Informe Cecuv Definitiu 2015

8/17/2019 Informe Cecuv Definitiu 2015

1/117

València, a 20 novembre de 2015


2/117

BASES PER A LA RENOVACIÓ DE L’ESPAI COMUNICATIU VALENCIÀI LA RESTITUCIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ

Informe de la Comissió d’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV)

2


3/117



3

INDEX /

Presentació !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.......................................................

1. Reflexions preliminars: el sistema comunicatiu valencià i les indústries culturals icreatives !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!....................!!!

1.1. La dramàtica situació del sector comunicatiu a la Comunitat Valenciana i a Espanya... 1.2. La rellevància de les indústries culturals i creatives en el món contemporani!.....!.... 1.3. El valor estratègic –econòmic i social– de les indústries culturals i creativesi el paper de les radiotelevisions públiques..!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.

1.4. La necessitat de mitjans de comunicació públics: legitimitat i missiód’un renovat servei públic valencià de radiotelevisió...............................................................

1.5. Missions d'una nova RTV pública valenciana......................................................................1.6. Resum i propostes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...

2. Marc normatiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.2.1. Les polítiques de la comunicació i la cultura: eina democràtica!!!!!!!!!!! 2.2. Model normatiu de RTVV: balanç!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!....2.3. Model normatiu de RTVV: reptes de futur !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.2.4. Resum i propostes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...

3. Model de gestió i governança de la futura radiotelevisió......!!!!!!!!!!!!!....3.1. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC):cap a un nou model de gestió empresarial!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

3.2. Òrgans de control externs!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. 3.2.1. El Consell Valencià de Comunicació!!!!!!!!!!!!!!!!!...................

3.2.1.1. Missió i funcions!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

3.2.1.2. Composició i organització!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.. 3.2.2. La Comissió Parlamentària de Control!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. 3.2.3. La Sindicatura de Comptes i les auditories externes!!!!!!!!!!!!!!... 3.2.4. Altres òrgans!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...

3.3. Òrgans de control intern!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 3.3.1. La Direcció General de la futura RTVV!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. 3.3.2. El Consell d’Administració!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!... 3.3.3. El Comité de Redacció dels Serveis Informatius!!!!!!!!!!!!!!!!... 3.3.4. El Consell Assessor !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!... 3.3.5. El Defensor de l’Audiència!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!... 3.3.6. Les auditories internes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

3.4. Cap a un nou model de governança!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 3.4.1. Les obligacions de servei públic: el mandat marc!!!!!!!!!!!!!!!!

3.4.2. Transparència i rendició de comptes: mètriques de rendibilitat social!!!!!!.. 3.4.3. L’autonomia financera i la pluralitat: el contracte-programa!!!!!!!!!!!. 3.5. Resum i propostes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...

4. Continguts i model de producció!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!......4.1. Consideracions generals!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 4.2. Continguts i formats audiovisuals!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

4.2.1. Els macrogèneres televisius a Espanya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...4.2.2. Els continguts audiovisuals de proximitat en la cruïlla de la crisi econòmicai la digitalització!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..4.2.3. Gèneres i formats per a la futura radiotelevisió valenciana!!!!!!!!!!.!..

4.2.3.1. Informatius i actualitat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.! 4.2.3.2. Ficció!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

4.2.3.3. Divulgació de coneixement i valors socials des de l’entreteniment!!!!...!!

9

131315

18

222426

2929303334

37

37383838

39404141414243444445454646

475051

55555656

57585860

61


4/117



4

4.2.3.4. Esports!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.!!!!! 4.2.3.5. Programació infantil i juvenil!!!!!!!!!!!!!!!!!!!............!! 4.2.3.6. Nous continguts: serveis @ i relats transmèdia!!!!!!!!!!!!!!!..

4.2.4. La producció de nous formats en la multidifusió digital!!!!!!!!!!!!!.4.3. Modalitats de producció!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.

4.3.1. Convivència de noves i velles modalitats de producció!!!!!!!!!!!!! 4.3.2. Funcionament dels modes de producció per macrogèneres

en la televisió espanyola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...4.3.3. Modes de producció i macrogèneres en Canal 9 (2002-2013)!!!!!!!!!!! 4.3.4. Cap a un nou model productiu en continguts audiovisuals de proximitat.................4.3.5. Proposta de distribució del tipus de producció per a una nova RTV valenciana!!.

4.4. Gestió i sinergies de producció!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.!..4.4.1. La descentralització en la cadena de producció de la producció pròpia!!!!!..4.4.2. La producció pròpia externalitzada en el marc del'Agència Valenciana per al Foment de l'Audiovisual (AVFA)!!!!!!!!!.!!!.....

4.4.3. El valor emergent de les produccions associades i col"laboratives!!!!!!!....

4.4.4. Noves fórmules de producció i canvi de fluxos de treball!!!!!!!!!!!!.4.5. Proposta de creació de l’Agència Valenciana per al Foment de l’Audiovisual (AVFA)! 4.6. Resum i propostes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

5. Cap a un nou model empresarial i de finançament de l’audiovisual valencià!!!!!!. 5.1. El finançament del servei públic de radiotelevisió!!!!..!!!!!!!!!!!!...

5.1.1. Fonaments del finançament de la nova radiotelevisió pública valenciana!!!!! 5.1.2. Dimensions i mida de la nova RTVV!!!!!!!!!!!!!!!!.....!!!!!

5.1.2.1. La situació econòmica de les radiotelevisions públiques!!!!!!!!!!..... 5.1.2.2. El cost de la radiotelevisió pública per habitant!!!!!!!!!!!!!!...... 5.1.2.3. Dimensionament de la nova radiotelevisió: pressupost i plantilla!!!!!!!..

5.1.3. Fonts de finançament!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 5.1.4. Les partides del pressupost!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 5.1.5. Mecanismes de control en l’execució dels pressupostos!!!!!!!!!!!!..

5.2. La creació d’una comissió d’experts per al disseny empresarial de la nova RTVV!!.. 5.3. Resum i propostes!!!!!!!!!!!!!!..!.!!!!!!!!!!!!!!!!

6. Digitalització i multidifusió!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..6.1. Multidifusió de continguts i convivència de mitjans d’ahir i de hui!!!!!!!!!...6.2. Canvi de tendència en el consum mediàtic. De les audiències als usuaris!!!!.!! 6.3. El valor ascendent de les OTT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..6.4. Les operadores de telefonia ocupen la difusió de continguts en mobilitat!!!!!!.6.5. Pautes per a un canvi de flux mediàtic valencià!!!!!!!..........................!!!!.6.6. Cap a un nou sistema d’ingestió de dades, compartició i

arxivament de continguts en núvol!!!!..............................................................................6.7. Estructura de la plataforma tecnològica multimèdia (PTM) de la nova corporació!!...6.8. Configuració i objectius del lloc web o player de la nova RTV pública!!!!!!!!

6.8.1. Objectius!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...6.8.2. Aplicacions per a dispositius mòbils!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 6.8.3. Xarxes socials!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..6.8.4. Funcionament!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

6.9. Resum i propostes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...

7. Referències bibliogràfiques i documentals!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Documents de col.lectius, plataformes i associacions professionals!!!!!!!!!!..Estudis i treballs acadèmics!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.Recull legislatiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Àmbit europeu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...Àmbit estatal!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

636364

656666

666768697070

7172

737374

777777787879818486878788

919191929394

9596979797979898

101101101109109109


5/117



5

Àmbit autonòmic (Comunitat Valenciana)!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.Àmbit autonòmic (General)!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Currículum Vitae dels autors i autores..!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..

110111

113


6/117



6


7/117



7

MEMBRES DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS EN COMUNICACIÓ

DE LES UNIVERSITATS VALENCIANESJuan José Bas Portero

Professor de Periodisme i Vicedegà de Comunicació Audiovisualde la Universidad Cardenal Herrera CEU de Valencia

Andreu Casero Ripollés Director de la Titulació de Periodisme,

Profesor Titular de Periodisme de la Universitat Jaume I de Castelló

Miquel Francés Domènech Director del Taller d'Audiovisuals i Professor Titular de

Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de València

Josep Lluís Gómez Mompart Director de la Titulació de Periodisme,

Catedràtic de Periodisme de la Universitat de València

José Luis González Esteban Director de la Titulació de Periodisme,

Professor Titular de Periodisme de la Universitat Miguel Hernández d’Elx

Isabel M. González Mesa Professora Associada de Periodisme i Comunicació Audiovisual

de la Universitat Miguel Hernández d’Elx

Mar Iglesias García Professora Contractada Doctora de Comunicació Audiovisual i Publicitat,

Directora del Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística del Vicerectorat de Cultura,Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant

Javier Marzal Felici

Director del Departament de Ciències de la Comunicació iCatedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat

de la Universitat Jaume I de Castelló

Héctor Julio Pérez López Professor Titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat

de la Universitat Politècnica de València

Rafael Xambó Olmos Professor Titular de Sociologia de la Comunicació a la Universitat de València


8/117


9/117



9

PRESENTACIÓ /La Comissió d’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV) volfer públic el seu agraïment a les forces polítiques representades al Parlament Valencià, alscol.lectius professionals dels sectors de la comunicació i de l’audiovisual de la ComunitatValenciana, a les associacions cíviques i socials que participen en el Fòrum Social del’Audiovisual Valencià, per la seua confiança en el nostre grup d’investigadors de lesuniversitats valencianes que ha rebut l’encàrrec de redactar aquest Informe, que hem titulat“Bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del serveipúblic de radiotelevisió”.

