Fiestas de Santa Tecla de SITGES 2010

CrèditS i agraïmentS

FeSta de Santa teCla 2010

Balls i imatgeriaGegants de la VilaGegants AmericanosGegants MorosCabeçutsBall de Diables, Colla VellaEl DracBall de Diables, Colla JoveL’ÀligaBall de Diables de Sitges, Colla de l’ABPSBall de Bastons, Colla JoveBall de Bastons, Colla NoiesBall de Gitanes , BTBall de Bastons, Colla MitjanaBall de Bastons, Colla VellaBall de Cercolets, ABPSBall de Pastorets, l’ABPSBall de Panderetes, ABPSBall de Cintes, ABPSBall de Gitanes, ABPSLa Moixiganga, ABPS

GrallersEscola de Grallers de SitgesColla MarcetsGrallers MaricelGrallers La Sitja

Sacs de GemecsColla Xavier BayerColla Simó BusquetsColla A Prendre Vent

Banda i CoblesAgrupació Musical SuburbandCobla MaricelCobla Ciutat de CornellàCobla La Principal de Llobregat

CastellsColla Jove de Castellers de SitgesXics de GranollersCastellers del Riberal

Comissió de Festa Major i Santa TeclaPresidentFrancesc Rosell i MoltóVocalsÀlex Ferret de Querol i HaynesAroa Llorens i PellicerFrancesc Núñez i AgudoJoana Fort i BaixerasMònica Gallardo i MontornésOriol Julià i CarbonellRafa Morillas i VarónXavier Nin i Muñoz

Col·laboradorsAgrupació de Balls Populars de SitgesAmics de la Sardana de SitgesColla Jove de Castellers de SitgesPlataforma Xató ActiuComissió Organitzadora de la Nit de FocSocietat Recreativa El RetiroCasino Prado SuburenseCampaners de la ParròquiaPilar MenaVicki GallardoEdu SentísMiquel MarzalLolín RochaPere SellaMarc MartínezXavier MiretEsteve FerreLluís ArtigasArt Bonaire

Eco de Sitgesi tots aquells que d’una o altra ma-nera han contribuït a fer la festa més gran i millor.

el programaEditaAjuntament de Sitges i Comissió de Festa Major i Santa Tecla

Autora del cartell i imatge de cobertaPilar Mena

Disseny i Impressió del programaEditorial MIC

Textos del programa:Miquel FornsMiquel MarzalLolín RochaPere SellaMarc MartínezComissió Organitzadora de la Nit de FocLaura Gomez IllColla Noies de Bastons

FotografiesÀlex Ferret de QuerolAlbert GassóAndreu NogueroEdu SentísJosé CabelloJosep Maria AlegreArxiu Municipal de SitgesGrup Fotos de Gent de Sitges del Facebook

D.L.:

SITGES 2010 | SANTA TECLA | PÀG. 2

SalutaCió de l’alcaldeLa Festa de Santa Tecla és potser la nostra festa “petita”, però una de les més entranyables que cada mes de setembre arriba amb la il·lusió d’honorar a la patrona de la vila. El repic de campanes i l’encesa dels 21 morterets de la vigília obren, any rere any, una ce-lebració on centenars de sitgetans i sitgetanes dibuixen el més íntim de Sitges.

Encara amb el record viu de la Festa Major en honor a Sant Bartomeu, que ens ha deixat mo-ments inoblidables, Santa Tecla tornarà a reviure l’esperit cultural i festiu de sitgetans i sitgetanes amb els balls i entremesos, i les diferents tradicions que acompan-yen la festa. Però sobretot si hi ha algun tret que defineix Santa Tecla és la participació dels més men-uts. Nens i nenes es preparen ja dies abans per tenir-ho tot a punt

pel que és, de ben segur, un dels esdeveniments més transcenden-tals de l’any. És l’hora de treure al carrer balls, dracs, gegants o cabeçuts que han estat treballant i assajant amb il·lusió, estima i de-dicació per lluir-los durant el matí del 23 de setembre.

Com alcalde de la vila, voldria agrair la tasca de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, presi-dida per Francesc Rosell, que en la seva estrena estan realitzant un treball excepcional, així com també a la regidoria de Festes de l’Ajuntament, i a totes les perso-nes que fan que la nostra Festa sigui possible i esdevingui un exemple de convivència i civisme.

Gràcies a bastoners, timbalers, gitanes, diables, geganters i a tots els participants dels balls i entremesos que cada any feu que la Festa de Santa Tecla sigui una realitat, i a tots aquells que parti-cipeu de la Festa com a especta-dors que gaudiu de Santa Tecla.

Visca Sitges, visca Santa Tecla!

Jordi Baijet i VidalAlcalde de Sitges

PÀG. 3 | SANTA TECLA | SITGES 2010

Quan encara no ens hem recu-perat de les emocions viscudes amb l’entrada de Sant Bartomeu a l’Església, amb les darreres no-tes de la ballada de sardanes a la platja de Sant Sebastià i amb els pilars de la Colla Jove de Caste-llers, ens arriba la festa de Santa Tecla en honor a la nostra patrona, la deixebla de Sant Pau de Tars.

La festivitat de la patrona de la nostra vila i els actes que se cele-bren al voltant del 23 de setembre són sinònim de gresca i d’alegria, enfortint el sentiment de perti-nença a una comunitat local que gaudeix amb aquesta festa, en la qual destaca la participació dels més petits, és a dir, la pedrera per

SalutaCiódel ReGIdOR de FeSTeS

als nostres estimats balls populars d’aquí uns quants anys.

La consolidació de la concentració de gegants i capgrossos infantils, així com l’exhibició de balls in-fantils, i la novetat d’enguany de la celebració d’un Correfoc amb la participació de les colles de foc de la vila esdevenen dos dels punts àlgids de la festa d’enguany, juntament amb la celebració dels actes fixes i més sentits del pro-grama de Santa Tecla com són la Processó Cívica, el Castell de Focs, la revetlla al Passeig, la Matinal Infantil, la Sortida d’Ofici, la Processó de Santa Tecla o el Concurs de Colles Sardanistes, entre d’altres.

La bona feina realitzada la setma-na de Sant Bartomeu per la nova Comissió de Festa Major i Santa Tecla, encapçalada per l’amic Francesc Rosell i formada per l’Àlex Ferret de Querol, la Joana Fort, la Mònica Gallardo, l’Oriol

Julià, l’Aroa Llorens, en Rafael Morillas, en Xavier Nin o en Francesc Núñez, cr is ta l · l i t zarà també aquests dies de Santa Tecla i perme-trà baixar el teló fins a la propera Fes-ta Major, en-

cara que la Comissió començarà a dissenyar-la des de principis d’any.

