ameríndies, vasquismes, catalanismes,

castellanismes, galleguismes, altres llengües.) i a la manera d'incorporació a la llengua (xenismes, calcs semàntics).

El canvi semàntic. Causes i mecanismes (metàfora, metonímia).

Reconeixement de les relacions d'igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d'inclusió (hiperonímia i hiponímia)

entre les paraules.

Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d'explicació, causals, consecutius, condicionals, etc.), mecanismes

lexicosemàntics com repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, hiponímia, hiperonímia, substitució

lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions

sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Anàlisi de l'adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l'emissor (funcions del

llenguatge); relació existent entre l'emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social,

impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional,

figures literàries valoratives -hipèrboles, ironia-, variació del registre, etc.) i de l'ús de un llenguatge no discriminatori; en

TERCER CURSfunció dels elements de la situació comunicativa.

Bloc 4: Educació literària.


Aproximació al coneixement d'altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.

Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de biblioteques (d'aula, centre, pública,

virtual).

Coneixement i respecte de les normes de funcionament, consulta guiada de catàlegs digitals i en línia.


Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, acords al nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària

i el gaudi personal.

Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professorat, de la biblioteca o d'altres àmbits (intercanvi, préstecs,

compra, consulta en línia, etc.)

Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i

com un mitjà d'aprenentatge i enriquiment personal.

Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell educatiu.

Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el cinema, la ràdio i la televisió.

Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.

Tècniques d'elaboració de treballs personals, de creació i / o investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.

Creació d'un portafoli de lectura que inclogui una selecció de treballs individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans,

vídeo-poemes, fitxes de lectura, infografies, creacions a partir d'eines web, cites i pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les

creacions (nom del treball, data i motiu de la seva elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació

del resultat).

Foment de l'hàbit lector, mitjançant la participació en iniciatives que impulsin la realització de lectures amenes (club de lectors,

ciberlectures, tertúlies literàries, pla lector del centre, etc.).

Connexió entre la literatura i la resta d'arts (música, pintura, cinema, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals:

l'home en la naturalesa, el cant a la bellesa, la joia de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins .

Pervivència i evolució de personatges-tipus, temes i formes a partir de la comparació d'obres, amb especial dedicació als

relacionats amb la història de la cultura des de l'Edat Mitjana al Segle d'Or.

Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.

Introducció a la literatura de l'Edat Mitjana al Segle d'Or a partir dels textos d'autoria masculina i femenina.

Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.

Temes: l'home en la naturalesa, el cant a la bellesa, la joia de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins, etc.

Tòpics: Locus amoenus, Descriptio puellae, Carpe diem, Tempus fugit, Ubi sunt ?, etc.

Personatges: El Cid, Celestina, Lazarillo, El Quixot, etc.

Moviments literaris, obres i autors:

Edat Mitjana: la literatura en el context històric, social i cultural. Aportacions literàries de les tres religions i cultures:

musulmana, cristiana i jueva.

Lírica tradicional i culta en vers.

Narrativa en prosa i en vers: èpica i mesteres. Anonimia i autoria. El Poema de Mio Cid.

La Comèdia humanística. La Celestina.

1

Segle d'Or. Renaixement i Barroc: la literatura en el context històric, social i cultural.

Lírica: temes, formes i tendències. Principals escoles.

Models narratius en prosa. La novel·la. El Lazarillo, El Quixot de la Manxa.

El teatre en vers: text i espectacle .. La comèdia barroca. La tragèdia.

Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d'una selecció de textos en prosa i en vers.

La narració en prosa i en vers.

La lírica i els recursos mètrics en vers.

El teatre en prosa i en vers.

La literatura d'idees: aforismes i assaig.

Anàlisi senzill de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l'època literària; trets

presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l'autor;

figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrof, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogía,

reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).

Segons el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, els continguts específics de Valencià: Llengua i Literatura de 3r

ESO són els següents:

Bloc 1: Escoltar i parlar.

Estudi, anàlisi i pràctica del debat: estructura habitual i moderador, tema, arguments, posicions inicials i finals, etc.

Estudi i aplicació dels procediments lingüístics de l'argumentació: tipus d'arguments, la refutació, la modalització, la

reformulació, emfatització, etc.

Participació en intercanvis comunicatius de l'àmbit acadèmic i social, especialment dels gèneres periodístics (col·loquis, debats

d'opinió, taules rodones, entrevistes, activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les

activitats extraescolars, etc.).

Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües.

Aplicació de les característiques del llenguatge col·loquial (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis

de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de

tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l'entrenament de l'assertivitat en el manteniment de les

pròpies opinions, en la identificació dels estats d'ànim, etc.

Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i

correcció).

Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d'expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics: gesticulació, mirada, to,

dicció, espai, etc.

Utilització de l'estàndard i d'un llenguatge no discriminatori.

Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals argumentatius (debats, col·loquis, tertúlies,

taules rodones, etc.).

Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i paralingüística (la dicció,

l'accentuació, el ritme i el to de veu).

Aplicació de les estratègies de comprensió oral en els textos argumentatius (activació de coneixements previs, anticipació;

manteniment de l'atenció, confirmació o rebuig d'hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació,

extracció i selecció d'informacions concretes presents en el text, etc.).

Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o

inferior, presentacions d'actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d'opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els

TERCER CURSque generin els seus aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d'expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat

i rigor en l'exposició, riquesa expressiva, tipus d'arguments, recursos d'emfatització, etc., prestant atenció a les interferències

lingüístiques.

Detecció d'incoherències, repeticions de connectors, etc.

Estudi i aplicació de l'estàndard oral formal.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d'expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada,

gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).

Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en

altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l'organització del contingut, dels

recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

Bloc 2: Llegir i escriure.

Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos argumentatius per a la comprensió, interpretació i

anàlisi dels mateixos: anàlisi de la situació comunicativa; identificació de la tipologia textual; identificació o generació de la

tesi, els arguments i l'organització del contingut; localització o deducció d'informació explícita i implícita, identificació de

punts de vista i distinció entre informació i opinió; anàlisi dels mecanismes gramaticals (modalització, etc.), de les relacions

lèxiques i dels recursos expressius (paradoxa, hipèrbaton, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal, etc.

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un bloc, etc.),

descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles

d'enciclopèdia , etc.) i argumentatius (textos breus d'opinió, fullets publicitaris, etc.).

Ús i aplicació d'estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els

objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació

paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d'una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i

final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l'estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular el que

s'ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs

amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l'estructura, a través de la reflexió al

final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir

d'elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb o

sense ajuda del diccionari (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi,

els arguments, la intenció de l'autor i l'organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes

conceptuals; localitzar o deduir informació específica que doni resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació

explícita i implícita, etc.); extreure conclusions sobre el sentit global del text.

Producció de textos escrits narratius (textos personals en un bloc, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.),

instructius (manual d'ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs de recerca, etc. .) i argumentatius

(comentaris en blocs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió

i correcció, d'acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

Ús d'estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, amb la supervisió del professorat:

redactar esborranys, fer servir diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

Creació de textos escrits de caràcter argumentatiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguin la creativitat i

el gaudi personal, usant recursos lingüístics (paradoxa, hipèrbaton, etc.), recursos del llenguatge no verbal (gràfics, etc.) i

utilitzant eines digitals d'edició i presentació de forma reflexiva i dialogada.

Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l'escriptura de textos

1

argumentatius.

Ús d'estratègies de planificació, com a part del procés d'escriptura, especialment en textos argumentatius: expressar com es vol

que sigui el text; generar idees i informacions (pròpies i de fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs amb

tècniques diverses (mapes conceptuals, etc.), fer plans d'escriptura de forma guiada.

Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou.

Ús de processadors de textos en l'escriptura: format de paràgraf; encapçalament, peu, notes, numeració; inserció de gràfics, etc.

Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d'escriptura, amb la supervisió del professorat,

comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l'objectiu d'escriptura i analitzant l'adequació, coherència i

cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d'acord amb les

normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l'adequació, coherència, cohesió i correcció detectats en el

procés d'avaluació i revisió.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

Planificació i realització, de manera reflexiva i dialogada, de projectes de treball individuals i en equip, sobre temes del

currículum, amb especial interès per les obres literàries, o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a

l'alumnat seguint les fases del procés: presentació (coneixement de l'objectiu del projecte, activació de coneixements previs,

organització i planificació), recerca d'informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la

informació), elaboració del producte final (procés d'escriptura), presentació (exposició del producte final), avaluació

(avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d'elaboració del projecte).

Utilització, amb la supervisió del professorat, de les TIC en totes les fases del procés d'elaboració d'un projecte: localitzar,

seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats

literals de les fonts; presentar el treball.

Reflexió, a través de l'escriptura d'un diari, sobre el procés d'aprenentatge i els coneixements de tota mena adquirits durant la

realització d'un projecte de treball.

Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

Construcció d'un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos.

Bloc 3: Coneixement de la llengua.

Els pronoms: reflexius i recíprocs.

Combinació de pronoms enclítics i proclítics.

El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals). Les locucions i perífrasis verbals. Valors del

present.

Establiment del plural de noms propis, d'abreviatures, sigles i acrònims.

Incorreccions en formes de verbs impersonals.

L'escriptura d'abreviatures i sigles.

Ortografia de veus d'altres llengües.

Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i

abreviatures.

Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent al seu origen i procedència (veus ameríndies, vasquismes, catalanismes,

castellanismes, galleguismes, altres llengües.) Ia la manera d'incorporació a la llengua (xenismes, calcs semàntics).

El canvi semàntic. Causes i mecanismes (metàfora, metonímia).

Reconeixement de les relacions d'igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d'inclusió (hiperonímia i hiponímia)

TERCER CURSentre les paraules.

Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d'explicació, causals, consecutius, condicionals, etc.), mecanismes

lexicosemàntics com repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, hiponímia, hiperonímia, substitució

lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions

sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Anàlisi de l'adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l'emissor (funcions del

llenguatge); relació existent entre l'emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social,

impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional,

figures literàries valoratives -hipérboles, ironia-, variació del registre, etc.) i de l'ús de un llenguatge no discriminatori; en

funció dels elements de la situació comunicativa.

Bloc 4: Educació literària.

Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, d'acord al nivell educatiu, com a base per a la formació de la

personalitat literària i el gaudi personal.

Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professorat, de la biblioteca o d'altres àmbits (intercanvi, préstecs,

compra, consulta en línia, etc.)

Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i

com un mitjà d'aprenentatge i enriquiment personal.

Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell educatiu.

Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el cinema, la ràdio i la televisió.

Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.

Tècniques d'elaboració de treballs personals, de creació i/o investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.

Creació d'un portafoli de lectura que inclogui una selecció de treballs individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans,

vídeo-poemes, fitxes de lectura, infografies, creacions a partir d'eines web, cites i pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les

creacions (nom del treball, data i motiu de la seva elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació

del resultat).

Foment de l'hàbit lector, mitjançant la participació en iniciatives que impulsin la realització de lectures amenes (club de lectors,

ciberlecturas, tertúlies literàries, pla lector del centre, etc.)

Connexió entre la literatura i la resta d'arts (música, pintura, cinema, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals:

l'home en la naturalesa, el cant a la bellesa, la joia de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins .

Pervivència i evolució de personatges-tipus, temes i formes a partir de la comparació d'obres, amb especial dedicació als

relacionats amb la història de la cultura des de l'Edat Mitjana al segle XVIII.

Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.

Introducció a la literatura de l'Edat Mitjana al Segle d'Or a partir dels textos d'autoria masculina i femenina.

Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.

Temes: l'home en la naturalesa, el cant a la bellesa, la joia de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins, etc.

Tòpics: Locus amoenus, Descriptio puellae, Carpe diem, Tempus fugit, Ubi sunt ?, etc.

La literatura medieval. Característiques generals.

La lírica. La poesia trobadoresca.

Les quatre grans cròniques.

El teatre. El Misteri d'Elx.

El segle d'Or. Característiques generals

La lírica. Ausiàs March.

1

La literatura religiosa i moralitzant.

La prosa humanista.

La novel·la. Tirant lo Blanc.

La poesia satírica.

La valenciana prosa.

La literatura de l'Edat Moderna. Renaixement i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.

Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d'una selecció de textos en prosa i en vers.

La narració en prosa i en vers.

La lírica i els recursos mètrics en vers.

El teatre en prosa i en vers.

La literatura d'idees: aforismes i assaig.

Anàlisi senzill de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l'època literària; trets

presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l'autor;

figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrof, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogía,

reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.)

Segons el DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, els continguts de Geografia i Història de 3r ESO són els

següents:

Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història

Estratègies per definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i conseqüències, i el significat de les

transformacions espacials relacionades amb les activitats econòmiques i polítiques.

Estratègies per a l'elaboració de guions o plans per indagar sobre processos geogràfics rellevants de caràcter econòmic i polític.

Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets geogràfics de naturalesa econòmica i política.


Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d'oportunitats i riscos.

Avaluació dels processos i resultats. Valoració de l'error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per obtenir i registrar informació sobre fets geogràfics a partir de fonts variades presentats en

diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos

mitjans com a ús de biblioteques, sortides de camp o Internet.

Lectura i interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de gràfiques

(lineals, barres, circulars, piràmides de població, etc.), d'imatges i de la informació proporcionada per sistemes d'informació

geogràfica.

Ús crític de cercadors a Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i biaix de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d'informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d'estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes geogràfics relacionats amb les activitats econòmiques i polítiques.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els

continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals,

circulars, piràmides de població, etc.) .

Ús de procediments d'anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis, la distribució,

localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

Ús d'eines TIC per organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents

TERCER CURSformats: textos, mapes temàtics, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats,

exposicions orals, etc.

Ús d'entorns d'aprenentatge col·laboratiu.




Tècniques d'escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.

Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatges cooperatiu. Imaginació i creativitat.

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.

Autoregulació d'emocions, control de l'ansietat i incertesa i capacitat d'automotivació. Resiliència, superar obstacles i

fracassos. Perseverança, flexibilitat.




Bloc 2: El medi físic.

La repercussió dels riscos naturals com a fre del procés de desenvolupament econòmic i social de les zones més vulnerables.

Bloc 3: L'espai humà.

Activitats econòmiques i espais geogràfics: Funcionament del sistema econòmic capitalista: principis bàsics, polítiques i agents

econòmics; problemes socials i desequilibris territorials derivats d'una economia de mercat segons el nivell de

desenvolupament econòmic. Divisió internacional del treball: desigualtats regionals en la producció i consum de béns i serveis.

Els sectors econòmics i la formació d'espais geogràfics (agraris, industrials i turístics): elements, funcionament, processos de

canvi, transformacions espacials i paisatges característics. Tendències actuals i perspectives de futur.

Localització i característiques de les principals zones productores i consumidores de recursos naturals, productes agraris i

manufacturats, i de serveis, així com dels focus d'activitat econòmica a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món.

Les infraestructures de transports, de les xarxes de comunicació i dels intercanvis comercials i el seu paper en la

mundialització de les activitats econòmiques.

Problemes socials i desenvolupament humà desigual a Espanya, Europa i el món. El problema del deute extern dels països

pobres: repercussions socials i econòmiques.

El medi natural com a recurs per al desenvolupament de les diferents activitats econòmiques. Problemes mediambientals:

deteriorament del medi natural i esgotament dels recursos naturals.

Conscienciació de la necessitat de racionalitzar el consum dels recursos naturals i de reduir els efectes nocius de l'activitat

econòmica en el medi.

Mesures correctores i polítiques de conservació i protecció del medi ambient: aprofitament sostenible dels recursos naturals

(fonts d'energia i matèries primeres), racionalització de la producció d'aliments i de manufactures i aposta per les fonts

d'energia renovables.

Organització territorial i espai geogràfic: L'organització política del territori i el traçat de les fronteres. L'organització territorial

d'Espanya (model autonòmic) i de la Unió Europea com a processos en construcció.

Els sistemes polítics en el món: tipus, funcionament i conflictes.

Desequilibris territorials, desigualtats polítiques i socials actuals (gènere, nivell de riquesa, desenvolupament humà ...) en

diferents escales territorials.

1

Les relacions internacionals: aliances, organismes supraestatals (OTAN, ONU, etc.) i conflictes polítics. El paper d'Espanya al

món.


a) Organització de les unitats didàctiques.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Fase 1: Definir el problema i elaborar el pla de treball

Llegir / escoltar / mirar documents que suscitin algun problema, qüestió o assumpte vinculat amb processos històrics i / o

geogràfics.

Diàleg alumne-alumne i professor-alumnes que permeti:

- Fer aflorar els coneixements previs i les actituds dels alumnes davant el problema suscitat

- Que els alumnes plantegen preguntes, facen conjectures i formulen hipòtesis

- Definir el problema que es va a intentar resoldre

Elaborar un pla de treball

Fase 2: Obtenir, tractar i reelaborar la informació:

Analitzar textos orals i escrits (FONTS), individualment i en grup, per a:

interpretar i contrastar fonts

verificar hipòtesis

Produir textos amb la finalitat de:

organitzar, reelaborar i comunicar la informació obtinguda

elaborar i comunicar conclusions provisionals

reflexionar sobre les accions realitzades

Fase 3: Produir un text oral i / o escrit per a "explicar" el problema plantejat en el projecte.

a) Text escrit

Determinar quins factors del context s'han de tenir en compte:

papers de l'emissor i del destinatari

finalitat

gènere de text i suport

Observar en textos-model com influeixen els factors del context en el text (formes lingüístiques, aspecte material...)

Seleccionar els continguts pertinents i estructurar aquestes informacions en funció de la classe de text que es produirà i dels

factors contextuals establerts.

Redactar un primer esborrany.

Revisar l'esborrany atenent la seva planificació. Re-escriure el text.

Diagnosticar errors relacionats amb la cohesió, amb la correcció gramatical i amb la norma.

Realitzar activitats de reflexió gramatical relacionades amb els errors diagnosticats.

Re-escriure l'esborrany atenent a les qüestions que s'han treballat en aquesta fase.

Edita i avaluar el text final.

b) Text oral

Planificar el text (delimitació de la situació comunicativa, selecció i organització de les idees, estructuració del text ...)

Emissió del text

Autovaloració i valoració col·lectiva del text.

Fase 4. Avaluació del procés

TERCER CURS

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

Es treballaran, en principi, 3 Unitats de cada matèria en cadascuna de les tres Avaluacions. Tot tenint en compte l’evolució de

l’aprenentatge dels alumnes i el fet que hi trobarem uns nivells, comportaments i destreses prou diversos.


Si tota programació ha de ser pràctica i activa, molt més en aquest cas per tractar-se d'alumnat amb una història

acadèmica de dificultats escolars, desmotivació, desinterès i baixa autoestima.

Per aconseguir aquest objectiu és necessària la implicació de l'alumnat: que a classe es llegeixi, es discuteixi, es parli,

s'investigui. Per aconseguir-ho, una forma de treball que sembla idònia per articular les activitats d'ensenyament aprenentatge

és la d'implicar a l'alumne en petits projectes, aquests projectes podran seguir el mètode científic o estar més guiats pel

professor i per la teoria que els alumnes han d'assimilar . Es tracta que cada bloc que integra el programa, o almenys una part

significativa de les activitats, suposi l'elaboració d'un producte final. Els continguts del bloc, de per si molt amplis i

susceptibles de tractaments didàctics, seran els que s'enquadren cada un dels projectes, tenint en compte els interessos dels

alumnes i les possibilitats de material didàctic elaborat o fàcilment disponible.

La funcionalitat de les activitats es farà segons la necessitat de relacionar les tasques amb la meta última del producte realitzat;

i la funcionalitat dels aprenentatges, per la naturalesa dels problemes implicats en el projecte, relacionats sempre amb els

interessos més o menys propers dels alumnes i amb el món extraacadèmic. La vida diària, els amics, el món de la família, de la

feina al que esperen accedir, els grans problemes o qüestions suscitades, els mitjans de comunicació, etc. hauran d'estar sempre

presents. La vida a l'Institut hi haurà d'ajudar-los a enfrontar aquestes situacions i aprendre’n.

Atès el caràcter eminentment pràctic de l'àmbit, sense oblidar el bagatge teòric necessari per a poder procedir amb coherència,

el punt de partida de l'aprenentatge teòric seran sempre el text, els mapes o qualsevol altre mètode de representació visual i la

seva referència darrera el llibre de text. L'aprenentatge d'estratègies o maneres de fer per aconseguir un resultat es realitzarà

segons models o exemples que serveixin per a l'exercici a classe

La metodologia emprada serà activa, exigirà el treball personal i col·lectiu dels alumnes tant dins com fora de l'aula.

Es transmetran els continguts utilitzant esquemes, mapes conceptuals, fitxes, resums que facilitin la comprensió de la matèria

per part dels alumnes, alhora que s'intentarà que aconsegueixin familiaritzar-se amb aquestes tècniques de treball. La teoria

explicada anirà seguida d'activitats que faciliten la seua assimilació. Els alumnes hauran, després, de ser capaços de realitzar,

per si sols o en grup, els exercicis proposats pel professor, qui posteriorment ajudarà a la correcció d’aquests.

Serà important la revisió del material usat per l'alumne: quadern, mapes, fitxes; insistint en la importància d'una acurada

presentació de tots els seus treballs, ajudant-los a aconseguir-ho de manera individualitzada.

a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

La metodologia general que es planteja per a l'aula és l'aprenentatge basat en projectes.

En l'ABP els alumnes persegueixen solucions a problemes, generen preguntes, debaten idees, dissenyen plans, investiguen per

recol·lectar dades, estableixen conclusions, exposen els seus resultats a uns altres, redefineixen les seves preguntes i creen o

milloren un producte final.

Prenent com a base els continguts de Geografia i Història, plantejar amb els alumnes projectes en què s'impliquen els

continguts de Castellà i Valencià.

L'ensenyament de l'Àmbit es realitzarà en diverses aules, que compten amb PC, projector i alguns diccionaris.

1

Els materials que s'utilitzaran són:

- Fotocòpies de materials diversos de Castellà, Valencià i Geografia i Història.

- Llibres de suport de Castellà i Ciències socials.

- Quaderns de l'alumne.

- Apunts, esquemes, mapes, exercicis addicionals adaptats al nivell dels alumnes.

- Projeccions de documentals, curtmetratges, llargmetratges, qualsevol producte audiovisual i escrit que puga ser d'utilitat per a

la consecució dels objectius proposats.

- Atles.

- Premsa.


a. Criteris d'avaluació

L’avaluació de les tres matèries és contínua.

A l’hora d’avaluar l’alumnat, es tindrà en consideració:

PROVES OBJECTIVES: 50%

- El resultat dels exàmens, proves i treballs escrits i/o orals.

EVIDÈNCIES DELS ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE: 30%

- Quadern, del qual es valoraran els aspectes següents: ordre, netedat, ús habitual (si té totes les activitats realitzades a

classe i les ha corregides), expressió escrita.

- Lectura obligatòria d’un llibre a cada avaluació.

- Activitats que l’alumnat fa a la pissarra.

- Expressió oral.

- Qualsevol treball sol·licitat pel professor, tant individual com en grup.

EINES D’AVALUACIÓ DEL TREBALL COMPETENCIAL: 20%

- Mostrar respecte cap a la llengua, el professorat i els companys i les companyes.

- Mantenir silenci i interés quan el/la professor/a explica.

- Portar sempre el material necessari a classe.

- Realitzar les activitats proposades.

- Participar a classe.

- Ser puntual a lliurar les activitats.

- Actitud activa.

Per a poder aplicar aquests criteris d’avaluació serà imprescindible que l’alumne/a haja obtingut un mínim de 4 punts en

cadascun dels exàmens realitzats. A més, haurà d’haver presentat el quadern complet i haver aprovat el control del llibre

de lectura obligatòria.

TERCER CURS

1

13. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

FP BÀSICA 1 COMUNICACIÓ I SOCIETAT 1

(CURS 2019-2020)

ÍNDEX

1. Introducció.

2. Objectius generals.

3. Competències bàsiques.

3.1. Relació de les competències bàsiques amb els objectius d'àrea i els criteris d'avaluació.

4. Continguts.

4.1. Ciències socials.

4.2. Llengua i literatura castellana i valenciana.

4.3. Distribució temporal dels continguts.

5. Metodologia. Orientacions didàctiques.



5.3.

6. Criteris d'avaluació.



6.3. Instruments d'avaluació.

6.4. Criteris d’avaluació i de qualificació

7. Programació d'unitats didàctiques.

Annex I Ciències socials.

Annex II Llengua i literatura castellana. Annex III *LLengua i literatura valenciana.

TERCER CURS

1. INTRODUCCIÓ

El Reial decret 127/2014, de 28 de febrer, regula aspectes específics de la Formació Professional Bàsica dels ensenyaments de formació professional del sistema educatiu. En el seu Article 9 b.1 concreta el desenvolupament del Mòdul de Comunicació i Societat I en el qual s'inclouen les següents matèries:

Llengua i Literatura castellana

Llengua i Literatura valenciana

Ciències Socials

Aquest Mòdul tindrà com a referent el currículum de les matèries d'Educació Secundària Obligatòria incloses en ell. El fet d'incloure aquestes matèries en un mateix mòdul pretén oferir un ensenyament amb un objectiu comú: aprendre de forma globalitzada els diferents continguts, contextualitzant les realitats socials més importants a través de les adequades habilitats lingüístiques i comunicatives.

El material curricular del primer curs de *FPB de l'editorial *Editex que és el que hem triat com a llibre de text de referència per al professorat, utilitza com a llengua vehicular el castellà i incideix amb major profunditat en l'estudi d'aquesta llengua a nivell ortogràfic i morfosintàctic. Aquest projecte editorial inclou el valencià, també com a llengua vehicular, en algunes habilitats comunicatives i continguts literaris. No obstant això, els alumnes no usaran cap llibre detext i en canvi se'ls donarà fotocòpies, *dosiéres i/o presa d'anotacions en els seus quaderns; materials a partir dels qualses desenvoluparà el contingut del nostre mòdul i incidint el mateix temari de castellà i valencià.

2. OBJECTIUS GENERALS

a) Desenvolupar hàbits i valors concordes amb la conservació i sostenibilitat del patrimoni natural, comprenent la interacció entre els éssers vius i el medi natural per a valorar les conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre l'equilibri mediambiental.

b) Desenvolupar les destreses bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític les tecnologies de la informació i dela comunicació per a obtindre i comunicar informació en l'entorn personal, social i professional.

c) Reconéixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicant tècniques d'anàlisi bàsica dels seus elements per a actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i les manifestacions artístiques i culturals.

d) Desenvolupar i afermar habilitats i destreses lingüístiques i aconseguir el nivell de precisió,

claredat i fluïdesa requerides, utilitzant els coneixements sobre les llengües castellana i valenciana per a comunicar-se en el seuentorn social, en la seua vida quotidiana i en l'activitat laboral.

e) Reconéixer causes i trets propis de fenòmens i esdeveniments contemporanis, evolució històrica, distribució geogràfica per aexplicar les característiques pròpies de les societats contemporànies.

f) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics, aplicant-los en les seues relacions socials habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.

g) Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en si mateix, la participació i l'esperit crític per a resoldre situacions i incidències tant de l'activitat professional com de la personal.

h) Desenvolupar treballs en equip, assumint els seus deures, respectant als altres i cooperant amb ells, actuant amb tolerància i respecte als altres per a la realització eficaç de les tasques i com a mitjà de desenvolupament personal.

i) Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per a informar-se, comunicar-se, aprendre i facilitar-se les tasques laborals.

1

j) Reconéixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el marc legal que regula les condicions socials i laborals per a participar com a ciutadà democràtic.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

a) Valorar actuacions encaminades a la conservació del medi ambient diferenciant les conseqüències de les activitats quotidianes que puga afectar l'equilibri d'aquest.

b) Obtindre i comunicar informació destinada a l'autoaprenentatge i al seu ús en diferents contextos del seu entorn personal, social o professional mitjançant recursos al seu abast i els propis de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

c) Actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el patrimoni històric- artístic i les manifestacions culturals i artístiques, apreciant el seu ús i gaudi com a font d'enriquiment personal i social.

d) Comunicar-se amb claredat, precisió i fluïdesa en diferents contextos socials o professionals i per diferents mitjans, canals i suports al seu abast, utilitzant i adequant recursos lingüístics orals i escrits propis de la llengua castellana i valenciana.

e) Realitzar explicacions senzilles sobre esdeveniments i fenòmens característics de les societats contemporànies a partir d'informació històrica i geogràfica a la seua disposició.

f) Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i organitzatius en la seua activitat laboral, utilitzant les ofertes formatives al seu abast i localitzant els recursos mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.

g) Complir les tasques pròpies del seu nivell amb autonomia i responsabilitat, emprant criteris de qualitat i eficiència en el treball assignat i efectuant-lo de forma individual o com a membre d'un equip.

h) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones que intervenen en el seu àmbit de treball, contribuint a la qualitat del treball realitzat.

3.1 . Relació de les competències bàsiques amb els objectius d'àrea i els

criteris d'avaluació.

OBJECTIUS

D’ÀREA

COMPETÈNCIA C.AVALUACIÓ

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre

Socials i cíviques

BL. 1.3

Utilitzar el valencià i el castellà per aexpressar-se oralment i per escrit, de maneracoherent i adequada en cada situació decomunicació i en els diversos contextos del’activitat social i cultural, per a prendreconsciència dels propis sentiments i idees, i pera controlar la pròpia conducta.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre Socials i

cíviques

BL. 1.1, BL.1.2, BL.

1.3

TERCER CURSSentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Utilitzar la llengua oral en l’activitat social icultural de manera adequada a les distintesfuncions i situacions de comunicació.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre Socials i

cíviques

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

BL. 1.1, BL.1.5, BL.

1.6

Reconéixer les diverses tipologies dels textosescrits, i les seues estructures formals, permitjà dels quals es produeix la comunicacióamb les institucions públiques, les privades iles de la vida laboral, així com fer-ne un úscorrecte.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre Socials i

cíviques


BL. 2.1, BL.2.2,

Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirirnous coneixements, així com per a buscar,seleccionar i processar informació de maneraeficaç en l’activitat escolar i per a redactartextos propis de l’àmbit acadèmic.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre Socials i

cíviques


BL. 2.1, BL.2.2, BL.

2.3, BL. 2.4,BL. 2.5,

BL. 2.6, BL.2.7,

Conéixer i valorar com a patrimoni de tots elsespanyols la riquesa lingüística i culturald’Espanya, i considerar, adequadament i ambrespecte, les diferents situacions que originenles llengües en contacte en les comunitatsbilingües.

Comunicació

lingüística Socials i

cíviques

BL. 3.7

Comprendre i valorar, a partir del coneixementde la realitat sociolingüística, la necessitat derecuperar un ús normalitzat del valencià,símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciableper a entendre la realitat de l’entorn i accedir alpatrimoni cultural propi.

Comunicació


cíviques

BL. 3.7

Analitzar els diferents usos socials del valenciài del castellà per a evitar els estereotipslingüístics que impliquen judicis de valor iprejudicis classistes, racistes o sexistes.

Comunicació


cíviques

BL. 3.7

Apreciar les possibilitats que ofereix elvalencià, llengua pròpia de la ComunitatValenciana, com a vehicle de comunicació i devertebració.

Comunicació


cíviques

BL. 3.7

Conéixer els principis fonamentals de lagramàtica del valencià i del castellà, i

Comunicació lingüística BL. 3.1

1

reconéixer les diferents unitats de la llengua iles seues combinacions.

Aplicar, amb una certa autonomia, elsconeixements sobre la llengua i les normes del’ús lingüístic per a comprendre textos orals iescrits i per a escriure i parlar amb adequació,


Aprendre a aprendre

BL. 3.2

coherència, cohesió i correcció.

Comprendre textos literaris utilitzant elsconeixements sobre les convencions de cadagènere, els temes i motius de la tradicióliterària i els recursos estilístics. Apreciar-neles possibilitats comunicatives per a la millorade la producció personal.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre

BL. 3.2

Aproximar-se al coneixement de mostresrellevants del patrimoni literari i valorar-locom una manera de simbolitzar l’experiènciaindividual i col·lectiva en diferents contextoshistoricoculturals.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre


Consciència i expressió cultural

BL. 4.3, BL.4.4

Conéixer i distingir les principals èpoquesartístiques i literàries, els seus tretscaracterístics, les obres, i les autores i elsautors més representatius de cada època.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre


Consciència i expressió cultural

BL. 4.3, BL.4.4

Interpretar i utilitzar la lectura i l’escripturacom a fonts de plaer, d’enriquiment personal ide coneixement del món, i consolidar hàbitslectors per mitjà de textos adequats a l’edat.


Sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor Consciència i

expressió cultural

BL. 4.1, BL.4.2

Aprendre i utilitzar tècniques senzilles demaneig de la informació: recerca, elaboració ipresentació amb l’ajuda dels mitjanstradicionals i l’aplicació de les novestecnologies.

Comunicació

lingüística

Aprendre a

aprendre Socials i

cíviques


Digital

BL. 1.4

Utilitzar, amb una autonomia progressiva, elsmitjans de comunicació social i les tecnologies

Comunicació BL. 1.2, BL.1.4

TERCER CURS

de la informació per a obtenir, interpretar ivalorar informacions de diversos tipus iopinions diferents.

lingüística

Aprendre a

aprendre Socials i

cíviques


Digital

1

4. CONTINGUTS

4.1. CIÈNCIES SOCIALS

I. Valoració de les societats prehistòriques i antigues i la seua relació amb el medi natural:

a) Els paisatges naturals. Aspectes generals i locals.

b) Les societats prehistòriques.

c) El naixement de les ciutats.

L'hàbitat urbà i la seua evolució.

Gràfics de representació urbana.

Les societats urbanes antigues.

La cultura grega: extensió, trets i fites principals.

Característiques essencials de l'art grec.

La cultura romana.

Característiques essencials de l'art romà.

d) Tractament i elaboració d'informació per a les activitats educatives.

Recursos bàsics: guions, esquemes, resums…

Eines senzilles de localització cronològica.

Vocabulari seleccionat i específic.

II. Valoració de la creació de l'espai europeu en les edats mitjana i moderna:

a) L'Europa medieval.

Pervivència d'usos i costums. L'espai agrari i les seues característiques.

El contacte amb altres cultures.

b) L'Europa de les Monarquies absolutes.

Les grans monarquies europees: ubicació i evolució sobre el mapa en el context europeu.

La monarquia absoluta a Espanya.

Evolució del sector productiu durant aquest període.

c) La colonització d'Amèrica.

d) Estudi de la població.

Evolució demogràfica de l'espai europeu.

Comentari de gràfiques de població: pautes i instruments bàsics.

e) L'evolució de l'art europeu de les èpoques medieval i moderna.

Pautes bàsiques per al comentari d'obres pictòriques.

f) Tractament i elaboració d'informació per a les activitats educatives.

Recursos bàsics: resums, fitxes temàtiques, biografies, fulls de càlcul…

Vocabulari específic.

4.2. LLENGUA I LITERATURA CASTELLANA I VALENCIANA

I. Utilització d'estratègies de comunicació oral en llengua castellana i valenciana:

a) Textos orals.

b) Aplicació d'escolta activa en la comprensió de textos orals.

c) Pautes per a evitar la disrupció en situacions de comunicació oral.

d) L'intercanvi comunicatiu.

TERCER CURSElements extralingüístics de la comunicació oral.

Usos orals informals i formals de la llengua.

Adequació al context comunicatiu.

e) Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral. Organització de la frase: estructures gramaticals bàsiques.

f) Composicions orals.

Exposicions orals senzilles sobre fets de l'actualitat.

Presentacions orals senzilles.

Usos de mitjans de suport: audiovisuals i TIC.

II. Utilització d'estratègies de comunicació escrita en llengua castellana i valenciana:

a) Tipus de textos. Característiques de textos de la vida quotidiana i professional.

b) Estratègies de lectura: elements textuals.

c) Pautes per a la utilització de diccionaris.

d) Estratègies bàsiques en el procés de composició escrita.

e) Presentació de textos escrits en diferents suports.

Aplicació de les normes gramaticals.

Aplicació de les normes ortogràfiques.

f) Textos escrits.

Principals connectors textuals.

Aspectes bàsics de les formes verbals en els textos.

Sintaxi: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; complement directe, indirecte, de règim, predicatiu, circumstancial, agent i atribut.

III. Lectura de textos literaris en llengua castellana i valenciana anteriors al segle XIX:

a) Pautes per a la lectura de textos literaris.

b) Instruments per a la recollida d'informació de la lectura d'una obra literària.

c) Característiques estilístiques i temàtiques de la literatura en llengua castellana a partir de l'Edat mitjana fins al segle XVIII.

d) La narrativa. Temes i estils recurrents segons l'època literària.

e) La lírica. Lectura i interpretació de poemes. Temes i estils recurrents segons l'època literària.

f) El teatre. Temes i estils segons l'època literària.

Serà a decisió de cada professor que imparteix el module de Comunicació i Societat I l'organització de cada unitat didàctica.


Per a la consecució dels objectius generals d'aquest mòdul, el procés d'ensenyament-aprenentatge ha d'orientar-se cap a:

a) la concreció d'un pla personalitzat de formació que aconseguisca la integració de l'alumnat en les situacions d'aprenentatge proposades, mitjançant l'aplicació d'estratègies motivadores.

b) la potenciació de l'autonomia de l'alumnat en l'execució de les activitats i en la gestió del seu temps d'aprenentatge en l'àmbit de les competències i continguts de l'àmbit sociolingüístic.

c) la realització de dinàmiques sobre el desenvolupament d'habilitats socials que afavorisquen la consolidació d'hàbits de disciplina i de treball individual i en equip (treball col·laboratiu).

d) la utilització d'estratègies, recursos i fonts d'informació que contribuïsquen a la reflexió i valoració de la informació necessària per a elaborar explicacions estructurades de la realitat circumdant, fomentant l'ús de les TIC.

e) la utilització de mètodes globalitzadors que permeten la integració de l'alumnat en les activitats d'aprenentatge, concretada en una metodologia de treball que els relacione amb l'actualitat.

f) la programació d'activitats que es relacionen amb capacitats que es deriven del perfil professional.

1

Ja que el module disposa de 4 sessions setmanals per a distribuir els continguts de les 3 matèries (Valencià, Castellà i Ciències Socials) la metodologia a seguir en principi és la d'una setmana o dues seguides amb la mateixa matèria, és a dir4 o 8 sessions contínues per a després fer una prova objectiva o similar. Aquesta és la idea inicial dones del departament però sempre estem oberts a modificar-la depenent de diversos factors com l'actitud i comportament de l'alumnat, el seguiment de les classes, etc.


Per a la consecució dels objectius del mòdul en relació amb les Ciències Socials, el procés d'ensenyament-aprenentatge ha d'orientar-se cap a:

a) la integració motivadora de sabers que permeta a l'alumnat analitzar i valorar la diversitat de les societats humanes.

b) la utilització de recursos i fonts d'informació que ajude l'alumne a organitzar la informació i integrar-la en el treball educatiu.

c) el reconeixement de la petjada del passat en la vida diària mitjançant l'apreciació de la diversitat dels grups humans i els seus assoliments al llarg del temps.

d) la valoració dels problemes de l'entorn, la formulació d'explicacions justificades i la reflexió sobre l'actuació pertinent en situacions d'aprenentatge pautades.

e) la potenciació de les capacitats d'observació i criteris de gaudi de les expressions artístiques mitjançant l'anàlisi pautada de produccions artístiques arquetípiques, apreciant els seus valors estètics i temàtics.


Per a la consecució dels objectius del mòdul en relació amb la Llengua i Literatura Castellana i Valenciana, el procés d'ensenyament-aprenentatge ha d'orientar-se cap a:

a) la utilització de la llengua tant en la interpretació i elaboració de missatges orals i escrits senzills, mitjançant el seu ús en diferents tipus de situacions comunicatives i textuals de l'entorn.

b) Utilització d'un vocabulari, de totes dues llengües, adequat a les situacions de l'entorn que orientarà la concreció dels continguts, activitats i exemples utilitzats en el mòdul.

c) la selecció i execució d'estratègies didàctiques que faciliten l'autonomia de l'aprenentatge i que incorporen l'ús de les llengües en situacions comunicatives, utilitzant les possibilitats de les TIC (correu electrònic, SMS, internet, xarxes socials…).

d) la utilització de les tècniques de comunicació per a potenciar el treball en equip i la seua integració en les activitats educatives.

e) l'apreciació de la varietat cultural present a l'entorn de l'alumnat.

f) el desenvolupament d'hàbits de lectura que permeta a l'alumnat gaudir de la producció literària en les dues llengües oficials mitjançant l'ús de textos seleccionats a les seues necessitats i característiques.

5.3 RECURSOS DIDÀCTICS.

Els alumnes/as no tindran llibre de text, solament el professor; mentre que ells usaran el quadern diari, fotocòpies i dossiers, a més d'un llibre de lectura obligatori per cada avaluació. Els llibres de lectura *prouestos són els següents, no obstant això poden canviar.

L'odissea, per a la primera avaluació.

Marco Polo, per a la segona avaluació.

5.4. ACTIVITATS D'APRENENTATGE, *EXTRASCOLARES I COMPLEMENTÀRIES.

TERCER CURSLes activitats d'aprenentatge versaran sobre els continguts explicats durant les sessions, bé podran ser realitzades en classe o

a casa i en tots dos casos corregides a l'aula. Les activitats podran ser tant individuals com en grup i en mesura del possible es fomentarà l'ús de les noves tecnologies i activitats que fomenten la participació i adquisició de les competències.

dones del Departament es proposa una visita per als dos grups de *FPB al centre històric de València i que inclou a més a les quatre matèries del mòdul. De nou i depenent de les característiques i actitud del grup l'activitat pot no fer-se o restringir la participació d'algunes persones.

6. CRITERIS D'AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat d'aquest mòdul serà contínua i diferenciada segons les diferents matèries,i es durà a terme tenint en compte els diferents elements del currículum.

L'avaluació contínua pressuposa una actitud per part de l'alumne d'implicació en el procés d'aprenentatge mitjançant la realització de les activitats proposades, la reflexió sobre els coneixements adquirits i les dificultats evidenciades en aquest desenvolupament de l'activitat.

Requereix també l'exercici de proves orals i escrites que li permeten sistematitzar els coneixements, verbalitzar-los amb coherència, cohesió i adequació i entrenar-se per a qualsevol prova de caràcter acadèmic o laboral en el qual ha de desenvolupar i demostrar les competències i els coneixements adquirits.

El treball a l'aula, el desenvolupament de les activitats individuals i grupals i les diferents proves individuals permetran comprovar i avaluar l'adquisició dels objectius programats i les dificultats evidenciades. La superació d'aquests objectius i dificultats permetrà l'avaluació positiva final de l'alumne i la promoció d'aquest.

Per a obtindre un aprovat en l'assignatura de comunicació i societat, els alumnes hauran d'aconseguir un mínim de 3 punts en les quatre assignatures que s'inclouen per a poder optar a una mitjana ponderada de les quatre. Si en una de les assignatures l'alumne no arribara al tres, hauria de recuperar aqueixa part per a poder aprovar l'avaluació.


a) S'han descrit mitjançant l'anàlisi de fonts gràfiques les principals característiques d'un paisatge natural, reconeixent aquests elements en l'entorn més pròxim.

b) S'han explicat la ubicació, el desplaçament i l'adaptació al mitjà dels grups humans del període de l'hominització fins al domini tècnic dels metalls de les principals cultures que l'exemplifiquen.

c) S'han relacionat les característiques de les fites artístiques més significatius del període prehistòric amb l'organització social i el cos de creences, valorant les seues diferències amb les societats actuals.

d) S'ha valorat la pervivència d'aquestes societats en les societats actuals, comparant els seus principals característiques.

e) S'han discriminat les principals característiques que requereix l'anàlisi de les obres arquitectòniques, escultòriques i pictòriques mitjançant exemples arquetípics, diferenciant estils canònics des de la Prehistòria fins al Renaixement.

f) S'ha jutjat l'impacte de les primeres societats humanes en el paisatge natural, analitzant les característiques de les ciutats antigues i la seua evolució en l'actualitat.

g) S'ha analitzat la pervivència en la Península Ibèrica i els territoris *extrapeninsulares espanyols de les societats prehistòriques i de l'Edat Antiga.

h) S'han elaborat instruments senzills de recollida d'informació mitjançant estratègies de composició protocolitzades, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.

i) S'han desenvolupat comportaments concordes amb el desenvolupament del propi esforç i el treball col·laboratiu.

j) S'ha analitzat la transformació del món antic al medieval, analitzant l'evolució de l'espai europeu, les seues relacions amb l'espai extraeuropeu i les característiques més significatives de les societats medievals.

k) S'han valorat les característiques dels paisatges agraris medievals i la seua pervivència en les societats actuals, identificant els seus elements principals.

h) S'han valorat les conseqüències de la construcció dels imperis colonials d'Amèrica en les cultures autòctones i en l'europea.

i) S'ha analitzat el model polític i social de la monarquia absoluta durant l'Edat Moderna en les principals potències europees.

j) S'han valorat els indicadors demogràfics bàsics de les transformacions en la població europea durant el període analitzat.

1

k) S'han descrit les principals característiques de l'anàlisi de les obres arquitectòniques, escultòriques i pictòriques a través de l'estudi d'exemples arquetípics de les escoles i estils que se succeeixen a Europa des del Renaixement fins a la irrupcióde les avantguardes històriques.

l) S'ha analitzat l'evolució del sector o dels sectors productius propis del perfil del títol, analitzant les seues transformacions i principals fites d'evolució en els seus sistemes organitzatius i tecnològics.


a) S'ha analitzat l'estructura de textos orals procedents dels mitjans de comunicació d'actualitat, identificant les seues característiques principals.

b) S'han aplicat les habilitats bàsiques per a realitzar una escolta activa, identificant el sentit global i continguts específics d'un missatge oral.

c) S'ha realitzat un bon ús dels elements de comunicació no verbal en les argumentacions i exposicions.

d) S'han analitzat els usos i nivells de la llengua i les normes lingüístiques en la comprensió i composició de missatges orals,valorant i revisant els usos discriminatoris, específicament en les relacions de gènere.

e) S'ha utilitzat la terminologia gramatical apropiada en la comprensió de les activitats gramaticals propostes i en la resolució d'aquestes.

f) S'han valorat i analitzat les característiques principals dels tipus en relació amb la seua idoneïtat per al treball que desitja realitzar.

g) S'han utilitzat eines de cerca diverses en la comprensió d'un text escrit, aplicant estratègies de reinterpretació de continguts.

h) S'han aplicat, de forma sistemàtica, estratègies de lectura comprensiva en la comprensió dels textos, extraient conclusionsper a la seua aplicació en les activitats d'aprenentatge i reconeixent possibles usos discriminatoris des de la perspectiva de gènere.

i) S'ha resumit el contingut d'un text escrit, extraient la idea principal, les secundàries i el propòsit comunicatiu, revisant i reformulant les conclusions obtingudes.

j) S'ha analitzat l'estructura de diferents textos escrits d'utilització diària, reconeixent usos i nivells de la llengua i pautes d'elaboració.

k) S'han aplicat les principals normes gramaticals i ortogràfiques en la redacció de textos de manera que el text final resulte clar i precís.

l) S'han desenvolupat pautes sistemàtiques en l'elaboració de textos escrits que permeten la valoració dels aprenentatges desenvolupats i la reformulació de les necessitats d'aprenentatge per a millorar la comunicació escrita.

m) S'han observat pautes de presentació de treballs escrits tenint en compte el contingut, el format i el públic destinatari, utilitzant un vocabulari adequat al context.

n) S'han contrastat les etapes d'evolució de la literatura en llengua castellana fins al segle XVIII inclòs, reconeixent les obresmés representatives.

*ñ) S'ha valorat l'estructura i l'ús del llenguatge d'una obra literària, situant-la en el seu context i utilitzant instruments protocolitzats de recollida d'informació.

o) S'han expressat opinions personals raonades sobre els aspectes més i menys benvolguts d'una obra i sobre la implicació entre el seu contingut i les pròpies experiències vitals.

p) S'han aplicat estratègies per a la comprensió de textos literaris, tenint en compte els temes i motius bàsics.

q) S'ha presentat informació sobre períodes, autors i obres de la literatura en llengua castellana a partir de textos literaris.

6.3. INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

a) Observació de l'actitud i participació de l'alumne en classe.

b) Realització de tasques individuals.

c) Participació i implicació en les activitats grupals.

d) Exposicions orals i escrites.

e) Autonomia en el treball.

TERCER CURSf) Correccions a partir de les revisions del treball realitzat.

g) Competència lingüística i textual adequada a aquests ensenyaments.

h) Competència literària adequada al currículum.

i) Proves orals i escrites, tant dels continguts desenvolupats com del llibre de lectura.

6.4. CRITERIS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

L'avaluació de les tres matèries és contínua.

A l'hora d'avaluar a l'alumnad, es tindrà en consideració:

PROVES D'AVALUACIÓ: 50%

El resultat dels exàmens escrits i/o orals.

EVIDÈNCIES DELS ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE I CRITERIS D'AVALUACIÓ: 30%

Quadern, del qual es valoraran els aspectes següents: ordre, neteja, ús habitual (si té totes les activitats realitzades en classe i

si les ha corregides), expressió escrita.

Lectura obligatòria d'un llibre a cada avaluació.

Activitats que l'alumnat fa a la pissarra.

Expressión oral.

Qualsevol treball sol·licitat pel professor, tant individual com en grup.

EINES D'AVALUACIÓ DEL TREBALL COMPETENCIAL: 20%

Mostrar respet cap a la llengua, el professor i els companys i companyes.

Mantenir silenci i interés quan el/la professor/a explica.

Portar sempre el material necessari a classe.

Realitzar les activitats proposades.

Participar en classe.

Ser puntual a entregar les activitats.

Actitud activa.

Aquests criteris estan oberts a modificació al llarg del curs depenent entre altres factors l'actitud del grup cap als seus

companys, professors, etc; de manera que cada professor serà independent segons el grup en el qual estiga

Per a poder aplicar aquests criteris d'avaluació serà imprescindible que l'alumne/a faig obtingut un mínim de 3 punts en cadascun dels exàmens realitzats. A més, haurà d'haver presentat el quadern complet i haver aprovat el control del llibre de

lectura obligatòria.

1

A més respecte a l'avaluació extraordinària després de finalitzar el curs el mes de juny i/o juliol, dividirem a l'alumnat en dos

grups.

Primer els que les faltes d'assistència acumulades han perdut el dret d'assistència però mantenen la possibilitat d'aprovar el

mòdul mitjançant una examen sobre els continguts desenvolupats al llarg del curs. Aquesta prova serà el 100% de la nota final.

Després aquesta l'alumnat que no ha aconseguit superar els diferents criteris al llarg del curs i no ha arribat al mínim, el qual haurà de fer un examen sobre els continguts no aprovats durant el curs i al qual se'l destinarà un 70% de la nota final; mentre

l'altre 30% ho obtindrem de treballs, tasques, etc. que també seran entregades el mateix dia de l'examen.

6.5 ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ.

Aquest tipus d'activitats es plantejaran a aquelles persones que el necessiten després de l'observació diària de l'alumnat, de les

seues característiques, problemes i seguiment de les classes. Les de reforç es basaran en reforçar aspectes i conceptes especialment, mentre que les d'ampliació en investigacions sobretot.

7. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT

ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I NIVEL IV).

En principi no observem cap alumne/al fet que precise cap adaptació curricular com a metodològica, no obstant això el professorat continuarà atent als possibles canvis i es prendrien les mesures oportunes.

8. ELEMENTS TRANSVERSALS.

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

Es basarà d'una banda amb la lectura dels exercicis en classe, exposició de treballs i; també amb els llibres de lectura, que bé seran treballats en classe com a casa, amb l'evalución final d'una prova objectiva.

b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació.

Es fomentarà especialment a través d'investigacions de treballs individuals i col·lectius en Internet.

c) Emprenedora.

Es treballarà a través

d) Educació cívica i constitucional.

S'insistirà molt en el respecte cap al professorat i companys, a més del material i infraestructures del centre. Cal tindre en compte que molts dels alumnes/as tenen problemes afectius i de relacions socials.

TERCER CURS9. PROGRAMACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES

9.1 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

Tenint en compte les característiques especials de molts dels laumnos que arriben a la FPB (repetidors de secundària, molts

dels quals no tenen cap curs aprovat) s'intentar donar en cada avaluació dues unitats ja que veiem molt difícil que es puguen donar les tres que hi ha previstes en el llibre. De nou l'organització queda oberta a les caracterísitcas del grup, del ritme de les

classes i de cada professor.

1a. Avaluació

Unitats 1 i 2

2a. Avaluació

Unitats 3 i 4

3a Avaluació

Unitats 5 i 6

7.2 ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

ANNEX I: Ciències Socials

ANNEX II: Llengua i Literatura castellana ANNEX III: Llengua i Literatura valenciana

1

ANEXO 1 CIENCIAS SOCIALES

UNIDAD 1: ESTÁ AMANECIENDO

CONTENIDOSCONCEPTUALES

CONTENIDOS PROCEDIMENTALES CONTENIDOS ACTITUDINALES TEMPORALIZACIÓN

LO

S PA

ISA

JES

NA

TU

RA

LE

S

Los paisajes de la

Tierra Los climas de la

Tierra Recursos naturales y

riesgos que sufren

Los paisajes de

España Los paisajes y el

clima de la Comunidad Valenciana

Obtención, selección, tratamiento, análisis… deinformación geográfica relevante procedente dediversas fuentes: escritas, orales,audiovisuales…

Lectura e interpretación de mapas a partir de lainformación facilitada en la leyenda

Lectura e interpretación de imágenes (paisajes de

la Tierra) Interpretación de esquemas Contraste de datos que se hayan obtenido

mediante distintas fuentes y posterior extracciónde conclusiones

Valoración positiva del rigor científico, comobase para el desarrollo del conocimiento sobrenuestro planeta

Toma de conciencia de las condiciones quehacen posible la vida en la Tierra y de laresponsabilidad colectiva en su preservación

Interés por conocer las interacciones que seproducen entre los diferentes elementos delmedio natural

Participación en la búsqueda de solucionespara resolver los problemas medioambientales

Solidaridad con los damnificados por desastres

naturales

PRIMER TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

Q

UÉ

ES

:

Concepto de

climograma

Elaboración de un climograma Análisis del climograma Interpretación del climograma

Valoración positiva del rigor científico como base del conocimiento de las características climáticas de la Tierra

UNIDAD 2: RUIDOSO EMBARCADERO

CONTENIDOS CONCEPTUALES


LA

PO

BL

AC

IÓN

La distribución de la población

La estructura dela población

El crecimiento demográfico

Los movimientos dela población

Los problemas demográficos actuales

Las políticas

demográficas La población en

España La población en la

CV

Realización de ejercicios con las tasas

demográficas Elaboración de esquemas Elaboración y análisis de mapas de contenido

demográfico Análisis de tablas y gráficos de contenido

demográfico Obtención, selección, tratamiento, análisis… de

información demográfica relevante procedente de distintas páginas web

Realización de tareas a partir del trabajo en equipo (colaborativo)

Toma de conciencia de los graves problemas relacionados con los desequilibrios demográficos

Comprensión de la problemática derivada del progresivo envejecimiento de la población en las áreas desarrolladas

Solidaridad con los habitantes de las áreas económicamente deprimidas

Crítica a cualquier tipo de discriminación Desarrollo de actitudes favorables para la

convivencia con personas de otras culturas

PRIMERTRIMESTRE

AP

RE

N

Concepto de pirámide de población

Elaboración de una pirámide de población Análisis de la pirámide de población Interpretación de la pirámide de población

Valoración positiva del rigor científico como base del conocimiento de las características dEmográficas de la Tierra

UNIDAD 3: ZARPA LA NAVE



LA

PR

EH

IST

OR

IA

La Prehistoriacomo ciencia

Etapas El Paleolítico El Neolítico La Edad de los

Metales La Prehistoria en

España La Prehistoria en la

CV

Confección de murales Cumplimentación de esquemas Localización en un mapa de yacimientos y

monumentos prehistóricos

Interpretación de documentos gráficos

(fotografías y dibujos) Obtención, selección, tratamiento, análisis… de

información sobre nuestros antepasadosprocedente de distintas páginas web

Realización de tareas a partir del trabajo enequipo (colaborativo)

Expresión oral y escrita de los conocimientosque se van a adquirir

Interés por conocer la evolución física ycultural del ser humano desde sus orígienes

Curiosidad por las principales técnicas quefacilitaron la supervivencia del ser humano enla Prehistoria

Respeto por los restos materiales del pasado yactitud favorable a su conservación

Valoración positiva de las culturasprehistóricas que se desarrollaron en lapenínsula ibérica y en la ComunidadValenciana

Toma de conciencia de que en la actualidadexisten pueblos que viven en condicionessimilares a las de la Prehistoria y respeto haciasu forma de vida PRIMER

TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

Q

UÉ

ES

: UN

Concepto de eje cronológico

Elaboración de un eje cronológico Interpretación del eje cronológico Extracción de conclusiones del eje cronológico

Valoración positiva del rigor científico como base del conocimiento del tiempo histórico

UNIDAD 4: CRUZANDO LOS MARES



PR

IME

RA

S C

IVIL

IZA

CIO

NE

S E

UR

OP

EA

S: G

RE

CIA

Y R

OM

A

Características de las primeras civilizaciones

El medio natural de las primeras civilizaciones

Origen de las civilizaciones griega y romana

Evolución política de la antigua Grecia

La sociedad y la economía en el mundo griego

La cultura y la religión griega

Evolución política de Roma

La sociedad y la economía en la antigua Roma

La cultura y la religión romana

La Hispania romana La romanización de

lapenínsula ibérica y de la Comunidad Valenciana

Interpretación de documentos gráficos relativos a las primeras civilizaciones

Elaboración de resúmenes Expresión escrita de los conocimientos que se

van a adquirir Obtención, selección, tratamiento, análisis… de

información complementaria procedente de distintas páginas web

Interpretación de ejes cronológicos Búsqueda y extracción de información sobre

monumentos artísticos de la Edad Antigua

Valoración de la democracia como forma degobierno propia de una civilización avanzada

Participación en clase como medio paraaprender a desenvolverse en una sociedaddemocrática y respetar las opiniones de losdemás

Toma de conciencia de que muchos rasgos dela cultura occidental son herencia de lacivilización greco-romana

Aprecio y preocupación por la conservacióndel patrimonio histórico-artístico procedentedel mundo antiguo

Desarrollo de actitudes favorables para laconvivencia con personas de otras culturas

Respeto hacia las formas de vida de culturasalejadas en el tiempo

SEGUNDO TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

QU

É E

S:

Concepto de mapahistórico

Análisis de un mapa histórico Valoración positiva del mapa como documento histórico yaque acerca la realidad histórica y permite la visualización del espacio en el que se desarrollan los acontecimientos o su evolución en el tiempo

UNIDAD 5: EL TIMONEL TRAZA EL RUMBO



ED

AD

ME

DIA

Los imperios bizantino, carolingio e islámico

El feudalismo Sociedad estamental Alta Edad Media Baja Edad Media Crisis del siglo XIV España medieval Al-Andalus Reinos cristianos Reconquista y

repoblación La Comunidad

Valenciana en la Edad Media

Interpretación y representación de procesos decambio histórico mediante ejes cronológicos,documentos gráficos y mapas

Elaboración de resúmenes Construcción de mapas para representar la

evolución de un hecho histórico Realización de estudios o investigaciones

sencillas a partir de fuentes orales, escritas einternet


tradiciones culturales de la Edad Media

Rigor y objetividad en las explicaciones de losacontecimientos históricos, políticos, sociales yeconómicos y su repercusión en el procesohistórico universal

Interés por conocer las formas políticas,sociales y económicas de la cultura islámica

Interés por el conocimiento de las institucionespolíticas del pasado como manifestacionesvaliosas de nuestra historia y de nuestropresente

Tolerancia, respeto y valoración crítica deactitudes, creencias y formas de vida desociedades o culturas distintas a la nuestra

Muestra de solidaridad con otros pueblos oculturas que se encuentran en un proceso decambio histórico parecido al que se vivió en elmundo medieval SEGUNDO

TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

Q

UÉ

ES

: PL

AN

O

Concepto de plano

urbano Tipos de planos

urbanos Morfología urbana

Análisis de un plano urbano Valoración positiva del plano urbano como documento histórico ya que acerca la realidad histórica y permite la visualizacióndel espacio en el que se desarrollan los acontecimientos y su evolución en a lo largo de las etapas históricas

UNIDAD 6: DESCIFRANDO ENIGMAS



AR

TE

CL

ÁS

ICO

Y M

ED

IEV

AL

Arte griego y

romano Arquitectura

griega: los órdenes clásicos

Escultura griega: el canon clásico

Arquitectura romana: utilitarismo y monumentalidad

Escultura romana Pintura y mosaico Arte paleocristiano Arte bizantino Arte prerrománico Arte románico

Arte gótico

Interpretación de documentos gráficos relativos a las primeras civilizaciones

Elaboración de resúmenes Expresión escrita de los conocimientos que se


información complementaria procedente de distintas páginas web


monumentos artísticos de la Edad Antigua

Aprecio y preocupación por la conservación del patrimonio artístico procedente del mundo antiguo y medieval

Consideración de las obras de arte como fuentede valor estético y enriquecimiento personal

SEGUNDO TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

CÓ

MO

: A

NA

LIZ

AR

Y

Análisis y comentario de una obra

arquitectónica: Descripción: finalidad, función,

localización, autoría, época y estilo Análisis formal Comentario: relación del edificio y sus

características con la época a la que pertenece

Valoración positiva de las obras arquitectónicasya que el arte es una manifestación de la sociedad que lo crea

UNIDAD 7: TODO MAR TIENE PIRATAS



LA

ED

AD

MO

DE

RN

A I

Transformaciónde las estructuras medievales

Introducción a los cambios políticos

Época de inventos y descubrimientos

Transformaciones demográficas

Desarrollo

económico Resurgimiento

urbano Transformac

iones sociales: burguesía

Reforma y

Contrarreforma Humanismo e

Ilustración Renacimiento y

Barroco España y la CV en

la Edad Moderna

Los Reyes Católicos Los Austrias

Mayores: el imperio

Interpretación de documentos gráficos relativosa las transformaciones que se producen en laEdad Moderna

Interpretación y representación de procesos decambio histórico mediante ejes cronológicos,documentos gráficos, cuadros y mapas

Elaboración de esquemas o mapas conceptualesy ejes cronológicos del periodo estudiado

Expresión escrita de los conocimientos que se


información procedente de distintas páginasweb

Interpretación de ejes cronológicos

Reconocimiento como elemento fundamentalpara entender la divulgación de los avancescientíficos y las ideas del momento de lainvención de la imprenta

Comprensión de que la división religiosasupuso un cambio en el poder político yreligioso del momento

Desarrollo de actitudes favorables para laconvivencia con personas de otras culturas

Respeto hacia las formas de vida de culturasalejadas en el tiempo entendiendo que enAmérica, antes de la llegada de los europeos,existieron otras formas de organizaciónpolítica, económica y social tan respetablescomo la que se impuso TERCER

TRIMESTRE

UNIDAD 8: ¡TIERRA A LA VISTA!



LA

ED

AD

MO

DE

RN

A II

El siglo XVII: época de contrastes

De la monarquíaautoritaria a la absoluta

Un nuevo sistema político: la monarquía parlamentaria

Las guerras de

religión Crisis

económica y demográfica

Las bases de la ciencia moderna

El Barroco El siglo XVII en

España: ladecadencia delimperio pero elsiglo de oro

El siglo XVIII: época de transición, el Antiguo Régimen

La Ilustración El despotismo

ilustrado Las revoluciones:

América y Francia

El siglo XVIII en

España:la nueva dinastía

Interpretación y representación de procesos decambio histórico mediante ejes cronológicos,documentos gráficos, cuadros y mapas

Elaboración de resúmenes Construcción de mapas para representar la

evolución de un hecho histórico Realización de estudios o investigaciones

sencillas a partir de fuentes orales, escritas einternet

Rigor y objetividad en las explicaciones de losacontecimientos históricos, políticos, sociales yeconómicos y su repercusión en el procesohistórico universal

Interés por conocer las formas políticas,sociales y económicas del Antiguo Régimen

Interés por el conocimiento de las institucionespolíticas del pasado como manifestacionesvaliosas de nuestra historia y de nuestropresente

Tolerancia, respeto y valoración crítica deactitudes, creencias y formas de vida desociedades o culturas distintas a la nuestra

TERCER TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

CÓ

MO

: A

NA

LIZ

AR

Y

Análisis y comentario de una obra escultórica:

Identificación: autoría, época, estilo, tema y

descripción Análisis formal: material, acabado,

dimensiones, forma, composición, funcionalidad, tipo, posición, movimiento yexpresividad

Comentario: relación de la escultura y sus característicascon la época a la que pertenece

Valoración positiva de las obras escultóricas yaque el arte es una manifestación de la sociedadque lo crea

UNIDAD 9: EL COFRE DEL TESORO



AR

TE

MO

DE

RN

O

El Renacimiento El Barroco El Neoclasicismo

Cumplimentación de mapas conceptuales Realización de estudios o investigaciones

sencillas a partir de la búsqueda en internet Estudio de la perspectiva y el punto de fuga

como elemento fundamental del Renacimiento en diferentes obras pictóricas

Comparación de los distintos estilos artísticos de la Edad Moderna

Reconocimiento de los elementos grecorromanos en el Neoclasicismo

Realización de fichas de síntesis de obras pictóricas consideradas obras maestras

Aprecio y preocupación por la conservación del patrimonio artístico procedente de la Edad Moderna

Consideración de las obras de arte como fuentede valor estético y enriquecimiento personal

TERCER TRIMESTRE

AP

RE

ND

AM

OS

C

ÓM

O: A

NA

LIZ

AR

Y

Análisis y comentario de una obra pictórica: Descripción. Identificación y

clasificación: título, autor, datación, estilo,técnica, soporte y localización

Análisis formal: tema, género, análisis descriptivo,

análisis interpretativo yvaloración personal

Comentario: relación de la pintura y sus características con la época a la que pertenece

Valoración positiva de las obras pictóricas yaque el arte es una manifestación de la sociedad que lo crea

ANEXO 2 LENGUA CASTELLANA

UNIDAD 1



VA

MO

S A

LE

ER

Lectura comprensiva Lectura en voz alta de textos en clase,cuidando la dicción y la entonación parafavorecer la correcta expresión oral ycomprensión del texto

Lectura silenciosa de textos en clase parafavorecer la comprensión lectora a partirdel reconocimiento de los signos y palabrasescritas, y la velocidad lectora, que facilitael proceso de comprensión

Acercamiento al tema contenido en untexto mediante el descubrimiento o laexplicación de las ideas y conceptosbásicos del mismo y la relación entre ellos

Confección del vocabulario de cada texto yutilización del mismo en las actividadesque se propongan

Realización de cuestiones sobre textosdados, facilitando previamente preguntascuyas respuestas impliquen la lectura dedichos textos

Valoración de la lectura como fuente deplacer, ocio y aprendizaje

Valoración de la lectura como medio paraaprender, cultivar la expresión oral y escrita

Valoración de la lectura como medio paraponer en marcha la imaginación, sentir,disfrutar y comprender el mundo que nosrodea

Valoración de la lectura como medio paraampliar el vocabulario y fijar la ortografía

Valoración de la comprensión lectora comofuente de información

Establecimiento de una relación íntima ypersonal entre el alumno y el texto literariocomo ente físico y cultural

Interés y valoración de la propiedad y fluidez

expresiva

AS

Í SE

ES

CR

IBE

Reglas generales de acentuación

Diptongo e hiato La

acentuación en diptongos e hiatos

Distinción entre palabras agudas, llanas y

esdrújulas Aplicación de las reglas generales de

acentuación Distinción entre diptongos e hiatos Aplicación de las reglas de acentuación

de diptongos e hiatos

Valorar la importancia de la correcta acentuación en las producciones textualespropias

Respeto de la norma lingüística como manifestación de respeto a una cultura amplia y proceso de unión de los hablantes.