Creguem oportú fer un aclariment terminològic previ, pel que fa a la utilització de lesexpessions “sistema comunicatiu”, “sistema audiovisual”, “sector comunicatiu o de lacomunicació” o “sector audiovisual” que apareixen a l’Informe. Per “sistema comunicatiu” o“sector de la comunicació” entenem totes les activitats relacionades amb la comunicaciósocial, de forma àmplia, tant en el context informatiu com de la comunicació publicitària ode l’entreteniment. A l’Informe s’utilitzarà majoritàriament l’expressió “sistemacomunicatiu” o “sector de la comunicació”, però de vegades també s’empra “sistemaaudiovisual” o “sector audiovisual” per a referir-se als àmbits estrictament audiovisuals

–ràdio, televisió, cinema, Internet–, encara que avui en dia tots els mitjans de comunicaciósocials ja són audiovisuals, raó per la qual s’utilitzen freqüentment les dues expressions.

Abans d’entrar en matèria, la Comissió d’Experts en Comunicació de les UniversitatsValencianes considera necessari recordar que l’encàrrec del Fòrum Social del’Audiovisual Valencià consisteix en la redacció d’un document que pretén recollir lespropostes que inclouen els documents que han elaborat diferents col.lectius professionals,que han sigut resultat d’intensos debats que han tingut lloc durant els darrers dos anys,especialment des del cessament de les emissions de RTVV, el 29 de novembre de 2013, ique figuren al final d’aquest document, a l’apartat “Referències bibliogràfiques idocumentals”.

Per una banda, volem expressar el nostre reconeixement a la intensa activitat de tots

aquests col.lectius i organitzacions que, davant d’un escenari d’enfonsament quasi absolutdel sector comunicatiu valencià als darrers anys, han continuat treballant de valent,elaborant aquests documents que tenen per a nosaltres un enorme valor, per l’esforç, laqualitat i el treball desenvolupats, i són una font documental de primer ordre, claus per a laredacció de l’Informe que presentem. Però, d’altra banda, cal assenyalar que la Comissiód’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV) també ha tinguten compte, per a la redacció d’aquest Informe, altres estudis i treballs, de caràctermarcadament acadèmic, que es consideren de referència, perquè ofereixen informacions ianàlisis sobre la situació dels mitjans de comunicació públics a Espanya i a la Comunitat

Valenciana molt útils, que també hem inclòs al final del document.


10/117



10

Així doncs, davant d’una selecció reduïda de publicacions sobre la problemàtica quetractem, és fàcil entendre que, a hores d’ara, és ben difícil aportar informacions i/o

valoracions absolutament inèdites. No és l’objectiu d’aquest Informe oferir unes anàlisis ipropostes originals, que no hagen estat mai exposades en altres informes, documents iestudis. Principalment, perquè moltes de les idees presentades a l’Informe “Bases per a larenovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic deradiotelevisió” han estat molt ben exposades i argumentades, anteriorment, alsdocuments referits i a la literatura científica acadèmica sobre aquest camp.

El present Informe pretén donar resposta a la demanda del Fòrum Social del’Audiovisual Valencià: servir per a generar elements de coneixement i debat en ladefinició del nostre futur model de l’espai comunicatiu valencià, on el servei públic deradiotelevisió haurà de complir un paper cabdal. En definitiva, l’objectiu final d’aquestInforme és oferir-se com a material de referència que servisca a la futura ComissióParlamentària sobre el Sistema Comunicatiu Valencià que haurà de debatrepròximament a les Corts Valencianes la restitució del servei públic de radiotelevisió per a laComunitat Valenciana, així com una nova regulació de tot el sistema comunicatiu valencià.

Finalment, hem de fer referència a les circumstàncies que han condicionat, de manera moltnotable, la realització de l’Informe. Per una banda, hem estat condicionats per una falta detemps, que podem qualificar sense exageracions de «dramàtica», a penes vuit setmanes(des del 22 de setembre, quan es constitueix la CECUV) per a concloure una feina quenecessitaria molts mesos d’intensa activitat. Aquesta urgència per a redactar el present

Informe es justifica per la necessitat de facilitar la tasca de la Comissió Parlamentària,abans citada: no podem dificultar la feina d’aquesta Comissió tan rellevant. En segon lloc,per a la realització d’aquest Informe no hem pogut comptar amb els recursos econòmicsnecessaris i les remuneracions escaients d’acord amb la responsabilitat del tipus de tascaencomanada. En aquest sentit, volem manifestar que som conscients de l’actual situaciódels comptes econòmics i dels recursos financers de la Generalitat Valenciana, en elsmesos setembre-novembre de 2015, i que, per responsabilitat professional i ciutadana delsmembres de la CECUV ens fem càrrec d’aquesta situació, que hem assumit com airresoluble en aquesta conjuntura tan complexa.

Per últim, volem agrair el suport que hem rebut del Grup Parlamentari Podem i dels altresgrups que suporten l’actual Govern Valencià, el Partit Socialista del País Valencià i laCoalició Compromís, així com a tots els col.lectius, associacions professionals, plataformesde treball i persones que han prestat suport a la nostra feina. És la primera vegada que esdóna a les universitats valencianes l’oportunitat de participar en un projecte d’aquestescaracterístiques, fet que és una conjuntura única, que no va tenir lloc en 1984, quan es vaaprovar la Llei de Creació de RTVV. A tots ells, i també als representants polítics delParlament Valencià, als treballadors del sector de la comunicació, de l’audiovisual i deRTVV, a les associacions professionals i plataformes creades per a canviar la situació quepatim, i als milers d’estudiants de comunicació del sistema educatiu valencià, està dedicat


11/117



11

aquest Informe, amb l’agraïment i el desig de construir un millor futur entre tots, juntamentamb de la societat civil valenciana.

València, a 20 novembre de 2015


12/117



12


13/117



13

1. REFLEXIONS PRELIMINARS: EL SISTEMA COMUNICATIUVALENCIÀ I LES INDÚSTRIES CULTURALS I CREATIVES /

1.1. La dramàtica situació del sector comunicatiu a la Comunitat Valenciana i aEspanya.

El sistema comunicatiu valencià es troba en un dels moments més complexos i delicatsde la seua història. El tancament de RTVV ha estat, sense dubtes, una de les raonsprincipals de la fallida i enfonsament del sector audiovisual a la Comunitat Valenciana.El panorama de la comunicació en el nostre territori es pot qualificar actualment com a«dramàtic». Un ràpid recordatori de la situació del sector amb algunes xifres i el repàsd’alguns fets ens poden ajudar a entendre la magnitud de la «desfeta»:

" Més d’un 90% d’atur al sector audiovisual, segons la Federació d’Empreses Audiovisuals Valencianes (EAVF, 2014);

" Durant els últims anys de vida de la cadena pública, els impagaments hanarrossegat a desenes d’empreses de la Comunitat Valenciana que han hagut detancar;

" El nombre d’empreses productores s’ha reduït de 200 en 2008, a 120 en 2013, ia poc més d’una trentena que mantenen activitat en 2015;

" Més de 4.500 treballadors del sector audiovisual a l’atur, sense perspectiva derecol.locació a la Comunitat Valenciana;

" Més d’un 60% d’atur entre els periodistes, segons la Unió de PeriodistesValencians (UPV, 2015);

" Destrucció de dotzenes d’empreses al sector de la comunicació publicitària desde l’inici de la crisi en 2007;

" RTVV acumula un deute de més 1.200 milions d’euros, un dels factors queimpedeix la liquidació de l'empresa;

" El procés de liquidació de RTVV ha costat més de 200 milions d’euros, i no haconclòs encara;

"

El manteniment de les infraestructures de RTVV, el pagament de drets d’emissióde sèries i pel.lícules, el lloguer mensual del solar de la seu de la cadena públicaa Alacant, etc., representen una despesa de més d’un milió d’euros al mes;

" La Ciutat de la Llum d’Alacant, una infraestructura cinematogràfica que va costara la Generalitat Valenciana més de 270 milions d’euros, s’enfronta amb unasentència del Tribunal General de la Unió Europea que obliga a tornar la inversiópública;

" La concessió de llicències de TDT de 2006 ha estat anul.lada pel TribunalSuprem en 2012, sentència que no ha estat encara aplicada, i que genera moltainseguretat jurídica en el sector privat;


14/117



14

" Tancament de nombroses televisions i ràdios municipals, per manca de recursosper l’aplicació de mesures d’austeritat per la crisi econòmica;

" Situació d’al.legalitat de ràdios comunitàries, un àmbit que no ha estat mairegulat; etc.