Cal agrair i felicitar un any més la figura de la pendonista de Santa Tecla, enguany la nostra entran-yable veïna Ramona Vendrell, qui des del seu sentit sitgetanisme ens aproparà la seva forma de viure i de veure la festa.

També vull destacar el paper im-portant que porten a terme cada any els cossos de seguretat i d’emergències com la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, els Bombers Voluntaris, el Servei d’Emergències Mèdiques de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja per al bon desenvolupament de les nostres festes.

Finalment, vull felicitar als inte-grants de totes les colles que par-ticipen en la riquesa de la nostra Festa més sentida, així com donar l’enhorabona a totes les Tecles, i invitar als vilatans, vilatanes i als qui ens visiten a viure un any més la passió que desferma la celebra-ció de la Festa de Santa Tecla.

Bona Santa Tecla a tothom i Visca Sitges!

Rafael Roig i MilàRegidor de Coordinació del

Govern, Acció Institucional i Festes Ajuntament de Sitges


Per Santa Tecla, talment una famí-lia que es retroba.

El mes de setembre és el mes de la represa escolar, de totes aque-lles activitats que han estat parades durant l’estiu. Tot torna, de mica en mica, a la normalitat habitual.

També hi torna, d’una manera plena, la vida pastoral de la Pa-rròquia. El desplaçament de per-sones amb motiu de les vacances deixa moltes parròquies mig bui-des -la nostra tot el contrari- , no sols dels fidels que solen assistir ordinàriament a la missa domini-cal, sinó de les tasques pastorals que realitzen els diversos grups cristians. Ara, però, talment una família que es retroba, la comu-nitat parroquial recupera el seu ritme ordinari. I ho fa festejant la verge i màrtir Santa Tecla, patro-na, juntament amb Sant Barto-meu de la nostra Parròquia i de la nostra vila de Sitges. Ella, cristia-na dels primers temps, deixebla de Sant Pau, va seguir tota la seva vida amb fermesa, amb en-trega, amb amor profund, el camí de la fe de Jesucrist. El dia 23 d’aquest mes de setembre, que enguany s’escau en dijous, la recordarem en l’Ofici solemne de les 11 del matí, i en la Processó de la tarda, tot sentint-nos esti-mulats pel seu exemple. I, units a ella pregarem Déu per la nos-tra Parròquia, per la nostra Vila, perquè ens beneeixi amb el seu amor immens.

SalutaCiódel RecTOR

Els sants han estat per damunt de tot homes i dones de Déu. Ells van saber donar, en l’època en què van viure, una resposta a les grans qüestions humanes des de l’interior de la fe: “Si no us feu com els infants ... “ Diríem, en tessitura evangèlica, que van escrutar els signes dels temps i conformaren la seva vida a la de Nostre Senyor Jesucrist.

En aquest sentit, tots som cridats a la santedat; tenim individual-ment un patró o una patrona, del qual hem pres el nom, que és per a nosaltres un punt de re-ferència evangèlica; com el tenen, col·lectivament els pobles cristians: “Aquest Hort del Senyor -afirma Sant Agustí amb paraula poètica ben actual- té no solament les ro-ses del martiri; té també els lliris de la virginitat, l’heura dels matrimonis sants i les violes de la viduïtat.”

Sitges ha rebut una tradició de festa. Però és una tra-dició que ens és donada per a transmetre un contingut, la relació mútua que hi ha entre els nostres Sants Patrons –Sant Bartomeu i Santa Tecla- i cada un de nosaltres, i entre ells i la nostra Vila. Ens posaríem a l’altura de la ca-valcada del dia de Reis, que va plena

de caixes guarnides per il·lusionar la mainada, però que totes són buides.

La devoció a Santa Tecla no és cap enginy per satisfer els sen-timents humans que necessiten companyia.

Tant de bo fos un pas endavant en el camí de la fe.

Mn. Josep Pausas i Mas pvre.Rector de la Parròquia


Entre la felicitat i la nostàlgiaTan bon punt t’endinses a casa la Ramona ja pots intuir que allà s’està fent lloc per Santa Tecla; i és que els gegants, el drac i l’àliga que la Ra-mona té damunt la taula de la sala d’estar, preparats per acompanyar la Santa mentre estigui a casa seva, donen la benvinguda. Enguany, la Ramona Vendrell viurà des del paper de pendonista la festa dels més petits de la vila.

Il·lusionada, contenta però un xic pre-ocupada: aquests són els trets que transmet aquesta veïna del carrer Jesús quan parla de com gaudirà la festa. Il·lusionada i contenta perquè, tal i com ella reconeix, no s’hagués pensat mai que la podrien nomenar pendonista. “Estic molt contenta de ser-ho, però han trigat una mica”;

i és que amb molta modèstia i sin-ceritat, la Ramona explica que li fa una mica de por la processó, per si la pot aguantar o no. De fet, ella diu que treurà el penó de l’Església i que quan sigui el moment de l’Entrada de la Santa el tornarà a agafar, però que durant el recorregut de la processó seran les seves cordonistes, la seva filla i la seva néta, les encarregades de dur-lo.

La Ramona està emocionada pel fet de ser pendonista, pel que re-presenta i la responsabilitat que comporta i perquè la seva família també ha rebut la noticia amb molta il·lusió. Tots, en especial el seu nét, s’estan volcant en preparar la casa per l’ocasió. Però, per altra banda, la pendonista sent nostàlgia i fins i tot tristor quan recorda el seu marit i com ell s’estimava la Festa i com li hagués agradat viure tot aquest esdeveniment. La Ramona diu que està enmig d’aquests dos senti-ments, ja que el seu marit era molt de la Festa, de les tradicions sitgeta-nes i fou ell qui al seu nét li va rega-lar els gegants i la resta de figures que acompanyaran la Santa mentre estigui a casa la Ramona.

Parlant de la Festa, com tot sitgetà o sitgetana, la nostra pendonista d’enguany també té el seu moment especial i aquest o aquests són les entrades dels Sants a la Parròquia. Són dos moments que posen els pèls de punta i un instant que ha viscut des de sempre, ja que l’ha Ramona va néixer i créixer a la plaça de l’Ajuntament. També recorda

amb especial nostàlgia el silenci de l’entrada de grallers per Festa Major i li agrada especialment l’Ofici, malgrat que per circumstàncies de la vida hi ha hagut molts anys que no l’ha po-gut disfrutar.

