ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA

molt més que una taca de pintura a la paret

Andrea Antón Turc

2013 -2014

“Graffiti, molt més que una taca a la paret”

1. Introducció 1

2. El Graffiti

2.1 Etimologia 3

2.2 Breu historia 4

3. Tipologia

3.1 Lletres 6

Tag

Tag amb outline

Bubble letters (lletres pompa)

Throw-up

Block letters

Wild style (estil salvatge)

Model Pastel (estil 3D)

Dirty (estil escombraria)

Orgànic

3.2 Personatges 8

3.3 Icones 9

3.4 Graffiti abstracte 9

4. Normativa

4.1 Internacional 10

4.2 Espanya 14

4.3 Barcelona 16

5. Barcelona: Comerciants i graffiters

5.4 Les persianes 17

Plataforma Enrotlla’t

5.5 Els murs 25

Plataforma Murs Lliures

Werens

5.6 Els Districtes 33

6. Vandalisme urbà

6.1 Espais i mobiliari urbans 41

6.2 RENFE 43

6.3 TMB 46

6.4 Espais i mobiliari particulars 47

6.5 Caixes elèctriques 49

6.6 Senyals de tràfic 49

7 Graffiti d’autor:

7.1 Banksy 52

7.2 Maclaim 55

7.3 C215 56

7.4 Werens 57

8 Creació d’un graffiti 60

9 Entrevistes 63

9.1 L’Ajuntament 64

9.2 Els districtes i els comerciants 66

9.3 Els graffiters 82

9.4 Director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de

Barcelona 87

9.5 Sense resposta (Banksy) 97

10 Qüestionari 99

11 Conclusió 113

12 Galeria fotogràfica 117

13 Arxiu i documentació 152

14 Bibliografia 171

1

Introducció

“Graffiti, molt més que una taca a la paret”

Em va ser molt difícil escollir el tema del meu treball, vaig haver de rumiar-ho molt

abans de decidir-me perquè tot i que sempre m’havia rondat pel cap la idea de fer-lo

sobre els graffiti, també sabia que aquest tema havia estat criticat sovint alhora de fer

un treball tant important com el de recerca, per recurrent i poc elaborat.

La meva idea era fer un treball sobre un tema molt més teòric, història, art, o alguna

cosa relacionada amb la filosofia, però l’assumpte m’havia d’interessar, m’havia de

motivar i m’havia d’agradar, i poques coses em criden tant l’atenció com el graffiti. Sé

que aquest treball pot atraure més a la gent jove i pot semblar poc interessant per a la

gent que no està familiaritzada amb aquest tipus d’expressió artística, però estic

convençuda que gaudiré moltíssim fent-lo i m’esforçaré perquè acabi sent un bon

treball. És un tasca que no em fa mandra començar i crec que això és una motivació

excel·lent per assolir uns bons resultats.

Molta gent no és conscient de la riquesa de formes i matisos que aquesta branca de

l’art comporta, i sovint tenen una idea equivocada sobre ell, associant-lo moltes

vegades a vandalisme. Res més lluny de la realitat. Els tags fets a corre cuita, les

pintades als camions i al mobiliari urbà, el embrutar per embrutar, com dic jo, pel sol

fet de marcar un territori o sentir-se més important... això no és graffiti. El vertader

graffiti és aquell treball elaborat i practicat amb cura i consciència que et surt de

l’ànima i plasmat al carrer perquè no tens altre lloc on exposar-ho. Potser perquè tal

com diu en Werens, un del graffiters catalans més reconeguts, cal donar-li una mica de

color a les ciutats.

Una altra raó per la tria d’aquest tema és que entre les meves amistats hi ha molts

graffiters dedicats en cos i ànima al seu art. Persones amb un talent enorme que jo

particularment envejo i admiro moltíssim. He estat present en moltes de les seves

creacions, observant els procediments i contemplant els resultats i sé del que parlo.

La meva intenció és transmetre la bellesa que jo veig en aquest tipus d’art a les

persones que em vulguin escoltar, no sé si ho aconseguiré però intentaré que

entenguin que un graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura en una paret.

El que tenia clar és que no volia que aquest treball es reduís a un munt de papers i

apartats que tothom pot trobar a internet. Jo volia alguna cosa més, així que vaig

començar a caminar per Barcelona, i el treball va anar sortint sol, com si cobrés vida

per ell mateix. Una cosa portava a un altra, i aquesta a la següent, un comerciant

m’enviava a un lloc i aquí coneixia a algú altre que m’indicava un altre camí.

2

El resultat final ha estat un treball de 175 pagines, el 80% de les quals han estat

creades a partir de les meves pròpies experiències amb la gent del carrer i de totes les

entrevistes que han tingut l’amabilitat de concedir-me. Comerciants, graffiters, i quan

ja casi tenia enllestit el treball, l’Ajuntament, han col·laborat amb mi en un autèntic

treball de camp del que en certa manera he gaudit molt. L’altre 20 % ha estat extret

majoritàriament de diaris, unes línies d’aquí i unes altres d’allà han permès que

apartats del meu treball que no es poden trobar extensament a Internet, anessin

cobrant forma. Bàsicament em refereixo a les normatives i al vandalisme, dos dels

apartats més difícils precisament per això, per la manca d’informació fiable.

Acabo la introducció del meu treball, amb la mateixa frase que el donarà per acabat;

El graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura a la paret i valdria la pena fer

un petit esforç per entendre’l i conviure amb ell.

3

El Graffiti

Etimologia

Com s’anirà veient al llarg d’aquest treball, el món del graffiti és un món tan singular

que ni tan sols es posen d’acord en l’origen etimològic de la paraula.

Alguns proposen que ve de la veu grega ‘grapho’, que procedeix del verb graphein

‘escriure’. Altres que és un terme derivat del llatí ‘graphiti’ i altres que és el plural del

terme ‘graffiato’ i que va esdevenir ‘graffiti’, una paraula italiana que significa "marca

o inscripció feta rascant o ratllant un mur”. Sigui com sigui, va ser Raffaele Garrucci qui

va divulgar aquest terme a mitjans del segle XIX a través dels mitjans acadèmics

internacionals. Desprès el cultisme el va popularitzar i va passar a l'anglès col·loquial a

traves de seu ús als diaris novaiorquesos en els anys setanta i per tal de definir aquest

nou art que s’expandia per tot arreu. Després el terme “graffiti” es va popularitzar en

altres idiomes.

Cal precisar també que sovint la gent utilitza aquesta paraula de manera equivocada,

ja que utilitzem el terme ‘graffitis’, en plural quan de per si la paraula ‘graffiti’ ja es

plural i des del punt de vista etimològic això no és correcte.

Pel que fa a la seva traducció al català, el terme i la seva definició ja es troben

incorporats als nostres diccionaris com a ”grafit” en singular i ”grafits” en plural.

www.diccionari.cat/: Inscripció o dibuix traçats a la paret o damunt una

superfície dura amb un instrument gràfic.

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC : [LC] Inscripció o dibuix fet en

una paret, un monument, etc.

Així doncs, tot i que el terme “graffiti” és un anglicisme dins la nostra llengua, és la

paraula que he preferit utilitzar en aquest treball perquè considero que el terme

“grafit” es queda curt per definir un moviment i un estil de fer que no correspon a l’ús

que fins ara havíem donat a la paraula. Quan escolto “grafit” el primer que em ve al

cap és el mineral de color negre i de cap manera pot el meu subconscient associar-lo

amb altra cosa i molt menys al món del Graffiti.

4

Breu història

El cert és que sovint es tendeix a pensar que el graffiti és una practica contemporània,

sorgida arrel d’alguns moviments anti-sistema però res més lluny de la realitat,

l’exercici d’aquesta practica es remunta a la prehistòria. Tan sols cal donar un cop d’ull

a les coves rupestres, plenes d’inscripcions, gravats, etc... per adonar-se’n que això és

cert i que l’impuls vital que empenyia a l’home primitiu a aquesta practica i que no

responia sinó al instint més basic de comunicació

que tenia, continua encara. La necessitat que tenim

els humans d’expressar els nostres sentiments, les

nostres reivindicacions i en general els nostres

pensaments és precisament el que ha fet que

aquest impuls o moviment continuï present. La

història ens demostra que és així, des dels murals

egipcis pintats a les parets, passant pels més de

10.000 graffitis plens de dibuixos i pintades,

eròtiques, religioses i fins i tot obscenes que s’han

trobat a Pompeia, fins els grans murals que

adornen alguns dels més moderns edificis, passant

entre altres coses per la Capella Sixtina, i per la

segona Guerra Mundial, en la que els nazis

utilitzaven les inscripcions a les parets per inculcar

l'odi cap als jueus, fins les revoltes estudiantils dels

60, tot ho demostra.

Podem dir que el graffiti com a moviment social contemporani va néixer a Nova York.

La cultura popular diu que va ser Taki, un noi

grec, qui a principis dels 60 va començar a

escriure la seva firma (pseudònim + nombre

del seu carrer) a qualsevol lloc dels metros de

la ciutat. Aviat milers de joves el van seguir en

aquest “joc”. Aviat va ser manifest que calia

distingir-se dels demés i es va fer necessari per

als graffiters crear nous estils que els

diferenciessin, així que van començar a

experimentar amb les mides i els colors

descobrint que podien pintar peces més grans

i amb menys temps amb els esprais. L’aparició

del primer “whole car”, tot un vago de metro

pintat, va propiciar una nova escala de valors. Ja no era tan important el nombre de

vegades que escrivien el seu nom com l’impacte visual de la seva creació.

Taki 183. Nova York. Anys 70 www.valladolidwebmusical.org/

Graffiti antic, trobat a Pompeià Hit habitat felicitas (Aquí viu la felicitat)

http://elartedelahistoria.wordpress.com

5

L’estil encara sense polir d’aquells primers graffiters del metro, va anar evolucionant i

van aparèixer les primeres "Wild styles”, composicions realitzades a partir d’una

complexa trama de fletxes combinades amb dibuixos.

A finals dels 80 el graffiti és ja un moviment consolidat i imparable, i comencen les

gires dels writters americans per Europa i les peregrinacions del writters europeus cap

allà.

6

Tipologia

Lletres: Firma o Tag

Aquest terme fa referència a l’element més senzill i al més ràpid de crear. Tot i això, els tags són la base del graffiti.

Formalment tots els tags no són iguals, cadascú marca la seva evolució en el seu estil. En un principi eren senzills y molt llegibles, eren el nom o el pseudònim de l’escriptor acompanyat del numero del seu carrer.

L’abundància dels tags va començar a créixer així com la gent que pintava. Això va fer que els escriptors canviessin de mentalitat sobre la composició de les seves firmes i que es dediquessin a embellir-les perquè aquestes no passessin desapercebudes entre totes les pintades que omplien els vagons dels metros i les parets de la ciutat.

Firma amb vora (Tag amb outline)

El descobriment del broquet ample va permetre als escriptors realitzar obres més grans i donar als tags un element mai utilitzat, anomenat outline (vora), que consistia en una línia més fina que bordejava les formes

de les lletres.

Lletres pompa (bubble letters)

Aquest estil de lletres es basa principalment en el disseny del tag amb outline amb la diferència que aquestes són lletres més gruixudes, arrodonides i senzilles que consten del color d’omplir i la vora.

Vomitats (Throw-up)

Aquest estil com el seu nom indica, es refereix a una versió barroera de les lletres pompa. La seva finalitat era quantitat i no pas qualitat pel que són lletres amb poc disseny. S’intenten omplir amb el mínim de pintura possible, generant un ratllat en el qual es noten els traços de l’aerosol.

Tag amb outline / Barcelona/Font pròpia

Tag / Vilanova i la Geltrú /Font pròpia

Lletres pompa / Barcelona/Font

pròpia

Throw-up/ Barcelona /Font pròpia

7

Block letters

Aquest estil es basa en un disseny més complex i original. Lletres molt simples, generalment gruixudes, llegibles i de gran mida. Estan pensades per ser llegides a gran distancia o a curt temps amb facilitat.

Estil salvatge (Wild style)

Arribem a una escala de complexitat d’un grau bastant alt dins el graffiti i dels més populars i extensos. El Wild Style va sorgir com a resultat de la recerca d’unes lletres cada cop més complexes, on a part de las mateixes, es poguessin apreciar adorns i formes purament estilístiques que no formen en realitat part de les lletres.

Connexions, cercles, semicercles, espirals, pics, i sobretot fletxes, que proporcionen un dinamisme molt característic a tota peça que posseeixi alguna.

Model pastel (Estil 3D)

De la mateixa manera que el wild style busca crear estil i cridar l’atenció, mitjançant la seva complexitat de formes i combinacions de colors, el model pastel busca crear un efecte de “tridimensionalitat” en les lletres, és per tant un estil molt efectista, on a vegades, el disseny de les lletres passa a un segon pla i cobra més importància el farciment.

Aquest estil prescindeix dels elements formals del graffiti convencional, com per exemple el traç o les brillantors, i adopta altres recursos com degradacions o plans de color. Generalment necessita més dedicació i el seu caràcter és menys espontani i més artístic.

Aquest estil és el que més acostuma a agradar a la gent aliena al moviment.

Block letters/ Vilanova i la Geltrú /Font pròpia

Wild style / Vilanova i la Geltrú /Font pròpia

Model pastel (Estil 3d)/ Vilanova i la Geltrú

Font pròpia

8

Estil escombraria (Dirty)

És un estil més recent que intenta desdibuixar, creant formes incorrectes, deformitats, colors repel·lents i en definitiva generar un estil brut. El risc que comporta aquest estil és saber si realment l’escriptor el realitza per intencionalitat pròpia o bé per incapacitat de fer-ho més bé, i és per això que alguns escriptors d’aquest estil també pinten peces més convencionals, per demostrar que realment saben pintar.

Graffiti orgànic

És un estil de graffiti molt nou. És dels primers

en mostrar algun indici de la fusió de tots els

estils en un de sol. En aquest estil les lletres

cobren un caràcter propi adoptant formes

d’objectes, fusionant així el dibuix de les lletres

tradicionals del graffiti amb complements com

personatges o objectes.

Personatges (characters)

Molts dels escriptors basen la seva obra en la

creació de personatges, tot i això els personatges

van sorgir per acompanyar principalment les lletres.

Alguns van començar pintant lletres als carrers i ho

han derivat a personatges. Altres simplement pel

gust de dibuixar personatges, acaben plasmant-ho

a la paret. Hi ha qui practica tant lletra com

personatges.

Aquests personatges donen més riquesa a les obres i permeten expressar millor una

idea, un missatge o un estat d’ànim.

Inupié./Estil brossa/Barcelona, Anys 90 Font pròpia

Graffiti orgànic / Vilanova i la Geltrú /Font pròpia

Personatges / Vilanova i la Geltrú /Font

pròpia

9

Icones

Les icones es podrien considerar com una derivació dels personatges. Les icones acostumen a ser més esquemàtiques i més fàcils de fer. La seva funció és cridar l’atenció. És més fàcil recordar una icona que un nom. Alguns escriptors van arribar casi a substituir-les per la seva firma. Amb la utilització de les icones es busca sobretot l’originalitat i l’impacte que causin sobre els ulls dels espectadors. Les seves

formes de presentació són molt variades, des d’un color a varis, i d’objectes simples a alguns més complexos.

Graffiti abstracte

Es podria considerar com el grau extrem de

l’escala del graffiti on perd ja la seva identitat. Si

es realitza amb aerosol, l’únic tret que el lliga al

graffiti és la ubicació o que l’autor sigui escriptor

de graffiti. En ocasions només perd la forma de

les lletres, i passa a ocupar la superfície sencera

del suport però sense cap forma ni lletra

definida.

Icona /Zask Syne/ Barri de Gràcia,

Barcelona /Font pròpia

Graffiti abstracte/ Futura 2000, Nova York,

1980/ http://allcitystreetart.com/

10

Normativa

Internacional

Les normatives i lleis que afecten els graffiti varien completament segons el país que

les aplica. El que sí es cert, és que en els últims anys s’han endurit les penes a tot arreu.

Tot i que no existeix una normativa comuna, el dany a la propietat privada és il·legal a

tot el món, i la majoria consideren l'espai públic com un bé comú, d'ús col·lectiu i per

tant, protegit.

És important remarcar que en l’actualitat no existeix una normativa internacional que

reguli i sancioni aquesta activitat. Cada continent, cada país, cada regió, cada municipi

o poble determina les seves pròpies lleis i sancions, i és per això que igual que

existeixen llocs que promouen e inclús fomenten aquest tipus d’art urbà en

determinades condicions, existeixen altres que el castiguen durament.

Alguns països consideren que els graffiti són agents de contaminació visual i que

haurien de ser sancionats per aquest motiu, però el cert és que al no contenir cap tipus

de publicitat visual no se’ls hi pot aplicar la normativa de publicitat exterior visual que

facilitaria la seva sanció.

És per això que molts països han decidit aplicar als graffiters les lleis que regulen els

comportaments respecte la preservació i conservació de béns jurídics protegits, és a

dir, respecte a la indeguda utilització dels espais de la ciutat per part dels graffiters als

quals se’ls pot acusar de vandalisme per tals accions.

El gran problema al que ara s’enfronten els països és que les mesures i sancions que

han pres al respecte no han fet més que generar reptes més grans per als graffiters.

Tant, que ara ho consideren i interpreten com una lluita oberta contra les autoritats

pel domini dels espais de la ciutat. Una guerra de guerrilles pel control de la ciutat. De

res han servit les mesures de prevenció d’algunes ciutats augmentant el nombre de

càmeres de vídeo vigilància en els llocs on s'acostuma a realitzar graffiti, tampoc les

obres de tractament dels espais urbans amb materials especials anti-graffiti, ni les

sancions als graffiters condemnats a netejar les pintades.

És per tot això i pel cost que comporten aquestes accions que els governs haurien

d’intentar trobar noves estratègies per satisfer tothom. Haurien de trobar un equilibri

entre la llibertat d'expressió dels graffiters i el dret de la resta dels ciutadans a gaudir

de l'espai públic.

Fins que això no passi, els graffiters estan en lluita!

11

Mèxic

En alguns estats de Mèxic la realització

d’un graffiti a l’espai urbà esta tipificat

en el codi penal com un atemptat

contra l'estètica, un delicte en contra

de la imatge urbana i delicte de dany

en cosa aliena. Les sancions van des de

la multa fins a la detenció de l'infractor

i el decomís dels aerosols o materials

amb què es realitzen els graffiti.

Estats Units d’Amèrica

En la majoria dels estats està considerat un acte de vandalisme i s'obliga a les

autoritats a la remoció dels graffiti mitjançant pintura que els cobreixi, quan aquests

es realitzin en l'espai públic, i als propietaris dels immobles, quan es realitzin en

propietat privada. S'imposen multes als graffiters, i fa no massa es va establir una

restricció a la venda d'aerosols.

Tot i això els Estats Units disposen des de fa una dècada d’una eina formidable pel que

fa a perseguir als graffiters. Una enorme base de dades on consten noms, signatures i

altres dades que permeten a la policia documentar-se completament en contra d'un

agressor d’aquesta mena i localitzar-lo ràpidament, ja sigui per la signatura o per l’estil

pintat.

Nova York

Sembla contradictori que aquesta ciutat que va ser el bressol del graffiti sigui en

l’actualitat una de les més restrictives pel

que fa a aquest mitjà d’expressió. El cert és

que als anys vuitanta el graffiti va

començar a associar-se amb colles i crim, i

les autoritats van fer una enèrgica

campanya per censurar-lo. Així és com es

va prohibir la venta d’aerosols a persones

menors de 18 anys i com actualment es

penalitza als graffiters amb multes que

poden anar dels 250 als 1500 $. Fins i tot

s’ofereixen recompenses a les persones

que delatin i donin informació sobre els graffiters.

http://www.cartelurbano.com/

http://www.kelp.cl/

12

Austràlia

La realització d’un graffiti està considerada com un acte de vandalisme. En molts dels

seus estats han prohibit la venda o possessió de pintura als menors de 18 anys i

sancionen als graffiters amb multes fins a 26.000 € i dos anys de presó.

Nova Zelanda

Al 2008 el primer

ministre va anunciar una

ofensiva governamental

contra totes les formes

de graffiti. La nova

legislació va incloure la

prohibició de la venda de

pots d’aerosol i pintura

als menors de 18 anys i

l'augment de les multes

va passar de 200 $NZ a

2.000 $NZ tot i que es poden canviar per serveis a la comunitat. De fet va descriure el

graffiti com un delicte destructiu que representa una invasió a la propietat pública i

privada. La qüestió del graffiti va abocar a un ampli debat arran d'un incident a

Auckland al gener de 2008, on un propietari de mitjana edat, va apunyalar un graffiter

adolescent. Va ser declarat culpable d'homicidi involuntari.

Estocolm, Suècia

Tot i que a la dècada dels vuitanta

els murs legals que una organització

va habilitar a la capital sueca van fer

de la ciutat un referent mundial, al

final del 1994 una organització

anomenada Lugna Gatan, va

aconseguir que es prohibissin els

permisos al·legant que un graffiti és

una porta a altres crims. Arran

d’això, va començar una política de

tolerància zero al graffiti, única a

Europa, i que es manté a

l'actualitat i per la qual els graffiters que es trobin culpables es poden enfrontar fins a

un any de presó.

http://loschiquistriquis.blogspot.com.es/

http://www.kelp.cl/

13

Ciutat de Singapur

Aquesta ciutat-estat és coneguda

mundialment, tant pels seus baixos

índexs de criminalitat, com per les

seves estrictes lleis (fins fa un parell

d'anys estava prohibida la venda de

xiclet, i el narcotràfic es castigava amb

la mort). Pel que fa al graffiti, està

considerat un acte de vandalisme des

del 1996 quan s’intentava aturar les

pintades comunistes a la ciutat. És per

això que fins a cinc mesos de presó i tres cops amb una canya de bambú va ser

condemnat el suïs, Oliver Fricker, per fer graffiti en dos vagons de metro. A quatre

mesos de presó, una multa de més de 2.200 dòlars i una pallissa, el nord-americà

Michael P. Fay, tot i que davant les protestes de Londres se li va commutar la pena per

sis cops de vara.

Taipei, Taiwan

Aquesta ciutat és un cas especial

doncs al 2007 el Cap del departament

d'Afers Culturals d’aquesta ciutat va

afirmar que “És el nostre objectiu

embellir la ciutat amb graffitis", i

d’aquesta manera es van habilitar

grans zones especialment delimitades

per pintar graffiti i tot i que la llei

estableix que qui faci graffiti fora

d’aquestes zones serà sancionat amb

multes de 200 dòlars, ningú

persegueix els graffiters llevat que es

tracti d’un cas de vandalisme extrem.

Berlin, Alemanya

La capital alemanya es va guanyar el

qualificatiu de "La meca del graffiti"

quan va caure el mur i milers

d’habitants van usar les seves parets

com a llenç per expressar les seves

emocions. Actualment les autoritats

http://www.cartelurbano.com/

http://www.cartelurbano.com/

Tiger Beer (Singapur)/ http://aleixgoho.blogspot.com.es/

14

veuen el graffiti com un acte vandàlic i es persegueix els graffiters en moltes ocasions.

Tot i això aquesta ciutat va ser escollida Capital Mundial del disseny per la UNESCO i és

més que probable que part del mèrit hagi estat la forta presència del graffiti a la

ciutat.

Gran Bretanya

Al 2004, es va començar una

campanya de tolerància zero del

graffiti i actualment està prohibida la

venda de pintura en aerosol a menors

de 16 anys. Es posen multes als

infractors en el mateix moment que

se’ls enxampa. Potser per això ara

està de moda l'auto-titulat “art

terrorista Banksy”, que utilitza unes

plantilles d'avantguarda que

afavoreixen la velocitat de la pintada i

d’aquesta manera el graffiter tarda

menys i és més difícil enganxar-lo perquè fuig més de pressa.

Espanya

Els grans Ajuntaments espanyols gasten cada any milions d'euros en netejar les

pintades i cada any endureixen i endureixen més les multes, però el cert és que cada

any circulen a Espanya més de set milions de pots d'esprai, molts comercialitzats per

una empresa espanyola, Montana Colors. El 90% es fan servir en les parets de les

ciutats. Un problema que segons els experts no té solució perquè com més multa més

ràpid va el graffiter a pintar i més embruta.

Madrid

Madrid gasta anualment sis milions

d'euros en netejar les pintades, per això

pintar a Madrid ara resulta car. Els

graffiters s'exposen a multes d’entre

300 i 6.000 euros, en funció de la

gravetat de la pintada i de la

reincidència. Tot i que tenen la

possibilitat de substituir la multa per les

tasques de neteja de pintades.

http://www.cartelurbano.com/

http://www.hhgroups.com/

15

Saragossa

Saragossa va gastar 1,3 milions d'euros

en netejar la ciutat i en especial les

reiterades pintades que embrutaven el

pont del Tercer Mil·lenni, una de les

obres més emblemàtiques de l'Expo

2008. Ara ha augmentat l'import de les

multes per als graffiters des dels 120

euros fins als 1.500 euros actuals.

Màlaga

Màlaga gasta anualment 400.000 euros

en netejar les pintades i ara, els

graffiters s'exposen a sancions de fins a

3.000 euros, abans eren de 150 euros

com a màxim.