La relació de fets no pretén ser exhaustiva, perquè no és aquest l’objectiu de l’InformeBases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de radiotelevisió. Però sí que sembla imprescindible partir d’un diagnòstic elmés realista possible sobre la situació en què es troba el sector de la comunicacióaudiovisual a la Comunitat Valenciana. I aquest primer diagnòstic, davant de les dades ifets referits, només pot ser molt negatiu: la situació de la comunicació i de l’audiovisualvalencià és d’extrema emergència, i no creiem exagerat afirmar que aquest sectorproductiu s’enfronta amb la seua extinció completa en poc temps, si no s’adopten

urgentment mesures extraordinàries1

.L’absència de RTVV, del servei públic de radiotelevisió dels valencians i valencianes,també ha tingut efectes molt negatius per al que va ser el motiu principal de la creaciód’aquest mitjà de comunicació públic en 1984: l’ús i promoció de la llengua i culturavalencianes. Efectivament, els valencians i valencianes no tenen al seu abast unsmitjans de comunicació públics en valencià que, a més a més, reflectisquen el quepassa al nostre territori i que expresse els valors, els trets propis, els somnis, lespreocupacions i reptes, amb els quals s’enfronta el poble valencià. En aquestsmoments [al novembre de 2015], els valencians i valencianes no tenim uns mitjans decomunicació públics que puguen servir per a difondre i per a projectar la culturavalenciana ni al nostre país ni més enllà del nostre territori.

Cal recordar que ja no és possible rebre a la Comunitat Valenciana els senyals de ràdioi televisió de TV3 i Catalunya Ràdio des de fa uns anys, si no és pel mitjà de lesemissions per Internet o per cable. La radiotelevisió pública estatal, RTVE, que alsdarrers anys pateix d’una notable pèrdua de credibilitat i independència, sotmesa alcontrol del poder polític (Teledetodos, 2015), no ofereix el servei públic que requereix laComunitat Valenciana2. I una anàlisi de la situació del sistema comunicatiu espanyol ivalencià no deixa cap dubte: en el camp de la ràdio, l'oferta està monopolitzada per lesràdios comercials, i en el camp de la televisió, en els àmbits estatal i autonòmic, patimun duopoli que domina tota l'oferta televisiva –pels grups de comunicació Mediaset i

1 En realitat, caldria assenyalar que, a hores d’ara, no es disposa de dades ben fiables i depurades sobrela situació dels camps de la informació, de la comunicació comercial i publicitària i de la produccióaudiovisual, que ens permeta tenir una visió de conjunt i completa de l’estat de la comunicació a laComunitat Valenciana. En realitat no sabem què estan emetent les actuals emissores de ràdio i cadenesde televisió d’àmbit comarcal i local, no es coneix amb detall quina és la situació real de les productores,agències de publicitat, consultores de comunicació, mitjans de comunicació, etc. Cal recordar que notenim, fins i tot, a finals de novembre de 2015, ni tan sols dades exactes sobre l’estat dels comptes deRTVV, perquè no hi ha disponibles informes dels liquidadors de l’empresa pública. Pensem que enaquests moments és urgent la redacció d’un Llibre Blanc de la Comunicació a la Comunitat Valenciana per a sistematitzar tota aquesta informació.2 En aquest sentit, paga la pena recordar que la Comunitat Valenciana aporta anualment a RTVE, viaimpostos, uns 100 milions d’euros al pressupost de la corporació, uns recursos econòmics que no tenen

una reversió en produccions audiovisuals encomanades a productores i empreses valencianes.


15/117



15

Atresmedia– que, malgrat la gravetat de la crisi econòmica, està obtenint uns beneficismolt substancials, gràcies al profund desequilibri públic vs. privat a l’espai radioelèctric

valencià i espanyol. Als darrers anys, la ciutadania valenciana ha pogut constatar el creixent nombred’escàndols que apunten a una gestió política i empresarial irresponsable no només deRTVV, el servei públic de radiotelevisió dels valencians i valencianes, sinó de tot el queté a veure amb la regulació i gestió de l’espai comunicatiu valencià, que està farcitd’escàndols i polèmiques, allà on es mire. Davant d’aquesta realitat, la Comissiód’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV) valora moltpositivament l’increment notable d’estudis acadèmics i d’informes professionals alsdarrers anys –de les universitats, de les associacions professionals i de la societat civilde la Comunitat Valenciana–, com a resposta necessària per a intentar entendre comhem pogut arribar a aquesta situació. I és que és imprescindible l’anàlisi rigorosa de lasituació actual, i de les causes que expliquen l’enfonsament del sistema comunicatiuvalencià. En aquest sentit, la CECUV considera necessari investigar, tant des d’unaperspectiva jurídica com política, econòmica i social, les raons de l’acumulació deldeute de RTVV –superior a 1.200 milions d’euros–, les contractacions de drets deretransmissió de la Fórmula 1, de la visita del Papa, del lloguer del solar de la seu deRTVV a Alacant, de la gestió de la Ciutat de la Llum, etc., i reclamem la depuració deles responsabilitats penals i polítiques que es deriven d’aquestes investigacions. Lagravetat dels fets que fins ara han anat fent-se públics –i no és desgavellat pensar queen els pròxims anys eixiran a la llum molt més episodis– i davant la situació actual del’audiovisual valencià, moralment estem obligats a reclamar al nou Govern i al

Parlament valencià la màxima atenció en el seguiment dels casos de corrupció queenvolten RTVV i l’audiovisual valencià. Com deia el filòsof espanyol Jorge Santayana,«aquell que no recorda la història, està condemnat a repetir-la».

En definitiva, el sistema comunicatiu audiovisual valencià mostra un profunddesequilibri i deteriorament que requereix la intervenció decidida i urgent del Governvalencià, mitjançant l’adopció de polítiques audiovisuals ben definides. En aquestcontext, la recuperació del servei públic de radiotelevisió valencià és un element clauper a corregir aquesta situació, en el context de les indústries culturals i creatives.

1.2. La rellevància de les indústries culturals i creatives en el món contemporani.

En les darreres dècades, organismes internacionals com ara la UNESCO i nombrososexperts de primer nivell (Bustamante, 2011; Castells, 2009; Harvey, John, Wen, W. i Li,Henry Siling, 2015; Hesmondhalgh, 2012; Miège, 2004; Vogel, 2004; Zallo, 1988, 2011;etc.) han subratllat la rellevància de les indústries culturals i creatives per al conjunt deles economies del món occidental. L’Informe sobre l’economia creativa de la UNESCOde 2013 comença destacant que «en el món actual l’economia creativa s’ha convertiten una força transformadora poderosa», i que es tracta d’un dels sectors que estàcreixent més ràpidament «no sols en termes de generació d’ingressos sinó també pelque fa a la creació de llocs de treball». Les indústries culturals i creatives estanbasades en la innovació i creativitat, i abracen àmbits tan diversos com ara la indústriaeditorial, la premsa, el cinema, el sector musical, la ràdio, la televisió, els videojocs, la

publicitat, als quals cal afegir altres sectors amb què mantenen estretes relacions com


16/117



16

són les arts escèniques –teatre, dansa, circ–, les tecnologies de la informació, l’activitatmuseística en general, la moda, el disseny, l’arquitectura, la fotografia, les arts

plàstiques, etc. Els països més avançats del món, com ara els Estats Units, RegneUnit, França, Alemanya o Japó, són conscients d’aquesta realitat, i és per això que desde fa molts anys inverteixen molts recursos econòmics en la promoció de les seuesindústries culturals, pel mitjà d’ajudes directes (subvencions, contractes-programa) iindirectes (exempció d’impostos, patrocinis, pagaments en espècie, etc.).

Tal vegada, el cas més cridaner a l’entorn europeu és el del Regne Unit, que enl’informe Creative Industries Economic Estimates de 2014, publicat pel Ministeri deCultura, Mitjans i Esports, assenyala que el sector de les indústries culturals i creativesrepresenta el 8,5% del PIB global, i crea una ocupació superior a 2,5 milions detreballadors, recollint dades referides a 2012 (Department for Culture, Media & Sport,2014)3.

Taula 1: Ocupació en l’Economia Creativa al Regne Unit en 2012

Font: Informe Creative Industries Economic Estimates,a partir de dades del Department for Culture, de 2014

Les dades disponibles de França no són menys remarcables: les indústries culturals icreatives –arts gràfiques i plàstiques, espectacles en viu, cinema, televisió, ràdio,videojocs, llibre, premsa i revistes– van generar el 2011 un volum de negoci superiorals 74.618 milions d’euros, xifra que representava el 2,8% del PIB francés i unaocupació al sector d'1,2 milions de treballadors (Ernst & Young Advisory, 2013).

" Cal assenyalar que l’Informe incorpora dins de les indústries culturals i creatives, àmbits professionalscom ara l’arquitectura, la publicitat i el màrqueting, el disseny i la moda, el sector de les tecnologies de lainformació o el de l’activitat de museus, galeries d’art i biblioteques. La manera de conceptualitzar les«indústries culturals i creatives» és diferent en cada país.