Quan mira enrere, la Ramona recor-da les seves festes majors de petita i també les festes de Santa Tecla que, segons explica no eren massa lluïdes, ja que no se celebraven com ara. Avui dia, la festa s’ha fet gran, multitudinària, amb escenes de falta de respecte per alguns membres del públic, però tot i això, a la Ramona li continua agradant veure la Moixi-ganga, escenificant aquest ball tan solemne i religiós i sobretot la música que també l’emociona. Ara bé, si ella hagués participat de manera activa a la Festa, diu que segurament hagués estat ballant gitanes, per l’alegria d’aquest ball popular.

Sigui com sigui i sense adonar-nos ja serem a la Festa, per això la pen-donista d’aquest any desitja que no plogui, ja que tal i com un dia li ex-plicava la seva àvia –la Ramona no sap si és veritat o llegenda-, Santa Tecla sempre portava a la vila un gran xàfec; era el xàfec de Santa Tecla. De fet, recorda un any des de les Fonts que la processó en honor a la copatrona no va poder sortir. Malauradament, aquell any no ha estat l’únic. El que sí que la Ramona fa és convidar a tots els sitgetans i sitgetanes, petits i no tan petits a gaudir de la nostra Santa Tecla.

Laura Gómez Ill

la pendoniSta de Santa teClaRamOna VendRell I FuSTé


SalutaCióde la cOmISSIó de FeSTa majOR I SanTa TeclaJa tenim aquí Santa Tecla i tot està a punt. Ho estan els més petits que durant les darreres setmanes han omplert places i carrers picant bastons, ballant gitanes, fent sonar les pandere-tes o tocant timbals. Passejar pel casc antic de Sitges ben entrada la tarda i trobar-se de sobte un grup de nens assajant Pastorets i més enllà les Cintes i potser més amunt la Moixiganga muntant el balcó és d’aquells petits miracles que, en plena època de globalit-zacions, encara ens identifiquen com a poble i esmolen el senti-ment de pertinença. Estan a punt les bèsties de foc i els gegants que nens, i no tan nens, han anat construint amb dedicació i entu-siasme durant els mesos d’estiu. Ho estan les carretilles esperant anheloses el foc que les farà viu-re, com les gralles esperen els llavis que les acariciaran. Estarà a punt, de ben segur, la Colla

Noies de Bastons, que aquest any han estat les escollides per fer l’ofrena de l’Ofici. I estan a punt tantes i tantes persones sense les quals tot això no seria possible i a les que volem agrair des d’aquí molt sincerament la seva tasca.

Una altra persona que segur que estarà a punt i que ens fa molta il·lusió que així sigui, és la senyora Ramona Vendrell i Fusté, la pen-donista d’enguany de Santa Tecla. Moltes felicitats i desitgem que ho gaudeixi amb tota la intensitat possible.

I com podeu comprovar està a punt també aquest programa que teniu a les mans. Des de la Comissió hem volgut fer un pro-grama específic per Santa Tecla i una vegada més hem d’agrair a la Pilar Mena que ens n’hagi fet la portada, que també servirà

de cartell. Us convidem a llegir-lo amb calma, gaudir de les fo-tografies i participar en tots els actes que s’hi anuncien.

Tres adjectius defineixen en l’imaginari popular la Festa de Santa Tecla: íntima, curta i inten-sa. En aquest final de setembre en que es produeix l’equinocci de tardor, quan la fresca guanya terreny a la xafogor d’estiu i els turistes ens comencen a deixar, Sitges celebra la seva Festa Ma-jor Petita, la dels nens i la dels grans. Des de la Comissió con-videm a tothom a viure-la doncs amb la intensitat, l’alegria i el respecte que l’ocasió es mereix.

Molt bona Santa Tecla a tothom!

Francesc Rosell i MoltóPresident

Comissió de Festa Major i Santa Tecla


PROGRAMA

d’ACTESOfi

cialSITGES 2010 | SANTA TECLA | PÀG. 8

Divendres, 17 de setembre

19.00h al Palau del Rei Moro, inauguració de l’eXPOSIcIó La Matinal infantil: els fonaments de 30 anys de pedrera: 1980-1988, organitzada per la Comissió de Festa Major i Santa Tecla amb la col·laboració de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Romandrà oberta de 18:30h a 20h del 17 al 26 de setembre.

Dissabte, 18 de setembre

18.00h a la biblioteca Santiago Rusiñol, presen-tació del llibre La Garsa del Pati Blau de Carme Pañella i Barrachina i il.lustrat per Florència Coll i Mirabent.

a partir de les 20h nIT de FOc.20.00h des de la plaça de l’Ajuntament, eS-PecTacle PIROTÈcnIc pels carrers del casc antic (Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davallada, d’en Bosch i plaça de l’Ajuntament) a càrreg del Grup Espetegafoc.Seguidament, a la plaça de l’Ajuntament, demOSTRacIó d’enceSeS de les co-lles locals de diables i bésties (Colla Vella de Diables de Sitges, Drac de Sitges, Colla Jove de Diables de Sitges, L’Àliga de Sitges i Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sit-ges) i de les colles convidades (Colla de Diables de Sant Quintí de Mediona i Colla del Drac de Ribes). A mesura que acabin les colles baixaran amb repicada de timbals fins al Passeig de la Ribera (Major, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pau i Passeig de la Ribera).23.00h al Passeig de la Ribera, entre el monument del Greco i els gronxadors, cORReFOc amb les colles locals i convidades i encesa final.en acabar, al mateix lloc, fi de festa amb el cOnceRT de Raggatuning i Eluaka Selecta or-ganitzat pel Xató Actiu.


Diumenge, 19 de setembrela infantil

10.00h concentració dels Gegants i Capgrossos infantils al carrer Jesús des de la cruïlla amb el c Santiago Rusiñol.Seguidament faran un cercavila fins al Parc de Can Bóta (Jesús, Cap de la Vila, Parellades, Plaça España, Parc de Can Bóta). En Arribar faran una ba-llada conjunta.11.00h al Parc de Can Bóta, eXHIBIcIó delS BallS InFanTIlS. Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i Moixiganga.

