EC

OLO

GIA

· C

OM

PO

ST

AT

GE

l S

OLI

DA

RIT

AT

l S

ALU

T · E

NE

RG

IES

RE

NO

VA

BLE

SC

RE

IXE

ME

NT

PE

RS

ON

AL

· TE

RA

PIE

S N

O C

ON

VE

NC

ION

ALS

· ED

UC

AC

IO A

MB

IEN

TAL

REVISTA Núm. 12· ABRIL 2003 · INFORMACIONS I INTENCIONS SINÈRGIQUES PER A LA SALUT PLANETÀRIA

EC

OL

OG

IA ·

CO

MP

OS

TA

TG

E l

SO

LID

AR

ITA

T l

SA

LU

T ·

EN

ER

GIE

S R

EN

OV

AB

LE

SC

RE

IXE

ME

NT

PE

RS

ON

AL

· T

ER

AP

IES

NO

CO

NV

EN

CIO

NA

LS

· ED

UC

AC

IO A

MB

IEN

TA

L

Continuen succeint fets i notícies tan absurdament patèticesi plens de bajanades que fóra impossible restar impassiblesense fer-hi esment. Ens han repetit fins al cansament quel’atac i la mort dels iraquians estaven justificats per lapossessió d’armes de destrucció massiva. TOTA LA JUSTIFICACIÓQUE HA FET EL GOVERN D’AZNAR PER A LA IMPLICACIÓ ESPANYOLA ALA GUERRA HAN ESTAT TAN SOLS AQUESTS MOTIUS. Totes lesprotestes que repetidament hem fet els ciutadans també hanestat basades en la manca de proves i arguments convincentsque demostressin aquesta acusació.

Les últimes declaracions d’Aznar en aquest mes de setembre en recla-mar-li diversos reporters les proves de l’existència de les armes iraquianeshan sigut vergonyosament ridícules. Amb total falta de respecte a totsaquells que no entenem per què se’ns ignora ha dit que tot el queell va dir era informació que es trobava a tots el mitjans decomunicació i que ell no es va inventar res. Com si la sevaobligació com a cap d’Estat davant d’un cas d’aquesta magnitud no fóraestar millor i més informat que els serveis periodístics!; i tot això, a més,sense comptar amb els serveis secrets d’investigació de l’Estat.

També ara, després de fer el que ell ha volgut davant del conflicte del’Iraq, el Sr. Bush necessita complicitat per poder engolir aquest mospetit però de mal pair que, contràriament a l’opinió de la majoria depersones i països, s’ha encaparrat a mossegar. Absurdament vol fersocis per resoldre els problemes però no pas per convidar-los a lesdespulles, ni al botí, ni al control estatal iraquià. No té pas vergonyaen fer una petició tan insòlita. A més, ell i el seu Govern han fetperdre el crèdit i la dignitat a l’ONU, en convertir tota la seva activitaten una comèdia trista i en despullar-la de tota eficàcia i sentit.

Ara, després de mesos de sotmetiment i desordre, descobreix queaixò potser és un parany on l’aranya, primer oculta i temerosa, i araenfurismada, els vol clavar el fibló. Bush vol i reclama que l’organitzacióinternacional ONU participi a l’Iraq amb responsabilitat il·limitada,però, això sí, amb limitat poder.

També a casa nostra es couen faves. El Sr. Aznar i el Sr. Pujol,normalment no gaire ben avinguts, s’han posat d’acord per beneir elprojecte de l’ITER i fer possible que a casa nostra ens encolomin elprimer reactor de fusió (no fissió) nuclear del món, amb totes lesconseqüències que produeix la manipulació nuclear, sense cap menade participació ni opinió ciutadana.

Uns i altres creuen que tots plegats som tan rucs que amb la seva¿eloqüència? ens volen fer combregar amb rodes de molí. L’únicarucada a què podem contribuir és fer ulls clucs a tots aquests afers ideixar que l’apatia i aburriment (fer-nos burros) ens colpegi tandestrament que restem muts i indiferents davant de tot.

Ens cal tornar a parlar d’aquestes qüestions perquè ni de bon tros sónqüestions acabades i perquè és important per a entendre el tarannàd’aquells que ens manen i les conseqüències fatals dels seus abusos,

que perjudiquen homes i natura.

Ja són massa els crits que, perduts, ressonen al desert. Noesperarem pas cap signe de comprensió ni desig de promocióparticipativa dels pobles per part dels governants. És innegable elretrocés del procés democràtic al món actual; cada vegada elspolítics cerquen solucions més representatives i menys participatives.No volem venjança ni revenja, però sí que volem un canvi, volemaires nous.

Si és totalment pensable que tots els enrenous que vivim i propiciemen situacions bèl·liques i d’altres afecten el nostre entorn, amb elsfums i les flames de les explosions, els materials radioactius imetzinosos, tots els virus i bacteris que proliferen en medis adequatsi pestilents, generant conseqüències físiques i detectables en lespersones i en el planeta, també és pensable que l’activitat emo-cional, l’odi i la ràbia, el patiment, el plor, la desesperança i laindiferència no tan sols afecten els homes, dones i nens que hoviuen sinó també tots els altres i tot el medi, la natura i la Terratota, en alguna mesura.

No cal ser massa espavilat per a comprendre que el mal delshomes i dones fereix la Terra. Que la tristor, la dissort i l’egoismeesgoten alhora humans i recursos. Que la sequera dels nostresulls mancats d’emoció és la sequera que esquerda la terra. Queés la nostra ràbia impotent la que devora els boscos amb sesflames. Que són les llàgrimes del desconsol de molts les aigüesque arrosseguen camps, cases i vides. Que és el nostre infantintern, orfe d’atenció i amor, el que pidola pels barris pobres detotes les ciutats del món cercant una almoina, un mos i una carícia.

És per tot que sabem que no són pas les maneres ni els dirigentsactuals els que ens resoldran tanta absurditat. Esperem figuesd’un altre paner!

Jordi Orús i Salvador

EDITORIAL

SÓN FIGUES D’UNALTRE PANER!

Dipòsit Legal: B -5339-94

http://www.diadelaterra.orgE-mail: info@diadelaterra.orgInformació Fira per la Terra:firaperlaterra@diadelaterra.org

Està permesa la reproducció total o parcial fentesment de les fonts i els autors.

Aquesta edició ha estat realitzada en paper 100%reciclat i ecològic.

Direcció editorial: Jordi Orús i SalvadorEdita: Associació Dia de la Terra CatalunyaApartat de Correus 10145 - 08080 - BarcelonaRealització: Associació AthanorRambla Canaletes, 127, 3r - 08002 - BarcelonaTel.: 93 302 54 58 Fax: 93 302 50 97Departament Gràfic: Irene GonzálezPublicitat: Ricardo Galarza - Tel.: 615 341 918Correcció i estil: Francesc PrimsFotos de la Fira per la Terra: Luis CamargoFotomecànica i impressió: Tesis S.A.

Agraïments: Josep Puig i Boix, Jordi Alemany, Marti Boada,Rita Panuncio, Mirta Manzatti, Alternativa Verda,GCTPFNN, Jordi Calvet Banchs (acudit), Alberto Mesanza,Albert Torrents Sallent, Casa de Naixements Migjorn,APPA, Ecotècnia, Diputació de Barcelona - Àrea d'EspaisNaturals, Zoològic, Ajuntament, Generalitat, Parcs i Jardins,TMB, Soria Natural.

Els editors no coincideixen necessàriament amb elsconceptes i posicions dels autors que firmen els articles.

E d i t o r i a lJordi Orús i Salvador

Per una economia alternativa i solidàriaper Jordi Alemany

El discurs que farà el properpresident de la Generalitatper Josep Puig

Imatges de la 8a. Fira de la Terra

S'ha obert el mercat de l'electricitatper Josep Puig

DIA DE LA TERRA NÚM. 12 · Any 2003 ·

Mobilitat o accessibilitat?per Josep Puig

Els busos d'hidrogen de Barcelonaper Gustavo Lamadrid

Apiteràpia o Abelles que curenper Adela Pérez

El conreador d'amorentrevista a Joan Carulla

Notícies

Obeliscs per la Pau

INDEXINDEX

36

46

12

3

6 35

23

19

32

4O

,,

42

FETS- Des de l’any 1950, el consum global d’aigua s’ha multiplicat per tres amb escreix.- 19 països en el món estan avui qualificats com que pateixen estrès d’aigua. La majoria són a l’Àfrica.- Per l’any 2025 es preveu que 3.500 milions de persones experimentaran mancança d’aigua.- Al món en vies de desenvolupament el 80% de les malalties estan relacionades amb la manca d’accés a aigua neta.- Més de 1.000 milions de persones al món no tenen accés a aigua neta. Uns 3 milions de persones moren cada any com a resultat de

malalties relacionades amb l’aigua que es podrien prevenir.- L’aigua de pluja que cau als carrers de les ciutats es contamina amb metalls pesants, olis minerals i altres contaminants. Un cop

aquestes substàncies han contaminat les aigües subterrànies és molt difícil i car netejar-les.- Arreu del món la construcció d’embassaments ha desplaçat entre 40 i 80 milions de persones.

Earth Day Networkearthday@earthday.net - www.earthday.net811 First Avenue, Suite 454, Seattle, WA 98104 USATel.: 206-876-2000, Fax: 206-876-20151616 P Street NW, Suite 200, Washington, DC 20036 USATel.: 202-518-0044, Fax: 202-518-8794

AIGUA PER A LA VIDA

@

L’aigua és essencial per a tota la vida a la Terra. Tot allò que fem a l’aigua ens ho fem a nosaltres mateixos.

A la Terra hi ha una quantitat d’aigua ben determinada. Prop del 70% de la Terra és aigua, la major part de la qual no serveix pas per abeure. Solament una petita fracció de l’aigua que hi ha al planeta és aigua fresca, neta i accessible per a l’ús humà.

Actualment estem posant aquest recurs essencial en perill. La major part de les aigües subterrànies de la Terra s’estan esgotant i les estemcontaminant. A més a més, aquelles persones que tenen l’aigua més al seu abast l’estan malbaratant en grans quantitats.

- Les aigües subterrànies han assolit els nivells més baixos a cada continent. Amb el nivell dels aqüífers en davallada arreu del món, ladisponibilitat d’aigua serà un dels reptes més preocupants del segle XXI pel que fa als recursos.

- Els residus humans i industrials, les aigües residuals, els fertilitzants agrícoles, els metalls pesants i els plaguicides enverinen elsnostres mars i oceans i contaminen els nostres rius i les aigües subterrànies.

- El canvi climàtic en un món que s’escalfa afectarà els nostres subministraments d’aigua dolça. Els científics pronostiquen que elsdestarotaments del clima local esdevindran més freqüents, de manera que s’incrementaran les revingudes d’aigua en regionshumides mentre que hi haurà més sequeres i amb més freqüència en regions àrides.

- La crema de combustibles fòssils per a la producció d’energia ocasiona pluges àcides que contaminen els nostres cursos d’aigua.

El nostre sistema planetari de purificació d’aigua, igual que els altres sistemes, és delicat i equilibrat. El podem protegir prevenint lacontaminació de l’aigua i fent servir només l’aigua que necessitem.

La campanya AIGUA PER A LA VIDA del Dia de la Terra tracta temes crítics com ara l’accés a l’aigua i el seu ús, la seva salut. Afegeix-tea la campanya per a millorar la salvaguarda de l’aigua a àmbit local, comarcal, estatal i global. La campanya tracta els temes:- Què hi ha a l’aigua que beus?- Els 10 nens del món que pateixen més fretura d’aigua.- El repte de l’aigua a les indústries.

Si estàs interessat en més informació sobre la campanya adreça’t a:Earth Day Networkearthday@earthday.netwww.earthday.net

El passat febrer milions de persones delscinc continents van sortir al carrer per fersentir el seu clam contra la guerra. ‘No a laguerra’, ‘No amb el meu nom’, ‘No amb el meusilenci’, ‘No més sang per petroli’… varenser alguns dels eslògans més repetits. Finsi tot es va iniciar una campanya d’intent deboicot als productes i empreses que parti-cipen en la indústr ia mil i tar o que mésclarament han donat suport a la polít icad’agressió dels governs promotors de lainvasió de l’Iraq. Preníem consciència quea través del consum dels seus productesestem afavorint el seu poder.

