IESSEP Comte de Rius DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14DT … 06_07.pdf · 2006-09-12 · IESSEP Comte de Rius Tarragona DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14DT Versió: 1.1 Elaborat: Cap d’estudis

IESSEP Comte de Rius Tarragona

DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14DT

Versió: 1.1 Elaborat: Cap d’estudis adjunt Data d’entrada en vigor: 1 de setembre de 2006

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

Arxiu: tutcppa 0607 Pàgina 1 de 1

Tutoria CURS de

PREPARACIÓ per a la PROVA d’ACCÉS

als CFGS IESSEP Comte de Rius



Versió: 1.3. Elaborat: Cap d’estudis adjunt Data d’entrada en vigor: 1 de setembre de 2006



1. EL NOSTRE INSTITUT 2 2. NORMATIVA SOBRE EL CPPA 8 3. ELECCIÓ DE DELEGAT 14 4. TÈCNIQUES D’ESTUDI 20 4.1. L’ESTUDI 21 4.2. LA LECTURA I 21 4.3. LA LECTURA II 24 4.4. PROCEDIMENT PER DESENVOLUPAR L’AUTOCONEIXEMENT 25 4.5. SUBRATLLAR TEXTOS 25 4.6. PRENDRE APUNTS 27 4.7. L’ESQUEMA 28 4.8. EXEMPLES D’ACTIVITATS 30 Sobre els índexs 30 Sobre els pròlegs 30 Sobre articles 30

5. PROGRAMACIÓ DE LES SESSIONS DE TUTORIA 32 6.1. 1r TRIMESTRE 33 6.2. 2n TRIMESTRE 34 6.3. 3r TRIMESTRE 36

ANNEX 1: GUIÓ PER A L’ENTREVISTA A L’ALUMNAT DE CPPA 37

1. EL NOSTRE INSTITUT











Fundació: L’any 1928, es coneix també com l’antiga Escola del Treball de Tarragona.

Tipus: Centre públic d’ensenyaments que ofereix Batxillerats, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicles Formatius de Grau Superior. Actualment, com a IESSEP, té definit com a ensenyaments de referència els corresponents a la família professional de Química.

Titularitat: Departament dÉducació i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Adreça: Zona Educacional Sacelades s/n. Apartat de correus 4200 CP. 43007Tarragona. Telèfons 977241384 i 977212371, Fax. 977 242256, Email: [email protected]

Internet: Connexió directa en les aules amb equipament informàtic i també amb accés lliure a la biblioteca. Adreça WEB del centre: www.xtec.net/iescomtederius

Nombre dálumnes: Aproximadament 860, repartits entre Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicles Formatius de Grau Superior.

Alumnes per classe: Entre 15 i 30, segons etapes i especialitats.

Claustre: Format per, aproximadament, 85 professors/es.

Ideari del centre: El nostre Projecte Educatiu recull les següents característiques pedagògiques: un ensenyament actiu i personalitzat, amb un model participatiu, democràtic, integrador i rigorós. La voluntat d’impartir uns ensenyaments d’alta qualitat tècnica ens porta a innovar i modernitzarnos contínuament.

El PEC pot consultarse íntegrament a la Web del centre, apartat Qualitat, on també s’hi poden consultar: el Reglament de Règim Intern (RRI), la Planificació General de l’Institut (PGI), el Projecte Lingüístic (PLC)i el Pla d’Emergència, entre altres informacions.

Idiomes: Català, castellà, anglès i francès com a llengua optativa. La llengua vehicular del centre és el català.

Activitats extraescolars: Les festes patronals de Sant Joan Bosco, Esquiada, Jornades i conferències tècniques, Diada Cultural de Sant Jordi, Campionats esportius, Visites tècniques i culturals, viatge de final déstudis, classes de reforç.

Institut dÉducació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals

“ Comte de Rius”

mailto:[email protected]

http://www.xtec.net/iescomtederius






Projectes europeus: Intercanvis amb alumnes i professors d’altres instituts europeus, elaboració de treballs conjunts amb països de la UE en el marc dels programes Comenius i Sócrates. Pràctiques a l’estranger per alumnes i acollida de grups d’altres escoles.

Certificat de Qualitat : L’Institut està organitzat en base a la gestió per processos i el seu funcionament, basat en la qualitat i millora contínua, disposa de la certificació ISO 90012000, acreditada per l’empresa ECA Certificació des del curs 20032004.






BATXILLERAT Formació Professional de GRAU MITJÀ

Tecnològic

Ciències de la naturalesa i de la salut

Humanitats i ciències socials

Equips i instal∙lacions electrotècniques (1 grup de matí i un grup de tarda)

Equips electrònics de consum

Mecanització

Electromecànica de vehicles

Laborator i

Sistemes de regulació i control automàtics ( Tardes )

Indústr ies de procés químic ( 1 Grup Matins i 1 Grup de tardes )

Sistemes de telecomunicació i informàtic ( Tardes )

Desenvolupament i aplicació de projectes de construcció ( Tardes )

Graduat d’ESO FP1 aprovada 2n de BUP, amb màxim 2 matèries suspeses. CFGM aprovat.

Graduat d’ESO Títol d’FP1 2n de BUP complet Proves d’accés GM

Batxillerat LOGSE FP2 o COU acabats Mòdul –3 experimental Proves d’accés Curs de promoció aprovat.

