54

Guerreros, de DanielCalparsoro: un film

bèl·lic en què les vallsde Kosovo eren re-

creades als bells pa-ratges de muntanya

del Pallars Sobirà.

Terres de cine

55

Text: Sebastià Tamarit Fotos: Arxiu F. Martí, Aurum Producciones, Antonio Guiu, CésarBosch, Filmax, Gómez Vidal, Joan Blanco, Joaquim Bernat, LolaFilms, Messidor Films, So-gecine, Valentí Films, Video Mercury Films, Xavier Capell, Zeppelins Integrals Productions

Quan algú comenta que ha passat “unes vacances de cine” vol dirque ho ha passat d’allò més bé. I si parlem de Lleida, podem afirmarque fer turisme a les comarques de Ponent és com una pel·lículad’aventures: és descobrir un món ple de sorpreses, de monuments ipaisatges sensacionals... Però és que, a més, les Terres de Lleida són,literalment, un gran plató de cinema: paratges que han acollit elrodatge de més d’una cinquantena de pel·lícules de tots els gèneres.

Terres de cine

56

La diversitat paisatgística i l’autenticitat dels pobles i lesciutats de Lleida han afavorit que molts productors i directors

escollissin aquest territori per rodar-hi les seves pel·lícules

a sorprenent diversitat paisatgísti-ca ha facilitat que les comarqueslleidatanes hagin esdevingut es-cenaris de tot tipus: les exòtiquesmuntanyes del Tibet a La maldición

de la bestia, les rudes valls de Kosovo a Gue-rreros, els inquietants ambients fantàstics deCientíficament perfectes o Darkness, lescontrades del llunyà Oest a diversos wester-ns... La indústria cinematogràfica ha trobaten les ciutats, els pobles i els indrets naturalsde Lleida l’espai perfecte per desenvoluparhistòries dels gèneres més variats: drames,comèdies, documentals, films bèl·lics, desuspens, policíacs, de ciència-ficció o deterror.

Les muntanyes del Pirineu lleidatà, es-pais de natura exuberant i salvatge, han atretdes de sempre els cineastes de l’Estat espan-yol. L’any 2002 s’estrenava Guerreros, deldirector Daniel Calparsoro, pel·lícula quenarrava les peripècies d’una patrulla espan-yola del contingent de pau de l’OTAN desti-nat a Kosovo. Doncs bé, poca gent sap queuna part del film, protagonitzat —entred’altres— pel conegut Eduardo Noriega, esva rodar a les rodalies del poble d’Alòs d’Isil,al nord de la comarca del Pallars Sobirà. Sensdubte, els amants del cinema que vulguinacostar-se a aquests paratges restaran acla-parats per la monumentalitat de l’entornnatural i per l’autenticitat dels pobles demuntanya que clapegen les anomenadesValls d’Àneu.

La filmació del llargmetratge va cridarl’atenció dels habitants de la zona, trentadels quals van participar com a extres en elseu rodatge. Francesc Badia, veí d’Alòs d’Isil,en va ser un. Van ser vuit dies intensos derodatge, en els quals els figurants lleidatansvan fer el paper de refugiats i guerrillers koso-vars. Badia —conegut popularment com“Paco del Pubill”— encara recorda unaanècdota de la filmació, quan la fogonadad’una explosió va ferir lleugerament el prota-gonista de la cinta, Eduardo Noriega, que vaser traslladat a un hospital lleidatà: sembla

que el rebombori que va causar la presènciadel jove actor espanyol entre les infermeresdel centre va ser memorable!

Curiosament, 37 anys abans de Guerre-ros Alòs d’Isil havia acollit el rodatge d’unfilm radicalment diferent, La dama del alba,de Francisco Rovira Beleta, un drama basaten l’obra de teatre homònima d’AlejandroCasona.