Recordàvem que el NO A LA GUERRA s’ha derelacionar amb la dependència i l’addicció de lanostra societat envers les energies fòssils causantsdel canvi cl imàtic, d’una bona part de lacontaminació del planeta i de no poques violacionsdels drets humans. El petroli no embruta tan sols

el mar, la sorra i les platges, sinó també lesconsciències. L’única manera de deslliurar-nos-en és accelerar la transició cap a una economiasolar, basada en energies netes i renovables,trebal lant per estendre la insubmissió al’economia fòssil i invertint per fer néixerl’economia solar.

No oblidem que la lògica de la guerra, l’economia dela guerra, té una dinàmica pròpia, que aposta perl’extensió i la perpetuació dels conflictes. No oblidemque a les guerres s’hi va també amb els nostres diners;els diners que financen l’armament, la propaganda…Les municions surten d’algun lloc.

Una part significativa dels nostres impostos els governsla destinen a alimentar la guerra com a ressort del’economia. Cal continuar oposant-se pacíficament alscentenars de milions de dòlars que es gasten cadaany en la indústria de la mort amb els nostres impostos.Com? Fent objecció fiscal. Mai no hi havia hagut tantes

PER UNA ECONOMIAALTERNATIVA I

SOLIDÀRIA

PER UNA ECONOMIAALTERNATIVA I

SOLIDÀRIA

demandes d’informació com ara: cal que es transforminen una veritable objecció fiscal a les inversions en laindústria de la mort. (Informació sobre objecció fiscala http://www.justiciaipau.org/siof/)

És possible i necessari fer compatibles el nostre consum, estalviar,obtenir millors productes i serveis i al mateix temps boicotejar elmercat de la mort refusant portar el nostre diner al seu molí. Nosolament és just i convenient –la nostra salut i benestar ens hoagrairan– sinó també urgent, inajornable.

No comprem, no donem suport a qui obté beneficis de la guer-ra, la mort, la contaminació i la violació dels drets humans. Noinvertim en l’economia del dolor i la pol·lució.

Cal tallar la provisió de combustible a la locomotora cega de lamort. Si el món està governat pel diner, el diner és el principalargument a què els poderosos són sensibles. Dóna una oportunitata la pau, a l’equilibri ecològic… ara. Cada euro que treus alssenyors de la guerra, als senyors del món, és un respir queregales a la humanitat.

El món reclama inversions positives capaces de reactivarl’economia de la vida: en salut i aigua per a tothom, habitatgeassequible, energies renovables; en formació, cultura, salut,protecció social i ambiental; en més escoles, més mestres, mésmetges i hospitals, més restauració ambiental, més jardins, méssolidaritat…

Darrere de les poderoses indústries d’armament i del petroli hiha també les inversions i els estalvis de milions de ciutadans.Estalvis que aplegats en enormes fons de pensions o fonsd’inversió són gestionats sense el nostre control per molt pocsoperadors financers, els bancs i les companyis d’assegurances.Per això és important que els milions de ciutadans que vàrem dir‘No a la guerra’ diguem també: ‘No amb els nostres diners’.Hem de prendre consciència que mentre proclamem el nostrepacifisme, el nostre ecologisme, treballem pel nostre creixementpersonal i la nostra espiritualitat… Amb els nostres diners espoden construir bombes, avions, tancs i d’altres ginys dedestrucció; es poden finançar companyies i empreses que con-taminen greument el medi i que no respecten gens ni mica elsdrets humans dels més febles.

Si volem aprofundir en les vies pacífiques de la resolució deconflictes i enfortir estructures que contribueixen a un món mésjust i equilibrat és hora de posar els nostres diners al serveid’aquestes causes. Es tracta de posar en coherència els nostresvalors i l’ús que fem dels nostres diners. No podem obviar lanostra responsabilitat com a inversors o com a consumidors. Ensiguem conscients o no, ens agradi o no, els diners i la forma degenerar-los i utilitzar-los és un instrument poderós que configu-ra la nostra societat.

Per a qui treballa el nostre diner? A què està contribuint? A quiafavoreix el meu consum? Quin tipus de relació amb la mareTerra i amb les persones fomenta? L’ús que faig dels diners, deles meves compres, dels meus estalvis, els meus impostos, lesmeves inversions… està d’acord amb els valors que defenso?És temps de recuperar el control de l’ús dels nostres diners i

posar-los al servei d’al lò en quècreiem: la pau, la sostenibi l i tatecològica, la justícia, la sol idaritat…Si no fem res al respecte, els nostresdiners contribueixen a fer créixer unmodel de desenvolupament econòmic i so-cial que embruta, contamina i causamassa dolor.

NO AMB ELS MEUS DINERS

Les possibilitats d’actuació per contribuir a unaeconomia alternativa i solidària són diverses:d’entrada podem aplicar cri teris dediscriminació negativa. És a dir, retirar-los dedeterminades entitats bancàries que elsinverteixen en fons i empreses vinculades ambel que no desitgem: l’economia de guerra,la contaminació, la violació dels dretshumans… Podem demanar a les entitatsbancàries i financeres que maneguen elsnostres diners què en fan, com i on elsinverteixen. Tenen en compte els nostrescriteris i valors? Podem demanar-los que elstinguin presents i que ens informin i ensgaranteixin que no contribuiran a fomentarel tipus d’economia que no volem. Podemescriure cartes als directors de les oficinesbancàries per demanar- los aquestainformació i comunicar-los el que volem.

També podem aplicar criteris positius: a mésdel consum social i ambientalment responsa-ble, tenim el comerç just… Recordem queels països rics apliquen uns impostos sobreles importacions del Sud quatre vegadessuperiors a les fixades pels països pobres so-bre els productes que arriben del Nord. Amés les subvencions públiques dels països ricsals productes agrícoles arribaren l’any 2000a 245.000 milions de dòlars, una xifra cincvegades superior a tots els fons d’ajut aldesenvolupament que els països del Nordconcedeixen als del Sud. Segons el PNUD, elPrograma de les Nacions Unides per alDesenvolupament, els països del Sud perdenanualment a causa de les desigualtats delcomerç mundial 700.000 milions de dòlars,una xifra que representa tres vegades el to-tal del deute extern que han de pagar cadaany els països menys desenvolupats. Si hiafegim el control que les grans empresescomercialitzadores del Nord exerceixen so-bre els preus de les primeres matèries delSud, no és això un comerç radicalment injust?(Més informació:www.equo.itwww.transfair.it ; www.fairtrade.net

www.comerciosolidario.orgwww.comerciojusto.comwww.worldshops.comwww.e-comerciojusto.orgwww.setem.orgwww.alternativa3.com)Tenim també la banca èt ica, quecanal i tza l ’esta lv i i les invers ionsvers projectes ecològics i sol idari ;les inversions socialment responsa-bles a través dels fons ètics i pertant la responsabi l i tat social i am-bienta l de les empreses; tenim elcreixement del microcrèdit per als méspobres… Són instruments que vanconstruint dia a dia una economia alter-nativa i solidària. Si no intervenim peraquestes vies, altres decidiran pernosaltres, utilitzant els nostres recursos pera altres interessos.

ENTITATS FINANCERES ÈTIQUES

A Europa, el Triodos Bank des de fa 21anys fa compatibles amb èxit la rendibilitateconòmica amb la rendibilitat social i am-biental. D’origen holandès i inspiracióantroposòfica té oficines a Bèlgica iAnglaterra, amb una missió molt clara: quetotes les seves activitats i actuacionscontribueixin a un canvi positiu i sosteniblede la societat. Arriba ara a l’Estat espanyolamb un dipòsit d’estalvi i amb préstecsdirigits a iniciatives socialment responsablesi anuncia la seva intenció d’obrir una su-cursal a l’Estat espanyol al 2004. Malgratla recessió econòmica, el banc ha tingutun creixement constant. Els resultatsobtinguts demostren que és possible unirinversió social i ambiental amb rendibilitateconòmica: durant l’any 2002 el total delcapital confiat al Grup Triodos (banc Triodosi fons gestionats per Triodos) va créixer un15%, fins als 1.270 milions d’euros. El FonsVerd de Triodos va créixer un 21%, il’Added Value Fund va créixer un 60%.Aquests fons han estat els de millorrendiment als Països Baixos. Bones xifresper a un grup que tan sols inverteix eniniciat ives sostenibles en àrees del’economia social, el medi ambient i la cul-tura. (Més informació a www.triodos.es)

Rudolf Steiner pot considerar-se un delsprecursors de les inversions ètiques. A laprimera meitat del segle XX les seves ideesbasades en la llibertat de pensament, laigualtat jurídica i la solidaritat econòmica

donaren peu al moviment antroposòfic, d’àmplia incidència a l’Europa cen-tral. L’antroposofia promou una transformació social i espir i tualprofunda a part i r de la crí t ica radical de la societat industr ial i lacreació de projectes socials en el camp de la pedagogia i l’ensenyament:les conegudes escoles Wandorf, que pretenen un model d’ensenyament nocompeti t iu i espir i tual ; en l ’àrea de la salut amb les cl íniquesantroposòfiques, on es practica una medicina de caràcter holístic, i en elsector agrari amb el foment de f inques agrícoles segons el mètodebiodinàmic –un sistema profund de cultiu ecològic–. Per tal de crear fontsd’autofinançament, es fundà l’any 1974 a Bochum un institut de crèditalternatiu. Finança essencialment projectes en els àmbits de l’educació,de l’agricultura biodinàmica i de les energies renovables. De tota manera,el Banc GLS-Bochum no ha restringit la seva política de crèdits només aprojectes de caire antroposòfic, sinó que en els darrers anys ha estat unpilar fonamental per a molts altres moviments socials que intentaven crearels seus projectes de reforma de la societat. El Banc GLS-Bochum sosté queel diner no és una finalitat en si mateix sinó només un instrument, i queallò important són els plans de canvi de la societat i de les persones quedesitgen portar-los a terme. Un finançament humanista ha de donar, doncs,prioritat a l’element espiritual de l’ésser humà. Com indica el seu ana-grama GLS (donar, prestar i regalar) el banc antroposòfic, a part del présteca baix interès, sol concedir capital sense cap classe d’interès i, fins itot, realitzar donacions a fons perdut en cas que el projecte que espresenti s’ho mereixi. (Més informació a www.gemeinschaftsbank.de [enalemany])

La Banca Alternativa BAS, constituïda a Suïssa a f inals dels 80 perin i c ia t i va d ’o rgan i t zac ions de l mov iment eco lòg ic , au toges t ionar ii d ’a juda a l desenvo lupament , concep la seva ac t i v i t a t com unaa l t e rna t i va a l a l òg i ca econòmica dominan t i p r i o r i t za e l s seusp r i nc i p i s è t i c s – reso luc i ó so l i dà r i a de l s p rob lemes , i gua l t a t dedrets entre homes i dones, sat isfacció de les necessi tats bàsiquesde l s ésse rs humans , p rese rvac ió de l med i na tu ra l , c rea t i v i t a t iinnovació– per sobre de la maximització del benefici. Treballa segonsel principi de cobrir els costos. La transparència és una de les sevescaracteríst iques principals. La BAS és una banca potser peti ta peròf iab le que aconsegue ix desenvo lupar l es seves f i n a l i t a t seco lòg iques i soc ia l s ma lg ra t e l con tex t econòmic d i f í c i l (e l seubenefici brut va augmentar un 24% l ’any 2002). (Més informació awww.bas-info.ch [en francès i alemany])

La Banca Popolare Etica es crea l’any 1998. Amb unes sòlides arrels en el sectorsocial, és la banca del tercer sector. Ha finançat més de mil projectes enl’àmbit de les cooperatives socials –serveis sociosanitaris, educatius,d’inserció sociolaboral i lluita contra l’exclusió social–, en l’àmbit ambien-tal –conservació del patrimoni natural, desenvolupament d’activitats compatiblesecològicament, energies renovables, agricultura ecològica–, en l’àmbit de lacooperació internacional –cooperació per al desenvolupament, microcrèdit, comerç justi solidari, voluntariat internacional–, en l’àmbit de la cultura i la societatcivil –qualitat de vida, promoció de l’esport per a tothom, iniciatives culturals…(Més informació: www.bancaetica.com)

