ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS · mesos més càlids i variacions superiors als 14 ºC durant els mesos més freds. D’altra banda, el gràﬁc següent mostra la mitjana de

E3-TH-00385 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM DE LA CERDANYA

DOCUMENT 6: ESTUDIS JUSTIFICATIUS I COMPLEMENTARIS


E3-TH-00385 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM DE LA CERDANYA


ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM DE LA CERDANYA

ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS Febrer 2015

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM DE LA CERDANYA - ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS !

ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS 1. ESTUDI METEOROLÒGIC I OROGRÀFIC 1

1.1. Introducció1 1.2. Orografia1 1.3. Temperatura3 1.4. Precipitacions4 1.5. Vents5 1.6. Visibilitat i sostres de núvols7 1.7. Humitat relativa8

2. ANÀLISI DE L’ESPAI AERI I PROCEDIMENTS DE VOL 9

2.1. Introducció9 2.2. Compatibilitat de l’espai aeri9 2.3. Procediments de vol12 2.4. Conclusions13

3. SERVITUDS AERONÀUTIQUES DE L’AERÒDROM 14

3.1. Introducció14 3.2. Superfícies limitadores d’obstacles (SLO)14 3.3. Servituds de les instal·lacions radioelèctriques15 3.4. Servituds de l’operació d'aeronaus15 3.5. Abast de les limitacions que s'estableixen15

4. NOMBRE D’OPERACIONS I AERONAUS DE DISSENY 19 4.1. Nombre d’operacions actuals19 4.2. Previsió de creixement de les operacions19 4.3. Desenvolupament màxim de l’aeròdrom19 4.4. Estacionalitat de les operacions19 4.5. Característiques tècniques de les aeronaus de disseny20

5. ANÀLISI DE LES CAPACITATS I NECESSITATS DELS SUBSISTEMES DEL MOVIMENT D’AERONAUS I D’ACTIVITATS AEROPORTUÀRIES I ACCESSOS 21

5.1. Moviment d’aeronaus21 5.2. Activitats aeroportuàries23

6. SALVAMENT I EXTINCIÓ D’INCENDIS (SSEI) 24 6.1. Avions de disseny24 6.2. Categoria de l’aeròdrom pel Servei de Salvament i Extinció d’incendis24

6.3. Agents extintors25 6.4. Equip de salvament25

7. CRITERIS AERONÀUTICS 26 7.1. Clau de referència26 7.2. Configuració26 7.3. Restricció i eliminació d’obstacles28 7.4. Salvament i extinció d’incendis (SEI)29 7.5. Determinacions29 7.6. Operacions d’aeronaus29 7.7. Categoria OACI d'aeronaus per l’aterratge30

!i !


ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS

1. Estudi meteorològic i orogràfic

1.1. Introducció

Objectiu

L’objecte de l’estudi meteorològic i orogràfic és l’anàlisi i descripció de les condicions meteorològiques i orogràfiques de l’emplaçament on es troba situat l’aeròdrom de La Cerdanya.

Les condicions meteorològiques i orogràfiques tenen un paper clau en l’operació d’un aeròdrom, ja que condicionen i/o determinen els procediments de vol, la idoneïtat de l’orientació de la pista i els requeriments d’equipaments, entre d’altres.

Particularitzant en les característiques de la pista de vol, les variables meteorològiques també tenen efectes en la longitud de la pista, els pendents transversals, el drenatge, les capçaleres d’utilització preferents, etc.

Metodologia

La base de dades meteorològica utilitzada correspon al període comprès entre l’any 2009 i l’any 2013. Prové de l’estació del Servei Meteorològic de Catalunya ubicada al mateix aeròdrom, al terme municipal de Das. Les coordenades UTM de l’Estació Meteorològica Automàtica (EMA) són: X=406780 i Y=4693468. Respecte a les cotes, l’estació meteorològica es troba tan sols 5 m per sobre de l’aeròdrom (1.097 m). Les dades han estat obtingudes directament del Servei Meteorològic de Catalunya, a través del seu portal web www.meteo.cat.

Les variables recollides en aquests documents i exposades en aquest estudi justificatiu són:

• L’orografia • La temperatura • La pluviometria • Els vents • La visibilitat i sostre de núvols • La humitat relativa

Per a cadascuna d’aquestes variables s’ha creat un apartat que recopila els diferents resultats obtinguts en els estudis i dels quals se n’extreu la informació més rellevant.

1.2. Orografia

L’aeròdrom està situat a la comarca de la Cerdanya. La Cerdanya està situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre. Es caracteritza per ser una regió muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra de magnitud considerable.

La vall que conforma la Cerdanya és un enfonsament tectònic situat a l'est de la serralada dels Pirineus. Amb una superfície de 1.086,07 km², aquesta regió natural es divideix, en un 50,3% per a Espanya, i un 49,7% per a França. Està regat pel riu Segre i els seus afluents. És de les poques valls pirinenques que transcorre d'est a oest en comptes de la direcció nord-sud o sud-nord habitual. Això fa que la insolació en l'Alta Cerdanya sigui de les més importants d’Europa. Les muntanyes que delimiten la vall oscil·len entre els dos mil i els gairebé tres mil metres d'altura.

L’emplaçament de l’aeròdrom es troba entre els termes municipals de Das i Fontanals de Cerdanya, a una elevació de 1.092 m sobre el nivell del mar. La pista de l’aeròdrom està situada paral·lelament al curs del riu Segre, 1 km al sud d’ell.

Seguint el curs natural del Segre en direcció SW trobem, a l’esquerra del riu i en primera instància, el Tossal de Baltarga (1.156 m) a 2,25 NM de la capçalera 07. Seguint en aquesta direcció, a l’esquerra, trobem la Serra del Cadí, el pic més alt de la qual (el Vulturó) arriba als 2.648 m. Molt pròxim a la Serra del Cadí trobem el Pedraforca (2.506 m), a unes 11,5 NM en direcció SW des de l’aeròdrom.

Al SE de l’aeròdrom trobem a 4 NM el Puig de les Forques (1.708 m) i el Puigmal (2.909 m), que està situat a la mateixa distància que el Pedraforca (11,5 NM). Prop de la capçalera 25, en direcció NE, trobem la plana ceretana sense cap pic proper destacat.

Al sud de l’aeròdrom trobem la Serra del Moixeró, on destaquen les Penyes Altes de Moixeró (2.275 m) i la Tosa (2.536 m), a 5 NM al sud i a 4,2 NM al SE de l’aeròdrom respectivament.

Al nord de l’aeròdrom trobem el el Puigpedrós (2.915 m) i, més al nord, el Pirineu francès, on destaca el Carlit (2.921 m). Al NW de l’aeròdrom trobem diversos pics destacats, com la Tossa Plana de Lles (2.904 m).

L’entorn orogràfic de l’aeròdrom de La Cerdanya, fora de la vall ceretana, és absolutament muntanyós, amb elevacions que dupliquen i quasi tripliquen l’elevació del camp de vols. Per tot això, podem caracteritzar aquest aeròdrom com d’alta muntanya. A continuació es mostra l'orografia des de diferents vistes aèries, així com una vista aèria general de l’aeròdrom.

EJA - !1 !


Figura 1. Orografia vista des del nord. Font: Google Earth

Figura 2. Orografia vista des de l’est. Font: Google Earth

Figura 3. Orografia vista des del sud. Font: Google Earth

Figura 4. Orografia vista des de l’oest. Font: Google Earth

EJA - !2 !


Figura 5. Orografia de l’emplaçament de l’aeròdrom. Font: Aero Club Barcelona-Sabadell

1.3. Temperatura

El clima de la Cerdanya és Mediterrani, de tipus Prepirinenc Occidental a la plana ceretana i Pirinenc Occidental a l’àrea del Puigpedrós. Així doncs, l’aeròdrom queda emmarcat en una transició entre un clima de muntanya (hiverns amb temperatures negatives, i precipitacions abundants a la primavera i a l’estiu) i un clima mediterrani continentalitzat (sense influència del mar, amb estius calorosos i hiverns freds, i precipitacions de l’ordre de 500 mm).

La Taula 1 mostra el desglossament per mesos de la temperatura mitjana, temperatura màxima i temperatura mínima enregistrades diàriament per l’estació de Das, des del 2009 fins al 2013.

Taula 1. Estudi de temperatures 2009-2013. Font: meteo.cat

Gràfic 1. Representació gràfica de l’evolució de temperatura. Font: meteo.cat

Mes Tª mitjana (ºC) T màxima (ºC) T mínima (ºC) Oscil·lació térmica

Gener -0,1 8,2 -6,5 14,7

Febrer 0,8 8,5 -6,1 14,6

Març 4,5 12,7 -3,1 15,8

Abril 7,5 15,0 -0,3 15,3

Maig 11,0 19,1 2,8 16,3

Juny 14,9 23,6 6,3 17,4

Juliol 17,6 27,1 8,5 18,5

Agost 18,0 28,1 8,6 19,5

Setembre 13,9 23,5 5,1 18,4

Octubre 9,7 18,8 1,8 17,0

Novembre 4,2 11,4 -1,9 13,3

Desembre 0,2 8,6 -6,2 14,8

Mitja Anual 8,5 17,1 0,8 16,3

EJA - !3 !


Tant en la taula anterior com en el gràfic, s’aprecia que els mesos tradicionalment més freds de l’emplaçament estudiat són desembre, gener i febrer, amb temperatures mitjanes al voltant dels 0 ºC. Els mesos més càlids són juliol i agost, amb temperatures mitjanes sobre els 18 ºC.

La variació al llarg de l’any de les temperatures reflecteix un clima d’hiverns força freds i estius suaus. D’altra banda, també cal destacar l’oscil·lació tèrmica notable, amb variacions de temperatura de l’ordre de 18 ºC els mesos més càlids i variacions superiors als 14 ºC durant els mesos més freds.

D’altra banda, el gràfic següent mostra la mitjana de dies de glaçada en el període d’estudi. Cal destacar que durant els mesos d’hivern glaça pràcticament cada dia i, durant l’abril i el novembre glaça més del 50% dels dies. Aquesta dada és força significativa ja que, durant gran part de l’any, s’haurà de tindré molt en compte si la pista està, o no, gelada.

Gràfic 2. Mitjana de dies de glaçada 2009-2013. Font: meteo.cat

Temperatura de referència

La normativa de l’OACI defineix la necessitat d’establir una temperatura de referència de l’aeròdrom, ja que aquest paràmetre és bàsic per al disseny i operació dels aeroports. Per a estimar la longitud de pista necessària per a cada tipus d’aeronau es requereix realitzar correccions particularitzades amb l’altitud de l’aeròdrom, la temperatura de referència i els pendents longitudinals de la pista. Les correccions aplicades a la longitud de pista associades a la temperatura de referència són les més significatives, és per això que el seu càlcul és tan rellevant.