OFERTA D’ESTUDIS. CURS 20062007

Operacions de procés en planta química

Formació Professional de GRAU SUPERIOR

Química ambiental ( Matins )

Desenvolupament de projectes mecànics ( Tardes )

HORA rriRI

Batxillerat : Matins Cicles Formatius : • GM – Matins • GS – Tardes (*) (*)Algun als matins.

Desenvolupament de productes electrònics ( Tardes )

Anàlisi i control ( Tardes )

Desenvolupament de projectes urbanístics i topogràfics ( Tardes )






EDIFICI A

PLANTA BAIXA: Sala professors, Biblioteca, Sala Conferències, Consergeria, Secretaria, Despatxos: Equip directiu, Cap d’activitats i Serveis, Coordinador d’FP, Bar PRIMER PIS: Aules: 11, 12 i 13, T.MTV, Laboratori de física, Departaments: Lletres, Ciències, Tecnologia i Electricitat/Electrònica, Sala de Reunions, Sala de Visites (despatx de l’AMPA) SEGON PIS: Aules: 21, 22, 23, 24, A. Dib.2, Lab. ciències i T.TTA TERCER PIS: Aules: 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38 i 39, Departament de Llengües estrangeres.

EDIFICI B

PLANTA BAIXA: Aules d’electrònica, Instrumentació PRIMER PIS: Tallers i Departament de Química: T.QU1, T.QU2, MICRO i informàtica SEGON PIS: Aules i Departament de Delineació: B1, B2, CAD1, CAD2, DL1, DL2

TALLER DE FABRICACIÓ MECÀNICA Mecanitzat i soldatge Metrologia Control numèric

TALLER D’ELECTROMECÀNICA DE VEHICLES Taller general i 3 aules complementàries

TALLER D’ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA PRIMER PIS: Tallers d’electricitat PLANTA BAIXA: Automatització, pneumàtica i hidràulica i electrònica






2. NORMATIVA SOBRE EL CPPA






2.1. Contingut

El curs de preparació comprèn les següents matèries: llengua catalana (128 hores), llengua castellana (128 hores), anglès (160 hores) i matemàtiques (128 hores). D’altra banda hi haurà una hora setmanal de tutoria.

Consisteix, per tant, en el desplegament de la part comuna de la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional.

2.2. Destinataris

Han de complir els requisits següents: a) haver superat un CFGM b) voler presentarse a la prova d’accés a algun dels CFGS afins al CFGM

superat c) voler fer valer, en el moment de la inscripció a la prova d’accés als CFGS,

el seu dret a l’exempció de la part específica

2.3. Horari

Les activitats lectives del curs es duran a terme en quatre dies a la setmana, de dilluns a dijous entre les 8.20 i les 14.30, d’acord amb l’organització horària d’aquest Institut.

2.4. Avaluació

2.4.1. Qualificacions

• La qualificació del curs serà la mitjana aritmètica de les matèries del curs. • La qualificació del curs és única i compresa entre 1 i 10 amb dues xifres

decimals. • Per superar el curs cal que la qualificació mitjana sigui igual o superior a 5.






2.4.2. Efectes

• La qualificació del curs de preparació SUPERAT es multiplicarà pel coeficient 0,20 i s’afegirà a la qualificació obtinguda a la prova d’accés.

• Per tant, la superació del curs no genera l’exempció de la part comuna de la prova d’accés, siguin els cicles afins o no.

• Si l’alumnat no es presenta a un cicle afí, no se li computarà el curs de preparació.

2.4.3. Calendari d’avaluacions

Exàmens 1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

Data Del 29 de novembre al 5 de desembre

Del 26 de febrer a l’1 de març

Del 21 al 24 de maig

2.5. Quadre de afinitats

Famílies professionals i cicles

Grup 1 Grup 2 Grup 3 FP Activitats marítimopesqueres

FP Arts gràfiques

FP Comunicació, imatge i so

FP Edificació i obra civil

FP Electricitat i electrònica

FP Fabricació mecànica

FP Fusta i moble

FP Informàtica

FP Manteniment de vehicles autopropulsats

FP Manteniment i serveis a la producció

FP Tèxtil, confecció i pell

FP Activitats agràries

FP Activitats físiques i esportives

FP Imatge personal

FP Indústries alimentàries

FP Química

FP Sanitat

FP Serveis socioculturals i a la comunitat

FP Vidre i ceràmica

CFGS Prevenció de riscos professionals

FP Administració

FP Comerç i màrqueting

FP Hoteleria i turisme

FP Informàtica

FP Serveis socioculturals i a la comunitat

CFGS Prevenció de riscos professionals






2.6. Normes de funcionament .

1. ASSISTÈNCIA.

1.2.COMUNICACIÓ DE FALTES D’ASSISTÈNCIA.

La comunicació del resum de les faltes es farà mitjançant el butlletí de notes per mitjà dels propis alumnes que en retornaran el justificant de recepció signat pels pares o tutors legals. En cas d’alumnes majors d’edat, aquests signaran directament el justificant de recepció del butlletí de notes.

El curs de preparació és presencial. Per tant, l’assistència és obligatòria

L'assistència de l'alumnat és condició necessària per a l'avaluació contínua. En cas de no arribar al 80 per cent d’assistència del total d’hores lectives inclosa la

tutoria l’alumnat no podrà superar el curs

El deur e d’assistència a classe implica fer ho puntualment

Caldrà justificar el retard seguint el mateix procediment establert per a les faltes d’assistència. Quan el nombre total de retards injustificats per matèria arribi a 2, es comptabilitzaran com una hora de falta d’assistència a tots els efectes.