El Cooperative Bank neix de l’arrelada tradició de les cooperatives deconsum angleses. És el primer banc a elaborar i fer pública una ‘políticaètica’ segons la qual es compromet a no invertir en determinades activitatsconsiderades moralment reprovables. La publicació l’any 1992 d’una llistad’inversions i cl ients que queden exclosos de l ’activitat del banc hapermès al Cooperative diferenciar-se de la resta de bancs comercialsanglesos, i alhora consolidar-se com a banc d’àmbit estatal gràcies a

l ’atracció de mi lers de nous cl ients.Posteriorment, el compromís proactiu enversuna act iv i tat econòmica que siguiecològicament sostenible s’ha formalitzat idetallat gràcies a la publicació, l’any 1996,d’una Declaració ecològica. El 22 de marçde 1996 Tony Blair inaugurava oficialment elNational Centre for Business and Ecology(NCBE), institut fundat pel Cooperative Banken col·laboració amb les quatre universitatsde Manchester. L’objectiu del centre éspermetre que les petites i mitjanes empresesclients del banc puguin tenir accés, a bon preu,a serveis especialitzats d’assessoria ecològica.Addicionalment, el NCBE impulsa campanyesde conscienciació ecològica. La política èticadel banc s’ha convertit en una ‘políticad’empresa’ en sentit estricte, també a l’interior:tots els treballadors del banc, que tambéforen consultats a l’hora d’aprovar-la, hanestat informats per circulars, han rebutformació al respecte i estan obligats a res-pectar-la. El banc està representat a totAnglaterra i a finals del 2002 els seusresul tats presentaven per novè anyconsecutiu un benefici abans d’impostosrècord: 122,5 milions de lliures, un 14%superior a l’any anterior. (Més informació:www.co-operativebank.co.uk)A França són diversos els instrumentsfinancers de tipus ètic o solidari; se’npoden comptabilitzar més d’un centenar.Entre ells, Autonomie et Solidarité –unasocietat regional de capital de risc–, quetreballa també per recollir l ’estalviètic i solidari al servei de la l luitacontra l ’atur i l ’exclusió socialmitjançant el finançament de la creaciói el desenvolupament d’empreses. Ha donatsuport a 125 projectes, cosa que signifi-ca la participació en les empreses a quèha donat suport per 2,8 milions d’euros perpermetre la creació o el manteniment de1.600 llocs de treball. (Més informació:www.autonomieetsolidarite.fr)

AIDE, l ’Associat ion pour le Droi t al ’ In ic iat ive Économique, ambcol· laboració amb els bancsconvencionals, ofereix crèdit per a lacreació i el desenvolupament d’empresesa persones amb dificultats, especialmentaturats de llarga durada.

SIDI (Société d’Investissement etDéveloppement International) té perobjectiu crear o consolidar sistemes def inançament adaptats a lesmicroempreses i petites empreses dels

països en desenvolupament. (Més informació: www.lanef.com)

Altres entitats són Les Cigales –Club d’Inversors peruna Gestió Alternat iva i Local de l ’Estalvi Sol idari–(www.cigales.asso.fr /cigale); la Nouvel le EconomieFraternel le (NEF); l ’associació FINANSOL agrupa 26ent i tats f inanceres èt iques i sol idàr ies franceses(www.finansol.org).

En no d isposar del capi ta l mínim de 35 mi l ions def r a n c s n e c e s s a r i p e r a s e r c o n s t i t u ï d e s c o m ae s t a b l i m e n t s b a n c a r i s , e l s ‘ b a n c s s o l i d a r i s ’ex is tents avui a França són establ iments de crèdi tamb l ’ es ta tu t j u r íd i c de soc ie ta t f i nancera de ca -p i t a l v a r i a b l e , s o v i n t e n r è g i m c o o p e r a t i u . É s e lcas de la Caisse Sol ida i re du Nord-Pas de Cala is ,u n a i n t e r e s s a n t i n i c i a t i v a c i u t a d a n a i r e g i o n a l .E n u n c o n t e x t e c o n ò m i c p a r t i c u l a r m e n t d i f í c i l –a l t a t a x a d ’ a t u r … – e s c r e al ’any 1997 a la regió Nord-Pasde Ca la i s una ca ixa so l i dà r iaa m b l ’ o b j e c t i u d e r e c o l l i rl ’ e s t a l v i è t i c r e g i o n a l i i n -ver t i r - lo loca lment en la l l u i tacontra l’atur i l’exclusió, finançantla creació de peti tes empreses.Cada any fa préstecs per prop de3 milions d’euros a emprenedorsi associacions –amb dificultats peraccedir al crèdit tradicional–, pertal de crear o consol idar l locs det rebal l . D ’aquesta manera hanesta t f inançades més de t res-c e n t e s e m p r e s e s . É si n t e r e s s a n t d e r e m a r c a r q u ela Ca isse So l i da i re és e l p r i -me r cas en què a F rança ung o v e r n r e g i o n a l p a r t i c i p a e nl a c r e a c i ó d ’ u n e s t a b l i m e n td e c r è d i t a l t e r n a t i u , i q u eg r à c i e s a u n a e s t r u c t u r a b e nt r a m a d a l e s i n s t i t u c i o n si m p o r t a n t s – p o l í t i q u e s if i n a n c e r e s – d o n e n s u p o r t al e s e s t r u c t u r e s a s s o c i a t i v e sm é s p e t i t e s . A q u e s t a c a i x acompta amb un comitè ètic, queg a r a n t e i x l a f i d e l i t a t a l so b j e c t i u s i l a t r a n s p a r è n c i ad e l e s i n v e r s i o n s ; t a m b éc o m p t a a m b u n c o m i t èd ’apadr inament , fo rmat per unc e n t e n a r d e p e r s o n a l i t a t s d el ’ à m b i t r e g i o n a l o e s t a t a lque se subscr iuen a la CaisseS o l i d a i r e a l ’ i n i c i i e n r e -f o r c e n l a n o t o r i e t a t . L aC a i s s e S o l i d a i r e h a r e p a r t i te l s e u s e c t o r d ’ i n t e r v e n c i ó

en tres categor ies: les pet i tes empreses de servei ,d ’a r tesana t , d ’ i ndús t r i a…; e l desenvo lupamen t ene l m e d i r u r a l , l ’ a g r i c u l t u r a b i o l ò g i c a , e l t u r i s m ev e r d … ; i l e s a s s o c i a c i o n s d ’ u t i l i t a t s o c i a l ,o r i e n t a d e s v e r s l a c r e a c i ó d ’ o c u p a c i ó i l a l l u i t ac o n t r a l ’ e x c l u s i ó .

A t ravés d ’ INA ISE (Assoc iac ió I n te rnac iona ld’Inversors en Economia Social), una xarxa mundial demés de 40 i ns t i t uc i ons f i nance res ded i cades a lf inançament de pro jec tes d ’ in terès ambienta l i so-c ia l , podem conè ixe r d i ve rses expe r iènc ies def inançament d’una economia al ternat iva i sol idàr ia.Creada l'any 1989, ha crescut ràpidament a mesura quee l mov imen t d ’ i nve rso rs amb i n te rès soc ia l iamb ien ta l ha ana t guanyan t impo r tànc ia , vo lum iv is ib i l i tat tant a països del Nord com del Sud. Enl locs tan dispars com Noruega, Sud-àfr ica, Holanda,

Bangla Desh, Alemanya, Polònia,Aus t rà l i a , Cos ta R ica , Perú ,Japó… i f ins i to t EE UU esmostra que el diner, de fet, potse r un m i t j à pe r a l og ra rc a n v i s s o c i a l s i a m b i e n t a l spositius. Els membres d’INAISEno es d i f e renc ien de l esa l t r e s i n s t i t u c i o n sfinanceres només pels sectorsen què inverteixen, sinó tambéperquè inver te ixen iestalv ien de di ferent manera.V a n m é s e n l l à d e l a b a n c at rad i c i ona l , t ècn i ca ianòn ima . Són d ipos i t a r i sd ’es ta l v i s que ce rquen e lbene f i c i soc ia l i amb ien ta l amés de l ’ e conòm ic . Lat ranspa rènc ia en e l s seusmoviments és la norma perquèles pe rsones invo luc radespuguin seguir de prop el quesuccee i x amb e l seu d i ne r .Con t r ibue ixen a i x í a l aconsc iènc ia i a l compromís .Com a inversors tracten de sermés que simples proveïdors ded ine r : i n fo rmac ió iassessorament acompanyaran elf i nançamen t . E l s t e rm in i s iles condicions de finançamentpoden var ia r segons lesc i r c u m s t à n c i e s , p e r ò e l sinversors soc ia ls tende ixen ase r més f l ex i b l es i c rea t i usa la recerca de solucions pera l s p ro jec tes sense f i na l i t a tlucrativa i per a les empresesque, no disposant de garanties,tenen però un impacte socia l

pos i t i u i d i sposen de supo r t comun i t a r i . (Mésinformació: www.inaise.org)

Eurosif (Fòrum Europeu de la Inversió Responsable i Sos-tenible) és una organització no lucrativa que promou elconcepte , la p ràc t ica i e l desenvo lupament de lesinversions socialment responsables i ecològicamentsostenibles. (Més informació: www.eurosif.org)

El microcrèdit

Per als més pobres, tradicionalment exclosos del serveif inancer convenc iona l , a Bang la Desh, MuhammadYunus, un professor d’economia que considera que elc r è d i t é s u n d e l s d r e t s h u m a n s , v a ‘ i n v e n t a r ’ ipromoure el microf inançament. Va posar en marxa,l ’any 1976, un banc molt part icular , e l Grameen Bank.E ra un banc ru ra l espec ia l i t za t a conced i r pe t i t spréstecs, microcrèdits, als més pobres. Avui el banc témés de 2,4 mi l ions de c l ients (e l 95% són dones) . Éspresent a més de la mei tat dels pobles del país i dónafeina a més de 12.000 persones, repart ides en mésde 1.000 f i l ia ls . E l vo lum de préstecs concedi ts enaquests 26 anys, que puja a 3.500 mi l ions de dò lars ,ha permès, entre moltes al t res act iv i tats de mi l lora deles condicions de vida i t rebal l de les famíl ies més po-bres, la construcc ió de mig mi l ió d ’habi ta tges. Perso-n e s q u e v i v i e n e n l a i n d i g è n c i a h a n a c o n s e g u i tes ta lv iar , cènt im a cènt im, més de 180 mi l ions dedòlars . La taxa de res t i tuc ió de ls crèd i ts és de l 93%,super ior a la de mol ts bancs convencionals. I e l mése x t r a o r d i n a r i é s q u e e l b a n c é s p r o p i e t a tmajor i tàr iament dels seus prestatar is.

Seguint l’exemple del Grameen diverses organitzacionsno governamentals d’arreu del món han adoptat en elsúltims 20 anys programes de microcrèdit per integrarprojectes de desenvolupament de les economies locals,per fer del microcrèdit un instrument de desenvolupamenteconòmic i social dels més pobres. Al mateix temps s’handifós experiències de microcrèdit adaptades al contexteuropeu i fins i tot nord-americà.

L ’ e x t r a o r d i n a r i d e s e n v o l u p a m e n t d ’ a q u e s t e sexperiències donà peu a la celebració al 1997 d’unaCimera Mundial sobre el Microcrèdit a Washington, ones reuniren tres mil persones provinents de 137 païsosi de molt íssimes ent i tats grans i pet i tes amigues i pro-motores del microcrèdi t . La c imera representà unaenorme empenta al moviment del crèdit sol idari ; vatransformar l ’estatus del microcrèdit en un programamundialment reconegut com a eina eficaç de l luita con-tra la pobresa. Avui hi ha més de 7.000 inst i tucionsde mic ro f inançament i són més de 15 mi l ions e lsd e s t i n a t a r i s d e l s m i c r o c r è d i t s a l m ó n . C r e i x e n au n 3 0 % a n u a l , p e r ò n o é s s u f i c i e n t . S e g o n s l aU N C T A D , n o m é s e l 2 % d e l s 5 0 0 m i l i o n s d emicroempreses ex is tents a l món –que representenf i n s e l 5 0 % d e c e r t e s e c o n o m i e s n a c i o n a l s – t é

a c c é s a l c r è d i t . E n c a r a e l m a j o r e s f o r ç c o n t r al ’ e x c l u s i ó e l f a n l e s x a r x e s a l t e r n a t i v e s , l ama jo r ia compromeses amb l ’ob jec t iu exposa t a laC i m e r a d ’ a r r i b a r a m b e l s s e u s s e r v e i s a 1 0 0mi l ions de famí l ies a l 2005. (Cimera Mundia l sobreel Microcrèdi t : www.microcredi tsummit .org ; RéseauEuropéen de la M ic ro f inance –REM–: www.mic ro -c r e d i t . n e t )

De ixem per a l ’ ab r i l e l l l i s ta t de ls i ns t ruments definançament ètic i sol idari que hi ha a Catalunya i aEspanya.

