dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

6 de juny de 2021 Corpus Christi

www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.717

full5

Lectura del llibre de l’Èxode (24,3-8)

En aquell temps, Moisès anà a comu-nicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respon-gué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Is-rael. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Des-prés prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.»

Salm responsorial (115)

Com podria retornar al Senyortot el bé que m’ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació.

R. Invocant el nom del Senyor,alçaré el calze per celebrar la salvació.

Al Senyor li doldriala mort dels qui l’estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig néixer.Vós em trencàreu les cadenes. R.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,invocant el vostre nom,compliré les meves prometences,ho faré davant del poble. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (9,11-15)

Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i san-tificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Espe-rit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mi-tjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren

cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (14,12-16.22-26)

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixe-bles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mes-tre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pas-qual. I mentre menjaven, Jesús pren-gué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, ves-sada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beu-ré de novell en el regne de Déu.» Des-prés de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

EL MISTERI DEL MAR...

Feu això per celebrar el meu memorial

Durant el sopar pasqual, quan Jesús lliura als apòstols el pa com el seu Cos i el vi com la seva Sang, anticipa per mitjà d’un signe profètic el seu sacrifici que tindrà lloc al cap d’unes poques hores. Els apòstols, com diu el llibre dels Pro-verbis, van prendre aquells aliments i van preparar també quelcom semblant: tots ells van lliurar llurs vides per Crist i per l’Evangeli.

Nosaltres, que també participem d’aquella taula i prenem d’aquells mateixos aliments, també n’hem de preparar quelcom semblant. També a nosaltres ens toca gastar el nostre temps, els nostres recursos i les nostres energies en favor dels germans, si cal, fins a l’extrem, tal com Jesús va fer per amor: fins al lliurament de les nostres vides.

Senyor, que com blat molt per amor també em lliuri al servei dels meus germans.

‘ CÀRITAS REALITZA UNA ACCIÓ EDUCADORA PER MITJÀ DE LA SOLIDARITAT, LA CONSCIÈNCIA CRÍTICA I L'ESPERIT COMUNITARI

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Santíssim Cos i Sang de Crist

Mirada endins per Mn. Josepmanel González, diaca adscrit a St. Miquel de Mont-roig del Camp

Salvador Grané Terradas, director de Càritas Diocesana:

l'entrevista

«L’any 2020 hem incrementat un 33% l’activitat, amb 8.236 llars ateses i 21.329 persones beneficiades»

Quan érem petits i podíem haver una petxina de mar d’aque-lles cargolades, ens l’acostàvem a l’orella per sentir el mar.

Per als que no érem de vora mar, aquella remor sorda i silencio-sa produïa una impressió d’immensitat i de soledat a la vegada; feia basarda i, al mateix temps, atreia. Una mena de misteri. El misteri del mar...

Si mireu el treball de Càritas, sobretot el realitzat el darrer any agreujat per la pandèmia, també sentireu el mar: sentireu el misteri de la soledat de la persona humana i el misteri de la caritat de Déu. La basarda de la pobresa i l’atracció de l’amor. Escoltareu el misteri del mar...

Enguany, la campanya de Càritas s’ha trobat emmarcada per la crisi sanitària, social i econòmica que ha provocat la pandèmia. S’han posat en crisi moltes certeses, posant-se de manifest la nostra vulnerabilitat. Hem tingut por. Però també ens ha unit la solidaritat, la generositat, la valoració de l’altre. I Càritas ha estat ―i és― testimoni d’excepció de tot aquest moviment. La situació creada ha esdevingut un revulsiu per la institució: en determinats moments, el voluntariat més gran s’ha hagut de quedar a la rereguarda, mentre que s’ha procurat seguir enda-vant, tot triplicant d’alguna manera els ajuts i amb la col·labora-ció de nous voluntaris més joves.

Càritas ha realitzat i realitza una acció educadora per mitjà de la solidaritat, la consciència crítica i l’esperit comunitari. Hi ha un compromís de dur a terme un treball educador, des d’una òptica evangèlica, en aquests tres nivells:

Solidaritat: Càritas ho té en compte quan descobreix les mani-festacions de pobresa i de marginació que ens envolten; quan sent com a pròpies les situacions de tantes persones necessita-des i de molts grups; quan es posa al costat de tanta gent que no té qui l’atengui o que no poden fer sentir la seva pròpia veu; quan mira de resoldre unes situacions extremes que són qües-tió de supervivència.

Consciència crítica: Càritas informa de les necessitats que ha descobert i de les persones que ha hagut d’atendre. I ho fa, no per guanyar una medalla al mèrit com a benefactora, sinó per-què l’Evangeli diu que una ciutat edificada dalt d’una muntanya

no pot quedar amagada, i que el ciri encès cal posar-lo sobre la taula perquè il·lumini tothom (Mateu 5,14-15). La informació de Càritas és una veu que denuncia i un dit que acusa els ma-teixos cristians, les entitats privades i públiques, els organismes oficials com a poc atents per a solucionar certs problemes o si-tuacions no rendibles.

Esperit comunitari: Càritas s’interessa perquè les catequesis i els sermons no es quedin en simples disquisicions teòriques o espirituals; perquè les celebracions litúrgiques no es facin des-lligades de la vida de cada dia, particularment, dels sectors més necessitats. Càritas vetlla per promoure en cada comunitat cris-tiana la preocupació per un veritable i eficient «servei de cari-tat», que sigui els ulls i les mans a favor dels germans que més ho necessiten.

I ara, després d’assenyalar aquest triple compromís, pareu-vos al davant de cada ajut concret que Càritas, al llarg d’aquest úl-tim any, ha portat a terme... i escolteu. En el silenci de la po-bresa sentireu una crida a la solidaritat. És la crida de Déu.

Mireu el treball de Càritas, des del projecte més important, fins al més petit, portat a terme en el racó més recòndit o a la parròquia més petita de la diòcesi. Mireu el treball de Càritas, asseieu-vos..., llegiu-lo i escoltareu el misteri del mar.

Ben vostre,

Coincidint amb la solemnitat del Corpus, —el Dia de la Ca-ritat—, Càritas Diocesana ha presentat la Memòria anual

2020. La crisi social i econòmica derivada de la Covid-19 ha fet créixer les desigualtats i s’ha agreujat la situació de molts col·lectius i, des de Càritas, es demanen polítiques públiques d’àmbit laboral, fiscal i d’ha-bitatge inclusives i justes per a tothom. La Memò-ria es pot consultar al web caritasdtarragona.cat

—Què destacaria de la Memòria anual 2020?

L’any 2020 serà l’any de la pandèmia. Amb la Covid-19 hem sentit a parlar d’onades, la primera, la segona, la tercera..., de dades infinites, dels malalts, dels morts, de restriccions... Des de Càritas hem vist també altres onades: una gran i sobtada onada de necessitats de persones i de famílies, i una forta ona-da de solidaritat de la gent i de les empreses, amb una bona coordinació i ajuda de les administracions públiques. Enmig de les onades Càritas no ha tancat, els voluntaris i professionals hem seguit acompanyant a les persones vulnerables.

L'onada de necessitats ha afectat a la població que ja es troba-va en situació d’exclusió social però també de manera sobre-vinguda ha posat en aquella situació a d’altres persones que no hi estaven, un fet vinculat sobretot a la pèrdua de llocs de treball.

La pandèmia ho ha canviat tot respecte l’any anterior. L’emer-gència en el seu inici va obligar a cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones i famílies en circumstàncies excepcionals de confinament i restriccions. Es va fer la distribució d’aliments, de targetes moneder i d’ajudes econòmiques per subministra-ments i habitatge. El Programa de necessitats bàsiques va aug-mentar la seva activitat fins a un 50% de mitjana.