18.00h a la cruïlla del Passeig de Vilafranca amb el carrer Espalter, concentració de bèsties i dracs infantils. Seguidament faran un cercavila pel carrer Es-palter, Camí de Santa Bàrbara, Carrer Joan Josep d’Àustria, Carrer de Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de Can Bóta, on faran l’encesa final.19.30h representació del Ball de dIaBleS InFanTIl. A càrrec de: colla de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, colla de Sant Bartomeu i Santa Tecla del Barri de Les Cases Noves, colla Vella i colla Jove.

Dilluns, 20 de setembre

a partir del vespre, al carrer Jesús, 10, Ex-posició de la Imatge de Santa Tecla, Patrona de la Vila, al domicili de la pendonista, Ramona Vendrell i Fusté, on restarà fins el dimecres 22 a l’hora de la processó cívica.

Dimarts, 21 de setembre

a partir de les 17.00h al Palau del Rei Moro, Festa Infantil amb la representació de la lle-


genda dels gegants moros amb titelles i xocolatada per a tots els nens i nenes. Tot seguit vestirem els Gegants Moros davant el Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’ABPS.

Dimecres, 22 de setembrela vigília

14.00h RePIcada general de camPaneS i encesa dels 21 mORTeReTS. Enguany els morterets els dispararan els membres de la colla del Ball de Gitanes BT.

18.00h al carrer Jesús, 10, domicili de la senyora pendonista de Santa Tecla, la colla infantil de diables de Santa Tecla i Sant Bartomeu farà una ofrena floral a la nostra patrona.

19.00h PROceSSó cÍVIca. Sortint de casa de la Pendonista d’enguany, la senyora. Ramona Vendrell i Fusté, acompanyada de les cordonistes senyora Vinyet Sanahuja Vendrell i la senyora Mònica Tomàs i Sanahuja, al carrer Jesús, 10, els balls, músics tradicionals i la Banda Su-burband d’El Retiro, acompanyaran el tabernacle de Santa Tecla fins a l’Església Parroquial, passant pels carrers Jesús, Illa de Cuba, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. En arribar al temple pa-rroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, la pendonista i les cordonistes serà col·locada al presbiteri per a presidir els actes litúrgics de la diada.

23.00h, des del Baluard i La Fragata extraordina-ri caSTell de FOcS a càrrec de Pirotècnia Igual SA. El disseny de l’espectacle i la supervisió artística del muntatge aniran a càrrec del nos-tre pirotècnic Isidre Pañella i Virella, assessor de l’Ajuntament de Sitges.

en acabar, al Passeig de la RiberaaudIcIó-Ballada de SaRdaneS de set tirades amb la Cobla Ciutat de Cornellà. ReVeTlla de SanTa Tecla amb les or-questres La Chata i La Banda del Coche Rojo.En cas de pluja la revetlla es farà al Saló-Teatre del Retiro.

Al Cap de la Vila, Ball de GRalleS, amb l’Escola de Grallers de Sitges i els Grallers Els Vinar-dells de Vilafranca. A la mitja part es farà la repre-sentació del Ball de Gitanes com es feia antes. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.


Dijous, 23 de setembreFestivitat de Santa Tecla

a partir de les 7.00hEsplendorosa, alegre i sorollosa maTInal InFanTIl on els infants de Sitges participa-ran en els balls i entremesos de la nostra vila i les pubilles sitgetanes, des de dalt d’uns brecs, repartiran caramels. Hi haurà dos recorreguts paral·lels.a les 7h, des de la cruïlla del carrer de la Davalla-da amb el carrer Barcelona, sortida de la matinal Infantil Gran. Els participants més grans faran el següent recorregut: Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Jo-sep, Espalter, Espanya, Santa Tecla, Primer de Maig, Passeig de la Ribera(banda de mar) fins a la Fragata.a les 7:30h, des de la plaça de l’Ajuntament, sor-tida de la matinal Infantil Petita, els nens més petits faran el següent recorregut: Major, Cap de la Vila, Parellades, Marquès de Montroig, Joan Tarrida, Bonaire, Passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata.En arribar hi haurà xocolatada per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles.

10.45h, des de l’Ajuntament, acompanya-ment musical de les autoritats a l’Ofici amb Banda Suburband d’El Retiro.

11.00h, a l’església parroquial, SOlemne OFIcI cOnceleBRaT, en honor de Santa Te-cla. La missa serà cantada pel poble i el cor d’Amics de l’Orgue. Enguany, a l’ofertori, la Colla Noies de Bastons faran l’ofrena, en nom de tot el poble, a la nostra compatrona.

en acabar, esplendorosa SORTIda d’OFIcI amb tots els balls i entremesos, músics tradicionals, la cobla i la banda.

a continuació, a la plaça de l’Ajuntament, eXHIBIcIó caSTelleRa a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Tot seguit, cOnceRT-VeRmuTAl Casino Prado Suburense amb l’actuació de Ban-da Suburband d’El Retiro.A la Societat Recreativa El Retiro amb la Cobla La Principal de Llobregat.


17.30h caFÈ-cOnceRTA la Societat Recreativa El Retiro amb l’actuació de Banda Suburband d’El RetiroAl Casino Prado Suburense amb la Cobla Maricel.

18.30h, des del Baluard, la Colla Jove de Caste-llers de Sitges baixarà el tradicional pilar de quatre per les escales de La Punta.

19.00h, des del Baluard, PROceSSó en ho-nor a Santa TeclaEl tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels ca-rrers de la vila, portat per les pubilles dels barris i entitats sitgetanes, acompanyats dels balls, en-tremesos i músics. Obrirà els seguici religiós el ganfaró parroquial portat pel Cos de Portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a pendonista del Penó de Santa Tecla la senyora Ramona Vendrell i Fusté qui ha nomenat com a cordonistes la senyora Vinyet Sanahuja Vendrell i la senyora Mònica Tomàs i Sanahuja.. La processó

serà presidida pel Senyor Rector de la Parròquia Mn. Josep Pausas Mas i l’Il·lustríssim Ajunta-ment, i tancant files Banda Suburband d’El Retiro. El recorregut serà el següent: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parella-des, Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard.Al pas del seguici religiós pel Passeig de la Ribera, la patrona de la Vila serà saludada amb salves de morterets i toc de campanes.

Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, audi-ció de SaRdaneS de la Processó amb la Cobla Maricel. La cobla interpretarà la sardana Els gegants de Sitges del mestre Tomàs Gil i Membrado i La Pro-cessó de Santa Tecla, de Jordi Pañella i Virella, salu-dant el tabernacle de Santa Tecla.