Aquesta temperatura es defineix com la mitja mensual de les temperatures màximes diàries corresponents al mes més càlid de l’any i hauria de ser la mitjana d’observacions efectuades durant diversos anys. El mes amb la temperatura mitjana més alta és l’Agost, i la mitjana de les temperatures màximes en aquest mes (durant el període estudiat 2009-2013) és 28,1 ºC. Per tant, el resultat és una temperatura de referència de 28,1 ºC.

Com a conclusió i recapitulant, es pot dir que l’emplaçament de l’aeròdrom de La Cerdanya, situat a la plana ceretana, experimenta unes temperatures fredes a l’hivern (mitjanes de 0 ºC) i suaus a l’estiu (mitjanes de 18 ºC), amb una temperatura de referència de 28,1 ºC.

1.4. Precipitacions

Pluviometria

La precipitació mitjana anual en el període d’estudi (2009-2013) és d’uns 550 mm, donant-se els màxims entre Març i Juliol i els mínims entre Desembre i Febrer, amb possibilitat de precipitacions en forma de neu.

Gràfic 3. Climograma 2009-2013. Font: meteo.cat

Els mesos d’hivern són els que tenen més dies sense pluja. Juliol i els mesos de primavera es presenten com els més plujosos. De mitjana, hi ha gairebé 10 dies al mes amb precipitacions, uns 117 dies a l'any (32% dels dies).

Nevades

L’aeròdrom de La Cerdanya està situat 1092 metres d’altitud, i per tant és una localització on s’hi poden produir nevades. La Taula 2 recull la mitjana mensual del gruix màxim de neu al terra per al període comprès entre el 2009 i el 2013.

EJA - !4 !

-25

0

25

50

75

100

-5

0

5

10

15

20

gen

feb

mar

abr

mai

jun jul

ago

set

oct

nov

des

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

Tem

pera

tura

(°C

)

Precipitació T mitjana

0,0

3,0

6,0

9,0

12,0

15,0

18,0

21,0

24,0

27,0

30,0

gen

feb

mar

abr

mai

jun jul

ago

set

oct

nov

des

Dies de glaçada (T mín =< 0°C)


Taula 2. Pluviometria i nevades 2009-2013. Font: meteo.cat

1.5. Vents

L’anàlisi de vents és l’element meteorològic de més rellevància en el disseny i operació d’aeròdroms. En funció de la seva direcció i intensitat, el vent pot condicionar l’orientació de les pistes, que s’han d’ubicar a fi de que els vents creuats no suposin una interrupció en l’operativitat de l’aeròdrom. Per quantificar l’afecció dels vents transversals en l’aeròdrom s’ha de calcular el coeficient d’utilització per vents. Aquest és un paràmetre que avalua percentualment l’operativitat de les pistes en funció dels vents.

A continuació, es presenta l’estudi de vents del PDUA a partir de les dades proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, que corresponen a mesures de velocitat i direcció del vent realitzats cada 30 minuts (48 mesures diàries) del període comprès entre el 2009 i el 2013, dotant el corresponent estudi d’una important fiabilitat.

Les Taules 3 i 4 mostren les observacions enregistrades per direcció del vent i per interval d’intensitat del vent, tant en freqüències absolutes com percentuals.

Taula 3. Valors absoluts d’enregistraments de vent per direcció i velocitat. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Considerant vent en calma les mesures enregistrades amb velocitats de vent inferior a 3 nusos (tal i com indica el manual de planificació d’aeroports d’OACI), la proporció de calmes esdevé del 54% de les observacions realitzades.

Mes Precipitació (mm) Dies de precipitació (PPT ≥0,1 mm)

Gruix màxim de neu al terra (cm)

Gener 19,7 7,0 7,0

Febrer 13,4 6,2 7,6

Març 65,2 10,2 7,0

Abril 64,5 12,6 4,0

Maig 77,3 14,8 0,8

Juny 59,1 13,2 0,0

Juliol 73,8 9,6 0,0

Agost 47,5 9,2 0,0

Setembre 43,6 9,6 0,0

Octubre 43,0 8,4 0,0

Novembre 36,2 10,2 2,8

Desembre 15,8 6,0 2,8

Total any 559,3 117,0 32,0

Direcció Calma (< 3 kts) 03-10 kts 10-13 kts 13-20 kts 20-40 kts TOTAL

N 2.298 347 127 345 165 3.282

NNE 2.546 881 403 1.038 541 5.409

NE 3.425 2.164 694 821 330 7.434

ENE 4.144 4.293 1.506 808 21 10.772

E 4.713 4.100 998 621 3 10.435

ESE 3.809 2.029 156 52 2 6.048

SE 3.680 983 146 59 2 4.870

SSE 3.571 602 15 4 0 4.192

S 3.458 1.026 381 159 2 5.026

SSW 3.084 2.440 493 159 4 6.180

SW 3.006 3.115 435 142 5 6.703

WSW 2.355 2.914 1.035 631 8 6.943

W 1.951 1.186 670 593 10 4.410

WNW 1.630 245 23 32 0 1.930

NW 1.695 165 4 2 0 1.866

NNW 1.886 161 21 10 0 2.078

TOTAL 47.251 26.651 7.107 5.476 1.093 87.578

EJA - !5 !


Taula 4. Freqüències percentuals del vent enregistrades per direcció i velocitat. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

En planificació aeroportuària, la forma típica de representar la direcció i intensitat dels vents és mitjançant una rosa de vents a partir de la qual es pot calcular el coeficient d’utilització d’una pista. A partir d’aquesta última taula es traça la rosa de vents (Gràfic 4).

Gràfic 4. Rosa dels vents 2009-2013 i situació de la pista 07/25.

Tal com s’observa en la rosa dels vents i en les taules anteriors, la direcció predominant del vent és la est-nord est (E-NE), seguint la topografia de la vall, amb una freqüència del 12,3%. Tot seguit, amb una intensitat molt similar, la direcció predominant és l’est (E) amb el 11,9%. La rosa dels vents superior (Gràfic 4) inclou també els vents en calma.

La normativa internacional de l’OACI especifica que el coeficient d’utilització de la pista d’un aeròdrom no pot ser inferior al 95%. Per la geometria de l’aeròdrom i pel tipus d’aeronaus que generalment operen a l’aeròdrom de la Cerdanya, la normativa de l’OACI estableix que la màxima velocitat de vents transversals permesos seran 10 nusos.

L’orientació de la pista actual (07-25) coincideix amb la direcció predominant del vent ENE. Així doncs, les direccions transversals a la pista serien la NNW i la SSE. No obstant, per tal de ser més conservadors, també considerarem les direccions N, S, NW i SE com a transversals de la pista.

El coeficient d’utilització resultant és del 98,36%, molt superior al mínim establert per l’OACI (95%), justificant l’òptima orientació de la pista existent.

Direcció Calma (< 3 kts) 03-10 kts 10-13 kts 13-20 kts 20-40 kts TOTAL

N 2,62 0,40 0,15 0,39 0,19 3,7

NNE 2,91 1,01 0,46 1,19 0,62 6,2

NE 3,91 2,47 0,79 0,94 0,38 8,5

ENE 4,73 4,90 1,72 0,92 0,02 12,3

E 5,38 4,68 1,14 0,71 0,00 11,9

ESE 4,35 2,32 0,18 0,06 0,00 6,9

SE 4,20 1,12 0,17 0,07 0,00 5,6

SSE 4,08 0,69 0,02 0,00 0,00 4,8

S 3,95 1,17 0,44 0,18 0,00 5,7

SSW 3,52 2,79 0,56 0,18 0,00 7,1

SW 3,43 3,56 0,50 0,16 0,01 7,7

WSW 2,69 3,33 1,18 0,72 0,01 7,9

W 2,23 1,35 0,77 0,68 0,01 5,0

WNW 1,86 0,28 0,03 0,04 0,00 2,2

NW 1,94 0,19 0,00 0,00 0,00 2,1

NNW 2,15 0,18 0,02 0,01 0,00 2,4

TOTAL 54,0 30,4 8,1 6,3 1,2 100,0

EJA - !6 !

0%#

2%#

4%#

6%#

8%#

10%#

12%#

14%#N#

NNE#

NE#

ENE#

E#

ESE#

SE#

SSE#

S#

SSW#

SW#

WSW#

W#

WNW#

NW#

NNW#


1.6. Visibilitat i sostres de núvols

El paràmetre “visibilitat” és bàsic per a definir les necessitats d’equipaments per a poder realitzar operacions amb seguretat, dins els marges mínims establerts per l’OACI.

Tenint en compte que les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques, com la de l’aeròdrom) no disposen de cap sensor específic per mesurar variables de visibilitat, la informació més fidedigna que es pot obtindre és la de l’observador de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) més proper, concretament l’ubicat a Puigcerdà (CE008). Aquest XOM cada matí (aproximadament a les 07 T.U.) fa l’observació de l’estat del cel i la visibilitat. Així doncs, en els apartats següents s’analitzen les dades de visibilitat obtingudes per la XOM de Puigcerdà durant un període de gairebé 4 anys, comprès entre el 13/1/10 i el 31/12/13.

Visibilitat horitzontal

L’Annex 3 de l’OACI defineix la visibilitat horitzontal com la distància màxima a la que es pot veure i reconèixer un objecte de color negre de dimensions convenients, situat a prop del terra, sobre un fons brillant.

Taula 5 i Gràfic 5. Dades de visibilitat. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Durant aquest període de 4 anys, la XOM de Puigcerdà també ha recollit els dies de boira, boirina i calitja. Aquestes dades es recullen en la Taula 6.

Taula 6. Dies de boira, boirina i calitja. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Analitzant les dades presentades, s’observa com en un 99% dels casos, els valors de visibilitat es mantenen superiors als 1.000 m. La visibilitat mínima requerida per a vol en VFR és de 5.000 m. El percentatge mitjà d’observacions de visibilitat horitzontal menor de 5.000 m no pot determinar-se correctament degut al rang de les dades proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No obstant, ja s’aprecia que

les situacions de visibilitat insuficient són minoritàries, disposant d’un 80% dels dies amb excel·lent o bona visibilitat ( >10 km).

Visibilitat vertical

Un altre factor meteorològic que influeix en la disponibilitat per a ús de la pista durant la maniobra d’aproximació és l’altura de la part inferior de la capa de núvols sobre la superfície de l’aeròdrom, és a dir, el sostre de núvols. La distància de núvols mínima establerta en les Regles de Vol Visual és de 1.500 m en horitzontal i de 300 m en vertical.

De núvols en podem tenir a tres nivells :

• Alts : Entre els 5.500 i els 8.000m d'alçada . Són els Cirrus, Cirrocumulus i Cirrostratus. • Mitjans: Entre els 2.500 i els 5.500m d'alçada. Són els Altocumulus i els Altostratus. • Baixos: Entre els 0 i els 2.500m d'alçada. Són els Nimbostratus, Stratus, Cumulus i Stratocumulus.

Els núvols de tempesta (Cumulunimbus) assoleixen des dels 0 m fins per sobre els 8.000 m d’alçada. El XOM de Puigcerdà recull també el tipus de núvols.