La manca de moltes persones voluntàries habituals de Càritas, que per edat i condició de risc no podien participar-hi, es va suplir amb la participació de nous voluntaris i voluntàries que en tot el 2020 han sigut de 1.503 persones. Als mesos inicials la xifra d’atencions es va doblar, després s’ha estabilitzat, de manera que en un conjunt de l’any 2020 hem incrementat un 33% l’activitat, amb 8.236 llars ateses i 21.329 persones benefi-ciades. Les xifres sovint no ho expliquen tot, perquè per davant de les xifres hi ha les persones i el seu patiment és incommen-surable.

—Quines són ara mateix les prioritats de Càritas Diocesana?

La incertesa, la precarietat i el neguit s’ha instal·lat en moltes llars. D’una banda la necessitat de suport emocional i acom-

panyament personal de molts col·lectius que s’han trobat sols durant la pandèmia per la dificultat d'interacció personal. En concret el programa d’atenció a la gent gran s’ha desplegat a altres municipis, en col·laboració amb ajuntaments i entitats locals, perquè en la pandèmia tots hem vist que la gent gran ha sigut la principal víctima de la Covid-19, amb la majoria de morts i amb afeccions d’altres tipus. L’acompanyament perso-nal és molt important per a les persones grans.

L’atenció a les persones sense llar a Tarragona i a Reus s’ha mantingut durant el 2020, adaptant el servei a les restriccions sanitàries establertes i s’ha obert un nou centre de dia.

La davallada de l’activitat econòmica amb conseqüent pèrdua de llocs de treball (el 80% dels participants de Càritas estan en atur) ens porta a incrementar també els programes de forma-ció idiomàtica, digital i de capacitació sociolaboral amb l’objec-tiu de donar més eines per l’autonomia personal i econòmica de les persones en risc d’exclusió social.

També hem incrementat el programa d’acompanyament i re-gularització de les persones migrants, perquè aconsegueixin tots els drets de ciutadania que els hi corresponen.

—La pandèmia ha afectat a la situació econòmica de moltes persones. Aquest fet ha repercutit en les donacions?

És cert que la pandèmia ha afectat a la situació econòmica, però com he dit la gent ha sigut generosa i les donacions de persones i empreses s’han incrementat un 13% i els hi agraïm de tot cor. Tot i així, hem tingut un resultat econòmic negatiu per l’increment de l’activitat que ha generat la pandèmia.

—I a partir d’ara?

Nosaltres veiem que la crisi de la Covid-19 continua! Han cres-cut les desigualtats i s’ha agreujat la situació de molts col·lec-tius, incrementant la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i, en definitiva, la manca d’horitzons vitals. La solida-ritat i el compromís són molt importants, però no n’hi ha prou amb això. Necessitem que es reactivi l’economia i cal adoptar noves polítiques públiques d’àmbit laboral, fiscal i d’habitatge inclusives i justes per a tothom. Nosaltres hi confiem!

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4petita FInestra

LECTURES / Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús11 de juny de 2021

Cicle B

Litúrgia de les Hores: Setmana II Setmana X de Pasqua

Diumenge, 6: Santíssim Cos i Sang de Crist (Sol) [Ex 24,3-8; Salm 115,12-13.15-16.17-18; He 9,11-15; Mc 14,12-16.22-26 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 7: [2Co 1,1-7; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; Mt 5, 1-12]

Dimarts, 8: [2Co 1,18-22; Salm 118,129.130.131.132. 133.135; Mt 5,13-16] Aniversari de l’ordenació episcopal de l’arquebisbe Joan Planellas (2019)

Dimecres, 9: [2Co 3,4-11; Salm 98,5.6.7.8.9; Mt 5,17-19] Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església (ML)

LITÚRGIA DE LA SETMANA

agenda en un minut

NOMENAMENTs

El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament els següents nomenaments:

Amb data de 6 de maig de 2021

—Sra. Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral a les parròquies de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, Sant Jaume Apòstol de Belianes i Sant Miquel Arcàngel dels Omellons, per a un termini de quatre anys, amb fa-cultat per a exercir-la segons les necessitats, a d’altres parròquies de l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues.

Amb data de 18 de maig de 2021

—Sr. Joan Farré Villa, director de l’Escola Joan XXIII de Tarragona, per a un termini de quatre anys. Aquest nomenament es farà efectiu el proper dia 1 de setem-bre.

Amb data de 24 de maig de 2021

—Mn. Joan Antoni Cedó Perelló ha estat confirmat consiliari de la Confraria de Sant Pere Apòstol de Reus, per a un termini de quatre anys.

Matrimoni i virginitat

La virginitat té el valor simbòlic de l'amor que no necessita posseir l'altre, i reflecteix així la llibertat del Regne dels Cels.

És una invitació als esposos perquè visquin el seu amor conju-gal en la perspectiva de l'amor definitiu a Crist, com un camí comú cap a la plenitud del Regne. Al seu torn, l'amor dels espo-sos té altres valors simbòlics: d'una banda, és un peculiar reflex de la Trinitat. La Trinitat és unitat plena, però en la qual hi ha també la distinció. [...] Mentre la virginitat és un signe «escato-lògic» de Crist ressuscitat, el matrimoni és un signe «històric» per als qui caminem a la terra, un signe del Crist terrenal que va acceptar unir-se a nosaltres i es va lliurar fins a donar-nos la seva sang. La virginitat i el matrimoni són, i han de ser, formes diferents d'estimar, perquè «l'home no pot viure sense amor. Ell roman per a si mateix un ésser incomprensible, la seva vida no té sentit si no se li revela l'amor». (161)

De l’Exhortació apostòlica postsinodal Amoris Lætitiadel papa Francesc (IX). Any de la Família

PAPA FRANCESC

Lectura del profeta Osees (11,3-4.8c-9)

Això diu el Se-nyor: «Quan Israel era un noi, me'l vaig estimar: com a fill, el vaig cridar que vingués de l'Egipte. Jo mateix he ense-nyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment. Tinc el cor trasbalsat dintre meu, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo soc Déu, i no un home, soc el Sant present dintre teu. No vindré amb amenaces».

Salm responsorial [Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 3)]

Ell és el Déu que em salva,confio, no m'espanto.Del Senyor em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,feu conèixer entre els pobles

les seves gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.Que ho publiquin per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran a la teva ciutat. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d'Efes (3,8-12.14-19)

Germans, a mi, que soc el darrer del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els de-signis del pla que Déu creador guarda-va secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen po-der i autoritat coneguin, pel que veuen en l'Església, que en són de variats els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s'havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la fe que hi tenim. Per aquest motiu m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li pre-go que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors,

que visqueu fermament arrelats i fona-mentats en l'amor, i així pugueu com-prendre, amb tot el poble sant, que n'és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobre-passa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (19,31-37)

En aquell temps, era divendres, i els ju-eus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demana-ren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adona-ren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efecti-vament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

Dijous, 10: [2Co 3,15-4,1.3-6; Salm 84,9ab-10.11-12. 13-14; Mt 5,20-26]

Divendres, 11: Sagrat Cor de Jesús (Sol) [Os 11,1b.3-4.8c-9; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6; Ef 3,8-12.14-19; Jn 19, 31-37]

Dissabte, 12: Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (MO) [2Co 5,14-21; Salm 102,1-2.3-4.8-9.11-12; Lc 2,41-51] A la ciutat de Reus Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge (MO)

Diumenge, 13: Diumenge XI de durant l’any [Ez 17,22-24; Salm 91,2-3.13-14.15-16; 2Co 5,6-10; Mc 4,26-34 (LE/LH pròpies)] Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església

Hi ha molts cristians perseguits

A la nostra societat hi ha moltes persones que no s’ho creuen o potser els sembla impossible. Doncs, mireu, això es dona i

fixeu-vos de quina manera.