17/117



17

Taula 2: Estimació de l'impacte econòmic (CA) isocial (llocs de treball) de les indústries culturals a França

Font: Informe 1r Panorama des Industries Culturelles et Créatives,a partir de dades de la consultora Ernst & Young de 2013

En el cas dels Estats Units, segons l’Informe de l'Oficina d’Anàlisi Econòmica delDepartament de Comerç, les indústries culturals i creatives –publicitat, educacióartística, producció i distribució per cable, cinema i serveis de vídeo, arts plàstiques iescèniques, llibre, premsa i revistes periòdiques, ràdio i televisió, disseny i serveisd’arquitectura, entre altres– van representar en 2012 un volum de negoci de més de614.491 milions d’euros, que correspon al 4,3% del PIB nord-americà, i que ocupa amés de 4,7 milions de treballadors (Bureau of Economic Analysis, 2015). Als EstatsUnits, la indústria de l’entreteniment és considerada pel poder polític i econòmic com unsector d’alt valor estratègic, pel que representa com a forma d’exportar una formad’entendre el món –l’american way of life, el mode de vida nord-americà –, la qual cosa

té efectes a mitjà i llarg termini molt eficaços, com es pot constatar per la presència dela cultura nord-americana en l’imaginari col.lectiu mundial i la seua hegemoniaeconòmica i també cultural a escala planetària.

Gràfic 1: Impacte econòmic de les ICC als Estats Units

Font: Motion Picture Association of America,a partir de dades de Bureau of Economic Analysis de 2015


18/117



18

Els resultats de la Cuenta satélite de la cultura en España assenyalen que l’aportacióde la cultura al PIB espanyol, en 2012, es va situar en un 2,5%, un volum de negoci de

26.031 milions d’euros i una ocupació aproximada de 0,5 milions de persones. La crisieconòmica ha tingut efectes molt negatius en l'evolució de les xifres tant de consumcultural com de volum de l’activitat cultural o en destrucció d’empreses i de llocs detreball, al qual cal afegir les polítiques culturals, clarament desfavorables (Bustamante iRueda, 2014).

Gràfic 2: Aportació al PIB de les activitats culturals per sectors, 2012

Font: Informe Cuenta Satélite de la cultura en España,a partir de dades del Ministeri de Cultura i l'INE, de 2013

Aquest ràpid repàs ens permet constatar que als països més desenvolupats del món,les indústries culturals i creatives es consideren un sector estratègic pel seu valorindiscutible en la construcció de la identitat cultural, per a promocionar i projectar, mésenllà de les seues fronteres, però també internament, l’imaginari col.lectiu del país i deles seues cultures autòctones. Els mitjans de comunicació de masses, especialment laràdio i la televisió, als quals cal afegir també Internet com a plataforma de distribució decontinguts en la xarxa, tenen una enorme influència social i cultural, fet que ve avalatper l’augment sense interrupció als últims anys dels temps de consum per part delsciutadans i ciutadanes. En la nova etapa «Tot digital i en xarxa», el consumd’informació, d’entreteniment i de publicitat s’ha multiplicat exponencialment,configurant un entorn absolutament convergent, on l’univers de la televisió continua

ocupant una marcada centralitat (Prado, 2015).

1.3. El valor estratègic –econòmic i social– de les indústries culturals i creatives iel paper de les radiotelevisions públiques.

Com recull de forma taxativa l’estudi de la consultora Accenture, realitzat per a laFORTA –Federación de Organismos de Radio y Televisión Autonómicos– en 2012, lesradiotelevisions públiques autonòmiques tenen com a principal objectiu «difondre ipromoure la cultura, les tradicions, la llengua pròpia i la realitat social i institucional dela comunitat, oferint un servei públic de proximitat», assumint així, «un paperfonamental com a agents econòmics, actuant com a motors de la indústria audiovisualde l'autonomia i de la innovació audiovisual en el conjunt del país» (Accenture, 2012).


19/117



19

L'Informe subratlla que l'aportació a l'audiència dels espais informatius per part de lestelevisions públiques autonòmiques és «un 80% superior als de les televisions privades

i similar a la de TVE», si bé en el cas de la Comunitat Valenciana, Canal 9 només tenia ja en 2010 un 25,6% d’audiència (d'espais informatius), davant TV3, amb el 45,2%,TVG, amb el 39,6% o ETB2, amb el 31% (Soler i Marzal, 2015: 122-125). L’Informed’Accenture destaca la col#laboració de les radiotelevisions públiques autonòmiquesamb les administracions educatives dels respectius territoris, pel que fa aldesenvolupament de pràctiques formatives i el desenvolupament d'iniciativeseducatives i culturals. D'aquesta manera, Accenture subratlla, en la línia del que handestacat molts especialistes (Bustamante, 2006; Moragas i Prado, 2000; Zallo, 2013;etc.), que les radiotelevisions públiques autonòmiques compleixen «un paperdinamitzador de la cultura i llengua pròpies», institucions que tenen com a objectiu «elfoment de la cohesió social i la pertinença territorial», que «brinden l'oportunitat de

produir continguts culturals distintius d'interés públic [...] multipliquen l'impacte de lesinversions culturals [...] i faciliten l'obtenció de recursos als gestors culturals». L'Informed’Accenture destaca com en les comunitats autònomes amb llengües cooficials, lesradiotelevisions públiques compleixen un paper essencial per a la normalitzaciólingüística, per potenciar el seu ús i per impulsar «un sentiment d'identificació i mésproximitat».

Un dels aspectes més importants de l’Informe d’Accenture per la FORTA és l'èmfasique posa en la funció de les radiotelevisions públiques autonòmiques com a agentseconòmics, a diferents nivells:

" com a «mitjans de promoció de l'economia regional» –destacant, entre altres

aspectes, la funció de les radiotelevisions públiques com a suport de lacomunicació comercial d'anunciants locals, que així poden competir amb lesgrans marques; la promoció del teixit industrial local en els continguts de laprogramació del canal; la promoció del turisme de la comunitat–,

" com a «motor de desenvolupament del sector audiovisual territorial» –s'afirmaque el 75% de les principals productores de cada radiotelevisió autonòmicapública té la seua seu a la mateixa comunitat–

" i com a «motor d'innovació audiovisual» –tant en continguts com en tecnologia, ja que generen talent i coneixement, que reverteix en la mateixa indústriaaudiovisual i en l'economia regional–.

Com posa de manifest amb gran claredat l'Informe d’Accenture, RTVV va ser la cadenaautonòmica que menys ha contribuït percentualment a l'economia del seu territori, amés de ser una de les cadenes que menys va externalitzar, i que la seua produccióexterna va ser de les que menys va repercutir en el sector audiovisual del seu territori.En concret, RTVV se situava a la cua de les televisions autonòmiques en percentatgede facturació de les productores del seu territori: en 2010, un 68% de les productoresque treballaven per RTVV es trobaven a la Comunitat Valenciana, amb una facturaciólocal que representava el 13% respecte al total externalitzat. Sense dubte, es tractad'una xifra molt eloqüent, que explica el descontentament generalitzat del sectoraudiovisual valencià cap a la seua radiotelevisió pública, RTVV, que podia haver tingut


20/117



20

un paper molt més rellevant per al desenvolupament econòmic, social i cultural delnostre territori, al llarg de la seua història.

Tabla 3: Repercussió de l’externalització de la produccióen les televisions públiques autonòmiques (TPAs)

Comunitat autònoma

Despesa enproducció

externa TPA (enmilions d'euros)

%productoressituades enles CC.AA.

% facturació deles productores

a la TPA

Aragó 14,737 m $ 80% 64% Regió de Múrcia 14,063 m $ 100% 39% Illes Balears 12,537 m $ 80% 51% Principat d'Astúries 16,012 m $ 100% 84% Castella-la Manxa 13,773 m $ ND ND

Comunitat de Madrid

3,664 m $

100%

23%

Andalusia 38,641 m $ 100% 82% Comunitat Valenciana 21,487 m $ 68% 13% Galícia 19,831 m $ 100% 35% Canàries 31,141 m $ 100% 88% Catalunya 49,041 m $ 100% 33% País Basc 31,085 m $ 100% 96%

Font: Informe de la Consultora Accenture per a FORTA (dades de 2010). Comisión Nacional delMercado de Telecomunicaciones, Cuentas Anuales Autonómicas, Asociados de FORTA i Registre

Mercantil. (Soler i Marzal, 2015: 124)

En definitiva, l'Informe d’Accenture encarregat per la FORTA conclou, en la línia delque afirmen els més importants experts, que les televisions públiques autonòmiques –també les ràdios públiques autonòmiques– constitueixen «un servei públic fonamental iinsubstituïble», «un dinamitzador autonòmic i per tant del país, que apropa la realitatcultural i social de cada comunitat al ciutadà», «un motor de la indústria audiovisual i dela innovació», que necessiten mantenir «el model mixt de finançament, on la publicitatpermet reduir l'aportació pública» i, finalment, encara que «han demostrat uns nivellsde servei públic» bastant acceptables, segons l'informe, «han de seguir treballant cap auna gestió més eficient, buscant un equilibri amb el sector privat», dibuixant «per alfutur un full de ruta clar, en forma de contracte-programa aprovat per la ciutadania através dels òrgans parlamentaris, amb objectius mesurables i amb dotacions

pressupostàries pluriennals».