Taula 7. Classe de núvols. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Cal esmentar que, evidentment, durant el mateix dia es pot tindre diversos tipus diferents de núvols i diferents combinacions d’aquests. Així doncs, tot i que aquesta dada ens pot donar una primera idea del tipus de nuvolositat a l’aeròdrom, cal estudiar el nombre de dies amb una nuvolositat destacable.

Tradicionalment la nuvolositat s'estimava en fraccions de deu, però actualment es fan servir fraccions de vuit. L'escala comença amb la nuvolositat absent, 0/8 i es va incrementant fins al cel ple de núvols (cobert) 8/8 i el cel no visible, 9/8. La Taula 8 recull el nombre de dies de cada tipus de nuvolositat registrat per la XOM de Puigcerdà durant el període especificat anteriorment.

Visibilitat Nombre de dies Freqüència percentual

Excel·lent (> 50 km) 474

99%Bona (10 a 50 km) 671

Regular (1 a 10 km) 263

Dolenta (< 1 km) 151%

Molt dolenta (< 0,5 km) 3

TOTAL 1426 100%

Meteorologia Visibilitat Humitat Nombre de dies

Boira < 1 km 90-100% 28

Boirina 1 a 10 km 80-90% 245

Calitja > 2 km < 80% 68

Classe de núvols Nivell de núvols Nombre d’observacions

Freqüència percentual

Cirrus (Ci) Alts 14

6%Cirrocumulus (Cc) Alts 67

Cirrostratus (Cs) Alts 97

Altocumulus (Ac) Mitjans 54026%

Altostratus(As) Mitjans 168

Nimbostratus (Ns) Baixos 232

48%Stratocumulus (Sc) Baixos 366

Stratus (St) Baixos 454

Cumulus (Cu) Baixos 272

Cumulunimbus (Cb) - 51 2%

No identificat - 504 18%

EJA - !7 !

Excel&lent)33%)

Bona)47%)

Regular)19%)

Dolenta)1%)

Molt)dolenta)0%)


Taula 8. Cobertura de núvols. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

La Taula 8 ens mostra que els dies d’alta cobertura de núvols baixos (que són els més rellevants per l’estudi) són poc importants, ja que un 90% dels dies es té escassa cobertura de núvols (entre 0/8 i 4/8).

L’estudi anterior demostra que l’aeròdrom de la Cerdanya té una visibilitat excel·lent per l’operació visual (VFR) d’aeronaus.

1.7. Humitat relativa

Per últim, mostrem els valors recopilats de la humitat relativa observada a l’aeròdrom de La Cerdanya durant el període 2009-2013. La taula següent mostra els valors mitjans mensuals d’aquest paràmetre.

Taula 9. Humitat relativa 2009-2013. Font: meteo.cat

En la Taula 9 queda palès el clima d’interior de la zona d’estudi, on la humitat relativa no assoleix valors extrems i en cap cas és inferior al 50%.

Nuvolositat Cobertura total de núvols (dies)

Cobertura de núvols baixos (dies)

Freqüència percentual

0 344 40 (10%)

90%

1 248 162 (40%)

2 132 114 (28%)

3 112 32 (8%)

4 93 18 (4%)

5 82 6 (1,5%)

10%6 85 12 (3%)

7 123 5 (1,5%)

8 215 17 (4%)

TOTAL 1434 406 (100%) 100%

Mes Humitat relativa (%)

Gener 70,8

Febrer 63,0

Març 64,2

Abril 68,4

Maig 69,8

Juny 68,2

Juliol 64,8

Agost 63,8

Setembre 68,6

Octubre 69,4

Novembre 76,4

Desembre 73,0

Total any 68,2

EJA - !8 !


2. Anàlisi de l’espai aeri i procediments de vol

2.1. Introducció

Objectiu

En aquest estudi s’analitza i defineix l’espai aeri circumdant de l’aeròdrom de La Cerdanya per a avaluar-ne la seva compatibilitat aèria. Per a la realització d'aquest anàlisi, s’ha consultat la Publicació d’Informació Aeronàutica (AIP) des de la pàgina web d’ENAIRE, a data de 3 de febrer de 2015.

2.2. Compatibilitat de l’espai aeri

Taula 10. Dades de l’aeròdrom de la Cerdanya.

Situat entre els termes municipals de Das i Fontanals de Cerdanya, molt a prop d’Alp, l’Aeròdrom de La Cerdanya gaudeix d’una ubicació immillorable tant per la pràctica d’esports aeris com per actuar de punt d’entrada a la vall pel turisme aeri.

Construït a arrel de la creació, al 1971, del ja desaparegut Aero Club de La Cerdanya, l’Aeròdrom va créixer gràcies a l’activitat de Vol sense motor amb el Club de Vol a Vela La Cerdanya, que després s’acabaria integrant com a secció de l’Aero Club Barcelona-Sabadell.

Com a part del nou pla d’Aeroports de la Generalitat de Catalunya, la gestió del camp, que és propietat de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de La Cerdanya, va ser posada a concurs l’any 2008, resultant

escollit el consorci Gestió Aeronàutica Ceretana, S.L. format per l’Aero Club Barcelona-Sabadell, CAT Helicòpters, Masella, i La Molina.

Actualment s’hi produeixen entorn de les 7.500 operacions anuals, efectuades sobretot per avionetes, vol a vela, ultralleugers i paracaigudisme.

Espai aeri circumdant

L’aeròdrom i el seu volum d’influència associat es troben ubicats sota la Regió d’Informació de Vol FIR/UIR Barcelona.

Figura 6. Sectorització de l’espai aeri a la Península Ibèrica en FIRs. Font: AIP

L’aeròdrom de la Cerdanya es troba dins el TMA (Àrea de Control Terminal) de Barcelona, els límits verticals del qual són els nivells de vol FL 245 / 300 m AGL-AMSL. La classificació de l’espai aeri d’aquesta àrea és:

• Classe C : FL 245 / FL 195 • Classe D: FL 195 / MAX ALT VFR SECTOR • Classe G: MAX ALT VFR SECTOR / 300 m AGL-AMSL

Figura 7. Detall de la carta de circulació visual del TMA de Barcelona. Font: AIP

DADES DE L’AERÒDROM

Nom de l’aeròdrom Aeròdrom de la Cerdanya

Termes municipals Das i Fontanals de Cerdanya

Província Girona

Coordenades del Punt de Referència

Geogràfiques WGS-84: 42º 23’ 13,46” N ; 01º 51’ 46,61” E UTM ED-50: X = 406.498 ; Y = 4.693.584

Elevació pista 1.092 m

Orientació pista

Llindar 07: Geogràfiques WGS-84: 42º 23’ 5,23” N ; 01º 51’ 24,08” E

UTM ED-50: X = 405.979 ; Y = 4.693.337

Llindar 25: Geogràfiques WGS-84: 42º 23’ 21,70” N ; 01º 52’9,16” E

UTM ED-50: X = 407.017 ; Y = 4.693.831

Tipus d’operació Vol Visual (VFR)

Horari d’operació HJ (d’ortus a ocàs)

Observacions No hi ha cap aeròdrom/heliport dins un radi de 10 km de distància.

EJA - !9 !


Tal i com s’aprecia en la Figura 7, l’aeròdrom es troba al sector TMA NE-N d’aquest TMA de Barcelona. El límit vertical d’aquest sector visual és el FL80 (8.000 ft en condicions atmosfèriques estàndard). Per tant, des dels 300 m AGL fins a la MAX ALT VFR SECTOR, que és el FL80, ens trobem en un espai aeri classe G. L’espai aeri classe G és un espai aeri No Controlat, on s’hi permeten tant vols IFR com VFR, els quals reben informació de vol si es sol·licita. La següent taula resumeix les característiques dels espais aeris classe G exposades a l’AIP.

Figura 8. Espai aeri classe G, segons l’OACI. Font: AIP

En quant a les Zones de Control (CTR), el TMA de Barcelona conté 4 CTRs: Barcelona, Girona, Reus i Lleida. La més propera (Girona) es troba a uns 90 km en línia recta de l’aeròdrom de la Cerdanya, per tant s’ha considerat que no hi ha cap CTR a les proximitats de l’aeròdrom. Tampoc hi ha ATZs (Àrees de Trànsit d’Aeròdrom), que protegeixen el trànsit als voltants dels aeròdroms controlats.

Per acabar amb l’anàlisi de l’espai circumdant, existeixen una sèrie d’aerovies que sobrevolen la zona d’influència de l’aeròdrom de la Cerdanya, que determinarien una limitació vertical en la definició de procediments, així com la possibilitat d’enllaçar-les amb les rutes de sortida i arribada a l’aeròdrom de la Cerdanya si mai es decidís ampliar a IFR les operacions permeses a l’aeròdrom.

La següent taula mostra les aerovies presents a l’espai aeri circumdant de l’aeròdrom, extretes de les cartes de radionavegació de l’espai aeri inferior i superior del TMA de Barcelona.

Taula 11. Aerovies a l’espai aeri circumdant Font: AIP

Aeròdroms, heliports i camps d’ultralleugers pròxims

En aquest apartat s’identifiquen els aeroports, aeròdroms i heliports a les proximitats de l’aeròdrom de la Cerdanya, gràcies a les cartes aeronàutiques més actualitzades de l’AIP espanyol. D’aquesta manera es pot analitzar la seva incidència en els altres aeroports dels voltants en quant a les servituds o l’estructuració de l’espai aeri.

Figura 9. Carta d’aeròdroms públics. Font: AIP

Tal com es pot observar a la Figura 9, els aeròdroms públics més propers al de la Cerdanya (marcat amb un punt vermell a la Figura 9) són:

• La Seu d’Urgell - Andorra a 20,4 NM (37,8 km) • Girona a 50 NM (92,6 km) • Sabadell a 52,7 NM (97,6 km) • Barcelona-El Prat a 66 NM (122,2 km) • Lleida-Alguaire a 70,7 NM (131 km) • Reus a 80,5 NM (149 km) • Huesca-Pirineos a 99 NM (183,5 km)

Com es pot observar, l’aeròdrom de la Cerdanya queda allunyat de les àrees d’influència de la resta d’aeroports i aeròdroms públics i, per tant, no es produeixen incompatibilitats.

Per altra banda, els aeròdroms i heliports restringits que es troben a l’entorn pròxim de l’aeròdrom de la Cerdanya són els que s’observen a les cartes següents (Figures 10 i 11). Les distàncies a aquests aeròdroms i heliports restringits es recullen en les Taules 12 i 13.

EJA - !10 !

Identificació AWY Tram d’interferència Mínima altitud AWY

Rutes ATS inferiors

B-31 PUMAL - SABADELL FL 125

B-281 GEANT-OLOTI FL 125

T-113 OKABI-ARBEK FL 155

Rutes RNAV Bàsiques

N-861 OKABI-LATRO FL 155


Figura 10. Carta d’aeròdroms restringits. Font: AIP

Figura 11. Carta d’heliports restringits. Font: AIP Taula 12. Aeròdroms i camps de vols pròxims al de la Cerdanya.