1.4. FALTES DISCIPLINÀRIES.

Per tal de recollir les possibles incidències de caire disciplinari, el professorat de batxillerat pot utilitzar els “fulls taronja”. Aquest full, que s’ha d’omplir en una breu explicació del succés, consta de 2 parts: una que s’ha de lliurar al tutor/a de l’alumne i un altra que haurà de presentar l’alumne/s al cap d’estudis adjunt qui mantindrà una xerrada amb l’alumne/s. El cap d’estudis parlarà desprès amb el professor/a implicat i valoraran la gravetat del fet. Normalment, un sol full taronja no implica una veritable amonestació escrita dirigida als pares. Aquesta s’envia quan hi ha una acumulació de 2 fulls o quan, hi havent 1 sol full, prefectura d’estudis consideri prou greu l’incident.











3. Elecció de delegat







DOCUMENT DE TUTORIA (material del tutor) PGQ14DT02









Els Delegats/des de grup són els interlocutors directes dels alumnes davant dels òrgans de gestió i de representació del Centre. La seva participació en la dinàmica funcional ve a assegurar que, en la presa de decisions i en la planificació general de les activitats, la veu i els interessos de l’alumnat hi estiguin representats.

3.1. Procediment d’elecció dels delegats i subdelegats de curs.

A. En l’inici de curs, cada grup escollirà, per votació directa un/a delegat/a i un/a sotsdelegat/a d’entre els voluntaris que es presentin i, si no n’hi ha, entre els proposats pel tutor/a. El procés el realitzarà el/la tutor/a, segons el calendari establert per Prefectura d’Estudis. De la votació s’aixecarà l’acta corresponent i es lliurarà a la Coordinació Pedagògica. L’alumne/a que obtingui un major nombre de vots serà designat per exercir les funcions de Delegat/a i el/la següent en nombre de vots serà designat per a exercir les de sotsdelegat/a. La resta dels candidats que hagi obtingut vots quedaran com a suplents. En cas d’empat es realitzarà una segona votació i, si aquest persisteix, es resoldrà s’aplicarà el criteri alfabètic entre els candidats, començant per la lletra que resulti de realitzar un sorteig sobre l’alfabet. Les incidències seran resoltes en el mateix moment pel professor/a tutor/a i figuraran en l’acta.

B. Són electors i elegibles els alumnes que figuren a la llista del grup classe facilitada per Secretaria.

C. Si la votació es fa sobre els designats elegibles pel tutor/a i els escollits no accepten la representació, el/la tutor/a designarà el delegat i el subdelegat, atenent a criteris de responsabilitat personal per a desenvolupar la tasca. Aixecarà una acta on es reflectirà la no acceptació de la responsabilitat per part de ningú i la proposta raonada de nomenament a la Coordinació Pedagògica.

D. Els nomenaments de delegats/es i de sotsdelegats/es tindran la vigència durant la durada del cicle escolar. Podran ser rellevats dels seus càrrecs per mitjà d’una nova votació quan ho sol∙liciti un terç del grup. El delegat podrà demanar la substitució en el càrrec, mitjançant una petició escrita dirigida al tutor/a, exposant les causes de la renúncia. Si és acceptada durant el curs en que ha estat escollit, el/la candidat/a que segueixi en nombre de vots ocuparà el càrrec vacant. En cas de no haver suplents, es procedirà a una nova elecció per a cobrir el lloc de subdelegat/a. Si la renúncia és produeix en el curs següent al de l’elecció inicial, es procedirà a un nou procés electoral.

E. Si es produeixen substitucions en els càrrec de delegat/a i subdelegat/a, el tutor/a les comunicarà mitjançant una acta a la Coordinació Pedagògica.






3.2. Funcions dels delegats i subdelegats de curs.

El/la delegat/a i el/la subdelegat/a dependran funcionalment del tutor/a del grup i representaran els alumnes integrants del grup i tindran les funcions o competències que li són atribuïdes per aquest Reglament de Règim Intern.

El Consell Escolar de l’Institut podrà establir un sistema d’incentius i de reconeixement a la tasca feta pels delegats/es i sotsdelegats/es, en base al grau d’implicació de compliment de llurs funcions. Així mateix, no podran ser objecte d’amonestació o sanció derivada de l’exercici de les funcions pròpies del càrrec.

Són funcions dels delegats/es de grup :

1. Col∙laborar amb el professorat del grup i els òrgans de govern del centre per al correcte desenvolupament i manteniment de les activitats docents.

2. Afavorir la convivència en el grup i propiciar la relació amb els altres grups de l’Institut.

3. Recollir les iniciatives dels l’alumnat del grup i presentarles al professor/a implicat, al tutor/a si es tracta de temes del grup o que afecti a més professorat o bé a Prefectura d’Estudis si es tracta d’un tema d’organització general.

4. Gestionar el full de seguiment de classes impartides, d’acord amb les instruccions específiques de la Direcció.

5. Exposar davant dels òrgans de govern, tant unipersonals com col∙legiats, del tutor/a i de la resta de professorat , les propostes, iniciatives, suggeriments o queixes que creguin adients.