Barcelona

Barcelona, en quatre anys, ha passat

d'emprar 680.000 euros a 3,7 milions en

eliminar mig milió de metres quadrats de

graffiti. Des de 2006 fins a 31 de maig de

2010, l'Ajuntament ha posat 1.613

denúncies per "degradació visual de

l'entorn urbà", un 99% d'elles per graffiti.

Tot i això i encara que la despesa en neteja

no deixa de créixer, l'Ajuntament mantindrà

les multes entre els 750 i els 3.000 euros. Si

fos el cas, als autors de les pintades menors

primo.com.es

http://commons.wikimedia.org/wiki

http://www.themoga.com/

16

d'edat se'ls dóna la possibilitat de realitzar treballs en benefici de la comunitat com a

netejar graffiti en jornades distribuïdes entre tres i quinze dies de caps de setmana, de

8 a 15 hores, en funció de l'import de la sanció.

Barcelona ha estat durant els últims anys una de les "meques" europees del graffiti,

però davant la nova normativa municipal que ha empaperat a multes als "writers”,

aquests han acabat fugint a l‘extraradi i als municipis dels voltants: Mataró, Gavà,

Terrassa, Granollers, Viladecans, Santa Perpètua, Vilanova i la Geltrú... on existeixen

murs en què pintar i les normes són més permissives i menys sancionadores.

Vilanova i la Geltrú / Font pròpia

17

Barcelona / Font pròpia

Comerciants i graffiters a Barcelona

Les persianes Fins fa poc, l’escassetat de murs autoritzats per al graffiti a Barcelona és validava amb

diferents projectes per a pintar persianes de comerços de barri. Els graffiters pactaven

amb els botiguers la decoració de les seves persianes, a vegades amb dibuixos propis i

d’altres amb dibuixos dels mateixos botiguers i d’aquesta manera s’aconseguia

millorar la imatge dels carrers de les ciutats ,mitjançant la millora de la imatge externa

dels establiments i els botiguers no tenien que netejar les seves persianes d’actes

vandàlics cada dos per tres, ja que existeix un autèntic codi intern entre els graffiters i

una de les seves lleis no escrites diu que “no pots pintar damunt d'allò que no

sàpigues fer millor”. Així doncs una persiana pintada amb un graffiti d’autor és

intocable.

Era un bon tracte per a tothom perquè els comerciants aconseguien tindre unes

persianes atractives sense pintades vandàliques i els graffiters tenien espai per pintar i

demostrar el seu talent i sovint inclús cobrant i en plena crisi era una demanda laboral

i una forma de guanyar-se la vida prou bona per a alguns.

Amb aquesta idea van néixer col·lectius com Enrotlla't o Murs Lliures, que reunien a

graffiters professionals i amateurs respectivament, per pactar amb les botigues la

decoració de les seves persianes.

Aquesta plataforma creada per Jordi Llobet

18

Mercat de l’Abaceria Central/ Districte de Gràcia, Barcelona / Font pròpia

Aquesta plataforma creada per Jordi

Llobet va néixer amb la idea de fomentar l’art

urbà i millorar les actuals condicions del

col·lectiu d’artistes, sobretot a la ciutat de

Barcelona, posant en contacte comerços i artistes.

Els graffiters d’Enrotlla't són gent experimentada (molts dels seus membres són

artistes reconeguts que comencen a obrir-se pas en galeries i museus, especialment

estrangers) i les seves propostes es dirigeixen més a associacions de comerciants que a

particulars, ja que d’aquesta manera poden organitzar exhibicions creatives de més

renom. Entre els seus treballs més destacats caldria destacar la seva actuació a la Plaça

de la Llibertat del barri de Gràcia i la del Mercat de l‘Abaceria Central també al mateix

districte.

19

Els artistes que hi participen utilitzen la persiana del comerç per expressar-se, però

amb una gran diferència pel que fa a un encàrrec individual, com no els paguen, no

estan subjectes a cap norma de disseny, i d’aquesta manera exhibeixen el seu estil,

composició i tècnica lliurement. A canvi d’oferir als comerciants art urbà de qualitat en

les seves persianes, sense cobrar res, els interessats tenen que pagar els cartells de

difusió i el cost dels materials (aerosols, cinta de pintor i paper de diari) i lliurar-los un

llenç (mur, paret.....) sense pols, greix ni adhesius. Tot i que el comerciant no sabrà el

que li pintaran a la seva persiana, si que abans podran escollir l'artista que més els

agradi segons el seu port-foli de treballs anteriors que podran veure abans a la web de

la plataforma.

Però tot això es va acabar perquè l' Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

(IMPUQV) de l'Ajuntament de Barcelona va començat a aplicar estrictament una

normativa que ve del 1999 i que diu que: alterar béns privats instal·lats de forma

visible a la via pública o alterar façanes dels immobles privats confrontats, està penat

per la llei, i això comporta que les sancions que abans només es posaven als graffiters

ara es podien posar també als botiguers.

Resumint, l’Ajuntament de Barcelona interpretava que pintar graffiti a l'espai públic

era una conducta d'embrutiment que no només devaluava el patrimoni públic o privat

sinó que principalment provocava una degradació visual de l'entorn, afectant la

qualitat de vida de veïns i visitants i per tant, “el comerciant que contractes o permetés

a un graffiter pintar l'exterior de la seva botiga s'exposaria a rebre una sanció".

Els graffiters es quedaven sense feina i sense un lloc públic per mostrar les seves

obres, els comerciants tornaven a tindre les persianes plenes de pintades i l’únic que hi

guanyava era l’Ajuntament de Barcelona que va arribar a ingressar més de quatre

milions d’euros anuals amb al seu particular sistema d’ajuda als comerciants que

consistia en facilitats per contractar la neteja i el manteniment de les seves persianes

per un període de quatre anys però aquí estava el més curiós: sempre i quant fos a

traves d’una de les seves empreses de neteja. És a dir, que el mateix Ajuntament que

es gloriava del seu art urbà editant llibres i revistes on les referències al art urbà com a

senya d’identitat de Barcelona eren constants, pel que feia a la seva modernitat ara no

deixava pintar als espais públics. Es mirés com es mirés no tenia sentit.

No és estrany doncs que els graffiters barcelonins es queixessin perquè ciutats

espanyoles com València o Madrid quasi no posaven pegues als comerciants que

pintaven les seves persianes i en canvi a Barcelona era constant la seva persecució. De

fet a Barcelona existeixen graffiters molt bons i reconeguts que es dediquen

professionalment al disseny o la il·lustració i que en comptes de fer famosa la seva

20

Districte de Gràcia, Barcelona / Font pròpia

ciutat, marxen a Nova York, Berlín o Madrid on faran famoses aquestes ciutats amb les

seves obres. Actualment els millors graffiters de Barcelona, els que pinten murals

creatius i avantguardistes, ja s'estan obrint camí fora de Catalunya amb exposicions a

Londres, Paris...etc.

Pel que fa als comerciants, la seva situació tampoc quedava protegida. Si pintaven les

seves persianes amb graffiti d’autor, s’exposaven a pagar una multa, però si no les

pintaven i venien els graffiters i els hi signaven sense el seu consentiment també i si no

les netejaven també. Miressis per on t’ho miressis era un sense sentit.

Que opinaven els comerciants de Barcelona de tot això?

Doncs que estaven tips de tots, dels graffiters, de les autoritats i de les maleïdes

persianes. Parlant amb comerciants dels diferents barris de Barcelona te n’adones que

cadascú va fer el que va poder. Així per exemple la Vivian del barri de Gràcia, una de

les que es va exposar, em comenta que un bon dia se li va presentar a la botiga un jove

arquitecte, Jordi Llobell, promotor de la plataforma Enrotlla’t amb una idea

desgavellada, pintar el màxim nombre de persianes del barri per graffiters reconeguts.

Els comerciants només tindrien que netejar bé les persianes per tal que la pintura

s’adherís bé i de la resta s’encarregarien ells. Al principi no hi va mostrar gaire interès

però després i contagiada per l’entusiasme d’en Jordi s’hi va anar implicant cada cop

més en el projecte. Al final van aconseguir que més d’una vuitantena de botiguers del

barri s’afegissin al projecte. De fet van trigar més d’un any per aconseguir el

consentiment verbal dels comerciants, que no de l’Ajuntament . I un diumenge més de

30 graffiters procedents de la plataforma Enrotlla’t van pintar les persianes. Ara és tot

un espectacle. És habitual que els diumenges i quan el comerços estan tancats i les

persianes baixades, es vegin passejant molts turistes amb les càmeres fent fotos.

21

La Vivian també em comenta que dels 80 comerciants que van participar en el projecte

tan sols un, ha rebut una notificació.

Altres com l’Esther del barri de Sants, van decidir posar persianes de forats, que

dificulten més les pintades però una nit la van

deixar sense tancar i al matí següent estava tot el

vidre dibuixat i com que la pintura que utilitzen

alguns graffiters per dibuixar els vidres porta

algun component àcid , al intentar netejar-ho

van ratllar-lo tot. Van haver de contractar una

empresa especialitzada en vinils i els va costar molt car. Doncs a més de canviar el

vidre, també els van posar una pel·lícula transparent tipus cel·lofana damunt que no

evitaria la pintada però si protegiria el vidre. De fet i tal com explica ella, va ser el

millor que podien fer perquè la ultima manifestació que va passar pel carrer de Sants i

tot estar la botiga oberta i elles a dins, alguns dels manifestants els van dibuixar els

vidres. L’endemà van netejar el vinil amb bastanta facilitat i tot i tindre unes petites

ratlladures que no es van treure va quedar força bé.

Altres, com alguns comerciants del districte de Nou Barris no estan per gaires bromes

ni pel que fa als graffiters ni pel que fa a l’Ajuntament. En PR em comenta que allà si

enganxen a algun d’aquests els hi donen de pals i no tornen mai més. Serà per això

que els únics graffiti que he trobat en aquest barri han estat pintures rapides, i pel que

fa a l’Ajuntament “que vingui en Tries i que ho netegi ell mateix”, em deia PR.

A Sarrià- Sant Gervasi, gaire bé totes les botigues tenen persianes de forats, i moltes

tenen les persianes rere els vidres. A la part alta de les Corts no tenen gaires

problemes, doncs tal com m’explica la Cuca, una cambrera de la zona, les grans

multinacionals i bancs que ocupen els espais tenen prou diners per tindre el seu propi

servei de neteja.

Total, que els comerciants van intentar arreglar el desastre com van poder: amb vinils

pels vidres, amb persianes de forats, persianes rere els vidres, vidres rere les persianes,

deixant les persianes com estan, arriscant-se i pintant-les amb graffiti d’autor...

www.yalotenemos.com

Barcelona / Font pròpia

22

Barcelona / Font pròpia

El fet és que potser sí que l’aplicació d’aquesta norma va aportar a les arques de

l’Ajuntament bastants diners però en contrapartida el paisatge urbà de Barcelona va

entrar en una espiral de decadència total, ja que els graffiters perseguits i sense espais

autoritzats on pintar van començar a implementar les pintures rapides, aquelles que es

fan a corre-cuita, damunt qualsevol espai o equipament urbà i que tenen poc d’art. El

vandalisme urbà havia arribat a Barcelona i no se’n salvava res! Com avançava al

principi d’aquest treball, aquesta mesura del tot impopular no va fer més que generar

reptes més grans per als graffiters que ara ho consideraven com una lluita oberta

contra les autoritats pel domini dels espais de la ciutat. Un guerra de guerrilles pel

control de la ciutat.

.

23

http://persianeslliures.blogspot.com.es

/

Barcelona / Font pròpia

http://www.cadenaser.com/

La bona notícia és que pel que sembla l’actual Ajuntament barceloní esta fent marxa

enrere en la aplicació d’aquesta aberrant llei que ha portat en poc temps a un

considerable augment

dels actes vandàlics a la

nostra ciutat. De les

declaracions del 2004 en

que l’actual alcalde Xavier

Trias era a l’oposició i

exigia a l’Alcalde Clos que

fes complir de manera

estricta les ordenances per impedir les pintades que

estaven degradant greument la imatge de la ciutat va

passar a les del 2010 on es va mostrar preocupat per

la imatge de deixadesa que els tags donaven a la

ciutat i on sorprenentment es va mostrar força

interessat en potenciar el graffiti més artístic i de pas

potenciar l’art urbà habilitant espais per a la

creativitat. Tot un pas de gegant en sis anys.

“Trobo horrible la grisor de les persianes de la ciutat, i que no tinc cap inconvenient en

que aquestes es pintin si el comerciant ho vol.”

Estic d’acord, i pel que es veu ell aplica l’exemple perquè

en una de les meves passejades pels barris de Barcelona

em vaig trobar amb aquesta persiana al districte de Sant

Martí i que pertany a l’agrupació de Convergència

Democràtica de Catalunya del districte 10 la mateixa

formació política a la que pertany el nostre Alcalde.

Al març d’aquest any va saltar la noticia als diaris que l'Ajuntament de Barcelona

pagarà la neteja dels graffiti de 2.500

persianes de comerços d'alguns carrers

dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,

Sants-Montjuïc i Gràcia. L'Ajuntament

assumirà el cent per cent del cost de la

neteja inicial, la posada a punt, i els

comerciants es faran càrrec

obligatòriament del manteniment posterior. El cost de neteja de cada persiana és de

200€ i consisteix en netejar els graffiti, pintar i aplicar un tractament especial que

dificulta tornar-hi a pintar al damunt. Tot i això l’Alcalde ha aclarit que aquells locals

que tenen graffiti “artístic” no seran netejats. Doncs agraïts!

http://www.convergencia.cat/

24

Les Rambles, Barcelona / Font pròpia

Les Drassanes, districte de Ciutat Vella, Barcelona / Font pròpia

En una de les meves passejades per les Rambles per

fer fotos, em vaig trobar un empleat del servei de

neteja de graffiti de l‘Ajuntament, en Juan Carlos,

que m’explica que l’associació de comerciants del

barri aconseguí que l’Ajuntament els deixés pintar

150 persianes dels comerços amb graffiti, també

m’explica que ells netegen les persianes de

pintades amb aigua i sabó, i desprès donen una

capa de pintura gris i un altra amb vernís anti-

graffiti. Les deixen netes i a punt per “una pintada autoritzada”. Li pregunto que si al

igual que en el barri de Gràcia, els comerciants tampoc sabran quin tipus de graffiti els

pintaran i em contesta que tampoc ho sabran. El que més em sorprèn es que em diu

que els graffiti no podran superar el 30% de la grandària de la persiana. El 30 %? Però

si els graffiters no tardaran ni dos minuts en aprofitar la resta! M’explica que és una

nova ordenança i que ja s’ha aplicat a altres parts de la ciutat com les Drassanes on

l’únic que es demanava al graffiters era que pintessin motius marins. L’Ajuntament es

compromet a netejar la persiana i a canvi deixa pintar el 30%, el manteniment

posterior serà cosa del comerciant. Això sí, tal com va prometre l’Alcalde Trias, si una

de les persianes que han de netejar té pintada alguna part amb un graffiti d’autor, es

pot deixar i pintar en un altre 30% de la persiana. Doncs moltes gràcies.

El cert és que m’hagués agradat acabar aquesta part del treball amb alguna entrevista

personal amb algun responsable de l’Ajuntament, per tal que m’expliques entre altres

coses, les normatives actuals i les sancions que en deriven del seu incompliment però

així com no he tingut cap problema en parlar amb els comerciants i graffiters de

Barcelona, m’ha estat del tot impossible parlar amb cap responsable de l’Ajuntament.

He anat a l’Ajuntament de Barcelona /Plaça de Sant Jaume 1, a l‘Ajuntament de

25

Ramon Puig, Werens

http://www.isabadell.cat/

Barcelona, districte de Gràcia/ Plaça de la vila, 2 i dos vegades a l’Equipament Central

d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 218

(Gràcia). M’han fet fer llargues cues, emplenar instancies, deixar la meva adreça i

apuntar-los el meu telèfon, però encara ara després de dos mesos , estic esperant que

algú em respongui.

De totes maneres i pel que vaig esbrinar en la meva visita a l’Ajuntament de Barcelona

del districte de Gràcia, esta clar que alguna cosa ha canviat a la ciutat. Pel que es veu,

ara ja no és necessari demanar permís per pintar una persiana, sempre i quant l’edifici

al que pertany no estigui catalogat, és a dir, no sigui un bé d’interès cultural i el graffiti

no sigui ofensiu. Estaran assabentats de la nova normativa que afecta al 30% del total

de la persiana? O potser això només afecta als projectes col·lectius i no als individuals?

Si alguna vegada l’Ajuntament respon, els hi preguntaré.

Tot i això i si es tracta d’un equipament Municipal com per exemple un mercat, sí que

és necessari demanar el permís, tot i que ara triguen menys a donar-te’l.

I que diuen els comerciants ara?

Doncs el mateix que fa uns anys, que n’estan tips de tots. Dels graffiters, de les

autoritats i de les maleïdes persianes. Que com les persianes són seves, ells haurien de

poder decidir si les volen amb graffti o no i tant els graffiters com les autoritats

haurien de respectar la seva voluntat.

Els murs

Tal com he avançat al principi del treball, durant molts anys Barcelona va ser una de les

capitals mundials del graffiti, artistes de tot el món venien aquí precisament perquè

estava considerada una ciutat bastant permissiva amb aquest tipus d'art. Desprès i

amb l’enduriment de les ordenances municipals la cosa va canviar provocant que els

artistes marxessin i molts d’ells haguessin de desplaçar-se a altres indrets més

permissius amb el seu art. Així va començar la decadència de moltes parts de la nostra

ciutat. Els millors artistes havien marxat i ara els que quedaven i a falta d’espais on

pintar amb temps i comoditat es dedicaven a fer pintades rapides en qualsevol mur o

façana de la ciutat.

Una situació que resumeix bé, el graffiter Werens, un

dels artistes sabadellencs contemporanis més

internacionals, en una entrevista que em va respondre.

L'Ajuntament de Barcelona està destrossant l'ofici de

pintor de murals, s'està carregant la cultura visual

contemporània de la ciutat i els passarà factura... a

demés si no dones cap opció per expressar-se (o sigui cap

26

paret lliure on aprendre i practicar en tota la ciutat) la gent agafa l'opció més fàcil... el

vandalisme... molts d'aquests si tinguessin un lloc on practicar evolucionarien fen coses

interesants.... o ho deixarien corre en veure que no es el seu camí.

Afortunadament i al igual que ha passat amb les persianes l’Ajuntament de Barcelona

sembla que esta fent enrere amb (en ) la seva política de tolerància zero als graffiti

dels murs. Ja sigui perquè ha entès que les seves polítiques sancionadores només

servien per fomentar més el vandalisme, ja sigui perquè els ingressos que recaptava

per sancions eren escassos entre altres coses perquè és difícil caçar a un graffiter de

murs en acció, ja sigui perquè la seva despesa en neteja de façanes, equipament públic

i murs anava augmentant any rere any o bé perquè plataformes com Murs Lliures han

treballat molt i molt perquè això canviï, el cert és que sembla que alguna cosa s’està

movent a Barcelona.

Murs Lliures és un plataforma que treballa en cada districte per aconseguir que

l’Ajuntament els cedeixi alguns espais públics que es puguin convertir en punt de

trobada i on els artistes es puguin expressar lliurement sense presses i sense por a les

sancions.

Una de les seves fites seria convertir i recuperar algun barri de Barcelona de tal

manera que aquest es pogués convertir en un veritable circuit artístic capaç d’atreure

riuades de turistes interessats en aquest tipus d’art, sabent que una experiència així és

viable perquè ja s’ha fet a altres indrets com Philadelphia o Wynwood (Miami).

Murs lliures gestiona els espais cedits per cada districte d’una forma molt especial.

Des de la seva plataforma virtual, els artistes demanen un espai en concret, pel qual

rebran un permís oficial per pintar però sabent i aquí està el curiós, que la il·lustració,

mural o escrit, tindrà una durada limitada depenent del nombre de peticions que rebin

per pintar aquest espai. És a dir, que després d’un temps limitat, un altre artista podrà

tapar l’obra amb un altre graffiti.

Murs lliures considera que aquest component efímer de les obres és una constant en

l'art urbà ja que aquest tipus d’obres duren poc als carrers. Al seu entendre, l’art urbà

no té intenció de perdurabilitat en el temps, sinó de causar un impacte espontani que

aconsegueixi algun efecte en els observadors casuals.

Marc García, representant de l’associació Rebobinart, la plataforma artística que està

rere aquest projecte, ho explicava tot dient que:

El que fa més fort al projecte és que l'evolució del mur i els seus canvis constants fan

que sempre que passis prop el miris per si hi ha alguna cosa nova. Si l'obra fos

27

Un dels murs alliberats, al districte de Sant Martí / Carrer Agricultura, Barcelona/ Font pròpia

permanent perdria el valor i l'atenció dels que l'envolten. Aquests murs són vius,

pateixen modificacions parcials o globals setmanalment realitzades per artistes molt

diferents.

Fins ara aquesta plataforma Murs lliures ha aconseguit alliberar 4 murs. Un al Parc de

les Tres Xemeneies i tres més al districte de Sant Martí, encara que com ells mateixos

diuen "Estem pendents de molts més murs”.

L’efecte dels murs alliberats pot arribar a ser espectacular´.

28

Parc de les Tres Xemeneies /Un altre dels murs alliberats, al districte de Sants Montjuïc/ Barcelona/ Font pròpia

Font pròpia

El parc de les Tres Xemeneies al districte de Sants- Montjuïc:

Tot i això i parlant amb una graffitera que està

repintant un dels murs d’aquest parc, m’adono

que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar en

tot aquest projecte. La noia està pintant damunt

mateix d’un graffiti que un company havia pintat

fa una setmana, i si alguna cosa estic aprenent en

aquest treball és que la llei no escrita dels

graffiters i que es compleix diu que “No pots

pintar damunt allò que no sàpigues fer millor” . I

en aquest projecte s’incompleix del tot. Entenc

que l’essència de l’art urbà té un component de curta durada, però pintar damunt

d’una obra d’art? La graffitera argentina Milu Correch, m’ho explica. Arrenca un

trosset del mur que està repintant i molt amable m’ho ensenya de costat. Em diu que

això és com els arbres, el nombre de capes transversals que vegis, és el nombre de

graffitis que s’han repintat. La Milu em diu que a l’Argentina això és impensable.

El cert és que parlant amb la gent i els comerciants dels barris t’adones que si que és

cert que alguna cosa està canviant a Barcelona i sobretot que la idea que tenia

29

Biblioteca de Guinardó/ Barcelona /Font pròpia

l’Ajuntament respecte a la indeguda utilització d’aquests espais de la ciutat per part

dels graffiters també ha canviat. Suposo que han arribat a la mateixa conclusió que

tots: sempre és millor un graffiti d’autor en un mur, que no una pintada vandàlica. Si

no pots amb ells, uneix-te.

El que abans era una cosa gairebé impensable, pintar un mur, ara i cada vegada més

s’està convertint en habitual. Cada vegada és més fàcil veure murs pintats arreu de

Barcelona i molts d’ells amb permís “de l’Alcalde”.

Tal com m’explica un empleat del col·legi

Joan Pelegrí del barri de Sants,

l’Ajuntament del seu districte no els va

posar gaires pegues per poder pintar el seu

mur, inclús m’assegura que no van trigar

gaire a donar-los el permís.

Ara per ara és fàcil trobar aquests murs, inclús en equipaments del mateix Ajuntament

com és el cas de la Biblioteca del Guinardó , al Parc de les Aigües, on un impressionant

graffiti pintat en un mur et dona la benvinguda:

Façana del col·legi Joan Pelegrí, al districte de Sants-

Montjuïc/ Barcelona/ Font pròpia

30

Façana de l’escola Bressol Valldaura al districte d’Horta/ Barcelona /Font pròpia

Font pròpia

O l’escola Bressol Valldaura al districte d’Horta:

Al barri d’Horta per exemple se’n poden trobar molts. Un divertit mural dels diables

de la Torxa on deixen ben clar que “Horta, no és ni serà mai Barcelona”:

31

Font pròpia

O altres tan espectaculars com aquests:

Tot i que encara queda molta feina per fer, m’apunto a l’expressió que utilitza en

Werens per expressar el que sent:

Donem color a les nostres ciutats!

De fet ell ho practica, i si no només cal veure la pintura que ha fet en la plaça de la

Rosa, al Gòtic. Espectacular. Com sempre, utilitzant flors, que és la seva senya

d’identitat. Espero que l’Ajuntament no la tregui, però ell ja ho diu “ A Barcelona tapen

ràpid”.

32

Mural d’en Werens a la Plaça de la Rosa al barri Gòtic/ Barcelona/ Font pròpia

El cert és que veient això crec que l’Ajuntament hauria de repensar-se algunes de les

seves actuacions i declarar obres com aquesta, patrimoni de la ciutat i bé d’interès

cultural. Hi guanyaríem tots.

33

Els districtes

Després de passejar-me pels deu districtes de Barcelona, fer més de 1.000 fotos, parlar

amb comerciants, venedors, transportistes, treballadors de l’Ajuntament, turistes...

etc, m’he fet una idea aproximada del tipus de graffiti que predomina a cada districte.

Entenent que per la grandària dels districtes és tan sols una idea i no una certesa,

perquè si així fos hagués hagut de dedicar els pròxims dos anys tan sols a fer

fotografies i quan hagués acabat segurament l’Ajuntament ja hauria esborrat la meitat

dels graffiti i hauria de tornar a començar.