Jordi Alemanyjalemany@ya.com

EL DISCURS QUE FARÀ EL PROPER

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Les eleccions de la tardor es presenten com uneseleccions ben renyides. Els partits parlamentaris estiren els plats pel cap per qualsevol cosa. Estanentestats a discutir sobre una possible reforma del’Estatut d’Autonomia, un Estatut que es vaconsensuar amb els sectors socials que havien donatsuport a la dictadura franquista. Aquest Estatut, avuivigent, per una banda deixa Catalunya lligada depeus i mans al Govern de Madrid pel que fa aaspectes essencials de la vida i, per l’altra, no conténi una ratlla sobre com garantir la bona salutecològica dels sistemes naturals del país (ni com re-generar aquells ecosistemes que el desenvolupismefranquista va contribuir a malmetre). Tot i que elsprimerencs grups ecologistes de l’època ja feienpropostes al respecte, com ara aprofitament delsbéns comuns locals renovables, amb tecnologiesnetes i al servei de les comunitats locals, l’Estatut deCatalunya no contenia, ni conté encara, cap ni unaparaula sobre com fer de Catalunya una societat sos-tenible, una societat en Pau amb la Natura i en Pauamb les Cultures.

Mentrestant la situació a Catalunya no pot ser méscontradictòria. Per una banda, en el país s’ha anatagreujant la situació de dependència de l’exteriorpel que fa a l’energia i a l’alimentació, i els sistemesnaturals estan tocats de mort com a conseqüènciade dècades d’industrialisme productivista sense capmirament ecològic, promogut pels partits de dretes id’esquerres que han governat a la Generalitat i alsmunicipis des de la transició democràtica: les aigüessuperficials i subterrànies han esdevingut inservibles;els sòls agrícoles van perdent la capacitat de suportarla vida; l’aire va essent menys respirable a les zonesindustrials i a moltes ciutats; es produeixen cadavegada més i més residus tòxics i radioactius; elsboscos, si bé augmenten en superfície (a causa deldespoblament del camp), en minva la qualitat, o bées cremen en els incendis que assolen el país. Peraltra banda, sembla que el país és cada vegada mésric (materialment parlant, és clar), encara que lariquesa no està pas equitativament repartida. Unspocs fan molts diners a costa de malmetre elssistemes naturals, la majoria viu en la realitat virtualque es pot veure a totes les cadenes de TV i van

tirant, mentre que cada vegada hi ha méspersones nouvingudes per a treballar a lesfeines que la gent del país no vol fer.

Amb un estiu en què s’han manifestat temperaturesfora del que és normal, moltes famílies han hagutde combatre la calor consumint més energiaelèctrica, ja que els habitatges s’han construït sensecap mirament pel que fa a la seva adequacióenergètica. A diferència d’alguns països europeus,ni el Govern català, ni cap Govern municipal, ni tansols han adoptat una política per combatre el canviclimàtic que ja es va manifestant. De l’excés deconsum, acompanyat del fet que les xarxes dedistribució d’electricitat han romàs sense canvis enla seva configuració, n’han resultat apagades cadavegada més generalitzades i de més abast arreu delpaís, però sobretot a les conurbacions metropolitanes

EL DISCURS QUE FARÀ EL PROPER

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

(el sistema elèctric centralitzat manifesta la sevavulnerabilitat). Fins aquí la realitat.

A partir d’ací comença un relat en què es barreja la realitat ambuna ficció realista. El relat se situa uns anys més endavant (potserl’any 2008, després de les eleccions al Parlament de Catalunya).Que cadascú en tregui la conclusió que li sembli més escaient:

«…Com a conseqüència d’una d’aquestes apagades, un dels tresreactors nuclears en funcionament a Catalunya (tots tressubministraven el 70% de l’electricitat al país) va patir danysimportants en el nucli, cosa que va fer que s’haguessin d’aturar,per raons de seguretat, els altres dos. Tots tres van romandreinactius durant molts mesos, fins que no es varen haver fet elstreballs necessaris per assegurar el seu funcionament segur, cosaque va comportar inversions multimilionàries. Mentrestant es vahaver d’importar electricitat de fora del país a uns preus molt persobre del preu de mercat. Això va comportar que moltes empreseshaguessin de plegar la producció i procedir a acomiadar moltespersones. Altres empreses, unes poques, varen poder sobreviureja que havien fet inversions en assegurar-se el subministramentd’electricitat amb sistemes de microgeneració in situ o ambenergies renovables. També es va cremar una bona part delsboscos del país, com a resultat d’haver abandonat, des de feiaanys, l’aprofitament de la biomassa forestal, en benefici dels com-bustibles fòssils importats de fora, i d’haver-se posat de modatenir segones residències al bell mig del bosc. Ara, de cop, moltagent les havia perdut.

Però aquell matí d’entrada a l’hivern, en despertar-se, els ciutadansi les ciutadanes de Catalunya es demanaren quins nous trastornstrobarien al llarg del nou dia. Durant l’interval entre les eleccionsi el traspàs de poders, les ocupacions d’empreses s’havienmultiplicat. Un nombre cada cop més gran de personestreballadores acomiadades, de persones jubilades i de personesestudiants s’unien a les persones joves en atur que, des de feiatemps, anaven ocupant les fàbriques que s’anaven tancant, perorganitzar-hi la producció ‘lliure’ de tot tipus de béns d’ús. Edificisbuits havien estat transformats en espais comunitaris, encooperatives de producció o en escoles ‘lliures’. A les escoles elsalumnes començaven a introduir els seus coneixements i, ambajut dels ensenyants o sense ella, a instal·lar sistemesd’aprofitament solar i de conreu de vegetals als patis, teulades ifins i tot als carrers, de cria de conills, de carpes, de truites, aixícom màquines per a treballar el metall i la fusta, xarxes d’ordinadors,emissores de ràdio i TV lliures, etc.

Al dia següent de la transmissió de poders, els qui es dirigien a lafeina tingueren una primera sorpresa: durant la nit, a totes les gransciutats del país, la calçada de tots els carrers principals havia estatpintada amb línies blanques que delimitaven carrils d’ús exclusiuper a autobusos, mentre que els carrers paral·lels disposaven decarrils reservats per a bicicletes i ciclomotors elèctrics. A l’entradade les ciutats, centenars de bicicletes es trobaven a disposició delpúblic i nombrosos vehicles dels mossos d’esquadra reforçavenel servei d’autobusos. No hi havia venda ni control de bitlletsde transport.

Al migdia, el Consell Executiu de la Generalitatféu saber que havia decidit la gratuïtat delstransports i la prohibició progressiva,

esglaonada al llarg de dotze mesos, de la circulació decotxes particulars que funcionessin amb combustiblesfòssils a les ciutats. Centenars de línies de tramvia escrearien o serien posades de nou en funcionament a lesprincipals ciutats del país i milers d’autobusos serienconstruï ts i /o adaptats per ut i l i tzar combust ib lesvegetals i/o hidrogen en els propers mesos. L’impost sobreel valor afegit quedava suprimit per a les bicicletes iper a tots aquells vehicles que no fessin servir combus-tibles fòssils, alhora que se’n decretava una reducciódel preu de venda d’un 25%.

A la nit, el president de la Generalitat i el conseller en capexplicaren el projecte global en el qual s’emmarcaven totesaquestes mesures. Des de la transició democràtica fins ara, diguéel president, el producte interior brut per habitant havia assolit unnivell comparable al d’altres països d’Europa i d’Amèricadel Nord. «Sí, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, gairebéhem assolit el dels països més avançats.» I afegí: «Doncs bé,no hi ha cap motiu per estar-ne cofois.» El president recordàels temps en què això semblava un somni inassolible. «Faúnicament pocs anys», recordava, «els homes de progrésafirmaven que el dia en què els treballadors i lestreballadores catalans tinguessin un nivell de vida comel dels països més avançats s’haurien acabat les protes-tes contra la globalització econòmica. S’equivocarengreument», observà el president. «Ben al contrari, ja que a Catalunya,com a altres països, paguem cada dia més car un benestar cadavegada més dubtós. Experimentem uns costos creixents per a satisfernecessitats decreixents. L’expansió econòmica, tan beneïda pelseconomistes productivistes, no ens ha pas portat una major equitat,ni una major tranquil·litat, ni l’alegria de viure. Crec que hemequivocat el camí i que cal canviar de direcció.»

Així doncs, el Consell Executiu de la Generalitat havia elaborat unprograma per a un «creixement distint i una economia diferent ambunes noves estructures». «La filosofia d’aquest programa», digué elpresident, «es resumeix en tres punts fonamentals»:

1.- ‘Treballarem menys’. Fins ara l’objectiu de l’activitat econòmicahavia estat el d’augmentar el capital per produir més i vendre més,per incrementar els beneficis que, reinvertits,permetien augmentar el capital, i aixísuccessivament. Aquest procés avuitoca a la seva fi. Més enllàd’un llindar, només potsubsistir a condició dedestruir els seusc r e i x e n t se x c e d e n t s :«Nosaltres ja

havíem assolit aquest llindar», va dir el president. «Tansols malgastant els nostres esforços i els nostres recur-sos hem pogut oferir, en el passat, l’aparença de la plenauti l i tzació de les persones i de les capacitatsproductives.»

D’ara endavant, seria qüestió de treballar menys, millor i de formadiferent. El conseller en cap oferiria posteriorment algunes propostesen aquest sentit. De forma immediata, però, el presidentcreia necessari afirmar el següent principi: «Tota personaadulta tindrà dret a tot el que necessiti, tant si ocupa unlloc de treball com si no, ja que quan l’aparell productiuha assolit una determinada eficiència tècnica, de formaque una fracció de la força de treball disponible bastaper a cobrir les necessitats de la població, ja no és possiblefer dependre el dret a uns ingressos suficients d’unaocupació a temps complet.» «Hem conquerit», digué elpresident, «el dret a un treball lliure i el dret al tempsl l i u r e . »

2.- ‘Consumirem millor’. «Fins ara», continuà el president, «elsproductes que el mercat ens ofereix són concebuts per procurarel màxim possible de beneficis a les empreses que els fabriquen ivenen. D’ara endavant, seran concebuts per portar la màximasatisfacció possible tant a les persones que els utilitzin com a lesque els produeixin.»

Amb aquest objectiu, les empreses dominants de cada sector estransformaran en propietat comunitària i tindran com a objectiuproporcionar en cada àmbit un nombre reduït de models tipificats,

de qualitat homogènia, en quantitat suficient per a cobrirles necessitats de tota la població. La concepció d’aquestmodel obeeix a quatre criteris bàsics: durabil itat,facilitat de reparació, caràcter agradable del procés deproducció, caràcter no contaminant i reciclable al 100% alfinal de la seva vida útil. «A partir d’ara, no es vendranels productes, sinó els serveis que ells proporcionen. Elsproductes continuaran essent propietat de les empreses queels posin al mercat i retornaran a elles al final de la sevavida útil, per a ser completament reciclats», va afirmar elpresident.

La durabilitat dels productes, expressada en nombre d’hores d’ús,figurarà obligatòriament al costat del preu del producte. «Hemde preveure una forta demanda forana per a aquests productes»,observà el president, «ja que seran únics al món.»

3.- ‘Integrarem la cultura en la vida quotidiana de totesles persones’. «Fins ara», va seguir el president, «eldesenvolupament de l’escola ha anat paral·lel al de laincompetència general i tzada. Tant és així que hemdesaprès a educar els nostres fills, a cuinar els nostresmenjars i a cantar les nostres cançons. Treballadorsassalariats ens proporcionen menjars i cançons en con-serva. Hem arribat a un punt», subratllà el president, «enquè els pares consideren que només els professionalst i tu lats per l ’Estat estan qual i f icats per a educarcorrectament els nens i nenes. I després encarreguem aprofessionals de l ’entreteniment que ens omplinelectrònicament el temps que hem guanyat, al mateix tempsque maleïm la mala qualitat dels béns i serveis queconsumim.»

«És urgent», digué el president, «que els individus i elsgrups recuperin el poder sobre l’organització de la sevaexistència, del seu mitjà de vida i dels seus intercanvis.En la reconquesta i l’extensió de l’autonomia individuali comunitària radica la nostra única oportunitat d’evitarla dictadura dels aparells de l ’Estat.»