6. Representar el grup davant del Consell de Delegats/des del centre. 7. Representar el grup en les juntes d’avaluació trimestrals i ferhi les aportacions i

valoracions que cregui adients, en relació al conjunt de la classe. 8. Tenir informat el grup sobre assumptes del seu interès en general i concrets

referits a la tutoria, al procés d’avaluació, als acords del Consell de Delegats/des. 9. Promoure el respecte al material i les instal∙lacions de les aules i dels tallers i

comunicar qualsevol anomalia al tutor/a o professor/a corresponent. 10.Totes aquelles que requereixin llur participació, derivades de la Programació

General de l’Institut.

Són funcions del/la sotsdelegat/a : • Substituir el delegat/a en cas d’absència. • Col∙laborar amb el/la delegat/a en la realització de les seves funcions. • Acompanyar i donar suport al/la delegat/a en les funcions de representació.

3.3. Sobre la Junta de Delegats/es de l’Institut.






El Consell de Delegats/es és l’òrgan de participació col∙lectiva en la organització general, la veu de l’alumnat per valorar el funcionament del centre i el fòrum de discussió per aportar iniciatives a la Direcció o al Consell Escolar. Ha d’exercir de cadena de transmissió de les inquietuds del sector alumnes cap al Consell Escolar, per mitjà dels seus representant i també de divulgació dels acords del Consell Escolar al conjunt de grups del Centre.

El Consell de Delegats/des estarà format pels delegats/es elegits en la totalitat de grups del centre i pels representants/es de l’alumnat al Consell Escolar del Centre.

La reunió de constitució del Consell de Delegats/es es realitzarà quinze dies després d’acabat el procés electoral i serà convocada i presidida pel Director/a. En aquesta reunió constitutiva s’elegirà un dels membres per exerceixi de president/a i un altre com a secretari/a. De totes les reunions s’aixecarà acta i se’n lliurarà una còpia a la Coordinació Pedagògica.

Es reunirà una vegada per trimestre en sessió ordinària que serà presidida pel Coordinador/a Pedagògic, per delegació del Director.

A més de les reunions ordinàries el president/a podrà convocar reunió extraordinària ho consideri necessari.

La direcció del Centre facilitarà un lloc adient per a les reunions del Consell de Delegats/es. Caldrà notificar aquesta reunió amb la suficient antelació per tal de coordinar l’ús del espais i avisar el professorat.

Els membres i els representants de la Consell de Delegats/es no podran ser sancionats en l’exercici de les seves funcions.






4. Tècniques d’estudi






4.1. L’ESTUDI

No existeix el mètode “ideal” vàlid per a tots i “remei de tots els mals”, sinó que tots ens l’hem d’adaptar a la nostra mesura i manera de ser. Ara bé, per estudiar és imprescindible voler ferho, ja que els millors mètodes fracassen si no ens esforcem.

Per tal d’aconseguir el màxim rendiment en el menor temps possible és recomanable tenir en compte les següents observacions:

1. Treure de la taula d’estudi tot allò que ens pugui distreure o estorbar. 2. Examinar amb atenció les tasques a fer. 3. Fer un càlcul mental aproximat del temps que pots necessitar per a cadascun

d’ells. 4. Començar pels treballs més difícils i deixar els més fàcils per al final. 5. Memoritzar les dades, entendreles i repassarles. 6. No estudiar matèries que puguin interferirse les unes a continuació de les altres

(per exemple, un vocabulari anglès després de l’alemany). 7. Procurar relacionar al màxim estudis o aspectes semblants d’un mateix tema.

4.2. LA LECTURA I

Un lector mitjà llegeix al 50% de les seves possibilitats. Si ara agafes un llibre, segurament no llegiràs més de 250 paraules per minut, però si practiques amb exercicis adequats, en un parell de mesos seràs capaç de llegir 500 paraules per minut, sense que disminueixi el teu nivell de comprensió.

Per què unes persones llegeixen més ràpidament que d’altres?

Gràcies a l’entrenament han aconseguit un “camp de visió” més ample. Aquest camp de visió és el fragment de línia que cada lector pot captar d’un cop de vista, per això, com menys detencions es facin per línia, major serà el camp de visió i tindrem una major rapidesa al llegir.

Mentre llegim, els nostres ulls es mouen d’esquerra a dreta al llarg de la línia, però el moviment ocular no és continu, sinó intermitent, i dóna lloc a unes breus pauses a penes perceptibles durant el recorregut per les línies.

Com que el cervell humà només pot reconèixer les paraules durant l’instant en què els ulls queden fixes (un quart de segon), com menys fixacions necessitem, més ràpida serà la lectura.

En cada fixació només poden enfocarse amb plena claredat de 3 a 5 lletres, però el cervell reconeix i capta també les paraules a la seva dreta i esquerra. Hi ha persones que amb 1 o 2 ullades capten una línia sencera, ja que posseeixen un camp de visió amplíssim: els lectors molt ràpids, els lectors lents necessiten vàries fixacions.

Els mals hàbits de la lectura:

Aquests hàbits, si els tens, has de procurar deixarlos i substituirlos per altres més eficaços:






1. Regressió: és un defecte molt freqüent.

Consisteix en … Es pot corregir … • Tornar sobre el que ja s’ha llegit abans

d’acabar el paràgraf. • Provoca un efecte negatiu sobre la

velocitat de lectura i la comprensió del llegit, ja que: • Es fragmenta el pensament, • Es perd la idea general d’allò que

s’està llegint. • Disminueix la concentració.

• Habituantse a llegir sempre cap endavant.