També al Pirineu, i més concretament ala Val d’Aran, es va filmar l’any 1975 La mal-

dición de la bèstia, del director Miguel Igle-sias, cognom, a propòsit, molt adequat al ricpatrimoni de temples romànics que ofereixaquesta zona. El film, protagonitzat pel míticPaul Naschi, narrava les aventures d’unaexpedició europea al Tibet i constituïa unadelirant història de terror en què es barreja-ven homes llop, l’abominable home de lesneus i altres criatures fastàstiques... Dubtemque el llegendari Ieti hagi vagat mai per la Vald’Aran; en tot cas, els actuals “homes de les

A dalt, una imatge de Ficció, de Cesc Gay, cinta rodada a la Cerdanya lleidatana. A sota, escena deGuerreros, film que narra les aventures d’un contingent espanyol destacat a Kosovo.

L

57

A la foto superior Francesc Badia, extra en el film Guerreros, recorda els paratges on es va rodar la pel·lícula. A sota, imatges de Los ojos del engaño i d’Elguerrero del antifaz, de Xavier Capell (director que apareix amb Paul Naschy, amb el qual va treballar a Científicament perfectes), i cartell de Los tarantos.

58

Els paratges lleidatans han acollit llargmetratges de tot tipus igènere: drames, comèdies, documentals, films bèl·lics, cintes

policíaques i de suspens, pel·lícules de terror i ciència-ficció...

neus” són els milers d’esquiadors que gau-deixen, any rere any, dels excel·lents equipa-ments hivernals de Baqueira Beret, com tam-bé de la resta de serveis turístics que ofereixla vall.

Seguint amb el cinema fantàstic i deterror, l’any 2002 Jaume Balagueró ens sor-prenia amb Darkness, el relat d’una famíliaque s’instal·la en una casa amb un passat fosci terrible... Algunes escenes del film es vanrodar en un túnel de muntanya de la carrete-

ra N-260, a l’altura de Lles de Cerdanya. Untúnel bastant cinematogràfic, ja que un anydesprés va acollir alguna seqüència d’ El ma-quinista, de Brad Anderson, film angoixantinterpretat per Christian Bale, Jennifer JasonLeigh i Aitana Sánchez-Gijón. La cinta narrael progressiu deteriorament físic i psicològicd’un estrany personatge que no pot dormir.

L’especial idiosincràcia geogràfica i pai-satgística de l’Aran l’ha convertit també enescenaris d’altres produccions, com el film

Gran Slalom (de nou, la referència a la neu),de Jaime Chávarri. Es tracta d’una comèdiade l’any 1995 protagonitzada per JuanjoPuigcorbé, Josep Maria Pou i Pilar Bardem,entre d’altres, ambientada principalment al’estació de Baqueira i als pobles de Salardú,Unha i Bagergue. D’altra banda, figures tanpopulars com Gracita Morales, José LuisLópez Vázquez i els membres del grup “LosPasos” van participar en la comèdia musicalLong-Play, rodada l’any 1968 per Javier Setói ambientada parcialment a la Val d’Aran. Il’any 1976 Vielha va acollir també algunesseqüències del film d’Andrés Velasco Unodel millón de muertos, un drama amb el rere-fons de la Guerra Civil espanyola.

Però el Pirineu lleidatà té innombrablespunts d’interès. Molts altres indrets han estatescollits per la indústria del Setè Art per si-tuar-hi relats cinematogràfics. És el cas deGósol, poble fascinador situat a peu del mas-sís del Cadí i que, a propòsit, enguany cele-bra l’any Picasso (l’artista, que ja va captar elseu encant estètic, hi va ver una estada ara faun segle). Gósol va acollir l’any 2002 el ro-datge de Pau i el seu germà, un film intimistadel cineasta Marc Recha que gira a l’entornd’uns personatges que viatgen de Barcelonaal Pirineu per retrobar-se a si mateixos.

Una altra història de retrobaments ambels propis sentiments (i d’amors no confesats)la trobem també a Ficció, un recentísim tre-ball de Cesc Gay —tot just estrenat— rodatl’any 2005 als bells paratges de la Cerdanyalleidatana, amb una nombrosa participacióde veïns de la comarca. La història transcorrea Lles de Cerdanya, encara que també se’nvan filmar escenes a Prats i Sansor i en algunsparatges de la majestuosa serra del Cadí.