PRIMER TRIMESTRE

Y A

HO

RA

HA

BIL

IDA

DE

S

La descripción Características

dela descripción técnica y de la descripción literaria

Características lingüísticas de la descripción

Creación de textos descriptivos propios aplicando las características lingüísticas de la descripción

Valorar el uso de las características de ladescripción para observar la realidad

Interés por la composición escrita comofuente de información y de aprendizaje,como forma de comunicar las experiencias,ideas, opiniones y conocimientos propios, ycomo forma de regular la conducta.

Interés por la buena presentación de lostextos escritos,con respeto a las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas.

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A

LE

NG

UA

La comunicación El proceso

comunicativo: elementos

Las funciones del

lenguaje La modalidad

oracional Los signos Signos no

lingüísticos y signos lingüísticos

Reconocimiento de los elementos que intervienen en el proceso comunicativo

Identificación de las funciones del lenguaje presentes en un acto comunicativo

Reconocimiento de las diferentes actitudesdel hablante y su plasmación en diferentes modalidades oracionales

Distinción entre los distintos signos no

lingüísticos Identificación de la presencia de indicios

en la sabiduría popular

Valoración de la comunicación como proceso de socialización

Respeto por la comunicación humana a través de signos no lingüísticos

Valorar la importancia de los signos no lingüísticos en la vida cotidiana

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?

Lectura comprensiva y reflexiva

Realización de debates sobre el texto leídotransversalizando con valores que sefomentan desde el centro como el respeto,la igualdad, la tolerancia, la paz, laconservación del medio ambiente, etc.

Realización de cuestiones sobre textos dereflexión dados, facilitando previamentepreguntas cuyas respuestas impliquen lalectura de dichos textos y la reflexión sobrelas ideas que contienen

Ejercicio de una expresión oral coherente,cohesionada y adecuada y de la escucha yparticipación activa en un debate

Defensa adecuada de las opiniones propias

en un debate Extracción de conclusiones a partir de los

distintos puntos de vista explicitados sobreel tema en el debate

Valorar por medio de la lectura y de lareflexión valores transversales como latolerancia, el respeto, la solidaridad, la paz,la igualdad de género y de raza, laconservación del medio ambiente, etc.

Valorar los discursos orientadores de laopinión y los discursos reguladores de lavida social, y valorar la importancia delacercamiento a estos discursos para elconocimiento de la realidad

Valorar la importancia de comunicarseeficazmente con claridad, precisión yfluidez

Reconocimiento del valor del diálogo comopuente entra las personas y los pueblos

Valorar y respetar las normas deintercambio comunicativo en el diálogo y eldebate

Participar e implicarse adecuadamente enlas actividades grupales

Actitud de cooperación y respeto ensituaciones de aprendizaje compartido

Valorar la importancia del desarrollo de un

espíritucrítico

UNIDAD 2


CONTENIDOSPROCEDIMENTALES

CONTENIDOSACTITUDINALES

TEMPORALIZACIÓN

VA

MO

S A

LE

ER

Lectura comprensiva Lectura en voz alta de textos enclase, cuidando la dicción y laentonación para favorecer lacorrecta expresión oral ycomprensión del texto

Lectura silenciosa de textos enclase para favorecer lacomprensión lectora a partir delreconocimiento de los signos ypalabras escritas, y la velocidadlectora, que facilita el proceso decomprensión

Acercamiento al tema contenidoen un texto mediante eldescubrimiento o la explicaciónde las ideas y conceptos básicosdel mismo y la relación entreellos

Confección del vocabulario decada texto y utilización delmismo en las actividades que sepropongan

Realización de cuestiones sobretextos dados, facilitandopreviamente preguntas cuyasrespuestas impliquen la lecturadedichos textos

Valoración de la lectura comofuente de placer, ocio yaprendizaje

Valoración de la lectura comomedio para aprender, cultivar laexpresión oral y escrita

Valoración de la lectura comomedio para poner en marcha laimaginación, sentir, disfrutar ycomprender el mundo que nosrodea

Valoración de la lectura comomedio para ampliar elvocabulario y fijar la ortografía

Valoración de la comprensiónlectora como fuente deinformación

Establecimiento de una relacióníntima y personal entre el alumnoy el texto literario como entefísico y cultural

Interés y valoración de lapropiedad y fluidez expresiva.

AS

Í SE

ES

CR

IBE

Acentuación de los monosílabos La tilde diacrítica

Distinción entre monosílabos sin tilde y monosílabos con tilde diacrítica

Reconocimiento de la categoría gramatical de los monosílabos con tilde diacrítica

Identificación del uso de la tilde diacrítica en palabras de más de una sílaba

Aplicación de la acentuación diacrítica

Valorar la importancia de la correcta acentuación, incluida latilde diacrítica, en las producciones textuales propias

Respeto de la norma lingüística como manifestación de respeto auna cultura amplia y proceso de unión de los hablantes.

PRIMER TRIMESTRE

AH

OR

A H

AB

ILID

AD

ES

L

ING

ÜÍS

TIC

AS

El diálogo Formas de diálogo oral: el

debate, la conversación, la entrevista, la tertulia y la mesa redonda.

Reglas del diálogo oral Formas de diálogo escrito: en el

cómic, en el teatro y en la narración

Identificación de los rasgos distintivos de las diversas formasde diálogo oral y escrito

Aplicación de las reglas del

diálogo oral Aplicación de las reglas

tipográficas del diálogo escrito

Valorar la importancia decomunicarse oralmente conclaridad, precisión y fluidez

Reconocimiento del valor deldiálogo como puente entra laspersonas y los pueblos

Valorar y respetar las normas deintercambio comunicativo en eldiálogo como instrumento básicode la comunicación y la relacióninterpersonal

Interés por respetar lasconvencionestipográficas del diálogo escrito en las producciones textuales propias

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A

LE

NG

UA

El lenguaje verbal Lenguaje oral y lenguaje escrito Diferencias entre lenguaje

escrito y lenguaje oral

La oralidad: concepto y

características Habilidades mínimas de la

comprensión oral

Aspectos no lingüísticos en el

lenguaje oral Normas de la expresión oral

Identificación de los rasgos distintivos del lenguaje oral y del lenguaje escrito

Aplicación de las habilidades mínimas de la comprensión oral

Aplicación de aspectos no lingüísticos en el lenguaje oral

Valorar la importancia de comunicarse oralmente con claridad, precisión y fluidez

Valorar la importancia de respetar las reglas de la expresión oral

Valorar la importancia de utilizar adecuadamente aspectosno lingüísticos en la comunicación oral

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?

Lectura comprensiva y reflexiva Realización de debates sobre eltexto leído transversalizando convalores que se fomentan desde elcentro como el respeto, laigualdad, la tolerancia, la paz, laconservación del medioambiente, etc.

Realización de cuestiones sobretextos de reflexión dados,facilitando previamentepreguntas cuyas respuestasimpliquen la lectura de dichostextos y la reflexión sobre lasideas que contienen

Ejercicio de una expresión oralcoherente, cohesionada yadecuada y de la escucha yparticipación activa en un debate

Defensa adecuada de lasopiniones propias en un debate

Extracción de conclusiones apartir de los distintos puntos devista explicitados sobre el temaen el debate

Valorar por medio de la lectura yde la reflexión valorestransversales como la tolerancia,el respeto, la solidaridad, la paz,la igualdad de género y de raza,la conservación del medioambiente, etc.

Valorar los discursosorientadores de la opinión y losdiscursos reguladores de la vidasocial, y valorar la importanciadel acercamiento a estosdiscursos para el conocimientode la realidad

Valorar la importancia decomunicarse eficazmente conclaridad, precisión y fluidez


Valorar y respetar las normas deintercambio comunicativo en eldiálogo y el debate

Participar e implicarseadecuadamente en lasactividades grupales

Actitud de cooperación y respetoen situaciones de aprendizajecompartido

Valorar la importancia del

desarrollo de unespíritu crítico

UNIDAD 3

CONTENIDOS CONCEPTUALES CONTENIDOS CONTENIDOS ACTITUDINALES TEMPORALIZAC

PROCEDIMENTALES IÓN

VA

MO

S A

LE

ER





Realización de cuestiones sobretextos dados, facilitandopreviamente preguntas cuyasrespuestas impliquen la lecturade dichos textos




Valoración de la lectura comomedio para ampliar el vocabularioy fijar la ortografía


Establecimiento de una relacióníntima y personal entre el alumnoy el texto literario como ente físicoy cultural


AS

Í SE

E

SC

RIB

E

Uso de las mayúsculas Identificación de las normas deluso de las mayúsculas en textosde producción ajena

Identificación del uso incorrecto de las reglas de lamayúscula en un texto

Valorar la importancia del correcto uso de las mayúsculas enlas producciones textuales propias

Respeto de la norma lingüística comomanifestación de respeto a una cultura amplia y proceso de unión de los hablantes.

PRIMER TRIMESTRE

Y A

HO

RA

, TÉ

CN

ICA

S D

E E

ST

UD

IO

El subrayado Finalidad del subrayado Indicaciones para un correcto

subrayado Recursos para el subrayado Ideas principales e ideas

secundarias

Aplicación de las indicaciones y recursos para un correcto subrayado en un texto

Distinción entre las ideas principales y secundarias de un texto

Valorar la importancia del subrayado en el proceso de aprendizaje

Valorar la importancia del subrayado para la comprensión lectora

Interés en el subrayado para necesidades de aprendizaje futuras

Valorar la importancia de saber

distinguirentre una idea principal y una secundaria en el proceso de aprendizaje

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

EN

GU

A

Las categorías

gramaticales Las palabras variables El sustantivo.

Clases de sustantivos según su significado

El adjetivo. Gradosdel adjetivo. El adjetivo especificativo y el adjetivo explicativo

Los determinantes. Clasificación de determinantes

Los pronombres.. Clasificación de los pronombres. Los pronombres personales

El verbo. Constituyentes morfológicos. Función. Clasificación según su forma. Las perífrasis verbales. Las perífrasis verbales aspectuales

Las palabras invariables El adverbio.

Clasificación de los adverbios

La preposición La conjunción La interjección Los sintagmas.

Constituyentes del sintagma. Clases de sintagmas: SN, S.

Identificación de las diferentes categorías gramaticales en fragmentos textuales

Identificación de las diferentes clases del sustantivo según su significado

Identificación de los grados del adjetivo

Identificación del valor especificativo o explicativo de un adjetivo

Identificación de la fase de la acción verbal que expresa una perífrasis verbal aspectual

Análisis morfosintáctico de sintagmas

Valorar la organización interna de la lengua

Valorar la importancia de las estructuras básicas de la lengua y de la relación entre ellas

Interés por comprender la estructura interna de lalengua y regular de acuerdo con ella la propia actividad lingüística

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?


Realización de debatessobre el texto leídotransversalizando convalores que sefomentan desde elcentro como el respeto,la igualdad, latolerancia, la paz, laconservación delmedio ambiente, etc.

Realización decuestiones sobre textosde reflexión dados,facilitandopreviamente preguntascuyas respuestasimpliquen la lectura dedichos textos y lareflexión sobre lasideas que contienen

Ejercicio de unaexpresión oralcoherente, cohesionaday adecuada y de laescucha yparticipación activa enun debate

Defensa adecuada delas opiniones propiasen un debate

Extracción deconclusiones a partirde los distintos puntosde vista explicitadossobre el tema en eldebate

Valorar por medio dela lectura y de lareflexión valorestransversales como latolerancia, el respeto,la solidaridad, la paz,la igualdad de géneroy de raza, laconservación delmedio ambiente, etc.

Valorar los discursosorientadores de laopinión y los discursosreguladores de la vidasocial, y valorar laimportancia delacercamiento a estosdiscursos para elconocimiento de larealidad

Valorar la importanciade comunicarseeficazmente conclaridad, precisión yfluidez

Reconocimiento delvalor del diálogo comopuente entra laspersonas y los pueblos

Valorar y respetar lasnormas de intercambiocomunicativo en eldiálogo y el debate


Actitud decooperación y respetoen situaciones deaprendizajecompartido

Valorar la importancia

UNIDAD 4




TEMPORALIZACIÓN

Lectura comprensiva Lectura en voz alta detextos en clase,cuidando la dicción yla entonación parafavorecer la correctaexpresión oral ycomprensión del texto

Valoración de lalectura como fuente deplacer, ocio yaprendizaje

Valoración de la lectura como

Lectura silenciosa detextos en clase parafavorecer lacomprensión lectora apartir delreconocimiento de lossignos y palabrasescritas, y la velocidadlectora, que facilita elproceso decomprensión

Acercamiento al temacontenido en un textomediante eldescubrimiento o laexplicación de lasideas y conceptosbásicos del mismo y larelación entre ellos

Confección delvocabulario de cadatexto y utilización delmismo en lasactividades que sepropongan

Realización decuestiones sobre textosdados, facilitandopreviamente preguntascuyas respuestasimpliquen la lectura dedichos textos

medio para aprender,cultivar la expresiónoral y escrita

Valoración de lalectura como mediopara poner en marchala imaginación, sentir,disfrutar y comprenderel mundo que nosrodea

Valoración de lalectura como mediopara ampliar elvocabulario y fijar laortografía

Valoración de lacomprensión lectoracomo fuente deinformación

Establecimiento de unarelación íntima ypersonal entre elalumno y el textoliterario como entefísico y cultural

Interés y valoración dela propiedad y fluidezexpresiva.

Uso del punto Uso de la coma Uso de los puntos

suspensivos Uso de los signos de

interrogación y exclamación

Identificación del usoincorrecto del punto y de la coma en textos de producción ajena

Reconocimiento de lafunción de la coma endiferentes fragmentostextuales

Reconocimiento de la función de los puntos suspensivos en diferentes fragmentos textuales

Aplicación de las normas del uso del punto, la coma y los puntos suspensivos enproducciones textuales propias

Aplicación de las normas del uso de los signos de interrogación y exclamación en producciones textualespropias

Valorar la importancia del correcto uso del punto, la coma, los puntos suspensivos y los signos de interrogación y exclamación en las producciones textualespropias


Interés por lacomposición escritacomo fuente deinformación y deaprendizaje, comoforma de comunicarlas experiencias, ideas,opiniones yconocimientos propios,y como forma deregular la conducta.

Interés por la

buena

SEGUNDOTRIMESTRE

presentación de lostextos escritos, conrespeto a las normas

gramaticales,ortográficas ytipográficas.

Y A

HO

RA

, TÉ

CN

ICA

S D

E E

ST

UD

IO

El esquema Finalidad del esquema Indicaciones para

la elaboración de un esquema

Principales errores en la elaboración de un esquema

El resumen Finalidad del resumen Indicaciones para

la elaboración de un resumen

Principales errores en la elaboración de un resumen

Conectores textuales

Elaboración de esquemas Aplicación de las indicaciones

para la correcta elaboración de un esquema

Elaboración de resúmenes Aplicación de las indicaciones

para la correcta elaboración de un resumen

Aplicación del uso de conectores textuales en las producciones propias

Valorar la importancia del esquema y el resumen en el proceso de aprendizaje

Valorar la importancia del esquema y el resumen para la comprensión lectora

Interés en el esquema y el resumen para necesidades de aprendizaje futuras

Valorar la importancia de saber distinguir entre una idea principal y una secundaria en el proceso de aprendizaje

Valorar la importancia de los conectores textuales para producir un texto propio coherente, cohesionado y adecuado

Interés por la buena presentación de

los textosescritos, con respeto a las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas.

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

EN

GU

A

La sintaxis. Frases y

oraciones. La oración simple

Oraciones

impersonales Sujeto y predicado Los complementos

verbales: atributo, complemento directo, complemento indirecto, predicativo, complemento de régimen verbal, complementos circunstanciales y complemento agente.

Análisis sintáctico de oraciones simples Distinción entre CD y CI aplicando

la sustitución pronominal

Transformación de oraciones activas en

pasivas Reconocimiento de las variaciones

sintácticas que se producen en la transformación de una oración activa a pasiva

Distinción entre el atributo, el PVO y el CCM aplicando la sustitución pronominal y/o la concordancia

Identificación de distintos tipos de circunstanciales en unas oraciones determinadas

Construcción de oraciones en las que se

explicitendeterminadas funciones sintácticas

Valorar la organización interna de la

lengua Valorar la importancia de las

estructuras básicas de la lengua y dela relación entre ellas

Interés por comprender la estructura interna de la lengua y regular de acuerdo con ella la propia actividad lingüística

Valoración de la importancia de la reflexión lingüística en la comprensión lectora

Interés por la buena presentación delos textos escritos, con respeto a lasnormas gramaticales, ortográficas ytipográficas.

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?


Realización de debates sobre el texto leídotransversalizando con valores que sefomentan desde el centro como el respeto, laigualdad, la tolerancia, la paz, laconservación del medio ambiente, etc.



Defensa adecuada de las opiniones propias en

un debate Extracción de conclusiones a partir de los


Valorar por medio de la lectura y dela reflexión valores transversalescomo la tolerancia, el respeto, lasolidaridad, la paz, la igualdad degénero y de raza, la conservación delmedio ambiente, etc.

Valorar los discursos orientadores dela opinión y los discursosreguladores de la vida social, yvalorar la importancia delacercamiento a estos discursos parael conocimiento de la realidad


Reconocimiento del valor del diálogocomo puente entra las personas y lospueblos


Participar e implicarseadecuadamente en las actividadesgrupales

Actitud de cooperación y respeto ensituaciones de aprendizajecompartido

Valorar la importancia del desarrollo

de unespíritu crítico

UNIDAD 5




TEMPORALIZACIÓN

VA

MO

S A

LE

ER

Lectura comprensiva Lectura en voz alta de textos en clase, cuidando la dicción y la entonación para favorecer la correcta expresión oral y comprensión del textoLectura silenciosa de textos en clase para favorecer la comprensión lectora a partir del reconocimiento de los signos y palabras escritas, y la velocidad lectora, que facilita el proceso de comprensiónAcercamiento al tema contenido en untexto mediante el descubrimiento o laexplicación de las ideas y conceptosbásicos del mismo y la relación entre ellosConfección del vocabulario de cada texto y utilización del mismo en las actividades que se proponganRealización de cuestiones sobre textos dados, facilitando previamente preguntas cuyas respuestas impliquen la lectura de dichos textos

Valoración de la lectura como fuente de placer, ocio y aprendizajeValoración de la lectura como medio para aprender, cultivar la expresión oral y escritaValoración de la lectura como medio paraponer en marcha la imaginación, sentir, disfrutar y comprender el mundo que nos rodeaValoración de la lectura como medio para ampliar el vocabulario y fijar la ortografíaValoración de la comprensión lectora comofuente de informaciónEstablecimiento de una relación íntima y personal entre el alumno y el texto literario como ente físico y cultural Interés y valoración de la propiedad y fluidez expresiva.

AS

Í SE E

SC

RIB

E

Uso de la B Uso de la V

Extracción de normas del uso de la "b" a partir de producciones textuales ajenasIdentificación de las normas del uso de la "b" y de la "v" en un listado de palabrasAplicación del uso de la "b" y "v" en un listado de palabras Aplicación de las normas de uso de la "b" y "v" en la creación de palabras de una misma familia léxica

Valorar la importancia del correcto uso dela "b" y la "v" en las producciones textuales propiasRespeto de la norma lingüística como manifestación de respeto a una cultura amplia y proceso de unión de los hablantes.

SEGUNDO TRIMESTRE

Y A

HO

RA

, HA

BIL

IDA

DE

S

Las variedades de la lengua Niveles del lenguajeEl nivel culto. Características El nivel medio. CaracterísticasEl nivel vulgar. Los vulgarismos en los niveles fónico, morfológico y léxico-semánticoEl registroFactores en la elección del registro Tipos de registroRelación registro-niveles del lenguaje

Reconocimiento de vulgarismos en producciones textuales ajenasReconocimiento del nivel de lenguaje propioatendiendo a sus característicasIdentificación de los distintos registrosen distintas situaciones de la vida cotidianaUtilización del nivel del lenguaje y del registro adecuados en las producciones textuales propias

Fomento del respeto entre los hablantes a partir del reconocimiento de las variedades de la lengua tanto desde el punto de vista de niveles como de registros Valorar la importancia del registro culto de la lengua como mejor medio para poder adecuar el registro personal a cada situación comunicativa

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

EN

GU

A

La morfologíaClases de morfemasFormación de palabras: procedimientos morfológicos y procedimientos no morfológicos La semántica.El significado denotativo y el significado connotativoLa polisemiaRelaciones de significado: sinonimia, antonimia, hiperonimia, hiponimia, familia léxica y campo semánticoLos cambios semánticos. El tabú y el eufemismo

Reconocimiento de los morfemasconstitutivos de las palabrasIdentificación de las diversas clases demorfemasAnálisis básico de la estructura morfológicade las palabras Identificación y aplicacióndel proceso de formación de las palabrasCreación de palabras compuestas a partir de diferentes raíces Identificación de las palabras simples de procedencia de diversas palabras derivadasReconocimiento de las diferentes relaciones de significado que se establecen entre diferentes palabrasUtilización del diccionario para identificar palabras polisémicasReconocimiento de la relación entre un término tabú y su correspondiente eufemismo

Valorar la importancia de los morfemas derivativos en una lengua como medio para formar nuevas palabras Valorar la comprensión de los procesos formativos de las palabras como instrumento para conocer el significado de las palabrasInterés por descubrir la importancia del distinto significado de las palabras de una lengua Valorar la importancia del contexto lingüístico y comunicativo para conocer el significado de una palabraValorar la utilidad del diccionario como instrumento para conocer el significado de las palabrasInterés por comprender la estructura interna de la lengua y regular de acuerdo con ella la propia actividad lingüísticaValoración de la importancia de la reflexión lingüística en la comprensión lectora

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?

Lectura comprensiva y reflexiva Realización de debates sobre el texto leído transversalizandocon valores que se fomentan desde el centro como el respeto, la igualdad, la tolerancia, la paz, la conservación del medio ambiente, etc.Realización de cuestiones sobre textos de reflexión dados, facilitando previamente preguntas cuyas respuestas impliquen la lectura de dichos textos y la reflexión sobre las ideas que contienenEjercicio de una expresión oral coherente, cohesionada y adecuada y de la escucha y participación activa en un debate Defensa adecuada de las opiniones propias en un debate Extracción de conclusiones a partir de los distintos puntos de vista explicitados sobre el tema en el debate

Valorar por medio de la lectura y de lareflexiónvalores transversales como la tolerancia,el respeto, la solidaridad, la paz, laigualdad de género y de raza, laconservación del medio ambiente, etc.Valorar los discursos orientadores de la opinión y los discursos reguladores de la vida social, y valorar la importancia del acercamiento a estos discursos para el conocimiento de la realidadValorar la importancia de comunicarse eficazmente con claridad, precisión y fluidezReconocimiento del valor del diálogo como puente entra las personas y los pueblosValorar y respetar las normas de intercambio comunicativo en el diálogo y el debate Participar e implicarse adecuadamente en las actividades grupalesActitud de cooperación y respeto en situaciones de aprendizaje compartidoValorar la importancia del desarrollo de un espíritu crítico

UNIDAD 6



VA

MO

S A

LE

ER

Lectura comprensiva Lectura en voz alta de textos en clase,cuidando la dicción y la entonación parafavorecer la correcta expresión oral ycomprensión del texto

Lectura silenciosa de textos en clase parafavorecer la comprensión lectora a partirdel reconocimiento de los signos y palabrasescritas, y la velocidad lectora, que facilitael proceso de comprensión

Acercamiento al tema contenido en untexto mediante el descubrimiento o laexplicación de las ideas y conceptosbásicos del mismo y la relación entre ellos

Confección del vocabulario de cada texto yutilización del mismo en las actividadesque se propongan

Realización de cuestiones sobre textosdados, facilitando previamente preguntascuyas respuestas impliquen la lectura dedichos textos

Valoración de la lectura como fuentede placer, ocio y aprendizaje

Valoración de la lectura como mediopara aprender, cultivar la expresiónoral y escrita

Valoración de la lectura como mediopara poner en marcha laimaginación, sentir, disfrutar ycomprender el mundo que nos rodea

Valoración de la lectura como mediopara ampliar el vocabulario y fijar laortografía

Valoración de la comprensiónlectora como fuente de información

Establecimiento de una relacióníntima y personal entre el alumno yel texto literario como ente físico ycultural

Interés y valoración de la propiedad y

fluidezexpresiva.

AS

Í SE E

SC

RIB

E

Uso de la H Uso de la C Uso de la Z

Reconocimiento de las normas de uso de la "h" en un listado de palabras

Aplicación de las normas de uso de la "h" en fragmentos textuales de producción ajena

Reconocimiento de las normas de uso de la "c" y la "z" en un listado de palabras

Aplicación de las normas de uso de la "c" y

la "z" en laformación de palabras pertenecientes a la misma familia léxica

Valorar la importancia delcorrecto uso de la "h", de la "c" yde la "z" en las produccionestextuales propias


SEGUNDO TRIMESTRE

Y A

HO

RA

, GÉ

NE

RO

S

LIT

ER

AR

IOS

El género narrativo El género narrativo

literario en prosa y en verso

El género narrativo no

literario Elementos de la

narración: el narrador, los personajes, los acontecimientos y suestructura, el espacioy el tiempo

Identificación de textos literarios y no literarios pertenecientes al género narrativo

Identificación y caracterización de los elementos de la narración en textos literarios breves

Valorar la narración como un instrumento para ordenar la realidad

Reconocer que todos tenemos una historia que merece ser narrada

Valorar la narración como medio de expresión de vivencias personales o colectivas

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

ITE

RA

TU

RA

Finalidad de la literatura La literatura

medieval. Características generales

Poesía oral: lírica peninsular primitiva,poesía épica y mester de clerecía

La poesía épica: el mester de juglaría y los cantares de gesta. El Poema de Mio Cid

La prosa medieval. El conde Lucanor de don Juan Manuel

El teatro medieval La literatura medieval

del siglo XV La lírica en el siglo

XV. La lírica tradicional. La lírica culta: Coplas a la muerte de su padre de Jorge Manrique

La prosa en el siglo XV El teatro en el siglo XV La Celestina de

Fernando de Rojas

Identificación de los rasgos quecaracterizan el estilo del Poema de MioCid a partir de la lectura de un fragmentorepresentativo

Identificación de los rasgos que caracterizan a los personajes del Poema de Mio Cid a partir de la lectura de un fragmento representativo

Inclusión de un fragmento del Poema de Mio CId en su cantar correspondiente

Identificación de la estructura de los exemplos de El conde Lucanor

Reconocimiento de la parte de las Coplasa la muerte de su padre a la quepertenecen diferentes fragmentos de laobra

Identificación de procedimientos métricosen las Coplas a la muerte de su padre

Identificación de los rasgos que caracterizan al personaje de Celestina a través de la lectura de un fragmento representativo

Identificación de los rasgos y temas que caracterizan a la literatura medieval a partirde la lectura de fragmentos de textos literarios de la época

Lectura y análisis crítico de fragmentos de textos literarios medievales

Interés y gusto por la lectura detextos de literatura medieval de losdiferentes géneros literarios

Reconocer el valor y la vigencia de las obras fundamentales de nuestra literatura medieval

Valorar la literatura como expresión histórico- cultural y artística

Valoración del hecho literario como producto lingüístico y estético

Sensibilidad y actitud crítica ante el contenido y la forma de las obras literarias

Descubrir nuestra propia visión de la vida a través del conocimiento de la Edad Media y de sus obras literarias

Descubrir, a través de los textos literarios, modelos de comportamiento social y personal

Valoración de la literatura como fuente de creación personal

Hábito de lectura autónoma y crítica Respeto a la formulación de

opiniones ajenas en torno a los valores que se desprenden de la lectura de textos literarios

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?


Realización de debates sobre el texto leídotransversalizando con valores que sefomentan desde el centro como el respeto,la igualdad, la tolerancia, la paz, laconservación del medio ambiente, etc.



Defensa adecuada de las opiniones propias

en un debate Extracción de conclusiones a partir de los


Valorar por medio de la lectura y dela reflexión valores transversalescomo la tolerancia, el respeto, lasolidaridad, la paz, la igualdad degénero y de raza, la conservacióndel medio ambiente, etc.

Valorar los discursos orientadores dela opinión y los discursosreguladores de la vida social, yvalorar la importancia delacercamiento a estos discursos parael conocimiento de la realidad




Participar e implicarseadecuadamente en las actividadesgrupales

Actitud de cooperación y respeto ensituaciones de aprendizajecompartido

Valorar la importancia del desarrollo

de unespíritu crítico

UNIDAD 7




TEMPORALIZACIÓN

AP

RE

ND

AM

OS

QU

É S

ON

Los textos administrativos Los textos jurídicos,

administrativos y laborales Características de los

textos administrativos: aspectos formales, lingüísticos y estilísticos

El currículum: el currículum vitae, el currículum por competencias y el vídeo currículum

La instancia

Identificación de expresionesincorrectas en fragmentos detextos administrativos

Aplicación de las indicacionesformales, lingüísticas yestilísticas en fragmentos detextos administrativos

Creación de un currículum vitae

tradicional Creación de un currículum por

competencias

Elaboración de un vídeo

currículum Uso de las tecnologías de la

información en la elaboración de vídeos currículum

Reconocimiento de errores en la confección de una instancia

Aplicación de las indicaciones para la elaboración de una instancia

Creación de una instancia

Valorar la importancia de lostextos administrativos en lasrelaciones sociales

Valorar la importancia de losrecursos que nos ofrecen lostextos administrativos en unasociedad democrática

Interés por la composición de losdiferentes tipos de currículum yde una instancia

Interés por la buena presentaciónde los textos escritos, con respetoa las normas gramaticales,ortográficas y tipográficas.

Interés por el desarrollo de lacreatividad y de la destrezatecnológica en la elaboración deun vídeo currículum

Valorar la importancia de lastecnologías de la información enla sociedad actual

VA

MO

S A

LE

ER





Realización de cuestiones sobretextos dados, facilitandopreviamente preguntas cuyasrespuestas impliquen la lecturadedichos textos








TERCER TRIMESTRE

AS

Í SE E

SC

RIB

E

Uso de la G Uso de la J

Reconocimiento de las normas de uso de la "g" y la "j" en un listado de palabras

Aplicación de las normas de usode la "g" y la "j" en un listado depalabras

Aplicación de las normas de usode la "g" y la "j" en la formaciónde palabras pertenecientes a la misma familia léxica

Aplicación de las normas de usode la "g" y la "j" en fragmentos textuales ajenos

Valorar la importancia delcorrecto uso de la "g" y de la "j"en las producciones textualespropias


Y A

HO

RA

, G

ÉN

ER

OS

El género teatral El texto teatral El espectáculo teatral Estructura de las obras teatrales

Identificación de textos pertenecientes algénero teatral

Identificación de los distintos componentes del texto teatral

Valorar el teatro como prácticacultural y patrimonial

Valorar el teatro como medio deexpresión de vivencias personales o colectivas

Interés por la práctica escénica

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

ITE

RA

TU

RA

El Renacimiento La lírica renacentista: temas,

métrica y corrientes y autores

La narrativa renacentista: novela de caballerías, novela pastoril, novela bizantina, novela morisca y novela moderna.

Novela moderna: Lazarillo de Tormes

Novela moderna: Don Quijote de la Mancha

El teatro renacentista: teatro religioso, teatro clasicista y teatro popular

Recitación de un texto poético Identificación de los temas de

la lírica renacentista en el soneto XIII de Garcilaso de la Vega

Identificación de procedimientos métricos (verso, estrofa y rima) renacentistas en el soneto XIII de Garcilaso de la Vega

Identificación de los rasgos que caracterizan al personaje de don Quijote de la Mancha a partir de un fragmento de la obra representativo

Identificación de la relación amo- Lazarillo a partir de un fragmento representativo del Lazarillo de Tormes

Identificación de los rasgos y temas que caracterizan a la literatura renacentista a partir de la lectura de fragmentos de textos literarios de la época

Lectura y análisis crítico de fragmentos de textos literarios renacentistas

Interés y gusto por la lectura detextos poéticos y narrativos deliteratura renacentista

Reconocer el valor y la vigencia de las obras fundamentales de nuestra literatura renacentista

Valorar la literatura como expresión histórico-cultural y artística


Sensibilidad y actitud crítica ante el contenido y la forma delas obras literarias

Descubrir nuestra propia visión de la vida a través del conocimiento de las obras literarias renacentistas



Hábito de lectura autónoma y

crítica Respeto a la formulación de

opinionesajenas en torno a los valores que se desprenden de la lectura de textos literarios

Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?















CONCEPTUALES PROCEDIMENTALES ACTITUDINALES IÓN

VA

MO

S A

LE

ER













AS

Í SE E

SC

RIB

E

Uso de la Q Uso de la LL Uso de la Y

Reconocimiento de las normas de uso de la "q"en un listado de palabras

Identificación de las normas deuso de las letras "ll" y "y" en fragmentos textuales ajenos

Aplicación de las normas de uso de la "y" en determinadas formas verbales

Aplicación de las normas de uso de la "ll" y la "y" en fragmentos textuales ajenos

Valorar la importancia delcorrecto uso de la "q", de la "ll yde la "y" en las produccionestextuales propias


TERCER TRIMESTRE

Y A

HO

RA

, GÉ

NE

RO

S L

ITE

RA

RIO

S

El género lírico El género lírico literario y el

género lírico no literario Constituyentes del género

lírico: objeto, motivo, hablante y actitud

Forma y contenido del género

lírico Formas poéticas de estructura

definida y formas poéticas de estructura libre

El análisis métrico: rima y medida. El cómputo silábico. Tipos de verso

Figuras retóricas o literarias: de

dicción, depensamiento y tropos

Identificación de textos pertenecientes al género lírico

Análisis métrico de textos

poéticos Identificación de figuras

retóricas en textos poéticos

Valorar la poesía como práctica cultural y patrimonial

Valorar la poesía como medio deexpresión de vivencias personales o colectivas, de sentimientos y sensaciones íntimas

Interés por la recitación y la lectura poética

Deseo de mejorar la competencia interpretativa literaria mediante el conocimiento del funcionamiento de las figurasretóricas

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

ITE

RA

TU

RA

El Barroco La poesía barroca: rasgos y temas Poetas barrocos

destacados: Luis de Góngora y Francisco de Quevedo

La prosa barroca: novela picaresca, prosa didáctica y novela cortesana

Recitación de un texto poético Identificación de los temas

de la lírica barroca en unsoneto de Góngora

Identificación de los temasde la lírica barroca en unsoneto de Quevedo

Identificación del tipo denarrador en un fragmento delBuscón de Quevedo

Identificación de los relacionesfamiliares del pícaro en unfragmento representativo delBuscón de Quevedo

Identificación de los rasgos que caracterizan a la literatura barroca a partir de la lectura de fragmentos de textos literarios dela época

Lectura y análisis crítico de fragmentos de textos literarios barrocos

Interés y gusto por la lectura de textos poéticos y narrativos de literatura barroca

Reconocer el valor y la vigencia de las obras fundamentales de nuestra literatura barroca




Descubrir nuestra propia visión de la vida a través del conocimiento de las obras literarias barrocas






Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?















CONCEPTUALES PROCEDIMENTALES ACTITUDINALES IÓN

VA

MO

S A

LE

ER













AS

Í SE E

SC

RIB

E

Repaso de las normas ortográficas trabajadas en el resto de unidades

Aplicación y reconocimientodelas normas ortográficas deacentuación en un listado depalabras y en fragmentostextuales ajenos

Aplicación de las normas de uso de la "b" y la "v", de la "g" y la "j", de la "ll" y la "y", de la "h" yde la "c", "z" y "q"en un listado de palabras

Valorar la importancia del correcto uso de las normas ortográficas en las producciones textuales propias


TERCER TRIMESTRE

Y A

HO

RA

, TÉ

CN

ICA

S D

E E

ST

UD

IO

Pautas para la lectura Pautas para elaborar una ficha de

lectura Modelo de ficha de lectura

Elaboración de una ficha de lectura siguiendo las pautas y elmodelo aportados

Valorar la importancia de lasfichas de lectura en el proceso de aprendizaje

Valorar la importancia de las fichas de lectura para la comprensión lectora

Interés en la elaboración de fichas de lectura para necesidades de aprendizaje futuras

Interés por la buena presentación

de lostextos escritos, con respeto a las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas.

EN

CU

EN

TR

OS

CO

N L

A L

ITE

RA

TU

RA

El teatro barroco La comedia nueva o

comedia nacional. Características

Temas del teatro barroco Personajes del teatro barroco Autores del teatro barroco:

Lope de Vega y Calderón de la Barca

La Ilustración La prosa del siglo XVIII. Prosa

de ficción. El ensayo la poesía del siglo XVIII:

poesía postbarroca, poesía neoclásica y poesía prerromántica

El teatro del siglo XVIII

Elaboración de un resumen de un texto teatral barroco

Identificación de temas del teatro barroco en un fragmento de El caballero de Olmedo de Lope de Vega

Identificación del tipo de textoteatral en un fragmento de Lavida es sueño de Calderón de laBarca

Reconocimiento de los temas delteatro tema barroco en un fragmento de La vida es sueño

Identificación de los rasgos que caracterizan a la literatura barroca a partir de la lectura de fragmentos de textos literarios dela época

Lectura y análisis crítico de fragmentos de textos teatrales barrocos

Identificación de los temas principales de un ensayo del siglo XVIII

Identificación de la actitud crítica de los ensayos del siglo XVIII

Comparación de los conceptosde mujer en el siglo XVIII y enla actualidad a partir de unensayo del siglo XVIII

Interés y gusto por la lectura detextos teatrales de literaturabarroca

Reconocer el valor y la vigenciade las obras fundamentales denuestra literatura barroca y delsiglo XVIII

Interés y gusto por la lectura detextos literarios de literatura delsiglo XVIII




Descubrir nuestra propia visión de la vida a través del conocimiento de las obras literarias barrocas y del siglo XVIII






Y T

Ú, ¿Q

UÉ

OP

INA

S?















ANNEX 3 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

UNITAT 1CONTINGUTSCONCEPTUALS

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS CONTINGUTS ACTITUDINALS TEMPORALITZACIÓ

I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lectura

comprensiva:Cadaqués de Josep Pla.

Activació dels coneixements previs de l’alumnat abans de la lectura del text sobre el tema dels paisatges naturals.

Lectura comprensiva i expressiva d’un text descriptiu, d’acord amb els signes de puntuació i entonació.

Resolució i exposició de qüestions sobre el contingut i la forma del text descriptiu en una obra literària.

Anàlisi dels verbs que apareixen en els textos

descriptius. Identificació, comprensió i anàlisi del contingut

i la forma de les descripcions de paisatges. Inferència d’informació sobre els tipus de

paisatge i els diferents climes treballats a la unitat 1.

Recerca d’informació amb l'ajuda dels mitjans tradicionals com el diccionari i de les noves tecnologies.

Reconeixement i aplicació de procediments de descripció de processos.

Producció de textos descriptius de manera pautada través de fotografies de paisatges.

Valoració de la lectura com a activitat d’oci i de

gaudi. Estima de les obres literàries com a font de

coneixement i de plaer.

Interés per la lectura i desenvolupament de

l’hàbit lector. Interés per la comprensió lectora. Interés per l’ús adequat dels verbs en la

descripció. Valoració dels textos descriptius com un mitjà

de transmissió de sentiments i emocions.

Valoració del paisatge i de la interacció amb el

món físic. Valoració de l’ús de fonts documentals

complementàries al llibre de text, tant ensuport analògic com digital i audiovisual.

Valoració de l’ús del diccionari com a einafonamental en l’aprenentatge.

Interés per l’ús adequat del llenguatge.

PRIMERTRIMESTRE



I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lecturacomprensiva:Zero a Malthusde Pere Calders

Activació dels coneixements previs de l’alumnat sobre el tema de la població, abans dela lectura del text.

Lectura comprensiva i expressiva d’un text narratiu, d’acord amb els signes de puntuació i entonació.

Resolució i exposició de qüestions sobre el contingut d’un fragment narratiu en una obra literària.

Ús del diccionari per facilitar la comprensió del vocabulari.

Recerca d’informació amb l’ajuda de mitjans tradicionals com l’enciclopèdia o d’altres com internet.

Reconeixement i identificació de recursos irònics.

Inferència d’informació sobre les diferents polítiques demogràfiques estudiades a la unitat 2.

Relació del tema amb la realitat immediata.

Interés i gust per la lectura. Estima de les obres literàries narratives com a

font de coneixement i de plaer.

Interés per la comprensió lectora. Valoració i gust per la investigació sobre els

temes proposats. Valoració de l’ús de fonts documentals

complementàries al llibre de text.

Valoració de l’ús del diccionari. Interés per l’ús adequat del llenguatge.

PRIMER TRIMESTRE



I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lectura comprensiva: Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

Activació dels coneixements previs del’alumnat, abans de la lectura del text, sobre eltema dels orígens de la humanitat.

Lectura comprensiva i expressiva d’un textnarratiu, d’acord amb els signes de puntuació ientonació.


Resolució i exposició de qüestions sobre elcontingut i la forma del text narratiu en unaobra literària.

Reconeixement de les idees principals isecundàries al text proposat.

Reflexió sobre la importància del llegat cultural

de cada poble.

Inferència d’informació a la unitat 3 sobre elmoment de la Prehistòria on apareixl’agricultura.

Recerca d’informació amb l'ajuda dels mitjanstradicionals i de les noves tecnologies sobreexemples extrets de la tradició literària ireligiosa.

Producció pròpia de textos narratius.


gaudi. Estima de les obres literàries narratives com a

font de coneixement i de plaer.


l’hàbit lector. Interés per la comprensió lectora. Valoració del llegat cultural de cada poble. Interés per la convivència i la construcció d’un

futur. Valoració i gust per la investigació sobre els

temes proposats. Valoració de l’ús de fonts documentals

complementàries al llibre de text.

Valoració de l’ús del diccionari. Interés per l’ús correcte del llenguatge.

PRIMER TRIMESTRE



I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lecturacomprensiva:adaptació delmite El judicide Paris.

Activació dels coneixements previs de l’alumnat sobre temes mitològics abans de la lectura del text.



Resolució i exposició de qüestions sobre el contingut i la forma del relat mitològic.

Reconeixement de les idees principals de cada

paràgraf. Identificació de l’estructura del text. Identificació dels personatges. Elaboració del resum del text. Ús correcte dels signes de puntuació. Recerca d’informació sobre les divinitats

mitològiques i els diferents atributs treballats a la unitat 4.

Recerca i selecció d’informació amb l'ajuda de les noves tecnologies.

Producció pròpia de textos .




Gust per la lectura i desenvolupament de l’hàbit

lector. Interés per la comprensió lectora. Gust per l’ús del diccionari. Interés i valoració de la mitologia clàssica. Interés per reconèixer les idees principals i

l’estructura d’un text.

Interés per saber resumir un text. Interés per l’ús adequat dels signes de

puntuació. Gust per la redacció correcta de textos. Valoració de l’ús de fonts documentals

complementaris al llibre de text, tant en suportanalògic com digital i audiovisual.

SEGON TRIMESTRE

UNITAT 5

CONTINGUTSCONCEPTUALS


I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lectura comprensiva: L’Ocell de Foc d’Emili Teixidor.

Activació dels coneixements previs de l’alumnat abans de la lectura del text sobre el tema.



Resolució i exposició de qüestions sobre el contingut i la forma del text narratiu en una obra literària.

Anàlisi dels elements de la narració que emmarquen l’acció: espai i temps.

Anàlisi de la caracterització dels personatges. Inferència d’informació sobre el moment

històric treballat a la unitat 5. Recerca d’informació sobre expressions

populars i frases fetes amb l'ajuda de les noves tecnologies.

Producció de textos.





l’hàbit lector. Interés per la comprensió lectora. Interés i gust per la lectura de recreació

històrica i, en concret, per l’època medieval.

Interés per analitzar l’espai i el temps en la

narració. Interés per analitzar els personatges i la seua

caracterització. Gust per l’ús del diccionari. Valoració de l’ús de fonts documentals


Valoració i gust per la recerca i ampliació de

coneixements.

SEGON TRIMESTRE



Lectura comprensiva: Cartes d’hivern d’Agustín Fernández.

Activació dels coneixements previs del’alumnat abans de la lectura del text sobre elgènere epistolar i sobre les novl·les de misteri ide terror.

Lectura comprensiva i expressiva d’un textnarratiu, d’acord amb els signes de puntuació ientonació.


Resolució i exposició de qüestions sobre elcontingut i la forma del text narratiu en unaobra literària.

Identificació del punt de vista de la narració:

tipus de narrador. Reconeixement de la polifonia textual o les veus

del discurs. Identificació, comprensió i anàlisi del contingut

a través de preguntes pautades.





l’hàbit lector. Interés per la comprensió lectora. Gust per l’ús del diccionari. Interés per identificar el punt de vista narratiu i

la polifonia. Valoració de l’ús de fonts documentals


SEGON TRIMESTRE

lIteratura catalanas.XII- XIII-XIV-XV

Reconeixement de les característiques més importants de la literatura medieval.

Acostament als primers textos escrits. Reconeixement de les característiques i autors

més importants de la literatura trobadoresca.

Anàlisi de les característiques de l’amor cortés. Reconeixement i valoració de la vida i obres de

Ramon Llull. Identificació de les quatre grans cròniques

medievals. Identificació dels trets més importants de

l’Humanisme. Reconeixement i valoració de la vida de Bernat

Metge i de la seua obra. Reconeixement i valoració de la vida i l’obra

poètica d’Ausiàs March. Discriminació entre novel·la de cavalleries i

novel·la cavalleresca. Reconeixement i valoració de la vida i obra de

Joanot Martorell: Tirant lo Blanch.

Valoració de la història de la literatura. Valoració i estima per la lectura i l’anàlisi dels

textos literaris. Valoració dels primers textos escrits. Valoració dels autors literaris de l’època

estudiada. Estima per la nostra literatura i per les

adaptacions de les obres musicades.

Lectura i comentari dels textos literaris de l’època estudiada (segle XII a XV).

Recerca d’informació sobre els vents a la unitat

1.

Recerca d’informació complementària a Internet.



I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lecturacomprensiva: ¡Acíno paga ni Déu!De Darío Fo

Activació dels coneixements previs del’alumnat abans de la lectura del text sobre elgènere teatral.

Lectura comprensiva i expressiva d’un textteatral, d’acord amb les acotacions, els signesde puntuació i entonació.


Resolució de qüestions sobre el contingut del text.

Identificació de les característiques delllenguatge oral i el text dialogat.

Recerca d’informació sobre els registreslingüístics a la unitat 5.

Discriminació entre els diferents registreslingüístics: col·loquial, estàndard i culte.

Recerca d’informació sobre les revoltes de lesclasses populars a l’Edat Moderna, amb l'ajudadels mitjans tradicionals com el llibre de text ide les noves tecnologies.

Relació del tema amb la realitat immediata. Producció de textos adequats.


gaudi. Estima de les obres literàries teatrals com a

font de coneixement i de plaer Interés per la lectura dramatitzada i

desenvolupament de l’hàbit lector.

Interés per la comprensió lectora. Gust per l’ús del diccionari. Valoració de l’ús adequat i funcional del registre

lingüistic. Interés per fets històrics i per la seua relació

amb el present. Valoració de l’ús de fonts documentals


TERCERTRIMESTRE

I AR

A, M

ÉS

L

ITE

RA

TU

RA

Literatura catalana s.XVI

Contextualització de l’època estudiada i anàlisidels canvis i de les consegüents repercussionslingüístiques i literàries.

Reconeixement de les característiques delsgèneres poètic i teatral del segle XVI i delsautors més representatius del Renaixement.

Lectura i comentari de l’obra de Joan de Timoneda.

Audició i aprofitament de la versió musicadad’un poema de Timoneda.

Valoració de la història de la literatura. Valoració i estima per la lectura i l’anàlisi dels

textos literaris de l’època estudiada.

Valoració dels autors literaris de l’època

estudiada. Estima per la nostra literatura i per les

adaptacions de les obres musicades.



I AR

A E

N L

LE

GIR

EM

MÉ

S

Lectura comprensiva: “Amor i amor quan plou i quan fa sol” L’amant de tota la vida de Vicent Andrés Estellés.

Activació dels coneixements previs de l’alumnat abans de la lectura del text sobre el gènere líric.

Lectura comprensiva i expressiva d’un poema, d’acord amb el ritme, els signes de puntuació i entonació.


Identificació dels trets lingüístics del text.

Resolució i exposició de qüestions sobre el contingut i l’estructura del poema.

Anàlisi mètrica del poema: còmput sil·làbic i

rima. Identificació d’algunes figures retòriques. Reconeixement i comparació de poemes de

diferents autors.


gaudi. Estima de les obres literàries poètiques com a

font de coneixement i de plaer


l’hàbit lector. Valoració de la declamació poètica. Interés per la comprensió lectora. Gust per l’ús del diccionari. Interés per analitzar la mètrica i la rima dels

poemes. Interés per conèixer les figures retòriques. Valoració de l’ús de fonts documentals


TERCERTRIMESTRE



Lectura comprensiva: “Dones a l’ombra del Renaixement” d’Esperança Costa

Activació dels coneixements previs del’alumnat, abans de la lectura del text, sobre eltema del paper de les dones en la societat i en elmón de la cultura des del segle XVI finsl’actualitat.

Lectura comprensiva i expressiva de textosprocedents dels mitjans de comunicació escrita.

Resolució i exposició de qüestions sobre elcontingut i la forma del text expositivo-argumentatiu.

Recerca d’informació amb l'ajuda dels mitjanstradicionals com el diccionari i de les novestecnologies.

Producció de textos on l’alumnat expressa laseua opinió de forma argumentada.


gaudi. Estima dels textos expositivo-argumentatius

com a font d’informació i com a generadord’opinions.


l’hàbit lector. Interés per la comprensió lectora. Gust per l’ús del diccionari. Valoració i reivindicació del paper de la dona

en la societat i en l’accés al món cultural ilaboral.

Valoració de la no-discriminació. Valoració de l’ús de fonts documentals


TERCER TRIMESTRE Literatura catalana

s.XVII- XVIII Identificació dels corrents estètics i culturals de

l’edat moderna: Renaixement, Barroc iNeoclassicisme.

Reconeixement de les característiques de laproducció literària culta i dels autors mésrepresentatius de l’època estudiada.

Reconeixement de les característiques de laliteratura popular durant els segles XVI, XVII iXVIII, i els principals gèneres populars.

Reconeixement de les característiques del teatrede tradició medieval i del Misteri d’Elx.

Reconeixement i recerca de cançons populars. Reconeixement i recerca de refranys populars. Reconeixement i valoració del patrimoni literari

popular. Recerca d’informació complementària a Internet.

Valoració dels autors literaris de l’època

estudiada. Valoració i estima per la cultura popular i pel

llegat patrimonial. Interés per conèixer les diferents mostres de

gèneres populars. Interés per ampliar coneixements sobre la

nostra cultura popular.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICABATXILLERAT CURS 2019-20

1ER BATXILLER:

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2N BATXILLERAT:

GEOGRAFIA

Hª D’ESPANYA

Hª DE L'ART

1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA GEOGRAFIA I HISTÒRIABATXILLERAT

INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.A. Justificació de la programació1.B. Contextualització

2. OBJECTIUS I FINS

2.A. Objectius del Batxillerat2.B. Fins del Batxillerat2.C. Geografia i Història. Objectius generals de l'àrea2.D. Objectius per temes

2.D.1. Primer curs: Hª MÓN CONTEMPORANI 2.D.2. Segon curs GEOGRAFIA

2.D.3. Segon curs: Hª D'ESPANYA2.D.4. Segon curs: Hª DE L'ART

3. COMPETÈNCIES

3.A. Les Competències Clau en el Currículum de la LOMQE

4. CONTINGUTS 4.A. Primer curs: Hª MÓN CONTEMPORANI

4.B. Segon curs GEOGRAFIA4.C. Segon curs: Hª D'ESPANYA4.D. Segon curs: Hª DE L'ART


5.A. Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques5.A.1- Organització de les unitats didàctiquesPrimer curs: Hª MÓN CONTEMPORANI

Segon curs GEOGRAFIASegon curs: Hª D'ESPANYASegon curs: Hª DE L'ART

5.B. Distribució temporal de les unitats didàctiques.


6.A. Metodologia6.A.1. Metodologia general i específica6.A.2. Recursos didàctics i organitzatius

6.B. Orientacions didàctiques6.B.1. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatgePrimer curs: Hª MÓN CONTEMPORANI

Segon curs GEOGRAFIASegon curs: Hª D'ESPANYA Segon curs: Hª DE L'ART

6.B.2. Activitats complementàries

2


7.A. Criteris dÁvaluació 7.B. Instruments d’Avaluació

Primer curs: Hª MÓN CONTEMPORANI Segon curs GEOGRAFIA

Segon curs: Hª D'ESPANYASegon curs: Hª DE L'ART

7.C. Criteris de qualificació 7.D. .Activitats de Reforç i Ampliació

Primer curs: Hª MÓN CONTEMPORANI Segon curs GEOGRAFIA

Segon curs: Hª D'ESPANYASegon curs: Hª DE L'ART

8. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I NIVEL IV).


9.A. Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita9.B. Concreció del pla lector del Departament


10.A. Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació10.B. Educació cívica i constitucional

3

1. INTRODUCCIÓ

1.A JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica de Geografia i Història per al Batxillerat està fonamentada en allò establert en el reial decret1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'EducacióSecundària Obligatòria i del Batxillerat, i en el decret 87/2015 de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la ComunitatValenciana, pel qual s'estableix el Currículum d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte educatiu concep el Batxillerat com una etapa fonamental en la vida de l'alumnat amb una doble finalitat.D'una banda, pretén proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que elspermetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat. D'altra banda, i de formacomplementària, aspira a capacitar l'alumnat per accedir als diferents estudis superiors en funció de les pròpies aspiracions icompetències de l'alumnat.

Per assolir aquestes finalitats proposem un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins del paradigmade l'educació universal (global o integral), que entronca amb els models i propostes educatives que hem desenvolupat per a lesdiferents etapes de l'Educació Obligatòria.

El nostre model aspira a que tots els ciutadans adquireixquen les diferents competències necessàries per tenir èxit a la vida,mitjançant l'adquisició i el desenvolupament de les competències clau. Aquest model segueix les directrius dels diferentsestudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informeEurydice, el programa PISA i, de manera particular, el PIAAC o Programa per a l'Avaluació Internacional de lesCompetències dels Adults.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquiriri desenvolupar les competències clau que els permeten integrar-se a la societat del coneixement i afrontar els continus canvisque imposen en tots els ordres de la nostra vida els ràpids avenços científics i la nova economia global. Per competènciess'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, saber fer i saber conviure,tal com s'indica a l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències clau en el currículum té com a finalitat que les alumnes i els alumnes a) puguen fer possible elple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixquen un projecte de vida satisfactori; c)aconsegueixquen un desenvolupament personal emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixquen a altres processos educatius iformatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat en canvi constant les demandes que té un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a l'altre. Peraquest motiu defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitatspràctiques, coneixements (incloent-hi el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres componentssocials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç.

Ser competent, des d'aquest enfocament, significa ser capaç d'activar i utilitzar davant d’un problema el coneixement quel'alumne o l'alumna té. Aquesta concepció està aliniada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de lesteories constructivistes (p.e. Ausubel et al.,1978).

Tan sols a partir d'aquestes premisses pensem que és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la ProgramacióDidàctica de Geografia i Història de Batxillerat: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem queles competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius,resoldre diferents tipus de problemes i portar a terme diferents tipus de feines.

Aquesta funcionalitat dels aprenentatges aspira, al seu torn, a preparar l'alumnat per a un món acadèmic i laboral exigent i enconstant canvi i transformació. Es tracta no tan sols de transmetre coneixements, sinó, sobretot, de permetre que l'alumnatadquireixi competències per desenvolupar coneixements, capacitats i habilitats que li permetin accedir a les diferents titulacions

4

d'estudis superiors i el capaciten per desenvolupar-se com a persona i professional en diferents contextos socials i laborals al llargde la seva vida adulta.

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries deforma articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències clau mitjançant els estàndardsd’aprenentatge fixats per cada matèria.

Tenint en compte que cada una de les matèries contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadauna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses matèries, la Programació adopta una perspectivaglobalitzadora alhora que posa l'atenció en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejamentintegrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així, l'aprenentatge de les competències clau, encara que va lligat a les àrees de coneixement i als estàndards d'aprenentatge fixatsen aquestes, és global i s'adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puguiintegrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultinnecessaris en diferents situacions i contextos.

En aquesta línia hem volgut incidir amb un èmfasi especial en la relació dels continguts i materials tractats al llarg de la nostraProgramació de Batxillerat amb les noves realitats tecnològiques, tan pròximes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins d’àmbits com Internet, l'ús de suports informàticso l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals... es constitueixen com un element gratificant i motivador alhoraque en un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics olaborals.

Si a això hi afegim la presència d'uns continguts que, com que tenen una importància especial en la nostra societat, hand’impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge, així com l'interès per fomentar la capacitat de l'alumnat per regular el seupropi procés d'aprenentatge i seguir aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat la presentProgramació Didàctica.

5

1. INTRODUCCIÓ

1.B CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Objectius i àmbits d’actuació de la LOMQE

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) sorgeix com a resposta a una sèrie de reptes educatius alsquals es pretén donar resposta amb la consecució dels següents objectius:

PRINCIPALS REPTES EDUCATIUS OBJECTIUS DE LA LOMQE


–Baix nivell formatiu en relació amb elsestàndards internacionals (PISA, OCDE…).


–Inadequació del sistema educatiu davantles noves demandes de formació.




-Millorar les possibilitats de trobar faena i estimular l’esperit emprenedor de l’alumnat.

Per tal d’aconseguir aquests objectius la LOMQE centra la seua atenció en:

- La racionalització de l’oferta educativa. El currículum es reestructura prioritzant les matèries troncals, les matèriesespecífiques i les matèries de lliure configuració autonòmica.

- La flexibilització de les trajectòries educatives. S’estableixen dos itineraris educatius diferents a 4t curs d’ESO, un que esdirigeix als Ensenyaments Acadèmics i un altre als Ensenyaments Aplicats.

- L’autonomia dels centres educatius. Permetrà prendre decisions per tal de millorar l’oferta educativa i comportarà retrecomptes dels resultats obtinguts.

- El reforç de la capacitat de gestió en la direcció dels centres. Els directors assumiran el lideratge pedagògic i de gestió.

- La implantació d’avaluacions. Aquestes es duran a terme en acabar: 3r i 6é curs de Primària, 4t curs d’ESO i 2n curs deBatxillerat.

A més, la LOMQE defineix tres nous àmbits d’actuació que incidiran especialment en la transformació del nostre sistemaeducatiu:

- La incorporació generalitzada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). A través de les TIC es facilitaràla personalització de l’educació.

- El foment del plurilingüisme. Fixat per la Unió Europea, s’aconseguirà per la incorporació en el currículum d’una segonallengua estrangera.

- La modernització de la Formació Professional. S’adaptarà a les noves exigències dels sectors productius i s’implicarà lesempreses en la formació de l’alumnat.

Seguint les recomanacions de les institucions europees, la LOMQE incorpora l’educació cívica i constitucional com acontingut transversal en totes les assignatures de l’educació bàsica.

L’objectiu és transmetre i posar en pràctica valors com la llibertat individual, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, lasolidaritat, la tolerància o la igualtat.


6

Per dur a terme tots els àmbits d’actuació detallats en l’epígraf anterior, es concep la LOMQE com una llei orgànica quenomés modifica parcialment la prèvia Llei Orgànica d’Educació (LOE) de l’any 2006.

En aquest sentit, i pel que fa als principis que inspiren el Sistema Educatiu, s’han incorporat els següents:

- L’equitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumnat a travésde l’educació.

- El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de l’educació dels seus fills.

- L’educació per a la prevenció i resolució pacífica de conflictes, així com el foment de la no-violència i la prevenció del’assetjament escolar.

- El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a previndre la violència degènere.

- La llibertat d’ensenyament, que reconeix a les famílies l’elecció del tipus d’educació i la selecció del centre educatiu.

Per tal de garantir el desenvolupament d’aquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt d’Administracionseducatives, professionals de l’educació i altres agents, públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, definançament o de prestació de serveis per a l’exercici del dret a l’educació.


1.3 ELEMENTS DEL CURRÍCULUM A LA LOMQE

La LOMQE modifica els elements que componen el currículum com a regulador dels processos d’ensenyament i aprenentatgeper a cada una de les etapes educatives.


- Els objectius de cada matèria i etapa educativa.

- Les competències o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa.

- Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i al’adquisició de competències.

Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments iles etapes educatives.

- Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, que permeten mesurar els èxits dels resultats d’aprenentatge en cadaassignatura.

- Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament ietapa educativa.

- La metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball delsdocents.

7

2. OBJECTIUS I FINS

2.A OBJECTIUS DEL BATXILLERAT


a) Exercir la ciutadania democràtica des d'una perspectivaglobal i adquirir una consciència cívica responsable,inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així compels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en laconstrucció d'una societat justa i equitativa.


Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permetiactuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seuesperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictespersonals, familiars i socials.




c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entrehomes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtatsi discriminacions existents, i en particular la violència contrala dona, i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de lespersones per qualsevol condició o circumstància personal osocial, amb una atenció especial a les persones ambdiscapacitat.




d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina com acondicions necessàries per a un aprofitament eficaç del'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.




e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, el castellà iel valencià.




f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o mésllengües estrangeres.





g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies dela informació i la comunicació.




h) Conèixer i valorar críticament les realitats del móncontem-porani, els seus antecedents històrics i els principalsfactors de la seva evolució. Participar de forma solidària en eldesen-volupament i la millora del seu entorn social.


Competència matemàtica i competències bàsiques enciència i tecnologia.


i) Accedir als coneixements científics i tecnològicsfonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de lamodalitat escollida.



8

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de lainvestigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar deforma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en elcanvi de les condicions de vida, així com afermar lasensibilitat i el respecte pel medi ambient.



k) Consolidar l'esperit emprenedor amb actituds de creati-vitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en unmateix i sentit crític.




l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com elcriteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.




m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir eldesenvolupament personal i social.



n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de laseguretat viària.




9

2. OBJECTIUS I FINS

2.B FINS DEL BATXILLERAT


a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar al’alumnat formació, maduresa inteŀlectual i humana,coneixements i habilitats que els permeten desenrotllarfuncions socials i incorporar-se a la vida activa ambresponsabilitat i competència.




b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.


c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixementsgenerals en relació amb les competències de caràcter méstransversal; junt amb una preparació especialitzada, en elmarc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.




d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bonclima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així comles actituds responsables i de respecte pels altres.




e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, latolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i laresponsabilitat en la presa de decisions per part del’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica deconflictes i la prevenció de la violència de gènere.




f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnaten l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets iobligacions.



g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives iinnovadores que incloguen l’ús de mètodes i tècniquesd’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per simateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació delsaprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de lestecnologies de la informació i la comunicació.



h) Basar la pràctica docent en la formació permanent delprofessorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de lapròpia pràctica docent.



i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança il’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.



j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangerescom a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant lespossibilitats comunicatives de totes estes.



10

2. OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA

2.C HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI


1. Conéixer i analitzar, situant-los adequadament en eltemps i l’espai, fets i esdeveniments rellevants de lahistòria del món contemporani, valorant la seuasignificació històrica i les seues repercussions en elpresent.





2. Comprendre i interrelacionar els principals processoseconòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals queconfiguren la història recent, identificant els seus tretsmés significatius i analitzant els factors que els hanconformat.



Aprendre a aprendre


3. Conéixer les coordenades internacionals a escalaeuropea i mundial en els segles XIX i XX per a entendreles relacions entre els estats durant eixa època i lesimplicacions que van comportar.



Aprendre a aprendre

4. Adquirir una visió global del món contemporani que,conjugant la dimensió interna i internacional enl’explicació dels processos, facilite l’anàlisi de lessituacions i els problemes del present, considerant-hi tantels seus antecedents històrics com les seues relacionsd’interdependència.





Aprendre a aprendre

5. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics dela història contemporània i realitzar activitatsd’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten iintegren informacions diverses, valorant el paper de lesfonts i el treball de l’historiador.




6. Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi oiniciació a la investigació històrica, en grup oindividualment, en els quals s’analitzen, contrasten iintegren informacions diverses, valorant el paper de lesfonts i els distints enfocaments utilitzats pelshistoriadors, comunicant el coneixement històricadquirit de manera raonada, adquirint amb això hàbits derigor intel·lectual.





7. Desenrotllar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitatdavant dels problemes socials, en especial els queafecten els drets humans i la pau, adoptant actitudsdemocràtiques i adquirint independència de criteri ihàbits de rigor intel·lectual.





8. Buscar, seleccionar, interpretar i relacionar informació Competència digital

11

procedent de fonts diverses, –realitat, fonts històriques,mitjans de comunicació o proporcionada per lestecnologies de la informació–, tractar- la de maneraconvenient segons els instruments propis de la Història,obtenint hipòtesis explicatives dels processos històricsestudiats i comunicar-la amb un llenguatge correcte queutilitze la terminologia històrica adequada.




9. Defendre raonadament les pròpies idees sobre la societati revisar-les de forma crítica tenint en compte novesinformacions, corregint estereotips i prejuís i entenentl’anàlisi històrica com un procés en constantreconstrucció.




Aprendre a aprendre

10. Comprendre la Història com una ciència oberta a lainformació i als canvis que brinden les novestecnologies.





Aprendre a aprendre

12

2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATERIA

2.D GEOGRAFIA


Obj.GE.1. Conèixer i dominar les principals eines de laGeografia, així com els procediments i conceptesgeogràfics que serveixen per explicar i interpretarl’espai.




Obj.GE.2. Reconèixer i establir relacions multicausals entrel’organització espacial, decisions polítiques i estructuressocioeconòmiques en l’articulació del territori.




Obj.GE.3. Comprendre i explicar l’espai geogràfic espanyolcom un espai dinàmic, i caracteritzar els elementsgeoeconòmics que configuren Espanya en el seu conjunti els que conformen la seva diversitat interna, resultat deprocessos socials, econòmics, tecnològics i culturals, quehan actuat en un marc natural i històric.




Obj.GE.4. Conèixer i comprendre les característiques delsdiferents mitjans naturals existents a Espanya, iidentificar els trets geogràfics que individualitzen elterritori espanyol amb relació als altres medis naturalseuropeus.




Obj.GE.5. Explicar la desigual distribució geogràfica de lapoblació i comprendre l’estructura, la dinàmica i elsproblemes demogràfics que puguin plantejar-se en elfutur. Valorar la importància de la població en laconfiguració dels processos que defineixen l’espai.




Obj.GE.6. Analitzar els diferents tipus d’explotació de lanaturalesa així com les activitats productives i els seusimpactes territorials i mediambientals.




Obj.GE.7. Interessar-se i conscienciar-se dels problemesmediambientals generats per actuacions humanes ientendre la necessitat de polítiques d’ordenació delterritori i gestió sostenible dels recursos.


Aprendre a aprendre


Obj.GE.8. Comprendre les conseqüències espacials de laintegració d’Espanya en la Unió Europea, i de lainteracció amb altres àmbits geopolítics mundials, idesenvolupar sentiments de pertinença a espaissupranacionals amb actitud solidària i participativa.