El president va f inal i tzar la seva intervenciómanifestant: «Què vol dir ser català avui a Catalunya?Fins ara havíem pensat que la catalanitat anava lligadaa la llengua que parlem. Doncs bé, avui ja no és suficient.Avui, ser català a la riba del mar Mediterrani vol dir nosolament defensar la llengua de les agressions que pateix.Vol dir també defensar la terra de les agressions quepateix, i desenvolupar sistemes de subsistència querespectin la vitalitat i la salut dels sistemes naturals.Vol dir emprar la llengua que la terra ens ha ofert i voldir viure i treballar respectant la terra. No reconèixertot això i no celebrar-ho significa estar desposseït tantde la llengua com de la terra. Vol dir, en una paraula, seruna persona desplaçada dins de la terra catalana. I hemde trebal lar perquè totes les persones que viuen aCatalunya no siguin, ni se sentin, desplaçades ni pel quefa a la llengua, ni pel que fa a la terra.»

El president cedí llavors la paraula al conseller en cap

per a l’exposició del programa de canvis.

El conseller en cap començà enumerant una llista de vint-i-nouempreses, de les quals demanava la comunitarització. Més de la meitatse situaven a la secció de béns de consum, ja que es tractava d’iniciarl ’aplicació dels principis ‘treballar menys’ i ‘consumir millor’.

«Per concretar aquests principis», digué el conseller en cap, «era necessariremetre’s a les persones que treballaven: a elles corresponia reunir-se enassemblees i en grups de treball especialitzats, segons el mètode de la divisiódel treball d’elaboració i de la presa en comú de totes les decisions.» Elconseller en cap creia oportú que les persones treballadores es donessin unmes per definir, amb l’ajut d’assessors externs i de comitès d’usuaris, unagamma reduïda de models, de normes de qualitat i d’objectius de producció.Un nou mètode de gestió havia estat ja preparat per un equip semiclandestíde l’Institut d’Estudis Catalans i d’alguns departaments universitaris.

«Durant el proper mes», digué el conseller en cap, «caldrà assegurarla producció únicament a les tardes, mentre que els matins es dedica-ran a l’elaboració col·lectiva. L’objectiu que hauran de fixar-se els equipsde treball serà el de cobrir amb la seva producció totes les necessitatsde béns de primera necessitat. La durada setmanal del treball hauriade reduir-se fins a vint-i-quatre hores. Evidentment, caldrà augmentarels efectius de les empreses, però no mancaran pas homes i donesdisposats a incorporar-s’hi.» «Les persones treballadores», destacà elconseller en cap, «seran a més lliures per organitzar-se de manera quecadascú podrà treballar més o menys de vint-i-quatre hores setmanals ala mateixa empresa. Tindran llibertat per a ocupar dues o tres ocupacionssimultànies a temps parcial, o per a treballar a l’agricultura a finals del’estiu i en la construcció a la primavera, amb la finalitat d’aprendre iexercir diversos oficis. En aquest sentit, correspondrà a les personesque treballen organitzar una borsa d’intercanvi d’ocupacions, en elbenentès que caldrà prendre com a base el pagament just per vint-i-quatre hores setmanals de treball.»

«Dues persones» digué el conseller en cap «hauran de poder viure moltdecentment amb la paga mensual, tenint en compte les facilitats iels serveis col·lectius a la seva disposició. Però ningú no estaràpas obligat a autolimitar-se. El luxe no serà pas prohibit. Ara bé,caldrà guanyar-se’l amb el treball.» En aquest sentit, el conselleren cap donà els següents exemples: «Una residència secundària re-presenta, aproximadament, tres mil hores de treball. Aquella personaque en vulgui una, haurà de treballar, a més de les vint-i-quatrehores setmanals, tres mil hores en els oficis o indústries de laconstrucció sostenible. Mil d’aquestes hores, com a mínim, hauran deser treballades per endavant. Altres productes classificats com ano necessaris, com ara els automòbils particulars (que representen,aproximadament, unes sis-centes hores de treball) podran seradquirits segons el mateix principi.» «El diner no confereix pas capdret», féu observar el conseller en cap; «hem d’aprendre a valorar elpreu de les coses en hores de treball.» «Aquest preu-treball», afegíel conseller en cap, «disminuirà ràpidament. Així, a canvi de cinc-centes hores de treball, aviat serà possible d’adquirir tots elselements necessaris perquè una persona profana una mica traçudapugui construir-se, per si mateixa, en mil cinc-centes hores, una granvarietat de formes d’habitatge.»

«L’objectiu», precisà el conseller en cap, «seria el de suprimirprogressivament la producció i els intercanvis mercantils,desconcentrant i reduint dràsticament la grandària de les unitats

de producció, de forma que cada unitat de baseprodueixi almenys la meitat de tot allò que lacomunitat necessiti.» «Perquè la causa de tots elsmals i de totes les frustracions», observà elconseller en cap, «rau en el fet que ningú no consumeixallò que produeix, ni produeix allò que consumeix.»

Per donar un primer pas en la nova direcció, el ConsellExecutiu de la Generalitat havia acordat amb lesempreses productores de bicicletes, ciclomotorselèctrics, sistemes solars tèrmics i fotovoltaics unaugment immediat de la producció en un 30%, aixícom que la meitat dels productes fossin lliurats a pe-ces, per al seu muntatge per les mateixes personesusuàries. Detallats fullets d’instruccions havien estatimpresos. Així mateix, bancs de muntatge, amb totl’aparellatge necessari, serien instal·lats sense retard alsajuntaments, escoles, comissaries i casernes dels mossosd’esquadra, centres cívics, parcs i aparcaments públics,etc.

El conseller en cap es mostrà desitjós que en el futurles comunitats de base desenvolupessin iniciativesd’aquest tipus: «Cada barri, cada poble, cada ciutat,fins i tot cada gran edifici, hauria de dotar-se dels seustallers de creació i de producció lliure on la gent, durantel seu lleure, produís segons els seus desigs, amb unagamma d’eines cada vegada més perfeccionades,inclosos la TV en circuit tancat, les xarxes localsd’ordinadors, etc. La setmana laboral de vint-i-quatrehores i la garantia d’uns recursos suficients permetriena la gent organitzar-se entre si per a la prestació deserveis (cura de la mainada, ajuda a les personesgrans, transmissió de coneixements, etc.) i adquirir,en comú, els equipaments col·lectius desitjables.

«Deixeu de demanar a cada moment: ‘què fa el Governde la Generalitat?’, ‘què fa el Govern municipal?»,exclamà el conseller en cap. «Aquest Govern té coma voluntat la d’abdicar en mans del poble.»

«La clau de volta de la nostra societat», prosseguíel conseller en cap, «rau en la transformació del’educació. És indispensable que, durant la sevaescolarització, tots els nens i nenes esfamiliaritzin amb el treball de la terra, delmetall, de la fusta, dels teixits i de la pedra,l’ús de l’energia, etc. i que aprenguin història iciències, matemàtiques i l iteratura, ecologia iinformàtica, en relació amb aquestes activitats.»

«Després de la seva escolarització», continuà elconseller en cap, «cadascú desenvoluparà,simultàniament, vint hores de treball social –laqual cosa li donarà dret a uns ingressos complets–i els estudis o aprenentatges de la seva elecció.El treball social haurà de ser realitzat en un odiversos dels quatre sectors següents: agricul-tura, construcció, treballs públics o higienepública, cura de les persones malaltes o velles, o

infància.»

«Cap persona estudiant-treballadora» precisà el conseller encap «no pot ser emplaçada a realitzar durant més de tresmesos consecutius les tasques més ingrates, com lesd’escombriaire, auxiliar sanitari, manobre… D’altra banda,fins a l’edat de quaranta-cinc anys cada persona hauràd ’assumi r aques tes fe ines duran t uns do tze d iesl’any.» «En aquest país no hi haurà mai més cap pària»,exclamà el conseller en cap. «En el termini de dos anys,s i s -cen ts vu i tan ta cen t res p lu r id i sc ip l i na r i sd ’au toensenyamen t i d ’au toap renen ta tge , obe r t s ato thom d ia i n i t , se ran posa ts a l ’ abas t de lespoblacions endarrerides, de manera que ningú no queditancat en un ofici contra la seva voluntat.»

«Durant el seu darrer any de treball-educació, correspondràa les persones que estudiïn i treballin alhora apinyar-seen petits equips autònoms per dur a terme, des del principifins al final, una iniciativa original que prèviament haurandiscutit en el si de la seva comunitat local.» El conselleren cap manifestà la seva esperança que moltes iniciativestendissin a donar nova vida a les comarques marginades o enprocés de desertificació de Catalunya i a reintroduir-hiuna agricultura respectuosa amb els sistemes i els ciclesnaturals. «Molta gent», digué, «està preocupada perquèCatalunya depèn de l’estranger per al combustible dels seusautomòbils o de les seves indústries. En realitat, és molt

més greu que depenguem de la soja americana per a podermenjar carn i de la petroquímica per als conreus delsnostres cereals i l legums. Hem de recuperar la salutecològica de les nostres terres de conreu. I ho podem fer,transformant les escombraries i tota mena de restesorgàniques en adob d’alta qualitat per mantenir lafert i l i tat dels sòls.»

«La defensa del territori exigeix, en primer lloc, l’ocupació de totsels terrenys sense conrear i la recuperació de terrenys malmesosdurant els darrers anys», digué el conseller en cap. «Lasobirania nacional depèn de la nostra capacitat per asaber-nos alimentar nosaltres mateixos… Per aquest motiuel Consell Executiu de la Generalitat posarà de la sevapart tot allò que calgui per estimular l’establiment dedeu mil persones cada any en regions en vies d’abandonament,per reintroduir i perfeccionar les pràctiques agrícoles iramaderes respectuoses amb l’entorn (ecològiques), així comper fer possible l’aprofitament dels béns comuns locals,amb tecnologies netes i en benefici de les comunitats locals.Durant cinc anys es concedirà a aquestes comunitatsecorurals tota l’ajuda científica i material quenecessitin. Aquestes comunitats contribuiran molt més alcombat contra la pobresa i contra la degradació ecològicaque les exportacions de fàbriques d’insecticides, d’adobsquímics o de transgènics.»

«La defensa de la nostra autonomia» va afegir el conseller en cap

19

«exigeix que siguem independents pel que fa a l’energia, igualque avui ho són països com ara Califòrnia i Alemanya. Hem detrencar en només 5 anys els vincles de dependència amb elscombustibles fòssils i nuclears que fins ara hem tingut. Lesimportacions dels combustibles fòssils, a més d’haver-nos creatgrans problemes ecològics, ens han empobrit com a país. L’ús del’energia nuclear ens l’ha enverinat radioactivament.» El conselleren cap anuncià el que feia anys que era la demanda generalitzadade la societat, i que havia sigut promoguda pels grups d’activistesa favor de les energies netes: l’abandonament de l’energia nu-clear. Per aconseguir-ho en només cinc anys, segons el conselleren cap, «es potenciarà amb la màxima prioritat, i posant-hi totsels recursos disponibles, la recerca i el desenvolupament de lestecnologies i sistemes per a l’aprofitament de les fonts d’energialocals que cada comarca té al seu abast: totes, absolutamenttotes les tecnologies i sistemes que ens permetin aprofitar lesenergies que flueixen lliurement per la biosfera. Volem no nomésla independència energètica del nostre país, sinó també laindependència energètica de totes les comarques que el formen.Catalunya ja té l’entramat bàsic per a fer-ho realitat gràcies a grupspioners que han assolit un reconeixement internacional.» Elconseller en cap va anunciar també que es posaria a debat iposteriorment a referèndum una proposta de reorganització terri-torial basada en el concepte de bioregions, una manera d’organitzarun territori amb criteris culturals i ecològics que havia sigutdesenvolupada als anys 1970 a Califòrnia i que havia estat adop-tada ja pels països ecològicament més avançats del planeta.A continuació el conseller en cap va enumerar quines erenaquestes fonts d’energia que havien de conduir Catalunyacap a la seva independència energètica: «L’energia solar (tantper a donar calor com per a convertir-la en fred i per a ferelectricitat), la força del vent (per a produir electricitat en elsindrets on bufa prou vent, encara que en el passat féssimlleis que prohibissin posar aerogeneradors en paratgesnaturals ventats; avui sabem com fer aprofitaments eòlicsmantenint les funcions dels sistemes naturals), la força del’aigua (desballestarem tots els macroembassamentshidroelèctrics construïts durant la dictadura franquista i elssubs t i tu i rem per una xarxa de mi le rs de m in i imicroaprofitaments hidroelèctrics, vetllant perquè respectinles funcions dels ecosistemes fluvials), el potencial de labiomassa primària i residual (per fer-ne combustibles icarburants vegetals, sòlids, líquids i gasosos). Reconstruirem

les xarxes comercials que havíem tingut en el passat percomercialitzar la biomassa (i que amb la vinguda dels com-bustibles fòssils vàrem deixar perdre), el potencial tèrmic delsubsòl, de l’aire i l’aigua del mar, etc.»