Aclarit això, és curiós veure com la situació d’un districte i el tipus de barri del que es

tracti (benestant, barri antic...) determina totalment la classe de graffiti que hi podem

trobar. Sigui el tipus de barri que sigui, en tots s’hi troben petites joies i també grans

animalades.

34

Sens dubte, els districtes de Gràcia i Ciutat Vella són els més destacats pel que fa al

graffiti, en especial els cascs antics. Són barris sorollosos i bohemis on aquest tipus

d’art conviu tranquil·lament amb totes les formes de pensament que els habiten. Els

seus carrerons estrets, a vegades tan estrets que ni tan sols hi entren dues persones

alhora, les nombroses places repletes de bars i petits comerços que es disputen l’espai

juntament amb la diversitat de persones que hi conviuen, són terreny abonat pels

graffiters. Terreny que no desaprofiten perquè tot el barri està farcit de graffiti, en

especial les persianes. Tot que igual que els altres barris, aquí també abunda el graffiti

vandàlic, aquell d’embrutar per embrutar. Però cada vegada més, es va sobre

imposant l’autèntic graffiti urbà, aquell que et fa parar de sobte meravellat pel dibuix

de l’artista i que et fa treure el mòbil per immortalitzar aquesta obra.

A destacar, l’espectacular mur del graffiter Werens al barri Gòtic (carrer de la Rosa).

I el mercat de l’Abaceria Central al barri de la Vila de Gràcia.

35

Potser de tots els barris, és aquest, el de la Vila de Gràcia on he trobat més obres

d’aquest nou i renovat street art que sembla renéixer a Barcelona i que amenaça amb

tapar totes les caixes elèctriques del barri amb graffiti. Aquí els vianants conviuen

sense problemes amb petites obres d’art d’autors tant reconeguts com C215, el Bansky

francès, i amb petites bombes i gelats de colors d’autors no tant reconeguts però que

poc a poc es van obrint camí.

Pel que fa al Raval, un dels primers barris de Barcelona on va ressorgir l’street art, cal

dir que potser és el barri de la ciutat on més graffiti he

trobat, però pintades que tapen altres pintades, petites joies

tapades per gargots sense sentit, fent malbé per fer malbé

sense respectar la llei dels graffiters que diu que mai no s’ha

de pintar damunt d’allò que no sàpigues fer millor. De fet

aquí fins i tot tapen als millors com els de C215, el que em fa

pensar que el que ho ha fet es un poca-solta o ho ha fet per

maldat. Tot i això encara s’observen netes algunes

meravelles com una façana on hi ha un espectacular mural

dedicat a la diversitat cultural que habita pacíficament en

aquest barri, o també la façana d’una casa absolutament

pintada amb graffiti.

Tot i les moltes meravelles que habiten aquest barri, continuo pensant el que he dit

abans, per desgracia i a dia d’avui és el barri on he vist més graffiti enverinat.

36

Els districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu són sens dubte els més destacats pel que

fa a la quantitat de murs i façanes dibuixades. Aquí poca cosa amb respecte a les

persianes. Potser perquè Sant Marti té una part plena de fàbriques, naus

abandonades i edificis mig demolits que ofereixen gran quantitat d’espais als graffiters

i no necessiten anar amb presses a l’hora de pintar. A Horta, la part antiga també és

terreny verge pels graffiters. De fet en aquest barri tothom pel que he vist, fa el que

vol, ja siguin murs o façanes.

Del que he vist per aquí potser en destacaria, l’impressionant

mural que dona la benvinguda a la biblioteca del Guinardó,

Mercè Rodoreda, al Parc de les Aigües i el mur de l’escola

bressol Valldaura , al barri d’Horta.

I el pont del parc Fluvial del Bessos. Irrepetible. Dibuixat de graffiti per dalt, per baix i

per on faci falta. Aquí el que importa no és la qualitat, que si que n’hi ha, sinó la

quantitat.

Uns barris plens de petites i gran joies com aquestes:

37

Si alguna cosa destacaria del districte de les Corts, i en especial de la seva part alta, és

la seva netedat pel que fa a mobiliari urbà. De tots els districtes visitats aquest és amb

diferencia el més net. Serà tal com m’explica una cambrera, perquè en aquesta part hi

conviuen multinacionals i bancs, el Corte Inglés inclòs i que com tenen prou diners,

tenen un servei de manteniment intern propi que els hi neteja. A més hi ha molts

serveis de vigilància privats. Tot i això si tires avall per aquest districte també considero

que és el districte amb més tags que he vist, i no precisament d’aquells que et fan

treure el mòbil per immortalitzar el moment.

Però també hi he trobat petites joies:

A la part alta del districte de Sant Marti i tal com ho passava amb el de Sant Andreu hi

ha molts solars abandonats però la diferencia és que aquí els espais no estan ben

aprofitats pels graffiters que tan sols deixen senyals rapides, això sí, en aquest barri i al

carrer Agricultura s’hi pot trobar una autèntica meravella, un dels murs alliberats per la

plataforma Murs lliures i aquí sí que val la pena desenfundar el mòbil i anar fent fotos.

38

En aquests murs ara hi és també el graffiti fet expressament pel meu treball.

A mesura que baixes pel districte la cosa s’anima i comences a trobar petites joies

El districte de Sants- Montjuïc és una barreja de tots els districtes. Persianes, murs i

façanes es reparteixen l’espai però amb més moderació que per exemple a Gràcia o

Ciutat vella. Molta signatura rapida, això sí, d’aquest districte en destacaria algunes

persianes:

I sobretot els tres murs del parc de les Tres Xemeneies, un altre espai que ha

aconseguit alliberar la plataforma Murs Lliures:

Quant al districte de Nou Barris, tot i que n’estic convençuda que existiran graffiti de

gran qualitat, jo no els he sabut trobar. De tots els barris és el que més gargots rapits

he vist. Suposo i pel que m’ha explicat en PR és pel fet que quan veuen un graffiter,

treuen els pals!

39

De totes maneres cal felicitar al districte per l’impressionant mur de l’Ateneu popular

de Nou Barris, obra de l'artista català Roc Black block. Sense menysprear tots els que

rodegen a aquest Centre cultural alternatiu tan especial que allotja múltiples projectes

de música, circ, teatre i graffiti entre altres.

Quant al districte de l’Eixample, m’agradaria destacar sobretot el barri de Sant Antoni

i en especial els voltants del Mercat de Sant Antoni, encara en reconstrucció. Aquí i

igual que el barris de la vila de Gràcia i Ciutat Vella, el moviment de gent és constant i

per descomptat són multitud els bars i les botigues que els envolten. Per tot això

aquest barri també és desig dels graffiters i no el desaprofiten.

En especial els graffiters de renom

Owen i Kram que han nascut aquí i

coneixen bé el barri.

40

Cal destacar també la casa ocupa de l’arbre, anomenada així

perquè fins fa poc estava decorada amb un impressionant

graffiti d’un arbre i que ara esta pintada amb un altre graffiti

encara més espectacular.

Quant el districte de Sarrià-Sant Gervasi, em passa el mateix que el de Nou Barris,

segurament existiran graffitis de gran qualitat però jo no els he sabut trobar. De fet la

part alta està plena de cases precioses, amb jardins i entrades espectaculars, però pel

que respecta al graffiti poca cosa. A mesura que baixes i trobes més botigues la cosa

s’anima però poc amb tags de tota mena. Algunes fonts havien dit que a la cruïlla de

Balmes amb Provença s’havia trobat feia un parell o tres de setmanes un Banksy, però

que l’Ajuntament sempre tan ràpid l’havia tapat. Jo per desgracia no he vist res.

Com he dit al principi, per la grandària dels districtes i la multitud de barris que hi

conviuen dins, és del tot impossible tindre la certesa absoluta del tipus de graffiti que

predomina en cada un d’ells, però la mostra estimada i obtinguda de las més de 1000

fotografies que he pres em fan reafirmar-me en les conclusions que he tret del tipus

de graffiti predominant en cada districte.

M’agradaria acabar aquesta part del treball, amb una observació personal i és que de

tots els barris, el que més he gaudit fent fotos és en el de la Vila de Gràcia perquè aquí

hi pots trobar de tot.

41

Vandalisme

Espai i mobiliari urbà

El graffiti és un fenomen total en el nostre paisatge urbà de cada dia que permet al

seu autor apropiar-se del seu entorn marcant el mobiliari urbà que en realitat ens

pertany a tots. A alguns els hi pot agradar i a altres no, però el cert és que el graffiti

s’ha tornat una plaga que arrasa pobles i ciutats. Trens, metros, mobiliari urbà, murs i

façanes. Res s’escapa de la seva set de color.

Caldria distingir entre el que jo anomeno graffiti d’autor i els gargots que sovint

embruten el nostre entorn. Aclarint que el que jo entenc per graffiti d’autor és aquell

graffiti treballat i de qualitat que fa que el vianant que el veu es pari i el gaudeixi, i el

gargot és aquell que està graffitejat en bancs, escombraries i altre mobiliari, ja sigui

urbà o no, i que jo considero vandalisme.

Font pròpia

42

Segons la Vanguardia, el graffiti surt a Barcelona molt car. I és que l’Ajuntament es

gastarà més de 8 milions d’euros fins al 2014

per eliminar-los dels nostres carrers. Per fer-

ho, comptarà amb un total de 35 equips que

es desplegaran per Barcelona a través de les

seves brigades amb torns de matí, tarda, i si

és necessari, també de nit en el casos

d’urgència, ja que potser la pintada resulti

massa escandalosa o ofensiva per als

barcelonins. Es curiós perquè llegeixo que

l’Ajuntament disposa d’un anomenat catàleg de tags que consisteix en un estudi fet i

documentat per ells mateixos que incorpora molts dels graffitis, tags i pintades que

s’han fet a Barcelona darrerament. D’aquesta manera es

pot conèixer en molts casos la identitat dels autors d’una

pintada i si és el cas, sancionar-los degudament. Tot i que

penso, i es una opinió personal, que no es pot sancionar a

ningú si no l’has pescat in fraganti ja que el sancionat

sempre podrà dir que no ha estat ell.

Pel que m’explicava una treballadora del servei de neteja

de graffiti de l’Ajuntament de Barcelona al barri de Gràcia,

tots els del servei de neteja de graffiti reben pel matí al seu

PDA (organitzador personal i agenda electrònica) un llistat

d’on trobar les pintades que han d’esborrar. Pel que es veu algú va abans fent fotos i

apuntant l’adreça d’on trobar-les per tapar-les. També m’explica que estan obligats a

fer una foto abans i una després perquè sovint, als 10 minuts d’haver tapat ve un altre

graciós i torna a pintar damunt, i aquesta és l’única manera de demostrar que han fet

la feina. L’Ajuntament és ràpid, però els graffiters pel que es veu més, i sinó, que m’ho

diguin a mi! Dos minuts després de baixar per un carreró de Gràcia em paro sobtada

perquè reconec una paret que la

noia de l‘Ajuntament havia tapat

abans, ara torna a estar

graffitejada. Doncs si que van ràpids

el graffiters!

El més graciós és que després passo

per una paret que recordo que fa

un parell de dies tenia un graffiti, i

ara ja no hi és. Doncs si que tapen

ràpids també els de l’Ajuntament!

http://www.lavanguardia.com/

A, una treballadora del servei

de neteja de graffitis de

l’Ajuntament de Barcelona

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

43

Això reafirma una de les conclusions del meu treball i és que és necessari trobar punts

d’acord entre els Ajuntaments i els graffiters. En especial pel que fa a l’alliberació

d’espais i murs.

Werens ho explica molt bé tot dient que : Abans de dir res respecte el mobiliari urbà,

hauríem de tenir alguna cosa a oferir al nois. Si no dones cap opció per expressar-se

(sigui cap paret lliure on aprendre i practicar en tota la ciutat) la gent s'agafa a l'opció

més fàcil... el vandalisme... molts d'aquests, si tinguessin un lloc on practicar,

evolucionarien fen coses interesants o ho deixarien corre en veure que no és el seu

camí.

Penso que en vista de l’empenta que està agafant el graffiti escombraria, seria

interessant culturitzar els joves sobre el que és i no és art, sobre el que els graffiters

poden considerar el seu espai i sobre el que és en realitat espai de tots, sobre el que

pot ser bell i sobre el que no ho és. Art sí. Graffiti sí. Brossa no. Unes hores de classe

sobre aquest tema per graffiters reconeguts, que ens ensenyin les diferencies entre el

que és graffiti d’autor i el que és pura marranada, ben explicat, amb interacció,

opinions i debats entre el propi alumnat, ajudaria no tan sols a entendre i apreciar el

graffiti com el que és, art urbà, sinó a entendre i menysprear el que no ho és.

De fet i en contra del que pensen molts adults, els joves acostumem a escoltar quan

se’ns expliquen bé les coses. Som uns crítics excel·lents i sovint ferotges, i la nostra

opinió té un pes elevat sobre la nostra mateixa generació. Fins ara, tant sols hem

escoltat que el graffiti no és art, que sovint és brossa, que els graffiters estan penjats i

ens rebotem, i surtim als carrers a graffitejar.

RENFE

RENFE, admet que té un problema incontrolable amb

el graffiti, ja que les pintades en combois s'han

duplicat respecte al 2012 i la companyia no troba cap

explicació . RENFE calcula que l’any passat va haver

de treure 31.700 metres quadrats de pintades a

l'exterior dels combois (pràcticament el doble de la

superfície que el 2011) i que això va costar a la

companyia 6,3 milions d'euros. 14.000 metres

quadrats tan sols a Catalunya.

La companyia admet també que la majoria de

graffiters actuen de nit i especialment a les estacions

de Manresa, Blanes, Mataró i Vilanova i la Geltrú. Això

és així perquè en aquestes estacions els trens dormen

a l'aire lliure i Renfe reconeix que no ho pot arribar a

Abans

Font pròpia

44

controlar del tot. També explica que els graffiters que actuen en aquestes estacions

ho fan massa de pressa per poder enxampar-los. Fan una pintada ràpida i marxen.

Tot i que moltes estacions estan dotades de vigilància, ja sigui amb càmeres de

seguretat o per vigilants contractats, el cert és que és fàcil entrar en moltes d’aquestes

estacions. Reixes, tanques, formigó, res és suficient

per aquestes bandes que han fet de la pintada als

vagons, una lluita personal contra el sistema i contra el

món. Tal com m’explica DJ, un graffiter de Vilanova i la

Geltrú, la planificació, la ocasió, l’adrenalina, les

carreres, l’objectiu, la consecució i els entrebancs no

fan sinó augmentar en molts casos les seves ganes de

tornar-hi aviat. Són addictes de l’esprai. Estan

enganxats a l’adrenalina i sovint estan tan descontents

amb el seu entorn, que la pintada els reafirma, els fa

pujar l’autoestima. Moltes vegades i no dic totes, és la

seva forma de reafirmar-se en un món que no

entenen, on tot allò que coneixien se’ls destrueix

(treball, família...) i on les possibilitats que se’ls hi

presenten són escasses. No hi ha treball. Per a que

estudiar?. A casa no vull estar. Massa problemes. Són

frases que sovint disparen quan algú els escolta. No

són excuses, són realitats.

Renfe assegura que el més increïble és que moltes

vegades ho fan a plena llum del dia mentre pugen i

baixen els passatgers d'un tren aturat. De fet no és tan

estrany, quan un tren arriba a una estació, el

maquinista està obligat a aturar el tren completament,

inclús amb el fre d’emergència per no causar cap

accident imprevist, és llavors quan salten el graffiters i

pinten, després marxen a corre-cuita. Saben que tenen

temps perquè encara que el maquinista o algun

viatger els vegi i avisin als de seguretat, tant sols

aquests tenen autoritat per detenir-los i abans no

arriben, tenen temps a escapar. Altres vegades, els

més agosarats, i en un moment determinat i pactat del

recorregut, accionen el fre d’emergència, i aprofiten el

moment per baixar del tren i pintar abans el conductor

avisi a seguretat.

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

45

Werens, el graffiter sabadellenc, em diu en una entrevista que els que pinten trens ,

tenen tota una filosofia... però tenen el seu potencial artístic i els trens son ben avorrits

perquè no aprofitar-ho i que els trens es converteixin en obres d'art mòbils...

DJ, em comenta que ja que no tenen diners, ni oportunitats, ni galeries, ni espais

suficients, ni res per mostrar el que saben fer, ho fan d’aquesta manera. No marxen

molts amb carrera a fora per demostrar el que saben fer? Doncs ells no poden marxar i

pinten els trens sabent que abans no els netegin, passaran per pobles i ciutats, i que

allò que han pintat ho veuran des de molt lluny i molta gent. És per això que en la seva

particular escala de valors, no és el mateix pintar un tren de rodalies que un AVE. L’AVE

arriba més lluny, el veu més gent i per tant és un objectiu més important.

DJ també m‘explica que tot i que les peces que pinten sobre els trens acostumen a ser

rapides, poden arribar a ser extremadament grans, depenent del nombre de graffiters

que integren la crew i del temps del que disposin. Es necessiten aproximadament uns 8

minuts entre que el graffiters tiren d’una palanca a l’estació, pinten i marxen, i

disposen de 20 minuts si han agafat bé el temps de ronda dels vigilants mentre els

trens dormen a cotxeres. Una altra curiositat és que tot i semblar que els trens

graffitejats són tots iguals, no és veritat i és que existeixen moltes tipologies. Així

depenent de com està pintat el tren es diu que la peça és:

END TO END: si la peça ocupa tot el vago

de punta a punta.

TOP TO BOTTOM: si el graffiti ocupa de

dalt a baix el vago.

WHOLE CAR: si la peça ocupa tot un vago al

llarg i a l’ample (una barreja de TOP TO

BOTTOM i END TO END).

MARRIED COUPLE: Dos vagons pintats

conjuntament amb dibuixos que

s’interrelacionen.

WHOLE TRAIN: si la peça ocupa tot el tren. Evidentment una ocasió que només està a

l’abast d’uns pocs.

Senco, Soef, Egos, GFS crew/ Estació de Vilanova i la Geltrú/ Font pròpia

Mad" Top to bottom por Seen. Nueva York. 1982.nco

http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/

46

TMB

Per la seva banda, TMB de Barcelona en declaracions al Periódico ha declarat que l’any

passat van quedar afectats 1.800 cotxes i

les despeses de neteja, tant de l'exterior

com de l'interior dels vagons de metro, i

de la reposició d'elements va ser de

580.000 euros. Des de principis del 2013,

s'han detingut dues persones i se n'han

denunciat 38 per fer graffiti als cotxes de

metro. Avui dia, hi ha 28 casos oberts que s'estan investigant per determinar l'autoria

dels fets. Pocs, si es té en consideració la quantitat de pintades que es van realitzar

però és que és difícil agafar in fraganti l’autor.

La realitat és que els grups que cometen aquestes accions cada

vegada són més nombrosos, tenen un nivell més elevat

d'organització i, a vegades, es mostren violents i agressius amb

Whole traint/ www.12ozprophet.com

"Hand of doom" Whole car por Seen. Nueva York. 1982./ http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/

End to end/Font pròpia

End to end/Font pròpia

http://www.elperiodico.cat/

Font pròpia

47

els treballadors i el personal de seguretat privada de les instal·lacions ferroviàries quan

els enxampen.

El mateix diari explica que cinc membres d’un grup de graffiters que havien pintat cinc

vagons del metro a l’estació de la Sagrera, han estat detinguts després de ruixar amb

un extintor un coordinador de seguretat.

DJ, em comenta que a ell no li agraden els metros. Massa foscor, poc espai, masses

entrebancs, massa vigilància, i a més, les pintades duren poc, doncs la Generalitat

neteja ràpid. El metro és per altres tipus de graffiter. Els que pinten vagons de metro

tenen uns altres valors i sovint són gent que no s’està de gaires bromes. De fet, per

accedir a les zones on dormen el trens estacionats, sovint s’han de trencar portes,

finestres i reixes, i alguns fins i tot han arribat a foradar parets de formigó. A ell, no li

va això.

En el cas de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'empresa calcula que el mal

comportament dels passatgers durant el 2012 li va costar un milió d'euros, tenint en

compte la despesa provocada pels graffiti, però també el cost de destrosses dins els

trens i dels passatgers que viatgen sense pagar.

Espais i mobiliari particular

Està clar que existeixen altres espais i mobiliaris els quals els

Ajuntaments ni en parlen, suposo jo perquè entenen que no

els pertoca, però el cert és que són molt més delicats perquè

afecten als particulars, a gent normal i treballadora que s’han

vist ficats enmig d’aquesta guerra de guerrilles entre

l’Ajuntament i els graffiters sense tindre veu ni culpa. Estem

tan acostumats a veure’ls pels carrers que ja ni ens adonem.

Camions gargotejats, caixes elèctriques plenes d’enganxines bústies graffitejades,

portes de particulars amb dibuixos i tags sense sentit. Fins a quin punt la guerra entre

els graffiters i l’Ajuntament ha passat a ser cosa de tota la resta dels ciutadans? Jo crec

que té que existir un línia de no pas per a tots, i en especial, per als graffiters. Quin

sentit té graffitejar el camió d’un transportista que es guanya la vida amb això? Sap el

graffiter que aquest transportista s’exposa a una multa per part de l‘Ajuntament? Sap

el que li costarà en diners netejar el camió? Jo crec que no.

Font pròpia

Font pròpia

48

Quin sentit té graffitejar gargots damunt les portes de les cases, moltes vegades de

fusta centenària als cascs antics de les ciutats? Saben els graffiters que en molts casos

l’Ajuntament obliga als propietaris a netejar les seves portes? Saben que en moltes

ocasions els inquilins d’aquestes cases centenàries no disposen de suficients diners ni

pels lloguers? Jo crec que no.

Si alguna cosa he après en aquest treball és que cal distingir entre pintar un graffiti i

graffitejar. Pintar un graffiti és alguna cosa més que fer un gargot a la paret. És la

preparació d’un dibuix, l’elaboració, la planificació, el punt de vista del vianant, la

certesa que com diu en Werens, pot agradar i embellir una mica més la nostra ciutat.

L’elecció d’un lloc on el pugui veure tothom... però on no molesti a ningú. La

satisfacció del treball ben fet, de saber que cap graffiter pintarà al damunt perquè és

possible que no ho puguin fer millor. La superació. La satisfacció. El reconeixement.

Quina satisfacció poden trobar en graffitejar? Jo també puc escriure el meu nom en

qualsevol lloc de mil maneres diferents i amb mil colors, però una signatura feta sense

cap preparació ni elaboració i en un lloc on no ens pertany i ens molesta... això és

embellir la ciutat? Això és un graffiti? No.

Si us plau, si no tens res a oferir...NO PINTIS!

Un dels graffiters contemporanis més importants, el francès C215, i que es deixa caure

sovint per les parts més velles dels nostres barris més populars, tant sols pinta sobre

superfícies malmeses, ja que la filosofia que aplica en la seva vida i per tant en la seva

obra, és que el graffiti ha de servir per envellir les ciutats, no per ferles malbé. Això és

també el que pensen molts dels graffiters catalans. Per desgràcia, no tots.

Districte de Ciutat Vella / Barcelona /Font pròpia

Barcelona/ Font pròpia

49

Les caixes elèctriques

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció pel que fa als espais on pinten els

graffiters, són les caixes elèctriques. Mai m’hi havia fixat però estan plenes de graffiti i

gargots. És precisament aquí on he trobat les peces més

boniques de la ciutat, són petites obres d’art que sovint i

per desgràcia estan rodejades de gargots que moltes

vegades fan malbé l’obra. He comentat en un altre apartat

que seria convenient que els del servei de neteja de

l’Ajuntament rebessin algunes classes sobre que és un

graffiti d’autor i que és una graffitejada abans de tapar-

les, doncs bé, crec que seria igualment necessari que els

graffiters també en rebessin.

Es incomprensible que aquells que aspiren a fer-se un nom en aquest món de l’art

urbà, no sàpiguen apreciar el que tenen davant. Em reafirmo en la meva conclusió que

a les escoles tindria que existir alguna xerrada sobre això. Que tapi l’Ajuntament ho

entenc, però que tapin els mateixos graffiters...

Les senyals de tràfic

No volia acabar aquesta part del treball sense fer una referència a les senyals de tràfic.

Sense entrar en consideracions sobre si és correcte o no el que fan els graffiters

damunt d’elles, m’agradaria ressaltar l’humor d’alguns graffiters catalans que lluny de

Barcelona/ Font pròpia

Barcelona/ Font pròpia

Barcelona/ Font pròpia

50

graffitejar-les, les utilitzen per sorprendre al vianant i de pas fer-li aparèixer un

somriure a la cara quan s’adona del que està veient. I és que un somriure a les 8 del

matí abans no entris al col·legi o al treball, pot ser molt saludable!

Penso que molt millor així,

Que no així:

I arribats a aquest punt crec que puc contestar a dues de les preguntes bàsiques

d’aquest treball:

Graffiti, art o vandalisme?

Després de veure la camioneta aparcada al barri de

Sant Marti, puc dir sense por a equivocar-me que

graffiti és les dues coses. Tot depenent de qui el pinta

i dels ulls que el miren, tot i això, per a mi el graffiti

sempre serà art perquè parteixo de la base que ja he

exposat abans: no és el mateix pintar un graffiti que

graffitejar.

Quan un graffiter esdevé vàndal’ i quan artista?