13


2.E Història d’Espanya


1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los en el temps il’espai, els fets, personatges, conflictes, processos iestructures més rellevants de la història d’Espanyaestablint-hi relacions de multicausalitat i valorant-ne lasignificació històrica i les repercussions en laconfiguració de l’Espanya actual.




2. Conèixer i comprendre els processos més rellevants queconfiguren la història espanyola contemporània,identificar les interrelacions entre fets polítics, econòmics,socials i culturals i analitzar els antecedents i factors queels han conformat.




3. Distingir i comprendre els trets permanents i els canvisconjunturals en els processos dels diferents períodeshistòrics valorant-ne la influència en les principalstransformacions econòmiques, socials, polítiques iculturals de l’Espanya contemporània, establint-hirelacions i apreciant-ne la significació històrica i lesrepercussions en l’actualitat.





4. Fomentar una visió integradora de la història d’Espanyaque respecti i valori tant els aspectes comuns com lesparticularitats, generar actituds de solidaritat davant lesdesigualtats i de tolerància amb la diversitat política,social i cultural dels diversos pobles d’Espanya, i valorarpositivament la pertinença a més d’una identitatcol·lectiva.





5. Situar el procés històric espanyol en les coordenadesinternacionals per explicar i comprendre les implicacionsi influències mútues i aconseguir ser capaç de tenir unavisió articulada i coherent de la història.




6. Fomentar el desenvolupament d’una sensibilitatcompromesa, responsable i activa amb la democràcia, lapau i els drets humans a través del coneixement de lesnormes bàsiques que regulen el nostre ordenamentconstitucional rebutjant actituds antidemocràtiques,violentes i discriminatòries.




7. Seleccionar, analitzar i interpretar la informacióprocedent de fonts diverses, incloent-hi la proporcionadaper les tecnologies de la informació i la comunicació, ifer-la servir de manera crítica per comprendre processosi esdeveniments històrics.




8. Realitzar activitats d’indagació i síntesi que analitzin,contrastin i integrin informacions diverses utilitzantdiferents tipus de fonts històriques. Emprar ambpropietat la terminologia de la historiografia i aplicar lestècniques bàsiques de comentari de textos,d’interpretació de mapes, gràfics, imatges i altres fontshistòriques, així com de les tecnologies de la informaciói la comunicació.



Competències bàsiques en ciència i tecnologia.



14

9. Expressar raonadament idees pròpies sobre aspectesbàsics de la història d’Espanya tenint en compte lesnovetats introduïdes per la investigació històrica.


Competències bàsiques en ciència i tecnologia.


15

3. COMPETÈNCIES

3.A LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL CURRÍCULUM DE LA LOMQE

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmicai continua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social iprofessional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències, que, pel seurol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística





– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor



La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa en un context social i culturaldeterminat.


El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d’aplicació odimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica,ortogràfica i ortoèpica.

– El component pragmàtic-discursiu contempla les dimensions relacionades amb l’aplicació del llenguatge i elsdiscursos en contextos comunicatius concrets.


– El component estratègic se centra en el desenvolupament de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura,l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa.

– El component personal potència l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacciócomunicativa.


a) La competència matemàtica.

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure,interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència exigeix coneixements sobre:



– La comprensió dels termes i els conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’aplicació de les eines i els coneixements matemàtics a diferents contextos personals, socials, professionals icientífics.

– La realització de judicis fundats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L’anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d’expressions algebraiques .

16

Aquests coneixements i destreses s’articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relacionades amb els nombres,l’àlgebra, la geometria i l’estadística:


– L’espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com ara propietats i posicions d’objectes odescodificació d’informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en les relacions entre els objectes i les circumstàncies en què aquests objectess’interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés deresolució de problemes.


Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic, tot propiciant:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d’accions que afavoreixen la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques.

Els àmbits que cal abordar per a adquirir les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conéixer per preservar-los i perevitar-ne el deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l’espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l’origen de l’univers ide la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l’aplicació dels coneixements científics als usos quotidiansd’instruments, màquines i eines.


La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació perafavorir-ne l’ús en l’entorn laboral, potenciar l’aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en lasocietat.

Per a assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competència s’articula al voltant dels àmbits següents:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon il’ús de motors de recerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets deprogramari de comunicació.

– La creació de continguts, centrant-se en l’ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) iprogrames/aplicacions per a crear continguts.

– La seguretat, que implica conéixer els riscos associats a l’ús de les tecnologies o de recursos en línia i lesestratègies o actituds adequades per a evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l’ús de dispositius digitals per a resoldre problemes i la identificació de fonts pera buscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència per aprendre a aprendre es caracteritza per l’habilitat a l’hora d’iniciar l’aprenentatge, organitzar-lo ipersistir-hi.

És una competència fonamental per facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida i s’articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se a aprendre, que depén de la curiositat i la consciència de la necessitat d’aprendre del’alumnat.

– L’organització i la gestió de l’aprenentatge, que demana conéixer i controlar els processos d’aprenentatge propis enla realització de les tasques d’aprenentatge.

Al seu torn, l’organització i la gestió de l’aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència peraprendre a aprendre:

17

– La comprensió de processos mentals implicats en l’aprenentatge: què se saben i què desconeixen, i el coneixement dedisciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L’adquisició de destreses d’autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d’estratègies deplanificació, revisió i avaluació.



La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu pel que fa a la salut, tant física com mental, i al’estil de vida saludable que l’afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l’alumnat i s’articula a través de:


– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.


La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE ialtres declaracions internacionals.

– L’aplicació d’aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.


La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’habilitat per interactuar eficaçment en l’àmbit públic i per manifestar solidaritat i interés per a resoldre elsproblemes que afecten la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l’àmbit mediat iimmediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional i europeu i, en particular, per mitjà de l’exercici del vot i del’activitat social i cívica.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a laqual cosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació en la qual s’ha d’intervindre o que s’ha de resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatd’assolir l’objectiu previst.

Aquests objectius s’assoleixen, en la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, a través dels àmbits següents:

– La capacitat creadora i d’innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l’autoconeixement,l’autonomia, l’esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com la planificació, la gestió i la presa dedecisions o la resolució de problemes.

– La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les pròpies responsabilitats.


La competència en Consciència i expressions culturals s’articula al voltant dels aspectes següents:

18

– Conéixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d’enriquiment personal i com a partdel patrimoni dels pobles.


Aquests aspectes de la competència en Consciència i expressions culturals es desenvolupen a través de:


– El desenvolupament de la capacitat i l’interés per expressar-se i per comunicar idees.


– L’interés per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l’entorn.

– La capacitat d’esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

3. COMPETÈNCIES 3.B CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

CLAU PER A L'ETAPA

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI: LES COMPETÈNCIES CLAU

Les competències específiques de la història del món contemporani són essencialment tres: la competència en la dimensiótemporal de l’existència social humana, la competència en la crítica de les fonts històriques i la competència social i cívica.

La competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana. implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliquia les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i lescategories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment derelacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien així com les seves possibles connexionsamb el temps actual i, de l’altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, ésa dir, la identificació de la interdependència dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) enestructures i processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar elsfets que succeeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

La competència en la crítica de fonts històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre períodeshistòrics que s’ofereixen al seu coneixement, verifiqui la seva veracitat a través de l’anàlisi de diverses fonts (textuals,icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que s’introdueixi alhora en el mètode de l’historiadorintentant d’establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparació de les fonts, dins d’algun dels models dela historiografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i lestècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin diferents a lespresentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge l’alumnat haurà de tenir les eines per accedir de forma lliure icrítica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-se sobreles causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.

La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de les capacitats de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a través de les diferents generacions, i de tenir interès en preservar lesmemòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membresd’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta alsaltres. Aquesta competència implica, també, la comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins elmarc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un mónglobalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitatspersonals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis,reforçant la voluntat de construir de forma activa societats futures més justes i equitatives.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

19

La història del món contemporani, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria en les competènciescomunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d’explicació o exposicióestructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de ladisciplina. La història del món contemporani col·labora, també, en la competència en recerca i competència digital, en lamesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d’un pensament crític icientífic, i pot constituir un marc idoni per a la realització de treballs de recerca. També es pot afirmar que les formes decomunicació i d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjansaudiovisuals per tal d’accedir a un ventall ampli d’informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció iexplicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps, facilita l’assoliment de la competència enel coneixement i la interacció amb el món, que

es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des dela pròpia percepció.

3. COMPETÈNCIES

3.C CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

CLAU PER A L'ETAPA

GEOGRAFIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN LA GEOGRAFIA

L'aprenentatge de la Geografia ha de contribuir a l'adquisició, per part dels alumnes i les alumnes, de les competències clau,tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel quals'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

A continuació s'indiquen aquestes competències, segons l’ordre d’importància dins la matèria:

1) Competències socials i cíviques

Les problemàtiques socials i mediambientals formen part integral de la geografia. Els coneixements geogràfics enspermeten observar, analitzar i interpretar fenòmens i problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions, proposarsolucions de gestió i solucionar conflictes si adquirim de forma clara les competències socials i cíviques.

2) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

El caràcter multidisciplinari de la geografia, així com les eines, els mètodes i els procediments propis d’aquesta matèria(gràfics, mapes, taules estadístiques, escales...), contribueixen a l’adquisició de la competència matemàtica i competènciesbàsiques en ciència i tecnologia. Les dades quantificables (mesuraments, càlculs, magnituds, escales, etc.) són fonamentalsper a la comprensió del món actual. El coneixement de l’evolució geològica de la Terra, la climatologia, els paisatges, aixícom les tècniques i processos de producció en els diferents sectors econòmics, incideixen de forma determinant a l’horad’adquirir les competències en ciència i tecnologia.

3) Aprendre a aprendre

Els treballs, ja siguin individuals o en grup cooperatiu, i la utilització d’una metodologia activa per abordar l’estudi delscontinguts geogràfics contribueixen a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre. El professor ha d’ajudar a laposada en marxa d’estratègies, tècniques i recursos que facilitin un aprenentatge autònom per autodescobriment que resultamolt més motivador i significatiu per a l’alumnat que l’aprenentatge tradicional. La posada en marxa d’estratègies pròpiesde l’aprenentatge cooperatiu, intel·ligències múltiples, projectes i aprenentatge per reptes contribueixen a desenvoluparaquesta competència.

4) Competència digital

En l’estudi de tot el que està relacionat amb la geografia actual resulta fonamental l’ús de les noves tecnologies d’accés a lainformació, per la qual cosa la contribució a la competència digital és cada vegada més important. La cartografia digital, elsSIG, les aplicacions per a mòbils i tauletes, els mapes dinàmics, les TIC, les imatges de satèl·lit, etc., són eines bàsiques peracostar-nos al coneixement dels fets geogràfics des d’una perspectiva global.

5) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor permet adquirir les habilitats per transformar les idees en actes.Conèixer el funcionament de la societat espanyola, les seves interrelacions amb la Unió Europea i el món, així com els trets

20

de la geografia física i humana d’Espanya permetran a l’alumnat valorar i exercir postures responsables en matèriaeconòmica, social, ecològica i de responsabilitat en els seus hàbits quotidians, i alhora ser creatiu i innovador en les sevesproduccions, assumir riscos i les seves conseqüències i adquirir les habilitats per planificar i gestionar projectes amb lafinalitat d’aconseguir objectius.

6) Comunicació lingüística

La comprensió de la realitat actual implica saber interpretar i aplicar informacions de tipus verbal, estadístic, icònic,simbòlic i de representació, i és per això que la geografia contribueix a l’adquisició de la competència en comunicaciólingüística de forma directa. El llenguatge cartogràfic, icònic i el de la imatge són bàsics i fonamentals en aquesta matèria.L’alumne desenvolupa habilitats i estratègies comunicatives per analitzar textos i elaborar informes i conclusions a partir deles fonts d’informació, i està capacitat per transmetre adequadament, tant de forma oral com escrita, els coneixementsadquirits mitjançant la utilització correcta de vocabulari amb termes geogràfics específics.

7) Consciència i expressions culturals

El patrimoni cultural i artístic del nostre entorn, tant material com immaterial, està estretament relacionat amb el medi físici humà. L’alumne adquirirà la competència en consciència i expressions culturals a partir del coneixement, ús i gaudiresponsable del patrimoni natural i cultural, i estarà capacitat per fer una valoració crítica dels planejaments urbanísticsrespectuosos amb el nostre passat.

GEOGRAFIA: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

L'aprenentatge de la Geografia se centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials per a cadascuna deles competències:


1. Analitzar l’evolució dels deltes i reflexionar sobre l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient.

2. Reflexionar sobre el problema de la desertització en el nostre país, la nostra responsabilitat en aquest procés i les possiblesmesures a adoptar per resoldre’l.

3. Adoptar actituds que afavoreixin la sostenibilitat del medi ambient i contribuir-hi individualment amb un ús sostenible del’aigua i l’energia.

4. Analitzar les repercussions de l’actual model econòmic sobre el medi ambient i les persones.

5. Valorar el paper de les ajudes de la UE com a motor de transformació de la realitat econòmica espanyola.

6. Reflexionar sobre els problemes que genera l’actual model de desenvolupament turístic en el nostre país i les possiblesmesures o models sostenibles alternatius a l’actual.

7. Valorar el paper de la UE en la modernització de les infraestructures del transport a Espanya.

8. Valorar positivament la incorporació de les dones al món laboral com un aspecte positiu del progrés de la societatespanyola i desenvolupar actituds crítiques davant els comportaments masclistes.

9. Valorar positivament la immigració com un motor de progrés socioeconòmic i desenvolupar actituds crítiques davant elscomportaments racistes o xenòfobs.

10. Reflexionar sobre els diferents problemes urbanístics que afecten a les ciutats espanyoles, les seves repercussions socials iles possibles mesures a adoptar per resoldre aquests problemes.

11. Analitzar els impactes ambientals de les ciutats i les possibles mesures a adoptar per resoldre aquests problemes, i proposarmodels urbanístics alternatius més sostenibles.

12. Valorar la importància de la integració d’Espanya a la UE com a factor de progrés social i econòmic per a Espanya.

13. Conèixer les pràctiques, valors i principis democràtics que com a ciutadans hem d’assumir i aplicar.

14. Valorar positivament el propi sistema democràtic i apreciar la importància de la Constitució en la nostra organitzaciópolítica i social.

15. Valorar les polítiques regionals i de cohesió com a instrument per desenvolupar el nostre país d’una forma més harmònica,solidària i justa.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i en tecnologia

16. Adquirir procediments, instruments i conceptes que possibilitin un coneixement científic del medi físic i humà, i aplicar elsconeixements adquirits a la nostra relació amb el propi entorn.

17. Descriure el temps meteorològic des d’una perspectiva científica i aplicar aquest coneixement a la predicció del tempsmeteorològic a partir de l’observació de mapes del temps, isobàrics o imatges de satèl·lit.

18. Analitzar els problemes de sobreexplotació de l’energia i els recursos hídrics que comporta l’actual model de gestió delsrecursos d’Espanya.

21

19. Analitzar els problemes mediambientals i socials que comporta l’actual model econòmic i les seves possibles alternatives.

20. Analitzar la realitat agrària, industrial i dels serveis d’Espanya mitjançant diferents magnituds i conceptes de geografiaeconòmica i humana.

21. Aplicar pautes i mètodes per elaborar de forma sistemàtica una enquesta com a mitjà de coneixement de la realitat socialcircumdant.

22. Plantejar i resoldre problemes o càlculs matemàtics amb la finalitat de descriure la realitat humana espanyola.

23. Analitzar les causes i les conseqüències socials, econòmiques i culturals que comporten els actuals fluxos migratoris en elmón, i relacionar l’emigració massiva de població amb l’actual model econòmic globalitzat i les desigualtats econòmiquesque provoca.

24. Analitzar el procés de globalització i els problemes socioeconòmics que comporta.

Aprendre a aprendre

25. Identificar la idea principal d’un text i resumir-ne el contingut.

26. Establir relacions entre coneixements previs i la informació de textos científics i periodístics per elaborar les pròpiesconclusions.

27. Comparar característiques físiques i humanes de diferents territoris.

28. Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

29. Limitar les pròpies opinions o coneixements amb altres fonts de coneixement o opinió.

30. Plantejar solucions a problemes complexos a partir d’una anàlisi prèvia exhaustiva.


31. Analitzar i interpretar tota mena de mapes, talls del relleu, perfils topogràfics, gràfics, taules de dades i textos.

32. Buscar i analitzar de forma crítica la informació que ofereixen els mitjans de comunicació sobre la realitat urbanísticaespanyola.

33. Interpretar diferents tipus de plànols de ciutats.

34. Analitzar gràfics i mapes conceptuals que expliquen conceptes bàsics de geografia econòmica.

35. Buscar, seleccionar i analitzar informació a Internet.

36. Analitzar mapes sobre les diferents fases de la construcció europea i taules que contenen dades sobre els principals eixoseconòmics i indicadors socials de la Unió Europea i d’Espanya.


37. Posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de taulesde dades, descripció d’imatges, anàlisi i interpretació de mapes temàtics, interpretació de talls de relleu, etc.

38. Buscar i explicar de forma raonada les mesures per afrontar el complex problema de la desertificació a Espanya i lesrepercussions negatives del turisme sobre l’entorn, i proposar possibles mesures per establir un model turístic sostenible.

39. Expressar les opinions personals sobre els problemes socioeconòmics, mediambientals i de sobreexplotació dels recursos iaportar possibles solucions raonades a aquests problemes.

40. Realitzar petites investigacions sobre l’entorn urbà més pròxim i proposar solucions a problemes urbanístics complexos.


41. Comentar mapes i imatges, així com definir conceptes relacionats amb la geografia espanyola.

42. Descriure fenòmens meteorològics i utilitzar els conceptes propis d’aquest camp.

43. Analitzar i comentar textos, gràfics i taules de dades, i utilitzar el vocabulari propi de l’àrea.

44. Desenvolupar la capacitat per expressar-se per escrit i oralment a través de la descripció i anàlisi de fenòmens geogràfics.


45. Despertar l’estima per les diferents cultures i per l’art del propi entorn, interessar-se per la conservació del patrimonicultural i artístic, respectar la diversitat de manifestacions artístiques i culturals i valorar la llibertat d’expressió.

46. Demostrar la pròpia capacitat estètica i creadora i el domini d’aquelles capacitats relacionades amb els diferents codisartístics i culturals, per poder utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal.

47. Manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic,tant de la pròpia comunitat com d’altres comunitats.

48. Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat expressades a través de codis artístics, i utilitzar diferents materialsi tècniques en el disseny de projectes.

22

3. COMPETÈNCIES

3.D CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

CLAU PER A L'ETAPA

HISTÒRIA D’ESPANYA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN LA HISTÒRIA D’ESPANYA

L'aprenentatge de la Història d’Espanya ha de contribuir a l'adquisició, per part dels alumnes i les alumnes, de lescompetències clau, tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 dedesembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

A continuació s'indiquen aquestes competències, segons l’ordre d’importància dins la matèria:


La Història d’Espanya afavoreix la formació de ciutadans responsables i preparats per a una participació activa en la societaten la mesura que facilita el coneixement de les nostres arrels històriques i la comprensió del nostre present. A més a més, lamatèria ajuda a identificar els fenòmens que constitueixen la nostra realitat actual, i a comprendre el paper que desenvolupenels diferents actors, factors i les relacions entre ells.

2) Competència de consciència i expressions culturals

Analitzar l’aparició i evolució dels diferents estils artístics i les diferents manifestacions culturals servirà als alumnes perdesenvolupar la competència de consciència i expressions culturals. A més, els alumnes treballaran utilitzant fonts històriques,i es fomentarà el respecte i la conservació d’aquestes manifestacions culturals emfatitzant l’interès històric i artístic. Al mateixtemps, l’estudi dels continguts afavorirà, sens dubte, la seva consciència de globalitat i de ciutadà responsable.

3) Competència en comunicació lingüística

La Història d’Espanya contribueix activament al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística mitjançant eltreball amb fonts d’informació. Es valorarà, a més a més, la capacitat d’expressió dels alumnes i les alumnes, així com eldomini d’un vocabulari precís i el fet de ser capaços d’exposar amb propietat les pròpies idees basades en el treball amb fontshistòriques. Hauran de ser capaços de treballar amb resums, elaborar síntesis i realitzar comentaris de textos i exposicions, fetpel qual el desenvolupament de la comunicació lingüística es treballarà en els dos vessants, l’oral i l’escrit.

4) Competència digital

El desenvolupament de la competència digital resulta fonamental per als alumnes en l’època actual. Suposa, a més a més, ungran atractiu que permet acostar-nos a la matèria d’una manera més amena i divertida. Per vincular el contingut de la matèria aaquesta competència es plantejaran diferents recerques per Internet que serveixin als alumnes per treballar amb les tecnologiesde la informació i la comunicació de manera àgil, ensenyant-los a contrastar la informació obtinguda amb les fontsautoritzades garantint-ne sempre la veracitat.


La Història d’Espanya també contribueix a l’adquisició d’aquestes competències mitjançant l’acostament al mètode científicpropi de la disciplina, que permet a l’alumnat posar-se en contacte amb aspectes de la investigació que són extrapolables aqualsevol altre àmbit de les branques de coneixement, com el qüestionament del coneixement vigent del qual es parteix o elrigor amb què es realitza. D’altra banda, l’elaboració d’eixos cronològics i la interpretació de diferents tipus de mapes seran demolta utilitat perquè els alumnes es familiaritzin amb altres mètodes d’aprenentatge per millorar el seu desenvolupamentintel·lectual. L’objectiu que es perseguirà serà una formació integral que valori la importància de la interacció entre ciència itecnologia i la seva aportació a l’estudi de la Història.

6) Competència d’aprendre a aprendre

La utilització de diversos mètodes amb què l’alumne sigui capaç de participar en el seu propi procés d’aprenentatge serà undels aspectes fonamentals per al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre. D’aquesta manera, un delsaspectes clau tinguts en compte és la motivació, important per avançar i aprofundir en el coneixement dels fets històricsd’Espanya i les seves conseqüències i per despertar l’interès dels alumnes per la matèria. Es reforçaran, també, diferents einesd’aprenentatge, com ara esquemes, mapes conceptuals o comparacions entre diferents fets que ajudin els alumnes no només aaprendre nous coneixements sinó també a incorporar-los i relacionar-los amb el que s’ha après, proporcionant als alumnes unaprenentatge significatiu.

7) Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

23

L’estudi dels canvis econòmics al llarg de la història a Espanya introduirà l’alumne en el desenvolupament de la competènciadel sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, on es valorarà la importància que ha tingut històricament el desenvolupamentd’aquestes capacitats. També es desenvoluparan treballs individuals on l’alumne pugui treballar des d’una prèvia planificació,prenent les seves pròpies decisions i valorant així la importància del treball de cerca de les fonts i l’elaboració de conclusions apartir dels documents consultats.

HISTÒRIA D’ESPANYA: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

L'aprenentatge de la Història d’Espanya se centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials per acadascuna de les competències:


– Identificar i reflexionar sobre diferents problemàtiques socials, polítiques i econòmiques tractades al llarg de la Històriad’Espanya.

– Aplicar els coneixements desenvolupats en diferents moments de la Història d’Espanya a la reflexió o resolució deproblemes de l’actualitat.

– Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.

– Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades.

– Realitzar activitats en grup extraient ensenyaments de las aportacions realitzades per altres persones.

– Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

– Valorar la reflexió històrica com a instrument per millorar la capacitat per conèixer la nostra realitat social i millorar laconvivència amb les persones del nostre entorn.

2. Competència de consciència i expressions culturals

– Contextualitzar les obres, il·lustracions i textos en el seu moment històric i relacionar-los amb la seva realitat social,cultural i política.

– Apreciar l’estudi de la Història d’Espanya com a mitjà de reflexió sobre els fets del passat i com a instrument deconeixement de la pròpia cultura i societat.

– Valorar la dimensió literària dels textos històrics apreciant la forma, l’estil i l’ús del llenguatge en diferents textos.

– Apreciar manifestacions artístiques com la literatura, la música, la pintura o el cine amb l’ajuda d’instruments d’anàlisihistòrica en la seva valoració.

3. Competència en comunicació lingüística

Aplicar diferents estratègies de comprensió, anàlisi i valoració de textos.

Comprendre i compondre textos com a mitjà per optimitzar l’aprenentatge i l’estudi dels successos històrics.

Familiaritzar-se amb el lèxic propi de l’àrea i entendre les diferents accepcions d’un mateix terme en funció del context en elqual s’empra.

Definir conceptes fent ús del llenguatge específic de l’àrea.

Comunicar-se argumentant les idees pròpies i respectant els torns de paraula dins d’un grup.

Escoltar les opinions diferents a la pròpia amb respecte, sensibilitat i esperit crític.

Exposar opinions de manera argumentada al llarg d’un debat.

Recórrer a l’ús actiu de mecanismes que permeten l’ampliació i la consolidació del vocabulari.

Aprendre a reconèixer el significat d’un terme a partir del seu context.

Valorar la llengua i el seu ús correcte com a instrument bàsic de reflexió i desenvolupament personal.


– Analitzar de manera crítica la informació rebuda a través dels mitjans de comunicació i Internet.

– Aplicar coneixements, habilitats i procediments propis de la Història en l’anàlisi crítica de la informació dels mitjans decomunicació i Internet.

– Proporcionar coneixements i destreses per a la cerca d’informació rellevant.

– Recórrer a suports electrònics en el procés d’escriptura.

– Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis.

– Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet.


24

– Comprendre la rellevància i les implicacions de l’avanç tecnològic i científic per a les transformacions socials, polítiques ieconòmiques al llarg de la història d’Espanya.

– Reconèixer diferents eines d’anàlisi de dades estadístiques relacionades amb les ciències o les matemàtiques.

– Valorar l’aplicació de procediments d’anàlisi i reflexió per a l’estudi de la història com a instruments aplicables endiferents àrees de saber matemàtic i científic.

– Desenvolupar actituds d’interès pel coneixement de diferents matèries i ciències a través de la interpretació de gràfics idades.

– Analitzar, comprendre i transmetre informació relativa a diferents àmbits de les ciències naturals i socials.

6. Competència d’aprendre a aprendre

– Identificar la idea principal d’un text i resumir-ne el contingut.

– Relacionar obres o textos històrics de diferent índole i extensió amb un determinat context històric, social o polític.

– Comparar diferents teories o punts de vista històrics i les propostes diverses que realitzen sobre una mateixa problemàtica omanera de procedir extraient les seves pròpies conclusions.

– Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

– Limitar les pròpies opinions o coneixements amb altres fonts de coneixement o opinió.

– Plantejar solucions a problemes complexos a partir d’una anàlisi prèvia exhaustiva.

7. Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

– Valorar la Història, les qüestions abordades al llarg de la Història d’Espanya i els procediments d’anàlisi històrics com ainstruments d’autoconeixement i desenvolupament personal.

– Formar-se i expressar una opinió pròpia sobre qüestions històriques de diversa índole i sobre qüestions d’actualitat o de lapròpia realitat quotidiana.

– Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.

– Realitzar petites investigacions de manera autònoma.

– Analitzar críticament els propis valors, prejudicis i opinions.

– Valorar críticament la nostra interacció amb el mitjà social.

25

4. CONTINGUTS

4.A CONTINGUTS DE LA MATERIA: HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

4.1 CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS

26

PROPOSTA CURRICULAR

TEMA 1:BLOC 1: CONTINGUTS BLOC 1: CRITERIS D'AVALUACIÓ

– Interpretació d'un gràfic que representa les característi-ques de la societat de l'Antic Règim.

– Constatació de la pervivència de la societat estamental en l'Antic Règim.

– Lectura d'un text que tracta dels drets senyorials sobre els pagesos.

– Anàlisi de gràfics sobre les crisis demogràfiques periò-diques i les crisis de subsistència.

– Descripció del despotisme il·lustrat.

– Anàlisi d'un gràfic que reflecteix el creixement de la població europea al llarg del segle XVIII.

– Lectura d'un text sobre els poders del monarca propis de l'absolutisme monàrquic.

– Identificació en un mapa de la distribució de les formes de govern en l'Europa del final del segle XVIII.

Definir els trets de l'antic Règim descrivint-ne els aspec-tes demogràfics, els econòmics, els polítics, els socials i els culturals.

Distingir les transformacions en l'Antic Règim que afec-ten l'economia, la població i la societat.

Diferenciar manifestacions artístiques de l'antic Règim i seleccionar-ne les obres més destacades.

BLOC 3: CONTINGUTS BLOC 3: CRITERIS D'AVALUACIÓ

– Identificació dels canvis polítics provocats per les revo-lucions del segle XVII a Anglaterra i caracterització del parlamentarisme anglès.

– Lectura de textos sobre el Parlament Anglès.

– Comparació entre l'absolutisme i el parlamentarisme anglès en relació amb el poder polític, els drets dels ciu-tadans i la participació política.

– Identificació de les transformacions econòmiques i so-cials al segle XVIII.

– Reconeixement de l'augment de la producció gràcies a les manufactures, de l'expansió del comerç colonial i de l'ascens de la burgesia al segle XVIII.

– Lectura d'un text històric sobre la situació de la burge-sia a París al segle XVIII.

– Constatació del paper desenvolupat pel comerç colonial en els canvis econòmics d'Europa.

– Explicació de les bases del pensament il·lustrat.

– Comprensió del procés de revolució i independència dels Estats Units.

– Lectura de la Declaració d'Independència, d'un frag-ment de la Constitució de 1787 i de la Carta de Drets.

Analitzar transformacions econòmiques i socials que es van produir durant l'Antic Règim i saber com van afectar i com van acabar posant en crisi l’Antic Règim mateix.

Explicar el parlamentarisme del segle XVII resumint les característiques essencials del sistema i valorant el paper de les revolucions per aconseguir les transformacions necessàries per assolir-lo.

Relacionar les idees de la Il·lustració amb el Liberalisme del començament del segle XIX i establir elements de coincidència entre totes dues ideologies.

27

4.B CONTINGUTS DE LA MATERIA: GEOGRAFIA


Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia.


Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesi sobre lescauses i conseqüències, i el significat de les diverses transformacions espacials i processos geogràfics rellevants en el territori espanyol.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre fets i processos geogràfics.

Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets geogràfics significatius a Espanya.


Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos.

Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.

Lectura i interpretació de diversos tipus de documents cartogràfics, com plans i mapes temàtics a distintes escales (meteorològics, coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de gràfiques (lineals, barres, circulars, climogrames, hidrogrames, piràmides de població, etc.), d’imatges i de la informació proporcionada per sistemesd’informació geogràfica (SIG).



Ús d’estratègies de comprensió lectorai oral adequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes geogràfics en

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació per a explicar els fets i processos geogràfics que configuren el territori espanyol, definir problemas a partir de preguntes i hipòtesis i proposar de forma autònoma un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal.

Est. Apr. 1.1.1. Identifica en un paisatge les diferències entre paisatge natural i paisatge cultural.

Est. Apr. 1.1.2. Comenta les característiques dels diferents climes espanyols a partir dels seus climogrames representatius.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació sobre fets i processos geogràfics en el territori espanyol, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, eixides de camp) i aplicar estratègies, acords al seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si tals fonts són adequades, fiables, suficients i si posseïxen alguna orientació per la seuaprocedència i context de creació.

Est. Apr. 1.2.1. Analitza i extreu conclusions de l'observació d’un mapa, i comenta les característiques de l'espai geogràfic.

Est. Apr. 1.2.2. Utilitza adequadament les eines característiques de la ciència geogràfica.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, diagrames, taules, mapes temàtics, informes o síntesi de conclusions, usar destreses cartogràfiques, situar els fets fonamentals en una perspectiva geogràfica que combine diverses escalesi reconéixer la importància de d’esta perspectiva per a donar sentit als processos geogràfics.

Est. Apr. 1.3.1. Identifica i representa en un mapa els elements del relleu que són similars o diferents del territori peninsular i insular espanyol.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seusresultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, cumplir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada elsseus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la terminologia conceptual adequada.

Est. Apr. 1.4.1. Descriu sumàriament en un mapa l'evolució geològica del territori espanyol.

Est. Apr. 1.4.2. Realitza un tall topogràfic i explica el relleu que reflecteix.

Est. Apr. 1.4.3. Enumera i descriu els elements constitutius dels diferents tipus de sòl d'Espanya.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 1.5.1. Descriu la finalitat de l'estudi de la geografia, les seves principals eines d'anàlisi i els seus procediments.

BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant

28

el context del territori espanyol.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, diagrames, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques a partir de dades estadístiques (barres, lineals, circulars, climogrames, hidrogrames, piràmides de població, etc.).

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis, ladistribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

Ús de ferramentes TIC per a organitzar(marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos,mapes temàtics, gràfiques, bloc, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.






Diàleg igualitari.



Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.





recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

Est. Apr. 1.6.1. Participa activament en el disseny, la recollida, el processamentde dades i la publicació dels resultats d'una enquesta.

BL1.7. Gestionar de forma eficaç tasques i projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les accions pròpies i de les seues conseqüències.

Est. Apr. 1.7.1. Extreu conclusions de les mesures que la Unió Europea pren enpolítica regional i de cohesió territorial que afecten Espanya.

Est. Apr. 1.7.2. Comenta notícies periodístiques o textos que expliquen la posició d'Espanya en la Unió Europea.

BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionalsvinculats amb els coneixements geogràfics corresponents al Batxillerat i analitzar els coneixements, les habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Est. Apr. 1.8.1. Identifica i descriu els trets de la globalització amb exemplificacions que afecten Espanya.

Est. Apr. 1.8.2. Confecciona quadres comparatius de l'aplicació a casos concrets del concepte mundialització i el concepte diversitat territorial.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 2: Espanya i la seua singularitat geogràfica.


29

La situació geogràfica d’Espanya: localització i aspectes naturals, socials i territorials que li conferixen unitat i diversitat internes. Un país de contrastos geogràfics (físics i socials).

L’organització territorial d’Espanya encomunitats autònomes com a resultat de processos i projectes històrics contemporanis.

BL2.1. Analitzar els elements naturals, socials i territorials d’Espanya que li conferixen unitat i argumentar la seua singularitat geogràfica com un espai de contrastos.

Est. Apr. 2.2.1. Confecciona quadres comparatius de l'aplicació a casos concrets del concepte mundialització i el concepte diversitat territorial.

BL2.2. Explicar l’organització territorial espanyola com a resultant d’un procéshistòric de canvis i continuïtats, no acabat, per mitjà de la comparació de mapes històrics i actuals, i analitzar les actuacions i interessos dels diferents agents socials i polítics, per a comprendre la creació de sentiments de pertinença a un territori concret.

Est. Apr. 2.2.1. Compara i comenta els índexs de població de les regions amb creixement i les regions amb decreixement.

Est. Apr. 2.2.2. Explica les relacions entre comunitats autònomes a partir de lesmigracions interiors.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 3: La diversitat del medi físic.


La diversitat geomorfològica del relleuespanyol. Els trets bàsics del relleu.

Localització de les principals unitats del relleu i accidents geogràfics.

L’evolució geològica del territori espanyol i la seua influència en la formació de les diferents unitats morfoestructurals. Identificació i trets bàsics de les unitats del relleu peninsular i insular. Els riscos relacionats amb la tectònica: els terratrèmols. Els sòls a Espanya: varietat edàfica i les seues característiques.

Els contrastos climàtics. Els factors atmosfèrics i geogràfics, i els elementsdel clima. Tipus de temps atmosfèric aEspanya. Dominis climàtics espanyols:les seues característiques i la seua problemàtica (temporals de pluja i vent, inundacions, sequeres, les onadesde fred i de calor, etc.).

La desigual distribució de les masses d’aigua a la península i a les illes. Els vessants hidrogràfics. Règims fluvials predominants i factors que els expliquen. Les zones humides. Les aigües subterrànies. L’aprofitament dels recursos hídrics: problemes i polítiques hídriques a Espanya.

Les formacions vegetals a Espanya. Distribució, factors geogràfics i característiques de la vegetació.

La diversitat dels paisatges naturals espanyols.

La influència del medi físic en l’activitat humana i els problemas mediambientals relacionats amb les actuacions humanes: desforestació, incendis, erosió i contaminació dels

BL3.1. Analitzar la distribució espacial i les característiques dels espais naturals a Espanya i exemplificar la influència de les condicions naturals sobre les accions humanes relatives a les xarxes de transport, la producció d’energia o a activitats econòmiques utilitzant fonts diverses.

Est. Apr. 3.1.1. Identifica les formacions vegetals que apareixen en un paisatge natural.

BL3.2. Comparar espais geogràfics espanyols de diferent magnitud resultants de la interrelació entre el medi i els grups socials i constatar la seua diversitat manifesta en la seua varietat paisatgística amb l’ajuda de l’observació d’imatges, la interpretació de mapes temàtics i l’organització de la informació amb diferents tipus de gràfics.

Est. Apr. 3.2.1. Identifica els diferents tipus de paisatges geogràfics.

Est. Apr. 3.2.2. Enumera i descriu les característiques dels paisatges geogràfics.

BL3.3. Avaluar els riscos i els problemes que planteja el medi físic a Espanya per mitjà de l’examen de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació i proposar mesures per a evitar les actuacions humanes que contribuïxen a agreujar estos efectes.

Est. Apr. 3.3.1. Identifica i planteja els problemes suscitats per la interacció home-natura sobre els paisatges.

Est. Apr. 3.3.2. Analitza algun element legislatiu correctiu de l'acció humana sobre la natura.

BL3.4. Analitzar críticament les actuacions humanes que ocasionen el deteriorament del medi natural a partir de l’anàlisi d’exemples concrets i fer propostes que afavorisquen la gestió racional i l’aprofitament sostenible delsrecursos per a valorar la importància de conservar i protegir el patrimoni natural.

Est. Apr. 3.4.1. Analitza com afecta a Espanya el canvi climàtic.

30

sòls, etc. Aprofitament sostenible del medi físic i valoració dels paisatges naturals. Polítiques afavoridores del patrimoni natural i conservació i millora del medi natural.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 4: Activitats econòmiques i espais geogràfics.


Dinàmica i funcionament dels espais geogràfics. Processos de transformació: crisi de l’agricultura, industrialització, terciarització, etc.

L’espai rural i les activitats del sector primari. La progressiva disminució de la participació de les activitats agropecuàries, forestals i pesqueres en el PIB i el fort descens de la població activa. Aspectes naturals i històrics que expliquen els espais agraris. L’estructura de la propietat i tinença de la terra.

Les explotacions agràries i les seues característiques. Polítiques de reforma agrària. Tipus d’agricultura: coexistència de formes avançades i tradicionals.

Les transformacions agroindustrials. Els paisatges agraris d’Espanya i les seues característiques. La situació espanyola del sector en el context de laUnió Europea. L’activitat pesquera: localització, característiques i problemes; anàlisi dels aspectes físics ihumans que conformen l’espai pesquer. La silvicultura: característiques i desenrotllament en elterritori.

Les fonts d’energia i l’espai industrial.El procés d’industrialització espanyol: característiques i breu evolució històrica. Localització dels recursos naturals (fonts d’energia i matèries primeres) a Espanya. Aportació al PIBde la indústria i evolució de la població activa. Deficiències i problemes del sector industrial espanyol. Regions industrials d’Espanya: importància de les polítiques territorials en el sector. Influència de la política de la Unió Europea en la configuració de la indústria espanyola. La planificació industrial. Els eixos de desenrotllament industrial i les perspectives de futur.

El sector servicis. La terciarització de l’economia espanyola: la creixent participació en el PIB i l’augment de

BL4.1. Explicar la localització de les activitats econòmiques a Espanya en àmbits de diferent magnitud fent referència a factors ambientals i socials i elaborar un mapa temàtic d’esta localització a partir de dades estadístiques.

BL4.2. Analitzar la dinàmica i el funcionament d’espais geogràfics espanyols de diferent orde de magnitud i de les seues interconnexions, i ejemplificarlestenint com a referència l’intercanvi de productes i béns (xarxes de transport iinfraestructures energètiques) i d’informació, el desplaçament de població i la presa de decisions polítiques i econòmiques.

BL4.3. Explicar la formació i transformació dels espais econòmics fent referència als seus elements característics a partir de l’observació d’imatges de paisatges i dades estadístiques i argumentar la importància de la dimensiótemporal per a comprendre la seua configuració actual.

BL4.4. Definir problemes socials i mediambientals relacionats amb l’actual sistema i model de desenrotllament econòmic, i debatre propostes de milloraa partir d’exemples publicats en els mitjans de comunicació.

31

la població activa del sector terciari.

Anàlisi dels servicis i distribució en el territori. L’impacte de les infraestructures sobre l’espai geogràfic. El sistema de transport com a forma d’articulació territorial. El desenrotllament comercial: característiques i evolució. Els espais turístics: característiques, evolució, impactes socioeconòmics, mediambientals i paisatgístics, i política turística.

Altres activitats terciàries: sanitat, educació, finances, els servicis públics.

Les interrelacions naturalesa-societat. Reflexió sobre les repercussions socials, ambientals i econòmiques del nostre model de producció. Presa de consciència de la necessitat d’un consum sostenible. Reconeixement i acceptació de la responsabilitat personal en la gestió de l’espai. Valoració del patrimoni geogràfic i de la diversitat dels paisatges culturals (agraris, industrials, etc.).

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 5: La població, el sistema urbà i els desequilibris territorials.


La població espanyola. Fonts per a l’estudi de la població: els censos, els padrons. L’Institut Nacional d’Estadística. La desigual distribució territorial de la població. Evolució històrica de la població a Espanya. Moviments naturals de població. La importància de les migracions. Conformació de l’espai demogràfic actual. Creixement natural, movimentsmigratoris I desigualtats espacials. Estructura i problemàtica actual: procés d’envelliment, despoblació d’extenses àrees rurals i repercussions de les migracions. Perspectives de futur de la població espanyola i valenciana.

L’espai urbà. Concepte de ciutat i la seua influència en l’ordenació del territori. Morfologia, funcions i estructura urbanes. Les planificacions urbanes. Característiques del procés d’urbanització. Les àrees d’influència.

Els usos del sòl urbà. La xarxa urbana espanyola i valenciana.

Característiques del procés de creixement espacial de les ciutats i principals problemes urbans:

BL5.1. Descriure la distribució de la població i de les principals aglomeracions urbanes a Espanya per mitjà de la interpretació de mapes temàtics, de dades estadístiques i d’imatges aèries, i relacionar-la amb diversos factors naturals i econòmics i les dinàmiques demogràfiques.

BL5.2. Relacionar els factors que expliquen el model de creixement de la població amb l’estructura demogràfica d’Espanya i d’algunes comunitats autònomes, i explicar alguns problemes demogràfics que es deriven d’esta interrelació per mitjà de l’anàlisi de diferents gràfiques, dades estadístiques procedents de les fonts demogràfiques i mapes.

BL5.3. Analitzar la importància de les ciutats en l’organització del territori espanyol en diferents escales derivada de les funcions que desenrotllen i reconéixer les esmentades funcions per mitjà de l’examen d’imatges de paisatges urbans, cartografia digital i plans sobre usos del sòl.

BL5.4. Analitzar alguns problemes relacionats amb el procés d’expansió urbana a partir d’informació publicada per els mitjans de comunicació i estimar el grau d’idoneïtat de les polítiques urbanístiques aplicades per a resoldre estos problemes.

BL5.5. Establir la naturalesa, les causes i les conseqüències dels desequilibris territorials a Espanya en diferents escales fent referència als processos demogràfic i socioeconòmics, i debatre sobre algunes mesures de cohesió territorial i els seus resultats basant-se en dades obtingudes d’informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.

32

deteriorament dels centres històrics i dels barris marginals, augment del trànsit, contaminació atmosfèrica i acústica, abastiment de les ciutats, augment dels residus urbans i la seua eliminació, etc.

Els desequilibris i contrastos territorials. Les polítiques estatals de cohesió territorial per a superar els desequilibris regionals.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 6: Espanya a Europa i en el món.


Espanya a Europa. El procés de construcció de la Unió Europea: estructura territorial i contrastos físics isocioeconòmics.

La posició d’Espanya en la Unió Europea. Polítiques regionals i de cohesió territorial.

Espanya en el món: Conseqüències dels processos de globalització.

Desequilibris territorials a escala mundial. Posició relativa d’Espanya enles àrees socioeconòmiques i geopolítiques mundials.

BL6.1. Comprovar com afecta la pertinença d’Espanya a la Unió Europea i a altres espais geopolítics més amplis examinant aspectes relatius a l’intercanvi de productes, béns, servicis i informació, al desplaçament de les persones, i delimitar els problemes i desafiaments resultants dels conflictos d’interessos dels estats membres i com s’afronten des de la presa de decisions polítiques.

4. CONTINGUTS DE LA MATERIA: Hª D’ESPANYA

4.C CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història d’Espanya

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTANDARDS D`’APRENENTATGE

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes i hipòtesis sobre les causes i conseqüències, sobre els canvis i continuïtats relatius a fets his-tòrics de la Història d’Espanya.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans d’indagacions sobre processos històrics de forma col·lecti-va preveient els recursos i fonts d’in-formació necessaris amb l’orientació del professor. Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.

Pensament mitjans-fi. Pensament alter-natiu. Pensament de perspectiva.

Pensament alternatiu.. Pensament cau-sal i conseqüencial.

Responsabilitat i eficàcia en la resolu-

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i conseqüèn-cies de fets i processos relatius a la història d’Espanya, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesi i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal.

Est. Apr. 1.1.1. No només distingeix el caràcter de les fonts històriques com a informació, sinó com a prova per respondre les preguntes que es plantegen els historiadors.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objec-tius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i dis-continus, usats com a fonts, als quals es pot accedir a través de diversos mi-tjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, d'acord amb el seunivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si tals fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun caire per la seua procedència i context de creació.

Est. Apr. 1.2.1. Respon qüestions plantejades a partir de fonts històriques i his-toriogràfiques.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació històrica per mitjà de la

33

ció de tasques.

Procés estructurat de presa de deci-sions. Càlcul d’oportunitats i riscos.

Estratègies de supervisió i resolució deproblemes.

Avaluació de processos i resultats. Va-loració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a ob-tindre i seleccionar informació sobre fets històrics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges: verbal, audiovisual, cartogràfic, esta-dístic pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans.

Ús de buscadors en Internet: conside-ració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’in-formació. Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectorai oral adequades al seu nivell.

Foment d’estratègies d’animació a la lectura de textos de divulgació d’His-tòria d’Espanya.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i re-presentació de la informació: esque-mes, mapes conceptuals, taules i línies de temps.

Ús de procediments d’anàlisi de diver-sos documents per a establir compara-cions, identificar els canvis i continuï-tats, les relacions de causalitat entre di-versos fets artístics.

Ús d’eines TIC per a organitzar (mar-cadors socials), interpretar la informa-ció i crear continguts en diferents for-mats: textos, línies de temps, bloc, wiki, web, presentació de diapositives,murals, pòsters, vídeo, debats, exposi-cions orals, etc.



Solidaritat, tolerància, respecte i ama-bilitat.

Tècniques d’escolta activa.

Diàleg igualitari.



Autoconeixement. Valoració de forta-leses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.

Autoregulació d’emocions, control de

seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules,mapes conceptuals o esquemes i evitar juís valor sobre el passat en termes de normes i valors del present.

Est. Apr. 1.3.1. Representa una línia del temps situant en una fila els principals esdeveniments relatius a determinats fets o processos històrics.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seusresultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, cumplir els re-quisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corres-ponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discrimi-natori i utilitzar amb precisió la terminologia conceptual adequada.


BL1.5. Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmaga-tzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i in-terpretar-los compartint la esta informació en entorns virtuals d’aprenentatgei adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 1.5.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre la impor-tància cultural i artística d’un personatge històricament rellevant o d’un fet oprocés històric i n’elabora una breu exposició.

BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comu-nes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utili-tzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic


BL1.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabili-tzar-se de les accions pròpies i de les seues conseqüències.

Est. Apr. 1.7.1. Representa una línia del temps situant en una fila els principals esdeveniments relatius a determinats fets o processos històrics.

BL1.8 Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb la història del món contemporani i analitzar els coneixements,habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Est. Apr. 1.8.1. No només distingeix el caràcter de les fonts històriques com a informació, sinó com a prova per respondre les preguntes que es plantegen els historiadors.

34

l’ansietat i incertesa i capacitat d’auto-motivació. Resiliència, superar obsta-cles i fracassos. Perseverança, flexibi-litat.

Procés estructurat de presa de deci-sions.

Responsabilitat.

Sentit crític.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 2: Les arrels històriques d’Espanya


La prehistòria: els primers pobladors: formes de vida i organització social.

La pintura cantàbrica i llevantina.

Les societats agràries. La importància de la metal·lúrgia i el comerç.

Els pobles preromans: tartessos, celtes i ibers. La influència de les colonitza-cions.

Hispània romana: conquista i romani-tzació de la Península; el llegat cultu-ral romà.

La monarquia visigoda: ruralització del’economia; el poder de l’Església i de la noblesa.

A l’Àndalus: la conquista musulmana de la península Ibèrica; evolució polí-tica; revitalització econòmica i urbana;estructura social; religió, cultura i art.

La formació dels regnes cristians fins adel segle XIII: el procés de conquista i repoblació. El Regne de València.

La base del poder dels privilegiats: el domini de la terra per mitjà de la con-quista, les polítiques matrimonials i lesdonacions. L’expansió del règim sen-yorial i els conflictes socials. La socie-tat medieval: privilegiats i no privile-giats

Els regnes cristians en la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): crisi agrà-ria i demogràfica; les tensions socials; l’enfortiment del poder monàrquic en els diversos regnes i el naixement de les Corts.

Convivència i conflictes entre musul-mans, cristians i jueus.

El Camí de Sant Jaume i l’Escola de Traductors de Toledo com a centres d’intercanvi cultural. Les manifesta-cions artístiques del romànic i del gò-tic i la influència cultural europea.

Estratègies per a l’enfortiment del po-der monàrquic desenrotllades pels ReisCatòlics: la unió dinàstica de Castella iAragó; la reorganització de l’Estat; la

BL2.1. Reconéixer els principals fets i processos històrics de la península Ibèri-ca des de la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigoda si-tuant-los cronològicament per mitjà de línies de temps i identificar els can-vis fonamentals, les seues causes i conseqüències.

Est. Apr. 2.1.1. Explica les diferències entre l’economia i l’organització social del Paleolític i el Neolític i les causes del canvi.

Est. Apr. 2.1.2. Descriu els avenços en el coneixement de les tècniques metal·-lúrgiques i n’explica les repercussions.

Est. Apr. 2.1.3. Resumeix les característiques principals del regne de Tartessos i cita les fonts històriques per al seu coneixement.

Est. Apr. 2.1.4. Explica el diferent nivell de desenvolupament de les àrees celtai ibèrica en vigílies de la conquesta romana en relació amb la influència re-buda dels indoeuropeus, el regne de Tartessos i els colonitzadors fenicis i grecs.

Est. Apr. 2.1.5. Defineix el concepte de romanització i descriu els mitjans utili-tzats per portar-la a terme.

Est. Apr. 2.1.6. Compara el ritme i el grau de romanització dels diferents terri-toris peninsulars.

Est. Apr. 2.1.7. Resumeix les característiques de la monarquia visigoda i expli-ca per què van assolir tant poder l’Església i la noblesa.

Est. Apr. 2.1.8. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre pervivèn-cies culturals i artístiques del llegat romà a l’Espanya actual i n’elabora una breu exposició.

Est. Apr. 2.1.9. Dibuixa un mapa esquemàtic de la península Ibèrica i hi deli-mita les àrees ibèrica i celta.

Est. Apr. 2.1.10. Representa una línia del temps des de l’any 250 aC fins al 711dC i hi situa els principals esdeveniments històrics.

Est. Apr. 2.1.11. Partint de fonts historiogràfiques, respon qüestions o situa-cions.

BL2.2. Explicar el procés de conquista i colonització peninsular com resultat de la relació de forces marcada per la dinàmica política d’al-Ándalus i la dels regnes cristians i relacionar la distinta evolució d’estos regnes amb la concepció patrimonial de la monarquia i la noblesa a través de mapes histò-rics i arbres genealògics.

Est. Apr. 2.2.1. Explica les causes de la invasió musulmana i de la seva ràpida ocupació de la Península.

Est. Apr. 2.2.2. Representa una línia del temps des del 711 fins al 1474 i situa auna fila els principals esdeveniments relatius a al-Ándalus, i a una altra, els relatius als regnes cristians.

Est. Apr. 2.2.3. Descriu l’evolució política d’al-Ándalus.

Est. Apr. 2.2.4. Resumeix els canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a al-Ándalus.

BL2.3. Analitzar l’evolució de l’estructura social dels regnes cristians i assen-yalar els canvis que van conduir a la formació del règim senyorial i a una

35

política religiosa; la conquista de Gra-nada; el descobriment d’Amèrica; la incorporació de Navarra; les relacions amb Portugal.

L’auge de l’Imperi en el segle XVI (Carles I i Felip II): les bases del poderde la Monarquia Hispànica i de la seuaexpansió territorial: els conflictos in-terns, la lluita contra el protestantisme i per l’hegemonia a Europa i el Medi-terrani. L’exploració i colonització d’Amèrica; la política econòmica res-pecte a Amèrica, la revolució dels preus i el cost de l’imperi.

Crisi i decadència de l’imperi en el se-gle XVII: els favorits; l’expulsió dels moriscos; els projectes de reforma d’Olivares; la guerra dels Trenta Anys i la pèrdua de l’hegemonia a Europa en favor de França; les rebel·lions de Catalunya i Portugal en 1640; Carles IIi el problema successori; la crisi demo-gràfica i econòmica.

La Guerra de Successió: una contesa civil i europea; la Pau d’Utrecht i el nou equilibri europeu.

El Segle d’Or espanyol: de l’Humanis-me a la Contrareforma; Renaixement i Barroc en la literatura i l’art. El paper de mecenatge de la Monarquia i la seua funció política.

societat estamental basada en el privilegi i explicar els conflictes socials re-sultants a partir del contrast de fonts històriques.

Est. Apr 2.3.1. Descriu les grans etapes i les causes generals que condueixen al mapa polític de la península Ibèrica al final de l’Edat Mitjana.

Est. Apr. 2.3.2. Explica l’origen de les Corts als regnes cristians i les seves principals funcions.

Est. Apr. 2.3.3. Compara l’organització política de la Corona de Castella, la Corona d’Aragó i el Regne de Navarra al final de l’Edat Mitjana.

Est. Apr. 2.3.4. Comenta l’àmbit territorial i característiques de cada sistema derepoblació, així com les seves causes i conseqüències.

Est. Apr.2.3.5. Descriu les grans fases de l’evolució econòmica dels territoris cristians durant l’Edat Mitjana.

Est. Apr. 2.3.6. Explica l’origen i les característiques del règim senyorial i la societat estamental a l’àmbit cristià.

BL2.4. Exemplificar les influències mútues entre cristians, musulmans i jueus apartir d’exemples com el Camí de Santiago o l’Escola de Traductors de To-ledo i comprovar si estes relacions eren semblants en els àmbits social i polí-tic o si van sorgir conflictes que van afectar la convivència recolzant-se en evidències històriques.

Est. Apr. 2.4.1. Descriu la tasca dels centres de traducció.

Est. Apr. 2.4.2. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre la impor-tància cultural i artística del Camí de Santiago i n’elabora una breu exposi-ció.

BL2.5. Contrastar les pervicències medievals i els fets rellevants que obrin el camí a la modernitat del regnat dels Reis Catòlics i argumentar per què és considerat com una etapa de transició entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.

Est. Apr. 2.5.1. Defineix el concepte d’unió dinástica aplicat a Castella i Aragóen temps dels Reis Catòlics i descriu les característiques del nou Estat.

Est. Apr. 2.5.2. Explica les causes i conseqüències dels fets més rellevants del 1492.

Est. Apr. 2.5.3. Analitza les relacions dels Reis Catòlics amb Portugal i els ob-jectius que perseguien.

BL2.6. Explicar l’evolució i expansió de la Monarquia Hispànica durant el se-gle XVI, recolzant-se en mapes històrics i debatre la seua decadència en el segle XVII fent referència a la crisi econòmica i demogràfica interna i a les relacions conflictives internacionals, a partir de textos historiogràfics que permeten comparar diverses interpretacions sobre l'esmentada decadència.

Est. Apr. 2.6.1. Compara els imperis territorials de Carles I i el de Felip II i ex-plica els diferents problemes que van ocasionar.

Est. Apr. 2.6.2. Explica l’expansió colonial a Amèrica i el Pacífic durant el se-gle XVI.

Est. Apr. 2.6.3. Analitza la política desenvolupada respecte a Amèrica al segle XVI i les conseqüències per a Espanya, Europa i la població americana.

Est. Apr. 2.6.4. Representa una línia del temps des del 1474 fins al 1700 i hi si-tua els principals esdeveniments històrics.

Est. Apr. 2.6.5. Descriu la pràctica del valiment i els seus efectes en la crisi de la monarquia.

Est. Apr. 2.6.6. Explica els principals projectes de reforma del comte duc d’Olivares.

Est. Apr. 2.6.7. Analitza les causes de la Guerra dels Trenta Anys i les seves conseqüències per a la monarquia hispànica i per a Europa.

Est. Apr. 2.6.8. Compara i comenta les rebel·lions de Catalunya i Portugal del 1640.

Est. Apr. 2.6.9. Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econòmi-ca del segle XVII i les seves conseqüències.

Est. Apr. 2.6.10. Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econò-mica del segle XVII i les seves conseqüències.

36

BL2.7. Reconéixer les grans aportacions culturals i artístiques del Segle d’Or espanyol i relacionar el seu procés de creació i el seu ús social amb les de-mandes i interessos de la monarquia, la noblesa i l’església com a mecenes apartir de fonts històriques i altres de tipus secundari obtingudes de forma guiada en Internet.

Est. Apr. 2.7.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) i elabora una breu exposició sobre els següents pintors del Segle d’Or espanyol: El Greco,Ribera, Zurbarán, Velázquez i Murillo.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 3: L’Antic Règim i la seua crisi


Noció de canvi i continuïtat. La perspectiva històrica i interpretació de fets i processos històrics.

Guerra de Successió i canvi dinàstic. Les reformes institucionals: el Decret de Nova Planta i el nou model d’Estat;l’administració a Amèrica; la Hisenda Real; les relacions Església-Estat; els pactes de família amb França.

La Il·lustració a Espanya: el Despotis-me Il·lustrat; el nou concepte d’educa-ció; les societats econòmiques d’amicsdel país; el paper de la premsa.

Els límits del reformisme borbònic: el manteniment de la propietat vinculada,la falta d’ingressos fiscals i l’exempciódels privilegiats, el control de l’aristo-cràcia dels mecanismes de poder.

L’economia i la política econòmica: la recuperació demogràfica; els proble-mes de l’agricultura, la indústria i el comerç; la liberalització del comerç amb Amèrica; l’arrancada econòmica de Catalunya. Catalunya.

L’impacte de la Revolució Francesa: les relacions entre Espanya i França.

L’agudització de la crisi de l’Antic Rè-gim: els problemes de la Hisenda; el desprestigi de la Monarquia; els mo-tins populars.

La Guerra de la Independència; el pri-mer intent de revolució liberal, les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

El regnat de Ferran VII: la restauració de l’absolutisme; el Trienni Liberal; la reacció absolutista en el context euro-peu.

L’emancipació de l’Amèrica espanyo-la: el protagonisme crioll; les fases del procés; les repercussions per a Espan-ya.

L’obra de Goya com a testimoni de l’època.

BL3.1. Examinar les reformes administratives, polítiques i econòmiques pro-mogudes per la dinastia borbònica al llarg del segle XVIII i els conflictos i resistències que van generar i relacionar-les amb les propostes dels il·lustratsutilitzant com a fonts els textos de difusió de les seues idees a través dels seus informes, discursos, articles periodístics o cartes.

Est. Apr. 3.1.1. Explica les causes de la Guerra de Successió espanyola i la composició dels bàndols en conflicte.


Est. Apr. 3.1.3. Detalla les característiques del nou ordre europeu sorgit de la Pau d’Utrecht i el paper que hi va jugar Espanya.

Est. Apr. 3.1.4. Defineix què van ser els decrets de Nova Planta i explica la seva importància en la configuració del nou Estat borbònic.

Est. Apr. 3.1.5. Elabora un esquema comparatiu del model polític dels Àustria iel dels Borbó.

Est. Apr. 3.1.6. Explica les mesures que van adoptar o van projectar els primersBorbó per sanejar la hisenda reial.

Est. Apr. 3.1.7. Descriu les relacions entre l’Església i l’Estat i explica les cau-ses de l’expulsió dels jesuïtes.

Est. Apr. 3.1.8. Compara l’evolució demogràfica del segle XVIII amb la de l’anterior.

Est. Apr. 3.1.9. Desenvolupa els principals problemes de l’agricultura i les me-sures impulsades per Carles III en aquest sector.

Est. Apr. 3.1.10. Explica la política industrial de la monarquia i les mesures adoptades respecte al comerç amb Amèrica.

Est. Apr. 3.1.11. Especifica les causes del desenvolupament econòmic de Cata-lunya al segle XVIII.

Est. Apr. 3.1.12. Comenta les idees fonamentals de la Il·lustració i defineix el concepte de despotisme il·lustrat.

Est. Apr. 3.1.13. Raona la importància de les societats econòmiques dels amics del país i de la premsa periòdica en la difusió dels valors de la Il·lustració.

Est. Apr. 3.1.14. Resumeix els canvis que experimenten les relacions entre Es-panya i França des de la Revolució Francesa fins al començament de la Gue-rra d’Independència.

BL3.2. Debatre els límits i contradiccions de les polítiques reformistas desenro-tllades en el segle XVIII tenint en compte els problemes que van afrontar i els resultats obtinguts per mitjà de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 3.2.1. Descriu la Guerra d’Independència: les seves causes, la compo-sició dels bàndols en conflicte i el desenvolupament dels esdeveniments.

Est. Apr. 3.2.2. Detalla les fases del conflicte entre liberals i absolutistes durantel regnat de Ferran VII.

Est. Apr. 3.2.3. Defineix el carlisme i resumeix el seu origen i els suports que tenia inicialment.

37

Est. Apr. 3.2.4. Representa en un esquema les diferències, pel que fa a sistema polític i estructura social, entre l’Antic Règim i el règim liberal burgès.

Est. Apr. 3.2.5. Explica les causes i el desenvolupament del procés d’indepen-dència de les colònies americanes.

Est. Apr. 3.2.6. Especifica les repercussions econòmiques per Espanya de la in-dependència de les colònies americanes.

BL3.3. Reconéixer les implicacions de la Revolució francesa en la percepció i en les decisions dels grups dirigents i exemplificar les contradiccions i els conflictes a què s’enfrontava l’Antic Règim a partir de testimonis de coeta-nis.

Est. Apr. 3.3.1. Resumeix els canvis que experimenten els relacions entre Es-panya i França des de la Revolució Francesa fins al començament de la Gue-rra d’Independència.

BL3.4. Interpretar la labor legisladora de les Corts de Cadis com una resposta des de l’ideari del liberalisme a la crisi de l’Antic Règim a partir d’una se-lecció d’articles de la constitució de 1812 i relacionar el procés de la seua redacció amb el context de la Guerra d’Independència i la confrontació dels projectes polítics d’absolutistes, liberals i reformistes.

Est. Apr. 3.4.1. Comenta les característiques essencials de la Constitució del 1812.

BL3.5. Constatar la lluita entre liberals i absolutistes al llarg del regnat de Fe-rran VII i com determinen les fases del seu regnat i els fets més destacats en una línia de temps i explicar la fallida de la Monarquia Absoluta tenint en compte les seues contradiccions internes i el procés d’independència de les colònies americanes.

Est. Apr. 3.5.1 Representa una línia del temps des del 1788 fins al 1833 i hi si-tua els principals esdeveniments històrics.

BL3.6. Relacionar les pintures i gravats de Goya amb els esdeveniments d’este període i descobrir el seu valor com a font històrica reconeixent la seua ca-pacitat crítica i la seua perspectiva davant dels esdeveniments de què va ser testimoni.

Est. Apr. 3.6.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre Goya i elabora una breu exposició sobre la seva visió de la guerra.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 4 : La construcció de l’Estat Liberal (1833-1874)


El triomf i consolidació del liberalismeen el regnat d’Isabel II: els primers partits polítics; el protagonisme polític dels militars; el procés constitucional; la legislació econòmica de signe libe-ral; la societat liberalburgesa.

El carlisme com a últim bastió absolu-tista: ideari i suports socials; les dos primeres guerres carlines.

El Sexenni Democràtic: la revolució de 1868 i la caiguda de la monarquia isabelina; la busca d’alternatives polí-tiques, la monarquia d’Amadeu I, la Primera República; la guerra de Cuba, la tercera guerra carlina, la insurrecció cantonal.

Els inicis del moviment obrer espan-yol: les condicions de vida d’obrers i llauradors; l’Associació Internacional de Treballadors i la influència dels co-

BL4.1. Analitzar els canvis polítics, econòmics i socials que va suposar la for-mació de l’estat liberal considerant els diferents corrents ideològics i el pa-per dels seus principals protagonistes, per mitjà d’una selecció comparativa de fragments de textos de caràcter jurídic i relacionar estos canvis amb les bases socials que els van recolzar o s’hi van oposar, amb els seus referents ideològics i amb els conflictes que van generar.

Est. Apr. 4.1.1. Identifica l’àmbit geogràfic del carlisme i n’explica l’ideari i els suports socials.

Est. Apr. 4.1.2. Especifica les causes i conseqüències de les dues primeres gue-rres carlistes.


Est. Apr. 4.1.4. Descriu les característiques dels partits polítics que van sorgir durant el regnat d’Isabel II.

Est. Apr. 4.1.5. Resumeix les etapes de l’evolució política del regnat d’Isabel II, des de la minoria d’edat, i explica el paper dels militars.

Est. Apr. 4.1.6. Explica les mesures de liberalització del mercat de la terra que es van dur a terme durant el regnat d’Isabel II.

Est. Apr. 4.1.7. Compara les desamortitzacions de Mendizábal i de Madoz i es-pecifica els objectius de l’una i de l’altra.

38

rrents anarquistes i socialistes. Est. Apr. 4.1.8. Especifica les característiques de la nova societat de classes i les compara amb les de la societat estamental de l’Antic Règim.

Est. Apr. 4.1.9. Compara l’Estatut Reial del 1834 amb les constitucions del 1837 i el 1845.

BL4.2. Interpretar la dinàmica del Sexenni revolucionari com un període de busca d’alternatives democràtiques a la monarquia isabelina i especificar elsgrans conflictes interns i externs als quals van haver d’enfrontar-se els go-verns successius amb el suport d’una línia de temps en què s’indiquen els principals esdeveniments.

Est. Apr. 4.2.1. Explica les etapes polítiques del Sexenni democràtic.

Est. Apr. 4.2.2. Descriu les característiques essencials de la constitució demo-cràtica del 1869.

Est. Apr. 4.2.3. Identifica els grans conflictes del Sexenni i n’explica les conse-qüències polítiques.

BL4.3. Descriure els canvis i les continuïtats en les condicions de vida de les classes treballadores i de la burgesia lligades a les reformes liberals i relacio-nar-les amb els conflictes que van protagonitzar i els inicis del moviment obrer a Espanya des d’una perspectiva internacional a partir de textos histo-riogràfics, periodístics i imatges.