Per tant, tots els aeròdroms i camps de vols analitzats es troben prou allunyats de l’aeròdrom com per no interferir en les seves operacions, i al contrari.

No obstant, cal destacar que degut a què l’aeròdrom de la Cerdanya s’emplaça molt a prop de territori francès, també cal coordinar-se amb els aeròdroms francesos per tal d’evitar interferències indesitjades.

EJA - !11 !

Aeròdroms restringits Distància

Manresa (Barcelona) 37,5 NM (69,5 km)

Calaf – Sallavinera (Barcelona) 41 NM (76,0 km)

Igualada – Ódena (Barcelona) 49,1 NM (91,0 km)

Empuriabrava (Girona) 55,7 NM (103,1 km)

Benabarre (Osca) 65,3 NM (121 km)

Alfés (Lleida) 74,2 NM (137,4 km)

Binéfar (Osca) 78,6 NM (145,5 km)

Camps de vol Distància

La Puieda - Gurb (Barcelona) 29,6 NM (54,9 km)

Folgueroles (Barcelona) 32,8 NM (60,7km)

Sant Jaume / Tortellá (Camp de Vol de Tapioles) (Girona) 34,7 NM (64,3 km)

Tiurana (Lleida) 36,6 NM (67,8 km)

Sallent - Pla de Bages (Barcelona) 36,7 NM (67,9 km)

Prat de Moià (Barcelona) 36,7 NM (68,0 km)

Moià – Les Humbertes (Barcelona) 37,9 NM (70,2 km)

Ordis (Girona) 44,8 NM (83,0 km)

Les Serres de Foixà (Girona) 54,5 NM (101,0 km)

Viladamat (Girona) 54,8 NM (101,4 km)

Àger (Lleida) 54,8 NM (101,5 km)

Mollerussa (Lleida) 64,8 NM (120,0 km)

Aeròdroms francesos Distància

Sainte Leocadie (LFYS) 7,2 NM (13,4 km)

Mont Louis La Quillane (LFNQ) 14,5 NM (26,8 km)

Puivert (LFNW) 32,3 NM (59,9 km)

Perpignan-Rivesaltes (LFMP) 48,7 NM (90,1 km)


Taula 13. Heliports espanyols pròxims a l’aeròdrom de la Cerdanya.

Donada la distància existent entre l’aeròdrom de la Cerdanya i els heliports més propers, així com la baixa activitat (esporàdica) que es produeix en qualsevol d'ells, no s'estima necessari realitzar cap anàlisi d'afectació més enllà de la consideració dels circuits d'aproximació i enlairament de l’aeròdrom.

Zones especials

Zones Prohibides (LEP), Restringides (LER) i Perilloses (LED)

Les cartes de situació de les àrees prohibides, restringides i perilloses (documents ENR 5.1 i ENR 6.5-9 de l'AIP) ens mostren les àrees a considerar en les rodalies de l'aeròdrom. Aquestes àrees estan controlades pel Ministeri de Defensa i el seu sobrevol pot ser prohibit o restringit, permanent o temporalment, amb definició de límits superior i inferior. Les més properes a l’aeròdrom de la Cerdanya es troben recollides a la Taula 14.

Considerant les distancies a aquestes zones i la definició dels circuits d'aproximació i enlairament de l’aeròdrom de la Cerdanya, s'estima que aquestes àrees no resulten un perill directe per a les operacions, si bé han de tenir-se en compte.

Taula 14. Zones prohibides, restringides i perilloses properes a l’aeròdrom de la Cerdanya. Font: AIP

2.3. Procediments de vol

Els procediments de l’aeròdrom de la Cerdanya són visuals. Totes les operacions, tant d’aeronaus com d’helicòpters, es realitzaran per pista amb un rodatge per plataforma fins al lloc d’estacionament un cop finalitzat l’aterratge.

Tot seguit, s’adjunta la informació continguda en la carta d’aproximació visual a l’aeròdrom de la Cerdanya. Cal destacar que les comunicacions A/A es realitzaran a través de la freqüència 123.50 Mhz.

Heliports Distància

La Molina (Girona) 5,4 NM (10,1 km)

Lles (Girona) 8,3 NM (15,4 km)

Port del Compte (Lleida) 14,6 NM (27,0 km)

Berga (Barcelona) 16,8 NM (31,2 km)

Bombers de Camprodon (Girona) 22,4 NM (41,5 km)

Campdevànol (Girona) 23,7 NM (43,8 km)

Vallter 2000 (Girona) 25,9 NM (48,0 km)

Tírvia (Lleida) 28,8 NM (53,3 km)

Sant Martí de Sescorts (Barcelona) 29,7 NM (55,0 km)

Tremp (Lleida) 44,8 NM (83,0 km)

Vielha (Lleida) 50,7 NM (93,9km)

Vilaller (Lleida) 51,3 NM (95,0 km)

Zones LEP/LER/LEDLímits

superior / inferior

Tipus de restriccióDistància a l’aeròdrom

LER 112 Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de

Sant Maurici (Lleida) FL110 / GND

Prohibit el sobrevol excepte aeronaus d’estat i vols per a la

conservació del Parc autoritzats per l’Organisme Autònom de

Parcs Nacionals

34,7 NM (64,3 km)

LED 45 Manresa (Barcelona) 5.000 ft ALT / GND

Exercicis d’aeroclub. Diari: HJ.

38,7 NM (71,7 km)

LED46 Sabadell (Barcelona) 2.500 ft ALT / GND

Exercicis acrobàtics d’aeroclub. Diari: HJ

Exercicis de paraclub. MON: 1HR PRIOR SR TO SS.

Coordinació amb SABADELL TWR.

55,8 NM (103,3 km)

LER101 Empordà N (Girona) 1.000 ft ALT / GND Zona ecològica. Parc natural. ≈ 97,2 NM

(180 km)

LER106 Empordà S (Girona) 1.000 ft ALT / GND Zona ecològica. Parc natural. ≈ 97,2 NM

(180 km)

EJA - !12 !


Figura 12. Carta d’aproximació visual a LECD. Font: aerodromlacerdanya.cat

Punts de notificació recomanats

Taula 15. Punts de notificació recomanats LECD. Font: aerodromlacerdanya.cat

Instruccions o Procediments Especials

Les aeronaus amb destinació a LECD procediran preferiblement des d’un dels punts de notificació recomanats i s’integraran un dels vents en cua de les pistes 07/25.

En cas de no conèixer la pista en ús es procedirà al Sud del camp sense sobrevolar la zona de paracaigudisme a una altitud mínima de 5.100 peus per realitzar una inspecció visual de les condicions d’aterratge.

No està permès sobrevolar la vertical de l’aeròdrom degut a l’activitat de paracaigudisme.

Aproximació

Els planadors realitzaran el vent en cua de les pistes 07/25 al nord del camp.

Les aeronaus a motor realitzaran el vent en cua de les pistes 07/25 al sud del camp a l’alçada de la població d’Alp sense sobrevolar-la.

Els helicòpters procediran directes a final de les pistes 07/25.

És responsabilitat dels pilots evitar col·lisions amb altres aeronaus i obstacles en la plataforma, carrers de rodatge i pista.

2.4. Conclusions

Una vegada analitzada la documentació aeronàutica sobre l'ordenació, estructuració, trànsit i control de l'espai aeri a l'entorn de l'emplaçament de l’aeròdrom de la Cerdanya, així com la documentació cartogràfica de la zona, es conclou que la infraestructura proposada és compatible amb l'espai aeri actualment vigent.

Punts de notificació recomanats

E N 42º 25,5 , E 001º 55,4 Puigcerdà

SE N 42º 20,7 , E 001º 57,4 La Molina Poble

SW N 42º 17,2 , E 001º 47,5 Coll de Pendís

W N 42º 22,2 , E 001º 46,6 Bellver de Cerdanya

EJA - !13 !


3. Servituds aeronàutiques de l’aeròdrom

3.1. Introducció

Objectiu

L’objectiu d’aquest estudi és descriure les servituds d’aeròdrom – aquelles que és necessari establir per protegir les maniobres aèries al voltant dels aeròdroms– definides pel Volum 1 de l’Annex 14 de l’OACI.

Per a les pistes de vol visual, l’OACI defineix les següents servituds de aeròdrom:

• Superfície cònica • Superfície horitzontal interna • Superfície d’aproximació / d’ascens en enlairament • Superfícies de transició

Les servituds aeronàutiques es definiran per operacions visuals i clau 2, ja que és la classificació que estableix el PDUA recollint la classificació actual OACI de l'aeròdrom ja establerta pel Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015 (PAAHC) i per l'anterior Pla Director Aeroportuari (PDA).

3.2. Superfícies limitadores d’obstacles (SLO)

Taula 16. Dimensions i pendents de les superfícies limitadores d’obstacles en l’enlairament. Font: OACI

Les Taules 16 i 17 resumeixen les dimensions i pendents de les Superfícies Limitadores d’Obstacles (SLO). Tot seguit es realitza una breus descripció de cadascuna d’aquestes superfícies.

Taula 17. Dimensions i pendents de les superfícies limitadores d’obstacles en l’aterratge. Font: OACI

Superfície d’ascens en l’enlairament Les àrees d’ascens en l'enlairament de la pista 07-25 comencen a 60 m de l'extrem de pista, mesurades horitzontalment en el sentit de l'enlairament. Cadascuna d'aquestes àrees s'estén fins a una distància de 2.500 m. La seva amplada és de 80 m. a l'origen, i s'eixamplen amb una divergència a cada costat del 10% fins a aconseguir una amplària de 580 m.

Així doncs, les superfícies d’ascens en l'enlairament coincideixen en planta amb l'àrea de pujada en enlairament. El pendent d'aquestes superfícies és del 4% mesura sobre l’eix.

L'elevació emprada per a la construcció de la superfície de pujada en l'enlairament de la pista 07 és 1.095 m, que correspon amb el punt més alt entre l'extrem de pista i la distància de 60 m. a partir del mateix, arrodonit al nombre enter més proper.

Aplicant el mateix criteri, s'obté que l'elevació emprada per a la construcció de la superfície de pujada en l'enlairament de la pista 25 és 1.085 m.

Superfície d’aproximació

Les àrees d'aproximació de la pista 07-25, comencen 60 m abans dels llindars. Ambdues àrees comencen amb un ample de 80 m. i s'estenen fins a una distància de 2.500 m. amb una divergència del 10% a cada costat.

Així doncs, les superfícies d'aproximació coincideixen en planta amb les àrees d’aproximació, i el pendent de cadascuna d'elles és del 4 % mesura sobre l’eix.

L'elevació emprada per a la construcció de la superfície d'aproximació de la pista 07 és 1.095 m, que correspon amb el punt més alt entre l'extrem de pista i la distància de 60 m. a partir del mateix, arrodonit al nombre enter més proper.