La Guerra Civil, una constantQuaranta-tres anys abans de la filmació

de Ficció, es va gravar als pobles d’Oliana iColl de Nargó la cinta Tierra de todos,d’Antonio Isasi-Isamendi, un atípic dramaque narra la confraternització entre un soldatrepublicà i un de franquista obligats a refu-

A la foto superior, el rodatge de Joves, de Ramon Térmens i Carles Torras, al poble d’Anglesola. Asota, escena d’El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba, rodada parcialment a Gerb.

59

Realitzada l’any 1959 pel di-rector Pedro Lazaga, La fiel in-fantería va revolucionar Llei-da, convertida en un immensp la tó c inematogrà f ic . Lapresència durant uns mesos defigures com Analía Gadé, TonyLeblanc, Arturo Fernández,Laura Valenzuela, Ismael Mer-lo o Jesús Puente va provocarun autèntic rebombori entreels veïns. Alguns van participaren el rodatge fent de soldats,com Antoni Guiu, qui recorda

aquell període —tres mesos defilmació— com una vivènciaextraordinària: “treballàvemamb actors famosos i podíemparlar cada dia amb ells”. Guiuno ha oblidat les experiènciesrelacionades amb la filmació,com el dia que va poder ballaramb la bellíssima actriu argen-tina Paloma Valdés durant lafesta organitzada amb motiudel 18è aniversari de la noia, oel fet que els elevats honorarisque rebia per participar en la

cinta —6.500 pessetes per set-mana— li van permetre com-prar una moto Lambretta —totun luxe en aquella època—quan tot just feia quinze diesque treballava en el rodatge.La fiel infantería, film situat enla Guerra Civil espanyola, re-presenta, a més, una passejadapels llocs més emblemàtics dela ciutat.L’espectador hi pot identificar,en efecte, la Seu Vella (catedralantiga), un dels monuments

medievals —d’estilromanicogòtic— més destaca-ts de Catalunya; el castell àrabde la Suda; l’antic Hospital deSanta Maria (valuós edificigòtic); el Carrer Major, la plaçaSant Francesc; el monumentals líders ilergetes Indíbil iMandoni; el parc dels CampsElisis; l’estació de RENFE, laplaça Paeria; el pont del ferro-carril...Una autèntica “guia turística”de la ciutat!

El rodatge, l’any 1959, de La fiel infantería va provocar unautèntic rebombori a la ciutat de Lleida: durant uns mesos tota

la ciutat esdevingué un gran plató cinematogràfic

El dia que el “glamour” arribà a Lleida

giar-se plegats en una masia durant un com-bat de la Guerra Civil. Aquest plantejament,políticament incorrecte en la seva època, vaoriginar fets curiosos com que l’exèrcit esnegués a col·laborar amb l’equip de produc-ció i que el rodatge s’hagués de fer amb fuse-lls de fusta i canons fets amb tubs d’uralita irodes de carro... Curiositats ben diferents ales que el visitant troba avui dia en aquestsdos municipis de l’Alt Urgell: un excels patri-moni romànic, un paisatge de muntanya se-ductor i restes prehistòriques d’interès(dòlmens), a més del museu dedicat als raierssituat a Coll de Nargó.

Molt menys compromesa era la temàticade Misión en Ginebra, una modesta cintapolicíaca en clau d’humor dirigida l’any1968 per José Antonio de la Loma. Aquestacoproducció es va rodar a Roma, Ginebra iUna escena de la comèdia Gran Slalom, de Jaime Chávarri, cinta rodada a la Val d’Aran.

La fiel infantería es va rodar en diversos punts de la ciutat de Lleida: la plaça Sant Francesc, la Seu Vella, els porxos de la Paeria i el tossal de la Moradilla.

60

Tremp, la capital del Pallars Jussà, aprofitantels fantàstics paisatges naturals que ofereixaquesta comarca del Pre-pirineu.