L’any 2020 cada dia van ser assassinats 13 cristians per raó de la seva fe cristiana. Ho afirmen dues oenagés. Una de catòlica, Ajuda a l’Església Necessitada. I una de protestant, Open Doors (Portes Obertes). L’any 2020 es van registrar 4.761 assassinats per raó de la fe cristiana. I l’any anterior, el 2019, van ser 2.983. Hi ha més de 260 milions de cristians que pateixen persecució en el món en més de 109 països. Almenys hi ha 40 estats que d’una manera oberta no respecten el dret a la llibertat religiosa.

Diu Mn. Joan Guiteras, del Capítol de la Catedral de Barcelona, a Catalunya Cristiana (2 maig de 2021, pàg. 23): Quan parlem de cristians perseguits, cal afirmar que aquests creients viuen en perill de mort o de presó. Això no ocupa mai cap portada de premsa. Però quan un policia pega a un musulmà, es profana un cementiri jueu, unes quantes dones es despullen en una Església o un còmic es burla de la religió cristiana… la resposta és el silenci i la defensa es fa apel·lant a la llibertat d’expressió… El papa Francesc va dir: «Encara que costi creure-ho, hi ha més màrtirs avui que en els primers segles».

Els cristians occidentals hem de ser conscients d’aquests fets i veure com hi podem respondre.

I acaba l’autor citat dient que ens hem de replantejar com vivim la fe.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

El proper Sínode dels bisbes començarà a les diòcesis

El proper més d’octubre començarà un camí sinodal de tres anys de durada que s’articularà en tres fases —la diocesana,

la continental i la universal—. Aquest treball, —una proposta inèdita fins ara— conduirà a la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes, a l’octubre de 2023, amb el tema «Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió». Segons l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, «no es tracta només d'un esdeveniment, sinó d'un procés que involu-cra en sinergia a tot el Poble de Déu, al Col·legi episcopal i al bisbe de Roma, cadascú segons la seva pròpia funció».

Aquest nou itinerari sinodal, aprovat pel papa Francesc, s’inau-gurarà al Vaticà els dies 9 i 10 d’octubre mentre que a les diò-cesis, l’obertura del Sínode, presidit pel respectiu bisbe, tindrà lloc el diumenge dia 17 d’octubre.

La fase diocesana (octubre 2021-abril 2022)

La fase diocesana començarà el mes d’octubre d’aquest any fins a l’abril de 2022. «L’objectiu d’aquesta fase és la consulta del Poble de Déu amb la finalitat de què el procés sinodal es realitzi en l’escola de la totalitat dels batejats». Amb tota la informació que es recopili, la Secretaria General del Sínode redactarà un primer Instrumentum Laboris, que es publicarà abans del mes de setembre de 2022. En aquest moment s’iniciarà la fase con-tinental que tindrà lloc fins al març de 2023 i que donarà lloc a un segon Instrumentum Laboris abans de la celebració dels Sínode dels bisbes.

6 de juny

—Solemne pontifical de Corpus a la Catedral presidit pel Sr. Arquebisbe, a les 18.00 h i benedicció de la ciutat amb el Santíssim Sagrament. Enguany tampoc hi haurà processó pel carrer. Al Claustre de la Catedral es podrà veure l'Ou com balla de les 9.00 a les 13.30 h i de les 16.30 a les 20.00 h.

10 de juny

—Capvuitada de Corpus a Les Borges del Camp. A les 10.00 h, pregària amb l’exposició del Santíssim; a les 19.00 h, a l’església parroquial, tindrà lloc l’Ofici solemne. Predicarà Mn. Joan Àguila, rector de la parròquia entre els anys 2010 i 2017 i vicari episcopal de Pastoral. En acabar l’Ofici, hi haurà la renovació del Vot de Poble. Enguany, no hi haurà la tradicional processó. Amb motiu d’aquesta festa s’ha organitzat una exposició virtual de fotografies antigues que es pot visitar al web de l’Arxiu Fotogràfic Municipal (http://arxiu.lesborgesdelcamp.cat).

12 de juny

—Jornada de Montserrat a l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera de Les Borges del Camp, a les 17.00 h. La trobada començarà amb una eucaristia a la plaça del Santuari seguida d’una conferència a càrrec de la germana Maria Regina Goberna, del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Aquest acte se celebra en lloc del tradicional pelegrinatge a Montserrat que no es va poder celebrar l’any passat. Organitza l’Associació dels Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera. Per a més informació: amicsermitamdriera@gmail.com

13 de juny

—Constitució de la nova parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció de Segur de Calafell, fins ara tinença depenent de la Parròquia de Sant Cristòfol de Cunit. L’acte tindrà lloc en el marc d’una Eucaristia que serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, a les 18.00 h.

Fins al 22 de juny

—Inscripcions als Cursos Bíblics d’Estiu 2021 organitzats per l’Associació Bíblica de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós». Aquest any es realitzaran del 5 al 9 de juliol al Centre Tarraconense El Seminari. Als matins, de les 9.30 a les 13.00 h, s’aprofundirà en la lectura de l’Evangeli segons sant Mateu, i a les tardes, de les 16.00 a les 19.30 h, en les grans obres sapiencials de l’Antic Testament. Es poden cursar com a alumnes oients, com a assignatures optatives del Batxillerat o la Llicenciatura en Ciències Religioses o com a curs de Formació Permanent del Professorat. Més informació al web abcat.cat o bé trucant al telèfon 977 23 38 33, de dimarts a dijous de les 17.00 a les 19.00 h.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4petita FInestra

LECTURES / Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús11 de juny de 2021

Cicle B

Litúrgia de les Hores: Setmana II Setmana X de Pasqua

Diumenge, 6: Santíssim Cos i Sang de Crist (Sol) [Ex 24,3-8; Salm 115,12-13.15-16.17-18; He 9,11-15; Mc 14,12-16.22-26 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 7: [2Co 1,1-7; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; Mt 5, 1-12]

Dimarts, 8: [2Co 1,18-22; Salm 118,129.130.131.132. 133.135; Mt 5,13-16] Aniversari de l’ordenació episcopal de l’arquebisbe Joan Planellas (2019)

Dimecres, 9: [2Co 3,4-11; Salm 98,5.6.7.8.9; Mt 5,17-19] Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església (ML)

LITÚRGIA DE LA SETMANA

agenda en un minut

NOMENAMENTs

El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament els següents nomenaments:

Amb data de 6 de maig de 2021

—Sra. Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral a les parròquies de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, Sant Jaume Apòstol de Belianes i Sant Miquel Arcàngel dels Omellons, per a un termini de quatre anys, amb fa-cultat per a exercir-la segons les necessitats, a d’altres parròquies de l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues.

Amb data de 18 de maig de 2021

—Sr. Joan Farré Villa, director de l’Escola Joan XXIII de Tarragona, per a un termini de quatre anys. Aquest nomenament es farà efectiu el proper dia 1 de setem-bre.

Amb data de 24 de maig de 2021

—Mn. Joan Antoni Cedó Perelló ha estat confirmat consiliari de la Confraria de Sant Pere Apòstol de Reus, per a un termini de quatre anys.

Matrimoni i virginitat

La virginitat té el valor simbòlic de l'amor que no necessita posseir l'altre, i reflecteix així la llibertat del Regne dels Cels.

És una invitació als esposos perquè visquin el seu amor conju-gal en la perspectiva de l'amor definitiu a Crist, com un camí comú cap a la plenitud del Regne. Al seu torn, l'amor dels espo-sos té altres valors simbòlics: d'una banda, és un peculiar reflex de la Trinitat. La Trinitat és unitat plena, però en la qual hi ha també la distinció. [...] Mentre la virginitat és un signe «escato-lògic» de Crist ressuscitat, el matrimoni és un signe «històric» per als qui caminem a la terra, un signe del Crist terrenal que va acceptar unir-se a nosaltres i es va lliurar fins a donar-nos la seva sang. La virginitat i el matrimoni són, i han de ser, formes diferents d'estimar, perquè «l'home no pot viure sense amor. Ell roman per a si mateix un ésser incomprensible, la seva vida no té sentit si no se li revela l'amor». (161)

De l’Exhortació apostòlica postsinodal Amoris Lætitiadel papa Francesc (IX). Any de la Família

PAPA FRANCESC

Lectura del profeta Osees (11,3-4.8c-9)

Això diu el Se-nyor: «Quan Israel era un noi, me'l vaig estimar: com a fill, el vaig cridar que vingués de l'Egipte. Jo mateix he ense-nyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment. Tinc el cor trasbalsat dintre meu, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo soc Déu, i no un home, soc el Sant present dintre teu. No vindré amb amenaces».