PISTES D’ENLAIRAMENT

Superfície i dimensió Clau 2

D’ascens en enlairament

Longitud cara interior 80 m

Distància des de l’extrem de la pista 60 m

Divergència (a cada costat) 10%

Amplada final 580 m

Longitud 2.500 m

Pendent 4%

PISTES D’ATERRATGE

Superfície i dimensió Clau 2 - Aproximació Visual

CònicaPendent 5%

Alçada 55 m

Horitzontal internaAlçada 45 m

Radi 2.500 m

Aproximació


Distància des del llindar 60 m


Primera seccióLongitud 2.500 m

Pendent 4%

De transició Pendent 20%

EJA - !14 !


Superfície de transició

Són els plans que uneixen les vores laterals de les superfícies d'aproximació i de la franja de la pista de vol, amb la superfície horitzontal interna. El pendent de la superfície de transició mesurada en plans verticals perpendiculars a l'eix de la pista corresponent, seguint el perfil de la pista, és del 20% per a les dues claus.

Superfície horitzontal interna

Aquesta superfície està continguda en un plànol horitzontal situat a 45 m sobre l'altitud del punt de referència de l'aeròdrom. El límit exterior de la superfície és una circumferència de radi 2.500 m. el centre del qual se situa en la vertical del punt de referència.

Superfície cònica

Aquesta superfície s'estén des de la vora de la superfície horitzontal interna i té un pendent ascendent cap a fora del 5 %. Els límits exteriors d'aquesta superfície estan continguts en un plànol horitzontal situat a 55 m sobre el punt de referència.

Figura 13. Esquema de les superfícies limitadores d’obstacles de l’aeròdrom per a Clau 2.

Termes municipals afectats per les SLO

3.3. Servituds de les instal·lacions radioelèctriques

L'aeròdrom de la Cerdanya no disposa servituds de les instal·lacions radioelèctriques. En aquest aeròdrom les operacions es realitzen de forma visual i les aeronaus es comuniquen mitjançant l'ús d'una freqüència comuna (123,5 MHz) , i per tant, no es necessari establir cap servitud radioelèctrica. 1

3.4. Servituds de l’operació d'aeronaus

Constitueixen les servituds de l'operació d'aeronaus aquelles que és necessari establir per garantir les diferents fases de les maniobres d'aproximació per instruments a un aeròdrom.

Actualment no existeixen maniobres d'aproximació per instruments a l'Aeròdrom de la Cerdanya, realitzant-se totes les aproximacions de manera visual, raó per la qual no s'estableix cap servitud de l'operació d’aeronaus.

3.5. Abast de les limitacions que s'estableixen

Aquest apartat recull l’establert, en l’apartat 3.6, per l’estudi “ANÀLISI DE LES SERVITUDS DE LES INFRAESTRUCTURES AEROPORTUÀRIES DE CATALUNYA. APLICACIÓ ALS AERÒDROMS D'ALFÉS, LA CERDANYA I PIRINEUS-LA SEU I A L'AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE”, de març de 2011, realitzat per Gestió d’Infraestructures S.A.U. (GISA) i inclòs com a estudi complementari del PDUA, i que ja va aplicar les superfícies d’obstacles corresponents a la clau 2 de l'aeròdrom.

Introducció

S'adjunta representació dels plànols de les servituds aeronàutiques corresponents al camp de vol de l'Aeròdrom de la Cerdanya.

En els plànols a escala 1:10.000, es representen les servituds aeronàutiques d'aeròdrom mitjançant línies de nivell amb cotes, respecte al nivell del mar, múltiples de 5 metres. A més s'adjunta un plànol de vista general de les servituds d'aeròdrom (Decret 584/1972) a escala 1:50.000.

A continuació s'inclou informació sobre les característiques de la cartografia utilitzada com a base en la realització dels plànols i per al càlcul de les vulneracions:

Informació obtinguda de la web oficial de l'aeròdrom (www.aerodromlacerdanya.cat).1

EJA - !15 !

• Alp • Ger

• Bolvir • Isòvol

• Das • Prats i Sansor

• Fontanals de Cerdanya • Urús

http://www.aerodromlacerdanya.cat


Taula 18. Característiques de la cartografia base. Font: Estudi GISA.

La declinació magnètica per al punt de referència utilitzat en el càlcul de les servituds aeronàutiques s'ha estimat tenint en compte:

• Valor mitjà de la declinació magnètica a data d’1 de Gener de 2001: 1º 17’ Oest. • La declinació magnètica disminueix cada any 7,3º. • Fus 31. Convergència de la quadrícula: ︎ = -0º 44’ 36’’ • Totes les dades anteriors estan preses en el punt (ED-50): X=409.100, Y=4.692.250.

Vulneració de les servituds aeronàutiques pel terreny

Les servituds superfície de transició, superfície horitzontal interna i superfície cònica es troben vulnerades pel terreny i/o pels elements que es troben sobre ell en algunes zones.

Les vulneracions del terreny es troben representades en els plànols mitjançant un ombrejat color vermell. Els obstacles que vulneren les servituds s'agrupen i es representen en els plànols mitjançant un ombrejat color blau.

En la següent taula s'indiquen tots els grups d'objectes que penetren les servituds, indicant les seves coordenades, la servitud afectada, la magnitud de la vulneració i una descripció dels obstacles.

Serà necessari notificar i publicar en l'AIP Espanya aquestes vulneracions, a l'efecte del seu coneixement i consideració per la navegació aèria en general. La publicació podrà ometre's si els obstacles es troben apantallats o l'Autoritat Aeronàutica així ho estima convenient.

Denominació Fons

Font Escala Edició/Data Elipsoide Equidistància a corbes de nivell

Referència altituds

Isòvol ICC 1:5.000 Juliol 2004 Hayford 5 metres Nivell mig del mar a Alacant

Identificació DescripcióMagnitud de vulneració

(m)Servitud Acció

UTM (ED50)Geogràfiques

(WGS84)

X YLONGITUD

(N)LATITUD

(E)

Obs. 1 Arbre 1,40 Transició Eliminar 407.046 4.693.792 42° 23' 20,44"

1° 52' 10,45"

Obs. 2 Mànega de vent 0,67 Transició AIP

Balizar 406.978 4.693.873 42° 23' 23,04"

1° 52' 7,43"

Obs. 3 Pal de fusta 2,06 Cònica AIP 409.262 4.693.382 42° 23' 8,09"

1° 53' 47,59"

Obs. 4 Arbre 6,84 Horitzontal Interna AIP 407.497 4.692.804 42° 22'

48,61"1° 52' 30,75"

Obs. 5 Arbres 0,79 Horitzontal Interna AIP 407.976 4.692.802 42° 22'

48,75"1° 52' 51,69"

Obs. 6 Torres elèctriques 10,5 Horitzontal

Interna AIP 408.433 4.692.798 42° 22' 48,81"

1° 53' 11,68"


53,66"1° 53' 3,46"


55,76"1° 53' 15,75"


52,95"1° 53' 23,89"


51,94"1° 53' 9,96"

Obs. 11 Arbre i edificació 12,01 Cònica AIP 405.295 4.691.364 42° 22'

0,97"1° 50' 55,32"

Obs. 12 Edificació 4,29 Horitzontal Interna AIP 406.621 4.691.500 42° 22'

5,96"1° 51' 53,21"

Obs. 13 Edificació 6,00 Cònica AIP 408.892 4.691.951 42° 22' 21,55"

1° 53' 32,23"

Obs. 14 Pals de fusta 3,72 Horitzontal Interna AIP 406.823 4.691.641 42° 22'

10,62"1° 52' 1,96"

Obs. 15 Arbres i lluminària 15,17 Horitzontal

Interna AIP 405.457 4.691.472 42° 22' 4,55"

1° 51' 2,34"

Obs. 16 Arbre i lluminària 8,94 Horitzontal

Interna AIP 405.688 4.691.590 42° 22' 8,47"

1° 51' 12,37"


7,32"1° 51' 17,15"


Interna AIP 405.899 4.691.744 42° 22' 13,56"

1° 51' 21,51"

Obs. 19Torres

elèctriques, pals de fusta

8,85 Horitzontal Interna AIP 406.275 4.691.639 42° 22'

10,32" 1° 51' 38"

EJA - !16 !


Taula 19. Obstacles que vulneren les servituds. Font: Estudi GISA.

Obs. 20 Arbres i pal de fusta 11,62 Horitzontal

Interna AIP 406.358 4.691.582 42° 22' 8,50"

1° 51' 41,66"

Obs. 21 Arbres i torres elèctriques 13,07 Horitzontal

Interna AIP 406.417 4.691.732 42° 22' 8,50"

1° 51' 41,66"


25,33"1° 51' 58,24"


Interna AIP 407.069 4.692.038 42° 22' 23,59"

1° 52' 12,48"


15,79"1° 52' 7,77"

Obs. 25Torres



27,56"1° 52' 29,99"

Obs. 26Torres



25,66"1° 52' 44,54"


28,57"1° 52' 47,15"


Interna AIP 407.695 4.692.257 42° 22' 30,96"

1° 52' 39,72"


32,13"1° 52' 37,08"

Obs. 30Torres



31,77"1° 52' 49,85"

Obs. 31 Arbres i pals de fusta 5,19 Horitzontal

Interna AIP 407.747 4.692.478 42° 22' 38,15"

1° 52' 41,87"

Obs. 32 Torre elèctrica 3,28 Horitzontal Interna AIP 408.027 4.692.565 42° 22'

41,09"1° 52’ 54,06"


Interna AIP 408.161 4.692.408 42° 22' 36,06"

1° 53’ 0,01"


38,71"1° 53' 2,80"

Obs. 35 Pals de fusta 5,18 Horitzontal Interna AIP 408.520 4.692.638 42° 22'

43,66"1° 53' 15,57"


Interna AIP 408.688 4.692.766 42° 22' 47,88"

1° 53' 22,85"

Obs. 37 Arbre i torre elèctrica 15,98 Cònica AIP 409.002 4.692.753 42° 22'

47,59"1° 53' 36,58"


44,13"1° 53' 26,72"


(m)Servitud Acció


(WGS84)

X YLONGITUD

(N)LATITUD

(E)

Obs. 39 Arbres 13,93 Cònica AIP 408.820 4.692.542 42° 22' 40,68"

1° 53' 28,74"


1° 53' 32,82"

Obs. 41 Torres elèctriques 11,46 Cònica AIP 409.104 4.692.570 42° 22'

41,71"1° 53' 41,15"


1° 53' 39,26"

Obs. 43 Arbre 23,77 Cònica AIP 408.956 4.692.148 42° 22' 27,96"

1° 53' 34,91"

Obs. 44 Sitja 13,82 Cònica AIP 409.238 4.692.219 42° 22' 30,38"

1° 53' 47,20"

Obs. 45 Arbres i torre elèctrica 9,04 Cònica AIP 409.241 4.692.116 42° 22'

27,05"1° 53' 47,39"

Obs. 46 Torre elèctrica 8,34 Cònica AIP 409.427 4.691.885 42° 22' 19,64"

1° 53' 55,66"


1° 53' 52,75"


5,90"1° 53' 48,59"


1° 53' 51,98"


9,59"1° 53' 55,44


1° 50' 58,06"


1° 50' 54,87"

Obs. 53

Arbres, edificació i

torre metàl·lica

17,56 Cònica AIP 404.964 4.696.396 42° 24' 43,95"

1° 50' 37,86"

Obs. 54 Arbre i torres metàl·liques 15,95 Cònica AIP 404.661 4.695.647 42° 24'

19,54"1° 50' 25,05"


5,86"1° 50' 32,30"


(m)Servitud Acció


(WGS84)

X YLONGITUD

(N)LATITUD

(E)

EJA - !17 !