Barcelona, Madrid i... Gerb! A les duesgrans ciutats i al petit nucli lleidatà es vafilmar El embrujo de Shangai, pel·lícula deFernando Trueba amb un repartiment queinclou, entre d’altres, Fernando Fernán Gó-mez, Ariadna Gil, Antonio Resines i RosaMaria Sardà. Un film situat a la postguerraespanyola en què la realitat i la ficció, la vidaquotidiana i el Shangai de les novel·lesd’aventures es barregen en la imaginació dedos adolescents. Gerb és un poblet aturonatsituat a la Noguera, comarca que destaca perla bellesa del paisatge, ideal per a la pràcticade l’excursionisme, i pel patrimoni monu-mental.

Si els paisatges muntanyencs han servitde teló de fons de produccions de tot tipus,també la plana de Lleida ha estat l’escenaride nombrosos rodatges. El director Ignacio F.Iquino rodava l’any 1954 el melodrama Lapecadora, protagonitzat per la vedet de re-vista Carmen del Lirio, a diversos escenarisurbans lleidatans: la Universitat i les murallesde Cervera, el bonic centre històric i la cate-dral de Solsona, i els carrers de la ciutat deLleida. D’altra banda el poble de Llardecans,a la comarca del Segrià, acollia l’any 1965algunes escenes d’El castigador, de Juan Bos-ch, una tragicomèdia sobre les misèries hu-manes en una societat rural protagonitzadapel popular Cassen.

Immigració i joventutEl sempre delicat tema de la immigració

i de la integració dels treballadors estrangersera tractada amb sensibilitat a Las cartas deAlou, film dirigit l’any 1990 per Montxo Ar-mendáriz. La cinta narra l’experiènciad’Alou, un emigrant senegalès que treballaen la recollida de la fruita, i va ser rodada alsmunicipis de Seròs, Torres de Segre i Bell-llocd’Urgell. Els escenaris del film, en aquest cas,van ser els fèrtils camps fruiters de les comar-ques de l Seg r i à i de l P l a d ’Urge l l .

Un altre tipus de problemàtica, la de lapèrdua de valors per part d’un sector de lajoventut actual, la trobem a Joves, un dramasubdividit en tres relats rodat l’any 2003 perRamon Térmens i Carles Torras. La tercera

El film Joves es va rodar, entre d’altres llocs, a les piscines d’Anglesola (fotografies superiors).A sota, Las cartas de Alou, de Montxo Armendáriz, cinta filmada a les planes fruiteres del Segrià.

61

Diverses pel·lícules ambientades en la Guerra Civil han estatrodades a les comarques de Lleida, com Uno del millón de

muertos, Tierra de todos o La fiel infantería

història, centrada en les evolucions d’ungrup d’amics ociosos que adopten compor-taments violents i xenòfobs, és filmada adiverses poblacions de l’Urgell: Tàrrega (ciu-tat que acull la internacionalment famosaFira del Teatre al carrer), Verdú (població benconeguda per la ceràmica negra i la Festa delVi i la Verema) i Anglesola (vila on hom potgaudir de passejades amb carro i visitar elmuseu dedicat a aquest mitjà de transport).

Canviant de terç, les poblacions de Llei-da, Aitona, Alfés i Seròs, a la comarca delSegrià, van ser l’escenari, entre 1994 i 1996,d’una cinta del gènere fantàstic: Científica-ment perfectes, de Xavier Capell, una revisi-tació moderna —amb la intervenció especialdel mític Paul Naschy— del monstre deFrankenstein. El monstre és en aquest cas un

Dos moments de la realització d’El castigador, de Juan Bosch, film protagonitzat pel popular Cassen i rodada el 1965 a Llardecans, a la comarca del Segrià.

A dalt, una imatge de Darkness, de Jaume Balagueró, cinta rodada parcialment a la Cerdanya.

62

Diversos films rodats en els darrers anys a les terres de Ponenthan abordat temàtiques socials, com el comportament de la jo-ventut ociosa, a Joves, o la immigració, a Las cartas de Alou

jove aparentment normal... però consideratperillós per la seva creadora, que el vol des-truir.