Però, a més a més, les ràdios i televisions públiques de proximitat serveixen per apromoure i potenciar les indústries culturals i creatives del mateix espai cultural.L’activitat editorial, la indústria musical, la premsa, les arts escèniques –teatre, dansa,espectacles, etc.-, les arts plàstiques , el disseny, la publicitat, el cinema o el sectordels videojocs són algunes de les activitats culturals que una radiotelevisió pública hade difondre i servir d’altaveu com a missió cabdal, en especial en un horitzó com el dela radiotelevisió de proximitat. Encara que l’extinta RTVV no va contribuir, de formaclau, al desenvolupament d’aquestes indústries culturals, no obstant això la seuaabsència s’ha deixat sentir de manera significativa: malgrat l’escàs ressò que va donara les indústries culturals i creatives, els seus efectes eren significatius. En cada un


21/117


22/117



22

per a la supervivència del valencià, en un entorn on més del 95% de l'oferta radiofònicai televisiva (també a les xarxes) a la Comunitat Valenciana és en castellà. Una futura

radiotelevisió amb el 100% de les emissions en valencià representaria, a més a més,una oportunitat excepcional per a impulsar les indústries culturals i creatives del nostreterritori. Per tant, podem afirmar que l’ús del valencià als mitjans de comunicació socialté, per ell mateix, un enorme potencial econòmic. Entenem que la llengua vehicular dela nova cadena de radiotelevisióha de ser el valencià, de forma clara i decidida. Finsi tot, és important que tinguen presència la varietat i riquesa de les variants de parlaque hi ha a les comarques valencianes, des dels Ports fins al Baix Segura. En aquestsentit, creiem que seria molt útil, també per a ajudar a millorar la percepció de laidentitat valenciana, intercanviar produccions audiovisuals amb territoris com les IllesBalears o Catalunya, amb els quals ens uneixen molts lligams lingüístics, econòmics,històrics i culturals.

En definitiva, l’aposta per la reactivació del sector de la comunicació i de l’audiovisualde la Comunitat Valenciana, que passa pel restabliment del servei públic deradiotelevisió, pot representar un avanç important cap al canvi de model productiu, tannecessari al nostre territori. La forta crisi econòmica internacional de 2008 ha generatun intens debat sobre les limitacions de l'actual model productiu espanyol (recolzatsobretot en la construcció i el turisme), limitacions que són bastant més accentuades enel cas valencià. Nombrosos experts en economia assenyalen que per a abastir lasostenibilitat econòmica, el sistema productiu valencià (i espanyol) s’ha de basarprincipalment en el coneixement, la innovació i la millora continua de la productivitat (Gili Soler, 2010). Aquest canvi de model que representa l’aposta per una economia del

coneixement implica ordenar, enfortir i consolidar el sistema comunicatiu valencià, aixícom les indústries culturals i creatives valencianes, on els mitjans de comunicaciópúblics són essencials, no només per a reforçar les estructures econòmiques, sinó enespecial per a enfortir la nostra democràcia.

1.4. La necessitat de mitjans de comunicació públics: legitimitat i missió d’unrenovat servei públic valencià de radiotelevisió.

El Conveni de la Diversitat de la UNESCO de 2005, al qual es va adherir el ConsellEuropeu i el Parlament Espanyol en 2007, subratlla en el seu preàmbul que «la llibertatde pensament, expressió i informació, així com la diversitat dels mitjans de comunicaciósocial, possibiliten l’emergència de les expressions culturals en les societats». En

l’article 2 defineix el principi de solidaritat i cooperació internacionals segons el qual espermetrà a tots els països «crear i reforçar els seus mitjans d’expressió cultural,compreses les seues indústries culturals, naixents o establertes, en l’àmbit local,nacional i internacional». En aquest mateix article, es reclama l’aplicació del principid’accés equitatiu, segons el qual «l’accés equitatiu a una gamma rica i diversificadad’expressions culturals procedents de totes les parts del món i l’accés de les culturesals mitjans d’expressió i difusió són elements importants per a posar en valor ladiversitat cultural i propiciar l'enteniment mutu». En l’article 6 del Conveni de laDiversitat de la UNESCO de 2005 es declara, com a drets i obligacions dels governs iadministracions signants, que «podran adoptar mesures per a protegir i promoure ladiversitat de les expressions culturals als seus respectius territoris», entre les quals cal


23/117



23

destacar l’adopció de «mesures destinades a promoure la diversitat dels mitjans decomunicació social, incloent-hi la promoció del servei públic de radiodifusió».

L’existència de serveis públics de radiotelevisió és un mandat imperatiu del nostremodel social europeu, recollit al Protocol d’Amsterdam de 1997, i incorporatposteriorment al Tractat de Lisboa de 2007, on s’assenyala que el sistema deradiodifusió pública dels Estats membres de la Unió Europea està «directamentrelacionat amb les necessitats democràtiques, socials i culturals i amb la necessitat depreservar el pluralisme dels mitjans de comunicació». L’article 11 de la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea, proclamada pel Parlament Europeu, pel Consell de laUnió Europea i per la Comissió Europea el 7 de setembre de 2000, recull que la llibertatd’expressió i informació és un dret fonamental que «comprén la llibertat d’opinió i lallibertat de rebre o comunicar informacions i idees, sense que puga haver-hiinterferència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres», obligant arespectar «la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme». A més a més, enel Protocol d’Amsterdam es legitima el doble finançament –públic i privat– de lesradiotelevisions públiques, i altres institucions com ara la Comissió Europea hanconfirmat en diverses comunicacions (2001, 2009) la legitimitat del servei públic decomunicació sobre finançament públic.

En el nostre ordenament jurídic, com en la Constitució espanyola de 1978, es proclamael dret a la llibertat d’expressió i d’informació, «garantint l’accés [als mitjans decomunicació] dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de lasocietat i de les diverses llengües d’Espanya» (article 20). L’article 56 de l’Estatutd’Autonomia de la Comunitat Valenciana declara que és competència de la Generalitat

la creació de mitjans de comunicació social destinats a fomentar la intercomunicacióentre valencians i a potenciar la seua identitat cultural i lingüística. En aquest sentit, calrecordar que les ràdios i televisions de servei públic són aquelles que ofereixen«garanties democràtiques (especialment defensa del pluralisme), estímul a laparticipació ciutadana, funció cultural, identitària, social i de benestar social, d’equilibriterritorial, econòmic i desenvolupament, motor de la indústria audiovisual, innovació iexperimentació creatives, funció humanística i moralitzadora, i funció divulgadora isocialitzadora del coneixement» (Moragas i Prado, 2000: 379-380).

El desenvolupament de les cadenes públiques de radiotelevisió en les últimes dècades,tant d’àmbit estatal com autonòmic, però, ha dibuixat a Espanya i a la Comunitat

Valenciana un escenari en el qual s’ha produït una «correspondència exacta entre elsmitjans de comunicació i els partits polítics», donant peu a l’hegemonia d’un «modelgovernamental» (Hallin i Mancini, 2008: 25), on els mitjans de comunicació públics –lesradiotelevisions públiques– estan controlats directament pels respectius governs. Aquest és el cas del que passa a Espanya amb la radiotelevisió pública estatal, RTVE, iamb les radiotelevisions públiques autonòmiques i, molt especialment a l’antiga RTVV,on aquest control governamental va arribar a nivells inadmissibles. Aquesta faltad’independència i de pluralitat informativa té efectes directes sobre la pèrdua decredibilitat dels mitjans de comunicació que pateixen aquest control polític, la qual cosarepresenta una perversió del sentit mateix de «servei públic», i provoca la desconfiançai desafecció de la ciutadania (Casero, 2009).


24/117



24

En aquest sentit, ens sembla necessari subratllar, com ens recorda Garcia-Marzà(2015: 185), que quan es parla de «servei públic» de radiotelevisió, el que s’està

referint va molt més enllà del compliment de les expectatives de l’audiència eninformació, entreteniment i cultura. El mateix concepte «d’allò públic» també implica laparticipació de la veu dels ciutadans lliures i iguals, que poden expressar-se«públicament» en aquest tipus de mitjans. La «legitimitat» de les radiotelevisionspúbliques rau precisament en la confiança que puguen despertar entre els ciutadans,en definitiva, els autèntics «propietaris» d’aquests mitjans de comunicació social. Enaquest sentit, és imprescindible garantir la independència política i econòmica (nomenys important) dels serveis públics de radiotelevisió per a garantir la independència ipluralitat informatives, que només és possible mitjançant una gestió professional il’adopció de bones pràctiques de governança que inclouen la permanent rendició decomptes, la transparència institucional i la participació de la ciutadania. I cal assenyalar

que aquest és el camí més segur per a enfortir no sols la futura RTVV sinó també elmateix sector comunicatiu valencià i per a augmentar la competitivitat i el benestarsocial de la Comunitat Valenciana. I, com ho han demostrat molts estudis ja citats, hi hauna clara correlació entre el grau de desenvolupament democràtic dels països il’expansió i fortalesa dels mitjans de comunicació públics a l’àmbit nacional, regional ilocal.

