7/28/2019 Front Popular

1/1

TEMES DHISTRIA DESPANYALa Segona Repblica Espanyola (1931-1936)

Letapa del Front Popular (febrer - juliol de

6 de febrer de1936 Eleccionsgenerals a Espanya

Gran triomf del Front Popular (i del FrontdEsquerres a Catalunya, amb un 59 % delsvots)Resultat en el conjunt dEspanya:Esquerres 257 escons (el PSOE, 99, en 1rlloc)

Dimissi del governprovisional dePortela Valladares.

Azaa form nou Govern composat per

republicans i amb el suportparlamentari de socialistes i

Conspiracions des de la dretai lExrcit per imposar un cop

destat. La dreta esreorganitza al voltant de

Manuel Azaa es elegit nouPresident de la Repblica, i nomenacap del Govern al gallec Casares

Ampli Decret dAmnistia,pel qual salliberaven elspresos poltics.

Alliberament del president Companys idels altres implicats en la revoluci del 34.Restabliment del Govern de la Generalitati de lEstatut dAutonomia.

Represa de la poltica

reformista delBienni 1931-33

Es van tornar a engegar les negociacions per a lEstatutdAutonomia del Pas Basc i per a Galcia.

Tamb es va reprendre la Reforma Agrria, ambreassentaments de pagesos que havien estat expulsatsdurant el bienni anterior, i el retorn de terres comunals alsAjuntaments.

Poltica dallunyament dels militars sospitosos depoques simpaties republicanes, com Mola (a Navarra),Goded (a les Balears)o Francisco Franco (a les Canries)

El mateix mes de febrer de 1936 siniciava la trama conspirativadins de lExrcit i amb importants suports financers, que preparavaun cop destat afavorit pel clima de tensi social i violncia poltica

Forta accentuaci de la conflictivitat social i de la radicalitzacipoltica, tant des de les esquerres revolucionries, com des de les

dretes reaccionries.

Radicalitzaci poltica i assetjament a la Repblica

La CEDA i el PartidoRadical es veuendesbordats per partitsdultradreta com elstradicionalistes(monrquics liderats perCalvo Sotelo) i la Falange

os A. Primo de Rivera

La Falange va posar en marxala seva dialctica delspunys i de les pistoles,amb el foment de la violnciai del terror al carrer, amb unfort finanament per part deloligarquia espanyola, ilegitimats per lEsglsia.

Lempresariat i els terratinents van practicarmassivament el lock-out i levasi de capitals, en unclar intent de sabotatge econmic a la Repblica.

A Catalunya, els comunistesdel PSUC i els sectors msmoderats de la CNT vandonar suport al Govern de laGeneralitat (ERC), per a laresta de lEstat, comunistes,socialistes radicals ianarquistes van situar-se enloposici al Govern republic.

En general, els movimentsdesquerra van propugnar larevoluci immediata i vanrespondre amb violncia a

les provocacions de lesdretes. El clima de violnciai els assassinats poltics envan generalitzar.

Des de Pamplona,el general Mola vainiciar la xarxa decontactes militars,poltics i financersper dur a terme uncop dEstat militarcontra laRepblica.

La Falange per un costat i lesquerrarevolucionria per laltre van enfrontar-se de manera violenta i contnua a tot elpas, fent prcticament inviable lasoluci reformista que volia dur a termeel govern de Casares Quiroga.