Capell va realitzar també en vídeo digi-tal, els anys 2000 i 2001, Per Júpiter, filmbasat en l’obra “Catalans a la romana” deJoan Rosquellas, i entre el 2001 i el 2003Los ojos del engaño, una altra cinta de cairefantàstic. El primer va ser gravat a Aitona, iel segon, a Aitona, Alcarràs, Lleida i al’aeròdrom d’Alfés. El director lleidatà estàtreballant actualment en El guerrero del an-tifaz, pel·lícula basada en el conegut còmici que té com a escenaris diversos municipisdel Segrià, el castell renaixentista de Mont-clar i els sobris paratges de la comarca de la

Segarra. El mateix Capell explica que la gra-vació de les escenes d’El guerrero del anti-faz a la Seu Vella de Lleida es va interromprediverses vegades perquè la quantitat de tu-ristes que s’aplegaven al voltant per obser-var el rodatge n’impedia la continuació.

El municipi de Lleida ha estat també elplató d’un gran nombre de pel·lícules. Ca-pital tranquil·la i acollidora, el llargmetrat-ge que més profundament ha colpit lamemòria col·lectiva de la ciutat és, curiosa-ment, una cinta de guerra, La fiel infantería,filmada l’any 1959 en diverses localitza-cions del municipi (vegeu desglossament).D’altra banda, la tradició agrària de la zonaquedava reflectida tres anys després, quan

el realitzador Francisco Rovira Beleta filma-va a l’antic mercat del bestiar de la ciutatuna seqüència de la pel·lícula—en la sevaèpoca molt popular— Los Tarantos, un dra-ma al voltant del flamenco.

L’actriu catalana Mary Santpere encap-çalava l’any 1968 el repartiment de La mini-tía, una comèdia d’embolics d’Ignacio F.Iquino parcialment rodada a Lleida. I la no-ta més exòtica ens arribà per mitjà de la co-producció Lo matas tú... o lo mato yo, deldirector Butch Lion, un musical de gàngs-ters filmat l’any 1974 a Barcelona, Taiwan ia la capital lleidatana.

Més recentment, l’any 1995, es van fil-mar a la ciutat algunes escenes d’El sueño

A dalt, vistosa es-cena d’El guerrerodel antifaz, de Xa-vier Capell, film enfase de producció.Al costat, rodatgede Hay cosas que nosólo pasan en NuevaYork al Palau de laDiputació.

63

A dalt, cartell de Centenari,d’Antoni Ribas, film rodat enlocalitzacions de Lleida i Mo-llerussa. A la pàgina 65, rodatged’una escena de La fiel infan-tería, amb la Seu Vella de Lleidaal fons, i un fotograma de Ficció,filmada en bellíssims escenarisnaturals de la Cerdanya.

Els suggeridors paisatges del Pirineu i de la serra del Cadí hanservit de teló de fons a cintes de caire intimista: és el cas de Pau

i el seu germà, de Marc Recha, o Ficció, de Cesc Gay

de Maureen, un film de Romà Guardiet enquè una nena, fugint de les tensions fami-liars, es refugia en el món dels somnis... quea l’últim esdeven realitat.

Futbol i contes fantàsticsI uns anys més tard, el 2001, la ciutat de

Lleida, juntament amb Mollerussa, capitaldel Pla d’Urgell, va acollir escenes del filmCentenari, del director Antoni Ribas. El guiódesgranava una història fictícia de poder icorrupció protagonitzada per la directivad’un important club de futbol català. La ne-

gativa del FC Barcelona a cedir el seu estadiper ubicar-hi algunes escenes del film obli-gà el director a rodar-les als camps de futbolde Lleida i Mollerussa.

Finalment , l ’1 de gener de 2001s’estrenava Hay cosas que no sólo pasan enNueva York, una producció modesta imeritòria realitzada en vídeo digital i ambpocs mitjans pels directors Josep Maria Ber-gés, Ferran Blanch i César Bosch. Treshistòries inversemblants (Vampiros, True-que i Cuento negro, aquesta última amb Sa-turnino García com a convidat especial)

gravades en espais ben coneguts de Lleida:el magnífic Palau de la Diputació (improvi-sat tanatori), el parc de la Mitjana, l’estaciód’autobusos o el barri de la Bordeta.