D’acord amb Werens, deixa de ser vàndal quan creu amb el que fa i ho fa per amor a

l'art sense importar-li el risc ni els diners que es gasta en pintura.

Barcelona/ Font pròpia

Barcelona/ Font pròpia

Districte de Sant Mart, Barcelona Font pròpia

51

GRAFFITI D’AUTOR:

Mai és fàcil triar els millors de res, perquè sovint “el millor” depèn de qui tria i en el

món del graffiti passa el mateix. Existeixen graffiters excepcionals en molts camps,

alguns destaquen pel seu hiperrealisme, altres per la seva implementació dels colors,

altres resulten tan visuals i atractius que és difícil resistir-se al seu impacte visual.

Alguns eleven a excel·lència l’ús de les plantilles, i en molts casos un sol graffiter és

excepcional en més d’un camp. D’exemples d’aquest tipus n’hi han molts.

Red: un francès considerat per molts com un dels millors graffiters. Tasso, alemany i

rei del hiperrealisme. Os Gêmeos, dos germans brasilers d’estil inconfusible. Dran, un

altre francès de gran potència visual i dura crítica social. Zas, la colombiana que sent

passió per les lletres. El granadí Sex, o com se’l coneix, el niño de las pinturas, tot una

explosió de colors. El català Pez, la visió optimista del graffiti. Aryz, un altre català

internacional i referència del street art. BtoyAndrea, Kenor, Zosen, Estzai, Rice, Kram.

Owen... i molts més que em deixo per falta de temps i espai.

http://berokone.blogspot.com.es/

http://berokone.blogspot.com.es/

http://berokone.blogspot.com.es/

http://www.aryz.es/

www. BTOY . és

www.pinkghost.net

www.subenysuben.com

http://berokone.blogspot.com.es/

52

Crec que en art no pot existir el concepte “el millor”, si de cas això depèn de cadascú i

dels ulls amb els que mira.

Per aquest treball en necessitava triar alguns, i he triat una petita mostra

representativa. Tres estrangers i un català, els 4 ja consolidats.

Banksy, perquè aquest anglès està considerat l’artista street urban més important i

més famós de l’actualitat.

Maclaim, perquè aquest grup alemany està considerat com la millor crew de graffiters

de tots els temps.

C215, “el Banksy francès” perquè em vaig enamorar de les seves plantilles que

recorren els barris de Barcelona.

Werens, el sabadellenc més internacional, perquè algú que és capaç de transformar

amb els seus dibuixos una plaça com la que va pintar al barri Gòtic, mereix tota la

nostra atenció.

Banksy, és potser l’artista street urban més important i més

famós de l’actualitat. Un artista irreverent, incòmode i

socialment compromès del que només se’n sap que va néixer

a Bristol, Anglaterra, sobre el 1974 i del qual encara ara es desconeix la seva autèntica

identitat. Va saltar a la fama al 1990 per la provocació que feia servir en les seves

peces barrejant consignes i crítiques socials sobre política, guerra i capitalisme amb

un ús irònic de les icones actuals del consum com la Coca-cola, les samarretes del Che

Guevara o els grans monuments per a turistes. L’èxit d’aquest artista del carrer que va

començar pintant a mà alçada (freehand) i que s’ha anat reafirmant amb el temps en

l’ús de la tècnica stencil (plantilles) esdevé gràcies sobretot al missatge social implícit

en les seves obres i a l’impacte de la seva obra entre la població jove. Aquest fet ha

estat clau per la internalització del seu estil allunyat dels canons de l’art tradicional. La

seva obra presenta alguns temes recurrents, com ara la presència de rates (metàfora

dels banquers, polítics i corruptes), i soldats o policies (que sovint apareixen com

asímbols opressors).

53

Aquest artista que va començar fent crítica del consumisme i del capitalisme a la seva

obra i que ara cobra milions per les seves obres, està considerat un dels pioners en

l’art urbà gràcies a haver fusionat el món underground del graffiti amb l’art

contemporani i les eines web 2.0 que utilitza acuradament per promocionar la seva

obra.

Les seves “entremaliadures” que després penja a la web, captiven als joves de tot el

món. Primer copia una gran obra clàssica, li afegeix un parell d’helicòpters blackhawk

o alguna altra modificació, després es disfressa, i per últim la penja al passadís de

qualsevol museu important del món fins que la descobreixen i la retiren.

Així per exemple es va colar al British Museum i va deixar

exposada la seva versió d’una pedra rupestre

arqueològica que mostrava caçadors amb carros de la

compra. La peça falsa estava tant ben feta que va estar

penjada més de tres dies abans que s’adonessin

d’aquesta estranya versió de pintura rupestre.

http://www.banksy.co.uk/

www.trazosdetinta.com

54

En un museu a Brooklyn, va penjar un quadre que representava

un heroi nord-americà amb el seu port marcial, la seva perruca i

el seu vestit militar però amb una llauna d'esprai a la mà i un

graffiti amb un símbol de pau i un escrit “no a la guerra”.

Al 2005, Banksy va entrar al museu Louvre a Paris i va

penjar una pintura seva, on mostrava una dona que

s'assemblava a la Mona Lisa, però en comptes de rostre

tenia un somriure grog. Evidentment, aquí es van adonar

de seguida.

Al Tate Modern de Londres, va penjar una pintura d'una

clàssica escena rural, però tancada per cintes policials que

va passar del tot desapercebuda fins que es va estavellar a

terra perquè Banksy no l’havia penjat prou bé. La pintura

anava acompanyada per una targeta que deia: "Banksy

1975. Alerta criminal Regne Unit ha arruïnat el camp per a

tots nosaltres.

Al MOMA novaiorquès, va aconseguir col·locar un quadre d'una

dona d'època portant una màscara antigàs (el

va anomenar: Tens uns ulls bells).

Al Museu d'Història Natural de NY, va penjar

un escarabat de veritat rere un vidre però

equipat amb ales d'avions de combat, míssils i

una antena parabòlica.

L'audàcia en l’execució de la seva obra no s‘acaba

aquí. L'obra de Banksy al mur de Cisjordània, entre

Israel i Palestina, va rebre atenció de tots els mitjans

de comunicació per la ironia amb que atacava en les

seves pintures l’estat jueu acusant-lo de convertir

Palestina en un guetto al crear un mur que era del

tot igual al de Berlin.

enchufe123.es.tl

http://jamesminshall.com/

http://jamesminshall.com/

http://punxablog.blogs

pot.com.es/ http://news.bbc.co.uk/

http://www.nodo50.org/palestinalliure

55

MaClaim, és o ha estat la millor crew de graffiters de

tota Europa des que al 1991 van començar a treballar

junts. Aquest fabulós equip alemany de quatre artistes

increïblement compenetrats i genials: Case, Rusk, Tasso i Akut i que es va consagrar al

2001 a nivell mundial pel seu graffiti fotorealista, és capaç de crear obres de tal

magnitud que al final sembla que el mural hagi estat fet per un sol graffiter i no per

quatre. Són tan hiperrealistes que a vegades les seves obres semblen fotos, combinen

a la perfecció realisme, seccions 2D, i sobretot lletres. Determinació, perfecció i tècnica

caracteritzen aquest grup.

L’excel·lent i cuidat treball en equip i l’equilibrada composició és el que marca la

diferència amb la resta de graffiters que fan fotorealisme, n’hi ha molts que ho fan bé,

però pocs ho fan en equip.

A diferència de Banksy, els seus treballs manquen de tota mena de crítica social però

comparteixen amb ell, el domini de la perspectiva i la innovació. Actualment els

quatre graffiters s’expandeixen de forma individual sense perdre res de la seva

genialitat.

http://www.nodo50.org/palestinalliure

56

Cristiano Guémy, o com se’l coneix al món del graffiti, C215, és

un artista nascut a París i considerat pels entesos, com la

resposta francesa a Banksy. És un artista de carrer que treballa

acuradament l’stencil graffiti . Va néixer al 1973, i avui dia és

considerat un dels stencil artist més productius dins l’escena

del street art.

Va començar d’adolescent com a graffiter, pintant a pistola, però després ho va deixar

i van passar més de 20 anys fins que és va decidir tornar als carrers, però aquesta

vegada, amb plantilles. Al 2006 va crear la seva primera plantilla. És tractava de la foto

de la seva ex-dona Ava i havia de ser un regal que li feia ell a la seva filla Nina. Aquell

innocent regal que volia pintar a la façana de casa seva el va popularitzar i el va

convertir en un dels artistes graffiters més importants del street art.

La diferència més gran amb Banksy és que treballa en varies

capes, les seves obres són més petites i estan més ben

treballades. Normalment barreja el seu dibuix amb els colors

que ja hi ha a la paret i amb les esquitxades, integrant la

imatge i dotant-la així de gran realisme. La seva obra es

destaca d’altres sobretot per la força que imprimeix a les

expressions i trets de les cares que dibuixa, i aprofundeix de

tal manera en les marcades línies dels rostres i en els colors que el resultat acaba sent

espectacular. Tal com diu ell, “es pot llegir tota una vida en una cara marcada”.

El curiós d’aquest artista és que tan sols pinta sobre superfícies malmeses, ja que la

filosofia que aplica en la seva vida i per tant en la seva obra és que el graffiti ha de

servir per envellir les ciutats. El fet de pintar sobre aquest tipus de superfícies també fa

que no hagi d’amagar la seva identitat com Bansky, doncs en teoria “no fa res

d’il·legal”.

Enamorat del graffiti, C215 ha fet del carrer la seva galeria preferida i encara que ha

exposat en alguna que altra galeria, la seva obra està on està tot el que ell dibuixa, al

carrer.

http://berokone.blogspot.com.es/

Barcelona / Font pròpia

57

Aquest artista que intenta interactuar amb tot el que l'envolta per fer el denominat

stencil realista, intervé al carrer pintant els sense sostre, els refugiats i els nens que

viuen aquí i que són les persones que realment coneixen aquesta experiència i per a

qui l’art quasi bé sempre els hi està negat. Li agrada ensenyar certs aspectes

d’aquestes persones que la societat sovint tracta de mantenir ocults.

Ramon Puig, o com se’l coneix al món del graffiti, Werens, és

un dels artistes sabadellencs contemporanis més

internacionals i més irreverents del moment. Les seves obres

poc influenciades pels estàndards del graffiti són totalment

diferents a les dels altres.

Defensor del graffiti com una disciplina artística en sí

mateixa, les seves ganes de donar color i vida a la

ciutat que altrament seria grisa i trista, l’han fet

recorre tots els continents (excepte Oceania) pintant

les flors que el caracteritzen. Al començament eren

lliris tancats que pintava a les portes tapiades de les

http://www.dontpaniconline.com

Barri Gòtic / Barcelona Font pròpia

58

cases de Sabadell per denunciar d’aquesta manera tan personal la quantitat de cases

abandonades que hi havia a la ciutat. Poc a poc aquesta flor se li ha anat escapant de

les mans i evolucionant. S’ha anat obrint ella sola i ell reconeix que... ara no podria fer-

la tancada perquè ha cobrat vida pròpia.

Aquest artista, pioner de l’art urbà a

Catalunya, que es sent perseguit per

l’ajuntament i que ha rebut prou multes per

emparedar el seu estudi de dalt a baix, ha

aconseguit l’inimaginable, i és que el seu art

efímer mai mori, i que perduri per sempre. Al

2009 va publicar un llibre, titulat Florsss! On

s’hi poden trobar 100 fotos de 100 flors

pintades a 100 cases de Sabadell amb porta

tapiada amb totxos i, a més, amb números de

carrer correlatius de l’1 al 100. Tantes flors com l’Ajuntament li ha anat tapant

sistemàticament al llarg dels anys.

Pel que fa als seus personatges plens d’energia i color, sovint són més propers al còmic

que a altres disciplines. La seva fantasia, la frescor dels seus dibuixos i els seus precisos

traços són la seva millor tarja de presentació.

Barcelona / Font pròpia

Districte de Gràcia / Barcelona / Font pròpia

Barri Gòtic / Barcelona / Font pròpia

59

Tanmateix m’agradaria destacar un altre valor d’aquest artista sabadellenc, la

solidaritat, i és que des de fa uns anys a part de muntar la seva pròpia galeria

Impaktes Visuals, amb el propòsit de descobrir nous artistes que comencen i ajudar-

los a difondre la seva obra, no només dins l’àmbit del graffiti sinó de la música amb

actuacions de DJ’s, mai té un no per a qualsevol associació que el reclami, ja sigui per

col·laborar amb Salut Mental Sabadell, com treballar amb els nois i noies del Raval per

ensenyar-los a gaudir del graffiti. I pel que sembla, sempre troba algun moment per

respondre a joves com jo que l’omplen de preguntes per acabar el seu treball de

recerca. Des d’aquí el meu agraïment.

60

Creació d’un graffiti

Com ja he comentat a la introducció, sovint la gent no és conscient de la riquesa de

formes i matisos que pot adoptar un graffiti quan està acabat. Pintar un graffiti

requereix de molt treball, s’ha de practicar amb cura i necessita de molt temps abans

no s’acosta a tot allò que havies treballat en un paper i que havia imaginat la teva

ment.

Abans de pintar, el graffiter ha de tenir clar el que vol plasmar en el llençol que ell

esculli. Ha d’haver treballat bé el seu disseny i l’impacte visual que tindrà en la gent

que el vegi. Ha d’estructurar bé totes les seves peces perquè a la practica serà molt

més gran que en un paper. Ha de trobar l’equilibri entre la mesura del llençol i la forma

del seu dibuix . La qualitat artística és imprescindible i el disseny ha d’anar de la mà de

l’estètica.

Per tal de poder demostrar que el graffiti ben entès és molt més que una taca de

pintura a la paret, he triat per que m’acompanyes en aquest apartat del meu treball

un graffiter emergent de Vilanova i la Geltrú. Quak, que així se’l coneix en aquest

estrany món. És un graffiter de la meva edat que sent passió pels colors i pel treball

ben fet. És tan curós amb els seus dibuixos com pacient en la seva elaboració. Res el

distreu quan pinta. És com si el temps deixés de tindre importància per a ell i tot el que

importés fossin les formes i els colors que poc a poc van apropiant-se de la paret. El

que en un principi era una paret buida i bruta es va convertint per la màgia del seu

esprai en alguna cosa que va cobrant vida, i mentre el mires et sorprèn i t’admira el

que és capaç de fer amb tant talent.

Com veureu en el vídeo annex el primer que cal fer abans de pintar un graffiti és:

1. Esbós en paper

Font pròpia

61

2. LLOC; Escollir el lloc exacte per a dur a terme el graffiti

C/Agricultura, Sant Martí

3. Marcar; marcar els límits de la peça, amb un color clar el qual pugui ser tapat

amb els colors escollits.

4. Fondo; escollir el color de fondo i pintar-ho per tal que en el cas que la peça

no fos tota uniforme, el fons no quedés del color de la paret.

5. Omplir; omplir les formes o lletres marcades.

6. Traçar; es tracta de traçar la línia que rodeja la peça limitant les lletres i que

acostuma a ser un color diferent a la resta.

7. Retocar; afegir els detalls que cada graffiter inclou a la seva peça seguint el

seu estil.

8. Netejar; retocar la peça per que quedi neta i polida.

9. Firmar; quasi bé el més important de la peça, la firma.

Normalment els graffiters,

com és el cas d’en Quak,

firmen el seu nom i a

continuació el nom de la

seva crew (el seu grup de

graffiters); en aquest cas

Quak DNG

Font pròpia

Font pròpia

62

10. Foto; al acabar, és molt important per a ells fotografiar el graffiti per tal de ser

recordat tot i ser esborrat o pintat a sobre per un altre graffiter.

Acabo aquest apartat amb unes fotografies d’altres obres d’en Quak

Font pròpia

Fonts pròpies

63

Entrevistes

Com ja he avançat al llarg del treball, m’ha estat molt fàcil parlar amb la gent sobre els

graffiti. Comerciants, graffiters, transportistes, porters, treballadors de l’Ajuntament i

inclús turistes han accedit a parlar amb mi de manera molt natural i expressant les

seves idees i opinions al respecte amb tota comoditat. No obstant això, m’ha estat del

tot impossible parlar amb algun responsable de l’Ajuntament de Barcelona, i això que

ho he intentat. De fet, fins i tot he escrit un Mail a l’alcalde Xavier Trias, però res.

Curiosament, tots els entrevistats han estat més

o menys disposats a parlar amb mi, però cap ha

volgut que fes una foto i en molts casos no han

volgut donar-me el seu nom i davant la

possibilitat que fes una foto a la seva persiana o

al seu mur, tots han estat d’acord en dir que

d’acord però sense dir-ne la localització. Bé, tots

no, el graffiter Werens fins i tot m’ha dit on

trobar un dels seus murals i inclús m’ha enviat

l’enllaç del vídeo on se’l veu pintant-lo, aquest

ha estat una excepció. Això m’ha complicat una

mica el treball, perquè una de les parts que volia afegir era una petita ruta pels

districtes de Barcelona, amb mapa inclòs, on reflectir els millors graffitis de la ciutat,

però davant la negativa dels comerciants a que posés una adreça a les seves persianes

i considerant que la majoria havien estat molt ambles amb mi, vaig decidir replantejar-

me aquesta part.

64

Ajuntament de Barcelona / Plaça de Sant Jaume, 1

Em dirigeixo a l‘Ajuntament de Barcelona situat a

Plaça de Sant Jaume 1, amb la idea que algun

responsable em pugui donar explicacions

actualitzades sobre la problemàtica dels graffiti a

Barcelona; els mitjans de neteja, les sancions, etc.

Després de 10 minuts de cua li explico a la noia

d’informació que estic fent un

treball de recerca sobre els graffiti i

que m’agradaria parlar amb alguna

persona que em pogués orientar una mica sobre el tema. La noia em

dona un número, el F006 i

em diu que m’assegui a la

saleta fins que el número surti a la pantalla.

Després de 20 minuts em fan entrar a un altra

saleta i li explico el cas a una noia molt

amable. M’explica que per parlar sobre el

tema hauré de fer una instància, omplir una

petició que s’enviarà a algun responsable per tal de concertar una cita. Pregunto si això

tardarà molt i la noia em somriu. Mala senyal. Em dona un paper amb una adreça que

ella creu em podrà anar bé pel treball: Equipament Central de Medi ambient i Serveis

Urbans del barri de Gràcia. Després em dona un paper amb dues copies i em diu que

passi a una altra saleta i l’empleni. Després hauré de tornar a fer cua, agafar un altre

número i tornar a esperar.

Omplo els papers i torno a fer cua per agafar un altre número. Aquesta vegada tan sols

tarden 15 minuts. Entro a una altra saleta i li explico el cas a una altra noia. Li dono la

instància, li posa el segell i posa els altres dos en una safateta que té plena d’instàncies

iguals que la meva. Pregunto si tardaran molt en donar-me una resposta, i ella amb un

somriure sospitós em contesta que ja trucaran.

Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia / Plaça de la

Vila 2

Aquesta vegada no explico que estic fent un treball de recerca per

tal que no em donin llargues i em facin omplir una altra instància.

Vaig directament al gra i explico que la meva mare ha posat una

botiga de llanes al carrer Pere Serafí i que la persiana està farcida

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

65

de pintades. Voldria saber si em poden posar alguna multa per tindre-la així i si en el

cas que em decidís per contractar algú que em fes un graffiti més “artístic” hauria de

demanar algun tipus de permís. La noia d’informació em mira

amb cara estranya i tot seguit em dona un número “ F500”, em

diu que m’assegui i m’ho prengui amb calma. Entro a la saleta i

tan sols som 8. Després de 45 minuts em criden i passo a una

altra saleta. Ara entenc perquè m’han fet esperar tant. De les

dotze cadires per atendre als ciutadans tan sols dos estan

ocupades. M’assec i explico el meu cas. La noia em mira com si

mai li haguessin fet aquesta petició. De fet comença a mirar la pantalla de l’ordinador

com si estigués buscant alguna cosa que no troba. Després d’una estona li pregunta

alguna cosa al seu company i m’adreça a ell. Canvi de cadires. El noi, molt amable, em

diu que no té ni idea però que va a preguntar a la tercera planta a Territori i

Sostenibilitat. Després de pocs minuts baixa les escales i m’explica que per pintar un

graffiti a la meva persiana no fa falta cap mena de permís sempre i quant la casa no

estigui catalogada. Li pregunto si com m’han explicat altres comerciants, l’Ajuntament

em pot sancionar d’alguna manera si em decideixo a fer-ho. M’explica que de fet

l’actual govern fomenta aquest tipus d’iniciativa perquè s’està adonant que la imatge

dels barris millora molt d’aquesta manera. Molt agraïda.

Equipament: Central d’Operacions de Medi Ambient i

Serveis Urbans

Tal com em va indicar la noia de l’Ajuntament de Barcelona

em dirigeixo a la Central d’Operacions de Medi Ambient i

Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 218 (Gràcia), a

veure si d’una vegada per totes algú de l’Ajuntament em

pot ajudar. Després de preguntar a porteria i explicar que

estic fent el treball de recerca, m’envien a la cinquena

planta: Medi ambient. Entro a una sala plena d’ordinadors

on estan treballant quatre o cinc persones. Torno a

explicar que estic fent el treball de recerca i un home molt

agradable m’explica que els que ho porten no son ells sinó

els de la 6a planta, Neteja i Gestió de residus.

M’acompanya a una saleta i em diu que esperi, que ell

puja al pis de sobre i pregunta. Quan baixa m’explica que

els encarregats estan de reunió. Calcula que acabaran en

mitja hora, que li deixi el mòbil, vagi a esmorzar i ja em

trucaran. Aprofito per fer fotos al barri. Després d‘hora i

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

66

mitja caminant ho deixo estar. Tres dies després hi torno. Pujo directament a la

cinquena planta i demano per l’home que em va atendre l’ultima vegada. El seu

company em recorda i m’explica que no hi és, que deixi el telèfon un altre cop i que ja

li dirà.

Districte de Gràcia

Entrevista amb Vivian, una comerciant de Gràcia

Visc a Gràcia i ja des de fa molt em miro les persianes

del meu barri perquè moltes d’elles estan decorades

amb graffiti que són una autèntica meravella. De fet,

una de les persianes que m’agrada més és la d’una

merceria del barri que està pintada amb un graffiti

espectacular. Em decideixo a entrar i pregunto per la

propietària. Li explico que estic fent un treball de

recerca sobre els graffiti i si em pot ajudar. Amb un

somriure em diu que cap problema. Li pregunto com

s’ho ha fet perquè li pintessin la persiana. M’explica que al 2010 se li va presentar a la

botiga un jove arquitecte, Jordi Llobell, promotor de la plataforma Enrotlla't amb una

idea desgavellada, pintar el màxim nombre de persianes del barri per graffiters

reconeguts. Els comerciants tan sols haurien de netejar bé les persianes per tal que la

pintura s’adherís bé i de la resta s’encarregarien ells. Al principi no va mostrar gaire

interès però després i contagiada per l’entusiasme d’en Jordi s’hi va anar implicant

cada cop més en el projecte. El problema principal que es van trobar va ser que molts

dels comerciants preguntats tenien certa por perquè no sabien el que li pintarien a la

seva persiana. Podia ser qualsevol cosa depenent del graffiter que els toqués. Que

passaria si després no els hi agradava? Qui pagaria la neteja? Al final van aconseguir

que més d’una vuitantena de botiguers del barri s’afegissin al projecte. Van trigar més

d’un any a aconseguir el consentiment verbal dels comerciants i al final l’Ajuntament

va acceptar la proposta. Un diumenge més de 30 graffiters sota la supervisió de la

plataforma Enrotlla't van pintar les persianes. Ara és tot un espectacle. De fet és

habitual que els diumenges i quan els comerços estan tancats i les persianes baixades

es vegin passejant molts turistes amb les càmeres fent fotos de les persianes. Abans

d’acomiadar-me em recomana que visiti el mercat de l’Abaceria Central que ha estat

un dels últims projectes de la plataforma Enrotlla't. Ho faré.

Font pròpia

67

Entrevista a un turista canadenc, William

Escullo un diumenge per anar a veure el Mercat de

l’Abaceria Central, tal i com em va recomanar la Vivian.

Penso que un diumenge les persianes estaran baixades i

podré veure bé els graffiti. Efectivament. Amb totes les

persianes baixades aquest mercat és una preciositat.

Després de veure’l penso que hauria de ser obligatori

que totes les persianes de Barcelona estiguessin

pintades així. També observo que està ple de gent fent

fotos. M’atanso a un noi pel-roig i li explico el meu

treball i li pregunto si em voldria contestar algunes

preguntes. Meitat en castellà i meitat en anglès

aconsegueixo entendrem amb ell. Està aquí de vacances,

és canadenc i té 26 anys. El seu nom és quelcom com

William S. M’explica que Barcelona és perfecte per fer fotos i que aquest mercat és

una bona mostra d‘això. Em pregunta si conec altres llocs de Barcelona on trobar

graffiti com aquests i li dic que baixi Rambles avall i es fiqui pels carrerons. Li pregunto

com està el graffiti a Canadà i em comenta que poc a poc les autoritats s’estan

adonant que això pot ser un autèntica atracció turística i que ja no posen tantes multes

i ja no persegueixen tan els graffiters i que cada vegada cedeixen més espais públics

per aquest tipus d’art. Tot i això també tenen molt vandalisme. Em recomana que entri

a Internet i busqui Roadsworth, m’ho escriu en un paper. Li dono les gràcies i

m’acomiado.