Salm responsorial [Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 3)]

Ell és el Déu que em salva,confio, no m'espanto.Del Senyor em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,feu conèixer entre els pobles

les seves gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.Que ho publiquin per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran a la teva ciutat. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d'Efes (3,8-12.14-19)

Germans, a mi, que soc el darrer del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els de-signis del pla que Déu creador guarda-va secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen po-der i autoritat coneguin, pel que veuen en l'Església, que en són de variats els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s'havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la fe que hi tenim. Per aquest motiu m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li pre-go que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors,

que visqueu fermament arrelats i fona-mentats en l'amor, i així pugueu com-prendre, amb tot el poble sant, que n'és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobre-passa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (19,31-37)

En aquell temps, era divendres, i els ju-eus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demana-ren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adona-ren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efecti-vament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

Dijous, 10: [2Co 3,15-4,1.3-6; Salm 84,9ab-10.11-12. 13-14; Mt 5,20-26]

Divendres, 11: Sagrat Cor de Jesús (Sol) [Os 11,1b.3-4.8c-9; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6; Ef 3,8-12.14-19; Jn 19, 31-37]

Dissabte, 12: Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (MO) [2Co 5,14-21; Salm 102,1-2.3-4.8-9.11-12; Lc 2,41-51] A la ciutat de Reus Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge (MO)

Diumenge, 13: Diumenge XI de durant l’any [Ez 17,22-24; Salm 91,2-3.13-14.15-16; 2Co 5,6-10; Mc 4,26-34 (LE/LH pròpies)] Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església

Hi ha molts cristians perseguits

A la nostra societat hi ha moltes persones que no s’ho creuen o potser els sembla impossible. Doncs, mireu, això es dona i

fixeu-vos de quina manera.

L’any 2020 cada dia van ser assassinats 13 cristians per raó de la seva fe cristiana. Ho afirmen dues oenagés. Una de catòlica, Ajuda a l’Església Necessitada. I una de protestant, Open Doors (Portes Obertes). L’any 2020 es van registrar 4.761 assassinats per raó de la fe cristiana. I l’any anterior, el 2019, van ser 2.983. Hi ha més de 260 milions de cristians que pateixen persecució en el món en més de 109 països. Almenys hi ha 40 estats que d’una manera oberta no respecten el dret a la llibertat religiosa.

Diu Mn. Joan Guiteras, del Capítol de la Catedral de Barcelona, a Catalunya Cristiana (2 maig de 2021, pàg. 23): Quan parlem de cristians perseguits, cal afirmar que aquests creients viuen en perill de mort o de presó. Això no ocupa mai cap portada de premsa. Però quan un policia pega a un musulmà, es profana un cementiri jueu, unes quantes dones es despullen en una Església o un còmic es burla de la religió cristiana… la resposta és el silenci i la defensa es fa apel·lant a la llibertat d’expressió… El papa Francesc va dir: «Encara que costi creure-ho, hi ha més màrtirs avui que en els primers segles».

Els cristians occidentals hem de ser conscients d’aquests fets i veure com hi podem respondre.

I acaba l’autor citat dient que ens hem de replantejar com vivim la fe.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

El proper Sínode dels bisbes començarà a les diòcesis

El proper més d’octubre començarà un camí sinodal de tres anys de durada que s’articularà en tres fases —la diocesana,

la continental i la universal—. Aquest treball, —una proposta inèdita fins ara— conduirà a la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes, a l’octubre de 2023, amb el tema «Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió». Segons l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, «no es tracta només d'un esdeveniment, sinó d'un procés que involu-cra en sinergia a tot el Poble de Déu, al Col·legi episcopal i al bisbe de Roma, cadascú segons la seva pròpia funció».

Aquest nou itinerari sinodal, aprovat pel papa Francesc, s’inau-gurarà al Vaticà els dies 9 i 10 d’octubre mentre que a les diò-cesis, l’obertura del Sínode, presidit pel respectiu bisbe, tindrà lloc el diumenge dia 17 d’octubre.

La fase diocesana (octubre 2021-abril 2022)

La fase diocesana començarà el mes d’octubre d’aquest any fins a l’abril de 2022. «L’objectiu d’aquesta fase és la consulta del Poble de Déu amb la finalitat de què el procés sinodal es realitzi en l’escola de la totalitat dels batejats». Amb tota la informació que es recopili, la Secretaria General del Sínode redactarà un primer Instrumentum Laboris, que es publicarà abans del mes de setembre de 2022. En aquest moment s’iniciarà la fase con-tinental que tindrà lloc fins al març de 2023 i que donarà lloc a un segon Instrumentum Laboris abans de la celebració dels Sínode dels bisbes.

6 de juny

—Solemne pontifical de Corpus a la Catedral presidit pel Sr. Arquebisbe, a les 18.00 h i benedicció de la ciutat amb el Santíssim Sagrament. Enguany tampoc hi haurà processó pel carrer. Al Claustre de la Catedral es podrà veure l'Ou com balla de les 9.00 a les 13.30 h i de les 16.30 a les 20.00 h.

10 de juny

—Capvuitada de Corpus a Les Borges del Camp. A les 10.00 h, pregària amb l’exposició del Santíssim; a les 19.00 h, a l’església parroquial, tindrà lloc l’Ofici solemne. Predicarà Mn. Joan Àguila, rector de la parròquia entre els anys 2010 i 2017 i vicari episcopal de Pastoral. En acabar l’Ofici, hi haurà la renovació del Vot de Poble. Enguany, no hi haurà la tradicional processó. Amb motiu d’aquesta festa s’ha organitzat una exposició virtual de fotografies antigues que es pot visitar al web de l’Arxiu Fotogràfic Municipal (http://arxiu.lesborgesdelcamp.cat).

12 de juny

—Jornada de Montserrat a l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera de Les Borges del Camp, a les 17.00 h. La trobada començarà amb una eucaristia a la plaça del Santuari seguida d’una conferència a càrrec de la germana Maria Regina Goberna, del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Aquest acte se celebra en lloc del tradicional pelegrinatge a Montserrat que no es va poder celebrar l’any passat. Organitza l’Associació dels Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera. Per a més informació: amicsermitamdriera@gmail.com

13 de juny

—Constitució de la nova parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció de Segur de Calafell, fins ara tinença depenent de la Parròquia de Sant Cristòfol de Cunit. L’acte tindrà lloc en el marc d’una Eucaristia que serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, a les 18.00 h.