A l’arribada del tabernacle al Baluard, enTRada de SanTa Tecla a l’església parroquial. Els Balls i músiques rebran la imatge de la compatrona i li retran homenatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i campanades. A dins el temple lectura de la pregària “Us he mirat Santa Tecla”.

a continuació, a la plaça de l’Ajuntament tindrà lloc la darrera enceSa del Drac i l’Àliga i l’última Ballada de Gegants.

23.00h, al Cap de la Vila, audició-Ballada sardanista amb la cobla La Principal de llobregat.


Divendres, 24 de setembre

22.00h al Palau del Rei Moro aSSaIG popular casteller de Santa Tecla.

Dissabte, 25 de setembre

18.30h al Cap de la Vila, gran acTuacIó caSTelleRa, amb la participació dels Xics de Granollers, els Castellers del Riberal i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Diumenge, 26 de setembre

de 12.00h a 18.00h, als Jardins del Retiro, VeRmuT-SIcal I FeS-lI BOTIFaRRa a l’eSTIu. Botifarra i síndria amb actuació de Dj Black Subur, El Hombre Tranquilo i Justo y Los Pecadores i més sorpreses. Venda de tiquets als Jardins del Retiro.

18.00h a la plaça de La Fragata, XXIIè cOn-cuRS nacIOnal de cOlleS SaRda-nISTeS “TROFeu VIla de SITGeS” Ex-traordinari espectacle sardanista de competició amb la participació de les millors colles sardanistes de l’actualitat en les modalitats d’aleví, infantil, juvenil, grans i veterans, que lluitaran per assolir una digna classificació en el campionat de Catalunya. Amb la col·laboració de la Cobla Maricel. Actuaran, a més, el Drac i els Timbalers de l’Agrupació de Balls de San-ta Tecla i Sant Bartomeu i la Gegantona Pubilla amb l’acompanyament dels grallers del Grup de la Vall.



Almenys des de l’any 1135 Sit-ges té per patrona Santa Tecla. Un vincle religiós i popular de gairebé nou-cents anys, tot i que la seva festa patronal s’ha celebrat al llarg de la història amb molts vaivens. Uns alts i baixos produïts inicialment pel fet d’acabar compartint el patro-natge de la parròquia i de la vila amb l’apòstol Sant Bartomeu des del segle XV, però sobretot per les vicissituds de la història de la pròpia festa i del munici-pi. Una festivitat que, després de l’esplendor dels segles XVII i XVIII (quan es celebraven per se-parat però amb igualtat les dues festes majors de cadascun dels sants compatrons) i després de la decadència del segle XIX, es va anar recuperant a partir de la segona meitat del segle XX com a festa major secundària. Una recuperació que va trobar en la mainada de la vila –qui ho havia

de dir- l’impuls final i distintiu per al rellançament actual de la Festa Major Petita.

Tot plegat quan els infants han tingut un paper escàs en l’actuació i participació popular i religiosa al llarg de la història de les dues festes majors, com tam-bé ho ha estat el de les dones, en unes festivitats on el protagonis-me oficial i popular era reservat als homes. Sense oblidar que, fins ben entrat el segle XX, el tre-ball infantil era una pràctica habi-tual en el camp i la indústria i, per tant, la quitxalla no gaudia ni de la formació educativa adequada ni del lleure actual que permet, entre d’altres coses, l’activisme cultural o cívic. A més, els balls folklòrics acostumaven a ser re-presentats per colles d’homes que cobraven per sortir per incre-mentar així les seves migrades economies.

Les úniques vies perquè els infants participessin en les festes majors eren les que proporcionava la par-ticipació puntual en determinats balls populars o en alguns actes li-túrgics parroquials, com l’any 1839 en què consta que quatre minyons van portar el tabernacle de Santa Tecla, suposem durant la processó de la compatrona. Tanmateix, no es conserva documentació que asse-guri la presència i participació dels balls en la festa de Santa Tecla du-rant el segles XVIII i XIX, tot i que els primers balls realitzats per nens sí que apareixen documentats ja a fi-nals dels segle XIX, un segle abans de l’invent de la Matinal Infantil.

Segle XIX: els primers balls exclusivament infantilsCom hem comentat, al segle di-novè, per la Festa Major de Sant Bartomeu eren majoritàriament homes adults els que prenien part en els balls folklòrics; excep-te els components dels cercolets, pastorets, alguna colla de bas-tons, els portadors dels cabeçuts i els personatges de Sant Miquel i l’Àngel del ball de diables, inter-pretats tots ells per nens o nois adolescents.

Per això, esdevé extraordinari que tinguem constància documental que existeix pròpiament un ball infantil de bastons que surt per la diada de Santa Tecla dels anys

MAinAdA I FeSTa majORD’un lligam escàs a una relació en alça en ocasió Dels 30 anys De la matinal infantil

Gitanes infantils l’any 1941. Fotografia de l’Arxiu Municipal de Sitges.


1891, 1895, 1896, 1899, 1900, 1903, 1905 i 1906; així com un ball infantil de diables els anys 1900 i 1906, el qual obria la marxa de la processó de la Santa com feia també el de bastons.

Però com que, a partir d’aquelles dates, la Festa Major Petita caigué una altra vegada en decadència, els balls, tant els executats per adults com els dansats per nens, no tornaran per Santa Tecla fins a la celebració extraordinària que es va fer el 23 de setembre de 1940 i de manera progressiva però lenta a partir de la recupe-ració oficial de 1948. Amb tot, la continuïtat en l’organització ofi-cial dels actes i en la participació dels balls i músics no s’assolirà fins l’últim terç del segle XX, quan s’esdevé un esclat de participació tant per part dels adults com de les criatures. Aleshores, falcons, castellers i grallers obren la porta a incrementar la participació dels infants, així com la incorporació del ball de panderetes que per-meté també la inclusió directa de les nenes; com ho feu, en el cas de les dones, les gitanes i les cintes.

Segle XX: la mainada vol ser part de la festaFets puntuals aniran determinant la il·lusió dels menuts per parti-cipar en les festes majors. Però no pas com un fet aïllat i estrany, doncs la mainada de Sitges sem-pre ha jugat a fer festes majors, ha construït imitacions dels gegants, drac i cabeçuts, ha taral·lejat les melodies dels balls com si fossin grallers, ha escenificat misteris de la moixiganga, ha trenat les cintes de les gitanes, ha aixecat algun pilar, ha picat uns bastons o ha ballat la barreja dels pastorets... seguint aquella dita popular que diu: “Què fan els infants? –El que veuen fer als grans!”.