Entrevista amb A, una treballadora del servei de neteja de

graffiti de l’Ajuntament de Barcelona

Un dia abans de les festes de Gràcia, torno a passar pel

barri. És un autèntic enrenou, gent de tota mena

compartint els carrerons per tal de guarnir-los

Font pròpia

http://roadsworth.com/home/Font pròpia

Font pròpia

68

adequadament com mana la tradició. Una de les coses bones que té aquest barri, és

que hi conviuen tota mena de gent sense grans problemes i tothom dóna un cop de

mà a l’altre quan se li demana. I més a les festes, que per això és un barri “traca”. Però

no és això el que més em crida l’atenció, doncs ja ho he vist durant molts anys i estic

acostumada. El que sí em crida és veure tant servei de neteja concentrat en un sol

espai. Estaran de rebaixes a l’Ajuntament i hauran decidit tirar la casa per la finestra?

El cas és que de sobte veig una noia que amb un corró està tapant els graffiti dels

murs. Aquesta és la meva, penso. Si l’Ajuntament no em contesta, a aquesta

l’enxampo. Dit i fet. Em presento, li explico això del treball de recerca i li pregunto si

voldria contestar-me a algunes preguntes. Poques i curtes. Em diu que cap problema i

disparo. Com ho feu per decidir quins graffiti heu de treure i quins no? Us ho diu

l‘Ajuntament, trieu vosaltres? M’explica que tots els del servei de neteja de graffiti

reben pel matí a la seva PDA (organitzador personal i agenda electrònica) un llistat

d’on trobaran les pintades que han d’esborrar. Em diu que un equip de dos o tres es

dirigeixen al lloc i van tapant amb una pintura semblant, i que primer fan una foto a la

pintada amb la PDA i després una altra quan l’han tapat. Li pregunto si és que no es

fien d’ells i em respon que el que passa és que sovint, als 10 minuts d’haver tapat, ve

un altre graciós i torna a pintar, i aquesta és l’única manera de demostrar que han fet

la feina. Doncs si que són rapits els graffiters, perquè després diguin que els rapits són

els de l’Ajuntament. Després m’explica que ara trobaré molts netejant els carrers de

Gràcia per les festes. L’Ajuntament vol donar una bona imatge.

M’explica també que tot i tindre la localització de les pintades que han de tapar, de

vegades pel camí en troben algunes i també les tapen. Així doncs us deixen tapar les

que considereu que són brossa? Em contesta que sí, però que a vegades n’hi ha

algunes que seria un pecat tapar i que les deixen. Doncs encara sort, penso. Abans

d’acomiadar-me, passa un noi amb bicicleta i en broma, crida a la noia “aneu ràpids,

eh”. Ja ho crec, penso. Arribats a aquest punt em

pregunto quina formació reben aquests de la neteja. De

fet he llegit no sé on, que alguns empleats públics

d’algunes ciutats angleses, se’ls ha entregat guies d’art

graffiter perquè aprenguin a identificar les obres. A

Bristol especialment, han decidit conservar algunes i

declarar-les bens d’interès cultural. Ben fet, sí senyor!

Aquí no passa el mateix. Li dono les gràcies i marxo. Per

una vegada i sense que serveixi de precedent la pintura que ha utilitzat la noia

s’assembla molt a la de l’original. Dos minuts després baixo pel carreró del costat i em

paro sobtada. Juraria que he passat per aquí fa una estona i que el mur ja havia estat

netejat i ara resulta que una immensa cara m’està mirant. Doncs sí que van ràpids el

graffiters, ja ho crec!

Font pròpia

69

Una estona després, passo per una paret que recordo que fa un parell de dies tenia un

graffiti. Ara ja no hi és. Doncs sí que van ràpids també els de l’Ajuntament.

Aquesta és la verdadera guerra dels graffiters contra l’Ajuntament!

Entrevista amb R, un treballador del servei de neteja de

graffiti de l’Ajuntament de Barcelona

Aprofitant que Gràcia sembla envaïda pels del servei de

neteja de l’Ajuntament, veig que un altre està netejant els

vidres d’un comerç. També netegen els vidres? penso. Que

treballadors! M’atanso, li explico això del treball i molt

amable baixa de l’escala. Li pregunto si també netegen els

vidres de graffiti els de l’Ajuntament i es posa a riure, em diu

que no, que ell neteja les persianes. Em diu que quan a un

comerciant d’un barri li pinten la persiana amb un graffiti,

pot demanar a l’Ajuntament i a través del Gremi de comerciants del barri, que li

netegin. Si no es fa així, ells no estan autoritzats a treure els graffiti de les persianes,

però que en aquest cas ha estat un error i per això també li netegen els vidres al

comerciant. Es veu que quan van vindre a netejar-li la persiana, van enviar algú amb

poca experiència i com ells netegen amb Kárcher, la pintura va traspassar als vidres i

ara ha vingut ell que té més experiència a arreglar el desastre. Pregunto, Kárcher, que

és? És una espècie de pistola que s’acobla a la xarxa d’aigua municipal a través d’una

manega i que expulsa aigua a gran pressió. S’utilitza a poca distància perquè així neteja

més i queda perfecte. Després se li passa una capa de gris a la persiana i després un

antigraffiti i ja està. Doncs moltes gràcies.

Font pròpia

Font pròpia

70

Districte de Sants- Montjuïc

Entrevista amb Ester, una comerciant de Sants

Baixo del metro a Sants Estació (L3) i tiro avall.

Evidentment no es pot dir que sigui un barri on

sigui difícil trobar graffiti. N’hi ha de tots tipus.

Veig una òptica amb els vidres una mica

quartejats. Entro i explico això del meu treball.

Pregunto com porten el graffiti al barri. M’explica

que no gaire bé, pel que fa al mobiliari urbà ja ho

puc veure, i pel que fa a les persianes m’explica que las que no tenen forats com ells

estan fetes un desastre. Em diu que tan sols es salven les que estan pintades amb

algun graffiti bo. Li pregunto pels vidres i m’explica que és la tercera vegada que els hi

passa. La primera vegada es van deixar la persiana de forats sense tancar a la nit i al

matí següent ja estava tota dibuixada. El pitjor és que la pintura que utilitzen ells per

dibuixar vidres porta un component àcid que les fa impossible d’eliminar perquè si

intentes treure-ho ratlles el vidre. Quan els van fer el pressupost del que costaria

canviar-lo, es van tirar les mans al cap, però una altra comerciant del barri els va

explicar que potser seria convenient que fessin com ella: que contractessin una

empresa especialitzada en vinils i després de posar-li el vidre nou, també els posessin

per damunt una pel·lícula transparent tipus cel·lofana que no evitaria la pintada però si

protegiria el vidre. Així ho van fer i tot i que va resultar més car, va valdre la pena

perquè en l’última manifestació que va passar pel carrer de Sants, i tot estar la botiga

oberta i elles a dins, alguns dels manifestants els van dibuixar els vidres. L’endemà van

netejar el vinil amb força facilitat i tot i tindre unes petites ratlladures que no es van

treure, va quedar intacte. Els va sortir més barat que canviar el vidre.

Entrevista amb el col·legi Joan Pelegrí de Sants

Caminant per Sants em trobo un mur pintat

amb un graffiti. Em sorprenc, perquè es tracta

d’un col·legi i perquè el mur és un espai urbà i

l’Ajuntament no deixa pintar els murs. Entro i

explico el meu treball, el porter m’adreça a un

despatx més enllà del pati del col·legi. Mentre

el travesso veig que tot el mur interior del pati

esta pintat amb graffiti. No és estrany penso,

molts col·legis ho fan, en particular el meu

mateix. Quan arribo al despatx torno a explicar

www.yalotenemos.com

Façana del col.legi Joan Pelegrí, al districte de

Sants-Montjuïc/ Barcelona/ Font pròpia

71

el meu treball i que em resulta estranya la pintada a la façana. No el veig gaire

entusiasmat davant el dilema, però tot i això m’explica que van demanar permís a

l‘Ajuntament per fer-ho i que no van trigar gaire a donar-lo. Que no se’n recorda si els

van fer pagar alguna cosa, però que pensa que no, i que en el seu cas va ser fàcil

perquè és un col·legi i els col·legis tenen estretes relacions amb els Ajuntaments del

districte al qual pertanyen. Em diu que no pot atendrem més i que si necessito més

informació vagi a l’Ajuntament del districte de Sants. Així ho faré però prefereixo el de

Gràcia que em cau més a la vora.

Districte de Nou Barris

Entrevista amb PR, un comerciant de Nou Barris.

Baixo del metro a Vilapiscina (L5) i després de

fer algunes fotos a algunes persianes em trobo

un grupet de gent mirant alguna cosa.

M’atanso i estan mirant una persiana pintada

amb un graffiti ben acolorit. Pel que diuen

entenc que li han pintat aquesta nit sense el

consentiment del comerciant, i per la manera

com ho diu queda clar que no ha quedat gaire

satisfet. Li explico el meu treball i li pregunto si

em voldria contestar a algunes preguntes. No

el veig gaire interessat però em diu que sí. M’explica que feia poc s’havia gastat més de

14.000 euros en arreglar la façana, el mur i les persianes, i que aquesta nit li havien

pintat tot. Si agafo l’animal el mato, em deia. Un senyor gran, que em comenta

orgullós que té 92 anys, m’explica que ell havia estat pintor de persianes i que feia ja

molt havia pintat moltes de les persianes del barri, que en aquell temps es necessitava

un permís especial per tocar qualsevol cosa de les façanes i que a més et feien pagar

per obtenir-lo. També m’explica que molts comerciants passaven del permís i que ell

els hi pintava de totes maneres, això sí, si passava la policia, aquesta no estava per

bromes, et fotia una multa, a tu i al comerciant.

Li pregunto al comerciant que farà ara. Doncs que ha de fer? Res. Així es quedarà. I si li

posen una multa o alguna cosa així? li pregunto. Que vinguin, que vingui en Tries i que

ho netegi ell mateix, em respon. Una ultima pregunta, veig que aquí totes les botigues

tenen les persianes pintades però a diferencia de la seva, aquestes són esborranys

ràpids... em pregunto perquè? Un altre senyor em dóna la resposta. Aquí no trobaràs

gaires d’aquest tipus perquè quan enganxem a algun d’aquests els hi donem de pals i

no tornen mai més, i si ho fan, pinten a tota llet. Molt agraïda. Abans de marxar un noi

Font pròpia

72

de la meva edat em diu que si vull veure un mural maco, vagi a l’Ateneu de Nou Barris.

Li pregunto on cau i m’indica que agafi la L3 fins a Roquetes. Li dono les gràcies i me’n

vaig.

Ateneu Popular de Nou Barris

Després de preguntar i caminar una bona estona per aquesta

part de la ciutat que desconec i que em sorprèn, doncs és plena

de pujades i solars buits, arribo a l’Ateneu Popular de Nou

Barris. El primer que veig abans de pujar les escales és un mur

preciós. Després i rodejant l’edifici en descobreixo molts més i

per fi després d’una important pujada, veig el que el noi

m’havia dit i que esta pintat a la façana de l’edifici. Molt bo, tot i que en la meva

opinió res d’envejar a alguns que hi ha a baix. Pel que llegeixo l’ha pintat Roc-Black-

Block.

Remenant a la xarxa llegeixo que és de Barcelona. També

llegeixo que aquest Ateneu és un centre cultural alternatiu que

allotja múltiples projectes, música, circ, teatre, graffiti. Així

doncs, no m’estranya tant mural de qualitat que l’envolta.

Districte de Sarrià - Sant Gervasi

Entrevista amb Juan, un porter de la zona alta de Sarrià-

Sant Gervasi

Agafo el metro un diumenge i baixo a la parada de Sarrià

dels ferrocarrils de la Generalitat. Començo a caminar per

Bonanova i em sorprèn que quasi bé no hi ha graffiti.

Decideixo endinsar-me pels carrerons més petits però poca

cosa trobo. Sorpresa per la falta de graffiti paro a un

senyor que està escombrant la vorera i li comento el meu

treball, li demano si em pot contestar a unes preguntes.

L’home sembla encantat. Em comenta que aquí hi ha

poques pintades per tres raons, primer perquè els

transports públics són escassos i els graffiters són molt

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

73

senyors i no pugen a peu. Després perquè en la majoria de les cases hi ha porters i

aquests vigilen, de fet ell ja n’ha espantat a un o dos. La tercera raó és perquè aquí

l’únic que pugen són els lladres, aquests si que van preparats i motoritzats, i en un vist

i no vist ja t’han buidat el pis o la botiga. Ara entenc que totes les portes tinguin

reixes, penso. Doncs molt agraïda. Mentre baixo caminant cap a la zona baixa vaig

observant que el nombre de graffiti augmenta una mica, però no excessivament.

Mirant amb atenció descobreixo que els poquets que hi ha sempre estan a la vora

d’alguna parada d’autobús. Tindrà raó el porter i als graffiters no els agrada caminar?

Potser tan sols treuen l’esprai quan s’avorreixen perquè no arriba l’autobús. També

observo que gaire bé totes les botigues tenen persianes de forats. Suposo que així és

més difícil que pintin i a més moltes tenen las persianes rere els vidres, suposo perquè

és més difícil pintar sobre vidre.

Districte de L’Eixample

Entrevista amb Pedro, un porter de l’Eixample

Per fer transbord des de Renfe a L3 de passeig de

gràcia, i perquè des de fa més d’un d’any estan en

obres, has de fer una marató i caminar per l’exterior per

Aragó fins a Passeig de Gràcia. A meitat de camí em

quedo sorpresa ja que les tanques que havia fotografiat

la setmana passada ara em resulten estranyes. Els

graffiti no són els mateixos. Començo a fotografiar una

altra vegada però veig que el porter d’un edifici proper

m’està mirant. M’atanso, i l’explico el meu treball. Li pregunto si aquests són els

mateixos graffiti de la setmana passada. Tot somrient em diu que és diu Pedro i que

no, que no són els mateixos, que de fet ja és la quarta o cinquena vegada que

l’Ajuntament repinta les tanques de les obres i que tal com les pinten a la nit vénen els

graffiters i les dibuixen. Quina estupidesa, penso. En Pedro em diu que ho fan perquè

és un lloc de molt pas de turistes i que els graffiti donen mala imatge i que segurament

abans que acabin les obres les hauran repintades més vegades. Li pregunto si ha vist

com ho fan i em contesta que als de l’Ajuntament sí, però als graffiters no perquè ell

plega a les 8. Molt agraïda.

Font pròpia

74

Entrevista amb Rosa Puig, Fotògrafa i dissenyadora, al

barri de Sant Antoni

Agafo la línia L3 fins a Paral·lel i em planto al barri de Sant

Antoni. Penso que als voltants del mercat hi trobaré alguna

cosa, perquè a la part alta res de res. Un amic m’ha dit que hi

ha una casa ocupa molt ben pintada. Arribada al mercat

pregunto a una senyora si sap on és la casa, em mira

somrient i m’indica el camí. Abans de marxar em diu si

m’interessen el graffiti, li comento que estic fent el treball

de recerca sobre això i m’explica que ella és Rosa Puig i que

al 2006 va publicar un llibre sobre graffiti, que abastava des del 2001 fins al 2005. Això

si és casualitat. M’explica que quan ella el va publicar, va fer sevir diapositives, res de

digitalització. El llibre que va publicar es diu Barcelona graffiti. En aquella època

Barcelona destacava per aquest tipus d’art i que molts dels artistes dels quals els va

retratar l’obra, avui són artistes reconeguts internacionalment. Abans potser el graffiti

era més reivindicatiu i ara més artístic. Em diu que acaba de reeditar el llibre, afegint

alguns graffiti més actuals, però que el valor més important d’aquesta reedició són

sens dubte les fotos dels més antics, precisament perquè molts d’ells ja no hi són. Li

dono les gràcies i apunto els seu nom en un paper. Em fa apuntar la seva pagina web i

em diu que quan acabi el treball li enviï l’enllaç. Així ho faré.

Quan arribo a casa busco el seu nom a la xarxa. www.rosapuig.com, efectivament, és

una fotògrafa i dissenyadora d’Esparraguera que actualment viu i treballa a Barcelona.

Districte de Les Corts

Entrevista amb Cuca, cambrera a un bar de Les Corts

Agafo el metro un diumenge i baixo a la parada de Les

Corts (L3). Primer vaig per travessera però i ha pocs

graffitis. Després decideixo baixar i el primer que em xoca

és que la majoria són firmes rapides. Poca cosa a destacar,

això sí, totes les persianes plenes. De tots el barris potser

aquest és el que més firmes rapides veig i les que no, és

que tenen persianes forades difícils de pintar. Això sí, prop

del mercat trobo dos camions ben pintats. Decideixo tirar a

munt, a la zona més benestant. Aquí la cosa canvia, pocs

graffiti i tags, les persianes bastant netes, el més xocant és

que el mobiliari urbà d’aquesta zona està impecable.

http://www.rosapuig.com/

Font pròpia

75

Sorprenent. M’atanso a un bar i li explico a la cambrera el meu treball, li explico que

em resulta xocant que a diferència de tots els altres barris aquesta part tingui tant poc

mobiliari urbà malmès pels graffiters. Inclús el Corte Inglés té les persianes ben netes.

M’explica que és normal, en aquesta part hi ha grans multinacionals i bancs, el Corte

Inglés inclòs, i que com tenen prou diners, tenen un servei de manteniment intern que

els neteja, a més dels molts serveis de vigilància que hi ha, però que si tiro a baix

començaré a veure que la cosa canvia en quant a les persianes. En quant al mobiliari

urbà, és el barri més net de tots.

Districte d’Horta – Guinardó

Entrevista amb Rosa una quiosquera d’Horta

Avui toca anar a inspeccionar el districte de Horta - Guinardó. Agafo el metro i paro a

l’estació d’Horta (L5). Li pregunto a una quiosquera que hi ha una mica més amunt i

em diu que espectaculars amunt no en trobaré, però que si en vull veure un de mal fet,

que miri a la persiana la pintada que li han fet aquesta nit. Em comenta que per aquí

l’únic que trobaré és alguna persiana graffitejada com la seva, que si de cas tiri avall a

veure si hi ha sort. Li dono les gràcies i a punt de marxar em diu que si vull veure’n un

d’impressionant he d’anar al Guinardó, al Parc de les aigües, allò sí que és

espectacular.

Decideixo que ja que hi sóc tiraré amunt. No tan sols trobo murals preciosos sinó que

arribo a la conclusió que aquest barri és el rei dels murals,

especialment el casc antic. De fet el primer que trobo és

un divertit mural dels diables de la Torxa on deixen ben

clar que “Horta, no és ni serà mai Barcelona”, i altres tan

espectaculars com el de l’escola bressol Valldaura.

Font pròpia

Font pròpia

76

En aquest barri tothom pinta el que li dóna la gana. Els bars pinten a les seves façanes,

els supermercats també i inclús el Club de petanca Valldaura té decorat el camp que és

una alegria. Encara sort que no li he fet cas a la quiosquera.

Parc de les Aigües

Tal com m’havia dit la Rosa, agafo la línia groga i em planto a Alfons

X. No em costa gaire trobar el parc i per descomptat el mural. És

impressionant. Potser el més gran que he vist fins ara. El que més

m’estranya és que decora justament la paret que dóna entrada a la

biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó i això és un equipament

municipal. Tant ha canviat la normativa del graffiti a Barcelona?

M’hagués agradat preguntar a algú de la biblioteca sobre el tema

però està tancada. Si l’Ajuntament de Barcelona em respon alguna vegada els

preguntaré. De totes maneres penso que si algú se’l acut tapar aquesta meravella és

un ignorant de l’art.

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

77

Districte de Ciutat Vella

Entrevista amb J. Carlos del servei de neteja de graffiti de

l’Ajuntament

Agafo els ferrocarrils de la Generalitat un diumenge

i baixo a la parada de Plaça Catalunya. Tiro Rambles

avall i em vaig ficant pels carrerons fent fotos. En un

d’aquests veig un noi equipat amb el distintiu groc i

verd de l’Ajuntament que està netejant una

persiana del barri. M’atanso i li explico el meu

treball de recerca i li pregunto si em voldria

contestar a unes preguntes. Em diu que sí que cap

problema. Li pregunto que com és que està en

diumenge treballant i em contesta que és el millor dia perquè les persianes dels

comerços estan tancades. M’explica que l’associació de comerciants del barri en

associació amb l’eix comercial Tot Raval s’han posat d’acord amb l’Ajuntament i han

decidit deixar pintar 150 persianes dels comerciants amb graffiti perquè han vist que

és l’única manera que els vàndals deixin de pintar-les. També m’explica que ells

netegen les persianes pintades amb aigua i sabó, i després li donen una capa de

pintura gris i una altra amb vernís “antigraffiti”. Les deixen netes i a punt per “una

pintada autoritzada”. Li pregunto que si igual que en el barri de Gràcia, els comerciants

tampoc sabran quin tipus de graffiti els pintaran. Em contesta que tampoc ho sabran.

El que més em sorprèn és que em diu que els graffiti no podran superar el 30% de la

grandària de la persiana. El 30%? penso. Però si això és una misèria. Em comenta que

és una nova ordenança i que ja entén que pot resultar una mica rara. Però si els

vàndals no tardaran ni dos minuts en empastifar el 70% restant, penso. Es treu una

càmera que porta a la butxaca, per a seguiment de l’Ajuntament, i m’ensenya com

han quedat unes persianes pintades a les Drassanes amb aquesta normativa. M’explica

que va ser un altra proposta dels comerciants i que l’Ajuntament els va deixar fer amb

la condició que com estaven al costat del port, els graffiti autoritzats fossin de motius

marins. Em diu que si tinc ganes baixi Rambla avall fins el metro les Drassanes i a mà

dreta les veure.

Una cosa curiosa que em comenta és que si una de les persianes que han de netejar té

pintat alguna part amb un graffiti “de categoria” estan autoritzats a deixar-lo i pintar

en un altre 30% de la persiana. Encara sort, perquè n’hi ha de molt bonics. Es torna a

treure la càmera i m’ensenya alguns del barri vertaderament ben fets. Abans

d’acomiadar-me em diu que normalment porta tríptics on s’explica tot això que ell em

diu, però que avui se’ls ha deixat. Tot i això em dóna un telèfon de contacte i em diu

que pregunti per l’Anna, que ella em podrà informar més bé de tot això. Fenomenal.

Me’n vaig a fer fotos a les Drassanes.

Font pròpia

78

Les Drassanes

Quan arribo a la parada del metro de les Drassanes pregunto a un quiosquer si sap on

puc trobar unes persianes que es van pintar amb autorització de l’Ajuntament amb

motius marins. Em diu que ni idea. Després de preguntar a un bar i a una fleca i que

ningú en sabés res de res, de sobte em trobo amb una de les persianes que en J. Carlos

m’havia ensenyat a la càmera. Això del 30% no crec jo que sigui una bona idea, i en

quant als motius marins...tampoc.

Districte de Sant Andreu

Entrevista amb una veïna del barri

Avui toca el districte de Sant Andreu. Agafo la línia L1 i baixo

a la parada de Sant Andreu. Cap amunt o cap avall? No ho

sé. Li pregunto a un noi i em diu que cap avall hi ha moltes

fàbriques i cases abandonades i que segur trobaré alguna

cosa. Tan sols he passat un carrer i ja trobo un mural molt

divertit dels Simpson. Això promet, però després d’una

estona de caminar, penso que tenia raó el noi. Molt

abandonament i pocs graffiti de qualitat. Més avall trobo

una plaça dibuixada amb uns murs que a mi em semblen de

molta qualitat. Li explico a una senyora el meu treball i li

pregunto si han estat pintats per alguna plataforma o alguna

cosa així. Em diu que no, que els graffiters venen de nit i pinten

el que els agrada, i al matí següent ja està la pintada. Li

comento que m’estranya perquè tots tenen la mateixa

temàtica: els animals. Es mira al marit i somriu, després em

senyala la placa que dóna nom al carrer: Plaça de Felix

Rodríguez de la Fuente. Li pregunto si en aquest barri hi ha

molts graffiti. Es gira cap al marit un altre cop i els dos es

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

79

posen a riure. El senyor em diu que segueixi avall i tiri a la dreta per creuar un pont i

allà trobaré un camp de bàsquet. Que després passi el pont i ja els diré. Els dono les

gràcies i començo a caminar. De fet començo a veure molts murs i sobretot façanes

pintades amb dibuixos de tota mena. Les persianes ni tocar-les. Clar, penso, aquí hi ha

murs i façanes per triar i remenar. Després es queixen els graffiters que no tenen

espais, que vinguin aquí. Quan arribo al camp de bàsquet, entenc per que reia el

matrimoni. Quins graffiti!

Creuo el pont del parc Fluvial del Bessos i a partir d’aquí ja és una festa. Sota el pont,

després del pont, a tot arreu.

Districte de Sant Martí

Entrevista amb un veí del barri

Agafo la L2 i baixo a Sant Martí. Avui vull veure un dels murs que ha alliberat la

plataforma Murs Lliures. No he caminat més de dues

passes que trobo sense voler la resposta a la pregunta

fonamental d’aquest treball. El graffiti, art o

vandalisme? Doncs bé, torno a repetir, després de

veure la camioneta que hi ha aparcada aquí, puc dir

sense por a equivocar-me que el graffiti pot ser les

dues coses, tan sols depèn dels ulls que el miren!