Est. Apr. 4.3.1. Analitza els diferents corrents ideològics del moviment obrer i camperol espanyol, així com la seva evolució durant l’últim quart del segle XIX.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 5: La Restauració i la seua crisi


Teoria i realitat del sistema canovista: la inspiració en el model anglés, la Constitució de 1876 i el bipartidisme; el torn de partits, el caciquisme i el frau electoral. L’oposició al sistema: catalanisme, nacionalisme basc, regio-nalisme gallec i moviment obrer.

Els èxits polítics: estabilitat i consoli-dació del poder civil; la liquidació del problema carlí; la solució temporal delproblema de Cuba.

La pèrdua de les últimes colònies i la crisi del 98: la guerra de Cuba; el rege-neracionisme. Els intents de moderni-tzació del sistema: el revisionismo po-lític dels primers governs d’Alfons XIII; l’oposició de republicans, nacio-nalistes i moviment obrer.

Canvis econòmics i socials: Caracterís-tiques i evolució de la població espan-yola. L’economia en el segle XIX. El retard i l’estancament agrari. Els efec-tes de la desamortització i del protec-cionisme. La industrialització: la in-dústria tèxtil catalana, la siderúrgia i lamineria. Les dificultats dels transports:els condicionaments geogràfics; la xar-xa de ferrocarrils. El comerç: protec-cionisme davant de lliurecanvisme. Les finances: la peseta com a unitat monetària; el desenrotllament de la banca moderna; els problemes de la Hisenda; les inversions estrangeres.

BL5.1. Contrastar la concepció del sistema polític de la Restauració amb el seu funcionament real per mitjà de l’anàlisi dels problemes de carácter polític, social, regional religiós i militar i argumentar en quin grau va superar algunsdels problemes del període isabelí i quins van ser els seus límits a l’afrontar els reptes que plantejava la integració dels nacionalismes i del moviment obrer en el sistema polític.

Est. Apr. 5.1.1. Explica els elements fonamentals del sistema polític ideat per Cánovas.

Est. Apr. 5.1.2. Especifica les característiques essencials de la Constitució del 1876.

Est. Apr. 5.1.3. Descriu el funcionament real del sistema polític de la Restaura-ció.


Est. Apr. 5.1.5. Resumeix l’origen i evolució del catalanisme, el nacionalisme basc i el regionalisme gallec.

Est. Apr. 5.1.6. Compara el paper polític dels militars en el regnat d’Alfons XIIamb el de les etapes precedents del segle XIX.

Est. Apr. 5.1.7. Descriu l’origen, el desenvolupament i les repercussions de la tercera guerra carlista.

BL5.2. Explicar la crisi del 98 com a manifestació de les limitacions del règim de la Restauració distingint causes internes i externes i relacionar estos fets amb les crítiques del regeneracionisme i la seua exigència de reformes polí-tiques utilitzant com a fonts alguns documents significatius escrits pels inte-l·lectuals regeneracionistes.

Est. Apr. 5.2.1. Explica la política espanyola respecte al problema de Cuba.

Est. Apr. 5.2.2. Assenyala els principals fets del desastre colonial del 1898 i lesconseqüències territorials del Tractat de París.

Est. Apr. 5.2.3. Especifica les conseqüències per a Espanya de la crisi del 98 enels àmbits econòmic, polític i ideològic.

BL5.3. Analitzar els canvis i continuïtats en l’evolució de la població i l’econo-

39

El desenrotllament desigual regional i els desequilibris territorials.

L’impacte dels esdeveniments exte-riors: la intervenció al Marroc; la Pri-mera Guerra Mundial; la Revolució Russa. Els conflictes socials: la Setma-na Tràgica de Barcelona; la crisi gene-ral de 1917; el “trienni bolxevic” a Andalusia.

La dictadura de Primo de Rivera: Di-rectori militar i Directori civil; el final de la guerra del Marroc; la caiguda de la dictadura; l’afonament de la Monar-quia.

Creixement econòmic i canvis demo-gràfics en el primer terç del segle: els efectes de la Guerra Mundial en l’eco-nomia espanyola; l’intervencionisme estatal de la Dictadura; la transició al règim demogràfic modern; els movi-ments migratoris; el transvasament de població de l’agricultura a la indústria.

L’Edat de Plata de la cultura espanyola:de la generació del 98 a la del 36. El paper dels intel·lectuals.

mia espanyoles al llarg del XIX i principis del XX i posar en perspectiva històrica les mesures adoptades pels governs i el debat entre proteccionistes i lliurecanvistes en el context de les dificultats per al desenrotllament econò-mic i la superació dels desequilibris territorials.

Est. Apr. 5.3.1. Identifica els factors del lent creixement demogràfic espanyol al segle XIX.

Est. Apr. 5.3.2. Compara l’evolució demogràfica de Catalunya amb la de la resta d’Espanya al segle XIX.

Est. Apr. 5.3.3. Explica els efectes econòmics de les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.

Est. Apr. 5.3.4. Descriu l’evolució de la indústria tèxtil catalana, la siderúrgia i la mineria al llarg del segle XIX.

Est. Apr. 5.3.5. Compara la revolució industrial espanyola amb la dels països més avançats d’Europa.

Est. Apr. 5.3.6. Relaciona les dificultats del transport i el comerç interior amb els condicionaments geogràfics.

Est. Apr. 5.3.7. Explica els objectius de la xarxa ferroviària i les conseqüènciesde la Llei general de ferrocarrils del 1855.

Est. Apr. 5.3.8. Compara els suports, els arguments i les actuacions de protec-cionistes i lliurecanvistes al llarg del segle XIX.

Est. Apr. 5.3.9. Explica el procés que va conduir a la unitat monetària i a la banca moderna.

Est. Apr. 5.3.10. Explica la reforma Mon-Santillán de la hisenda pública i els seus efectes.

Est. Apr. 5.3.11. Especifica com les inversions a Espanya de França i Anglate-rra van afectar el model de desenvolupament econòmic espanyol durant el segle XIX.

BL5.4. Interpretar la dictadura de Primo de Rivera com una solució autoritària a la crisi del sistema polític de la Restauració explicant per què es va arribar a esta tenint en compte les contradiccions del sistema de la Restauració, els límits de les seues reformes i les conseqüències de la I Guerra Mundial i constatar el seu fracàs com resultat dels límits de les seues mesures interven-cionistes, les seues contradiccions i l’activitat de l’oposició.

Est. Apr. 5.4.1. Defineix en què va consistir el revisionisme polític inicial del regnat d’Alfons XIII i les principals mesures adoptades.


Est. Apr. 5.4.3. Elabora un esquema amb els factors interns i externs de la falli-da del sistema polític de la Restauració.

Est. Apr. 5.4.4. Especifica l’evolució de les forces polítiques d’oposició al sis-tema: republicans i nacionalistes.

Est. Apr. 5.4.5. Explica les repercussions de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa a Espanya.

Est. Apr. 5.4.6. Analitza les causes, els principals fets i les conseqüències de la intervenció d’Espanya al Marroc entre el 1904 i el 1927.

Est. Apr. 5.4.7. Analitza la crisi general del 1917: causes, manifestacions i con-seqüències.

Est. Apr. 5.4.8. Especifica les causes del cop d’estat de Primo de Rivera i el su-port que va tenir inicialment.

Est. Apr. 5.4.9. Descriu l’evolució de la dictadura de Primo de Rivera, des del directori militar fins al directori civil i el seu final.

Est. Apr. 5.4.10. Explica les causes de la caiguda de la monarquia.

Est. Apr. 5.4.11. Analitza els efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’eco-nomia espanyola.

Est. Apr. 5.4.12. Descriu la política econòmica de la dictadura de Primo de Ri-vera.

Est. Apr. 5.4.13. Explica els factors de l’evolució demogràfica d’Espanya du-

40

rant el primer terç del segle XX.

BL5.5. Reconéixer la importància de l’Edat de Plata de la cultura espanyola, exposar les aportacions de les generacions i figures més representatives i destacar el protagonisme dels intel·lectuals en la vida cultural i política assenyalar la seua influència en la labor de la II República.

Est. Apr. 5.5.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) i elabora una breu exposició sobre l’Edat de Plata de la cultura espanyola.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 6: La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional (1931-1939)


Nocions de crisi, guerra i revolució.

El context internacional: la crisi del 1929, la crisi dels estats liberals i l’au-ge dels feixismes.

El bienni reformista: la Constitució de 1931; la política de reformes; l’Estatut de Catalunya; les forces d’oposició a la República.

El bienni radical-cedista: la política restauradora i la radicalització popular;la revolució d’Astúries.

El Front Popular: les primeres actua-cions del govern; la preparació del colp militar.

La Guerra Civil: la sublevació i el des-enrotllament de la guerra; la dimensió internacional del conflicte; l’evolució política en les dos zones; les conse-qüències de la guerra. La vida quoti-diana en la rereguarda. La repressió. Propaganda i cultura.

BL6.1. Interpretar la Segona República com una solució democràtica a la crisi del sistema polític de la Restauració emmarcant-la en el context internacio-nal de crisi econòmica i conflictivitat social i analitzar les actuacions desen-rotllades en cada una de les seues etapes en relació amb els problemes so-cials, econòmics i polítics heretats contrastant diverses fonts històriques.

Est. Apr. 6.1.1. Explica les causes que van dur a la proclamació de la Segona República i en relaciona les dificultats amb la crisi econòmica mundial dels anys trenta.

Est. Apr. 6.1.2. Diferencia entre les forces de suport i d’oposició a la Repúblicaen els seus començaments i en descriu les raons i actuacions principals.

Est. Apr. 6.1.3. Resumeix les reformes impulsades durant el bienni reformista de la República.

Est. Apr. 6.1.4. Especifica les característiques essencials de la Constitució del 1931.

Est. Apr. 6.1.5. Analitza el projecte de reforma agrària: les raons, el desenvolu-pament i els efectes.

Est. Apr. 6.1.6. Compara les actuacions del Bienni Radical-Cedista amb les del bienni anterior.

BL6.2. Explicar la Guerra Civil i el curs dels esdeveniment en les dos zones tenint en compte els seus antecedents i el context internacional i destacar les seues conseqüències a partir del contrast de diverses interpretacions historio-gràfiques.

Est. Apr. 6.2.1. Descriu les causes, el desenvolupament i conseqüències de la Revolució d’Astúries del 1934.

Est. Apr. 6.2.2. Explica les causes de la formació del Front Popular i les actua-cions que van dur a terma arran del triomf electoral fins al començament de la guerra.


Est. Apr. 6.2.4. Especifica els antecedents de la Guerra Civil.

Est. Apr. 6.2.5. Relaciona la Guerra Civil espanyola amb el context internacio-nal.

Est. Apr. 6.2.6. Compara l’evolució política i la situació econòmica dels dos bàndols durant la guerra.

Est. Apr. 6.2.7. Especifica els costos humans i les conseqüències econòmiques i socials de la guerra.

Est. Apr. 6.2.8. Sintetitza en un esquema les grans fases de la guerra des del punt de vista militar.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 7: La Dictadura Franquista (1939-1975)


La postguerra: grups ideològics i su-ports socials del franquisme; les rela-cions amb l’exterior; la configuració

BL7.1. Explicar l’evolució de la dictadura franquista assenyalant els seus su-ports socials, les resistències, les transformacions polítiques, econòmiques i socials que es van produir, relacionar-les amb la canviant situació interna-

41

política del nou Estat; la repressió po-lítica; l’autarquia econòmica.

Els anys del “desarrollismo”: els plans de desenrotllament i el creixement econòmic; les transformacions socials;la reafirmació política del règim; la política exterior; l’oposició al fran-quisme.

El final del franquisme: la inestabilitat política; les dificultats exteriors; els efectes de la crisi econòmica interna-cional de 1973.

La cultura espanyola durant el fran-quisme: la cultura oficial, la cultura de l’exili, la cultura interior al marge del sistema. La censura.

cional i interpretar la seua crisi com a resultat de les contradiccions i els conflictes que els estos canvis van agreujar.

Est. Apr. 7.1.1. Elabora un esquema amb els grups ideològics i els suports so-cials del franquisme en la seva etapa inicial.

Est. Apr. 7.1.2. Diferencia etapes en l’evolució d’Espanya durant el franquismei resumeix els trets essencials de cadascuna.

Est. Apr. 7.1.3. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i la situació econòmica d’Espanya des del final de la Guerra Civil fins al 1959.

Est. Apr. 7.1.4. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i les transfor-macions econòmiques i socials d’Espanya des del 1959 fins al 1973.

Est. Apr. 7.1.5. Especifica les causes de la crisi final del franquisme des del 1973.

Est. Apr. 7.1.6. Relaciona l’evolució política del règim amb els canvis que es produeixen en el context internacional.

Est. Apr. 7.1.7. Explica la política econòmica del franquisme en les diferents etapes i l’evolució econòmica del país.

Est. Apr. 7.1.8. Descriu les transformacions que experimenta la societat espan-yola durant els anys del franquisme, així com les seves causes.


BL7.2. Seleccionar la producció cultural més representativa d’este període assenyalar els seus condicionants ideològics i polítics i reconéixer el valor d’algunes manifestacions culturals, incloses les desenrotllades a l’exili, com una font per a conéixer les transformacions que estaven ocorrent des de fi-nals dels anys cinquanta qüestionant les visions estàtiques d’este període.

Est. Apr. 7.2.1. Especifica els diferents grups d’oposició política al règim fran-quista i comenta la seva evolució en el temps.

Est. Apr. 7.2.2. Busca informació d’interès (a llibres o internet) i elabora una breu exposició sobre la cultura de l’exili durant el franquisme.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 8: La transició democràtica i el procés de consolidació


La transició a la democràcia: les alter-natives polítiques al franquisme, conti-nuisme, reforma o ruptura; els conflic-tes socials i el paper dels moviments democràtics; la Llei per a la Reforma Política; les primeres eleccions demo-cràtiques.

El context internacional: la crisi eco-nòmica mundial; les caigudes de les dictadures de Grècia i Portugal

El període constituent: els Pactes de la Moncloa; les preautonomies de Cata-lunya i el País Basc; la Constitució de 1978 i l’Estat de les autonomies.

La consolidació de la democràcia. Les amenaces del terrorisme i el colpisme. El colp d’estat del 23-F; l’ingrés en l’OTAN i la integració plena a Europa.La lluita per la igualtat de gènere i el benestar social.

Els problemes de la democràcia espan-yola en l’actualitat.

El paper d’Espanya al món actual.

BL8.1. Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquis-me en un context de crisi econòmica i el paper exercit per l’oposició i els conflictes socials i relacionar tot això amb les mesures que van permetre el desmantellament institucional del règim i la celebració de les primeres elec-cions democràtiques amb l’ajuda d’una línia de temps.

Est. Apr. 8.1.1. Explica les alternatives polítiques que es proposaven després de la mort de Franco i qui defensava cada una d’aquestes.

Est. Apr. 8.1.2. Descriu el paper desenvolupat pel rei durant la transició.

Est. Apr. 8.1.3. Descriu les actuacions impulsades pel president de Govern Adolfo Suárez per a la reforma política del règim franquista: Llei per a la re-forma política del 1976, Llei d’amnistia del 1977, etc.

Est. Apr. 8.1.4. Explica les causes i els objectius dels Pactes de la Moncloa.

Est. Apr. 8.1.5. Descriu com es van establir les preautonomies de Catalunya i elPaís Basc.

BL8.2. Diferenciar el nou model d’Estat democràtic establit en la Constitució de 1978 de la dictadura franquista i destacar el pacte constitucional i la seua concreció en actuacions encaminades a assolir un ampli acord social i polítici a afrontar desafiaments heretats del franquismo a partir de testimonis, do-cuments periodístics i textos historiogràfics.

Est. Apr. 8.2.1. Explica el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució del1978 i les seves característiques essencials.

BL8.3. Analitzar l’evolució econòmica, social i política d’Espanya des del pri-mer govern constitucional de 1979 fins a l’actual crisi econòmica, posar en perspectiva històrica el procés d’integració en la Unió Europea i en altres

42

àmbits i destacar els èxits i desafiaments relatius a la igualtat social i l’Estat de Benestar.

Est. Apr. 8.3.1. Elabora un esquema amb les etapes polítiques des del 1979 finsa l’actualitat, segons el partit en el poder, i assenyala els principals esdeveni-ments de cada una.

Est. Apr. 8.3.2. Comenta els fets més rellevants del procés d’integració a Euro-pa i les conseqüències per a Espanya d’aquesta integració.

Est. Apr. 8.3.3. Analitza l’evolució econòmica i social d’Espanya des de la se-gona crisi del petroli, el 1979, fins al començament de la crisi financera mundial del 2008.

Est. Apr. 8.3.4. Analitza l’impacte de l’amenaça terrorista sobre la normalitza-ció democràtica d’Espanya, descriu la gènesi i l’evolució de les diferents or-ganitzacions terroristes que han actuat des de la transició democràtica fins als nostres dies (ETA, GRAPO, etc.) i reflexiona sobre altres temes relacio-nats: la ciutadania amenaçada, els moviments associatius de víctimes, la me-diació en conflictes, etc.

Est. Apr. 8.3.5. Representa una línia del temps des del 1975 fins als nostres dies i hi situa els esdeveniments històrics.

Est. Apr. 8.3.6. Explica la posició i el paper de l’Espanya actual a la Unió Eu-ropea i al món.

43


5.A. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

5.A.1 Hª DEL MÓN CONTEMPORANI

CONTINGUTS MÍNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR LA MATÈRIA

Continguts generals per a tots els blocs

· Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història del móncontemporani. Utilització de la representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.Identificació de continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.

· Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els processos històrics i anàlisi deles interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets.

· Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució i de canvi que són rellevantsper a la història del món contemporani i en la configuració del món actual.

· Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història i exercitació del’empatia històrica.

· Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses (documents històrics, textos historiogràfics, fontsiconogràfiques, informacions proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, etc.)Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades.

· Realització de treballs de síntesis o d'indagació, emprant informació de fonts històriques diverses, analitzant-la,contrastant-la i valorant les diferents interpretacions; i comunicació dels resultats d’una recerca -individual o en grup-combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte delllenguatge i del vocabulari històric pertinent.

· Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'unavisió critica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.

Transformacions en el segle XIX

· Anàlisi i sistematització de les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades a Europa afinals del segle XVIII i primeries del XIX com a punt de partença de l’evolució històrica posterior, fent referència alsprincipis i característiques bàsiques de l’Antic Règim. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte del’Antic Règim.

· Identificació i anàlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis polítics derivats dels valors de la independència dels EstatsUnits i de la Revolució Francesa; així com dels trets bàsics de les tres línies polítiques i ideològiques bàsiques del segleXIX: absolutisme, liberalisme i nacionalismes.

· Descripció i explicació dels aspectes més importants del procés d’industrialització, especialment de la segona fase de laRevolució Industrial i de les seves conseqüències socials.

· Caracterització de l’origen i l’ evolució del moviment obrer durant el segle XIX. Comparació de les dues grans líniesideològiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir de diferents fonts documentals.

· Establiment de la causalitat múltiple del fenomen colonial del segle XIX, Descripció, anàlisi, caracterització isistematització dels principals imperis colonials a partir de diverses representacions cartogràfiques.

· Explicació de la interrelació entre l’imperialisme, l’expansió colonial i la cursa d’armaments produïda abans de la PrimeraGuerra Mundial.

L’època dels grans conflictes internacionals (1914-1945)

· Establiment, identificació i anàlisis de les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Descripció dels tretsbàsics de l’evolució del conflicte. Anàlisi i valoració del procés d’organització de la pau, per mitjà dels textos legals mésrellevants.

· Descripció de la nova situació política i territorial d’Europa i de la nova organització econòmica mundial sorgida desprésde la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa als factors de declivi del “vell continent”.

44

· Anàlisi i sistematització dels processos polítics i socials que van derivar en les revolucions russes de 1917 i la posteriorformació de l’URSS.

· Identificació, anàlisi i valoració de les característiques de les dictadures totalitàries dels estats feixistes dels anys trenta permitjà de l’anàlisi i valoració d’algunes de les seves fonts documentals més representatives.

· Identificació i explicació de les manifestacions externes i de l’abast del crac del 29, les alternatives intervencionistes i ladefinició del nou model neocapitalista per mitjà de l’anàlisi de dades estadístiques i gràfics. Establiment de relacions entrela crisi econòmica i l’auge dels feixismes.

· Anàlisi de l’evolució de les mentalitats i de la condició femenina en el període d’entreguerres a partir de fonts i documentsde caràcter literari, filosòfic i artístic de l’època i establint les relacions explicatives pertinents amb el context històricgeneral.

· Identificació de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona Guerra Mundial i les sevesconseqüències. Descripció, a partir de fonts diverses, de la situació de la població civil durant la contesa. Explicació del’holocaust i valoració de la cultura de la pau, entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra,injustícia i vulneració de drets humans.

El món durant la segona meitat del segle XX

· Identificació i explicació de la influència de les dues potències hegemòniques en finalitzar la Segona Guerra Mundial.Establiment de les causes de la formació de blocs i de la guerra freda, analitzant els principals conflictes de la guerra freda

· Anàlisi de l’evolució política i econòmica dels dos blocs fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.

· Identificació i explicació de les causes del procés de descolonització. Situació cronològica i geogràfica dels nous espais isistematització de la seva evolució històrica, tot identificant els principals conflictes culturals, econòmics, socials ipolítics.

· Explicació dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant una actitud crítica envers lesdesigualtats del món.

· Identificació de l’origen i de les principals etapes de la construcció de la Unió Europea. Descripció dels principalsorganismes, institucions i polítiques desenvolupades i identificació dels nous reptes..

· Identificació de les funcions d’algunes organitzacions supranacionals, tot valorant críticament, i a partir de determinadesactuacions, la seva significació i el paper que juguen en les relacions internacionals.

· Anàlisi i sistematització dels principals canvis cientificotècnics i la seva influència en l’economia i en la vida quotidianade les societats. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats, costums i creences. Valoració de l’evolució de la condiciófemenina, identificant assoliments i reptes pendents i rebutjant situacions de violència de gènere.

El món actual

· Localització i caracterització dels principals centres de poder polític i econòmic del món actual. Anàlisi crític del nouordre mundial. Identificació dels reptes de les democràcies actuals, valoració de la necessitat de preservar la memòriahistòrica de la lluita per la democràcia i reconeixement de les diverses formes de participació ciutadana.

· Identificació dels focus de conflicte del món actual, tot relacionant les seves causes amb els factors històrics, anàlisi desituacions concretes d’injustícia, desigualtat i discriminació i coneixement dels mecanismes per combatre l’incomplimenti violació dels drets humans. Valoració del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes.

· Caracterització i explicació de la distribució actual de “l’Estat del benestar”. Identificació, anàlisi i valoració argumentadade la desigualtat al món, tot destacant les seves causes i les seves repercussions.

· Anàlisi i valoració de l’impacte del desenvolupament científic i tecnològic i de la importància dels mitjans decomunicació en el món actual, tot destacant la incidència en les formes de vida, costums i mentalitats.

· Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització i les seves conseqüències. Identificació dels nous reptes iplantejament de solucions alternatives, des d’una actitud dialògica i en coherència amb els principis bàsics de convivènciai respecte per la pluralitat.

5.A.2 GEOGRAFIA

CONTINGUTS MÍNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR LA MATÈRIA

45

Amb la finalitat de garantir el dret de l'alumnat perquè el seu rendiment escolar sigui valorat conforme a criteris de plenaobjectivitat, hauran de fer-se públics els criteris generals que s'hagin aplicat per a l'avaluació dels aprenentatges, promoció ititulació.

S'informarà al començament del període lectiu sobre els continguts mínims exigibles per a la superació de les diferentsmatèries, els procediments de recuperació i de suport previstos, i els criteris d'avaluació i els procediments de qualificacióaplicables.

A continuació, i per a cadascuna de les unitats d'aquest curs, s'indiquen els continguts mínims exigibles que l'alumnat haurà d’haver adquirit per superar la matèria de Geografia de Batxillerat.

UNITAT 1. LA GEOGRAFIA, UNA CIÈNCIA PER AL SEGLE XXI

Coneixement del concepte de geografia i del pensament crític del territori.

Els trets que caracteritzen i els intercanvis que formen l’espai geogràfic.

Anàlisi de les diferents sortides professionals de la geografia.

La representació de la informació geogràfica.

Comprensió dels diferents tipus de projeccions cartogràfiques.

UNITAT 2. EL MITJÀ FÍSIC D’ESPANYA

Les característiques del relleu i dels sòls i la formació geològica de la península.

El relleu de la Meseta, de les serres interiors i de les serralades exteriors.

Característiques de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Trets característics de les costes atlàntiques i mediterrànies de la península.

El relleu dels arxipèlags balear i canari.

UNITAT 3. DIVERSITAT CLIMÀTICA I VEGETACIÓ D’ESPANYA

Explicació de la influència de la circulació atmosfèrica en altura i en superfície.

La incidència dels centres d’acció, les masses d’aire i el relleu en el clima.

Caracterització dels quatre grans climes d’Espanya i les seves varietats més destacades.

Descripció dels rius i de la vegetació de cada grup climàtic d’Espanya.

Anàlisi de les causes i conseqüències del canvi climàtic i valoració del procés de desertització a Espanya.

UNITAT 4. ELS RECURSOS I L’ENERGIA

Caracterització de les conques i vessants hidrogràfiques i valoració dels recursos hídrics d’Espanya.

Valoració de l’aigua com a recurs escàs i descripció de les polítiques hidràuliques espanyoles.

Descripció de l’estat actual dels recursos energètics renovables i no renovables a Espanya.

Descripció de l’estat actual de l’explotació dels recursos miners espanyols.

Coneixement del concepte de descarbonització i la seva relació amb les energies renovables.

UNITAT 5. PAISATGES NATURALS I CULTURALS

Caracterització dels paisatges vegetals d’Espanya, la seva biodiversitat i l’impacte de l’acció antròpica.

Fonamentació dels paisatges culturals i el seu nivell de protecció actual.

Coneixement i valoració de les polítiques de protecció i conservació dels espais naturals d’Espanya.

Valoració de les causes i conseqüències de les repercussions ambientals de les activitats econòmiques.

Avaluació del contingut i utilitat de les últimes cimeres climàtiques.

UNITAT 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA

Anàlisi de les fonts demogràfiques, de les projeccions i dels indicadors per a l’estudi de la població.

Contextualització de l’evolució històrica i de la dinàmica actual de la població espanyola.

Descripció de l’estructura actual i de la distribució territorial de la població espanyola.

Avaluació de la situació de la població activa d’Espanya i del problema de l’atur.

46

Anàlisi del procés d’envelliment de la població espanyola i mundial.

UNITAT 7. ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT

Anàlisi de les causes i de les conseqüències dels moviments migratoris.

Principals característiques de les migracions interiors i exteriors en l’últim segle.

Valoració del paper d’Espanya com a país emigrant i com país immigrant i de les seves conseqüències.

Definició de la mobilitat quotidiana o habitual i anàlisi dels tipus que es distingeixen.

Reflexió sobre la situació actual de les persones migrants a Espanya i valoració de les polítiques migratòries.

UNITAT 8. L’ESPAI RURAL

Caracterització de la població rural i dels processos de despoblament i neoruralitat.

Comprensió de la Producción agrícola tradicional i de la comercialització en l’agricultura de mercat.

Descripció de les activitats agrícoles i del poblament dels paisatges agraris d’Espanya.

Valoració del funcionament i utilitat de la política agrària de la Unió Europea.

Anàlisi de la situació actual de l’activitat pesquera espanyola i de la política pesquera comunitària.

UNITAT 9. LA INDÚSTRIA I LA CONSTRUCCIÓ

Principals característiques del procés d’industrialització a Espanya i de l’actual reestructuració.

Caracterització del teixit industrial espanyol i valoració dels principals sectors industrials.

Anàlisi dels canvis més destacats del sector en els últims anys.

Contextualització de la indústria espanyola dins del marc europeu i mundial.

Anàlisi del valor econòmic de les pimes i dels treballadors autònoms en el teixit empresarial espanyol.

UNITAT 10. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

Anàlisi de les característiques i de la classificació dels serveis.

Valoració de la situació actual del comerç interior i exterior a Espanya.

Estructuració dels mitjans de transport, la logística i la intermodalitat.

Descripció de les altres activitats del sector serveis.

Anàlisi de l’auge de les tecnologies de la informació i la importància creixent dels mitjans de comunicació.

UNITAT 11. LA CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA

Caracterització i descripció dels criteris definidors de la ciutat.

Descripció del paper dels agents que intervenen en la ciutat i de l’urbanisme en l’evolució de la ciutat.

Els objectius de desenvolupament i els plans urbanístics i la seva relació amb la classificació del sòl.

La relació entre l’estructura i la forma de la ciutat i les diferents activitats i funcions urbanes.

Els canvis i continuïtats a la ciutat contemporània i els processos de polarització social i econòmica.

UNITAT 12. XARXES URBANES I PROBLEMÀTICA DE LA CIUTAT ACTUAL

Constatació del paper de la globalització en la formació de la ciutat espanyola del segle XXI.

Anàlisi del model de jerarquia urbana i de les xarxes urbanes a Espanya.

Caracterització de les transformacions urbanes i anàlisi de les problemàtiques més recents a la ciutat espanyola.

L’organització social i econòmica i la seva incidència en l’evolució històrica de la ciutat a Espanya.

Les polítiques mediambientals i de regeneració urbana que garanteixen l’aparició i el desenvolupament de la ciutatsostenible.

UNITAT 13. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA

Valoració d’Espanya como un Estat democràtic a través de la divisió de poders.

Anàlisi de l’organització territorial d’Espanya en comunitats autònomes i altres entitats territorials.

Caracterització dels contrastos i desequilibris territorials deguts a diferents tipus de condicionants.

Avaluació dels diferents projectes de polítiques regionals per cohesionar el territori espanyol.

47

Identificació de processos de participació ciutadana en l’àmbit de la gestió política.

UNITAT 14. ESPANYA A EUROPA I EN EL MÓN

Definició i descripció del concepte i procés de globalització.

Anàlisi i caracterització de la incidència dels contrastos físics i econòmics al continent europeu.

Descripció de les funcions principals de les institucions i organismes de la Unió Europea.

Valoració de la importància de les polítiques regionals de la Unió Europea.

Balanç de la integració d’Espanya dins de la Unió Europea i contextualització de l’Estat dins d’Europa i el món.

5.A.3 Hª D’ESPANYA 3.3 CONTINGUTS MÍNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR LA MATÈRIA

Amb la finalitat de garantir el dret de l'alumnat perquè el seu rendiment escolar sigui valorat conforme a criteris de plenaobjectivitat, hauran de fer-se públics els criteris generals que s'hagin aplicat per a l'avaluació dels aprenentatges, promoció ititulació.

S'informarà al començament del període lectiu sobre els continguts mínims exigibles per a la superació de les diferentsmatèries, els procediments de recuperació i de suport previstos, i els criteris d'avaluació i els procediments de qualificacióaplicables.

A continuació, i per a cadascuna de les unitats d'aquest curs, s'indiquen els continguts mínims exigibles que l'alumnat haurà d’haver adquirit per superar la matèria d’Història d’Espanya de Batxillerat

UNITAT 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES: PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

Estudi dels jaciments paleolítics de la Península Ibèrica.

De les etapes del Neolític fins a l’arribada dels pobles indoeuropeus.

L’arribada dels pobles preromans: ibers, celtes i celtibers.

Anàlisi de la conquesta romana de la Península Ibèrica.

Comprensió de la conquesta visigoda d’Hispània davant la caiguda de l’Imperi.

UNITAT 2. L’EDAT MITJANA: AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS (SEGLES VIII-XV)

Contextualització de l’arribada de l’Emirat musulmà a la Península.

Anàlisi de les aportacions de la presència musulmana en terres hispàniques.

L’expansió del regne d’Astúries i dels comtats pirinencs.

Caracterització de la societat estamental i les institucions dels regnes hispànics.

Estudi de la crisi de la Baixa Edat Mitjana a l’Occident europeu.

UNITAT 3. ELS REIS CATÒLICS I L’IMPERI DELS ÀUSTRIA (SEGLES XV-XVII)

Contextualització de la formació de la monarquia hispànica.

El govern dels Àustria i la dinastia dels Habsburg.

Anàlisi de l’expansió imperial europea al segle XVI.

Estudi de l’explotació i la conquesta del territori americà.

Comprensió de les causes socioeconòmiques de la crisi del segle XVII.

UNITAT 4. EL SEGLE XVIII: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBONS (1700-1788)

Contextualització de l’arribada dels Borbons al tron.

Anàlisi del model absolutista dels Borbons.

Caracterització de les idees del nou pensament il·lustrat i les seves crítiques a l’Antic Règim.

Estudi del reformisme borbònic de Carles III.

48

L’evolució demogràfica i econòmica al segle XVIII.

UNITAT 5. LIBERALISME DAVANT ABSOLUTISME (1788-1833)

L’impacte de la Revolució francesa a Espanya

Estudi de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

Anàlisi del desenvolupament i les fases dels moviments independentistes a les colònies americanes.

La restauració de l’absolutisme i el Trienni Liberal.

Comprensió de les característiques de la segona restauració absolutista.

UNITAT 6. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)

Contextualització de la situació política a partir de la primera guerra carlista.

Anàlisi de les diferents etapes del procés de revolució liberal.

La introducció del parlamentarisme a Espanya i l’aparició dels primers partits polítics.

Lectura i comentari de textos sobre la inestabilitat constitucional en l’Espanya isabelina.

Anàlisi del procés de desintegració de la monarquia.

UNITAT 7. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

Caracterització de les causes i conseqüències de la Revolució de 1868.

Lectura i comentari respecte al sistema de reclutament de les quintes.

Anàlisi de la fragilitat institucional de la monarquia d’Amadeu de Savoia.

Comprensió del procés d’adveniment i proclamació de la República.

Anàlisi de les causes del fracàs de l’experiència democràtica del Sexenni.

UNITAT 8. L’ECONOMIA ESPANYOLA (1833-1900)

Anàlisi dels objectius de la reforma agrària a Espanya durant el segle XIX.

Comparació del procés industrialitzador espanyol davant altres economies d’Europa.

L’evolució demogràfica a l’Espanya del segle XIX.

Estudi de la situació dels transports, el ferrocarril i el mercat.

Lectura i comentari de les posicions i els arguments del lliurecanvisme i el proteccionisme.

UNITAT 9. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX

El pas de la societat estamental a la societat de classes.

Anàlisi de les conseqüències socials del poder econòmic de la nova classe burgesa.

Caracterització de les condicions de vida de les classes populars en l’Espanya del segle XIX.

Estudi del naixement i expansió del moviment obrer.

Comparació de les ideologies socialista i anarquista i la seva influència a finals del segle XIX.

UNITAT 10. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)

Anàlisi del nou règim polític i la Constitució de 1876.

Caracterització del funcionament bipartidista i del torn dinàstic.

Comprensió de les forces polítiques marginades del sistema: el republicanisme i el carlisme.

Estudi de les raons del desenvolupament dels nacionalismes i regionalismes durant l’últim quart del segle XIX.

La guerra contra els Estats Units i la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar.

UNITAT 11. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1902-1931)

Caracterització del reformisme dinàstic d’Alfons XIII i l’oposició política.

Lectura i comentari del desenvolupament i l’arrelament de l’anarquisme i el socialisme a Espanya.

Anàlisi de la Setmana Tràgica i les seves conseqüències.

Estudi de la crisi i descomposició del sistema parlamentari.

Caracterització de la dictadura de Primo de Rivera.

49

UNITAT 12. ECONOMIA I SOCIETAT EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

Contextualització de la modernització de l’estructura demogràfica a Espanya.

Anàlisi del paper de l’agricultura i la indústria en l’economia espanyola.

Comparativa entre les posicions del proteccionisme i l’intervencionisme.

Comprensió de la política econòmica durant la dictadura de Primo de Rivera.

Estudi de la condició femenina a principis del segle XX.

UNITAT 13. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)

Comprensió del procés d’instauració d’un règim republicà a Espanya.

Anàlisi del període del bienni reformista.

Estudi de l’entrada en crisi de la coalició republicanosocialista.

Caracterització del període del bienni conservador.

El canvi de rumb de la República amb el nou Govern del Front Popular.

UNITAT 14. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Contextualització del cop d’Estat i del desenllaç en guerra civil.

Anàlisi de les discrepàncies internes del bàndol republicà.

Estudi de la construcció d’un Estat totalitari.

Caracterització de les condicions de vida de la població civil durant la Guerra Civil.

L’evolució i la culminació del conflicte bèl·lic.

UNITAT 15. LA DICTADURA FRANQUISTA: LA POSTGUERRA (1939-1959)

Caracterització del caràcter i els trets del règim franquista.

Anàlisi de la situació del règim franquista durant la Guerra Freda.

Estudi del canvi d’orientació política del franquisme a partir de 1951.

Lectura i comentari sobre la situació dels republicans a l’exili.

Anàlisi de les etapes de reorganització de l’oposició durant la postguerra.

UNITAT 16. LA DICTADURA FRANQUISTA: EL ‘DESARROLLISMO’ (1959-1975)

La liberalització econòmica i els plans de desenvolupament durant la dècada dels seixanta.

Anàlisi dels mecanismes econòmics europeus que van estimular el desarrollismo a Espanya.

Caracterització de les diferències territorials produïdes per un creixement econòmic heterogeni.

Estudi del reformisme limitat dels tecnòcrates de la dècada de 1960.

Anàlisi dels múltiples factors que van contribuir a la caiguda del règim.

UNITAT 17. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA

Contextualització de la transició a partir de la reforma política d’Adolfo Suárez.

Comprensió de l’organització descentralitzada de l’Estat de la Constitució de 1978.

Anàlisi de la consolidació del bipartidisme a Espanya a partir de 1982.

Estudi de la integració d’Espanya a la Unió Europea.

Anàlisi crítica de la igualtat entre homes i dones en l’Espanya de les últimes dècades.

50


5.B. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

5.B.1HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

PRIMERA AVALUACIÓ

TEMA 1. L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM

1. Les bases de l'Antic Règim

2. Poder polític i relacions internacionals a l'Europa del segle XVIII

3. Estudi d'un cas. La monarquia de poder limitat: el parlamentarisme anglés

4. Transformacions econòmiques i socials al segle XVIII

5. Resol la qüestió Quin paper va fer el comerç colonial en els canvis econòmics d'Europa?

6. La Il·lustració: idees noves davant l'Antic Règim

7. Investiga. El naixement d'una nació: els Estats Units d'Amèrica

8. Síntesi. Què es va transformar a l'Europa de l'Antic Règim?

Tècniques d'estudi - Mètodes de treball històric

Aplica el que has aprés - Espai web

TEMA 2. LA NOVA ERA INDUSTRIAL

1. Factors impulsors de la industrialització

2. Resol la qüesti.. Per què es van tancar les terres de cultiu?

3. Els nous tipus d'indústria

4. Resol la qüesti.. Per què la industrialització va necessitar un sistema econòmic nou?

5. La societat urbana: burgesos i obrers

6. Investiga. Les dones en la nova societat industrial

7. Síntesi. Com va canviar les formes de producció de béns, la industrialització?



TEMA 3. ELS MOVIMENTS LIBERALS I NACIONALS (1789-1871)

1. La Revolució Francesa. L'etapa liberal burgesa (1789-1792)

2. Resol la qüesti.. Com es van convertir els súbdits del rei en ciutadans amb drets?

3. La radicalització. L'etapa republicana (1792-1799)

4. Estudi d'un cas. Napoleó Bonaparte, l'emperador hereu de la Revolució

5. Europa entre l'ordre i la llibertat (1815-1830)

6. La revolució del 1848: "la primavera dels pobles"

7. Resol la qüesti.. Com es van portar a terme les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya?

8. Síntesi. Com es van aconseguir els drets polítics i socials que van posar fi a l'Antic Règim?


51

TEMA 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMIENT OBRER (1800-1914)

1. El naixement d'una nova societat de classes

2. Investiga. La condició dels obrers al segle XIX

3. Les alternatives socialista i anarquista

4. Les primeres organitzacions obreres (1830-1875)

5. Resol la qüesti.. Per què va fracassar la Primera Internacional?

6. L'evolució del moviment obrer (1875-1914)

7. Resol la qüesti.. Per què es va produir una ruptura dels partits socialistes a la primeria del segle XX?

8. Síntesi. Calia que es crearen organitzacions obreres?



TEMA 5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

1. Un marc econòmic nou

2. Estudi d'un cas. Els nous mètodes de producció: el taylorisme i el fordisme

3. La formació d'imperis colonials

4. Investiga. El repartiment colonial

5. L'organització dels imperis colonials

6. Resol la qüesti.. Imperialisme: civilitzar o dominar?

7. Síntesi. El colonialisme: començament d'una globalització?



TEMA 6. LES GRANS POTÈNCIES (1870-1914)

1. Els Estats liberaldemocràtics europeus

2. Estudi d'un cas. L'Anglaterra victoriana

3. Investiga. França: el model de república democràtica

4. Resol la qüesti.. Com es va convertir Alemanya en una gran potència?

5. Àustria-Hongria, un imperi autoritari

6. La Rússia tsarista

7. Les potències extraeuropees: els Estats Units i el Japó

8. Resol la qüesti.. Per què es van enfrontar el sud i el nord dels Estats Units?

9. Síntesi. Quins Estats dominaven l'escena

internacional entre el 1870 i el 1914?



SEGOMA AVALUACIÓ

TEMA7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

1. Las causes de la guerra

52

2. Resol la qüestió. Qui van ser els responsables de l'esclat de la guerra?

3. Las fases del conflicte bèl·lic.

4. Estudi d'un cas. La mobilització de les dones

5. La pau dels vencedors

6. Investiga. 1919: construir una nova Europa?

7. Síntesi. Per què va ser la "Gran Guerra"?



TEMA 8. LA REVOLUCIÓ RUSSA I L'ORIGEN DE L'ESTAT SOVIÈTIC (1917-1927)

1. Un gegant amb peus de fang

2. La revolució de febrer del 1917

3. Resol la qüesti.. Per què hi va haver una nova revolució a l'octubre?

4. La guerra civil i el comunisme de guerra

5. Investiga. La creació de l'URSS i l'expansió revolucionària

6. De Lenin a Stalin

7. Síntesi. Com van aconseguir els bolxevics instaurar el poder obrer dels soviets?



TEMA 9. PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ

1. El llegat de la Primera Guerra Mundial

2. Els feliços anys vint als Estats Units

3. Resol la qüestió. Com es genera una bambolla especulativa?

4. La Gran Depressió

5. Resol la qüestió. Com es va estendre la crisi a la resta del món?

6. Les propostes de recuperació de la crisi

7. Investiga. La vida quotidiana durant la Gran Depressió

8. Síntesi. Com es va forjar la crisi econòmica de la dècada del 1930?



TEMA 10. ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L'EUROPA D'ENTREGUERRES

1. L'Europa de entreguerres: totalitarisme i democràcia

2. Resol la qüestió. Quins elements defineixen el feixisme?

3. El feixisme italià (1922-1945)

4. Resol la qüestió. Com va aconseguir el partit nazi arribar al poder a Alemanya?

5. La nazificació d'Alemanya

6. Resol la qüestió. Què pretenia el projecte racial del partit nazi?

7. El totalitarisme soviètic

53

8. Estudi d'un cas. La repressió estalinista

9. Síntesi. Per què van triomfar els totalitarismes?



TEMA 11. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

1. Les causes de la Segona Guerra Mundial

2. Estudi d'un cas. L'imperialisme japonés

3. Les ofensives i les victòries de l'Eix (1939-1942)

4. Investiga. Què va significar l'ocupació nazi d'Europa?

5. Les contraofensives aliades i la fi de la guerra

6. Resol la qüestió. Quin paper va tenir la resistència davant del nazisme?

7. Les conseqüències de la guerra

8. Investiga. De Nuremberg a l'Haia:cap a una justícia internacional?

9. Síntesi. Quines van ser les fases de la SegonaGuerra Mundial?



TERCERA AVALUACIÓ

TEMA 12. UN MÓN BIPOLAR

1. La formació de blocs antagònics

2. Resol la qüestió. Per què els antics aliats es van convertir en enemics?

3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda

4. Resol la qüestió. Per què els Estats Units van perdre la guerra del Vietnam?

5. La coexistència pacífica

6. Investiga. L'equilibri del terror en l'era atòmica

7. Síntesi. En què va consistir la bipolarització del món?



TEMA 13. LA FI DELS IMPERIS COLONIALS

1. Causes i vies del procés descolonitzador

2. Fases del procés descolonitzador

3. Investiga. Els conflictes del process descolonitzador

4. Resol la qüesti.. Per què no va ser possible mantindre la unitat de l'Índia després de la independència?

5. Estudi d'un cas. La creació de l'Estat d'Israel i la quëstió palestina

6. Investiga. Sud-àfrica i l'Apartheid

7. El moviment de països no alineats i el neocolonialisme

8. Síntesi. En què va consistir el procés de descolonització?

54



TEMA 14. EL BLOC COMUNISTA (1947-1991)

1. L'hegemonia soviètica

2. Estudi d'un cas. La Revolució Xinesa

3. La influència soviètica al món

4. Resol la qüesti.. Quins conflictes i revoltes hi va haver a l'Europa de l'Est?

5. De l'immobilisme a las reformes de Gorbatxov

6. L'esfondrament de l'imperi soviètic

7. Investiga. La partició de Iugoslàvia

8. Síntesi. Com va passar de gran potència a desintegrar-se, l'URSS?



TEMA 15. EL BLOC CAPITALISTA (1945-1991)

1. El lideratge dels Estats Units en el món capitalista

2. Investiga. El maccarthisme: la cacera de bruixes

3. L'evolució de l'Europa occidental

4. Estudi d'un cas. Cap a la construcció d'Europa

5. Resol la qüesti.. Quin va ser el somni revolucionari de la dècada del 1960?

6. La crisi de la dècada del 1970 i el neoliberalisme de la dècada del 1980

7. Estudi d'un cas. El Japó i els nous països industrialitzats

8. Síntesi. Com van evolucionar els països capitalistes sota el lideratge econòmic dels EUA?



TEMA 16. EL MÓN ACTUAL

1. Un nou (des)ordre mundial

2. L'Europa de l'Est després de la desaparició de l'URSS

3. Investiga. Els reptes de la Unió Europea

4. El món islàmic

5. Investiga. Àfrica, un continent exclòs i en conflicte permanent

6. Resol la qüestió. Com es construeix la pau a les zones en conflicte?

7. La situació actual a l'Amèrica Llatina

8. Resol la qüestió. Els BRICS, una alternativa al lideratge nord-americà?

9. Un món globalitzat i intercomunicat

10. Cap a un nou ordre mundial multipolar?



55

5.B.2 GEOGRAFIA


UNITAT 1. LA GEOGRAFIA, UNA CIÈNCIA PER AL SEGLE XXI 1. La geografia: la ciència social dels llocs

2. L'espai: l'objecte d'estudi de la geografia

3. Les eixides professionals de la geografia

4. Anàlisi de problemes. La representació de la informació geogràfica

5. Estudi de cas. Les tècniques cartogràfiques

Síntesi · Procediment geogràfic

Taller de geografia · Espai web

PRIMER TRIMESTRE: SETEMBRE-OCTUBRE

UNITAT 2. EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA

1. Les característiques del relleu i dels sòls d'Espanya

2. La formació geològica del relleu peninsular

3. La Meseta i les serralades interiors

4. Les vores muntanyoses de la Meseta

5. Les serralades exteriors

6. Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

7. El relleu del litoral peninsular

8. Els relleus insulars: les Balears i les Canàries

9. Impacte humà. El delta de l'Ebre



PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE

UNITAT 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ D’ESPANYA

1. Els mecanismes que influeixen sobre el clima

2. Els factors que influeixen sobre els climes

3. El clima oceànic o atlàntic

4 El clima mediterrani

5. El clima continental o d'interior d'influència mediterrània

6. El clima subtropical de les illes Canàries

7. Impacte humà. El calfament climàtic i la desertització




UNITAT 4. ELS RECURSOS I L’ENERGIA

1. Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics

2. L'aigua, un recurs escàs. Polítiques hidràuliques

3. Els recursos energètics

4. Les energies no renovables

5. L'energia nuclear i les energies renovables alternatives

6. Els recursos miners

56

7. Anàlisi de problemes. La descarbonització i les energies renovables




UNITAT 5. ELS PAISATGES NATURALS I CULTURALS

1. La biodiversitat, l'acció antròpica i el paisatge

2. Els paisatges vegetals d'Espanya

3. Els paisatges culturals

4. Els espais naturals: polítiques de protecció i conservació

5. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques

6. Anàlisi de problemes. Les cimeres climàtiques




UNITAT 6. LA POBLACIÓ D’ESPANYA

1. L'estudi de la població

2. L'evolució de la població espanyola

3. La dinàmica de la població espanyola

4. L'estructura de la població espanyola

5. La distribució de la població al territori

6. La població activa espanyola

7. Anàlisi de problemes. L'envelliment de la població



SEGON TRIMESTRE: GENER-FEBRER

UNITAT 7. ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT

1. Les migracions

2. Les migracions interiors

3. Les migracions exteriors

4. D'un país d'emigrants a un país d'immigrants i viceversa

5. El debat sobre la immigració

6. La mobilitat quotidiana

7. Estudi de cas. Les polítiques migratòries a Espanya




UNITAT 8. L’ESPAI RURAL

1. De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat

2. La població rural i les faenes agràries

3. La producció i el comerç agraris

4. Els paisatges agraris d'Espanya: atlàntic i d'interior

5. Els paisatges agraris d'Espanya: mediterrani, de muntanya i insular

6. La política agrària de la Unió Europea

7. L'activitat pesquera

57

8. Impacte humà. Del despoblament rural a la neoruralitat



SEGON TRIMESTRE: FEBRER-MARÇ

UNITAT 9. LA INDÚSTRIA I LA CONSTRUCCIÓ

1. El procés d'industrialització a Espanya

2. La reestructuració industrial a Espanya

3. El teixit industrial espanyol

4. Els sectors industrials a Espanya

5. Els canvis tecnològics, científics i organitzatius

6. La indústria espanyola en el context europeu i mundial

7. Estudi de cas. Les PIME i els treballadors autònoms




UNITAT 10. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

1. Característiques i classificació dels serveis

2. El comerç i els intercanvis. El comerç exterior espanyol

3. Les característiques del comerç interior a Espanya

4. El transport: funcions i problemàtiques

5. Els mitjans de transport a Espanya

6. La logística i el transport intermodal

7. Els serveis relacionats amb el turisme, la cultura i l'oci

8. Els serveis a la societat del benestar

9. Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació

10. Anàlisi de problemes: La informació a la xarxa




UNITAT 11. LA CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA 1. El concepte de ciutat

2. Els agents socials productors de ciutat

3. L'espai urbà: especulació, valor d'ús, valor de canvi

4. L'urbanisme i l'ordenació del territori

5. La morfologia urbana: el pla de la ciutat

6. Les funcions urbanes

7. Anàlisi de problemes. La polarització social a les ciutats



TERCER TRIMESTRE: ABRIL-MAIG

UNITAT 12. LES XARXES URBANES I LES PROBLEMÀTIQUES DE LA CIUTAT ACTUAL

1. La ciutat espanyola del segle XXI

2. Les xarxes i els sistemes de ciutats

3. Les transformacions de la morfologia de les ciutats espanyoles

58

4. Les problemàtiques de la ciutat espanyola contemporània

5. L'evolució de la ciutat a Espanya

6. Impacte humà. La ciutat sostenible




UNITAT 13. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA

1. La participació democràtica

2. L'organització territorial del Estat espanyol

3. La diversitat i els contrastos territorials

4. Els desequilibris territorials

5. Les polítiques regionals i de cohesió

6. Estudi de cas. La participació ciutadana i la gestió política




UNITAT 14. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN

1. La globalització

2. Els contrastos físics d'Europa

3. Els contrastos econòmics de la Unió Europea

4. La Unió Europea

5. La política regional europea

6. La integració d'Espanya en la Unió Europea

7. Espanya en el context de la UE i a escala mundial

8. Estudi de cas: La relació d'Espanya amb l'Amèrica Llatina



GLOSSARI

5.B.3 HISTÒRIA D’ESPANYA


UNITAT 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES: PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.1. Els primers pobladors: el Paleolític

2. Del Neolític a l'Edat dels Metalls

3. L'arribada dels pobles colonitzadors

4. Els pobles preromans: ibers, celtes i celtibers

5. Resol la qüestió. Per què els romans van desembarcar

a la Península?

6. De la pax romana a la crisi de l'Imperi

7. El regne visigot de Toledo

8. Síntesi. Quines són les arrels històriques d'Espanya?

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE

UNITAT 2. L’EDAT MITJANA: AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS (SEGLES VIII-XV)

59

1. El domini musulmà: Al-Andalus (segles VIII-XI)

2. Investiga. Què va aportar a les terres hispanes la presència

musulmana?

3. La resistència cristiana (segles VIII-XI)

4. Expansió cristiana i retrocés d'Al-Andalus (segles XII-XIII)

5. Resol la qüestió. Com es van repoblar les terres conquerides?

6. L'economia dels regnes cristians

7. Estudi d'un cas. La societat medieval

8. Les institucions polítiques

9. Resol la qüestió. Què va ser la crisi de la Baixa Edat Mitjana?

10. La Baixa Edat Mitjana a Castella i Navarra

11. Crisi i decadència en la Corona d'Aragó

12. Síntesi. Quines dues cultures van compartir el territori peninsular

en l'Edat Mitjana?

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE-NOVEMBRE

UNITAT 3. ELS REIS CATÒLICS I L’IMPERI DELS ÀUSTRIA (SEGLES XV-XVII)1. Els Reis Catòlics: la construcció de l'Estat modern

2. Resol la qüestió. Com van aconseguir els Reis Catòlics la pacificació

social i la unitat religiosa en els seus regnes?

3. La unificació i l'expansió territorial

4. El govern dels Àustria

5. L'expansió imperial europea en el segle XVI

6. Investiga. Quins conflictes es van produir en els regnes hispànics

al segle XVI?

7. Conquesta i colonització d'Amèrica

8. La societat i l'economia del segle XVI

9. El segle XVII: el declivi de l'Imperi

10. Resol la qüestió. Per què l'economia i la societat del segle XVII van

entrar en crisi?

11. Síntesi. Quina va ser l'evolució de la monarquia hispànica en els

segles XVI i XVII?


UNITAT 4. EL SEGLE XVIII: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBÓ (1700-1788)1. L'arribada d'una nova dinastia: els Borbó

2. Resol la qüestió. Quina orientació va seguir la política exterior

d'Espanya després de la pau d'Utrecht?

3. La pervivència de l'Antic Règim al segle XVIII

4. El model absolutista dels Borbó

5. Resol la qüestió. Com van influir les idees il·lustrades a Espanya?

6. El reformisme borbònic: el regnat de Carles III

7. Estudi d'un cas. Les societats econòmiques d'amics del país

8. L'evolució demogràfica i econòmica en el segle XVIII

9. Síntesi. Què va canviar i què va perviure a l'Espanya del segle XVIII?


UNITAT 5. LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME (1788-1833)

60

1. L'ocupació napoleònica

2. La guerra: desenvolupament, actituds i conseqüències

3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

4. Estudi d'un cas. Llibertat d'impremta contra la Inquisició

5. Resol la qüestió. Per què es van emancipar les colònies americanes?

6. La restauració de l'absolutisme i el Trienni Liberal

7. Investiga. Per què va ser ominosa la dècada del 1823 al 1833?

8. Síntesi. Per què va entrar en crisi l'Àntic Règim?


UNITAT 6. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)1. La primera guerra carlina (1833-1840)

2. El procés de revolució liberal (1833-1843)

3. Investiga. Els primers partits polítics

4. La Dècada Moderada (1844-1854)

5. El Bienni Progressista (1854-1856)

6. Resol la qüestió. Per què no hi va haver normalitat constitucional

en l'Espanya isabelina?

7. La desintegració de la monarquia (1857-1868)

8. Síntesi. Com es va establir la construcció de l'Estat liberal?


UNITAT 7. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)1. La Revolució i el Govern Provisional (1868-1870)

2. Estudi d'un cas. A baix les quintes!

3. La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-1873)

4. Estudi d'un cas. Per què unes Corts monàrquiques van

proclamar la República?

5. La Primera República

6. Síntesi. Per què va fracassar l'experiència democràtica del

Sexenni?

SEGON TRIMESTRE: GENER-FEBRER

UNITAT 8. L’ECONOMIA ESPANYOLA (1833-1900)1. L'agricultura, entre la reforma i l'estancament

2. Resol la qüestió. La reforma agrària liberal va transformar el camp

espanyol?

3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català

4. Mineria i siderúrgia

5. Investiga. Quines diferències presentava la industrialització a Espanya

en relació amb altres economies d'Europa?

6. La població, un creixement limitat

7. Transports, ferrocarril i mercat

8. Estudi d'un cas. Lliure canvi enfront de proteccionisme

9. Hisenda, banca i moneda

10. Síntesi. Quins van ser els canvis demogràfics i econòmics

a l'Espanya del segle XIX?

61


UNITAT 9. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE 1. La configuració d'una societat de classes

2. Resol la qüestió. Va perdurar el poder de les classes privilegiades de l'Antic Règim?

3. Els nous grups dirigents

4. Investiga. Els nous hàbits socials

5. Las classes populars

6. Investiga. Quines eren les condicions de vida dels treballadors?

7. Els orígens del moviment obrer

8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes

9. Estudi d'un cas. Socialisme i anarquisme al darrer terç del segle XIX

10. Síntesi. Com es va transformar la societat espanyola en el segle XIX? Quins nous conflictes hi van sorgir?

SEGON TRIMESTRE: FEBRER-MARÇ

UNITAT 10. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)1. Les claus del nou sistema polític

2. El bipartidisme i el torn pacífic

3. Resol la qüestió. Era democràtic el sistema de la Restauració?

4. Les forces polítiques marginades del sistema

5. L'auge de nacionalismes i regionalismes

6. La crisi d'ultramar (Cuba i Filipines)

7. Investiga. La guerra contra els Estats Units i la pèrdua de les

últimes colònies

8. Estudi d'un cas. Les conseqüències de la crisi del 1898

9. Síntesi. En què consistia el sistema polític de la Restauració?


UNITAT 11. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA(1902-1931)1. El reformisme dinàstic

2. L'oposició política

3. Investiga. L'obrerisme: entre l'anarquisme i el socialisme

4. La Setmana Tràgica i les conseqüències que va tenir (1909-1917)

5. Estudi d'un cas. La crisi del 1917

6. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)

7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

8. Resol la qüestió. Per què va caure la monarquia el 1931?

9. Síntesi. Per què va fracassar el sistema de la Restauració?

SEGON TRIMESTRE: MARÇ-ABRIL

UNITAT 12. ECONOMIA I SOCIETAT AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE 1. La modernització de l'estructura demogràfica

2. L'agricultura: crisi i diversitat d'una societat de camperols

3. L'expansió de la indústria

4. Resol la qüestió. El desenvolupament de la indústria a Espanya va ser uniforme i equilibrat?

5. La política econòmica: proteccionisme i intervencionisme

6. Resol la qüestió. De quina manera la Gran Guerra va afectar

l'economia espanyola?

7. Estudi d'un cas. La política econòmica durant la dictadura

62

de Primo de Rivera

8. Les transformacions socials

9. Investiga. La condició femenina a principis del segle XX

10. Síntesi. Quina va ser l'evolució de l'economia i la societat espanyoles al primer terç del segle XX?


UNITAT 13. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)1. Resol la qüestió. Per què unes eleccions municipals van dur

la república?

2. El nou règim republicà

3. Investiga. Com va canviar la vida de les dones, la Segona República?

4. El bienni reformista (1931-1933)

5. Investiga. La crisi de la coalició d'esquerres

6. El bienni conservador (1933-1936)

7. Resol la qüestió. Estava en perill la democràcia l'octubre del 1934?

8. El Front Popular (1936)

9. Síntesi. Per què la República no va aconseguir consolidar una democràcia estable?

TERCER TRIMESTRE: ABRIL-MAIG

UNITAT 14. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)1. Del colp d'Estat a la Guerra Civil

2. Resol la qüestió. Per què la Guerra Civil va assolir una

dimensió internacional?

3. El bàndol republicà: guerra i revolució

4. Estudi d'un cas. Quines dues opcions es van enfrontar

en el bàndol republicà?

5. La zona insurrecta: la construcció d'un Estat totalitari

6. Investiga. Viure en guerra

7. L'evolució del conflicte bèl·lic

8. Síntesi. Quins dos grans grups socials i ideològics es van enfrontar

en la Guerra Civil?


UNITAT 15. LA DICTADURA FRANQUISTA: LA POSTGUERRA (1939-1959)1. El caràcter del règim franquista

2. Investiga. La repressió sobre els vençuts

3. Resol la qüestió. Per què Espanya no va intervenir en la Segona Guerra Mundial?

4. La consolidació del franquisme (1939-1951)

5. Els anys del reconeixement internacional (1951-1959)

6. L'adoctrinament de la societat

7. Estudi d'un cas. L'oposició exterior: els republicans de l'exili

8. La resistència a l'interior

9. Síntesi. Sobre quines bases es va establir la dictadura franquista?

TERCER TRIMESTRE: MAIG-JUNY

UNITAT 16. LA DICTADURA FRANQUISTA: EL “DESARROLLISMO” (1959-1975)1. Liberalització econòmica i plans de desenvolupament econòmic

2. Els anys del creixement econòmic

63

3. Resol la qüestió. Europa va salvar Espanya?

4. Els canvis demogràfics i socials

5. Estudi d'un cas. Procés d'urbanització i desequilibris territorials

6. Investiga. La modernització de la societat

7. Reformisme polític sense llibertats

8. La reorganització de l'antifranquisme

9. L'agonia de la dictadura

10. Síntesi. Per què el desenvolupament econòmic i social van

provocar la crisi de la dictadura?


UNITAT 17. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA

1. La transició a la democràcia (1975-1978)

2. Investiga. La Constitució del 1978 i l'Estat de les Autonomies

3. L'etapa del consens polític (1978-1982)

4. La consolidació del bipartidisme (1982-2004)

5. Estudi d'un cas. La integració d'Espanya a la Unió Europea

6. Els governs del segle XXI (2004-2016)

7. Els canvis socials i en les mentalitats

8. Resol la qüestió. Existeix una igualtat real entre homes i dones

a l'Espanya actual?

9. Síntesi. Com es va consolidar el sistema democràtic a Espanya?

64


6.A. 1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA

En el marc de la seva programació didàctica, els centres han de precisar en cada curs els objectius que garanteixen lescompetències clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius de centre i determinar la participació de cada una de lesàrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s'allunya de la concepció del currículum com un conjunt decompartiments estancs entre les diverses matèries, i per això requereix una coordinació d'actuacions docents en què la feina enequip ha de ser una constant.

Així, el desenvolupament de la programació didàctica de centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva iintel·lectual per part de l’equip docent, com diverses formes de treball cooperatiu. Aquestes formes han de ser respectuosesamb la diversitat dels professors i professores, però generadores d'il·lusió per col·laborar en un projecte comú al qual cadascúaporta el seu millor saber fer professional i aprèn i comparteix el saber fer amb altres companys i companyes.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències clau, encara que les incloga. En el currículum hi hauràcompetències clau fonamentals i altres que no ho seran tant perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les sevespotencialitats a partir dels estàndards d'aprenentatge propis de cada matèria. A més, en l'àmbit del Batxillerat haurem deprestar una atenció especial a les competències i capacitats més rellevants per al posterior desenvolupament acadèmic i, en elseu cas, laboral de l'alumnat.

El desenvolupament de competències va acompanyat d'una pràctica pedagògica exigent tant per a l'alumnat com per alprofessorat. Per a l'alumnat, perquè s'ha d'implicar en l'aprenentatge i ha d'adquirir les habilitats que li permetin construir els seuspropis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades icontinuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que permetin desenvolupar els estàndardsd'aprenentatge propis de la matèria incloent-hi el desenvolupament de les competències clau, i poder assolir així els objectius delcurrículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte a les disciplinesacadèmiques, això no ha d'impedir que des de cada matèria es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en laconsecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar en diferents contextos els contingutsdels quatre sabers que conformin cada una de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearàcontextos i situacions que representin reptes per als alumnes; que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals; que elsobliguin a ampliar la seva perspectiva i a contrastar la seva opinió amb la dels seus companys, a justificar i a interpretar ambrigor, etc.

Per treballar les competències clau relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un protagonismeespecial les activitats de planificació i execució de feines en grup que afavoreixin el diàleg, l'escolta, la cooperació i laconfrontació d'opinions.

La forma d'avaluar el nivell de competència assolit serà mitjançant l'aplicació dels coneixements i les habilitats treballades.Ara bé, les competències suposen un domini complet de l'activitat en qüestió; no són només habilitats, encara que aquestessempre estiguin presents. Per tant, a més de les habilitats, es tindran en compte també les actituds i els elements cognitius.

En el marc de la seva programació didàctica, els centres han de precisar cada curs els objectius que garanteixen lescompetències clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius de centre i determinar la participació de cada una de lesàrees del currículum en la consecució de les competències.

65


6.A. 2. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Recursos didàctics

Per a cada tema, els recursos didàctics de què es disposa són els següents:

1. Llibre de l'alumne i de l'alumna

- El Llibre de l'alumne i de l'alumna consta de 16 temes per al primer curs de Batxillerat de la matèria d'Història del MónContemporani.

- El Llibre de l'alumne i de l'alumna per a la matèria de Geografia consta de 14 temes.

- El Llibre de l'alumne i de l'alumna per a la matèria d'Història d’Espanya consta de 17 temes.

2. Recursos didàctics

Adreces d'Internet. Cada tema té adreces d'Internet que serveixen per a reforçar i complementar els continguts, habilitats icompetències treballades en el tema.

Activitats d'Avaluació Inicial. Una pàgina d'activitats dissenyades per avaluar els coneixements previs de l'alumnat abans decomençar l'estudi de cada un dels temes.

Activitats de Reforç i Ampliació. Una pàgina d'activitats de reforç i una altra d'ampliació permeten consolidar els coneixementsdels continguts del tema i ampliar alguns aspectes importants.

Activitats d'Avaluació Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnòstic pel Batxillerat permeten avaluarel nivell d'assoliment de cada un dels estàndards d'aprenentatge assolit pels alumnes.

Recursos Organitzatius

L'organització dels recursos materials i personals és un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procésd'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i el temps d’aquestacoordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i delsequips docents en totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organització de les mesuresd'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organització dels espais: s'atendran tant els processos educatius que afavoreixen la individualització del'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis,lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...), es procurarà que siguin accessibles per a tots els alumnes quepresentin deficiències de qualsevol tipus. Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitatd'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional.

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectar les normes imposades des del'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de lesordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinàries, d’agrupaments flexibles de reforç,aprofundiment, etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han establir uns temps per a la coordinació entre professorsd'àrees diferents, i entre professors de cursos diferents.

Establir els criteris per a l'organització i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics. En relació ambl'organització dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals,material per a educació física...) s’han de tenir en compte alguns criteris com ara: ús compartit per tots els alumnes, que nosiguin discriminatoris, que no siguin perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i eldesenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que

66

aquests materials respectin la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat.

67


6. B. 1. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

PRIMER CURS:

TEMA 1. L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM

Estudiarem en aquest tema les característiques de l'Europa del segle XVIII. Caracteritzarem aquest període com una èpocade canvi, de crisi profunda, tant en l'àmbit de la política i l'organització social com en l'economia. Analitzarem amb moltdetall els factors que van afavorir les transformacions econòmiques i socials de l'Antic Règim, la consolidació delparlamentarisme anglès i el naixement dels Estats Units.