Limitacions a establir

Servituds d'aeròdrom Decret 584/1972 i RD 1541/2003 El Decret 584/1972 de Servituds Aeronàutiques estableix en el seu Article Quart que l'espai sotmès a servituds d'aeròdroms està delimitat per les superfícies d’ascens en enlairament, superfície d'aproximació, superfície de transició, superfície horitzontal interna i superfície cònica, dins de les quals podrien prendre's una o més de les següents mesures: restringir la creació de nous obstacles, eliminar els existents o senyalitzar-los.

El Reial decret 1541/2003 incorpora una modificació a l'Article Setè del Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques, indicant que cap nou obstacle podrà sobrepassar en altura els límits establerts per les superfícies anteriorment definides, encara que es podrà autoritzar la construcció d'edificacions o instal·lacions en aquells casos en què, encara superant-se aquests límits, els estudis aeronàutics requerits per l'autoritat aeronàutica civil o militar competent acreditin que no es compromet la seguretat, ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions d'aeronaus.

Apantallament Així mateix, el Reial decret 1541/2003 indica que es podrà autoritzar la construcció d'edificacions o instal·lacions quan es trobin apantallades per un altre existent, considerant-se que l'objecte està apantallat quan:

a) Es trobi situat per sota del pla que passa pel punt més elevat de l'obstacle que serveix d'apantallament i forma un angle no menor de 10° amb el pla horitzontal que passa per aquest punt, independentment de la direcció en què es trobi respecte a l'aeròdrom (excepte en el sentit contrari a la direcció del mateix), i una distància, mesurada horitzontalment, no superior a 150 metres.

b) Es trobi situat dins del volum engendrat per la translació horitzontal del contorn de l'obstacle que serveix d'apantallament, en sentit oposat al que es troba l'aeròdrom, i una distància horitzontal d'aquest obstacle, no superior a 150 metres.

EJA - !18 !


4. Nombre d’operacions i aeronaus de disseny

4.1. Nombre d’operacions actuals

Segons consulta amb l’operador actual de l’aeròdrom (GAC) el nombre d’operacions actuals (2014) són les següents:

Taula 20. Nombre d’operacions a l’any 2014. Font: Estudi GAC.

4.2. Previsió de creixement de les operacions

L'escenari màxim per a l'activitat aeronàutica de l'aeròdrom s’estableix sobre la base de les diferents actuacions que el present PDUA planteja.

Vol a motor i ULM Considerant que part dels hangars plantejats són per cobrir les deficiències actuals, s’entén que no necessàriament les activitats de vol a motor i ULM han de créixer en la mateixa proporció que els hangars proposats (els quals es multipliquen per 3). L'escenari més adequat podria ser el d'un creixement màxim del doble d'operacions per a vols ULM i l'objectiu que els vols a motor tinguessin les mateixes operacions que els vols ULM, per la qual cosa s’augmenten en una mica més del doble, ja que actualment tenen menys operacions.

Paracaigudisme En referència a l'activitat paracaigudista, independentment de quin sigui l'operador que desenvolupi l'activitat, l'objectiu raonable màxim per poder considerar el paracaigudisme com una activitat viable i consolidada, seria poder plantejar un nombre de 2.000 salts tàndems anuals (la qual cosa, a efectes orientatius, significa el doble dels salts que es produeixen actualment). Per això, es considera que el pla permeti multiplicar per 2 el nombre d'operacions actuals produïdes pel paracaigudisme.

Vol a vela Actualment l'aeròdrom és una instal·lació de referència en el vol a vela, i l'objectiu del PDUA, al plantejar una zona exclusiva per als velers, és el de potenciar al màxim aquesta activitat. Per això es planteja un creixement que tripliqui les operacions actuals de manera que sigui l'activitat amb més importància

relativa. De fet el seu nombre d'operacions seria lleugerament inferior al de la suma de les de vol a motor i ULM juntes.

Globus aerostàtics L'activitat de globus aerostàtics gaudeix d’un important grau de consolidació, de manera que podem aplicar un criteri menor que el definit per al creixement d'altres activitats. Doblar el nombre d'operacions es considera un objectiu adequat.

4.3. Desenvolupament màxim de l’aeròdrom

Així doncs, en concordança amb la previsió de creixement exposat en l’apartat anterior, el nombre d’operacions en l’escenari de màxim desenvolupament de l'aeròdrom de la Cerdanya seria el que s’especifica en la Taula 22.

Taula 21. Nombre d’operacions en l’escenari de desenvolupament màxim de l’aeròdrom.

Com es pot apreciar en la Taula 21, el pes relatiu del vol a vela ha augmentat en comparació amb la situació actual, fins a un 40% en l'escenari final, igualant-se en segon lloc el vol a motor i el vol ULM.

4.4. Estacionalitat de les operacions

Atenent al fet que l'activitat aeronàutica no és regular, sinó que té variacions estacionals, podem definir una temporada alta d'abril a setembre (6 mesos) i una temporada baixa d'octubre a març (6 mesos).

En temporada alta l'activitat teòrica augmenta un 50% (x 1.5), mentre que en temporada baixa l'activitat teòrica es redueix un 25% (x 0.75). Per tant s’estima que el nombre d'operacions en temporada alta és el doble que en temporada baixa.

Tenint en compte les 7.674 operacions anuals actuals, podem establir que actualment en temporada alta es produeixen 852 operacions mensuals (28 diàries) i en temporada baixa 427 (14 diàries).

En el màxim escenari de desenvolupament de l'aeròdrom es produiran, seguint amb el mateix criteri, 2.055 operacions mensuals (69 diàries) en temporada alta i 1.028 operacions mensuals (34 diàries) en temporada baixa.

Tipus de vol Nombre d’operacions

Vol a motor 1.542 (20%)

Vol ultralleugers (ULM) 1.976 (25%)

Vol a vela 2.524 (33%)

Paracaigudisme 1.632 (22%)

TOTAL 7.674

Altres operacions Nombre d’operacions

Globus aeroestàtics 236

Tipus de vol Nombre d’operacions

Vol a motor 4.000 (22%)

Vol ultralleugers (ULM) 4.000 (22%)

Vol a vela 7.500 (40%)

Paracaigudisme 3.000 (16%)

TOTAL 18.500

Altres operacions Nombre d’operacions

Globus aeroestàtics 500

EJA - !19 !


4.5. Característiques tècniques de les aeronaus de disseny

Degut a la diversitat d’operacions que tenen lloc a l’aeròdrom de la Cerdanya, cal assignar a cada activitat una aeronau tipus, tal com es mostra en la Taula 22.

Taula 22. Aeronaus de disseny per a cada activitat.

Les Taules 23, 24, 25 i 26 recullen les dimensions i pesos més rellevants de cadascuna de les aeronaus de disseny per a cada tipus d’activitat.

Taules 23 i 24. Característiques tècniques de les aeronaus de disseny per a vol a vela i paracaigudisme. Font: Fabricant.

Taules 25 i 26. Característiques tècniques de les aeronaus de disseny per a vol a motor i ULM. Font: Fabricant.

Tipus d'activitat Aeronau de referència

Vol a motor CESSNA 172

Vol ultralleugers (ULM) TECNAM P92

Remolcador vol a vela SOCATA RALLYE 180

Paracaigudisme PILATUS PC-6 PORTER

EJA - !20 !


5. Anàlisi de les capacitats i necessitats dels subsistemes del moviment d’aeronaus i d’activitats aeroportuàries i accessos

5.1. Moviment d’aeronaus

El subsistema de moviment d’aeronaus està format per:

1. Pista principal [P]

La capacitat de la pista principal es determina per la seva clau: 2B. Aquesta permet suportar l’enlairament i aterratge d’aeronaus de fins a 24m d’envergadura i de fins a 6m d’amplada exterior entre rodes del tren d’aterratge.

El PDUA permet augmentar la distància efectiva de la longitud de pista en 60m. El resultat és una pista de 1.210 m de longitud efectiva i 802 m de longitud bàsica (que és la que es correspon amb la classificació OACI actual de l’aeròdrom), i amb una amplada de 23 m.

2. Pista d’emergència o secundaria [S]

La pista d’emergència actual, de dimensions 700x40m, no es pot considerar pista secundària ja que la distancia de separació entre eixos amb la principal és únicament de 90 m, inferior al que estableix el punt 3.1.11 del Volum I de l’Annex 14 de l’OACI. Per aquesta raó la pista anomenada d’emergència no té capacitat per suportar l’ús simultani en condicions de vol visual, però si serveix per deixar caure de forma segura el cable tirant del remolcador dels planadors.

Per poder considerar-la com a pista secundària, s’hauria de desplaçar 60 m, per tal d’aconseguir 150m de separació entre eixos amb la pista principal, obtenint una pista secundaria de Clau 1C.

Es planteja l’ajustament de les seves dimensions, proposant una reducció de la longitud fins als 500 m, per tal de millorar la seva seguretat i operativitat aeronàutica, eliminant l’existència d’obstacles en les seves superfícies limitadores teòriques.

3. Carrers de rodament [R]

La capacitat dels carrers de rodament és correcte i suficient per l’actual escenari i els possibles que permet la instal·lació i el lloc.

Figura 14. Esquema carrers de rodament actuals.

4. Zona d’estacionament [P]

La capacitat de la zona d’estacionament actual, aproximadament un pentàgon de 65m de costat, és d’unes 12 aeronaus del tipus Cessna 172, tenint en compte les distancies mínimes de separació entre aeronaus estacionades: 3m (Clau B), veure 3.13.6 del Volum I de l’Annex 14 de l’OACI.

Figura 15. Estacionaments amb la configuració actual.

EJA - !21 !


L’ampliació proposada, Fase P1, és un rectangle de 228m x 60m connectat al costat SW del pentàgon actual. Amb una configuració de carrer central d’amplada 12m (la mínima és de 10,5 m segons 3.9.5 del Volum I de l’Annex 14 de l’OACI) franges laterals de gir de 12m a cada costat i dues franges d’estacionament de 12m. Resulten 38 posicions d’estacionament noves i 2 perdudes a la zona d’aparcament actual per poder accedir a la nova, essent un total de 48 posicions d’estacionament de 12x12m.