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

80

Per fi arribo al carrer Agricultura i no hi ha dubte. Aquest és el mural. Espectacular!

El graffiti del jove Quak, fet expressament pel meu treball, ara forma part també

d’aquest mur alliberat gràcies a la plataforma Enrotlla’t. Un senyor que em veu fent

fotografies em pregunta si

m’agraden. Li contesto que

si i li pregunto que li

semblen a ell. Em diu que

algunes no estan malament

però que a ell li agraden

més els murs nets, però que

millor així que no amb

pintades d’aquelles tan

brutes. Li pregunto com

està el barri de vandalisme i

em diu que ja ho puc veure,

que ha viscut dies millors.

Masses cases i fàbriques

abandonades. M’ensenya un solar buit i em diu que això era abans una antiga fàbrica

de gel i que un dia la van tirar per edificar alguna cosa i així s’ha quedat, amb el solar

buit. Ara fa uns dies van posar tanques perquè no entressin a fer pintades, ja veurem el

que dura, em diu. M’explica també que per aquí no

trobaré gaire cosa, que millor vagi baixant. Te raó,

algunes pintades rapides i prou però a mesura que baixo

la cosa s’anima, comencen les pintades a les persianes.

Trobo alguna petita joia i una inesperada sorpresa. Una

persiana molt especial, la de l’Agrupació del Districte X

de Convergència Democràtica.

Font pròpia

Font pròpia

Font pròpia

81

Vilanova i la Geltru

M’interessava saber que passava als pobles en referència al graffiti, i és per això que

he xafardejat una mica en aquest poble, el qual conec bé i del qual en puc treure bona

informació. De fet la majoria de graffiters que conec hi viuen. La principal diferència

que observo amb la ciutat és que aquí poques persianes estan graffitejades. Aquí i des

de sempre els graffiters han preferit els murs, i és que com a qualsevol poble, n’hi ha

molts. Ponts, rieres, túnels, murs abandonats a les afores, tot s’hi val. Això és un

autèntic paradís pels graffiters que no desaprofiten cap espai.

Entrevista amb JC, un transportista de Vilanova i la Geltrú

Comprant el diari al passeig de Vilanova, m’adono

que acaba d’aparcar en doble fila una camioneta tota

pintada per graffiti. Trec el mòbil a tota pressa,

m’atanso i li començo a fer fotos, de seguida un

home se m‘apropa i amb mala cara em pregunta,

Que estàs fent? Li explico el meu treball i em mira

amb més simpatia. M’explica que això de la furgo és

un mal son i que és la segona vegada que li fan

perquè la fa dormir al carrer. També m’explica que la

primera vegada es va gastar una fortuna en la neteja, però al cap de dos dies ja li

havien tornat a pintar, així que la deixa com està. Li pregunto si no té por que li posin

algun tipus de multa o alguna cosa així i em contesta que ja li agradaria tindre unes

paraules amb el que s’atreveixi. Després em somriu i em diu que si vull fer més fotos

en faci perquè l’altre costat de la furgoneta també està pintada. No gràcies, en tinc

prou.

Entrevista amb una empleada dels serveis de neteja de

l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Un matí veig que 8 o 9 treballadors dels serveis de neteja de

Vilanova estan esmorzant en un bar. M’hi fixo bé en les

etiquetes acreditatives que porten a les espatlles i tot i que hi

ha de neteja de platges, de parcs i jardins, no en trobo cap de

neteja de pintades tal com indica que hi ha a la Web de

l’Ajuntament. M’atanso i els explico el meu treball. No em

miren gaire bé però al final una dona em pregunta que és el

que vull saber. Li pregunto si existeix un servei de neteja de

graffiti, quins elements utilitzen per netejar i com decideixen quins graffiti s’han de

Font pròpia

Font pròpia

82

Ramon Puig, Werens

http://www.isabadell.cat/

treure i quins no. M’explica que les dues noies que fan el servei no hi són, que abans

eren quatre però que amb les retallades dues són les que queden. Pel que ella sap és

el mateix Ajuntament qui els hi diu a les noies a on han d’anar i que normalment les

pintades que netegen són de mobiliari urbà i de façanes. El mobiliari el netegen amb

productes especials i si cal utilitzen una pintura a prova de graffiti o per projecció

d’aigua. Pel que fa als murs o façanes directament pinten amb una pintura semblant

damunt. Els murs de sota els ponts ja ni els toquen ja que tal com els netegen a

l’endemà tornen a estar pintats.

Mirant de més a prop la façana

entenc per que em somreia la noia.

Pot ser sí que ja no hi han graffiti,

però ben pintat el que es diu ben

pintat, no ho està. Penso que

demà tornaran a estar graffitejats.

Efectivament. Tres dies després ja hi ha la primera.

Els Graffiters

Entrevista amb Ramon Puig / Werens

Remenant a la xarxa sobre el que m’havia dit en J. Carlos de la col·laboració de

l’Ajuntament i la Xarxa Social TotRaval, vaig veure un enllaç a una entrevista que li

feien a un del graffiters catalans més importants, reconeguts

i més internacionals del moment. Després de llegir-la em

vaig decidir a escriure’l. Vaig pensar, algú que com ell,

treballa en accions solidaries, no ha de ser mala persona i

igual vol solidaritzar-se també amb mi i amb el meu treball.

Així que vaig entrar a la seva web www.werens.com, i li vaig

enviar un e-mail explicant-li el meu treball i preguntant-li si

voldria contestar-me a unes preguntes.

La meva sorpresa quan no havien passat més de 24 hores i ja

m’havia respòs va ser molt gran.

Font pròpia

83

Hola Andrea, a veure si et puc contestar totes aquestes preguntes....

Em podries indicar algun lloc de Barcelona on trobar una de les teves flors?

A Barcelona tapen ràpid... pots trobar-ne en el mural que vaig fer fa un parell de mesos

al Gòtic/carrer de la rosa (al costat de la plaça George Orwell)

http://vimeo.com/66305092

Defineix graffiti.

Per mi, és tota aquella expressió artística o no, a l'espai públic realitzada amb esprai o

similar...

Si Haguessis de penjar una frase en la capçalera del teu bloc que definís la visió que

en tens de la vida, quina seria ?

Donem color a les nostres ciutats!!!

Que ha de fer un noi o noia que sent passió pels graffitis per sortir dels carrers i

dedicar-se a això?

El principal és saber dibuixar o sigui que estudiar art és la millor opció... però el graffiti

neix i es fa al carrer, si es perd l'essència, el resultat pot ser molt bo però difícilment

serà graffiti

En l’entrevista dius que “El que m’agradaria que la gent recordés és que els artistes

no treballem gratis, i la meva il·lusió seria que s’obrissin edificis sencers on pintar, de

manera que es donés més prestigi a la nostra tasca. Per desgràcia, als responsables

d’aquest tema els falta arriscar-se molt més.. Jo et preguntaria. Per què no començar

per alguna cosa més petita. Les persianes per exemple?. Els comerciants paguen i els

graffiters cobren pel seu treball?

Bé, pintar persianes és una opció de fer diners però els preus s'han rebentat molt, apart

de que molta gent pretén que els hi pintis gratis o a canvi del material... el fet que

molts principiants treballin a canvi d'un espai on pintar reflexa el difícil que es trobar un

lloc on expressar-te...

Que en penses de la nova normativa que diu que l’ ajuntament permet pintar tan

sols el 30% del total de les persianes. ( N’he vist algunes i és un desastre)

L'Ajuntament de Barcelona està destrossant l'ofici de pintor de murals, s'està carregant

la cultura visual contemporània de la ciutat i els passarà factura...

Que els diries als que pinten trens o mobiliari urbà?

84

Abans de dir res en aquests del mobiliari urbà, hauríem de tenir alguna cosa a oferir-

los... si no dones CAP opció per expressar-se (o sigui cap paret lliure on aprendre i

practicar en tota la ciutat) la gent s'agafen a l'opció més fàcil... el vandalisme... molts

d'aquests si tinguessin un lloc on practicar, evolucionarien fen coses interesants....o ho

deixarien corre en veure que no es el seu camí.

En quan als que pinten trens, tenen tota una filosofia... però tenen el seu potencial

artístic i els trens son ben avorrits, perquè no aprofitar-ho i que els trens es converteixin

en obres d'art mòbils...

En l’entrevista també dius que el que porta a un artista a decorar el carrer son ”les

ganes de donar color i vida a la ciutat que altrament és grisa i trista”. Totalment

d’acord, de fet de les mes de 500 fotos que porto fetes dels barris de Barcelona, el

70% són petites obres d’art. La meva pregunta seria, que en penses de les signatures

rapides? Això també dóna color al carrer?

Dona personalitat a l'espai abandonat i mort i en molts casos la expressió tipogràfica

es d'un nivell molt bo! Això no vol dir que estigui d'acord en pintar firmes a llocs nous o

ben cuidats.

Quan un graffiter esdevé vàndal’. I quan artista?

Deixa de ser vàndal quan creu amb el que fa i ho fa per amor a l'art sense importar-li el

risc ni els diners que es gasta en pintura.

Creus que si els ajuntaments fomentessin més aquest tipus d’art això podria

esdevenir en el temps una nova font d’ingressos per a les ciutats pel fet que atrauria

a un nou tipus de turisme precisament interessat en els graffiti?

Si, Barcelona ja ha perdut la fama de capital del graffiti... molts pobles i ciutats

organitzen festivals de nivell internacional amb aquesta intenció.

Em podries dir quins són o han estat per a tu els 5 millors graffiters del món?

Carai.... parlem d'StreetArt: Banksy, Maclaim, Dran, Sex, Os Gemeos

I si tinguessis que triar algun català?

Aritz.

Sort i bon estiu també!

L’endemà vaig baixar al Gòtic i després de voltar una mica vaig trobar el seu mural.

Senzillament espectacular. Crec que després de veure això, l’Ajuntament de Barcelona

85

hauria de replantejar-se algunes de les seves actuacions i declarar obres com aquesta,

patrimoni de la ciutat i bé d’interès cultural. Hi guanyaríem tots!

Entrevista a la graffitera argentina Milu Correch al Parc de

les tres Xemeneies

En un altre visita al districte de Sants – Montjuïc decideixo anar a veure un dels quatre

murs que ha alliberat, amb el consentiment de l’Ajuntament de Barcelona, la

plataforma Murs Lliures.

Baixo a Paral·lel (L2) i no tardo en veure les tres xemeneies que

donen nom al parc i que es van conservar de l’antiga central elèctrica

“La Canadenca “que estava al costat.

Efectivament, al mig del parc s’aixequen tres murs on

alguns graffiters estan pintant sense presses i a plena llum

del dia. Me’ls miro bé i hi ha alguns de molt ben fets.

M’atanso a una noia tota tacada de pintura que està

dibuixant en un dels murs, li explico el meu treball de

recerca. Li pregunto si pertany a la plataforma Murs Lliures

i em diu que teòricament no, que ella es va assabentar

d’aquesta iniciativa i va entrar a la Web. Després es va apuntar a través de la Web per

un dia i una hora concreta i aquí està. Li pregunto si l’han fet esperar molt per

reservar-li el mur, i em diu que no, que tu t’apuntes els dies disponibles i apa. De fet

les pintades tan sols duren una setmana. Em fixo que està pintant damunt mateix del

graffiti que un company havia pintat feia una setmana. Li pregunto si primer no hauria

de tapar el graffiti anterior amb alguna capa de pintura. Em mira somrient i em

contesta. És estrany, no? De fet a l’Argentina això seria impensable. De sobte arrenca

un trosset del mur i me l’ensenya de costat: veus, això es com els arbres, el nombre de

capes que veus es el nombre de graffiti que jo he tapat amb el meu, em diu. Els

Font pròpia

Font pròpia

86

compta i són cinc. Li pregunto si s’ha de pagar ella la pintura i em diu que sí. Quan

m’acomiado li demano el nom i me’l dona sense problemes. El cert és que a més em

dona una targeta on està la seva adreça web i el seu e-mail. Doncs moltes gràcies, i la

deixo pintar tranquil·la.

Entrevista a l’Alcalde de Barcelona Xavier Trias

Cansada que ningú de l’Ajuntament o dels

Equipaments de Barcelona em doni alguna

resposta, he decidit escriure directament a

l’Alcalde. No perdo res. No diu sempre que és

“l’Alcalde de les persones”, doncs a veure si és

veritat. Entro a la seva pagina Web i li escric:

Benvolgut Alcalde,

Sóc l’Andrea, una noia de Barcelona que estudia a l’escola Pia del carrer Diputació. El proper

curs, hauré d’entregar el meu treball de recerca sobre el graffiti, i encara que he treballat molt

i m’he mogut molt per Barcelona, el considero encara incomplert per una única raó. Durant la

meva recerca pels carrers de Barcelona m’ha estat fàcil parlar amb comerciants, i graffiters de

tota mena. Fins i tot graffiters de renom com Werens i creadors de plataformes com Enrolla’t

m’han facilitat molt la feina , ja sigui per internet o presencialment, tots de bona gana han

estat disposats a ajudar-me. El problema ha estat quan he intentat parlar amb algú de

l’Ajuntament. Això ha estat missió impossible. He anat a l’Ajuntament de Barcelona (Plaça Sant

Jaume), a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia, i dues vegades a l ‘Equipament

Central d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 2. M’han

fet fer llargues cues, omplir instàncies, deixar la meva adreça, apuntar el meu telèfon, però

encara ara i a punt d’acabar el treball, estic esperant que algú em respongui. I com diu la meva

mare... si ningú t’atén, demana directament pel cap. I això és el que faig.

Entenc perfetament que contestar a les preguntes d’una noia de 17 anys no entra dins els seus

plans, però després d’haver indagat una mica sobre vostè a la xarxa , m’ha quedat clar que de

tots els alcaldes que hem tingut, vostè ha estat l’únic que ha posat una mica de ganes en

arreglar la situació de Barcelona i els graffitis, i no a força de sancions com altres, sinó a força

de parlar i intentar entendre’s amb els que pensen diferent. De fet, una de les frases que vostè

ha dit i que més m’agrada és: “trobo horrible la grisor de les persianes de la ciutat, i no tinc

cap inconvenient en que aquestes es pintin si el comerciant ho vol.”. Jo també, i és per això

que l’escric. Per si pogués contestar unes quantes preguntes.

Actualment i pels carrers de Barcelona es poden veure graffitis espectaculars, que lluny de

provocar una degradació visual de l'entorn, afecten la qualitat de vida de veïns i visitants, com

diu la llei, afavoreixen la convivència d’aquests i de pas fomenten el turisme. Qui decideix quin

graffiti s’ha de treure i quin no, a les façanes i murs?

http://w110.bcn.cat/

87

Els graffiters tenen una norma que diu “no pots pintar damunt d'allò que no sàpigues fer

millor”. És a dir, que una persiana amb una pintada d’autor és intocable! Així doncs... Per què

no fomentar les pintures de qualitat a les persianes de les botigues? Tan sols cal veure el

Mercat de l’Albaceria Central a Gràcia, per adonar-se que la imatge d’un barri millora amb

aquesta classe d’iniciatives.

Si ho entès bé, una de les actuacions que té planificat el seu Ajuntament, és la neteja dels

graffitis de 2500 persianes de comerços d'alguns carrers dels districtes de Ciutat Vella,

Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia ( De fet ja he vist algunes persianes netejades i a l’espera del

“seu graffiti d’autor”) L'Ajuntament assumirà el cent per cent del cost de la neteja inicial, la

posada a punt, i els comerciants es faran càrrec obligatòriament del manteniment posterior".

Ho trobo molt bé, és un pas de gegant, però m’agradaria saber el perquè d’aquesta nova

normativa que ja s’ha aplicat a les Drassanes i que diu que “els graffitis no podran superar el

30% de la grandària de la persiana”? El 30 %? Però si els vàndals no tardaran ni dos minuts a

aprofitar la resta. No ho entenc!

I una ultima pregunta si encara no he esgotat la seva paciència,

Creu el senyor Alcalde que el tema dels graffitis podria esdevenir en un futur, una font extra

d’ingressos per a la ciutat (que bona falta fa!) Ja sigui pel que fa a l’increment del turisme

interessat en aquest tema (I cregui’m, n’hi ha molt!) o per altres causes com va passar a

Alemanya que va ser escollida Capital Mundial del disseny per la UNESCO i és més que

probable que part del mèrit fos per la forta presència del graffiti a la ciutat?

Si ha arribat fins aquí en la lectura moltes gràcies i si no ...també!

Bon estiu.

Andrea http://w110.bcn.cat/portal/site/Alcalde/menuitem.324915bcba5b5254bc12bc12a2ef8a0c/?vgnextoid=ae60b6247f575310VgnVC

M10000072fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES

Entrevista amb el Director de Serveis de Neteja i Gestió

de Residus de l’Ajuntament de Barcelona ,

Quan ja m’havia donat per vençuda rebo una trucada de l’Ajuntament dient-me que

havien rebut la meva carta ( la de l’Alcalde ) i que estarien encantats de parlar amb mi i

contestar totes les meves preguntes. No m’ho podia creure. Després de dos mesos i

quan ja tenia gaire bé el treball enllestit, ara contesten. Cap problema.

Havent aclarit que el treball és pel 28 d’octubre, el noi que em truca deixa anar un

sospir i em diu que perfecte perquè aquesta setmana els del servei de neteja de

l’Ajuntament estan una mica enfeinats perquè en dos dies serà la diada i entre les

manifestacions i les festes de la Mercè que s’apropen tenen un munt de feina.

Quedem que em trucarà sobre el 16.

88

Efectivament, em torna a trucar i em

concerta una cita amb el Director de

Serveis de Neteja i Gestió de Residus

de l’Ajuntament de Barcelona, pel dia

22 i que curiosament te el seu despatx

al mateix edifici de Medi ambient, on

ja vaig anar a preguntar en dues

ocasions i des d’on em van dir que

anés a esmorzar que ja em trucarien.

Un dia abans em tornen a trucar per

confirmar la cita. Pensaran que després de dues visites sense èxit i dos mesos esperant

qualsevol resposta me’n descuidaré?

M’emporto el mòbil ben carregat per gravar la conversa. M’atén la secretaria del

director i em fa passar al seu despatx. Després de disculpar-se bastant per tant de

temps com he passat intentant que algú de l’Ajuntament parlés amb mi i sorprendre’s

bastant que ja hagués estat al seu edifici dues vegades més i que ningú m’hagués fet

cas, comencem l’entrevista.

T’importa que et gravi mentre parlem?

A mi m’és igual, no tinc res a amagar i a la meva edat.... Si et sembla t’explicaré una

mica que és el que nosaltres fem, responen una mica a les preguntes que ja vas

avançar en la teva carta i després tu preguntes el que vulguis. D’acord?

D’acord.

Nosaltres des d’aquest departament portem tot el que és la neteja de Barcelona,

recollida residus... això ho fem amb empreses externes i des d’aquí controlem que els

treballs que tenen que fer es facin correctament i d’acord amb els objectius

preestablerts. Amb paral·lel a això, l’Ajuntament des de fa un anys i davant el

vandalisme més car i que pateix la ciutat, mobiliari, parets, etc., va fer un nou

contracte per intentar restaurar aquests espais de la ciutat. D’això fa uns 7 anys i

continua encara. L’objectiu és intentar eliminar els graffiti que estan a les façanes i la

veritat és que si et fixes les façanes estan bastant bé. Nosaltres estem traient entre

400.000 m2 i 500.000 m2 cada any repintant el que són les façanes, això venen a ser

uns 250.000, no parlem de graffiti si no de gargots, es alguna cosa que tenim que

diferenciar. Una cosa és el graffiti com tal que intenta ser una expressió artística que

com art a alguns els hi agradarà i a altres no, alguns seran considerats pels experts que

estan ben fets i altres no, d’un altre fenomen importat dels Estats Units que és el tag,

això tot i que no soc cap expert i no entenc gaire, quan parlem amb els experts ens

diuen que això no es considera cap tipus d’art. És una firma i prou. A més no sé si tu

saps que la premissa d’una persona que es dedica als tags, és únicament ser l’amo

Font pròpia

89

d’un territori determinat i per poder ser l’amo, la seva firma, el seu gargot, té que

imperar sobre altres. Quan aquest gargot és el que més es repeteix, ell aconsegueix

dins el seu món, ser l’amo d’aquell territori. Aquests “senyors” tenen diferents

especialitats. Hi ha qui es dedica al tag, hi ha alguns que es dediquen als ferrocarrils,

altres als metros, i que si juguen la vida per cert, i uns altres a les ciutats, i això es una

població relativament jove, ja que els que tenen una certa edat abandonen aquesta

praxi. Avui dia a Barcelona pràcticament tot el que netegem son firmes, tags perquè

de graffiti n’hi ha molt poc considerat com a tal. Nosaltres en aquests moments hem

fet diferents estudis i hem pogut constatar que tot i la tasca feta, el cert és que a la

ciutat encara hi han tags i en especial en determinats districtes que pateixen més que

altres aquesta xacra. Tot i la rapidesa amb que tapem encara ens queden el que són

tags de mobiliari urbà, bancs, caixes elèctriques, semàfors, que a vegades no són de

l‘Ajuntament sinó que pertanyen a companyies externes i les persianes dels comerços,

i aquestes si que són un problema. Podem estar d’acord o no però hi ha unes regles de

joc, hi ha unes lleis, i en aquest cas nosaltres ens regulem per una ordenança de Medi

ambient i una de Paisatge urbà que venen a dir que no es pot fer cap tipus d’expressió

ni de graffiti ni de tags a cap lloc a menys que estigui expressament autoritzat. És a dir

que si un particular té una façana que és seva i vol fer-ne un, se li pot autoritzar i la

podrà fer. Pel que fa al tema de les persianes, que em sembla que a la teva exposició

parlaves d’ell, la pròpia ordenança de paisatge urbà tal com esta regulada avui, diu que

es poden personalitzar, és a dir que es pot posar algun tipus de grafisme com pot ser el

nom del comerç tan sols en un trenta per cent de la superfície de la persiana.

Qualsevol altre cosa, en teoria esta prohibit. Davant d’això que fa l’Ajuntament? Doncs

aquí hi ha varies vies, però en qualsevol cas s’han de buscar sistemes per conviure.

L’anterior govern, en principi va manifestar, no obertament, perquè aquestes coses

políticament costen de dir, que no volien graffiti de cap tipus i que ens atenguéssim a

la ordenança. Aquest govern sense haver canviat la ordenança està més obert a buscar

vies de consens entre les persones i tot que no en vol saber res dels tags si esta

disposat a dialogar sobre els graffiti. De fet i des de fa uns quatre o cinc mesos hi ha

una comissió que està treballant en això, començant a vehicular la qüestió per

intentar buscar acords, cosa molt difícil perquè normalment els nostres interlocutors

son grups que la seva mateixa essència els fa ser reticents a acceptar les regles de joc,

és a dir, conceptualment és gent que va una mica en contra del sistema establert, i per

tant diu... com puc pactar alguna cosa amb vostès quan jo el que estic és en contra

del que representen? Va per aquí. S’havia parlat de fer alguna comissió de qualitat, de

més permissivitat i el tema s’està bellugant amb aquest terreny. L’altre dia

m’explicaven que dintre de poc sembla que ve un personatge important dels graffiti a

Barcelona per fer una exposició. Aquí s’està bellugant alguna cosa. No sé com acabarà

però el que busca l’Ajuntament és trobar un acord unificat perquè són diferents grups i

no hi ha una representació única per a dir, escolta respecteu els meus espais i vosaltres

90

utilitzeu aquests i així no gastem tants diners dels ciutadans per netejat el que no

tindria que embrutar-se mai.

Pel que fa als comerços, nosaltres amb els càlculs que hem fet podríem arribar a la

conclusió que un 50% de les persianes estan graffitejades i que un ampli percentatge

de les que no estan graffitejades coincideix amb les persianes que tenen reixa i per

tant no hi poden fer res.

Et refereixes al graffitejat bo o al dolent?

No, al dolent, al gargot. Davant d’això i fa uns quatre anys, perquè l’anterior govern

també estava preocupat per aquest fenomen, es va fer un conveni pel qual s’intentava

que els comerciants fessin la neteja d’acord amb l’Ajuntament, la veritat és que es van

apuntar 180 mes o menys i la cosa va parar aquí. Ara hem intentat fer un altre projecte

que consisteix en que l’Ajuntament ha pactat amb els comerciants un protocol pel qual

nosaltres els hi netegem les persianes i els posem un antigraffiti i després ells es fan

càrrec del manteniment. Fins ara hem actuat a Ciutat Vella, Gracia, l’Eixample i Sants-

Montjuic. Això ha estat possible perquè quan vam renovar la contracta dels graffiti i

donat els temps que corren que per desgracia tot està molt apurat, vam mantindré

pràcticament la mateixa dotació econòmica però vam demanar més recursos i en

conseqüència ara tenim més recursos dels que teníem abans i els estem dedicant a

pintar les persianes. Això va començar al mes de març, abril d’aquest any i ara portem

unes 450 persianes pintades així . I això es molt globalment el que fem.

Començaré amb les preguntes que estan relacionades amb el que acabes de dir, com

per exemple, la idea de pintar el 30 % de les persianes! Que passa amb el 70%

restant? No es va pensar que al dia següent tornaria a estar plena de tags?