• Resulta eficaç l’ús d’una targeta o senyalador, amb el qual es van cobrint els paràgrafs llegits i desplaçantlos a un ritme lleugerament superior al que s’estigui habituat a llegir.

2. La vocalització:

Consisteix en … Es pot corregir … • Llegir les paraules en veu alta o acompanyar la lectura amb moviments labials, tot i no emetre sons.

• Aquest hàbit és un greu obstacle per a una lectura eficaç, ja que en estar pendent de la vocalització ens distreu d’entendre el text.

• Obligantnos a llegir en silenci, passant a gran velocitat la vista sobre el text, procurant llegir idees, no paraules.

3. La subvocalització:

Consisteix en … Es pot corregir … • Pronunciar mentalment, mentre llegim,

les mateixes paraules de l’autor, sense emetre cap mena de so i sense moure els llavis.

• Esforçantse en repetir amb paraules pròpies, en un llenguatge senzill el contingut d’una frase.

• És bo ferse preguntes sobre el text i adoptar una postura crítica del contingut.

4. Els moviments corporals:

Consisteix en … Es pot corregir … • Fer moviments que dificulten la

velocitat i la comprensió, per exemple, assenyalar cada paraula amb el dit o un llapis.

• Només hem de moure els ulls i la resta del cos ha d’estar relaxada.






Consells per millorar la velocitat lectora

Algunes persones poden aconseguir la velocitat de 1200 paraules per minut. Anem a veure tècniques per millorar:

1. Ampliar el camp visual i reduir el número de fixacions per línia. 2. Mirar especialment la part superior de les paraules, ja que en el nostre alfabet la

identificació de les paraules és més fàcil per la part superior que la inferior. 3. Començar a llegir fixant la vista una mica més a la dreta de l’inici de cada text, és a dir,

evitar abraçar amb la vista els espais en blanc dels marges, els quals ens fan perdre velocitat.

4. Ajustar la velocitat a la dificultat del text. És útil variar els ritmes de lectura per coordinar velocitat i comprensió.

Podem practicar en la lectura de textos de 3 maneres diferents:

a) Llegim un text el més de pressa possible, sense preocuparnos de la comprensió. b) Llegim un text ràpidament, intentant captarne el sentit. c) Llegim un text de forma habitual, intentant comprendre’l a mesura que avancem

en la lectura.

Seria bo controlar el temps invertit en la tercera forma, enregistrarho diàriament en un gràfic per comprovarne els avenços. L’important és realitzar proves de velocitat amb una certa freqüència i ferne el seguiment.

Exercicis per desenvolupar la velocitat de lectura

1. Localitzar el més ràpidament possible unes paraules preseleccionades d’una pàgina.

2. Localitzar amb la màxima velocitat la presència de: “per tant”, “ja que”, “pel”. 3. Saber de que va el text sense llegirlo, només recorrentlo amb la mirada. 4. Intentar captar les paraules de cada paràgraf amb un sol cop de vista, mirant el

centre de la línia.

si amb molta atenció

vas posant la mirada fixa en el mateix centre de

cadascuna d’aquestes línies trobaràs la teva amplitud visual






4.3. LA LECTURA II

Una lectura eficaç Si s’adquireix l’hàbit de llegir amb rapidesa, també augmenta el nivell de comprensió: a major velocitat lectora, la concentració és més intensa, i permet captar les idees generals del text i no despistarse amb les paraules, una a una. Un bon lector ha de:

1. Comprendre més del 60% del contingut del text. 2. Saber adaptar la velocitat al tipus de lectura i als objectius que s’ha proposat.

Característiques d’un mal lector 1. Vocabulari reduït: com més paraules es coneguin millor comprensió. 2. Poc hàbit de lectura. 3. Masses fixacions per línia.

De sit jo lle gir amb ra pi de sa Desitjo llegir amb rapidesa Desitjo llegir amb rapidesa

= 11 fixacions (lectura molt lenta) = 4 fixacions (lectura lenta) = 2 fixacions (lectura normal)

Lectura comprensiva

1. Una idea en cada paràgraf • Un paràgraf és el text entre 2 punts i apart i que, en general, tracta sobre una

mateixa idea, mantenint una unitat de pensament. • Una idea principal és el conjunt de paraules que expressen allò que és fonamental

del pensament de l’autor.

2. Localització de la idea principal • Si es troba a l’inici, les frases següents en són una explicació – aclariment. • Si es troba cap a la meitat del paràgraf, les idees anteriors serveixen de preparació i

les posteriors com a ampliació. • Si es troba al final, les frases inicials són la introducció que serveixen a la conclusió

final. • Atenció amb els sinònims i amb les paraules que més es repeteixen, ja que la idea

principal és aquella que es repeteix més. • També ens podem trobar amb paràgrafs de transició sense cap idea important, que

serveixen d’enllaç.

3. La idea principal • És imprescindible, si se suprimeix la resta perd el sentit. • Expressa idees més àmplies i abstractes.

4. Les idees secundàries • Si les suprimim no canvien el sentit general del text, només perdem algunes

informacions extres. • Són uns repetició / explicació de la frase principal.






• Donen detalls, il∙lustrem o aporten altres arguments que proven l’expressat en la idea principal.

4.4. PROCEDIMENT PER DESENVOLUPAR L’AUTOCONEIXEMENT

1. Què he fet avui? (Descriu detalladament les tasques concretes fetes des de que t’has aixecat fins ara o des d’ahir al migdia fins ara).