Fins al 22 de juny

—Inscripcions als Cursos Bíblics d’Estiu 2021 organitzats per l’Associació Bíblica de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós». Aquest any es realitzaran del 5 al 9 de juliol al Centre Tarraconense El Seminari. Als matins, de les 9.30 a les 13.00 h, s’aprofundirà en la lectura de l’Evangeli segons sant Mateu, i a les tardes, de les 16.00 a les 19.30 h, en les grans obres sapiencials de l’Antic Testament. Es poden cursar com a alumnes oients, com a assignatures optatives del Batxillerat o la Llicenciatura en Ciències Religioses o com a curs de Formació Permanent del Professorat. Més informació al web abcat.cat o bé trucant al telèfon 977 23 38 33, de dimarts a dijous de les 17.00 a les 19.00 h.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4petita FInestra

LECTURES / Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús11 de juny de 2021

Cicle B

Litúrgia de les Hores: Setmana II Setmana X de Pasqua

Diumenge, 6: Santíssim Cos i Sang de Crist (Sol) [Ex 24,3-8; Salm 115,12-13.15-16.17-18; He 9,11-15; Mc 14,12-16.22-26 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 7: [2Co 1,1-7; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; Mt 5, 1-12]

Dimarts, 8: [2Co 1,18-22; Salm 118,129.130.131.132. 133.135; Mt 5,13-16] Aniversari de l’ordenació episcopal de l’arquebisbe Joan Planellas (2019)

Dimecres, 9: [2Co 3,4-11; Salm 98,5.6.7.8.9; Mt 5,17-19] Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església (ML)

LITÚRGIA DE LA SETMANA

agenda en un minut

NOMENAMENTs

El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament els següents nomenaments:

Amb data de 6 de maig de 2021

—Sra. Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral a les parròquies de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, Sant Jaume Apòstol de Belianes i Sant Miquel Arcàngel dels Omellons, per a un termini de quatre anys, amb fa-cultat per a exercir-la segons les necessitats, a d’altres parròquies de l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues.

Amb data de 18 de maig de 2021

—Sr. Joan Farré Villa, director de l’Escola Joan XXIII de Tarragona, per a un termini de quatre anys. Aquest nomenament es farà efectiu el proper dia 1 de setem-bre.

Amb data de 24 de maig de 2021

—Mn. Joan Antoni Cedó Perelló ha estat confirmat consiliari de la Confraria de Sant Pere Apòstol de Reus, per a un termini de quatre anys.

Matrimoni i virginitat

La virginitat té el valor simbòlic de l'amor que no necessita posseir l'altre, i reflecteix així la llibertat del Regne dels Cels.

És una invitació als esposos perquè visquin el seu amor conju-gal en la perspectiva de l'amor definitiu a Crist, com un camí comú cap a la plenitud del Regne. Al seu torn, l'amor dels espo-sos té altres valors simbòlics: d'una banda, és un peculiar reflex de la Trinitat. La Trinitat és unitat plena, però en la qual hi ha també la distinció. [...] Mentre la virginitat és un signe «escato-lògic» de Crist ressuscitat, el matrimoni és un signe «històric» per als qui caminem a la terra, un signe del Crist terrenal que va acceptar unir-se a nosaltres i es va lliurar fins a donar-nos la seva sang. La virginitat i el matrimoni són, i han de ser, formes diferents d'estimar, perquè «l'home no pot viure sense amor. Ell roman per a si mateix un ésser incomprensible, la seva vida no té sentit si no se li revela l'amor». (161)

De l’Exhortació apostòlica postsinodal Amoris Lætitiadel papa Francesc (IX). Any de la Família

PAPA FRANCESC

Lectura del profeta Osees (11,3-4.8c-9)

Això diu el Se-nyor: «Quan Israel era un noi, me'l vaig estimar: com a fill, el vaig cridar que vingués de l'Egipte. Jo mateix he ense-nyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment. Tinc el cor trasbalsat dintre meu, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo soc Déu, i no un home, soc el Sant present dintre teu. No vindré amb amenaces».

Salm responsorial [Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 3)]

Ell és el Déu que em salva,confio, no m'espanto.Del Senyor em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,feu conèixer entre els pobles

les seves gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.Que ho publiquin per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran a la teva ciutat. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d'Efes (3,8-12.14-19)

Germans, a mi, que soc el darrer del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els de-signis del pla que Déu creador guarda-va secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen po-der i autoritat coneguin, pel que veuen en l'Església, que en són de variats els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s'havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la fe que hi tenim. Per aquest motiu m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li pre-go que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors,

que visqueu fermament arrelats i fona-mentats en l'amor, i així pugueu com-prendre, amb tot el poble sant, que n'és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobre-passa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (19,31-37)

En aquell temps, era divendres, i els ju-eus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demana-ren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adona-ren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efecti-vament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

Dijous, 10: [2Co 3,15-4,1.3-6; Salm 84,9ab-10.11-12. 13-14; Mt 5,20-26]

Divendres, 11: Sagrat Cor de Jesús (Sol) [Os 11,1b.3-4.8c-9; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6; Ef 3,8-12.14-19; Jn 19, 31-37]

Dissabte, 12: Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (MO) [2Co 5,14-21; Salm 102,1-2.3-4.8-9.11-12; Lc 2,41-51] A la ciutat de Reus Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge (MO)

Diumenge, 13: Diumenge XI de durant l’any [Ez 17,22-24; Salm 91,2-3.13-14.15-16; 2Co 5,6-10; Mc 4,26-34 (LE/LH pròpies)] Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església

Hi ha molts cristians perseguits

A la nostra societat hi ha moltes persones que no s’ho creuen o potser els sembla impossible. Doncs, mireu, això es dona i

fixeu-vos de quina manera.

L’any 2020 cada dia van ser assassinats 13 cristians per raó de la seva fe cristiana. Ho afirmen dues oenagés. Una de catòlica, Ajuda a l’Església Necessitada. I una de protestant, Open Doors (Portes Obertes). L’any 2020 es van registrar 4.761 assassinats per raó de la fe cristiana. I l’any anterior, el 2019, van ser 2.983. Hi ha més de 260 milions de cristians que pateixen persecució en el món en més de 109 països. Almenys hi ha 40 estats que d’una manera oberta no respecten el dret a la llibertat religiosa.

Diu Mn. Joan Guiteras, del Capítol de la Catedral de Barcelona, a Catalunya Cristiana (2 maig de 2021, pàg. 23): Quan parlem de cristians perseguits, cal afirmar que aquests creients viuen en perill de mort o de presó. Això no ocupa mai cap portada de premsa. Però quan un policia pega a un musulmà, es profana un cementiri jueu, unes quantes dones es despullen en una Església o un còmic es burla de la religió cristiana… la resposta és el silenci i la defensa es fa apel·lant a la llibertat d’expressió… El papa Francesc va dir: «Encara que costi creure-ho, hi ha més màrtirs avui que en els primers segles».

Els cristians occidentals hem de ser conscients d’aquests fets i veure com hi podem respondre.

I acaba l’autor citat dient que ens hem de replantejar com vivim la fe.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

El proper Sínode dels bisbes començarà a les diòcesis

El proper més d’octubre començarà un camí sinodal de tres anys de durada que s’articularà en tres fases —la diocesana,

la continental i la universal—. Aquest treball, —una proposta inèdita fins ara— conduirà a la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes, a l’octubre de 2023, amb el tema «Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió». Segons l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, «no es tracta només d'un esdeveniment, sinó d'un procés que involu-cra en sinergia a tot el Poble de Déu, al Col·legi episcopal i al bisbe de Roma, cadascú segons la seva pròpia funció».

Aquest nou itinerari sinodal, aprovat pel papa Francesc, s’inau-gurarà al Vaticà els dies 9 i 10 d’octubre mentre que a les diò-cesis, l’obertura del Sínode, presidit pel respectiu bisbe, tindrà lloc el diumenge dia 17 d’octubre.

La fase diocesana (octubre 2021-abril 2022)

La fase diocesana començarà el mes d’octubre d’aquest any fins a l’abril de 2022. «L’objectiu d’aquesta fase és la consulta del Poble de Déu amb la finalitat de què el procés sinodal es realitzi en l’escola de la totalitat dels batejats». Amb tota la informació que es recopili, la Secretaria General del Sínode redactarà un primer Instrumentum Laboris, que es publicarà abans del mes de setembre de 2022. En aquest moment s’iniciarà la fase con-tinental que tindrà lloc fins al març de 2023 i que donarà lloc a un segon Instrumentum Laboris abans de la celebració dels Sínode dels bisbes.