Reculant una mica en el temps, i a tall d’anècdota, el 1942 surt una parella de gegants infantils que desfila darrera dels gegants de la vila a les cercaviles i processons de la Festa Major de Sant Bar-tomeu, així com un drac infantil. Un altre gegant repeteix el 1948. El 1950 surt per la festa major d’agost un ball de diables execu-tat per joves. El 1974 també per Sant Bartomeu surt una moixigan-ga infantil, debuta la colla local de

falcons i s’estrenen els gegantets propietat del president de la Co-missió Frederic Montornés i Pino.

Per la Festa Major de Sant Barto-meu de 1977 s’organitzà el dia 27 d’agost una concentració de balls populars fets per nenes i nens a la plaça de l’Ajuntament que es traslladà en cercavila a l’Escola Esteve Barrachina, on tingué lloc una exhibició folklòrica amb jocs i cucanyes per a la mainada, entre-teniments infantils que a la dècada de 1970 es comencen a organitzar l’endemà de Sant Bartomeu, dia del vot de la vila a Sant Lli. Les ga-nes de participació dels més petits de la vila en els balls tradicionals apretaven i calia donar forma a aquesta il·lusió ben aviat, servint a la vegada com una experiència per a la continuïtat futura de la festa. I així va ser tres anys més tard en forma de cercavila a primera hora del matí del dia de Santa Tecla.

1980: neix la matinal infantilAnunciant-la al programa oficial amb el nom de “Simpàtica festa matinal infantil-juvenil” s’organitza l’any 1980 la primera matinal in-fantil. Com a autoritat competent, la iniciativa correspongué al regi-dor de l’Ajuntament i president de la Comissió Salvador Mirabent i Paretas, tot i que altres sitgetans en foren també els ideòlegs, com en Josep Capdet i Balcells que aquell mateix any impulsà la crea-ció d’un ball de bastons format per noies joves. La convocatòria de la matinal fou un èxit, esdeve-nint aquesta cercavila la pionera d’aquesta mena d’actes per a infants a les festes majors del Penedès, sent imitada posterior-ment per altres poblacions com

Cabeçuts al Baluard l’any 1950.


Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Diu el programa de 1980: “Sim-pàtica festa matinal infantil-juvenil. Per primera vegada i tal volta, com assaig, sortirà de la Plaça de l’Ajuntament, a les 8 del matí, aquesta nova matinal que recorrerà els següents carrers: Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Illa de Cuba, Sant Isidre, Sant Francesc, Parellades, Bonaire, Ribera, carrer Nou, Major i final a l’Ajuntament, on seran obsequiats amb refrescos de la casa Coca-Cola. Hi prendran part gegants petits, nans, drac, diables, bastoners, cercolets, moixiganga i el nou ball de bastons juvenil-femení, i una banda de música”.

Com que fou primera matinal, va ser necessari pensar en al-gunes indicacions perquè tot sortís rodó, tant pels participants com pels familiars, ja que el fet suposà la implicació de mares, pares, avis, àvies... “Unes notes d’advertència. Els nens compo-nents de la Matinal no prendran part en els actes de la processó i cercavila. No podran actuar en cap acte programat cap grup o particular que no formi part del grup o balls constituïts, responsa-

bilitzant als caps de colla, perquè tinguin cura d’aquest compliment ... Es recorda a la mainada que la Matinal del dia 23, Santa Te-cla, sortirà de l’ajuntament a les vuit del matí, pel que se’ls con-voca per dos quarts de vuit per tal d’organitzar la festa. A més es recomana als pares llur vigilància durant el trajecte de la cercavila. Als que vagin de diables o portin dracs, a l’ajuntament se’ls facili-tarà els corresponents coets. Si pot ésser que tots vagin habi-llats pel que representen”. L’edat màxima es fixà en 12 anys.

Segle XXI: la quitxalla assegura el futur de la festaEl lluïment d’aquella primera mati-nal va garantir la seva continuïtat, generant-se a partir d’aleshores la cerca de noves fórmules de participació de la canalla tant en la matinal com en el conjunt de la festivitat, amb l’objectiu de trans-metre a les noves generacions els balls tradicionals, músiques, coreografies, vestuari i versos, ex-perimentant-ho de manera viven-cial perquè en fossin mantenidors i actors en el futur. En aquesta transmissió hi juga un paper pri-mordial la tasca de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

L’any següent, el 1981, s’incorporen al tancament de la matinal cotxes de cavalls ocu-pats per les pubilles infantils de les entitats obsequiant amb ca-ramels, simulant els brecs de la matinal de Sant Bartomeu des d’on la Comissió obsequia a les sitgetanes amb flors; mentre que obria el seguici el grup de majo-retes del barri de les Cases Noves format per nenes de la barriada i per nens tocant el timbal. El 1982 encapçalen la matinal infantil els gegants americanos, fent un nou recorregut que acaba al carrer Santa Tecla, tenint lloc a la plaça de la Indústria el primer concurs de gegants i dracs construïts per infants, organitzat per Jordi Rosell i Milà i costejat pels veïns i indus-trials dels carrers Santa Tecla, Pri-mer de Maig, Marquès de Mont-roig i plaça de la Indústria (concurs que es celebraria fins el 1988). El 1983 s’afegeixen a la corrua matinera: pastorets, panderetes, gitanes, cintes infantils i anys més tard petites rèpliques de l’àliga. La matinal es consolida ràpidament i el 1984 hi prenen part 16 gegan-tets, 40 cabeçuts, 27 dracs i 60 diables. El 1985 Santa Tecla cau en dia laborable, celebrant-se la matinal i el concurs la vigília que era diumenge. El 1987 també es celebrà en diumenge perquè el dia de Santa Tecla va ploure i es va traspassar la matinal al diumenge posterior, com ha succeït en diver-ses ocasions.