Figura 16. Fase P1 d’ampliació d’estacionaments.

El cost estimat d’aquesta ampliació és de 312.000,00€, corresponent a les següents partides:

Taula 27. Pressupost estimat per l’ampliació d’estacionaments.

5. Heliport

L’Heliport actual està format per una FATO de 20x20m i una àrea de seguretat de 40x40m i no disposa de cap posició d’estacionament.

Figura 17. Heliport actual.

L’amplicació proposada consta d’una FATO de fins a 26m per poder suportar l’activitat d’Helicòpters de fins a 14m de diàmetre de rotor, fins al BELL 412 EP. També es proposen 4 posicions d’estacionament.

Figura 18. Ampliació de l’Heliport.

Pressupost estimat per l’ampliació d’estacionaments

Paviment Ampliació 15.000 m2 20€/m2 300.000,00 €

Senyalització

Posicions d’estacionament 12 x 12m 38 uts 9.000,00 €

Carrers de rodament 1 ut 3.000,00 €

TOTAL 312.000,00 €

EJA - !22 !


El cost estimat d’aquesta ampliació és de 7.000,00€, corresponent a les següents partides:

Taula 28. Pressupost estimat per l’ampliació de l’Heliport.

5.2. Activitats aeroportuàries

El subsistema d’activitats aeroportuàries està format per:

1. Edifici terminal [T]

L’edifici terminal de l’aeròdrom té capacitat suficient per suportar l’activitat actual i la prevista. La raó és que l’ampliació d’activitat i/o de posicions d’estacionament i/o de nombre d’hangars proposada no requereix, per l’administració i control de l’aeròdrom, més funcions ni càrrega de recursos que l’actual. Si que es contempla la possibilitat de separar la oficina (AIO) de la torre de control (TWR).

2. Hangars [H]

La capacitat actual estimada dels hangars és de 28 aeronaus considerant 7 hangars de 20x20m amb capacitat per 4 aeronaus del tipus Cessna 172.

La fase H1 preveu una zona per la construcció de noves instal·lacions d’hangar de mides similars a les existents per poder avaluar l’ampliació. Aquesta nova previsió de 125 x 65m permet la construcció de una filera de 5 unitats de 20x20m amb 5m de separació lateral entre elles, una altre de 4 unitats i 25m de carrer central. Resultant una capacitat afegida per 36 aeronaus com la utilitzada de referència i amb un cost estimat d’execució material de 500.000,00 €.

Les fases H2 es considera a continuació de l’anterior i d’àmbit 125x65m, eliminant la pista d’aeromodelisme. El nombre d’hangars són 10.

Taula 29. Resum de la capacitat i pressupost per fases d’hangars*.

*Per a la realització del pressupost s’ha considerat un cost de 50.000,00€ per hangar i un cost de 20€/m2 de paviment.

Figura 19. Fases d’hangars.

Pressupost estimat per l’ampliació de l’Heliport

Paviment FATO Ampliació 275 m2 20€/m2 5.500,00 €

SenyalitzacióPosicions

d’estacionament 12,7m D 4 uts 600,00 €

FATO 26x26m 1 ut 900,00 €

TOTAL 7.000,00 €

Fase Hangars Capacitat Cost Acumulat

Mesura [20x20m] [aeronaus] [€] Hangars Aeronaus Cost [€]

H0 7 28 - 7 28 -

H1 9 36 500.000,00 16 64 500.000,00

H2 10 40 662.500,00 26 68 1.162.500,00

EJA - !23 !


6. Salvament i extinció d’incendis (SSEI) Per determinar quin nivell de protecció i equipament ha de disposar l’aeròdrom en termes del Servei de Salvament i Extinció d’Incendis (SSEI), la normativa de l’OACI estableix que cal determinar una categoria SSEI de l’aeròdrom, la qual no té per què coincidir amb la clau de referència del mateix aeròdrom. Aquest capítol defineix la categoria SSEI de l’Aeròdrom de la Cerdanya, així com l’equipament de salvament que ha de disposar.

6.1. Avions de disseny

Tal i com es pot comprovar en l’apartat 6.2, la categoria SSEI de l’aeròdrom vindrà definida per la longitud total de l’avió més gran que acostuma a operar a l’aeròdrom. La Taula 30 recull les aeronaus de disseny per a cadascuna de les activitats que es realitzen a l’Aeròdrom de la Cerdanya.

Taula 30. Característiques dels avions de disseny.

Totes les aeronaus de la Taula 30 tenen una amplada de fuselatge inferior a 2 m.

6.2. Categoria de l’aeròdrom pel Servei de Salvament i Extinció d’incendis

La Taula 31 defineix la categoria SSEI de l’aeròdrom segons la longitud total de l’avió més gran que acostuma a operar a l’aeròdrom.

Taula 31. Categoria de l’aeròdrom SSEI. Font: Annex 14 Vol. I OACI

Tal i com es pot apreciar en la Taula 30, la PILATUS PC-6 PORTER supera els 9 m de longitud total, el que implicaria, en principi, que la categoria SSEI de l’aeròdrom fos 2.

No obstant, la normativa de l’OACI estableix que, quan el nombre de moviments dels avions de categoria màxima que normalment utilitzen l’aeròdrom sigui de 700 o més durant els tres mesos consecutius de major activitat, la categoria de l’aeròdrom ha de ser, doncs, aquesta categoria. En cas que el nombre de moviments sigui 700 o menys, la categoria de l’aeròdrom pot ser, llavors, la immediatament inferior a la de l’avió de categoria màxima.

Taula 32. Nombre d’operacions a l’aeròdrom de la Cerdanya durant l’any 2014. Font: Estudi GAC.

Taula 33. Nombre d’operacions en l’escenari de desenvolupament màxim de l’aeròdrom.

Tipus d’activitat Aeronau de disseny Longitud (m) Envergadura (m)

Vol a motor CESSNA 172 8,30 11,00

Vol ultralleugers (ULM) TECNAM P92 6,40 9,30

Remolcador vol a vela SOCATA RALLYE 180 7,24 9,74

Paracaigudisme PILATUS PC-6 PORTER 10,90 15,13

Tipus de volNombre d’operacions mensuals

Nombre operacions anualsTemporada alta

(Abril - Setembre)Temporada baixa (Octubre - Març)

Vol a motor 171 86 1.542 (20%)

Vol ultralleugers (ULM) 220 109 1.976 (25%)

Vol a vela 280 141 2.524 (33%)

Paracaigudisme 181 91 1.632 (22%)

TOTAL 852 427 7.674 (100%)

Altres operacionsNombre d’operacions mensuals



Globus aeroestàtics 157 79 236

Tipus de volNombre d’operacions mensuals



Vol a motor 445 222 4.000 (22%)

Vol ultralleugers (ULM) 445 222 4.000 (22%)

Vol a vela 833 417 7.500 (40%)

Paracaigudisme 333 167 3.000 (16%)

TOTAL 2.055 1.028 18.500 (100%)

Altres operacionsNombre d’operacions mensuals



Globus aeroestàtics 334 166 500

EJA - !24 !


Les operacions actuals de l’aeròdrom són les recollides en la Taula 32. Les operacions per al màxim desenvolupament de l’aeròdrom contemplat en el present PDUA es recullen en la Taula 33.

Tal i com s’aprecia en les taules anteriors, en temporada alta, entre els mesos d’Abril i Setembre, es produeixen actualment 181 operacions mensuals amb la PILATUS PC-6 (paracaigudisme). Així doncs, en els tres mesos consecutius de major operació es realitzen 543 operacions amb la PILATUS, menys que les 700 establertes per la OACI.

No obstant, si considerem les dades de desenvolupament màxim de l’aeròdrom, en temporada alta es realitzarien 333 operacions mensuals de paracaigudisme. Així doncs, en els tres mesos consecutius de major operació es realitzarien 1.000 operacions amb la PILATUS, superiors a les 700 establertes per la OACI i que, per tant, elevarien la categoria SSEI de l’aeròdrom a 2.

Es conclou que, actualment, l’aeròdrom és de categoria 1 en serveis del SSEI, però que, en el moment en què es superin les 700 operacions en tres mesos consecutius amb la PILATUS PC-6, l’aeròdrom passaria a ser de categoria 2 en serveis del SSEI, amb totes les conseqüències que implica.

6.3. Agents extintors

La normativa de l’OACI estableix els requeriments establerts en la Taula 34 referent als agents extintors.

Taula 34. Característiques dels agents extintors. Font: DOC 9137 OACI

6.4. Equip de salvament

Número de vehicles del SSEI i equipament Segons el document 9137 de Salvament i Extinció d’incendis de l’OACI, s’especifica que, tant per a categoria 1 com per a categoria 2 del SSEI, s’ha de disposar d’un vehicle de salvament i extinció d’incendis (veure apartat 7.4).

En el cas de l’aeròdrom de la Cerdanya, aquest vehicle serà de tipus pick-up i contarà amb un dipòsit d’aigua de capacitat, com a mínim, l’especificada en la Taula 34 segons la categoria SSEI de l’aeròdrom i l’eficàcia de l’escuma utilitzada. Aquest vehicle contarà amb 2 persones formades en l’àmbit d’extinció d’incendis a bord per tal d’optimitzar l’eficiència de l’operació. L’equip de salvament necessari a la unitat mòbil (tant per categoria 1 i 2) és l’especificat en la Taula 35.

Taula 35. Equipament necessari que han de portar els vehicles de SSEI. Font: DOC 9137 OACI

Categoria SSEI

aeròdrom

Escuma d’eficàcia nivell A

Escuma d’eficàcia nivell B

Escuma d’eficàcia nivell C Agents complementaris

Aigua (L)

Règim descàrrega

(L/min)

Aigua (L)

Règim descàrrega

(L/min)

Aigua (L)

Règim descàrrega

(L/min)

Productes químics

(kg)

Règim descàrrega

(kg/s)

1 350 350 230 230 160 160 45 2,25

2 1.000 800 670 550 460 360 90 2,25

EQUIP QUANTITAT

Clau de rosca, ajustable 1

Destral de salvament petita 1

Eina per tallar cargols (61cm) 1

Palanca de peu de cabra (95cm) 1

Llanterna/llum portàtil 2

Ganxo de salvament 1

Serra per tallar metall 1

Manta no inflamable 1

Corda salvavides (15m de llarg) 1

Alicates de tall lateral (17,8cm) 1

Alicates de fulcre desplaçable (25cm) 1

Joc de tornavisos 1

Tisores per tallar xapa 1

Falques (10cm d’alt) 1

Serra mecànica 1

Eina per tallar cinturons de seguretat 1

Aparells de respiració i cilindres de recanvi 2

Parell de guants no inflamables 2

Farmaciola d’emergència 1

Lones impermeables 1

Indumentària protectora 2

Llitera 1

EJA - !25 !