1.5. Missions d’una nova radiotelevisió pública valenciana

Per a finalitzar, basant-nos en idees enunciades per diferents estudiosos (Prado, 2015;Col.lectiu Ricard Blasco, 2014), sembla important recordar per què és imprescindibleque la Comunitat Valenciana compte amb un servei públic de radiotelevisió de qualitat

de proximitat: 1.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha de transmetre elsvalors que formen part dels fonaments de la convivència democràtica i el benestarsocial, com ara la igualtat, la tolerància, el respecte a diversitat, la solidaritat, elpluralisme, la llibertat, la participació, etc.

2.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha de servir fidelment a lapromoció de la llengua i cultura valencianes, mitjançant una programació variada dequalitat, amb tot tipus de programes i gèneres, en contrast amb l'oferta molt limitada isobreabundant de la immensa majoria de cadenes comercials.

3.- La radiotelevisió pública ha de projectar una imatge plural, moderna i respectuosaamb la realitat de la Comunitat Valenciana.

4.- La radiotelevisió pública ha d’impulsar el desenvolupament del sector audiovisual ide les indústries culturals i creatives de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu decontribuir a l’enfortiment d’una economia basada en el coneixement, alternativa a ladèbil estructura econòmica actual.

5.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha d’oferir un ventall amplid’informacions, elaborades amb criteris professionals, independència editorial i lliure delcontrol polític, respectant la pluralitat ideològica, política, social i cultural de la societatvalenciana, com a alternativa als oligopolis informatius dominants, amb la finalitat de

que la ciutadania puga interpretar la realitat complexa que vivim.


25/117



25

6.- La radiotelevisió pública ha de desenvolupar una programació de proximitat, queincloga producció pròpia i aliena de programes de ficció (sèries, pel#lícules, etc.),

programes d’entreteniment i culturals, de qualitat, i adaptats a les necessitats dels seuspúblics.

7.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha de ser una eina perdonar suport i potenciar l’acció de les administracions públiques, en els àmbitsautonòmic, municipal i local, en camps com l’educació, la sanitat, el medi ambient, la justícia, l’urbanisme, l’activitat política parlamentària, etc.

8.- La radiotelevisió pública ha de promoure l’experimentació i la innovació, mitjançantla col.laboració amb les universitats valencianes, en l’ús dels llenguatges, formats,gèneres i formes d’expressió i de comunicació als diferents suports audiovisuals –ràdio,televisió, Internet–, visibilitzant el talent creatiu de la nostra societat i contribuint a

millorar el nivell cultural dels valencians i les valencianes. 9.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha d’adoptar unaestructura empresarial i una mida que donen resposta a les necessitats comunicativesde la societat valenciana –d’informació, entreteniment i formació–, concordant amb larellevància de la Comunitat Valenciana, que aporta més del 10% al PIB espanyol, icompta amb cinc milions d’habitants.

10.- La radiotelevisió pública ha de constituir un model empresarial sostenible,proporcional a la dimensió dels seus objectius, vetlant pel seu equilibri pressupostari,per la qual cosa ha de comptar amb recursos humans i tècnics suficients, i unfinançament adequat a través d’un contracte-programa no exposat als avatars de la

política. 11.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha de desenvolupar unmodel organitzatiu, basat en la col#laboració, i un model productiu, de caràctertransmèdia, que done resposta als desafiaments de l’era digital i de la comunicaciómultipantalla, adaptat a les noves formes de consum multiplataforma, facilitant l’accésde tota la ciutadania al patrimoni audiovisual valencià.

12.- La radiotelevisió pública ha d’oferir una estructura oberta a la participacióciutadana, de tal manera que els ciutadans, grups socials, organitzacions cíviques, etc.,com a usuaris de la nova radiotelevisió, puguen construir un vincle emocional positiucap al renovat servei públic de comunicació de proximitat i, en especial, la seua

identitat com a ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Valenciana. 13.- La radiotelevisió pública ha de posar en marxa noves formes de col#laboració ambla resta de radiotelevisions públiques i mitjans de comunicació públics, i també privats,especialment amb Catalunya i Balears, amb els quals comparteix la mateixa llengua icultura, teixint relacions amb la FORTA però també amb ràdios, televisions i altresmitjans, públics i privats, dels entorns municipal, comarcal i comunitaris, senserenunciar a crear relacions internacionals, especialment amb Europa i Llatinoamèrica.

14.- La radiotelevisió pública dels valencians i les valencianes ha d’adoptar un modelde gestió basat en la nova governança, sotmesa al control d’òrgans interns –com elComité de Redacció, el Consell Assessor, etc.– i d’òrgans externs –com el Consell


26/117



26

Valencià de Comunicació– que hauran de ser un referent en transparència i rendició decomptes. Els resultats de la cadena no es mesuraran en termes de resultats

d’audiència, sinó amb criteris de rendibilitat social, mitjançant l’avaluació periòdica delsindicadors relatius a les bones pràctiques de transparència i de responsabilitat social.(Vegeu el punt 3.4.2.)

Després d’aquest primer recorregut, podem concloure que comptar amb un sectorproductiu fort i plural com el de la comunicació és absolutament essencial per a la salutdemocràtica, econòmica, social i cultural de la Comunitat Valenciana, i que l’existènciad’una radiotelevisió pública forta i competitiva és essencial per complir la defensa de lallengua pròpia dels valencians, el reforç de la identitat cultural, la promoció de lacohesió social, el foment de la participació democràtica i la creació de consens (Prado,2015).

Per tant, la revitalització del sector i l’engegada d’una nova radiotelevisió pública és unaoportunitat per a construir un nou sistema comunicatiu, aquesta vegada sobrefonaments més sòlids que en el moment de la creació de RTVV. Es tracta d’un contextinèdit en la nostra història recent que ha de ser il.lusionant, però és difícil abstraure’nsde l’amarga experiència que ha representat l’enfonsament del sector audiovisualvalencià i el tancament de RTVV, del qual hem d’aprendre importants lliçons per a unfutur que volem veure amb esperança.

1.6. Resum i propostes

"

És urgent l’adopció de mesures legislatives i de polítiques audiovisuals queasseguren una reactivació immediata del sector de la comunicació i del’audiovisual a la Comunitat Valenciana.

" Les Corts Valencianes i el Govern valencià han de col.laborar amb els tribunalsde justícia perquè es depuren totes les responsabilitats polítiques i penalsd’aquelles persones que han contribuït a l’enfonsament del sector comunicatiuvalencià i, en especial, els/les que han estat responsables de la gestió i deltancament de RTVV. S’ha d’investigar tot el que ha passat, per a evitar queaquestes situacions es puguen repetir en el futur.

" És imprescindible conéixer amb detall quina és la situació del sector comunicatiu

valencià i, molt especialment, s’ha de conéixer la situació econòmica, financera,de les infraestructures tecnològiques i la situació jurídica de RTVV SA i RTVVSAU, especialment pel que fa a la situació dels extreballadors de la cadena.

" S’ha de fer una decidida aposta per les indústries culturals i creatives de laComunitat Valenciana, com a estratègia per a establir les bases d’una novaeconomia basada en el coneixement, d’acord amb el que estan fent els païsosmés desenvolupats del món, alternativa a la feble estructura econòmicavalenciana actual.

" La restitució del servei públic de radiotelevisió d’àmbit autonòmic és essencialper a garantir la revitalització del sector audiovisual valencià, en tant que motor,

no només de les indústries culturals i creatives amb les quals té una profunda


27/117


28/117



28


29/117



29

2. MARC NORMATIU /

2.1. Les polítiques de la comunicació i la cultura: eina democràtica

Un dels camps desenvolupats per la investigació de la comunicació social ha estat ladescripció i anàlisi dels elements que configuren el sistema comunicatiu. Un delsinstruments d’estudi són les polítiques comunicatives i culturals, que ajuden a dissenyarpropostes per definir les funcions que han de complir els mitjans de comunicació en lessocietats democràtiques, així com la seua implicació i connexió amb altres sectorsproductius.

Aquests instruments d’acció política sobre la cultura i la comunicació han de relacionar-se amb l’espai social i l’estructura del sistema comunicatiu. L’aplicació de les polítiques

culturals i comunicatives inclou els àmbits públics i els privats, així com tots elselements que incideixen en la producció i en les pautes de consum i ús social delsmitjans de comunicació. Són, en definitiva, una eina d’acció democràtica, necessàriaper a legitimar el paper d’arbitratge dels poders públics davant els conflictesd’interessos, socials, polítics i econòmics, que sorgeixen en el sistema comunicatiu, alsi d’una societat complexa.

Aquesta perspectiva es recolza sobre la idea de l’establiment i l’estructuració d’espaisde comunicació com a llocs d’intercanvi simbòlic entre els membres d’una mateixacol#lectivitat, normalment amb peculiaritats lingüístiques i culturals pròpies. Així, l’Estatde les Autonomies va significar canvis importants tant per a les estructures

comunicatives i culturals com per a les polítiques comunicatives que han dut endavantels diferents governs i parlaments autonòmics.