També prestarem molta atenció als valors de la Il·lustració, a la seva vigència i, sobretot, a com aquests valors van ajudar atransformar la societat del segle XVIII.

TEMA 2. LA NOVA ERA INDUSTRIAL

Al llarg del present tema estudiarem les característiques de la Revolució industrial. Entre altres qüestions, analitzarem elsfactors que van afavorir la industrialització, la revolució agrària i els nous tipus d'indústria que van aparèixer en aquestperíode. També ens aproximarem a la nova societat que va sorgir del procés d'industrialització.

Per assimilar els continguts del tema serà fonamental l'anàlisi de diferents gràfics i dades quantitatives que aclariran les baseseconòmiques i socials de la Revolució industrial. També podrem comprendre el funcionament de les factories industrials i lavida quotidiana en aquest període mitjançant l'anàlisi guiada de diferents il·lustracions.

TEMA 3. ELS MOVIMENTS LIBERALS I NACIONALS (1789-1871)

En aquest tema estudiarem els moviments liberals i nacionals que van sorgir entre el 1789 i el 1871. Analitzarem ambespecial detall l'esclat de la Revolució Francesa i les seves diferents etapes, incloent-hi el període napoleònic.

També ens aproximarem a la Revolució de 1848, la "primavera dels pobles", analitzant els seus ideals liberals i democràtics.Per acabar estudiarem els processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya.

TEMA 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800-1914)

El punt d'inici d'aquest tema és la caracterització de la nova societat de classes que sorgeix després de la industrialitzaciód'Europa. És particularment rellevant conèixer en aquest punt les condicions de vida i treball dels obrers del segle XIX perrelacionar-les amb l'aparició dels primers moviments obrers.

Tot seguit analitzarem les ideologies del moviment obrer, particularment el socialisme i l'anarquisme. Igualment ensaproximarem a la I Internacional i esbossarem breument l'evolució del moviment obrer entre el 1875 i el 1914.

TEMA 5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

Estudiarem en aquest tema els dos eixos que van afavorir la dominació europea del món entre el 1870 i el 1914: la SegonaRevolució industrial i el colonialisme de les potències europees.

En relació amb la primera qüestió descriurem breument els factors que van afavorir el desenvolupament d'una SegonaRevolució Industrial i n’assenyalarem les repercussions econòmiques i demogràfiques. Analitzarem, a més a més, els nousmètodes de treball: taylorisme i fordisme. En relació amb la segona qüestió, analitzarem amb una atenció especial elrepartiment colonial del món per les potències europees i l'organització dels imperis colonials.

TEMA 6. LES GRANS POTÈNCIES (1870-1914)

En aquest tema es descriuran breument les principals potències mundials que dominaven el món entre el 1870 i el 1914:Anglaterra, França, l'imperi austrohongarès, la Rússia tsarista, els Estats Units i el Japó.

Insistirem en la identificació de les potències democràtiques i no democràtiques d'aquest període. També comentarembreument que conèixer aquestes potències i les relacions entre elles és un factor clau per entendre el posterior esclat de la IGuerra Mundial, que analitzarem en el tema següent.

68

TEMA 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

Al llarg del tema es treballarà la I Guerra Mundial, i es prestarà una atenció especial als factors que van provocar elconflicte i a les fases de la guerra. També analitzarem com va ser l'Europa que va sorgir després del final de la contesa, unaspecte clau per entendre els conflictes europeus del període d'entreguerres i el posterior esclat de la II Guerra Mundial.

Aprofitarem aquest tema per insistir en la importància d'establir relacions pacífiques entre països que resultin productives ievitin confrontacions bèl·liques.

TEMA 8. LA REVOLUCIÓ RUSSA I EL NAIXEMENT DE L'ESTAT SOVIÈTIC (1917-1927)

Iniciarem el tema analitzant els problemes, desigualtats i conflictes socials i polítics que van tenir lloc en l'etapa final de laRússia tsarista. Aprofitarem aquest coneixement per, a continuació, caracteritzar la revolució de febrer del 1917, larevolució d'octubre i l'esclat de la guerra civil.

Després prosseguirem amb la descripció del procés de creació de l'URSS, l'expansió de l'URSS i els règims de Lenin iStalin.

TEMA 9. PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ (1918-1939)

Iniciarem el tema analitzant les conseqüències econòmiques i els grans desequilibris financers internacionals sorgits de laPrimera Guerra Mundial. Després prosseguirem el tema amb una breu recreació dels anomenats feliços anys vint als EstatsUnits.

Tot seguit analitzarem amb gran detall les causes i les repercussions de la Gran Depressió. Insistirem tant en la pobresa queva causar com en la importància que va tenir aquesta crisi en l'auge dels totalitarismes a Europa i el posterior esclat de la IIGuerra Mundial.

TEMA 10. ELS RÈGIMS TOTALITARIS EN L'EUROPA D'ENTREGUERRES (1939-1945)

En el present tema s'analitzarà el context històric que va afavorir l'auge dels totalitarismes a Itàlia, Alemanya i la UnióSoviètica. Analitzarem els processos d'instauració dels totalitarismes en els tres països esmentats i analitzarem amb detallels principals trets del feixisme, el nazisme i l'estalinisme.

Aprofitarem aquest tema perquè l'alumnat prengui consciència dels perills i les conseqüències de les ideologies totalitàries.També insistirem en la necessitat de respectar els drets individuals i preservar l'existència de règims democràtics per assoliraquest objectiu.

TEMA 11. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

El present tema s'iniciarà amb una caracterització de la Segona Guerra Mundial, de les seves causes i del desenvolupamentdel propi conflicte. Prosseguirem amb la descripció de les conseqüències i la devastació que va produir el conflicte.

Tot seguit, ens aturarem en el desenvolupament dels judicis de Nuremberg i n’establirem la importància com a puntd'origen de l'actual justícia internacional.

TEMA 12. UN MÓN BIPOLAR (1945-1991)

En aquest tema treballarem la divisió del món en dos blocs a partir dels continguts que s'indiquen a continuació: elsconflictes entre antics aliats contra l'Alemanya nazi i el procés de formació de blocs antagònics, les crisis i els conflictesarmats durant la Guerra freda i la consolidació de la coexistència pacífica entre blocs del 1945 al 1991.

També prestarem una atenció especial a l'equilibri de terror en l'era atòmica i als riscos que va comportar aquest equilibridurant el període estudiat.

TEMA 13. EL FINAL DELS IMPERIS COLONIALS

Iniciarem aquest tema analitzant breument les causes del procés descolonitzador que es va iniciar en concloure la II GuerraMundial i la seva evolució entre el 1945 i el 1991.

A continuació prosseguirem estudiant amb detall una sèrie de conflictes i processos de descolonització desenvolupatsdurant aquest període: la independència de l'Índia, la creació de l'Estat d'Israel i la qüestió palestina, l'apartheid a Sud-àfrica. També descriurem breument el moviment de països no alineats i l’anomenat neocolonialisme.

TEMA 14. EL BLOC COMUNISTA (1947-1991)

Aquest tema analitza la història de l'anomenat bloc comunista des del 1947 fins a la desintegració del 1991. S'inicia el temaamb la descripció de l'hegemonia soviètica en aquest bloc, la seva influència en el món i l'auge del comunisme a la Xina.

69

Es prossegueix amb la descripció dels diferents conflictes, revoltes i moviments oberturistes que van tenir lloc a l'Europade l'est en contra de l'hegemonia soviètica. Finalment, s'analitzen les propostes reformistes de Gorbatxov, la fallida del'imperi soviètic i la partició de Iugoslàvia.

TEMA 15. EL BLOC CAPITALISTA (1945-1991)

El tema analitza l'evolució del bloc capitalista entre el 1945 i el 1991 i se centra en tres eixos de treball: els Estats Units,Europa i el Japó. En relació amb els Estats Units, analitza el seu lideratge com a principal potència del bloc capitalistadesprés de la II Guerra Mundial. També s'analitza breument l’anomenada caça de bruixes del macartisme.

En relació amb Europa, es tracta l'evolució de l'Europa occidental i l’anomenada construcció d'Europa: la Unión Europea.Finalment, s'analitza el progrés econòmic del Japón i els nous països industrialitzats.

TEMA 16. EL MÓN ACTUAL

En aquest tema es treballaran els continguts que s'indiquen a continuació: el nou ordre internacional, l'Europa de l'estdesprés de la desaparició de l'URSS, els reptes de la Unió Europea, el món islàmic, els problemes de subdesenvolupamentdel continent africà i la globalització del món actual.

El principal objectiu d'aquest tema és comprendre la realitat mundial en què vivim. Per aconseguir-ho, es proposendiferents activitats d'interpretació i comentari reflexiu de dades, gràfics i mapes en els quals l'alumnat haurà d’aportar laseva opinió personal sobre problemes o realitats del món actual.


6. B. 2. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important aldesenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitatd'organització del centre.

Les activitats complementàries i extraescolars s’han de considerar com a accions complementàries que tenen com a finalitatprimordial propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne. Amb aquesta finalitat és imprescindible quetranscendeixin l'àmbit purament acadèmic i estenguin l'acció formativa dels alumnes fins al medi en què el centre educatiu estrobi inserit i incideixin en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etc., motiu pel qual no s’han d’enfocar com aactivitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com uncomplement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

En l'àmbit del Batxillerat les activitats extraescolars seran, a més, una eina de gran utilitat per aproximar l'alumnat a diferentsàmbits de la vida social, acadèmica i laboral. Constituiran, en aquest sentit, un àmbit ideal perquè l'alumnat anticipi, s'aproximio reflexioni sobre alguns dels seus projectes de vida o possibles vocacions.

Prestarem, per això, una atenció especial a les activitats complementàries que puguin aproximar l'alumnat a nous àmbitsacadèmics o laborals. També potenciarem l'ús de les activitats complementàries com a mitjà per afavorir la socialització del'alumnat i la cohesió del grup-classe.

Els objectius a aconseguir amb la realització d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense cap discriminació per raonsde sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i els interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte lesdiverses capacitats dels alumnes.

70

Familiaritzar l'alumnat amb diferents àmbits relatius a la vida acadèmica, social o laboral.

Preparar la inserció en la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies del'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars als centres públics d'ensenyament i s’assenyalen alguns aspectes que les caracteritzen:


Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprèn la jornada escolar, inclosos elsperíodes de descans que s'estableixen entre dues classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, motiu pel qual cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual pel qual passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyamentsque integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centreeducatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de cap discriminació per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Les activitats culturals i complementàries fora del centre planificades pel Departament i per a, enguany consten enl'annex de la Programació.


7.1. PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació estan especificats al punt 4.

L’avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de batxillerat serà contínua i diferenciada, d’acord amb les diferentsmatèries del currículum. Es diferenciaran dos procediments bàsics d'avaluació.

L'avaluació contínua.

L’avaluació a través de proves escrites.

En el cas de l'avaluació contínua, els procediments i instruments d’avaluació seran l’observació i el seguiment sistemàtic del'alumnat, és a dir, es prendran en consideració totes les produccions que l’alumne o alumna desenvolupi, tant de caràcterindividual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davantl'aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació...

Pel que fa a l'avaluació a través de proves escrites, el projecte didàctic Vicens Vives incorpora una sèrie de proves que facilitenl'avaluació de l'alumnat:

Les avaluacions inicials, en les quals es valoraran els coneixements previs que es tenen sobre cadascun dels aspectesavaluats abans de començar un tema o unitat didàctica. Es valorarà si els coneixements són suficients, si s’han de millorar osi es desconeixen.

Les avaluacions finals permetran realitzar una avaluació dels coneixements que l'alumnat ha adquirit en acabar cadascunade les unitats.

En tot cas, els procediments d'avaluació seran variats, de forma que puguin adaptar-se a la flexibilitat que exigeix el mateixprocés d’avaluació.

L’avaluació es realitzarà igualment a partir dels criteris d’avaluació i els estàndards d'aprenentatge que el docent podrà avaluara través de la rúbrica d'avaluació que aquest projecte educatiu facilita en l'apartat 6. 1. Criteris d’avaluació i estàndardsd'aprenentatge. Igualment es podrà dur a terme una avaluació competencial a partir de la rúbrica proposada en l'apartat 4.4Avaluació de les competències clau.

71

El grau d’adquisició dels objectius a assolir tant respecte als estàndards d'aprenentatge com de les competències clau esvalorarà, al seu torn, a partir de quatre nivells d'assoliment:

ASSOLIMENT – NIVELL 1: Objectiu no assolit.

ASSOLIMENT – NIVELL 2: Assoliment bàsic.

ASSOLIMENT – NIVELL 3: Assoliment mitjà.

ASSOLIMENT – NIVELL 4: Assoliment avançat.

Com a criteris generals o de referència de qualificació per establir les notes en cadascuna de les tres avaluacionstrimestrals, en l'avaluació final de curs i en l'extraordinària de setembre es proposa que les proves escrites ponderin un30%, els treballs un altre 30% i les activitats diàries de classe un 40%. És a dir, es tindran sempre en compte lesqualificacions de les activitats realitzades per l'alumne al llarg de tot el curs escolar: l’avaluació contínua

RECUPERACIÓ D'AVALUACIONS PENDENTS

Per tal de facilitar als alumnes i a les alumnes la recuperació de les matèries en les quals van obtenir un resultat negatiu durantel desenvolupament de l’avaluació contínua del corresponent trimestre, es podrà facilitar la recuperació de l’avaluació suspesatot afavorint que:

si l'alumne ha suspès la primera avaluació, que tingui l'oportunitat de realitzar un examen de recuperació en la segonaavaluació.

si l'alumne ha suspès la segona avaluació, que tingui l'oportunitat de realitzar un examen de recuperació en la terceraavaluació.

Els alumnes i les alumnes que no hagin aconseguit aprovar, tindran l’oportunitat de recuperar l'assignatura en la provaextraordinària de setembre.

RECUPERACIÓ PER ALS ALUMNES DE SEGON AMB MATÈRIES PENDENTS DE PRIMER

Tal com estableix l’apartat 32.1 del Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre; els alumnes i les alumnes promocionaran deprimer a segon de batxillerat quan hagin superat les matèries cursades o tinguin avaluació negativa en dues matèries com amàxim. En tot cas, hauran de matricular-se al segon curs de les matèries pendents de primer.

Els centres organitzaran les activitats de recuperació i avaluació per als alumnes i les alumnes que promocionin a segon cursamb avaluació negativa en una o dues matèries. Les activitats de recuperació tindran en compte:

els aspectes relacionats amb les expectatives de recuperació de les matèries pendents per part de l'alumnat.

els criteris d'avaluació establerts pel centre i el docent de la matèria.

els estàndards d'aprenentatge que desenvolupen aquests criteris d'avaluació.

els recursos i l'equip docent disponibles per dur a terme les activitats de recuperació per als alumnes amb matèries pendentsd'altres cursos.

Encara que la planificació de les activitats de recuperació d'alumnes amb matèries pendents de cursos anteriors es decidirà desde cada centre docent. S'aconsella que aquests alumnes i aquestes alumnes rebin classes de recuperació d'aquestes matèries, araó d'una hora de classe setmanal, sempre que la disponibilitat horària del professorat ho permeti.

Els departaments de coordinació didàctica corresponents s’encarregaran de programar les activitats i, si s’escau, les provesparcials que preparin als alumnes i a les alumnes per assolir una avaluació positiva. De l'avaluació en serà responsable eldepartament corresponent.

PROVES EXTRAORDINÀRIES

Els alumnes podran realitzar una prova extraordinària de les matèries que no hagin superat en l’avaluació contínua. Aquestaprova, que se celebrarà en els primers dies de setembre, serà elaborada pels departaments de coordinació didàcticaresponsables de cada matèria, que també n’establiran els criteris de qualificació.

72

7. 2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Primer Batxillerat: Hª del Món Contemporani

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cadascun dels aspectes avaluats i establirem si:

Són suficients.

S’han de millorar.

Es desconeixen.

Podrà fer-se un examen o dos per cada avaluació, a criteri del professorat. El valor dels exàmens, proves diverses i treballssuposarà el 80% de la nota de l’avaluació; en tot cas sols es farà mitjana quan totes les notes obtingudes superen la notamínima de 4 (sobre 8 dels continguts). El 20% restant vindrà donat pel seguiment del treball diari: exercicis i quadern de classeaixí com pel control de les faltes d’assistència injustificades (avaluació contínua).

La nota final es calcularà tenint en compte la mitjana de la qualificació de les diferents avaluacions, si bé amb duesavaluacions suspeses, l’assignatura s’entendrà com a suspesa. Malgrat aquesta indicació, amb dues avaluacions suspeses elprofessor podrà habilitar proves específiques de recuperació d’aquestes avaluacions.

CRITERIS DE RECUPERACIÓ.

Podran habilitar-se proves específiques de recuperació en finalitzar cada avaluació o, bé a final de curs, en aquest cas la prova tindria la consideració d’examen final de recuperació. Aquesta recuperació sols s’efectuarà quan la mitjana de l’avaluació hajaestat superior a 3 punts.

De tota manera el professorat podrà, excepcionalment, practicar exàmens de recuperació a alumnes que, sense haver obtingutla nota necessària per tenir dret a la recuperació, puguen merèixer a judici del professorat, un tractament especial.

La nota de l’examen extraordinari de recuperació representarà el 100% de la nota final.

2n de Batxillerat

Geografia i Història d’Espanya

Es realitzarà un examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa com a mínim.

La nota de l’examen de cada trimestre serà la nota de l’avaluació, encara que la professora farà servir les notes del treball de classe i les faltes d’assistència no justificades per arrodonir la nota numèrica obtinguda a la alça o a la baixa. Les notes de classe també influiran en la nota final. La mitjana dels exàmens parcials i el final tindran el mateix valor.

CRITERIS DE RECUPERACIÓ.

Es farà una prova final de recuperació a criteri del professorat. Es pot organitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells.La nota de la recuperació substitueix, en el seu cas, a la dels parcials.

Els alumnes que no aproven l’assignatura en Maig, en primera convocatòria, podran concórrer a les proves extraordinàries deJuny. En aquest cas,la nota de l’examen representrà el total del valor de qualificació.

ALUMNES DE SEGON AMB L’ASSIGNATURA DE PRIMER PENDENT

Els alumnes que promocionen a 2n de batxillerat amb l’assignatura d’Hª del Món Contemporani pendent podran presentar-se als exàmens parcials que es convocaran, generalment als mesos de gener i abril, sobre la matèria impartida al 1r curs per talde recuperar-la.

En cas de no recuperar-la, podran concórrer a les proves extraordinàries de Juny.

73

7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

7. D. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

Per a ampliar aquest aspecte vegeu el document Proposta Curricular i Activitats de Reforç i Ampliació .

L’atenció a la diversitat cal plantejar-la en Batxillerat de manera diferent a com s’estableix en l’ESO. Es tracta d’un nivelld’ensenyament no obligatori i orientat, majoritàriament, a l’accés a la Universitat. Tot i això, es podrà establir cert grau deflexibilitat, i el professorat podrà tractar amb distint grau de dificultat i exigència els continguts, des d’un nivell més elementalque es correspondrà amb els mínims fins a una major nivell d’aprofundiment i ampliació, que possibilite també, atendre a ladiversitat “per dalt”.

Els llibres de l’alumne així ho permeten, donat que els continguts dels llibres venen complementats amb activitats moltdiverses.

Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de Reforç i d'Ampliació per cada un delsapartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna.

Per altra part, es fan recomanacions a l’alumnat per ampliar coneixements mitjançant el cinema, la literatura i l’art.

74

8. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB

NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA

ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I

NIVEL IV).

En l'organització dels estudis de Batxillerat es prestarà una atenció especial als alumnes i les alumnes amb necessitat específicade suport educatiu.

En aquest sentit, es proporcionaran les condicions d'accessibilitat als centres educatius i als ensenyaments. Es facilitaran elsrecursos de suport que afavoreixin l'accés al currículum de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i s'adaptaran elsinstruments i en el seu cas els temps i suports que assegurin una avaluació correcta d'aquest alumnat.

Els centres escolars, en col·laboració amb els diferents departaments del centre, avaluaran les necessitats dels alumnes ambNEE i procuraran els recursos adaptats perquè desenvolupin les competències treballades en cada matèria i aconsegueixin unnivell formatiu adequat que els permeti accedir a altres titulacions superiors i adaptar-se a les exigències del món laboral isocial del seu entorn.

També es prestarà una atenció especial i personalitzada a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, i es proveirà aquestsalumnes dels recursos i les propostes adequades per desenvolupar al màxim les seves potencialitats.

Tenint en compte les premisses que acabem d'establir, concebrem l'orientació escolar com una activitat educativa ambdiferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament, i en particular a l'adaptacióde la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de lescapacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i les alumnes, i que els permetin adquirir una progressiva autonomiacognitiva, personal i social al llarg del Batxillerat.

En els instruments de planificació desenvolupats pels centres escolars, el claustre de docents i els departaments de cadamatèria, s’hauran d’establir els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives del’alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, el desenvolupament i l’avaluació de les adaptacionscurriculars amb diferents graus de significativitat.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendreaquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'orientació educativa, tant des d’un punt de vista general com en el cas de l'alumnat amb NEE, se centrarà en lapersonalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa. Elsprincipis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els objectius següents:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica de l’escola.

b) Potenciar l'esforç individual i la feina en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors, i laprogressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les seves aptituds, necessitats i interessos,mitjançant una actuació tutorial individualitzada i planificada.

e) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer alssuports o les activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres iaprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

75

g) Informar, aconsellar i, en el seu cas, orientar l'alumnat en la comprensió de les seves capacitats i les seves possibles"vocacions" acadèmiques o laborals.

76


9. A. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Foment de la Lectura. Comprensió lectora

Els objectius del nostre projecte de lectura per al Batxillerat són:

– Consolidar l'hàbit de lectura i potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescritura des de la certesa que són elpilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies per fer possible l'esmentat propòsit.

– Fer lectures crítiques de textos diversos i complexos.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Reconèixer els trets centrals (comunicatius, lèxics, d'estil) de diversos tipus de text, així com la seva intenció comunicativaprincipal (convèncer, explicar, argumentar…).

– Comprendre i valorar críticament textos complexos dels àmbits científic, tècnic, acadèmic, legal, humanístic, etc.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, així com l'interès per compartir icomentar aquestes creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individualsque parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

1. El foment de la lectura en el Batxillerat

Partim de la base que al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria s'ha anat transmetent el gust per llegir i que els alumnes iles alumnes comencen la nova etapa amb un nivell de lectura comprensiva adequat. Partint d'aquest punt d'inici, el nostreobjectiu fonamental se centrarà a promoure el gust per la lectura i a utilitzar la lectura com un recurs de desenvolupamentpersonal i de progrés acadèmic.

Un desenvolupament òptim del foment de la lectura exigeix que els docents, particularment els de les matèries relacionadesamb l'àmbit lingüístic, o en el seu cas un mediador de lectura escollit dins del claustre docent, promogui la lectura tenint encompte els següents eixos d'actuació:

VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits constants i autònoms de lectura.

SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds lectores, especialment el vessant crític i interpretatiu.

PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Per desenvolupar aquests tres eixos d'actuació, articularem les activitats següents al llarg de l'etapa de Batxillerat:

a) En l'inici de cada curs, i especialment en el primer curs de Batxillerat, provarem de descobrir les habilitats de lectura quedominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres per poder incidir en les seves possibles carències.

b) Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Aixíestablirem diversos nivells per atendre diversos ritmes d'aprenentatge i no descuidar els qui es mostrin reticents a obrir unllibre o tinguin més dificultats lectores. Evidentment, en aquest punt tindrem en compte les aficions, els gustos literaris,els interessos acadèmics, etc., del nostre alumnat.

c) Tot seguit, treballarem l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que l'alumnat conclogui el Batxillerat sentcapaç d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin lestècniques que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants deles secundàries, i també les altres fonts accessibles, com les biblioteques existents en el propi entorn o Internet.

d) Enllaçant-ho en aquest últim punt, tractarem d'insistir en l'ús de la lectura com un instrument que l'alumnat pot emprar perafavorir l'autoconeixement, la reflexió sobre el seu entorn social i, de manera molt especial, com una eina imprescindiblea l'hora de desenvolupar les seves inclinacions acadèmiques o laborals. Així mateix, incidirem en la dimensió lúdica queté la lectura.

2. Obres de Vicens Vives proposades per al foment de la lectura

77

Vicens Vives presta una atenció especial a la lectura literària, la comprensió i l’anàlisi d’aquesta, durant l'etapa de Batxillerat.Per això, proposem una sèrie d'àmplies col·leccions centrades en la lectura i l’anàlisi d'obres corresponents a diferents gèneresliteraris i moments de la història de la literatura, entre les quals destaquem: Aula de Literatura, Clásicos Hispánicos i ClàssicsUniversals.

2.1 Aula de Literatura.

Aquesta col·lecció reuneix una sèrie de llibres que captivaran l'interès de l' estudiant, tant pels seus temes com pel seu valorliterari. Al costat d'autors d'obligada presència (Poe, London, Stevenson, Baroja…), Aula de Literatura ofereix opcionsinnovadores com ara seleccions de relats policíacs, d'humor o de narracions fantàstiques. Aquesta col·lecció aspira així mateixa familiaritzar l'alumne amb tots els gèneres literaris, i això no tan sols en el terreny de la literatura estrangera (en cuidadestraduccions), sinó també en el de les lletres espanyoles.

A més de ponderades introduccions, cada edició incorpora una útil doble anotació (lèxica i explicativa) i, sobretot, un ampliventall de propostes de treball en què el text s'analitza no només des del punt de vista literari, sinó amb altres enfocaments queel contingut de cada llibre exigeix: històric, ètic, etc.

2.2 Clásicos Hispánicos i Clàssics Universals.

La col·lecció «Clásicos Hispánicos» acull els textos fonamentals de la tradició literària espanyola i hispanoamericana, mentreque en la sèrie paral·lela de «Clàssics Universals» aniran apareixent aquells autors i títols de la literatura mundial elconeixement dels quals resulta indispensable per a un estudiant de literatura.

Hereves de principis didàctics desenvolupats en la col·lecció «Aula de Literatura», aquestes dues sèries de clàssics publiquenels textos més fiables o autoritzats (o, en el seu cas, acurades traduccions), i l'edició està encomanada a destacats especialistes.L'anotació aporta les dades necessàries que aclareixen complidament el sentit del text, sense perdre's en detalls que poguessinobstaculitzar en excés la lectura.

Conjugant rigor i amenitat, la introducció presenta un actualitzat “estat de la qüestió” que no exclou la visió personal delmateix especialista. El detallat "Estudi de l'obra", en fi, valora el llibre des d'un punt de vista estrictament literari, i incorpora,quan l'obra ho permet, una anàlisi sociològica i un repàs succint de la seva tradició literària.

Concreció del Pla lector del Departament:

- 1er Batxiller: Història del Món ContemporaniSatrapi, M: "Persépolis"Pérez Reverte, A.: "Territorio comanche"

- 2n Batxiller:

Geografia: prensa en generalHª d’Espanya: Valle Inclán: "Luces de bohemia"Rodoreda, M: "La plaça del diamant"


El desenvolupament de les capacitats d'expressió oral i escrita és un aspecte fonamental per al desenvolupament tant cognitiucom competencial i social de l'alumnat. Més enllà del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa,l'expressió oral i escrita, el desenvolupament de l'habilitat per comunicar coneixements de forma escrites o orals, és un eix clauper al desenvolupament personal de l'alumnat.

Al llarg dels dos cursos de Batxillerat i en les diferents matèries, l'alumnat aprendrà a elaborar diferents tipus de text oral oescrit amb la finalitat de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetre'ls de forma correcta.

El desenvolupament de les capacitats d'expressió oral i escriba ha d’aportar-li també les eines i els coneixements necessaris perdesenvolupar-se satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquestsconeixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, per un costat, i de comprensió i expressióescrita, per un altre. L'estructuració del pensament de l'ésser humà es fa mitjançant el llenguatge, i és per això que aquestacapacitat de comprendre i d'expressar-se sigui el millor i el més eficaç instrument d'aprenentatge.

El desenvolupament de l'expressió oral i escrita, com a eix transversal educatiu, té com a finalitat el desenvolupament de lesdestreses bàsiques en l'ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. L'adquisició d'aquestes destresescomunicatives només es pot aconseguir a través de la lectura i audició de diferents classes de textos, de la comprensió i la

78

reflexió sobre aquests, tenint present que la lectura no ha d’organitzar-se al voltant de sabers disciplinaris estancs idescontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l'ús de la llengua.

El desenvolupament de l'expressió oral no pot, en aquest sentit, circumscriure's a les àrees o matèries lingüístiques. Ha d'estarestretament vinculat a les diferents àrees o matèries del currículum educatiu. D'aquesta manera es potencia el desenvolupamentcompetencial de l'alumnat, implicant-lo en la utilització, aplicació i transmissió dels coneixements i habilitats que va adquirintal llarg del seu ensenyament.

La feina dels diferents continguts i competències treballats en les diferents matèries incorporarà en aquest sentit l'ensenyamentde pautes, indicacions i estratègies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en l'elaboració de diferents tipus detreballs escrits o d'exposicions orals...

Així mateix, els estàndards d'avaluació i els indicadors de progrés que avaluen l'aprenentatge de l'alumnat avaluaran ovaloraran també elements de l'expressió oral i escrita de l'alumnat com a part integrant de l'aprenentatge de l'alumnat.

A més a més, és fonamental ensenyar l'alumnat a fer un ús social de la llengua oral i escrita adequat en diferents àmbits:privats i públics, familiars i escolars. La manera de parlar i d'escoltar d'una persona determina la percepció que els altres tenende cada persona. És per tant imprescindible dotar l'alumnat d'estratègies que afavoreixin un aprenentatge correcte d'aquestadimensió oral de la competència comunicativa i que li assegurin un maneig efectiu de les situacions de comunicació en elsàmbits personal, social, acadèmic i professional al llarg de la seva vida.

Per acabar, és fonamental personalitzar, en la mesura del que és possible, la feina de comprensió i expressió oral i escrita enfunció dels projectes vitals i acadèmics de cada alumne o alumna i de les seves competències, capacitats i habilitats. Ésfonamental que l'alumnat sigui capaç d'expressar-se per escrit i de forma oral davant eventuals situacions que amb totaproblabilitat afrontarà en un futur pròxim.

En aquest sentit, la realització de debats, exposicions o diàlegs serà clau per al posterior desenvolupament acadèmic, laboral ipersonal de l'alumnat. També ens haurem d’assegurar que l'alumnat ha assimilat les principals tipologies textuals d'ús comú ique sap emprar-les eficaçment en diferents contextos acadèmics, laborals i socials.

79


9. B. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL.

Actualment la introducció i generalització de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, tant en l'entorn social del'alumnat com, específicament, en l'àmbit acadèmic, fan necessari que els educands es familiaritzin amb aquesta nova realitatcom a element essencial de la seva formació en pràcticament tots els nivells i totes les àrees acadèmiques.

En el cas del Batxillerat, el domini de les TIC adquireix una especial rellevància, en constituir un instrument que l'alumnathaurà de fer anar sense por en els diferents contextos acadèmics, laborals i socials propis de la vida adulta.

Per tot plegat, per estructurar adequadament la feina educativa de les TIC en el Batxillerat, afrontarem aquest nou repteeducatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Treballar l'adquisició de les habilitats i destreses primàries relacionades amb les eines informàtiques.

b) Potenciar l'ús social, acadèmic i laboral d’aquestes eines en diferents contextos i amb diferents fins o objectius.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa i ampliar coneixements de forma autònoma a través de l'ús dels nous mitjans ieines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat aprendrà a fer anar els entorns informàtics i, moltespecialment, les eines i els sistemes informàtics més habituals: processadors de text, sistemes operatius, fulls de càlcul, basesde dades, programes de presentacions...

El segon objectiu se centrarà en l'ús acadèmic, laboral i social que podem donar a les diferents eines i entorns informàtics quehem après a utilitzar en el punt anterior. Aquesta tasca englobaria feines diverses: fer una presentació oral emprant Powerpointo altres programes de presentacions, elaborar treballs acadèmics utilitzant processadors de text, fer gràfics amb un full decàlcul Excel amb un fi prèviament establert, etc.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, se centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de lesnoves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria, per tant, únicament d'introduir canvis menors o puntuals en les activitatsformatives, sinó d'iniciar la capacitació de l’alumnat en l'aplicació dels coneixements i les competències bàsiques que vagiadquirint a l'entorn de les TIC.

La finalitat que perseguiríem amb aquest últim objectiu se centraria a desenvolupar la capacitat de l'alumnat per dur a termeinvestigacions, analitzar els seus coneixements i adquirir nous sabers al llarg de la seva vida adulta a través de l'ús de les TIC.

Igualment, ja en l'àmbit de la comunicació audiovisual, també aspirarem que l'alumnat s'aproximi als mitjans de comunicacióde forma crítica, analitzant la informació que constantment li arriba des dels mass media de forma autònoma i possibilitantamb això el seu desenvolupament com a ciutadà i consumidor responsable.

80


9. C. EMPRENEDORIA

La Programació Didàctica Geografia i Història -VICENS VIVES- per al Primer Curs de Batxillerat aborda tambél’Emprenedoria, el desenvolupament de la capacitat emprenedora de l’alumnat tenint present el model d’Emprenedoriasuggerit per Martha STONE-WISKE a Vinculación entre la investigación y la práctica (Buenos Aires - Paidós, 2003). Unaadaptació i una proposta d’aquest model s’han publicat recentment a La evaluación de las competencias básicas de CarmenPELLICER i María ORTEGA (Madrid - PPC, 2009), d’on també hem recollit alguns suggeriments i bones idees sobreavaluació de competències educatives.

Les bases teòriques del projecte de l’Ensenyament per a la Comprensió, compilat per Martha STONE, es fonamenten endècades de treball dirigit per David PERKINS, Howard GARDNER i Vito PERRONE. Entre 1988 i 1995, un grupd’investigadors de l’Escola de Graduats d’Educació de Harvard va col·laborar amb uns 50 docents de 10 escoles dels EstatsUnits.

Tal com expressa Marta STONE “els alumnes que van a l’escola han de desenvolupar la comprensió, no tan sols memoritzarfets i xifres. Els líders empresaris adopten aquestes metes perquè la majoria dels treballadors han de saber com aprendre i compensar per tindre èxit en aquesta època de canvi constant i de desenvolupament tecnològic… En les últimes dècades, elsteòrics de l’aprenentatge han demostrat que els alumnes no recorden ni comprenen gran part del que se’ls ensenya” (STONE,M., 2003, pàg. 23). La comprensió consisteix en un tipus de coneixement flexible en el qual l’alumne/a relaciona el que sapamb experiències, valors i actituds, produeix alguna cosa nova a partir del que sap, és a dir, utilitza la informació de manerainnovadora, i aquesta flexibilitat mental és una condició que està molt relacionada amb la competència emprenedora.

No s’ha de confondre la comprensió tal com l’entenen aquests autors, amb la comprensió lectora o altres tipus de comprensiócom l’han emprat els educadors de manera habitual. El concepte de comprensió que manejarem es refereix a processos mésamplis que simple memorització i enteniment. D’altra banda, no es refereix tan sols a conceptes i teories, sinó també a marcsconceptuals, actituds i valors. És difícil portar a la pràctica un valor i adquirir-lo si no se’n comprén bé el significat en un campampli de situacions i experiències.

L’emprenedoria, la competència per emprendre, es pot definir com un conjunt de subcompetències, categories o dimensionsbàsiques, les especificitats de les quals serien determinades pels valors i les actituds que impregnen el projecte educatiu deVicens Vives. Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de l’Emprenedoria se centra en el treball de cinc dimensionso capacitats de l’alumnat:

1. Dimensió de la interacció social. Som éssers en relació, en comunicació amb els altres. Cap projecte d’emprenedoriaté sentit en solitari; la xarxa de persones i contactes amb clients, proveïdors i altres professionals és essencial. La cooperacióamb altres persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensió de la motivació i la força interior. La motivació d’assoliment, les emocions proactives, les creencespositives, la realització personal, el desenvolupament dels talents propis i l’autonomia personal són essencials per al’emprenedoria, per eixir de la zona de confort i afrontar els reptes amb il·lusió i valentia.

3. Dimensió de la millora-innovació. La creativitat és una eina bàsica en l’emprenedor, la capacitat de satisfer novesnecessitats, millorar processos i aportar valor. Això implica obertura i curiositat, perseverança, imaginació i també rigor.

4. Dimensió eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci dolent, des del punt de vista ètic,acaba sent un mal negoci. Per desgràcia cada dia veiem notícies i exemples de mals negocis. L’emprenedor/a necessita unaètica com a principi personal i també com a estratègia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci, amb la construcció derelacions de confiança amb els seus clients.

5. Dimensió simbolicocomunicativa. La capacitat d’expressar les idees en diversos formats comunicatius, comdibuixos, mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals com no verbals, és fonamental per a l’emprenedoria, perquè noserveix de res tindre bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no persuadim.

81


9. D. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL

En l'educació actual és cada vegada més necessari tenir un currículum en el qual valors, sabers, pràctiques i comportamentstinguin com a finalitat comuna aconseguir que en el futur les alumnes i els alumnes participin plenament en una societattolerant, solidària, responsable i dialogant. L'educació cívica i constitucional contribueix a desenvolupar aquest nou repteeducatiu propiciant l'adquisició d'habilitats i virtuts cíviques per exercir la ciutadania democràtica, desenvolupant elconeixement de les nostres institucions i del nostre ordenament jurídic bàsic i afavorint la convivència en societat.

Així, aquest element educatiu transversal pretén el desenvolupament de les alumnes i els alumnes com a persones dignes iíntegres, la qual cosa exigeix reforçar l'autonomia, l'autoestima i l'afany de superació, i afavorir l'esperit crític per ajudar a laconstrucció de projectes personals de vida. També es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura quel'educació cívica i constitucional afavoreix la utilització sistemàtica del diàleg. Per fer-ho, proposem activitats que afavoreixenla convivència, la participació, el coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han depermetre consolidar les virtuts cíviques necessàries per a una societat democràtica.

Així mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes d'organització de les societatsdemocràtiques, a valorar positivament la conquesta dels drets humans i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i lessituacions d'injustícia.

La identificació dels deures ciutadans i l'assumpció i exercici d'hàbits i virtuts cíviques adequades a la seva edat en l'entornescolar i social, permetrà que els futurs ciutadans s'iniciïn en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes,equitatives i justes.

L'educació cívica i constitucional proposa, a més, l'estímul de les virtuts i habilitats socials, l'impuls del treball en equip, laparticipació i l'ús sistemàtic de l'argumentació, que requereix el desenvolupament d'un pensament propi. La síntesi de les ideespròpies i alienes, la presentació raonada del propi criteri i la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació iopinió afavoreixen també els aprenentatges posteriors.

Des de l'educació cívica i constitucional es desenvolupen, així mateix, iniciatives de planificació, presa de decisions,participació, organització i assumpció de responsabilitats. L'educació cívica i constitucional entrena en el diàleg i el debat, enla participació, en l'aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la valoració críticad'aquestes diferències, així com de les idees. El currículum atén a la construcció d'un pensament propi, i a la presa de posturasobre problemes i les possibles solucions d’aquests. Amb això, s'enforteix l'autonomia de les alumnes i dels alumnes peranalitzar, valorar i decidir, des de la confiança en si mateixos i el respecte a les altres persones.

S'afavoreix, així mateix, el coneixement i l'ús de termes i conceptes relacionats amb la societat i la vida democràtica. A més,l'ús sistemàtic del debat contribueix específicament a aquesta competència, perquè exigeix exercitar-se en l'escolta, l'exposiciói l'argumentació.

Per acabar, des de l'educació cívica i constitucional, en l'àmbit dels ensenyaments del Batxillerat, es prestarà una atencióespecial a les diferents situacions de conflicte, dilemes ètics, problemes morals, etc., que previsiblement l'alumnat hauràd’afrontar en la seva ja pròxima vida adulta. Desenvoluparem aquesta tasca mitjançant simulacions o jocs de rol, analitzantsituacions de la vida real extretes dels mitjans de comunicació, reflexionant sobre dilemes morals propis de l'àmbit de la vidalaboral, empresarial o social...

Amb això, pretenem tant proveir l'alumnat de les eines per encarar de forma satisfactòria la seva futura vida personal iacadèmica o laboral, com desenvolupar el seu esperit cívic i la seva capacitat per comportar-se com un adult responsable enuna societat democràtica.

82

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS DE PROGRÉS

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua mateixa pràctica docent, através dels indicadors d’assoliment incorporats a la programació docent.

Els Estàndards d’Aprenentatge, considerats concrecions dels Criteris d’Avaluació del Currículum de cada matèria, enspermeten definir els resultats d’aprenentatge i concretar tot allò que l’alumnat ha de saber, comprendre i saber fer a cadaassignatura. Els indicadors de l’assoliment ens permeten avaluar en cinc nivells els aprenentatges que l’alumnat ha consolidatrespecte als objectius marcats a cada Estàndard.

Això permet que el docent, al seu torn, avalue els resultats de les estratègies i les mesures educatives que ha adoptat al llarg dela seua pràctica educativa per facilitar que l’alumnat aconseguisca els objectius establerts a cada Estàndard d’aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d’aprenentatge de l’alumnat com de la pràctica docent serà contínua. Al seu torn, l’avaluaciódocent tindrà l’objectiu d’adaptar les estratègies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específiques d’alumnat.

Els indicadors d’assoliment permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements, les capacitats, les competències... que calconsolidar en relació amb un alumne individual o amb el conjunt del grup-classe, la qual cosa permet adaptar la pràcticaeducativa a les necessitats específiques dels alumnes perquè puguen assolir els ensenyaments establerts en els estàndardsd’aprenentatge corresponents.

En relació amb la pràctica docent, els indicadors d’assoliment permeten valorar:

Si s’està complint la planificació: activitats, temps, responsabilitats…

Si hi ha una desviació entre l’objectiu definit i l’acció o les accions dissenyades per assolir-lo.

Si s’estan aconseguint altres coses diferents a les que s’han planificat intencionalment.

Si es progressa en la línia definida a l’objectiu.

Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats.

Dins del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’equip docent de cada grup d’alumnes farà sessions d’avaluació per valorartant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent.

L’equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures es fixaran en plansde millora de resultats col·lectius o individuals que permeten solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i permitjà de recursos de suport educatiu.

83

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA HISTÒRIA DE L’ART

HISTÒRIA DE L’ART

CURS: 2018-2019

1. INTRODUCCIÓ

B) CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Objectius i àmbits de la LOMCE

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) sorgeix com a resposta a una sèrie de reptes educa -tius als quals es pretén donar resposta amb la consecució de los objectius següents:

PRINCIPALS REPTES EDUCATIUS OBJECTIUS DE LA LOMCE


–Baix nivell formatiu en relació amb elsestàndards internacionals (PISA, …).


–Inadequació del sistema educatiu davant

les noves demandes de formació.




-Millorar les possibilitats de trobar faena i esti-mular l’esperit emprenedor de l’alumnat.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, la LOMCE centra la seua atenció en:

– La racionalització de l’oferta educativa. El currículum se simplificarà i es prioritzaran les matèries troncals per ad-quirir les competències educatives.

– La flexibilització de les trajectòries educatives. S’estableixen diferents itineraris educatius a partir de l'ESO.

– L’autonomia dels centres educatius. Permetrà prendre decisions per tal de millorar l’oferta educativa i comporta -rà retre comptes dels resultats obtinguts.

– El reforç de la capacitat de gestió en la direcció dels centres . Els directors assumiran el lideratge pedagògic i degestió.

– La implantació d’avaluacions externes. Aquestes es duran a terme al final de cada etapa educativa: 6è Curs de Pri-mària, 4t curs d'ESO i 2n curs de Batxillerat.

A més, la LOMCE defineix tres nous àmbits d’actuació que incidiran especialment en la transformació del nostre sistemaeducatiu:

– La incorporació generalitzada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). A través de les TIC esfacilitarà la personalització de l’educació.

– El foment del plurilingüisme. Fixat per la Unió Europea, s’aconseguirà per la incorporació en el currículum d’unasegona llengua estrangera.

– La modernització de la Formació Professional. S’adaptarà a les noves exigències dels sectors productius i s’im-plicarà les empreses en la formació de l’alumnat.

Seguint les recomanacions de les institucions europees, la LOMCE incorpora l’educació cívica i constitucional com acontingut transversal en totes les assignatures de l’educació bàsica L’objectiu és transmetre i posar en pràctica valors com lallibertat individual, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància o la igualtat.


84

Per dur a terme tots els àmbits d’actuació detallats en l’epígraf anterior, es concep la LOMCE com una llei orgànica quenomés modifica parcialment la prèvia Llei Orgànica d’Educació (LOE) de l’any 2006. En aquest sentit, i pel que fa als princi-pis que inspiren el Sistema Educatiu, s’han incorporat els següents:

– L’equitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat del’alumnat a través de l’educació..

– El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de l’educació dels seus fills.

– L’educació per a la prevenció i resolució pacífica de conflictes , així com el foment de la no-violència i la pre-venció de l’assetjament escolar

– El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a previndre laviolència de gènere.

– La llibertat d’ensenyament, que reconeix a les famílies l’elecció del tipus d’educació i la selecció del centre edu -catiu.

Per tal de garantir el desenvolupament d’aquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt d’Administra-cions educatives, professionals de l’educació i altres agents, públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, de fi-nançament o de prestació de serveis per a l’exercici del dret a l’educació.


1.3 ELEMENTS DEL CURRÍCULUM A LA LOMCE

La LOMCE modifica els elements que componen el currículum com a regulador dels processos d’ensenyament i aprenen-tatge per a cada una de les etapes educatives.


– Els objectius de cada matèria i etapa educativa.

– Les competències o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa .

– Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i al’adquisició de competències.

Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels en -senyaments i les etapes educatives.

─ Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, que permeten mesurar els èxits dels resultats d’aprenentatge encada assignatura.

─ Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenya -ment i etapa educativa.

─ La metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treballdels docents.

2. OBJECTIUS

A) Objectius del Batxillerat


a) Exercir la ciutadania amb plenitud democràtica, des d'unaperspectiva global, i adquirir una consciència cívica respon-sable, inspirada pels valors de la Constitució i els drets hu-mans, que fomente la coresponsabilitat en la construcciód'una societat justa i equitativa.



b) Consolidar una maduresa personal i social que permeti alsalumnes i a les alumnes actuar de forma responsable i autò-noma, desenvolupar el seu esperit crític i preveure i resoldre



85

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. Aprendre a aprendre.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats d’ho-mes i dones, analitzar i valorar críticament les desigual-tats idiscriminacions existents, en particular la violència contra lesdones, i impulsar la igualtat real i la no discrimina-ció de lespersones per qualsevol condició o circumstància personal osocial, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.




d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina com acondicions necessàries per a l'eficaç aprofitament de l'apre-nentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.




e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, la llenguacastellana.




f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llen-gües estrangeres.





g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies dela informació i la comunicació.




h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món con-temporani, els seus antecedents històrics i els principals fac-tors de la seva evolució. Participar de forma solidària en eldesenvolupament i millora del seu entorn social.


Competència matemàtica i competències bàsiques en cièn-cia i tecnologia.


i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamen-tals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitatelegida.



j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de lainvestigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar deforma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en elcanvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibili-tat i el respecte pel medi ambient.



k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat,flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un ma-teix i sentit crític.




l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com elcriteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.




m) Utilitzar l’educació física i l'esport per afavorir el desen-volupament personal i social.



n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

86

seguretat viària. Aprendre a aprendre.


2. OBJECTIUS I FINS

b) Fins de Batxillerat


a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar al’alumnat formació, maduresa inteŀlectual i humana, co-neixements i habilitats que els permeten desenrotllar fun-cions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabi-litat i competència.





b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior. Consciència i expressions culturals.




87

c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements gene-rals en relació amb les competències de caràcter més trans-versal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc dela modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.





d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon cli-ma de treball i la resolució pacífica de conflictes, així comles actituds responsables i de respecte pels altres.




e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, latolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i laresponsabilitat en la presa de decisions per part del’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica deconflictes i la prevenció de la violència de gènere.




f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnaten l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obli-gacions.




g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovado-res que incloguen l’ús de mètodes i tècniques d’investigacióper part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treballautònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contex-tos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informaciói la comunicació.




h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del pro-fessorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la prò-pia pràctica docent.




i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança il’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.





C) Història de l’Art


1. Descriure i explicar les característiques principals delsdiferents estils, períodes i corrents de l’art occidental, ivalorar la seva influència i pervivència en etapes poste-riors.




2. Comentar i analitzar una obra d’art tenint en compte elsaspectes històrics, formals i sociològics, la funció per a laqual va ser creada així com la valoració dels seus aspectesiconogràfics.




3. Reconèixer i identificar en el temps i en l’espai les obresmés importants de l’art occidental, situar-les en l’estil ar-tístic corresponent i contextualitzar-les en el momenthistòric i cultural.




4. Entendre una obra d’art com a resultat de la creativitathumana susceptible de ser gaudida per si mateixa i de ser


88

valorada com a resultat d’una època i de la seva cultura. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.


5. Comprendre i conèixer l’evolució sociològica de l’artvalorant en els diferents períodes històrics la relació en-tre artistes i clients.




6. Conèixer i apreciar el patrimoni artístic nacional i euro-peu com a fonament de la nostra memòria col·lectiva icom a projecte social de futur.




7. Utilitzar i adquirir amb precisió la terminologia específi-ca de la Història de l’Art en exposicions orals i escrites,dominant amb precisió els principals conceptes, elemen-ts i tècniques de les tres disciplines artístiques: arquitec-tura, escultura i pintura.




8. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, i contri-buir de manera activa a conservar-lo com a font de ri-quesa i llegat que s’ha de transmetre a les generacionsfutures rebutjant aquells comportaments que el deterio-ren.




9. Desenvolupar la sensibilitat estètica, el gust personal i elsentit crític, i aprendre a expressar idees pròpies davant lacontemplació de l’obra d’art respectant la diversitat de per-cepcions i superant estereotipus i prejudicis.




10. Obtenir i analitzar informació sobre el passat a partir defonts diverses, bibliogràfiques i visuals corresponents aaspectes importants de la Història de l’Art, i ser capaç deprocessar-la, sintetitzar-la i exposar-la en treballs d’in-vestigació utilitzant les noves tecnologies.




3. CONTINGUTS DE LA MATERIA


Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història de l’Art

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

Estratègies per a definir problemes i for-mular preguntes i hipòtesis entorn dels canvis en el fet artístic, el seu significat, els factors que intervenen en el procés creatiu i el significat històric de les obres d’art.

Aportació de solucions originals a estes qüestions.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre fets i processos propis de la història de l’art.


Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos.

Avaluació de processos i resultats. Valo-

Crit. Aval. BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre l’evolució en la història del concepte d’art i dels objectes artístics, per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i flexi-ble d’accions, que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal de forma autònoma.

Est. Apr. 1.1. Realitza un treball d'investigació sobre Fídies.

Est. Apr. 1.2. Realitza un treball d'investigació sobre el procés de construcció de la nova basílica de Sant Pere del Vaticà al llarg dels segles XVI i XVII.

Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diver-ses textos orals i escrits, continus i discontinus utilitzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interésper a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organitza-ció de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si

89

ració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtin-dre i registrar informació sobre fets histo-ricoartístics a partir de fonts variades pre-sentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual) pertanyents a diversos gène-res i obtinguts per diversos mitjans com aús de biblioteques, eixides de camp, visi-tes a museus o Internet.

Ús crític de buscadors en Internet: consi-deració de la qualitat, fiabilitat i biaix de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’infor-mació.

Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatiussobre temes relacionats amb la història del’art: biografies d’artistes, etc.

Ús de diversos procediments per a la cla-ssificació, organització, anàlisi i represen-tació de la informació: esquemes, mapes conceptuals, taules i línies de temps.

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les re-lacions de causalitat

entre diversos fets artístics.

Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials), interpretar la infor-mació i crear continguts en diferents for-mats: textos, línies de temps, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Ús d’entorns d’aprenentatge col·labora-tiu.



Solidaritat, tolerància, respecte i amabili-tat.


Diàleg igualitari.



Autoconeixement. Valoració de fortale-ses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat

d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança,

tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.

Est. Apr. 2.1. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art antic que es conserven a la seva comunitat autònoma.

Est. Apr. 2.2. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art medieval que es conserven a la seva comunitat autònoma.

Est. Apr. 2.3. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art dels segles XVI al XVIII que es conserven a la seva comunitat autònoma.

Est. Apr. 2.4. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants de l'art del segle XIX que es conserven a la seva comunitat autòno-ma.

Crit. Aval. BL1.3. Interpretar i analitzar les dades, evidències i informació di-rectament de l’obra d’art o presentades en forma d’imatges, gràfiques, diagra-mes, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitar juís sobre el passat en ter-mes exclusius dels valors del present.

Est. Apr. 3.1. Realitza un treball d'investigació sobre el tractament iconogràfic iel significat de la visió apocalíptica de Crist i del Judici Final en l'art medieval.

Crit. Aval. BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenenta-tge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, cumplir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramati-cal corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no dis-criminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

Est. Apr. 4.1. Realitza un treball d'investigació sobre les exposicions universals del segle XIX i la seva importància des del punt de vista arquitectònic.

Crit. Aval. BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, selec-cionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col•laborar i comunicar-se per a elaborar con-tinguts i interpretar-los compartint la informació en entorns virtuals d’aprenen-tatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 5.1. Realitza un treball d'investigació sobre la influència de la fotogra-fia i el gravat japonès en el desenvolupament de l'Impressionisme, amb referèn-cies a obres concretes.

Crit. Aval. BL1.6. Argumentar la necessitat de conservació del patrimoni artís-tic i cultural i de conéixer els criteris utilitzats per a la seua restauració aportant raons, fets i evidències sobre el valor social de les obres d’art, la seua conside-ració i conservació en la història, el paper de la normativa legal, de les institu-cions i dels mecenes i aplicar esta argumentació a casos concrets de conserva-ció o restauració que siguen o hagen sigut objecte de debat social.

Est. Apr. 6.1. Explica l'origen i els objectius del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Est. Apr. 6.2. Realitza un treball d'investigació relacionat amb els béns artístics d'Espanya inscrits en el catàleg del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Crit. Aval. BL1.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les me-tes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

Est. Apr. 7.1. Realitza un treball d'investigació sobre el GATEPAC (Grup d'Ar-tistes i Tècnics Espanyols Per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

Crit. Aval. BL1.8. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durantel seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsa-bilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

Est. Apr. 8.1. Selecciona una obra arquitectònica, una escultura o una pintura de la primera meitat del segle XX de les existents a la seva comunitat autònomai justifica la seva elecció.

Crit. Aval. BL1.9. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i

90

flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.Estratègies de pensament: pensament al-ternatiu, causal i conseqüencial,mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.


professionals vinculats amb la història de l’art i analitzar els coneixements, ha-bilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i compararles amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la pre-sa de decisions vocacional.

Est. Apr. 9.1. Realitza un treball d'investigació sobre el debat al voltant de l'au-toria grega o romana del grup escultòric Laocoont i els seus fills.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 2: Arrels de l’art europeu: el llegat de l’art clàssic


Grècia i la creació del llenguatge clàssic.

Principals manifestacions artístiques. No-cions d’orde i cànon.

Evolució de l’art grec: l’hel·lenisme.

La visió del classicisme a Roma. L’ús de models grecs i la innovació romana.

L’art al servici del poder: arquitectura ci-vil i religiosa, retrat, relleu històric,

pintura i mosaic.

El llegat artístic de la Hispània romana.

Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semàntics de la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixement a la selecció, classifica-ció, anàlisi i interpretació de les obres d’art.

Est. Apr. 1.1. Descriu els diferents tipus de temple grec, amb referència a les característiques arquitectòniques i la decoració escultòrica.

Est. Apr. 1.2. Descriu les característiques del teatre grec i la funció de cadascu-na de les seves parts.

Est. Apr. 1.3. Explica l'evolució de la figura humana masculina en l'escultura grega a partir del Kouros d'Anavyssos, el Dorífor (Policlet) i l'Apoxiòmenos (Lisip).

Est. Apr. 1.4. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gregues: Partenó, tribuna de les cariàtides de l'Erectèon, temple d'Atena Nike, teatre d'Epidaure.

Est. Apr. 1.5. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gregues: Kouros d'Anavyssos, Auriga de Delfos, Discòbol (Miró), Dorífor (Policlet), una mètopa del Partenó (Fidias), Hermes amb Dionís infant (Praxíteles),Apo-xiòmenos (Lisip), Victòria de Samotràcia, Venus de Milo, fris de l'altar de Zeusa Pèrgam (detall d'Atena i Gea).

Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques i funcions dels principals tipus d'edi-fici romans.

Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques romanes següents: Maison Carrée de Nimes, Panteó de Roma, teatre de Mèrida, Colo-sseu de Roma, basílica de Maxenci i Constantí a Roma, pont d'Alcántara, aqüe-ducte de Segòvia, arc de Titus a Roma, columna de Trajà a Roma.

Est. Apr. 1.8. Identifica, analitza i comenta les escultures romanes següents: August de Prima Porta, estàtua eqüestre de Marc Aureli, relleu de l'Arc de Ti-tus (detall dels soldats amb el canelobre i altres objectes del Temple de Jerusa-lem), relleu de la columna de Trajà.

Crit. Aval. BL2.2. Reconéixer els conceptes d’orde i cànon en les manifesta-cions artístiques clàssiques i en les posteriors, exemplificar amb obres d’art i altres documents la seua evolució i comprovar la influència formal i conceptualde l’art grec en els moviments artístics posteriors.

Est. Apr. 2.1. Defineix el concepte d'ordre arquitectònic i compara els tres or-dres de l'arquitectura grega.

Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar lacorrespondència entre els canvis en la producció artística i el context historico-cultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.

Est. Apr. 3.1. Especifica les aportacions de l'arquitectura romana amb relació a la grega.

Est. Apr. 3.2. Compara el temple i el teatre romans amb els seus respectius gre-cs.

Est. Apr. 3.3. Especifica les innovacions de l'escultura romana amb relació a la grega.

Est. Apr. 3.4. Explica les característiques essencials de l'art grec i la seva evo-

91

lució en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 3.5. Explica les característiques essencials de l'art romà i la seva evo-lució en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 3.6. Explica els trets principals de la ciutat romana a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 3.7. Descriu les característiques generals dels mosaics i la pintura a Roma a partir d'una font històrica o historiogràfica.

Est. Apr. 3.8. Especifica qui eren els principals clients de l'art grec, i la consi-deració social de l'art i dels artistes.

Est. Apr. 3.9. Especifica qui eren els principals clients de l'art romà, i la consi-deració social de l'art i dels artistes.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 3: El naixement de la tradició artística occidental: l’art medieval


L’aportació del cristianisme a l’arquitec-tura i la iconografia: edificacions;

pintura i mosaic; Bizanci.

Configuració i desenrotllament de l’art romànic: el preromànic a la

península Ibèrica; esglésies i monestirs; la iconografia romànica; escultura i

pintura; el camí de Sant Jaume. L’aporta-ció del gòtic, expressió d’una cultura

urbana: la catedral i l’arquitectura civil; escultura; catedrals mediterrànies. La

llarga duració del gòtic a la península Ibèrica. Nocions d’asincronia i

continuïtat.

La pintura italiana i flamenca, origen de la pintura moderna.

Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, ro-mànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució ar-tística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.

Est. Apr. 1.1. Explica les característiques essencials de l'art paleocristià i la seva evolució en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 1.2. Descriu l'origen, característiques i funció de la basílica paleocris-tiana.

Est. Apr. 1.3. Descriu les característiques i funció dels baptisteris, mausoleus i martyria paleocristians. Funció de cadascuna de les seves parts.

Est. Apr. 1.4. Explica l'evolució de la pintura i el mosaic en l'art paleocristià, amb especial referència a la iconografia.

Est. Apr. 1.5. Explica les característiques essencials de l'art bizantí a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 1.6. Explica l'arquitectura bizantina a través de l'església de Santa So-fía de Constantinoble.

Est. Apr. 1.7. Descriu les característiques del mosaic bizantí i dels temes icono-gràfics del Pantocràtor, la Verge i la Deisi, així com la seva influència en l'art occidental.

Est. Apr. 1.8. Identifica, analitza i comenta el mosaic del seguici de l'empera-driu Teodora a San Vitale de Ravenna.

Est. Apr. 1.9. Defineix el concepte d'art preromànic i especifica les seves mani-festacions a Espanya.

Est. Apr. 1.10. Identifica i classifica enraonadament en el seu estil les següents obres: San Pedro de la Nave (Zamora), Santa María del Naranco (Oviedo) i San Miguel de la Escalada (Lleó).

Est. Apr. 1.11. Explica les característiques de l'escultura i la pintura romàni-ques, amb especial referència a la iconografia.

Est. Apr. 1.12. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòni-ques romàniques: Sant Vicenç de Cardona (Barcelona), San Martín de Frómis-ta, Catedral de Santiago de Compostel•la.

Est. Apr. 1.13. Identifica, analitza i comenta les següents escultures romàni-ques: El dubte de sant Tomàs en l'angle del claustre de Santo Domingo de Silos(Burgos), Judici Final en el timpà de Santa Fe de Conques (França), Últim So-par del capitell del claustre de Sant Joan de la Penya (Osca), Pòrtic de la Glòriade la catedral de Santiago.

Est. Apr. 1.14. Identifica, analitza i comenta les següents pintures murals romà-niques: volta de l'Anunciació als pastors en el Panteón de los Reyes de San Isi-doro de Lleó; absis de Sant Climent de Taüll (Lleida).

92

Est. Apr. 1.15. Descriu les característiques i evolució de l'arquitectura gòtica i especifica els canvis introduïts respecte a la romànica.

Est. Apr. 1.16. Explica les característiques i evolució de l'arquitectura gòtica a Espanya.

Est. Apr. 1.17. Descriu les característiques i evolució de l'escultura gòtica i es-pecifica les seves diferències tipològiques, formals i iconogràfiques respecte a l'escultura romànica.

Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòni-ques gòtiques: façana occidental de la catedral de Reims, interior de la planta superior de la Sainte-Chapelle de París, façana occidental i interior de la cate-dral de Lleó, interior de la catedral de Barcelona, interior de l'església de San Juan de los Reyes de Toledo.

Est. Apr. 1.19. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gòtiques: Grup de l'Anunciació i la Visitació de la catedral de Reims, timpà de la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos, Retaule de Gil de Siloé de la Cartoixa de Miraflores (Burgos).

Est. Apr. 1.20. Explica les característiques generals de l'art islàmic a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 1.21. Descriu els trets essencials de la mesquita i el palau islàmics.

Est. Apr. 1.22. Explica l'evolució de l'art hispanomusulmà.

Est. Apr. 1.23. Explica les característiques de l'art mudèjar i específica, amb exemples d'obres concretes, les diferències entre el mudèjar popular i el cor-tesà.

Est. Apr. 1.24. Identifica, analitza i comenta les següents obres hispanomusul-manes: Mesquita de Còrdova, Aljaferia de Saragossa, Giralda de Sevilla, Alhambra de Granada.

Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arqui-tectònics de l’art medieval occidental (romànic i gòtic) amb el seu context his-tòric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.

Est. Apr. 2.1. Descriu les característiques generals de l'art romànic a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 2.2. Descriu les característiques i funció de les esglésies i monestirs en l'art romànic.

Est. Apr. 2.3. Descriu les característiques generals de l'art gòtic a partir de fontshistòriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 2.4. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l'art ro-mànic.

Est. Apr. 2.5. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l'art gòtic,i la seva variació respecte al romànic.

Est. Apr. 2.6. Explica la importància de l'art romànic al camí de Santiago.

Crit. Aval. BL3.3. Reconéixer les innovacions de la pintura del segle XIV en elnord d’Itàlia (Giotto) i la del segle XV a Flandes (Van Eyck, El Bosch, Van derWeyden) com a resultat de les corresponents tradicions artístiques i com l’anunci d’alguns trets de la pintura moderna per mitjà de la comparació de l’obra d’estos artistes amb la pintura gòtica i argumentar el valor d'estes inno-vacions en la història de l’art.

Est. Apr. 3.1. Reconeix i explica les innovacions de la pintura de Giotto i del Trecento italià respecte a la pintura romànica i bizantina.

Est. Apr. 3.2. Explica les innovacions de la pintura flamenca del segle XV i cita algunes obres dels seus principals representants.

Est. Apr. 3.3. Identifica, analitza i comenta les següents pintures gòtiques: esce-na de La fugida a Egipte, de Giotto, a la Capella degli Scrovegni de Pàdua; el Matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck; El davallament de la creu, de Rogier van der Weyden; El Jardí de les Delícies, d’El Bosch.

93

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 4: El desenrotllament i l’evolució de l’art europeu en el món modern


El Renaixement: origen i desenrotllamentdel nou llenguatge artístic:

proporció i harmonia, perspectiva, refe-rents clàssics, humanisme;

Aportacions dels grans artistes del re-naixement italià.

El manierisme.

La recepció de l’estètica renaixentista a lapenínsula Ibèrica.El Barroc: unitat i diversitat, el llenguatgeartístic al servici del poder civil ieclesiàstic; l’urbanisme, esglésies i pa-laus.El barroc hispànic. Urbanisme i arquitec-tura. Imatgeria barroca. L’aportacióde la pintura espanyola: les grans figures del Segle d’Or.El segle XVIII: la pervivència del barroc;el refinament rococó.El desenrotllament del mercat de l’art: l’obra com a valor d’intercanvi; la

posició social de l’artista; mecenes, anti-quaris i col·leccionistes.

Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llengua-tge artístic des del segle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’in-troduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes ar-tístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar es-tos processos.

Est. Apr. 1.1. Especifica les característiques de l'arquitectura renaixentista ita-liana i explica la seva evolució, des del Quattrocento al Manierisme.

Est. Apr. 1.2. Especifica les característiques de l'escultura renaixentista italiana i explica la seva evolució, des del Quattrocento al Manierisme.

Est. Apr. 1.3. Especifica les característiques de la pintura renaixentista italiana iexplica la seva evolució, des del Quattrocento al Manierisme.

Est. Apr. 1.4. Compara la pintura italiana del Quattrocento amb la dels pintors gòtics flamencs contemporanis.

Est. Apr. 1.4. Compara la pintura italiana del Quattrocento amb la dels pintors gòtics flamencs contemporanis.

Est. Apr. 1.5. Explica la peculiaritat de la pintura veneciana del Cinquecento i en cita els artistes més representatius.

Est. Apr. 1.6. Especifica les característiques peculiars del Renaixement espan-yol, que compara amb les de l'italià.

Est. Apr. 1.7. Descriu l'evolució de l'arquitectura renaixentista espanyola.

Est. Apr. 1.8. Explica la peculiaritat de l'escultura renaixentista espanyola.

Est. Apr. 1.9. Explica les característiques essencials del Barroc.

Est. Apr. 1.10. Especifica les diferències entre la concepció de l’art barroca i la renaixentista.

Est. Apr. 1.10. Especifica les diferències entre la concepció de l’art barroca i la renaixentista.

Est. Apr. 1.11. Compara l'arquitectura barroca amb la renaixentista.

Est. Apr. 1.11. Compara l'arquitectura barroca amb la renaixentista.

Est. Apr. 1.12. Explica les característiques generals de l'urbanisme barroc.

Est. Apr. 1.13. Compara l'escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació de David per Miquel Àngel i per Bernini.

Est. Apr. 1.13. Compara l'escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació de David per Miquel Àngel i per Bernini.