Tanmateix, van naixent altres noves propostes de potenciar el paper dels infants, a redós de la matinal infantil. El 1996 el programa de mà de Santa Tecla es publica en forma de conte infantil narrat pel drac i

Drac infantil ballant al Cap de la Vila, en el marc del 3r Concurs infantil de gegants i dracs celebrat l’any 1984.


l’àliga. Aquell mateix any, es tras-llada el tabernacle de Santa Tecla des de casa de la pendonista fins a l’església parroquial en el decurs de la matinal infantil, fet que no es tornarà a repetir. El 2003 el cartell de la festivitat es tria entre un con-curs fet a les escoles d’educació primària de la vila. L’any 2000 els balls de diables infantils comencen a escenificar el ball parlat, afegint-se a partir de 2008 una gran ex-hibició folklòrica de la totalitat de balls participants en la matinal, en dies previs a aquesta cercavila per donar més relleu i més participació de la canalla als actes de Santa Tecla.

És obvi que la decisió del 7 de desembre de 1987 del ple de l’Ajuntament de Sitges acordant que les dues festes locals serien el 24 d’agost i el 23 de setembre havia reblat el clau. En ser Santa Tecla un dia festiu, cada any la Comissió de torn ha pogut prepa-rar una programació molt similar a la Festa Major de Sant Bartomeu, gaudint de molta estabilitat i tor-nant l’esplendor de la festa als seus orígens, destacant la singu-laritat de la matinal de la maina-da i la dels actes infantils que la complementen, sense perdre el caràcter d’una festa per a tots, petits i grans, en ser Santa Tecla la compatrona de la Vila.

En aquests 30 anys la matinal ha crescut molt i ha assolit integrar la infància a la festa, convertir aquesta cercavila en una escola de festa major i ésser un tret dis-tintiu i identitari de la Festa Major Petita de Sitges.

Miquel Forns i FustéNens participant a la Matinal Infantil de Santa Tecla de l’any 2009


Enguany es commemoren els primers trenta anys de la Matinal Infantil de Santa Tecla. Per a cele-brar-ho, la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla ha orga-nitzat una exposició que es podrà visitar al Palau del Rei Moro entre el 17 i el 26 de setembre.

S’ha dut a terme amb la voluntat de fer memòria al voltant dels ini-cis d’un acte que des del primer dia ha estat, d’una banda, la porta d’entrada a la participació activa dels infants en el nostre folklore;

i, de l’altra, -això és el més impor-tant- ha esdevingut la pedrera de molts dels adults que després han participat, participen i estimen les nostres festes majors.

A la mostra, que du el títol “La Matinal Infantil: els fonaments de 30 anys de pedrera: 1980-1988”, el visitant podrà fer un passeig per aquesta festa, pels antecedents dels balls infantils, per la Matinal Infantil i pel concurs de gegants i dracs. S’ha vetllat especialment per a què els qui aleshores eren infants siguin el veritable fil con-ductor de l’exposició.

El material exposat es distribueix en dos espais. Al primer es podran veure, repartides en cinc plafons, la reproducció d’un centenar de fotografies corresponents al perío-de comprès entre els anys 1980 i 1988 i deixades per totes aque-lles persones que han respost a la crida que la Comissió féu a L’Eco de Sitges el passat mes de juliol. Cada plafó inclou, també, l’explicació de diferents aspec-tes de la Festa Major petita de Santa Tecla i de la seva matinal. També es podrà veure documen-tació original relacionada amb l’organització de la Matinal Infantil i del concurs de gegants i dracs. Complementarà aquest primer àmbit un audiovisual amb imatges de l’època, gentilment deixades per a l’ocasió. Al segon espai,

s’exposaran gegants, dracs i al-tres elements de la festa d’aquells anys, els quals han estat, també, generosament deixats pels seus propietaris.

Aquesta exposició no hauria es-tat possible sense la generositat de totes aquelles persones que des del primer moment i sense dubtar han deixat el material que tenien a l’abast, han redac-tat textos o han compartit els seus coneixements per a enri-quir els continguts de la mostra. Incloure’n la llista ultrapassaria els límits d’aquest article. De tota manera, a tots ells se’ls ho agraeix especialment a la ma-teixa exposició. Ha estat espe-cialment valuosa la col·laboració de les famílies de Salvador Mi-rabent i Paretas i de Jordi Rosell i Milà, gràcies a les quals s’ha disposat de documentació origi-nal i d’assessorament històric, especialment valuosos. El ma-teix passa amb l’Agrupació de Balls Populars, que ha maldat per a què l’exposició es pugui fer al Palau del Rei Moro.

En fi, iniciatives com aquesta són un exemple més de la vitalitat de les nostres festes majors i de la gran estima que desperten cap a elles.

Miquel Marzal, Marc Martínez, Lolín Rocha i Pere Sella

UnA ExpoSiCió sobre els inicis

de la maTInal InFanTIl

Els Gegants de l’Esteve Ferré Planas, 3r Concurs infantil de gegants i dracs de 1984. Autor: Jesús París. Col·lecció: família de Jordi Rosell i Milà.

Drac infantil al Cap de la Vila. Matinal Infantil de 2009. Autor: Àlex Ferret.


Sota el nom de “NIT DE FOC” arri-ba el somni, fet realitat, d’un bon grapat de sitgetans apassionats per la pólvora. Sitges tindrà, per fi, el seu correfoc.

Feia molts anys que la idea d’un gran correfoc a Sitges rondava pel cap de molta gent, tant d’integrants de les Colles, com d’afeccionats al foc. El camí no ha estat fàcil, la proposta de la Comissió va ser desplaçar l’Espetegafoc del dia 25 d’agost al 18 de setembre i aprofi-tar aquest fet per muntar una gran Nit de Foc, amb la participació de les cinc colles sitgetanes que ti-ren carretilles, conjuntament amb la gent que organitzava aquest acte. Només hi havia una condi-ció, serien les mateixes colles les que s’encarregarien d’organitzar l’acte i de buscar els diners que calia afegir al pressupost de que disposava la Comissió. La pilota doncs estava a la teulada de les tres colles de diables de Sitges, de les dues bèsties de foc i de la gent de l’Espetega.

Dit i fet, totes les colles van accep-tar el repte. Era difícil posar tanta gent d’acord, així que es va decidir que dos membres de cada colla assistirien a les reunions cada di-mecres al Palau del Rei Moro. Així va ser com va sorgir la comissió organitzadora de la Nit de Foc. Ca-lia decidir com aconseguir més di-ners, el repartiment de carretilles, els recorreguts, les colles convi-dades, la confecció del cartell, la festa final....i desprès de forces

FoC!

reunions es va anar perfilant el què serà el correfoc de Sitges.