6 de juny

—Solemne pontifical de Corpus a la Catedral presidit pel Sr. Arquebisbe, a les 18.00 h i benedicció de la ciutat amb el Santíssim Sagrament. Enguany tampoc hi haurà processó pel carrer. Al Claustre de la Catedral es podrà veure l'Ou com balla de les 9.00 a les 13.30 h i de les 16.30 a les 20.00 h.

10 de juny

—Capvuitada de Corpus a Les Borges del Camp. A les 10.00 h, pregària amb l’exposició del Santíssim; a les 19.00 h, a l’església parroquial, tindrà lloc l’Ofici solemne. Predicarà Mn. Joan Àguila, rector de la parròquia entre els anys 2010 i 2017 i vicari episcopal de Pastoral. En acabar l’Ofici, hi haurà la renovació del Vot de Poble. Enguany, no hi haurà la tradicional processó. Amb motiu d’aquesta festa s’ha organitzat una exposició virtual de fotografies antigues que es pot visitar al web de l’Arxiu Fotogràfic Municipal (http://arxiu.lesborgesdelcamp.cat).

12 de juny

—Jornada de Montserrat a l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera de Les Borges del Camp, a les 17.00 h. La trobada començarà amb una eucaristia a la plaça del Santuari seguida d’una conferència a càrrec de la germana Maria Regina Goberna, del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Aquest acte se celebra en lloc del tradicional pelegrinatge a Montserrat que no es va poder celebrar l’any passat. Organitza l’Associació dels Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera. Per a més informació: amicsermitamdriera@gmail.com

13 de juny

—Constitució de la nova parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció de Segur de Calafell, fins ara tinença depenent de la Parròquia de Sant Cristòfol de Cunit. L’acte tindrà lloc en el marc d’una Eucaristia que serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, a les 18.00 h.

Fins al 22 de juny

—Inscripcions als Cursos Bíblics d’Estiu 2021 organitzats per l’Associació Bíblica de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós». Aquest any es realitzaran del 5 al 9 de juliol al Centre Tarraconense El Seminari. Als matins, de les 9.30 a les 13.00 h, s’aprofundirà en la lectura de l’Evangeli segons sant Mateu, i a les tardes, de les 16.00 a les 19.30 h, en les grans obres sapiencials de l’Antic Testament. Es poden cursar com a alumnes oients, com a assignatures optatives del Batxillerat o la Llicenciatura en Ciències Religioses o com a curs de Formació Permanent del Professorat. Més informació al web abcat.cat o bé trucant al telèfon 977 23 38 33, de dimarts a dijous de les 17.00 a les 19.00 h.

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

6 de juny de 2021 Corpus Christi

www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.717

full5

Lectura del llibre de l’Èxode (24,3-8)

En aquell temps, Moisès anà a comu-nicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respon-gué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Is-rael. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Des-prés prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.»

Salm responsorial (115)

Com podria retornar al Senyortot el bé que m’ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació.

R. Invocant el nom del Senyor,alçaré el calze per celebrar la salvació.

Al Senyor li doldriala mort dels qui l’estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig néixer.Vós em trencàreu les cadenes. R.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,invocant el vostre nom,compliré les meves prometences,ho faré davant del poble. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (9,11-15)

Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i san-tificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Espe-rit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mi-tjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren

cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (14,12-16.22-26)

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixe-bles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mes-tre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pas-qual. I mentre menjaven, Jesús pren-gué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, ves-sada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beu-ré de novell en el regne de Déu.» Des-prés de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

EL MISTERI DEL MAR...

Feu això per celebrar el meu memorial

Durant el sopar pasqual, quan Jesús lliura als apòstols el pa com el seu Cos i el vi com la seva Sang, anticipa per mitjà d’un signe profètic el seu sacrifici que tindrà lloc al cap d’unes poques hores. Els apòstols, com diu el llibre dels Pro-verbis, van prendre aquells aliments i van preparar també quelcom semblant: tots ells van lliurar llurs vides per Crist i per l’Evangeli.

Nosaltres, que també participem d’aquella taula i prenem d’aquells mateixos aliments, també n’hem de preparar quelcom semblant. També a nosaltres ens toca gastar el nostre temps, els nostres recursos i les nostres energies en favor dels germans, si cal, fins a l’extrem, tal com Jesús va fer per amor: fins al lliurament de les nostres vides.

Senyor, que com blat molt per amor també em lliuri al servei dels meus germans.

‘ CÀRITAS REALITZA UNA ACCIÓ EDUCADORA PER MITJÀ DE LA SOLIDARITAT, LA CONSCIÈNCIA CRÍTICA I L'ESPERIT COMUNITARI

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Santíssim Cos i Sang de Crist

Mirada endins per Mn. Josepmanel González, diaca adscrit a St. Miquel de Mont-roig del Camp

Salvador Grané Terradas, director de Càritas Diocesana:

l'entrevista

«L’any 2020 hem incrementat un 33% l’activitat, amb 8.236 llars ateses i 21.329 persones beneficiades»

Quan érem petits i podíem haver una petxina de mar d’aque-lles cargolades, ens l’acostàvem a l’orella per sentir el mar.

Per als que no érem de vora mar, aquella remor sorda i silencio-sa produïa una impressió d’immensitat i de soledat a la vegada; feia basarda i, al mateix temps, atreia. Una mena de misteri. El misteri del mar...

Si mireu el treball de Càritas, sobretot el realitzat el darrer any agreujat per la pandèmia, també sentireu el mar: sentireu el misteri de la soledat de la persona humana i el misteri de la caritat de Déu. La basarda de la pobresa i l’atracció de l’amor. Escoltareu el misteri del mar...

Enguany, la campanya de Càritas s’ha trobat emmarcada per la crisi sanitària, social i econòmica que ha provocat la pandèmia. S’han posat en crisi moltes certeses, posant-se de manifest la nostra vulnerabilitat. Hem tingut por. Però també ens ha unit la solidaritat, la generositat, la valoració de l’altre. I Càritas ha estat ―i és― testimoni d’excepció de tot aquest moviment. La situació creada ha esdevingut un revulsiu per la institució: en determinats moments, el voluntariat més gran s’ha hagut de quedar a la rereguarda, mentre que s’ha procurat seguir enda-vant, tot triplicant d’alguna manera els ajuts i amb la col·labora-ció de nous voluntaris més joves.

Càritas ha realitzat i realitza una acció educadora per mitjà de la solidaritat, la consciència crítica i l’esperit comunitari. Hi ha un compromís de dur a terme un treball educador, des d’una òptica evangèlica, en aquests tres nivells:

Solidaritat: Càritas ho té en compte quan descobreix les mani-festacions de pobresa i de marginació que ens envolten; quan sent com a pròpies les situacions de tantes persones necessita-des i de molts grups; quan es posa al costat de tanta gent que no té qui l’atengui o que no poden fer sentir la seva pròpia veu; quan mira de resoldre unes situacions extremes que són qües-tió de supervivència.

Consciència crítica: Càritas informa de les necessitats que ha descobert i de les persones que ha hagut d’atendre. I ho fa, no per guanyar una medalla al mèrit com a benefactora, sinó per-què l’Evangeli diu que una ciutat edificada dalt d’una muntanya

no pot quedar amagada, i que el ciri encès cal posar-lo sobre la taula perquè il·lumini tothom (Mateu 5,14-15). La informació de Càritas és una veu que denuncia i un dit que acusa els ma-teixos cristians, les entitats privades i públiques, els organismes oficials com a poc atents per a solucionar certs problemes o si-tuacions no rendibles.

Esperit comunitari: Càritas s’interessa perquè les catequesis i els sermons no es quedin en simples disquisicions teòriques o espirituals; perquè les celebracions litúrgiques no es facin des-lligades de la vida de cada dia, particularment, dels sectors més necessitats. Càritas vetlla per promoure en cada comunitat cris-tiana la preocupació per un veritable i eficient «servei de cari-tat», que sigui els ulls i les mans a favor dels germans que més ho necessiten.