Est. Apr. 1.14. Descriu les característiques generals de la pintura barroca i es-pecifica les diferències entre l'Europa catòlica i la protestant.

Est. Apr. 1.15. Distingeix i caracteritza les grans tendències de la pintura barro-ca a Itàlia i els seus principals representants.

Est. Apr. 1.16. Especifica les peculiaritats de la pintura barroca flamenca i ho-landesa.

Est. Apr. 1.17. Explica les característiques de l'urbanisme barroc a Espanya i l'evolució de l'arquitectura durant el segle XVII.

Est. Apr. 1.18. Explica les característiques de la imatgeria barroca espanyola del segle XVII i compara l'escola castellana amb l'andalusa.

Est. Apr. 1.19. Explica les característiques generals de la pintura espanyola del segle XVII.

Est. Apr. 1.20. Compara el Barroc tardà i el Rococó i especifica les diferents concepcions de la vida i de l'art que representen un i altre.

Est. Apr. 1.21. Explica les raons del sorgiment del Neoclassicisme i les seves característiques generals en arquitectura, escultura i pintura.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils ar-tístics del període estudiat (renaixentista, manierista, barroc i rococó), classifi-car la producció artística a partir de les seues característiques formals i la desti-

94

nació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les in-fluències encreuades que es produïxen.

Est. Apr. 2.1. Explica les característiques essencials del Renaixement italià i la seva periodització a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

Est. Apr. 2.2. Explica el segle XVIII com una època en què coexisteixen vells i nous estils artístics en un context històric de canvis profunds.

Est. Apr. 2.2. Explica el segle XVIII com una època en què coexisteixen vells i nous estils artístics en un context històric de canvis profunds.

Est. Apr. 2.3. Distingeix entre els corrents tradicional i classicista de l'arquitec-tura barroca espanyola del segle XVIII.

Est. Apr. 2.4. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Re-naixement italià següents: cúpula de Santa Maria del Fiore i interior de l'esglé-sia de San Lorenzo, de Brunelleschi, a Florència; Palau Medici-Riccardi, de Michelozzo, a Florència; façanes de Santa Maria Novella i del Palau Rucellai, d'Alberti, a Florència; templet de San Pietro in Montorio, de Bramante, a Roma; cúpula i projecte de planta de Sant Pere del Vaticà, de Miquel Àngel; Il Gesù, de Giacomo della Porta i Jacopo Barozzi da Vignola, a Roma; Villa Ca-pra (Villa Rotonda), de Palladio, a Vicenza.

Est. Apr. 2.5. Identifica, analitza i comenta les escultures del Renaixement ita-lià següents: primer panell de la Porta del Paradís (de la creació del món a l'ex-pulsió del Paradís), de Ghiberti; David i Gattamelata, de Donatello; Pietat del Vaticà, David, Moisés i Tombes medicees, de Miquel Àngel; El rapte de les sa-bines, de Giambologna.

Est. Apr. 2.6. Identifica, analitza i comenta les pintures del Renaixement italià següents: El tribut de la moneda i La Trinitat, de Masaccio; Anunciació del convent de San Marc, a Florència, de Fra Angelico; Madonna del Duc d'Ur-bino, de Piero della Francesca; Mare de Déu de les roques, L'últim sopar i La Gioconda, de Leonardo da Vinci; L'escola d'Atenes, de Rafael; la volta i el Ju-dici Final de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel; La tempesta, de Giorgione; Venus d'Urbino i Carles V a Mühlberg, de Tiziano: El lavatori, de Tintoretto; Noces de Canà, de Veronese.

Est. Apr. 2.7. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Re-naixement espanyol següents: façana de la Universitat de Salamanca; Palau de Carles V a l'Alhambra de Granada, de Pedro Machuca; Monestir de San Loren-zo d’El Escorial, de Juan de Herrera.

Est. Apr.2.8. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del Renaixe-ment espanyol següents: Sacrifici d'Isaac del retaule de San Benito de Vallado-lid, d'Alonso Berruguete; Sant enterrament, de Juan de Juni.

Est. Apr. 2.9. Identifica, analitza i comenta les següents pintures d’El Greco: L'espoliació, La Santa Lliga o Adoració del nom de Jesús, El martiri de Sant Maurici, L'enterrament del senyor d'Orgaz, L'adoració dels pastors, El cavaller de la mà al pit.

Est. Apr. 2.10. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Ba-rroc europeu del segle XVII següents: façana de Sant Pere del Vaticà, de Carlo Maderno; columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, de Bernini; Sant Car-les de les Quatre Fonts, a Roma, de Borromini; Palau de Versalles, de Le Vau, J. H. Mansart i Le Nôtre.

Est. Apr. 2.11. Identifica, analitza i comenta les escultures de Bernini següents:David, Apol•lo i Dafne, L'èxtasi de Santa Teresa, Càtedra de Sant Pere.

Est. Apr.2.12. Identifica, analitza i comenta les pintures del Barroc europeu del segle XVII següents: Vocació de Sant Mateu i Mort de la Verge, de Carava-ggio; Triomf de Bacus i Ariadna, a la volta del Palau Farnese de Roma, d'Anni-bale Carraccio; Adoració del nom de Jesús, volta d'Il Gesù a Roma, de Gaulli (Il Baciccia); Adoració dels Mags, Les tres Gràcies i El jardí de l'Amor, de Ru-bens; La lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, La ronda de nit, de Rembran-dt.

Est. Apr. 2.13. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Ba-rroc espanyol del segle XVII següents: Plaza Mayor de Madrid, de Juan Gómezde Mora; Retaule de San Esteban de Salamanca, de José Benito de Churriguera.

95

Est. Apr. 2.14. Identifica, analitza i comenta les escultures del Barroc espanyol del segle XVII següents: Pietat, de Gregorio Fernández, Inmaculada Concep-ció, d'Alonso Cano; Magdalena penitent, de Pedro de Mena.

Est. Apr. 2.15. Identifica, analitza i comenta les pintures espanyoles del Barroc espanyol del segle XVII següents: Martiri de Sant Felip, El somni de Jacob i Elsancallós, de Ribera; Bodegó del Museo del Prado, de Zurbarán; L'aiguader de Sevilla, Els borratxos, La farga de Vulcà, La rendició de Breda, El Príncep Bal-tasar Carles a cavall, La Venus del mirall, Las meninas, Les filadores, de Velá-zquez; La Sagrada Família de l'ocellet, La Inmaculada d’El Escorial, Els nens de la petxina, Nens jugant als daus, de Murillo.

Est. Apr. 2.16. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del se-gle XVIII següents: façana del Real Hospicio del Ave María y San Fernando deMadrid, de Pedro de Ribera; façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel•la, de Casas i Novoa; Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sache-tti; Panteó de París, de Soufflot; Museo del Prado de Madrid, de Juan de Villa-nueva.

Est. Apr. 2.16. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del se-gle XVIII següents: façana del Real Hospicio del Ave María y San Fernando deMadrid, de Pedro de Ribera; façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel•la, de Casas i Novoa; Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sache-tti; Panteó de París, de Soufflot; Museo del Prado de Madrid, de Juan de Villa-nueva.

Est. Apr. 2.17. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del segle XVIII següents: L'oració a l'hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonapar-te, de Canova.

Est. Apr. 2.17. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del segle XVIII següents: L'oració a l'hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonapar-te, de Canova.

Est. Apr. 2.18. Identifica, analitza i comenta les obres de David següents: El ju-rament dels Horacis i La mort de Marat.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el perío-de estudiat en la consideració social de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint en compte les modifi-cacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements cien-tífics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.

Est. Apr. 3.1. Descriu la pràctica del mecenatge en el Renaixement italià, i les noves reivindicacions dels artistes en relació amb el seu reconeixement social i la naturalesa de la seva feina.

Est. Apr. 3.2. Descriu el paper desenvolupat al segle XVIII per les acadèmies a tot Europa i, en particular, pel Saló de París.

Est. Apr. 3.3. Explica les característiques de la pintura del Greco a través d'al-gunes de les seves obres més representatives.

Est. Apr. 3.4. Descriu les característiques i l’evolució de la pintura de Veláz-quez a través d'algunes de les seves obres més significatives.

Est. Apr. 3.5. Comenta l'escultura neoclàssica a través de l'obra de Canova.

Est. Apr. 3.6. Especifica les possibles coincidències entre el Neoclassicisme i elRomanticisme en la pintura de David.

Est. Apr. 3.7. Explica la figura de Salzillo com a últim representant de la ima-tgeria religiosa espanyola en fusta policromada.

Est. Apr. 3.8. Analitza l'evolució de l'obra de Goya com a pintor i com a grava-dor, des de la seva arribada a la Cort fins al seu exili final a Bordeus.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 5: El segle XIX: l’art d’un món en transformació


L’art de la Il·lustració a la revolució bur-gesa: La figura de Goya.

Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de

96

Neoclassicisme i romanticisme.

La revolució industrial i l’impacte en l’art: l’evolució i renovació del llengua-tge artístic; el realisme; l’impressionisme;Rodin; el simbolisme: els postimpressio-nistes i el germen de les avantguardes delsegle XX.

Els nous materials en l’arquitectura. L’historicisme. El modernisme.

L’Escola de Chicago. El naixement de l’urbanisme modern.

El paper de les acadèmies i museus en la valoració de les obres d’art. El mercat de l’art: salons, galeries privades i marxants.La consideració social de l’artista i la seua obra.

temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elements que el configuren (tema, volum, composició uti-litat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.

Est. Apr. 1.1. Explica les característiques del neoclassicisme arquitectònic du-rant l'Imperi de Napoleó.

Est. Apr. 1.2. Descriu les característiques i evolució de l'arquitectura del ferro al segle XIX, en relació amb els avenços i necessitats de la revolució industrial.

Est. Apr. 1.3. Explica les característiques de l'historicisme en arquitectura i la seva evolució cap a l'eclecticisme.

Est. Apr. 1.4. Explica les característiques i principals tendències de l'arquitectu-ra modernista.

Est. Apr. 1.5. Especifica les aportacions de l'Escola de Chicago a l'arquitectura.

Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques i objectius de les remodelacions urba-nes de París, Barcelona i Madrid en la segona meitat del segle XIX.

Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques:Temple de la Magdalena a París, de Vignon; Houses of Parliament de Londres, de Barry i Pugin; Auditori de Chicago, de Sullivan i Adler; Torre Eiffel de Pa-rís; Temple de la Sagrada Família a Barcelona, de Gaudí.

Est. Apr. 1.8. Explica les característiques de la renovació escultòrica empre-sa per Rodin.

Est. Apr. 1.9. Identifica, analitza i comenta les obres de Rodin següents: El pensador i Els burgesos de Calais.

Est. Apr. 1.10. Descriu les característiques del Romanticisme en la pintura i distingeix entre el romanticisme de la línia d'Ingres i el romanticisme del co-lor de Gericault i Delacroix.

Est. Apr. 1.11. Compara les visions romàntiques del paisatge en Constable i Turner.

Est. Apr. 1.12. Explica el Realisme i la seva aparició en el context dels can-vis socials i culturals de mitjans del segle XIX.

Est. Apr. 1.13. Compara el Realisme amb el Romanticisme.

Est. Apr. 1.14. Descriu les característiques generals de l'Impressionisme i el Neoimpressionisme.

Est. Apr. 1.15. Defineix el concepte de postimpressionisme i especifica les aportacions de Cézanne i Van Gogh com a precursors dels grans corrents ar-tístics del segle XX.

Est. Apr. 1.16. Explica el Simbolisme de finals del segle XIX com a reacció davant el Realisme i l'Impressionisme.

Est. Apr. 1.17. Identifica, analitza i comenta les obres de Goya següents: El para-sol, La família de Carles IV, El 2 de maig de 1808 a Madrid, Els afuse-llaments del 3 de maig de 1808; Desastre núm. 15, I no hi ha remei, de la sè-rie Els desastres de la guerra; Saturn devora el seu fill i La lletera de Bor-deus.

Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les pintures del segle XIX se-güents: El bany turc, d'Ingres; El rai de la Medusa, de Gericault; La llibertat guia el poble, de Delacroix; El carro de fenc, de Constable; Pluja, vapor i velocitat, de Turner; Un enterrament a Ornans, de Courbet; L'àngelus, de Millet; Dinar sobre l'herba, de Manet; Impressió, sol naixent i la sèrie sobre la Catedral de Rouen, de Monet; Le moulin de la Galette, de Renoir; Una tarda de diumenge a la Grande Jatte, de Seurat; Els jugadors de cartes i Ta-ronges i pomes, de Cézanne; La nit estelada i El segador, de Van Gogh; Vi-sió després del sermó i Avui no anirem al mercat (“Ta Matete”), de Gau-guin.

Crit. Aval. BL5.2. Argumentar el nou concepte d’obra d’art sorgit de la ten-sió entre tradició (concepte d’obra d’art, convencionalismes expressius) i in-novació (nous materials i usos, modificació del codi lingüístic) i contrastar

97

les raons, opinions i creacions dels partidaris de la tradició acadèmica i les dels que defenen les novetats en l’ús de materials i formes de llenguatge ar-tístic per mitjà de l’anàlisi d’obres, textos i documents significatius (episto-laris, manifestos, crítiques d’art, etc.).

Est. Apr. 2.1. Relaciona la producció i l'academicisme dominant en l'escul-tura del segle XIX amb les transformacions portades a terme a les ciutats (monuments commemoratius en places, parcs i avingudes, i escultures fune-ràries en els nous cementiris).

Est. Apr. 2.2. Compara la visió de Goya en les sèries de gravats Els capri-txos i Els disbarats o proverbis.

Crit. Aval. BL5.3. Explicar les transformacions en l’activitat creadora dels artistes i en els interessos dels clients que es produïxen per l’aparició d’un nou mercat de l’art, els canvis en la consideració social de l’art i dels artis-tes, el seu procés d’aprenentatge de l’ofici i exemplificar-les fent referència a obres d’art, dades biogràfiques i esdeveniments rellevants.

Est. Apr. 3.1. Explica les diferències entre enginyers i arquitectes a la prime-ra meitat del segle XIX.

Est. Apr. 3.2. Explica els canvis que es produeixen al segle XIX en les rela-cions entre artistes i clients, referits a la pintura.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 6: La ruptura de la tradició: l’art en la primera mitat del segle XX


El fenomen de les avantguardes: fauvis-me; cubisme; futurisme.

Els moviments artístics fins a la II GuerraMundial: tendències objectives, subjecti-ves i utòpiques.

Renovació del llenguatge arquitectònic: els nous materials, el funcionalisme.

Ús d’estratègies per al debat. Elaboració d’arguments. Procediments de cita.

Estratègies per a l’escolta activa.

Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i de-tectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’es-te període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.

Est. Apr. 1.1. Descriu l'origen i característiques del Fauvisme.

Est. Apr. 1.2. Descriu el procés de gestació i les característiques del Cubisme, tot distingint entre el Cubisme analític i el sintètic.

Est. Apr. 1.3. Descriu l'ideari i principis bàsics del Futurisme.

Est. Apr. 1.4. Identifica els antecedents de l'Expressionisme al segle XIX, ex-plica les característiques generals del moviment i especifica les diferències en-tre els grups alemanys El pont i El genet blau.

Est. Apr. 1.5. Descriu el procés de gestació i les característiques la pintura abs-tracta, en distingeix el vessant cromàtic i el geomètric, i especifica alguns dels seus corrents més significatius, com el Suprematisme rus o el Neoplasticisme.

Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques del Dadaisme com a actitud provoca-dora en un context de crisi.

Est. Apr. 1.7. Explica l'origen, característiques i objectius del Surrealisme.

Est. Apr. 1.8. Explica la importància dels pintors espanyols Picasso, Miró i Dalí en el desenvolupament de les avantguardes artístiques.

Est. Apr. 1.9. Explica el procés de configuració i els trets essencials del Movi-ment Modern en l’arquitectura.

Est. Apr. 1.10. Especifica les aportacions de l'arquitectura orgànica al Movi-ment Modern.

Crit. Aval. BL6.2. Debatre sobre les relacions que hi ha entre la producció ar-tística i el paper que s'assigna a l’art en el model de societat que defenen els creadors o els clients, per mitjà de l’anàlisi d’algunes obres, biografies d’artis-tes, manifestos, textos teòrics i altres documents rellevants i constatar la seua influència en l’evolució de l’activitat artística.

Est. Apr. 2.1. Defineix el concepte d'avantguarda artística en relació amb l'ac-celerat ritme de canvis a la societat de l'època i la llibertat creativa dels artistes iniciada en la centúria anterior.

Crit. Aval. BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics ate-

98

nent la seua concepció de l’art (funcional, objectiu… o bé subjectiu, expressio-nista fantàstic, etc.) i a les seues formes de llenguatge (figuració, abstracció, etc.) a partir de documents i textos històrics, exemples d’obres d’art i plantilles que continguen criteris de classificació.

Est. Apr. 3.1. Explica la renovació temàtica, tècnica i formal de l'escultura a la primera meitat del segle XX, i distingeix les obres que estan relacionades amb les avantguardes pictòriques i les que utilitzen recursos o llenguatges indepen-dents.

Est. Apr. 3.2. Identifica, analitza i comenta les obres següents: L'alegria de viu-re, de Matisse; Les senyoretes d'Avinyó, Retrat d'Ambroise Vollard, Natura morta amb cadira de reixeta i Guernica, de Picasso; La ciutat que emergeix, de Boccioni; El crit, de Munch; El carrer, de Kirchner; Lírica i Sobre blanc II, de Kandinsky; Quadrat negre, de Màlevitx; Composició II, de Mondrian; L.H.O-.O.Q., de Duchamp; L'elefant de les Cèlebes, d'Ernst; La clau dels camps, de Magritte; El carnaval de l'Arlequí i Dona i ocell a la llum de la lluna, de Miró; El joc lúgubre i La persistència de la memòria, de Dalí.

Est. Apr. 3.3. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques següents: El profeta, de Gargallo; Formes úniques de continuïtat en l'espai, de Boccioni; Font, de Duchamp; Dona davant el mirall, de Juli González; Mademoiselle Po-gany I, de Brancusi; Llagosta, nansa i cua de peix, de Calder; Figura reclinada, de Henry Moore.

Est. Apr. 3.4. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques següents:Escola de la Bauhaus a Dessau (Alemanya), de Gropius; Pavelló alemany a Barcelona, de Mies van der Rohe; Vil•la Savoia a Poyssy (França), de Le Cor-busier; Casa Kaufman o casa de la Cascada, de Frank Lloyd Wright.

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 7: La universalització de l’art des de la segona mitat del segle XX


L’estil internacional en arquitectura i al-tres tendències: high tech, l’arquitectura postmoderna.

Les arts plàstiques: de les segones avan-tguardes a la postmodernitat.

Nous sistemes visuals: fotografia, cine i televisió, cartells, còmic.

La combinació de llenguatges expressius.L’impacte de les noves tecnologies en la difusió i la creació artística.

Art i cultura visual de masses.

Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artísti-cs de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes ex-pressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i docu-ments obtinguts en Internet.

Est. Apr. 1.1. Explica les raons de la pervivència i difusió internacional del Moviment Modern.

Est. Apr. 1.2. Distingeix i descriu les característiques d'altres tendències arqui-tectòniques al marge del Moviment Modern o Estil Internacional, en particular la high tech, la postmoderna i la desconstrucció.

Est. Apr. 1.3. Explica i compara l'Informalisme europeu i l'Expressionisme ab-stracte nord-americà.

Est. Apr. 1.4. Explica l'abstracció postpictòrica.

Est. Apr. 1.5. Explica el Minimalisme.

Est. Apr. 1.6. Explica l'art cinètic i l'op art.

Est. Apr. 1.7. Explica l'art conceptual.

Est. Apr. 1.8. Explica l'Arte povera.

Est. Apr. 1.9. Distingeix i explica algunes de les principals corrents figuratives:Pop art, nova figuració, hiperrealisme.

Est. Apr. 1.10. Explica en què consisteixen les següents manifestacions d'art nodurador: happening, body art i land art.

Est. Apr. 1.11. Descriu els plantejaments generals de la postmodernitat, referi-da a les arts plàstiques.

Est. Apr. 1.12. Identifica, analitza i comenta les següents obres: Unitat d’habi-tació a Marsella, de Le Corbusier; el Seagram Building a Nova York, de M. van der Rohe i Philip Johnson; el Museu Guggenheim de Nova York, de F. Lloyd Wright; la Sydney Opera House, de J. Utzon; el Centre Pompidou de Pa-

99

rís, de R. Piano i R. Rogers; l'AT&T Building de Nova York, de Philip John-son; el Museu Guggenheim de Bilbao, de F. O. Gehry.

Est. Apr. 1.13. Identifica l'autor i el corrent artístic (no necessàriament el títol), analitza i comenta les obres següents: Pintura (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid), de Tàpies; Crit núm. 7, d'Antonio Saura; One: number 31, 1950, de J. Pollock; Ctesiphon III, de F. Stella; Equivalent VIII, de Carl André; Vega 200, de Vasarely; Una i tres cadires, de J. Kosuth; Iglú amb arbre,de Mario Merz; Marilyn Monroe (serigrafia de 1967), d'Andy Warhol; Estudi del retrat d'Innocenci X de Velázquez, de Francis Bacon; La Gran Via de Ma-drid, d'Antonio López.

Crit. Aval. BL7.2. Inferir els efectes que tenen les noves tecnologies per a la creació artística i per a la difusió de l’art a partir de l’estudi i anàlisi de de tex-tos i obres d’art.

Est. Apr. 2.1. Explica el paper desenvolupat en el procés d'universalització de l'art pels mitjans de comunicació de masses i les exposicions i fires internacio-nals d'art.

Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, televisió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de ca-sos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques estudiades.

Est. Apr. 3.1. Explica breument el desenvolupament dels nous sistemes visuals i les característiques del seu llenguatge expressiu: fotografia, cartell, cine, cò-mic, produccions televisives, videoart, art per ordinador.

Est. Apr. 3.2. Defineix el concepte de cultura visual de masses i descriu els seus trets essencials.

Est. Apr. 3.3. Identifica l'art en els diferents àmbits de la vida quotidiana.

3. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

3.2 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES


UNITAT 1. L'ART1.1 L'art• L'art com a matèria d'estudi• L'art com a document social• L'art com a patrimoni• Els museus i l'art• Les tipologies artístiques1.2 L'urbanisme1.3 L'arquitectura• Tipologies arquitectòniques• Característiques de l'arquitectura• Elements materials i tècnics1.4 La plàstica1.5 L'escultura• Els materials• Els instruments• La forma de l'escultura1.6 La pintura• Els instruments• Els suports• Les tècniques1.7 El dibuix1.8 El gravat

10

1.9 Altres tipologies artístiques1.10 L'art en la cultura de masses• La fotografia• El cinema• El cartell• El còmic• El vídeo i les noves tecnologies1.11 Anàlisi de l'obra d'art: urbanismei arquitectura• Urbanisme• Arquitectura1.12 Anàlisi de l'obra d'art: escultura i pintura• Escultura

• Pintura

PRIMER TRIMESTRE: SETEMBRE-OCTUBRE

UNITAT 2. ART CLÀSSIC: GRÈCIA2. 1 Referents històrics2.2 Localització i evolució artística2.3 Antecedents: l'art cretomicènic• Art cretenc o minoic• Art micènic2.4 Característiques generals de l'art grec2.5 Urbanisme: la construcció de la democràcia2.6 Arquitectura: l'ordre i la raó• Estils arquitectònics• Arquitectura religiosa• Arquitectura civil2.7 Escultura: un ideal de bellesa• Període geomètric• Escultura monumental2.8 Ceràmica: el testimoni pictòric2.9 El mosaic: una tècnica novaFitxesF.1 PartenóF.2 ErectèonF.3 Atena Àptera o Atena NikeF.4 Teatre d'EpidaureF.5 Kouros i KoreF.6 L'Auriga de DelfosF.7 DiscòbolF.8 DoríforF.9 Mètopa 27 del PartenóF.10 Hermes i Dionís nenF. 11 ApoxiòmenosF.12 Victòria de SamotràciaF.13 Venus de MilosF.14 Fris de l'Altar de Zeus a Pèrgam (Atena i Gea)

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE-NOVEMBRE

UNITAT 3. ART CLÀSSIC: ROMA3. 1 Referents històrics3.2 Localització i evolució artística3.3 L'art etrusc com a antecedent• Referents històrics• L'arquitectura etrusca• El realisme escultòric• La pintura funerària3.4 Característiques generals de l'art romà3.5 Urbanisme i arquitectura: l'homogeneïtzació de l'Imperi

10

• Tipologies arquitectòniques• Materials3.6 Realisme i idealisme de l'escultura romana• El retrat• El relleu històric3.7 La decoració pictòrica3.8 El detallisme del mosaic romà3.9 Art paleocristià o tardoromà• L'arquitectura al servei del culte• La cristianització de les imatgesFitxesF.15 Maison CarréeF.16 Panteó de RomaF.17 Teatre romà de MèridaF.18 Colosseu o Amfiteatre FlaviF.19 Basílica de Maxenci i ConstantíF.20 Pont d'AlcántaraF.21 Aqüeducte romà de SegòviaF.22 Arc de TitusF.23 Columna TrajanaF.24 Escultura eqüestre de Marc AureliF.25 Relleus de l'arc de Titus

F.26 August de Prima Porta


UNITAT 4. ART BIZANTÍ4. 1 Referents històrics4.2 Localització i evolució artística4.3 Característiques generals4.4 Arquitectura: la basílica bizantina4.5 El delicat treball del vori4.6 La riquesa decorativa del mosaic i la pinturaFitxesF.27 Santa Sofia de ConstantinobleF.28 La Deisi

F.29 Mosaic de Teodora


UNITAT 5. L'ART ISLÀMIC I L'ART MUDÈJAR5. 1 Referents històrics5.2 Localització i evolució artística5.3 Característiques generals• Influències artístiques• Influència religiosa• Evolució de l'art hispanomusulmà5.4 Les característiques de l'arquitectura islàmica• Arquitectura religiosa• Arquitectura civil5.5 L'art mudèjar• Localització i evolució artística5.6 La diversitat de l'arquitectura mudèjar• Mudèjar castellanolleonès• Mudèjar toledà• Mudèjar aragonès• Mudèjar andalúsFitxesF.30 Mesquita de CòrdovaF.31 Palau de l'AljaferiaF.32 La Giralda

F.33 L'Alhambra

10


UNITAT 6. ART PREROMÀNIC6. 1 Referents històrics6.2 Localització i evolució artística6.3 Característiques generals6.4 El preromànic europeu6.5 L'art visigòtic• L'arquitectura• L'escultura i l'orfebreria6.6 L'art asturià• Arquitectura• Escultura, pintura i orfebreria6.7 L'art mossàrab• L'arquitectura• Les miniaturesFitxesF.34 Església de Santa María del NarancoF.35 Església de San Pedro de la NaveF.36 Església de San Miguel de la Escalada

UNITAT 7. ART ROMÀNIC7. 1 Referents històrics7. 2 Localització i evolució artística7. 3 Característiques generals7. 4 L'arquitectura al servei de Déu• Catedrals i esglésies• Els conjunts monacals• El caràcter defensiu de l'arquitectura civil7. 5 Les imatges de l'escultura• Les escultures devocionals7. 6 La pintura com a imatge sagrada• Estils pictòricsFitxesF.37 Església de Sant Vicenç de CardonaF.38 Església de San Martín de Tours de FrómistaF.39 Catedral de Santiago de Compostel·laF.40 Pòrtic de la GlòriaF.41 Timpà de l'església de Santa Fe de ConquesF.42 L'Últim sopar. Claustre de San Joan de la PenyaF.43 El dubte de sant TomàsF.44 Anunciació als pastorsF.45 Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll


UNITAT 8. ART GÒTIC8. 1 Referents històrics8.2 Localització i evolució artística8.3 Característiques generals8.4 L'arquitectura• Elements arquitectònics principals• Edificis religiosos• Edificis civils8.5 La humanització de l'escultura8.6 La diversitat pictòricaFitxesF.46 Monestir de San Juan de los ReyesF.47 Sainte-ChapelleF.48 Catedral de LleóF.49 Interior de la catedral de Barcelona

10

F.50 Catedral de ReimsF.51 Anunciació i Visitació de la catedral de ReimsF.52 Timpà de la Puerta del SarmentalF.53 Retaule major de la cartoixa de MirafloresF.54 La fugida a EgipteF.55 El matrimoni ArnolfiniF.56 El davallament de la creu

F.57 El jardí de les delícies

UNITAT 9. ART RENAIXENTISTA9. 1 Referents històrics9.2 Localització i evolució artística9.3 Característiques generals9.4 Urbanisme i arquitectura• El Quattrocento• El Cinquecento• El Manierisme• Urbanisme ideal i urbanisme de jardins• La nova formulació dels edificis religiosos• L'arquitectura civil9.5 Espanya: entre l'ornamentació i el purisme9.6 L'escultura: del Classicisme al Manierisme• L'escultura del Quattrocento• L'escultura del Cinquecento• La influència italiana a Espanya9.7 La pintura: de la norma a l'antinorma• La pintura florentina• Les escoles del nord• El Cinquecento• El Renaixement nòrdic9.8 La pintura renaixentista a Espanya• El Greco, un artista singularFitxesF.58 Cúpula de Santa Maria del FioreF.59 Església de San LorenzoF.60 Palau Medici-RiccardiF.61 Façana de Santa Maria NovellaF.62 Palau RucellaiF.63 San Pietro in MontorioF.64 Cúpula de Sant Pere del VaticàF.65 II GesùF.66 Villa Capra (la Rotonda)F.67 Façana de la Universidad de SalamancaF.68 Palau de Carles VF.69 Monestir d'El EscorialF.70 Porta del ParadísF.71 DavidF.72 Monument eqüestre al condottiero GattamelataF.73 PietatF.74 DavidF.75 MoisèsF.76 Sagristia Nova i tombes mediceesF.77 El rapte de les sabinesF.78 Sacrifici d'IsaacF.79 Sant EnterramentF.80 El tribut de la monedaF.81 TrinitatF.82 AnunciacióF.83 Madonna de SenigalliaF.84 Mare de Déu de les RoquesF.85 La Gioconda o Mona LisaF.86 Últim Sopar o CenacoloF.87 L'escola d'Atenes

10

F.88 Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalF.89 Retrat eqüestre de Carles V a MühlbergF.90 Venus d'UrbinoF.91 La TempestaF.92 El LavatoriF.93 Noces de CanàF.94 El cavaller de la mà al pitF.95 L'espoliacióF.96 L'adoració dels pastorsF.97 La Lliga Santa o Adoració del nom de JesúsF.98 Martiri de Sant Maurici i dels deu mil màrtirsF.99 L'enterrament del senyor d'Orgaz


UNITAT 10. ART BARROC I ROCOCÓ10. 1 Referents històrics10.2 Localització i evolució artística10.3 Característiques generals• El Barroc• El Rococó10.4 Barroc: urbanisme i arquitectura• Urbanisme: de la ciutat papal a la ciutat del rei• Els jardins• El palau: de la reialesa a la noblesa• L'església, entre la litúrgia i l'especulació espacial10.5 El movimient: un nou concepte escultòric• Bernini com a model• La imatgeria espanyola• Exuberància i intimisme de l'escultura rococó10.6 La pintura: del naturalisme al Rococó• Tendències artístiques del segle XVII• Continuïtat i ruptura en la pintura rococó10.7 El segle d'or de la pintura espanyola• Entre el Manierisme i el naturalisme• Ribera: un espanyol napolità• Entre el naturalisme i el classicisme: Velázquez, Zurbarán i Cano• El triomf del BarrocFitxesF.100 Façana i columnata de Sant Pere del VaticàF.101 San Carlo alle Quattro FontaneF.102 Palau de VersallesF.103 Plaza Mayor de MadridF.104 Retaule de San EstebanF.105 Real Hospicio del Ave MaríaF.106 Façana de l'ObradoiroF.107 Èxtasi de Santa TeresaF.108 DavidF.109 Apol·lo i DafneF.110 PietatF.111 Oració a l'hortF.112 Immaculada ConcepcióF.113 Magdalena penitentF.114 Vocació de sant MateuF.115 La mort de la VergeF.116 Triomf de Bacus i AriadnaF.117 Adoració del nom de JesúsF.118 Adoració dels MagsF.119 Les tres GràciesF.120 El Jardí de l'AmorF.121 La lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes TulpF.122 La ronda de nitF.123 El martiri de sant Felip

10

F.124 El somni de JacobF.125 El sancallósF.126 Natura morta d'atuellsF.127 L'aiguader de SevillaF.128 Els borratxos o El triomf de BacusF.129 La farga de VulcàF.130 Les llances o La rendició de BredaF.131 El príncep Baltasar Carles, a cavallF.132 La Venus del mirallF.133 Les filadores o La faula d'AracneF.134 Las MeninasF.135 La Sagrada Família de l'ocelletF.136 Immaculada d'El EscorialF.137 Nens jugant als daus

F.138 Els nens de la petxina


UNITAT 11. NEOCLASSICISME I ROMANTICISME11. 1 Referents històrics11.2 Localització i evolució artística11.3 Neoclassicisme: característiques generals11.4 Un retorn als models arquitectònics de l'antiguitat clàssica11.5 La idealització de l'escultura clàssica11.6 L'ordre i la fredor de la pintura neoclàssica• Goya: entre la tradició i la ruptura11.7 El Romanticisme: característiques generals11.8 La pintura romàntica• La contraposició romàntica i classicista a França• El Romanticisme alemany• La diversitat anglesaFitxesF.139 Palacio RealF.140 PanteóF.141 Museo del PradoF.142 Església de La MadeleineF.143 Eros i PsiqueF.144 Paulina BonaparteF.145 El jurament dels HoracisF.146 La mort de MaratF.147 El bany turcF.148 El rai de la medusaF.149 La llibertat guia el pobleF.150 El carro de fencF.151 El para-solF.152 La família de Carles IVF.153 El 3 de maig a MadridF.154 El 2 de maig de 1808 a MadridF.155 Desastre núm. 15, I no hi ha remeiF.156 Saturn devora el seu fillF.157 La lletera de Bordeus

UNITAT 12. DEL REALISME AL MODERNISME12. 1 Referents històrics12.2 Localització i evolució artística12.3 L'urbanisme: entre la realitat i la utopia12.4 L'arquitectura: recuperació del passat i nous materials• L'eclecticisme de l'arquitectura historicista• Les noves possibilitats del ferro• L'escola de Chicago: la llavor del funcionalisme12.5 L'escultura12.6 Tendències i "ismes" pictòrics

10

• La "fotografia objectiva" del Realisme• La captació atmosfèrica de l'impressionisme• Postimpressionisme: un pont cap a l'avantguarda• La pervivència de la pintura acadèmica• El moviment simbolista12.7 El Modernisme• El Modernisme a EspanyaFitxesF.158 Houses of ParliamentF.159 Auditori de ChicagoF.160 Torre EiffelF.161 Sagrada FamíliaF.162 El pensadorF.163 Els burgesos de CalaisF.164 Pluja, vapor i velocitatF.165 Un enterrament a OrnansF.166 L'àngelusF.167 Dinar campestreF.168 Sol ixent. ImpressióF.169 La catedral de RuanF.170 Le moulin de la GaletteF.171 Una tarda de diumenge a la Grande JatteF.172 Els jugadors de cartesF.173 Taronges i pomesF.174 La nit esteladaF.175 El segadorF.176 Visió després del sermóF.177 Avui no anirem al mercat / Ta Matete


UNITAT 13. PRIMERES AVANTGUARDES13. 1 Referents històrics13.2 Localització i evolució artística13.3 Característiques generals13.4 L'arquitectura• Funcionalisme• Organicisme• Arquitectura d'avantguarda13.5 Les Primeres Avantguardes artístiques (1905-1945)• Fauvisme• Expressionisme• Cubisme• Futurisme• Dadaisme• Art abstracte• Surrealisme• L'escola de París13.6 El Noucentisme català13.7 Mestres espanyols d'Avantguarda• Picasso: un geni d'avantguarda• El surrealisme oníric de Dalí• El món microscòpic de Miró13.8 Avantguardisme a Hispanoamèrica i als Estats UnitsFitxesF.178 Escola de la BauhausF.179 Pavelló alemanyF.180 Vil·la SavoiaF.181 Casa Kaufmann o casa de la CascadaF.182 El profetaF.183 Formes úniques de continuïtat en l'espaiF.184 La FontF.185 Dona davant el mirall

10

F.186 Mademoiselle Pogany IF.187 Figura reclinadaF.188 Llagosta, nansa i cua de peixF.189 L'alegria de viureF.190 Les senyoretes d'AvinyóF.191 Retrat d'Ambroise VollardF.192 Natura morta amb cadira de reixetaF.193 GuernicaF.194 La ciutat que emergeixF.195 LíricaF.196 El critF.197 El carrerF.198 Sobre blanc IIF.199 Composició II en vermell, groc i blauF.200 Quadrat negreF.201 L.H.O.O.Q. (La Gioconda)F.202 L'elefant de les CèlebesF.203 La clau dels campsF.204 El carnaval de l'arlequíF.205 Dona i ocell a la llum de la llunaF.206 El joc lúgubreF.207 La persistència de la memòria


UNITAT 14. SEGONES AVANTGUARDES I ÚLTIMES TENDÈNCIES14. 1 Referents històrics14.2 Localització i evolució artística14.3 Característiques generals14.4 Del funcionalisme a l'arquitectura d'autor• L'herència funcionalista• La crisi del Moviment Modern: l'arquitectura postmoderna• High-tech i arquitectura d'autor14.5 Segones Avantguardes artístiques• Informalisme• Expressionisme abstracte• Pop art• Nou realisme francès• Abstracció postpictòrica i minimal art• Art acció i art conceptual• Art cinètic o op art• Arte povera• Hiperrealisme i fotorealisme• Individualitats artístiques• Tendències postmodernes• Altres tendències a partir de 198014.6 Escultura14.7 Art digital14.8 La realitat de l'art actualFitxesF.208 Unitat d'habitacióF.209 Museu GuggenheimF.210 Sydney Opera HouseF.211 Centre PompidouF.212 Seagram BuildingF.213 AT&T BuildingF.214 Museu Guggenheim de BilbaoF.215 Equivalent VIIIF.216 Una i tres cadiresF.217 Iglú amb arbreF.218 PinturaF.219 UF.220 Crit núm. 7

10

F.221 Ctesiphon IF.222 Vega 200F.223 Díptic MarilynF.224 Estudi del retrat d'Innocenci X de Velázquez

F.225 La Gran Via de Madrid

3. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA 3.3 CONTINGUTS MÍNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR LA MATÈRIA

Amb la finalitat de garantir el dret de l'alumnat perquè el seu rendiment escolar siga valorat conforme a criteris de plena objec-tivitat, hauran de fer-se públics els criteris generals que s'hagen aplicat per a l'avaluació dels aprenentatges, promoció i titula -ció.

S'informarà al començament del període lectiu sobre els continguts mínims exigibles per a la superació de les diferents matè -ries, els procediments de recuperació i de suport previstos, i els criteris d'avaluació i els procediments de qualificació aplica -bles.

A continuació, i per a cadascuna de les unitats d'aquest curs, s'indiquen els continguts mínims exigibles que l'alumnat haurà d’haver adquirit per superar la matèria de Història de l’Art de Batxillerat

UNITAT 1. L’ART

– El valor social i cultural de l’art.

– Característiques generals de les principals manifestacions artístiques: arquitectura, escultura i pintura; dibuix i gravat.

– Altres tipologies artístiques: miniatura, vitrall, mosaic, ceràmica.

– Els nous llenguatges artístics: fotografia, cine, vídeo, cartell i còmic.

– L’anàlisi d’una obra d’art: elements a examinar i tipus d’anàlisi.

UNITAT 2. ART CLÀSSIC: GRÈCIA

– Contextualització històrica de la cultura i de l’art grec.

Principals característiques dels dos antecedents de l’art grec: l’art cretenc o minoic, i l’art micènic.

– Estils arquitectònics i principals edificis de l’arquitectura grega.

– L’evolució de l’escultura grega.

– Altres manifestacions de l’art grec: la ceràmica i el mosaic.

UNITAT 3. ART CLÀSSIC: ROMA

– Contextualització històrica de l’art romà.

– Antecedents de l’art romà: l’art etrusc.

– Característiques generals de l’arquitectura romana i tipologies d’edificis.

– L’escultura i la pintura romana: gèneres i estils.

– La basílica romana i la nova iconografia cristiana.

UNITATS 4, 5 I 6 . ART BIZANTÍ, ART ISLÀMIC I MUDÈJAR, I ART PREROMÀNIC

– Principals etapes de l’art bizantí, l’art islàmic i mudèjar, i de l’art preromànic.

– Característiques de l’arquitectura, l’escultura i el mosaic bizantins.

– Elements de l’arquitectura islàmica i de l’art mudèjar.

– Definició del concepte d’art «preromànic».

– Art visigòtic, art asturià i art mossàrab: arquitectura i orfebreria.

UNITAT 7. ART ROMÀNIC

10

– Contextualització històrica i cultural de l’art romànic.

– Principals elements de les catedrals i esglésies romàniques.

– Altres edificis de l’art gòtic: monestirs i castells.

– Característiques temàtiques i formals de l’escultura romànica: portades de catedrals i escultures devocionals.

– Les principals manifestacions pictòriques del romànic: característiques i estils.

UNITAT 8. L’ART GÒTIC

– Contextualització històrica i cultural de l’art gòtic.

– Els principals elements arquitectònics de la catedral gòtica.

– Els estils de l’arquitectura gòtica: civil i religiosa.

– El procés d’humanització de l’escultura gòtica.

– Característiques formals, temàtica i estils de la pintura gòtica.

UNITAT 9. ART RENAIXENTISTA (I)

– Contextualització històrica i cultural del Renaixement i de l’art renaixentista.

– El desenvolupament de l’arquitectura renaixentista italiana: el Quattrocento i el Cinquecento.

– Els projectes urbanístics del Renaixement i les noves formulacions de l’arquitectura civil i religiosa.

– Els estils del Renaixement a Espanya: plateresc, classicista i herrerià.

– L’evolució de l’escultura renaixentista italiana: el Quattrocento i el Cinquecento.

UNITAT 9. ART RENAIXENTISTA (II)

– Masaccio i la renovació de la pintura renaixentista.

– Temàtica i tècniques de la pintura renaixentista.

– Les escoles pictòriques del Renaixement i els seus principals artistes.

– La pintura renaixentista a Espanya.

– Principals característiques de l’obra d’El Greco.

UNITAT 10. ART BARROC I ROCOCÓ (I)

– Contextualització històrica i cultural de l’art barroc i rococó.

– La ciutat, els jardins i els palaus en el Barroc.

– Principals conceptes plàstics de l’església barroca.

– L’escultura barroca i l’escultura rococó: tipologia, temàtica i materials.

– Bernini: antecedents i obres més significatives.

UNITAT 10. ART BARROC I ROCOCÓ (II)

– Funció i temàtica de la pintura barroca.

– Característiques dels corrents pictòrics del segle XVII: Classicisme, Naturalisme, Realisme, Academicisme i Barroc.

– La pintura rococó: característiques formals, temàtiques i artistes més destacats.

– Definició de l’anomenat Segle d’Or de la pintura espanyola.

– Diego Velázquez: evolució de la seva obra i pintures més importants.

UNITAT 11. NEOCLASSICISME I ROMANTICISME

– Contextualització històrica i cultural del Neoclassicisme i del Romanticisme.

– L’arquitectura neoclàssica: els seus referents principals i les seves obres més representatives.

– Característiques formals i temàtiques de l’escultura i la pintura neoclàssiques.

– Goya: evolució de la seva obra i pintures seves significatives.

– La ideologia del Romanticisme i les característiques principals de la seva pintura.

UNITAT 12. DEL REALISME AL MODERNISME

11

– Contextualització històrica i cultural de la societat europea i el seu art en la segona meitat del segle XIX.

– Els nous plans urbanístics del segle XIX.

– L’arquitectura historicista, l’arquitectura del ferro i l’Escola de Chicago.

– L’escultura i la pintura en la segona meitat del segle XIX: principals tendències i moviments.

– El Modernisme a Europa i a Espanya.

UNITAT 13. PRIMERES AVANTGUARDES

– Contextualització històrica i cultural de la societat europea i el seu art en la primera meitat del segle XX.

– Funcionalisme, Organicisme, i avantguardes arquitectòniques: artistes i obres més representatives.

– Principals característiques i plantejaments dels “ismes” de la primera meitat del segle XX: fauvisme, expressionisme, cubis -me, futurisme, dadaisme, art abstracte i surrealisme.

– Definició del Noucentisme català.

– Picasso, Dalí i Miró: característiques principals del seu art i obres significatives.

UNITAT 14. SEGONES AVANTGUARDES

– Contextualització històrica i cultural de la societat europea i el seu art des de la segona meitat del segle XX.

– Corrents de l’arquitectura contemporània: funcionalisme, postmodernisme, high-tech, desconstructivisme i d’autor.

– L’escultura i la pintura des de la segona meitat del segle XX: principals tendències i artistes.

– La influència de les noves tecnologies en l’art contemporani.

– Problemàtiques de l’art actual: qüestionament de conceptes estilístics tradicionals i d’una definició d’art.

4. COMPETÈNCIES

4.1 LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL CURRÍCULUM

L'adquisició de competències és un llarg procés que abasta tota la vida de les persones. S'inicia en l'etapa acadèmica i pro -ssegueix en la vida adulta. Però els anys de formació escolar són fonamentals per al posterior desenvolupament personal, so-cial i professional.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s'han identificat un grup de set competències, que, pel seu rolvertebrador, s'han denominat com a Competències Clau:

– Competència lingüística





– Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor



La competència en comunicació lingüística és el resultat de l'acció comunicativa en un context social i cultural determi-nat.


El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d'aplicació o dimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, or -togràfica i ortològica.

– El component pragmàtic-discursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicació del llenguatge i els discursosen contextos comunicatius concrets.


11

– El component estratègic se centra en el desenvolupaments de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura,l'escriptura, la parla, l'escolta i la conversa.

– El component personal potencia l'actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacció comu -nicativa.



La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpre -tar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència requereix coneixements sobre:



– La comprensió dels termes i conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'aplicació de les eines i coneixements matemàtics en diferents contextos personals, socials, professionals o cientí -fics.

– La realització de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L'anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d'expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s'articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relatives als nombres, l'àlgebra, lageometria i l'estadística:


– L'espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com propietats, posicions d'objectes o descodi -ficació d'informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstàncies en què aquests s'interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l'anàlisi matemàtic present en diferents moments del procés de re -solució de problemes.


Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic que afavoreix:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d'accions tendents a la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l'aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques.

Els àmbits que han d’abordar-se per a l'adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

– Sistemes físics que estan associats al comportament de les substàncies en l'àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d'una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los ievitar el seu deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l'origen de l'univers i dela Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l'aplicació dels sabers científics als usos quotidians d'instruments,màquines i eines.


La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorirel seu ús a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competència s'articula al voltant dels següents àmbits:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon il'ús de motors de recerca.

– La comunicació, mitjançant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets de so-ftware de comunicació

11

– La creació de contingut, centrat en l'ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes o aplicacionsper crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscos associats a l'ús de les tecnologies o de recursos online i les estratègieso actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l'ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts perbuscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.

És una competència fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se per aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d'aprendre del'alumnat.

– L'organització i gestió de l'aprenentatge, que requereix conèixer i controlar els propis processos d'aprenentatge enla realització de les tasques d'aprenentatge.

Al seu torn, l'organització i gestió de l'aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència peraprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l'aprenentatge: què se sap o desconeix i el coneixement de discipli-nes i estratègies per dur a terme una tasca.

– L'adquisició de destreses d'autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d'estratègies de planificació,revisió i avaluació.



La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu en relació amb la salut, tant física com mental, i al'estil de vida saludable que l'afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l'alumnat i s'articula a través de:

– Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos de dife -rents societats i entorns.

– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.



La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta, al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea i altres declaracions internacionals.

– L'aplicació d'aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.


La competència cívica comporta, també, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'habilitat per interactuar eficaçment en l'àmbit públic i per manifestar solidaritat i interès per resoldre els proble -mes que afectin a la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l'àmbit mediat i im -mediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional o europeu i, en particular, mitjançant l'exercici del vot i del'activitat social i cívica.


11

La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a la qualcosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació a intervenir o resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatd'assolir l'objectiu previst.

Aquests fins s'assoleixen en la competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a través dels següents àmbits:

– La capacitat creadora i d'innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement, l'autono -mia, l'esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificació, la gestió i presa de deci -sions o la resolució de problemes.

– La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, especialment en tot allò que fa referència a l'assumpció de les pròpies respon -sabilitats.


La competència en consciència i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a part delpatrimoni dels pobles.

– Desenvolupar la pròpia capacitat estètica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades amb diferen -ts codis artístics i culturals.

Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a través de:


– El desenvolupament de la capacitat i interès per expressar-se i comunicar idees.


– L'interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de la comunitat.

– La capacitat d'esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

4. COMPETÈNCIES

4.2 INDICADORS I DESCRIPTORS DE LES COMPETÈNCIES CLAU


INDICADORS DESCRIPTORS

1. Expressar i comprendre textos orals. Captar el sentit de les expressions orals: ordres, explicacions, indicacions, relats…

Expressar oralment de manera ordenada i clara qualsevol mena d'informació.

Desenvolupar la dicció, l'expressivitat i la capacitat per representar textos literaris.

2. Llegir i comprendre textos. Gaudir amb la lectura.

Entendre textos en una lectura comprensiva.

Utilitzar estratègies per comprendre.

Desenvolupar l'afició per la lectura.

Adquirir hàbits de lectura de forma autònoma.

3. Redactar textos breus. Escriure textos a partir del coneixement de les tipologies textuals i l'aplicació de pautes.

Utilitzar estratègies per redactar correctament un text.

Emprar les tecnologies de la informació en la redacció i presentació de textos.

Conèixer els elements de la comunicació.

11

4. Identificar i aplicar els aspectes bàsics-de la llengua.

Assumir la importància del coneixement gramatical i la seva aplicació.

Familiaritzar-se amb les estructures sintàctiques bàsiques de la llengua.

Assumir la importància de conèixer i usar correctament les normes ortogràfiques.

5. Desenvolupar la capacitat i l’interèsper expressar-se en diverses llengües

Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.

Valorar positivament la realitat plurilingüe.




1. Conèixer i usar elements matemàticsbàsics.

Aplicar les operacions a realitzar amb nombres sencers.

Establir relacions de proporcionalitat directa i inversa.

Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, pro-porcions, formes geomètriques, criteris de mesura i codificació numèrica, etc.

Expressar-se amb propietat emprant llenguatge matemàtic.

2. Desenvolupar el raonament logico-matemàtic

Realitzar argumentacions en qualsevol context amb esquemes logicomatemàtics.

Seguir passos lògics i d'operativitat matemàtica en la resolució de problemes.

3. Utilitzar conceptes i procediments ma-temàtics per resoldre problemes quoti-dians o de diferents àrees de coneixe-ment.

Utilitzar tècniques de registre i de representació gràfica i numèrica.

Emprar escales i sistemes de representació.

Aplicar estratègies de resolució de problemes en situacions de la vida quotidiana.

Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

Aplicar tècniques d’orientació en mapes i plans.



1. Comprendre i explicar el món natural itecnològic

Reconèixer els aspectes bàsics dels ecosistemes i el medi natural.

Desenvolupar la pròpia consciència mediambiental i pautes de consum sostenible.

Reconèixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

2. Reconèixer els trets claus de la ciènciai la tecnologia

Familiaritzar-se amb els criteris que ha de complir una vaig disciplina per ser considerada científica.

Assimilar els aspectes i elements bàsics d'una ciència i del coneixement científic.

3. Entendre i emprar el pensament, lametodologia i els coneixements cientí-fics.

Desenvolupar la capacitat per formular hipòtesis i teories de forma raonada.

Manejar els coneixements sobre el funcionament dels objectes i aparells per solucionar problemes icomprendre el que passa al voltant nostre.

Aplicar mètodes científics rigorosos per millorar la comprensió de la realitat circumdant en di -ferents àrees de coneixement.

Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per solucionar problemes, comprendre elque passa al voltant nostre i respondre preguntes.



1. Interpretar la informació obtinguda perdiversos mitjans i transformar-la en co-neixement

Interpretar i utilitzar correctament la informació obtinguda d'Internet.

Realitzar petites investigacions o cerques d'informació.

11

2. Utilitzar correctament les TIC i elsseus llenguatges

Emprar correctament diferents processadors de text.

Editar informació en fulls de càlcul per organitzar la informació.

Redactar i enviar correus electrònics.

Emprar presentacions digitals com a mitjà de suport en la transmissió de coneixements.

Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.

3. Familiaritzar-se de forma crítica ambels mitjans de comunicació.

Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions diverses.

Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.

Desenvolupar l'esperit crític davant els missatges publicitaris.

APRENDRE A APRENDRE


1. Regular les pròpies capacitats acadè-miques i d'aprenentatge.

Organitzar els espais i els temps dedicats a l'estudi i al treball de forma autònoma.

Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.

Realitzar una autoavaluació dels processos d'aprenentatge i dels seus resultats.

2. Identificar i estimular les pròpies capa-citats intel·lectuals i personals.

Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent,

Identificar les inclinacions vocacionals i les pròpies motivacions.

Desenvolupar les diferents intel·ligències múltiples.




1. Desenvolupar les habilitats bàsiques derelació social.

Realitzar treballs i activitats de forma col·laborativa i cooperativa.

Dialogar en grup respectant les normes.

Desenvolupar actituds de respecte per les opinions i formes de ser alienes.

2. Assumir capacitats i sentiments d’em-patia i solidaritat.

Adoptar una actitud flexible i dialogant en situacions problemàtiques.

Complir els acords adoptats.

Mostar disposició d'ajuda i solidaritat amb relació als problemes d'altres persones.

Analitzar les conseqüències de l'incompliment de les normes.

Desenvolupar actituds i estratègies de comunicació assertiva.

Reconèixer i potenciar les pròpies habilitats socials i d'empatia.



1. Conèixer i interpretar la realitat socialen diferents escales: local, nacional i in-ternacional

Conèixer les activitats humanes i adquirir una idea de la realitat històrica a partir de diferentsfonts.

Identificar les implicacions que té viure en un estat social i democràtic de dret ratificat per unaconstitució.

Valorar positivament la democràcia i conèixer el seu funcionament i institucions bàsiques.

2. Desenvolupar l'exercici actiu de la ciu-tadania.

Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context de l'escola.

Assumir els valors i normes de convivència democràtics en diferents àmbits.


11


1. Desenvolupar la pròpia autonomia per-sonal.

Prendre consciència de les pròpies capacitats i de les estratègies per potenciar-les.

Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.

Dirimir la necessitat d'ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

Assumir les responsabilitats encomanades i saber donar-ne compte.

2. Entendre i assumir en què consisteixl'emprenedoria

Optimitzar l'ús de recursos materials i personals per a la consecució d'objectius.

Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o projectes.

3. Assumir i potenciar la pròpia creativi-tat.

Adoptar una actitud de curiositat i de recerca de solucions imaginatives davant problemes diversos.

Realitzar investigacions i projectes de forma autònoma i creativa.



1. Conèixer i apreciar diferents manifesta-cions artístiques..

Conèixer i valorar els llenguatges artístics.

Descriure el contingut o la intencionalitat d'una obra artística.

Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en les seves diferents vessants i cap a les perso -nes que han contribuït al seu desenvolupament.

Gaudir de les manifestacions artístiques.

2. Realitzar diferents expressions culturalsi artístiques

Emprar correctament diferents llenguatges artístics en l’elaboració de les pròpies produccions.

Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat i gust per estèti-ca en l’àmbit quotidià.

Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètica.

4. COMPETÈNCIES

4.3 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

CLAU PER A L'ETAPA

HISTÒRIA DE L’ART: LES COMPETÈNCIES CLAU EN LA HISTÒRIA DE L’ART

L’aprenentatge de la Història de l’Art ha de contribuir a l’adquisició, per part dels alumnes i les alumnes, de les competèn -cies clau, tal com recull el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, el qualestableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

A continuació s’indiquen aquestes competències, ordenades per la importància que tenen dins de la matèria d’Història del’Art:

1) Competència de consciència i expressions culturals

La contribució de la Història de l’Art a aquesta competència esdevé fonamental a causa de les característiques pròpiesd’aquesta disciplina. Així doncs, mitjançant la caracterització dels diferents estils artístics, i amb el comentari i l’anàlisi deles principals obres de l’art occidental en relació amb el seu context històric, social i cultural, s’exercita plenament aquestacompetència. També es potencia a través de l’aprenentatge de les tècniques i els elements de les diferents disciplines artísti -ques: arquitectura, escultura i pintura.

Les diverses característiques i funcions de tota obra d’art són inseparables del seu marc cultural, així com del context so -cial, econòmic, polític, ideològic, religiós i biogràfic en què va ser ideada i realitzada l’obra d’art.

11

Igualment, la Història de l’Art fomenta la creativitat i la sensibilitat artística perquè també invita a valorar una obra d’artdes d’un punt de vista purament estètic, cosa que, al seu torn, estimula el respecte cap a diferents valoracions i interpreta -cions subjectives.

Finalment, la visita de museus, fundacions i altres centres artístics promou la involucració de l’alumnat en la vida culturalde la societat i el fa partícip, com a receptor i públic, del procés artístic contemporani.


La seva contribució és molt destacable perquè convida a valorar el patrimoni artístic com un llegat que s’ha de preservar itransmetre a les generacions venidores mitjançant la participació activa en la seva conservació. Al mateix temps, mitjançantl’estudi de la relació entre clients i artistes al llarg de la història, es desplega una evolució sociològica que emfatitza la com -prensió de l’art com a producte eminentment social.

Així mateix, en la realització de treballs d’investigació sobre artistes o obres específics es promou la planificació, organi -tzació i presa de decisions personals deliberades i degudament justificades. Amb això es pretén contribuir a l’assentamentde les bases per a una ciutadania que resolgui els seus problemes mitjançant el respecte mutu i l’acceptació d’opinions dife -rents, argumentant sempre de manera dialogada i tenint en compte els diferents punts de vista.

3) Competència en comunicació lingüística

L’àrea d’aquesta matèria és humanística, fet que afavoreix especialment el desenvolupament de la competència lingüísticaperquè s’han de caracteritzar i descriure els estils artístics de l’art mitjançant la terminologia específica de la Història del’Art. Al mateix temps, s’exercita contínuament l’expressió i la comprensió escrita perquè s’utilitzen i manegen diferents ti -pus de textos: explicatius, descriptius i informatius. Concretament, a partir d’aquests textos els alumnes i les alumnes elabo -ren i processen la informació per poder exposar-la posteriorment de manera comprensible, oral o escrita.

A més a més, com que un dels objectius fonamentals de la matèria és el comentari, l’anàlisi i la valoració d’obres d’art,s’estimula la comprensió de llenguatges icònics i simbòlics de representació.

4) Competència d’aprendre a aprendre

De diverses maneres, la matèria de la Història de l’Art contribueix a desenvolupar adequadament aquesta competència. Enprimer lloc, a partir d’un tipus de comentari d’obres d’art que inclou aspectes històrics, formals, sociològics i iconogràfics,l’alumne adquireix autonomia per aplicar aquests coneixements en les seves pròpies anàlisis, i llavors pot elaborar catàlegsamb breus comentaris d’obres on pot associar el que ha après a noves experiències artístiques viscudes. Amb això tambés’estimula la reflexió i disquisició de les dificultats trobades en el procés dut a terme.

En segon lloc, els continguts específics de l’àrea estimulen el desenvolupament d’estratègies per organitzar la informació,aprendre-la i poder aplicar-la en contextos diferents: per exemple, les característiques d’un estil artístic permeten la sevaaplicació en diferents obres tant de contextos pròxims com llunyans.

Finalment, l’estudi de la pervivència de les característiques estilístiques d’alguns períodes en etapes posteriors contribueix aconstruir els nous aprenentatges sobre els ja realitzats.

5) Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Aquesta matèria promou, a través de diversos treballs, el desenvolupament de la capacitat de posar en pràctica habilitats deplanificació i organització de l’estudi. Específicament, en l’elaboració de catàlegs de comentaris d’obres d’art i, de la ma -teixa manera, també en la confecció dels treballs d’investigació, es requereix l’ús d’habilitats per planificar, organitzar, ana -litzar, comunicar, fer i informar, així com habilitats per treballar de manera cooperativa i flexible com a part d’un equip, as -sumint una actitud de participació activa i decisiva i responent de manera positiva a les novetats.

6) Competència digital.

S’exercita i desenvolupa aquesta competència a partir de l’ús habitual en la matèria de diferents tipus d’informació digital.Efectivament, l’anàlisi i el comentari de les obres d’art, així com la caracterització dels diferents estils artístics correspo -nents, comporta el visionat d’imatges de les obres, i, quan correspon, de plantes, alçats, vídeos, projeccions isomètriques odel recorregut d’algunes grans obres en tres dimensions.

A més a més, en els treballs d’investigació es requerirà que l’alumne utilitzi les tecnologies de la informació, tant en la re -cerca de la informació com en el processament i l’exposició d’aquesta.

Finalment, gràcies a l’aportació d’altres manifestacions procedents de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació vi -sual, la Història de l’Art s’ha renovat de manera que l’accés a la imatge forma part de la nostra realitat quotidiana.


Aquesta és una de les competències que s’exercita menys dins de la Història de l’Art. Malgrat això, en moltes obres d’art síque es treballa ocasionalment, ja sigui a partir de l’estudi de proporcions, cànons, esquemes compositius, dimensions, i rela -cions entre les parts, i entre les parts i el tot. El desenvolupament d’aquesta competència, per tant, es podrà practicar espe -

11

cialment en l’estudi d’obres clàssiques o influenciades pel món clàssic, així com en els patrons geomètrics utilitzats en al -guns sistemes de decoració.

Una altra manera de treballar aquesta competència és la reflexió sobre al valor que alguns quadres han adquirit els últimsanys en els mercats de subhastes.

HISTÒRIA DE L’ART: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

L'aprenentatge de la Història de l’Art se centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials per a cadas -cuna de les competències:


Desenvolupar la sensibilitat estètica i valorar la bellesa de les diferents manifestacions artístiques al llarg de la història.

Aprendre a reconèixer, mitjançant l’anàlisi d’obres seleccionades, les característiques de les principals manifestacions artís-tiques de la història de l’art, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat.

Valorar les diferents funcions que ha tingut l’art al llarg de la història, des de l’Antiguitat clàssica fins a l’actualitat.

Identificar l’herència de les diferents tradicions precedents en el sorgiment d’un nou estil artístic.

Apreciar la diversitat artística en un mateix període cronològic.

Comprendre la necessitat de protegir i conservar el patrimoni artístic, i desenvolupar una actitud activa en relació amb laprotecció i la conservació del patrimoni artístic.

Cultivar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se davant les obres d’art.

Valorar la creativitat i l’experimentació constant en determinats períodes de la història.

Identificar i valorar els elements positius continguts al llarg de la història de l’art.

Prendre consciència de la rellevància dels coneixements artístics per al desenvolupament d’una cultura pròpia àmplia.

Conscienciar de les relacions operades al llarg de la història entre context històric i desenvolupament de tendències i movi-ments artístics.

Comprendre el sentit social, polític i/o cultural que l’art ha jugat en diferents moments de la història humana.

Valorar la rellevància i necessitat de conèixer i apreciar el llegat artístic de la humanitat.


Identificar el sentit social, polític o religiós de determinats moviments i tendències artístiques al llarg de la història.

Expressar-se i relacionar-se de manera correcta en el marc de grup a proposat de l’estudi de les obres d’art.

Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge per referir-se a produccions artístiques concretes, detectant prejudicis i ima-tges estereotipades del món.

Realitzar activitats en grup per a l’anàlisi d’obres artístiques extraient ensenyaments de les aportacions realitzades per altrespersones.

Aplicar els coneixements adquirits en l’àmbit de la història de l’art per a una millor convivència en societat.

Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

Valorar la reflexió estètica i les diferents teories i propostes artístiques respectant els criteris dels seus creadors o creadores.


Descriure i analitzar obres d’art utilitzant la terminologia pròpia de la història de l’art.

Reconèixer el vocabulari específic per anomenar els principals elements i tècniques d’obres arquitectòniques, escultòriquesi pictòriques.

Comprendre i compondre textos com a mitjà per optimitzar l’aprenentatge i la reflexió sobre el desenvolupament de les di-ferents manifestacions i estils artístics en la història.

Familiaritzar-se amb el lèxic propi de l’àrea i entendre les diferents accepcions d’un mateix terme en funció del contexthistòric en què s’empra.

Definir conceptes fent ús del llenguatge específic de l’àrea.

Comunicar-se argumentant les idees pròpies i respectant els torns de paraula dins d’un grup.

Exposar opinions de manera argumentada al llarg d’un debat.

Recórrer a l’ús actiu de mecanismes que permeten l’ampliació i la consolidació del vocabulari.

Aprendre a reconèixer el significat d’un terme a partir del seu context.

Valorar la llengua i el seu correcte ús com a instrument bàsic de reflexió i desenvolupament personal.

Competència per aprendre a aprendre

11

Identificar els elements de contingut i forma presents en les obres d’art.

Identificar semblances i diferències entre obres d’art i moviments o tendències artístiques diverses.

Analitzar l’origen i el desenvolupament dels diferents moviments i tendències artístics al llarg de la història de l’art.

Contrastar els coneixements, criteris i percepcions pròpies amb les expressades en el text sobre les obres d’art i els movi -ments i tendències artístics estudiats.

Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

Limitar les pròpies opinions o coneixements amb altres fonts de coneixement o opinió.

Plantejar interrogants i aportar respostes pròpies a preguntes sobre el contingut estudiat.


Expressar opinions pròpies sobre el contingut, la forma i la tècnica emprada en diferents obra d’art.

Identificar i comentar les relacions existents entre les obres d’art i els moviments artístics i el context en què aquests sor-geixen i es desenvolupen.

Analitzar i proposar interpretacions diverses sobre obres d’art, escultures, obres d’arquitectura o temes urbanístics al llargde la història de l’art.

Proposar interpretacions possibles al contingut de les obres estudiades.

Fer petites investigacions de manera autònoma.

Analitzar críticament els propis valors, prejudicis i opinions pel que fa a continguts específics.


Analitzar de manera crítica la informació rebuda a través dels mitjans de comunicació i Internet.

Aplicar coneixements i habilitats propis de la història de l’art per a la cerca i selecció d’informació en mitjans digitals i in-formàtics.

Proporcionar coneixements i destreses per a la cerca d’informació rellevant.

Recórrer a suports electrònics en el procés d’escriptura.

Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en l’anàlisi de continguts artístics.

Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i en tecnologia

Identificar diferents maneres d’entendre la història de l’art i el seu desenvolupament en relació amb la tècnica i el contexthistòric, econòmic i polític al llarg de la Història.

Valorar l’aplicació de procediments d’anàlisi propis de la ciència, les matemàtiques o la tecnologia per a l’estudi de la his -tòria de l’art.

Desenvolupar actituds d’interès pel coneixement de diferents matèries i ciències a través de la lectura i l’apreciació de te -mes artístics.

Analitzar, comprendre i transmetre informació relativa a diferents àmbits de la història de l’art on incideixin elements pro -pis del desenvolupament de les ciències naturals, la indústria o la tecnologia.

Estudiar en obres clàssiques o influenciades pel món clàssic proporcions, així com en els patrons geomètrics utilitzats enalguns sistemes de decoració, cànons, esquemes compositius, dimensions, i relacions entre les parts i entre les parts i el tot.