És possible. A veure quan nosaltres diem que actualment tenim unes ordenances que

no són permissives amb els tags a les persianes , el que no es vol és que hi hagi aquest

fenomen. Es colateral. Et supera però quan es pensa bé, aquesta ordenança el que

busca es el menor impacte visual cara al ciutadà i això vol dir, pinti la persiana del color

que cregui convenient però després no posi una foto al cent per cent de la persiana

sinó a una part de la persiana, tan sols per dir que es una sastreria, una fleca, etc.

Aquesta ordenança no esta tant pensada perques el graffiter personalitzi tota la

persiana en conjunt d’una forma o altre sinó simplement perquè el comerciant pugui

d’alguna forma, mentre el comerç esta tancat, explicar de quin tipus de comerç es

tracta. Alguns s’expliquen per sí sols com la Coca-cola. Quan posa Coca-cola ja sabem

que és, unes altres coses no són tan fàcils, però sempre amb la concepció de no ser

agressius amb el ciutadà. I això ja entenc que pugui ser discutible, com tot a la vida.

Alguns diran, molt bé i altres, escolti’m i perquè no? Tan agressiu és una cosa com una

altra i llavors ja ve el gust de cadascú. Tot això és molt complicat però és una

91

ordenança que en principi esta orientada a no permetre que hi hagin tags, a les

persianes, i si graffiti que serveixin per anunciar mínimament el que és el comerç.

D’acord però jo partia de la base de que els graffiters respectarien la norma no

escrita “no pintis damunt d’allò que no sàpigues fer millor” i d’aquesta manera era

millor pintar tota la persiana sencera i no tindre un 30% ben pintat i la resta

graffitejat.

D’acord, però aquí hi ha dos formes de fer guerres, pactar i dividir-se el terreny o

envair i estar a garrotades. Es necessari pactar. Si de mi depengués posaria dos criteris;

primer, jo deixaré pintar un percentatge determinat de persianes però no vull totes les

persianes de la ciutat pintades. Segon, en alguns carrers vostès no pinten persianes!

Amb aquests dos criteris...perquè no.

A veure, jo m’estic imaginant el mercat de la Llibertat del barri de Gràcia que esta al

costat de casa meva, tot ell fet una merda , pintat de tags i pintades per a tot arreu i

després el comparo amb el de l’Abaceria Central al mateix barri i no ja color. És

espectacular, tot amb graffiti d’autor! I tot i que ja porta temps cap graffiter o pinta-

parets hi ha pintat al damunt res, i amb aquest exemple se’m fa difícil entendre el

que has dit abans del impacte visual ja que l’impacte visual en aquest cas és

meravellós

Jo no dic el contrari però jo no marco les polítiques i de pas et diré que m’agrada que

manifestis la teva opinió perquè això es enriquidor. A veure hi ha uns polítics que

marquen la política de la ciutat. Els tècnics els podem aconsellar, per aquí i per allà

però res més. Tan lícit és decidir que es volen les persianes netes com ben pintades.

Ara s’ha decidit fer-ho així, val doncs pactem. l’Ajuntament us deixa fer graffiti en un

30% de la persiana però la resta ha de estar neta. Pel que fa a deixar pintar tota la

persiana sencera, jo personalment i sense ser polític i sent tècnic, diria que sí però

pactant que en unes parts de la ciutat podrà pintar-les però en altres no. Pactem

doncs. Tenim persianes per regalar, amb aquestes regles de joc jugaria? És una

possibilitat però aquest és el meu criteri, però és la comissió que està treballant en

això la que ha de decidir. Després indubtablement es corre un altre risc, tu ho deies al

començament, la qualitat del treball! Si pinta algú que és correcte et farà una bona

feina, i després t’agradarà o no t’agradarà. Jo he vist moltes expressions d’aquestes

que són una meravella i altres que dius, ostres! però això passa també si vas als

museus, algunes obres d’art quan les mires no les entens i penses seran molt maques i

estaran molt apreciades però ... i això és en realitat el bo que té el art, que hi ha

algunes coses que algunes persones els hi resulten atractives i a unes altres no els

diuen res, com les pel·lícules i com moltes altres coses a la vida, i per tant i responent

a la teva pregunta, l’Ajuntament abans no permetia fer això però en aquests moments

s’està discutint i treballant amb professionals, no internament sinó amb professionals

92

d’ells, a veure si s’arriba a algun tipus d’acord per poder fer coses d’aquest tipus. Siguin

a façanes o siguin a persianes.

Les persianes que estan totes pintades amb “graffiti, reben algun tipus de sanció?

Jo diria que no. Això es una funció de la Guardia Urbana i tot i que esta previst en la

normativa, jo diria que no.

Voldria saber ens quins barris o districtes actua més l’Ajuntament en quant a netejar

graffiti, i amb això em refereixo als tags.

A Ciutat Vella, aquesta és porta la palma amb 61.000 m2. La segueixen, Horta i

Guinardó amb 56.000 m2 i l’altre és Sant Marti amb 53.000m2. Sant Marti, té una raó i

és que encara queden naus industrials i aquestes són molt atractives per als graffiters i

pel que fa a Horta es pot dir que en aquest barri, hi ha una certa dedicació artística

molt diferent de la que impera a Ciutat Vella on impera la llei de la Selva, allò és

salvatgisme total i dur. A Horta i a Sant Marti encara trobem el que es pot considerar

com a graffiti. Ciutat vella i l’Eixample són l’altre extrem. Actuacions? L’any passat vam

eliminar 400.000m2, estem entre els 400 i 480.0000 cada any però no en nombre de

tags o graffiti eliminat sinó en superfície.

A Barcelona tenim moltes parets que envolten terrenys que estan sense construir. Hi

ha plataformes que es dediquen a negociar amb vosaltres la possibilitat de alliberar-

les i m’agradaria saber si vosaltres feu alguna cosa per facilitar que no hagin més.

Val, tornem a lo d’abans. Quan l’Ajuntament va decidir que no es podia posar cap

graffiti perquè això incomplia la normativa, aquestes parets estaven tan prohibides

com la façana de casa teva, en aquests moments s’està treballant perquè aquestes

parets puguin esdevenir espais que puguin ser utilitzats per persones afins a aquest

món. De fet i tot que abans no es volia, existeixen parets en especial a Horta- Guinardó

on el propi districte permetia graffitar i on encara es graffiteja. Com veus sempre hi ha

contradiccions entre la realitat, els desitjos i demes. La vida és molt dura i el tema crida

per sí sol! La realitat és que la ciutat esta plena de gargots, tot i que torno a repetir que

les façanes no, ja que les nostres actuacions han contribuït decisivament en això, tot i

que s’ha de dir, alguna vegada els nostres serveis que en teoria són els antigraffiti,

alguna vegada ha netejar sense coneixement algun d’aquests graffiti.

La pintura de que has parlat abans, l’antigraffiti, com funciona?

L’antigraffiti és com un repel·lent que funciona bé a les persianes però amb el que

s’ha de tindre cura. Es pot utilitzar en molts llosc, fins i tot en arbres, de fet a Londres

l’havien utilitzat al terra. Es fàcil i complicat alhora.

En el cas de les persianes, primer s’ha de netejar bé la superfície, treure la pintura que

hi havia abans i despres pintar damunt amb una capa d’antigraffiti. El que fa aquesta

93

pintura és crear el mateix efecte que una capa de vidre. Si t’hi fixes quan veus una

persiana amb tractament de pintura antigraffiti normalment brilla una mica més, és

aquests efecte vidre del que et parlo. Si dones un cop trenques i inclús li pots fer

escletxes comportant-se igual que un vidre. Quan tu pintes a sobre d’aquesta capa

poden passar dues coses; si ho fas amb retolador actua com quan pintes damunt un

plàstic que fa aquelles boletes i no s’enganxa perquè rellisca i la conseqüència per al

graffiter és que quan vol fer una firma damunt la persiana no pot, s’acaba emprenyant

i marxa. Es curiós que quan al principi no sabien això de la pintura antigraffiti molts es

pensaven que els havien venut retoladors dolents i la prova del que dic és que en

algunes ocasions hem trobat retoladors tirats, al costat de la persiana que havien

intentat graffitar. L’altra conseqüència és que per al comerciant és més fàcil de netejar

perquè amb un drap i una miqueta d’aigua es treu. Tot i això els mateixos comerciants

que tenen tanta cura amb tindre ben nets i polits els seus aparadors, moltes vegades

es desentenen de les persianes i les deixen així. Una pena! Si per casualitat la pintura

enganxa i el graffitejat és gran la cosa es complica ja que a les hores s’hauria d’emprar

alcohol i es possible que s’acabés fent un nyap. Que passa amb les parets? Doncs que

hi ha dos problemes; si la paret es porosa, com això es una capa que impermeable amb

el temps podria causar humitats dins els edificis ja que no deixaria transpirar les

parets, però sobretot el problema és que si tot i la capa d’antigraffiti s’embruta i li

fiques una mica d’aigua a pressió per netejar-les, tant a persianes però sobretot a la

parets, te les carregues i per tant aquesta solució no és possible. Nosaltres utilitzem

sovint aigua a pressió per netejar el terra de xicles i demés i funciona molt bé, però si

això ho utilitzes damunt un antigraffiti el trenques i per tant és delicat en aquest

aspecte però a pesar d’això l’antigraffiti funciona bastant bé.

Això m’ha quedat clar, però quan l’Ajuntament fa alguna actuació i pinta amb

antigraffiti una persiana, com s’ho fa un graffiter autoritzat per pintar damunt?

Doncs és tindria que treure l’antigraffiti i després pintar sobre la persiana. En aquests

moments hi ha moltes persianes que estan personalitzades totalment. Hi ha molta

passivitat en aquest sentit i tampoc hi ha una permissivitat explicita sobre això.

Es cert que abans, alguns comerciants van ser sancionats per tenir pintades les

seves persianes?

Jo no conec cap cas, això ho porta Paisatge urbà.

Doncs alguns comerciants m’ho han comentat però d’això ja fa anys, em refereixo a

les primeres actuacions conjuntes del plataforma Enrotlla’t als carrers de Gràcia.

Fa anys potser, però ara no crec...

94

Potser no però és curiós que quan vaig anar a l‘Ajuntament del meu districte a

Gràcia em diguessin que no necessitava cap permís per pintar la persiana del meu

comerç a menys que la façana fos catalogada.

Jo crec que es referien a pintar damunt el 30%

No, no estic parlant del 30% sinó de tota la persiana sencera. Em van dir que no hi

havia cap problema

Doncs el que jo puc dir és que sobre el paper esta prohibit tot i que entenc la

conclusió a la que arriben molts de dir, mira, en lloc de tindre la persiana de qualsevol

manera, amb tags i demés, dons la pinto sencera, però jo t’he de dir que l’ordenança

diu que no.

Que opines sobre la possibilitat de crear espais lliures o parcs temàtics on posar

explícitament “graffiti”, tipus Port Aventura?

No sé si això es farà però s’està treballant amb aquesta idea per arribar a acords.

Entre la gent d’aquest món i la nostra gent del institut de cultura i que tenen una visió

molt més ample en aquest sentit, ja que la meva visió, professionalment em refereixo,

és diferent pel fet que jo del que m’encarrego es de que la ciutat estigui neta. Tant de

bo això sigui constructiu i arribi a bon port. De fet la ciutat de Barcelona té prou llocs

per poder fer manifestacions d’aquest tipus. És una ciutat que té molts visitants i que

està acostumada a que l’alabin i diguin quina ciutat més maca i per tant és una ciutat

que està preparada per fer aquestes coses, el problema és que crec que hi ha una part

d’aquestes persones, que mai voldran participar del sistema establert i llavors ells

continuaran fent i jo per desgracia continuaré traient graffiti, i dic per desgracia

perquè les conseqüències de tot això les paguem entre tots i en uns moments tan

precaris com els que vivim aquests diners tindrien que estar dedicats al que estem

perden, sanitat, educació... i no a treure la porqueria que alguns ens fiquen. És així de

fàcil. Ens podem entendre? Estic segur que sempre hi ha un punt de trobament en

totes les coses. Qui respectarà les normes? Estic segur que las respectarà l’Ajuntament

però no tan segur de les altres parts. Alguns compliran perfetament i altres passaran.

Referent a les caixes elèctriques, a qui pertanyen?

Les caixes elèctriques pertanyen a Fecsa - Endesa tot i que hi ha algunes que

pertanyen a l’Ajuntament i les bústies a Correus.

I vosaltres nomes us responsabilitzeu de les vostres?

Efectivament, tot i que ara hem arribat a un compromís amb Fecsa-Endesa pel qual ells

començaran a netejar-les.

95

Ho pregunto perquè estan fetes un fàstic i plenes de tags.

Tens raó. Si t’hi fixes sempre veuràs els tags en llocs on l’Ajuntament no pot

intervindré ja sigui perquè pertanyen a particulars o per altres causes. Nosaltres

intervenim principalment en façanes, i tot i que encara en trobaràs algunes amb tags

el cert és que hem avançat molt i cada vegada hi ha menys. A les hores, que els queda

a aquests “senyors”? Doncs els bancs, les faroles, les caixes elèctriques, les entrades

dels pàrquings i les persianes.

Penso que tens raó pel que fa als murs. A Barcelona n’hi ha pocs amb pintades i això

que n’he vist molts durant les meves pasejades per la ciutat però em ric perquè estic

recordant un noi que va passar en bici mentre entrevistava a una noia dels vostres

serveis de neteja i li va cridar mentre passava, Aneu ràpids, eh!

Si tens raó, però cal distingir molt bé i amb molta cura els tags del graffiti, sobretot la

diferència entre el senyor que fa tags o firmes i del senyor que fa un graffiti i que

intenta ser una expressió artística. L’obsessió del senyor que fa el tag, és fer més

firmes en una paret que qualsevol altre perquè creu que quan ho aconsegueixi serà

l’amo i en teoria, d’aquell territori però també queda clar que si tu cada vegada que

pinta li esborres, acabarà emprenyant-se i marxarà. I aquesta és la lluita per desgracia.

Fixat, portem vuit o nou anys treballant així i hem pintat Barcelona més de 20

vegades. Ara mateix estem parlant amb Fecsa-Endesa per solucionar-ho i amb Correus

que esta pintant les bústies, el que passa és que repinten avui i dema ja hi tornem a

ser! Telefònica passa, i en quant als bancs ho fem nosaltres però és molt complicat,

perquè Barcelona té un mobiliari de primera categoria i si es vol fer ben fet és molt

complicat. S’ha de canviar la fusta i polir-la, no val torna-li a donar una capa de pintura

i això representa un cost enorme per a la ciutat. En un dels últims treballs que vam fer

van agafar mostres dels diferents distretes de la ciutat i en un tros definit d’ells vam

comptabilitzar les coses que estaven pintades i les que no i per tant tenim un

percentatge aproximat del que podria ser Barcelona. Tu mateixa pots comprovar en

aquests papers els resultats i arribem a la conclusió que de una mostra total de 4674

elements públics, hem comptabilitzat 3779 elements sense afectació i un 17% amb

incidències tampoc son tants i de persianes, un 50% sense afectació i un 49 afectades,

que no respon exactament a la realitat perquè un tant per cent elevat de de les no

afectades pertanyen a la categoria de reixes, i per tant no estan al abast de les

pintades i tags.

Respecte a les persianes que hem repintat amb antigraffiti i d’una mostra total de 425,

concloem que 349 les tenim impol·lutes i 76 tenen algun tipus d’incidència, el 29%

d’aquestes per enganxines de serrallers, un altre plaga, però que al estar amb

antigraffiti no enganxen bé i son fàcils de treure, 3 amb tags i 44 graffitades. Així és

com estàvem aquesta setmana passada.

96

Existeixen treballadors de l’Ajuntament que van per la ciutat fent fotos dels tags i

graffitis. Quin tipus de formació reben aquests empleats?

Formació poca. La formació és la que es troba darrere de la foto. Formació poca

perquè en principi esta prohibit qualsevol tipus de graffiti i a les hores el que fan

aquestes persones, es detectar el tag o graffiti, veure de quin tipus de paret es tracta i

quin tipus de pintura s’ha utilitzat. Un altre cosa és quan es tracta d’una paret

autoritzada, a les hores nosaltres normalment tenim la referència i no la toquem, i si la

toquem és que ens hem equivocat o el districte no ens ha dit res. Exemple d’aquestes

zones és el Parc de les Tres Xemeneies, que per cert vam utilitzar un dia per fer una

prova per treure graffiti amb una maquina nova i ens van mirar molt malament.

Per tant, les persones dels nostres serveis tenen dos grans missions; primera, quan

surten tenen que sortir amb una ruta predeterminada, no podem enviar-los

alegrement i dir-los , apa ves i mira a veure que hi trobes! Segon, s’ha de saber de quin

tipus de graffiti és tracta i de quin tipus de pintura parlem per poder portar els

elements suficients i preparar la pintura o el sistema adient per poder treballar i

treure el graffiti i per això serveixen els detectors, per mirar on estan els graffiti i el

tipus de paret i pintura emprada amb que s’ha fet el graffiti i d’aquesta manera una

vegada convenientment assabentats, els nostres serveis de neteja puguin anar ben

preparats per fer la seva feina. Hi ha diferents tractaments, des dels mes senzills com

repintar les parets, a més complicats com treure el graffiti de parets antigues com les

de Ciutat Vella que estan fetes de pedra antiga i el graffiti entra a dins de tal manera

que inclús quan el borres queda una ombra negra i si s’ha emprat una pintura vermella

en comptes de blava, és molt més difícil de treure sense fer malbé la pedra. Per

exemple, al carrer Tallers hi han graffiti que s’han tret més de 25 vegades. Amb els

marbres passa el mateix, si vas a la plaça dels Àngels i vas als aparcaments, veuràs que

passa el mateix. Un altre sistema però que és molt car és el que anomenen

col·loquialment ”el bocadillo”. Alguna vegada hauràs vist una bossa negra enganxada a

la paret, doncs és això. Es tracta de posar una mena de pasta a sobre del graffiti que

xupa la pintura, tapar-ho amb la bossa i a les 24 hores, més o menys ha quedat net,

però és caríssim. De tècniques n’hi ha moltes però aquestes solucions són transitòries

perquè passa igual que amb les vacunes i les malalties, tu apliques un nou sistema per

treure graffiti i en pocs mesos ja n’han descobert un altre per pintar-hi damunt. Fixat

com va la cosa que inclús han arribat a posar productes enquitranats! I ja no parlem

de quan utilitzen àcid!

He llegit en algun lloc, que existeix una base de dades de tags i també de graffiters.

Es veritat?

Si. Nosaltres el que fem és fotografiar el graffiti i després de l’actuació, fotografiar per

demostrar que s’ha tret. Això ho fa la pròpia empresa a qui tenim encarregada la

neteja. Aquests tags es guarden com a mínim un any, i si durant aquest període la

97

policia troba alguna persona fent algun tag, ens demana proves pericials per

demostrar que aquella persona que han enxampar se li poden atribuir més tags. Això

és una acumulació de proves, i de fet hi hagut alguna sentencia favorable amb aquesta

tesi però jo diria que des de que jo estic aquí, això ho haurem fet un parell de vegades.

És complicat perquè no és el mateix agafar al grafitter que està fent un graffiti que al

“senyor” que fa un tag. Si l’enxampes tan sols se’l pot imputar per allò que l’autoritat

l’ha enganxat in fraganti.

Una ultima pregunta, imaginat que a Barcelona hi ha una plaça i no et diré a on

perquè seria una pena que l’esborréssiu, amb un graffiti impressionant que ocupa

tots els murs de la plaça però no és un graffiti qualsevol sinó una obra d’art que

penso hauria de ser considerada, “bé d’interès per a la ciutat” de tal manera que

sempre està plena de turistes fotografiant-la, la esborreu?.

Bé, suposant que no tingui permís l’hauríem d’esborrar, ara bé, si esta tan ben feta

com tu dius, és possible que abans ens truquin i ens preguntin que fer amb allò. És un

tema complicat i des de Cultura s’estén defensant noves postures, però el problema

vertader que existeix sempre és, on esta el límit de tot això? Qui dictamina la qualitat,

qui els espais i qui diu aquí si i aquí no? Inclús volent fer-ho bé, sempre estaràs criticat

per algú que dissenteix de tu.

Doncs moltes gràcies, crec que amb això he aclarit molts dubtes i confirmat moltes

conclusions

Ens acomiadem, no abans que em doni una sèrie de papers per consultar les dades que

ell ja m’ha avançat i amb la “promesa” que no els penjaré a la web, també em dona la

seva tarja i em diu que el truqui si em sorgeix qualsevol altre pregunta. Li pregunto si

puc dir el seu nom al treball i em respon que prefereix que no, que ell no és de fama i

que prefereix l’anonimat. Doncs d’acord.

No sé de que m’estranyo! Excepte en Werens, cap dels entrevistats ha volgut dir-me

el nom. Començo a pensar que aquest és un tema tabú per a molts i que no els

importa parlar sobre això però res de dir-ho amb veu alta no fos cas que algú, no sé

qui, els acuses d’alguna cosa. Doncs penso que fan mal fet i que potser si alguns és

mullessin una mica més seria més fàcil la solució.

Ens acomiadem, es torna a disculpar per la falta de resposta de l’Ajuntament fins a

aquest moment i em desitja sort en el treball. Molt amable el Director, després de més

d’una hora parlant, exactament una hora, 8 minuts i 54 segons, tanco definitivament la

part de les entrevistes.

L’ajuntament respon! una mica tard però respon.

98

Entrevista a Banksy: pendent de resposta

Tal com em va indicar en Werens, el graffiter català més internacional, potser l’artista

contemporani i internacional més important és el

Britànic, Banksy, així que he pensat, si un català em

contesta perquè no un anglès? He entrat a la seva

pagina web i li he escrit. Que contesti serà un altra

cosa:

Hello,

I'm Andrea, from Barcelona, Catalonia (Gaudi, tomato bread, Picasso, Dali, Smiling people and

good people...) I'm doing the research to get into the University of Graffiti. Why? I guess

because I share the opinion of the Catalan artist Werens over there that give colour to the

cities. I would like that if you had a few minutes, answer four questions. I think your answers

would help me up note. Next time when you come to Barcelona you are invited to dinner! But

that if, at an economic restaurant . My budget is limited!

The questions are: Why not Barcelona? Why yes Barcelona? Where in Barcelona?

A phrase to define graffiti?

If you got here reading thank you very much if not… also

Good luck and have a fun life

Andrea

http://www.banksy.co.uk/

99

QÜESTIONARI GRAFFITI

100

101

102

Respostes questionari

Edat

Sexe

Estudis

103

On vius?

Què opines dels graffiti?

Has fet algun graffiti alguna vegada?

104

Coneixes personalment a algun graffiter?

Creus que estan relacionats graffiti drogues i violència?

On els veus amb més freqüència?

105

Creus que han augmentat el nombre de graffiti a les ciutats?

Aquestes imatges corresponen a dos mercats diferents del barri de

Gràcia. La primera fila mostra les persianes pintades per graffiters

autoritzats i la segona fila mostra les persianes d'un altre mercat, però

pintades per graffiters no autoritzats. Observant aquestes imatges creus

que els barris podrien millorar la seva imatge si les autoritats deixessin

que els comerciants contractessin graffiters acreditats per pintar les

persianes?

106

Creus que la legalització d’aquest tipus d’art fomentaria la reinserció de

molts joves actualment a l’atur al mercat de treball?

Creus que els Ajuntaments haurien d’habilitar més espais públics per a

aquest tipus d’art?

Creus possible que la legalització del graffiti i per tant la seva aplicació a

espais autoritzats podria fomentar un nou tipus de turisme a les ciutats

interessat precisament en recórrer les diferents parts per tal d’admirar

aquest art?

107

Si veiessis algun d’aquests graffiti et pararies a mirar-los?

Pensaries que són...?

I aquests?

108

Pensaries que són...?

I aquests?

109

Pensaries que són...?

Valoracions

Aquesta enquesta es va obrir el dia 12/07/2013 i es va tancar el dia 1 d’octubre de

2013 amb la finalitat d’esbrinar una mica el que pensa la gent sobre els graffiti.

Els resultats han estat quantificats per la fulla de càlcul que GoogleDocs obre

immediatament que tu crees un formulari a la teva web.

La mostra resultant és de 192 respostes, el que dóna prou validesa a aquest estudi tot

i que cal recordar que mai es pot estar totalment segur que el resultat sigui una

mostra representativa, però sí que es pot actuar assolint que és una probabilitat prou

alta per definir les conclusions.

Dels resultats se’n conclou que:

La majoria dels enquestats tenen entre 15 i 60 anys amb un predomini

especialment significatiu de la franja que va dels 15 als 20 anys ( 40%) i de la

franja que va dels 20 al 30 anys ( 23%)

La majoria són dones 63 (%) tot i que el percentatge d’homes també és

significatiu (38%), en especial en la franja d’edat que va dels 15 als 20 anys

La mostra més representativa demostra que el 36% dels enquestats han fet o

estan fent educació secundaria obligatòria o batxillerat ( molts dels enquestats

s’han queixat que no estava inclosa l’opció batxillerat). El 33% tenen titulacions

universitàries.