I ara, després d’assenyalar aquest triple compromís, pareu-vos al davant de cada ajut concret que Càritas, al llarg d’aquest úl-tim any, ha portat a terme... i escolteu. En el silenci de la po-bresa sentireu una crida a la solidaritat. És la crida de Déu.

Mireu el treball de Càritas, des del projecte més important, fins al més petit, portat a terme en el racó més recòndit o a la parròquia més petita de la diòcesi. Mireu el treball de Càritas, asseieu-vos..., llegiu-lo i escoltareu el misteri del mar.

Ben vostre,

Coincidint amb la solemnitat del Corpus, —el Dia de la Ca-ritat—, Càritas Diocesana ha presentat la Memòria anual

2020. La crisi social i econòmica derivada de la Covid-19 ha fet créixer les desigualtats i s’ha agreujat la situació de molts col·lectius i, des de Càritas, es demanen polítiques públiques d’àmbit laboral, fiscal i d’ha-bitatge inclusives i justes per a tothom. La Memò-ria es pot consultar al web caritasdtarragona.cat

—Què destacaria de la Memòria anual 2020?

L’any 2020 serà l’any de la pandèmia. Amb la Covid-19 hem sentit a parlar d’onades, la primera, la segona, la tercera..., de dades infinites, dels malalts, dels morts, de restriccions... Des de Càritas hem vist també altres onades: una gran i sobtada onada de necessitats de persones i de famílies, i una forta ona-da de solidaritat de la gent i de les empreses, amb una bona coordinació i ajuda de les administracions públiques. Enmig de les onades Càritas no ha tancat, els voluntaris i professionals hem seguit acompanyant a les persones vulnerables.

L'onada de necessitats ha afectat a la població que ja es troba-va en situació d’exclusió social però també de manera sobre-vinguda ha posat en aquella situació a d’altres persones que no hi estaven, un fet vinculat sobretot a la pèrdua de llocs de treball.

La pandèmia ho ha canviat tot respecte l’any anterior. L’emer-gència en el seu inici va obligar a cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones i famílies en circumstàncies excepcionals de confinament i restriccions. Es va fer la distribució d’aliments, de targetes moneder i d’ajudes econòmiques per subministra-ments i habitatge. El Programa de necessitats bàsiques va aug-mentar la seva activitat fins a un 50% de mitjana.

La manca de moltes persones voluntàries habituals de Càritas, que per edat i condició de risc no podien participar-hi, es va suplir amb la participació de nous voluntaris i voluntàries que en tot el 2020 han sigut de 1.503 persones. Als mesos inicials la xifra d’atencions es va doblar, després s’ha estabilitzat, de manera que en un conjunt de l’any 2020 hem incrementat un 33% l’activitat, amb 8.236 llars ateses i 21.329 persones benefi-ciades. Les xifres sovint no ho expliquen tot, perquè per davant de les xifres hi ha les persones i el seu patiment és incommen-surable.

—Quines són ara mateix les prioritats de Càritas Diocesana?

La incertesa, la precarietat i el neguit s’ha instal·lat en moltes llars. D’una banda la necessitat de suport emocional i acom-

panyament personal de molts col·lectius que s’han trobat sols durant la pandèmia per la dificultat d'interacció personal. En concret el programa d’atenció a la gent gran s’ha desplegat a altres municipis, en col·laboració amb ajuntaments i entitats locals, perquè en la pandèmia tots hem vist que la gent gran ha sigut la principal víctima de la Covid-19, amb la majoria de morts i amb afeccions d’altres tipus. L’acompanyament perso-nal és molt important per a les persones grans.

L’atenció a les persones sense llar a Tarragona i a Reus s’ha mantingut durant el 2020, adaptant el servei a les restriccions sanitàries establertes i s’ha obert un nou centre de dia.

La davallada de l’activitat econòmica amb conseqüent pèrdua de llocs de treball (el 80% dels participants de Càritas estan en atur) ens porta a incrementar també els programes de forma-ció idiomàtica, digital i de capacitació sociolaboral amb l’objec-tiu de donar més eines per l’autonomia personal i econòmica de les persones en risc d’exclusió social.

També hem incrementat el programa d’acompanyament i re-gularització de les persones migrants, perquè aconsegueixin tots els drets de ciutadania que els hi corresponen.

—La pandèmia ha afectat a la situació econòmica de moltes persones. Aquest fet ha repercutit en les donacions?

És cert que la pandèmia ha afectat a la situació econòmica, però com he dit la gent ha sigut generosa i les donacions de persones i empreses s’han incrementat un 13% i els hi agraïm de tot cor. Tot i així, hem tingut un resultat econòmic negatiu per l’increment de l’activitat que ha generat la pandèmia.

—I a partir d’ara?

Nosaltres veiem que la crisi de la Covid-19 continua! Han cres-cut les desigualtats i s’ha agreujat la situació de molts col·lec-tius, incrementant la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i, en definitiva, la manca d’horitzons vitals. La solida-ritat i el compromís són molt importants, però no n’hi ha prou amb això. Necessitem que es reactivi l’economia i cal adoptar noves polítiques públiques d’àmbit laboral, fiscal i d’habitatge inclusives i justes per a tothom. Nosaltres hi confiem!

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

6 de juny de 2021 Corpus Christi

www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.717

full5

Lectura del llibre de l’Èxode (24,3-8)

En aquell temps, Moisès anà a comu-nicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respon-gué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Is-rael. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Des-prés prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.»

Salm responsorial (115)

Com podria retornar al Senyortot el bé que m’ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació.

R. Invocant el nom del Senyor,alçaré el calze per celebrar la salvació.

Al Senyor li doldriala mort dels qui l’estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig néixer.Vós em trencàreu les cadenes. R.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,invocant el vostre nom,compliré les meves prometences,ho faré davant del poble. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (9,11-15)

Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i san-tificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Espe-rit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mi-tjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren

cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (14,12-16.22-26)

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixe-bles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mes-tre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pas-qual. I mentre menjaven, Jesús pren-gué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, ves-sada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beu-ré de novell en el regne de Déu.» Des-prés de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

EL MISTERI DEL MAR...

Feu això per celebrar el meu memorial

Durant el sopar pasqual, quan Jesús lliura als apòstols el pa com el seu Cos i el vi com la seva Sang, anticipa per mitjà d’un signe profètic el seu sacrifici que tindrà lloc al cap d’unes poques hores. Els apòstols, com diu el llibre dels Pro-verbis, van prendre aquells aliments i van preparar també quelcom semblant: tots ells van lliurar llurs vides per Crist i per l’Evangeli.

Nosaltres, que també participem d’aquella taula i prenem d’aquells mateixos aliments, també n’hem de preparar quelcom semblant. També a nosaltres ens toca gastar el nostre temps, els nostres recursos i les nostres energies en favor dels germans, si cal, fins a l’extrem, tal com Jesús va fer per amor: fins al lliurament de les nostres vides.

Senyor, que com blat molt per amor també em lliuri al servei dels meus germans.

‘ CÀRITAS REALITZA UNA ACCIÓ EDUCADORA PER MITJÀ DE LA SOLIDARITAT, LA CONSCIÈNCIA CRÍTICA I L'ESPERIT COMUNITARI

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Santíssim Cos i Sang de Crist

Mirada endins per Mn. Josepmanel González, diaca adscrit a St. Miquel de Mont-roig del Camp

Salvador Grané Terradas, director de Càritas Diocesana:

l'entrevista

«L’any 2020 hem incrementat un 33% l’activitat, amb 8.236 llars ateses i 21.329 persones beneficiades»

Quan érem petits i podíem haver una petxina de mar d’aque-lles cargolades, ens l’acostàvem a l’orella per sentir el mar.

Per als que no érem de vora mar, aquella remor sorda i silencio-sa produïa una impressió d’immensitat i de soledat a la vegada; feia basarda i, al mateix temps, atreia. Una mena de misteri. El misteri del mar...