Reflexionar sobre al valor que alguns quadres han adquirit els últims anys en els mercats de subhastes, i avaluar la relacióentre la qualitat artística de l’obra i el seu valor econòmic, social o polític.

4. COMPETÈNCIES

4.4 AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

COMP. CL.

CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE TEM. ACTI.

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.2. Descriu l'origen, característiques i funció de la basílica paleocristiana.

T. 03 P. 073-074

1. Com. Lingüist.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-

T. 02 P. 036

12

ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.1. Descriu els diferents tipus de temple grec, amb referència a les característiques arquitectòni-ques i la decoració escultòrica.

1. Com. Lingüist.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.2. Descriu les característiques del teatre grec i la funció de cadascuna de les seves parts.

T. 02 P. 037

1. Com. Lingüist.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques i funcions dels principals tipus d'edifici romans.

T. 03 P. 066-067

1. Com. Lingüist.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.2. Reconéixer els conceptes d’orde i cànon en les manifestacions artístiques clàssi-ques i en les posteriors, exemplificar amb obres d’art i altres documents la seua evolució i comprovar la in-fluència formal i conceptual de l’art grec en els moviments artístics posteriors.Est. Apr. 2.1. Defineix el concepte d'ordre arquitectònic i compara els tres ordres de l'arquitectura grega.

T. 02 P. 034-035

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.3. Descriu les característiques i funció dels baptisteris, mausoleus i martyriapaleocristians. Fun-ció de cadascuna de les seves parts.

T. 03 P. 074

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.7. Descriu les característiques del mosaic bizantí i dels temes iconogràfics del Pantocràtor, la Verge i la Deisi, així com la seva influència en l'art occidental.

T. 04 P. 090, P. 094-95,P. 098 F. 028

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.21. Descriu els trets essencials de la mesquita i el palau islàmics.

T. 05 P. 104-106

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.9. Defineix el concepte d'art preromànic i especifica les seves manifestacions a Espanya.

T. 06 P.118,P. 122-123

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.15. Descriu les característiques i evolució de l'arquitectura gòtica i especifica els canvis intro-duïts respecte a la romànica.

T. 08 P. 155-159

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.17. Descriu les característiques i evolució de l'escultura gòtica i especifica les seves diferències tipològiques, formals i iconogràfiques respecte a l'escultura romànica.

T. 08 P. 160-161,P. 171-172 F. 051-052

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gò-tic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.Est. Apr. 2.1. Descriu les característiques generals de l'art romànic a partir de fonts històriques o historio-gràfiques.

T. 07 P. 131-132

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gò-tic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.Est. Apr. 2.2. Descriu les característiques i funció de les esglésies i monestirs en l'art romànic.

T. 07 P. 133-136

1. Com. Lingüist.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gò-tic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.Est. Apr. 2.3. Descriu les característiques generals de l'art gòtic a partir de fonts històriques o historiogràfi-ques.

T. 08 P. 153-154

12

1. Com. Lingüist.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.7. Descriu l'evolució de l'arquitectura renaixentista espanyola.

T. 09 P. 186-187

1. Com. Lingüist.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.10. Descriu les característiques del Romanticisme en la pintura i distingeix entre el romanticis-me de la línia d'Ingres i el romanticisme del color de Gericault i Delacroix.

T. 11 P. 311

1. Com. Lingüist.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.14. Descriu les característiques generals de l'Impressionisme i el Neoimpressionisme.

T. 12 P. 345-348

1. Com. Lingüist.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.15. Defineix el concepte de postimpressionisme i especifica les aportacions de Cézanne i Van Gogh com a precursors dels grans corrents artístics del segle XX.

T. 12 P. 348-349

1. Com. Lingüist.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.1. Descriu l'origen i característiques del Fauvisme.

T. 13 P. 380

1. Com. Lingüist.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.2. Descriu el procés de gestació i les característiques del Cubisme, tot distingint entre el Cubis-me analític i el sintètic.

T. 13 P. 382

1. Com. Lingüist.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.3. Descriu l'ideari i principis bàsics del Futurisme.

T. 13 P. 383

1. Com. Lingüist.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.5. Descriu el procés de gestació i les característiques la pintura abstracta, en distingeix el ve-ssant cromàtic i el geomètric, i especifica alguns dels seus corrents més significatius, com el Suprematisme rus o el Neoplasticisme.

T. 13 P. 384

1. Com. Lingüist.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.2. Debatre sobre les relacions que hi ha entre la producció artística i el paper que s'assigna a l’art en el model de societat que defenen els creadors o els clients, per mitjà de l’anàlisi d’algu-nes obres, biografies d’artistes, manifestos, textos teòrics i altres documents rellevants i constatar la seua in-fluència en l’evolució de l’activitat artística.Est. Apr. 2.1. Defineix el concepte d'avantguarda artística en relació amb l'accelerat ritme de canvis a la so-cietat de l'època i la llibertat creativa dels artistes iniciada en la centúria anterior.

T. 13 P. 376

1. Com. Lingüist.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.11. Descriu els plantejaments generals de la postmodernitat, referida a les arts plàstiques.

T. 14 P. 438-440

1. Com. Bloc 7 Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, T. 01 P. 022-

12

Lingüist. televisió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de casos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques es-tudiades.Est. Apr. 3.2. Defineix el concepte de cultura visual de masses i descriu els seus trets essencials.

023

3. Comp. Digital.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.2. Inferir els efectes que tenen les noves tecnologies per a la creació artística i per a la difusió de l’art a partir de l’estudi i anàlisi de de textos i obres d’art.Est. Apr. 2.1. Explica el paper desenvolupat en el procés d'universalització de l'art pels mitjans de comuni-cació de masses i les exposicions i fires internacionals d'art.

T. 14 P. 443

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.4. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gregues: Partenó, tribuna deles cariàtides de l'Erectèon, temple d'Atena Nike, teatre d'Epidaure.

T. 02 P. 042-047F. 001-004

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.3. Explica l'evolució de la figura humana masculina en l'escultura grega a partir del Kouros d'Anavyssos, el Dorífor(Policlet) i l'Apoxiòmenos(Lisip).

T. 02 P. 048 F. 005,P. 051 F. 007,P. 054 F. 011

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.5. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gregues: Kouros d'Anavyssos, Auriga deDelfos, Discòbol(Miró), Dorífor(Policlet), una mètopa del Partenó(Fidias), Hermesamb Dionís infant(Pra-xíteles), Apoxiòmenos(Lisip), Victòria de Samotràcia, Venus de Milo, fris de l'altar de Zeus a Pèrgam (de-tall d'Atena i Gea).

T. 02 P. 048-057F. 005-014

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques romanes següents: Maison Carrée de Nimes, Panteó de Roma, teatre de Mèrida, Colosseu de Roma, basílica de Maxenci i Constantí a Roma, pont d'Alcántara, aqüeducte de Segòvia, arc de Titus a Roma, columna de Trajà a Roma.

T. 03 P. 076-084F. 015-023

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semànticsde la producció artística utilitzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixe-ment a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.Est. Apr. 1.8. Identifica, analitza i comenta les escultures romanes següents: August de Prima Porta, estàtuaeqüestre de Marc Aureli, relleu de l'Arc de Titus (detall dels soldats amb el canelobre i altres objectes del Temple de Jerusalem), relleu de la columna de Trajà.

T. 03 P. 084-087F. 023-026

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.1. Especifica les aportacions de l'arquitectura romana amb relació a la grega.

T. 03 P. 065-067

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.3. Especifica les innovacions de l'escultura romana amb relació a la grega.

T. 03 P. 068-069

4. Apr. a Apr.

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.2. Compara el temple i el teatre romans amb els seus respectius grecs.

T. 03 P.066

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.4. Explica l'evolució de la pintura i el mosaic en l'art paleocristià, amb especial referència a la iconografia.

T. 03 P. 074-075

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.8. Identifica, analitza i comenta el mosaic del seguici de l'emperadriu Teodora a San Vitale de Ravenna.

T. 04 P. 099 F. 029

4. Apr. a Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els T. 04 P.091-

12

Apr. segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.6. Explica l'arquitectura bizantina a través de l'església de Santa Sofía de Constantinoble.

092,P. 096-097 F. 027

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.22. Explica l'evolució de l'art hispanomusulmà.

T. 05 P. 107-109

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.24. Identifica, analitza i comenta les següents obres hispanomusulmanes: Mesquita de Còrdova, Aljaferia de Saragossa, Giralda de Sevilla, Alhambra de Granada.

T. 05 P. 110-115 F.030-033

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.10. Identifica i classifica enraonadament en el seu estil les següents obres: San Pedro de la Nave(Zamora), Santa María del Naranco (Oviedo) i San Miguel de la Escalada (Lleó).

T. 06 P. 126-129 F. 034-036

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.11. Explica les característiques de l'escultura i la pintura romàniques, amb especial referència a la iconografia.

T. 07 P. 138-141

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.12. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques romàniques: Sant Vicenç de Cardona (Barcelona), San Martín de Frómista, Catedral de Santiago de Compostel·la.

T. 07 P. 142-144F. 037-039

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.13. Identifica, analitza i comenta les següents escultures romàniques: El dubte de sant Tomàs enl'angle del claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos), Judici Final en el timpà de Santa Fe de Conques (França), Últim Sopar del capitell del claustre de Sant Joan de la Penya (Osca), Pòrtic de la Glòria de la ca-tedral de Santiago.

T. 07 P. 145-148 F. 040-043

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.14. Identifica, analitza i comenta les següents pintures murals romàniques: volta de l'Anunciacióals pastors en el Panteón de los Reyes de San Isidorode Lleó; absis de Sant Climent de Taüll (Lleida).

T. 07 P. 149-151 F. 044-045

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.16. Explica les característiques i evolució de l'arquitectura gòtica a Espanya.

T. 08 P. 158-159,P. 166-168 F. 046, 048-049

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gòtiques: façana occidentalde la catedral de Reims, interior de la planta superior de la Sainte-Chapelle de París, façana occidental i in-terior de la catedral de Lleó, interior de la catedral de Barcelona, interior de l'església de San Juan de los Reyes de Toledo.

T. 08 P. 166-170 F. 046-050

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.

T. 08 P. 171-173 F. 051-053

12

Est. Apr. 1.19. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gòtiques: Grup de l'Anunciació i la Vi-sitació de la catedral de Reims, timpà de la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos, Retaule de Gil deSiloé de la Cartoixa de Miraflores (Burgos).

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.3. Reconéixer les innovacions de la pintura del segle XIV en el nord d’Itàlia (Gio-tto) i la del segle XV a Flandes (Van Eyck, El Bosch, Van der Weyden) com a resultat de les corresponents tradicions artístiques i com l’anunci d’alguns trets de la pintura moderna per mitjà de la comparació de l’obra d’estos artistes amb la pintura gòtica i argumentar el valor d'estes innovacions en la història de l’art.Est. Apr. 3.1. Reconeix i explica les innovacions de la pintura de Giotto i del Trecentoitalià respecte a la pintura romànica i bizantina.

T. 08 P. 163, P. 174 F. 054

4. Apr. a Apr.

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.3. Reconèixer les innovacions de la pintura del segle XIV en el nord d’Itàlia (Gio-tto) i la del segle XV a Flandes (Van Eyck, El Bosch, Van der Weyden) com a resultat de les corresponents tradicions artístiques i com l’anunci d’alguns trets de la pintura moderna per mitjà de la comparació de l’obra d’estos artistes amb la pintura gòtica i argumentar el valor d'estes innovacions en la història de l’art.Est. Apr. 3.3. Identifica, analitza i comenta les següents pintures gòtiques: escena de La fugida a Egipte, de Giotto, a la Capella degli Scrovegnide Pàdua; el Matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck; Eldavallament de la creu, de Rogier van der Weyden; El Jardí de les Delícies, d’El Bosch.

T. 08 P. 174-177F. 054-056

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.1. Especifica les característiques de l'arquitectura renaixentista italiana i explica la seva evolu-ció, des del Quattrocentoal Manierisme.

T. 09 P. 182-183

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.11. Compara l'arquitectura barroca amb la renaixentista.

T. 09 P. 182-185

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.6. Especifica les característiques peculiars del Renaixement espanyol, que compara amb les de l'italià.

T. 09 P. 182-187,P. 190-195

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.2. Especifica les característiques de l'escultura renaixentista italiana i explica la seva evolució, des del Quattrocentoal Manierisme.

T. 09 P. 188-190

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.13. Compara l'escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació de David per Miquel Àngel i per Bernini.

T. 09 P. 188-190, P. 212 F. 74

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.3. Especifica les característiques de la pintura renaixentista italiana i explica la seva evolució, des del Quattrocentoal Manierisme.

T. 09 P. 190-193

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.9. Explica les característiques essencials del Barroc.

T. 10 P. 242

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.12. Explica les característiques generals de l'urbanisme barroc.

T. 10 P. 244-245

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.11. Compara l'arquitectura barroca amb la renaixentista.

T. 10 P. 244-249

12

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.17. Explica les característiques de l'urbanisme barroc a Espanya i l'evolució de l'arquitectura du-rant el segle XVII.

T. 10 P. 244-249, P. 265 F. 103

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.13. Compara l'escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació de David per Miquel Àngel i per Bernini.

T. 10 P. 250-252, P. 270 F. 108

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.14. Descriu les característiques generals de la pintura barroca i especifica les diferències entre l'Europa catòlica i la protestant.

T. 10 P. 254-258

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.19. Explica les característiques generals de la pintura espanyola del segle XVII.

T. 10 P. 259-261

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.21. Explica les raons del sorgiment del Neoclassicisme i les seves característiques generals en arquitectura, escultura i pintura.

T. 11 P. 303-304

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.4. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Renaixement italià següents: cú-pula de Santa Maria del Fiore i interior de l'església de San Lorenzo, de Brunelleschi, a Florència; Palau Medici-Riccardi, de Michelozzo, a Florència; façanes de Santa Maria Novella i del Palau Rucellai, d'Al-berti, a Florència; templet de San Pietro in Montorio, de Bramante, a Roma; cúpula i projecte de planta de Sant Pere del Vaticà, de Miquel Àngel; Il Gesù, de Giacomo della Porta i Jacopo Barozzi da Vignola, a Roma; Villa Capra (Villa Rotonda), de Palladio, a Vicenza.

T. 09 P. 196-204 F. 058-066

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.7. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Renaixement espanyol següents: façana de la Universitat de Salamanca; Palau de Carles V a l'Alhambra de Granada, de Pedro Machuca; Monestir de San Lorenzo d’El Escorial, de Juan de Herrera.

T. 09 P. 205-207F. 067-069

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.5. Identifica, analitza i comenta les escultures del Renaixement italià següents: primer panell de la Porta del Paradís(de la creació del món a l'expulsió del Paradís), de Ghiberti; Davidi Gattamelata, de Donatello; Pietat del Vaticà, David, Moisési Tombes medicees, de Miquel Àngel; El rapte de les sabines,deGiambologna.

T. 09 P. 208-215 F. 070-077

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr.2.8. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del Renaixement espanyol següents: Sa-crifici d'Isaac del retaule de San Benito de Valladolid, d'Alonso Berruguete; Sant enterrament, de Juan de Juni.

T. 09 P. 216-217 F. 078-079

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.6. Identifica, analitza i comenta les pintures del Renaixement italià següents: El tribut de la mo-nedai La Trinitat, de Masaccio; Anunciaciódel convent de San Marc, a Florència, de Fra Angelico; Madon-

T. 09 P. 218-232F. 080-093

12

na del Duc d'Urbino, de Piero della Francesca; Mare de Déu de les roques, L'últim sopar i La Gioconda, deLeonardo da Vinci; L'escola d'Atenes,de Rafael; la volta i el Judici Final de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel; La tempesta, de Giorgione; Venus d'Urbinoi Carles V a Mühlberg, de Tiziano: El lavatori, de Tin-toretto; Noces de Canà, de Veronese.

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.9. Identifica, analitza i comenta les següents pintures d’El Greco: L'espoliació, La Santa Lliga oAdoració del nom de Jesús, El martiri de Sant Maurici, L'enterrament del senyor d'Orgaz, L'adoració dels pastors, El cavaller de la mà al pit.

T. 09 P. 233-239 F. 094-099

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.10. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Barroc europeu del segle XVII següents: façana de Sant Pere del Vaticà, de Carlo Maderno; columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, de Bernini; Sant Carles de les Quatre Fonts, a Roma, de Borromini; Palau de Versalles, de Le Vau, J. H. Mansart i Le Nôtre.

T. 10 P. 262-264 F. 100-102

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.3. Distingeix entre els corrents tradicional i classicista de l'arquitectura barroca espanyola del segle XVIII.

T. 10 P. 265 F. 103

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.13. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Barroc espanyol del segle XVII següents: Plaza Mayor de Madrid, de Juan Gómez de Mora; Retaule de San Esteban de Salamanca, de José Benito de Churriguera.

T. 10 P. 265-266 F. 103-104

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.11. Identifica, analitza i comenta les escultures de Bernini següents: David, Apol·lo i Dafne, L'èxtasi de Santa Teresa, Càtedra de Sant Pere.

T. 10 P. 266 F. 104, P. 269-271 F. 107-109

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.16. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del segle XVIII següents: façana delReal Hospicio del Ave María y San Fernando de Madrid, de Pedro de Ribera; façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la, de Casas i Novoa; Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sachetti; Pan-teó de París, de Soufflot; Museo del Prado de Madrid, de Juan de Villanueva.

T. 10 P. 267-268 F. 105-106

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.14. Identifica, analitza i comenta les escultures del Barroc espanyol del segle XVII següents: Pietat,de Gregorio Fernández, Inmaculada Concepció, d'Alonso Cano; Magdalena penitent, de Pedro de Mena.

T. 10 P. 272 F. 110, P. 274-275 F. 112-113

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.17. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del segle XVIII següents: L'oració a l'hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonaparte, de Canova.

T. 10 P. 273 F. 111

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr.2.12. Identifica, analitza i comenta les pintures del Barroc europeu del segle XVII següents: Voca-ció de Sant Mateui Mort de la Verge,de Caravaggio; Triomf de Bacus iAriadna, a la volta del Palau Farnesede Roma, d'Annibale Carraccio; Adoració del nom de Jesús, volta d'Il Gesù a Roma, de Gaulli (Il Baciccia);

T. 10 P. 276-284 F. 114-123

12

Adoració dels Mags, Les tres Gràcies i El jardí de l'Amor, de Rubens; La lliçó d'anatomia del Dr. NicolaesTulp, La ronda de nit, de Rembrandt.

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.15. Identifica, analitza i comenta les pintures espanyoles del Barroc espanyol del segle XVII se-güents: Martiri de Sant Felip, El somni de Jacobi El sancallós,de Ribera; Bodegódel Museo del Prado, de Zurbarán; L'aiguader de Sevilla, Els borratxos, La farga de Vulcà, La rendició de Breda, El Príncep Balta-sar Carles a cavall, La Venus del mirall, Las meninas, Les filadores, de Velázquez; La Sagrada Família del'ocellet, La Inmaculada d’El Escorial, Els nens de la petxina, Nens jugant als daus, de Murillo.

T. 10 P. 285-301 F. 123-138

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.16. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del segle XVIII següents: façana delReal Hospicio del Ave María y San Fernando de Madrid, de Pedro de Ribera; façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la, de Casas i Novoa; Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sachetti; Pan-teó de París, de Soufflot; Museo del Prado de Madrid, de Juan de Villanueva.

T. 11 P. 314-316 F. 139-141

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.17. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del segle XVIII següents: L'oració a l'hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonaparte, de Canova.

T. 11 P. 318 F. 143

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.18. Identifica, analitza i comenta les obres de David següents: El jurament dels Horacis iLa mort de Marat.

T. 11 P. 320-321 F. 145-146

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.5. Comenta l'escultura neoclàssica a través de l'obra de Canova.

T. 11 P. 306, P. 318-319F. 143-144

4. Apr. a Apr.

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.6. Especifica les possibles coincidències entre el Neoclassicisme i el Romanticisme en la pinturade David.

T. 11 P. 320-321 F. 145-146

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.11. Compara les visions romàntiques del paisatge en Constable i Turner.

T. 11 P. 312, P. 325 F. 150

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques: Temple de la Magdalena a París, de Vignon; Houses of Parliament de Londres, de Barry i Pugin; Auditori de Chicago, de Sullivan i Adler; Torre Eiffel de París; Temple de la Sagrada Família a Barcelona, de Gaudí.

T. 11 P. 317 F. 142

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les pintures del segle XIX següents: El bany turc, d'Ingres; El rai de la Medusa, de Gericault; La llibertat guia el poble, de Delacroix; El carro de fenc, de Constable; Pluja, vapor i velocitat, de Turner; Un enterrament a Ornans, de Courbet; L'àngelus, de Millet; Dinar so-

T. 11 P. 322-325 F. 147-150

12

bre l'herba, de Manet; Impressió, sol naixenti la sèrie sobre la Catedral de Rouen, de Monet; Le moulin de la Galette, de Renoir; Una tarda de diumengea la Grande Jatte, de Seurat; Els jugadors de cartesi Taron-ges i pomes, de Cézanne; La nit esteladai El segador, de Van Gogh; Visió després del sermói Avui no ani-rem al mercat/ Ta Matete, de Gauguin.

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.17. Identifica, analitza i comenta les obres de Goya següents: El para-sol, La família de Carles IV, El 2 de maig de 1808 a Madrid, Els afusellaments del 3 de maig de 1808; Desastre núm. 15, I no hi ha remei,de la sèrie Els desastres de la guerra; Saturn devora el seu filli La lletera de Bordeus.

T. 11 P. 326-333 F. 151-157

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.3. Explica les característiques de l'historicisme en arquitectura i la seva evolució cap a l'eclecti-cisme.

T. 12 P. 338-339

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.5. Especifica les aportacions de l'Escola de Chicago a l'arquitectura.

T. 12 P. 341

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.13. Compara el Realisme amb el Romanticisme.

T. 12 P. 342-345

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.8. Explica les característiques de la renovació escultòrica empresa per Rodin.

T. 12 P. 342, P. 358-359 F. 162-163

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.4. Explica les característiques i principals tendències de l'arquitectura modernista.

T. 12 P. 351-353

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques: Temple de la Magdalena a París, de Vignon; Houses of Parliament de Londres, de Barry i Pugin; Auditori de Chicago, de Sullivan i Adler; Torre Eiffel de París; Temple de la Sagrada Família a Barcelona, de Gaudí.

T. 12 P. 354-357 F. 158-161

4. Apr. a Apr.

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.9. Identifica, analitza i comenta les obres de Rodin següents: El pensadori Els burgesos de Ca-lais.

T. 12 P. 358-359 F. 162-163

4. Apr. a Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen T. 12 P. 360-

12

Apr. en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les pintures del segle XIX següents: El bany turc, d'Ingres; El rai de la Medusa, de Gericault; La llibertat guia el poble, de Delacroix; El carro de fenc, de Constable; Pluja, vapor i velocitat, de Turner; Un enterrament a Ornans, de Courbet; L'àngelus, de Millet; Dinar so-bre l'herba, de Manet; Impressió, sol naixenti la sèrie sobre la Catedral de Rouen, de Monet; Le moulin de la Galette, de Renoir; Una tarda de diumengea la Grande Jatte, de Seurat; Els jugadors de cartesi Taron-ges i pomes, de Cézanne; La nit esteladai El segador, de Van Gogh; Visió després del sermói Avui no ani-rem al mercat(“Ta Matete”), de Gauguin.

373 F. 164-177

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.9. Explica el procés de configuració i els trets essencials del Moviment Modern en l’arquitectu-ra.

T. 13 P. 377-379

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.10. Especifica les aportacions de l'arquitectura orgànica al Moviment Modern.

T. 13 P. 378

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.4. Identifica els antecedents de l'Expressionisme al segle XIX, explica les característiques gene-rals del moviment i especifica les diferències entre els grups alemanys El ponti El genet blau.

T. 13 P. 381

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.7. Explica l'origen, característiques i objectius del Surrealisme.

T. 13 P. 385

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.8. Explica la importància dels pintors espanyols Picasso, Miró i Dalí en el desenvolupament de les avantguardes artístiques.

T. 13 P. 387-389

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics atenent la seua concepció de l’art (funcional, objectiu… o bé subjectiu, expressionista fantàstic, etc.) i a les seues formes de llengua-tge (figuració, abstracció, etc.) a partir de documents i textos històrics, exemples d’obres d’art i plantilles que continguen criteris de classificació.Est. Apr. 3.4. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques següents: Escola de la Bauhaus a Dessau (Alemanya), de Gropius; Pavelló alemany a Barcelona, de Mies van der Rohe; Vil·la Savoia a Po-yssy (França), de Le Corbusier; Casa Kaufman o casa de la Cascada, de Frank Lloyd Wright.

T. 13 P. 390-393F. 178-181

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics atenent la seua concepció de l’art (funcional, objectiu… o bé subjectiu, expressionista fantàstic, etc.) i a les seues formes de llengua-tge (figuració, abstracció, etc.) a partir de documents i textos històrics, exemples d’obres d’art i plantilles que continguen criteris de classificació.Est. Apr. 3.1. Explica la renovació temàtica, tècnica i formal de l'escultura a la primera meitat del segle XX,i distingeix les obres que estan relacionades amb les avantguardes pictòriques i les que utilitzen recursos o llenguatges independents.

T. 13 P. 394-400F. 182-188

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics atenent la seua concepció de l’art (funcional, objectiu… o bé subjectiu, expressionista fantàstic, etc.) i a les seues formes de llengua-tge (figuració, abstracció, etc.) a partir de documents i textos històrics, exemples d’obres d’art i plantilles que continguen criteris de classificació.Est. Apr. 3.3. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques següents: El profeta, de Gargallo; For-mes úniques de continuïtat en l'espai, de Boccioni; Font, de Duchamp; Dona davant el mirall, de Juli Gon-zález; Mademoiselle PoganyI, de Brancusi; Llagosta, nansa i cua de peix, de Calder; Figura reclinada, de Henry Moore.

T. 13 P. 394-400F. 182-188

13

4. Apr. a Apr.

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics atenent la seua concepció de l’art (funcional, objectiu… o bé subjectiu, expressionista fantàstic, etc.) i a les seues formes de llengua-tge (figuració, abstracció, etc.) a partir de documents i textos històrics, exemples d’obres d’art i plantilles que continguen criteris de classificació.Est. Apr. 3.2. Identifica, analitza i comenta les obres següents: L'alegria de viure, de Matisse; Les senyore-tes d'Avinyó, Retrat d'Ambroise Vollard, Natura morta amb cadira de reixeta i Guernica, de Picasso; La ciutat que emergeix, de Boccioni; El crit, de Munch; El carrer, de Kirchner; Lírica iSobre blanc II, de Kan-dinsky; Quadrat negre, de Màlevitx; Composició II, de Mondrian; L.H.O.O.Q., de Duchamp; L'elefant de les Cèlebes, d'Ernst; La clau dels camps, de Magritte; El carnaval de l'Arlequíi Dona i ocell a la llum de lalluna, de Miró; El joc lúgubrei La persistència de la memòria, de Dalí.

T. 13 P.401-421 F. 189-207

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.2. Distingeix i descriu les característiques d'altres tendències arquitectòniques al marge del Mo-viment Modern o Estil Internacional, en particular la high tech, la postmoderna i la desconstrucció.

T. 14 P. 427-429

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.3. Explica i compara l'Informalisme europeu i l'Expressionisme abstracte nord-americà.

T. 14 P. 430-431

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.9. Distingeix i explica algunes de les principals corrents figuratives: Pop art,nova figuració, hi-perrealisme.

T. 14 P. 432, 437

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.4. Explica l'abstracció postpictòrica.

T. 14 P. 433

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.5. Explica el Minimalisme.

T. 14 P. 433

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.7. Explica l'art conceptual.

T. 14 P. 434

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.10. Explica en què consisteixen les següents manifestacions d'art no durador: happening, body artiland art.

T. 14 P. 435

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.6. Explica l'art cinètic i l'op art.

T. 14 P. 436

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.8. Explica l'Arte povera.

T. 14 P. 436

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.12. Identifica, analitza i comenta les següents obres: Unitat d’habitacióa Marsella, de Le Corbu-sier; elSeagram Building a Nova York, de M. van der Rohe i Philip Johnson; el Museu Guggenheimde Nova York, de F. Lloyd Wright; la Sydney Opera House, de J. Utzon; el Centre Pompidou de París, de R. Piano i R. Rogers; l'AT&T Buildingde Nova York, de Philip Johnson; el Museu Guggenheim de Bilbao, de

T. 14 P. 444-450 F. 208-214

13

F. O. Gehry.

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.13. Identifica l'autor i el corrent artístic (no necessàriament el títol), analitza i comenta les obres següents: Pintura(Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid), de Tàpies; Crit núm. 7, d'Anto-nio Saura; One: number 31, 1950, de J. Pollock; Ctesiphon III, de F. Stella; Equivalent VIII, de Carl André;Vega 200, de Vasarely; Una i tres cadires, de J. Kosuth; Iglú amb arbre,de Mario Merz; Marilyn Mon-roe(serigrafia de 1967), d'Andy Warhol; Estudi del retrat d'Innocenci X de Velázquez, de Francis Bacon; La Gran Via de Madrid, d'Antonio López.

T. 14 P. 451-461 F. 215-225

4. Apr. a Apr.

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, televisió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de casos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques es-tudiades.Est. Apr. 3.1. Explica breument el desenvolupament dels nous sistemes visuals i les característiques del seu llenguatge expressiu: fotografia, cartell, cine, còmic, produccions televisives, videoart, art per ordinador.

T. 01 P. 022-023

5. Soc. i cíviques.

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.6. Argumentar la necessitat de conservació del patrimoni artístic i cultural i de co-néixer els criteris utilitzats per a la seua restauració aportant raons, fets i evidències sobre el valor social de les obres d’art, la seua consideració i conservació en la història, el paper de la normativa legal, de les insti-tucions i dels mecenes i aplicar esta argumentació a casos concrets de conservació o restauració que siguen o hagen sigut objecte de debat social.Est. Apr. 6.1. Explica l'origen i els objectius del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

T. 01 P. 004


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.4. Explica les característiques essencials de l'art grec i la seva evolució en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

T. 02 P. 029, P. 032-033


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.8. Especifica qui eren els principals clients de l'art grec, i la consideració social de l'art i dels ar-tistes.

T. 02 P. 029,P. 032-033


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.5. Explica les característiques essencials de l'art romà i la seva evolució en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

T. 03 P. 059,P. 064


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.9. Especifica qui eren els principals clients de l'art romà, i la consideració social de l'art i dels artistes.

T. 03 P. 059, P. 064


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.6. Explica els trets principals de la ciutat romana a partir de fonts històriques o historiogràfi-ques.

T. 03 P. 065


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.1. Explica les característiques essencials de l'art paleocristià i la seva evolució en el temps a par-tir de fonts històriques o historiogràfiques.

T. 03 P. 073-075


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.5. Explica les característiques essencials de l'art bizantí a partir de fonts històriques o historio-gràfiques.

T. 04 P. 089-090


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements

T. 05 P. 101-

13

bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.20. Explica les característiques generals de l'art islàmic a partir de fonts històriques o historio-gràfiques.

103


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gò-tic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.Est. Apr. 2.4. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l'art romànic.

T. 07 P. 131-132


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gò-tic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.Est. Apr. 2.6. Explica la importància de l'art romànic al camí de Santiago.

T. 07 P. 144 F. 039


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gò-tic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.Est. Apr. 2.5. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l'art gòtic, i la seva variació respecte al romànic.

T. 08 P. 153


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.4. Compara la pintura italiana del Quattrocentoamb la dels pintors gòtics flamencs contempora-nis.

T. 08 P. 165


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.8. Explica la peculiaritat de l'escultura renaixentista espanyola.

T. 09 P. 190


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.4. Compara la pintura italiana del Quattrocentoamb la dels pintors gòtics flamencs contempora-nis.

T. 09 P. 190-192, 194


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.20. Compara el Barroc tardà i el Rococó i especifica les diferents concepcions de la vida i de l'art que representen un i altre.

T. 10 P. 242-243


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.1. Explica les característiques essencials del Renaixement italià i la seva periodització a partir defonts històriques o historiogràfiques.

T. 09 P. 179-181


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.2. Explica el segle XVIII com una època en què coexisteixen vells i nous estils artístics en un context històric de canvis profunds.

T. 10 P. 241


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (re-naixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característi-ques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.Est. Apr. 2.2. Explica el segle XVIII com una època en què coexisteixen vells i nous estils artístics en un context històric de canvis profunds.

T. 11 P. 303


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.1. Descriu la pràctica del mecenatge en el Renaixement italià, i les noves reivindicacions dels

T. 09 P. 180

13

artistes en relació amb el seu reconeixement social i la naturalesa de la seva feina.


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.7. Explica la figura de Salzillo com a últim representant de la imatgeria religiosa espanyola en fusta policromada.

T. 10 P. 273 F. 111


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.2. Descriu el paper desenvolupat al segle XVIII per les acadèmies a tot Europa i, en particular, pel Saló de París.

T. 11 P. 304


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.8. Analitza l'evolució de l'obra de Goya com a pintor i com a gravador, des de la seva arribada ala Cort fins al seu exili final a Bordeus.

T. 11 P. 307-308


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.1. Explica les característiques del neoclassicisme arquitectònic durant l'Imperi de Napoleó.

T. 11 P. 305


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.12. Explica el Realisme i la seva aparició en el context dels canvis socials i culturals de mitjans del segle XIX.

T. 12 P. 335, P. 343-345


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques i objectius de les remodelacions urbanes de París, Barcelona i Madrid en la segona meitat del segle XIX.

T. 12 P. 336-337


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.2. Descriu les característiques i evolució de l'arquitectura del ferro al segle XIX, en relació amb els avenços i necessitats de la revolució industrial.

T. 12 P. 340-341


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificacions en els elemen-ts que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.Est. Apr. 1.16. Explica el Simbolisme de finals del segle XIX com a reacció davant el Realisme i l'Impres-sionisme.

T. 12 P. 350


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.2. Argumentar el nou concepte d’obra d’art sorgit de la tensió entre tradició (con-cepte d’obra d’art, convencionalismes expressius) i innovació (nous materials i usos, modificació del codi lingüístic) i contrastar les raons, opinions i creacions dels partidaris de la tradició acadèmica i les dels que defenen les novetats en l’ús de materials i formes de llenguatge artístic per mitjà de l’anàlisi d’obres, textos i documents significatius (epistolaris, manifestos, crítiques d’art, etc.).Est. Apr. 2.1. Relaciona la producció i l'academicisme dominant en l'escultura del segle XIX amb les trans-formacions portades a terme a les ciutats (monuments commemoratius en places, parcs i avingudes, i escul-tures funeràries en els nous cementiris).

T. 11 P. 305-306

5. Soc. i Bloc 5 Crit. Aval. BL5.2. Argumentar el nou concepte d’obra d’art sorgit de la tensió entre tradició (con- T. 12 P. 336-

13

cíviques. cepte d’obra d’art, convencionalismes expressius) i innovació (nous materials i usos, modificació del codi lingüístic) i contrastar les raons, opinions i creacions dels partidaris de la tradició acadèmica i les dels que defenen les novetats en l’ús de materials i formes de llenguatge artístic per mitjà de l’anàlisi d’obres, textos i documents significatius (epistolaris, manifestos, crítiques d’art, etc.).Est. Apr. 2.1. Relaciona la producció i l'academicisme dominant en l'escultura del segle XIX amb les trans-formacions portades a terme en les ciutats (monuments commemoratius en places, parcs i avingudes, i es-cultures funeràries en els nous cementiris).

342


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.3. Explicar les transformacions en l’activitat creadora dels artistes i en els interessosdels clients que es produïxen per l’aparició d’un nou mercat de l’art, els canvis en la consideració social de l’art i dels artistes, el seu procés d’aprenentatge de l’ofici i exemplificar-les fent referència a obres d’art, da-des biogràfiques i esdeveniments rellevants.Est. Apr. 3.2. Explica els canvis que es produeixen al segle XIX en les relacions entre artistes i clients, refe-rits a la pintura.

T. 12 P. 335, P. 343-345


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.3. Explicar les transformacions en l’activitat creadora dels artistes i en els interessosdels clients que es produïxen per l’aparició d’un nou mercat de l’art, els canvis en la consideració social de l’art i dels artistes, el seu procés d’aprenentatge de l’ofici i exemplificar-les fent referència a obres d’art, da-des biogràfiques i esdeveniments rellevants.Est. Apr. 3.1. Explica les diferències entre enginyers i arquitectes a la primera meitat del segle XIX.

T. 12 P. 340


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques del Dadaisme com a actitud provocadora en un context de crisi.

T. 13 P. 383


Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mi-tjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents obtinguts en Internet.Est. Apr. 1.1. Explica les raons de la pervivència i difusió internacional del Moviment Modern.

T. 14 P. 425-426


Bloc 7 Crit. Aval. BL7.2. Inferir els efectes que tenen les noves tecnologies per a la creació artística i per a la difusió de l’art a partir de l’estudi i anàlisi de de textos i obres d’art.Est. Apr. 2.1. Explica el paper desenvolupat en el procés d'universalització de l'art pels mitjans de comuni-cació de masses i les exposicions i fires internacionals d'art.

T. 14 P. 443


Bloc 7 Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, televisió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de casos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques es-tudiades.Est. Apr. 3.3. Identifica l'art en els diferents àmbits de la vida quotidiana.

T. 01 P. 022-023

6. Sent. iniciat. i esp. empr

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre l’evolució en la història del con-cepte d’art i dels objectes artístics, per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i flexible d’accions, que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fon-ts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal de forma autònoma.Est. Apr. 1.1. Realitza un treball d'investigació sobre Fídies.

T. 02 P. 038-039


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre l’evolució en la història del con-cepte d’art i dels objectes artístics, per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i flexible d’accions, que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fon-ts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal de forma autònoma.Est. Apr. 1.1. Realitza un treball d'investigació sobre Fídies.

T. 02 P. 052 F. 009


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre l’evolució en la història del con-cepte d’art i dels objectes artístics, per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i flexible d’accions, que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fon-ts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal de forma autònoma.Est. Apr. 1.2. Realitza un treball d'investigació sobre el procés de construcció de la nova basílica de Sant Pere del Vaticà al llarg dels segles XVI i XVII.

T. 09 P. 202 F. 064


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre l’evolució en la història del con-cepte d’art i dels objectes artístics, per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i flexible d’accions, que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fon-ts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal de forma autònoma.Est. Apr. 1.2. Realitza un treball d'investigació sobre el procés de construcció de la nova basílica de Sant Pere del Vaticà al llarg dels segles XVI i XVII.

T. 10 P. 262 F. 100


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus uti-litzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interésper a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.

T. 02 P. 042-057F. 001-014

13



Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus uti-litzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interésper a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.Est. Apr. 2.1. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art antic que es conserven a la seva comunitat autònoma.

T. 03 P. 076-087F. 015-026


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus uti-litzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interésper a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.Est. Apr. 2.2. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art medieval que es conserven a la seva comunitat autònoma.

T. 05 P. 110-115F. 030-033



T. 06 P. 126-129 F. 034-036



T. 07 P. 142-151 F. 037-045



T. 08 P. 166-177F. 046-057


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus uti-litzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interésper a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.Est. Apr. 2.3. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art dels segles XVI al XVIII que es conserven a la seva comunitat autònoma.

T. 09 P. 196-239 F. 058-099



T. 10 P. 262-301 F. 100-137



T. 11 P. 314-333 F. 139-157

6. Sent. Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs T. 12 P. 354-

13

iniciat. i esp. empr

sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus uti-litzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interésper a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.Est. Apr. 2.4. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants de l'art del segle XIX que es conserven a la seva comunitat autònoma.

373 F. 158-177


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.3. Interpretar i analitzar les dades, evidències i informació directament de l’obra d’art o presentades en forma d’imatges, gràfiques, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitarjuís sobre el passat en termes exclusius dels valors del present.Est. Apr. 3.1. Realitza un treball d'investigació sobre el tractament iconogràfic i el significat de la visió apo-calíptica de Crist i del Judici Final en l'art medieval.

T. 07 P. 144 F. 039


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.3. Interpretar i analitzar les dades, evidències i informació directament de l’obra d’art o presentades en forma d’imatges, gràfiques, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitarjuís sobre el passat en termes exclusius dels valors del present.Est. Apr. 3.1. Realitza un treball d'investigació sobre el tractament iconogràfic i el significat de la visió apo-calíptica de Crist i del Judici Final en l'art medieval.

T. 08 P. 162-165


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, cumplir els requisits formals, l’adequació, la coherèn-cia i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la termi-nologia conceptual adequada.Est. Apr. 4.1. Realitza un treball d'investigació sobre les exposicions universals del segle XIX i la seva im-portància des del punt de vista arquitectònic.

T. 12 P. 340-341


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatze-mar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint la informació en entorns virtuals d’apre-nentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.Est. Apr. 5.1. Realitza un treball d'investigació sobre la influència de la fotografia i el gravat japonès en el desenvolupament de l'Impressionisme, amb referències a obres concretes.

T. 12 P. 345-349


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.6. Argumentar la necessitat de conservació del patrimoni artístic i cultural i de co-néixer els criteris utilitzats per a la seua restauració aportant raons, fets i evidències sobre el valor social de les obres d’art, la seua consideració i conservació en la història, el paper de la normativa legal, de les insti-tucions i dels mecenes i aplicar esta argumentació a casos concrets de conservació o restauració que siguen o hagen sigut objecte de debat social.Est. Apr. 6.2. Realitza un treball d'investigació relacionat amb els béns artístics d'Espanya inscrits en el ca-tàleg del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

T. 01 P. 004


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.Est. Apr. 7.1. Realitza un treball d'investigació sobre el GATEPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols Per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

T. 13 P. 378


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.8. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raona-des assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.Est. Apr. 8.1. Selecciona una obra arquitectònica, una escultura o una pintura de la primera meitat del segle XX de les existents a la seva comunitat autònoma i justifica la seva elecció.

T. 13 P. 390-421 F. 178-207


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.8. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raona-des assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.Est. Apr. 8.1. Selecciona una obra arquitectònica, una escultura o una pintura de la primera meitat del segle XX de les existents a la seva comunitat autònoma i justifica la seva elecció.

T. 14 P. 444-461 F. 208-225


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.9. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculatsamb la història de l’art i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desen-rotllament i compararles amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.Est. Apr. 9.1. Realitza un treball d'investigació sobre el debat al voltant de l'autoria grega o romana del grup escultòric Laocoont i els seus fills.

T. 02 P. 038-039


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.9. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculatsamb la història de l’art i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desen-rotllament i compararles amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.Est. Apr. 9.1. Realitza un treball d'investigació sobre el debat al voltant de l'autoria grega o romana del grup escultòric Laocoont i els seus fills.

T. 03 P. 068-069

6. Sent. Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus T. 03 P. 070-

13

iniciat. i esp. empr

d’obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la pro-ducció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.Est. Apr. 3.7. Descriu les característiques generals dels mosaics i la pintura a Roma a partir d'una font histò-rica o historiogràfica.

072


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els tipus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.Est. Apr. 1.23. Explica les característiques de l'art mudèjar i específica, amb exemples d'obres concretes, lesdiferències entre el mudèjar popular i el cortesà.

T. 05 P. 107-109,P. 110-115 F. 030-033


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.3. Reconéixer les innovacions de la pintura del segle XIV en el nord d’Itàlia (Gio-tto) i la del segle XV a Flandes (Van Eyck, El Bosch, Van der Weyden) com a resultat de les corresponents tradicions artístiques i com l’anunci d’alguns trets de la pintura moderna per mitjà de la comparació de l’obra d’estos artistes amb la pintura gòtica i argumentar el valor d'estes innovacions en la història de l’art.Est. Apr. 3.2. Explica les innovacions de la pintura flamenca del segle XV i cita algunes obres dels seus principals representants.

T. 08 P. 165, P. 175-177 F. 055-057


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.10. Especifica les diferències entre la concepció de l’art barroca i la renaixentista.

T. 09 P. 190-194


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.5. Explica la peculiaritat de la pintura veneciana del Cinquecentoi en cita els artistes més repre-sentatius.

T. 09 P. 192-193


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.10. Especifica les diferències entre la concepció de l’art barroca i la renaixentista.

T. 10 P. 242


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.18. Explica les característiques de la imatgeria barroca espanyola del segle XVII i compara l'es-cola castellana amb l'andalusa.

T. 10 P. 252-253


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.15. Distingeix i caracteritza les grans tendències de la pintura barroca a Itàlia i els seus princi-pals representants.

T. 10 P. 255, 257


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del se-gle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estosprocessos.Est. Apr. 1.16. Especifica les peculiaritats de la pintura barroca flamenca i holandesa.

T. 10 P. 256-257


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.3. Explica les característiques de la pintura del Greco a través d'algunes de les seves obres més representatives.

T. 09 P. 195, P. 233-238 F. 94-99


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideraciósocial de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint encompte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.Est. Apr. 3.4. Descriu les característiques i l’evolució de la pintura de Velázquez a través d'algunes de les seves obres més significatives.

T. 10 P. 259-260, P.289-297 F. 127-134


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.2. Argumentar el nou concepte d’obra d’art sorgit de la tensió entre tradició (con-cepte d’obra d’art, convencionalismes expressius) i innovació (nous materials i usos, modificació del codi lingüístic) i contrastar les raons, opinions i creacions dels partidaris de la tradició acadèmica i les dels que defenen les novetats en l’ús de materials i formes de llenguatge artístic per mitjà de l’anàlisi d’obres, textos

T. 11 P. 331 F. 155

13

i documents significatius (epistolaris, manifestos, crítiques d’art, etc.).Est. Apr. 2.2. Compara la visió de Goya en les sèries de gravats Els capritxosi Els disbaratso proverbis.


5.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA

En el marc de la seva programació didàctica els centres han de precisar en cada curs els objectius que garanteixen l’assolimentde les competències clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius de centre i determinar la participació de cadascunade les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s'allunya de la concepció del currículum com un conjunt de com -partiments estancs entre les diverses matèries i això requereix una coordinació d'actuacions docents on la feina en equip ha deser una constant.

Així, el desenvolupament de la programació didàctica de centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva iintel·lectual per part de l’equip docent com diverses formes de treball cooperatiu. Aquestes formes han de ser respectuosesamb la diversitat de perfils dels professors i professores i, alhora, han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú alqual cadascú aporta el seu millor saber fer professional i aprèn i comparteix aquest saber fer amb els companys i companyes.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències clau, per bé que les inclogui. Al currículum hi haurà competèn-cies clau fonamentals i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitatsa partir dels estàndards d'aprenentatge propis de cada matèria. A més a més, en l'àmbit del batxillerat haurem de prestar una es-pecial atenció a les competències i capacitats més rellevants per al posterior desenvolupament acadèmic i, si s’escau, laboral del'alumnat.

El desenvolupament de competències va acompanyat d'una pràctica pedagògica exigent tant per a l'alumnat com per al professorat.Per a l'alumnat, perquè s'ha d'implicar en l'aprenentatge i ha d'adquirir las habilitats que li permetin construir els seus propis es-quemes explicatius per comprendre el món en el qual viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades icontinuar aprenent. Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que permetin desenvolupar els es-tàndards d'aprenentatge propis de la matèria, inclòs el desenvolupament de les competències clau, per poder així assolir els ob-jectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte ales disciplines acadèmiques, això no ha d'impedir que des de cada matèria es determinin aprenentatges específics que resultin relle-vants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar en diferents contextos els contingutsdels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearàcontextos i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar els seus sabers actuals, que els obli-guin ampliar la seva perspectiva i a contrastar els seus parers amb el dels seus companys i companyes i, també, a justificar i ainterpretar amb rigor i sentit crític.

Per treballar les competències clau relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protago -nisme les activitats de planificació i execució de feines en grup que afavoreixin el diàleg, l'escolta, la cooperació i la confronta-ció d'opinions.

La forma d'avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l'aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Arabé, les competències suposen un domini complet de l'activitat en qüestió; no són només habilitats, encara que aquestes sempre hisiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, es tindran en compte també les actituds i els elements cognitius.

En el marc de la seva programació didàctica els centres han de precisar en cada curs els objectius que garanteixen les compe-tències clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius de centre i determinar la participació de cadascuna de les àreesdel currículum en la consecució de les competències.


5.2. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

13

Recursos didàctics

Per a cada tema els recursos didàctics dels quals es disposa són els següents:

1. Llibre de l'alumne i de l'alumna

El Llibre de l'alumne i de l'alumna per a la matèria d'Història de l’Art consta de 14 temes.

Dossier de temes elaborat per la professora i facilitat a l'alumnat.

2. Recursos didàctics

Enllaços d'Internet. Cada tema disposa d’enllaços d'Internet que serveixen per reforçar i complementar els continguts, habilita-ts i competències treballades en cada tema.

Power Points confeccionats per la professora i exposats a classe.

Correus electrònics d'interès compartits per la professora amb el seu alumnat de la matèria.

Activitats d’avaluació inicial. Una pàgina d'activitats dissenyades per avaluar els coneixements previs de l'alumnat abans decomençar l'estudi de cadascun dels temes.

Activitats de Reforç i Ampliació. Una pàgina d'activitats de reforç i una altra d’ampliació permeten consolidar els coneixemen-ts dels continguts del tema i ampliar alguns aspectes importants.

Activitats d'avaluació final. Una prova estructurada en deu preguntes que segueix models propis del batxillerat els quals per-meten avaluar l'adquisició dels coneixements treballats al llarg de cada unitat.

Recursos organitzatius

L’organització dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'apre-nentatge i ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordi -nació). S’establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips do -cents en totes les mesures d’atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica (tal com hem vist en la secció anterior).

Definició dels criteris per a l’assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organització de les mesures d'aten -ció a la diversitat.

En relació amb l'organització dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualització del'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, biblio -teca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguin accessibles per a tots els alumnes i les alumnes que pre -sentin diversitats funcionals de qualsevol tipus. Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una di -versitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional.

En relació amb la distribució dels temps, i pel que fa a l'horari de l’alumnat: tot respectant les normes imposades des del'Administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix una certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de lesordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinàries, agrupaments flexibles de reforç, ses-sions d’aprofundiment, etc. Amb relació a l'horari dels professors, han d’establir-se uns temps per a la coordinació entreprofessors d'àrees diferents i entre professors de cursos diferents.

Establir els criteris per a l'organització i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics. Amb relació a l'or -ganització dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartogràfics, material de laboratori, instruments musicals, materialper l’educació física...) cal tenir en compte alguns criteris com: l’ús compartit per part de tots els alumnes i les alumnes, que nosiguin discriminatoris, que no siguin perjudicials per al medi ambient...

Amb relació als materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolu -pament del projecte curricular i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests mate-rials respectin la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat.


5.3 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

14

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvo-lupament integral de la personalitat de l’alumne o alumna i que constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitatd'organització del centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se accions complementàries que tenen com a finalitat primor-dial propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne o alumna. És imprescindible que aquestes transcendeixinl'àmbit purament acadèmic i que s’estengui l'acció formativa dels alumnes i les alumnes a tot el medi en què el centre educatiues trobi inserit per tal d’incidir en els aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etc., de la formació. Per això no s’han deplantejar com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a determinades matèries, sinócom un complement de la seva acció instructiva i formativa.

Els objectius a assolir amb la realització d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes les alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense cap discrimina-ció per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes i les alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte lesdiverses capacitats de cada alumne o alumna.

Facilitar que l'alumnat es familiaritzi amb diferents àmbits relatius a la vida acadèmica, social i laboral.

Preparar la inserció en la vida activa, per a l’acompliment de les responsabilitats socials i professionals pròpies de la vidaadulta.

Assenyalem alguns dels aspectes que caracteritzen les activitats considerades com a extraescolars en els centres públics d'en-senyament:


Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprèn la jornada escolar, inclosos elsperíodes de descans que s'estableixen entre dues classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per la qual cosa cap alumne o alumna pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d’avaluació individual pel qual passa l'alumnat per a la superació de les diferents etapes d’en-senyament que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del cen-tre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de cap mena de discriminació per part de cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Activitats programades per al present curs en elscursos de batxillerat són:

1º Batxillerat Hª Contemporània

VISITA AL CASTELL D'ALMANSA Duració: 6 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de Batxiller. Data estimada: del 27 de gener al 6 de febrer de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel castell i casc històric d'Almansa

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de Batxiller. Data estimada: del 21 al 24 d'abril de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

2n Batxillerat

Geografia

14

VISITA AL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: els alumnes de l'optativa de Geografia de segon. Data estimada: del 16 al 20 de desembre de 2019 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Parc Natural i el centre d'interpretació

Història d' Espanya:

VISITA AL REFUGI ANTIAERI DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Durada: 5 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de Batxillerat. Data estimada: desembre de 2020 o a determinar (activitat conjunta amb el Dep. Valencià) Detall de l'activitat: Visita guiada (o no) al refugi, visualització d'un documental explicatiu

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de Batxillerat. Data estimada: 1 al 3 d'abril de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

Història de l'Art: Pel seu carácter eminentment visual, es programen més activitats d’allò estipulat per a la resta de nivells i àrees.

VISITA AL CENTRE HISTÒRIC DE VALÈNCIA Durada: 4 hores. Nombre d'alumnes: l’alumnat de l’optativa Data estimada: Febrer 2020. Detall de l'activitat: Itinerari per a conèixer l'arquitectura gòtica i barroca.

VISITA AL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA. Durada: 4 hores. Nombre d'alumnes: l’alumnat de l’optativa Data estimada: Març de 2019. Detall de l'activitat: conèixer la pintura gòtica valenciana (retaules) i renaixentista.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT PER DETERMINAR (Madrid o Barcelona) Durada: Per determinar. Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb els alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures afins. Data estimada: Gener o Febrer de 2020 (en funció de l’oferta museística). Detall de l'activitat: Conèixer detingudament una ciutat amb una ampla oferta artística i cultural.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT EUROPEA PER DETERMINAR (Roma, Atenes, París...) Durada: 2/ 3 dies. Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures afins. Data estimada: Març de 2019. Detalla de l'activitat: Conèixer una ciutat europea amb una ampla oferta artística i cultural.


6. 1. Criteris d'Avaluació i Estàndards d'Aprenentatge

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre l’evolució en la història del concepte d’art i dels objectes artístics,per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i flexible d’accions, que facilite la selec-ció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal de forma autònoma.

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE TEMES ACTIVITATS

14

Est. Apr. 1.1. Realitza un treball d'investigació sobre Fídies. T. 02 P. 038-039

Est. Apr. 1.2. Realitza un treball d'investigació sobre el procés de construcció de la nova basílica de Sant Pere del Vaticà al llarg dels segles XVI i XVII.

T. 09 P. 202 F. 064

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Seleccionar i organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus utilitzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres llocs d’interés per a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i visites virtuals i aplicar estratègies,segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.



T. 02 P. 042-057

F. 001-014


T. 03 P. 076-087

F. 015-026

Est. Apr. 2.2. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants d'art medieval que esconserven a la seva comunitat autònoma.

T. 05 P. 110-115

F. 030-033


T. 06 P. 126-129 F. 034-036


T. 07 P. 142-151 F. 037-045


T. 08 P. 166-177

F. 046-057


T. 09 P. 196-239 F. 058-099


T. 10 P. 262-301 F. 100-137


T. 11 P. 314-333 F. 139-157

Est. Apr. 2.4. Confecciona un catàleg, amb breus cometaris, de les obres més rellevants de l'art del segle XIXque es conserven a la seva comunitat autònoma.

T. 12 P. 354-373 F. 158-177

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.3.Interpretar i analitzar les dades, evidències i informació directament de l’obra d’art o presentades en forma d’imatges, gràfiques, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitar juís sobre el passat en termes exclusius dels valors del pre-sent.


Est. Apr. 3.1. Realitza un treball d'investigació sobre el tractament iconogràfic i el significat de la visió apo-calíptica de Crist i del Judici Final en l'art medieval.

T. 07 P. 144 F. 039

Est. Apr. 3.1. Realitza un treball d'investigació sobre el tractament iconogràfic i el significat de la visió apo-calíptica de Crist i del Judici Final en l'art medieval.

T. 08 P. 162-165

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos correspo-nents a diversos gèneres, cumplir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educa-tiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utili -tzar la terminologia conceptual adequada.


Est. Apr. 4.1. Realitza un treball d'investigació sobre les exposicions universals del segle XIX i la seva im-portància des del punt de vista arquitectònic.

T. 12 P. 340-341

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, consi-derats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compar-tint la informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.


Est. Apr. 5.1. Realitza un treball d’investigació sobre la influència de la fotografia i el gravat japonès en el desenvolupament de l’Impressionisme, amb referències a obres concretes.

T. 12 P. 345-349

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.6. Argumentar la necessitat de conservació del patrimoni artístic i cultural i de conéixer els criteris utilitzats per a la seua restauració aportant raons, fets i evidències sobre el valor social de les obres d’art, la seua consideració i conservació en la història, el paper de la normativa legal, de les institucions i dels mecenes i aplicar esta argumentació a casos concrets de conservació o restauració que siguen o hagen sigut objecte de debat social.


Est. Apr. 6.1. Explica l'origen i els objectius del Patrimoni Mundial de la UNESCO. T. 01 P. 004

14

Est. Apr. 6.2. Realitza un treball d'investigació relacionat amb els béns artístics d'Espanya inscrits en el catà-leg del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

T. 01 P. 004

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.7.Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres par-ticipen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a re-soldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.


Est. Apr. 7.1. Realitza un treball d’investigació sobre el GATEPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols Per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).

T. 13 P. 378

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.8. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.


Est. Apr. 8.1. Selecciona una obra arquitectònica, una escultura o una pintura de la primera meitat del segle XX de les existents a la seva comunitat autònoma i justifica la seva elecció.

T. 13 P. 390-421 F. 178-207

Est. Apr. 8.1. Selecciona una obra arquitectònica, una escultura o una pintura de la primera meitat del segle XX de les existents a la seva comunitat autònoma i justifica la seva elecció.

T. 14 P. 444-461 F. 208-225

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.9. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb la història de l’art i anali-tzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i compararles amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.


Est. Apr. 9.1. Realitza un treball d'investigació sobre el debat al voltant de l'autoria grega o romana del grup escultòric Laocoont i els seus fills.

T. 02 P. 038-039

Est. Apr. 9.1. Realitza un treball d'investigació sobre el debat al voltant de l'autoria grega o romana del grup escultòric Laocoont i els seus fills.

T. 03 P. 068-069

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptes bàsics i els continguts semàntics de la producció artística utili-tzant com a model obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixement a la selecció, classificació, anàlisi i interpretació de les obres d’art.


Est. Apr. 1.1. Descriu els diferents tipus de temple grec, amb referència a les característiques arquitectòniquesi la decoració escultòrica.

T. 02 P. 036

Est. Apr. 1.2. Descriu les característiques del teatre grec i la funció de cadascuna de les seves parts. T. 02 P. 037

Est. Apr. 1.3. Explica l'evolució de la figura humana masculina en l'escultura grega a partir del Kouros d'Ana-vyssos, el Dorífor(Policlet) i l'Apoxiòmenos(Lisip).

T. 02 P. 048 F. 005,P. 051 F. 007,P. 054 F. 011

Est. Apr. 1.4. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gregues: Partenó, tribuna de les cariàtides de l'Erectèon, temple d'Atena Nike, teatre d'Epidaure.

T. 02 P. 042-047

F. 001-004

Est. Apr. 1.5. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gregues: Kouros d'Anavyssos, Auriga de Delfos, Discòbol(Miró), Dorífor(Policlet), una mètopa del Partenó(Fidias), Hermesamb Dionís infant(Praxí-teles), Apoxiòmenos(Lisip), Victòria de Samotràcia, Venus de Milo, fris de l'altar de Zeus a Pèrgam (detall d'Atena i Gea).

T. 02 P. 048-057

F. 005-014

Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques i funcions dels principals tipus d'edifici romans. T. 03 P. 066-067

Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques romanes següents: Maison Carrée de Nimes, Panteó de Roma, teatre de Mèrida, Colosseu de Roma, basílica de Maxenci i Constantí a Roma, pont d'Alcántara, aqüeducte de Segòvia, arc de Titus a Roma, columna de Trajà a Roma.

T. 03 P. 076-084

F. 015-023

Est. Apr. 1.8. Identifica, analitza i comenta les escultures romanes següents: August de Prima Porta, estàtua eqüestre de Marc Aureli, relleu de l'Arc de Titus (detall dels soldats amb el canelobre i altres objectes del Temple de Jerusalem), relleu de la columna de Trajà.

T. 03 P. 084-087

F. 023-026

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.2. Reconéixer els conceptes d’orde i cànon en les manifestacions artístiques clàssiques i en les posteriors, exempli-ficar amb obres d’art i altres documents la seua evolució i comprovar la influència formal i conceptual de l’art grec en els moviments artís-tics posteriors.


Est. Apr. 2.1. Defineix el concepte d'ordre arquitectònic i compara els tres ordres de l'arquitectura grega. T. 02 P. 034-035

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d’obres, tècniques, formes i concep-cions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la producció artística i el context historicocultural (funció social de l’art i

14

relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.


Est. Apr. 3.1. Especifica les aportacions de l'arquitectura romana amb relació a la grega. T. 03 P. 065-067

Est. Apr. 3.2. Compara el temple i el teatre romans amb els seus respectius grecs. T. 03 P.066

Est. Apr. 3.3. Especifica les innovacions de l'escultura romana amb relació a la grega. T. 03 P. 068-069

Est. Apr. 3.4. Explica les característiques essencials de l'art grec i la seva evolució en el temps a partir de fontshistòriques o historiogràfiques.

T. 02 P. 029,

P. 032-033

Est. Apr. 3.5. Explica les característiques essencials de l'art romà i la seva evolució en el temps a partir de fon-ts històriques o historiogràfiques.

T. 03 P. 059,

P. 064

Est. Apr. 3.6. Explica els trets principals de la ciutat romana a partir de fonts històriques o historiogràfiques. T. 03 P. 065

Est. Apr. 3.7. Descriu les característiques generals dels mosaics i la pintura a Roma a partir d'una font històri-ca o historiogràfica.

T. 03 P. 070-072

Est. Apr. 3.8. Especifica qui eren els principals clients de l'art grec, i la consideració social de l'art i dels artis-tes.

T. 02 P. 029,P. 032-033

Est. Apr. 3.9. Especifica qui eren els principals clients de l'art romà, i la consideració social de l'art i dels artis-tes.

T. 03 P. 059, P. 064

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l’art occidental entre els segles IV i XV (paleocristià, bizantí, preromànic, romànic, gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l’evolució artística (les tècniques, les formes, els ti-pus d’obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d’obres i l’ús d’altres fonts textuals.


Est. Apr. 1.1. Explica les característiques essencials de l'art paleocristià i la seva evolució en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

T. 03 P. 073-075

Est. Apr. 1.2. Descriu l'origen, característiques i funció de la basílica paleocristiana. T. 03 P. 073-074

Est. Apr. 1.3. Descriu les característiques i funció dels baptisteris, mausoleus i martyriapaleocristians. Funció de cadascuna de les seves parts.

T. 03 P. 074

Est. Apr. 1.4. Explica l'evolució de la pintura i el mosaic en l'art paleocristià, amb especial referència a la ico-nografia.

T. 03 P. 074-075

Est. Apr. 1.5. Explica les característiques essencials de l'art bizantí a partir de fonts històriques o historiogràfi-ques.

T. 04 P. 089-090

Est. Apr. 1.6. Explica l'arquitectura bizantina a través de l'església de Santa Sofía de Constantinoble. T. 04 P.091-092,

P. 096-097 F.027

Est. Apr. 1.7. Descriu les característiques del mosaic bizantí i dels temes iconogràfics del Pantocràtor, la Ver-ge i la Deisi, així com la seva influència en l'art occidental.

T. 04 P. 090, P. 094-95,P. 098 F. 028

Est. Apr. 1.8. Identifica, analitza i comenta el mosaic del seguici de l'emperadriu Teodora a San Vitale de Ra-venna.

T. 04 P. 099 F. 029

Est. Apr. 1.9. Defineix el concepte d'art preromànic i especifica les seves manifestacions a Espanya. T. 06 P.118,P. 122-123

Est. Apr. 1.10. Identifica i classifica enraonadament en el seu estil les següents obres: San Pedro de la Nave (Zamora), Santa María del Naranco (Oviedo) i San Miguel de la Escalada (Lleó).

T. 06 P. 126-129 F.034-036

Est. Apr. 1.11. Explica les característiques de l'escultura i la pintura romàniques, amb especial referència a la iconografia.

T. 07 P. 138-141

Est. Apr. 1.12. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques romàniques: Sant Vicenç de Cardona (Barcelona), San Martín de Frómista, Catedral de Santiago de Compostel·la.

T. 07 P. 142-144

F. 037-039

Est. Apr. 1.13. Identifica, analitza i comenta les següents escultures romàniques: El dubte de sant Tomàs en l'angle del claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos), Judici Final en el timpà de Santa Fe de Conques (França), Últim Sopar del capitell del claustre de Sant Joan de la Penya (Osca), Pòrtic de la Glòria de la cate-dral de Santiago.

T. 07 P. 145-148 F.040-043

Est. Apr. 1.14. Identifica, analitza i comenta les següents pintures murals romàniques: volta de l'Anunciació als pastors en el Panteón de los Reyes de San Isidorode Lleó; absis de Sant Climent de Taüll (Lleida).

T. 07 P. 149-151 F.044-045

Est. Apr. 1.15. Descriu les característiques i evolució de l'arquitectura gòtica i especifica els canvis introduïts respecte a la romànica.

T. 08 P. 155-159

Est. Apr. 1.16. Explica les característiques i evolució de l'arquitectura gòtica a Espanya. T. 08 P. 158-159,

P. 166-168 F.046, 048-049

Est. Apr. 1.17. Descriu les característiques i evolució de l'escultura gòtica i especifica les seves diferències ti-pològiques, formals i iconogràfiques respecte a l'escultura romànica.

T. 08 P. 160-161,

P. 171-172 F.

14

051-052

Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gòtiques: façana occidental de la catedral de Reims, interior de la planta superior de la Sainte-Chapelle de París, façana occidental i inte-rior de la catedral de Lleó, interior de la catedral de Barcelona, interior de l'església de San Juan de los Reyes de Toledo.

T. 08 P. 166-170 F.046-050

Est. Apr. 1.19. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gòtiques: Grup de l'Anunciació i la Visita-ció de la catedral de Reims, timpà de la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos, Retaule de Gil de Siloé de la Cartoixa de Miraflores (Burgos).

T. 08 P. 171-173 F.051-053

Est. Apr. 1.20. Explica les característiques generals de l'art islàmic a partir de fonts històriques o historiogràfi-ques.

T. 05 P. 101-103

Est. Apr. 1.21. Descriu els trets essencials de la mesquita i el palau islàmics. T. 05 P. 104-106

Est. Apr. 1.22. Explica l'evolució de l'art hispanomusulmà. T. 05 P. 107-109

Est. Apr. 1.23. Explica les característiques de l'art mudèjar i específica, amb exemples d'obres concretes, les diferències entre el mudèjar popular i el cortesà.

T. 05 P. 107-109,P. 110-115 F.030-033

Est. Apr. 1.24. Identifica, analitza i comenta les següents obres hispanomusulmanes: Mesquita de Còrdova, Aljaferia de Saragossa, Giralda de Sevilla, Alhambra de Granada.

T. 05 P. 110-115 F.030-033

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l’art medieval occidental (romànic i gòtic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l’art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.


Est. Apr. 2.1. Descriu les característiques generals de l’art romànic a partir de fonts històriques o historiogràfi-ques.