Diuen que la unió fa la força, en aquest cas, ha estat la il·lusió i la força de totes les colles de foc de la nostra Vila: el Drac, l’Àliga, els Diables de Sitges (Vella, Jove i “Agrupa”) i l’Espetegafoc, amb el suport de la nova Comissió i de l’Ajuntament i també amb l’aportació econòmica d’un bon grapat de col·laboradors.

En aquesta primera edició, tin-drem com a convidats el Drac de Sant Pere de Ribes i els Diables de Sant Quintí de Mediona.

Ara sí, tenim el moment i el lloc adequat per gaudir sota les es-purnes de les bèsties i els diables, convidem a tothom a posar-se sota el foc, a col·locar-se el barret de palla, el mocador i la samarreta de cotó. Deixem que les processons

de Festa Major i Santa Tecla siguin el que han de ser, processons en honor als Sants, fetes amb respec-te cap els que miren i cap als qui van darrera i no convertim les pro-cessons en un correfoc constant. Aquest també és un dels objectius d’aquesta Nit de Foc.

Cremem-ho tot! Amb el respecte que sempre cal tenir per la piro-tècnia, el 18 de setembre fem de Sitges un infern. Fem que aques-ta sigui la primera d’una llarga llista de Nits de Foc, que amb el temps anirà creixent i millorant. Nosaltres hem fet la nostra part, ara depèn de tots vosaltres que Sitges tingui un correfoc ben lluït. Sortiu tots al carrer, us esperem el 18 a la primera Nit de Foc!

Salut i Foc!

Comissió organitzadora de la Nit de Foc.


EL SoMRiURE d’una BaSTOneRa

Sonen les campanes des del cam-panar de l’església. Miro el rellotge de la Punta. Són les dues del migdia d’un 22 de setembre. Recordo fa cinc anys quan les bastoneres, en el nos-tre 25è aniversari, vam llençar els 21 morterets. –He d’encendre jo el coet? A veure si em cremaré! –No, només has de pitjar un botó, ens comenta l’Isidre Pañella. Esclata el primer morteret. Comença Santa Tecla.

Ja és mitja tarda i em vesteixo. Men-tre em poso l’espardenya vermella al peu esquerre i la blava al peu dret, penso que començo a arribar tard. Des d’ on surt la Processó? Com que cada any surt d’un lloc diferent… Ja ho recordo! Del carrer Jesús! Arribo a la part on són els balls blancs. Deixo el farcell en un racó i m’acabo de vestir. Un bastoner m’ajuda a enfaixar i esclata la traca de la primera colla de foc. Aixeco el cap i veig a la cap de colla comptant-nos en silenci. Somric. Em miro en el reflex d’un vidre i penso... Gràcies, mare, per planxar-me la roba. Gràcies, pare, per cosir-me els picarols. Sonen les gra-lles i la Jove arrenca. De cop, les pa-pallones del meu estómac es mouen. Escolto un a puesto! i busco el meu lloc, miro la meva companya i li torno el somriure. De sobte em bloquejo. On pico? Dalt? Baix? Boja? Segona? Sonen les gralles. Tot es tranquil·litza. Ja comença. Ja s’acaba.

Tot va ràpid, el Castell de Focs i el ball al passeig. Ring! La matinal infantil. Admiro les persones que passen hores i hores ensenyant els diferents balls només per amor a festa. Quants bastons! Tenim planter per anys, sobretot de noies! Saludo les meves companyes que, un cop més, porten aquests futurs basto-ners. Somric perquè aquest any han aconseguit que més bastoners vagin a ajudar-les...

Esperar la sortida d’ofici sempre es fa llarg. Em poso sota els gegants que fan ombra i torno a recordar l’ofici de fa cinc anys, quan vam fer l’Ofrena. Aquest any ho tornarem repetir en el nostre 30è aniversari i l’espera no es farà tan llarga. I la passada davant de l’Ajuntament, tan curta però alhora tan intensa. –Hehe– Recordo, l’any passat, veure passar el gegant amb la nostra bandera.–Com t’ho has fet per posar-li la bandera al gegant? –Senzill: li he dit que s’acotés.

–Quedem al Prado per fer el ver-mut, crida la cap de colla, –i, si no, a les dues al Gallego per dinar!. Enyoro anar a dinar amb la Maruja i l’Antonio. Quants anys i quants re-cords al Cisne! Si aquelles parets par-lessin! Quants pastissos d’aniversari hem menjat… Aquest any bufarem 30 espelmes i em sembla que les bufarem les quatre colles de bastons juntes… quin perill! Pot ser molt di-vertit! Si l’any passat fèiem moixigan-gues, gitanes i castells, enguany què serem capaços de fer…?

De sobte un a puesto em fa adonar que la Processó s’està acabant. Es-tic parada a l’entrada de la Plaça de l’Ajuntament. Em giro i veig que el graller parla amb la cap de colla pre-guntant quina peça vol que toquin. Aquí no ho dubto: li dirà una Boja. Veig com el graller aixeca la gra-lla, aspira aire i comença la cançó.

Miro la meva companya i somriem per mil·lèsima vegada. És la darre-ra. És el darrer esforç. Començo a ballar. Quan entro a la Plaça no em fixo en qui hi ha mirant, encara que veig les camises blanques i blaves dels geganters. Escolto un que altre crit d’ànims. Somric a l’aire perquè, aquest, ha estat per a mi. No em puc desconcentrar. Veig passar els colors de les samarretes i, enmig d’elles, noto la presència d’aquella persona que m’està esperant. Pas-sem pel costat del jardí del doctor Robert i afluixem el ritme per entrar amb forces quan el terra canvia de textura. Espero no ser jo la que re-llisca a l’entrada de l’Església! Més crits i ànims dels bastoners de la Jove. –Vinga! Que ja s’acaba! –Ti-tooooooooooo... Aplaudiments. En aquest moment, recordo, fa cinc anys, totes posades a quadre espe-rant que la Santa arribés. I apareix portada per les Pubilles. El so de les gralles ens emociona. Li obrim el camí fins a l’altar. Miro les me-ves companyes, però no trobo cap somriure. Veig algunes llàgrimes als ulls i noto el cor encongit. Miro cap a un altre cantó per evitar plorar, però veig que és un sentiment compartit. Aquest any ho tornarem a fer. De cop i volta, una mà m’empeny –Anem a veure la ballada final. Ara sí, ja s’ha acabat. Somric.

Colla Noies de Bastons



Documents

Fiestas de Santa Tecla de SITGES 2010