Si mireu el treball de Càritas, sobretot el realitzat el darrer any agreujat per la pandèmia, també sentireu el mar: sentireu el misteri de la soledat de la persona humana i el misteri de la caritat de Déu. La basarda de la pobresa i l’atracció de l’amor. Escoltareu el misteri del mar...

Enguany, la campanya de Càritas s’ha trobat emmarcada per la crisi sanitària, social i econòmica que ha provocat la pandèmia. S’han posat en crisi moltes certeses, posant-se de manifest la nostra vulnerabilitat. Hem tingut por. Però també ens ha unit la solidaritat, la generositat, la valoració de l’altre. I Càritas ha estat ―i és― testimoni d’excepció de tot aquest moviment. La situació creada ha esdevingut un revulsiu per la institució: en determinats moments, el voluntariat més gran s’ha hagut de quedar a la rereguarda, mentre que s’ha procurat seguir enda-vant, tot triplicant d’alguna manera els ajuts i amb la col·labora-ció de nous voluntaris més joves.

Càritas ha realitzat i realitza una acció educadora per mitjà de la solidaritat, la consciència crítica i l’esperit comunitari. Hi ha un compromís de dur a terme un treball educador, des d’una òptica evangèlica, en aquests tres nivells:

Solidaritat: Càritas ho té en compte quan descobreix les mani-festacions de pobresa i de marginació que ens envolten; quan sent com a pròpies les situacions de tantes persones necessita-des i de molts grups; quan es posa al costat de tanta gent que no té qui l’atengui o que no poden fer sentir la seva pròpia veu; quan mira de resoldre unes situacions extremes que són qües-tió de supervivència.

Consciència crítica: Càritas informa de les necessitats que ha descobert i de les persones que ha hagut d’atendre. I ho fa, no per guanyar una medalla al mèrit com a benefactora, sinó per-què l’Evangeli diu que una ciutat edificada dalt d’una muntanya

no pot quedar amagada, i que el ciri encès cal posar-lo sobre la taula perquè il·lumini tothom (Mateu 5,14-15). La informació de Càritas és una veu que denuncia i un dit que acusa els ma-teixos cristians, les entitats privades i públiques, els organismes oficials com a poc atents per a solucionar certs problemes o si-tuacions no rendibles.

Esperit comunitari: Càritas s’interessa perquè les catequesis i els sermons no es quedin en simples disquisicions teòriques o espirituals; perquè les celebracions litúrgiques no es facin des-lligades de la vida de cada dia, particularment, dels sectors més necessitats. Càritas vetlla per promoure en cada comunitat cris-tiana la preocupació per un veritable i eficient «servei de cari-tat», que sigui els ulls i les mans a favor dels germans que més ho necessiten.

I ara, després d’assenyalar aquest triple compromís, pareu-vos al davant de cada ajut concret que Càritas, al llarg d’aquest úl-tim any, ha portat a terme... i escolteu. En el silenci de la po-bresa sentireu una crida a la solidaritat. És la crida de Déu.

Mireu el treball de Càritas, des del projecte més important, fins al més petit, portat a terme en el racó més recòndit o a la parròquia més petita de la diòcesi. Mireu el treball de Càritas, asseieu-vos..., llegiu-lo i escoltareu el misteri del mar.

Ben vostre,

Coincidint amb la solemnitat del Corpus, —el Dia de la Ca-ritat—, Càritas Diocesana ha presentat la Memòria anual

2020. La crisi social i econòmica derivada de la Covid-19 ha fet créixer les desigualtats i s’ha agreujat la situació de molts col·lectius i, des de Càritas, es demanen polítiques públiques d’àmbit laboral, fiscal i d’ha-bitatge inclusives i justes per a tothom. La Memò-ria es pot consultar al web caritasdtarragona.cat

—Què destacaria de la Memòria anual 2020?

L’any 2020 serà l’any de la pandèmia. Amb la Covid-19 hem sentit a parlar d’onades, la primera, la segona, la tercera..., de dades infinites, dels malalts, dels morts, de restriccions... Des de Càritas hem vist també altres onades: una gran i sobtada onada de necessitats de persones i de famílies, i una forta ona-da de solidaritat de la gent i de les empreses, amb una bona coordinació i ajuda de les administracions públiques. Enmig de les onades Càritas no ha tancat, els voluntaris i professionals hem seguit acompanyant a les persones vulnerables.

L'onada de necessitats ha afectat a la població que ja es troba-va en situació d’exclusió social però també de manera sobre-vinguda ha posat en aquella situació a d’altres persones que no hi estaven, un fet vinculat sobretot a la pèrdua de llocs de treball.

La pandèmia ho ha canviat tot respecte l’any anterior. L’emer-gència en el seu inici va obligar a cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones i famílies en circumstàncies excepcionals de confinament i restriccions. Es va fer la distribució d’aliments, de targetes moneder i d’ajudes econòmiques per subministra-ments i habitatge. El Programa de necessitats bàsiques va aug-mentar la seva activitat fins a un 50% de mitjana.

La manca de moltes persones voluntàries habituals de Càritas, que per edat i condició de risc no podien participar-hi, es va suplir amb la participació de nous voluntaris i voluntàries que en tot el 2020 han sigut de 1.503 persones. Als mesos inicials la xifra d’atencions es va doblar, després s’ha estabilitzat, de manera que en un conjunt de l’any 2020 hem incrementat un 33% l’activitat, amb 8.236 llars ateses i 21.329 persones benefi-ciades. Les xifres sovint no ho expliquen tot, perquè per davant de les xifres hi ha les persones i el seu patiment és incommen-surable.

—Quines són ara mateix les prioritats de Càritas Diocesana?

La incertesa, la precarietat i el neguit s’ha instal·lat en moltes llars. D’una banda la necessitat de suport emocional i acom-

panyament personal de molts col·lectius que s’han trobat sols durant la pandèmia per la dificultat d'interacció personal. En concret el programa d’atenció a la gent gran s’ha desplegat a altres municipis, en col·laboració amb ajuntaments i entitats locals, perquè en la pandèmia tots hem vist que la gent gran ha sigut la principal víctima de la Covid-19, amb la majoria de morts i amb afeccions d’altres tipus. L’acompanyament perso-nal és molt important per a les persones grans.

L’atenció a les persones sense llar a Tarragona i a Reus s’ha mantingut durant el 2020, adaptant el servei a les restriccions sanitàries establertes i s’ha obert un nou centre de dia.

La davallada de l’activitat econòmica amb conseqüent pèrdua de llocs de treball (el 80% dels participants de Càritas estan en atur) ens porta a incrementar també els programes de forma-ció idiomàtica, digital i de capacitació sociolaboral amb l’objec-tiu de donar més eines per l’autonomia personal i econòmica de les persones en risc d’exclusió social.

També hem incrementat el programa d’acompanyament i re-gularització de les persones migrants, perquè aconsegueixin tots els drets de ciutadania que els hi corresponen.

—La pandèmia ha afectat a la situació econòmica de moltes persones. Aquest fet ha repercutit en les donacions?

És cert que la pandèmia ha afectat a la situació econòmica, però com he dit la gent ha sigut generosa i les donacions de persones i empreses s’han incrementat un 13% i els hi agraïm de tot cor. Tot i així, hem tingut un resultat econòmic negatiu per l’increment de l’activitat que ha generat la pandèmia.

—I a partir d’ara?

Nosaltres veiem que la crisi de la Covid-19 continua! Han cres-cut les desigualtats i s’ha agreujat la situació de molts col·lec-tius, incrementant la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i, en definitiva, la manca d’horitzons vitals. La solida-ritat i el compromís són molt importants, però no n’hi ha prou amb això. Necessitem que es reactivi l’economia i cal adoptar noves polítiques públiques d’àmbit laboral, fiscal i d’habitatge inclusives i justes per a tothom. Nosaltres hi confiem!