T. 07 P. 131-132

Est. Apr. 2.2. Descriu les característiques i funció de les esglésies i monestirs en l’art romànic. T. 07 P. 133-136

Est. Apr. 2.3. Descriu les característiques generals de l’art gòtic a partir de fonts històriques o historiogràfi-ques.

T. 08 P. 153-154

Est. Apr. 2.4. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l’art romànic. T. 07 P. 131-132

Est. Apr. 2.5. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l’art gòtic, i la seva variació respecte al romànic.

T. 08 P. 153

Est. Apr. 2.6. Explica la importància de l’art romànic al camí de Santiago. T. 07 P. 144 F. 039

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.3. Reconéixer les innovacions de la pintura del segle XIV en el nord d’Itàlia (Giotto) i la del segle XV a Flandes (Van Eyck, El Bosch, Van der Weyden) com a resultat de les corresponents tradicions artístiques i com l’anunci d’alguns trets de la pintu-ra moderna per mitjà de la comparació de l’obra d’estos artistes amb la pintura gòtica i argumentar el valor d'estes innovacions en la histò-ria de l’art.


Est. Apr. 3.1. Reconeix i explica les innovacions de la pintura de Giotto i del Trecentoitalià respecte a la pin-tura romànica i bizantina.

T. 08 P. 163, P. 174 F. 054

Est. Apr. 3.2. Explica les innovacions de la pintura flamenca del segle XV i cita algunes obres dels seus prin-cipals representants.

T. 08 P. 165, P. 175-177 F.055-057

Est. Apr. 3.3. Identifica, analitza i comenta les següents pintures gòtiques: escena de La fugida a Egipte, de Giotto, a la Capella degli Scrovegnide Pàdua; el Matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck; Eldavallament de la creu, de Rogier van der Weyden; El Jardí de les Delícies, d’El Bosch.

T. 08 P. 174-177

F. 054-056

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del segle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s’introduïxen en este període en el concepte d’art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d’esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estos processos.


Est. Apr. 1.1. Especifica les característiques de l’arquitectura renaixentista italiana i explica la seva evolució, des del Quattrocentoal Manierisme.

T. 09 P. 182-183

Est. Apr. 1.2. Especifica les característiques de l’escultura renaixentista italiana i explica la seva evolució, des del Quattrocentoal Manierisme.

T. 09 P. 188-190

Est. Apr. 1.3. Especifica les característiques de la pintura renaixentista italiana i explica la seva evolució, des del Quattrocentoal Manierisme.

T. 09 P. 190-193

Est. Apr. 1.4. Compara la pintura italiana del Quattrocentoamb la dels pintors gòtics flamencs contemporanis. T. 09 P. 190-192, 194

Est. Apr. 1.4. Compara la pintura italiana del Quattrocentoamb la dels pintors gòtics flamencs contemporanis. T. 08 P. 165

14

Est. Apr. 1.5. Explica la peculiaritat de la pintura veneciana del Cinquecentoi en cita els artistes més represen-tatius.

T. 09 P. 192-193

Est. Apr. 1.6. Especifica les característiques peculiars del Renaixement espanyol, que compara amb les de l’italià.

T. 09 P. 182-187,P. 190-195

Est. Apr. 1.7. Descriu l’evolució de l’arquitectura renaixentista espanyola. T. 09 P. 186-187

Est. Apr. 1.8. Explica la peculiaritat de l’escultura renaixentista espanyola. T. 09 P. 190

Est. Apr. 1.9. Explica les característiques essencials del Barroc. T. 10 P. 242

Est. Apr. 1.10. Especifica les diferències entre la concepció de l’art barroca i la renaixentista. T. 10 P. 242

Est. Apr. 1.10. Especifica les diferències entre la concepció de l’art barroca i la renaixentista. T. 09 P. 190-194

Est. Apr. 1.11. Compara l’arquitectura barroca amb la renaixentista. T. 10 P. 244-249

Est. Apr. 1.11. Compara l’arquitectura barroca amb la renaixentista. T. 09 P. 182-185

Est. Apr. 1.12. Explica les característiques generals de l’urbanisme barroc. T. 10 P. 244- 245

Est. Apr. 1.13. Compara l’escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació de David per Mi-quel Àngel i per Bernini.

T. 10 P. 250-252, P. 270 F. 108

Est. Apr. 1.13. Compara l’escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació de David per Mi-quel Àngel i per Bernini.

T. 09 P. 188-190, P. 212 F. 74

Est. Apr. 1.14. Descriu les característiques generals de la pintura barroca i especifica les diferències entre l’Europa catòlica i la protestant.

T. 10 P. 254-258

Est. Apr. 1.15. Distingeix i caracteritza les grans tendències de la pintura barroca a Itàlia i els seus principals representants.

T. 10 P. 255, 257

Est. Apr. 1.16. Especifica les peculiaritats de la pintura barroca flamenca i holandesa. T. 10 P. 256-257

Est. Apr. 1.17. Explica les característiques de l’urbanisme barroc a Espanya i l’evolució de l’arquitectura du-rant el segle XVII.

T. 10 P. 244-249, P. 265 F. 103

Est. Apr. 1.18. Explica les característiques de la imatgeria barroca espanyola del segle XVII i compara l’esco-la castellana amb l’andalusa.

T. 10 P. 252-253

Est. Apr. 1.19. Explica les característiques generals de la pintura espanyola del segle XVII. T. 10 P. 259-261

Est. Apr. 1.20. Compara el Barroc tardà i el Rococó i especifica les diferents concepcions de la vida i de l’art que representen un i altre.

T. 10 P. 242-243

Est. Apr. 1.21. Explica les raons del sorgiment del Neoclassicisme i les seves característiques generals en ar-quitectura, escultura i pintura.

T. 11 P. 303-304

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (renaixentista, manierista, barroc irococó), classificar la producció artística a partir de les seues característiques formals i la destinació que es dóna a les obres d’art i detectarla diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.


Est. Apr. 2.1. Explica les característiques essencials del Renaixement italià i la seva periodització a partir de fonts històriques o historiogràfiques.

T. 09 P. 179-181

Est. Apr. 2.2. Explica el segle XVIII com una època en què coexisteixen vells i nous estils artístics en un con-text històric de canvis profunds.

T. 10 P. 241

Est. Apr. 2.2. Explica el segle XVIII com una època en què coexisteixen vells i nous estils artístics en un con-text històric de canvis profunds.

T. 11 P. 303

Est. Apr. 2.3. Distingeix entre els corrents tradicional i classicista de l'arquitectura barroca espanyola del segleXVIII.

T. 10 P. 265 F. 103

Est. Apr. 2.4. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Renaixement italià següents: cúpula de Santa Maria del Fiore i interior de l'església de San Lorenzo, de Brunelleschi, a Florència; Palau Medici-Riccardi, de Michelozzo, a Florència; façanes de Santa Maria Novella i del Palau Rucellai, d'Alberti, a Florèn-cia; templet de San Pietro in Montorio, de Bramante, a Roma; cúpula i projecte de planta de Sant Pere del Va-ticà, de Miquel Àngel; Il Gesù, de Giacomo della Porta i Jacopo Barozzi da Vignola, a Roma; Villa Capra (Villa Rotonda), de Palladio, a Vicenza.

T. 09 P. 196-204 F.058-066

Est. Apr. 2.5. Identifica, analitza i comenta les escultures del Renaixement italià següents: primer panell de la Porta del Paradís(de la creació del món a l'expulsió del Paradís), de Ghiberti; Davidi Gattamelata, de Dona-tello; Pietat del Vaticà, David, Moisési Tombes medicees, de Miquel Àngel; El rapte de les sabines,de Giam-bologna.

T. 09 P. 208-215 F.070-077

Est. Apr. 2.6. Identifica, analitza i comenta les pintures del Renaixement italià següents: El tribut de la mone-dai La Trinitat, de Masaccio; Anunciaciódel convent de San Marc, a Florència, de Fra Angelico; Madonna del Duc d'Urbino, de Piero della Francesca; Mare de Déu de les roques, L'últim sopar i La Gioconda, de Leo-nardo da Vinci; L'escola d'Atenes,de Rafael; la volta i el Judici Final de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel; La tempesta, de Giorgione; Venus d'Urbinoi Carles V a Mühlberg, de Tiziano: El lavatori, de Tintoretto; No-ces de Canà, de Veronese.

T. 09 P. 218-232

F. 080-093

Est. Apr. 2.7. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Renaixement espanyol següents: façana de la Universitat de Salamanca; Palau de Carles V a l'Alhambra de Granada, de Pedro Machuca; Mo-

T. 09 P. 205-207

F. 067-069

14

nestir de San Lorenzo d’El Escorial, de Juan de Herrera.

Est. Apr.2.8. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del Renaixement espanyol següents: Sacri-fici d'Isaac del retaule de San Benito de Valladolid, d'Alonso Berruguete; Sant enterrament, de Juan de Juni.

T. 09 P. 216-217 F.078-079

Est. Apr. 2.9. Identifica, analitza i comenta les següents pintures d’El Greco: L'espoliació, La Santa Lliga o Adoració del nom de Jesús, El martiri de Sant Maurici, L'enterrament del senyor d'Orgaz, L'adoració dels pastors, El cavaller de la mà al pit.

T. 09 P. 233-239 F.094-099

Est. Apr. 2.10. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Barroc europeu del segle XVII se-güents: façana de Sant Pere del Vaticà, de Carlo Maderno; columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, de Bernini; Sant Carles de les Quatre Fonts, a Roma, de Borromini; Palau de Versalles, de Le Vau, J. H. Mansart i Le Nôtre.

T. 10 P. 262-264 F.100-102

Est. Apr. 2.11. Identifica, analitza i comenta les escultures de Bernini següents: David, Apol·lo i Dafne, L'èx-tasi de Santa Teresa, Càtedra de Sant Pere.

T. 10 P. 266 F. 104, P. 269-271 F. 107-109

Est. Apr.2.12. Identifica, analitza i comenta les pintures del Barroc europeu del segle XVII següents: Vocació de Sant Mateui Mort de la Verge,de Caravaggio; Triomf de Bacus iAriadna, a la volta del Palau Farnese de Roma, d'Annibale Carraccio; Adoració del nom de Jesús, volta d'Il Gesù a Roma, de Gaulli (Il Baciccia); Adoració dels Mags, Les tres Gràcies i El jardí de l'Amor, de Rubens; La lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, La ronda de nit, de Rembrandt.

T. 10 P. 276-284 F.114-123

Est. Apr. 2.13. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del Barroc espanyol del segle XVII se-güents: Plaza Mayor de Madrid, de Juan Gómez de Mora; Retaule de San Esteban de Salamanca, de José Be-nito de Churriguera.

T. 10 P. 265-266 F.103-104

Est. Apr. 2.14. Identifica, analitza i comenta les escultures del Barroc espanyol del segle XVII següents: Pie-tat,de Gregorio Fernández, Inmaculada Concepció, d'Alonso Cano; Magdalena penitent, de Pedro de Mena.

T. 10 P. 272 F. 110, P. 274-275 F. 112-113

Est. Apr. 2.15. Identifica, analitza i comenta les pintures espanyoles del Barroc espanyol del segle XVII se-güents: Martiri de Sant Felip, El somni de Jacobi El sancallós,de Ribera; Bodegódel Museo del Prado, de Zurbarán; L'aiguader de Sevilla, Els borratxos, La farga de Vulcà, La rendició de Breda, El Príncep BaltasarCarles a cavall, La Venus del mirall, Las meninas, Les filadores, de Velázquez; La Sagrada Família de l'oce-llet, La Inmaculada d’El Escorial, Els nens de la petxina, Nens jugant als daus, de Murillo.

T. 10 P. 285-301 F.123-138

Est. Apr. 2.16. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del segle XVIII següents: façana del Real Hospicio del Ave María y San Fernando de Madrid, de Pedro de Ribera; façana de l'Obradoiro de la ca-tedral de Santiago de Compostel·la, de Casas i Novoa; Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sachetti; Panteó de París, de Soufflot; Museo del Prado de Madrid, de Juan de Villanueva.

T. 10 P. 267-268 F.105-106

Est. Apr. 2.16. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques del segle XVIII següents: façana del Real Hospicio del Ave María y San Fernando de Madrid, de Pedro de Ribera; façana de l'Obradoiro de la ca-tedral de Santiago de Compostel·la, de Casas i Novoa; Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sachetti; Panteó de París, de Soufflot; Museo del Prado de Madrid, de Juan de Villanueva.

T. 11 P. 314-316 F.139-141

Est. Apr. 2.17. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del segle XVIII següents: L'oració a l'hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonaparte, de Canova.

T. 10 P. 273 F. 111

Est. Apr. 2.17. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques del segle XVIII següents: L'oració a l'hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonaparte, de Canova.

T. 11 P. 318 F. 143

Est. Apr. 2.18. Identifica, analitza i comenta les obres de David següents: El jurament dels Horacis iLa mort de Marat.

T. 11 P. 320-321 F.145-146

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3.Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideració social de l’art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d’alguns artistes significatius tenint en compte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l’ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenrotllament posterior de l’activitat artística.


Est. Apr. 3.1. Descriu la pràctica del mecenatge en el Renaixement italià, i les noves reivindicacions dels artis-tes en relació amb el seu reconeixement social i la naturalesa de la seva feina.

T. 09 P. 180

Est. Apr. 3.2. Descriu el paper desenvolupat al segle XVIII per les acadèmies a tot Europa i, en particular, pel Saló de París.

T. 11 P. 304

Est. Apr. 3.3. Explica les característiques de la pintura del Greco a través d'algunes de les seves obres més re-presentatives.

T. 09 P. 195, P. 233-238 F.94-99

Est. Apr. 3.4. Descriu les característiques i l’evolució de la pintura de Velázquez a través d'algunes de les se-ves obres més significatives.

T. 10 P. 259-260, P.289-297 F. 127-134

Est. Apr. 3.5. Comenta l'escultura neoclàssica a través de l'obra de Canova. T. 11 P. 306, P. 318-319

F. 143-144

Est. Apr. 3.6. Especifica les possibles coincidències entre el Neoclassicisme i el Romanticisme en la pintura T. 11 P. 320-321 F.

14

de David. 145-146

Est. Apr. 3.7. Explica la figura de Salzillo com a últim representant de la imatgeria religiosa espanyola en fus-ta policromada.

T. 10 P. 273 F. 111

Est. Apr. 3.8. Analitza l'evolució de l'obra de Goya com a pintor i com a gravador, des de la seva arribada a la Cort fins al seu exili final a Bordeus.

T. 11 P. 307-308

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l’elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més signi -ficatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modifica-cions en els elements que el configuren (tema, volum, composició utilitat, color, materials…), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.


Est. Apr. 1.1. Explica les característiques del neoclassicisme arquitectònic durant l'Imperi de Napoleó. T. 11 P. 305

Est. Apr. 1.2. Descriu les característiques i evolució de l'arquitectura del ferro al segle XIX, en relació amb elsavenços i necessitats de la revolució industrial.

T. 12 P. 340-341

Est. Apr. 1.3. Explica les característiques de l'historicisme en arquitectura i la seva evolució cap a l'eclecticis-me.

T. 12 P. 338-339

Est. Apr. 1.4. Explica les característiques i principals tendències de l'arquitectura modernista. T. 12 P. 351-353

Est. Apr. 1.5. Especifica les aportacions de l'Escola de Chicago a l'arquitectura. T. 12 P. 341

Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques i objectius de les remodelacions urbanes de París, Barcelona i Ma-drid en la segona meitat del segle XIX.

T. 12 P. 336-337

Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques: Temple de la Magdalena a Pa-rís, de Vignon; Houses of Parliament de Londres, de Barry i Pugin; Auditori de Chicago, de Sullivan i Adler; Torre Eiffel de París; Temple de la Sagrada Família a Barcelona, de Gaudí.

T. 11 P. 317 F. 142

Est. Apr. 1.7. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques: Temple de la Magdalena a Pa-rís, de Vignon; Houses of Parliament de Londres, de Barry i Pugin; Auditori de Chicago, de Sullivan i Adler; Torre Eiffel de París; Temple de la Sagrada Família a Barcelona, de Gaudí.

T. 12 P. 354-357 F. 158-161

Est. Apr. 1.8. Explica les característiques de la renovació escultòrica empresa per Rodin. T. 12 P. 342, P. 358-359 F. 162-163

Est. Apr. 1.9. Identifica, analitza i comenta les obres de Rodin següents: El pensadori Els burgesos de Calais. T. 12 P. 358-359 F. 162-163

Est. Apr. 1.10. Descriu les característiques del Romanticisme en la pintura i distingeix entre el romanticisme de la línia d'Ingres i el romanticisme del color de Gericault i Delacroix.

T. 11 P. 311

Est. Apr. 1.11. Compara les visions romàntiques del paisatge en Constable i Turner. T. 11 P. 312, P. 325 F. 150

Est. Apr. 1.12. Explica el Realisme i la seva aparició en el context dels canvis socials i culturals de mitjans delsegle XIX.

T. 12 P. 335, P. 343-345

Est. Apr. 1.13. Compara el Realisme amb el Romanticisme. T. 12 P. 342- 345

Est. Apr. 1.14. Descriu les característiques generals de l'Impressionisme i el Neoimpressionisme. T. 12 P. 345-348

Est. Apr. 1.15. Defineix el concepte de postimpressionisme i especifica les aportacions de Cézanne i Van Gogh com a precursors dels grans corrents artístics del segle XX.

T. 12 P. 348-349

Est. Apr. 1.16. Explica el Simbolisme de finals del segle XIX com a reacció davant el Realisme i l'Impressio-nisme.

T. 12 P. 350

Est. Apr. 1.17. Identifica, analitza i comenta les obres de Goya següents: El para-sol, La família de Carles IV,El 2 de maig de 1808 a Madrid, Els afusellaments del 3 de maig de 1808; Desastre núm. 15, I no hi ha re-mei,de la sèrie Els desastres de la guerra; Saturn devora el seu filli La lletera de Bordeus.

T. 11 P. 326-333 F. 151-157

Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les pintures del segle XIX següents: El bany turc, d'Ingres; El raide la Medusa, de Gericault; La llibertat guia el poble, de Delacroix; El carro de fenc, de Constable; Pluja, vapor i velocitat, de Turner; Un enterrament a Ornans, de Courbet; L'àngelus, de Millet; Dinar sobre l'herba,de Manet; Impressió, sol naixenti la sèrie sobre la Catedral de Rouen, de Monet; Le moulin de la Galette, de Renoir; Una tarda de diumengea la Grande Jatte, de Seurat; Els jugadors de cartesi Taronges i pomes, de Cézanne; La nit esteladai El segador, de Van Gogh; Visió després del sermói Avui no anirem al mercat/ Ta Matete, de Gauguin.

T. 11 P. 322-325 F. 147-150

Est. Apr. 1.18. Identifica, analitza i comenta les pintures del segle XIX següents: El bany turc, d'Ingres; El raide la Medusa, de Gericault; La llibertat guia el poble, de Delacroix; El carro de fenc, de Constable; Pluja, vapor i velocitat, de Turner; Un enterrament a Ornans, de Courbet; L'àngelus, de Millet; Dinar sobre l'herba,de Manet; Impressió, sol naixenti la sèrie sobre la Catedral de Rouen, de Monet; Le moulin de la Galette, de Renoir; Una tarda de diumengea la Grande Jatte, de Seurat; Els jugadors de cartesi Taronges i pomes, de Cézanne; La nit esteladai El segador, de Van Gogh; Visió després del sermói Avui no anirem al mercat(“Ta Matete”), de Gauguin.

T. 12 P. 360-373 F. 164-177

14

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.2.Argumentar el nou concepte d’obra d’art sorgit de la tensió entre tradició (concepte d’obra d’art, convenciona-lismes expressius) i innovació (nous materials i usos, modificació del codi lingüístic) i contrastar les raons, opinions i creacions dels par-tidaris de la tradició acadèmica i les dels que defenen les novetats en l’ús de materials i formes de llenguatge artístic per mitjà de l’anàlisi d’obres, textos i documents significatius (epistolaris, manifestos, crítiques d’art, etc.).


Est. Apr. 2.1. Relaciona la producció i l'academicisme dominant en l'escultura del segle XIX amb les transfor-macions portades a terme a les ciutats (monuments commemoratius en places, parcs i avingudes, i escultures funeràries en els nous cementiris).

T. 11 P. 305-306

Est. Apr. 2.1. Relaciona la producció i l'academicisme dominant en l'escultura del segle XIX amb les transfor-macions portades a terme en les ciutats (monuments commemoratius en places, parcs i avingudes, i escultures funeràries en els nous cementiris).

T. 12 P. 336-342

Est. Apr. 2.2. Compara la visió de Goya en les sèries de gravats Els capritxosi Els disbaratso proverbis. T. 11 P. 331 F. 155

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.3.Explicar les transformacions en l’activitat creadora dels artistes i en els interessos dels clients que es produïxen per l’aparició d’un nou mercat de l’art, els canvis en la consideració social de l’art i dels artistes, el seu procés d’aprenentatge de l’ofici i exemplificar-les fent referència a obres d’art, dades biogràfiques i esdeveniments rellevants.


Est. Apr. 3.1. Explica les diferències entre enginyers i arquitectes a la primera meitat del segle XIX. T. 12 P. 340

Est. Apr. 3.2. Explica els canvis que es produeixen al segle XIX en les relacions entre artistes i clients, referits a la pintura.

T. 12 P. 335, P. 343-345

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Exemplificar l’evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del S. XX i la seua relació amb el context històric en què es produïx i detectar les continuïtats, les aportacions rellevants de cada moviment artístic d’este període, les seues formes d’expressió més destacades i les influències que es donen entre estes a partir de l’anàlisi de documents i de l’elaboració de línies de tempsque arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.


Est. Apr. 1.1. Descriu l'origen i característiques del Fauvisme. T. 13 P. 380

Est. Apr. 1.2. Descriu el procés de gestació i les característiques del Cubisme, tot distingint entre el Cubisme analític i el sintètic.

T. 13 P. 382

Est. Apr. 1.3. Descriu l'ideari i principis bàsics del Futurisme. T. 13 P. 383

Est. Apr. 1.4. Identifica els antecedents de l'Expressionisme al segle XIX, explica les característiques generals del moviment i especifica les diferències entre els grups alemanys El ponti El genet blau.

T. 13 P. 381

Est. Apr. 1.5. Descriu el procés de gestació i les característiques la pintura abstracta, en distingeix el vessant cromàtic i el geomètric, i especifica alguns dels seus corrents més significatius, com el Suprematisme rus o el Neoplasticisme.

T. 13 P. 384

Est. Apr. 1.6. Descriu les característiques del Dadaisme com a actitud provocadora en un context de crisi. T. 13 P. 383

Est. Apr. 1.7. Explica l'origen, característiques i objectius del Surrealisme. T. 13 P. 385

Est. Apr. 1.8. Explica la importància dels pintors espanyols Picasso, Miró i Dalí en el desenvolupament de les avantguardes artístiques.

T. 13 P. 387-389

Est. Apr. 1.9. Explica el procés de configuració i els trets essencials del Moviment Modern en l’arquitectura. T. 13 P. 377-379

Est. Apr. 1.10. Especifica les aportacions de l'arquitectura orgànica al Moviment Modern. T. 13 P. 378

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.2.Debatre sobre les relacions que hi ha entre la producció artística i el paper que s'assigna a l’art en el model de societat que defenen els creadors o els clients, per mitjà de l’anàlisi d’algunes obres, biografies d’artistes, manifestos, textos teòrics i al-tres documents rellevants i constatar la seua influència en l’evolució de l’activitat artística.


Est. Apr. 2.1. Defineix el concepte d'avantguarda artística en relació amb l'accelerat ritme de canvis a la societat de l'època i la llibertat creativa dels artistes iniciada en la centúria anterior.

T. 13 P. 376

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics atenent la seua concepció de l’art (funcional, objectiu…o bé subjectiu, expressionista fantàstic, etc.) i a les seues formes de llenguatge (figuració, abstracció, etc.) a partir de documents i textos històrics, exemples d’obres d’art i plantilles que continguen criteris de classificació.


Est. Apr. 3.1. Explica la renovació temàtica, tècnica i formal de l'escultura a la primera meitat del segle XX, i distingeix les obres que estan relacionades amb les avantguardes pictòriques i les que utilitzen recursos o llen-guatges independents.

T. 13 P. 394-400

F. 182-188

Est. Apr. 3.2. Identifica, analitza i comenta les obres següents: L'alegria de viure, de Matisse; Les senyoretes d'Avinyó, Retrat d'Ambroise Vollard, Natura morta amb cadira de reixeta i Guernica, de Picasso; La ciutat queemergeix, de Boccioni; El crit, de Munch; El carrer, de Kirchner; Lírica iSobre blanc II, de Kandinsky; Qua-drat negre, de Màlevitx; Composició II, de Mondrian; L.H.O.O.Q., de Duchamp; L'elefant de les Cèlebes,

T. 13 P.401-421 F.189-207

15

d'Ernst; La clau dels camps, de Magritte; El carnaval de l'Arlequíi Dona i ocell a la llum de la lluna, de Miró; El joc lúgubrei La persistència de la memòria, de Dalí.

Est. Apr. 3.3. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques següents: El profeta, de Gargallo; Formes úniques de continuïtat en l'espai, de Boccioni; Font, de Duchamp; Dona davant el mirall, de Juli González; Mademoiselle PoganyI, de Brancusi; Llagosta, nansa i cua de peix, de Calder; Figura reclinada, de Henry Moore.

T. 13 P. 394-400

F. 182-188

Est. Apr. 3.4. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques següents: Escola de la Bauhaus a Dessau (Alemanya), de Gropius; Pavelló alemany a Barcelona, de Mies van der Rohe; Vil·la Savoia a Poyssy (França), de Le Corbusier; Casa Kaufman o casa de la Cascada, de Frank Lloyd Wright.

T. 13 P. 390-393

F. 178-181

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la segona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d’art i relacionar estos elements entresi i amb el seu context històric i cultural per mitjà de l’elaboració d’un esquema gràfic a partir de l’anàlisi d’obres d’art i documents ob-tinguts en Internet.


Est. Apr. 1.1. Explica les raons de la pervivència i difusió internacional del Moviment Modern. T. 14 P. 425-426

Est. Apr. 1.2. Distingeix i descriu les característiques d'altres tendències arquitectòniques al marge del Movi-ment Modern o Estil Internacional, en particular la high tech, la postmoderna i la desconstrucció.

T. 14 P. 427-429

Est. Apr. 1.3. Explica i compara l'Informalisme europeu i l'Expressionisme abstracte nord-americà. T. 14 P. 430-431

Est. Apr. 1.4. Explica l'abstracció postpictòrica. T. 14 P. 433

Est. Apr. 1.5. Explica el Minimalisme. T. 14 P. 433

Est. Apr. 1.6. Explica l'art cinètic i l'op art. T. 14 P. 436

Est. Apr. 1.7. Explica l'art conceptual. T. 14 P. 434

Est. Apr. 1.8. Explica l'Arte povera. T. 14 P. 436

Est. Apr. 1.9. Distingeix i explica algunes de les principals corrents figuratives: Pop art,nova figuració, hipe-rrealisme.

T. 14 P. 432, 437

Est. Apr. 1.10. Explica en què consisteixen les següents manifestacions d'art no durador: happening, body arti-land art.

T. 14 P. 435

Est. Apr. 1.11. Descriu els plantejaments generals de la postmodernitat, referida a les arts plàstiques. T. 14 P. 438-440

Est. Apr. 1.12. Identifica, analitza i comenta les següents obres: Unitat d’habitacióa Marsella, de Le Corbusier; elSeagram Building a Nova York, de M. van der Rohe i Philip Johnson; el Museu Guggenheimde Nova York, de F. Lloyd Wright; la Sydney Opera House, de J. Utzon; el Centre Pompidou de París, de R. Piano i R. Rogers;l'AT&T Buildingde Nova York, de Philip Johnson; el Museu Guggenheim de Bilbao, de F. O. Gehry.

T. 14 P. 444-450 F. 208-214

Est. Apr. 1.13. Identifica l'autor i el corrent artístic (no necessàriament el títol), analitza i comenta les obres se-güents: Pintura(Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid), de Tàpies; Crit núm. 7, d'Antonio Sau-ra; One: number 31, 1950, de J. Pollock; Ctesiphon III, de F. Stella; Equivalent VIII, de Carl André; Vega 200, de Vasarely; Una i tres cadires, de J. Kosuth; Iglú amb arbre,de Mario Merz; Marilyn Monroe(serigrafia de 1967), d'Andy Warhol; Estudi del retrat d'Innocenci X de Velázquez, de Francis Bacon; La Gran Via de Ma-drid, d'Antonio López.

T. 14 P. 451- 461 F. 215-225

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.2.Inferir els efectes que tenen les noves tecnologies per a la creació artística i per a la difusió de l’art a partir de l’estudi i anàlisi de de textos i obres d’art.


Est. Apr. 2.1. Explica el paper desenvolupat en el procés d'universalització de l'art pels mitjans de comunicació de masses i les exposicions i fires internacionals d'art.

T. 14 P. 443

Est. Apr. 2.1. Explica el paper desenvolupat en el procés d'universalització de l'art pels mitjans de comunicació de masses i les exposicions i fires internacionals d'art.

T. 14 P. 443

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, televisió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de casos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques estudiades.


Est. Apr. 3.1. Explica breument el desenvolupament dels nous sistemes visuals i les característiques del seu llen-guatge expressiu: fotografia, cartell, cine, còmic, produccions televisives, videoart, art per ordinador.

T. 01 P. 022-023

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, tele-visió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de casos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques estudiades.

Est. Apr. 3.2. Defineix el concepte de cultura visual de masses i descriu els seus trets essencials.

T. 01 P. 022-023

Bloc 7 Crit. Aval. BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, tele-visió, còmic, cartells…) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà…) i exemplificar a partir de casos concrets l’aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques estudiades.

Est. Apr. 3.3. Identifica l'art en els diferents àmbits de la vida quotidiana.

T. 01 P. 022-023

15


PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ I

PROVES EXTRAORDINÀRIES.-

L’avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de batxillerat serà contínua i diferenciada, d’acord amb les dife-rents matèries del currículum. Es diferenciaran dos procediments bàsics d'avaluació.

L'avaluació contínua.

L’avaluació a través de proves escrites.

Els criteris de qualificació seran el següents: es farà un examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa coma mínim. La composició de la nota per avaluació serà la següent: La nota de l'examen serà la nota de l'avaluació, encara que laprofessora prendrà en consideració totes les produccions que l’alumne o alumna desenvolupe, tant de caràcter individual comgrupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant l'aprenentatge, precisió enl’expressió, etc. Aquest treball diari a classe i a casa així com les faltes d'assistència no justificades es faran servir per arro -donir la nota numèrica obtinguda, i també influirà en la nota final.

Els criteris de recuperació seran els següents: Es farà una prova final de recuperació a criteri del professorat. Es podrà orga-nitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells.

La composició de la nota final serà la següent:

Juny: Serà la mitjana dels exàmens parcials i el final amb el mateix valor. La nota de la recuperació substitueix, en elseu cas, a la dels parcials.

Avaluació extraordinària: Suposarà el 100% de la nota de l'examen de tots els continguts impartits durant el curs.

7. COMUNICACIÓ AMB L'ALUMNAT I LES FAMÍLIES: OBJECTIUS,CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els docents del departament informaran l'alumnat de la programació durant la primera setmana de curs. Es mantindrà una pro -gramació completa del departament a la direcció del centre que podrà ser utilitzada i coneguda pels alumnes i per les seves fa-mílies.

Els alumnes i les alumnes rebran per part del docent responsable de la matèria una informació verbal en la qual s’indicarà, coma mínim:

El nombre d'avaluacions.

El procediment d'avaluació en cadascuna de les proves escrites, avaluació contínua, etc.

Els criteris de qualificació.

Les proves de recuperació de cada avaluació i les dates aproximades d’aquestes.

Els materials necessaris per al curs.

Els procediments de recuperació per a l'alumnat que cursa segon amb matèries pendents de primer.

Els continguts mínims exigibles en cada avaluació.

Les dates de les proves de recuperació.

El calendari dels continguts.

15

La comunicació que tota aquesta informació és a disposició de l'alumnat i de les seves famílies tant al departament de lamatèria com a la direcció d'estudis del centre.

A més a més, es podrà fer pública tota aquesta informació als taulons d'anuncis del centre educatiu o a la seva pàgina web, aixícom ser comunicats a través d’Ítaca, si es creu convenient o a través del classroom amb l’estudiant

.

8. MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DEL’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU OAMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LACOMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVELL III I NIVELIV).

Hauran de diferenciar-se els alumnes i les alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció

de les seves particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al sistema educatiu.

En tercer lloc, haurà de prestar-se una atenció especial a aquells alumnes i a aquelles alumnes que disposin d'unes altes ca -pacitats intel·lectuals.

Finalment, es prestarà igualment una atenció especial a aquells alumnes i a aquelles alumnes amb Trastorn per Dèficitd'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).

Cal assenyalar que l'atenció a aquests quatre grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvir -tuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu, en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educa -ció integral de tots els alumnes i les alumnes i que es materialitza en la necessària integració del conjunt de l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa que consta de diferents àmbits o dimensions. D’una banda, es dirigeix a la millora delsprocessos d'ensenyament i, en particular, a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; d’altrabanda, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i les alumnes, i queels permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social, tant en l'etapa del batxillerat com, particularment,en el desenvolupament de la seva posterior activitat acadèmica i laboral.

Dins dels instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una respostaadequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curricu-lars amb diferents graus de significativitat.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l’organització dels recursos humans i materials del centre per atendreaquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'orientació educativa s'organitza en tres nivells, que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientado-res que realitzen els departaments d'orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara quecadascun d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, atès que comparteixen la mateixa finalitat i te-nen uns objectius generals comuns: la personalització de l’educació i la contribució al desenvolupament dels objectius esta-blerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteixel desenvolupament de tots els alumnes i les alumnes, alhora que es presta una atenció personalitzada en funció de les necessi -tats de cadascun.

Per tal que l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu –d’acord amb el que estableix a l'article 71 de la Llei or -gànica d’educació 2/2006, de 3 de maig, i les modificacions que incorpora la LOMQE (Llei orgànica 8/2013, de 9 de desem -

15

bre, per a la millora de la qualitat educativa) amb relació a l’esmentat article en els seus apartats 1 i 2– pugui assolir el màximdesenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzativesoportunes que n’assegurin un progrés adequat.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currícu -lum. Aquestes adaptacions es realitzaran cercant el màxim desenvolupament possible de les competències clau.

L’escolarització de l’alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu es realitzarà atenent a les seves circumstàncies,coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan un alumne o alumna presenti greus carències en la llengua d’escolarització del centre, rebrà una atenció específica queserà, en tot cas, simultània a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals compartirà el màxim de temps possiblede l'horari setmanal.

L’escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació ien els termes que determinin les administracions educatives, es flexibilitzarà de manera que pugui anticipar-se un curs l'inicide l'etapa, o bé reduir-ne la durada, quan es prevegi que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament delseu equilibri personal i la seva socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més dedisposar de coneixements, desenvolupin el conjunt de les seves potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'acció tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesuresque permetin mantenir una comunicació fluïda amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquellsaspectes que puguin resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes i les alumnes com per orientar-los ipromoure la seva cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments decoordinació de l'equip educatiu que permetin adoptar acords sobre l’avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en mar -xa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l’orientació i l’acció tutorial es concreten en els objectius següents:

a) Facilitar la integració dels alumnes i les alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre.

b) Potenciar l'esforç individual i la feina en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressi -va presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes i a les alumnes una orientació educativa adequada, d’acord amb les aptituds, necessitats i inte -ressos d’aquests a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

e) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes i les alumnes per detectar dificultats i necessitats especials irecórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentar activitats de cooperació i solidaritat amb els altres iaprendre a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i lacoordinació amb l'equip de suport, introduint les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els canals de col·laboració, su-port i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.


9.A. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Foment de la Lectura. Comprensió lectora

15

Els objectius del nostre projecte de lectura per al Batxillerat són:

– Consolidar l'hàbit de lectura i potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescritura des de la certesa que són el pi -lar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies per fer possible l'esmentat propòsit.

– Fer lectures crítiques de textos diversos i complexos.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Reconèixer els trets centrals (comunicatius, lèxics, d'estil) de diversos tipus de text, així com la seva intenció comunicativaprincipal (convèncer, explicar, argumentar…).

– Comprendre i valorar críticament textos complexos dels àmbits científic, tècnic, acadèmic, legal, humanístic, etc.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, així com l'interès per compartir i co -mentar aquestes creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individualsque parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

1. El foment de la lectura en el Batxillerat

Partim de la base que al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria s'ha anat transmetent el gust per llegir i que els alumnes iles alumnes comencen la nova etapa amb un nivell de lectura comprensiva adequat. Partint d'aquest punt d'inici, el nostre ob -jectiu fonamental se centrarà a promoure el gust per la lectura i a utilitzar la lectura com un recurs de desenvolupament perso-nal i de progrés acadèmic.

Un desenvolupament òptim del foment de la lectura exigeix que els docents, particularment els de les matèries relacionadesamb l'àmbit lingüístic, o en el seu cas un mediador de lectura escollit dins del claustre docent, promogui la lectura tenint encompte els següents eixos d'actuació:

VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits constants i autònoms de lectura.

SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds lectores, especialment el vessant crític i interpretatiu.

PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Per desenvolupar aquests tres eixos d'actuació, articularem les activitats següents al llarg de l'etapa de Batxillerat:

a) En l'inici de cada curs, i especialment en el primer curs de Batxillerat, provarem de descobrir les habilitats de lectura quedominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres per poder incidir en les seves possibles carències.

b) Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Així establi-rem diversos nivells per atendre diversos ritmes d'aprenentatge i no descuidar els qui es mostrin reticents a obrir un llibreo tinguin més dificultats lectores. Evidentment, en aquest punt tindrem en compte les aficions, els gustos literaris, els in-teressos acadèmics, etc., del nostre alumnat.

c) Tot seguit, treballarem l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que l'alumnat conclogui el Batxillerat sentcapaç d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin les tècni-ques que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants de les se-cundàries, i també les altres fonts accessibles, com les biblioteques existents en el propi entorn o Internet.

d) Enllaçant-ho en aquest últim punt, tractarem d'insistir en l'ús de la lectura com un instrument que l'alumnat pot emprar perafavorir l'autoconeixement, la reflexió sobre el seu entorn social i, de manera molt especial, com una eina imprescindiblea l'hora de desenvolupar les seves inclinacions acadèmiques o laborals. Així mateix, incidirem en la dimensió lúdica queté la lectura.


El desenvolupament de les capacitats d'expressió oral i escrita és un aspecte fonamental per al desenvolupament tant cognitiucom competencial i social de l'alumnat. Més enllà del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa,l'expressió oral i escrita, el desenvolupament de l'habilitat per comunicar coneixements de forma escrites o orals, és un eix clauper al desenvolupament personal de l'alumnat.

Al llarg dels dos cursos de Batxillerat i en les diferents matèries, l'alumnat aprendrà a elaborar diferents tipus de text oral o es -crit amb la finalitat de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetre'ls de forma correcta.

15

El desenvolupament de les capacitats d'expressió oral i escriba ha d’aportar-li també les eines i els coneixements necessaris perdesenvolupar-se satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests co-neixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, per un costat, i de comprensió i expressió escri -ta, per un altre. L'estructuració del pensament de l'ésser humà es fa mitjançant el llenguatge, i és per això que aquesta capacitatde comprendre i d'expressar-se sigui el millor i el més eficaç instrument d'aprenentatge.

El desenvolupament de l'expressió oral i escrita, com a eix transversal educatiu, té com a finalitat el desenvolupament de lesdestreses bàsiques en l'ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. L'adquisició d'aquestes destresescomunicatives només es pot aconseguir a través de la lectura i audició de diferents classes de textos, de la comprensió i la re -flexió sobre aquests, tenint present que la lectura no ha d’organitzar-se al voltant de sabers disciplinaris estancs i descontextua -litzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l'ús de la llengua.

El desenvolupament de l'expressió oral no pot, en aquest sentit, circumscriure's a les àrees o matèries lingüístiques. Ha d'estarestretament vinculat a les diferents àrees o matèries del currículum educatiu. D'aquesta manera es potencia el desenvolupamentcompetencial de l'alumnat, implicant-lo en la utilització, aplicació i transmissió dels coneixements i habilitats que va adquirintal llarg del seu ensenyament.

La feina dels diferents continguts i competències treballats en les diferents matèries incorporarà en aquest sentit l'ensenyamentde pautes, indicacions i estratègies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en l'elaboració de diferents tipus de tre-balls escrits o d'exposicions orals...

Així mateix, els estàndards d'avaluació i els indicadors de progrés que avaluen l'aprenentatge de l'alumnat avaluaran o valora -ran també elements de l'expressió oral i escrita de l'alumnat com a part integrant de l'aprenentatge de l'alumnat.

A més a més, és fonamental ensenyar l'alumnat a fer un ús social de la llengua oral i escrita adequat en diferents àmbits: priva-ts i públics, familiars i escolars. La manera de parlar i d'escoltar d'una persona determina la percepció que els altres tenen decada persona. És per tant imprescindible dotar l'alumnat d'estratègies que afavoreixin un aprenentatge correcte d'aquesta di -mensió oral de la competència comunicativa i que li assegurin un maneig efectiu de les situacions de comunicació en els àmbi -ts personal, social, acadèmic i professional al llarg de la seva vida.

Per acabar, és fonamental personalitzar, en la mesura del que és possible, la feina de comprensió i expressió oral i escrita enfunció dels projectes vitals i acadèmics de cada alumne o alumna i de les seves competències, capacitats i habilitats. És fona -mental que l'alumnat sigui capaç d'expressar-se per escrit i de forma oral davant eventuals situacions que amb tota probabilitatafrontarà en un futur pròxim.

En aquest sentit, la realització de debats, exposicions o diàlegs serà clau per al posterior desenvolupament acadèmic, laboral ipersonal de l'alumnat.

9.B. CONCRECIÓ DEL PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

Al present curs, el Pla Lector del Departament es concreta en les següents lectures, que seran obligatòries o no a criteri delprofessorat i que es poden coordinar amb altres Departaments didàctics per tal d’aprofitar millor aquest recurs

Curs-assignatura Lectures recomanades1er Batxiller:Història del Món Contemporani

Satrapi, M: "Persépolis"Pérez Reverte, A.: "Territorio comanche"Sierra, Jordi: En un lloc anomenat guerraRuá, Aurora: Dibuixos al mur

2n Batxiller:Geografia premsa en general

2n Batxiller:Hª de l'Art Articles de revistes d'art, crítiques i lectures variades

2n Batxiller:Hª d’Espanya:

Valle Inclán: "Luces de bohemia"Rodoreda, M: "La plaça del diamant"Penyas,Ana: En transiciónSopeña, Andrés: “El florido pensil”

15


10.A COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA

COMUNICACIÓ

En l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació tant a l'entorn socialde l'alumnat com, específicament, en l’àmbit acadèmic fan necessari que els educands es familiaritzin amb aquesta nova reali-tat com un element essencial de la seva formació en pràcticament tots els nivells i totes les àrees acadèmiques.

En el cas del batxillerat, el domini de les TIC adquireix una especial rellevància en constituir un instrument que l'alumnat hau-rà de fer servir sense por en els diferents contextos acadèmics, laborals i socials propis de la vida adulta.

Per tot plegat, i per estructurar adequadament la feina educativa de les TIC en el batxillerat, afrontarem aquest nou repte edu -catiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Treballar l’adquisició de les habilitats i destreses primàries relacionades amb les eines informàtiques.

b) Potenciar l'ús social, acadèmic i laboral d’aquestes eines en diferents contextos i amb diferents fins o objectius.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa i ampliar coneixements de forma autònoma a través de l'ús dels nous mitjans i deles eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat aprendrà a utilitzar els entorns informàtics i, moltespecialment, les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul, basesde dades, programes de presentacions...

El segon objectiu se centrarà en l'ús acadèmic, laboral i social que podem donar a les diferents eines i entorns informàtics quehem après a utilitzar en el punt anterior. Aquesta tasca englobaria feines diverses: realitzar una presentació oral utilitzant el po-werpoint o altres programes de presentacions, elaborar treballs acadèmics utilitzant processadors de textos, realitzar gràficsamb un full de càlcul excel amb una finalitat prèviament establerta, etc.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, se centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de lesnoves eines i realitats tecnològiques. Per tant, no es tractaria únicament d'introduir canvis menors o puntuals en les activitatsformatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vagi adqui-rint en l'entorn de les TIC.

La finalitat que perseguiríem amb aquest últim objectiu se centraria a desenvolupar la capacitat de l'alumnat per dur a terme in-vestigacions, analitzar els seus coneixements i adquirir-ne de nous al llarg de la seva vida adulta a través de l'ús de les TIC.

Igualment, ja en l’àmbit de la comunicació audiovisual, també aspirem al fet que els alumnes i les alumnes s'aproximin als mi -tjans de comunicació de forma crítica, que analitzin la informació que constantment els arriba des dels mitjans de forma autò -noma i que això reforci el seu desenvolupament com a ciutadans i consumidors responsables. 11. Avaluació de la pràcticadocent

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyament i la seva pròpia pràctica docent, a tra-vés dels Estàndards d'Aprenentatge incorporats en la programació docent.

Els Estàndards d'Aprenentatge, considerats com concrecions dels Criteris d'Avaluació del Currículum de cada àrea o matèria,ens permeten definir els resultats d'aprenentatge i concretar el que l'alumnat alumne ha de saber, comprendre i saber fer encada assignatura. Al seu torn, aquests Estàndards es valoren a partir dels indicadors dels assoliments, que ens permeten avaluaren quatre nivells els aprenentatges que l'alumnat ha consolidat respecte als objectius marcats en cada Estàndard.

Aquest fet permet al docent, al seu torn, avaluar els resultats de les estratègies i mesures educatives que ha adoptat al llarg dela seva pràctica educativa per facilitar que l'alumnat aconsegueixi els objectius establerts en cada Estàndard d'Aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d'aprenentatge de l'alumnat com de la pròpia pràctica docent serà continuada. L'avaluació do-cent tindrà com a objectiu, al seu torn, adaptar les estratègies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específi-ques de l'alumnat.

Els Estàndards d'Aprenentatge i, en el seu cas, els indicadors d'assoliments permeten, en aquest sentit, identificar els coneixe -ments, capacitats, competències..., que amb relació a un alumne individual o al conjunt del grup classe han de ser consolidats, i

15

que han de permetre adaptar la pràctica educativa a les necessitats específiques dels alumnes perquè puguin assolir els co-neixements establerts en els corresponents Estàndards d'Aprenentatge.

Amb relació a la pràctica docent, els indicadors d'assoliments permeten valorar:

Si s'està complint amb la planificació: activitats, temps, responsabilitats,…

Si existeix desviació entre l'objectiu definit i l’acció o accions dissenyades per assolir-lo.

Si s’estan assolint altres coses diferents a les planificades intencionadament.

Si s'està progressant en la línia definida en l'objectiu.

Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats

Dins del procés d'ensenyament i aprenentatge, l'equip docent de cada grup d'alumnes celebrarà sessions d'avaluació per valorartant els aprenentatges de l'alumnat, com els processos d'ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.

L'equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures es fixaran en plansde millora de resultats col·lectius o individuals que permetin solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i mi-tjançant recursos de suport educatiu.

Com eina auxiliar per reflexionar i valorar l'activitat docent oferim a continuació una Rúbrica de la Pràctica docent en què esvaloren els següents aspectes:

Calendarització de les unitats i els continguts. Planificació de les unitats didàctiques al llarg del curs i calendarització delscontinguts a abordar en cada unitat.

Exposició de la informació. Claredat en les explicacions docents, amb una recepció i una interacció adequada amb l'alum -nat per comprovar l’assimilació de les informacions transmeses.

Eficàcia de les activitats i recursos. Elecció i ús adequats de les activitats i recursos emprats per a la consecució dels objec -tius didàctics i els criteris d'avaluació plantejats.

Diversitat de recursos. Ús de gran diversitat de recursos i materials, incloent-hi les TIC i l’ús educatiu dels mitjans de co -municació, per fomentar un aprenentatge ampli i una bona motivació de l'alumnat.

Estratègies de motivació de l'alumnat. Elaboració de propostes que animin a l'alumnat a desenvolupar les seves capacitatsen funció dels seus propis interessos i a mantenir l’interès i l'esforç durant el seu aprenentatge.

Interacció amb l'alumnat. Relació fluida del docent amb l'alumnat afavorint amb això el desenvolupament de les activitatsd'aprenentatge.

Avaluació dels aprenentatges. Avaluació dels continguts i les competències adquirits a través dels Estàndards d'Aprenenta-tge.

Resultats acadèmics de la matèria. Percentatge d’alumnes que han superat la matèria i que han obtingut nivells d’excel·lència.

10.B EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL.

Els valors democràtics i constitucionals han d’estar presents de manera transversal en totes les àrees del currículum deGeografia i Història, especialment en nivells post-obligatoris, on el sentit crític i cívic han de ser fomentats des de lesinstàncies educatives.

Al nostre Departament ens hem compromés amb el respecte a la identitat de gènere de cada persona i, en particular, en lainclusió de la dona en les nostres àrres i pràctica docent.

Els nostres objectius es poden concretar en:

Destacar el paper de la dona en el devenir històric, tant a través de l'estudi de l'aportació de dones extraordinàries que han destacat en algún camp de la política, l'art, la ciència o la cultura, com a través de l'anàlisi de la seua tasca com a col·lectiu, en la seua vida diària i quotidiana, treballant al costat dels homes de manera anònima moltes vegades i participant activament en aconteixements històrics d'importància cabdal.

Tindre en compte l'evolució de la consideració de la dona al llarg de la història i el seu creixent protagonisme en la vida ciutadana, política, laboral i social.

Evitar tractar la temàtica de gènere com un mer annex de les unitats fonamentals del currículum, sinó com una part constitutiva primordial del temari.

15

Posar atenció a la manera en que han anat transformant-se aquells àmbits en els que la dona ha estat tradicionalment protagonista, com ara la família, la maternitat, etc i com la pròpia imatge i hàbits de les dones ha anat canviant al llargdel temps.

Fomentar l'ús d'un llenguatge no sexista entre l'alumnat, tant en l'aula, com en la confecció de treballs, exàmens...

Estudiar com a monogràfics aspectes en els que les dones han estat tradicionalment ocultes, com ara el treball al campo a les fàbriques, el món de la creació artística, la política, etcètera

Pel que fa a la metodologia en aquest sentit, destaquem els següents aspectes:

El Departament col·labora de manera activa en la celebració del dia de la dona (8 de març) a través d'activitats desenvolupades en tutories i també treballant a l'aula la transcendència històrica d'eixa data.

El nostre Departament és especialment sensible en el foment de la utilització d'un llenguatge inclusiu i no sexista, tanta les classes com en la redacció de documentació pròpia o per a compartir amb l'alumnat i els pares i mares.

Al nostre Departament existeix un especial afany de contribuir a la formació d'una futura ciutadania conscienciada en els valors de la igualtat i el respecte cap a les demés persones, rebutjant qualsevol acte de violència envers els més febles, en especial, les dones. Per aquest motiu participem de manera decidida en les activitats que es proposen al Centre el dia 25 de novembre de cada any.

Al nostre pla lector s'inclouen llibres de temàtica històrica escrits per dones, intentant mantindre la paritat amb leslectures d'autoria masculina que es suggereixen al mateix

15

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2019-2020

CURS CRITERIS DEQUALIFICACIÓ

COMPOSICIÓNOTA PER

AVALUACIÓ

CRITERIS DERECUPERACIÓ

COMPOSICIÓ NOTA FINAL

JUNY EXTRAORDINÀRIA

1r. ESOGeografia i Història

1 examen per cada un o dos temes

·60% nota per exàmens o altres proves objectives (a elecció del professorat).·40% seguiment de la llibreta, treballs, competències iactitud.

Es farà una prova final de recuperacióquan la mitjana de les tres avaluacionssupere el 3.Si es considerara oportú, es podria fer alguna altra prova puntualment.

Mitjana aritmètica de les tres avaluacions o la nota de la recuperació, si s'ha cregut escaient fer-la.

·100% nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.·S’aconsellarà treballar la matèria amb exercicis o resums, a determinar pel professorat.

2n. ESOGeografia i Història

1 examen per cada un o dos temes

-60% nota per exàmens o altres proves objectives (a elecció del professorat).·40% seguiment de les diverses competències de l’alumnat

Es farà una prova final de recuperacióquan la mitjana de les tres avaluacionssupere el 3.Si es considerara oportú es podria feralguna altra prova puntualment.


· 100% nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.·S’aconsellarà treballar la matèria amb exercicis o resums, a determinar pel professorat



CURS 2019-2020

CURS CRITERIS DEQUALIFICACIÓ

COMPOSICIÓNOTA PER

AVALUACIÓ




3r. ESOGeografia

1 o 2 exàmens per trimestre.·70% nota per exàmens o altres proves objectives.·30% seguiment de les diverses competències de l’alumnat (llibreta, treballs, puntualitat, assistència...)

Es farà una prova final de recuperació quanla mitjana de les avaluacions arribe a 4. A criteri del professorat, es podria realitzar alguna altra recuperació puntual.


·100% nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.·S’aconsellarà treballar la matèriaamb exercicis o resums, a determinar pel professorat

4t. ESOHistòria

1 o 2 exàmens per trimestre.·70% nota per exàmens o altres proves objectives.·30% seguiment de les diverses competències de l’alumnat (llibreta,assis-tència...)

Es farà una prova final de recuperació quanla mitjana de les avaluacions arribe a 4. A criteri del professorat, es podria realitzar altra recuperació puntual.


100% de la nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.Es donaran orientacions al respecte

CRITERIS DE QUALIFICACIÒ I RECUPERACIÒ


CURS 2019 -2020

CURS

1r. BATXILLERAT

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

COMPOSICIÒ NOTA PER AVALUACIÓ

CRITERIS DE RECUPERACIÓ

COMPOSICIÒ NOTA FINAL

JUNY EXTRAORD.

Història del Món Contemporani

Un o dos exàmens per avaluació.

· 80% nota exàmens o altres proves objectives· 20% competències diverses, treball i actitud. Les faltes d’assistència no justificades seran considerades a l’hora de valorar el treball i l’actitud. Per a fer mitjana la nota dels exàmens haurà de ser mínim 4

Mitjana aritmètica de lestres avaluacions, sempre que siga superior a 4, o la nota de la recuperació,si s'ha cregut escaient fer-la.

Mitjana aritmètica de les tres avaluacions o lanota de la recuperació, si s'ha cregut escaient fer-la.

El valor de la prova escrita suposarà el 100% de la nota.

CRITERIS QUALIFICACIÓ CURS 2019-2020

CURS

2n BATXILLERAT

CRITERIS DE QUALIFICACIÒ

COMPOSICIÒ NOTA PER AVALUACIÒ

CRITERIS DE RECUPERACIÒ


JUNY EXTRAORD.

Història d’Espanya Un examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa com a mínim.

La nota de l’examen serà la nota de l’avaluació, encara que la professora farà servir les notes del treball de classe i les faltes d’assistència no justificades per arrodonir la nota numèrica obtinguda. També influiran en la nota final.

Es farà una prova final de recuperació a criteri del professoratEs pot organitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells.

Mitjana dels exàmens parcials i el final amb el mateix valor. La nota de la recuperació substitueix, en el seu cas, a la dels parcials.

100% nota de l’examen de totsels continguts impartits.

Geografia Un examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa com a mínim.


Es farà una prova final de recuperació a criteri del professoratEs pot organitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells





CURS 2018 -2019

CURS

2n BATXILLERAT





JUNY EXTRAORD.

Hª de l’ArtUn examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa com a mínim


Es farà una prova final de recuperació a criteri del professoratEs pot organitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells





CURS 2019 -2020

CURS

FPB1





JUNY EXTRAORD.

ELECTRICITAT I PERRUQUERIA

Un examen per cada un o dos temes dels diferents móduls del Àmbit de Comunicació iSocietat sempre a criteri del professor.

50% nota exàmens o al-tres proves objectives.30% quadern i treball

de classe.20% actitud, participa-

ció, i assistència.Les faltes d’assistència

no justificades seranconsiderades a l’hora de

valorar el treball il’actitud. Per a fer

mitjana la nota delsexàmens haurà de

superar el 30% del total

Els alumnes que no aproven per la via ordinària, tindran dret una prova final de recuperació, a criteri del professorat.També es pot organitzar per trimestres, podent-serecuperar fins a dos d'ells.

Mitjana aritmètica total de les tres avaluacions, sempre que en cada avaluació s'haja arribat a un 3 de nota mínima.La nota de la recuperació substitueix, en el seu cas, a la dels parcials.




CURS 2019-2020

CURS

PROGRAMES

CRITERIS DEQUALIFICACIÓ

COMPOSICIÓNOTA PER

AVALUACIÓ




3r. ESOÀmbit Lingüístic-socialPEMAR

1 o 2 proves objectives per cada unitat en cada trimestrei per àrea

·50% nota per proves objectives.·30% seguiment de les diverses competències de l’alumnat -20% valoracióde la seua actitud, compromís...

Es farà una prova final de recuperació quanla mitjana de les avaluacions arribe a 3. A criteri del professorat, es podria realitzar alguna altra recuperació puntual.

Mitjana aritmètica de les tres avaluacions o la nota de la recuperació, si s'ha cregut escaient fer-la.Aplicable a cada àrea per separat ientre sí.

·100% nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.·S’aconsellarà treballar la matèriaamb exercicis o resums, a determinar pel professorat

Aplicable a cada área de l’àmbit

1er-2n ESOAula CompartidaPAC

1 o 2 exàmens per unitat en cada trimestre.

- El 40%

seguiment de

l’alumnat

(actitud,

participació,

treball i

activitats)

-El 60% prova

escrita

A criteri del professorat, es podrien realitzar diverses proves de recuperació per trimestre i/o una final.


100% de la nota d’una prova objectiva escrita sobre contingutsmínims.Es donaran orientacions al respecte

IES LA PATACONADEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

ACTIVITATS CULTURALS I COMPLEMENTÀRIES DEL CURS 2019-2020

1er ESO

TALLER D'ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL (TALLER DE PREHISTÒRIA) Durada: De 8h a 14h Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de E.S.O. Data estimada: El 4 de novembre de 2020 Detall de l'activitat: Un grup didàctic de fora del centre prepara un taller d'arqueologia sobre la

Prehistòria al pati del institut (empresa a concretar): tipus d'instruments, maneres de fer foc,... Elsgrups, per torns, baixen i participen en ell.

VISITA AL JACIMENT DEL TÒS PELAT (MONTCADA) Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er d'ESO (en tres o quatre dies diferents) Data estimada: entre el 6 i el 10 d'abril del 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel jaciment arqueològic del Tòs Pelat de Montcada. L'objectiu

és consolidar i ampliar els coneixements sobre la vida quotidiana dels ibers, així com augmentar lamotivació de l'alumnat sobre el tema.

2º ESO

RECORREGUT PEL CENTRE MEDIEVAL DE VALÈNCIA : Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n d'ESO (en tres dies diferents) Data estimada: entre el 21 i el 24 d'abril del 2020 Detall de l'activitat: Visita al Palau dels Borja, Catedral, Torres de Serrans, Torres de Quart, La

Llotja, l'Almoina.

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: totes els cursos de 2n d’ESO (en tres dies diferents) Data estimada: 18 al 22 de maig de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

3º ESO

RECORREGUT PER L' HORTA, EL BARRANC, LA PLATJA I VISITA A DIFERENTS EXPLOTACIONS AGRÍCOLES

Durada: 5 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er d'ESO Data estimada: entre el 9 i el 13 de març del 2020 Detall de l'activitat: Coneixement de la realitat agrària de l'Horta, parcel·lació, producció,

problemàtica actual...

VISITA AL MOLL DE VALÈNCIA

Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er ESO (inclòs el PEMAR). Data estimada: finals de març (a confirmar, segons disponibilitat) Detall de l'activitat: Visita guiada pel moll de València i xicotet itinerari marítim en vaixell

(drassanes, zona de càrrega amb contenidors, perspectiva econòmica present i futura, criadors declòtxines...)

4º ESO

VISITA AL MUVIM Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 4t ESO. Data estimada: del 24 al 28 de febrer de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu de la Il.lustració i la Modernitat.

1er F.P. BÁSICA

VISITA AL MUVIM Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de F.P. Bàsica. Data estimada: del 10 al 13 de març de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu de la Il.lustració i la Modernitat.

1º Batxillerat Hª Contemporània

VISITA AL CASTELL D'ALMANSA Duració: 6 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de Batxiller. Data estimada: del 27 de gener al 6 de febrer de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel castell i casc històric d'Almansa

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de Batxiller. Data estimada: del 21 al 24 d'abril de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

2n Batxillerat

Geografia

VISITA AL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA Duració: 4 hores Nombre d'alumnes: els alumnes de l'optativa de Geografia de segon. Data estimada: del 16 al 20 de desembre de 2019 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Parc Natural i el centre d'interpretació

Història d' Espanya:

VISITA AL REFUGI ANTIAERI DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Durada: 5 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de Batxillerat. Data estimada: desembre de 2020 o a determinar (activitat conjunta amb el Dep. Valencià) Detall de l'activitat: Visita guiada (o no) al refugi, visualització d'un documental explicatiu

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Durada: 4 hores Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de Batxillerat. Data estimada: 1 al 3 d'abril de 2020 Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

Història de l'Art: Pel seu carácter eminentment visual, es programen més activitats d’allò estipulat per a la resta de nivells i àrees.

VISITA AL CENTRE HISTÒRIC DE VALÈNCIA Durada: 4 hores. Nombre d'alumnes: 6 Data estimada: Febrer 2020. Detall de l'activitat: Itinerari per a conèixer l'arquitectura gòtica i barroca.

VISITA AL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA. Durada: 4 hores. Nombre d'alumnes: 6 Data estimada: Març de 2019. Detall de l'activitat: conèixer la pintura gòtica valenciana (retaules) i renaixentista.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT PER DETERMINAR (Madrid o Barcelona) Durada: Per determinar. Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb els alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures

afins). Data estimada: Gener o Febrer de 2020 (en funció de l’oferta museística). Detall de l'activitat: Conèixer detingudament una ciutat amb una ampla oferta artística i

cultural.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT EUROPEA PER DETERMINAR (Roma, Atenes,París...)

Durada: 2/ 3 dies. Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb alumnes d'Història de l'Art i altres

d'assignatures afins). Data estimada: Març de 2019. Detalla de l'activitat: Conèixer una ciutat europea amb una ampla oferta

artística i cultural.

PLA LECTOR DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2019-20

Les lectures proposades seran obligatòries, recomanades o voluntàries en funció de l’àrea, ladinàmica de la classe i la decisió del professorat en cada cas.Sempre serà desitjable coordinar-se amb altres departaments per tal d’aprofundir i aprofitar millorel recurs de la lectura.

Curs-assignatura Lectures recomanades1er ESO: Geografia i Història

Goccinny i Uderzo: "Astèrix i Cleopatra"Riordan, R: "La pirámide roja"

2n ESO: Geografia i HistòriaGallego, L: "Finish Mundi"

3er ESO: GeografiaVerne, J: "La volta al món en 80 dies"Premsa sobre temes d’actualitat relacionats amb el medi ambient i la geografia humana

4t ESO: HistòriaHergé: "Tintin al Congo"Spiegelman, A: "Maus"Sierra, Jordi: En un lloc anomenat guerra

Curs-assignatura Lectures recomanades1er Batxiller:Història del Món Contemporani

Satrapi, M: "Persépolis"Pérez Reverte, A.: "Territorio comanche"Sierra, Jordi: En un lloc anomenat guerraRuá, Aurora: Dibuixos al mur

2n Batxiller:Geografia premsa en general

2n Batxiller:Hª de l'Art Articles de revistes d'art, crítiques i lectures

variades

2n Batxiller:Hª d’Espanya:

Valle Inclán: "Luces de bohemia"Rodoreda, M: "La plaça del diamant"Penyas,Ana: En transiciónSopeña, Andrés: “El florido pensil”

PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA IHISTÒRIA

INTRODUCCIÓ

Tot i que el Departament de Geografia i Història no s’encarrega de cap àrea lingüística, és moltimportant el seu paper com a vehicle normalitzador en l’ús de la nostra llengua al Centre, ja que lacausalitat, la simultaneïtat, la transcendència, l’argumentació, etc formen part intrínseca de laGeografia, la Història i la Història de l’Art, sent l’expressió oral i escrita fonamentals per a laconsecució dels objectius de cada etapa. Per eixos motius, des de les nostres àrees curriculars tractem d’anar introduint l’ús del valencià endiferents àmbits, tant acadèmics com administratius i ens comprometem a analitzar i revisar eixosaspectes a la conclusió de cada curs acadèmic.

ACORDS ESPECÍFICS ALS QUE ES SUBSCRIU EL DEPARTAMENT:

- Fomentar l’ús del valencià normatiu a l’aula, tant en el programa d’ensenyament en valencià comen el d’incorporació progressiva a través de la lectura de textos i les exposicions orals.- Dissenyar un Pla Lector del Departament en el que una part important dels llibres i lecturesrecomanats estiguen en valencià o, al menys en versió valencià/castellà.- Coordinar-se amb els departaments lingüístics amb la fi d’ampliar la dimensió cultural i científicade les lectures recomanades en cada nivell.- Elaborar la documentació pròpia del Departament en valencià (programació, actes, escrits...)- Elaborar vocabularis de terminologia tècnica de la matèria en els dos idiomes oficials a laComunitat.

ÚS VEHICULAR DEL VALENCIÀ I CASTELLÀ EN ELS DIFERENTS PROGRAMES,ETAPES, GRUPS I NIVELLS:

ESO- S’utilitzarà el valencià com a llengua vehicular en tots els cursos i grups del programad’ensenyament en valencià de l’ESO.- El llibre de text i apunts bàsics per als grups del programa d’ensenyament en valencià seranexclusivament en valencià.- S’utilitzarà el castellà com a llengua vehicular en tots els cursos i grups del programad’incorporació progressiva de l’ESO.- El llibre de text i apunts bàsics per als grups del programa d’incorporació progressiva seranalternativament en valencià o en castellà, a elecció de l’alumnat i adaptant-se a les seues necessitatsindividuals.- S’empraran textos o documents en valencià i en castellà en tots els grups, nivells i programes del’ESO, sense importar la llengua vehicular preferent al grup.

FPB i BATXILLERAT- En les assignatures pròpies del nostre Departament per als ensenyaments post-obligatoris lallengua vehicular s’adaptarà a les necessitats i característiques dels grups als que s’imparteix classe.- La història d’Espanya de segon de batxillerat s’impartirà preferentment en valencià per tractar-sed’una assignatura troncal. Tanmateix, si l’alumnat fora incapaç de seguir les classes en la nostrallengua, es podria valorar un canvi de registre o una adaptació, segons els casos, a criteri delprofessorat.- El llibre de text i apunts bàsics per als grups de FPB i batxillerat seran alternativament en valenciào en castellà, a elecció de l’alumnat i adaptant-se a les seues necessitats individuals.- S’empraran textos o documents en valencià i en castellà en tots els grups i nivells d’ensenyamentpost-obligatori, sense importar la llengua vehicular preferent del grup, a criteri del professorat.

Documents

iespatacona.edu.gva.esiespatacona.edu.gva.es/b/documents/download/... · INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI LA PATACONA Avda. Novelista Blasco Ibáñez, 1 Telf. 96 120 61 95 46120