La mostra és clara i prou representativa en quant al tipus de barri que viuen els

enquestats. El 86% viuen a barris benestants, mentre que el 90% viuen en

barris treballadors

110

Pel que fa als Graffiti:

Queda clar que la majoria (47%) pensa que alguns son art i altres vandalisme,

però a demés el 30% pensa que són una forma d’expressió i el 15% que són un

acte de rebel·lia

El 77% mai han fet un graffiti però el 72% coneix a algun graffiter. Això

s’explica perquè la mostra més representativa indica un perfil de gent jove (de

15 a 30 anys)

Queda clar que la majoria fuig de la idea que graffiti, drogues i violència

estiguin relacionats, un 86% de la mostra no ho creu en front un 6% que si ho

creu.

També queda clar que la majoria (61%) de la mostra creu que han augmentat

el graffiti a la ciutat tot i que existeix una mostra també representativa de gent

que no ho sap (35%).

A la pregunta d’on els veuen amb més freqüència, els primers els ocupen: les

portes i persianes de la ciutat amb un 32%, el mobiliari urbà amb un 30% i els

murs amb un 17%. Els trens i les façanes es reparteixen els segons lloc amb un

10% i 9% respectivament.

És prou significatiu que el 94 % dels enquestats i després de veure les imatges

de l’actuació que es va fer al mercat de l’Abaceria central a Gràcia i comparar-

les amb el mercat de la llibertat del mateix barri considerin que l’Ajuntament

hauria de fomentar i donar més facilitats a aquets actes per tal de millorar la

imatge d’alguns barris.

També és significatiu que el 81% pensi que la legalització d’aquest tipus d’art

ajudaria ala reinserció de molts joves que actualment estan a l’atur i que el

94% pensi que l’ajuntament hauria d’habilitar més espais públics per als

graffiters.

És curiós com el 38% dels enquestats no saben o no s’han plantejat mai la

possibilitat que el graffiti ben fet pugui atreure a un cert tipus de turisme,

preguntats alguns personalment per aquesta possibilitat confessen que mai

havien pensat que el graffiti mogués tanta gent. Tot i això el 53% creuen que

sí podria atreure turisme.

111

Graffiti: art o vandalisme?

Les ultimes 3 preguntes del qüestionari, plantegen a través de tres tires

fotogràfiques una de les preguntes fonamentals d’aquest treball. Art o

Vandalisme?

Tot i que els resultats no són una sorpresa, si que en certa manera presenten

algunes curiositats.

El 75% dels enquestats es pararien a mirar els primers graffiti

considerant-los un 51% com una forma d’expressió artística molt

bella i un 31% com una obra d’art.

Un 53% es pararia a mirar els de la segona filera tot i que un 30%

tan sols ho faria amb alguns. Un 33% els considera una forma

d’expressió artística molt bella, un 25 % com dibuixos ben fets i

un 26% com una obra d’art. És aquí on ha estat la meva sorpresa

perquè encara que la meva opinió personal és que les lletres en

el graffiti (entenent en aquesta conclusió las que han estat

elaborades i no els tags ràpids) són la forma més pura en que es

pot expressar un graffiter, pensava que la majoria de la gent no

ho entenia de la mateixa manera.

Encuriosida per la dada, he xafardejat per les fulles de càlcul que em proporciona

GoogleDocs i que no penso publicar perquè inclouen els e-mails dels enquestats i no

em sembla correcte, he comprovat que la majoria dels que han opinat que aquest

graffiti eren una obra d’art tenen edats compreses entre 15 i 20 anys. Això em fa tenir

112

esperança que les noves generacions que estan pujant entenguin el graffiti com el que

és art i el sàpiguen diferenciar del que no hauria de ser, brossa.

El 76% dels enquestats no es pararien a veure cap dels graffiti

de la tercera fila tot i que sorprenentment el 21% si que ho faria

amb alguns. No és cap sorpresa que el 60% els consideri

escombraries i el 28% un acte de vandalisme, tot i que es curiós

que un 10% els consideri una forma d’expressió com qualsevol

altra.

Queda clar que la gent distingeix perfectament el que es un graffiti d’autor i el que és

pura brossa, i que també fuig de la idea que alguns intentant fomentar que graffiti

drogues i violència estan relacionats. La gran majoria estan d’acord que els graffiti han

augmentat a la ciutat i també que el ajuntament hauria de posar-hi remei però no a

cop de sanció sinó més aviat alliberant espais per als graffiti i donat facilitats perquè

els graffiters i els comerciants es puguin posar d’acord per embellir les seves persianes

amb graffiti d’autor.

Tot i que el graffiti mou una quantitat significativa de gent, molts dels enquestats no

s’han plantejat mai la possibilitat de que aquest moviment pugui atreure turisme, tot i

això, no descarten que espais habilitats i persianes embellides amb graffiti d’autor

puguin fer-ho realitat algun dia.

Tot i que la majoria dels enquestats consideren els graffiti de formes com els més

atractius, m’agradaria tornar a destacar que comença a ser apreciat el graffiti més pur

i que és el dels writters. Les lletres, que representen la essència vertadera del graffiti

comencen a obrir-se camí i el que és més interesant, comencen a ser vertaderament

apreciades. Un gran pas!

113

Conclusió

Cal dir que totes les conclusions d’aquest treball es basen fonamentalment en les

respostes del qüestionari que han contestat 192 persones, en les més de 20

entrevistes que he realitzat al llarg d’aquests mesos amb comerciants i graffiters de

Barcelona, amb el personal de la neteja i medi ambient que he anat enganxant pels

carrers, amb les més de 1.000 fotografies que he pres i que il·lustren aquest treball,

amb la conversació que vaig tindre amb el director de Serveis de neteja i Gestió de

residus de Barcelona, quan ja desesperava que algú de l’Ajuntament, inclòs l’Alcalde, i

molt especialment amb les respostes que em va enviar el graffiter sabadellenc

Werens. A tots ells el meu agraïment.

Com he argumentat al principi del treball, no existeix una normativa internacional

única que reguli el graffiti. Les lleis que afecten aquesta activitat varien d’un lloc a un

altre. Cada continent, cada país, cada regió, cada municipi o poble és el que dictamina

les seves pròpies lleis i sancions, i és per això que igual que existeixen llocs que

promouen i inclús fomenten aquest tipus d’art urbà en determinades condicions,

existeixen altres que el castiguen durament. Ara bé, el gran problema al que ara

s’enfronten els països que han aplicat normatives de tolerància zero amb el graffiti és

que les mesures i sancions que han pres al respecte no han fet més que generar reptes

més grans per als graffiters, que ara ho consideren i ho interpreten com una lluita

oberta contra les autoritats pel domini dels espais de la ciutat. Un guerra de guerrilles

pel control de la ciutat.

Així doncs, la primera conclusió que se’n pot extreure d’aquest treball i que espero

hagi quedat clara és que graffiters i autoritats farien bé en posar-se d’acord i intentar

trobar un equilibri entre la llibertat d'expressió dels primers i el dret de la resta dels

ciutadans de gaudir de l'espai públic. Menys sancions i més diàleg. Menys restriccions i

més espais alliberats.

Les sortides al mercat de treball per als graffiters actuals són poques, els circuits de les

galeries d’art els hi estan vetats a la majoria i per tant la difusió i la projecció dels seus

treballs és realment difícil. Si a tot això sumem la crisi que el món està vivint, la manca

de recursos de les famílies per que els seus fills estudiïn un itinerari adequat, i la manca

d’oportunitats laborals, es pot entendre que l’única manera que tenen els graffiters de

donar projecció i visibilitat al seu treball sigui a través de persianes i murs abandonats

a les ciutats.

El fet contrastat és que el 94% dels enquestats en aquest treball consideren que

l’Ajuntament hauria de fomentar i donar més facilitats a les plataformes autoritzades

de graffiters per tal de millorar la imatge degradada dels nostres barris i el mateix tant

per cent també pensa que s’haurien d’habilitar més espais públics per aquest tipus

114

d’art. Si a tot això li sumem la dada que el 81 % pensa que la legalització d’aquest tipus

d’art ajudaria a la reinserció de molts joves que actualment estant a l’atur, tornem a la

mateixa conclusió que en l’apartat anterior, menys sancions i més diàleg. Menys

restriccions i més espais alliberats.

Que diu l’Ajuntament?

L’Ajuntament diu que parlar amb els graffiters és molt difícil. Ells poden parlar amb

algunes plataformes i arribar a uns mínims que depenent del compliment per part de

les dues parts es poden ampliar. Però qui parla en nom de la resta de writters del

retolador , que és com jo els anomeno, la vertadera plaga de les ciutats? Aquells que

van pintant el seu nom com si es tractés d’una competició en qualsevol racó de les

nostres ciutats. Com parar això? De fet i a favor de l’Ajuntament diré que les dades

contrastades s’expliquen per sí mateixes; durant el 2012 l’Ajuntament ha fet més de

180.000 actuacions als barris de Barcelona i ha eliminat més de 400. 000 m2 de

graffitis escombraria. Bàsicament en murs i façanes aconseguint d’aquesta manera

que aquesta part del problema es mantingui continguda, doncs els writters de

retolador ja no s’arrisquen a pintar els murs perquè la seva pintada dura tant poc que

no interessa.

Aquí entrem en una de les consideracions fonamentals del meu treball. Graffiti, art o

vandalisme?

El primer de tot seria distingir entre graffiti i pintada. A primer cop d’ull podria semblar

que les dues coses són iguals, però res més lluny de la realitat. Al llarg d’aquest treball

hem vist infinitat de fotografies i cap d’aquests treballs se’l podria etiquetar de gargot.

Poden agradar més o menys però són graffiti en estat pur. Treballs elaborats que

responen al desig del graffiter de “deixar-se veure” (getting up) i on el missatge

fonamental es troba en les formes i en l’estructuració ben pautada i plasmada

espacialment de les seves lletres. La qualitat artística i estètica, la força plàstica i la

elaboració del disseny són algunes de les regles fonamentals del graffiter. I és que a

diferència dels que fan gargots o tags, aquí el que es valora no és la quantitat del

treball sinó la qualitat.

Una altra diferència és que el graffiti quasi sempre ve firmat per un autor, i la pintada

rapida manté l’anonimat ja que el seu valor artístic és nul. Es plasma amb massa pressa

a qualsevol lloc de fàcil accés i poc risc. Per això penso que la pintada és una forma

d’expressió barroera i covarda, precisament perquè l’autor s’amaga, amb tota

consciencia de que el que està fent és del tot incorrecte.

Aclarit això, faríem tots bé en distingir entre el que és en realitat un graffiti i el que és

una pintada; i entre el que és un graffiter i el que és un writter de retolador. A partir

d’aquí caldria utilitzar bé els termes per tal de distingir clarament els conceptes. Si

parlem de graffiti parlem de graffiters i de treball ben fet i treballat, i que

115

normalment s’associa a un tipus determinat d’art (art del carrer) molt apreciat pels

vianants , i si parlem de pintada parlem clarament de brossa i de writters de retolador

que sovint s’associen al vandalisme perquè actuen a tot arreu sense control i per a

desesperació de tots els que els veiem.

La solució a aquest tipus de vandalisme que és la pintada, no és fàcil. L’Ajuntament

reconeix que tot i tindre més o menys controlats els murs de la ciutat, els writters

pinten ràpid i amb tanta feina algunes vegades han tapat graffitis d’autor perquè

arriba un moment que no poden amb tot. Es queixen que no poden aturar les pintades

a les persianes perquè pertanyen als comerciants i que actuar sobre el mobiliari urbà

surt molt car perquè es necessiten tractaments especials. Una altra queixa són les

caixes elèctriques i les bústies de correus entre altres que tampoc els pertanyen i sobre

les quals no poden actuar.

Si l’Ajuntament no pot amb tot, els graffiters es mostren inquiets i descontents, els

writters estan descontrolats i els comerciants farts de tot. Quina és la solució? I tornem

al principi de les meves conclusions; menys sancions i més diàleg. Menys restriccions i

més espais alliberats.

Al meu entendre, els graffiters són una gent molt curiosa, són addictes a l’esprai i als

espais lliures i si no pinten els hi entra el “mono” i es descontrolen totalment. El primer

de tot és alliberar més espais a la ciutat on puguin pintar. Res de façanes o portes

centenàries dels barris més castigats. Per sort o per desgracia a Barcelona existeixen

infinitat de cases i fàbriques abandonades o a mig construir, que situades sovint als

extraradis donen una imatge de tristesa i abandonament a la ciutat que fa pena.

Perquè no cedir tots els murs que les envolten, tan tristos i buits com elles mateixes,

als graffiters? De fet els mateixos graffiters reconeixen que l’essència del graffiti és

efímera i que és precisament aquesta característica el que fa que un bon graffiti sigui

tant apreciat. Avui hi és i demà qui sap. Així doncs aquests murs tristos i abandonats

que rodegen les nostres ciutats serien perfectes per a ells. Pinten, donen color a les

ciutats i quan arriba el temps de demolir-los ningú diu res. Exactament el que s’ha fet

amb els murs del parc de les tres xemeneies i dels de Sant Martí que han estat

alliberats per l’ajuntament i que han fet les delícies dels graffiters i dels vianants que

s’hi acosten.

Pel que fa a les persianes. Res de sancions per als graffiters que les pinten

autoritzadament pels comerciants i res de multes per als comerciants que els

contractin. I sobretot res de reduir l’espai del treball al 30%, pel meu gust, el resultat

és deplorable.

Queda clar pel treball i pel qüestionari resultant que l’excusa que posa l’Ajuntament

per no deixar fer res és que l’impacte visual seria espantós per a la ciutat. Home, jo

penso que precisament l’impacte visual seria el més atractiu de tot. Caminar veient

116

petites obres d’art sense tindre que pagar, això ens agradaria a tots i a més, cal tindre

en compte que la majoria del dia les persianes estaran tirades cap amunt i l’únic

impacte visual serià el de veure les botigues buides perquè no hi ha diners per comprar

res.

De solucions n’hi ha moltes, tan sols fa falta parlar i deixar-se d’històries. Perquè no un

parc temàtic sobre el graffiti? O que l’Ajuntament cedeixi alguns dels milers de

terrenys que té abandonats pels voltants de la ciutat? Que s’encarreguin les mateixes

plataformes de graffiters de gestionar-ho, que busquin promotors. De fet l’aigua Font

Vella, Fanta i Coca-cola entre altres, han requerit ja el servei dels millors graffiters per

realitzar-los les campanyes. Estaran tan enfeinats reclutant graffiters que amb prou

feines podran graffitejar la ciutat. Que tal si l’Ajuntament en comptes de gastar-se

milers en explicar les maldats del graffiti, envies als col·legis a graffiters com cal i

aquests expliquessin la seva versió de la historia als estudiants? Que tal si aquests que

són els que coneixen de veritat els carrers de Barcelona, ens expliquessin les

diferències entre graffiti i vandalisme? Entre el que és un autèntic graffiter i el que és

un vàndal. Que tal si ens expliquessin les seves experiències i debatéssim la qüestió

tots plegats i amb coneixement del tema? Potser podrien fer-nos entendre que pintar

graffiti no és dolent però s’ha de saber com i a on, i sobretot, penso que si un graffiter

reconegut ens parles dels writters de retolador, com el que en realitat són, nens que

treuen el retolador perque no saben fer res més i que es diverteixen fent-ho malbé tot,

els entraria al cap, a molts, que això és una ridículesa i que el qui ho fa, no té res de

graffiter.

Un últim apunt que m’agradaria que quedés del tot clar, és que el graffiti no és tan sols

una taca de pintura a la paret. El graffiti ben entès és molt més que això. És molt més

que el que es veu. És un exercici que lluny de la idea que tenen alguns, fuig totalment

del vandalisme i es fonamenta en la plena llibertat del que l’exerceix per compartir la

seva obra amb els demes i amb la idea persistent que hem de donar color als carrers.

És un exercici de força visual i de qualitat estètica fet a consciència i en plena llibertat

de disseny i forma, sovint amb un missatge ocult que escapa al primer cop d’ull. És

necessari atansar-se al graffiti, perquè vulguem o no, el graffiti conviu amb nosaltres

en cada racó de la nostra ciutat i ens observa callat i cridaner alhora en molts

moments de la nostra vida. Així doncs, igual que ell ens observa, cal que nosaltres

l’observem també a ell. Callats i cridaners com ell, per tal d’aplaudir-lo o criticar-lo si

és el cas. Si passem de llarg sense parar-nos a pensar, el graffiti deixa de ser art per

convertir-se en pintada. És necessari doncs que aprenem a interpretar-lo. Com he dit

abans, el graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura a la paret i valdria la

pena fer un petit esforç per entendre’l i conviure amb ell.

117

Galeria Fotogràfica

Totes les fotografies d’aquest apartat han estat fetes per mi, és a dir que són font

pròpia i tot i que no hi són totes perquè l’arxiu seria massa extens, crec que són una

mostra prou representativa del meu treball. Així

mateix m’agradaria aclarir que totes elles estan

marcades pel meu logotip perquè a l’hora de

pujar-les a la Web pugui ser reconeguda la meva

feina.

El meu logo

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

Arxiu i

152

Arxiu i documentació

Ajuntament de Barcelona

Instància presentada el dia 25 de Juny de 2013, a l’Ajuntament de Barcelona/ Plaça de

Sant Jaume 1, per demanar cita amb algú que em pogués explicar el punt de vista de

l’Ajuntament respecte als graffiti

El número que em van donar per poder parlar amb algú sobre els graffiti, abans de fer-

me esperar 20 minuts en una saleta i acabar omplint una altra instància.

153

Fotocòpia amb mapa inclòs que em dona la noia de l’Ajuntament perquè creu que aquesta

adreça m’anirà bé pel treball.

154

Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia (Plaça de la vila 2)

Equipament: Central d’Operacions de Medi Ambient i

Serveis Urbans

El número que tenia per parlar amb algú sobre

el tema. Després de 45 min. em van atendre

molt amablement però poca cosa em va servir

La targeta que em va donar el

Director de Medi Ambient i Serveis

Urbans de Barcelona, per si

necessitava alguna cosa més, el

dia que em va concedir

l’entrevista i quan ja gairebé tenia

perduda la esperança de que em

respongués algú de l’Ajuntament.

Molt amable! (He esborrat les dades tal

i com ell em va demanar)

155

Treballadors del servei de neteja de l’Ajuntament de

Barcelona en plena neteja.

Dossier de més de 25 pagines que el Director de Medi Ambient em va donar amb la

condició que no el publiques a la web i d’on he tret les dades d’actuacions de

l’Ajuntament de Barcelona pel treball.

A, enxampada in fraganti al barri

de Gràcia

R, quan marxava del barri de Gràcia

Juan Carlos, a Ciutat Vella

156

l’Alcalde de Barcelona

Pàgina Web on vaig contactar amb l’Alcalde i on li vaig enviar la meva carta. http://w110.bcn.cat/portal/site/Alcalde/menuitem.324915bcba5b5254bc12bc12a2ef8a0c/?vgnextoid=ae60b6247f575310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES

157

Werens, Ramon Puig

Resposta d’en Werens i que no va trigar més de 24 hores.

158

La graffitera argentina, Milu Correch

Milu pintant al Parc de les tres ximeneies

La targeta

que em va

donar per si

volia veure

més treballs

seus

El tros de mur que va arrencar per

explicar-me com es podia saber quan

graffiti es podien trobar sota el que ella

estava pintant i que després em va

regalar.

159

El Mur

Per tal de poder explicar com es fa un graffiti sense haver de córrer per si algú posava

problemes, ens vam apuntar a la plataforma Murs lliures i vam trobar data per pintar

un mur legal el 27 de setembre al carrer Agricultura de Barcelona (Sant Martí)

I així es com va quedar després de 8 hores de feina!

160

La Web

Crear un compte a Gmail: andreatrecerca@gmail.com

Obrir una pagina Web amb Blogger: http://graffititrecerca.blogspot.com.es/

Per tal de fer la presentació del treball he hagut d’obrir varis comptes a Google

La factura del material que vam necessitar per pintar el graffiti

161

Obrir un compte a Picassa per poder penjar una galeria de fotos a la web

Obrir un formulari a Googledocs per fer l’enquesta

Automàticament quan tu obres un formulari a Googledocs , aquest obre una fulla

de càlcul amb Excel on va recopilant totes les respostes.

Al final ell mateix t’ofereix la possibilitat de fer un resumen

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

Bibliografia

Normativa

http://www.alcaldiabogota.gov.co/sisjur/normas/Norma1.jsp?i=42142

http://www.publico.es/192095/las-ciudades-limpian-los-grafitis-a-base-de-multas

http://www.lavanguardia.com/vida/20101227/54092822960/los-comerciantes-de-

barcelona-seran-multados-si-encargan-graffiti-para-su-persiana.html

http://www.publico.es/192095/las-ciudades-limpian-los-grafitis-a-base-de-multas

http://www.cartelurbano.com/content/las-mejores-y-peores-ciudades-para-hacer-

graffiti

http://en.wikipedia.org/wiki/Graffiti

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/12/barcelona/1284282961.html

http://lectoracorrent.blogspot.com/2011/01/graffiti-vandalisme-o-art-ii.html

http://www.laxarxa.com/noticia/barcelona-deixa-de-ser-la-meca-dels-grafiters

Persianes

http://www.cartelurbano.com/content/las-mejores-y-peores-ciudades-para-hacer-

graffiti

http://www.lavanguardia.com/vida/20101227/54092822960/los-comerciantes-de-

barcelona-seran-multados-si-encargan-graffiti-para-su-persiana.html

http://persianeslliures.blogspot.com.es/2010/12/resum-de-la-reuni%C3%B3-xavier-

trias.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100927/lamnistia-del-

grafiter/500569.shtml

http://www.publico.es/192095/las-ciudades-limpian-los-grafitis-a-base-de-multas

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/12/barcelona/1284282961.html

http://enrotllat.wordpress.com/

172

Murs

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100927/lamnistia-del-

grafiter/500569.shtml

www.werens.com

http://vimeo.com/8770117

http://www.isabadell.cat/2013/02/tast-de-cultura-werens/

http://www.yorokobu.es/murs-lliures-nuevas-esperanzas-para-el-street-art-en-

barcelona/

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/07/barcelona-graffiti-legal-sant-marti-murs-

lliurs-grafiters-grafit-murs-lliures/

http://www.murslliures.com/es

Millors graffiters

http://www.fatcap.com/article/c215-1.html

http://www.nodo50.org/palestinalliure/article.php3?id_article=226

http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2013/05/15/banksy-el-graffiti-compromes/

http://jordigraupera.cat/2008/lombra-de-banksy/

http://www.banksy.co.uk/

pestcontroldept@banksy.co.uk

http://www.designwars.com/artist-interviews/tasso-maclaim-crew-interview-

photorealism-brough-level/

http://www.designwars.com/artist-interviews/tasso-maclaim-crew-interview-

photorealism-brough-level/

http://berokone.blogspot.com.es/2010/11/los-mejores-graffitis-del-mundo.html

173

Vandalisme

http://www.transportebcn.es/RODALIES/noticia/6907/els_grafitis_als_trens_costen_6

_milions.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20120529/54299524986/barcelona-ocho-

millones-limpiar-grafitis.html#ixzz2cQzX86JS

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/acusat-grup-grafiters-per-pintar-

vagons-del-metro-2498172

http://www.ara.cat/premium/societat/grafitis-als-trens-costen-

milions_0_900509976.html

http://www.transportebcn.es/FGC/noticia/6907/els_grafitis_als_trens_costen_6_milio

ns.html

http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=2618

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/13/catalunya/1363208885_541687.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20120529/54299524986/barcelona-ocho-

millones-limpiar-grafitis. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/acusat-

grup-grafiters-per-pintar-vagons-del-metro-2498172

http://www.20minutos.es/noticia/22368/0/camaras/noche/Renfe/

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/11/grafits-metro-trens-

vandalisme/html#ixzz2cQxwU7Vi

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100927/lamnistia-del-

grafiter/500569.shtml

http://www.transportebcn.es/FGC/noticia/6907/els_grafitis_als_trens_costen_6_milio

ns.html

http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=2618

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/13/catalunya/1363208885_541687.html

http://www.ara.cat/premium/societat/grafitis-als-trens-costen-

milions_0_900509976.html

http://www.goodfellasmagazine.com/catalonia-spends-6-million-euro-buffing-trains/

174

Entrevistes

http://w110.bcn.cat/portal/site/Alcalde/menuitem.324915bcba5b5254bc12bc12a2ef8

a0c/?vgnextoid=ae60b6247f575310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextfmt=format

Detall&lang=es_ES

districtes

http://www.bcn.cat/districtes/

Etimologia i història

http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/historia/04historia1.html

http://redhistoria.com/el-mensaje-de-los-graffitis-griegos-esmirna/

http://redhistoria.com/el-mensaje-de-los-graffitis-griegos-esmirna/

http://www.profesorenlinea.cl/artes/Graffiti.htm

http://franciscoarroyo.blogspot.com.es/2010/02/los-graffitis-romanos.html

http://elartedelahistoria.wordpress.com/2010/02/06/los-graffitis-romanos/

http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/boligraf.html

http://centrodeartigos.com/articulos-revista-digital/contenido-revista-28387.html

http://servidor-opsu.tach.ula.ve/alum/pd_3/arte_callejero/graffiti_etimologia.htm

http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/historia/03antecedentes.html

http://chillcan.blogspot.com.es/2008/03/los-graffitis.htm

Qüestionari

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mostreig_(estad%C3%ADstica)

docs.google.com ?hl ca