Per tant, el marc normatiu per als mitjans de comunicació (en concret, la novaradiotelevisió en aquest cas) ha de començar a articular-se mitjançant l’aplicació depolítiques comunicatives i culturals, dissenyades bàsicament mitjançant aparellslegislatius i tenint en compte tant la realitat del nostre entorn sociopolític i el concepted’identitat cultural. La legislació, no obstant això, no pot ser l’única referència a tenir encompte, ja que les polítiques inclouen tot el procés de negociació, fins a arribar al’aprovació de la llei, així com el seguiment i l’anàlisi del grau de compliment de lesnormes. Per tant, les proposicions, les esmenes, els debats i qualsevol tipus

d’iniciatives (provinents tant de l’àmbit parlamentari com de l’àmbit social i professional)han de formar part de la reflexió i dels arguments utilitzats per a explicar i justificar elmodel de radiotelevisió que ha de regular-se.

Un parell d’exemples (explicats en aquest apartat i molt vinculats a la temàtica d’aquestinforme) il#lustren bé el que afirmem: d’una banda, proposicions de llei (com ara lacreació del Consell Audiovisual) que van desaparéixer durant el procés de tramitacióparlamentària, i d’altra banda, una iniciativa legislativa (ILP) popular per a recuperar elservei públic de radiotelevisió que, tot i ser considerada un èxit de la societat civil, vaser modificada a les Corts Valencianes amb objectius diferents als quals la motivaren.Són només dos exemples que ens situen en l’escenari de les polítiques comunicatives iculturals: la llei és un punt d’arribada, però el més interessant cal trobar-ho en el procés


30/117



30

de negociació (política, parlamentària, social i professional) que ens du cap al text legal.Si aquest procés és obert, participatiu i transparent, serà més fàcil arribar al consens a

l’hora d’aprovar la norma.

2.2. Model normatiu de RTVV: balanç

El marc normatiu de l’espai comunicatiu valencià s’inicia amb l’Estatut d’Autonomia(article 37), que estableix les competències de la Generalitat Valenciana sobre elsmitjans de comunicació social. La Llei orgànica 12/1982 va atorgar el traspàs a laComunitat Autònoma de les competències estatals que estaven recollides en l’Estatut ique no es trobaven incloses a l’article 148 de la Constitució espanyola, mentre que elReial decret 1126/1985 va aprovar el traspàs efectiu de competències per als mitjansde comunicació.

Una vegada aprovada la Llei 7/1984, de creació de RTVV, requisit establert per la Lleireguladora del Tercer Canal, el Reial decret 320/1988 concedeix a la ComunitatValenciana la gestió directa, per al seu àmbit territorial, del tercer canal de televisió, detitularitat estatal. El preàmbul de la llei de RTVV destacava el caràcter democràtic de laseua gestió: el Consell d’Administració, òrgan elegit directament per les CortsValencianes, ha de fer la proposta de nomenament del Director General, la qual cosaera una novetat respecte de la legislació estatal i respecte d’altres radiotelevisionsautonòmiques.

Malgrat això, les novetats introduïdes van fracassar i no van ser suficients per aeliminar els mecanismes d'ingerència política en la gestió dels mitjans audiovisualspúblics. L’exemple del nomenament del director general de RTVV, l’apartat de la lleimés debatut al Parlament autonòmic, demostra que les bones intencions no sónsuficients en política: el Consell d’Administració, que havia de proposar el nomenamentdel director general, encara no estava constituït legalment quan la premsa valenciana jahavia publicat el nom del candidat.

L’article 25 de la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià, afirma que el Consellvetlarà per una adequada presència del valencià en les emissores de ràdio i televisiópúbliques i privades. Un altre objectiu era aprofundir en l’autogovern i possibilitarl’aspiració del poble valencià d’expressar-se i comunicar-se en la llengua pròpia. Elsmitjans de comunicació públics constitueixen el suport idoni i la radiotelevisió

autonòmica ha de ser el vehicle de recuperació per a superar la relació de desigualtatentre les dues llengües oficials.

El model de RTVV és conseqüència del procés de descentralització audiovisual, però alcapdavall la seua configuració és deutora i no ha estat massa diferent respecte delmodel estatal de Radiotelevisió Espanyola. Arran de l’arribada del Partit Popular (1995)al govern de la Generalitat Valenciana, es van plantejar diverses reformes del model deRTVV, però més enllà d’algunes modificacions legals puntuals, no es van fer efectivesfins l’aprovació de la llei 3/2012.

Així, per exemple, l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va proposar laprivatització de determinades àrees de gestió (programes, informatius i publicitat) de


31/117



31

l’ens públic RTVV, una iniciativa que els tribunals de justícia van considerar unaprivatització encoberta de l’ens públic autonòmic i que van declarar nul#la per ser

contrària a la legislació vigent en aquell moment. Un altre exemple és la constitució ales Corts Valencianes, l’any 1999, d’una comissió parlamentària específica per aanalitzar diferents alternatives en la gestió de Radiotelevisió Valenciana. Finalment vaser clausurada, anys després, sense cap resultat concret, en l’etapa de l’expresidentFrancisco Camps.

Aquests intents de reforma estaven d’alguna manera relacionats amb els greusproblemes econòmics i financers que anava acumulant RTVV, tal com assenyalava laSindicatura de Comptes en els seus informes anuals. Els problemes de finançamenteren causats, d’una banda, per una notable baixada de les subvencions públiques idels ingressos publicitaris, i d’altra banda per un fort creixement dels costos deproducció i de personal. També s’han de tenir en compte les transformacions del sectoraudiovisual (expansió de les plataformes i els operadors digitals, especialitzaciótemàtica de l’oferta televisiva, convergència amb la telemàtica i les telecomunicacions),que han afectat el paper i les funcions socials tant del servei públic de comunicació comde les radiotelevisions autonòmiques.

A partir d’aquell moment, el debat polític i legislatiu va derivar cap a la creació delConsell Audiovisual Valencià i l’impuls a la TDT local i autonòmica, dues qüestions enles quals no es va arribar a cap consens i que van generar fortes controvèrsies. Un bonexemple és la tramitació de la Llei 1/2006, del sector audiovisual, ja que els grupsparlamentaris en l’oposició (grup Socialista i grup l’Entesa) no estaven d’acord amb elmodel de Consell Audiovisual i la reforma legislativa de RTVV plantejada pel grup

Popular. Així, una llei que pretenia la regulació integral del sector audiovisual, atesa la manca deconsens i d’acord parlamentari, va deixar sense efecte la reforma de RTVV i va deixarpendent la regulació del Consell Audiovisual, tot i que s’havien presentat i debatut tantla proposició del grup Popular com la proposta del grup Socialista.

L’únic objectiu d’aquesta regulació va ser, finalment, l’ordenació de la Televisió Digital ala Comunitat Valenciana, un altre element que ha estat motiu de crítica política tant pelprocés de concessió i repartiment com per les posteriors denúncies i sentències judicials (anul#lant part de les concessions), un seguit de circumstàncies que handerivat en l’actual i fallit model de la televisió local i autonòmica.

Aquesta llei va permetre l’aparició de la televisió digital privada autonòmica (dos canalsde gestió indirecta a través de concessió) i va ordenar les televisions digitals locals(quatre canals per demarcació). Altres mesures se centren en el foment i promoció del’activitat audiovisual, a donar suport a les activitats de recerca, formació idesenvolupament, així com a consolidar l’estructura empresarial i la indústriaaudiovisual valenciana. D’altra banda, resulta cridaner que el text no faça referència ales mesures per a fomentar el pluralisme o per a limitar els processos de concentració.

Com dèiem, la reforma de la llei de creació i del model de RTVV no va arribar fins al juliol de 2012, mitjançant la Llei 3/2012. Assenyalem en aquest cas una incongruència,almenys temporal, ja que la reforma legislativa estatal, que permetia modificar els


32/117



32

models de gestió de les radiotelevisions públiques, es va aprovar unes setmanes méstard.

Aquesta llei plantejava un nou Estatut per a Radiotelevisió Valenciana i preveia laliquidació i substitució de l’ens públic RTVV per una nova societat pública,Radiotelevisió Valenciana SAU (una entitat mercantil la Junta General de la qualquedava constituïda pel mateix Consell de la Generalitat Valenciana). Aquesta societates constitueix mitjançant la fusió, per absorció, de Televisió Autonòmica Valenciana SAi Ràdio Autonomia Valenciana SA, una vegada restablert l’equilibri patrimonial de lesdues. Un administrador provisional únic havia d’encarregar-se de l’administració irepresentació fins al nomenament per les Corts Valencianes dels membres del Conselld’Administració.

Amb aquesta reforma, Radiotelevisió Valenciana SA se subroga tots els contractes, els

drets (inclosos els drets de propietat intel#lectual i industrial) i les obligacions de l’entitatpública RTVV, a més de subrogar-se els drets i obligacions de naturalesa laboral i deSeguretat Social respecte del personal de RTVV. Una vegada realitzada la fusió, esplanteja la dissolució, liquidació i extinció de l’ens públic Radiotelevisió Valenciana. Esprocedeix a finalitzar les relacions jurídiques que estaven pendents en la data dedissolució, així com a la liquidació, alienació i extinció dels béns, drets i obligacions queintegren el patrimoni de RTVV. Després de la fusió va quedar suprimit el Conselld’Administració i la Direcció General, que són substituïts per una comissió liquidadorade tres membres que assumeix la gestió durant el procés.