2. Què he vist avui? (Descriu minuciosament els gestos, ademans, moviments …)

3. Què he sentit avui? (Descriu de manera pormenoritzada els comentaris, paraules, crits, que t’han cridat l’atenció, tant dels teus companys com de la teva família).

4. Quins han estat els meus pensaments avui? (Descriu detalladament els pensaments més rellevants que has tingut avui).

5. Amb quins problemes m’he trobat avui? (Enumera amb detall qualsevol problema que t’hagi sorgit).

6. Com t’has sentit? (Descriu com t’has sentit davant el que has fet, vist, sentit o davant els problemes amb els quals t’has trobat).

7. Què he après avui? (Descriu tots els conceptes, dificultats …)

4.5. SUBRATLLAR TEXTOS

El subratllat és una tècnica bàsica a l’hora d’estudiar, ja que en permet destacar allò que és important d’un text. Només hem de subratllar els nostres llibres !!

Què heu de subratllar?

♦ Allò que és fonamental: idees ♦ Paraules tècniques ♦ Dades rellevants que ens ajudin a la comprensió

Com s’ha de subratllar?

1. Millor ferho amb llapis, els bolígraf fan malbé el paper.

2. És pràctic utilitzar llapis de colors: un color per a les idees principals i un altre per a les secundàries.

3. Podem utilitzar també diferents tipus de línies, segons la importància de cada part. Per exemple:






Idea general Idees principals Idees secundàries Detalls

El subratllat ha de facilitar: ♦ Els repassos posteriors ♦ La confecció d’esquemes i resums

4. Altres senyals o marques que ens poden ajudar:

♦ Un requadre: per destacar etapes, dates, classificacions:

♦ Un cercle: per als inicis importants, paraules clau, …

♦ Fletxes: per enllaçar i connectar dades, idees i paràgrafs lligats entre ells.

♦ Subratllat en vertical: es col∙loquen unes ratlles verticals al marge per destacar paràgrafs o trossos de paràgrafs, el contingut del qual és bàsic per a la comprensió general del tema.

♦ Destacat especial: es pot utilitzar una línia ondulada sota la dada o 2 línies paral∙leles. Serveix per destacar elements que s’han de memoritzar necessàriament (títols, llocs geogràfics, obres, …)

Les llances, de Velázquez

La porta dels lleons

♦ Acotacions: són claudàtors ( [ ] ) d’aquells paràgrafs dubtosos que precisen aclariment, ampliació.

♦ Crides: Les principals són l’asterisc (*) i els signes d’admiració (!!), s’usen per marcar alguna cosa que ha cridat l’atenció del lector. També podem utilitzar els interrogants (??) quan no entenem alguna idea.

Quan hem de subratllar?

1. Mai en una primera lectura, ja que ens podríem confondre des de l’inici.

1r

Cap al 800






2. Si ja estem molt entrenats ho podem fer en una segona lectura, destacant les idees principals i secundàries, termes tècnics, classificacions i fent, fins i tot, anotacions marginals.

3. Si no estem gaire entrenats podem necessitar una tercera lectura.

Per què és convenient subratllar?

1. És una tècnica d’anàlisi que permet entendre l’estructura d’un text de forma ràpida.

2. Evita les distraccions i pèrdua de temps. 3. Afavoreix l’estudi actiu i l’interès per captar l’essencial de cada paràgraf. 4. Constitueix un ajut extraordinari per repassar molta matèria en poc temps. 5. És imprescindible per confeccionar bé esquemes i resums. 6. Facilita l’aprenentatge (memorització i comprensió) i desenvolupa la capacitat

d’anàlisi i síntesi.

4.6. PRENDRE APUNTS Fixa’t amb allò que diu el professor i pren nota de l’explicació. Concentra l’atenció en les explicacions i pensa en el significat abans d’escriure. Aquest exercici t’ajudarà a memoritzar els continguts perquè sempre és més fàcil recordar allò que s’ha escrit.

Les regles d’or per prendre bé els apunts

1. Saber escoltar

* Situa’t a prop del professor o a un lloc on se’l pugui escoltar bé. Com més a prop estiguis de la persona que parla, millor captaràs.

* Escolta sobretot les següents expressions: “és important …”, “en una paraula …”, “en conclusió …”, expressions que indiquen la síntesi i l’aclariment d’idees.

* La part final és especialment interessant com a resum.

Saber pensar

* Cal no perdre el fil del tema. * Cal seguir els següents apartats: tema, què es vol abordar, aspectes més

significatius, passos, conclusió i conseqüències.

Saber escriure

* Utilitzar fulls, llibretes que et permetin tenirho tot ordenat i que no es pugui perdre. * Escolta, analitza i escriu allò que és essencial. * La lletra ha de ser clara. Procura no comprimir lletres ni paràgrafs. * Deixa marges amplis per poder arxivar o ferhi anotacions marginals. * Fes servir codis (senyals, subratllats, asteriscs, crides, …), ja que t’ajuda a

comprendre millor allò que has escrit. * Fes gràfics sempre que sigui possible: són molt pràctics a l’hora d’estudiar. * Evita copiar coses que no entenguis. * És útil que facis servir abreviatures que et permetin escriure amb més rapidesa.

S’usen, sobretot, en paraules llargues o que es repeteixen constantment. És






convenient de fer servir sempre les mateixes per què puguis desxifrarles amb facilitat. Per exemple:

p.e. = per exemple + = més = menys = = igual, el mateix = = diferent, contrari x = per / = acabament en –ment q = que

Elabora el teu propi sistema de símbols,

= = = = = = = = = = = = = = =

* No has d’escriure tot el que diu un professor copiant totes les paraules, sinó que ho has de sintetitzar.