7. Criteris Aeronàutics

7.1. Clau de referència

La clau de referència que estableix el PDUA de l’aeròdrom de la Cerdanya és 2B, mantenint la seva classificació OACI actual definida pel PAAHC i per l’anterior PDA.

Taula 36. Claus de referència d’aeròdrom. Font: DOC 9157 OACI

7.2. Configuració

Tipus d’operació En condicions meteorològiques de vol visual (VFR) i horari diürn.

Altitud i Temperatura de referència Altitud: 1.092 m Temperatura de referència: 28,1 ºC (segons el capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”).

Vent Coeficient d’utilització: 98,36% (component transversal considerada 10 nusos (kt) per longitud del camp de referència inferior a 1200m, segons Annex 14 Volum I 3.1.3). Anàlisi justificat segons el capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”.

Condicions de visibilitat Casos de mala visibilitat: Mínims Visibilitat: Bona Anàlisi justificat segons el capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”.

Superfícies limitadores d’obstacles S’han examinat les següents característiques topogràfiques de l’aeròdrom de la Cerdanya:

a. Superfícies limitadores d’obstaclesVeure punt 6.4.

b. Utilització dels terrenys en l’estat actual i en el seu desenvolupament futur.En l’àmbit afectat per les superfícies limitadores d’obstacles s’han d’evitar activitats incompatibles amb l’aeròdrom: activitats que puguin provocar interferència elèctrica, llums que puguin confondre als pilots, fums que redueixin la visibilitat i/o acumulació de residus sòlids que serveixin d’aliment per les aus.

Factors mediambientals S’ha examinat l’orientació de la pista existent segons el següent factor ambiental:

a. Factors de població sensibles als efectes del soroll.Aquest punt s’avalua en l’estudi acústic del ISA.

Pista actual Longitud Els factors que influeixen a la longitud bàsica de la pista són:

• Característiques dels avions • Característiques meteorològiques • Característiques geomètriques • Emplaçament

Taula 37. Característiques de la pista de l’aeròdrom de la Cerdanya.

PISTA AERÒDROM DE LA CERDANYA

Longitud efectiva 1150 m

Elevació 1092 m

Temperatura referència (T ref) 28,1 ºC *Veure capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”.

Temperatura tipus (1.092m) 7,9 ºC * DOC 9157-Part1-Taula 3-1

Pendent longitudinal 0,87% Desnivell entre 1.085 i 1.095 m

Longitud bàsica TAKEOFF 762,5 m

Longitud bàsica LANDING 916,5 m

EJA - !26 !


Pista ajustada segons la proposta del present PDUA

Taula 38. Característiques de la pista ajustada segons la proposta del present PDUA.

Amplada La pista té una amplada de 23m, la qual permet operar en Claus 1A, 1B, 1C 2A i 2B.

Pendent longitudinal El pendent longitudinal de la pista és 0,87%, inferior al 2%, permetent operar en les Claus 1 i 2. Pendent transversal El pendent transversal ha de ser, com a màxim del 2% per les claus A i B i 1,5% per les lletres C, D, E i F.

Resistència La massa màxima permesa de les aeronaus que poden operar a l’aeròdrom de la Cerdanya és de 5.700 kg. La normativa de l’OACI estableix que, per aeronaus amb MTOW<5.700 kg, no es necessita determinar la resistència del paviment mitjançant el mètode del Número de classificació d’aeronaus - Número de classificació de paviments (ACN-PCN).

Marges de pista No es necessari disposar de marges de pista en les claus A, B i C.

Franja de pista • Longitud extra des del llindar o zona de parada: Com a mínim 60m per clau 2 i per clau 1

instrumental. Per clau 1 visual ha de ser, com a mínim, de 30 m. • Amplada: Clau 1 i vol visual: 30m. Clau 2: 40m. Clau 1 o 2 instrumental: 75m. • Pendent longitudinal de la franja: <2% per claus 1 o 2. • Pendent transversal de la franja: <3% per claus 1 o 2.

Franja existent: • Longitud: 60+1150+60=1270m • Amplada: 40+40=80m • Permet claus 1 o 2 visuals.

Àrea de seguretat extrem de pista • Obligatori per Clau 1 o 2 amb aproximació per instruments, per tant no és necessari.

Zona lliure d’obstacles [CWY] • Es disposa d’una zona lliure d’obstacles (CWY) de 60x80 que no compleix l’amplada recomanable

de 150m. No obstant, no és obligatori disposar d’una CWY.

Zona de parada [SWY] • Es disposa d’una zona de parada (SWY) a les dues capçaleres de 60x23 m.

Taula 39. Taula de característiques de la pista actual.

En la pista proposada en el PDUA, les característiques de la pista serien les recollides en la Taula 40. En cas de ser necessari qualsevol tipus d’actuació en la pista per tal de disposar de la SWY i franja establerta, cal que aquesta es faci complint totes les recomanaciones i normes que imposa l’OACI.

Taula 40. Taula de característiques de la pista ajustada.

Distàncies declares

Taula 41. Taula de distàncies declarades.

PISTA PROPOSADA EN EL PDUA

Longitud efectiva 1210 m

Elevació 1092 m

Temperatura referència (T ref) 28,1 ºC *Veure capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”.

Temperatura tipus (1.092m) 7,9 ºC * DOC 9157-Part1-Taula 3-1

Pendent longitudinal 0,87%* Desnivell entre 1.085 i 1.095 m. Caldrà reevaluar el paràmetre en funció de l’obra executada

Longitud bàsica TAKEOFF 802,3 m

Longitud bàsica LANDING 964,3 m

RWY LONG (m) SWY (m) CWY (m) Franja (m)

07 1150x23 60x23 - 1270x80

25 1150x23 60x23 - 1270x80

RWY LONG (m) SWY (m) CWY (m) Franja (m)

07 1210x23 60x23 - 1330x80

25 1210x23 60x23 - 1330x80

PISTA RWY TORA (m) ASDA (m) TODA (m) LDA (m)

ACTUAL07 1150 1210 1150 1150

25 1150 1210 1150 1150

AMPLIACIÓ PROPOSADA

07 1210 1270 1210 1210

25 1210 1270 1210 1210

EJA - !27 !


Figura 20. Esquema de distàncies declarades. Font: DOC 9157 OACI

7.3. Restricció i eliminació d’obstacles

Per la pista de vol visual s’estableixen les següents superfícies limitadores d’obstacles (SLOs):

• Superfície cònica • Superfície horitzontal interna • Superfície d’aproximació / d’ascens en enlairament • Superfície de transició

Per la clau 2 i aproximació visual es requereixen les superfícies limitadores d’obstacles recollides en les Taules 42 i 43.

Taula 42. Característiques de les SLO per l’aterratge.

Taula 43. Característiques de les SLO per l’enlairament.

Figura 21. Esquema de les superfícies limitadores d’obstacles. Font: DOC 9157 OACI.

PISTES D’ATERRATGE

Superfície i dimensió Clau 2 - Aproximació Visual

CònicaPendent 5%

Alçada 55 m

Horitzontal internaAlçada 45 m

Radi 2500 m

Aproximació


Distància des del llindar 60 m


Longitud 2500 m

Pendent 4%

De transició Pendent 20%

PISTES D’ENLAIRAMENT

Superfície i dimensió Clau 2

D’ascens en enlairament


Distància des de l’extrem de la pista 60 m


Amplada final 580 m

Longitud 2500 m

Pendent 4%

EJA - !28 !


7.4. Salvament i extinció d’incendis (SEI)

El Capítol 6 “Salvament i Extinció d’Incendis” justifica la categoria SSEI de l’Aeròdrom de la Cerdanya i recull les característiques dels agents extintors, vehicles i equipament necessari. El present apartat únicament pretén justificar, d’acord la normativa de l’OACI, l’establert en el Capítol 6.

Categoria de l’aeròdrom per Salvament i Extinció d’Incendis La categoria de Salvament i Extinció d’Incendis de l’Aeròdrom de la Cerdanya és 1.

Taula 44. Categoria de l’aeròdrom SSEI. Font: DOC 9137 - AN/898

Equip i personal del SSEI

Taula 45. Característiques dels agents extintors. Font: DOC 9137 - AN/898

Taula 46. Nombre de vehicles del SSEI requerits en funció de la categoria SSEI de l’aeròdrom.

7.5. Determinacions

La longitud bàsica de la pista existent és de 762,5 m, corresponent a clau 1. Per tal de poder mantenir la clau de l’aeròdrom a 2, cal que la longitud bàsica de la pista sigui superior a 800m. El present PDUA proposa l’ampliació de la longitud efectiva de la pista en 60 m, per tal de poder operar en clau 2, resultant una pista de 1.210m de longitud efectiva i 802,3 m de longitud bàsica.

7.6. Operacions d’aeronaus

En el següent apartat s’especifiquen les distàncies d’enlairament en condicions atmosfèriques estàndard ISA (a 15 ºC i a nivell del mar) per a les aeronaus especificades carregades fins al seu MTOW. El Gràfic 6 mostra de forma visual la distància requerida i la disponible, ja sigui en la pista actual o en la pista de l’ampliació proposada. La Taula 47 recull el MTOW de les aeronaus analitzades.

EJA - !29 !


Gràfic 6. Distàncies d’enlairament en condicions estàndard de diverses aeronaus.

Font: Eurocontrol i llocs web dels fabricants.

Taula 47. Pes màxim a l’enlairament (MTOW) de diverses aeronaus. Font: Eurocontrol i llocs web dels fabricants.

7.7. Categoria OACI d'aeronaus per l’aterratge

L’OACI estableix una classificació de les aeronaus segons la velocitat a la que s’aproximen a la pista per l’aterratge. La Taula 49 especifica el rang de velocitats, en nusos (kt), que comprèn cada categoria en condicions atmosfèriques estàndards (IAS). Aquesta classificació d’aeronaus apareix en l’estudi acústic del PDUA.

Taula 49. Rang de velocitats en el llindar de pista per a les categories A i B. Font: Doc 8168 Volum I, OACI

EJA - !30 !

Tecnam P92

Cessna 172

Socata Rallye 180

Pilatus PC-6 Turbo Porter

Piper Malibu

Pilatus PC-12

Cessna 425 Corsair

Cessna 550 Citation 2

0 200 400 600 800 1000

1.000

750

600

450

440

300

300

250

Distància d'enlairament en condicions estàndard (m)

Pista ajustada (802,3 m)Pista actual (762,5 m)

Aeronau MTOW (kg)

Tecnam P92 600

Cessna 172 1050

Socata Rallye 180 1050

Pilatus PC-6 Turbo Porter 2800

Piper Malibu 1950

Cessna 425 Corsair 3900

Pilatus PC-12 4500

Cessna 550 Citation 2 6850

Categoria d’aeronau Velocitat en el llindar (VAT) [kt]

A <91

B 91 - 120

Documents

ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS · mesos més càlids i variacions superiors als 14 ºC durant els mesos més freds. D’altra banda, el gràﬁc següent mostra la mitjana de