El conseller en cap acabà les seves paraules manifestant: Catalunya ha de ser respectada com a país, ha de posar-secom a objectiu aconseguir la seva independència energètica ialimentària, i fer-ho a base d’aprofitar les fonts d’energialocals, netes i renovables i recuperar la salut dels seus sistemesnaturals, greument emmalaltits pels anys de desenvolupismesense consciència ecològica ni social, incloent-hi la recuperacióde les seves millors terres de conreu.» El conseller en cap vacloure la seva intervenció anunciant que, per afavorir laimaginació i els intercanvis d’idees, la televisió deixariad’emetre els divendres i els dissabtes.

Font: adaptació lliure a la realitat catalana del capítol ‘Sept thèses,une utopie’, de l’obra de Michel Bosquet, (André Gorz), 1977,Écologie et liberté, Editions Galilée, Paris, 1977, realitzada per enJosep Puig per encàrrec d’Alternativa Verda.

El dia 1 de gener del 2003 s’ha obert del tot, a l’Estatespanyol, el mercat de l’energia elèctrica, d’acord amb laLlei 54/97, de 27 de novembre, del Sector Elèctric i amb elReial Decret 6/2000 de 23 de juny.

Què vol dir això?

- Vol dir que qualsevol persona física o jurídica,independentment del seu nivell de consum d’electricitat,pot escollir el seu subministrador d’electricitat.

Però quina és la realitat a Catalunya i a l’Estat espanyol?

- A Catalunya, de tres grans empreses elèctriques que hihavia abans de la liberalització (Fecsa, Enher, Hecsa), s’hapassat a una única empresa gran distribuïdora (Fecsa-Endesa), tot i que s’han conservat algunes petites empresesd’àmbit comarcal.

- A l’Estat espanyol, de 14 empreses s’ha passat a 5(Endesa, Iberdrola, Unión Fenosa, Hidrocantábrico iViesgo), i han quedat 46 petites empreses distribuïdores,amb 550.000 contractes de subministrament, que afec-ten 1,5 milions de persones i venen 2.400 GWh/any (l’any2001).

Però totes elles ofereixen el mateix producte: electricitatmajoritàriament bruta, generada en centrals tèrmiquesde combustibles fòssils i tèrmiques nuclears. El màxim queens permeten triar és el preu! Un preu que ni de bon trosreflecteix la veritat dels costos, ja que avui el mercat nomésassigna el preu en funció de determinats costos i ésincapaç d’incloure, en el preu, els costos socials iecològics.

Què es pot fer davant d’aquesta realitat?

L’Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable etproposa:

S’HA OBERT EL MERCATDE L’ELECTRICITAT,PERÒ QUÈ PODEM TRIAR?

Cada 22 d’abril es commemora l’aniversari de lacelebració per primera vegada al món del DIADE LA TERRA - 1970 (Earth Day - 1970). Enaquella ocasió més de vint milions denord-americans, més de deu mil escoles i mésde mil universitats arreu dels Estats Unitsd’Amèrica participaren en el Dia de la Terra. Mésde sis-centes mil persones participaren a la FiraEcològica en plena 5a. Avinguda de Nova York, imoltes més persones participaren en d’altresactivitats. Aquella gent va sortir al carrer, vapressionar el Congrés i va iniciar el modern

moviment ecologista. El Dia de la Terra de 1970 va ajudar a generar el suport públic que va menar que s’adoptessin les lleis d’Aire Net, d’AiguaNeta, d’Espècies en Perill, i de Protecció dels Mamífers Marins; també es va crear l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. El Diade la Terra va ser fundat pel senador de Wisconsin, Gaylord Nelson, i va ser organitzat per Denis Hayes. Va ser la més gran demostració debase de tota la història dels Estats Units. Des d’aleshores va començar a celebrar-se el DIA DE LA TERRA

20 anys després, el 22 d’abril de 1990, 200 milions de persones a 141 països varen participar en el primer Dia de la Terra internacio-nal. Milers d’activitats es varen realitzar arreu del món, que inclogueren manifestacions, plantades d’arbres, fires per la Terra, netegesde rius, actes culturals i altres iniciatives patrocinades pels governs. A molts països la campanya va exercir pressió als caps d’Estat perquèparticipessin personalment a la cimera de les Nacions Unides a Rio de Janeiro; una reunió, sense precedents, de nacions que varen tractartemes com ara el canvi climàtic i la pèrdua d’espècies arreu del món.

La campanya del Dia de la Terra 1990 als EUA va mobilitzar la gent per realitzar opcions individuals i col·lectives que reflectissin valorsambientals, i va eixamplar el suport popular a favor de nous canvis. Uns 70 milions de nord-americans i nord-americanes varenparticipar en els 40.000 esdeveniments que s’organitzaren de costa a costa. 1.800.000 persones es varen aplegar a Nova York i800.000 persones varen trobar-se al Capitol Mall de Washington DC.

En el seu 30 aniversari, el Dia de la Terra 2000 va aplegar entorn de 500 milions de persones d’arreu del món i això va significar l’inicid’un nou mil·lenni de conscienciació ambiental i d’activisme. El tema de l’Energia Neta Ara! va ser la força central de les tasquesd’organització tant als EUA com arreu del món. Amb la col·laboració d’activistes d’arreu del planeta, es va desenvolupar la campanyamundial Energia Neta Ara Mateix!

info@diadelaterra.org firaperlaterra@diadelaterra.org

www.diadelaterra.org

Per a demanar informació sobre l’Associació de la Terra

31

Nom.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Adreça .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Municipi.......................................................................................................................................................................................... Codi Postal ....................................................................................................................................Telèfon................................................................................................................... Correu Electrònic ............................................................................................................................................................................................Signatura

Poden participar-hi com a socis totes les ONG, col·lectius o associacions públics que hagin incorporat, o tinguin enprojecte fer-ho a curt termini, els Principis de Valdez. També s’admeten aportacions i col·laboracions a títol individual.

Entitat inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el

* * Envia un xec a:Núm. de compte corrent de Dia de la Terra: 3025 - 0001 - 10 - 1433021331

Associació Dia de la Terra Catalunya. Apartat de Correus 10145 - 08080 - Barcelona

Desitjo participar-hi com avoluntari

Vull contribuir-hi amb una aportacióeconòmica**Volem fer-nos socisVull subscriure’m a la revista Dia de la Terra: 2 números l’any, 10

euros

ECOSERVEIS

moviment ecologista. El Dia de la Terra de 1970 va ajudar a generar el suport públic que va menar que s’adoptessin les lleis d’Aire Net, d’AiguaNeta, d’Espècies en Perill, i de Protecció dels Mamífers Marins; també es va crear l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. El Diade la Terra va ser fundat pel senador de Wisconsin, Gaylord Nelson, i va ser organitzat per Denis Hayes. Va ser la més gran demostració de

cada 22 d’abril.

20 anys després, el 22 d’abril de 1990, 200 milions de persones a 141 països varen participar en el primer Dia de la Terra internacio-nal. Milers d’activitats es varen realitzar arreu del món, que inclogueren manifestacions, plantades d’arbres, fires per la Terra, netegesde rius, actes culturals i altres iniciatives patrocinades pels governs. A molts països la campanya va exercir pressió als caps d’Estat perquèparticipessin personalment a la cimera de les Nacions Unides a Rio de Janeiro; una reunió, sense precedents, de nacions que varen tractar

La campanya del Dia de la Terra 1990 als EUA va mobilitzar la gent per realitzar opcions individuals i col·lectives que reflectissin valorsambientals, i va eixamplar el suport popular a favor de nous canvis. Uns 70 milions de nord-americans i nord-americanes varenparticipar en els 40.000 esdeveniments que s’organitzaren de costa a costa. 1.800.000 persones es varen aplegar a Nova York i

En el seu 30 aniversari, el Dia de la Terra 2000 va aplegar entorn de 500 milions de persones d’arreu del món i això va significar l’inicid’un nou mil·lenni de conscienciació ambiental i d’activisme. El tema de l’Energia Neta Ara! va ser la força central de les tasquesd’organització tant als EUA com arreu del món. Amb la col·laboració d’activistes d’arreu del planeta, es va desenvolupar la campanya

Nom.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Adreça .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Municipi.......................................................................................................................................................................................... Codi Postal ....................................................................................................................................Telèfon................................................................................................................... Correu Electrònic ............................................................................................................................................................................................

Poden participar-hi com a socis totes les ONG, col·lectius o associacions públics que hagin incorporat, o tinguin enprojecte fer-ho a curt termini, els Principis de Valdez. També s’admeten aportacions i col·laboracions a títol individual.

Vull contribuir-hi amb una aportació

E-mail: info@diadelaterra.org

33

manera que ho són tots els vehiclesmotoritzats elèctricament sempre quel’electricitat que utilitzin sigui produïda ensistemes de generació (individuals ocol·lectius, públics o privats) basats en fontsd’energia netes i renovables (solar, eòlica,hidràulica, biomassa, etc.).

Un altre aspecte important quan s’ha de ferservir un vehicle equipat amb motor que cre-ma alguna mena de carburant és el tipus decarburant escollit i l’eficiència de la conversió.Avui, fins i tot els vehicles convencionalsequipats amb motors de combustió podenfer servir biocarburants líquids o gasosos ambpetites modificacions del motor. És benconegut el cas de l’empresa Volvo, que jaals anys 70 va dissenyar i construir uns pocsprototipus de vehicle motoritzat (el modelLC2000) que consumien només 2 litres decarburant cada 100 km. I no solament això,sinó que el motor podia cremar qualsevolmena de carburant i qualsevol barreja decarburants (tant d’origen fòssil com biològic,fins i tot oli cru, com el que s’utilitza percuinar). Avui, moltes empreses de cotxestenen en catàleg vehicles equipats ambsistemes de bicarburació (benzina-gas natu-ral) o que directament cremen gas comprimito liquat, cosa que permet la utilització delgas natural d’origen biològic (el biogàs), quees produeix sempre que la matèria orgànica( e s c o m b r a r i e s ,excrements) esdescompon en absènciad’aire (digestióanaeròbia). Això obre lavia a recuperar el biogàsque es produeix alsabocadors, a lesdepuradores, a lesgranges, etc., cosa queja es fa a alguns indrets

poneses tenen al mercat cotxesd’accionament híbrid (motor de combustiói motor elèctric) que fan que es puguin reduirles emissions contaminants de forma con-siderable.

Una altra tecnologia és el motor d’hidrogen.Des dels anys 80, algunes poques i pioneresfamílies nord-europees generen hidrogen(hidrolitzant aigua amb electricitat eòlica osolar) i el cremen en vehicles motoritzatsconvencionals degudament adaptats. Avui,conegudes empreses alemanyes jacomercialitzen cotxes i autobusos amb mo-tor de combustió que utilitzen com acarburant l’hidrogen. Igualment, els cotxesd’accionament elèctric amb electricitat ge-nerada al mateix cotxe amb una pila de

combustible (que combinaelectroquímicament l’hidrogen i l’oxigen,produint electricitat i calor) ja han demostratla seva viabilitat tècnica i diverses marquesja n’han mostrat prototipus. Islàndia va anun-ciar fa un any la seva conversió en unaeconomia basada en l’hidrogen obtingut del’aigua amb electricitat neta i renovable(geotèrmia). En aquests casos es pot parlarde tecnologies netes sempre que l’hidrogens’obtingui a partir de l’aigua i ambelectricitat neta renovable, fent que el cotxees converteixi en un vehicle sense

emissions contaminants.