* Pren les notes de forma esquemàtica, et serà més útil de cara a un examen. * Després d’haver pres uns apunts, convé completarlos o corregirlos, mentre

recordem l’explicació.

4.7. L’ESQUEMA

És la síntesi de les idees fonamentals d’un tema, ordenades lògicament. És l’expressió gràfica del subratllat. Ofereix una clara estructura visual de la matèria d’estudi i permet captar de forma immediata l’essencial i diferenciar la importància de cada element dins del conjunt. L’esquema ha de ser una cosa personal, fruit de la lectura individualitzada.

1. Avantatges d’un esquema

* Afavoreix l’estudi actiu, ja que obliga a prendre notes, sintetitzar, …






* Desenvolupa la capacitat de comprensió, perquè exigeix una lectura més analítica i pausada.

* Permet captar de manera intuitiva l’estructura d’un tema en les seves idees i dades més rellevants.

* Desenvolupa la memòria lògica, en relacionar els continguts. * Facilita la fixació, la retenció i l’evocació dels continguts, en obligar a una major

precisió i concisió en el vocabulari. Estalvia molt de temps per memoritzar i repassar i afavoreix la claredat de la ment acostumantla a anar al gra.

* Posa a prova la capacitat que tenim d’anàlisi, síntesi, claredat mental, raonament lògic, expressió, concisió, precisió, …

2. La realització d’esquemes

* Haver subratllat bé el tema. * Cada idea ha d’anar expressada en un apartat diferent i ha de ser formulada amb

molta claredat, ja que l’ordre lògic exigeix que les idees de la mateixa categoria han d’anar al mateix marge o darrera del mateix símbol.

* S’han d’escriure només paraules clau o frases molt curtes sense detalls, de manera breu i concisa.

* L’esquema s’escriu diferenciant les idees segons la mida de les lletres i relacionant les per mitjà de lletres, números, claus, barres, fletxes, …

3. Models més usuals

3.1. Sistema de claus 3.2 Esquema decimal

Títol del tema 1. Primera idea principal

1.1. Primera idea secundària 1.2. Segona idea secundària

1.2.1. Primer detall 1.2.2. Segon detall

1.3. Tercera idea secundària 2. Segona idea principal

2.1. Primera idea secundària 2.1.1. Primer detall …

3. Tercera idea principal …






4.8. EXEMPLES D’ACTIVITATS

Sobre els índexs

• Per a què serveix un índex? • Tots els llibres que has buscat en tenien? • Assenyala’n les diferències fonamentals i els avantatges i els inconvenients que hi veus en cadascun d’ells.

• Fes l’índex d’alguns dels apunts o treballs que estàs elaborant en aquest moment del curs. • Busca algun/s llibre/s que a més de l’índex temàtic, hi apareguin índexs topogràfics (de llocs), onomàstics (de noms) o d’altres conceptes.

Sobre els pròlegs

• Per a què serveix un pròleg? • Llegeix el pròleg • De què deu tractar el llibre? • Està signat? • Què ens explica? • Què pretén l’autor amb aquest pròleg? • És llarg o breu? • Com els anomenen els autors? • Busca’n d’altres i compara’ls • Quines diferències bàsiques observes entre els pròlegs.

Sobre articles

• Utilitza les tècniques que ja coneixes de subratllat i d’esquematització. • Quines són les idees principals que descriu aquest article? • Quines postures defensa? • En quina persona s’expressa? • Com definiries aquest article: entenedor, complex, directe, agressiu, simplista…, caracteritza’l i explica el perquè.

• Estàs d’acord amb les seves idees? En quines?











5. Programació de les sessions de tutoria






6.1. 1r TRIMESTRE

SESSIÓ OBJECTIUS ACTIVITATS DOCUMENTS

1

Introducció 1 Presentar el/la tutor/a. Explicar l’estructura del curs Donar l’agenda, horaris, normes de funcionament

• Exposició per part del tutor/a • Recollida de les opinions i interessos dels

alumnes. • Lliurament de fulls informatius • Emplenar fitxa tutoria

• Activitats d’acolliment d’alumnes de 1r de CPPA

• Horari del curs • Nom dels professors per matèries, aules i

hores de visita • Llista llibres • Fitxes tutoria (còpia per a cada alumne)

2

Introducció 2 Preparar l’elecció dels delegats/des del grup.

Elegir el/la delegat/da.

• Normativa respecte a les funcions del delegat. • Presentació de candidats. • Constitució de la mesa electoral. • Votació. • Escrutini. • Elaboració de l’acta.

• Fulls d’elecció del delegat: qüestionari, normativa.

• Acta de l’elecció de delegat.