I si hi ha coses que no solament passena Nova York, n’hi ha d’altres que no noméspassen a Hollywood. Acollir el rodatged’una pel·lícula, per exemple. L’atractiu i lavarietat dels paisatges i de les ciutats queconfiguren la demarcació de Lleida hanconvertit aquestes terres, amb tota justícia,en un immens plató de cine. Atenció, es ro-da a Lleida: llum, càmera... acció! ●

Escena de l’inquietant film El maquinista , de Brad Anderson, rodat en un túnel de la Cerdanya.

65

Gracias a su riqueza paisajística, las Tierrasde Lleida se han convertido, a lo largo delúltimo medio siglo, en un gran plató de cine:las zonas del Pirineo y el lleno de Lleida quehan albergado el rodaje de más de una cin-cuentena de largometrajes. Estos parajes sehan transformado en escenarios de todo tipo:las exóticas montañas del Tíbet en La maldi-ción de la bestia, los valles del Kosovo en Gue-rreros, los inquietantes ambientes fantásticoso angustiantes de Científicamente perfectos, deXavier Capell; de El sueño de Maureen, deRomà Guardiet; de Darkness, de Jaume Bala-gueró, o de El Maquinista, de Brad Ander-son...

Diversos filmes históricos, muchos de elloscentrados en la Guerra Civil o en la postgue-rra, han sido rodados en estos lugares: es elcaso de La fiel infantería, de Pedro Lazaga; Unodel millón de muertos, de Andrés Velasco; Tierrade todos, de Antonio Isasi-Isamendi, o la muymás reciente e imaginativa El embrujo de Shan-gai, de Fernando Trueba.Los parajes de Lleida han acogido tambiéncomedias de todo tipo (El castigador, de JuanBosch; Gran Slalom, de Jaime Chávarri; Laminitía, de Ignacio F. Iquin; Long-Play, de Ja-vier Setó); dramas (Los Tarantos, de FranciscoRovira; La pecadora, de Ignacio F. Iquino; Cen-tenari, de Antoni Ribas; Las cartas de Alou, de

Montxo Armendáriz, o Joves, de Ramon Tér-mens y Carles Torras); cintas policíacas (Mi-sión en Ginebra, de José Antonio de la Loma);filmes intimistas (Pau i el seu germà, de MarcRecha; Ficció, de Cesc Gay), y filmes inclasifi-cables como Hay cosas que no sólo pasan en NuevaYork, de Josep Maria Bergés, Ferran Blanchy César Bosch.La industria cinematográfica ha encontradoen las ciudades, pueblos y espacios naturalesde Lleida el medio perfecto para desarrollarhistorias de los géneros más variados: dra-mas, comedias, documentales, filmes bélicos,de suspense, policíacos, de ciencia-ficción ode terror. ●

Tierras de cine

Thanks to its wealth of landscapes, over the last 50 years the lands ofLleida have become a grand cinema set: the Pyrenees and the plains ofLleida have played home to the shooting of more than fifty films. Theselandscapes have become stages of all kinds: the exotic mountains ofTibet in La maldición de la bestia (The curse of the beast), the valleysof Kosovo in Guerreros (Warriors), the disturbing and fantasticsettings of Científicament perfectes (Scientifically perfect) orDarkness, places from the far west in different westerns... Historical

films like La fiel infantería (The faithful infantry), by Pedro Lazaga, ormuch more recently, like El embrujo de Shangai (The Shanghai spell),by Fernando Trueba, or Pau i el seu germà (Pau and his brother), byMarc Recha, have also been wholly or partly filmed in these parts. Inthe towns, villages and natural areas of Lleida the film industry hasfound the perfect place for developing stories of the most varied genres:dramas, comedies, documentaries, war films, thrillers, detective films,science-fiction or horror.●

Lands of cinema