Però per més tecnologies que tinguema l’abast, només les polítiques queincorporin de manera sàvia la creacióde proximitat i fomentinl’autolimitació i els comportaments

Per avançar en el camí cap a una societat soste-nible és bàsic deixar clara la diferència entreaquests dos conceptes: ‘mobilitat’ i ‘accessibilitat’.El primer és un paràmetre que mesura la quantitatde desplaçaments que les persones o lesmercaderies realitzen en una societat donada. Elsegon és una variable més qualitativa que indicala facilitat amb què les persones d’una comunitatpoden salvar la distància que les separa dels llocson poden satisfer les seves necessitats o els seusdesigs.

Hi ha dues formes contraposades de millorarl’accessibilitat. Una primera que identificaaccessibilitat amb facilitat de desplaçament i unasegona que l’identifica amb proximitat. Segonsaquesta segona forma d’entendre l’accessibilitat,una necessitat o un desig són tant o més a l’abastcom més petit i més autònom pugui ser eldesplaçament que s’ha de fer per satisfer-los.Aquest enfocament és justament el que correspona la visió ecologista del transport. Per tant, segonsaquesta visió, la mobilitat deixa de ser un valorpositiu en si mateix i passa a ser vist com untribut que la natura i la societat han d’afrontar per

satisfer les necessitats i els desigs de les persones.Per tant, l’objectiu central de qualsevol políticade transport que es vulgui basar en criteris desostenibilitat és la ‘creació de proximitat’, queno vol dir una altra cosa que reduir la mobilitatmotoritzada. Tota política i tota actuació(personal o col·lectiva) que creï proximitat es tradueix enuna reducció de la feixuga càrrega que els modernssistemes de transport tenen sobre l’entorn, i al mateixtemps millora l’accessibilitat als indrets on les personessatisfan les seves necessitats o els seus desigs.

La creació de proximitat no és només un conjunt detècniques de planejament territorial sinó que és a lavegada una concepció global de l’organització de lesrelacions humanes, i també un criteri que pot regir laconducta individual de les persones. És la primera prioritatde qualsevol política de sostenibilitat per encarar laproblemàtica del transport.

Una vegada deixades clares les diferències entre‘mobilitat’ i ‘accessibilitat’ es pot entrar a analitzar i adebatre quines són les tècniques i les tecnologies queavui la societat moderna té a l’abast per accedir als indretson pot satisfer les seves necessitats i els seus desigs, totreduint la càrrega que sobre els sistemes naturals tenenels mitjans de transport que les societats modernes fanservir. Hi ha una àmplia gamma de possibilitats: desd’accedir-hi a peu o amb bicicleta (la màquina méseficient mai inventada pels humans) fins a disposar desistemes de transport públics eficients, moguts ambcarburants nets i renovables.

Avui, les bicicletes modernes permeten accedir a gairebétot arreu, i amb les noves bicicletes assistides ambmotors elèctrics fins i tot ho poden fer aquelles personesque es resisteixen a uti l i tzar-les en indretsorogràficament complexos. I avui també hi ha al mercatmotocicletes i scooters amb accionament elèctric quepràcticament no fan soroll (aspecte rellevant en entornsurbans) i que, en oferir la possibilitat d’utilitzaciód’electricitat ‘verda’ o ‘neta’, es converteixen de fet enartefactes sense emissions contaminants, de la mateixa

El dilluns 22 de setembre, Transports Metropolitans de Bar-celona (TMB) presenta els 3 autobusos d ' hidrogen que cir-cularan per la ciutat i la planta que produirà i subministraràl’hidrogen amb el qual funcionaran aquests vehicles.

Barcelona, a través de TMB com a operador, és una de lesciutats europees que participen en el projecte CUTE(Transports Urbans Nets per a Europa), l’objectiu del qual ésdesenvolupar autobusos alimentats amb hidrogen. Elsautobusos que ara es presenten han estat fabricats per Mer-cedes Benz, mentre que, amb la finalitat de proporcionar alsvehicles d’hidrogen un sistema per a recarregar la pila decombustible, TMB va acordar amb l’empresa BP la construcciód’una estació per a generar, emmagatzemar i recarregarl’hidrogen en les seves instal·lacions d’autobusos de la ZonaFranca.

El projecte CUTE pretén la implantació de les piles d’hidrogencom a energia neta per al transport públic i compta ambl’ajut de la Unió Europea. Barcelona i les altres ciutatsparticipants (Madrid, Amsterdam, Estocolm, Hamburg,Sttutgart, Londres, Luxemburg, Porto i Reykjavík) esconvertiran en pioneres a nivell mundial; han assumit elcompromís de desenvolupar una tecnologia innovadora, tant

pel que fa a la infraestructura com pel que fa a l’ús delsvehicles d’hidrogen, que pot ser l’alternativa ecològica quegaranteixi la sostenibilitat en el transport urbà de viatgers.

Els vehicles que circularan per Barcelona funcionen ambampolles de gas amb hidrogen comprimit situades al sostre ino generen emissions de fums contaminants ni sorolls, ambla qual cosa són més respectuosos amb el medi ambient.Cada un dels participants en el projecte incorpora 3autobusos d’hidrogen a les seves flotes.

La planta o estació de Zona Franca estació disposa d’unsistema de panells solars fotovoltaics que produeixenl’energia per, mitjançant l’electròlisi de l’aigua, produirl’hidrogen, el qual és emmagatzemat en tancs i subministrata alta pressió als autobusos. Aquesta és la primera plantade producció d’hidrogen a Europa que utilitza l’energiasolar fotovoltaica per al seu desenvolupament que, a més,és la característica que defineix el projecte de Barcelona.Un projecte totalment ecològic i sostenible, en utilitzarl’energia solar per generar l’hidrogen necessari per por-tar a terme l’experiència.

Gustavo Lamadrid

–Hola, Joan. Pots definir-te a tu mateix?

–Mira, jo em presentaria com un ser agraït. Si hemsortit de la terra, si la nostra manutenció ha sortit de laterra, si la nostra composició actual ha sortit de la terra,fa milions d’anys… La terra és la nostra mare; així comal Sol li donem el nom de pare. Sense el sol la terraseria estèril, i sense la terra no existiríem. I hemd’estimar els nostres pares. Jo estic adorant la creació;adoro la terra, adoro el sol i adoro els processos quepermeten la vida sobre la terra.

–Què creus que aporten les teves plantes a la ciutat?

–Les plantes formen una petita zona verda, i així jocontribueixo que la ciutat estigui menys contaminada…i sigui més alegre. Perquè el color verd, com el vermellde la nostra sang, és alegre, natural, molt maco.

–Com és la relació que tens amb el teu hort?

–Al meu hort jo li dono tot allò que sé i que li és necessari.Un problema en fer l’hort és que, com que està en un medino gaire natural, com que hi ha tants gasos en suspensió

que fan mal a les persones, és natural que també facin mal ales plantes. Aleshores agafen malalties, que has de combatreamb els procediments que pots. I quan m’he de convertir enun ‘matavida’, encara que sigui una vida perjudicial… no disfruto.Però tot el que sigui preparar la terra –que és el més laboriós–, tot el que sigui sembrar la llavor o plantar la planteta, i cuidar-la, i podar-la, i regar-la… això és una font de felicitat.

–Què és el que t’aporta la convivència diària ambles plantes del teu hort dins de la ciutat?

–La convivència és molt important. El ser humà s’alimentad’aliments sòlids, d’aliments líquids, aliments gasosos… idesprés, podríem dir, d’uns elements de sentiments, oespirituals, que són tan benèfics com perquè tinguem unequilibri i una harmonia dins de l’organisme. Per tant, sinosaltres volem tenir salut hem d’estimar. De vegades not’és possible o no tens prou capacitat per estimar les perso-nes, perquè ens han donat massa desenganys, massaenganys… Aleshores, si no pots estimar les persones… es-times les plantes. Que les plantes, a més, no et donaranmai cap desengany. Sempre ho agraeixen; pel que elsdonaràs, sempre et tornaran. A més, no s’ha de fer peregoisme, sinó per un amor a aquestes plantes i també

Joan Carulla és un dels pioners de laconsciència ecologista a Catalunya. Amb elsseus 80 anys, entre altres ocupacions es de-dica a conrear un hort biològic de més de200 m² al terrat de casa seva, a Barcelonaciutat. A partir d’objectes reciclats, larecollida d’aigua de pluja i el compostproduït a partir de les deixalles casolanes,ha creat un oasi on creixen tota menad’hortalisses i fruits de la terra (patates,albergínies, pastanagues, tomàquets…),arbres fruiters –fins i tot dues oliveres–,juntament amb plantes ornamentals. Unameravellosa experiència per als sentits,acostumats com estem a veure-ho tot en laciutat tan mancat de senzillesa i naturalitat.

ELCONREADOR

D’AMOREntrevista per Ricardo Galarza

integrar-se dins de la dinàmica, de la simbiosi que es produeixentre els vegetals i els animals. Jo crec en generar amor; si pot ser,cap als hòmens, d’acord. Qui estima a qui no coneix, qui estima lahumanitat, i és capaç també d’estimar els animalets i les plantes,aquesta persona és com un generador d’amor. Aquesta persona témés pau interior.

–Tot el que utilitzes per a l’hort és reciclat. Quin significatté per a tu el fet de reciclar les coses en un medi comés la ciutat?

–Començo per reciclar l’aigua; per sort puc recollir l’aigua de lapluja i reutilitzar-la. Encara que vingui una mica contaminada, sempreés molt millor que l’aigua de l’aixeta, a la qual s’han hagut de posarelements químics. També reciclo totes les deixalles que estan al meuabast. Al nostre abast tots hi tenim les deixalles de la cuina; siguin devegetals, de fruita, de carn, ossos o espines de peix. Tot això ésboníssim, perquè el peix porta molt de fòsfor, i l’espina encara enporta més. I la carn, els greixos que llencem, són boníssims per a laplanta un cop transformats pels microorganismes que hi ha a laterra. I les llaunes, si un té capacitat per a enterrar-les, s’oxiden,es descomponen i alimenten la terra. Però no només es podenreciclar els aliments de les plantes, sinó també moltes cosesque podrien ser contaminants i que van als contenidors. S’hade procurar fer-ho, perquè en aquest món, encara que semblique hi ha molta riquesa i malbaratament, alerta, perquèestem engreixant una factura que haurem de pagar algundia. El món és pobre; està aïllat. No ens ve res de fora,tret de la llum del Sol.

–Creus que d’alguna manera pot perjudicar la salut elfet que les teves plantes es conreïn dins d’un mediambient tan pol·luït com és la ciutat?

És cert que a les ciutats hi ha més contaminació. Lesplantes generalment són més propenses a agafar algunamalaltia; probablement no creixen tant com les mateixesplantes creixerien al mig d’un camp. El fruit no siràsegurament tan gros, tan exhuberant. Però una volta etmenges aquell fruit –siguin tomàquets, pebrots, enciam…–,és molt bo. Perquè jo no sé si la contaminació que hi ha a

l’ambient s’ha absorbit per la planta; jo, més que absorbit,penso que castiga la planta.–Què creus que ha de canviar en l’ésser humà perquèpuguin millorar les coses en el nostre planeta?

–El ser humà és fruit de la Creació. D’aquesta Creación’hem de ser dignes, i no la podem destruir. Nosaltres estemaquí, en un hàbitat, i tenim l’obligació de cuidar-la, aquestaterra. I aquesta terra no es cuida enverinant-la; no es cuidamalbaratant; no es cuida amb la bogeria de la violència ide la guerra. Si fem això, no ens estem integrant en elritme vital de la Creació. Per estar integrats, coherents i ala vegada beneficiats per aquest ritme de la Creació hemde tenir amor, i no odi; amor a la Creació; amor als sershumans; amor a la fauna en general. I amor a les plantes.A totes! Fins i tot a aquelles herbes que no deixen créixeraquelles plantes que ens donen fruit; quan traiem unaplanta d’aquelles, interiorment li hem de demanar perdó.

Perquè una planteta, així que neix, encara que sigui del que endiem males herbes, ja dóna profit al ser humà i a tots els animalsde la Terra. Com a mínim, ens dóna oxigen.

–Com a comiat, quin missatge vols deixar a la personaque està llegint l’entrevista?