3

Introducció 3 Informació sobreel curs Presentar objectius del curs Explicar l’avaluació

• Lliurament de fulls informatius sobre l’avaluació: criteris generals de l’etapa i criteris de les àrees

• Explicació i comentari dels objectius • Fulls informatius sobre la normativa del CPPA • Comencen les entrevistes amb alumne

• Objectius de l’etapa (còpia per a cada alumne)

• Criteris d’avaluació • Avaluacions finals de curs i d’etapa • Normes de funcionament (còpia per a cada

alumne ) • Guió de entrevista a l’alumnat

4 Introducció 4 Informar sobre els serveis/característiques del centre Comentar els drets i deures dels alumnes

• Explicacions a partir de l’agenda • Calendari escolar • Tots junts fem l’Institut (informació de

l’IES) • Organigrama del centre






alumnes • Oferta dels estudis per al proper curs

5 Tècniques d’estudi 1 Millorar els hàbits de lectura

• Explicació i fulls informatius • Pràctiques a classe i a casa

• La lectura

6 Tècniques d’estudi 2 Subratllar textos Valoraren la utilitat


• Subratllar textos

7 Tècniques d’estudi 3 Prendre apunts Valorarne la utilitat


• Prendre apunts

8 Tècniques d’estudi 4 Revisar i treure partir dels apunts presos i dels esquemes fets

• Autoavaluació i coavaluació • Esquemes • Portar els apunts i esquemes d’alguna

matèria i ferne l’anàlisi d’alguns alumnes. • Autoavaluarse i coavaluarse en grup

9 Avaluació 2 Analitzar els resultats de l’avaluació Marcarse uns objectius per al proper trimestre

• Informació global de l’avaluació • Anàlisi dels resultats.Avaluació

• Anàlisi dels resultats de la primera Junta d’Avaluació

6.2. 2n TRIMESTRE

SESSIÓ OBJECTIUS ACTIVITATS DOCUMENTS

10,11 Debat 1 Saberse expressar i comunicar amb convenciment i coneixement.

• Realització de debats • Temes proposats: tindrem una fàcil sortida professional?, es bo fer l’estada a l’empresa? …

12 L’ús del llibre 1: Aprendre a usar els llibres Aprendre a usar l’índex

• Exemples de diferents índexs a fi de compararlos i usarlos

• Portarne diferents exemples a classe • Dos exemples d’índexs

13 L’ús del llibre 2: • Consulta de llibres a la Biblioteca






Aprendre a utilitzar la informació que dóna el pròleg i els títols i subtítols d’un llibre.

14 L’ús del llibre 3:

Aprendre a relacionar les idees noves d’una lectura amb les que l’alumne ja té sobre el tema.

• Lectura del pròleg d’un llibre. • Qüestionari.

• Exemples de dos pròlegs • Qüestionari

15

Consulta 1 Considerar la recerca bibliogràfica una eina imprescindible per al treball de recerca. Rendibilitzar la consulta del diccionari.

• Recerca de paraules al diccionari i selecció de l’accepció adequada.

16 Consulta 2 Saber consultar i extreure dades d’un article.

• Lectura d’un article. • Qüestionari.

• Article a escollir pel tutor

17 Consulta 3 Conèixer i saber seleccionar fonts bibliogràfiques.

• Triar, com a exemple, un tema de recerca i buscar fonts.

18 Debat 2: Saberse expressar i comunicar amb convenciment i coneixement.

• Realització de debats

19 Informar sobre el treball de recerca • Informació sobre el treball de recerca

• Lliurament dels fulls de prospecció

• Normativa. El treball de recerca.

20 Avaluació 3: Analitzar els resultats de l’avaluació

• Informació global de l’avaluació. • Anàlisi dels resultats.

• Utilitzar algun dels documents no emprats en el primer trimestre.






6.3. 3r TRIMESTRE

SESSIÓ OBJECTIUS ACTIVITATS DOCUMENTS 21,22 Debat 1

Saberse expressar i comunicar amb convenciment i coneixement.

• Realització de debats: proposta dels alumnes

2324 Consulta 1 Informar sobre la Prova d’Accés

• Fes més activitats de les habilitats que es repeteixen a totes les proves: lectura comprensiva, redacció, exposició de resultats...

• Exàmensmodel

2526 Consulta 2 Conèixer els CFGS i les seves sortides • Començar a pensar en el futur. Buscar informació….

• Fulls informatius

27 Iniciar els tràmits i contactes per a la inscripció a les proves

• Fer els tràmits necessaria • Convocatòria Prova

28 Avaluar el curs: tutoria, matèries…. • Xerrada amb els alumnes per saberne l’opinió • Qüestionari






Annex 1: GUIÓ PER A L’ENTREVISTA A L’ALUMNAT DE CPPA

1. Dades per sonals

Nom Cognoms Data de naixement Adreça Telèfon Nom dels pares

2. Estat de salut

Malalties Medicació específica Al∙lèrgies

3. Situació familiar

Conviu amb tots dos pares? Ofici del pare mare Germans quants més grans més petits Altres comentaris/informacions

4. Interessos, aficions, activitats extraescolar s:

5. Valoració de l’histor ial acadèmic:

Estudis cursats amb anterioritat

Centre on va estudiar Ha repetit algun cus? Quants?/quins?






Com valora el seu historial acadèmic

Es considera un bon/mal alumne. Per què?

Considera que estudia suficient o poc

Amb quines ganes inicia la nova etapa

Àrees que li agraden més

Menys

Àrees en les quals ha tingut dificultats

Àrees en les quals ha obtingut millors resultats

5. Per spectives de futur

Què vol fer en acabar el CICLE

Per què ha triat aquest itinerari

Per què ha vingut a l’Institut

6. Altres observacions

Dia de l’entrevista Professor/a tutor/a

Documents

IESSEP Comte de Rius DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14DT … 06_07.pdf · 2006-09-12 · IESSEP Comte de Rius Tarragona DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14DT Versió: 1.1 Elaborat: Cap d’estudis