Mentrestant, a l’agost de 2012, es va dur a terme un primer expedient de regulaciód’ocupació (ERO) per a reduir la plantilla de RTVV (d’uns 1.800 treballadors a uns 500treballadors), basat en un informe de la consultora privada Pricewaterhouse Coopers.La nova RTVV SAU va continuar amb la tramitació de l’esmentat ERO i va elaborar uncontracte-programa, signat el 9 de juliol de 2013, en el qual s’establien els continguts,objectius i programació de servei públic de la nova RTVV.

Contra l’esmentat ERO es varen presentar diverses demandes judicials, les quals vanacabar amb una declaració de nul#litat, segons la sentencia núm. 2338/2013 delTribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La sentència es va ferpública el dia 5 de novembre de 2013 i l’endemà, Alberto Fabra, aleshores president dela Generalitat Valenciana, va declarar impossible assumir el manteniment de RTVV i vaanunciar que l’única eixida possible era el tancament d’una institució que havia sigut

reformada tan sol uns mesos abans.El Grup Popular va aprovar la Llei 4/2013, de supressió de la prestació dels serveis deradiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, així com dedissolució i liquidació de Radiotelevisió Valenciana SAU. Amb aquesta llei es derogavala Llei 3/2012 i s’autoritzava al Consell, una vegada constituït en Junta Generald’Accionistes, a procedir a la dissolució, extinció i liquidació de RadiotelevisióValenciana SAU.

Aquest segon ERO, el d’extinció, s’ha fet ja efectiu, encara que hi han demandesindividuals interposades, així com la demanda col#lectiva presentada per la CGT. Latramitació d’aquesta demanda davant l’Audiència Nacional està suspesa com a


33/117



33

conseqüència de la presentació, al febrer de 2014 i per part del PSPV-PSOE, d’unrecurs d’inconstitucionalitat contra la citada Llei 4/2013.

Després del tancament de RTVV es va constituir la Comissió Promotora de la IniciativaLegislativa Popular (ILP) per un servei públic de ràdio i televisió en valencià. El text vacomptar amb el suport d’unes 90.000 signatures i va posar de manifest que laComunitat Valenciana és l’única autonomia que posseeix llengua pròpia i que nodisposa de mitjans públics. La ILP va ser admesa a tràmit, per unanimitat de tots elsgrups polítics, en les Corts Valencianes i va ser debatuda en seu parlamentària.

Finalment, el Ple de les Corts, amb l’únic vot favorable del Partit Popular, que haviaintroduït esmenes en l’articulat, va aprovar la Llei 5/2015, de 2 d’abril, del servei públicde Radiotelevisió Valenciana. La comissió promotora va entendre que s’alterava elplantejament i els objectius inicials de la proposta, ja que els articles 6 i 7, així com la

disposició addicional tercera, feien impossible en la pràctica la recuperació del serveipúblic de radiotelevisió.

2.3. Model normatiu de RTVV: reptes de futur

El passat mes de maig de 2015 es va obrir una nova etapa política a la ComunitatValenciana i la qüestió de RTVV necessitava una resposta urgent arran de laconstitució del nou govern. La primera mesura va ser nomenar un Alt Consell Consultiude Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de comunicació, a través d’un Decret delConsell, de juliol de 2015.

El Consell Consultiu haurà d’analitzar els diversos conflictes judicials que afecten a laGeneralitat en l’àmbit del sector audiovisual i haurà d’analitzar, amb la participació delsrepresentants polítics, socials i de la societat civil, les fórmules per a la prestació delservei públic de ràdio i televisió d’àmbit autonòmic, així com la regulació del Consell del’Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Els grups polítics signants del pacte de govern van presentar, el dia 17 de setembre de2015, una Proposició de Llei per a la recuperació del Servei Públic de Radiodifusió iTelevisió d'àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, que serà tramitada pelprocediment d’urgència. En aquesta proposició de llei està prevista la retirada delrecurs d’inconstitucionalitat formulat contra la Llei 4/2013, de 27 de novembre, la qualcosa facilita que l'Audiència Nacional jutge la demanda col#lectiva formulada contra elERO d’extinció, de manera que es respecte el dret dels treballadors de RTVV adisposar d’una tutela judicial efectiva.

La Proposició de Llei reivindica el dret de la societat valenciana a disposar de mitjansde comunicació propis, pretén recuperar el servei públic de radiodifusió i televisióautonòmica i establir les bases per a un nou model que preste suport a la identitat, lallengua, la cultura i la vertebració territorial del poble valencià.

Aquesta proposta planteja que els continguts informatius han de respectar el pluralismesocial i polític, així com basar-se en la informació de proximitat. El model preveu laintegració dels serveis de ràdio, televisió, continguts sota demanda i en mobilitat,

interactivitat, etc. La titularitat serà pública i la gestió directa, s’aposta per la qualitat i


34/117



34

adaptació a l’evolució tecnològica, una emissió oberta, gratuïta i en valencià, així comla submissió als mecanismes de control democràtic i parlamentari que asseguren la

veracitat, pluralitat i participació. La posada en marxa dels diferents serveis que hand’integrar el model de radiotelevisió pública valenciana requerirà una memòria justificativa i la definició d’un sistema de finançament adequat.

A més, estan previstes les consultes als professionals del sector, a través del FòrumSocial de l’Audiovisual Valencià, així com la constitució en les Corts de la ComissióParlamentària de RTVV, de manera que la tramitació de la futura llei de RTVV ja hainiciat el seu camí.

2.4. Resum i propostes

En un sistema democràtic, les polítiques comunicatives i culturals són einesimprescindibles per a poder definir les estructures, els models de gestió i les funcionssocials dels mitjans de comunicació: cal desenvolupar polítiques per als mitjans decomunicació i deixar de fer política utilitzant els mitjans de comunicació.

El balanç normatiu i legislatiu de RTVV indica que les variables en el funcionament iorganització de l’ens públic Radiotelevisió Valenciana (model de gestió política ieconòmica, criteris i graella de programació, producció pròpia, etc.) no van serreformades ni actualitzades al llarg de les últimes legislatures. Malgrat els anuncisoficials, els successius governs de la Generalitat Valenciana no van plantejar canvissignificatius en el model de gestió de RTVV fins arribar a 2012, com ho demostra el fetd’haver exclòs aquest tema en la llei general de l’audiovisual valencià.

No obstant això, cal tenir en compte nous factors que influeixen, de manera acceleradai constant, en el dinamisme del sector audiovisual i que exigiran polítiques públiquesactives per a redefinir el model i el paper de la radiotelevisió autonòmica en un escenaride futur: estem assistint a profundes transformacions amb l’expansió de les plataformesi els nous canals digitals, a nous models de negoci que traslladen els beneficis des dela producció cap a la comercialització i la gestió de drets d'emissió, s'observa jal’especialització temàtica en l’oferta de continguts audiovisuals, es constata laconvergència entre la telemàtica, les telecomunicacions i el sector audiovisual, etc.

Davant el repte que significa la recuperació del servei públic de radiotelevisió a laComunitat Valenciana, cal fer les següents propostes des de la perspectiva del marcnormatiu i legislatiu:

• Necessitem una política audiovisual centrada a potenciar i racionalitzar elsrecursos (econòmics, educatius, culturals, informatius, tecnològics) destinats amillorar la rendibilitat social de la Radiotelevisió Valenciana.

• S’ha d’iniciar un vertader debat democràtic sobre la funció social i el paper delsmitjans públics per a la societat, així com sobre la seua viabilitat econòmica. Latranscendència i importància del servei públic en la consolidació dels valors iactituds democràtiques de la ciutadania no pot veure’s amenaçada per unalògica mercantil que no té en compte els interessos plurals de la ciutadania.


35/117



35

• Hem de rebutjar una política audiovisual pensada per a una conjunturadeterminada i adaptada, en els seus objectius i mecanismes, a situacions

polítiques concretes: les reformes legals no han de tenir un caràcter instrumentali la responsabilitat dels poders públics a l’hora de regular els mitjans decomunicació exigeix coneixement de la matèria i consciència de la seuainfluència social.

• Respectar i potenciar el valor del professionalisme, característic en el periodismede les societats democràtiques avançades, a l’hora de definir el nou model per aRadiotelevisió Valenciana: l’experiència professional, el saber fer i el fer saberestà implícit en el contracte simbòlic del ciutadà amb els mitjans de comunicació.

• La recerca científica en aquesta matèria ha assenyalat els principals problemesrelacionats amb els models de gestió i governança: la politització i

governamentalització dels mecanismes de control i dels continguts informatius.Tot i que hi ha diverses fórmules que s’han aplicat per evitar aquests problemes,l’única mesura efectiva és recuperar la cultura de la transparència, del bé comú ide la gestió honesta dels recursos públics.

• Apostar per les funcions socials dels mitjans públics (veracitat, independència,cultura, educació, innovació, etc.) i confiar en una aliança entre la ciutadania, elmón professional i el món acadèmic. Aquesta connexió entre les institucions i elsrepresentants polítics hauria de tenir l’objectiu comú de planificar i desenvoluparunes polítiques audiovisuals útils per a la societat i el teixit productiu de laComunitat Valenciana.

• La radiotelevisió autonòmica ha de ser un motor