–El ser humà, si vol tenir salut i longevitat ha d’estar integrat amb elritme de la creació. Ha de viure en harmonia amb la creació. I enharmonia només s’hi pot viure estimant. Ho he dit abans: estimar, enprimer lloc, els sers humans, estimar la creació en general, estimarel que tenim més a la vora –siguin el gatet, el gosset, les plantes…–.Unes quantes plantes tothom les pot tenir. I és molt bonic donar-els-hi vida, regar-les, veure-les créixer… Probablement hi ha unllenguatge que nosaltres no sentim, no comprenem, però sí que hiha una comunicació d’amor i per lo tant de pau interior entre aquellesplantes que són ben cuidades i aquella persona que les cuide. Per lotant estimem, estimem, estimem la Creació.

UN PAÍS AMB SUSPENS…

Representants d’Els Verds-Alternativa Verda handenunciat que l’Agència de l’Energia Nuclear de l’OCDEha anunciat que un 80% de les centrals nuclears quefuncionen al món occidental sol·licitaran allargar la sevavida útil més enllà dels 40 anys establerts, fins als 60.«Si fer funcionar les centrals nuclears és com jugar a laruleta russa, allargar-los la vida fins a 60 anys és tenirtots els números perquè et toqui», ha manifestat Santia-go Vilanova, portaveu d’Els Verds – Alternativa Verda.«La nucleocràcia hauria de demostrar amb fets la tanairejada seguretat. Si les centrals nuclears són tan se-gures, per què les empreses asseguradores no acceptenla contractació de pòlisses per cobrir els màxims danysocasionats per un accident nuclear greu?», ha dit JosepPuig, portaveu del Grup de Científics i Tècnics per unFutur No Nuclear i responsable d’Energia d’Els Verds –Alternativa Verda. «Mantenir en funcionament les centralsnuclears impedeix de facto el naixement del modelenergètic distribuït del segle XXI, eficient, net i renova-ble. No per casualitat a Catalunya, la comunitatautònoma més nuclearitzada de l’Estat espanyol, esdesenvolupen tan lentament les energies netes i reno-vables», ha conclòs el Dr. Puig.

Espanya ostenta el primer lloc en infraccionsmediambientals comeses dins de la Unió Europea, comha reconegut la comissària europea de Medi Ambient,Margot Wallstrom. A considerable distància va Itàlia.De moment no hi haurà repartiment de sancions en-tre els governants. D’haver-n’hi, coincidirien enl’entrega el senyor Aznar i el senyor Berlusconi, unitssempre per tantes coses. Es van demanar fons aBrussel·les per emprendre obres i no es van dur aterme els estudis d’impacte mediambiental obligats perles autoritats comunitàries. A Espanya s’actua ambrapidesa a l’hora de cobrar subvencions i no hi ha cappressa per complir els compromisos. (El Periódico, 26juny 03, p. 5. Josep Pernau, columna. Text adaptat.)

Des del punt de vista ambiental,el carbó és el pitjor combustibleque existeix per a la generacióelèctrica. És doncs sorprenent quea Espanya tres empresesenergètiques (Endesa,Hidrocantábrico i Unión Fenosa)hagin proposat ampliar lescentrals elèctriques amb carbóque existeixen a Espanya, o am-pliar les existents. El 2001, el36% de la generació elèctricaespanyola es va obtenir a partirdel carbó (un altre 36% erad’origen nuclear, l’11% procediade derivats del petroli, el 7,6%era hidroelèctrica, el 6,7% esproduïa amb gas natural i el 2,7%

es basava en altres fonts: biomassa, residus sòlids urbansi eòlica). El suport al carbó no es justifica ni amb l’argumentde protegir la producció espanyola, ja que es tracta decarbó d’importació. El paper central del carbó explica perquè Espanya es troba a la cua de la UE en actuació am-biental, especialment pel que fa a la contaminació del’atmosfera i a l’eficiència energètica. (Manuel Ludevid a ElPaís, 15 abril, secció Catalunya, p. 2. Extractes.)

El president d’ICV, Joan Saura, ha denunciat que Catalunyaés una de les regions de la Unió Europea on més augmental’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Saura, prenent coma base les dades del Ministeri de Medi Ambient, ha dit quel’emissió d’aquests gasos ha crescut el 37% a Catalunya desde 1990. En aquest mateix període, les emissions van créixerel 38% a tot Espanya. «Aquesta xifra duplica l’incrementfixat pel Protocol de Kioto, que és del 15% de 1990 a 2010",va afegir. Saura va criticar la política energètica del Governcatalà per ser «poc ambiciosa» i ha fet una crida a la societatcatalana «perquè tingui en compte que la política de laGeneralitat catalana influeix» en el canvi climàtic, el quals’ha reflectit aquest estiu, per exemple, en l’onada de calor.(El País, secció Cataluña, 26 agost 03, p. 4)

La gestió dels residus a Catalunya és «francament dolenta»,van denunciar ahir les entitats ecologistes. En els últims 10anys i segons dades oficials, els residus industrials imunicipals han incrementat el seu pes en un 72%. Elsorganismes públics no han posat ni els mitjans ni l’interèsnecessaris en el tema. Segons les entitats ecologistes, el2001 es va reciclar només el 17% de les escombrariesdomiciliàries. A més, els ecoparcs –plantes de tractament iselecció de residus– no funcionen correctament; en bonamesura, a causa del mal funcionament de la recollida se-lectiva. Pel que fa als residus de la construcció, al 2000se’n va reciclar només el 3% (en alguns països de la UnióEuropea el percentatge oscil·la entre el 81% i el 90%);mentrestant, les empreses constructores reclamen ques’autoritzi l’obertura de noves pedreres per obtenir la pri-mera matèria. (El Periódico, 5 juny 03, p. 39)

Els busos d’hidrogen de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona posarà en funcionament de formaexperimental dos autobusos que utilitzaran hidrogen per ali-mentar una pila de combustible, la qual produirà electricitat,calor i aigua mitjançant un procés electroquímic, sensecombustió i sense generació de fums contaminants.En principi els vehicles motoritzats amb piles de combustiblesón una alternativa per a poder disposar de mitjans dedesplaçament que no afectin l’entorn. Això sempre ques’obtingui l’hidrogen a partir de l’aigua (electròlisi) mitjançantenergia elèctrica generada amb fonts d’energia neta i reno-vables.Però l’hidrogen es pot obtenir també a partir de combustiblesfòssils, mitjançant un procés denominat ‘reformat’. En aquestcas, alimentar amb hidrogen obtingut a partir de gas natural ode petroli una pila de combustible no implica de cap maneraque tinguem un procés net ni renovable. I si l’hidrogen s’obtéde l’electròlisi de l’aigua amb electricitat generada amb fontsd’energia brutes i no renovables (com és el cas de l’electricitatobtinguda en centrals tèrmiques de combustibles fòssils onuclears) tampoc podem considerar el sistema com a net nirenovable.Seria bo que l’Ajuntament de Barcelona informés a laciutadania, de forma ben clara i transparent, d’on s’obtindràl’hidrogen que faran servir els autobusos (de l’aigua o de com-bustibles fòssils) i com s’obtindrà (si a partir d’electricitat netai renovable o a partir d’electricitat bruta i no renovable).La sostenibilitat no és només tecnologies netes, sinó que éstambé jugar net amb la informació a la ciutadania.

Josep Puig i BoixRegidor de Ciutat Sostenible (entre 1995 i 1999)

…TU, POTS APROVAR

Fa 25 anys la societat austríaca va decidir, en referèndum, prescin-dir de l’energia nuclear. I la major part de països de la Unió Europeao no s’han implicat amb l’energia nuclear o estan fent progressos enassolir el tancament de les seves centrals. Ara l’OberösterreichischePlattform gegen Atomgefahr, una de les plataformes antinuclearsaustríaques, ha organitzat per als dies 4 i 5 de novembre del 2003un simposi a Linz (Àustria), i ens motiva a treballar per un futur mésclar en seguretat i sense energia nuclear. El simposi, titulat PER UNFUTUR MÉS CLAR! ESTRATÈGIES PER A UN MÓN SENSE LABOGERIA NUCLEAR!, tindrà lloc a Altes Rathaus Linz, Hauptplatz,Rennaisance-Saal. Si hi voleu participar, només heu d’enviar un correua gctpfnn@energiasostenible.org. (Font: Grup de Científics i Tècnicsper un Futur No Nuclear)

La Fundació Terra, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona,proposa convertir els balcons i terrasses de les cases en hortsurbans. Es tracta d’un projecte que té per objectiu potenciaraquests espais amb el cultiu ecològic de vegetals per al’autoconsum, i introduir parcel·les de natura al medi urbà. L’horturbà es pot aconseguir a la mateixa associació per 200 euros;junt amb el material hi ha un manual, El rebost a la ciutatidea no és nova; és una ampliació de la idea del balcó comesti-ble. La fundació ha promogut campanyes per aconseguirnormatives urbanístiques i s’ha adreçat a la Direcció Generald’Habitatge per plantejar que s’habilitin un terç de les cobertesdels nous edificis per als horts. (Metro Directe, 12 juny 03, p. 7)

El professor d’Anàlisi Econòmica de la Universitat deSaragossa i doctor en Ciències Físiques Pedro Arrojo haestat guardonat amb el Premi Ambiental Goldman, títol queve a ser com el ‘Nobel d’Ecologia’, a San Francisco. Arro-jo és president de la Fundación Nueva Cultura del Agua iun dels màxims dirigents del moviment antitransvasistad’Aragó. El reconeixement de la tasca d’Arrojo coincideixamb l’Any Internacional de l’Aigua i suposa un gran triomfde les tesis antitransvasistes. Arrojo va afirmar després derebre el guardó que aquest «ha de ser entès sense capdubte com un reconeixement a dotzenes de milers de per-sones que estan aixecant a Espanya un moviment per unanova cultura de l’aigua que comença a generar admiracióa tot el món». (El Triangle, 21 abril 03, p. 15) / L’oposiciópopular al transvasament de l’Ebre es va materialitzar ambl ’ e n t r e g a a l M i n i s t e r i d e M e d i A m b i e n t d e 6 0 . 0 0 0al· legacions, recol l ides en tot just un mes, contra latransferència d’aigües prevista en la llei del Pla HidrològicNacional (PHN) i el seu estudi d’impacte ambiental. (Periódico, 31 juliol 03, p. 26)

L’Associació de Naturalistes de Girona i de la Garrotxa ha posaten marxa una campanya per reduir el trànsit actual. La propostapassa per compartir desplaçaments amb una mitjana de quatreo cinc persones per vehicle, la qual cosa permetria disminuir lamobilitat en un 25% i, en conseqüència, els impactes socials,ambientals i econòmics que el trànsit genera. L’objectiu és re-cuperar les vies públiques per tal que les persones en puguingaudir. El mecanisme proposat és un espai a la webwww.compartircotxe.com, on els interessats es posen encontacte. (El Triangle , 14 juliol 03, p. 28)

OBELISCS PER LA PAUPROJECTE PATROCINAT PER LA UNESCO

Els Obeliscs de la Pau són monuments de 2,5 metres d’alçadacreats com a símbols internacionals de la pau. El seu propòsit és elde difondre el missatge «QUE LA PAU PREVALGUI A LA TERRA»(en anglès «MAY PEACE PREVAIL ON EARTH») i actuar en nosaltrescom un constant recordatori que cal visualitzar la pau a la Terra iresar per ella. Els Obeliscs per la Pau actuen dins de les comunitatscom a focus on acudir i reunir-se per la pau.

El Projecte Obeliscs per la Pau va començar al Japó gràcies a laSocietat de la Pregària per la Pau Mundial (The World Peace PrayerSociety), una ONG creada el 1955 per Masahisa Goi. El projecteva partir de la intenció d’ajudar que la humanitat s’elevi cap al’harmonia amb el lema que «la guerra comença amb pensamentsde guerra…; la pau comença amb pensaments de pau». Els Obeliscsde la Pau ens recorden que hem de mantenir la pau sempre presenten els nostres pensaments. Fins ara s’han dedicat més de 200.000Obeliscs a la pau en 160 països de tot el món, i és possible trobar-los a cada continent –des d’esglésies, jardins i places de ciutats ipobles fins a les piràmides de Gizeh a Egipte o el Pol MagnèticNord al Canadà– i han estat plantats per persones de totes les racesi condicions, inclosos caps d’estat com Jimmy Carter i caps religio-sos como el Dalai Lama, el Papa Joan Pau II o la Mare Teresa deCalcuta. També s’han plantat en llocs como Sarajevo o Betlem, onserveixen com un símbol de superació de conflictes.

Més informació a les webs:www.pazmundial.comwww.peacepoles.orgwww.worlpeace.org